23 setembre 201023Església a Catalunya

Barcelona

MCS Arquebisbat de Barcelona / Mn. Jordi Albert Barcelona

El diumenge 12 de setembre en l’eucaristia celebrada a la catedral, el cardenal Lluís Martinez Sistach va ordenar diaques al servei de l’Església Miquel Adrover Santamaria (de 67 anys), Édison Fañanàs Lanau (de 40 anys) i Jaume Ferrer Arilla (de 54 anys), tots ells casats i pares de família (Mn. Miquel fins i tot ja té néts).

L’eucaristia va començar amb la processó solemne amb prop de 60 ministres, preveres i diaques, entre els quals cal esmentar un bon grup de diaques vinguts del bisbat de Rotten-burg-Stuttgart (Alemanya), on resideix actualment per motius laborals Mn. Édison Fañanàs.

El cardenal en les seves paraules introductòries a l’homilia va agrair la presència de tots els assistents, especi-alment els vinguts de fora, i va fer un esment especial a les famílies dels nous ordenands en haver acceptat dins les seves llars el servei i esforços que de ben segur, per al bé de l’Església, hau-ran de realitzar els seus esposos i pares. Va agrair especialment a les esposes Adelina (esposa de Mn. Miquel), Maria (esposa de Mn. Édison) i Rita (esposa de Mn. Jaume) que en el si del seu sagrament matrimonial hagin acollint, respectat i celebrat la vocació de servei dels seus esposos vers l’Església.

Mn. Miquel Adrover és pare de tres fills, ja grans (Patrícia, de 38 anys, Esther, de 36, i Miquel, de 22), i és avi (de l’Albert, la Júlia i en Guillem). Ha es-tudiat Psicologia Clínica a la Facultat de Medicina de Barcelona, Direcció d’Em-preses a ESADE així com els estudis de diplomatura en Ciències Religioses a l’Iscreb. Presideix una entitat a Ciutat Vella dedicada a la formació i inserció de col·lectius, sovint immigrants, amb especials dificultats per a la integració social o en risc d’exclusió social.

La seva tasca professional està tam-bé fortament lligada a la diaconia de la caritat. Ens confessa que des de sempre ha tingut una gran vocació de servei a

Regal de Déu per a l’Església de BarcelonaOrdenació de tres diaques a la catedral

l’Església i que, fins i tot, va iniciar estu-dis al seminari de Paraguai que va ha-ver d’abandonar per motius familiars greus. «Per a mi avui ser diaca —ens diu Mn. Miquel— és acomplir un somni, el de posar-me al servei de l’Església i fer tot el possible per apropar els homes a Déu.» Destinat a la parròquia del Crist Redemptor col·laborarà amb Càritas parroquial, l’assistència als malalts, grups de vida creixent i els ministeris litúrgics propis del seu orde.

Mn. Édison Fañanàs va néixer a Barcelona l’any 1970, és casat des de l’any 2002 amb la Maria i han format una llar cristiana amb l’Edith (de 7 anys), la Mercè (de 6 anys), en Tomàs (de 3 anys) i la Banchu (d’1 any). És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en Teologia per la Universitat Catòlica de Tübingen.

Per motius d’estudis i professionals s’ha desplaçat a viure a Alemanya al bisbat de Rottenburg-Stuttgart, on encara resideix, i és professor d’insti-tut. Per la seva ordenació diaconal ha quedat incardinat a l’arquebisbat de Barcelona, on, si tot va bé, més enda-

vant tornaran ell i la seva família. Mn. Édison ens diu: «Sempre he

tingut una gran vocació al ministeri sagrat i la pregunta de la meva voca-ció m’ha acompanyat al llarg de molts anys, el gran desig de formar una llar cristiana i el gran desig de servir l’Es-glésia —ambdós posats al meu cor per Déu— ha fet camí fins a concloure, un cop ja casat, en la meva ordenació com a ministre sagrat en l’orde del diaconat en el dia d’avui. En dono, de tot cor, gràcies a Déu.»

Amb l’autorització de l’arquebisbat de Barcelona, ha fet tot el seu procés d’encaminament i preparació vers el diaconat, al bisbat de Rottenburg-Stuttgart, i amb continuada relació amb la Comissió per al diaconat de Barcelona. Actualment, entre altres tasques pastorals col·labora, en aquella diòcesi, en la Pastoral Penitenciària.

Mn. Jaume Ferrer és casat des de fa trenta-cinc anys amb la Rita i tenen dues filles ja grans: la Mari Carmen i l’Elisabeth. És graduat en Comptabili-tat i Informàtica i diplomat en Ciències Religioses. Treballa en el departament financer i comptable d’una important entitat mutual.

Ens confessa: «Ja de ben petit, fent

d’escolà a la parròquia de Sant Agustí, hi havia en el meu cor el desig de servir l’altar; ja de gran i madur al santuari de Sant Josep de la Muntanya —al qual tant dec i al qual tan agraït estic—, el P. Manel Fernàndez m’ajuda a discernir aquesta vocació de servei a l’Església com a ministre ordenat.»

Mn. Jaume col·labora a la seva par-ròquia de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramenet, és president de l’Associació de Sant Josep de la Mun-tanya, on col·labora molt activament amb les religioses Mares dels Desempa-rats que regeixen el santuari, i també és membre de la Junta de les Germandats i Confraries de l’arquebisbat.

En la seva homilia, el cardenal Lluís Martínez Sistach va vincular explícita-ment les diaconies de la litúrgia, de la paraula i de la caritat, que per la imposició de les mans i la pregària con-secratòria rebien els nous diaques amb la misericòrdia de Déu expressada en la lectura de l’evangeli (Lc 15,1-32).

«Vosaltres —va dir el cardenal— heu de ser ministres de la caritat que, si cal, han de deixar-ho tot per anar a trobar aquella ovella perduda; vosaltres, com a ministres que representeu Crist Ser-vent, us heu de dedicar a remoure cel i terra per tal de trobar aquella moneda d’argent perduda —que és el nostre germà que passa tribulacions—; vosal-tres com a ministres de l’Església heu de fer com el bon pare de la paràbola que guaita incansablement a l’espe-ra del retorn del fill pròdig i celebra amb acolliment, joia i alegria la seva tornada.»

Les esposes dels tres nous diaques portaren en la processó d’ofrenes el pa, el vi i l’aigua que tot seguit s’empraren en la celebració eucarística. Un cop or-denats, els tres nous diaques exerciren ja en la celebració el seu ofici ministe-rial i, acabada la celebració, agraïen de tot cor totes les mostres d’afecte i estimació de familiars, amics, preveres i diaques, companys de feines civils i membres de les parròquies, comunitats i moviments que a ben segur ha tingut part important en el seu desvetllament vocacional.

JAUmE FErrEr:

«Déu ens parla de formes i maneres molt distintes. El diaconat és una vocació tre-mendament bonica de servei a l’Església. En molts casos un home que ha rebut ja el sagrament del matrimoni cristià és

cridat per Déu a prendre una part del seu temps, dels seu esforç, i de la seva estimació a l’esposa i fills per posar-ho al servei de l’Evangeli. El diaca, jo en aquest cas, dono un sí a Déu i vull fer-ho sota el guiatge i la imatge de la Sagrada Família de Natzaret»

miQUEL ADroVEr:

«El ministeri del diaconat és una gran responsabi-litat per tenir un esperit obert, acollir i atendre totes les persones que Déu posa en el meu camí. Tam-bé penso que la meva vida espiritual com a ministre ajudarà, encara més, a santificar la vida matrimo-

nial que portem jo i l’Adelina, la meva esposa. Desitjaria que el meu ministeri fos sobretot dedi-cat als més febles i necessitats, i des de la Càritas parroquial fer el possible no sols per alleugerir les necessitats materials sinó sobretot per guarir els cors que pateixen, tal com feia Jesús, que es preocupava integralment de la persona»

ÉDiSoN FAñANàS:

«En la meva inquieta joventut la pregunta de la vocació em va acompanyar sempre. La vida de família a casa meva, a l’escola del Pare Manyanet i al meu grup de joves de Sarrià (Jo-ventut Alegre de Sarrià) van marcar el meu creixement en la fe i la meva maduració

humana i vocacional. Amb el temps vaig des-cobrir la profunditat de la vocació al diaconat, sovint massa desconeguda. Trencant prejudicis vaig anar plantejant-me seriosament oferir-me per al diaconat ja que el meu cor sentia que això —juntament amb la meva vida d’espòs i pare— responia al que Déu volia de mi»

Els tres ordenands prostrats a terra mentre es canten les lletanies dels sants.

Ram

on R

ipol

l