ESTACIÓ 2: ELS CANVIS EN EL PAISATGE: LA PLATJA DE SON BOU

Sabies que...?

L’obertura del nou aeroport, l’any 1969, va marcar el punt de partida del

desenvolupament turístic de Menorca. Així doncs, es va iniciar un procés

urbanitzador de gran envergadura. Amb aquesta embranzida del turisme, el mateix

any 1969 es van començar a construir nous hotels, la majoria dels quals es van

finançar amb capital de fora de l’illa.

Activitat 1

Llegeix el següent text de Pere Gomila Bassa extret del llibre La imatge de Menorca.

Canvis en el paisatge durant el segle XX. A continuació, observa les fotografies i analitza

els principals canvis que ha patit la platja de Son Bou al llarg del temps.

«Els qui hem assistit a la transformació de la Menorca rural, artesana i de petites

indústries dels anys seixanta del segle passat a la Menorca actual dels serveis i dels

nous reptes econòmics, haurem retingut, ben segur, unes quantes imatges de gran

impacte que ni el temps ni les circumstàncies no hauran pogut esvair. Estampes

recloses rere una retina astorada de veure allà que veia, de contemplar la progressió

d’un creixement descontrolat, la instauració d’un disseny que se’ns presentava com un

autèntic disbarat.

I, en efecte, les imatges més lamentables que em van quedar gravades durant l’època

d’aquell boom turístic, quan semblava que tot el territori de la nostra illa s’havia de

sacrificar per les promeses d’un creixement econòmic en què el diner fàcil era font de

grans temptacions, són encara una ferida dolorosa en el record d’allò que ja perdérem,

com també una ombra fosca, inquietant, projectada sobre allò que vam estar a punt de

perdre si els menorquins no haguéssim sabut reaccionar a temps. Imatges punyents

com la destrossa del magnífic pinar de Cala Galdana, sacrificat per col·locar-hi al bell

mig l’estructura d’un hotel; la implantació a primera línia de platja d’un altre hotel sobre

el sistema dunar de s’Arenal d’en Castell, o la barbaritat dels dos hotels de Son Bou, per

exemple, en la banda dels fets consumats, i potser irreversibles, marcaren la

sensibilització de molta gent respecte del que havia de ser el pas d’una societat

dedicada majoritàriament a les tasques tradicionals cap a una altra que, volgués o no,

hauria de basar part de la seva economia en el turisme.

Però la majoria reté també, encara, els objectius de la planificació que d’una manera

eixelebrada es dissenyava per a una illa en què una majoria de la població havia no

volia perdre la seva personalitat, el seu caràcter; una illa en què els menorquins havíem

de ser capaços de viure els reptes que plantejava el turisme des de la racionalitat i des

de la convicció que podíem oferir la nostra riquesa natural sense malmetre l’hàbitat que

havíem heretat dels nostres avantpassats. Record, com si fos ahir, l’impacte emocional

que em van causar els projectes urbanístics que s’havien presentat per a la platja de

Son Bou i que vaig veure de manera impensada, tot passejant pel meu poble d’Alaior,

exposats impúdicament en el mostrador d’un dels nostres comerços com la gran

panacea, quan no eren més que el producte de la supèrbia humana i l’avidesa del

guany immediat. Com era possible aquell allau d’edificacions que es menjaven la platja,

el prat i tota la línia de costa? No sé quants hotels, bessons dels dos que finalment es

construïren, s’escampaven com ciclops enormes sobre el sistema dunar de la platja,

una teranyina de ciment que tot ho ocupava. Hotels i tot un seguit d’edificacions, també

arran de platja, que haurien acabat amb tot vestigi d’allò que nosaltres havíem conegut

d’aquell esplèndid arenal que allargava els seus braços cap a Atalis i la riquesa

ecològica, inestimable, de la zona humida del prat.

D’aquelles imatges es desprenia un futur d’un creixement irracional, desorbitat,

insostenible en tots els sentits. En moments d’una forta crisi de l’economia tradicional de

l’illa, el turisme es presentava com una nova enlluernadora font de riquesa. La mateixa

desesperació molt sovint aboca l’home a actuar de manera irreflexiva, sense veure-hi

més enllà d’una realitat immediata, sense pensar en el futur i en una qualitat humana

que, com tot en aquesta vida, requereix l’esforç, la imaginació, el sacrifici a vegades,

però sempre amb el guany d’un futur millor, d’una societat més cohesionada, d’una

interacció de l’home amb la natura que faci sostenible la vida a curt i a llarg termini.

I com podrien ser...? És una pregunta que per sort ens podem fer, perquè s’imposà a la

fi la racionalitat i el control. L’impacte d’aquells macroprojectes, d’aquella avidesa

territorial, no hauria estat només sobre el paisatge i sobre la natura. Tota la societat

n’hauria patit les conseqüències i segurament, com ja ha passat en altres indrets, la

nostra parla hauria estat residual, la nostra cultura esquifida i les pèrdues irreparables.

Ni reserva de biosfera, ni illa estimada per molts d’aquells que la visiten atrets

precisament per allò que és i no va ser. Pels seus paratges naturals, per la conservació

del seu paisatge, per una major racionalitat en l’evolució posterior de les urbanitzacions,

per haver sabut preservar un encant i una forma de ser que desperta l’admiració de

molts d’aquells que avui omplen les platges verges, gaudeixen del llarg passeig per

l’arenal de Son Bou i aprecien els valors d’una destinació diferent. I en aquest sentit he

de manifestar que més d’una vegada m’he sentit legítimament orgullós quan la gent que

ve a Menorca per primera vegada, ja sigui per vacances, per feina o des d’un àmbit

artístic o cultural, ens fa elogis de com hem conservat l’illa i ens demana que la

sapiguem conservar així sempre.»

SALORT, J.P. [et al.] La imatge de Menorca. Canvis en el paisatge durant el segle XX. Menorca: Consell Insular de Menorca, 2011

Fons GOB-Menorca, Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Foto d’autor desconegut, Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Tiago Reurer Morlà. Imatge virtual del possible creixement

Activitat 2

Què en saps del projecte de construcció de passarel·les sobre el prat de Son Bou? Feis

una recerca d’informació i, amb el material obtingut, preparau un debat a classe. Parlau

dels punts positius, dels negatius, de l’impacte ambiental, dels costos en la conjuntura

econòmica actual, etc.