ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ GENER DEL 2019 - "la Caixa"

GENER DEL 2019

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

GENER DEL 2019PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.GENER DEL 2019PÀG. 5

Entorn de mercats

• 2018 ha estat un bon any per a l’economia.

• Creixement, poca variació en l’agregat, però convergència regional.

Renda fixa

• Qui tem la Fed?

• El poder de la meritació.

Renda variable

• Dos anys de beneficis excepcionals.

• Un mercat molt nerviós.

Indicador del mes

• Els beneficis creixeran el 2019?

Entorn de mercat



2018 ha estat un bon any per a l’economia.

L’any 2018 ha estat un desastre per als inversors, però per a l’economia ha estat un any molt positiu. S’ha mantingut la tendència de creació d’ocupació en totes les economies importants, les empreses han guanyat més diners, els salaris han pujat a ritmes que no vèiem des d’abans del 2008, etc.

En activitat hem tingut sorpreses respecte al que esperàvem, negatives a la zona euro i positives als EUA, però tampoc han estat dramàtiques.

La previsió de creixement del PIB el 2018 era, el gener de l’any passat, 2,4 per als EUA i 2,2 per a la zona euro. Avui és del 2,8 i de l’1,9.

La inflació ha estat lleugerament superior a la prevista i el resultat final és que les rendes han crescut molt en línia amb el que esperàvem.

La barreja d’inflació i activitat és, en els nivells molt moderats actuals, relativament poc important; si a la

zona euro recuperem taxes de creixement del 4 % no és gaire rellevant si la descomposició entre activitat i preus és 2 i 2 o 1,9 i 2,1, i el mateix val per als EUA.

El que sí que és important és que el motor de la recuperació sigui segur, i aquí les notícies són bones.

A les principals economies desenvolupades, el creixement ve de la demanda interna, amb el suport tant del consum, per la contribució de l’ocupació i els salaris, com de la inversió empresarial, que malgrat totes les incerteses ha accelerat el creixement respecte al del 2017.

És destacable el dinamisme de la inversió en béns d’equip, en màxims dels últims 14 anys tant a la zona euro com als EUA.

Ens preguntem què passaria sense les ombres del Brexit i la guerra comercial. El contrast entre el bon comportament de l’economia i el mal comportament dels mercats és característic d’aquest cicle. Podem comparar el creixement nominal del PIB amb el de la capi-

talització del mercat a les economies desenvolupades (és un quocient poc significatiu en economies emergents on els mercats borsaris s’estan desenvolupant). El que és normal és que el quocient sigui creixent al llarg del temps, perquè comparem una variable de flux, el PIB, amb una de riquesa, la capitalització borsària (com ara comparar el patrimoni que va acumulant un individu amb els seus guanys anuals).

El creixement mitjà de l’economia als EUA entre 2001 i 2007 va ser del 5,5 % i el de la seva borsa del 5 %, mentre que a la zona euro l’economia creixia de 4,3 % i la borsa del 5,8 %. Des del 2007, però, el creixement del PIB i del mercat borsari es manté semblant als EUA, 3,3 % el PIB i 4,1 % la borsa, però a la zona euro la divergència crida l’atenció, l’economia ha crescut a una mitjana del 2 %, la borsa, del 0 %.

Font: OCDE i elaboració pròpia

Evolució del mercat de treball el 2018

-1 %

0 %

1 %

2 %

JAPÓ EUA REGNE UNIT ZONA EURO TOTAL

Llocs de treball

Taxa d’atur

Entorn de mercat



Creixement, poca variació en l’agregat, però convergència regional.

Les previsions s’han de prendre sempre amb una bona dosi d’escepticisme, ja sabem que “predir és difícil, i més sobre el futur”.

Podem, però, fer servir la informació que coneixem per estimar tendències, i aquestes, amb escasses excepcions, mostren una desacceleració del creixement. No creiem que sigui ni greu ni perllongada; els motors del creixement en aquesta expansió són sòlids, la difusió del creixement és molt àmplia i no hem acumulat desequilibris perillosos.

Els bancs centrals estan sent extraordinàriament pacients i clarament prefereixen pecar per excés d’estímuls que no pas per defecte. La política, i això és un judici personal, ha passat el moment de màxim risc.

Sens dubte el consens que hi havia abans de la crisi sobre la direcció més adequada per a les nostres societats ha canviat definitivament, però el perill de ruptures radicals ha remès.

Durant un període, que va aconseguir el màxim el 2016, van estar en joc opcions de canvi que eren revolucionàries: nacionalismes radicals, proteccionisme extrem, etc.

La reacció de societats que es juguen molt en aquestes aventures ja s’ha produït, com vam veure a les eleccions del novembre als EUA o en el clar canvi de discurs al Regne Unit (tots recordem May dient: No deal is better than a bad deal). Però el nou consens que està emergint ja no té com a eix aconseguir guanys continus en efi- ciència, flexibilitat i obertura econòmica; ara es té cada vegada més en compte el que podem anomenar “creixement inclusiu”, creant oportunitats i xarxes de seguretat per als sectors més vulnerables.

Les conseqüències a mitjà termini seran profundes, però en la immediatesa ens confirma en una expectativa de continuïtat en el creixement. S’indiquen ja, però, canvis en el lideratge d’aquest creixement. De les quatre grans economies, el Japó i la Xina són les que estan més a prop de finalitzar la desacceleració.

La zona euro encara no dona senyals d’estabilitzar-se, però la seva desacceleració ha estat més perllongada i aguda per factors molt puntuals, i el gir de la seva política fiscal el 2019 és clarament expansiu (creixement inclusiu, no ho oblidem).

Als EUA però, l’inici de la desaccele- ració va ser més tardana gràcies a l’extraordinari paquet d’estímul fiscal aprovat per Trump.

Els seus efectes s’estan diluint i el 2019 és raonable esperar una desacceleració perllongada. El ritme d’activitat global en el món no canviarà gaire, però geogràficament sí que ho farà.

l canvi de ritmes serà menys percep- tible per la normalització contínua en els preus, no només en les cistelles de béns i serveis de consum, sinó en el conjunt de l’economia. És molt possible que l’efecte conjunt d’activitat i preus suposi una lleugera acceleració en les rendes, encara que la distribució d’aquest creixement es veurà sens dubte influïda pel nou consens.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Indicador avançat d'activitat

-3,2

-2,2

-1,2

-0,2

0,8

1,8

2,8

XinaEUA

Zona euroJapó

Des

.-02

Des

.-03

Des

.-04

Des

.-05

Des

.-06

Des

.-07

Des

.-08

Des

.-09

Des

.-10

Des

.-11

Des

.-12

Des

.-13

Des

.-14

Des

.-15

Des

.-16

Des

.-17

Des

.-18

Renda fixa



Qui tem la Fed?

La por de les pujades de tipus per part de la Reserva Federal és un dels motius que s’ofereixen per explicar el pèssim comportament del mercat el 2018.

A la llum de la història recent és difícil entendre aquesta por. Des del primer episodi de “pànic induït per la Fed” fa ja cinc anys, el Banc Central ha demostrat que les seves decisions estan millor informades que les dels inversors.

Fem un petit repàs: a l’estiu del 2013, l’anunci que s’interrompien les compres de bons per part de la Fed va provocar caigudes en tots els mercats, especialment voluminoses en Emergents. Al març del 2014 es repeteixen les caigudes quan Janet Yellen anuncia que els tipus podrien començar a pujar el 2015. A l’estiu del 2015, més caigudes quan la Fed retira la paraula “pacient” del seu comunicat oficial.

Caigudes estrepitoses després de la primera pujada al desembre del 2015, etc.

També ens podem remuntar al període previ a l’expansió de balanç, quan molts inversors, la major part, predeien les conseqüències hiperin- flacionistes de les polítiques monetàries no convencionals i la necessitat de refugiar-se en l’or abans d’acabar com un estalviador de Zimbabue o de la República de Weimar.

Mentrestant, hem superat la crisi, s’ha normalitzat la inflació i el mercat de treball bat rècords de creació d’ocupació i caiguda de l’atur.

Sembla que els inversors podrien començar a confiar una mica en la capacitat de la Fed de fer bé la seva feina. I de fet crec que ho fan, el que passa és que quan no sabem per què es produeixen els vaivens del mercat és més fàcil donar la culpa als bancs centrals que a la irracionalitat col.lectiva.

Hi ha un vell acudit italià que explica que una família surt un dia a gaudir de l’aire lliure i, en ple camp, els sorprèn la pluja. El pare exclama “Piove, porco goberno!”.

D’una manera similar, hem adquirit el reflex de dir “El mercat cau, culpa dels bancs centrals!”. És un consol, però no ens ho podem prendre seriosament.


EUA. La inflació es normalitza, els tipus no

-1,0 %

0,0 %

1,0 %

2,0 %

3,0 %

4,0 %

5,0 %

6,0 %

7,0 %

Inflació EUA

Mitjana inflació EUA

Tipus Reserva Federal

Des

.-99

Des

.-00

Des

.-01

Des

.-02

Des

.-03

Des

.-04

Des

.-05

Des

.-06

Des

.-07

Des

.-08

Des

.-09

Des

.-10

Des

.-11

Des

.-12

Des

.-13

Des

.-14

Des

.-15

Des

.-16

Des

.-17

Des

.-18

Renda fixa



El poder de la meritació.

Si avaluem el resultat de l’índex de Renda fixa emergent en moneda local des del febrer de l’any passat, el seu rendiment no destaca respecte d’altres actius de risc similar.

Perd un 2 %, el mateix que els índexs de High Yield i la tercera part que els de Convertibles, que cauen un 6 %, o la Renda variable emergent, que cau un 7 %, incloent-hi dividends.

El viatge, no obstant això, ha estat molt diferent. La punta de pèrdues en Renda fixa emergent es va produir a principis de setembre, quan queia un 13 %, i des d’aleshores ha recuperat gairebé sense interrupcions, mentre que la resta d’actius van fer mínims en l’última setmana de desembre.

Si analitzem els motors subjacents a la rendibilitat de l’índex veiem que la caiguda de les divises emergents ha estat molt superior a la de l’índex.

La caiguda del 2 % es descompon en una caiguda del 4,2 % per divisa, més una caiguda del 3,4 % del preu dels bons, per la pujada de la TIR; aquesta pèrdua del 7,6 % es compensa amb una meritació del 5,6 % en els 10 mesos transcorreguts.

Això posa una vegada més de ma- nifest la importància de la meritació en aquest actiu. Amb el nivell actual de rendibilitat, proper al 7 %, n’hi hauria prou amb un mínim d’estabilitat en els altres dos components per generar una rendibilitat molt acceptable.

Els arguments que ens feien pensar el febrer que les divises emergents estan infravalorades continuen sent-hi, i després del desastre de l’estiu sembla que és una visió més de consens.

Des de l’abril del 2017 contra l’euro, el peso mexicà s’ha depreciat un 8,5 %, el ruble un 22 %, el real brasiler un 25 % i la lira turca un 35 %.

Amb l’excepció de Turquia, totes aquestes economies estan en fase d’acceleració de creixement, sense desequilibris econòmics i estabilitat política, algun dia el mercat ho reconeixerà.


Evolució de les divises emergents contra l'euro

-15 %

-10 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

Preu dels bons

Meritació d'interessos

Divisa

Total

No

v.-1

7

Des

.-17

Gen

.-18

Feb

.-18

Mar

.-18

Ab

r.-1

8

Mai

g-1

8

Jun

y-18

Jul.-

18

Ag

o.-

18

Set.

-18

Oct

.-18

No

v.-1

8

Des

.-18

Gen

.-19

Renda variable



Dos anys de beneficis excepcionals.

Per segon any consecutiu hem assistit a un increment generalitzat dels beneficis a les borses mundials.

Des de la recuperació no ha estat freqüent que el cicle de beneficis estigui sincronitzat en positiu, de fet, no passava des del 2011. El 2016, la caiguda, tot i que petita, va ser col.lectiva.

El 2015 només van pujar els beneficis del Japó i la zona euro; el 2014 van caure els mercats emergents; el 2013, la zona euro, i el 2012, només es van salvar els EUA. Els dos últims anys han estat excepcionals per la sincronització i per la poca dispersió, una vegada que eliminem l’efecte de les rebaixes fiscals.

Amb les dades estimades per al tancament d’any, els beneficis abans d’impostos van pujar el 2018 entre

un 8 %, a la zona euro, i un 14 %, als mercats emergents. Paradoxalment passa el mateix amb els preus dels índexs, però en sentit contrari.

Tots han caigut, però amb una dispersió relativament estreta, entre un 10 % i un 20 %. Els beneficis també van pujar de manera generalitzada el 2017, així que ja acumulem dos anys de sincronització. Pot ser que el 2019 trenqui la ten- dència, tot i que les estimacions de consens són positives per a tots els mercats, però semblen menys fiables que de costum. Als EUA, els beneficis, fins i tot sense tenir en compte l’impacte de la rebaixa fiscal, han crescut molt per sobre de les vendes gràcies a l’expansió de marges.

Al llarg d’un cicle és normal un fort creixement de marges al principi, per l’efecte de l’anomenat “palan- quejament operatiu”, i una contracció en la fase més madura del cicle per la pressió en costos.

Si estem entrant en aquesta fase, els beneficis als EUA podrien créixer aquest any per sota de les vendes.

La resta dels mercats encara estan en fase d’ampliació de marges, i en el cas del Japó en una tendència creixent gràcies a les reformes estructurals que poden tenir encara desenvolupament.

Des del punt de vista sectorial dos sectors han contribuït molt a la bona evolució tant el 2017 com el 2018, Materials i Energia, i no és previsible que ho facin enguany.

El 2019 pot tornar a ser un bon any de beneficis a escala global, però amb una pauta de (des)sincronització més similar a la de 2012-2016 que a la dels dos últims anys.


Creixement del benefici abans d'impostos

-20 %

-15 %

-10 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

EUA

Zona euro

Japó

Emergents

Global

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Renda variable



Un mercat molt nerviós.

Els preus de les accions tendeixen a fer, a mitjà termini, el mateix que els beneficis empresarials, pujar quan pugen i baixar quan baixen.

És desitjable que els moviments mantinguin certa proporcionalitat.

Si els preus pugen molt més que els beneficis, es produeixen bombolles que després es paguen cares.

Si pugen molt menys, poden portar a la desesperació els inversors i fer-los abandonar el mercat abans d’hora. Dins d’aquestes tendències de mig termini es produeixen moltes fluctuacions. Els mercats, tant si són alcistes com si són baixistes, tenen moviments contra tendència que poden ser violents. Aquest cicle es caracteritza per una súper abundància d’aquest tipus de moviments.

Si fem l’exercici de veure amb quina freqüència l’índex S&P 500 perd un 7 % en un mes durant els cicles alcistes, podem veure que ens hem tornat aprensius. En el cicle de 1991 a 2000 va passar en 46 ocasions, un 2,2 % dels dies, i en el de 2003 a 2007, en 4 ocasions (0,3 % dels dies).

En el cicle actual, que comença al març de 2009, ha passat en 109 ocasions, un 4,4 % dels dies. Probablement no hi ha una única causa per a aquest comportament.

L’estructura del mercat ha canviat (inversors algorítmics, explosió de la velocitat d’operacions), la dels inversors també (creixement de la gestió passiva), el cost d’intermediació s’ha fet prohibitiu per als bancs, etc., però en la nostra opinió, si hi ha una causa que explica una part molt important d’aquesta evolució és la profunditat de la crisi de 2008.

La crisi ens ha deixat seqüeles profundes, i no només per la seva magnitud –tot i que la caiguda dels beneficis va ser la més gran des dels anys 30–, sinó per la sacsejada que va suposar als fonaments que ens semblaven més sòlids.

Com a anècdota personal recordo una portada del Financial Times que deia “El govern dels EUA estudia la possibilitat de nacionalitzar els bancs”.

Després d’un trauma d’aquest calibre és comprensible que tinguem els nervis a flor de pell. La neurastènia que caracteritza aquest cicle és incòmoda, però mentre duri ens immunitza contra el risc d’una bombolla, i això no és poc.


Un cicle alcista particularment aprensiu S&P 500 preu i benefici esperat

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

Nre. de caigudes superiors a un 7 % respecte al màxim de l’últim mes (dreta)

Benefici

Preu

Des

.-91

Jun

y-93

Des

.-94

Jun

y-96

Des

.-97

Jun

y-99

Des

.-00

Jun

y-02

Des

.-03

Jun

y-05

Des

.-06

Jun

y-08

Des

.-09

Jun

y-11

Des

.-12

Jun

y-14

Des

.-15

Jun

y-17

Des

.-18

Indicador del mes



Els beneficis creixeran el 2019?

La resposta sens dubte és que no ho sabem, dependrà del que faci l’economia, i com ja hem dit les prediccions són necessàries, però s’han de fer servir amb molta prudència.

A l’escenari central d’un creixement estable, els beneficis sens dubte creixeran, encara que a un ritme més moderat que el 2017 i 2018.

De doble dígit a nivells inferiors al 10 % segurament. Si tenim indicadors que ens donen un cert avançament sobre la tendència, el comerç internacional per a la borsa global,

alguns indicadors de confiança per a les borses dels EUA i la zona euro, no són perfectes, però tots coincideixen en la mateixa direcció, desacceleració, però no col.lapse.

Mentre els indicadors no ens diguin el contrari podem esperar un increment dels beneficis moderat però positiu.

Les valoracions s’han desplomat de tal manera que fins i tot un increment moderat de beneficis permetria un any molt raonable per a algunes borses. Simplement tornar a la mitjana de valoració des de 2005 suposaria pujades del 5 % en Emergents o del 8 % a la zona euro.

Veient-ho d’una altra manera, si els beneficis pugen un 5 % i les borses no, la valoració a final d’any serà similar a la que teníem el 2009.


Beneficis i comerç internacional sense senyals de preocupació

-30 %

-20 %

-10 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

-75 %

-50 %

-25 %

0 %

25 %

50 %

75 %

100 %

125 %

150 %

B. Borsa mundialComerç mundial avançat 4 mesos (dreta)

Mar

ç-96

Mar

ç-97

Mar

ç-98

Mar

ç-99

Mar

ç-00

Mar

ç-01

Mar

ç-02

Mar

ç-03

Mar

ç-04

Mar

ç-05

Mar

ç-06

Mar

ç-07

Mar

ç-08

Mar

ç-09

Mar

ç-10

Mar

ç-11

Mar

ç-12

Mar

ç-13

Mar

ç-14

Mar

ç-15

Mar

ç-16

Mar

ç-17

Mar

ç-18

Mar

ç-19

Mar

ç-20

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 31/12/2018

0,00 %-0,61 %-0,31 %0,24 %0,87 %

-0,24 %0,34 %1,42 %2,61 %

2,50 %2,49 %2,51 %2,68 %3,01 %

1,000,600,300,280,27

0,25-0,30-0,30-0,30-0,28

2.856 -6,86 %-2,30 %

0,00-0,01-0,04-0,07-0,11-0,08-0,11-0,09-0,07

0,000,02

-0,11-0,180,390,10

-0,06-0,15-0,24

4561.8842.5076.635

338328

8.54020.015

966

-7,17-7,71-9,18-9,48-5,55-5,87-5,92

-10,45-2,92

-11,18-10,44-6,24-3,88

-13,24-14,79-14,97-12,08-16,64

1,15125,83

0,901,131,56

53,81.282,5

263,1

-19,551,56

-20,28

-8,365,08

-5,27

1,33-2,031,30

-0,473,94

-4,48-6,991,22

-3,823,63

89

359

117

8

27

-2

44

126

3

108

103

98

93

88

83

31-1

2-17

31-1

-201

8

28-2

-201

8

31-3

-201

8

30-4

-201

8

31-5

-201

8

30-6

-201

8

31-7

-201

8

31-8

-201

8

30-9

-201

8

31-1

0-20

18

30-1

1-20

18

31-1

2-20

18

4,22,12,82,13,2

-0,31,96,81,74,57,35,2

14,2

3,91,61,71,51,50,42,66,02,79,06,24,19,5

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,72,02,51,81,71,02,54,92,14,03,74,82,9

3,71,92,11,81,81,12,25,02,43,54,14,14,4

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,22,04,98,82,87,1

4,52,72,72,33,81,52,86,6

11,79,73,62,47,2

3,31,11,40,2

-0,40,31,05,28,66,72,32,01,2

3,31,71,61,93,20,61,84,46,77,9

-3,32,9

-0,2

3,72,32,22,53,01,91,74,76,96,21,12,11,5

3,72,32,81,92,50,81,34,76,57,41,32,01,6

3,52,02,31,82,11,01,74,56,26,92,12,31,9

3,51,81,91,72,00,61,94,66,06,22,02,32,0

3,41,81,91,71,81,22,04,42,44,64,13,44,0

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 31/12/2018

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2015

2016 2017 20202018 2019

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EXJAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

Documents

ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ GENER DEL 2019 - "la Caixa"