ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ MARÇ DEL 2019 · de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut

MARÇ DEL 2019

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

MARÇ DEL 2019PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.MARÇ DEL 2019PÀG. 5

Entorn de mercats

• L’euro fa 20 anys: hi ha res a celebrar?

• El deute es continua reduint al món.

Renda fixa

• Tot el que volia saber sobre els TLTRO i no s’atrevia a preguntar.

• De què ens protegeix, l’or?

Renda variable

• Li queda potencial alcista al mercat borsari?

• Preus de saldo en volatilitat.

Indicador del mes

• Marges a la zona euro i als EUA.

Entorn de mercat



L’euro fa 20 anys: hi ha res a celebrar? El gener del 1999, 11 països de la Unió Europea van renunciar a la sobirania nacional sobre la moneda i van adoptar una moneda única, l’euro.

Vint anys després, com podem avaluar aquesta decisió? Fer un judici definitiu és impossible, i no només perquè s’han publicat centenars de llibres i milers d’articles que ho debaten, sinó per la necessitat de fer exercicis d’“història ficció”: imaginar què hauria passat si no hagués existit l’euro és un exercici tan entretingut com poc concloent.

Una aproximació és comparar el creixement de cada país abans i després de la introducció de l’euro. Les diferències són, en general, petites, amb dues excepcions: una de dolenta, i sobradament coneguda, en el cas d’Itàlia, i una de bona, i molt

menys publicitada, en el cas d’Alemanya.

En la nostra opinió, l’influx benèfic de l’euro per a Alemanya està directament provocat per la nova divisa.

En el cas d’Alemanya, tenim la possibilitat de fer “història ficció” amb un exemple proper, Suïssa.

Amb diferències de mida evidents, l’economia alemanya i la suïssa tenen moltes similituds: són potències exportadores, amb una estructura institucional molt estable (i federal), amb prudència extrema en la conducció de la política monetària, etc.

Aquestes característiques feien que el franc suís i el marc alemany tinguessin comportaments similars, tendència a l’apreciació i refugi en moments de turbulència.

La similitud en el seu comportament fins a la introducció de l’euro és

notable, però des d’aleshores s’obre una bretxa, que es fa més pronunciada després de la crisi. En tipus de canvi efectiu, el franc suís ha patit una apreciació del 22 %; Alemanya, una depreciació del 5 %.

L’impacte econòmic ha estat molt gran, la renda a Alemanya ha crescut des de la crisi un 40 %; a Suïssa, un 20 %.

A Alemanya haurien de celebrar en gran el vintè aniversari de la nostra moneda.

Font: OCDE i elaboració pròpia

Evolució del tipus de canvi efectiu

SuïssaAlemanya

França

85 %

90 %

95 %

100 %

105 %

110 %

115 %

120 %

125 %

130 %

Des

.-81

Ab

r.-8

3

Ag

o.-

84

Des

.-85

Ab

r.-8

7

Ag

o.-

89

Des

.-89

Ab

r.-9

1

Ag

o.-

92

Des

.-93

Ab

r.-9

5

Ag

o.-

96

Des

.-97

Ab

r.-9

9

Ag

o.-

00

Des

.-01

Ab

r.-0

3

Ag

o.-

04

Des

.-05

Ab

r.-0

7

Ag

o.-

08

Des

.-09

Ab

r.-1

1

Ag

o.-

12

Des

.-13

Ab

r.-1

5

Ag

o.-

16

Des

.-17

Ab

r.-1

9

Entorn de mercat



El deute es continua reduint al món.

El Banc Internacional de Pagaments de Basilea (BIS, per les seves sigles en anglès) ha publicat les dades de deute fins al setembre del 2018.

Les dades d’aquest organisme són les més fiables per fer comparacions internacionals, tant pel rigor i la qualitat metodològica com per la seva visió, molt sensible als riscos que suposa el deute. S’ha convertit en la veu més crítica amb les polítiques expansives que no inclouen l’impacte del creixement del deute en la seva avaluació.

Una raó més sentimental és que, a més, és l’organisme internacional amb més presència de tècnics espanyols en els seus òrgans de govern, on Fernando Restoy ocupa la presidència de l’Institut d’Estabilitat Financera i

Pablo Hernández de Cos la del Comitè de Supervisió Bancària.

Les últimes dades mostren que la tendència de reducció de deute es manté i fins i tot s’accelera.

El deute, mesurat en relació amb el PIB per al conjunt dels 44 països que analitza, que suposen el 99,9 % de l’economia mundial, mostra un nivell de 231 %, 14 punts per sota del màxim assolit el setembre del 2016 i el nivell més baix des del desembre del 2015.

La reducció és més gran en els països desenvolupats que en els emergents. Fent servir mitjanes de quatre trimestres, la reducció és de 6 punts en els països desenvolupats i de 4 punts en els emergents, fet que suposa una caiguda de 5,5 punts per al total. Es redueix tant el deute públic com el privat, encara que més el segon

que el primer, i el deute de les famílies és el que més cau.

La tendència contínua a sanejar ens reafirma en la tesi que aquest cicle té una salut financera inusitada en les quatre últimes dècades, que ens posa fora de perill d’accidents com els que van provocar les tres últimes recessions globals.

Les úniques excepcions rellevants, i amb increments mínims, són els EUA, pel deute públic; Suïssa, per el deute privat, i la Xina, amb contribució d’ambdues.

Font: Banc Internacional de pagaments de Basilea i elaboració pròpia

El deute es redueix

ALEMANYA

FRANÇA

ITÀLIAESPANYA

HOLANDA

GRÈCIA

BÈLGICA

PORTUGAL

REGNE UNIT

EUA

JAPÓ

SUÏSSA

AUSTRÀLIA

CANADÀ

XINA

ÍNDIA

BRASIL

RÚSSIA

COREA

MÈXIC

SUD-ÀFRICA

75 %

100 %

125 %

150 %

175 %

200 %

225 %

250 %

275 %

300 %

325 %

350 %

375 %

-63 % -56 % -49 % -42 % -35 % -28 % -21 % -14 % -7 % 0 % 7 %

PES

SOB

RE

PIB

VARIACIÓ DES DE MÀXIM 2000 - 2017

Renda fixa



Tot el que volia saber sobre els TLTRO i no s’atrevia a preguntar.

El sector financer fa servir molt sovint acrònims incomprensibles (CDS, ABS, PER, etc.), però és en la política monetària on aquesta tendència marca els màxims de l’opacitat. L’última decisió del Banc Central Europeu (BCE) d’oferir TLTRO amb periodicitat trimestral des del setembre d’enguany fins al març del 2021 haurà deixat la majoria dels ciutadans més o menys a les fosques del que ha passat realment.

L’expressió catalana per als TLTRO, “Operacions trimestrals de finança- ment a més llarg termini amb objectiu específic”, ens dona una pista, la clau és el concepte “objectiu específic”.

Per entendre el sentit de l’actuació del BCE, hem de refrescar la (malparada) situació del sector bancari a la zona euro.

Després de la crisi del 2008, el mercat bancari únic va desaparèixer, els sistemes bancaris van patir una regressió cap a les seves fronteres nacionals.

Les entitats dels països amb excés d’estalvi, Alemanya, Holanda, Finlàn- dia…, no s’atrevien a canalitzar aquest excés cap a les entitats dels països amb dèficit d’estalvi (Espanya, Portugal, Itàlia). Per ressuscitar el mort, el BCE va fer servir amb agressivitat l’instru- ment dels tipus d’interès negatius.

L’excés de liquiditat dels bancs, els dipòsits dels clients en excés dels crèdits concedits, han de ser dipositats al BCE a un tipus penalitzador, -0,4 %, que els bancs paguen per immobilitzar aquest estalvi. El càstig no va ser suficient. L’estalvi continua acumulat als països d’origen, on els bancs s’estimen més pagar la penalització. L’“objectiu específic” dels TLTRO és traslladar el tipus de -0,4 % com a incentiu cap als bancs dels països deficitaris.

Els TLTRO són préstecs a dos anys referenciats al tipus de dipòsit, el -0,4 %, si els bancs receptors aconsegueixen incrementar el nivell de crèdit. El BCE actua com a Cambra de Compensació de l’estalvi a la zona euro: pren els diners dels països excedentaris, el penalitza al -0,4 % i el trasllada als països deficitaris, fent servir el -0,4 % com a incentiu perquè el crèdit flueixi.

Explicat d’aquesta manera sembla una mentida força atractiva per afavorir el creixement a la zona euro.

El mercat no s’ho va prendre així, i no és estrany; al cap i a la fi, molts dels inversors pensarien què dimonis és això dels TLTRO i potser ningú no els ho deu haver explicat encara.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Diferencial Itàlia contra França i Alemanya

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

Tresors 10 anys

Préstec bancari a empreses

Gen

.-03

Gen

.-04

Gen

.-05

Gen

.-06

Gen

.-07

Gen

.-08

Gen

.-09

Gen

.-10

Gen

.-11

Gen

.-12

Gen

.-13

Gen

.-14

Gen

.-15

Gen

.-16

Gen

.-17

Gen

.-18

Gen

.-19

Renda fixa



De què ens protegeix, l’or?

La pujada en el preu de l’or des de mínims del 2018 ha tornat a posar de moda el seu ús com a actiu refugi.

L’or és un luxe car; fent servir una ETF de rèplica física en els últims cinc anys, mantenir una posició en or ens hauria suposat una pèrdua del 8 %, i volàtil, ja que si haguéssim tingut la mala fortuna de comprar als màxims del 2011 la pèrdua seria del 35 %.

Abans d’incloure’l en una cartera cal preguntar de quins riscos ens protegeix realment. Després de la Segona Guerra Mundial, el sistema monetari s’estableix, en l’acord de Bretton Woods, amb l’or com a referència. Durant la llarga època de repressió financera posterior a la guerra, l’or perd valor gairebé al mateix ritme que el dòlar, pràcticament un terç del seu valor fins al 1970.

L’or adquireix la condició d’actiu financer quan es trenca el sistema monetari de Bretton Woods, l’estiu del 1970.

En els deu anys posteriors, la rendibilitat real, després de la inflació, de l’or és del 5,6 % anual, és a dir, que la inversió es va multiplicar per 9.

A partir d’aleshores comença un llarg declivi que no acaba fins al 2001. La pèrdua ajustada per la inflació en aquells anys és superior al 80 %.

La punxada de la bombolla "puntcom" torna a despertar l’interès per l’or, que gairebé aconsegueix tornar al màxim anterior el 2011. Però a partir d’aleshores inicia un declivi que encara avui continua.

Què tenen en comú els dos episodis alcistes en l’or? No és la inflació, molt forta en el primer però inexistent en el segon; de fet, l’or no ha estat un bon protector davant de la inflació en les pujades de principis dels 80 i de la primera dècada d’aquest segle.

Un element comú als dos episodis ha estat el pèssim comportament borsari. Les dues dècades en les quals la borsa ha perdut en termes reals han coincidit amb el bon comportament de l’or.

El mal comportament de la borsa té orígens diferents: caiguda en els beneficis en el primer cas i valoració excessiva en el segon.

El 1970, el quocient de Preu / Benefici de l’S&P 500 està al voltant de 14, però els beneficis s’estanquen i la valoració cau a 7 vegades. En el següent episodi els beneficis pugen, un 40 % ajustat per la inflació, però la valoració comença en 30 vegades i baixa a 14 vegades.

La valoració actual és de 18 vegades, que no ens dona protecció si els beneficis s’estanquen, així que l’or pot ser un bon complement a la borsa si hem iniciat una dècada dolenta, però hem de recordar que, si corregim per la inflació, 1 dòlar invertit en or el 1980 val avui 60 cèntims, mentre que un dòlar invertit en borsa s’ha multiplicat per 20.


Or i inflació

Gen

.-46

Gen

.-49

Gen

.-52

Gen

.-55

Gen

.-58

Gen

.-61

Gen

.-64

Gen

.-67

Gen

.-70

Gen

.-73

Gen

.-76

Gen

.-79

Gen

.-82

Gen

.-85

Gen

.-88

Gen

.-91

Gen

.-94

Gen

.-97

Gen

.-00

Gen

.-03

Gen

.-06

Gen

.-09

Gen

.-12

Gen

.-15

Gen

.-18

-3 %

0 %

3 %

6 %

9 %

12 %

15 %

18 %

-75 %

0 %

75 %

150 %

225 %

300 %

375 %

450 %Inflació mitjana anual, escala dreta

Or ajustat per la inflació

Borsa ajustada per la inflació

Renda variable



Li queda potencial alcista al mercat borsari?

La resposta honesta, com sempre, és que no ho sabem, però podem fer servir la història recent per donar una opinió amb fonament.

En els últims cinc anys, l’índex de borsa global ha cotitzat amb una valoració mitjana respecte als beneficis esperats en els propers 12 mesos de 15,2 vegades, fent servir el valor de la mitjana, que divideix la mostra a parts iguals i és més útil que la mitjana quan hi ha valors extrems.

La valoració actual és de 14,4, de manera que si tornem a la mitjana, el potencial de revaloració de la borsa és de 5,6 %.

No sembla gaire, però si ho comparem amb els episodis del 2015 i 2016 potencials de revalorització similars

als actuals van ser seguits de pujades en els següents sis mesos propers al potencial.

Es pot objectar que els beneficis esperats poden caure i consumir aquest potencial de revaloració sense que afecti els preus, però la resposta és que ja ho han fet.

Els beneficis esperats han caigut en el que va d’any un 2 %, caigudes similars a les del 2015 i 2016 en les mateixes dates. Només si suposem un escenari pitjor que el d’aquests anys, i no és el cas, hem de pensar que el potencial de revaloració serà parcial o totalment consumit per la caiguda de beneficis. Si desagreguem per àrees la valoració, ens proporciona més coixí.

En el cas dels EUA, el potencial per reversió a la mitjana és avui del 4,5 %, inferior al de 2015/16 però a la resta dels països desenvolupats és de

l’11 %, superior al màxim d’aquests dos anys, i en els mercats emergents del 10 %, només superat en 12 dies durant aquests dos anys.

Els indicadors tècnics, que són molt útils per avaluar la direcció del mercat en terminis curts, indiquen un mercat sobrecomprat, però això es pot resoldre amb caigudes o amb una consolidació lateral, o no resoldre en molt de temps.

La clau, com sempre, la trobem en els beneficis, en absència de recessió el potencial alcista de les borses especialment fora dels EUA, no s’ha esgotat.


Queda potencial alcista?

12

13

14

15

16

17

18

-25 %

-20 %

-15 %

-10 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 % Mitjana

Potencial de revaloració per reversió a la mitjana de valoració dels últims 5 anys

Preu / Ben. esperat per als propers 12 mesos, escala dreta

Mar

ç-14

Set.

-14

Mar

ç-15

Set.

-15

Mar

ç-16

Set.

-16

Mar

ç-17

Set.

-17

Mar

ç-18

Set.

-18

Mar

ç-19

Renda variable



Preus de saldo en volatilitat.

Crida l’atenció que, tot i les violentes sacsejades recents als mercats borsaris, la volatilitat cotitzada sobre l’EuroStoxx 50 estigui a prop dels mínims tant de la seva història com en relació amb la de l’S&P 500.

La volatilitat cotitzada és la variable que explica el preu de les opcions, i la volatilitat baixa vol dir opcions barates. Les opcions amb termini de tres mesos sobre l’índex cotitzen amb una volatilitat del 14 %, i en els últims 20 anys han estat per sota d’aquest nivell menys d’un 10 % del temps.

El diferencial amb la volatilitat cotitzada als EUA només ha estat inferior un 3 % dels dies. Realment, les opcions sobre l’EuroStoxx 50 estan a preu de ganga. La temptació de fer servir aquesta oportunitat per evitar-nos els disgustos d’un mercat massa propens als “defalliments d’ànim” és elevada.

Partint d’una posició inicial invertida en renda variable, podem fer servir les opcions de dues maneres per protegir el patrimoni: comprant opcions que ens cobreixin la baixada o substituint la inversió en renda variable per la compra d’opcions que ens facin participar en la pujada.

La tria depèn de la nostra confiança en el comportament de la nostra cartera respecte de l’índex; si creiem que les accions que la formen ho faran millor que l’índex, és millor que comprem protecció baixista; si som agnòstics respecte al comportament relatiu, és millor que comprem participació a la pujada. Les dues alternatives suposen un cost inicial per la compra d’opcions.

En ambdós casos, pujarem si el mercat puja. Guanyarem el mateix que l’índex si comprem participació a l’alça, i l’apreciació de la nostra cartera si hem comprat protecció baixista.

En cas de caigudes, la nostra pèrdua màxima és el cost de les opcions si hem comprat participació alcista, i el cost més (o menys) el diferencial de rendibilitat en el cas d’una cartera amb protecció baixista.

Per posar un exemple, comprar una opció per participar a la pujada de l’EuroStoxx 50 fins al desembre des del nivell actual costa un 3,5 %, i aquesta és la nostra pèrdua màxima si l’índex cau o no supera el nivell actual. Si puja, la pujada fins a 3.415 compensarà el cost de la nostra compra, i a partir d’allà tot serà benefici.

El potencial de revalorització de l’EuroStoxx 50, si la valoració torna a la mitjana dels últims cinc anys, és superior al 14 %, de manera que la compra ens dona un potencial de guany 3 vegades superior al de pèrdua. No està gens malament.


Volatilitat barata a la zona euro. En termes absoluts i relatius

-2,2

-1,1

0,0

1,2

2,3

3,4

4,5 Diferència Volatilitat implícita EuroStoxx / S&P 500

Volatilitat implícita de l’EuroStoxx 50

Gen

.-99

Gen

.-00

Gen

.-01

Gen

.-02

Gen

.-03

Gen

.-04

Gen

.-05

Gen

.-06

Gen

.-07

Gen

.-08

Gen

.-09

Gen

.-10

Gen

.-11

Gen

.-12

Gen

.-13

Gen

.-14

Gen

.-15

Gen

.-16

Gen

.-17

Gen

.-18

Gen

.-19

Indicador del mes



Marges a la zona euro i als EUA.

El marge de beneficis sobre vendes supera els màxims històrics als EUA i encara no hi ha arribat a la zona euro.

Quins sectors expliquen aquesta diferència? La diferència més gran a favor dels EUA la trobem en el sector de la tecnologia. El sector a la zona euro no conté els gegants d’Internet, Alphabet, Facebook, que apugen els marges en el cas dels EUA.

A la resta, la diferència és petita i en dos casos favorable a la zona euro, en consum defensiu, on les empreses de

luxe apugen els marges als nostres índexs mentre Amazon els deprimeix als EUA, i en salut, on gairebé la meitat de l’índex als EUA són hospi- tals amb marges més baixos.

La diferència de marges sectorials no explica la diferència de marges dels índexs. La diferència es troba en el pes sectorial. Els dos sectors amb marges més grans, Tecnologia i Comunicacions, suposen gairebé un terç de l’índex als EUA (21,2 % i 10,1 %, respectivament) i menys d’una sisena part a la zona euro (8,8 % i 5,6 %).

La relació s’inverteix amb els dos sectors de marges baixos, Industrials

i Consum cíclic sumen el 20 % de l’índex americà (9,7 % i 10,3 %) i gairebé el 30 % al nostre mercat (15 % i 14 %).


Marge / benefic

0 %

15 %

30 %

COMUNIC.

CONS. CÍCLIC

CONS. DEFENSIU

ENERGIA

SALUT

INDUSTRIAL

TECNOLOGIA

MATÈRIES PRIMERES

Zona euro

EUA

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2019

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 28/02/2019

0,00 %-0,52 %-0,28 %0,18 %0,81 %

-0,26 %0,18 %1,17 %2,42 %

0,000,040,040,030,06

-0,01-0,02-0,020,03

0,000,090,03

-0,06-0,07-0,02-0,15-0,24-0,19

2,50 %2,51 %2,51 %2,71 %3,08 %

0,000,060,080,090,08

0,000,030,000,030,07

1,14 126,67

0,86 1,13 1,50

-0,671,62

-1,81-0,28-0,32

-0,840,67

-4,620,84

-4,22

66,0 1.313,3

295,0

6,69-0,605,94

22,732,40

12,12

5032.0862.7847.533

373363

9.27821.3851.051

2,502,832,973,443,944,012,442,940,10

10,4910,7211,0813,5210,4110,368,646,858,82

2.960 4,38 %1,13 %

62

275

99

-9

-37

-6

-28

-84

-18

112

110

108

106

104

102

100

98

96

31-1

2-18

7-1-

2019

14-1

-201

9

21-1

-201

9

28-1

-201

9

4-2-

2019

11-2

-201

9

18-2

-201

9

16-1

-201

9

18-1

-201

9

25-2

-201

9

4,22,12,82,13,2

-0,31,96,81,74,57,35,2

14,2

3,91,61,71,51,50,42,66,02,79,06,24,19,5

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,72,02,41,81,71,02,54,82,13,93,74,92,9

3,71,62,01,61,60,82,25,02,43,64,11,14,9

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,22,04,98,82,87,1

4,52,72,72,33,81,52,86,6

11,79,73,62,47,2

3,31,11,40,2

-0,40,31,05,28,66,72,32,01,2

3,31,71,61,93,20,61,84,46,78,6

-3,32,9

-0,2

3,82,42,22,53,01,91,84,76,96,21,12,11,5

3,72,22,91,82,50,71,44,76,67,31,12,02,3

3,41,92,31,42,10,81,24,46,26,92,12,31,8

3,41,71,91,52,00,71,54,56,06,22,02,32,0

3,41,81,91,71,71,22,14,42,44,94,13,44,0

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 28/02/2019

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2015

2016 2017 20202018 2019

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EX JAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

Documents

ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ MARÇ DEL 2019 · de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut