Estratègies metodològiques de la lectura i l’escriptura ... · PDF fileInspecció i al SEDEC per tal d’aprofundir i millorar en el nostre ... escoltar per gaudir de la lectura

Trobada pedagògica: Experiències didàctiques i pràctiques educatives a l’Educació infantil i primària

Sant Vicenç dels Horts, 9 de setembre de 2003

Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6

Estratègies metodològiques de la lectura il’escriptura als cicles mitjà i superior de

l’Educació PrimàriaCeip La Vinyala

(Sant Vicenç dels Horts)

Des de fa uns anys, la nostra escola té inquietud cap a la llengua ja que vàremdetectar unes mancances en aquesta àrea.Dintre del marc de l’avaluació interna es va aprofundir sobre aquest tema apartir de :

“ El Projecte Lingüístic” i el de “ Expressió oral”. Últimament hem realitzat el de“ La Biblioteca-Mediateca escolar”.

A partir de les inquietuds de la nostra escola es va fer una demanda aInspecció i al SEDEC per tal d’aprofundir i millorar en el nostre treball sobrela llengua.

Ens van concedir un assessorament a l’aula ( ADAP ) adreçat als mestresd’Educació Infantil i Cicle Inicial sobre “ La lectoescriptura des de l’enfoc delconstructivisme “ que va durar dos cursos.

Posteriorment, es va demanar continuïtat a altres cicles i es va seguir ambun assessorament a l’aula per CM i CS amb els temes: escriptura, lectura ibiblioteca escolar, bàsicament.

Cal tenir present que la majoria dels nostres alumnes, podríem parlar d’un 95%,són castellanoparlants i cada curs tenim noves matrícules d’incorporaciótardana, això significa que hem de definir l’escola com d’immersió.

Nosaltres ens centrarem en les experiències dels assessoraments sobre lalectura i escriptura que es van realitzar a CM i CS.

Objectius

Els objectius proposats en aquest espai de reflexió que va ser el seminari vanser un canvi en la metodologia de la Primària. Ens va servir per coordinarverticalment tot el que es va treballa, amb Educació Infantil i Cicle Inicialreferent a la lectoescriptura.

Va ser una reflexió molt compartida sobre aspectes didàctics intentant trobaruna línia pedagògica conjunta des d’Educació Infantil a Primària.

Ponència dictada per Lluís Casas, Sílvia Mercadé i Teresa Saüch




2

La posada en pràctica de les activitats proposades per l’assessora ens hapermès definir conjuntament el tercer nivell de concreció. Ens va ajudar moltque entrés a l’aula tant a fer activitats com a fer d’observadora de la posada enpràctica de les experiències didàctiques.

També ens ha permès crear un arxiu de recursos pel centre on es troba elmaterial necessari per treballar les diferents tipologies de textos tant des de lalectura com en l’escriptura.

Només és l’inici i ens manca consolidar i donar-li vida perquè sigui un elementútil i pràctic.

Descripció de les activitats

- Escriptura: “ Desenllaç d’un còmic”

Objectius:

- Conèixer les característiques d’una tipologia textual: el còmic- Escriure les bafarades de la part final d’un còmic

Material emprat:Còmics diversos, full còmic per relacionar les dues parts, full còmic per afer l’escriptura de tres vinyetes

Bibliografia:Perspectiva escolar núm. 136 . El còmic a l’escola. Juny 1989

Agrupaments:Grups de quatre alumnes intentant que siguin heterogenis

- Lectura Guiada “ El medalló del sol i de la lluna”

Objectius :

- Llegir, escoltar per gaudir de la lectura i , com que es tracta del capítold’un llibre pot servir per agafar ganes de llegir-ho tot”

Material emprat:La lectura “ El medalló del sol i la lluna” Adaptació lliure d’ El secret del’Alquimista de Francesc Gisbert

Agrupament:Tot el grup classe




3

Conclusions finals i avaluació de les experiències

Ha estat un treball molt positiu que ens ha proporcionat una línia metodològicaconjunta pel tractament de la llengua amb alumnes d’immersió i d’incorporaciótardana.

Com a treball del propi mestre ens ha aportat un aprenentatge a l’hora dedefinir la funcionalitat i els objectius de les activitats d’ensenyament-aprenentatge per als nostres alumnes. Aquesta preparació i seqüenciació del’activitat prèviament a realitzar-la fa que serveixi per assolir fites proposades .

Referències bibliogrà fiques

SEDEC.1999.Orientacions per a l’ensenyament-aprenentatge de la lectura i del’escriptura.Barcelona. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.




4

ANNEX 1:

SEQÜENCIACIÓ ACTIVITAT D’ESCRIPTURA DESENLLAÇ D’UN CÒMIC(1r Cicle Superior – Primària)

1- CONEIXEMENTS PRÈVIS SOBRE EL CÒMIC.Què és un còmic?Diferències que hi trobem amb altres tipologies de textos.Agraden més? Per què?Observació de diferents mostres de préstec de la biblioteca de l’escola.

2- PRESENTACIÓ ACTIVITAT: ORDENACIÓ SEQÜÈNCIESEls alumnes s’agrupen de 4 en 4, se’ls hi comenta que la Lluïsa ens ha fetunes fotocòpies de models de còmic, però la part final s’ha barrejat i enshaurien d’ajudar a poder ordenar de nou les històries. A tots els modelsrepartits falten les 4 darreres historietes que la mestra llegeix per tal de quècada grup identifiqui la seva.

3- EL TEXT DEL CÒMIC: CARACTERÍSTIQUESS’intentarà que amb tot el grup es vagin enumerant les diferentscaracterístiques i s’anirant escrivint a la pissara, seguint un cert ordre.CARACTERÍSTIQUES:

♦ L’ordre de lectura: d’esquerra a dreta i de dalt a baix.♦ Diferència en la forma de les bafarades segons indiqui que el personatge:

- crida- pensa- parla: en veu baixa – amb fred – amb por - …

♦ Text de suport: està dins de la vinyeta i serveix per aclarir o explicar el seucontingut.

♦ El cartutx: es troba entre vinyetes i serveix per enllaçar l’acció. Ex. Més tard…

♦ El text en “off”: connecta dues vinyetes com el cartutx, però com si una veuho expliqués des de fora de l’acció.

♦ Tipus de lletra: pot suggerir crits, angoixa, inseguretat, …♦ Les onomatopeies són representacions fonètiques per mitjà dels signes

alfabètics de determinats sons, crits, sorolls,… produïts per persones,animals, coses o fenòmens.

♦ Els signes no alfabètics:- Signes d’interrogació i admiració- Signes musicals- Línies cinètiques per a reforçar la idea de moviment.

4- PRESENTACIÓ ACTIVITAT: ESCRIPTURA DESENLLAÇ CÒMICEs comenta que tot just després de Setmana Santa arriba la festa de Sant Jordii que a l’escola es celebren els Jocs Florals i a Sant Vicenç el premi literariNarcís Lunes i que per tal de motivar a tots els alumnes a escriure per a totsaquests concursos, nosaltres regalarem a cada classe un còmic, per això elsgrups per treballar hauran de ser de dos alumnes.




5

Es reparteixen els fulls fotocopiats sense les bafarades de les 4 darreresvinyetes, per tal que els alumnes construeixin diferents desenllaços.

5- REVISIÓAbans de donar per acabat el text, cal fer una lectura i revisió.

6- LECTURA I VALORACIÓ ACTIVITATCada parella llegirà el text a la resta de la classe.Tota la classe parlarà sobre del què ha après, de si li ha agradat l’activitat,…

7- FER-HO ARRIBAR ALS DESTINATARIS FINALSPer parelles anar a les diferents classes, explicar el perquè de l’elaboració delscòmics, llegir-ho i animar a escriure pels premis comentats.

BIBLIOGRAFIA:• Perspectiva Escolar 136. El còmica a l’escola. Juny 1989• Revista juvenil Cavall Fort nums.: 837, 838, 843, 844, 847, 848.




6

ANNEX 2:

LECTURA: EL MEDALLÓ DEL SOL I LA LLUNA Adaptació lliure d’Elsecret de l’Alquimista de Francesc Gisbert.(2n A Cicle Superior)

OBJECTIU: Llegir, escoltar per gaudir de la lectura i, com que es tracta delcapítol d’un llibre, pot servir per fer agafar ganes de llegir-ho tot.

ABANS DURANT DESPRÉSCreació d’expectativesEs presenta a tot el grup-classe un medalló, del qualtan sols es diu que va sercomprat a València en unabotiga d’antiguitats, però quinahistòria hi pot haver darrerad’aquest medalló. Presentaciótext i lectura 1r paràgraf (fins aXàtiva). Presentar en Jordi,que relata en 1a persona, i eltraginer. Situar-los a l’èpocadels cavallersEs penja a la pissarra el mapade la Península Ibèrica, per talde localitzar València, (no surtXàtiva) i poblacions del seuvoltant.També es pengen fotografiesde Xàtiva i es pregunta quinarelació es creu que hi pothaver entre Xàtiva i València.

Creació d’hipòtesisPreguntar que els sembla quepot passar en aquesta història,amb aquest títol i lespoblacions que hem situat

Objectiu d’escoltaComprovar les diferentshipòtesis que poden fer elsalumnes després de lapresentació del medalló i delsaltres objectes. Si són moltess’anoten a la pissarra

Lectura en veu alta per part dela mestra

Aturades per fer preguntes decomprensió i de comprovaciód’hipòtesis0. Què creieu que pot trobar

en Jordi a la ciutat deValència?

1. Per què creieu que atural’ase en sec?

2. Què li pot passar anant totsol i amb tanta gentdiversa en una granciutat?

3. Creus que amb totaaquesta gent tan sols hiensopega? Què penseuque ha passa?

4. Qui deu ser aquest ambqui es troba ara? Li seràd’ajuda?

5. Creus que realmentl’ajudarà l’Amet?

Comprovació objectiusAra ja sabem …

Treball del vocabulariEn cas de què els alumnes nol’hagin inferit per accedir a lacomprensió del text

Activitat d’extensió

Fer el dibuix del tros que mést’ha agradat de la història, fentuna breu descripció al peud’aquest. Aquests dibuixoss’exposarien a la resta del’escola.

Hi ha tres descripcionsimportant de ressaltar:Traginer, ciutat de València ide l’Amet. Caldria seleccionarla informació d’aquestesdescripcions per subratllat enel llibre de l’alumne i fer-lesservir per a fer una bonadescripció d’algú de la classe ila resta identificar qui és.

Presentació novel·la

CEIP LA VINYALA CURS 2001-2002 ADAP CM i CS, SEDEC CONTINGUTS DEL SEMINARI

PENSAMENT I LLENGUATGE

ÚS COMUNICATIU I INSTRUMENTAL INTERVENCIÓ

PEDAGÒGICA PAPER DEL MESTRE

MARC TEÒRIC

PIL: Tractament de les llengües

ENFOCAMENT COMUNICATIU

TEXT O MISSATGE

Habilitat receptiva

Habilitat productiva

Habilitat receptiva

Habilitat productiva

BIBLIOTECA Com a espai de documentació. Facilita: la investigació, formació, informació i el gust per saber Text:

característiques i tipus

Agrupaments i Interaccions

Contextualització: Tema, propòsit destinatari

Estratègies de composició: Planificació, textualització, revisió, gramàtica, ortografia i semàntica

Avaluació Què: ús, forma,estrategies de composició, prop, text., contingut i actituds Quan: Avaluació inicial, formativa i final. Com : tractament de l’error i objectiu de l’avaluació

BASES PSICOPEDAGÒGIQUES

Currículum

Model d’ús i llengua vehicular i d’aprenentatge

Ús de les habilitats d’una manera funcional a partir de situacions

CANAL ORAL CANAL ESCRIT

dinamitzador

interlocutor

Model lingüístic

Corrector subtil

ESCOLTAR PARLAR LLEGIR ESCRIURE

Ensenyament

Aprenentatge

PRO

DU

EIX

Amb el suport

Per satisfer NECESSITATS PROPÒSIT LECTOR

PROCÈS LECTOR AVALUAR

ACTITUD TIPUS LECTURA

LECTURAA

AGRUPAMENTS

Silenciosa

Expressiva

Extensiva. Intensiva, Ràpida Superficial Involuntària

LLEGIR

ESTRATÈGIES DE DESCODIFICACIÓ

ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ ( Abans, durant i despres de llegir)

1.- Activació de coneixements previs 2.-Formulació hipòtesi 3.-Propòsit 4.-Verificació hipòtesi 5.-Control 6.-Integració informació 7.-Comprovació propòsit

• Memòria curt termini • Percepció global • Discriminació visual • Camp visual: fixacions, agilitat visual.

Direccionalitat, ritme • Cognició global:captació i anticipació • Aspectes formals: entonació i fonètica

QUÈ QUAN COM

Proves de lectura de classe Observació i recullida de dades

Inicial Formativa Final

Procès lector Velocitat Comprensió literal, inferencial, profunda, gust per a la lectura, actitud

On activem

A travès del procès lector

per

CEIP LA VINYALA ADAP CM I CS 2002/2003

TEXT

Documents

Estratègies metodològiques de la lectura i l’escriptura ... · PDF fileInspecció i al SEDEC per tal d’aprofundir i millorar en el nostre ... escoltar per gaudir de la lectura