MAR I CEL: ESTRUCTURA I TEMÀTICA

1. TEMÀTICA:

Trobem trets principals del seu estíl teatral. Per exemple els conflictes interns dels

personatges, que ens va mostrant al llarg de l’obra.

Però la temàtica d’aquesta obra és principalment la religió i l’amor.

La religió és molt present en Mar i cel. El contrast de dues religions diferents -

musulmana i cristiana- és molt notable, a causa dels diferents conflictes que es troben.

El personatge que dóna fermesa a aquesta temàtica és Blanca, destinada a viure una

vida de fe catòlica.

L’amor és un altre tòpic representatiu. L’enamorament dels protagonistes és la gran

lluita de l’obra i que està condemnada a un final tràgic.

Com a subtemes podem esmentar els pirates i corsaris. Això es troba molt relacionat

amb l’època dels moriscos.

2. ESTRUCTURA

És una tragèdia que compte amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

Aquests tres actes poden classificar-se en introducció, nus i desenllaç.

En el primer acte es fa una petita introducció i es presenten els personatges principals.

Podem observar ja el desacord entre el Saíd i la Blanca per causes religioses.

En el segon acte els conflictes interns són més grans: apareix l’alliberament dels

cristians; Saïd recorda la seva mare a partir de Blanca, aquesta veu Jesús en els ulls

del morisc, Carles no permet que la seva filla s’enamori i l’obliga a seguir la seva fe…

entre altres.

Finalment, en el tercer i últim acte trobem el desenllaç de la història. La impossibilitat de

l’amor de Saïd i Blanca els porta a la mort.

Es situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII, en un vaixell que es

l’escenari durant tota l’obra, fet que dóna més èmfasi i protagonisme al diàleg.

3. LLENGUATGE

Tant l'estil com el llenguatge estan adaptats a l'època a la qual està ambientada la

obra.

Utilitza Vulgarismes antics (“Aqueix” => Aquest,

“Vina” => Vine), paraules del català antic (“Finàs” => moriràs) del s. XIX (“Son mestre e

son Déu” => El seu mestre i el seu Déu)o del valencià, castellanismes (“Daria” =>

Donaria, “Mal” => Malament,

“Demés” => Altres)...

4.HISTÒRIA

Els moriscos van ser habitants de les zones de l’antic Regne d’Aragó i de Castella

d’origen musulmà amb creences islàmiques. La paraula “morisc” deriva de la paraula

“moro” ( persona originària de la zona nord-occidental d’Àfrica).

L'expulsió dels moriscos va ser dictada per Felip III. Aquest va ordenar que tots els

musulmans abandonèssin el territori espanyol. Per evitar que molts d’ells fossin

expulsats, es va crear la conversió al cristianisme a través del bateig.