Extracte de les Regles oficials deBàsquet

Masculí i femeníREGLA 1: EL JOC

Art. 1. Definició

1.1 Joc del BàsquetEl bàsquet ho juguen dos equips de cinc jugadors cada u. L’objectiu de cada equip és introduir el baló dinsde la canastra de l’adversari i impedir que l’adversari s’apodere del baló o encistelle

1.2 Guanyador d’un partitGana l’equip que hi ha marcat el nombre més gran de punts al final del temps de joc del quart període o, si fóra necessari, d’un o més períodes extres.

Material i instal·lacions•Pista rectangular llisa de 28 x 15 metres, amb un cercle central de 1,80 m. de diàmetre.

•Dos canastres situades a 3,05 m. del sòl i rodejades d’una zona de 6 metres d’ample per

5,80 metres de llarg.

• Els balons són redons i han de tindre entre 75 i 78 cm. amb un pes comprés entre 600 i 650 gr.

•Cada jugador ha de portar una camiseta, per regla general de tirants, un pantaló curt, calcetins i esportius.

REGLA 4: EQUIPS13.2.1. Durant el temps de joc ha d’haver-hi en el terreny de joc 5 jugadors de cada equip que podranser substituïts.

Art. 17. Temps de Joc, empats i període extra.17.1. El partit es compon de 4 períodes de 10 minuts.17.4. Si el tanteig acaba en empat, al final del temps de joc del quart període, el partit continuarà amb un període extra de 5 minuts o amb quants períodes de 5 minuts siguen necessaris per a trencar l’empat.

REGLA 5: REGLAMENTACIÓ DEL JOC. Art.

18. Inici del partit.18.5. El partit començarà oficialment amb un bot entre dos, en el cercle central, quan el baló éspalmat legalment per un saltador.

Bot entre dos. Definició.21.1.1. Es produïx un bot entre dos quan l’àrbitre llança el baló entre dos jugadors adversaris, enqualsevol cercle del terreny de joc.21.1.2. Es bota entre dos al començament del partit

21.3.1. Cada saltador estarà dret, amb els peus dins del semicercle més pròxim a la seua canastra, amb un peupròxim a la línia central del cercle.

21.3.2. L’àrbitre llançarà el baló cap amunt (verticalment) entre els saltadors fins una altura major quela que puguen aconseguir qualsevol d’ells botant.

21.3.3. El baló ha de ser palmat amb la(s) mà(s) per un o ambdós saltadors.

21.3.5. Cap dels saltadors pot agafar el baló ni tocar-ho més de 2 vegades fins que haja sigut tocat per un dels altres jugadors, o toque el sòl, la canastra o el tauler.

21.3.6. La resta dels jugadors no pot tindre cap part del seu cos en contacte amb la línia quedelimita el cercle abans de que s’haja palmejat el baló.

Art. 22. Com es juga el baló.22.1. En el bàsquet, el baló només es juga amb les mans. El baló pot ser passat, llançat,

palmat, rodat o botat en qualsevol direcció.22.2. No es pot: Córrer amb el baló, colpejar-ho amb el peu o bloquejar-ho amb qualsevol part de la cama deliberadament, o colpejar-ho amb el puny, tot açò constituïx una violació o falta.22.3. Contactar o tocar el baló accidentalment amb el peu o amb la cama no constituïx una violació.

Art. 25. Cistella (Canastra) Quan es marca i el seu valor.25.1.1. S’aconseguix una cistella quan un baló entre en la canastra per dalt i roman en ella o la

travessa.25.2.1. El valor de la canastra és de la manera següent:•Una cistella des del tir lliure val un punt.•Una cistella des de la zona de tir de dos punts del terreny de joc val 2 punts.•Una cistella des de la zona de tir de tres punts del terreny de joc val 3 punts. La Línia de 3 punts no és part de la zona de canastra de 3 punts

Diagrama 3. Zones de canastra de dos i tres punts

Art. 26. Treta.

26.1. Després d’una canastra o un últim tir lliure convertit: Es trau des de la línia de fons del terreny dejoc en què es va convertir la cistella.26.2. A continuació d’una infracció o de qualsevol altra interrupció del joc: El jugador que realitzarà la treta romandrà fora del terreny de joc, en el punt més pròxim, al lloc en què es va produir la infracció o es va detindre el joc, excepte immediatament darrere del tauler.26.4.1. El jugador que realitze la treta:•NO tocarà el baló dins del terreny de joc abans de que haja tocat a un altre jugador.•NO tardarà més de 5 segons a llançar el baló.•No farà que el baló entre directament en la canastra.

Art. 27. Temps Mort registrat.27.1. Definició:El temps mort registrat és una interrupció del partit a petició de l’entrenador o de l’ajudant d'entrenador.

REGLA 6: VIOLACIONS DEL REGLAMENT (FALTES)

Definició: Una violació és una infracció de les regles.32.3. Penalització: En funció del tipus de falta tenim dos opcions:a) El baló es concedix als adversaris per a un servici des del punt més pròxim a aquell en què es va cometre la infracció, excepte directament davall el tauler. b) Tir lliure

Art. 34. Faltes en el maneig del baló.Es considera falta en el maneig del baló les accions següents:

•Els successius llançaments a canastra, sense que entre tant el baló toque el cércol o el tauler o ho toque qualsevol altre jugador.•Botar el baló amb les dos mans al mateix temps.•Botar el baló, agafar-ho i tornar a botar immediatament.

Art. 36. Tres segons.36.1. Regla: Un jugador no ha de romandre en l’àrea restringida dels seus adversaris (zona) durant més de 3 segons consecutius mentres el seu equip tinga el control del baló en el terreny de joc i el rellotge estiga en marxa.

Art. 39. Regla dels vint-i-quatre segons.39.1. Regla: Quan un jugador obté el control d’un baló en el terreny de joc, el seu equip ha de realitzar un llançament a canastra abans de 24 segons.

Art. 40. Baló tornat a la pista posterior. (Camp arrere)40.1.1. Regla: Un jugador que es trobe en la seua pista davantera l’equip de la qual tinga el control del baló, no pot fer que el baló torne a la seua pista posterior. (La pista davantera és la mitat del camp més pròxim al cércol on s’ataca.)

REGLA 7: FALTES PERSONALS

Art. 44. Falta personal.44.1. Definició: Una falta personal és una falta de jugador que implica el contacte personal i il·legal amb un adversari. Un jugador no ha d’agafar, bloquejar, espentar, carregar, ni zancadillear a un adversari, no ha d’impedir l’avanç d’un adversari estenent la mà, el braç, el colze, el muscle, el maluc, la cama,el genoll, o el peu, ni doblegar el seu cos en una posició "anormal", ni ha d’incórrer en joc brusc o violent.PenalitzacióEn tots els casos s’anotarà una falta personal a l’infractor. A més:44.1.1. Si la falta es comet contra un jugador que no està en acció de tir:•Es reprendrà el joc per mitjà d’un servici de l’equip no infractor des del punt de l’exterior del terreny de joc el més pròxim possible al lloc en què es va cometre la infracció.44.1.2. Si la falta es comet contra un jugador que està en acció de tir:•Si el llançament es convertix serà vàlid i es concedirà 1 tir.•Si el llançament a canastra de dos punts no es convertix es concediran 2 tirs lliures.•Si el llançament a canastra de tres punts no es convertix es concediran 3 tirs lliures.

Art. 54. Cinc faltes per jugador.54.1. El jugador que haja comés 5 faltes, tant personals com tècniques, serà informat del fet i deuràabandonar el partit immediatament. Serà substituït abans de 30 segons.

Art. 55. Faltes d’equip. Regles de penalització.55.1. Definició.55.1.1. Un equip es troba en una situació de penalització de faltes d’equip, quan s’hagen comés 4 faltesd’equip en un període, com resultat de faltes tècniques o personals carregades a qualsevol jugador d’eixeequip.

55.2. Regla.55.2.1. Quan un equip es troba en una situació de penalització de faltes d’equip, totes les faltes personalssegüents dels seus jugadors, comeses sobre un jugador que no està en acció de tir, es penalitzaran amb 2 tirs lliures en compte de possessió de baló per a un servici.

55.2.2. Si la falta personal és comesa per un jugador de l’equip que ataca, la dita falta no serà penalitzada amb 2 tirs lliures.

2. HISTÒRIA DEL BÀSQUET.En 1891, el director del col·legi Training School International de Springfield, Massachussets

(USA) va encarregar al professor d’Educació Física James Naismith, que s’inventara un joc d’equip per a poder practicar en el gimnàs durant el fred hivern, que fóra menys violent que el rugbi però que també fóra una activitat física intensa que implicara a tot el cos. Naismith va començar a pensar i va crear el primitiu bàsquet. Per a fabricar les canastres va demanar unes caixes a l’administrador del col·legi (Mr. Stebbins), però este només va poder donar-li dos canastres de bresquilles. Al nou joc es va pensar cridar-li Naismith-ball, però Naismith ho va rebutjar i el delegat de classe va proposar cridar-li basket (cistella)-ball (baló) Ací es presenten més dades:

En 1893 es va jugar el primer partit a Europa, concretament a París.

En 1921 el pare Millán ho va incorporar en les classes d’Educació Física del col·legi Sant Antón de Barcelona

En 1932 es va crear la FIBA (Federació Internacional de Bàsquet Associació) i es va introduir la regla dels 3 segons en la zona, els 10 segons per a eixir de la pròpia mitat de camp i la regla del camp arrere.

En 1949 naix la NBA com a fusió de les dos lligues existents en els EUA (la National Basketball League i la Basketball American Association).

3. TÈCNICAEn bàsquet, la tècnica es basa en tres accions fonamentals com són: botar, passar i llançar. Agafar bé el baló (en posició de triple amenaça) suposa que pots passar, tirar o botar sense haver de modificar la col·locació de les mans.

Estes tècniques partixen d’una posició fonamental bàsica. Esta posició fonamental ha de practicar-se quasi contínuament, encara que parega una favada, ja que és la base per a poder realitzar qualsevol acció posterior amb un tant per cent elevat de possibilitats que isca bé.

Per a la posició bàsica s’han de tindre les cames lleugerament separades (amplària dels muscles), tronc inclinat cap avant, braços un poc oberts i flexionats pels colzes i palmes de les mans cap amunt.

Partint d’esta posició realitzarem, amb major rapidesa qualsevol tipus d’acció tècnica posterior:

•3.1. Botar o driblar: El bot es realitza amb els dits de la mà per mitjà d’un moviment de canell de da l t a ba ix i l ’ avan tb raç aco mpan ya e l d i t movimen t (la palma de la mà no deu "embrutar-se").

Dibuix 1. “Si mires el baló quan bótes, no veuràs ni la canastra, ni als companys, ni als defensors”

Hi ha diversos tipus de bot: a) de protecció, b) de velocitat o de progressió, c) bot de canvi de direcció.

a) El bot de protecció s’utilitza quan davant es té un jugador adversari que pot furtar-te el baló. Les cames es troben flexionades i una més avant que una altra, l’avançada és la contrària al braç que realitza el bot. El tronc inclinat cap avant i junt amb el braç lliure es col·loca entre l’adversari i el baló. El braç lliure es troba flexionat i servix també per a mantindre la distància de separació. (Dibuix 2)

b) El bot de progressió o de velocitat, s’utilitza quan no hi ha ningú de l’equip contrari que ens moleste per a avançar i ens permet anar de forma ràpida d’un lloc a l’altre del camp (dib. 3).

Tronc lleugerament avançat, vista cap avant. El baló s’ha de portar davant i al costat del braç que bóta, mai s’ha de creuar el braç per davant del cos per a botar el baló.

c) El bot de canvi de direcció és aquell que s’utilitza per a sobrepassar o enganyar un contrari que s’interposa en el nostre camí. Es pot realitzar amb una sola mà o canviant el baló de mà, però sempre abans del canvi de direcció ha de realitzar-se un moviment d’engany a l’adversari, amagar que se’n va anar cap a la dreta i eixir per l’esquerra o viceversa.

3.2. Parades: Com bé podeu imaginar, esta acció és quan un jugador va botant amb el baló i es deté amb ell en la mà. Este moviment ho pot realitzar de dos maneres:

a) Un t e m p s . El jugador que va b o t a n t el b a l ó e s d e t é a m b un x i c o t e t b o t i caient amb els dos peus al mateix temps. D’esta manera qualsevol peu es pot utilitzar com a pivot.

b) Dos temps. Quan el jugador es deté amb un peu després d’un altre, en esta acció el peu de pivot serà el que primer va tocar el sòl.

• 3.3. Pivotar: Hi ha una acció tècnica molt important que es realitza moltes vegades quan s’està en possessió de la pilota perquè no ens la lleven, la dita acció es denomina pivotar.Pivotar és mantindre un peu recolzat en el sòl, sobre la punta, per a poder girar i l’altre peu es pot moure en qualsevol direcció. Els braços al mateix temps, han de moure’s dificultant l’acció del jugador que pretén robar-nos el baló. A vegades inclús podem utilitzar el nostre cos per a cobrir el baló. (Dibuix 7).Si vull fer el pivot després d’haver botat, he de recordar si vaig fer una parada en untemps (amb els dos peus al mateix temps) o en dos temps (primer un peu i després l’altre), ja que si vaig fer la parada en dos temps només puc pivotar sobre el peu que primer va xafar.

3.4. Passar: Passar el baló a un company és una de les accions tècniques més importants i més realitzades en bàsquet. S’ha d’intentar dominar el nombre més gran de passes possibles. Hi ha passes amb dos mans i amb una mà:

-Pit

Dos mans - Passe picat

-Passe per damunt del cap (al pívot)

-Beisbol

Una mà - Des del bot

• 3.4.1. Passe de pit: Este passe es realitza amb les dos mans i agafant el baló per ambdós costats i a l’altura del pit, amb els braços flexionats i els colzes pegats al cos. L’execució del passe es realitza per mitjà d’un moviment d’extensió de braços i canell, acabant amb les palmes de les mans cap a fora. Al mateix temps que es realitzen els moviments dels braços s’efectua un pas avant amb una cama.

• 3.4.2. P a s s e p i c a t : El m o v i m e n t d e l s b r a ç o s é s igual que en un p a s s e de p i t , la diferència consistix en la direcció dels braços, que en compte d’anar al pit del company van cap al sòl perquè el baló bot abans d’arribar a les mans de què ho rep.

• 3.4.3. Passe per damunt del cap (al pívot): En este passe s’agafa el baló pels costats i amb els dos braços flexionats a manera d’un servici de banda en futbol. S’ha de realitzar una extensió dels braços cap avant, el baló ix bombat i se sol utilitzar quan hi ha un jugador adversari entre el qual realitza el passe i qui ho rep.

Dibuix 8: 3.- Passe de pit. 4.- Passe per damunt del cap. 5.- Passe picat

3.4.4. Passe de beisbol:

Este passe s’utilitza quan cal realitzar passes de llarga distància. El moviment és semblant a què realitza un llançador en beisbol; torsió de tronc cap al costat del braç que llança, i extensió d’este arrere. L ’ a c c i ó final és quan es realitza un pas avant amb la cama contrària al braç llançador i este es projecta fortament cap avant. (Dibuix 9).

3.5. Llançar : El l lançament a canastra s’uti l i tza per a f inali tzar la jugada de l’equip i anar sumant punts per a aconseguir la victòria al final.

Els llançaments a canastra poden realitzar-se de mode estàtic, en suspensió o en safata(entrada).

3.5.1. El llançament a canastra estàtic es realitza agafant el baló amb les dos mans, el braç que realitzarà el llançament, flexionat pel colze i amb la palma de la mà cap amunt, l’altra mà subjecta el baló per un costat perquè no caiga.

Els peus separats a l’amplària dels muscles i el peu del braç llançador lleugerament avançat.

En el moment del llançament es realitza una flexió-extensió de cames alhora que es

comença a estendre el braç que llança, acabant amb el braç completament estirat i el canell mirant

cap avall. (Dibuix 10)

3.5.2. El llançament en suspensió té la mateixa mecànica de braços, la diferència consistix

en el fet que cames al finalitzar l’extensió realitzen un bot cap amunt per a evitar la dificultat que

ens imposa l’adversari. S’ha d’intentar botar cap amunt i intentar caure en el mateix lloc, ja que si

ho férem cap avant cauríem sobre l’adversari incorrent en falta personal.

3.5.3. L’entrada a canastra.

És el fonament tècnic que sol acabar les jugades de contraatac en què deixem el defensor darrere de nosaltres. Vegem les fases d’este moviment (dibuix 11):

b) El llançament.

En el punt més alt del bot llance el baló de manera semblant a com es llancen els tirs lliures. L’altre braç pot actuar protegint el llançament.

c) La caiguda.

Si he b o t a t e qu i l i b r a t , c a u r é amb la ma t e ix a ca ma de b a t ud a i ap ro f i t a r é pe r a continuar la carrera ràpidament cap al meu camp.

Hi ha altres variants de l’entrada que són:

• La safata. En la qual el baló descansa sobre la palma de la mà i els dits miren cap a la canastra (dibuix 12).

Dibuix 13: Entrada a canastra en safata a passe de company

• A canastra passada . Es realitza passant la canastra amb el bot i procurant que la mà gire mirant en direcció al cércol (dibuix 13).

Els errors més freqüents provenen de no dominar l’entrada amb ambdós peus i mans de manera que tir amb la mà dreta entrant per l’esquerra o viceversa. També es dóna l’error en la gent experimentada d’elevar el baló amb una sola mà, amb la qual cosa s’exposen més fàcilment que se l’arrabassen.

3.6. Moviments d’atac sense baló:

3.6.1. Desmarcatge normal. Es fa creure el defensor que es va a penetrar d’una banda, es para sobre el peu contrari del costat que es vol anar, girem i ràpidament interposem el peu contrari davant del defensor i eixim amb canvi de ritme. (Dibuix 14).

3.6.2. Desmarcatge de revers. La idea és la mateixa anterior, però la parada es fa amb el mateix peu del costat per on volem eixir, per a pivotar donant l’esquena al defensor i eixir amb un canvi de ritme en la direcció triada. És eficaç quan el defensor està molt prop (dibuix 15).

3.6.3. Desmarcatge amb porta arrere

La posició normal és la del jugador aler, entre la prolongació de la línia de tirs lliures i el cantó del camp (dibuix 16). El jugador va cap a la canastra com si fóra a rebre un passe prop d’esta, per a obligar el defensor a què li seguisca (a). Fa una parada sobre qualsevol dels dos peus, dóna mitja volta, i realitzant dos o tres passos, torna al punt de partida (b). Si el defensor l i t o r na a seguir, l ’ a t ac an t f a una n ov a parada, i pa s s a pe r darrere d’aquell, dirigint-se cap a la canastra, i demanant el baló amb la mà més allunyada del defensor.

3.7. Moviments d’atac amb baló: La finta.

La finta és un gest d’engany per mitjà del qual faig creure el defensor que faré una cosa per a després fer una altra. En bàsquet hi ha fintes de bot, fintes de passe, fintes de recepció i fintes de tir. La seua finalitat és la de guanyar-li uns metres d’avantatge al defensor que em permeten rebre, passar, tirar o driblar amb menor oposició (dibuix 18).

Dibuix 18: Posició inicial; 2 i 3.- Finta de penetració; 4 i 5.- Finta de tir i penetració.

3.8. Moviment d’atac en equip: El bloqueig.

És un recurs tècnic que consistix bàsicament a interrompre la trajectòria d’un adversari/a. Hi ha diversos tipus encara que només veurem dos: el bloqueig directe i l’indirecte.

-Bloqueig directe: es produïx quan s’obstaculitza el pas del defensor del company que té el baló. (Dibuix 19 a i b). Després del bloqueig, el jugador que ho ha realitzat, contínua en direcció a la canastra, amb la intenció de rebre un possible passe.

-Bloqueig Indirecte: quan es fa al defensor d’un company que no té baló.

La posició correcta per a bloquejar és amb els braços creuats per davant del tronc i les cames lleugerament flexionades. Moure’s durant el bloqueig suposa falta personal.

4. TÀCTICA4.1. Definició

S’entén per tàctica, “la totalitat de les accions individuals i col·lectives dels jugadors d’un equip, organitzades i coordinades racionalment, dins dels límits del reglament i de l’esportivitat, per a aconseguir la victòria, tenint en compte d’una banda les qualitats i particularitats dels jugadors d’un equip i per unes altres les fallades de l’adversari”

4.2. Idees tàctiques generalsA) ATAC :

1. Veure els elements del joc: companys, defensors, orientació respecte a la canastra, etc.

2. Mantindre la possessió del baló.

3. Avançar el baló cap a la canastra contrària superant els defensors.

4. Passar al company millor situat.

5. Desmarcar-se per a rebre el passe del company.

6. Triar bé el moment del tir: distància de la canastra, posició del defensor, etc.

B) D E FENSA :

1. Recuperar el baló com més prompte millor.

2. Evitar l’avanç de l’equip contrari dificultant al màxim les seues accions.

3. Portar a l’atacant amb baló cap a les bandes, on són menys perillosos.

4. Dificultar els passes i recepcions dels atacants.

5. Anticipar-se ocupant les possibles zones de llançament dels atacants.

6. Impedir el tir a canastra.

4.3. Els llocs i les funcions en el camp.Antigament els/as jugadors/as es classificaven en tres categories: bases, ràfols i pívots.

Actualment la classificació és més àmplia i complexa. Veurem els llocs i algunes de les seues característiques.

Base (1): sol ser el més baix de l’equip encara que en l’actualitat hi ha bases de més de2 metres . Té un excel·lent domini del bot amb ambdós mans i del passe. És el que dirigix a l’equip, porta el ritme del partit i s’encarrega de transmetre en la pista el que el entrenador vullga en tot moment. Superveloç i intel·ligent.

Escorta (2): acompanya al base i de vegades ocupa la seua posició. Ha de ser ràpid, tindre un bon tir de mitja i llarga distància i defendre bé. Sol ser el que culmina les accions de contraatac gràcies a la seua velocitat.

Aler (3): és el millor tirador de l’equip. A ell li arriben els balons que busquen canastres triples. La seua altura és intermèdia entre l’escorta i el pívot. En defensa participa en la recuperació de rebots.

Pal davall (ala-pívot) (4): Juguen prop del c é r c o l . H a n d e t i n d r e un b o n t i r d e s d e 3-4 m e t r e s a m b d e f e n s e s p r ò x i m s i manejar amb soltesa les fintes de tir i penetració. Solen anar als rebots ofensius i protegixen els rebots defensius.

Pal alt (pívot clàssic) (5): En atac e l s e u t r e b a l l c o m e n ç a en la l í n i a de t i r s l l i u r e s r e a l i t z a n t b l o q u e j o s i p a s s e s i acaba davall de la canastra intentant agafar rebots o palmejant balons. Ha de dominar e l s mov imen t s de p ivo t , e l s t i r s de cu r t a d i s t ànc i a i el ganxo . H a de ser molt lluitador i estar disposat a rebre tot tipus de colps i espentes.

4.4. Sistemes de joc.. SISTEMES DEFENSIUS

-Defensa individual: Cada jugador de l’equip realitza el marcatge d’un atacant concret de l’altre equip. Este seguiment o defensa pot realitzar-se en tot el camp o a partir del mig camp.

-Defensa en zona: Cada jugador defén una zona específica del camp, normalment la zona al voltant de la botella, independentment del jugador atacant que en ella es trobe. Hi ha molts sistemes de defensa en zona i es coneixen pel nombre de jugadors alineats, començant a partir de la posició més allunyada de la canastra. Així, tenim com a sistemes més habituals els següents:

-Zona 2-3: Dos defensors avançats, normalment el base i l’escorta, a cada extrem de la línia de tirs lliures, i tres defensors alts, normalment el pívot entre dos alers, més prop de la canastra. Assegura el rebot i permet iniciar el contraatac amb rapidesa. Pot ser vulnerable pel corredor que es troba entre ambdós línies.

-Zona 2-1-2: És pareguda a l’anterior, però amb el pívot un poc més avançat. S’eviten e n c r e u a m e n t s o f e n s i u s . P o t ser vulnerable en la zona superior de la l í n i a de t i r s lliures i en la línia de fons, davall la canastra.

-Zona 1-2-2: El jugador 1 ha de ser un defensor molt ràpid, normalment el base. Esta zona és vulnerable en el centre de la botella.

Hi ha moltes combinacions de sistemes defensius en zona, segons el tipus d’atac a què es davant, els objectius que perseguisca i la consegüent disposició dels jugadors, que serà la que donarà nom al sistema.

-Defensa mixta: Utilitza ambdós tipus de defensa. Alguns jugadors defenen una zona, normalment la botella, i altres realitzen un marcatge a algun atacant. Normalment se

utilitza quan l’equip contrari disposa d’un jugador destacat per la seua efectivitat, en qui es basa el joc d’atac de l’equip.

2. SISTEMES OFENSIUS

Els sistemes tàctics en atac estan determinats, com els de defensa, per la distribució dels jugadors en l’espai de joc, i s’adopten uns o altres segons el tipus de defensa que efectue l’equip contrari i les característiques dels mateixos jugadors. Els sistemes d’atac més comú són els següents:

* Contra una defensa individual: El més habitual és el següent:

-1 X 1 (un contra un): si s’està en possessió de la pilota, l’1 contra 1 es convertix en una l lui ta entre la tècnica individual en les f intes i el maneig de la pi lota per p a r t d e l ’ a t a c a n t , contra la t è c n i c a i la v e l o c i t a t defensiva del que r e a l i t z a el marcatge. Quan no es té la possessió de la pilota, el jugador atacant ha de desmarcar-se del seu defensor amb fintes i bloquejos dels seus companys.

-El bloqueig: Pot considerar-se també una tècnica específica. Consistix a interposar-se en la trajectòria del defensa que marca a algun company, sense fer-li falta, perquè este es desmarcatge i puga rebre la pilota, llançar-la a canastra, passar-la o progressar amb ella.

* Contra sistemes zonals: La millor forma de contrarestar una defensa en zona són els llançaments efectius des de fora de la botella. Si els defensors ixen a parar els llançaments, els pívots tenen el camí lliure. Igual que els sistemes de defensa en zona, els sistemes d’atac es denominen d’acord amb la posició dels jugadors.

-Sistema 2-3 o 2-1-2: Un base i un escorta dalt, un aler a cada costat i un pívot, que es mourà per la zona de fons o a l’altura de la línia de tirs lliures.

-Sistema 1-3-1: Un base repartix el joc a dos alers que se situen als dos costats de la botella, un pívot en posició alta i un pívot per la línia de fons i davall la canastra (pívot en posició baixa).