Febrer 2014 - My Covenant · 2016. 11. 30. · El dia 29 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sils va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel

Febrer 2014

Ajuntament de Sils

1. Equip redactor Marc Corominas, tècnic del Consell Comarcal de la Selva Josep Gesti, tècnic del Consell Comarcal de la Selva Aniol Ribot, enginyer industrial de GIRe Xevi Planas, enginyer tècnic industrial de Solesplet

2. Responsables del seguiment del PAES Martí Nogué Selva, alcalde de l’Ajuntament de Sils Maria Dolores Jurado Garcia, regidora de medi ambient de l’Ajuntament de Sils Jordi Gil, enginyer de l’Ajuntament de Sils 3. Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines Imatges de la portada cedides per: Consell Comarcal de la Selva i GIRe.

3

Índex

1. EL PACTE D’ALCALDES 4

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 6

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 6 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 6 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 7 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 7

3. METODOLOGIA 8

4. SILS: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 9

4.1. Presentació del municipi 9 4.2. Documentació prèvia 11

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE SILS 12

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 12 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 13

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 14 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 16 5.2.3. Flota municipal 17 5.2.4. Transport públic urbà 19

5.3. Producció local d’energia 20 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 20 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 21

6. PLA D’ACCIÓ 22

6.1. Presentació del pla d’acció 22 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 23 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 23 6.4. Accions planificades (2012-2020) 25 6.5. Taula resum 82

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 88

7.1. Actors implicats 88 7.2. Taller de participació - Planificació 88 7.3. Comunicació 90

8. PLA DE SEGUIMENT 92

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 93

ANNEXOS

Annex I – SEAP Template

Annex II – Resultats VEPE – Valoració Energètica Preliminar d’Edificis i Equipaments

Annex III – Resultats de l’anàlisi de quadres d’enllumenat

Annex IV – Comunicació i participació

4

1. El Pacte d’alcaldes

El dia 29 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sils va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Jordi Gil, enginyer de l’Ajuntament de Sils, com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir

fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

5

Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

6

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020,

és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5

, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4)<http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

7

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han

de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi

Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

Compartir les experiències amb altres ens locals.

Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

8

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades + PAES municipal


Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)


Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

9

4. Sils: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El municipi de Sils es troba situat al centre de la comarca de la Selva, en una situació geogràfica privilegiada, pròxima a Girona i Barcelona, i molt ben comunicat pel fet de trobar-se en un important eix de comunicacions nacionals i internacionals (autopista AP7, ferrocarril, futura línia TGV, carreteres C-253 i Gi-555, aeroport de Girona – Costa Brava), que aprofiten els terrenys planers de la Depressió de la Selva. Aquest fet ha propiciat que Sils estigui experimentant un important creixement de població en els darrers anys, estant actualment censades 5.492 persones, el que comporta també un augment dels consums energètics municipals.

Però si per alguna cosa és ben conegut el municipi és per l’Estany de Sils, un espai natural humit d’elevat interès ecològic, en el que l’ajuntament ha dedicat esforços durant els darrers anys per la seva restauració i manteniment. Aquesta preocupació pels valors mediambientals es veu reflectida també amb la signatura de la Carta d’Aalborg i la redacció de l’Agenda 21. Durant els anys posteriors a la seva redacció s’han executat algunes accions relacionades amb el consum energètic, com la introducció de millores progressives en l’enllumenat públic (substitució de làmpades i faroles, millora dels sistemes d’encesa, etc.). Tanmateix, encara hi ha un gruix important d’accions que afecten al consum energètic i que no s’han iniciat, les quals es poden agrupar en els següents programes del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible:

- Programa d’ambientalització de l’administració (en especial les accions dirigides a disminuir el consum energètic dels equipaments municipals i d’instal·lar fonts d’energia renovable).

- Programa per afavorir la convivència entre la circulació motoritzada i la vida urbana (amb exemples com la creació de passos peatonals o la creació de carrils bici).

- Programa de millora i potenciació del transport públic (on s’incorporen accions com la realització de campanyes de sensibilització ciutadanes).

- Programa per reduir l’impacte derivat del consum energètic d’origen domèstic (on recomana fomentar els incentius per a la reducció del consum energètic, la compra responsable, etc.).

- Programa de millora de la gestió dels residus (amb accions de sensibilització per reduir la generació i d’optimització en la recollida, el que comporta una disminució de la despesa energètica).

- I, finalment, continuar amb les accions pendents del programa de millora de l’enllumenat públic.

Malgrat que Sils no va signar el Manifest dels municipis gironins contra el canvi climàtic, l’any 2012 l’ajuntament va iniciar la important tasca de lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la signatura del Pacte d’alcaldes. Seguint les passes que marca el pacte, la primera de les accions és la redactar el present Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, que es configura com un instrument clau per a la sostenibilitat del municipi de Sils. Es tracta d’una eina que permetrà planificar aquelles actuacions en matèria energètica que guiaran el municipi cap a assolir, abans del 2020, l’objectiu de reduir en un 20% les emissions de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

10

POBLACIÓ7 Població (2005): 3.947 habitants Població (2011): 5.492 habitants Taxa de creixement interanual: 39,14 %

ACTIVITAT ECONÒMICA8

OCUPACIÓ (2008) OCUPACIÓ (2011)

1,4%

27,4%

18,6%

52,6%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

2,2%

22,9%

13,9%61,1%

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005): 2.335 Nombre d’habitatges (2011)9: 3.157 % habitatges segona residència: : 42,21 % Nombre d’equipaments municipals: 24

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 76 m Superfície: 29,9 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 1780

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES 1 Alcaldia, règim interior i urbanisme (Martí Nogué Selva). 2 Governació, gestió de la via pública, obres i serveis (Joan Cot Porcell). 3 Hisenda i esports (Juan Andrés Arredondo Rodríguez). 4 Ensenyament i comunicació (Maria José López Ruiz). 5 Joventut, serveis socials i salut (Maria Mercè Pascual Fontanils). 6 Promoció econòmica i cultura (Carles Taberner Morell). 7 Medi ambient, festes i lleure (Maria Dolores Jurado Garcia).

7) IDESCAT 8) VAB: Valor Afegit Brut, IDESCAT 9) Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. 10) ICAEN (graus dia 18/18)

7 %

3 6 %

5 7 %

0%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

11

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Sils ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Informe tècnic Inventari d’enllumenat públic de Sils 2012

Planificació Agenda 21 locals Sils (Diagnosi i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat) 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

12

5. Inventari de referència d’emissions de Sils

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi Sils va emetre 25.309,65 tn de CO2, que representen el 2,71 % del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 6,41 tn CO2/càpita, inferior a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 6,53 tn CO2/càpita, i superior a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Sils.

13%

50%

4%

13%

20%

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 25.309,65 tnCO2 Emissions per càpita: 6,41 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

0,00 2.000,00 4.000,00 6.000,00 8.000,00 10.000,00 12.000,00 14.000,00 16.000,00

Edificis i equipaments (no municipal)


M Wh

Electricitat Gas natural Gasoil CGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) Les emissions del sector terciari per a l’any 2005 al municipi de Sils han estat estimades en 3.411,11 tnCO2, la gran majoria de les quals són degudes al consum d’electricitat (68,45%), seguides pel consum de gas natural (25,99%). Aquestes emissions suposen el 13,48% del total d’emissions del municipi. Cal tenir en compte que el consum de gas natural de l’IRE provincial incloïa tant el sector terciari com l’industrial, per qüestions de secret estadístic. Per aquest fet, de la dada facilitada, i per comparació amb municipis veïns, s’ha estimat que del consum de gas natural facilitat, només el 10% era degut al sector terciari, mentre que la resta al sector industrial. Edificis residencials Les emissions associades als edificis residencials, en canvi, van ser de 5.012,21 tnCO2, degudes majoritàriament al consum d’electricitat (46,33%), però també amb molta importància per part del gasoil (27,39%) i del gas natural (21,88%) per a usos tèrmics. Les emissions derivades dels edificis

13

residencials suposen un 19,80% de les emissions totals del municipi. L’any 2005, segons dades d’IDESCAT (2001) i del col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Girona (2000-2011), a Sils hi havia 2.335 habitatges i el pes de les segones residències era força important (42,21%) a causa de les urbanitzacions ubicades al terme municipal de Sils (King Park, les Mallorquines i Vallcanera Park). Transport urbà rodat: transport privat i comercial L’any 2005, segons dades d’IDESCAT, Sils disposava d’un parc de vehicles amb 3.277 vehicles, majoritàriament turismes (2.171) i camions o furgonetes (689). Les emissions associades al transport privat i comercial van suposar l’emissió de 12.529,04 tnCO2, és a dir, un 49,50% del total de les emissions del municipi. Per tant, el transport urbà rodat és, de llarg, la principal font d’emissions de Sils. Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 41,21% de desplaçaments del municipi eren dins del mateix municipi i, d’aquests, el 43,25% es realitzaven en vehicle privat. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades al tractament de residus de Sils l’any 2005 van ser de 3.307,73 tn CO2, el que suposa el 13,07% de les emissions del municipi. El percentatge de recollida selectiva era només del 2,80%, segons dades de l’Agència Catalana de Residus. Al 2005 Sils encara no recollia la fracció orgànica. Pel que fa als percentatges de la recollida de les diferents fraccions era: un 34,9% pertanyia a paper cartró; el 52,2% envasos; i, finalment, el 12,9% vidre. El destí final de la fracció rebuig era, com en pràcticament la resta dels municipis de la Selva, l’abocador de Solius. Actualment, però, el rebuig es porta a l’abocador de Lloret de Mar.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Sils varen consumir 2.551,01 MWh d’energia, que van suposar 1.049,56 tnCO2, fet que representa el 4,15% del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte el 2005 ha incrementat en un 30,82%, i les emissions, en un 29,38% al 2011. Els importants augments, tant de consum com d’emissions de CO2, es relacionen en bona part pel creixement poblacional que ha patit Sils (ha passat de 3.947 habitants el 2005 a 5.492 el 2011). La diferència d’augment del consum respecte les emissions s’explica per la instal·lació d’energia solar tèrmica en alguns equipaments de Sils (Centre Cívic, Llar d’infants i Pavelló), les quals presenten un consum energètic, però no una generació d’emissions.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Sils.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

2005

9%8%

58%34%

Equipaments Enllumenat públicFlota municipal Transport públic urbà

2011

8%9%

52%

39%

2005

11%1%

25% 63%

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica Gasoil Gasolina

2011

15%1%

12%

58%

14%

14

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 1.087,74 1.528,32 426,42 620,77 0,1080 0,1130

Electricitat 739,62 1141,02 355,76 546,96 0,0901 0,0996

Gas Natural 334,60 365,42 67,59 73,81 0,0171 0,0134

GLP 13,51 0,00 3,07 0,00 0,0008 0,0000

Energia solar tèrmica 0,00 21,89 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat públic

1.087,16 1.199,15 522,92 574,82 0,1325 0,1047

Electricitat 1.087,16 1.199,15 522,92 574,82 0,1325 0,1047

Flota municipal 376,11 609,63 100,22 162,30 0,0254 0,0296

Gasolina 364,87 583,40 97,42 155,77 0,0247 0,0284

Gasoil 11,24 26,23 2,80 6,53 0,0007 0,0012

Total 2.551,01 3.337,10 1.049,56 1.357,89 0,2659 0,2472

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 Sils disposava d’un total de 14 equipaments i de 5 instal·lacions. En els darrers anys, com ha passat a tots els municipis, el nombre d’equipaments s’ha modificat, i en el cas de Sils el nombre ha augmentat fins a 19 equipaments i 5 instal·lacions. En aquest període s’han creat fins al 2011 set nous equipaments (policia local, magatzem brigada, CEIP Estanys, nous mòduls al parvulari Jacint Verdaguer, Centre Cívic, Centre Social i Centre d’Informació de l’Estany de Sils) i se n’han donat de baixa alguns altres com l’antiga llar d’infants. Cal dir que en aquest recompte no s’han tingut en compte els equipaments que no depenen de l’Ajuntament, com l’institut, el qual depèn de l Departament d’Educació.

En total, l’augment experimentat d’equipaments a Sils i l’increment de consum d’aquests ha provocat un augment del consum energètic d’un 40,50%, sobretot evidenciat pel fort augment patit en el consum d’electricitat (ha augmentat un 54,27%). Pel que fa a les emissions de CO2 degudes als equipaments i instal·lacions municipals, aquestes han augmentat en un percentatge superior al del consum energètic 45,58%, i això és degut principalment a que els equipaments s’alimenten principalment d’electricitat, la qual té factors d’emissió més elevats que la resta de fonts energètiques. Tot i així, hi ha tres equipaments (Centre Cívic, Llar d’infants i Pavelló) que van instal·lar energia solar tèrmica, la qual permet un estalvi d’emissions de CO2.

Pel que fa als tipus d’equipaments que més emeten en destaquen les pròpies instal·lacions municipals (punts d’abastament i estacions de bombament), juntament amb els equipaments esportius, educatius i administratius (pavelló poliesportiu – piscines, l’escola Jacint Verdaguer i l’ajuntament). Aquests són els que emeten més CO2 i a la vegada els que consumeixen més energia. Aquest fet es deu a que la seva principal font d’energia és l’electricitat, la qual té, com s’ha comentat anteriorment, factors d’emissió més elevats que la resta de fonts energètiques.

15

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions munic ipals de l’Ajuntament de Sils. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

Electricitat (MWh) Gas natural (MWh) GLP (MWh) Energia solar tèrmica

(MWh) Total (MWh)

2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 149,46 105,73 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 149,46 105,73

Altres 36,36 24,27 29,49 0,05 0,00 0,00 0,00 0,00 65,85 24,31

Educació 77,54 207,99 216,94 180,18 0,00 0,00 0,00 5,05 294,47 394,41

Esports 111,59 165,20 55,05 149,26 13,51 0,00 0,00 10,10 180,15 326,94

Sociocultural 33,64 126,19 33,13 35,93 0,00 0,00 0,00 6,73 66,77 170,44

Instal·lació 331,04 511,64 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 331,04 511,64

Total 739,62 1.141,02 334,60 365,42 13,51 0,00 0,00 21,89 1.087,74 1.528,32

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: Ajuntament, centre cívic, sala La Laguna, escola Jacint Verdaguer, pavelló poliesportiu, pistes de tennis, camp de futbol, escola bressol i centre social Vallcanera. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi. Com s’ha comentat anteriorment, els consums en les instal·lacions municipals d’abastament són els més importants a Sils. Aquest fet es pot observar veient que hi ha tres instal·lacions d’abastament dins dels equipaments que superen una despesa energètica de 50 MWh: Abastament Sils, Abastament Vallcanera i Abastament Les Comes. A més, el primer, és la instal·lació municipal amb un consum energètic més elevat.

2005

42%

10%

3%

22%

16%

7%

Administració AltresEducació EsportsSociocultural Instal·lació

2005

68%

31%

1%

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

2005

68%

31%

1%

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

16

Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa superior a 50 MWh i inferior a 50 MWh any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Sils.

0

50

100

150

200

250

300

350

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

AbastamentSils

CEIP JacintVerdaguer

PavellóPoliesportiu i

piscines

AbastamentVallcanera

Ajuntament Camp defutbol

Centre cívic AbastamentLes Comes

Sala "LaLaguna"

Parvulari J.Verdaguer

(Edif ici)

Llar d'infants- Escolabressol

CEIP Estanys

MW

h

Electricitat Gasoil C Gas Natural GLP Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

Local pisoslloguerjoves

Parvulari J.Verdaguer(Mòduls)

Arxiumunicipal

Policia local Equipamentsdonats de

baixa

Centresocial i

parc de lescomes

Centred'Informacióde l'Estany

de Sils

Magatzembrigada

Antigaguarderia

CentreSocial

Vallcanera

Localantiga

Junta deVallcanera

MagatzemEntitats

AbastamentLes

Mallorquines

Estació debombament

LaPaperera

MW

h


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Sils.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’any 2005 Sils tenia 21 quadres d’enllumenat amb 1.576 punts de llum, amb la meitat de les làmpades de Vapor de Mercuri i l’altre meitat de Vapor de Sodi. El 2011 el nombre de quadres de llum ha augmentat fins als 31, així com els punts de llum, que han augmentat fins a un total de 2.310. Els 5 nous quadres instal·lats a les urbanitzacions de Les Comes i Vallcanera disposen de làmpades de Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP) i els 6 nous quadres en el nucli de Sils (número 17, 18, 19, 21, 22 i 23) disposen de làmpades de Fluorescència, VSAP i halogenurs metàl·lics. L’encesa de tots els quadres es realitza mitjançant rellotge astronòmic. El nombre de quadres que disposen d’un sistema de regulació de flux en capçalera és de 8 i els que disposen d’un sistema de doble nivell de potència és de 5. Els reguladors de flux en capçalera estan regulats per a funcionar amb el nivell baix de potència.

0

50

100

150

200

250

300

350

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

AbastamentSils



piscines




Sala "LaLaguna"


(Edif ici)

Llar d'infants CEIPEstanys

MW

h


0

50

100

150

200

250

300

350

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

AbastamentSils



piscines




Sala "LaLaguna"


(Edif ici)

Llar d'infants CEIPEstanys

MW

h


17

El municipi disposa de 5 sistemes semafòrics que depenen de l’Ajuntament. Tres d’aquests (C/Prudenci Bertrana, C/Vidreres i C/Lluís Barceló) s’alimenten des dels quadres d’enllumenat número 5, 9 i 11, respectivament. Els altres dos semàfors (Pont tren i Av. Jaume I) tenen un quadre elèctric propi i al 2011 sumaven un consum de 358 kWh/any. D’ençà de l’any 2005 al municipi de Sils s’han executat diferents actuacions de millora de l’enllumenat públic, bàsicament substitució de làmpades de Vapor de Mercuri per Vapor de Sodi d’Alta Pressió, que es poden consultar a la taula d’actuacions ja realitzades. Els quadres on ha augmentat el seu consum és degut a l’augment de punts de llum (número 3, 9 i 15) i a la degradació de l’estat de les reactàncies presents a les lluminàries. Per contra, els diversos quadres que han perdut consum és degut a les substitucions de làmpades realitzades, al trasllat d’alguns punts de llum a altres quadres (número 5) i a l’apagada de llums ornamentals (número 6).

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Sils.

Consum d’energia elèctrica (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Enllumenat públic 1.087,16 1.198,80 522,92 574,65 0,1325 0,1046

Semàfors 0,00 0,36 0,00 0,17 0,0000 0,0000

TOTAL 1.087,16 1.199,15 522,92 574,82 0,1325 0,1047

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

020

406080

100120140

160180

Qua

dre

1

Qua

dre

2

Qua

dre

3

Qua

dre

4

Qua

dre

5

Qua

dre

6

Qua

dre

7

Qua

dre

8

Qua

dre

9

Qua

dre

10

Qua

dre

11

Qua

dre

12

Qua

dre

13

Qua

dre

14

Qua

dre

15

Qua

dre

16

Qua

dre

17

Qua

dre

18

Qua

dre

19

Qua

dre

20

Qua

dre

21

Qua

dre

22

Qua

dre

23

Qua

dre

24

Qua

dre

25

Qua

dre

26

Qua

dre

27

Qua

dre

28

Qua

dre

29

Qua

dre

30

Qua

dre

31

Qua

dres

de

baix

a

MW

h

2005 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada tots els quadres de llum d’enllumenat municipal de Sils. Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi). El consum total de combustibles líquids l’any 2005 a Sils va ser de 376,11 MWh, amb unes emissions associades de 100,22 tnCO2 i 0,0254 tnCO2 per càpita. Cal dir que les emissions de CO2 derivades dels vehicles de l’Ajuntament, del transport associat a la gestió de residus i el transport escolar urbà

020406080

100120140160180

Qua

dre

1

Qua

dre

2

Qua

dre

3

Qua

dre

4

Qua

dre

5

Qua

dre

6

Qua

dre

7

Qua

dre

8

Qua

dre

9

Qua

dre

10

Qua

dre

11

Qua

dre

12

Qua

dre

13

Qua

dre

14

Qua

dre

15

Qua

dre

16

Qua

dre

17

Qua

dre

18

Qua

dre

19

Qua

dre

20

Qua

dre

21

Qua

dre

22

Qua

dre

23

Qua

dre

24

Qua

dre

25

Qua

dre

26

Qua

dre

27

Qua

dre

28

Qua

dre

29

Qua

dre

30

Qua

dre

31

Qua

dres

don

ats

de

MW

h

2005 2011

18

han augmentat en termes absoluts. Ara bé, aquests augments no han estat proporcionals, ja que el consum ha augmentat molt més en el parc de vehicles de l’ajuntament que en el transport associat a la gestió de residus. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Sils.

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles Ajuntament 74,45 243,14 19,67 64,45 0,0050 0,0117

Gasoil 63,21 216,91 16,88 57,92 0,0043 0,0105

Gasolina 11,24 26,23 2,80 6,53 0,0007 0,0012

Transport associat a gestió de residus 255,90 285,53 68,33 76,24 0,0173 0,0139

Rebuig 193,26 128,84 51,60 34,40 0,0131 0,0063

FORM 0,00 85,89 0,00 22,93 0,0000 0,0042

Selectiva 62,64 70,80 16,72 18,90 0,0042 0,0034

Transport escolar urbà 45,76 80,96 12,22 21,62 0,0031 0,0039

TOTAL 376,11 609,63 100,22 162,30 0,0254 0,0296

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament Pel que fa als vehicles propietat de l’ajuntament, s’observa un augment del consum energètic del 226,60%. Aquest provoca un augment semblant pel que fa a les emissions (227,56%). Actualment l’ajuntament disposa d’una flota d’11 vehicles (comptant una segadora) i l’augment en el consum s’atribueix a la incorporació de 5 nous vehicles a la flota des de l’any 2005. La flota està composada tant per vehicles diesel com gasolina, però cal destacar que hi ha vehicles molt antics: 5 vehicles superen els 10 anys d’antiguitat.

Transport associat a la gestió de residus L’any 2005 el transport associat a la recollida de residus del municipi de Sils va suposar l’emissió de 68,33 tnCO2. La diferència entre l’any 2005 i 2011 és un augment d’11,58%. Val a dir que el destí final dels residus ha canviat, ja que el 2005 s’enviaven a Solius, mentre que actualment aquests residus són enviats a Lloret de Mar. La fracció orgànica, per la seva banda, l’any 2005 encara no es recollia separadament i es va iniciar l’any 2010.

2005

44%56%

Parc de vehicles Ajuntament Transport associat a gestió de residus

Transport escolar urbà

2011

40%

47%

13%

2005

20%

68%

12%

Parc de vehicles ajuntamentTransport associat a la gestió de residusTransport escolar urbà

19

Transport escolar urbà Sils disposa d’una línia de transport escolar urbà que al 2005 va suposar l’emissió de 12,22 tn de CO2. El consum d’aquesta línia s’ha incrementat els darrers anys suposant un augment del 76,92% tant del consum com de les emissions de CO2 que en deriven. Aquest increment s’explica per la construcció de l’Institut de Sils l’any 2008 i per tant, per una demanda superior en la línia de transport escolar del municipi.

5.2.4. Transport públic urbà

Al municipi de Sils no hi ha transport públic urbà dins del propi municipi.

20

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Sils disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Sils.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS11

Forma part de

l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica - - - - - - - - -

Hidroelèctrica - - - - - - - - -

Fotovoltaica12

- 41,20 Particular 60,80 - NO SI 2007 En servei

- 5,00 Particular 7,38 - NO SI 2007 En servei

Cogeneració - - - - - - - - -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. Només disposa de dades de producció d’electricitat de dues instal·lacions fotovoltaiques ubicades a l municipi segons l’Institut Català d’Energia. No es té constància de la presència d’altres instal·lacions solars fotovoltaiques en habitatges particulars per part de l’ajuntament, tot i que se suposa que n’hi ha. Per les dades disponibles, a l’any 2005 el Factor d’emissió per a l’electricitat l’assimilem al factor d’emissió nacional (0,481 tnCO2/MWh), ja que cap de les instal·lacions citades anteriorment a la taula 5.2 estava ja en funcionament. FEE2005 = 0,481 tnCO2/MWh D’altra banda, l’any 2011 ja estaven en funcionament les dues instal·lacions citades a la taula 5.2, pel que el factor d’emissió de l’electricitat es veu modificat. Cal dir que una d’aquestes instal·lacions va augmentar la seva potència de 8,3 kW al 2007 fins a 41,2 kW a l’actualitat. El Factor d’emissió de l’electricitat per a l’any 2011 recalculat amb la producció d’aquestes instal·lacions, segons la formula, és el que s’especifica a continuació. FEE2011 = 0,47936 tnCO2/MWh

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)(

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 s’ha estimat un consum de 19.973,90 MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i de l’increment de població PEL, producció local d’electricitat (MWh), 68,18 MWh

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

21

AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh FEENE, factor d’emissió nacional o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (t/MWh), 0,481 MWh/tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

No es coneix cap tipus de producció local d’energia per a ús exclusiu de calefacció o refrigeració al municipi de Sils.

22

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Sils consta de 74 accions que suposen una reducció de 5.226,52 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 20,65 % de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

23

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Sils té 9 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 20,65%.

Reduir un 30,25% les emissions generades en els edificis, equipaments i instal·lacions municipals mitjançant actuacions de millora de l’eficiència energètica, noves instal·lacions de renovables, una millor conscienciació dels usuaris i la implementació d’un servei de gestió energètica municipal.

Executar petites accions de millora de l’eficiència energètica als equipaments: Ajuntament, centre cívic, sala La Laguna, escola Jacint Verdaguer, pavelló poliesportiu, pistes de tennis, camp de futbol, vestuaris del camp de futbol, escola bressol i centre social Vallcanera.

Disminuir un 8,4% el consum de l’enllumenat públic mitjançant la substitució de làmpades per altres de major eficiència, instal·lar diversos reguladors de flux en capçalera i reprogramar els reductors de doble nivell en quadres ja existents.

Fomentar, a llarg termini i sempre que les condicions del mercat ho permetin, l’ús d’energia 100% renovable fins aconseguir que el 80% de l’electricitat consumida per l’ajuntament provingui de fonts renovables.

Produir energia renovable als equipaments municipals: 45,5 MWh/any tèrmics (amb una estufa de biomassa i la instal·lació d’energia solar tèrmica) i 78,6 MWh/any elèctrics (amb instal·lacions solars fotovoltaiques).

Incentivar la producció d’energia renovable als sectors domèstic i terciari: 689,8 MWh/any tèrmics (amb instal·lacions solars tèrmiques) i 350,0 MWh/any elèctrics (amb instal·lacions solars fotovoltaiques).

Reduir un 14,4% les emissions derivades del transport mitjançant la realització de campanyes de sensibilització, el foment dels vehicles eficients o la mobilitat sostenible.

Aconseguir reduir el consum dels sectors domèstic i terciari en un 18,5% mitjançant el foment de la renovació d’electrodomèstics, d’enllumenats, d’aïllaments i de calderes, i incidint en la informació, sensibilització i la promoció de les energies renovables.

Incentivar la recollida selectiva i la prevenció de residus, assolint una reducció d’emissions del 11,3%.

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 18 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEI a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

Sector Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any) (metodologia)

1. 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions Instal·lació d’energia solar tèrmica al Centre Cívic 2008 3,24 (a)

24

Sector Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any) (metodologia)

municipals Instal·lació d’energia solar tèrmica a la Llar d’infants 2009 2,43 (b)

Instal·lació d’energia solar tèrmica al Pavelló poliesportiu 2010 2,04 (c)

Instal·lació d’energia solar tèrmica a l’Escola Jacint Verdaguer

2012 3,74 (d)

Instal·lació d’un voladís de protecció solar a la cara sud de l’edifici de l’Escola bressol 2012 1,06 (e)

1.4. Enllumenat públic municipal

Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 215 punts dels quadres d’enllumenat 12 i 13

2005-2007

12,38 (f)

Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 421 punts dels quadres d'enllumenat 22, 23, 24, 25 i 26

2009 24,25 (f)

Substitució d'òptiques d'incandescencia per LEDS en els semàfors del municipi 2009 1,73 (g)

Substitució de làmpades de 250W de Vapor de Mercuri per làmpades de 150W de Vapor de Sodi a 28 punts del quadre d'enllumenat 9

2011 6,34 (f)

Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 47 punts dels quadres d'enllumenat 1 i 2

2011-2012 2,71 (f)

Substitució de làmpades de 150W de Vapor de Sodi per làmpades de 100W de Vapor de Sodi en 110 punts del quadre d'enllumenat quadre 15

2012 12,45 (f)

3. 3.3. Fotovoltaica Producció local d’energia elèctrica 2007 23,54 (h)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals

Campanyes de prevenció de residus: foment de l’ús de bosses reutilitzables (2008) i foment de l’ús d’oueres reutilitzables i bosses de pa (2009)

2008-2009 3,31 (i)

Campanyes a la deixalleria municipal: foment de l’ús de bosses compostables per a la recollida de la FORM i foment de l’ús de la deixalleria premiant als usuaris amb detergents a granel

2009-2012 0,00 (j)

Campanya d’implantació de la recollida de la FORM 2010 0,00 (k)

8. 8.1. Residus

Implantar el compostatge casolà al municipi 2007 1,84 (l)

Creació de la deixalleria municipal 2007 3,31 (m)

Implantar la recollida de la FORM 2010 39,92 (n)

TOTAL (2005-2012) 144,29

a) Estalvi d’emissions = EP * FEENE2005 / 1000 On, EP és l’energia produïda (kWh/any): 9,2 m

2 de captació * 0,75 kW/m2 (potència per superfície de captació segons RITE) * 2.440 hores (hores de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE) * 0,4 (rendiment mitjà d’una instal·lació solar tèrmica)

FEENE2005 és el factor d’emissió de l’electricitat: 0,481 TnCO2 /MWh

25

b) Estalvi d’emissions = EP * FEENE2005 / 1000 On, EP és l’energia produïda (kWh/any): 6,9 m2 de captació * 0,75 kW/m2 (potència per superfície de captació segons

RITE) * 2.440 hores (hores de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE) * 0,4 (rendiment mitjà d’una instal·lació solar tèrmica) FEENE2005 és el factor d’emissió de l’electricitat: 0,481 TnCO2 /MWh

c) Estalvi d’emissions = EP * FEgas / 1000 On, EP és l’energia produïda (kWh/any): 13,8 m2 de captació * 0,75 kW/m2 (potència per superfície de captació segons

RITE) * 2.440 hores (hores de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE) * 0,4 (rendiment mitjà d’una instal·lació solar tèrmica)

FEgas és el factor d’emissió del gas: 0,202 TnCO2 /MWh d) Estalvi d’emissions = EP * FEgas / 1000 On, EP és l’energia produïda (kWh/any): 25,3 m2 de captació * 0,75 kW/m2 (potència per superfície de captació segons

RITE) * 2.440 hores (hores de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE) * 0,4 (rendiment mitjà d’una instal·lació solar tèrmica)

FEgas és el factor d’emissió del gas: 0,202 TnCO2 /MWh e) Estalvi d’emissions = ((Rce*Ce) * FEENE2005)/1000 On, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 4% Ce Consum elèctric, 55.351 kWh FEENE2005 és el factor d’emissió de l’electricitat: 0,481 TnCO2 /MWh f) Estalvi d’emissions = (consum2005 - consum2011) * FEENE2005

On, FEENE2005 és el factor d’emissió de l’electricitat nacional (0,481 TnCO2/MWh) g) Estalvi d’emissions = (consum2005 - consum2011) * FEENE2005 On, FEENE2005 és el factor d’emissió de l’electricitat nacional (0,481 TnCO2/MWh) h) Estalvi d’emissions = (MWh consumits els 2005*factor emissió 2005)-(MWh consumits el 2005*factor emissió corregit segons producció (0,47936 TnCO2/MWh)); veure apartat de producció local d’energia elèctrica i) Estalvi d’emissions = 1% de reducció de la gestió de residus j) Estalvi inclòs en els càlculs de l’acció “Campanyes de prevenció de residus: foment de l’ús de bosses reutilitzables (2008) i foment de l’ús d’oueres reutilitzables i bosses de pa (2009)” k) Estalvi inclòs en els càlculs de l’acció “Implantar la recollida de la FORM” l) Estalvi d’emissions = Auto * Gest On, Auto són les tones de FORM autogestionades (Font: servei de compostatge casolà de la Selva)

Gest són les emissions estalviades per cada tona de gestió de FORM en planta (Font: Inventari de referència d’emissions de les comarques gironines (2005))

m) Estalvi d’emissions = 0,1% de reducció de la gestió de residus n) Estalvi d’emissions = Tfo * Fefo On, Tfo increment de tones recollides de la fracció orgànica entre 2011 i 2005

Fefo són les emissions estalviades per recollir la fracció orgànica separadament (Font: Inventari de referència d’emissions de les comarques gironines (2005))

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 56 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 20,08% i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 20,65%.

26

1.1.1. Petites accions a l'Ajuntament de Sils

Línia 1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en l'administració local, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu Reduir el consum energètic i les emissions de CO2 dels edificis públics

Descripció A continuació s’esmenten breument les petites actuacions detectades, agrupant-les segons el sistema sobre el que es proposa actuar.

Sistema de climatització:

Col·locar una molla de tancament automàtic a la porta d'entrada de la primera planta i establir un protocol per mantenir el conjunt de portes i finestres tancades mentre funciona la climatització. Aquesta mesura evita les pèrdues per infiltracions d’aire fred de l’exterior.

Marcar els termòstats amb la temperatura de consigna adequada.

Instal·lar un programador horari per assegurar el tancament de la calefacció fora d’hores de funcionament de l’edifici.

Sistema d'il·luminació:

Instal·lar polsadors als lavabos de l’edifici.

Instal·lar detectors de presència i lluminositat als passadissos del jutjat de pau i Hall de l’ajuntament.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 1.098,90 €/tnCO2 estalviat Amortització 3,30 anys

Consum

Consum actual 94,60 MWh/any Estalvi 1,89 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica - Elèctrica -

Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Obres i serveis

Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Rce*Ce) * FEENE2005)/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 2% Ce Consum elèctric, 94.579 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.

0,91 tnCO2 /any S: Edificis,

equipaments i instal·lacions

A: Edificis municipals i equipaments

27

1.1.2. Refrescament natural nocturn de l’edifici de l’Ajuntament



Descripció En aquesta acció es proposa implementar el sistema de refrescament natural nocturn (free-cooling) al sistema de climatització per bomba de calor existent i per renovar de l’edifici de l’Ajuntament.

Aquest sistema es basa en aprofitar l’oscil·lació de la temperatura entre dia i nit i la inèrcia tèrmica dels materials constructius a l’interior de l’edifici. Es proposa una ventilació forçada mitjançant l’equip de climatització ja que la ventilació natural és insuficient al no poder deixar les finestres obertes durant la nit per qüestions de seguretat ni poder automatitzar-ne la seva obertura.

També es pot considerar integrar recuperadors de calor en el sistema de climatització de l’edifici.

Tanmateix no s’aconsella tenir ràtios de ventilació superiors a quatre ja que l’energia necessària per la ventilació posa en qüestió l’estalvi aconseguit en el refrescament.

Cost


Consum










28

1.1.3. Estufa de biomassa a l’Ajuntament

Línia 3.Incrementar la producció local i el consum d'energia de fonts renovables al municipi

Objectiu Produir energia renovable al municipi: Biomassa

Descripció Es proposa instal·lar una estufa de biomassa a la sala principal de recepció de la primera planta de l’Ajuntament de Sils. L'estufa servirà com a recolzament de la calefacció de l'equipament, que funciona amb bomba de calor.

S’aconseguirà reduir la càrrega de treball del sistema de calefacció, calefactant l’espai amb un sistema més econòmic i amb menors emissions de CO2.

El tipus de combustible més comú per a les estufes de biomassa és el pèl·let. La potència d'aquest tipus d'estufes generalment es situa als 10kW i poden calefactar un volum aproximat de 250 m3. Cal disposar d'una correcta sortida de fums cap a l'exterior per a la seva instal·lació.

Cal considerar que poden existir subvencions de l'ICAEN per a la instal·lació d'estufes de biomassa.

En corporacions locals i en els darrers anys s'han subvencionat aquest tipus d'instal·lacions fins a un 45% del seu cost elegible.

Informació addicional: les ordres de subvencions es publiquen a la pàgina web de l’ICAEN: www.gencat.cat/icaen (Apartat serveis/ Ajuts i finançament).

Cost

Cost inversió: 3.500 € Cost abatiment: 1.282,30 €/kgCO2 estalviat Amortització 5,00 anys

Consum

Consum actual 94,60 MWh/any Estalvi -


Tèrmica 11,30 MWh/any Elèctrica -

Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Obres i serveis


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Cc*(FEENE2005 /COP))/1000

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Cc Consum de calefacció, estimat 11.300 kWh COP Coeficient d’Operació estacional de la bomba de calor, 2

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005




http://www.gencat.cat/icaen

29

1.1.4. Petites accions al Centre Cívic de Sils





Limitar el recorregut dels termòstats de les diferents estances de l’equipament per tal de limitar físicament la temperatura de consigna.

Establir un protocol de funcionament del clima.


Instal·lar polsadors als lavabos de l’edifici.

Instal·lar detectors de presència als passadissos.

Sistema global:

Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global de l’equipament .

Realitzar una facturació energètica independent per a les concessions del bar del Centre Cívic.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 546,45 €/tnCO2 estalviat Amortització 1,60 anys

Consum










30

1.1.5. Petites accions a la Sala La Laguna





Col·locar una molla de tancament automàtic a la porta d'entrada i establir un protocol per mantenir el conjunt de portes i finestres tancades mentre funciona la climatització. Aquesta mesura evita les pèrdues per infiltracions d’aire fred de l’exterior.

Instal·lar un sistema de polsadors temporitzats pel sistema de calefacció de la sala principal de l’equipament.

Establir un protocol de funcionament de la calefacció i refrigeració.


Treure alguns focus de la sala principal, sobretot de l’última filera ja que es troben orientats cap al sostre. Orientar correctament el conjunt de focus de la sala.

Establir protocol d’encesa i apagada de l’enllumenat de l’equipament.

Col·locar un sistema i/o facilitar que es facin córrer les cortines de la sala principal per tal d’aprofitar la llum natural.

Sistema global:


Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Obres i serveis i Cultura


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (((Rct*Ct) * FEGN)+((Rce*Ce) * FEENE2005))/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 5% Ce Consum elèctric, 27.700 kWh Rct, Reducció del consum tèrmic, 10% Ct Consum tèrmic, 35.933 kWh FEGN, Factor d’emissió del GN. FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




31

1.1.6. Petites accions a l’Escola Jacint Verdaguer




Sistema de climatització:.

Establir un protocol de funcionament de la calefacció.

Marcar els termòstats amb la temperatura de consigna adequada.

Apartar el mobiliari que es trobi davant dels radiadors.

Avaluar l’estalvi energètic de calefacció que ha suposat la renovació de les instal·lacions tèrmiques de l’escola i la millora dels tancaments. Realitzar un control continuat del consum tèrmic de calefacció.


Sectoritzar l'encesa de la il·luminació del conjunt d’aules i despatxos per millorar el potencial d’aprofitament de llum natural.

Sectoritzar i reduir la il·luminació al passadís d’entrada de l’escola.

Ajustar correctament els sensors de presència dels lavabos per tal que no s’encenguin els llums al passar pels passadissos.

Sistema global:

Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global de l’escola.

Col·locar cartells recordatoris d'estalvi energètic i bon ús de l'energia a diferents estances i aules de l'escola (enllumenat, ordinadors, calefacció,...).

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Obres i serveis i Ensenyament






32

1.1.7. Petites accions al Parvulari de l’Escola Jacint Verdaguer




Sistema de climatització:.

Apartar el mobiliari que es troba davant dels radiadors, especialment els electrodomèstics del menjador/cuina.


Sectoritzar i reduir la il·luminació de passadís.

Sistema global:

Establir un protocol de funcionament de la calefacció i il·luminació.

Cost

Cost acció: 300 € Cost abatiment: 1.666,67 €/tnCO2 estalviat Amortització 5,80 anys

Consum










33

1.1.8. Petites accions al pavelló poliesportiu




Sistema de climatització i ACS:

Instal·lar làmines de protecció solar als tancaments de la nova cara sud de l’edifici, espais amb elevada refrigeració a l’estiu (aproximadament 32 m2 de vidre) o bé instal·lar un voladís de protecció solar. Valorar la millor opció segons els resultats obtinguts a l’acció ja realitzada a l’escola bressol, que tenia el mateix problema.

Aïllar la canonada de distribució d’aigua calenta sanitària des de la sala de caldera.

Acotar l’horari de funcionament de la sauna dels vestuaris.


Sectoritzar l’enllumenat del pavelló per pistes i per proximitat a les finestres, passant de trifàsic a monofàsic.

Instal·lar detectors de presència a l’enllumenat dels vestidors i polsadors en els diferents lavabos.

Sistema global:

Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global del pavelló.

Establir un protocol de funcionament de la climatització i la il·luminació.

Realitzar una auditoria energètica al pavelló més aprofundida per trobar altres vies d’estalvi

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Obres i serveis i Esports


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (((Rct*Ct) * FEGN)+((Rce*Ce) * FEENE2005))/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric,10 % Ce Consum elèctric, 129.905 kWh Rct, Reducció del consum tèrmic, 3% Ct Consum tèrmic, 59.100 kWh FEGN, Factor d’emissió del GN. FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




34

1.1.9. Instal·lar un sistema de fitxes per a l’enllumenat de les pistes de tennis i futbol



Descripció En aquesta acció es contempla instal·lar un sistema d’encesa de l’enllumenat de les pistes de tenis i de futbol mitjançant fitxes. Aquest sistema consta d’un dispositiu automàtic per encendre i apagar l’enllumenat de forma sectoritzada.

Les fitxes es poden gestionar per part de l’Ajuntament o per les associacions esportives. L’objectiu és reduir el nombre d’hores de funcionament de l’enllumenat de les pistes per tal d’aconseguir un estalvi energètic.

La durada de funcionament de l’enllumenat és per fraccions d’hora (per exemple de 17h. a 18h.) i els preus poden ser simbòlics i assequibles.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Medi ambient i Esports


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = Ce* Emp*(FEENE2005 )/1000

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ce Consum elèctric actual, 129.905 kWh Emp, Estalvi de les mesures proposades, 8%

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




35

1.1.10. Instal·lació d’energia solar tèrmica pels vestuaris del pavelló poliesportiu



Descripció Es proposa realitzar una ampliació de la instal·lació d’energia solar tèrmica actual que cobreix la nova zona del pavelló destinada al gimnàs. Actualment la instal·lació solar compta amb 6 captadors solars plans.

El consum tèrmic actual per a la producció d’Aigua Calenta Sanitària (ACS) del pavelló és 59.100 kWh/any. Inicialment es contempla una instal·lació per cobrir el 50% d’aquest consum energètic.

Cal considerar possibles subvencions de l'ICAEN per a la instal·lació d'energia solar tèrmica en corporacions locals ja que els darrers anys s'han subvencionat aquest tipus d'instal·lacions fins a un 37% del seu cost elegible.

Cost

Cost acció: 30.000 € Cost abatiment: -51,44 €/tnCO2 estalviat Amortització 10,60 anys

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = Ct* Emp*(FEGN )/1000

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ct Consum tèrmic actual, 59.100 kWh Emp, Estalvi de les mesures proposades, 50%

FEGN, Factor d’emissió del gas natural




36

1.1.11. Petites accions a l’Escola bressol





Limitar el recorregut dels termòstats de les diferents estances de l’equipament per tal de limitar físicament la temperatura de consigna.

Establir un protocol de funcionament del clima i marcar la temperatura recomanable.

Durant els mesos d’estiu realitzar ventilació creuada natural durant la nit per rebaixar la temperatura de l’edifici (free-cooling).

Adequar el sistema d’energia solar tèrmica a les necessitats de l’edifici i vetllar pel seu bon funcionament.

Sistema global:

Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global de l’escola.

Cost


Consum










37

1.1.12. Petites accions als vestidors del Camp de futbol





Col·locar una molla de tancament automàtic a la porta d'entrada i establir un protocol per mantenir el conjunt de portes i finestres tancades mentre funciona la climatització. Aquesta mesura evita les pèrdues per infiltracions d’aire fred de l’exterior.

Instal·lar un sistema de polsadors temporitzats pel sistema de calefacció i climatització de la sala principal de la planta baixa de l’equipament.

Instal·lar un programador horari per assegurar el tancament de la calefacció fora d’hores de funcionament de l’edifici.

Instal·lar un termòstat per a la calefacció de radiadors de la zona dels vestuaris i deixar marcada la temperatura de consigna.

Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de dins els vestuaris.


Instal·lar detectors de presència a l’enllumenat dels vestidors i polsadors en els diferents lavabos.

Cost


Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (((Rct*Ct) * FEGN)+((Rce*Ce) * FEENE2005))/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 10% Ce Consum elèctric, 35.296 kWh Rct, Reducció del consum tèrmic, 10% Ct Consum tèrmic, 90.157 kWh FEGN, Factor d’emissió del gas natural FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




38

1.1.13. Instal·lació d’energia solar tèrmica pels vestuaris del camp de futbol



Descripció Es proposa instal·lar un sistema d’energia solar tèrmica als vestuaris del camp de futbol de Sils per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS). Actualment l’ACS és produeix mitjançant una caldera de gas propà que també fa funcionar la part de la calefacció de radiadors.

El consum tèrmic actual de l’equipament és de 90.157 kWh/any. S’estima que un 50% d’aquest és destinat a la producció d’ACS. Es contempla una instal·lació per a cobrir el 70% d’aquest consum energètic.

Cal considerar possibles subvencions de l'ICAEN per a la instal·lació d'energia solar tèrmica en corporacions locals ja que els darrers anys s'han subvencionat aquest tipus d'instal·lacions fins a un 37% del seu cost elegible.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2013-2015 Obres i serveis i Esports


Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = CT* PACS *Emp*(FEGN )/1000

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CT Consum tèrmic actual de l’equipament, 90.157 kWh/any PACS Percentatge estimat per a la producció d’ACS, 50% Emp, Estalvi de les mesures proposades, 70%

FEGN, Factor d’emissió del gas natural




39

1.1.14. Petites accions al Camp de futbol




Sistema de climatització i ACS:

Instal·lar un programador horari per assegurar el tancament de la climatització fora d’hores de funcionament del bar.

Instal·lar un endoll temporitzat programable pel termoelèctric perquè la resistència només pugui funcionar durant una hora.

Establir un protocol de funcionament del clima.


Sectoritzar l’encesa dels focus de l’enllumenat de les torres del camp de futbol perquè es puguin obrir tan sols una part dels 5 focus que disposa cada torre.

Establir un protocol d’ús de l’enllumenat del camp de futbol segons si s’utilitzen per entrenaments, partits,...

Cost


Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rce*Ce * FEENE2005))/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 8% Ce Consum elèctric, 35.296 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




40

1.1.15. Petites accions al Centre Social Vallcanera





Establir un protocol de funcionament del clima i dels radiadors elèctrics de la planta superior.


Establir un protocol d’ús de l’enllumenat de l’equipament municipal, sobretot els halògens de les exposicions.

Sistema global:


Cost

Cost acció: 100 € Cost abatiment: 1.073,60 €/tnCO2 estalviat Amortització 3,20 anys

Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rce*Ce * FEENE2005))/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rce, Reducció del consum elèctric, 5% Ce Consum elèctric, 3.873 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.




41

1.1.16. Disposar d’un servei de gestió energètica municipal

Línia 1. Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en l’administració local, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu Millorar la gestió energètica municipal dels edificis públics o equipaments/instal·lacions

Descripció La figura del gestor energètic municipal és i serà cada vegada més un aspecte a tenir en compte a tots els nivells. La gestió energètica municipal incorpora diverses funcions, entre d’altres:

- Fer un seguiment del consum dels equipaments, l’enllumenat públic i la flota municipal.

- Informar als responsables dels equipaments del seu consum.

- Conèixer les diverses subvencions en temes energètics i difondre’n la informació al sector que pertoqui.

- Fer un seguiment de l’estat d’execució de les accions del PAES.

La importància d’aquest servei rau en el fet que per actuar en temes energètics és necessari conèixer la informació de base, que en el cas de l’Ajuntament són els seus consums. A més, i per tal de complir amb les exigències del Pacte d’Alcaldes, cal fer un seguiment del PAES, de les accions que es proposen i de com s’executen.

Es proposa que aquesta figura es desenvolupi des del Consell Comarcal de la Selva a partir de l’Agència d’Energia, que ja ha iniciat aquest tipus de serveis i que farà extensiu a tots els ajuntaments de la comarca. Així mateix, des de l’ajuntament caldrà definir una persona encarregada del contacte directe amb els tècnics de l’Agència que realitzin la gestió energètica, a fi de facilitar dades, respondre dubtes, etc.

Cost

Cost acció: 3.200 € Cost abatiment: 58,91 €/tnCO2 estalviat* Amortització - anys

*No es contempla l’estalvi econòmic acumulat degut a la complexitat de les variables

Consum

Consum actual 3.337,10 MWh/any Estalvi 133,48 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Alcaldia

Indicadors seguiment

Consum total d’energia dels edificis públics Consum elèctric dels quadres d’enllumenat Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 4% del consum total del Consistori Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.


equipaments/instal·la-cions


42

1.1.17. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica



Descripció Amb l’objectiu que els treballadors tinguin formació específica sobre sostenibilitat i millora de l’eficiència energètica es proposa que cada any hi hagi una partida de formació destinada a aquests temes. L’Institut Català de l’Energia té a la seva pàgina web una agenda d’activitats on informa de diversos cursos, jornades o seminaris que es fan en relació a l’energia arreu de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen).

Els tècnics que podrien assistir a aquests cursos (en funció de la temàtica) són: arquitecte i arquitectes tècnics municipals, enginyer municipal, tècnic de medi ambient, personal de la brigada municipal i conserges de diferents equipaments com el CEIP Jacint Verdaguer, CEIP Estanys, Llar d’infants, Pavelló Poliesportiu i Camp de futbol.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 41,82 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Medi Ambient


Consum total d’energia dels edificis públics Consum elèctric dels quadres d’enllumenat

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 2% d’estalvi en el consum d’equipaments i enllumenat públic. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

43

1.1.18. Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d'ús intensiu



Descripció Sovint la problemàtica en la gestió energètica d’un equipament és la diversitat d’usuaris que l’utilitzen i el fet que no sempre es coneix el funcionament òptim de l’equipament o els usuaris no tenen actituds energèticament sostenibles.

Es proposa detectar quins són els equipaments més utilitzats, quina és la seva despesa anual en kWh i redactar d’un protocol d’actuació per a fomentar les bones pràctiques en aquests edificis. Aquest protocol pot incloure la redacció d’un petit fulletó (curt i concret) de funcionament de les instal·lacions (que es doni a llegir als nous usuaris), col·locació de cartells informatius en relació a la despesa energètica, recordatoris d’apagar llums, tancar portes...en definitiva actuacions que ajudin a reduir la despesa energètica dels equipaments i fomentin les bones pràctiques dels usuaris. Com a criteri s’han escollit els equipaments amb consums superiors als 20.000 kWh anuals (Ajuntament, CEIP Jacint Verdaguer, Llar d’infants, CEIP Estanys, Parvulari J. Verdaguer, Camp de futbol, Poliesportiu, La Laguna i Centre cívic).

Informació addicional: Guia de bones pràctiques de l’ICAEN: Estalvi i Eficiència energètica en edificis públics. http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/Sala%20de%20premsa/Arxius/guia.pdf

Cost


Consum






Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Rc*Ce * FEENE2005)+ (Rc*Ct * FEGN) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Rc, Reducció consum, 2% estalvi consum equipaments que superen els 20.000 kWh anuals Ce Consum elèctric dels equipaments considerats, 571.638 kWh Ct Consum tèrmic dels equipaments considerats, 365.366 kWh FEGN, Factor d’emissió del gas natural FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/Sala%20de%20premsa/Arxius/guia.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/Migracio%20automatica/Documents/Sala%20de%20premsa/Arxius/guia.pdf

44

1.1.19. Informar als responsables dels equipaments dels seus consums energètics



Descripció Aquesta acció pretén informar als responsables dels equipaments municipals dels consums que tenen els edificis que gestionen per tal que puguin detectar anomalies, pics de consum i millorar la gestió energètica que en fan.

Es pot enviar un correu electrònic al responsable a principis de mes amb els consums del mes anterior. Els equipaments i instal·lacions que cal informar són tots, ja que tots poden reduir els seus consums amb bones pautes de comportament per part dels usuaris com dels treballadors municipals, i principalment els esportius i els educatius, els quals presenten uns consums elevats.

També es pot fer el mateix amb el consum associat a la flota de vehicles i els treballadors que l’usen.

Cost

Cost acció: 0 € Cost abatiment: 0,00 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum






Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1 % d’estalvi en el consum d’equipaments i instal·lacions municipals. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




45

1.1.20. Obtenir la qualificació energètica A per a tots els edificis municipals de nova construcció


Objectiu Promocionar l'ús de l'etiqueta de qualificació energètica dels edificis

Descripció Amb l’objectiu d’optimitzar el consum energètic dels edificis municipals, i donar compliment al Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, mitjançant el qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció, es proposa aplicar mesures que suposin l’obtenció de la qualificació energètica A.

Aquesta qualificació indica els edificis més eficients, en que l’índex de qualificació d’eficiència energètica és < 0,15. Aquest índex té en compte les emissions de CO2 de l’equipament (en calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària), respecte als valors mitjos que tenen els equipaments del mateix tipus que compleixen estrictament amb els apartats HE1, HE2, HE3 i HE4 del CTE.

Aquesta acció és per aplicar a llarg termini, ja que a curt no hi ha previsió de construir nous equipaments.

Cost

Cost acció: 0 € Cost abatiment: - €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum

Consum actual - Estalvi -



Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Urbanisme


Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi No hi ha estalvi d’emissions perquè són equipaments que actualment no existeixen.




46

1.1.21. Adscriure les partides pressupostàries de la despesa energètica dels equipaments a les àrees de què depenen per tal d'ajustar els pressupostos en cas d'estalvi energètic

Línia 1. Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en l’administració local, edificis residencials i el sector terciari.


Descripció Una mesura que permet incentivar un millor ús energètic de les instal·lacions i equipaments municipals és vincular el consum d’aquests al pressupost de l’àrea de què depenen.

Així, es dona el fet que, si un equipament estalvia, es veurà reflectit en el seu pressupost de l’any següent, ja que es reserva una partida equivalent a l’estalvi produït per a actes diversos: celebracions, compra de material, etc. És interessant vincular aquests actes o els materials adquirits a l’estalvi energètic, per continuar fomentant un millor ús de l’energia.

En el cas de Sils, es proposa aplicar aquesta acció a tots els equipaments, però molt especialment a aquells amb més consum, com són les instal·lacions municipals, els recintes esportius i els d’educació.

Cost

Cost acció: 0,00 € Cost abatiment: - €/kgCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2012-2013 Medi ambient i Hisenda


Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia

Estalvi de l‘1% respecte al consum en equipaments

Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




47

1.2.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics per adquirir-ne de classe A o A+ en el sector terciari


Objectiu Millorar l’eficiència energètica dels edificis

Descripció Els electrodomèstics són utensilis d’ús habitual. Per tal de poder fer una bona elecció sota criteris energètics hem de recórrer a les etiquetes energètiques.

La informació sobre l’eficiència d’un electrodomèstic es facilita a través de l’etiqueta energètica. Existeixen un total de 7 classes d’eficiència identificades per un codi de colors i lletres, que van des del verd i lletra A (els més eficients) fins al vermell i lletra G (els menys eficients). Darrerament han aparegut al mercat les etiquetes A+, A++ i A+++, encara més eficients. És obligatori que el venedor de l’electrodomèstic mostri l’etiqueta i, alhora, que el fabricant especifiqui els valors d’avaluació del model que estem adquirint.

Aquesta acció està dirigida a promoure la substitució d’electrodomèstics poc eficients per d’altres de més eficients. Malgrat ser un aspecte cada vegada més conegut, aquesta acció és de gran importància per disminuir el consum energètic. Per tal de fer realitat l’acció, cal informar al sector terciari de les possibilitats d’estalvi associades a aquest tipus d’electrodomèstic i assessorar-los de qualsevol subvenció que hi pugi haver al respecte (especialment de la convocatòria anual de l’ICAEN). Aquesta informació es pot fer a través d’una circular, de xerrades temàtiques o, especialment, a partir de la web del propi Ajuntament.

Per al cost d’aquesta acció està prevista una despesa per l’Ajuntament de 1.000€, derivada de tasques informatives (p. Ex. a través d’una circular, de xerrades temàtiques o, especialment, a partir de la web del propi Ajuntament) i un cost particular de 51.500€. Pel cost privat s’ha considerat que cadascun dels 206 establiments de Sils substituirà un electrodomèstic d’aquí al 2020, amb un cost aproximat de 250€ per electrodomèstic.

Cost

Cost acció: 52.500 € Cost abatiment: 1.851,20 €/tnCO2 estalviat* Amortització - anys


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Medi ambient i Promoció econòmica

Indicadors seguiment Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% estalvi electricitat en el sector terciari. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.



A: Sector terciari

48

1.2.2. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari



Descripció La il·luminació és indispensable en qualsevol equipament del sector terciari i pot suposar més d’una cinquena part de l’electricitat consumida. És molt important tenir en compte les necessitats llumíniques de cada establiment.

L’objectiu d’aquesta acció és reduir el consum elèctric vinculat a la il·luminació en el sector terciari i alhora millorar-ne l’eficiència.

Es proposa informar periòdicament als establiments del sector sobre ajudes en aquest àmbit (provinents especialment de l’ICAEN, l’IDAE, etc.), enviar una circular informativa amb novetats en temes d’il·luminació o, fins i tot, aprofitar la celebració de la setmana de l’energia per organitzar xerrades per informar-los.

Algunes de les millores que es poden proposar als establiments són:

- Substitució de làmpades per altres de major eficiència (baix consum, fluorescència, etc.) i amb lluminàries de major rendiment. Una bombeta de baix consum consumeix un 80% menys d’electricitat que una d’incandescència i dura fins a 8 vegades més.

- Instal·lació de reactàncies electròniques regulables que permetin reduir la potència instal·lada en l’enllumenat almenys en un 30% anual.

- Col·locació de sistemes de control de presència i de regulació del nivell d’enllumenat segons l’aportació de llum natural, aconseguint un estalvi elèctric d’almenys un 20% anual.

- Ús de captadors de llum natural.

- Ús de tecnologia LED per a la il·luminació dels rètols.

Al 2011 a Sils hi havia 206 establiments. Es calcula un cost per les bombetes de 2.000€ i un cost per la realització de la campanya de 600€.

Cost



Consum





Indicadors seguiment Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ne *2 bombetes*0,1481

En què, ne, nombre d’establiments al municipi (206) 0,1481 tones de CO2 estalviat/bombeta Assumim que cada establiment canviarà un mínim de dues bombetes incandescents per dues de baix consum abans del 2020

Font: IDAE



A: Sector terciari

49

1.2.3. Promoure l’adhesió de les empreses al Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat de Catalunya


Objectiu Promoure l’eficiència energètica i ambientalitzar el sector terciari

Descripció L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic impulsa i dóna suport a l’establiment d’acords voluntaris amb organitzacions, entitats i col·lectius de Catalunya per a la reducció de les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

A través del Programa d’Acords Voluntaris, totes les empreses, institucions, associacions i fundacions que s’hi vulguin adherir es comprometen voluntàriament a fer el seguiment de les seves emissions i establir mesures que contribueixin a la seva reducció, més enllà del que obliga la normativa. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya estimula aquests esforços i, alhora, estableix mecanismes per al seu reconeixement públic.

La Oficina Catalana del Canvi Climàtic dóna suport a les empreses que s’hi volen adherir facilitant els formularis, gestionant la documentació, facilitant l’intercanvi d’experiències i donant a conèixer els recursos disponibles.

Per a més informació sobre el Programa d’Acords Voluntaris:

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.daafef89898de25e9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=169ae9d6f97d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=169ae9d6f97d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

A Sils hi ha actualment 206 establiments, entre comerços, hostaleria i d’altres que poden accedir a aquest programa i contribuir, així, a la reducció d’emissions del municipi. Per a la realització de l’acció cal que l’Ajuntament vetlli per informar als establiments i posar-los en coneixement i en contacte amb l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic.

Cost



Consum






Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en el sector terciari

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (C *10%)* 20%

En què, Assumim que un 10% d’establiments s’adheriran abans del 2020 C Emissions del sector terciari Assumim que dels establiments adherits s’aconseguirà una reducció del 20% d’emissions




A: Sector terciari




50

1.2.4. Fomentar la instal·lació d’energia solar tèrmica en habitatges i al sector terciari


Objectiu Foment de la generació local d'energia renovable

Descripció La producció d’aigua calenta sanitària per energia solar tèrmica, no requereix cap combustible pel seu funcionament. Així, un cop instal·lada els costos d’operació i manteniment són més baixos que els sistemes convencionals d'escalfament.

Es proposa fomentar la difusió d’aquestes instal·lacions al parc d’habitatges i al sector terciari, de manera que s’integri una producció d’energia de font renovable en la instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària existent.

En aquest cas, es projecta una instal·lació de dimensions mitjanes, que si bé farà necessari el recolzament a la producció solar mitjançant la caldera de gas natural, permetrà un aprofitament major de l’energia solar captada.

S’avalua una instal·lació amb una superfície de captadors estimada de 2m2 en els habitatges (1

captador) i de 10m2 en el terciari (4 captadors).

Per aconseguir-ho es fomentarà la instal·lació d’energia solar tèrmica principalment per l’aigua calenta sanitària (ACS) amb l’objectiu que per l’any 2020 un 15% de les cases (474 habitatges) i del sector terciari (31 establiments) funcionin amb aquest sistema.

Aquesta acció preveu un cost de 1.000 € per l’Ajuntament en donar informació a través de campanyes, i un cost estimat que realitzarà el sector privat de 2.500.000 € en instal·lacions d’energia solar tèrmica fins a l’any 2020. Cal considerar possibles subvencions de l'ICAEN per a la instal·lació d'energia solar tèrmica en corporacions locals ja que els darrers anys s'han subvencionat aquest tipus d'instal·lacions fins a un 37% del seu cost elegible.

Pel càlcul d’estalvi d’emissions s’estima un % de consum energètic destinat al consum tèrmic a les llars (53,7%) i als establiments (31,5%), i aquesta despesa energètica pot provenir tant de combustibles fòssils com una part també de l’electricitat consumida a l’edifici (estufes elèctriques, etc.).

Cost

Cost acció: 2.501.000 € Cost abatiment: 447,21 €/tnCO2 estalviat Amortització 14,00 anys

Consum

Consum actual 22.929,67 MWh/any Estalvi -



Prioritat Calendari Responsable Baixa 2013-2015 Medi ambient i Promoció econòmica


Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= (Emr * Pemissionstermichab * Psolartermica* Cs * PACS) + (Emt * Pemissionstermicterciari * Psolartermica * Cs * PACS) En què, Emr, Emissions totals en el sector d’edificis residencials,5.012,21 tnCO2/any Emt, Emissions totals en el sector terciari, 3.413,11 tnCO2/any Pemissionstèrmichab, Percentatge d’emissions associades al consum tèrmic edificis residencials, 53,7% Pemissionstèrmicterciari, Percentatge d’emissions associades al consum tèrmic sector terciari, 31,5% Psolartermica , Percentatge estimat d’habitatges que instal·len solar tèrmica, 15% Cs, Cobertura solar dels sistemes solars tèrmics, 70% PACS, Percentatge del consum tèrmic corresponent a la producció d’ACS, 25%



A: Edificis residencials

51

1.2.5. Promoure la creació d’una xarxa de comerços/establiments respectuosos amb el medi ambient


Objectiu Promoure l’eficiència energètica i ambientalitzar el sector terciari

Descripció Actualment Catalunya disposa d’una Xarxa Catalana de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, centrada principalment amb la prevenció de residus i en el consum responsable. Tenint en compte aquesta experiència, es proposa donar a conèixer aquesta iniciativa als comerços i, alhora, fer-la extensiva en tot allò que fa referència al consum energètic i, per tant, a les emissions generades de gasos d’efecte hivernacle.

Amb aquesta acció es proposa que l’Ajuntament incentivi la creació d’aquesta xarxa, oferint recolzament, zones de trobada, suport tècnic, etc., tant per definir els requisits per entrar a la xarxa, com per fer un distintiu, fer-ne difusió, etc.

Alguns dels requisits que es podrien demanar per entrar a la xarxa són:

- Un mínim del 70% de la il·luminació utilitzada sigui de baix consum.

- Un mínim del 80% dels electrodomèstics siguin de classe A o superior.

- Rètols sense il·luminació o utilitzant tecnologia led.

- Tenir calderes de biomassa, de condensació o d’alta eficiència.

- Venda de productes de proximitat.

- Realitzar compostatge.

- Fomentar la reducció de residus.

S’estima una adhesió del 20% dels establiments.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2015-2020 Medi ambient i Promoció econòmica


Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en el sector terciari

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% del sector serveis. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.



A: Sector terciari

52

1.3.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics de classe A, A+ i/o bitèrmics en els edificis residencials



Descripció Els electrodomèstics són utensilis d’ús habitual a les llars i, per tant, l’usuari final té la possibilitat d’escollir-los a l’hora de renovar-los o adquirir-los per primer cop. Per tal de poder fer una bona elecció sota criteris energètics, hem de recórrer, per al electrodomèstics consumidors d’electricitat, a les etiquetes energètiques.

Les etiquetes energètiques són d’àmbit europeu, les trobem obligatòriament a cada electrodomèstic en el moment de l’adquisició i ens permeten conèixer de forma ràpida l’eficiència energètica que tenen. Les trobarem en: neveres i congeladors, rentadores, rentaplats, assecadores, rentadora-assecadores, làmpades domèstiques, forns elèctrics i aires condicionats. Els electrodomèstics bitèrmics són aquells que tenen entrada per aigua freda i també per aigua calenta, que obtenen d’una font externa (escalfador o caldera), eliminant el consum necessari per escalfar-la. Redueixen el consum energètic entre un 20 i un 50%, i els més comuns són rentaplats i rentadores.

Existeixen 7 classes d’eficiència identificades per un codi de colors i lletres, que van des del verd i lletra A (els més eficients) fins al vermell i lletra G (els menys eficients). Darrerament han aparegut al mercat les etiquetes A+, A++ i A+++, encara més eficients. És obligatori que el venedor de l’electrodomèstic mostri l’etiqueta i, alhora, que el fabricant especifiqui els valors d’avaluació del model que estem adquirint

Amb aquesta acció es proposa la substitució d’electrodomèstics poc eficients per d’altres més eficients. Per fer-ho, es proposa informar i sensibilitzar al sector domèstic de les possibilitats d’estalvi associades a aquest tipus d’electrodomèstics i assessorar-los de qualsevol subvenció que hi pugi haver al respecte. Aquesta informació es pot fer a través d’una circular, de la web del propi Ajuntament, de xerrades temàtiques, elaboració o difusió de guies de bones pràctiques existents, etc. Alguns exemples en són:

- ICAEN (Consells d’estalvi energètic a la llar): http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2011_sabies_que.pdf

- IDAE (Guia pràctica de l’energia: consum eficient i responsable): http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1161/id.542/relmenu.64

- Agència d’Energia de la Selva (Consell Comarcal de la Selva): www.selva.cat/energia

Pel desenvolupament de l’acció s’ha tingut en compte un cost particular de 592.000€, tenint en compte que fins al 2020 hi haurà una substitució d’un electrodomèstics, almenys, en el 75% dels habitatges de Sils (2.368 habitatges) i per un import mínim de 250€ per electrodomèstic. A més, s’ha estimat un cost de 1.000€ per part de l’Ajuntament per a difusió de la informació.

Cost

Cost acció: 593.000 € Cost abatiment: 6.197,09 €/tnCO2 estalviat* Amortització - anys


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Medi ambient i Comunicació

Indicadors seguiment Consum total d’electricitat en edificis residencials

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 3% d’estalvi respecte el consum elèctric dels edificis residencials. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2011_sabies_que.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2011_sabies_que.pdf

http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1161/id.542/relmenu.64

http://www.selva.cat/energia

53

1.3.2. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector domèstic



Descripció La llum és indispensable en qualsevol llar i suposa aproximadament una cinquena part de l’electricitat que consumim. És molt important tenir en compte les necessitats llumíniques de cada estança de la casa, ja que cada espai té diferents requeriments.

Amb aquesta acció es pretén contribuir a la reducció del consum elèctric vinculat a la il·luminació en el sector domèstic (edificis residencials) i alhora millorar-ne l’eficiència. La proposta consisteix en la substitució bàsicament de bombetes d’incandescència per altres de baix consum, generant un estalvi d’electricitat i, per tant, d’emissions de CO2. Alhora, també caldrà informar de les possibilitats d’estalvi en enllumenat, com poden ser l’aprofitament de la llum natural, la utilització de captadors de llum o la instal·lació de reguladors electrònics d’intensitat lluminosa, entre d’altres.

L’acció està pensada en format campanya, on es proposa repartir, com a mínim, dues bombetes de baix consum per habitatge, en substitució de bombetes d’incandescència. Alhora que tota una part informativa bàsica de bons hàbits en l’ús de la llum.

Al 2011 a Sils hi havia 3.157 habitatges. Es calcula un cost per les bombetes de 3.500€ i un cost per la realització de la campanya de 600€.

Cost



Consum

Consum actual 6.631,29 MWh/any Estalvi 1.944.07 MWh/any




Indicadors seguiment Consum total d’electricitat en edificis residencials

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = nh *2 bombetes*0,1481

En què, nh, nombre d’habitatges al municipi 0,1481 tones de CO2 estalviat/bombeta

Font: Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).




54

1.3.3. Fomentar la millora dels aïllaments en els edificis residencials



Descripció L’aïllament tèrmic és bàsic a l’hora de mantenir la temperatura d’una llar sense fer grans despeses energètiques. Quan més mal aïllada estigui la vivenda, més despesa energètica ja que a l’hivern hi ha un refredament molt ràpid i es generen condensacions, mentre que a l’estiu s’escalfa molt i molt de pressa. La coberta exterior d’un edifici és per on es perd o guanya més calor si no hi ha un bon aïllament. També són importants els aïllaments dels murs que separen vivendes o zones de l’edifici contigües a espais no climatitzats.

Petites millores en l’aïllament poden comportar estalvis energètics i econòmics de fins un 30% en calefacció i aire condicionat. Els principals punts per on es pot escapar la calor són: finestres i vidres, marcs i motllures de finestres i portes, caixes de persiana enrotllables sense aïllar, canonades i conductes, xemeneies, etc. A través d’un vidre simple es perd, per cada m

2 de superfície i durant l’hivern, l’equivalent a l’energia continguda en 12kg de gasoil.

Les finestres són les responsables de pèrdues de calor d’entre el 25 i el 30%. Per aquest motiu, la qualitat del vidre i el tipus de fusteria són bàsics per tenir un bon aïllament tèrmic i disminuir aquestes pèrdues. Els sistemes de doble vidre o de doble finestra redueixen pràcticament les pèrdues a la meitat (s’evita condensacions d’aigua, es disminueixen les corrents d’aire, etc.). D’altra banda, el tipus de fusteria també és molt determinant, ja que materials com l’alumini o el ferro tenen una alta conductivitat tèrmica que permeten un pas fàcil del fred i la calor, mentre que la fusta és molt més aïllant. En el cas de materials metàl·lics menys aïllants, existeixen fusteries amb ruptura de pont tèrmic, que significa que incorporen materials aïllants entre la part interna i externa del marc.

Amb aquesta acció es pretén actuar incentivant a la ciutadania a millorar els aïllaments de les seves llars, mitjançant un procés informatiu i de sensibilització de les possibilitats d’estalvi associades a aquest tipus d’obres i assessorar-los de qualsevol subvenció que hi pugi haver al respecte. Aquesta informació es pot fer a través d’una circular, de la web del propi Ajuntament, de xerrades temàtiques, etc.

S’ha calculat una inversió per part de l’Ajuntament de 2.500€ per fer la difusió i una inversió privada de 316.000€ tenint en compte que un 10% de les llars (316) faran una inversió mínima de 1.000€ en millora d’aïllaments.

Cost



Consum






Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en els edificis residencials

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = C *10%*30%

En què, C, emissions del sector domèstic Assumim que l’acció afectarà a un 10% de les emissions d’habitatges d’aquí al 2020 La mesura suposa un estalvi d’emissions del 30% per habitatge

Font: Accions bàsiques dels PAES per a municipis de menys de 20.000 habitants de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona




55

1.3.4 Redistribució de l’IBI per incentivar la implantació d’energies renovables per autoconsum

Línia 3. Incrementar la producció local i el consum d’energia de fonts renovables al municipi.

Objectiu Fomentar l’ús d’energies renovables al municipi

Descripció El sector residencial té un consum que representa el 20% del municipi de Sils. Resulta un factor clau que bona part de les llars comencin a implantar energies renovables, especialment en un municipi on abunda la vivenda unifamiliar i on les condicions d’implantació són majoritàriament favorables.

Per tal de reduir el consum energètic i que l’energia utilitzada provingui de fonts renovables es proposa una redistribució de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) per tal d’incentivar que les llars implantin renovables per a l’autoconsum, i vagin més enllà del que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Amb aquesta redistribució, es proposa que aquells qui implantin energies renovables a casa seva, paguin menys, mentre que la resta, vegin lleugerament incrementada la seva quota. Algunes de les opcions que podrien suposar un IBI més baix són:

- Ampliar l’ús de les plaques solars per ACS a la calefacció.

- Instal·lar calderes de biomassa.

- Instal·lar geotèrmia.

- Instal·lar calefacció o refrigeració solar.

- Instal·lar plaques solars fotovoltaiques per a autoconsum.

Caldrà que l’Ajuntament redacti una ordenança on es tinguin en compte totes les accions que modificaran l’impost i on s’estableixi com es farà la redistribució.

Cost

Cost acció: 800 € Cost abatiment: 7,98 €/tnCO2 estalviat* Amortització - anys


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Hisenda i Medi ambient

Indicadors seguiment % d’habitatges amb IBI bonificat

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 2% d’estalvi al sector domèstic Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.




56

1.4.1. Substitució de les làmpades de Vapor de Mercuri a Vapor de Sodi d'Alta Pressió de l’enllumenat públic


Objectiu Estalvi en el consum energètic de l'enllumenat públic

Descripció Els quadres número 2, 5, 8, 9 i 10 de l'enllumenat públic del municipi de Sils encara disposen d’alguns punts de llum amb làmpades de Vapor de Mercuri. En aquesta acció es proposa canviar-les a Vapor de Sodi d'Alta Pressió.

El conjunt d’aquests quadres sumen un total de 36 punts de llum de Vapor de Mercuri.

L'estalvi energètic d'aquesta acció s'estima en un 40% del consum corresponent als punts de llum que es volen substituir. Les làmpades de VM de mercuri de 250W passen a 150W de VSAP. I les de 150W de VM a 70W de VSAP.

Cost 1

Cost acció: 9.000 € Cost abatiment: 1.510,07 €/tnCO2 estalviat* Amortització 5,10 anys


Consum

Consum actual 30,96 MWh Estalvi 12,38 MWh/any




Indicadors seguiment Consum elèctric dels quadres d'enllumenat d’aquesta acció

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Celect* Prc * FEENE2005)/1000

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, (Nºpunts VM / 2 * 250W ) + (Nºpunts VM / 2 * 125W) * 4.300 hores = 30.960 kWh/any Prc, Percentatge de reducció de consum, 40%




A: Enllumenat públic municipal

57

1.4.2. Avançar una hora l’activació del nivell baix de potència als quadres d’enllumenat públic que disposen del sistema de doble nivell



Descripció Aquesta acció proposa avançar una hora l’activació del nivell baix de potència en els quadres d’enllumenat que disposen d’aquest sistema de regulació de flux. Els quadres del municipi de Sils que tenen instal·lat doble nivell són els següents: el número 3, 8, 10, 15 i 31.

L'estalvi energètic d'aquesta actuació d'optimització de la reducció de flux s’estima en un 3% del consum de cadascun d'aquests quadres.

Cost

Cost acció: 750 € Cost abatiment: 144,79 €/tnCO2 estalviat* Amortització 0,50 anys


Consum








Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, 359.162 kWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 3%


5,18 tnCO2 /any

S: Edificis, equipaments i instal·lacions


58

1.4.3. Instal·lar reguladors de flux en capçalera a diversos quadres d'enllumenat públic



Descripció En aquesta acció es contempla instal·lar un sistema de reducció del flux lumínic mitjançant un regulador de flux en capçalera en els quadres d'enllumenat amb més consum energètic de Sils, com són els quadres número 1, 2, 12, 13, 22, 25 i 26.

Els reguladors de flux en capçalera són aparells que controlen la tensió de la línia d'alimentació dels quadres elèctrics d'enllumenat. Aquest control permet estabilitzar i reduir la tensió de la línia fins arribar a disminuir el flux lumínic al 60% en moments determinats. A més a més les làmpades augmenten la seva vida útil ja que l’equip regulador de flux aconsegueix que no es sobrepassi la tensió nominal de la làmpada en cap moment.

L'estalvi energètic d'aquesta actuació s'estima en un 20% del consum global d'aquests quadres un cop canviades les seves làmpades a Vapor de Sodi.

Cost

Cost acció: 42.000 € Cost abatiment: 1.342,71 €/tnCO2 estalviat* Amortització 4,50 anys


Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Obres i serveis




Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, 325.174 kWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 20%


31,28 tnCO2 /any



59

1.4.4. Substitució de les làmpades existents de Vapor de Sodi d'Alta Pressió per altres de menor potència al nucli urbà



Descripció Al nucli urbà de Sils existeixen nombrosos punts de llum amb làmpades de Vapor de Sodi d’Alta Pressió que es podrien substituir per altres de Vapor de Sodi d’Alta pressió, però de menor potència. Concretament, es proposa disminuir les potències de 150W a 100W, obtenint un estalvi de 50W per punt de llum.

S’ha estimat un cost per làmpada de VSAP de 100W de 35€/unitat i un cost de mà d’obra de 3000€. Es proposa el canvi de 300 làmpades. L’execució de la mesura suposaria un estalvi de 64.155KWh.

Cost

Cost acció: 13.500 € Cost abatiment: 437,46 €/tnCO2 estalviat* Amortització 1,10 anys


Consum






Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Pactual - Pproposada )* Hfuncionament * FEENE2005)/1000


Pactual, potència instal·lada actual, 45.000 W (300 làmpades de 150W) Pproposada, potència proposada, 30.000 W (300 làmpades de 100W) Hfuncionament, hores de funcionament d’un enllumenat públic, 4.277 hores


30,86 tnCO2 /any



60

1.4.5. Modificar les hores programades de fàbrica dels rellotges astronòmics que controlen les enceses i apagades dels diferents quadres d'enllumenat públic



Descripció A partir de les comprovacions realitzades pel propi ajuntament, es proposa modificar les hores programades de fàbrica dels rellotges astronòmics que controlen les enceses i apagades dels diferents quadres d’enllumenat públic, ajustant-les a les característiques de la població.

Concretament, s’ha determinat que l’encesa es pot endarrerir 20 minuts i l’apagat es pot avançar 20 minuts, reduint així el funcionament en 40 minuts diaris.

L’execució de la mesura suposaria un estalvi de 84.738KWh.

Cost

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: 48,94 €/tnCO2 estalviat* Amortització 0,80 anys


Consum

Consum actual 1.198,80 MWh Estalvi 84,73 MWh/any





Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Pactual* Ccorrecció * Hreducció * FEENE2005)/1000


Pactual, potència instal·lada actual, 289,55 kW Ccorrecció, coeficient de correcció de la potència instal·lada per pèrdues i altres: 1,2 Hreducció, hores de funcionament anuals que es reduiran, 243,88 hores (40 minuts diaris)


40,87 tnCO2 /any



61

1.4.6. Realització d’una prova amb tecnologia LED en l’enllumenat públic



Els sistemes d'il·luminació amb LEDs permeten un estalvi important d'energia gràcies a la seva tecnologia, consistent en materials semiconductors que alliberen llum seguint el mateix procediment que s'aplica en els diòdes. Per tant, el principal avantatge que presenten aquests sistemes d’il·luminació és la reducció del consum elèctric, com també el seu baix manteniment, basat en la durabilitat de les llums.

Tanmateix, tenint en compte que es tracta d’una tecnologia en plena evolució, encara no es coneixen els resultats a llarg termini d’aquests sistemes. Per aquest motiu, i tal i com es porta fent en molts municipis, es proposa realitzar una prova en un quadre d’enllumenat del municipi per testar la tecnologia LED en els propers anys i analitzar la seva viabilitat, baix consum, durabilitat, etc.

Es podria aplicar aquest sistema en aquells quadres d’enllumenat menys eficients. Per realitzar aquesta prova es proposa el quadre 31 d’enllumenat públic, ubicat a l’accés a la urbanització Vallcanera, ja que conté pocs punts de llum (21) amb Vapor de Sodi d’Alta Pressió. Tanmateix, en el moment de la realització de la prova, caldrà estudiar aquell quadre més interessant.

Per al càlcul de l’estalvi, s’assumeix la instal·lació de 21 punts de llums LEDs amb una potència aproximada 1.680 W (80 W per punt) i es té en compte un estalvi del 50% ja que es redueix la potència instal·lada aproximadament aquest valor (actualment 3,3 kW), cosa que provoca un estalvi de 4.270 kWh/any.

Pel cost, s’ha estimat un preu aproximat per làmpada LED de 80 W de 400€/lluminària, més un cost de 1.300€ d’instal·lació.

Cost


Consum






Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Celect2011 * Rconsum_estimat * FEENE2011)/1000


Celect2011, Consum elèctric del quadre d’enllumenat 31 al 2011, 8.541,00 kWh Rconsum_estimat, Estalvi energètic estimat un cop instal·lat el nou sistema LED, 50%

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat d’electricitat nacional, 2005.




62

2.1.1. Renovar els vehicles de la flota municipal per vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

Línia 2. Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Millorar l’eficiència energètica de la flota municipal

Descripció El parc de vehicles de la flota municipal de Sils està composat per 11 vehicles, inclosa una escombradora, alguns dels quals amb una certa edat. Concretament hi ha 5 vehicles amb 10 anys o més d’antiguitat (1 furgoneta, 1 tot terreny, 1 cotxe i 2 motos). Aquest fet fa preveure que, abans de l’any 2020, serà necessària la renovació d’algun d’aquests vehicles de la flota. En el moment que es plantegi qualsevol canvi o renovació, caldrà seguir aquesta acció, destinada a que en el moment en que toqui adquirir un nou vehicle o renovar-ne un altre, es tinguin en compte les recomanacions del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) per a la compra de nous vehicles per a ús municipal. Aquestes recomanacions es basen en escollir els vehicles que menys CO2 emeten a l’atmosfera i que presenten consums més baixos de combustible.

D’altra banda, cal valorar cada vegada més la possibilitat de comprar vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i del tipus de desplaçament previst pel nou vehicle.

Només s’ha calculat el cost per aquesta acció derivat de la possibilitat de substituir els vehicles amb més quilometratge (el tot terreny LAND ROVER - Discovery 2.5 TD i el cotxe SEAT CORDOBA SXE 1.9 TDI 110 CV), malgrat la dificultat de saber amb antelació quin serà el canvi en els propers anys. En cas de renovació, es pot consultar la pàgina web de l’IDAE, on s’ofereix informació de vehicles eficients i elèctrics. L’execució de l’acció estarà condicionada a la disponibilitat de recursos per part de l’ajuntament per a aquesta finalitat.

Per últim, destacar que la Comissió Europea també ha posat a la disposició un web (www.cleanvehicle.eu) per ajudar a les autoritats públiques a adquirir vehicles més nets i eficients.

Cost

Cost acció: 40.000 € Cost abatiment: 5.641,75 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Medi Ambient i Hisenda

Indicadors seguiment Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’Ajuntament

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= Emissions del parc de vehicles de l’ajuntament * 11% Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

7,09 tnCO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

63

2.1.2. Formar els treballadors municipals en conducció eficient


Objectiu Millorar l’eficiència energètica de la flota municipal

Descripció L’'Institut Català d'Energia va estar organitzant en els darrers anys cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Aquests cursos eren realitzats per autoescoles i centres formadors seleccionats i distribuïts per tot el territori català.

La realització d’un curs de conducció eficient significa conèixer bé el vehicle i tenir la possibilitat de reduir significativament el consum de carburant. Concretament, segons dades de l’ICAEN, la realització d’un curs d’aquestes característiques permet reduir fins a un 20% el consum de carburant.

Aquesta acció està encaminada a que quatre treballadors municipals realitzin un curs, o bé s’assessorin sobre com realitzar una conducció eficient, modificant així els seus hàbits de conducció. El resultat serà una disminució de les emissions de CO2, però també una disminució de la despesa en carburant i una reducció del cost de manteniment dels vehicles. Es calcula la formació d’un mínim de quatre treballadors.

Per a més informació sobre els cursos de conducció eficient i per consultar manuals sobre com conduir eficientment, es pot consultar el següent enllaç de l’ICAEN:

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=d92f4f6d14c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d92f4f6d14c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default.

S’ha considerat un cost per l’acció de 0€, tenint en compte que l’ajuntament o bé farà un curs subvencionat per l’ICAEN, si aquest els torna a organitzar, o bé formarà als seus treballadors mitjançant els manuals i les pautes de conducció eficient disponibles.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Obres i serveis i Medi ambient

Indicadors seguiment Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’Ajuntament

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = np *0,34

En què, np, nombre de participants en el curs o bé de treballadors ben formats en pautes sobre la conducció eficient (4 treballadors municipals) 0,34 tones de CO2 estalviades per participant

Font: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería)

1,36 tnCO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=d92f4f6d14c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d92f4f6d14c6d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



64

2.3.1. Fer difusió de borses per compartir cotxe existents i crear-ne una de local


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat

Descripció Una borsa local per compartir cotxe és un sistema pensat per dur a terme una mobilitat més sostenible, reduint així el consum de combustible i, per tant, emetent una quantitat menor de CO2 a l’atmosfera. Les borses per compartir cotxe són, en definitiva, un sistema que permet optimitzar els desplaçaments en cotxe particular. En general, tot i que poden ser molt més complexes, consisteixen en una plataforma interactiva on els usuaris publiquen ofertes i/o demandes de places, indicant el seu origen o destí, els horaris, les places ofertades o demandades, etc., i buscar algú altre amb qui coincideixin aquests hàbits de desplaçament. Els desplaçaments poden ser per anar a treballar, a estudiar, etc.

Aquesta acció consisteix en utilitzar les pàgines web existents que fan aquest servei, promocionant-les, donant a conèixer els avantatges que suposa el seu ús, etc. Alguns exemples:

- www.blablacar.es

- www.compartir.org (redirecciona a altres borses segons la destinació/origen)

- http://www.fesedit.cat/portaludg.jsp (concreta per anar a la UdG)

Es proposa accions informatives realitzades des de l’ajuntament del caire: enviament per carta a les cases, cartells amb una imatge identificativa de la campanya, enllaç i notícia a la pàgina web, xerrada informativa per transmetre la importància de l’estalvi en la reducció de tones de CO2 emeses a l’atmosfera i els beneficis pel medi ambient en general que això suposa (i econòmics), etc. Es proposa fer coincidir l’inici de l’acció amb la celebració de la Setmana per a la Mobilitat Sostenible, per tal de fer- ne el màxim de difusió.

Cost

Cost acció: 1.500 € Cost abatiment: 3,99 €/kgCO2 estalviat Amortització - anys

Consum

Consum actual 46.128,76 MWh/any Estalvi 1.383,86 MWh/any




Indicadors seguiment Consum de combustibles fòssils en el sector Transport

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció del 3% sector transport. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

375,87 tnCO2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

http://www.blablacar.es/

http://www.compartir.org/

http://www.fesedit.cat/portaludg.jsp

65

2.3.2. Impulsar el vehicle elèctric al municipi



Descripció Cada vegada es parla més del vehicle elèctric com una de les solucions més imminents en estalvi i eficiència en el transport. Així, a nivell català, ja fa uns anys es va plantejar l’Estratègia IVECAT (impu ls del vehicle elèctric a Catalunya), plantejada per als anys 2010-2015, i en la que es marcava que al 2015 ja s’assoliria un parc de 76.000 vehicles elèctrics, que es desenvoluparia una xarxa de punts de recàrrega adient, que s’adaptaria la legislació, etc. Actualment, el Pla de l’Energia de Catalunya ja marca que per al 2020 s’assolirà un 10% dels vehicles amb tecnologia elèctrica i eficient. Per tant, i observant la realitat, parlar del vehicle elèctric és cada vegada més normal i acceptat per la ciutadania.

Per tal de complir amb les xifres esmentades, es preveu que en els propers anys els incentius a la compra de vehicles es dirigeixin sobretot al vehicle elèctric (programa PIVE IDAE), així com també es preveuen ajuts per la instal·lació de punts de recàrrega.

Aquesta acció està encaminada a fomentar l’ús dels vehicles elèctrics a Sils, Per fer-ho, es proposa la col·locació d’un punt de recàrrega al centre del nucli urbà (2.700€) i desenvolupar un seguit d’accions per donar un impuls major a l’adquisició i ús del vehicle elèctric:

- Reservar places d’aparcament preferent per a vehicles elèctrics.

- Realitzar una campanya informativa

L’acció contempla un objectiu en el que el 4% del parc de vehicles de Sils del 2005 (3.277 vehicles) sigui elèctric l’any 2020, el que correspondria a 131 vehicles. El cost aproximat d’aquests suposaria uns 2.620.000 € d’inversió per a l’àmbit privat (20.000 € per vehicle).

Cal tenir present que fins a l’any 2020 hi haurà una progressiva renovació del parc automobilístic i, una bona part, plantejarà l’adquisició del vehicle elèctric si la campanya informativa dels avantatges es realitza amb èxit i si es mantenen els ajuts PIVE actuals, amb subvencions de fins a 2000€. Especialment si tenim en compte la forta pujada dels combustibles fòssils, que previsiblement continuarà.

Cost

Cost acció: 2.622.700 € Cost abatiment: 8.200,04 €/tnCO2 estalviat* Amortització - anys


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015-2020 Urbanisme i Medi ambient

Indicadors seguiment % de vehicles elèctrics en el parc de vehicles del municipi de Sils

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= vehicles 2005*4%*2,44 En què, 4% és l’objectiu proposat 2,44 tones de CO2 estalviades per vehicle Font: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería).

319,84 tnCO2 /any


comercial

66

2.3.3. Foment de l'ús de la bicicleta i el desplaçament a peu per la mobilitat dins del municipi



Descripció Consells com que sempre que es pugui es facin tots aquells desplaçaments urbans a peu o en bicicleta no són sempre integrats per la ciutadania. Aquestes pràctiques permeten als ciutadans estalviar molts diners (carburant, assegurança, reparacions, manteniment, aparcament, etc.) i, alhora, invertir en la seva pròpia salut. Fer saber a la ciutadania que caminar és un dels exercicis més saludables que existeixen, ja que aporta importants beneficis cardiovasculars, alhora que els farà sentir millor i gaudir del seu poble, és un missatge poc arrelat. Aquesta mateixa premissa és aplicable per a la bicicleta, on cada vegada més les pobles i ciutats estan més adaptats amb carrils segregats només per a ciclistes, etc.

Es calcula que dins de nucli urbà el 50% dels desplaçaments en cotxe són per fer menys de 3 quilòmetres, els quals es podrien fer a peu o en bicicleta. Un viatge curt en cotxe pel poble pot suposar un increment de consum de fins al 60% més del normal. A l’hora d’anar a treballar, si els desplaçaments són inferiors a 2 quilòmetres poden fer-se perfectament a peu, ja que a un ritme normal trigaríem uns 20 minuts. En bicicleta, en canvi, en 20 minuts podríem fer entre 5 i 6 quilòmetres.

Aquesta acció està pensada en una doble vessant: donar a conèixer aquest missatge i facilitar al màxim la posada en marxa. Així, es projecta una bona campanya de comunicació, sumada a l’execució d’altres accions d’impuls de l’ús de la bicicleta i del desplaçament a peu:

- Creació de carrils bicis a Sils i foment de l’ús dels ja existents, els quals comuniquen el nucli amb equipaments com les escoles i l’estació ferroviària.

- Adquisició de bicicletes elèctriques per a fer accions demostratives a la ciutadania.

- Tirar endavant el projecte dels camins escolars, en el qual el municipi de Sils ja hi està treballant.

- Promoure el lloguer de bicicletes i el desplaçament a peu per al turisme dins del municipi, com a les zones dels estanys, on hi ha dissenyats itineraris de gran interès turístic i paisatgístic.

Caldria aprofitar per fer la campanya informativa inicial dins dels actes de la setmana de la mobilitat sostenible, organitzant també una pedalada contra el canvi climàtic, xerrades, etc. L’acció comptabilitza el cost de la campanya d’impuls amb organització de la pedalada (1.000 €) i de dues bicicletes elèctriques demostratives (2.000 €).

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Medi ambient i Esports


Km de carril bici Km de vies per a vianants

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció del 2% de les emissions del sector transport.

250,58 tnCO2 /any


comercial

67

2.3.4. Introduir elements per pacificar el trànsit rodat



Descripció Paral·lelament a l’execució de les accions anteriors, especialment les dirigides a promoure la bicicleta i els desplaçaments a peu davant del cotxe, una pràctica habitual en els nuclis de població és introduir elements que ajudin a pacificar el trànsit rodat. Es tracta d’adaptar el centre de Sils a aquelles formes de moure's més respectuoses. I això s’aconsegueix amb la creació de zones amb límits de velocitat baixos, calçades úniques, instal·lació d’elements reductors de velocitat, etc.

L’objectiu d’aquesta actuació és disminuir la velocitat de circulació pels carrers, alliberar alguns carrers de cotxes i prioritzar el pas del vianant, etc., per així aconseguir disminuir el consum de combustibles fòssils i, per tant, les emissions generades per desplaçaments factibles de fer a peu o en bicicleta.

Amb aquesta acció es proposa estudiar la circulació del poble de Sils i executar aquelles accions derivades de l’estudi. Caldria tenir en compte aquí l’execució d’accions com la possible creació de carrils bici, creació de camins escolars, instal·lació d’elements reductors de velocitat, semipeatonalització de carrers, etc., que no estan contemplades en el pressupost. Aquesta acció ja estava inclosa dins dels programes de l’Agenda 21 local, i no han estat encara desenvolupats.

Cost

Cost acció: 3.000 € Cost abatiment: - €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum

Consum actual 46.128,76MWh/any Estalvi 922,58 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Obres i urbanisme


Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 2% del consum del sector transport. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

250,58 tnCO2 /any


comercial

68

3.3.1. Instal·lació d'energia solar fotovoltaica en règim d'autoconsum a diversos equipaments municipals

Línia 3. Incrementar la producció local i el consum d'energia de fonts renovables al municipi

Objectiu Produir energia renovable al municipi: Fotovoltaica

Descripció Es proposa l'aprofitament de l'energia solar mitjançant el muntatge d'instal·lacions fotovoltaiques en règim d'autoconsum als equipaments municipals de Sils on existeixin les majors facilitats.

Centre cívic 10 kW

Escola Jacint Verdaguer 10kW

Parvulari Jacint Verdaguer 15kW

Escola bressol 10 kW

Vestidors del camp de futbol 10 kW

Centre social Vallcanera 3 kW

El 18 de novembre de 2011 va sortir el RD 1699/2011 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència.

Aquest Real Decret derroga l'anterior RD 1663/2000 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions fotovoltaiques de baixa tensió, ampliant el seu àmbit d'aplicació i simplificant el procediment per a les instal·lacions inferiors de 10kW . Així com excloent del règim d'autorització administrativa les inferiors de 100kW.

S'està a l'espera de la pròxima regulació del règim d'autoconsum, el que es coneix com a “balanç net”. Que regula el subministrament de l'energia elèctrica produïda a l'interior de la xarxa d'un consumidor pel seu propi consum.

Per a l'execució d'aquesta acció es recomana revalorar el potencial un cop estigui plenament regulat règim d'autoconsum.

Cost


Consum

Consum actual 272,00 MWh/any, Estalvi -


Tèrmica - Elèctrica 78,60 MWh/any

Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Alcaldia i Medi ambient

Indicadors seguiment Consum d’energia elèctrica dels edificis públics d’aquesta acció

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Psolar* FEENE2005)/1000


Psolar, producció elèctrica anual, 78.600 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.

37,81 tnCO2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

69

3.3.2. Instal·lació d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum als habitatges i sector terciari del municipi de Sils


Objectiu Produir energia renovable al municipi: Fotovoltaica

Descripció L’Ajuntament vol incentivar la instal·lació d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum als habitatges i al sector terciari del municipi. Les accions que es desenvoluparan des de l’Ajuntament són l’aprovació d’una ordenança solar, la difusió de la legislació d’autoconsum al conjunt de la població i descomptes per a la llicència d’obres de les instal·lacions.

S’estima que el següent nombre d’instal·lacions que s’aconseguiran implementar: són les següents:

Un 5% dels habitatges del municipi (158 instal·lacions d’1,5kW de potència instal·lada)

Un 5% dels establiments de sector terciari (10 instal·lacions de 3kW de potència instal·lada)

Les inversions contemplades i que engloben aquesta acció són les següents:

Campanya de difusió de la legislació d’autoconsum: 1.000€

Inversió privada referent a les instal·lacions fotovoltaiques: 535.000€

El 18 de novembre de 2011 va sortir el RD 1699/2011 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència.

Aquest Real Decret deroga l'anterior RD 1663/2000 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions fotovoltaiques de baixa tensió ampliant el seu àmbit d'aplicació, simplificant el procediment per a les instal·lacions inferiors de 10kW i excloent del règim d'autorització administrativa les inferiors de 100kW.

S'està a l'espera de la pròxima regulació del règim d'autoconsum que es coneix com a “balanç net”. Que regula el subministrament de l'energia elèctrica produïda a l'interior de la xarxa d'un consumidor pel seu propi consum.

Cost


Consum

Consum actual 12.528,10 MWh/any Estalvi -


Tèrmica - Elèctrica 350,00 MWh/any

Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Medi ambient

Indicadors seguiment Nombre de llicències d’obra

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = PSOLAR * FEENE2005

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 PSOLAR Producció elèctrica estimada, 350.000 kWh

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

168,35 tCO2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

70

6.1.1 Fomentar la compra verda d’equips/material endollable i il·luminació a l’Ajuntament


Objectiu Reduir el consum elèctric dels edificis

Descripció La compra verda és una oportunitat excel·lent per a l’Ajuntament per disminuir el seu consum d’energia global. Simplement implica que, a l’hora d’adquirir béns i serveis, es tinguin en compte tot un seguit de consideracions ambientals. Es tracta de poder saber, per qualsevol àmbit, quin servei o bé que es vol adquirir consumeix menys energia, i això s’estén a la construcció i gestió d’edificis, a la contractació d’equips, a la compra d’ordinadors, a la millora dels sistemes de calefacció, equips electrònics, etc.

En aquest cas, i degut a l’objecte del PAES, l’augment de l’estalvi i eficiència energètica i la reducció d’emissions, la compra verda s’orientaria bàsicament a la compra d’equips electrònics, bombetes de baix consum, electrodomèstics de classe A i sistemes de climatització eficients. Per la compra d’equips d’ofimàtica cal tenir en compte el programa Energy Star de la UE, on a la seva pàgina web (http://www.eu-energystar.org/es/database.shtml) hi ha una base de dades amb els models més eficients energèticament, així com una calculadora d’energia per saber què consumeix un determinat ordinador.

Per a l’execució de l’acció es contempla la redacció d’un protocol de compres per tal que el departament/persona encarregada tingui una guia de referència.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Medi ambient i Hisenda


Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Contractació pública verda suposa un estalvi de les emissions dels equipaments del 10%. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

62,08 tnCO2 /any

S: Contractació pública de béns i serveis A: Requeriments

d’eficiència energètica

http://www.eu-energystar.org/es/database.shtml

71

6.2.1 Contractar l’electricitat d’equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100% renovables


Objectiu Fomentar l'ús d'energia verda al municipi

Descripció S'anomena “electricitat verda” la que es genera amb tecnologies basades en fluxos d'energia renovables (el sol, el vent, la circulació de l'aigua, l’escalfor de la terra, les marees i les onades, les plantes, etc.). Aquestes comprenen els generadors eòlics, les plaques de captació de l'energia solar, les centrals d'aprofitament hidràulic i geotèrmic, etc. Es tracta de tecnologies que no generen residus ni emissions, o en generen un mínim en el seu funcionament i que, per tant, tenen un impacte ambiental molt reduït sobre el medi ambient. Per més informació sobre l’electricitat verda: http://oec.blog.pangea.org/files/2012/06/electricitatverda.pdf.

La contractació d’energia 100% renovable per als equipaments i instal·lacions municipals i l’enllumenat públic suposa un estalvi important de tones de CO2 degut al fet que les emissions d’aquesta electricitat és 0.

Amb aquesta acció es pretén assolir, per l’any 2020, que el 80% del consum elèctric que hi havia l’any 2005 provingui d’energia 100% renovable l’any 2020. Malgrat existeixen diferents opcions per a la compra d’electricitat verda, caldrà estudiar quines companyies hi ha al mercat que ofereixin aquest servei i negociar-hi les condicions contractuals, igual que amb les comercialitzadores actuals.

Cost


Consum





Indicadors seguiment % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ce2005*FEENE2005) - (Ce2005*FEr 2005) En què, Ce, és el consum elèctric del municipi l’any 2005 FEENE2005, factor d’emissió de l’electricitat l’any 2005 FEr2005, factor d’emissió de l’electricitat recalculat considerant que el 80% de l’electricitat de l’Ajuntament serà 100% renovable.

703,31 tnCO2 /any

S: Contractació pública de béns i serveis A: Requeriments

d’energies renovables

http://oec.blog.pangea.org/files/2012/06/electricitatverda.pdf

72

7.2.1 Redistribuir l'impost de vehicles per tal d'afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2, inclosos els elèctrics, híbrids i híbrids endollables

Línia 2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu Promoure l’adquisició de vehicles de mínima emissió de CO2

Descripció L’objectiu d’aquesta acció és fomentar la renovació del parc de vehicles del municipi cap a vehicles més eficients i menys contaminants. El sector transport presenta el consum més elevat del municipi de Sils, amb el 49% de les emissions totals, de manera que una millor distribució de l’impost de vehicles de tracció, afavorint l’adquisició de vehicles eficients, pot millorar substancialment les emissions derivades del transport.

Per tant, amb aquesta acció es pretén reduir el consum energètic del transport amb la redistribució de les quotes de l’impost de vehicles. Es proposa que aquells qui adquireixin vehicles de mínima emissió de CO2 (inclosos els elèctrics, híbrids i híbrids endollables), paguin menys, mentre que la resta, vegin lleugerament incrementada la seva quota. Concretament, es tracta de bonificar l’adquisició de vehicles elèctrics o altres vehicles eficients, com els híbrids, etc. Per tirar endavant l’acció, caldrà que l’ajuntament modifiqui l’ordenança municipal existent i introdueixi accions per a aquest efecte.

Per al càlcul de l’estalvi que provocarà l’acció, es preveu que al 2020 un 10% dels vehicles siguin ja eficients (elèctrics, híbrids i de baix consum), tal i com marca el Pla de l’energia a Catalunya i, aquests, calculem que emeten aproximadament un 30% menys en general. Per tant, s’han tingut en compte les emissions del 2005, s’ha calculat que el 10% serien les degudes als vehicles elèctrics i híbrids i, d'aquest 10%, s’ha calculat que s’estalviarà un 30% d'emissions.

Cost


Consum





Indicadors seguiment % de vehicles amb impost de circulació bonificat

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = Ct * 10% * 30% En què, EE, és l’estalvi d’emissions Ct, són les emissions del sector transport de Sils l’any 2005 10% és la proporció de vehicles eficients previstos pel 2020 segons Pla de l’energia Catalunya 30% és l’estalvi d’emissions d’un vehicle eficient davant un vehicle convencional Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2012-2020.

375,87 tnCO2 /any

S: Participació ciutadana

A: Ajuts i subvencions

73

7.3.1. Impulsar el Projecte 50-50 a l’Escola Jacint Verdaguer


Objectiu Educar en estalvi i eficiència energètica

Descripció El concepte "50-50" va néixer el 1994 a Hamburg, on va ser aplicat inicialment per reduir el consum energètic de les escoles. Actualment a Europa hi ha el projecte “Euronet 50-50” del que participen gairebé 50 escoles de diversos països europeus (13 de les quals són catalanes).

El projecte pretén recompensar el centre escolar per les mesures adoptades en favor de l'estalvi energètic. Concretament, el 50% de l'estalvi és retornat al centre escolar mitjançant el corresponent increment del pressupost per a l'any següent. L'altre 50% és un estalvi net per a l'Ajuntament a l'hora de pagar la factura energètica.

Cal redactar un projecte en el que s’avaluï l’estat inicial de l’escola i es proposin les mesures que prendrà l’escola per assolir un determinat percentatge d’estalvi energètic. Dins d’aquestes mesures s’hauran d’incloure la col·locació de comptadors intel·ligents d’energia com a recurs educatiu bàsic per prendre consciència del consum energètic que suposen les activitats diàries, i la realització de tallers ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola.

En el cas que l’acció es volgués simplificar es podria començar per col·locar el comptador, formant prèviament als educadors en estalvi energètic per tal que puguin aplicar petites mesures d’estalvi i utilitzar-lo com a eina d’educació ambiental.

Pel càlcul de l’acció s’ha tingut en compte el consum de l’escola Jacint Verdaguer, però també dels dos edificis destinats al parvulari i que formen part de la mateixa escola.

Cost


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Medi Ambient i Ensenyament

Indicadors seguiment Consum total d’energia de l’Escola Jacint Verdaguer i dels seus respectius parvularis

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 16% de reducció del consum de l’escola. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

13,62 tnCO2 /any


A: Formació i educació

74

7.3.2. Realitzar una campanya d’estalvi energètic a la llar


Objectiu Promoure l’ús d’instruments per conscienciar la població de la despesa energètica

Descripció Aquesta acció, que ja apareixia en els programes de l’Agenda 21 local, està pensada en millorar l’estalvi i l’eficiència energètica de les llars de Sils. Es tracta d’una acció pensada en el desenvolupament de tres activitats, que han de comportar un important estalvi d’emissions:

a) Col·locació de comptadors intel·ligents en 40 llars del municipi amb un cost de 4.000€. Els comptadors intel·ligents d’energia són dispositius educatius que indiquen en temps real quin és el consum elèctric d’una llar, les tones de CO2 equivalents, etc. Es tracta d’un instrument molt intuïtiu i que permet observar molt bé el comportament energètic de la llar. Els comptadors es cediran inicialment a 40 llars, però es preveu que un cop passat un període d’un any, aquests siguin instal·lats en 40 noves llars.

b) Campanya d’informació sobre estalvi i eficiència energètica corresponent a xerrades informatives, un enllaç a la web de l’Ajuntament i el repartiment de tríptics a les llars del municipi, amb un cost de 3.000€. Aquesta campanya s’acompanyarà de sessions informatives, especialment pensades a realitzar durant la setmana de l’energia. La web de l’Agència d’Energia de la Selva disposa d’un apartat complet de consells d’estalvi i d’eficiència energètica a la llar (www.selva.cat/energia). A l’apartat de bibliografia es poden consultar diferents referències a guies d’estalvi i eficiència energètica que també poden resultar interessants a l’hora de preparar la campanya.

c) Creació d’un enllaç a una calculadora d’emissions de CO2 perquè cada ciutadà pugui calcular les emissions que emet i ser més conscient de la petjada que deixa la seva activitat diària sobre el medi ambient. Aquesta aplicació es pot enllaçar des de la pàgina www.ceroco2.org, que permet calcular les emissions de CO2 que generen les activitats del dia a dia i fins i tot compensar-les.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2013-2015 Medi ambient i Comunicació


Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% del consum del sector domèstic. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

50,12 tnCO2 /any


A: Sensibilització i creació de xarxes locals

http://www.selva.cat/energia

http://www.ceroco2.org/

75

7.3.3. Realitzar una campanya de comunicació i sensibilització per una mobilitat sostenible


Objectiu Reduir el consum dels combustibles fòssils del transport privat

Descripció El desenvolupament de la societat actual ha portat a una total dependència del transport i, per tant, dels combustibles fòssils. Tenint en compte que a casa nostra la producció de derivats del petroli és mínima, ens trobem amb la problemàtica que som totalment dependents de les importacions externes i que l’aire que respirem es troba cada vegada en pitjors condicions per les combustions d’aquests combustibles. Tenint en compte la importància del transport en el consum energètic, que a Sils suposa el 49% de les emissions, es proposa desenvolupar aquesta acció consistent en la realització d’una campanya de comunicació i sensibilització per a una mobilitat sostenible.

La campanya està pensada en diferents activitats formatives, xerrades, fulletons, cartells i/o anuncis que impliquin una acció educativa i informativa a la ciutadania per a incentivar a la població dels paràmetres que comporten l’assoliment d’una mobilitat sostenible: disminució del vehicle privat en detriment de l’ús del transport públic o vehicle compartit, augment dels trasllats a peu i en bicicleta, etc.

Cal puntualitzar que aquesta acció està estretament lligada a altres proposades en aquest Pla d’Acció i que caldrà fer anar de la ma: promoció de la borsa local per compartir cotxe i de la resta de borses existents, promoció de l’ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu dins del municipi, etc.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Medi ambient i Comunicació


Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% sobre el total del sector transport Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

125,29 tnCO2 /any



76

7.3.4. Adherir-se a la Setmana europea de la prevenció de residus

Línia 4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

Objectiu Reduir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Descripció La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és un projecte de 3 anys que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. L'objectiu és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. Durant l’any 2012, l’edició de la Setmana es va celebrar el mes de novembre. Els objectius de la setmana són:

- Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.

- Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa.

- Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.

- Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

Aquesta acció està pensada que, anualment, s’organitzin activitats durant aquesta setmana que fomentin la prevenció de residus, com jocs per a la mainada dedicats a aquest tipus d’aprenantatge o bé xerrades expositives organitzades des de l’Ajuntament de Sils. A més de donar informació a partir de la web del propi ens local.

Des de la Generalitat, i per tal de facilitar la celebració de la jornada als municipis, es posen a disposició un seguit d’eines “on-line” que es poden consultar a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.0b722e55d906c87b624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=3e1583161cf3c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3e1583161cf3c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

Val a dir que dins les accions de l’Agenda 21 local encara no realitzades, hi ha les que fan referència a millorar la recollida dels residus muncipals i que s’adequa perfectament amb la present acció.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Medi ambient i Comunicació


Kg de residus recollits de les diferents fraccions Número de participants en les activitats de la Setmana europea de la prevenció de residus

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% respecte les emissions del sector residus. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

33,08 tnCO2 /any






77

7.3.5. Impulsar una campanya de prevenció de residus

Línia 4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

Objectiu Reduir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Descripció La prevenció de residus és un dels grans reptes del PROGREMIC 2007-2012, i si els consistoris li volen donar compliment cal iniciar propostes a nivell local que permetin assolir-ne els objectius. D’altra banda, la reducció de residus generats repercuteix directament en les emissions vinculades al sector residus. Concretament, l’objectiu del PROGREMIC és la reducció del 10% dels residus del 2005 per l’any 2020.

Per tant, l’execució d’aquesta acció ha de permetre reduir les emissions derivades de la gestió de residus per l’assoliment de l’objectiu de reduir el volum de residus generats. Concretament, es proposa executar una campanya de prevenció de residus, que en el seu disseny pot incorporar diferents tipus d’actuacions, tals com: regular la publicitat de la premsa gratuïta, sensibilitzar a la població, promoure l’ús de bosses reutilitzables, celebrar un mercat de segona ma, etc.

Aquesta campanya està pensada més en clau de disminuir la quantitat de residus generats, el que abarateix tant el transport com la seva gestió i, per tant, les emissions que se’n deriven.

Per a l’execució d’aquesta acció cal tenir present les campanyes que realitza el Consell Comarcal i l’experiència en aquest camp que es disposa des del Consorci Mediambiental de la Selva.

Cost



Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Medi ambient i Consell Comarcal

Indicadors seguiment Kg de residus recollits de les diferents fraccions

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% respecte a les emissions en el sector residus. Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

33,08 tnCO2 /any



78

7.3.6. Realitzar una campanya de foment de la recollida selectiva en edificis residencials

Línia Línia 4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Complir els objectius de recollida selectiva del PROGREMIC

Descripció El municipi de Sils ja fa anys que facilita que tots els ciutadans puguin fer la recollida selectiva dels seus residus mitjançant la instal·lació de contenidors repartits arreu del municipi on poder llençar els residus que es generen. Alhora, també s’han realitzat algunes campanyes per fomentar la recollida selectiva, encara que aquestes s’han mostrat insuficients atenent a les baixes dades de recollida selectiva. Per tant, cal continuar amb la tasca de millorar la recollida dels residus de forma separada de totes les fraccions.

La recollida d’envasos és la única fracció que compleix amb els objectius de recollida selectiva marcats pel PROGREMIC. La resta de fraccions tenen uns percentatges inferiors als marcats com a objectius: de vidre se’n recull un 28% (PROGREMIC estableix 75%), de paper i cartró un 13% enfront un 75% recomanat i, finalment, d’orgànica un 20% enfront un 55% recomanat.

Aquesta acció pretén doncs, aconseguir com a mínim el compliment del PROGREMIC per a totes les fraccions, i assumint aquest compliment està quantificat l’estalvi de tones de CO2. La campanya s’ha d’orientar a tots els edificis residencials en general. Es proposa un repartiment de tríptics, informació a través del butlletí municipal i la pàgina web i repartiment de bosses de colors que afavoreixin la separació a casa.

Cal especificar que per al càlcul de l’estalvi d’emissions, de la fracció paper i cartró només s’han tingut en compte un 20% de les emissions estalviades, ja que l’elevat volum generat es deu en bona part a grans productors, com comerços.

Cost

Cost acció: 5.000 € Cost abatiment: 12,66 €/kgCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2015-2020 Medi ambient i Consell Comarcal

Indicadors seguiment % de recollida de les diferents fraccions

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE = ((TR2011 * %RBTn) * %ObjPRn) – TRn2011) * FEn TR2011, Tones de residus 2011 totals %RBTn, percentatge de la fracció n segons bossa tipus (Font: PROGREMIC 2007-2012) %ObjPR, objectiu que marca PROGREMIC per fracció n TRn2011, Tones de residus 2011 fracció n Fen, , factor d’emissió de la gestió de la fracció n (Font: IRE comarques gironines) *Per a la fracció paper i cartró només s’ha tingut en compte el 20% del càlcul d’estalvi d’emissions, ja que bona part prové de grans productors i no del sector domèstic.

308,96 tnCO2 /any



79

7.4.1 Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica a l’Escola Jacint Verdaguer



Descripció Tenir a l’abast el màxim d’informació referent a temes energètics és bàsic per a poder actuar en l’estalvi i el foment d’energies netes. A través de diversos tallers ambientals adaptats a cada nivell educatiu es pretén donar a conèixer als alumnes de l’escola què és l’energia i perquè cal estalviar-la, quins tipus de font d’energia hi ha, perquè són importants les renovables, què és el canvi climàtic, tot amb l’objectiu que el que s’aprengui ho traslladin a les llars.

Aquests tallers estan pensats per realitzar a l’escola, però es podrien adaptar i realitzar en obert per a tots els ciutadans del municipi. La setmana de l’energia seria una bona ocasió per fer-los, i també es poden vincular al projecte 50/50, explicat a l’acció 7.3.1.

El cost de l’acció contempla la realització de 6 tallers.

Pel càlcul de l’acció s’ha tingut en compte el consum de l’escola Jacint Verdaguer, però també dels dos edificis destinats al parvulari i que formen part de la mateixa escola.

Cal dir que aquesta acció es pot extendre en altres centres docents de Sils, com a l’institut.

Cost

Cost acció: 1.200 € Cost abatiment: 1.411,76 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Medi Ambient i Ensenyament

Indicadors seguiment Consum total d’energia de l’Escola Jacint Verdaguer i dels seus respectius parvularis

Estalvi en les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% d’estalvi a l’escola


0,85 tnCO2 /any



80

7.4.2. Oferir informació/formació sobre conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports



Descripció L’Institut Català d’Energia va estar organitzant en els darrers anys cursos gratuïts per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Aquests cursos eren realitzats per autoescoles i centres formadors seleccionats i distribuïts per tot el territori català.

La realització d’un curs de conducció eficient significa conèixer bé el vehicle i tenir la possibilitat de reduir significativament el consum de carburant. Concretament, segons dades de l’ICAEN, la realització d’un curs d’aquestes característiques permet reduir fins a un 20% el consum de carburant.

Aquesta acció està encaminada a que la ciutadania i treballadors de les empreses del territori realitzin un curs, o bé rebin la informació necessària de com realitzar una conducció eficient, modificant així els seus hàbits de conducció. El resultat serà una disminució de les emissions de CO2 (a Sils el transport suposa el 49% de les emissions), però també una disminució de la despesa en carburant i una reducció del cost de manteniment dels vehicles. És precisament aquest missatge el que també pot interessar, i molt, a la ciutadania i a les empreses que es dediquen als transports.

Per a més informació sobre els cursos de conducció eficient i per consultar manuals sobre com conduir eficientment, es pot consultar els següents enllaços de l’ICAEN:

- Per a conductors de turismes: http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

- Per a conductors de vehicles industrials: http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

S’ha considerat un cost per l’acció de 0€, tenint en compte que l’ajuntament o bé farà arribar els cursos subvencionats per l’ICAEN al municipi, si aquest els torna a organitzar, o bé difondrà informació a la ciutadania mitjançant els manuals i les pautes de conducció eficient disponibles a través de la seva pàgina web o altres vies informatives. Per als càlculs de l’acció s’ha estimat que la informació o que l’assistència als cursos gratuïts sigui de, com a mínim, 300 persones fins el 2020.

Cost


Consum







EE = np *0,34

En què, np, nombre de participants en el curs/ciutadans correctament informats 0,34 tones de CO2 estalviades per participant

Font: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería)

102,00 tnCO2 /any



http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

81

7.4.3. Organitzar seminaris o jornades per millorar l'eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l'hostaleria



Descripció El sector terciari de Sils és el responsable del 13% de les emissions totals del municipi. Es tracta, doncs, d’un gruix important d’emissions i en el que el potencial d’estalvi és rellevant per la desconeixença que habitualment es té sobre com minimitzar el consum energètic. Alhora, assolir una millor gestió energètica per a l’empresa implica un estalvi econòmic directe, fet que resulta de vital rellevància (especialment quan els consums són tant importants).

Amb aquesta acció es proposa l’organització de seminaris i/o jornades, que es poden ampliar a visites “in situ”, per tal de donar a conèixer a l’empresariat del sector terciari de Sils, especialment en àmbits com el comerç o l’hostaleria, sobre com millorar la gestió energètica de les seves empreses. A Sils hi ha restaurants de referència i històrics, com La Granota, que serien bons candidats per a l’acció.

Pel desenvolupament de l’acció es proposa que l’Ajuntament organitzi i coordini, amb una periodicitat anual o bianual, la realització de seminaris o jornades dirigides al sector terciari del municipi. El cost imputat a l’acció és principalment derivat de despeses de difusió i preparació dels actes. Per tal d’abaratir costos, els ponents es proposa que siguin representants d’empreses que es dediquin a vendre tecnologies eficients, estudis per a minimitzar els consums energètics, etc., que actualment s’ofereixen per donar a conèixer de forma gratuïta els seus serveis i els potencials d’estalvi que generen.

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: - €/tnCO2 estalviat Amortització - anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Medi ambient, Comunicació i Promoció econòmica


Consum total d’electricitat en el sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari


1% d’estalvi respecte al consum del sector serveis


34,11 tnCO2 /any



82

6.5. Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

1.1.1. Petites accions a l’Ajuntament de Sils Obres i serveis 2012-2013 1.000 1,89 - 0,91

1.1.2. Refrescament natural nocturn de l’edifici de l’Ajuntament Obres i serveis 2012-2013 4.000 4,73 - 2,27

1.1.3. Estufa de biomassa a l’Ajuntament Obres i serveis 2013-2015 3.500 - 11,30 2,72

1.1.4. Petites accions al Centre Cívic de Sils Obres i serveis 2012-2013 1.000 3,81 - 1,83

1.1.5. Petites accions a la sala La Laguna Obres i serveis i Cultura

2012-2013 2.000 4,98 - 1,39

1.1.6. Petites accions a l’Escola Jacint Verdaguer Obres i serveis i Ensenyament 2012-2013 1.000 4,50 - 1,75

1.1.7. Petites accions al Parvulari de l’Escola Jacint Verdaguer Obres i serveis i Ensenyament 2012-2013 300 0,62 - 0,18

1.1.8. Petites accions al pavelló poliesportiu Obres i serveis i Esports

2012-2013 4.000 14,76 - 6,61


Obres i serveis i Esports 2012-2013 4.000 10,39 - 5,00


Obres i serveis i Esports

2013-2015 30.000 - 29,60 5,97

1.1.11. Petites accions a l’Escola bressol Obres i serveis i Ensenyament 2012-2013 1.000 2,21 - 1,06

1.1.12. Petites accions als vestidors del Camp de futbol Obres i serveis i Esports

2012-2013 2.000 12,55 - 5,05

1.1.13. Instal·lació d’energia solar tèrmica pels vestuaris del Camp de futbol

Obres i serveis i Esports

2013-2015 6.000 - 4,60 6,37

83

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

1.1.14. Petites accions al Camp de futbol Obres i serveis i

Esports 2012-2013 1.500 2,82 - 1,36

1.1.15. Petites accions al Centre Social Vallcanera Obres i serveis 2012-2013 100 0,19 - 0,09

1.1.16. Disposar d’un servei de gestió energètica municipal Alcaldia 2012-2013 3.200 133,48 - 54,32

1.1.17. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica Medi Ambient 2013-2015 1.000 54,55 - 23,91


Medi Ambient 2012-2013 1.800 18,74 - 6,98

1.1.19. Informar als responsables dels equipaments dels seus consums energètics Medi Ambient 2012-2013 0 15,28 - 6,21

1.1.20. Obtenir la qualificació energètica A per a tots els edificis municipals de nova construcció Urbanisme 2015-2020 0 - - 0,00

1.1.21. Adscriure les partides pressupostàries de la despesa energètica dels equipaments a les àrees de què depèn, per tal d’ajustar els pressupostos en cas d’estalvi energètic

Medi ambient i Hisenda 2012-2013 0 15,28 - 6,21

* Instal·lació d’energia solar tèrmica al Centre Cívic Medi ambient i Obres i serveis

2008 - - - 3,24

* Instal·lació d’energia solar tèrmica a la Llar d’Infants Medi ambient i Obres

i serveis 2009 - - - 2,43

* Instal·lació d’energia solar tèrmica al Pavelló poliesportiu Medi ambient i Obres i serveis

2010 - - - 2,04

* Instal·lació d’energia solar tèrmica a l’Escola Jacint Verdaguer Medi ambient i Obres

i serveis 2012 - - - 3,74

* Instal·lació d’un voladís de protecció solar a la cara sud de l’edifici de l’Escola bressol

Medi ambient i Obres i serveis 2012 - - - 1,06

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector terciari (no municipals)

1.2.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A o A+ en el sector terciari

Medi ambient i Promoció econòmica

2013-2015 52.500 58,97 - 28,36

1.2.2. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari

Medi ambient i Promoció econòmica 2013-2015 2.600 126,86 - 61,02

1.2.3. Promoure l'adhesió de les empreses al Programa d'acords voluntaris de la Generalitat de Catalunya


2013-2015 1.000 172,31 - 68,22

1.2.4. Fomentar la instal·lació d'energia solar tèrmica en habitatges i sector terciari

Medi ambient i Promoció econòmica 2013-2015 2.501.000 - 689,79 98,88

84

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]



2015-2020 1.000 86,15 - 34,11


1.3.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics de classe A, A+ i/o bitèrmics en els edificis residencials

Medi ambient i Comunicació

2013-2015 593.000 198,94 - 95,69



2013-2015 4.100 1.944,07 - 935,10

1.3.3. Fomentar la millora dels aïllaments en els edificis residencials Medi ambient i Comunicació 2015-2020 318.500 429,43 - 150,37

1.3.4. Redistribució de l’IBI per incentivar la implantació d’energies renovables per autoconsum

Hisenda i Medi ambient 2013-2015 800 286,29 - 100,24

Enllumenat públic


Obres i serveis 2012-2013 9.000 12,38 - 5,96

1.4.2. Avançar una hora l'activació del nivell baix de potència als quadres d'enllumenat públic que disposen del sistema de doble nivell

Obres i serveis 2012-2013 750 10,78 - 5,18


Obres i serveis 2015-2020 42.000 65,03 - 31,28

1.4.4. Substitució de les làmpades existents de Vapor de Sodi d'Alta Pressió per altres de menor potència al nucli urbà Obres i serveis 2013-2015 13.500 64,15 - 30,86


Obres i serveis 2012-2013 2.000 84,73 - 40,87

1.4.6. Realització d’una prova amb tecnologia LED en l’enllumenat públic Obres i serveis 2013-2015 9.800 4,27 - 2,05

* Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 215 punts dels quadres d’enllumenat 12 i 13

Medi ambient i Obres i serveis

2005-2007 - - - 12,38

* Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 421 punts dels quadres d’enllumenat 22,23,24,25 i 26


* Substitució d’òptiques d’incandescència per LEDS en els semàfors del municipi


2009 - - - 1,73

* Substitució de làmpades de 250W de Vapor de Mercuri per làmpades de 150W de Vapor de Sodi a 28 punts del quadre d’enllumenat 9


2011 - - - 6,34

85

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

* Substitució de làmpades de 125W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 47 punts dels quadres d’enllumenat 1 i 2


2011-2012 - - - 2,71

* Substitució de làmpades de 150W de Vapor de Mercuri per làmpades de 100W de Vapor de Sodi a 110 punts del quadre d’enllumenat 15


TRANSPORT

Flota municipal

2.1.1. Renovar els vehicles de la flota municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

Medi ambient i Hisenda 2015-2020 40.000 26,75 - 7,09

2.1.2. Formar els treballadors municipals en conducció eficient Obres i serveis i Medi ambient

2013-2015 0 5,09 - 1,36

Transport públic - - - - - - -

Transport privat i comercial


Medi ambient i Comunicació 2013-2015 1.500 1.383,86 - 375,87

2.3.2. Impulsar el vehicle elèctric al municipi Urbanisme i Medi ambient

2015-2020 2.622.700 1.197,90 - 319,84

2.3.3. Foment de l’ús de la bicicleta i el desplaçament a peu per la mobilitat dins del municipi

Medi ambient i Esports

2013-2015 3.000 922,58 - 250,58

2.3.4. Introduir elements per pacificar el trànsit rodat Obres i Urbanisme 2015-2020 3.000 922,58 - 250,58

PRODUCCIÓ LOCAL D’ELECTRICITAT

Hidroelèctrica - - - - - - -

Eòlica - - - - - - -

Fotovoltaica

3.3.1. Instal·lació d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum a diversos equipaments municipals

Alcaldia i Medi ambient

2015-2020 116.000 - 78,60 37,81


Medi ambient 2015-2020 536.000 - 350,00 168,35

* Producció local d’energia elèctrica Medi ambient i Obres i serveis

2007 - - - 23,54

Cogeneració de calor i electricitat

- - - - - - -

CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ URBANA

Cogeneració de calor i electricitat

- - - - - - -

Xarxa de calor - - - - - - -

86

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

PLANEJAMENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

Urbanisme - - - - - - -

Planificació dels transports i la mobilitat

- - - - - - -

Normes per a la renovació i expansió urbana - - - - - - -

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

Requeriments d’eficiència energètica

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips/material endollable i il·luminació a l’Ajuntament

Medi ambient i Hisenda

2013-2015 600 152,83 - 62,08

Requeriments d’energies renovables

6.2.1. Contractar l’electricitat d’equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100% renovables


2013-2015 0 0,00 - 703,31

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Serveis d’assessorament - - -

Ajudes i subvencions 7.2.1. Redistribuir l’impost de vehicles per tal d’afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2, inclosos els elèctrics, híbrids i híbrids endollables


2013-2015 800 1.383,86 - 375,87

Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.1. Impulsar el Projecte 50-50 a l’Escola Jacint Verdaguer Medi ambient i Ensenyament

2013-2015 1.000 45,04 - 13,62

7.3.2. Realitzar una campanya d’estalvi energètic a la llar Medi ambient i Comunicació

2013-2015 7.000 143,14 - 50,12


Medi ambient i Comunicació 2015-2020 1.000 457,53 - 125,29

7.3.4. Adherir-se a la setmana europea de la prevenció de residus Medi ambient i Comunicació

2013-2015 500 - - 33,08

7.3.5. Impulsar una campanya de prevenció de residus Medi ambient i

Consell Comarcal 2015-2020 1.500 - - 33,08


Medi ambient i Consell Comarcal 2015-2020 5.000 - - 308,96

* Campanyes de prevenció de residus i foment de l’ús de les bosses reutilitzables (2008) i foment de l’ús d’oueres reutilitzables i bosses de pa (2009)

Medi ambient 2008-2009 - - - 3,31

* Campanyes a la deixalleria municipal: foment de l’ús de bosses compostables per a la recollida de la FORM i foment de l’ús de la deixalleria municipal premiant als usuaris amb detergent a granel

Medi ambient 2009-2012 - - - 0,00

87

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

* Campanya d’implantació de la recollida de la FORM Medi ambient 2010 - - - 0,00

Formació i educació

7.4.1. Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica a l’Escola Jacint Verdaguer

Medi ambient i Ensenyament

2013-2015 1.200 2,81 - 0,85



2013-2015 0 382,02 - 102,00

7.4.3. Organitzar seminaris o jornades per millorar l’eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l’hostaleria

Medi ambient, Comunicació i

Promoció econòmica 2013-2015 1.000 86,15 - 34,11

ALTRES SECTORS

Residus

* Implantar el compostatge casolà al municipi Medi ambient 2007 - - - 1,84

* Creació de la deixalleria municipal Medi ambient 2007 - - - 3,31

* Implantar la recollida de la FORM Medi ambient 2010 - - - 39,92

Altres - - - - - - -

* Accions realitzades en el període 2005-2012

88

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Sils:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES.

Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament

Alcalde SI SI Regidors de l’oposició SI SI Regidora d’ensenyament/educació SI SI Regidor de governació, obres i serveis SI SI Regidor d’hisenda i esports SI SI Regidora de benestar social, salut i joventut SI SI Regidor de cultura i promoció local SI SI Regidora de medi ambient, festes i lleure SI SI Tècnic de cultura SI SI Enginyer municipal SI SI

Sector privat Consultoria ambiental SI SI Representants de la societat civil Ciutadania SI SI

Altres Agència d’Energia de la Selva SI SI


7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el dia 28 de gener de 2013, al centre cívic de Sils, amb una durada d’una hora i mitja. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir finalment 12 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

89

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global en diferents equipaments SI

Acció ja inclosa a diferents petites accions d’equipaments (1.1.4, 1.1.5, 1.1.6, 1.1.8,1.1.12 i 1.1.16), que s’ha desenvolupat més a partir del taller de participació i en el document de retorn.

Protegir del sol els tancaments de la nova cara sud del pavelló poliesportiu SI

Acció ja inclosa inicialment al PAES (1.1.8), que ha estat modificada i adaptada a les consultes del taller de participació.

Sectoritzar la l’enllumenat del pavelló, per pistes i per proximitat a les finestres SI

Acció ja inclosa inicialment al PAES (1.1.8), que ha estat matitzada i adaptada a les consultes del taller de participació.

Instal·lar làmines de protecció solar als vidres de la cara sud de l’edifici de l’escola bressol

NO

Aquesta acció estava inicialment proposada dins les petites accions de l’escola bressol (1.1.12), però ja ha estat realitzada per l’ajuntament. L’acció consta com a acció ja realitzada del PAES i s’ha modificat la fitxa corresponent.

Substitució de les làmpades existents de Vapor de Sodi d'Alta Pressió per altres de menor potència al nucli urbà

SI

S’ha afegit aquesta nova acció al PAES consistent en canviar làmpades per altres d’igual tecnologia però de menor potència, per evitar sobreil·luminació i disminuir el consum elèctric (1.4.4).

Modificar les hores programades de fàbrica dels rellotges astronòmics que controlen les enceses i apagades dels diferents quadres d'enllumenat públic

SI

S’ha afegit aquesta nova acció al PAES consistent en ajustar millor els horaris d’encesa i apagada de l’enllumenat públic (1.4.5).

Realització d’una prova amb tecnologia LED a l’enllumenat públic SI

S’ha afegit aquesta nova acció al PAES consistent en fer una prova amb LEDS a l’enllumenat públic (1.4.6).

Font: Elaboració pròpia.

90

Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Impulsar una campanya de prevenció de residus SI

S’ha afegit aquesta nova acció al PAES donada la manca d’accions en l’àmbit residus i tenint en compte que representen el 13% de les emissions totals (7.3.5).

Accions per promoure la mobilitat a peu i en bicicleta dins del municipi SI

Al PAES ja existia una acció de moment de l’ús de la bicicleta i el anar a peu, que ha estat reforçada després del taller de participació (2.3.4).

Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex IV d’aquest document).

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

Informació

Notícia web ajuntament 18/09/2012

Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals

Mail a treballadors i equipaments municipals 18/09/2012

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Informació Pendent Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Informació Pendent Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar?

Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Participació i consultes

Taller de participació 28/01/2013

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

91

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu Aprovació i presentació del pla Informació Pendent


A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament de Sils, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

92

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors.

Sector Indicador

Transport

Km de carril bici Km de vies per a vianants * Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’Ajuntament Consum de combustibles fòssils en el sector transport * % de vehicles elèctrics en el parc de vehicles del municipi de Sils * % de vehicles amb impost de circulació bonificat *

Edificis, equipaments/instal·lacions

Consum total d’energia dels edificis públics Consum d’energia elèctrica dels edificis públics * Consum total d’energia de l’Escola Jacint Verdaguer i dels seus respectius parvularis * Consum elèctric dels quadres d’enllumenat * Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials % d’habitatges amb IBI bonificat * Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Producció local d’energia Nombre de llicències d’obra per a la instal·lació d’energia solar fotovoltaica *

Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana Número de participants en les activitats de la Setamana europea de la prevenció de residus *

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions Kg de residus recollits de les diferents fraccions *

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. * Indicadors proposats per l’equip redactor

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

93

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. Les despeses proposades en aquest apartat de proposta de pla d’inversions del PAES de Sils estaran condicionades a la disponibilitat pressupostària i a les fonts de finançament disponibles, desestimant la seva execució en cas que la disponibilitat no sigui suficient o no estigui garantida. Així mateix, molts dels costos de les accions poden ser assumits per personal propi de l’ajuntament. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació.

Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2012-2013) 19 0 38.650 38.650

Mitjà termini (2013-2015) 25 3.149.000 86.400 3.235.400

Llarg termini (2015- 2020) 12 3.471.000 215.700 3.686.700

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2012-2013)

Acció Cost

d’abatiment (€/any)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.1. Petites accions a l'Ajuntament de Sils 1.098,90 3,3 - - 1.000 1.000

1.1.2. Refrescament natural nocturn de l’edifici de l’Ajuntament 1.762,11 5,3 - - 4.000 4.000

1.1.4. Petites accions al Centre Cívic de Sils 546,45 1,6 - - 1.000 1.000

1.1.5. Petites accions a la sala La Laguna

1.438,85 4,9 - - 2.000 2.000

1.1.6. Petites accions a l’Escola Jacint Verdaguer

571,43 1,7 - - 1.000 1.000

1.1.7. Petites accions al Parvulari de l’Escola Jacint Verdaguer

1.666,67 5,8 - - 300 300

1.1.8. Petites accions al pavelló poliesportiu

605,14 1,8 - - 4.000 4.000

94


800,00 2,4 - - 4.000 4.000

1.1.11. Petites accions a l’Escola bressol 943,40 1,5 - - 1.000 1.000

1.1.12. Petites accions als vestidors del camp de futbol 396,04 6,7 - - 2.000 2.000

1.1.14. Petites accions al Camp de futbol 1.102,94 5,0 - - 1.500 1.500

1.1.15. Petites accions al Centre Social Vallcanera

1.073,60 3,2 - - 100 100

1.1.16. Disposar d’un servei de gestió energètica municipal

58,91 - - - 3.200 3.200


257,88 - - - 1.800 1.800

1.1.19. Informar als responsables dels equipaments dels seus consums energètics

0,00 - - - 0 0

1.1.21. Adscriure les partides pressupostàries de la despesa energètica dels equipaments a les àrees de què depèn, per tal d’ajustar els pressupostos en cas d’estalvi energètic

- - - - 0 0


1.510,07 5,1 Diputació de

Girona – Pla a l’acció

- 9.000 9.000

1.4.2. Avançar una hora l'activació del nivell baix de potència als quadres d'enllumenat públic que disposen del sistema de doble nivell

144,79 0,5 - - 750 750


48,94 0,8 - - 2.000 2.000

Total 38.650

Mitjà termini (2013-2015)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.3. Estufa de biomassa a l’Ajuntament

1.282,30 5,0 ICAEN IDAE -

BIOMCASA - 3.500 3.500


-51,44 10,6 ICAEN - 30.000 30.000

1.1.13. Instal·lació d’energia solar tèrmica pels vestuaris del camp de futbol

-811,53 9,2 ICAEN - 6.000 6.000

1.1.17. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica

41,82 - - - 1.000 1.000

1.2.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics de classe A o A+ en el sector terciari

1.851,20 - ICAEN IDAE

51.500 1.000 52.500

1.2.2. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari

42,61 - ICAEN IDAE

2.000 600 2.600

95

1.2.3. Promoure l'adhesió de les empreses al Programa d'acords voluntaris de la Generalitat de Catalunya

14,66 - - - 1.000 1.000

1.2.4. Fomentar la instal·lació d'energia solar tèrmica en habitatges i al sector terciari

447,21 14,0 ICAEN 2.500.000 1.000 2.501.000

1.3.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics de classe A, A+ i/o bitèrmics en els edificis residencials

6.197,09 - ICAEN IDAE

592.000 1.000 593.000


4,38 - ICAEN IDAE

3.500 600 4.100

1.3.4. Redistribució de l’IBI per incentivar la implantació d’energies renovables per autoconsum

7,98 - - - 800 800

1.4.4. Substitució de les làmpades existents de Vapor de Sodi d'Alta Pressió per altres de menor potència al nucli urbà

437,46 1,1 GENCAT

DDGI – Pla a l’acció

- 13.500 13.500

1.4.6. Realització d’una prova amb tecnologia LED en l’enllumenat públic

-132,03 9,0 - - 9.800 9.800

2.1.2. Formar els treballadors municipals en conducció eficient

- - ICAEN - 0 0


3,99 - - - 1.500 1.500

2.3.3. Foment de l’ús de la bicicleta i el desplaçament a peu per la mobilitat dins del municipi

11,97 - - - 3.000 3.000

6.1.1. Fomentar la compra verda d’equips/material endollable i il·luminació a l’Ajuntament

9,66 - - - 600 600

6.2.1. Contractar l’electricitat d’equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100% renovables

- - - - 0 0

7.2.1. Redistribuir l’impost de vehicles per tal d’afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2, inclosos els elèctrics, híbrids i híbrids endollables

- - - - 800 800

7.3.1. Impulsar el Projecte 50-50 a l’Escola Jacint Verdaguer 73,42 - - - 1.000 1.000

7.3.2. Realitzar una campanya d’estalvi energètic a la llar 139,66 - - - 7.000 7.000

7.3.4. Adherir-se a la Setmana europea de la prevenció de residus

15,11 - - - 500 500

7.4.1. Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica a l’Escola Jacint Verdaguer

1.411,76 - - - 1.200 1.200


- - ICAEN - 0 0

7.4.3. Organitzar seminaris o jornades per millorar l’eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l’hostaleria

- - - - 1.000 1.000

Total 3.235.400

96

Llarg termini (2015-2020)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.20. Obtenir la qualificació energètica A per a tots els edificis municipals de nova construcció

- - - - 0 0


29,32 - - - 1.000 1.000

1.3.3. Fomentar la millora dels aïllaments en els edificis residencials

77,11 - ICAEN 316.000 2.500 318.500


1.342,71 4,5 GENCAT

DDGI – Pla a l’Acció

- 42.000 42.000

2.1.1. Renovar els vehicles de la flota municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids en funció del quilometratge i els desplaçaments

5.641,75 - IDAE – PIVE

GENCAT - 40.000 40.000

2.3.2. Impulsar el vehicle elèctric al municipi

8.200,04 - IDAE – PIVE GENCAT

2.620.000 2.700 2.622.700

2.3.4. Introduir elements per pacificar el trànsit rodat

- - - - 3.000 3.000

3.3.1. Instal·lació d’energia solar fotovoltaica en regim d’autoconsum a diversos equipaments municipals

-205,71 6,5 ICAEN - 116.000 116.000


-205,89 6,5 ICAEN 535.000 1.000 536.000


7,98 - - - 1.000 1.000

7.3.5. Impulsar una campanya de prevenció de residus

45,34 - Consell Comarcal

- 1.500 1.500


12,66 - - 5.000 5.000

Total 3.686.700

An

Aj

nnex

juntament

I – SE

de Sils

EAP TTempplate

1) Overall CO2 emission reduction target 20,65 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up Mainly, it is planned two follow up measures: first of all the energy consumption of the city hall departments and the every second year report planned by the UE.

Involvement of stakeholders and citizens The city council of Sils has organized a workshop aimed at general public participation, tertiary sector workers, public employees, etc.., to inform of the process of the SEAP, the first results obtained and the actions proposed in the horizon of the year 2020. During the workshop, were collected proposals, initiatives, etc.., that have been incorporated to process and that affect the public sector, tertiary, residential, transportation and waste. Also, there have been several informative activities, for example mailing send, news website, news on municipal bulletin, etc.

Overall estimated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan There are different possible financing sources, in function of the action type, such us municipal annual budget, private iniciatives and diferent tool funds (european, regional, provincial, state, etc.).

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) templateThis is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Absolute reduction

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

6.960.750 €

Per capita reduction

The SEAP of the municipality of Sils has two priority actuation areas: reduce energy consumption in the public sector (equipment, lighting, transport, etc.) and execute accions aimed at residential and transport sectors (the two sectors represent 70% of total emissions of the municipality in the reference year). To do this, there are purposed local energy production actions and sensibilization / information activities to achieve more efficient uses of energy. With the SEAP of the municipality of Sils, the city council raises the challenge of reducing emissions by 20%, having a roadmap that will work to correct the current trend.

Coordination and organisational structures created/assigned The implementation of the measures will be coordinated by the city hall, that assigned a person for this reason (Jordi Gil)

Staff capacity allocated Coordinator of the PAES, Collaboration between all departments of the city Hall, Occasional collaboration with other statements, such us Energy Agency, etc.

?

com (2)

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emission reporting unit


Instructions

BASELINE EMISSION INVENTORY

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 3947

Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

?

com (2)

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas

Liquid gasHeating

OilDiesel Gasoline Lignite Coal

Other fossil fuels

Plant oil Biofuel Other

biomassSolar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIMunicipal buildings, equipment/facilities 739,62 334,60 13,51 1087,73Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 5896,81 2239,14 139,41 340,04 8615,41

Residential buildings 6631,29 3131,34 631,63 3920,02 14314,28

Municipal public lighting 1087,16 1087,16

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) 0,00Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 14354,88 0,00 5705,08 784,55 4260,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25104,57TRANSPORT:Municipal fleet 364,87 11,24 376,11Public transport 0,00Private and commercial transport 38382,59 7370,06 45752,65Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 38747,46 7381,30 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 46128,76

Total 14354,88 0,00 5705,08 784,55 4260,06 38747,46 7381,30 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 71233,33

Municipal purchases of certified green electricity (if any)[MWh]:CO2 emission factor for certified green electricitypurchases (for LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas

Liquid gasHeating

OilDiesel Gasoline Lignite Coal

Other fossil fuels

Biofuel Plant oilOther

biomassSolar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRI Municipal buildings, equipment/facilities 355,76 67,59 3,07 426,42Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 2836,37 452,31 34,71 87,72 3411,11

Residential buildings 3189,65 632,53 143,38 1046,64 5012,21

Municipal public lighting 522,92 522,92

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) 0,00Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 6904,70 0,00 1152,43 178,09 1137,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9372,66

TRANSPORT:Municipal fleet 97,42 2,80 100,22Public transport 0,00Private and commercial transport 10248,15 2280,89 12529,04Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10345,57 2283,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12629,26

OTHER:Waste management 3307,73Waste water managementPlease specify here your other emissions Total 6904,70 0,00 1152,43 178,09 1137,44 10345,57 2283,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 25309,65

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh] 0,481 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

A. Final energy consumption

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite CoalWind power

Hydroelectric powerPhotovoltaic

Combined Heat and PowerOther

Please specify: _________________ Total 0,00

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite CoalCombined Heat and Power

District Heating plant(s)Other

Please specify: _________________Total

4) Other CO2 emission inventories




Corresponding CO2-emission factors for heat/cold production

in [t/MWh]

Energy carrier input [MWh]

Fossil fuelsWaste Plant oil

Locally generated heat/cold

Locally generated heat/cold

[MWh]

Fossil fuelsLocally generated electricity

(excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally generated electricity

[MWh]

Corresponding CO2-emission factors for

electricity production in [t/MWh]

other

CO2 / CO2-eq

emissions [t]


Other biomas

Other renewable

Energy carrier input [MWh] CO2 / CO2-eq

emissions [t]Steam Waste

Plant oil

otherOther

renewable

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other biomass

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval 28/02/2013 Authority approving the plan

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected energy saving

per measure[MWh/a]

Expected renewable

energy production

per measure[MWh/a]

Expected CO2

reduction per

measure [t/a]

Energy saving target

per sector [MWh]in 2020

Local renewable

energy production

targetper sector

[MWh]in 2020

CO2 reduction

targetper sector

[t]in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES:

3845,14 735,29 1900,75

Municipal buildings, equipment/facilities 1,89 - 0,91

4,73 - 2,27

- 11,30 2,72

3,81 - 1,83

4,98 - 1,39

4,50 - 1,75

0,62 - 0,18

14,76 - 6,61

10,39 - 5,00

- 29,60 5,97

2,21 - 1,06

12,55 - 5,05

- 4,60 6,37

2,82 - 1,36

0,19 - 0,09

133,48 - 54,32

54,55 - 23,91

18,74 - 6,98

15,28 - 6,21

- - 0,00

Works and services and Sports

1.1.13. Installation of solar thermal energy for the football field locker room Works and services and Sports

1.1.12. Minor actions at the football field locker rooms

1000

1.1.14. Minor action at the football field Works and services and Sports

1.1.17. Train the municipal services in terms of sustainability Environment

1.1.15. Minor action in the Vallcanera social center Works and services

Mayoralty

1800

2000

0

0

6000

30000

1500

2013-2015

2012-2013

2012-2013

2012-2013 100

2013-2015

2012-2013 1000

1000

300

4000

4000

1.1.18. Promote a good practices campaign in public buildings of intensive use

1.1.19. Inform each responsible about the energy consumption of his municipal building

2012-2013

2015-2020

Environment 2012-2013

2012-2013

1.1.10. Installation of solar thermal energy for the sports pavilion locker room

1.1.8. Minor actions in the sports pavilion Works and services and Sports

2012-2013

2013-2015

1.1.16. Having a municipal energy management service

2012-2013

2012-2013

2012-1013

2012-2013

1.1.20. Obtain the A energy rating for all new construction of municipal buildings



1.1.9. Install a token system for the lighting of the tennis courts and football

1.1.11. Minor actions at the nursery schoolEnvironment and Works and

Education

Environment

Urban planning

4000

3500

1.1.4. Minor actions in the civic center of Sils

1.1.5. Minor actions in the La Laguna space

Works and services

Works and services and Culture

1000

2000

1.1.6. Minor actions in the Jacint Verdaguer school

1.1.7. Minor actions in the Jacint Verdaguer nursery school

Environment and Works and Education

Environment and Works and Education

1.1.2. Night's natural refreshing system in the city council building

1.1.3. Biomass stove in the ciy council Works and services

2012-2013

2013-2015

Works and services

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

1000

Estimated costs

per action/measure

KEY actions/measures

per field of action

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd

parties)

Implementation [start & end time]

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

1.1.1. Minor actions in the city council Works and services 2012-2013

InstructionsSustainable Energy Action Plan of Sils

City hall

2012-1013 3200

com (2)

?

15,28 - 6,21

- - 3,24

- - 2,43

- - 2,04

- - 3,74

- - 1,06

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 58,97 - 28,36

126,86 - 61,02

172,31 - 68,22

- 689,79 98,88

86,15 - 34,11

Residential buildings 198,94 - 95,69

1944,07 - 935,10

429,43 - 150,37

286,29 - 100,24

Municipal public lighting 12,38 - 5,96

10,78 - 5,18

65,03 - 31,28

64,15 - 30,86

84,73 - 40,87

4,27 - 2,05

- - 12,38

- - 24,25

- - 1,73

- - 6,34

- - 2,71

- - 12,45

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) & Small and Medium Sized

- - -

Other - please specify: - - -

TRANSPORT: 4458,76 0,00 1205,32

Municipal fleet 26,75 - 7,09

5,09 - 1,36

Public transport - - -

Private and commercial transport 1383,86 - 375,87

1197,90 - 319,84

0

* Substitution of mercury vapor lamps (250W) to sodium vapor lamps (150W) in 28 points of the municipal box lighting 9

Environment and Works and services

1500

2622700

-

2013-2015

42000

-

-

2012-2013 2000

2011 -

1.4.5. Modify the factory scheduled timetable for astronomical clocks that control the switching on and off of the lighting boxes of town

Works and services

2013-2015

Works and services and Environment

2.1.2. Train municipal staff on efficient driving

Environment and Comunication

4100

318500

2013-2015

2015-2020

750

1.3.3. Promote the improvement of insulations in residential buildings



1.4.2. Advance one hour the activation of low power lighting at the boxes that have the dual level system

* Substitution of mercury vapor lamps (150W) to sodium vapor lamps (100W) in 110 points of the municipal box lighting 15

Works and services

Works and services

1.2.2. Promote the renovation of interior lighting for an efficient lighting in thtertiary sector

1.2.3. Promote companies adhesion to the voluntary agreement program of the Government of Catalonia

1.2.4. Promote the installation of thermal solar energy in residential and tertiary sector

1000

2013-2015 1000

2600

Environment and Economic development

2015-2020

0

-

52500


2012-2013

2015-2020

2012

Urban planning and Environment


25010002013-2015

2013-2015

-

-

-

-

2012-2013Environment and Finance

* Installation of solar thermal energy in the sports pavilion

2008Environment and Works and

services

* Installation of solar thermal energy in the nursery school

* Installation of solar thermal energy in the civic center

1.1.21. Assign at the budget of the areas/departments the cost of the energy of their facilities, to adjust budgets if there are energy savings

- - - -

2015-20202.3.2. Promote electric vehicles in the municipality

Works and services 2012-2013

2013-2015 800

1.2.1. Promote the renewal of electrical appliances for acquire those of Class A or A + in the tertiary sector


2013-2015

1.3.1. Promote the renewal of electrical appliances for acquire those of Class A, A+ and/or bithermic in the residential buildings

2013-2015 593000

1.4.1. Substitution of the mercury vapor lamps to high pressure sodium vapor in the street lighting

-

* Installation of solar thermal energy in Jacint Verdaguer school

9000

1.3.4. Redistribution of the IBI tax to encourage the implementation of renewable energy for auto consumption

Finance and Environment

-

2.3.1. Disseminate about existing pouch for car sharing and create a municipal one

2.1.1. Renew municipal fleet vehicles for electric or hybrid electric vehicles based on mileage and travel Environment and Finance 2015-2020 40000



2012




2009

2010

2012


* Installation of a cantilever sunscreen to the south side of the building of thnursery

1.4.3. Install flow regulator head in several lighting boxes

--


1.3.2. Promote the renovation of interior lighting for an efficient lighting in thdomestic sector

- -

1.2.5. Promote the creation of a network of shops/establishments environmentally friendly

* Substitution of mercury vapor lamps (125W) to sodium vapor lamps (100W) in 47 points of the municipal boxes lighting 1 and 2


2011-2012 -

1.4.4. Substitution of High Pressure Sodium Vapor existing lamps by other smaller power in town

Works and services 2013-2015 13500

* Substitution of mercury vapor lamps (125W) to sodium vapor lamps (100W) in 215 points of the municipal boxes lighting 12 and 13


2005-2007 -

1.4.6. Perform a test LED technology in street lighting Works and services 2013-2015 9800

* Replacing incandescent optics to LED in the municipal traffic lightsEnvironment and Works and

services2009 -

* Substitution of mercury vapor lamps (125W) to sodium vapor lamps (100W) in 421 points of the municipal boxes lighting 22, 23, 24, 25 and 26


2009 -

922,58 - 250,58

922,58 - 250,58


LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 0,00 428,60 229,70

Hydroelectric power - - -

Wind power - - -

Photovoltaic - 78,60 37,81

- 350,00 168,35

- - 23,54

Combined Heat and Power - - -


LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: 0,00 0,00 0,00

Combined Heat and Power - - -

District heating plant - - -


3000

-

- - -

-

Works and services and Urban planning

Environment and Sports 2013-2015

3000

2.3.3. Promotion of cycling and walk for the mobility inside the municipality

- - -

Environment 536000

- - - -

- - - -

-

Mayoralty and Environment 2015-2020 116000


- -

- - -

-

-

-

3.3.1. Installation of solar photovoltaic systems for auto consumption in various municipal equipments

3.3.2. Installation of solar photovoltaic systems for auto consumption in houses and tertiary sector of Sils

-

* Local production of electricity

2015-2020

2007 -

- -

- - -

-

2.3.4. Introduce elements for trafic calming2015-2020

LAND USE PLANNING: 0,00 0,00 0,00

Strategic urban planning - - -

Transport / mobility planning - - -

Standards for refurbishment and new development - - -


PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES:

152,83 0,00 765,39

Energy efficiency requirements/standards 152,83 - 62,08

Renewable energy requirements/standards - - 703,31


WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS:

2500,55 0,00 1080,29

Advisory services - - -

Financial support and grants 1383,86 - 375,87

Awareness raising and local networking 45,04 - 13,62

143,14 - 50,12

457,53 - 125,29

- - 33,08

- - 33,08

- - 308,96

- - 3,31

- - 0,00

- - 0,00

Training and education 2,81 - 0,85

382,02 - 102,00

86,15 - 34,11


OTHER SECTOR(S) - Please specify: 0,00 0,00 45,07

Waste - - 1,84

- - 3,31

- - 39,92

Other - - -

10957,28 1163,89 5226,52

3)Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any

0

1500

Environment 2010 -

7000

Environment and Comunication 2013-2015 500


* Campaigns at the municipal center collection: promotion of the compostable bags for the collection of biowaste and promotion the use of the center collection with bulk detergent for the users

* Campaign to implement the collection of the biowaste

7.3.2. Realize a campaign to save energy at home

7.3.4. Join to the european week for prevent waste

7.3.3. Realize a communication and awareness campaign for sustainable mobility

1000

7.2.1. Redistribute vehicle taxes to promote the purchasing of minimal CO2

emissions vehicles, including electric, hybrid and plug-in hybridsEnvironment and Finance 2013-2015 800


7.3.5. Realize a campaign to prevent waste Environment and Consell Comarcal

2015-2020

7.3.6. Make a campaign to promote the collection in residential buildings

- -

2013-2015

2015-2020 1000Environment and Comunication

1200

-

Environment and Education 2013-2015


TOTAL:

Web address


Environment 2007 -

-

- -


2013-2015

Environment and Consell Comarcal

2015-2020

2013-2015

7.3.1. Promote de 50-50 project in the Jacint Verdaguer schoolEnvironment and Education

- -

2013-2015

7.4.2. Provide information / training on efficient driving to citizens and the public transport companies Environment and Comunication 2013-2015

- - - -

6.2.1. Contract the electricity of equipments/facilities in trading companies that sell 100% renewables energies Environment and Finance 2013-2015 0

-

6.1.1. Promote green purchasing of lighting equipment and plugable material of the city hall Environment and Finance 600

-

-

- - - -

- - - -

-

- - - -

5000

* Waste prevention campaigns: promoting the use of reusable bags (2008) and promote the use of egg cups and reusable bread bags (2009)

-

* Implement the home composting in the municipality

- - -

-

-

* Creation of a municipal collection center Environment 2007 -

1000

7.4.1. Realize environmental workshops on renewable energy and / or energy efficiency in Jacint Verdaguer school

7.4.3. Organize seminars and workshops to improve energy efficiency in ththird sector, especially in the hostelry sector

Environment, Comunication and Economic development

* Implement the collection of biowaste Environment 2010 -

An

Aj

nnex I

juntament

I – Re

de Sils

esultaats VEEPE

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 94.579 kWh

Tèrmic ----

3

2

1

3

2

AJUNTAMENT

DADES BÀSIQUES

Passeig Sant Cosme i Danià, 2

Superfície:

Any de construcció: ---

Ocupació mitjana: alta

Cost (IVA inc)

16.610,62

---- Data de la visita: 23/07/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Tecnologia existent Bomba de calor Bomba de calor ------

Consum elèctric alt alt -----

Consum tèrmic ----- ----- -----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Grau de Gestió i Control IGC (IGGC)

Tecnologia de Climatització (ITC)

Envolvent de l’Edifici (IEE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

Existeixen zones amb diferents usos i necessitats de climatizació. Els tancaments exteriors són parets mestres i disposa en les zones d'alta i mitja ocupació de bons tancaments. El grau de contol del funcionament dels equips és molt baix, ja que cada usuari els fa servir segons el seu criteri.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament. Sistema de desconnexió automàtica segons l'horari de funcionament de l'edifici. Aprofitament del refrescament natural a l'estiu.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

2

1,33

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Fluorescent FluorescentFluorescent compacte /

Halògen

Sistema de regulació Encesa manual Encesa manual Encesa manual

Ús de llum natural Alt Alt Baix

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC):

Tecnologia d'Enllumenat (ITE):

Intensitat d'Ús (IIU):

Descripció

En la majoria de casos la tecnologia d'enllumenat és suficientement eficient. El grau de gestió i control és baix, ja que cada usuari actua sobre l'enllumenat segons el seu criteri i no hi ha cap persona o sistema encarregat de vetllar per un consum eficient.

Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin (hall, recepció,…). Establir protocols de funcionament. Instal·lar sistemes automàtics d'encesa en alguns punts de pas i lavabos.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT:

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual

1.1.1., 1.1.2., 1.1.3.

No n'hi ha cap.

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

IGC

IIUITE

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia


Gas natural ----

3

2

1

3

2

CENTRE CÍVIC

DADES BÀSIQUES

C/ Vidreres, 1

Superfície:


Ocupació mitjana: mitja

Cost (IVA inc)

14.353,88




Tecnologia existent bomba de calor Bomba de calorEnergia Sola

Tèrmica


Consum tèrmic ----- ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

Existeixen zones amb diferents usos i necessitats de climatizació. Els tancaments exteriors són parets mestres i disposa en les zones d'alta i mitja ocupació de bons tancaments. El grau de contol del funcionament dels equips és molt baix, ja que cada usuari els fa servir segons el seu criteri.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament. Limitar la temperatura de funcionament de l'equip de climatització de forma centralitzada.


IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

1,5

0


Tecnologia enllumenatFluorescent i F.

compacteFluorescent i F.

compacteFluorescent i F.

compacte


Ús de llum natural Mig Baix Baix

Indi

cado

rs




Descripció

En la majoria de casos la tecnologia d'enllumenat és suficientement eficient. El grau de gestió i control és baix, ja que cada usuari actua sobre l'enllumenat segons el seu criteri i no hi ha cap persona o sistema encarregat de vetllar per un consum eficient. Als passadissos i lavabos l'enllumenat funciona ininterrompudament totes les hores.

Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin (passadisos, aules,…). Establir protocols de funcionament i instal·lar sistemes automàtics d'encesa als lavabos i passadissos.


Equips consumidors del bar del centre cívic.



1.1.4., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Número 3

Adreça:

Consum 2011 Energia


Gas natural 3.648 m3

3

1,5

2

4

0

SALA LA LAGUNA

DADES BÀSIQUES

C/ Església 17

Superfície:



Cost (IVA inc)

7.186,42

2.404,50 Data de la visita: 23/07/2012



Tecnologia existent caldera gas naturalSplits individuals +

refredadoratermoacumulador

elèctric

Consum elèctric ----- alt alt

Consum tèrmic alt ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

El grau de contol del funcionament dels equips és baix, ja que cada usuari els fa servir segons el seu criteri. Existeix el risc de que es climatitzi en zones o condicions que no ho requereixin.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament. Instal·lar un sistema de temporització de la climatització.


IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

2

0


Tecnologia enllumenat Fluorescent i Halògen Fluorescent compacta Fluorescent


Ús de llum natural Baix Mig Baix

Indi

cado

rs




Descripció

En la majoria de casos la tecnologia d' il·luminació és correcte respecte l'ús que s'en fa.

Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin. Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Reduir les darreres lluminàries halògenes de la sala gran.




1.1.5.


IGC

IIUITE

Número 4

Adreça:

Consum 2011 Energia



3

1

1,5

3

2

ESCOLA JACINT VERDAGUER

DADES BÀSIQUES

C/ Mossèn Jacint Verdaguer

Superfície:



Cost (IVA inc)

12.109,96

7.968,12 Data de la visita: 23/07/2012



Tecnologia existent caldera gas natural ------Energia Sola

Tèrmica

Consum elèctric ----- ----- -----



Indi

cado

rs






Descripció


Recomanacions

Establir protocols de funcionament. Instal·lar un sistema de temporització de la calefacció al gimnàs.


IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

2,5

1,33


Tecnologia enllumenat Fluorescent Fluorescent Fluorescent

Sistema de regulació Encesa manualEncesa manual i

automàticaEncesa manual

Ús de llum natural Alt Mig Baix

Indi

cado

rs




Descripció


Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin. Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Assegurar la bona sectorització de l'enllumenat a totes les aules.


Cuina de l'escola, sales d'ordinadors.



1.1.6., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Número 5

Adreça:

Consum 2011 Energia



3

1

2

4

2

PARVULARI JACINT VERDAGUER

DADES BÀSIQUES

C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 72

Superfície:



Cost (IVA inc)

4.187,35

3.409 Data de la visita: 23/07/2012



Tecnologia existent caldera gas natural ------ ------

Consum elèctric ----- ----- -----

Consum tèrmic mig ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

Existeix un sol circuït de calefacció per tot l'edifici. Existeix el risc de que es climatitzi en zones o condicions que no ho requereixin.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament.


IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

2

1,33


Tecnologia enllumenat Fluorescent Fluorescent Fluorescent


Ús de llum natural Alt Baix Baix

Indi

cado

rs




Descripció


Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin. Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Sectorització de la il·luminació.


Electrodomèstics de la cuina/menjador



1.1.7., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Número 6

Adreça:

Consum 2011 Energia



3

2

3

4

0

POLIESPORTIU I PISCINES

DADES BÀSIQUES

C/ Cadi, s/n

Superfície:



Cost (IVA inc)

22.011,33

4.569,57 Data de la visita: 23/07/2012



Tecnologia existent bomba de calor Bomba de calorCaldera gas natural i

Solar tèrmica


Consum tèrmic ----- ----- mig


Indi

cado

rs






Descripció

El grau de contol del funcionament dels equips és baix. Existeix el risc de que es climatitzi en zones o condicions que no ho requereixin.

Recomanacions



IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

1,5

0


Tecnologia enllumenatHal. metal

Fluorescent comp.Fluorescent Florescent



Indi

cado

rs




Descripció


Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin. Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Millorar la sectorització de l'enllumenat de la pista. Temporització dels llums de les pistes de tenis.


Sistema de bombeig i tractament d'aigua de les piscines. Electrodomèstics del bar pavelló i de la piscina. Sauna i màquines del gimnàs.



1.1.8., 1.1.9., 1.1.10., 1.1.11.


IGC

IIUITE

Número 7

Adreça:

Consum 2011 Energia


Gas natural ----

3

2

1

3

2

LLAR D'INFANTS

DADES BÀSIQUES

C/ Josep Trueta - Urbanització MALLORQUINES

Superfície:



Cost (IVA inc)

9.898,59




Tecnologia existent bomba de calor Bomba de calorEnergia solar

tèrmica


Consum tèrmic ----- ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

Existeix el risc de que es climatitzi en zones o condicions que no ho requereixin.

Recomanacions



IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

1

1,33


Tecnologia enllumenatFluorescent compacte

Fluorescent compacte Fluorescent



Indi

cado

rs




Descripció


Recomanacions

Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural.




1.1.12., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Número 8

Adreça:

Consum 2011 Energia


Gas propà 1.050 kg

3

1,5

2

4

0

VESTIDORS CAMP DE FUTBOL

DADES BÀSIQUES

C/ Vescompte Cabrera - Urbanització MALLORQUINES

Superfície:



Cost (IVA inc)

3.012,91

9.153,00 Data de la visita: 23/07/2012



Tecnologia existentBomba de calor i caldera de GLP

Bomba de calor caldera GLP




Indi

cado

rs






Descripció


Recomanacions



IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

1

0


Tecnologia enllumenatFluorescent compacte

Fluorescent compacteFluorescent compacte



Indi

cado

rs




Descripció


Recomanacions

Existeix el risc de que s'estigui il·luminant en zones o condicions que no ho requereixin. Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Automatització de les enceses.




1.1.13., 1.1.14., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Número 9

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 23437 kWh

Gas natural ----

3

2

2

4

0

CAMP DE FUTBOL

DADES BÀSIQUES

C/ Vescompte Cabrera - Urbanització MALLORQUINES

Superfície:



Cost (IVA inc)

4.083,32




Tecnologia existent bomba de calor Bomba de calortermoacumulador

elèctric


Consum tèrmic ----- ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

Existeix el risc de què es climatitzi la caseta del bar quan no ho requereixi.

Recomanacions



IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

1

1,33


Tecnologia enllumenat Vapor de Sodi ------ ------

Sistema de regulació Encesa manual ------ ------

Ús de llum natural ------ ------ ------

Indi

cado

rs




Descripció

La il·luminació és correcte respecte l'ús que s'en fa. Hi ha Vapor de sodi instal·lat.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament de l'enllumenat. Sectoritzar part de les làmpades de cada torre per poder funcionar amb menys il·luminació en casos concrets.




1.1.15.


IGC

IIUITE

Número 10

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 3.873 kWh

Gas natural ----

3

3

2

1

0

CENTRE SOCIAL VALLCANERA

DADES BÀSIQUES

Carretera accés a la urbanització VALLCANERA

Superfície:


Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA inc)

904,47




Tecnologia existent bomba de calor Bomba de calor ------

Consum elèctric mig mig -----

Consum tèrmic ----- ----- -----


Indi

cado

rs






Descripció

Existeix el risc de que es climatitzi en zones o condicions que no ho requereixin.

Recomanacions



IGGC

IIUC

IGOAIEE

ITC

3

3

0


Tecnologia enllumenat Halògens Fluorescent compacteFluorescent compacte


Ús de llum natural Baix Baix Baix

Indi

cado

rs




Descripció

La tecnologia d' il·luminació no és eficient.

Recomanacions

Establir protocols de funcionament i d'aprofitament de la llum natural. Estudi de substitució a led a la sala d'exposicions a led i orientació correcta dels focus.




1.1.16., 3.3.1.


IGC

IIUITE

Annnex IIII – R

A

Result

Ajuntament

tats dqu

de Sils

de l’anuadre

nàlisi es de

delsllum

Tipus de llumenera:

Nº total de punts de llum :

Potència total instal·lada (kW) :

Número quadre d'enllumenat 1 (NU-01)

DADES BÀSIQUES (any 2011)

Adreça:C/del Treball - P.I. Bosc

Can Cuca

Consum anual (kWh): 29.998

Despesa econòmica total (euros/any): 5.503

Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de fluxe: No

Descripció del sistema de reducció de fluxe:

-

Núm. total de línies d'enllumenat: -

Tipus de làmpada

Núm. punts de llum:

VSAP

55

Potència de les làmpades (W): -

Potència total instal·lada (kW): 6,6

-

55

6,6

DADES FACTURACIÓ (any 2011)

Companyia elèctrica: -

Potència contractada (kW): 8

Tipus de tarifa: -

INDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011)

Potència (P) (contractada/instal) E consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

1,21 4545,15 0,18

2

1

1

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Indi

cado

rs


Tecnologia de làmpades (IT):

Ús i funcionalitat (IUF):

Descripció

Els tres índexs són baixos

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.3.

Recomanacions pels sistemes d'enllumenat

Instal·lar regulador de flux en capçalera.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011)

Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Comerç - P.I. Bosc

Can Cuca






-


Tipus de làmpada VM VSAP

Núm. punts de llum: 12 31

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

-

5,52

-

43

5,52



Potència contractada (kW): 27,71

Tipus de tarifa: -



5,02 5777,54 0,16

2

3

2


Indi

cado

rs




Descripció

Els valors dels índexs són moderats

Descripció:

Substituir les làmpades de Vapor de Mercuri. Instal·lar rellotge astronòmic i regulador de flux en capçalera.

ACCIONS RECOMANADES

1.4.1., 1.4.3.


Substituir les làmpades de Vapor de Mercuri que encara existeixin en aquest quadre. Instal·lar regulador de flux encapçalera.


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Tallers - P.I. Bosc Can

Cuca




Sistema de reducció de fluxe: Balast doble nivell


-


Tipus de làmpada


VSAP HM



-

9,42

-

30

9,42




Tipus de tarifa: -



30 7

1,47 4026,65 0,12

1

1

2


Indi

cado

rs




Descripció

Els valors dels índexs són moderats


Estudiar avamçar una hora el doble nivell de potència. Estudiar reducció de potència làmpades instal·lades.


Periodicitat:

Responsable:

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.2.

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça: P.I. La Paperera






-


Tipus de làmpada VSAP

Núm. punts de llum: 39



-

39

4,68




Tipus de tarifa: -



2,96 4951,92 0,13

2

1

2


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES


Estudiar si es pot retirar algun punt de llum


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Prudenci Bertrana +

semafors




Sistema de reducció de fluxe: Regul. flux capçalera


-


Tipus de làmpada




-

10,2

VM

Cost del KWh consumit

-

56

10,2




Tipus de tarifa: -


Potència (P) (contractada/instal) E consumida / P instal·lada

1 55

VSAP

1,36 3003,53 0,11

1

3

0




Responsable:

Descripció

El valor d'IT és elevat però els altres dos són molt baixos.


Substituir la làmpada de Vapor de Mercuri que encara existeix en aquest quadre d'enllumenat.


Periodicitat:

Indi

cado

rs


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.1.

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:Plaça de les Escoles

velles


Despesa econòmica total (euros/any): 911




-


Tipus de làmpada


HM



-

12

2,04




Tipus de tarifa: -



1,69 2316,18 0,19

2

2

2


Indi

cado

rs




Descripció

Els tres índexs tenen valors moderats

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES


Estudiar si es pot reduir potència de les làmpades instal·lades.


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça: C/ de la Església






-






-

59

10,62




Tipus de tarifa: -



1,31 3106,03 0,12

1

1

1


Indi

cado

rs




Descripció

Els tres índexs són molt baixos

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES


Es podria estudiar reduir la potència d'algunes làmpades instal·lades.


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Estanys - Zona

Església






-


Tipus de làmpada



VM VSAP HM


-

11

16,71

16,71




Tipus de tarifa: -



0,83

11 23 25

2888,99 0,12

1

3

2

Indi

cado

rs




Els tres índexs són moderats

1.4.1., 1.4.2.


Substituir les làmpades de Vapor de Mercuri que encara existeixin en el quadre. Estudiar avamçar una hora eldoble nivell de potència. Estudiar reducció de potència làmpades instal·lades.


Periodicitat:

Responsable:

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

Descripció


0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça: C/ Major + semafors






-


Tipus de làmpada


VM VSAP

8 59



-

8,71

-

8

8,71




Tipus de tarifa: -



1,15 4911,02 0,17

1

3

1


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.1.


Substitució de les làmpades de VM. Instal·lar rellotge astronòmic. Estudiar reducció d'algun punt de lluminnecessari


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Mossèn Cinto

Verdaguer






-


Tipus de làmpada


VM VSAP HM

4 133



-

26,52

-

4

26,52




Tipus de tarifa: -



1,65 3469,80 0,14

4

1

3

3


Indi

cado

rs




Responsable:

Descripció

Els índexs de IT i IUF són elevats

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.1., 1.4.2.


Substituir les làmpades de Vapor de Mercuri que encara existeixin en el quadre. Estudiar avamçar una hora eldoble nivell de potència. Estudiar reducció de potència làmpades instal·lades.


Periodicitat:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Maçanet de la Selva +

semafors






-






-

50

6,89




Tipus de tarifa: -



1,51 3373,15 0,12

2

1

2


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES


Estudiar reducció de la potència o retirada d'algun punt de llum.


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:C/ Empordà - Urb. Can

Cabirol






-


Tipus de làmpada


VSAP

99



-

11,88

-

99

11,88




Tipus de tarifa: -



1,17 4331,57 0,12

2

1

2


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.3.




Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça:Av. Barceloneta - Urb.

Can Cabirol






-






-

117

14,04




Tipus de tarifa: -



0,71 4295,01 0,16

2

1

2


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.3.




Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:





Adreça: C/ Mallorquines






-






-

55

9,42




Tipus de tarifa: -



1,84 2795,75 0,15

1

1

2


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:

ACCIONS RECOMANADES


Estudiar reducció de la potència o retirada d'algun punt de llum.


Periodicitat:

Responsable:

0

2

4IGC

IT IUF

Tipus de llumenera:



-



Adreça:C/ Vescompte Cabrera -

Urb. Mallorquines


Despesa econòmica total (euros/any):


Tipus de làmpada




24.390




-

VSAP HM

247 7

247

46,8




Tipus de tarifa: -



1,35 3683,68 0,14

1

1

3

Indi

cado

rs




Descripció

Els índexs d'IT i IUF són elevats


Estudiar avançar una hora el doble nivell de potència. Estudiar reducció de potència làmpades instal·lades.


Periodicitat:

Responsable:

Descripció:

ACCIONS RECOMANADES

1.4.2.


0

2

4IGC

IT IUF

Aj

Ann

juntament

ex IV

de Sils

V – Paarticipació

1

Ajuntament de Sils

PLA D’ACCIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA DE SILS TALLER DE PARTICIPACIÓ – DOCUMENT DE RETORN

29/01/2013

El Pacte d’alcaldes és una iniciativa europea, impulsada a les comarques gironines per la Diputació de Girona i el CILMA, en la qual els signataris es comprometen, per l’any 2020, a reduir un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle. L’Ajuntament de Sils, amb la signatura del Pacte, pren el compromís d’intentar reduir un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle del municipi. El PAES (Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible), que és la primera acció a realitzar després de la signatura del Pacte, és un document que inclou un inventari de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del municipi i defineix les accions necessàries per tal d’assolir els objectius del Pacte d’alcaldes.

Les accions dels PAES se centren, principalment, a millorar l’eficiència energètica dels edificis públics, l’enllumenat públic, la producció d’energia renovable al municipi, així com en actuacions concretes per disminuir el consum de combustibles associats als sectors transport, domèstic, terciari i residus.

El passat dilluns 28 de gener va tenir lloc, a les 19:30h, el taller de participació del PAES de Sils (centre cívic). L’objectiu de la sessió va ser informar del procés, de les accions proposades i valorar i prioritzar les propostes presentades per l’equip redactor dels treballs, així com recollir totes aquelles propostes que es consideressin oportunes, per valorar posteriorment la seva incorporació al document. Amb els resultats del taller, el personal tècnic responsable de la redacció de documents acabarà de dissenyar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi, adaptat a les necessitats reals dels usuaris dels edificis públics, de la ciutadania i de les entitats del municipi.

El present document de retorn recull, a mode d’acta, el desenvolupament del taller i les diferents aportacions recollides durant la sessió.

1. Inici

El taller es va iniciar a les 19:30h al centre cívic de l’Ajuntament de Sils.

2. Relació dels assistents

A l’acte hi varen assistir finalment 12 persones: Martí Nogué, Vicenç Manzano, Mª José López, Joan Cot, Andreu Arreondo, Mercè Pascual, Elisabeth del Valle, Jordi Gil, Joaquim Soler, Carles Taberner, Loli Jurado i Marc Corominas.

3. Presentació del Pacte d’alcaldes, del PAES i de l’Inventari de Referència d’Emissions de Sils

L’acte es va iniciar amb la presentació del tècnic encarregat de la redacció del PAES de Sils que, prèviament a la pròpia presentació de les accions del PAES, va realitzar una petita presentació de 20 minuts per explicar què és el Pacte d’alcaldes, què és el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), quines són les fases d’elaboració del PAES, quins han estat els principals resultats de l’Inventari d’Emissions del municipi de Sils i de l’Ajuntament i, finalment, quin és l’objectiu de reducció d’emissions per al municipi de Sils.

4. Propostes sorgides

Totes les accions que apareixen al PAES de Sils van ser facilitades als assistents mitjançant dos qüestionaris, un per l’àmbit ajuntament i l’altre per l’àmbit municipi, per tal que poguessin aportar la

2

seva opinió sobre la priorització de les accions, valorant de 1 (poc prioritàries) a 4 (molt prioritàries). Es varen anar comentant totes les accions proposades, resolent dubtes, aportant nova informació, etc.

Es van fer les següents aportacions a tenir en compte:

A) Instal·lar un sistema senzill de visualització del consum elèctric global en diferents equipaments: aquesta acció apareix com a petita acció dins de diferents equipaments municipals, per tal de conèixer amb més exactitud el comportament energètic dels edificis (1.1.4, 1.1.5,1.1.6, 1.1.8,1.1.12 i 1.1.16). Per a obtenir més informació sobre aquests sistemes, aportem el següent enllaç on es descriuen (http://en.wikipedia.org/wiki/Smart_meter), alhora que aportem informació sobre algunes marques d’ús domèstic (Effergy) i industrials (Circutor, Shneider, Siemens). Concretament, a la pàgina d’Effergy, també hi ha informació detallada d’aquests equips de mesura i gestió (http://www.efergy.eu/index.php/es/).

B) Protegir del sol els tancaments de la nova cara sud del pavelló poliesportiu : per tal de protegir dels rajos solars els tancaments de la nova cara sud del pavelló poliesportiu, en el PAES es va proposar l’acció de col·locar 32m2 de làmines de protecció solar en els tancaments d’aquesta façana. Així mateix, durant el taller, es va preguntar sobre la possibilitat o la possible millor idoneïtat d’instal·lar-hi un voladís de protecció solar, tal i com s’ha fet a l’escola bressol. Després de consultar amb els tècnics encarregats de les visites de camp a les diferents instal·lacions, la conclusió sobre escollir una opció o l’altre és valorar si la càrrega tèrmica és major a l’estiu o a l’hivern. Inicialment, semblaria indicar que la pressió sobre l’aire condicionat pel fet de no privar l’entrada de rajos totalment a l’estiu és major que l’aportament tèrmic que aquests aporten durant l’hivern. Es tracta d’una qüestió de saber on es vol actuar, si a la calefacció o a la refrigeració. S’ha modificat l’acció (1.1.8), incorporant la possibilitat de realitzar una de les dues actuacions. Es proposa valorar com està funcionant l’acció realitzada a l’escola bressol, que tenia el mateix problema (1.1.12), i escollir aleshores la millor solució.

C) Sectoritzar l’enllumenat del pavelló, per pistes i per proximitat a les finestres: aquesta acció, inclosa inicialment al PAES dins les petites accions al pavelló poliesportiu (1.1.8), especificava que la sectorització s’havia de realitzar passant de trifàsic a monofàsic. Durant la sessió varen aparèixer alguns dubtes sobre aquesta darrera especificació, pel que es va acordar traslladar la consulta a l’equip d’enginyers que varen fer les visites. Després de consultar-los, la situació actual és que les quatre enceses de la pista esportiva estan sectoritzades sense tenir en compte la proximitat a les finestres, ni tampoc segons l'espai d'utilització de les zones esportives en que s'ha dividit la pista. El fet de què cada una de les enceses estigui connectada en trifàsic, permet sectoritzar de diferent manera les làmpades de forma fàcil. Passant les enceses a monofàsic es pot aprofitar el cablejat actual i tant sols cal canviar/afegir PIAS en el quadre elèctric general segons la nova configuració d'enceses.

D) Instal·lar làmines de protecció solar als vidres de la cara sud de l’edifici de l’escola bressol: el PAES proposava la instal·lació de làmines de protecció solar als vidres de la cara sud de l’edifici de l’escola bressol, sobretot per l’elevada insolació durant l’estiu i l’escalfament que provocava (acció 1.1.12). Aquesta acció, segons s’ha exposat al taller, ja ha estat realitzada, tot i que la solució que ha executat finalment l’ajuntament ha estat la instal·lació d’un voladís de protecció solar. L’acció ha estat eliminada de la fitxa i es pot consultar a l’apartat d’accions ja realitzades del PAES (apartat 6.3). S’han recalculat els diferents càlculs de la fitxa (cost, amortització, estalvi energètic, estalvi d’emissions, etc.), pel fet d’haver eliminat aquesta petita acció.

E) Substitució de les làmpades existents de Vapor de Sodi d'Alta Pressió per altres de menor potència al nucli urbà: s’ha proposat afegir una acció consistent en canviar làmpades de Vapor de Sodi d’Alta Pressió del nucli urbà de Sils per altres de la mateixa tecnologia però de menor potència, per tal d’evitar sobreil·luminació i disminuir així el consum elèctric. S’ha afegit aquesta nova acció al PAES (1.4.4).

F) Modificar les hores programades de fàbrica dels rellotges astronòmics que controlen les enceses i apagades dels diferents quadres d'enllumenat públic: s’ha proposat que l’encesa i l’apagada de l’enllumenat públic de Sils, que opera mitjançant rellotge astronòmic, s’ajusti de forma òptima,

3

Ajuntament de Sils

retrassant l’encesa i avançant l’apagada, sense deixar en cap moment descobert el servei d’enllumenat. S’ha afegit aquesta nova acció al PAES (1.4.5).

G) Realització d’una prova amb tecnologia LED en l’enllumenat públic: s’ha manifestat que l’ajuntament està interessat en conèixer la tecnologia LED per a l’enllumenat públic, tenint en compte que actualment és una tecnologia en ple desenvolupament. Tal i com estan fent molts municipis, hi ha interès en realitzar alguna prova amb aquest tipus d’il·luminació, pel que s’ha afegit una actuació al PAES (1.4.6) consistent en realitzar el canvi de lluminàries d’un quadre d’enllumenat del municipi, al qual es faria un seguiment acurat de la seva implementació (consums actuals, estalvis, duració de les làmpades, problemes, etc.).

H) Realització d’una campanya de prevenció de residus: s’ha manifestat que en les accions del PAES de Sils hi ha poques accions encaminades a la prevenció i disminució de residus, tenint en compte que és un sector responsable d’un 13% de les emissions del municipi, i sense tenir en compte el servei de recollida. S’ha proposat incloure una acció en el PAES en aquest sentit (7.3.5).

I) Accions per promoure la mobilitat a peu i en bicicleta dins del municipi: el PAES de Sils incorpora una acció consistent en el foment de l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu per la mobilitat dins del municipi (2.3.4). Durant el taller es va preguntar si existia alguna acció pensada en clau de crear camins bici per promoure la mobilitat. Precisament, es va especificar que l’acció 2.3.4 era una acció generalista que pot incorporar diferents activitats, com realitzar camins bici, campanyes, etc. Així mateix, s’ha incorporat dins l’acció la possibilitat de crear camins escolars, que estan en procés de ser una realitat al municipi segons es va fer saber durant el taller i que compta amb la implicació de l’alumnat.

D’altra banda, lligat amb aquesta acció i amb la possibilitat de fer realitat els camins escolars a Sils, es va fer saber que existia una experiència interesant als CEIPs de Palafolls i que es donaria a conèixer en aquest document de retorn. L’experiència consisteix en involucrar a les AMPAs, que a Palafolls col·laboren amb l'Ajuntament, i que a finals del curs passat van engegar una companya per anar a l'escola a peu. L'AMPA de l'escola es col·locava en diferents espais pròxims a l'escola i segellaven cada dia a l'alumnat que passava per allà. Quan tenien omplerta tota una graella (uns 20 segells aproximadament), al nen/a se li donava un premi: una gorra de propaganda. Sembla que el resultat va ser bastant bo i, fins i tot, nens d’altres escoles han manifestat que els agradaria.

5. Finalització

El taller va finalitzar a les 21:00h amb l’agraïment a tots els assistents per haver assistit al taller i per les aportacions que s’havien recollit, anunciant que se’ls enviaria el present document de retorn en el correu electrònic facilitat al registre d’assistència.

6. Resultats del qüestionari d’avaluació final

Valoració: 1 malament, 2 regular, 3 bé, 4 molt bé

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ Puntuació mitjana

Adequació dels canals utilitzats per a la convocatòria 2,9

Claredat dels objectius de la sessió 3,1

Interès dels objectius de la sessió 3,2

Rigor dels conceptes explicats 3,4

Ritme i mètode participatiu 2,7

Adequació de l’horari i durada de la sessió 2,9

Qualitat dels materials emprats 3,0

VALORACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL

4

Organització (informació prèvia rebuda, puntualitat, coordinació dels grups de treball) 3,0

Claredat de les explicacions 3,3

VALORACIÓ GENERAL

Valoració general de la sessió 3,1