Febrer 2014 - My Covenant...El 31 de gener de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Torrefarrera va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos

Febrer 2014

Ajuntament de Torrefarrera

Equip redactor: ECOSTUDI SIMA, S.L.P. Jordi Prats Segura Ricard Vizcarra Miquel Laia Morlans Creus Montse Bergés Saura Pol Chumillas Botam Jordi Bergadà Martínez Responsables del seguiment del PAES Marta Huguet, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrefarrera Imatges de la portada cedides per: ECOSTUDI SIMA, S.L.P.

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 3 2. ANTECEDENTS I CONTEXT 4

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 4 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 4 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 5

3. METODOLOGIA 6

4. TORREFARRERA: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 7

4.1. Presentació del municipi 7 4.2. Documentació prèvia 9

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE TORREFARRERA 10

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 10 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 12

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 13 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 15 5.2.3. Flota municipal 17 5.2.4. Transport públic urbà 18

5.3. Producció local d’energia 19 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 19 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 19

6. PLA D’ACCIÓ 20

6.1. Presentació del pla d’acció 20 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 21 6.3. Accions realitzades (2005-2013) 21 6.4. Accions planificades (2014-2020) 22 6.5. Taula resum 87

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 95

7.1. Actors implicats 95 7.2. Taller de participació - Planificació 95 7.3. Comunicació 96

8. PLA DE SEGUIMENT 97

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 99

ANNEX I: SEAP Template

ANNEX II: Valoracions energètiques preliminars d'edificis i equipaments/instal·lacions municipals

ANNEX III: Anàlisi dels quadres d'enllumenat

3

1. El Pacte d’alcaldes

El 31 de gener de 2013, el Ple de l’Ajuntament de Torrefarrera va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat la Sra. Marta Huguet (Tècnica de Medi Ambient) com a coordinadora municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES) , a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO 2 en més d’un 20 % el 2020 , a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

⋅ Visibilitat pública , ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima , es presentava el Protocol de Kyoto , amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’en ergia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España , que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética 2011-2020 . Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

5

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 , els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques lleidatanes es basa en l’elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA i adaptats al cas de la província de Lleida.

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques lleidatanes (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

7

4. Torrefarrera: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El municipi de Torrefarrera es troba situat al sector de la plana de Lleida. Limita amb els termes de Lleida per la vessant sud, amb Torre-serona per l’est, amb Rosselló de Segrià i Benavent de Segrià pel nord, i amb Alpicat pel sud. Les entitats de població que formen el terme municipal són Torrefarrera, les Comes, Corxat, Malpartit, el Pla de la Pona, la Raconada, Salats i Tossal.

El municipi de Torrefarrera presenta unes excel·lents comunicacions que li permeten uns bons accessos tant a nivell estatal com europeu. El nucli urbà és travessat de sud a nord per la carretera N-230, que comunica Lleida amb la Vall d’Aran, i també destacar la proximitat a l’autovia A-2.

Les dades demogràfiques des de principis de la dècada dels 90 fins avui en dia han experimentat un important ascens arribant a triplicar la població. Al 1990 hi havia censats 1447 habitants en canvi al 2012 n’hi havia 4341.

L’activitat econòmica tradicional és l’agricultura, fet que implica que tres quartes parts de les terres del terme estiguin conreades, i que la majoria siguin de regadiu amb cultius de cereal, fruiters, i conreus de farratges gràcies a l’aigua del canal de Pinyana i al canal d’Aragó i Catalunya. També presenta certa importància la ramaderia de granja, el bestiar porcí i el boví. Un altre sector cada cop més important és el sector industrial, ja que gràcies a la construcció del polígons industrials de la Raconada i el Segrià s’ha vist incrementat el nombre d’empreses del sector que si han instal·lat.

El municipi de Torrefarrera no disposa d’Agenda 21 local però en els últims anys ha fet diferents actuacions energètiques com ara auditories de diferents equipaments municipals, un pla d’adequació i estalvi energètic de les entitats de Torrefarrera i Malpartit, un pla d’adequació de la il·luminació exterior, la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques al Pavelló Poliesportiu i construcció de dos camps de futbol de gespa artificial.

També han realitzat varies actuacions de sensibilització per tal de reduir les emissions de CO2 al municipi tals com

- Participació en la Setmana de l’Energia : Sensibilitzar a la població de la necessitat de l'estalvi energètic a les llars.

- Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, partic ipació en la "Gran Pedalada de la SMSS contra el canvi climàtic": Col·locació de banderoles a les faroles d'alguns carrers del poble per conscienciar de la importància del transports públics i altres mitjans de transport sostenibles. Caminar per conèixer el terme, estar en contacte amb la natura, fer esport, etc. Sensibilitzar dels avantatges dels transports sostenibles (transports públics, bicicleta), en front al vehicle privat, en distàncies relativament curtes. Activitat promoguda per l'ATM Lleida.

- Pedalada per la Salut : Sensibilitzar sobre els avantatges de la bicicleta per la salut de les persones i el medi ambient.

- Caminada a Malpartit : Sensibilitzar sobre que caminant es pot conèixer el territori, fer exercici, sense necessitat de vehicle.

- Creació de Camí Escolar de Torrefarrera : És un itinerari senyalitzat que facilita que els infants vagin i tornin a peu de l'escola de manera segura, de tal manera que es fomenta els desplaçaments a peu i en bicicleta, la qual cosa suposa una reducció de les emissions de CO2 al municipi.

POBLACIÓ 1 Població (2005): 2.650 habitants Població (2011): 4.309 habitants Taxa de creixement: 62,60%

ACTIVITAT ECÓNÒMICA 2

11%

15%

10%64%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Població ocupada per grans sectors d'activitat (2001)

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005): 1.355 Nombre d’habitatges (2011)3: 1.938 % habitatges segona residència: : 19,97 % Nombre d’equipaments municipals(2005):10 Nombre d’equipaments municipals(2011): 14

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 214 m Superfície: 23,5 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració4: 2191

1) IDESCAT 2) IDESCAT 3) IDESCAT i Departament de Territori i Sostenibilitat. 4) ICAEN (graus dia 18/18)

9

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES L’estructura de les regidories del municipi de Torrefarrera es distribueix de la següent manera:

- Alcaldia: Jordi Latorre i Sotus.

- Primera Tinent d’Alcalde: Maria Carmen Lopez.

- Segona Tinent d’Alcalde: Noèlia Escuer.

- Regidoria de Joventut i Urbanisme: Jordi Latorre i Sotus.

- Regidoria de Benestar,Salut, Cultura i Afers Religiosos: Maria Carmen Lopez.

- Regidoria d’Educació i Infància: Noèlia Escuer.

- Regidoria de Governació, Agricultura i Medi Ambient: Josep Ramón Mangues.

- Regidoria de Promoció Econòmica, Economia i Hisenda: Enric Casanovas.

- Regidoria d’Esports i Festes: Albert Roig.

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Torrefarrera ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Auditoria energètica Auditoria energètica de l’Ajuntament 2011

Auditoria energètica Auditoria energètica del Centre Mèdic 2011

Auditoria energètica Auditoria energètica de l’Escola Ralet Ralet 2011

Auditoria energètica Auditoria energètica del Pavelló 2011

Plànols Plànols del municipi 2013

Plànols Plànols de tots els equipaments 2013

Pla PBE d’actuacions d’estalvi i eficiència energètica en l’enllumenat públic de places del nucli de Torrefarrera i carrers del nucli antic de Malpartit

2010

Pla Pla d’Adequació de l’Enllumenat Exterior 2012

Pla Pla d’Adequació de la Il·luminació Exterior 2007

Pla Pla complementari d’adequació de l’enllumenat exterior 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

5. Inventari de referència d’emissions de Torrefarrera

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi de Torrefarrera va emetre 15.017,99 tn de CO2, que representen el 1,73% del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 5,67 tn CO2/càpita, un 20% superiors a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 4,72 tn CO2/càpita, i a les del conjunt de les comarques lleidatanes, que varen ser de 4,75 tn CO2/càpita.

Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Torrefarrera.

17%

26%

44%

3%

10%

Emissions àmbit PAES i Ajuntament [tn CO 2]

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 15.017,99 tnCO2 Emissions per càpita: 5,67 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,384 tnCO2 / MWh

Emissions àmbit PAES i Ajuntament [tn CO2]

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) 2.591,69

Edificis residencials 3.832,00

Transport urbà rodat: transport privat i comercial 6.650,31

Ajuntament 514,52

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans 1429,47

Total (t CO 2) 15.017,99

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000

Edificis i equipaments (no municipal)

Edif icis residencials

MWh

Consums d'energia final del sector terciari i edifi cis residencials [MWh]

Electricitat Gas natural Gasoil C GLP Biomassa Solar tèrmica Geotèrmica

11

Consums d'energia final en edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari i edificis residencials

MWh tones CO2 % tones CO2

Edificis i

equipaments (no municipal)


Edificis i equipaments

(no municipal)


Edificis i equipaments

(no municipal)


Electricitat 5.537,82 4.902,00 2.126,52 1.882,37 82,05 49,12

Gas natural 1.279,97 7.180,00 258,55 1.450,36 9,98 37,85

Gasoil C 497,11 1.520,51 132,73 405,98 5,12 10,59

GLP 325,47 410,98 73,88 93,29 2,85 2,43

Biomassa 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Solar tèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Geotèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Total 7.640,38 14.013,49 2.591,69 3.832,00 100,00 1 00,00

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques lleidatanes. Edificis i equipaments del sector terciari (no muni cipal) L’any 2005 les emissions del sector terciari van ser de 2.591,69 tnCO2 que representen un 17% de les emissions totals del municipi.

Torrefarrera disposa d’edificis i equipaments del sector terciari amb un consum energètic basat majoritàriament en l’electricitat la qual va emetre 2.126,52 tnCO2 (82% de les emissions). El sistema de climatització d’aquestes instal·lacions inclou l’ús de Gas natural, Gasoil C i de GLP amb unes emissions de 258,55 tnCO2, 132,73 tnCO2 i 73,88 tnCO2, equivalents a un 9,98%, a un 5,12% i a un 2,85% respectivament.

Edificis residencials Pel que fa als edificis residencials del municipi les emissions van ser de 3.832,00 tnCO2, que representen un 26% de les emissions totals del municipi. La major producció d’emissions de CO2 procedeix de l’electricitat que va emetre 1.882,37 tnCO2 (49,12 % de les emissions), seguida del Gas natural, que van emetre 1.450,36 tnCO2 (37,85 % de les emissions), del Gasoil C amb 405,98 tnCO2 (un 10,59% de les emissions) i finalment del GLP amb 93,29 tnCO2 (2,43 % de les emissions). S’observa que la procedència de les emissions és la mateixa que en el cas dels edificis i equipaments del sector terciari, però amb un increment del Gas Natural, Gasoil C i GLP i una disminució de les emissions per electricitat.

Transport urbà rodat: transport privat i comercial El transport urbà rodat del municipi, va suposar l’emissió de 6.650,31 tnCO2, essent el sector més contaminant, ja que representa un 44% del total de les emissions del municipi.

El parc de vehicles del municipi l’any 2005 constava de 2.361 vehicles, dels quals, 1.331 eren de gasoil i 1.030 de gasolina.

Torrefarrera atrau més desplaçaments que no pas en genera. Aquests desplaçaments procedeixen d’altres pobles de la comarca com ara Alpicat o Rosselló.

Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 69,51% de desplaçaments generats5 del municipi es van realitzar en vehicle privat.

1) 5 Són aquells que tenen l'origen en el propi àmbit, tant si es queden en el propi àmbit com si se'n van fora.

Emissions associades al tractament de residus sòlid s urbans Les emissions associades al tractament de residus l’any 2005 van ser de 1.429,47 tn CO2, el que suposa l’10% de les emissions del municipi. Les emissions estalviades per la recollida selectiva van ser de 44,93 tn CO2.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el percentatge de recollida selectiva en pes l’any 2005 va ser del 15,92%. L’any 2005 els percentatges de les diferents fraccions de recollida selectiva van ser els següents: 42,89% de FORM; 7,41%, envasos; 18,50% vidre i, 19,53% paper i cartró. El destí de les diferents fraccions de residus, tant al 2005 com al 2011, va ser el mateix. Per la fracció rebuig, era el dipòsit controlat de residus sòlids municipals de Montoliu de Lleida, i per la FORM era la planta de compostatge del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, també a Montoliu de Lleida. Finalment, el paper i cartró anava a J. Vilella i F. Vilella (Lleida), el vidre a Revibasa (Montblanc) i els envasos a Sanea, a la planta de Griñó (Montoliu).

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Torrefarrera varen consumir 1.613,91 MWh d’energia, que van suposar 514,52 tnCO2, fet que representa el 3% del total d’emissions del municipi. El consum d’energia del 2011 respecte el 2005 ha incrementat en un 22% i les emissions en un 30%. Aquesta diferència es deu principalment a l’augment del factor de conversió de l’electricitat degut a la producció local d’energia, que en el cas de Torrefarrera va ser de 3.371,80 MWh l’any 2011, i va suposar que el mix elèctric augmentés a 0,394 MWh/tnCO2, en comptes de ser els 0,384 MWh/tnCO2 de l’any 2005.

Pel que fa a les emissions generades per l’Ajuntament, s’han incrementat sobretot les associades a l’enllumenat públic, però també les dels equipaments municipals i de la flota municipal. Si s’analitza el consum d’energia per tipus de fonts d’energia, s’observa un increment de l’ús de l’electricitat i del dièsel en l’any 2011 respecte el 2005. També s’observa una disminució en l’ús del Gas Natural i la desaparició del gasoil C i del GLP al 2011.

En els apartats següents s’analitza amb més detall els canvis que hi ha hagut en els diferents blocs de l’àmbit ajuntament: equipaments municipals, enllumenat públic i flota municipal.

Tot i que el percentatge d’emissions de l’Ajuntament és només un 3% del total de les emissions del municipi cal fer un esforç per implantar mesures de reducció de les emissions ja que l’Ajuntament ha d’actuar com a catalitzador per promoure la implantació de les mesures en l’àmbit del municipi. L’Ajuntament disposa de les eines necessàries per fer arribar la informació a la ciutadania amb l’objectiu de disminuir les tones de CO2 que s’emeten a l’atmosfera.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Torrefarrera.

29%

47%

24%

Emissions per sector 2005 [tn CO 2]

Equipaments

Enllumenat públic

Flota municipal

Transport públic urbà

28%

52%

20%

Emissions per sector 2011 [tn CO 2]

Equipaments

Enllumenat públic

Flota municipal

Transport públic urbà

13

64%11%

25%

Consum energètic per font d'energia 2011 [MWh]

Electricitat

Gasoil C

Gas Natural

GLP

Biomassa

Solar tèrmica

Geotèrmica

Dièsel

Gasolina

53%

1%

0,4%

29%


Electricitat

Gasoil C

Gas Natural

GLP

Biomassa

Solar tèrmica

Geotèrmica

Dièsel

Gasolina

Consum (MWh) Emissions (tn CO 2) Emissions

(tn CO2 per càpita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 513,93 579,52 146,47 185,73 0,06 0,04

Electricitat 225,25 357,66 86,50 140,92 0,0326 0,0327

Gasoil C 22,89 0,00 6,11 0,00 0,0023 0,0000

Gas Natural 259,03 221,86 52,32 44,82 0,0197 0,0104

GLP 6,77 0,00 1,54 0,00 0,0006 0,0000

Biomassa 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Solar tèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Geotèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat públic 635,58 889,62 244,06 350,51 0,092 1 0,0813

Electricitat 635,58 889,62 244,06 350,51 0,0921 0,0813

Flota municipal 464,40 496,21 124,00 132,49 0,0468 0,0307

Dièsel 464,40 496,21 124,00 132,49 0,0468 0,0307

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport públic urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0, 0000

Dièsel 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 1.613,91 1.965,35 514,52 668,73 0,1942 0,1552

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions muni cipals

L’any 2005 hi havia un total de 9 equipaments i instal·lacions municipals, mentre que l’any 2011 el municipi disposava de 13 equipaments amb la incorporació del magatzem del Camí dels Trullets, l’equipament del C/ del Forn 22, el CEIP La Creu i la sala d’exposicions del C/Carretera 2. Per el contrari, va desaparèixer l’escorxador (Poble Sec).

Dels 13 equipaments i instal·lacions que hi ha al municipi s’han visitat els 6 següents amb consums més elevats i s’han classificat segons el seu ús:

Equipaments Administratius: Ajuntament

Equipaments Educatius: Llar d’infants Ralet Ralet i CEIP La Creu.

Equipaments Esportius: Poliesportiu, Camp de futbol i piscines.

Equipaments Sanitaris: Consultori mèdic

Pel que fa a les emissions dels edificis i equipaments municipals, l’any 2005 la gran majoria provenen dels sector esportiu seguits per educació, administració i sanitat. Al 2011 la distribució d’emissions generades pels edificis públics va canviar lleugerament, ja que tot i que els que més van emetre van seguir sent els equipaments esportius, els segons, varen ser els equipaments administratius i a continuació els educatius i sanitat. A nivell global han augmentat les emissions en tots els tipus d’equipaments, aquest increment es deu a que el municipi ha passat de tenir 9 equipaments a 13, i és per això que els consums, i per tant, també les emissions de CO2, han augmentat.

Analitzant el consum per fonts d’energia l’any 2005, s’observa que les principals fonts són l’electricitat i el Gas Natural. També es consumeix Gasoil C i GLP però en menor proporció. L’any 2011, en canvi, desapareix el consum de Gasoil C i GLP, el consum en Gas Natural disminueix i l’elèctric augmenta.

Es important destacar que actualment el CEIP La Creu i el Poliesportiu disposen de plaques solars fotovoltaiques.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Torrefarrera.

19%

23%

44%

10%4%

Emissions per tipus d'equipament 2005 [tn CO 2]

Administració

Educació

Esports

Instal·lacions

Sanitat

Sociocultural

Altres

26%

25%

38%

8%

0,2%

3%

Emissions per tipus d'equipament 2011 [tn CO 2]

Administració

Educació

Esports

Instal·lacions

Sanitat

Sociocultural

Altres

44%

5%

50%

1%


Electricitat

Gasoil C

Gas natural

GLP

Biomassa

Solar tèrmica

Geotèrmica

62%

38%


Electricitat

Gasoil C

Gas natural

GLP

Biomassa

Solar tèrmica

Geotèrmica

Consum energètic per tipus d'equipaments / instal·l acions [MWh]

Electricitat Gasoil C Gas natural GLP TOTAL

Tipus 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 55,12 88,40 22,89 0,00 0,00 67,24 0,00 0,00 78,01 155,64

Educació 52,61 100,13 0,00 0,00 63,97 29,80 0,00 0,00 116,58 129,92

Esports 65,74 118,98 0,00 0,00 195,06 113,59 0,00 0,00 260,80 232,57

Instal·lacions 0,00 1,03 0,00 0,00 0,00 0,00 6,77 0,00 0,00 1,03

Sanitat 37,91 39,75 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 37,91 39,75

Sociocultural 0,27 1,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,27 1,12

Altres 13,60 8,25 0,00 0,00 0,00 11,24 0,00 0,00 20,36 19,48

Total 225,25 358,63 22,89 0,00 259,03 221,86 6,77 0 ,00 513,93 579,52 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

15

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada 6 equipaments. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Cal tenir en compte que l’ajuntament, llar de jubilats, local social i magatzem van inclosos en una sola fitxa ja que el consum de tots aquests equipaments és compartit.

El gràfic següent mostra el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi visitats.

La principal diferència entre el 2005 i el 2011, pel que fa a les fonts d’energia, és que a les dependències de l’ajuntament es substitueix el gasoil C pel gas natural.

D’altra banda, cal destacar també que al 2011 apareix el consum del CEIP La Creu (edifici construït el 2007) i que el consum elèctric del camp de futbol i piscines augmenta considerablement.

Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa superior a 50 MWh i inferior a 50 MWh any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Torrefarrera.

0

50

100

150

200

250

300

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

Consultori mèdic Dependències Ajuntament

CEIP La Creu Llar d'infants Camp de futbol i piscines

Poliesportiu

MW

h

Consums de cada equipament per any i font d'energia [MWh]

Electricitat Gasoil C Gas Natural GLP Biomassa Solar tèrmica Geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Torrefarrera.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’any 2005 Torrefarrera tenia 18 quadres d’enllumenat i al 2011 van augmentar fins a 22. Al 2011 s’hi troben 1.398 punts de llum, amb làmpades de diferents tipus i de diferents potències: Vapor de Mercuri, Vapor de Sodi d’Alta Pressió (de 70, 100, 150, 200W), Halogenurs metàl·lics (250 W) i fluorescents (36W).

Degut a l’elevat nombre de quadres del municipi es pot observar una gran varietat en les seves característiques: potència contractada, nº de punts de llum, tipologia de làmpades, sistemes de regulació de flux, sistemes d’encesa i apagada automàtica. L’Ajuntament disposa de plans d’adequació de l’enllumenat exterior, on incorpora la previsió d’actuacions a dur a terme per implantar les millores corresponents amb l’objectiu d’augmentar l’estalvi i l’eficiència energètica de l’enllumenat públic. També disposa d’un PBE d’actuacions i estalvi d’eficiència energètica.

El consum de l’enllumenat públic va incrementar del 2005 al 2011 degut a l’augment dels quadres d’enllumenat. Aquest augment, també va lligat a l’increment de la població del municipi, ja que el 2011 va créixer un 63% respecte al 2005. Tot i així, cal destacar que les emissions per càpita varen disminuir, ja que van passar de 0,11 a 0,08 tn de CO2.

A Torrefarrera no hi ha cap semàfor que depengui de l’Ajuntament.

Per valorar les dades de consum de l’enllumenat públic es pot utilitzar el valor corresponent al consum per habitant 6 que l’any 2012 va ser de 116 kWh/habitant, valor molt superior a l’objectiu del “Plan de Eficiencia Energética 2004-2012” que està fixat en 75 kWh per habitant. En el cas de Torrefarrera el consum per habitant, l’any 2011, està per sobre del valor estatal, essent de 223,8 kWh/habitant.

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Torrefarrera.

Consum d’energia

elèctrica (MWh) Emissions (tn CO 2) Emissions

(tn CO2 per càpita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Enllumenat públic 775,84 964,41 297,92 379,98 0,1124 0,0882

Semàfors 0 0 0 0 0 0

Total 775,84 964,41 297,92 379,98 0,1124 0,0882

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

0

25

50

75

100

125

150

Sant Sebastià AP-Enllum-Publi. Torrefarrera

Gran Via Edificis/n Variant Enll públic. Esq. Ponent

Rbla. St Jordi Pere El Gran AP-Escomesa 3P.P. 11-

12 Torrefarrera

CN les comes Av. Europa Les eres zona esportiva

Quadre 17 Quadre 02 Quadre 08 Quadre 07 Quadre 04 Quadre 11 Quadre 01 Quadre 23

Consum dels quadres d'enllumenat [MWh]

2005 2011

2)

6 Segons dades de l’IDAE i d’un estudi de la Universidad Complutense de Madrid

17

0

25

50

75

100

125

150

Pere El Gran AP-Escomesa 4P.P. 11-12

Torrefarrera

Partida Raconada-1199 EllPco. Torrefarrera

Carretera Vall d'Aran Zona s/n Enll Apu

Torrefarrera

c/ Pla Pona s/n. Torrefarrera

Urb Tossal Edifici s/n E-Public. Torrefarrera

C/ sector segundo Pla Parcial 10B enllumenat públic

Quadre 05 Quadre 14 Quadre 20 Quadre 16 Quadre 18 Quadre 12 Quadre 06

Consum dels quadres d'enllumenat [MWh]

2005 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Torrefarrera.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els quadres de llum següents: 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 20 i 23

Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi) en el cas que n’hi hagi. El municipi de Torrefarrera no disposa de transport escolar urbà.

El consum total de combustibles líquids l’any el 2005 va ser de 464,40 MWh, amb unes emissions associades de 124 tnCO2 i 0,047 tnCO2 per càpita. Les emissions de l’any 2011 van augmentar respecte el 2005. Això es deu a l’increment del consum dels parc de vehicles de l’ajuntament, el qual entre aquests anys quasi es va doblar.

Destacar que el transport associat a la gestió de residus representa un percentatge important en les emissions de CO2 respecte al transport associat a la flota municipal, tal i com s’observa a la figura següent.

Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Torrefarrera.

7%

93%

Emissions transport 2005 [tn CO 2 ]

Parc de vehicles ajuntament

Transport associat a la gestió de residus

Transport escolar urbà

13%

87%

Emissions transport 2011 [tn CO 2 ]

Parc de vehicles ajuntament

Transport associat a la gestió de residus


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament Com bé s’ha comentat anteriorment, el consum energètic del parc de vehicles propietat de l’ajuntament augmenta considerablement l’any 2011 respecte el 2005 (97%). En consonància, les emissions també són més elevades (96,9%).

Els 4 vehicles propietat de l’ajuntament utilitzen el dièsel com a font de combustible. Finalment, cal destacar com un d’aquests 4 vehicles té més de 20 anys d’antiguitat i la resta superen els 10 anys.

Transport associat a la gestió de residus Les dades obtingudes de les diferents fraccions referents al transport associat a la gestió de residus del municipi de Torrefarrera procedeixen del Consell Comarcal del Segrià.

A partir d’aquestes dades s’observa que les emissions totals en la recollida de residus s’han mantingut pràcticament constants el 2011 respecte el 2005, passant d’emetre 115,11 tn de CO2 a 114,98 tn de CO2.

Tant l’any 2005 com al 2011 la fracció que més va emetre va ser el rebuig, seguit de la FORM, paper, envasos i finalment el vidre.


Al municipi de Torrefarrera no hi ha transport públic escolar urbà.

5.2.4. Transport públic urbà

Al municipi de Torrefarrera no hi ha transport públic urbà dins el propi municipi.

Consum (MWh)

Emissions (t CO2)

Emissions (t CO2 per càpita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles ajuntament 33,28 65,59 8,89 17,51 0,0034 0,0041

Dièsel 33,28 65,59 8,89 17,51 0,0034 0,0041

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a la gestió de residus 431,12 430,62 115,11 114,98 0,0434 0,0267

Rebuig 213,93 212,87 57,12 56,84 0,0216 0,0132

FORM 126,72 127,96 33,83 34,16 0,0128 0,0079

Paper 39,86 40,07 10,64 10,70 0,0040 0,0025

Vidre 11,24 11,14 3,00 2,97 0,0011 0,0007

Envasos 39,37 38,59 10,51 10,30 0,0040 0,0024

Transport escolar urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

TOTAL 464,40 496,21 124,00 132,49 0,0468 0,0307

19

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Torrefarrera disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW:

Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Torrefarrera.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS7

Forma part de l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica - - - - - - - - -

Hidroelèctrica Torrefarrera 742 Privada 2730,56 - No Si 1992 -

Torrefarrera 100 Privada 368,00 - No Si 2002 -

Fotovoltaica8

Torrefarrera 37,5 Privada 56,93 - No Si 2007 -

Torrefarrera 16,5 Privada 25,05 - No Si 2008 -



Cogeneració - - - - - - - - -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN i de l'ajuntament. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005 per al municipi de Torrefarrera és: 0,384 MWh/tnCO2

El factor d’emissió per a l’electricitat de 2011 per al municipi de Torrefarrera és: 0,394 MWh/tnCO2

I s’ha calculat segons la següent fórmula:

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)( ++×−−=

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). El consum total d’electricitat pel 2011 al municipi de Torrefarrera és de 18.627,87 MWh segons dades facilitades per l’ICAEN. PEL, producció local d’electricitat (MWh), 3.371,80 MWh AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh FEENE, factor d’emissió estatal o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (tnCO2/MWh), 0,481 MWh//tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

Al municipi de Torrefarrera no hi ha producció local de calefacció/refrigeració que es vengui/distribueixi com a matèria primera als usuaris finals dins del mateix terme municipal.

5) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 6) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 1.320 hores solars pic (atles solar IDAE) i una potència de 0,15 kWp/m2.

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Torrefarrera consta de 80 accions que suposen una reducció de 3.500,32 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 23,31% de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia: Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2013, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

21

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Torrefarrera té 9 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 23,31%.

• Reduir un 35% les emissions generades en els edificis i equipaments/instal·lacions municipals a través d’actuacions de millora de l’eficiència energètica i de conscienciació dels usuaris.

• Potenciar l’ús de la biomassa al municipi fins assolir un estalvi de 420 tones de CO2 en els sectors terciari, residencial i equipaments.

• Disminuir en un 10% les emissions de CO2 dels sectors terciari i residencial mitjançant accions de participació ciutadana.

• Disminuir un 46% les emissions generades de l’enllumenat públic instal·lant rellotges astronòmics, reguladors de flux i substituint la tipologia de les lluminàries.

• Disminuir un 11% les emissions associades al parc de vehicles del municipi a través de millores en el seu ús (millorant-ne la conducció i fent-la més eficient).

• Reduir un 41% les emissions derivades de la gestió dels residus municipals per assolir els objectius de recollida selectiva que marca el PROGREMIC.

• Incrementar la producció d’energia elèctrica d’origen renovable al municipi en 565 MWh anuals.

• Incrementar la producció d’energia tèrmica d’origen renovable al municipi en 38 MWh anuals.

• Fomentar l’ús d’energia 100% renovable en el 50% del consum elèctric de l’Ajuntament i un 10% del consum elèctric del sector terciari i residencial.

6.3. Accions realitzades (2005-2013)

Durant el període 2005-2013 s’han realitzat i impulsat 17 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2013.

Sec- tor Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO 2/any) (metodologia)

1. 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

Auditoria energètica de l'Ajuntament, Centre Mèdic, Escola I Pavelló. 2011

1,26 (a)


Substitució de l'equip de climatització del Consultori Mèdic, per un sistema de màquines individuals amb split de paret.

2011 7,51 (b)


Construcció de dos camps de futbol de gespa artificial. 2013 -


Pas de Gasoil a Gas Natural en la calefacció de l’Ajuntament. 2006-2010 1,49 (c)

1. 1.4. Enllumenat públic municipal Auditories enllumenat públic - 2,44 (a)

1. 1.4. Enllumenat públic municipal

Millora de l'enllumenat públic i estalvi energètic a Torrefarrera (C/ Gran Via i entorn). Fons Estatal per l'ocupació i la Sostenibilitat Local.

2010 8,65 (b)

Sec- tor Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO 2/any) (metodologia)


Adequació de la il·luminació exterior del C/ Sant Jordi al Pla Municipal d'Adequació de la il·luminació exterior

2009 0,27 (b)


Adequació de la il·luminació exterior del Parc al Pla Municipal d'adequació de l'enllumenat exterior

2012 2,24 (b)


Canviar bàculs i lluminàries a la urb. Bonavista 2009 2,56 (b)


Millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat exterior existent i de façanes d'edificis

2011 4,58 (b)

2. 2.3. Transport privat i comercial Creació d'un camí escolar 2013 133,01 (d)

3. 3. Producció local d’energia Habitatges que han realitzat actuacions en matèria d'energies renovables

- -

3. 3.3. Fotovoltaica Energia solar fotovoltaica al Pavelló Poliesportiu municipal. 2013 168,2 (e)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes socials Participació a la Setmana de l'Energia.

2006, 2007, 2010

38,32 (f)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes socials

Adherir-se a la campanya "Pedalada contra el canvi climàtic" i a la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

2008,2010, 2011,2012, 2013

33,25 (g)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes socials Pedalada per la Salut 2013 33,25 (g)

7. 7.3. Sensibilització i creació de xarxes socials Caminada a Malpartit 2013 33,25 (g)

TOTAL (2005-2013) 470,28

a) Realitzar auditoria energètica suposa un 1% d’estalvi energètic. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES. Diputació de Girona.

b) Auditoria energètica. c) Aquí el consum estalviat correspon a la diferència entre el consum del 2005 multiplicat pel factor d’emissions del

gasoil i el consum del 2005 multiplicat pel factor d’emissió del gas natural. Font: Elaboració pròpia. d) Consum estalviat: 2% respecte al consum de combustibles fòssils. Font: PAES Cassà de la Selva e) Potència nominal * hores funcionament any * FEelèctric2005 f) Consum estalviat: 1% respecte al consum del sector domèstic. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES.

Diputació de Girona. g) Consum estalviat: 0,5% del consum del sector del transport. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES.

Diputació de Girona. Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4. Accions planificades (2014-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2014-2020 es planifiquen 63 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 20,18% i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 23,31%.

Fitxa 1

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

Obtenir el certificat energètic dels edificis existents i de nova construcció i fer-

ne el seguiment. Fer difusió als usuaris de l'etiqueta de qualificació

D’acord amb el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, per el que s’aprova el procedimentbàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, els edificis de més de250m2 ocupats per una autoritat pública i que estiguin freqüentats habitualment pelpúblic hauran d’obtenir i exhibir l’etiqueta d’eficiència energètica d’edificis existents ambels següents terminis: · Fins el 1 de juny de 2013: superfície útil total > 500 m² · Fins el 9 de juliol de 2015: superfície > 250 m² · Fins el 31 de desembre de 2015: superfície > 250 m² i estigui llogat.

L'acció contempla qualificar energèticament els equipaments municipals existents iactuar en el sentit de millorar-ne l'eficiència energètica i augmentar-la progressivament,instal·lant il·luminació eficient, calderes més eficients, millorant l'aïllament delstancaments, instal·lant energies renovables, fent més eficient la climatització.Es proposa que per al 2014 tots els equipaments de més de 500 m2 comptin ambCertificació Energètica i al 2016, la resta d’equipaments.

Promocionar l'ús de l'etiqueta de qualificació energètica dels edificis

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

.11.1

Consum

Cost de l'acció [€] 1.200,00 Consum actual [MWh/any] 559,87 Tèrmica [MWh/any] 0,00

Cost abatiment [€/tn CO2] 1.358,57 Estalvi [MWh/any] 2,80 Elèctrica [MWh/any] 0,00

Amortització [anys] 3,69

Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

23

Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

respecte al consum dels equipaments

0,5%

Metodologia per la redacció del PAES, Diputació de Girona (2012) i CILMA.

0,88[tn CO2/any]

C:

Emissions estalviades = [Consum electricitat (MWh/any) · Factor de conversió electricitat 2005 (tn CO2/MWh)] + [Consum tèrmic (MWh/any) · Factor de conversió tèrmic 2005 (tn CO2/MWh)]

Emissions estalviades

Metodologia, fórmula i font de càlcul de l’estalvi

Indicador de seguiment

Producció local d'energia

Medi Ambient

Responsable

Cost

Nombre d'equipaments municipals amb la qualificació energètica

Edificis_equipaments_installacionsS:

Fitxa 2

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

Millorar la gestió energètica municipal dels edificis públics o equipaments/instal·lacions

La creació de la figura del gestor energètic en l'equip tècnic municipal amb l'objectiu dedur un control dels consums energètics de totes les instal·lacions municipals, acció quesuposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Lestasques principals d'aquesta figura serien: 1. Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals. 2. Gestió preventiva de les instal·lacions energètiques d'aquests equipaments.

3. Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d'estalvi i reducció de consumenergètic sempre que sigui possible.

4. Planificar les mesures d'estalvi i eficiència energètica a prendre en elsequipaments. 5. Planificar la incorporació d'energies renovables en els equipaments.

6. Assessorament i formació en l'àmbit d'energia al personal municipal o personalresponsable dels equipaments municipals. 7. Seguiment i avaluació del procés d'execució del PAES.

8. Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesuresaplicades per l'ajuntament en matèria sostenibilitat energètica.

1.1 .2 Nomenar un gestor energètic municipal/per edificis


Consum

Cost de l'acció [€] - Consum actual [MWh/any] 1.469,14 Tèrmica [MWh/any] 0,00

Cost abatiment [€/tn CO2] - Estalvi [MWh/any] 58,77 Elèctrica [MWh/any] 0,00

Amortització [anys] -

Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

24

Cost Producció local d'energia


[tn CO2/any]Emissions estalviades = [Consum electricitat (MWh/any) · Factor de conversió electricitat 2005 (tn CO2/MWh)] + [Consum tèrmic (MWh/any) · Factor de conversió tèrmic 2005 (tn CO2/MWh)]

S: Edificis_equipaments_installacions

C: Edificis i equipaments/instal·lacions municipals



20,954,0%

respecte al consum en equipaments i enllumenat

Responsable

Medi Ambient

Indicador de seguiment Consum total dels equipaments municipals

Fitxa 3

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

1.1 .3Informar els responsables dels equipaments dels seus consums

energètics



Aquesta acció pretén informar als responsables dels equipaments municipals delsconsums que tenen els edificis que gestionen per tal que puguin detectar anomalies,pics de consum i millorar la gestió energètica que en fan.

Consum




Prioritat Calendari

Mitja 2014-2016

25


Responsable

Medi Ambient

Indicador de seguiment Nombre de treballadors/es que han rebut formació







5,241,0%


Fitxa 4

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció



1.1 .4 Incorporar un sistema de comptabilitat energètica

La Diputació de Lleida facilita la implantació del programa de comptabilitat energèticaamb la formació corresponent per les persones responsables d'aplicar-lo. És importantadscriure les partides pressupostàries de la despesa energètica dels equipaments a lesàrees de què depenen per tal d'ajustar els pressupostos en cas d'estalvi energètic.El sistema de comptabilitat es basa en la implantació d'un sistema de control integratque permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de formainstantània i regular, i així permet actuar de forma directa sobre les variables causantsde l'increment innecessari del consum energètic. Amb la introducció de les dades defacturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment: encas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació decorrecte funcionament, es genera l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes éspossible identificar anomalies en el consum energètic i d'aigua, i d'aquesta manerafacilita la ràpida actuació per tal de corregir-les. El gestor/a energètic serà la personaencarregada de controlar aquest sistema.A més, el programa permet analitzar possibles desviacions en els consums, errors en lafacturació i permet optimitzar la potència contractada.

Consum




Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

26



5,241,0%




Responsable

Medi Ambient

Indicador de seguiment Consum total d'energia dels edificis públics




Fitxa 5

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat

energètica



1.1 .5

Aquesta acció consisteix a formar els tècnics municipals en matèria d'energiesrenovables amb l'objectiu d'impulsar la seva implantació a nivell local i reduir lesemissions de CO2. A nivell municipal, es poden realitzar moltes accions en les qualss'aprofiten les diferents fonts d'energies renovables (sobretot l'energia solar), per aquest motiu calen tècnics formats en la matèria que siguin capaços d'extreure el màximrendiment d'aquestes fonts energètiques inesgotables.

Consum

Cost de l'acció [€] 350,00 Consum actual [MWh/any] 1.469,14 Tèrmica [MWh/any] 0,00

Cost abatiment [€/tn CO2] 66,82 Estalvi [MWh/any] 14,69 Elèctrica [MWh/any] 0,00


Prioritat Calendari

Mitja 2014-2016

27



5,241,0%




Responsable

Medi Ambient

Indicador de seguiment Nombre de treballadors/es que han rebut formació




Fitxa 6

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció



1.1 .6 Monitoritzar i analitzar el consum dels edificis

La implantació d’un sistema de gestió dels recursos és un aspecte clau per incrementarla competitivitat de qualsevol empresa. Un d’aquests recursos també és l’energètic. Caladoptar una sistemàtica de gestió que estableixi una estratègia per orientar recursostècnics i humans cap a la consecució dels objectius d’estalvi energètic preestablerts.El sistema de gestió d’energia considera l’energia com un recurs controlable i el potcomptabilitzar, analitzar-ne les variacions per detectar-ne cap anomalia i reduir-ne elconsum. L'acció consisteix en instal·lar i configurar un sistema format per equipsinterconnectats que permet monitoritzar els consums energètics des d’un sol dispositiude forma senzilla e intuïtiva. L’objectiu final és controlar el rendiment i la despesa de lesinstal·lacions de climatització, calefacció, ventilació, enllumenat, etc.El sistema està format pels següents elements:

· Central de dades: es tracta d’un aparell datalogger que rep tota la informació de lessondes perifèriques, les emmagatzema i les envia al servidor per tal que siguinconsultades a temps real des de qualsevol ordinador amb accés a Internet.

· Pinces amperomètriques: són unes sondes en forma de pinces que permetenconèixer a temps real el consum elèctric de la instal·lació.

· Sondes temperatura: són unes sondes semblants a termòstats que detecten ienregistren els valors de temperatura de les diferents estances d’interès de lainstal·lació.

La solució final ha d’adaptar-se a les característiques de cada instal·lació i a la voluntat

Consum




Prioritat Calendari

Mitja 2014-2016

28

Responsable

Medi Ambient



1,0%




1,77

Indicador de seguiment Consum total dels equipaments municipals




La solució final ha d’adaptar-se a les característiques de cada instal·lació i a la voluntatdel seu gestor.L'acció es durà terme en tots els equipaments municipals.

Fitxa 7

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals


Millorar l'eficiència energètica dels edificis fent-ne una diagnosi

1.1 .7

La realització d’auditories als equipaments pretén analitzar els consums energèticsexistents en els equips consumidors i poder disminuir els consums energèticsdeterminant mesures de reducció específiques. Es prioritza la realització d’auditories als equipaments amb majors consums energètics ique no disposin de cap auditoria realitzada. La proposta preveu la realització de dues auditories energètiques cada quatre anys,amb l’objectiu que el consistori tingui el temps suficient de dur a terme les accionsdefinides. Igualment, es proposa la realització d’un check-list de les accions definidesper dur un control de les accions executades i les pendents d’executar. Es proposa la realització de 3 auditories per aquest ordre: CEIP La Creu, Llar d'Infants iPoliesportiu.

Consum




Prioritat Calendari

Baixa 2016-2018

29


Responsable

Medi Ambient

Cost


0,901,0%




Indicador de seguiment Nombre d'auditories realitzades




Fitxa 8

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció


Millorar l'eficiència energètica dels edificis fent-ne una diagnosi

1.1 .8 Revisar l'estat dels aïllaments de les instal·lacions tèrmiques

L'aïllament tèrmic dels conductes de distribució d'aigua, vapor d'aigua o aire provinentde les calderes és bàsic per aconseguir un alt nivell d'eficiència energètica. Si aquestsestan mal aïllats es poden produir pèrdues tèrmiques (a causa dels canvis detemperatura i a la condensació) dels fluids calefactors o refrigerants, augmentant elconsum energètic per compensar-ho. El percentatge d’estalvi s’estima entre el 5- 10%. L'acció es proposa pel CEIP La Creu. No es disposen de les dades de consum tèrmicd'aquest equipament i, per tant, no s'ha pogut calcular el seu estalvi.

Consum

Cost de l'acció [€] - Consum actual [MWh/any] - Tèrmica [MWh/any] 0,00

Cost abatiment [€/tn CO2] - Estalvi [MWh/any] - Elèctrica [MWh/any] 0,00


Prioritat Calendari

Mitja 2014-2016

30

Responsable

Medi Ambient


5,0%

respecte el consum en climatització dels equipaments



NQ

Indicador de seguiment Consum tèrmic dels equipaments municipals

Agència d’Energia de Barcelona. Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals. Novembre 2011.

[tn CO2/any]Emissions estalviades = [Consum tèrmic (MWh/any) · Factor de conversió tèrmic 2005 (tn CO2/MWh)] S: Edificis_equipaments_installacions


Fitxa 9

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

Implantar les mesures de l'auditoria energètica de l'Ajuntament


Millorar l'eficiència energètica de la climatització dels edificis

1.1 .9

L'edifici de l'Ajuntament de Torrefarrera disposa d'una auditoria realitzada a l'agost del2011. S'adjunta la taula resum de l'auditoria on es recullen les propostes d'accions il'estalvi d'emissions de CO2 associat a la implantació de les accions:

TNCO2 Estalvi MWhImport

inversió €Període de

retorn (anys)

AJUNTAMENT

Regulació i control sistema de climatització 7,03 21,06 8.562,60 4,06

Regulació i control sistema d’il·luminació. 2,80 2,14 8.562,60 21,1làmpades de baix consum i amb balast electrònic

0,96 2,89 5044 9,18

Regulació il·luminació amb llum natural 1,57 4,72 2.476,85 2,76

lavabos, magatzems i arxius. 0,38 1,17 490 2,2

Supressió eixugamans 2,27 5,25 1.368,80 1,37

Substitució neveres 0,23 0,70 1.057,00 7,98

Millora de la fusteria exterior i vidrieres 5,36 26,66 28.102,72 10,68

TOTAL 20,60 64,59 55.664,57

Consum




Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

31


Responsable

Medi Ambient

Cost

Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

20,60



Indicador de seguiment Consum total de l'equipament en qüestió

Auditoria energètica Kreum

[tn CO2/any]


C:

Fitxa 10

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

1.1 .10 Implantar les mesures de l'auditoria energètica del Centre Mèdic



L'edifici del Centre Mèdic de Torrefarrera disposa d'una auditoria realitzada a l'agost del2011. S'adjunta la taula resum de l'auditoria on es recullen les propostes d'accions il'estalvi d'emissions de CO2 associat a la implantació de les accions:



retorn (anys)

CENTRE MÈDIC

Substitució d'equips 2,88 8,74 12.405,89 7,47

Renovació de l'equip central 1,2672 3,876 13.596,00 18,46làmpades de baix consum i amb balast electrònic

1,0368 3,11 1.560,00 1,9

Control de la il·luminació al consultori mèdic 0,6528 1,98 1.521,65 4,05

i magatzem. 0,1152 0,34 140,00 2,19

Instal·lació de bateries condensadors 643,75 3,23

Substitució de neveres 0,1536 0,52 678,40 6,88

Supressió eixugamans 1,4592 4,04 453,20 0,59

Instal·lació caldera gas per a producció ACS 0 -0,756 2.750,00 6,23


Millora de la coberta 1,6896 5,1 12.132,06 12,52

TOTAL 10,87 31,84 47.886,81

Consum




Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

32


Responsable


Medi Ambient



10,87


[tn CO2/any]





retorn (anys)

CENTRE MÈDIC

Substitució d'equips 2,88 8,74 12.405,89 7,47

Renovació de l'equip central 1,2672 3,876 13.596,00 18,46làmpades de baix consum i amb balast electrònic

1,0368 3,11 1.560,00 1,9

Control de la il·luminació al consultori mèdic 0,6528 1,98 1.521,65 4,05

i magatzem. 0,1152 0,34 140,00 2,19

Instal·lació de bateries condensadors 643,75 3,23

Substitució de neveres 0,1536 0,52 678,40 6,88

Supressió eixugamans 1,4592 4,04 453,20 0,59

Instal·lació caldera gas per a producció ACS 0 -0,756 2.750,00 6,23


Millora de la coberta 1,6896 5,1 12.132,06 12,52

TOTAL 10,87 31,84 47.886,81

Fitxa 11

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

1.1 .11 Implantar les mesures de l'auditoria energètica de l'Escola



L'edifici de l'Escola de Torrefarrera disposa d'una auditoria realitzada a l'agost del 2011.S'adjunta la taula resum de l'auditoria on es recullen les propostes d'accions i l'estalvid'emissions de CO2 associat a la implantació de les accions:



retorn (anys)

ESCOLA BRESSOL

Substitució d'equips poc eficients 0,3456 1,08 1.150,00 5,93

Substitució del model productiu de climatització

9,24 44,91 18.674,00 7,79làmpades de baix consum i amb balast electrònic

1,8048 5,39 8.124,35 8,38

Temporització interruptors WCs 0,013056 0,04 245,00 10,68

Encesa automàtica passadís 0,1152 0,35 140,00 2,22


Supressió eixugamans 0,48384 1,05 175,14 0,68amb caldera de gas existent a la sala de calderes

0,10752 0,32 1.800,00 5,25


Substitució de la claraboia 2,41 4,58 1.907,32 5,2

TOTAL 22,42 74,62 42.225,30

Consum




Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

33


Responsable


Medi Ambient



22,42


[tn CO2/any]





retorn (anys)

ESCOLA BRESSOL

Substitució d'equips poc eficients 0,3456 1,08 1.150,00 5,93

Substitució del model productiu de climatització

9,24 44,91 18.674,00 7,79làmpades de baix consum i amb balast electrònic

1,8048 5,39 8.124,35 8,38

Temporització interruptors WCs 0,013056 0,04 245,00 10,68

Encesa automàtica passadís 0,1152 0,35 140,00 2,22


Supressió eixugamans 0,48384 1,05 175,14 0,68amb caldera de gas existent a la sala de calderes

0,10752 0,32 1.800,00 5,25


Substitució de la claraboia 2,41 4,58 1.907,32 5,2

TOTAL 22,42 74,62 42.225,30

Fitxa 12

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció

1.1 .12



Implantar les mesures de l'auditoria energètica del Pavelló

L'edifici del Pavelló de Torrefarrera disposa d'una auditoria realitzada a l'agost del 2011.S'adjunta la taula resum de l'auditoria on es recullen les propostes d'accions i l'estalvid'emissions de CO2 associat a la implantació de les accions:



retorn (anys)

PAVELLÓ POLIESPORTIU

Instal·lació de bateries condensadors 0 0 2.174,00 6,69

Revisió de la potència contractada 0 0 - -Control automàtic de l'encesa/apagada de zones de circulació esporàdica i vestidors

0,37 1,12 490,00 2,29

làmpades de baix consum i amb balast electrònic

0,00 8,32 6.473,12 4,09

menor potència 0,00 2,09 397,34 1,69

Automatització del sistema d'il·luminació 0,77 2,29 1.528,32 3,52

elèctrica. 6,49 19,21 10.843,74 2,97

Freqüència 0,02 0,88 3.536,00 21,16

Sistema ventilació_Variador de Freqüència 0,30 1,46 5.450,90 19,66

Sistema AFS/CI_Variador de Freqüència. 0,16 0,76 3.115,84 21,69

Substituïr els eixugamans del pavelló 1,47 4,36 352,00 0,69

individualitzat a cada sala. 3,51 17,44 2.678,12 2,69

TOTAL 13,10 57,92 37.039,38

Consum




Prioritat Calendari

Alta 2014-2016

34

Cost

Responsable



Medi Ambient



1310,0%

0 13,100


[tn CO2/any]





retorn (anys)

PAVELLÓ POLIESPORTIU

Instal·lació de bateries condensadors 0 0 2.174,00 6,69

Revisió de la potència contractada 0 0 - -Control automàtic de l'encesa/apagada de zones de circulació esporàdica i vestidors

0,37 1,12 490,00 2,29

làmpades de baix consum i amb balast electrònic

0,00 8,32 6.473,12 4,09

menor potència 0,00 2,09 397,34 1,69

Automatització del sistema d'il·luminació 0,77 2,29 1.528,32 3,52

elèctrica. 6,49 19,21 10.843,74 2,97

Freqüència 0,02 0,88 3.536,00 21,16

Sistema ventilació_Variador de Freqüència 0,30 1,46 5.450,90 19,66

Sistema AFS/CI_Variador de Freqüència. 0,16 0,76 3.115,84 21,69

Substituïr els eixugamans del pavelló 1,47 4,36 352,00 0,69

individualitzat a cada sala. 3,51 17,44 2.678,12 2,69

TOTAL 13,10 57,92 37.039,38

Fitxa 13

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció


1.1 .13 Instal·lar vàlvules termostàtiques a radiadors

La calefacció mitjançant calderes poden representar fins a 2/3 del consum total d'unedifici. Els sistemes de control de temperatura dels radiadors es realitzen mitjançantvàlvules termostàtiques que han de permetre programar diferents temperatures segonsel dia, l'hora de la setmana i els diferents usos dels espais. Aquestes vàlvulestermostàtiques poden arribar a estalviar fins un 10% en el consum de climatització.En el moment de fer la instal·lació de les vàlvules s'ha de tenir en compte si elsradiadors són termostatitzables, o no, ja que en funció d'aquesta característica variaràel sistema a substituir i el seu cost.L'acció considera que tots els radiadiors són termostatitzables. La instal·lació esproposa en els següents equipaments: Pavelló, Llar d'Infants i CEIP La Creu.


Consum




Prioritat Calendari

Mitja 2016-2018

35

Responsable



Medi Ambient



10,0%

respecte el consum en climatització dels equipaments 2,90Emissions estalviades = [Consum tèrmic (MWh/any) · Factor de conversió tèrmic 2005 (tn CO2/MWh)] S:

[tn CO2/any]



Edificis_equipaments_installacions

Fitxa 14

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció


.14 Instal·lar tancaments de doble vidre1.1

Les finestres són les responsables de pèrdues de calor d’entre el 25 i el 30%. Peraquest motiu, la qualitat del vidre i el tipus de fusteria són bàsics per tenir un bonaïllament tèrmic i disminuir aquestes pèrdues. Els sistemes de doble vidre o de doblefinestra redueixen pràcticament les pèrdues a la meitat (s’evita condensacions d’aigua,es disminueixen les corrents d’aire, etc.). D’altra banda, el tipus de fusteria també és molt determinant, ja que materials coml’alumini o el ferro tenen una alta conductivitat tèrmica que permeten un pas fàcil delfred i la calor, mentre que la fusta és molt més aïllant. En el cas de materials metàl·licsmenys aïllants, existeixen fusteries amb ruptura de pont tèrmic, que significa queincorporen materials aïllants entre la part interna i externa del marc. L'acció es proposa per l'equipament Escoles Velles. No es disposen de les dades deconsum tèrmic d'aquest equipament i, per tant, no s'ha pogut calcular el seu estalvi.


Consum

Cost de l'acció [€] 12.250,00 Consum actual [MWh/any] - Tèrmica [MWh/any] 0,00

Cost abatiment [€/tn CO2] - Estalvi [MWh/any] - Elèctrica [MWh/any] 0,00


Prioritat Calendari

Baixa 2018-2020

36

Responsable



Medi Ambient



5,0%

respecte el consum en climatització dels equipaments NQEmissions estalviades = [Consums tèrmics (MWh/any) · Factors de conversió dels diferents combustibles 2005 (tn CO2/MWh)]

[tn CO2/any]




Fitxa 15

Línia estratègica

Objectiu genèric

Descripció


1.1 .15 Optimitzar l'ús dels termòstats ajustant-ne la regulació

Un aspecte en què cal incidir és la temperatura interior del local, tant a l’hivern com al’estiu. En aquest sentit cal fomentar l’ús responsable dels aparells de climatització, demanera que el termòstat sempre es posi a una temperatura adequada que generibenestar i, al mateix temps, estalvi�