Per Francesc Martínez

Fins el dia d’avui, la etimologia del nom de Catalunya encara és un enigma, malgrat que hi ha di-verses hipòtesis sobre el naixe-ment del seu nom.

La primera referencia documental es va trobar en el Liber Maiolichinus de 1114, obra dels pisans (de Pisa), on apareix el gentilici “català” i “catalanenses” enfront de “gots”, referint-se als occitans. Anomena-ven al comte Ramon Berenguer III com catalanicus heros, rector catalanicus i dux catalanensis, Curiós és que, la denominació sorgiria d’una versió exterior feta per pisans i no apareixia en les docu-mentacions catalanes.

En una crònica del 1418 s’afirmava que els catalans “ha-gueren nom godolans per rao dels gots”. En la època visigoda “la terra dels gots” es podria transformar en Gotalaunia o Got-ho

Núm. 14 Setembre 2016

Un dels seus orígens es basava en la llegenda del príncep alemany Otger Cataló, que els cronistes d’aquells temps havien traduït del Castrum Catalau-num i que l’anomenaven com a senyor del castell Cataló.

En una segona versió de la llegenda, datada en el 1831, Otger apa-reixia com “un gran capità venint de Fran-ca”, “e per lo seu nom intitularen la terra de son nom co de Catalu-

nya”. En els anys de 1445 i 1452, els italians Llorenç Valla i Flavio Biondo van estendre la hipòtesi de que el nom dels catalans vindria de la barreja del dels gots i els alans. Aquesta hipòtesi és poc plausi-ble, ja que els alans (en exigua minoria) junt a vàndals i sueus, l’any 408, originaren un primer frustrat intent d’invasió. Al poc temps, els alans, amb les altres tribus germà-niques, van introduir-se a l’Hispania, però passant

de llarg del Principat i assentant-se principalment en les províncies romanes de Lusitania i Cartaginense. Posteriorment, l’any 1688, el barceloní Francesc Calça va modificar l’anterior hipòtesi dient que era la unió dels cats i els alans la que va general el nom català. La teoria no tenia massa fona-ment ja que la tribu dels cat

En Calça va seguir insis-tint, amb una nova teo-ria, relacionant el nom dels catalans amb Cas-tulo, localitat ibera que apareix a La Vida de Sartori, de Plutarco,

també sense cap base ja que aquesta localitat s’ubicava a prop de l’actual municipi de Linares (Ja-en), molt lluny de la nostre terra. Més modernament, Balari i Jovany, autors de Oríge-nes Históricos de Cataluña (1899) consideren que l’ abundor de senyors de castells anomenats caste-llans, va donar que per evolució aquest mot es trans-formés en castlans o catlans, donant lloc a la forma catalans. També altra teoria ubicava l’origen en una metàtesi de laketans o lacetans (cate-lans), nom d’un important poble pre-romà que ocupa-va les actuals comarques de Cervera, Igualada, Vallés i Manresa. Aquesta teoria fora suggerida per l’alemany Schopf (1919) i Joaquim Cases i Carbó.

Els mots català i Catalunya (Catalonia), a part de ser enigmàtics i misteriosos, pla-negen la falta de correspondència entre l’un i l’altre. Catalonia hauria d’haver donat catalò, igual que Gascunya ha donat gascó. Si el primer nom va ésser català el corònim hauria hagut de ser Catalania.

El mot àrab calat significa castell. Podria ser que algun col·lectiu dels arabo-parlants de

Saragossa, ja amb la seva llen-gua mig romanitza-

da, bate-gessin les terres veï-nes de la Franja de

Ponent, plenes de calat (cas-

te-lls), amb el nom de Calat-Taluniya, i una derivació irregular transformés el mot en Catalunya i català. En l’any 1965 es va donar a conèixer un text del juris-ta i historiador sarraí Al-Udri (mort l’any 1085), on apa-reixia un passatge que situava exactament la localitat de Tolus, que ell denomina Taluniya, a mig camí entre Lleida i Osca, on especifica que hi ha 32 milles de Osca a Taluniya i 32 milles més fins a Ilerda.

Segons l’Antoni Jaquemot, en el seu article “El mot català és iber?”, considera que el significat celta de català: “el guerrer que guanya” pot tenir l’origen en les batalles dels Camps Catalàunics en territori francès. Totes les teories tenen alguns

punts en comú, però la definició definitiva de l’origen encara és per descobrir. Però nosaltres em de tenir molt present que,

SOM I SEREM GENT CATALANA,

TANT SI ES VOL COM SI NO ES VOL !!!

(Dades extretes de la Biblioteca Central i de fons de les xarxes socials).

s, poble germànic de la conca del Rin, no van tenir cap contacte amb la nostre terra.

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Jordi Barrull F. Xavier Balaguer Guillem Palmer Joan Josep Bayot Joan Ramon Marbà

Col·laboradors: Manel Mas Josep Ma. Poblet Francesc Asensio Francesc Martínez Enric Ruiz Jaume Julià Josep Ma. Galofré

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA

BENVOLGUTS COMPANYS,

Ja som a les portes d’un nou curs, i dic un nou curs, degut a que hem estructurat la nostra oferta d'activitats com un curs escolar i també recordant la nostra etapa infantil fem unes vacances de casi tres me-sos.

Com podeu suposar, això que dic no es veritat del tot, perquè si volem que la revista i les activitats programades per l’últim quadrimestre de l’any funcionin, ja s'han preparat durant juny i part de juliol.

Però, tot està fet i a punt per començar, com és habitual en la nostra programació hi trobareu molt i de tot, la il·lusió que ens empenta cada vegada és més gran i ens motiva a intentar afinar cada vegada més les nostres propostes

Per nosaltres la "prova del cotó" és que, en les activitats que us oferim i que, en principi es programen per un grup, en molts casos s'han de repetir dos o tres vegades més, prova fefaent de l'interès que desper-ten.

Hi ha un aspecte, però, en el que no hem sabut trobar el desllorigador: l’oferta de viatges. Crèiem que havíem trobat el majorista adequat, però les nostres propostes no enganxen. També, potser, pensem que tot i ser una activitat molt interesant, vosaltres ja teniu els vostres hà-bits, companyies i proveïdors.

Amb tot, per l’últim quadrimestre, insistirem fent tres ofertes, la primera serà la que tenim pendent de LA CATALUNYA NORD, una altra serà LA SICILIA BARROCA i RUTA DE MONTALBANO i la tercera un molt interessant viatge a JERUSALEM i PETRA.

D´aquestes propostes, dues tenen data de realització, que són LA CATALUNYA NORD , per finals de setembre i LA SICILIA/ MONTAL-BANO, prevista pel 25 d'octubre. La tercera "JERUSALEM I PETRA , és "sine die", per un grup de 18/20 persones i no la posarem en mar-xa fins que no tinguem aquest col·lectiu. Segons el majorista, un cop decidit el grup, precisen de 30/60 dies per l'organització.

Les pre-inscripcions les rebrem nosaltres i un cop tinguem conformat el grup, convocarem una xerrada amb el majorista, per fer els aclari-ments pertinents i si, s'escau, posar fil a l'agulla.

Ja veurem com s'aniran desenvolupant les situacions ..., ens agradaria assolir un bon èxit en aquestes activitats.

M'acomiado de vosaltres fins la propera revista i us recordo que la FESTA DE NADAL està programada per el dia 14 de desembre de 2016. US HI ESPEREM !!!

Carles Rosel

Setembre 2016

3

AGENDA d’ACTIVITATS del 3er QUADRIMESTRE de 2016

Setembre:

06 - Caminada Santa. Maria Palautordera 12 km. 08 - P&P VII Campionat JUBICEC - Montseny 14 - P&P Competició Semar Clàssic – Montseny 14 - Taller Power Point 20 - Caminada Mollet - Fòrum cultures 18 km. 22 - Itinerari cultural: Façana marítima de Barcelona, des del mar 28 - P&P Competició Semar Match Play – Sant Cebrià 29 - P&P VII Campionat JUBICEC

Finals de mes: Excursió a “La Catalunya del Nord”, 3 dies, 2 nits (Ruth Travel).

Octubre:

02 – Excursió al Delta de l’Ebre (Festa-espectacle de la sega de l’arròs) (Activitat organitzada conjuntament amb els companys de l’ Adeec)

04 - Caminada Moncada –Baixador Vallvidrera 17km. 05 - P&P Competició Semar Clàssic - HCP1 13 - Itinerari cultural: Terrassa ruta industrial i modernista 17 – Xerrada Max Aguilera: L’insomni 18 - Caminada Santa Fe (colors de tardor) 18 km. 19 - Taller Power Point 19-20 - P&P Competició Semar Match Play – Badalona 25-30 - Viatge a la SICILIA BARROCA I LA RUTA DE MONTALBANO, 6 dies, 5 nits (Ruth Travel) 26 - Excursió Berga i el Santuari de Queralt (Temps de bolets ...)

(Activitat organitzada conjuntament amb els companys de l’ Adeec).

Novembre:

03- P&P VII Campionat JUBICEC 08 - Caminada Sant Cebrià de Vallalta 15 km. 09-10 - P&P Competició Semar Clàssic – Can Pascual 10 - Itinerari cultural: Refugi 307 – Vedettes i milicians: el Paral·lel a la Guerra Civil 16 - Taller Power Point 21 – Xerrada Myriam Ponsa: Voluntats anticipades o testament vital 22 - Caminada Vilanova del Vallès (dòlmens) 14 km. 23-24 - P&P Competició Semar Match Play – Sta. Cristina.

Dates a determinar – Viatge a JERUSALEM i PETRA, 8 dies, 7 nits, (Ruth Travel)

Desembre:

01 - Itinerari cultural: Sant Pau del Camp 01 - P&P VII Campionat JUBICEC – Roc3 13 - Caminada Les Franqueses (Turó Mentides) 15 km 14 - P&P Competició Semar Clàssic – HCP1 14 - Festa de Nadal 21 - P&P Competició Semar Match Play – La Garriga.

NOTA: Les activitats d’aquesta agenda són les projectades, però poden ser modificades. Oportunament, seran confirmades per els mitjans habituals, amb tots el detalls.

4

EL DESCANS NOCTURN L’insomni Max Aguilera*

INTRODUCCIÓ AL MON DELS BLOCS Que és un Bloc ? i un Web en format WordPress ?

Per Josep Manel Boix

Podem avançar-vos que són eines de comunicació, a través de la Xarxa, d’allò que fem o ens agrada (viatges, manualitats, filosofia, escriptura, etc. ...). A primers del proper trimestre, el nostre company Josep Manel Boix s’ha ofert a fer-nos una xerrada / introducció al món dels Blocs / Web en format WordPress (Bloc envers Web..., conceptes, diferència, utilitats...), i més endavant ens ajudarà, en un curset de dos o tres tardes, en la creació i ús del nostre propi Bloc / WordPress.

PREPARANT-NOS: VOLUNTATS ANTICIPADES

El mes de noviembre, Myriam Ponsa Masana, Fisioterapeuta i Psicòloga, ens assabentarà com fer el document de voluntats anticipades o testament vital.

Una qüestió en cap cas menor, i d’una importància cabdal en el treball per la nostra bona salut, és el bon descans, sobre tot a la nit.

Fins ara totes les xerrades han anat sobre temes en que parlavem so-bre diferents parts del nostre orga-nisme, com funcionen, com prote-gir-les i la forma de millorar llurs funcions.

Aquest cop la proposta va pel camí de com ajudar a tot el nostre orga-nisme en general, i el nostre cervell En particular, per intentar prevenir malalties que, un cop és presen-

ten, la feina que tenim per desem-pallegar-nos.

Em refereixo sobre tot als proble- mes cognitius.

La nostra societa t quasi bé està acceptant com una fatalitat que arribem a certa edat i entrem en la fosca possibilitat de patir malalties com l’Alzheimer, Parkinson i altres demències.

Malgrat sabem tots que això és una perversa rifa, entenc que no ens hem de creuar de braços i sols pregar perquè no ens toqui, a no

saltres mateixos o al nostre entorn més proper.

No sempre es així sortosament és clar, però el malestar que ens pro- voca l’insomni potser motiu sufi-cient per ocupar-nos-en.

Podem fer quelcom per evitar caure en aquestes patologies? La ciència està treballant de valent des de fa molts anys per lliurar-nos d’elles. Les passes son molt lentes, però en algun aspecte comença a treure una mica l’entrellat.

* Naturòpata format a l’Escola de Naturopatia CENAC, de Barcelona.

LOTERIA DE NADAL Com en anys anteriors, tots els socis de l’Associació juguen la quantitat de TRES EUROS (3 €), obsequi de JUBICEC, sempre que estiguin al corrent de la quota d’associat a la data del sorteig.

En el cas de ser afavorits amb el reintegrament, el premi restarà com a fons de l’Associació i no es distribuirà.

5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 2on. TRIMESTRE DE L’ANY 2016

Itineraris culturals MONESTIR DE SANT CUGAT i CELLER COOPERATIU

“Si els capitells poguessin parlar ...” El dilluns 19 d’abril, 47 companys vam gaudir de la visita teatralitzada al claustre del Monestir de Sant Cugat, del 1190, signat per l’escultor Arnau Cadell. Tot un espectacle ! La visita guiada va continuar pel Monestir, els antecedents del qual el situen en la basíli-ca paleocristiana, que contenia les restes de Sant Cugat, construïda el segle V, si bé els seus orígens es remunten al segle IX . Cons-truït prop de la via romana de Barcelona a Èga-ra, ocupava l’indret d’un antic castrum romà. Tot seguit, la visita va seguir pel Celler moder-nista de Sant Cugat, edifici modernista projec-tat per l’arquitecte César Martinell, l’any 1921. La visita va acabar amb un bon àpat a la bra-

seria La Bolera, de Sant Cugat.

BRUIXES I HERETGES

“Plou i fa sol les bruixes es pentinen, plou i fa sol les bruixes van de dol”.

Els dies 19 i 26 de maig, 24 i 16 companys, respectiva-ment, vam descobrir una Barcelona ignorada de brui-xes i remeieres que cercaren el poder en la ciència de la natura i que la ignorància justificaria la seva persecució pel Tribunal de la Santa Inqui-sició.

6

TV3 I CATALUNYA RADIO

TV3, Televisió de Catalunya, va fer la primera emissió en proves el 10 de setembre de 1983. És el segon canal autonòmic que es va establir a Espanya, després d'ETB 1. La programació, que va començar el 16 gener de 1984, està caracteritzada per la producció pròpia i el desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes. L’espai de cobertura arriba a tots el indrets de parla catalana.

El dies 22 i 30 de juny, dos grups de 24 i 18 companys, respectivament, vam tenir la oportunitat de poder visitar les instal·lacions i d’assistir a l’emissió en directe del programa que en aquells moments s’estava emetent –òbviament diferent en cada grup-. Acabada la visita a TV3 ens vam desplaçar, en TRAM, fins els estudis de Catalunya Ràdio, a on també ens van ensenyar els estudis.

TRAMOIA (rere-escenari) DEL LICEU i ESMORZAR DE FORQUILLA A LA BOQUERIA Dos grups amb un total de 42 persones, els dies 18 de febrer i 8 de març, van anar a conèixer la Tramoia (rere-escenari) del Gran Teatre del Liceu. Van veure les àrees privades del Teatre: els camerinos, les sales d’assaig i altres espais, així com els mitjans emprats per a fer els canvis de decorats, les transformacions escèniques, els efectes especials, és a dir, l'autèntic cor del Liceu. Desprès es van desplaçar fins al Mercat de la Boqueria, per fer un bon esmorzar de forquilla al Restaurant La Gardunya.

Durant aquest trimestre, els 12 companys inscrits al taller ja han après els principis de l’inici del muntatge, han practicat l’apilar imatges en una diapositiva per estalviar espai i com fer-ho més amè i divertit. Han fet pràctiques en l’estudi de la música i com abordar-la, des de mp3, per convertir-la a WAV i comprimir-la per què sigui operativa.

7

Caminades

Abril: 05 – Arenys de Mar (Cirerers florits). Participants: 16 19 – Vallvidrera – Sant Cugat “ 9 Maig: 06 al 13 – Camino de Santiago: “León – O’Cebreiro” “ 16 17 – Aiguafreda – Tagamanent “ 4

31 – Voltants de l’Ordal “ 12 Juny: 16 – Santa Maria de Gallecs “ 12

Pitch & Putt

VII Campionat JUBICEC : Abril: 07 - Hcp1 Jugadors: 9

21 - Mas Gurumbau “ Suspès per mal temps Maig: 10 – Vallromanes “ 17 Juny: 02 - Montseny “ 12

16 - Mas Gurumbau “ 6

Campionats Intercamps, de Semar : Abril: 06 – Franciac Jugadors: 7

Campionats Match Play, de Semar : Març: 30 – Platja d’Aro Jugadors: 8

VIATGES El viatge a Malta, l’Illa dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Malta, Organitzat per Kulturalia, programat per el dies 15 al 19 de juny, va ser anul·lat per no haver arribar al nombre mínim d’inscripcions requerides.

8

Xerrades – Tertúlies

El dilluns 25 d’abril, 12 companys vam assistir a la xerrada que, amb el titol “Mirar el cel ...”, ens van oferir els amics Carles Guivernau i Jordi Ortega, una xerrada força curiosa i interesant sobre les seves vivències astronò-miques, tot gaudint del passi de diapositives d’algunes de les seves fotografies.

Ja a les portes de l’estiu, el 13 de juny, 11 socis vam assistir a la xerrada de l’amic Max Aguilera qui, amb el lema: “Protegir la protecció”, ens va exposar, davant la temporada de la operació bikini, un tema prou seriós que ens afecta o ens pot afectar, cada cop més, i és la qüestió de com protegir-nos dels efectes dolents del sol i ens va assabentar dels problemes de la pell, tant si és per causa del sol com si les causes son internes, és a dir, que ens hem de cuidar o tractar la pell tant si fa sol, com si no en fa.

Excursions L’excursió a “LA CATALUNYA DEL NORD: Perpinyà i el seu entorn”, programada per el mes de maig, va haver-se d’anul·lar per falta de quòrum. Com hi van haver, però, diversos companys interessats en fer-la, l’hem repro-gramat per el pròxim mes de setembre. Per fer l’excursió a Tarragona, el dia quinze de juny, s’hi van apuntar cinquanta companys, però en 24 hores, per

circumstàncies diverses, i van haver 12 baixes, mo-tiu pel qual solament vam ser 38 els qui vam gaudir la sortida per visitar la capital tarragonina. Com ja és habitual, abans d’arribar-hi i va haver la parada tècni-ca de rigor a l’Arboç, per ESMORÇAR. Amb un temps esplèndid i la companyia experimentada de la guia, vam veure la maqueta de la Tàrraco romana, vam visitar el Fòrum (un dels més extensos de l’imperi Romà) i també la Torre del Pretori, el Circ, el majestuós Amfiteatre i la Catedral (reformada re-centment). En acabar la visita vam dinar al Restau-rant El Tiberi, a on vam poder assaborir un generós Bufet lliure català.

9

Un any més, i ja en fa un grapat,

un grup de companys anem fent

el "Camino de Santiago" per eta-

pes.

Tot va començar una mica en

broma, una mica en serio, i amb

més respecte que altra cosa, el

primer any varem fer el tradicional

Sárria-Santiago, quatre amics,

l’Amadeu Bitriu, el Valentí Carner -

el meu consogre-, jo mateix i ani-

mats pel company Esteve Muntal,

qui va ser el nostre conseller i

mentor.

El segon any, engrescats per l'èxit

del primer, ens vam atrevir amb el

"Camino Inglés" (10 caminants) i

l'any següent li va tocar el torn al

"Camino Portugués" (12 cami-

nants).

Una vegada fet tot això, ens vam

preguntar: i perquè no ho fem

des de Roncesvalles ?. Dit i fet, i

així ens vàrem posar en marxa !.

Desprès d’alguns anys (no mas-

ses) i aproximadament 500 Km.

de caminades, aquest any hem

fet la penúltima etapa.

Val a dir que ens va captivar l'idea

i dels quatre companys del primer

any aquest som setze els que ho

hem fet fins O ‘Cebreiro.

Vull mencionar ex-

pressament als

amics Jordi Giro-

nella i Jordi Barrull,

que per motius de

salut no ens han

pogut acompanyar,

però en Barrull

amb un gest molt

emotiu ens va

acomiadar a l'esta-

ció de Sants.

Comptem amb ells

per l'etapa final de

l’any que ve.

No és la meva

intenció fer d'a-

quest escrit una guia del viatge

del "Camino", tot el contrari, m'a-

gradaria poder expressar tot allò

que no està en les guies.

El "Camino" i això ho sabeu al-

guns que l'heu fet total o parcial-

ment, és com la vida mateixa,

moments de joia, de patiment, de

descoberta de natura, molts mo-

ments de estar sol amb tu mateix,

moments que penses "i que faig

jo aquí ?" i com diu un conegut

meu "con lo bien que se está en

casa".

Moments

de xerino-

la amb els

com-

panys,

reunions

molt agra-

dables en

els dinars

que fèiem

(menú del

peregrino)

que tam-

bé han

servit com

a desco-

bertes

gastronòmiques. Feia força pat-

xoca veure una taula amb setze

companys

EL MEU "CAMINO DE SANTIAGO"

10

Hem adquirit cultura, hem tingut

possibilitats de conèixer pobles

molt interessants al llarg d'aquest

periple, esglésies, capelles i

monestirs, i també hem participat

en alguna festa local (Santo

Domingo de la Calzada)

Hem dormit en hotels, fins i tot de

quatre estrelles, en pensions de

cap estrella ni res que se li

assemblés, en pisos (Pamplona),

però sempre amb bon humor i

companyonia.

S'han viscut força anècdotes,

però permeteu-me que recordi

una en particular que ens va

posar a prova a tots els

participants.

Va ser en el Camino Inglés

(Ferrol-Santiago), la penúltima

etapa era Hospital de Bruma a

Sigüeiro (24,8 Km.)

El dia va tenir una mica de tot,

sol, pluja ... temps normal per

aquella zona.

Arribem a Següeiro, desprès de

fer l’etapa i els 24,8 km.!, i anem

a un bar restaurant a dinar.

Un cop acabats parlem de anar a

dormir a Santiago via bus i al dia

següent tornar i començar l'

etapa on la havíem deixat.

Al soroll de les nostres

converses, s'acosta un "parro-

quiano", que s'identifica com a

natural del poble, però que ha

viscut mols anys a Barcelona.

Desprès de convidar-lo a una

cervesa, ens diu que Santiago

està allà mateix i que no cal fer

aquesta moguda, que Santiago

està aquí mateix, que es un

moment ...

No varen servir per res ni els

plànols ni la informació

que portàvem. Ens va

motivar tant que

desprès de fer el cafè,

vam continuar la ruta.

Van ser 16,5 Km, més

fins la plaça de l'

Obradoiro ...

En total 41,3 Km. alguns d'ells

amb pluja i que ha estat el meu

record en un dia.

El "paio" ens va donar una lliçó de

motivació

El "Camino", crec jo, és un esforç

mental més que físic, tenint en

compte que una mica t´ha

d’acompanyar el físic i sobre tot

les cames i els peus. És un molt

bon exercici de relacions

humanes: tinc l’orgull de dir que

aquesta experiència m'ha permès

conviure amb una sèrie de

persones que fins aquestes

circumstancies poc sabia d'elles i

que considero a tots amics

meus.

Al llarg d'aquest anys, que jo

sàpiga, no s'ha produït cap

enemistat, tot al contrari, s'ha

creat un nou grup de caminaires

anomenats "Caminants de la

costa" que periòdicament pro-

gramen altres sortides.

Us he de dir que personalment

em sento molt orgullós d'haver

arribat fins aquí, crec que he

compartit moltes experiències

amb els companys, i ara toca

esperar al proper maig 2017 per

culminar el "Camino".

Per cert, ja que parlo de l'any

2017, amb els companys de la

Junta, estem estudiant com fer

per tal que els que vulgueu ens

pugueu acompanyar a l'arribada a

la tomba de l’Apòstol i viure un

cap de setmana a Santiago. Us

mantindrem infor-mats !

Us espero al “Camino 2017” !!!

Carles Rosel

11

A l’Assemblea General de l’Associació celebrada el passat mes de maig, a l’esmorzar posterior que compartim

tots el socis assistents, en Manel Fernández encarregat des de fa molts anys del càtering que se serveix i del que

gaudim tots nosaltres any rera any, ens va portar una grata i “dolça” sorpresa: unes meravelloses i boníssimes

rosquilles fetes per ell mateix.

Els que les vàrem degustar, vam quedar encantats amb el sabor que ens van deixar les rosquilles al nostre

paladar. Per això li vam demanar, que ens facilités la recepta per publicar-la a la propera edició de la nostra revista

FETS. Com no podía ser d’altra manera, el Manel ens ha enviat la recepta que us detallem a continuació, pels que

vulgueu provar de dedicar-vos a la pastisseria.

Gràcies Manel.

10 cullerades soperes de oli d'oliva

10 cullerades soperes de sucre.

10 cullerades soperes d'anís dolç

1 got de suc de taronja/llimona natural

5 sobres de llevat

ratlladures de dues taronges.

1.100 grams de farina per pastissos.

1er.- Escalfar l'oli d'oliva i fregir un tros de pell de taronja. Deixar refredar.

Ratllar la pell de les dues taronges. Retirar i llançar la pell fregida.

2on.- Separar les clares dels ous i batre fins a punt de neu.

3er.- En un bol gran, mescleu 1 kl. de farina, el sucre, els sobres de llevat i les ratlladures.

Feu una forma de volcà, poseu dins el suc de les taronges, l’anís, l’oli (fred), rovells i clares

d’ous. Mescleu tot ben bé, fins a fer una massa compacta.

Perquè no s’enganxi a la fusta, aboqueu una mica de farina dels 100 grams que queden

i seguiu treballant com un forner. La pasta ha de quedar compacta però no "dura".

Un cop ben treballada, poseu-la en un bol amb una mica de farina al fons i tapeu-lo.

Heu de deixar reposar la massa una hora.

Desprès veureu que podeu agafar trossets de massa petits per a fer les rosquilles, i anar-les

deixant sobre la taula en la que prèviament haurem passat una mica d'oli per que no s'agafin.

Quan ja les tinguem totes fetes (seran més de un centenar), prepararem l'oli per fregir.

4art.- En un paella fonda i grandeta, aboqueu un litre d'oli de girasol. Escalfeu-lo amb un tros de

pell de llimona o taronja, pel sabor, i quan estigui calent, però no bullint i aneu posant

d'una en una, les rosquilles al foc. Un cop ben rosses, aparteu-les en plata grossa i

deixeu-les refredar.

5é.- Preparar un almívar claret, amb un tros de pell de llimona, i aneu banyant les rosquilles.

A continuació, empolvoreu amb sucre i ... A MENJAR.

Bon profit a tots / totes !!!

LES ROSQUILLES D’EN MANEL

RECEPTA DE ROSQUILLES DE TARONJA

INGREDIENTS: 5 ous de gallina

12

ASSEMBLEA GENERAL 2016

El dia 20 del passat mes d’abril, es va celebrar, com està establert estatutàriament, l’Assemblea General de Socis. En acabar, com de costum, hi va haver un petit refrigeri en el decurs del qual vam poder saludar-nos i fer petar la xerrada. Aquest és un petit recull de fotografies obtingudes durant el seu desenvolupament.

13

DITES CATALANES

Juliol

Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar. Aigua de juliol, omple el cossiol. Pel juliol, amb poc foc, bull el perol.

Agost

Les pluges d’agost, duen la tardor. Estiu sec, tardor molla. A l’agost bull el mar i el most.

Setembre Al setembre cadascú cull el que sembre. El setembre s’endú els ponts o asseca les fonts. Pel setembre cull les pomes abans no vinguin les bromes.

Octubre

Si a l'octubre fa bon fred, mor el cuquet. Quan l'octubre fa la fi, Tots-Sants és al

dematí. Octubre el vanitós, cobrix set llunes enganyós.

Novembre

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.

A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre.

Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat.

Desembre

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Per Sant Tomàs, fred al nas. La Missa de Nadal per tot l'any val.

VIATGES

a mida per JUBICEC

LA CATALUNYA DEL NORD: PERPINYÀ I EL SEU ENTORN

Finals de Setembre de 2016 (3 dies, 2 nits)

AUTOCAR+HOTEL 3*+PENSIÓ COMPETA +VISITES AMB GUIES

LA SICILIA DE MONTALBANO I RUTA BARROCA

Del 25 al 30 d’octubre 2016 ( 6 dies, 5 nits) AVIÓ+ HOTEL 3*+ PENSIÓ COMPLETA+

AUTOCAR+VISITES AMB GUIES

JERUSALEM I PETRA

AUTOCAR+VISITES AMB GUIES

Novembre 2016, dates a determinar (8 dies,7 nits) AVIÓ+HOTEL 3*+PENSIÓ COMPLETA+

14

LLIURAMENT DE PLAQUES Un dels actes més agraïts de l’Assemblea és, sens dubte, el lliurament de plaques commemoratives als com-panys que van entrar a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, fa 50 anys. Aquests són els que les van rebre aquest any: Ramon Plaja, Aureli Temprano, Antoni Bergès, Jesús García, Joan B. Vellvé, Vicenç Pera, Jesús L. Monge, Joaquim Llach, Antoni Nicolau, Luis Gutierrez, Orland Mena, Manel Mas, Josep Maria Figuerola i Vicente Tejedor. Van excusar la seva presència Joan de Déu Mondria, José Luis Marín i Joan Buch.

15

Carrer Grau (Sant Andreu- Barcelona)

Per Albert Serrano

Moltes ciutats i pobles d’un país tan divers com Catalunya, tenen racons que formen part de la seva història, perquè han estat testimonis entranyables de l’evolució i transformació de les pròpies ciutats en el decurs del temps. Aquests indrets són gairebé desconeguts per tothom, forans i turistes, ja que els han eclipsat els grans monuments de la ciutat. Difícilment veurem a un turista per aquests carrers, tret que s’hagi perdut.

Un d’aquests racons de Barcelona, és el carrer Grau al barri de Sant Andreu, situat entre els carrers d’Agustí Milà i Gran de Sant Andreu.

És un passatge força tranquil de cases baixes, sense cotxes ni fums, normalment només transitat pels propis veïns. És, potser, un dels últims vestigis de l’antic poble de Sant Andreu del Palomar, ja que porta a la memòria records del poble que va ser abans de ser engolit per la gran urb.

Antigament, en aquests terrenys estava situada la masia de Can Grau, fins que al segle XIX, van ser urbanitzats i venuts per parcel·les en les que, poc a poc, es van construir les cases que avui componen l’actual carrer Grau. A cada habitatge, a l’altra banda del carrer, li corresponia un petit hort i per això va ser conegut com el “el carrer de les hortes”. El model urbanístic és molt semblant al d’algunes localitats del Maresme barceloní, sent algunes d’aquestes cases, junt als seus horts i jardins, catalogades dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Però el més interessant d’aquest petit racó barceloní, són les cases dels números 56 i 58 que són propietat de la família Castells. El Sr. Isidre Castells al

jubilar-se, va construir amb ciment i rajoles, als patis de les cases, per amor a la seva terra, “la Catalunya en petit”, un miniparc temàtic de quasi un centenar de monuments i edificis famosos.

Aquí hi trobarem al jardí i a la vista de tothom, en miniatura, l’Arc del Triomf, la Sagrada Família, la Font de Canaletes, el Monestir de Ripoll, Montserrat i els escuts de Sant Jordi i el Barça, entre d’altres.

Per tot això i pel colorit de les cases, val la pena perdre’s en aquest bonic racó de Barcelona.

RACONS DE CATALUNYA

16