““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”

Esther Vilalta

@phigalg2

http://blocs.xtec.cat/esport http://www.scoop.it/t/llanca-t-a-fer-esport

És l’estudi de com les estructures i funcions del nostre cos es veuen alterades quan estem

exposats a sèries agudes i cròniques de l’exercici

La FISIOLOGIA DE L’ESPORT aplica els conceptes de la fisiologia de l’exercici a l’entrenament de l’esportista i a

millorar el seu rendiment esportiu

INDICADORS EXTERNS

INDICADORS INTERNS

-DISTÀNCIA RECORREGUDA

- TIPUS I INTENSITATS DELS DESPLAÇAMENTS

-DURADA DELS DESPLAÇAMENTS

-FREQÜÈNCIA CARDÍACA

- LACTACIDEMIA

-VARIACIONS BIOQUÍMIQUES

-GLUCÓGEN MUSCULAR

CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA

APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995):

10104m.; Pirnay (1993)...

2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA

Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren

diferències entre la primera i la segona part d’un partit.

La estadística de la UEFA reforzó la sensación de que el partido de Messi fue discretísimo. Y la media de la temporada lo muestra. Según la distancia recorrida por los jugadores, en el Calderón solo recorrió 6.853 metros,

prácticamente la mitad de los 12.280 que hizo el rojiblanco Koke, autor del gol.En sus seis partidos en Champions esta campaña, el argentino ha promediado 8.025 metros por partido y en el que más hizo fue ante el Ajax, en la primera

jornada, en la que llegó a 8.647.Esas cifras le dejan como el azulgrana que menos metros recorre cada 90

minutos, justo por detrás de Mascherano (8.576) y lejos de Cesc (12.050), el líder de esta particular clasificación en el equipo.

Si la comparativa se traslada a jugadores de otros equipos, Messi es la estrella que menos metros recorre. Ribery, Robben, Rooney u Özil superan los 11

kilómetros por partido. Incluso Giggs, a sus 40 años, llega a los 10.951 metros, por los 9.902 de Cristiano o los 9.899 de Diego Costa.

Leer más:La plantilla del FC Barcelona, indignada con el partido de Leo Messi ante el Atlético de Madrid en Champions - MARCA.com

3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP

CENTRALS 7759m ds 521

LATERALS 8245m ds 816

MITJOS 9805m ds 710

DAVANTERS 8397m ds 710

(Reilly i Thomas 1976)

ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS

4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)

32% CAMINANT- 42% TROTANT

11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES

5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10

SALTS : 8,5+/-4

CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8

SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):

-Central 12

-Pivot defensiu 15

-Interior 30

-Davanter 20-30

“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O

ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA

Oscil·len entre 925m. i 7558m., amb una mitjana de

6338m. (Ben Abdelcrim i Col. 2010).

La desviació estàndard és molt elevada, conseqüència de la idiosincràsia de la normativa del bàsquet i la possibilitat de fer

substitucions...

EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP

2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

11,5% ACCIONS D’ALTA INTENSITAT – 11% INTENSITAT MODERADA- 14% BAIXA INTENSITAT – 63% RECUPERANT

34,6% DEL TEMPS ES FAN MOVIMENTS “ARRASTRANT” ELS PEUS (mov. Laterals)

31,2% DEL TEMPS EL JUGADOR FA CARRERA

EL 4,6% SALTS I EL 29,6% CAMINA

3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CANVIS DE DIRECCIÓ SALTS (42-46)

CONTACTES AMB L’ADVERSARI SPRINTS

PODEM CONSIDERAR EL BÀSQUET COM UN ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE

ES PRODUEIXEN UNS 1000 CANVIS D’ACCIÓ!!!!

LA DURADA DE LES ACCIONS INTENSES OSCIL·LA ENTRE ELS 2” I ELS 5”...ES PRODUEIXEN ACCIONS MOLT

INTENSES (2”) CADA 21” DE JOC

CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA

Oscil·len entre 4000m. i 6000m.* 5.500 m(+-) 2000 m (Bisciotti, 2001)• 4.152 m ( Konzak, 1990)

• 4.083 m (García Cuesta, 1982)• 6.000 m ( Jewtushenko, 1992)

• 5.800 m ( Ekblom, 1996)• 5.600-6.000 m ( Latiskevits, 1996)

Atenció a la possibilitat de fer substitucions...

EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP

2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

Intensitat màxima 75%

Intensitat sub.-máxima 14%

Intensitat lenta 7%

Caminar- marxa 4%

3557 mExt. Izq

4083 mExt. Dch

3464 mLat. dch

2857 mLat. Izq

3531 mPivot

3498 mMedia

3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

Ø Canvis de ritme: 190

Ø Canvis de direcció: 279

Ø Salts: 20

Ø Combats: 130-140

Ø Llançaments a porteria: 9-10(per equip 50-60)

Ø Blocatges: 20-25

PODEM CONSIDERAR EL HANDBOL COM UN ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE...

CÀRREGA FÍSICA INTERNA

INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...

-La freqüència cardíaca mitjana durant un partit de futbol es situa al voltant del 85% de la freqüència cardíaca

màxima. (ex: 160-170ppm) (*Porter 130ppm)

-La freqüència cardíaca mitjana en un partit de handbol es situa entre 165 i 178 ppm.

EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT...

1. Freqüència cardíaca1. Freqüència cardíaca

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:20:00 0:40:00 1:00:00 1:20:00 1:40:00

RC / ppm

Tiempo

Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]

PersonaEjercicioDeporte

Nota

FechaHoraDuración

Selección

EquipoCadenciaPotencia

Velocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3

F.C.PALAFRUGELL03/08/2005 08:46 p.mFUTBOL

08:46:05 p.m03/08/2005

1:50:20.0

0:00:00 - 1:50:20 (1:50:20.0)

Equipo Polar

149 / 194 80 - 160

80 - 160 80 - 160

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Tiempo: 0:00:00 RC: 0 ppm Velocidad: 0.0 km/h

Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios

2. Lactacidèmia2. Lactacidèmia

ÀCID LÀCTIC: substància generada a les cèl·lules com a producte de la degradació de la glucosa, i especialment a les cèl·lules musculars durant l’exercici.

Bloquegen metabòlicament la síntesi d’ATP

Genera fatiga i dolor muscular

*Els valors de lactacidèmia al finalitzar un partit de futbol oscil·len entre 2,1 i 15,5 mml/L

*Els valors en el handbol oscil·len entre 4 i 9 mml/L

3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)

El consum d’oxigen representa el volum d’oxigen consumit durant qualsevol tipus d’esforç, indicant la

capacitat de l’organisme d’utilitzar l’oxigen. Aquest consum augment a mesura que incrementa la intensitat de l’exercici, fins que arriba a un punt on ja no ho pot fer més,

tot i que segueixi incrementant la intensitat, és el que s’anomena VO2max.

El consum d’oxigen reflexa la capacitat per captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les

funcions respiratòries, hemàtiques, cardiovasculars i musculars.

Handbol: entre 54-57ml/kg/min

Futbol: 60 ml/kg/min

GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)

GENERAL IIApareixen elements coordinatius propis del nostre esport, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.

GENERAL

Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del nostre esport de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)

DIRIGIDA

Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc

ESPECÍFICA

COMPETICIÓ Competició entrenament, amistosos, partits lliga...

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

MECANISME DE DECISIÓ

LES MEVES CAPACITATS

MEMÒRIA

Codi Perceptiu

Contrastació

OBJECTIU DE LA

ACCIÓ QUÈ?

PROGRAMA D’ACCIÓ

COM?

MECANISME D’EXECUCIÓ

SISTEMA NEUROMUSCULAR

GEST

Vinculat a la capacitat condicional, coordinativa i tècnica del jugador

PERÍODE DE TRANSICIÓPERÍODE DE TRANSICIÓ• El seu objectiu principal és la recuperació de

l’organisme. Disminueix considerablement el volum i la intensitat de l’entrenament. S’aprofita per realitzar el treball compensatori.

GENERAL GENERAL (PRETEMPORADA)(PRETEMPORADA)

- Crea la base de l’entrenament - Predomina el volum sobre la intensitat. - Té una durada de 4 a 6 setmanes. - El període comença amb poc treball a un

intensitat baixa i finalitza amb el màxim volum de treball amb una intensitat progressiva.

- No hi ha competicions.

GENERAL IIDIRIGIDA

• L’objectiu és el de mantenir el nivell de forma assolit i “afinar” el rendiment, aconseguint el màxim nivell en la competició més important.

COMPETICIÓCOMPETICIÓ

DIRIGIDES ESPECÍFIQUES

La mesura antropomètrica de l’individu més utilitzada és el pes, tot i que aquesta dada per si sola ens diu poca cosa del subjecte.

Fins i tot l’índex de massa corporal no deixa de ser un

valor poc fiable. Hem de tenir en compte que

l’important no és el què peses, sinó el què et pesa.

ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)

IMC= pes/talla2

kg m

Valors normals: H= 22-24 D= 21-23

Valors enfermetats cardiovasculars: H= >27,8 D= > 27,3

Primesa: H= <20 D= <19

El percentatge de greix corporal és l’índex més emprat per avaluar la composició corporal. Els percentatges òptims de greix corporal es situa al voltant del 15% en homes i en un 22% en les dones. (es consideren

obesos quan es troben en més del 25% i del 33% respectivament).

SOMATOTIPUSSOMATOTIPUSÉs l’estudi de la forma del cos en un moment determinat

La representació del somatotipus es determina per tres components:

-Endomòrfic

-Mesomòrfic

-Ectomòrfic

Endomòrfic

Ectomòrfic

Mesomòrfic

Cos de formes rodones, amb predomini del component de

greix.

Cos amb predomini de la massa muscular.

Cos alt, prim i fràgil. Longilini.

Com s’obtenen aquestes dades?

El mètode més habitual és el del Health-Carter, a partir de les següents dades:

- Talla – Pes – Plecs cutanis (tricipital, subescapular, suprailíac, medial de la cama) – Diàmetres ossis (biepicondiliar de l'húmer, biepicondiliar

del fèmur) –Perímetres musculars (braç flexionat i contret, cama màxim de relaxada)

Balances de composició corporal

SOMATOCARTASOMATOCARTA

És la representació gràfica del somatotipus a partir d’un eix de coordenades.

Cada component s’organitza en 9 estadis, essent l’1 en menor i el 9 del major.

És imposible trobar una forma pura de somatotipus...per

exemple 1-1-9.

La lectura es fa a partir deX = ECTO - ENDO

Y = 2 MESO - (ECTO + ENDO)

Mesomorfia

Endomorfia Ectomorfia

CLASSIFICACIÓ DE SUBJECTE EN FUNCIÓ DE LA LOCALIZACIÓ.

• Endomorfos, Mesomorfos i Ectomorfos balancejats.• Mesomorfo-Endomorfo.

• Mesomorfo-Ectomorfo.• Endomorfo-Ectomorfo.• Prefix del component més allunyat + Sufix del més proper.

– Meso-Endomorfo– Endo-Mesomorfo– Ecto-Mesomorfo– Meso-Ectomorfo– Endo-Ectomorfo– Ecto-Endomorfo