1
Flaire de canvis P er a què serveix una bien- nal d’arquitectura? Pocs dies després d’haver-ne tornat, convé fer una re- flexió sobre tot el que s’hi exposa i fer-ne una interpretació crí- tica. Una mostra que permet reunir el bo i millor de la professió inter- nacional hauria de servir com a mí- nim per esbrinar quins són els valors que definiran l’arquitectura dels propers anys, com s’interpreta el moment que estem vivint i quina és la resposta que es proposa. Qui visi- ti la 13a Biennal de Venècia sota aquesta perspectiva potser en sor- tirà decebut, però si està prou atent probablement serà capaç de detec- tar, entre la immensa quantitat de material exposat, algunes propostes que semblen allunyar-se de l’espec- tacle que ens ha envoltat aquests darrers anys. Es proposa, en efecte, una arquitectura més ètica i adequa- da al moment socialment convuls que estem vivint. Vegem-ne alguns exemples. La contribució d’Alemanya, per exemple, amb el suggerent títol Re- duce, reuse, recycle, proposa estudi- ar i identificar el que s’ha construït i establir estratègies que permetin reciclar-ho per a nous usos, i dóna a entendre que ara no és el moment de construir més sinó que cal fer una gestió intel·ligent del que ja te- nim. Un pavelló extremadament elegant que resumeix cadascun dels projectes presentats en una sola imatge de grans dimensions i un co- mentari explicatiu. Una instal·lació amb una idea clara i entenedora, que reivindica una nova manera de pensar les nostres ciutats. El pavelló dels Estats Units, so- ta el nom Spontaneous interventi- ons, documenta una gran quantitat d’iniciatives ciutadanes que milloren les ciutats sense haver d’esperar l’arribada de plans que sempre triguen més del necessari. Un cant a l’ac- titud activa i a la imagi- nació amb propostes tan senzilles com tancar un carrer al trànsit per con- vertir-lo en espai públic, transformar un edifici desocupat en un centre d’art o localitzar solars per autoges- tionar horts que aportin fruita i ver- dura fresca als veïns de Brooklyn. El guanyador del premi al millor pavelló nacional, el Japó, mostra el procés per dissenyar un habitatge ti- pus per als habitants de Rikuzenta- kata que van perdre el seu en el tsu- nami del 2011. A les parets del pave- lló s’hi poden veure les impactants imatges d’abans i després de la ca- tàstrofe, i l’exposició es planteja com pot ajudar l’arquitectura en aques- un veritable barri urbà en alçada, amb una gran energia vital reflecti- da en les imatges d’Iwan Baan, curi- osament el fotògraf que ha docu- mentat les arquitectures més fastu- oses dels darrers anys. Aquest pro- jecte ha originat una gran polèmica pel que té d’explotació intel·lectu- al i esteticista de la misèria, igno- rant les greus i complexes proble- màtiques socials que l’han generat, i d’aquesta manera il·lustra els pe- rills d’aquest tipus d’exposicions. En canvi, una de les presències més honrades, fresques i propositi- ves de la Biennal és la dels anglesos Caruso St. John, que mostren com un grup de set estudis d’arquitectu- ra europeus miren d’establir conti- nuïtats amb l’arquitectura prèvia al Moviment Modern, tot partint de conceptes com proporció, orna- ment, color i un cert gust per la in- tervenció en edificis existents. Aquesta esplèndida exposició, i al- gunes més, justifica per ella sola la visita a Venècia. Per a qui ho vulgui veure, doncs, la 13a Biennal d’Arquitectura de Ve- nècia marca una tendència que evi- dencia els canvis necessaris que ha d’emprendre l’arquitectura si vol es- devenir més útil. Conceptes com la contenció formal, el reciclatge d’edi- ficis existents i la continuïtat torna- ran a ser protagonistes. No deixa de ser preocupant, però, que siguin els països més rics i desenvolupats els més conscienciats en aquesta nova actitud; les seves propostes contras- ten enormement amb les arquitec- tures fastuoses d’alguns pavellons nacionals i de les grans figures de sempre, que al seu costat esdevenen extremadament banals i anacròni- ques. El temps, probablement, les acabarà posant al seu lloc. tes situacions d’emer- gència: a partir de l’apro- fitament de materials de l’entorn i l’autoconstruc- ció, una instal·lació d’una gran bellesa presenta de- senes de petites maque- tes que, tot i la desgràcia, no renuncien a la capaci- tat de l’arquitectura de construir una vida més confortable, agradable i bella. Algunes propostes de l’exposició central de l’Arsenale, Common ground, coordinada per David Chip- perfield, van en la mateixa línia, tot i que trepitgen un terreny perillós. La que ha guanyat el Lleó d’Or, per exemple, és una instal·lació anome- nada Torre David / Gran horizonte, que mostra un gratacel abandonat de 45 plantes al centre financer de Caracas. L’edifici ha estat ocupat es- pontàniament per una comunitat de més de 750 famílies i constitueix JORDI BADIA ARQUITECTE La Biennal marca una tendència a la contenció formal i al reciclatge d’edificis existents ZOÍ CASIMIRO O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Fecha: Sección: Páginas: 14353 80000 1550 € 18/09/2012 DEBATES 26

Flaire de canvis

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La Biennal marca una tendència a la contenció formal i al reciclatge d’edificis existents

Citation preview

Flaire de canvis

Peraquèserveixunabien-nal d’arquitectura? Pocsdies després d’haver-netornat, convé fer una re-flexiósobretotelques’hi

exposaifer-neunainterpretaciócrí-tica. Unamostra que permet reunirel bo i millor de la professió inter-nacional hauria de servir com amí-nimperesbrinarquinssónelsvalorsque definiran l’arquitectura delspropers anys, com s’interpreta elmoment que estemvivint i quina ésla resposta que es proposa.Qui visi-ti la 13a Biennal de Venècia sotaaquesta perspectiva potser en sor-tirà decebut, però si està prou atentprobablement serà capaç de detec-tar, entre la immensa quantitat dematerialexposat,algunespropostesque semblenallunyar-sede l’espec-tacle que ens ha envoltat aquestsdarrers anys. Es proposa, en efecte,unaarquitecturamésèticaiadequa-da al moment socialment convulsque estem vivint. Vegem-ne algunsexemples.

La contribució d’Alemanya, perexemple, ambel suggerent títolRe-duce, reuse, recycle, proposaestudi-ar i identificar el que s’ha construïti establir estratègies que permetinreciclar-ho per a nous usos, i dónaaentendrequearanoés elmomentde construir més sinó que cal feruna gestió intel·ligent del que ja te-nim. Un pavelló extremadamentelegantqueresumeixcadascundelsprojectes presentats en una solaimatgedegransdimensions iunco-mentari explicatiu.Una instal·lacióamb una idea clara i entenedora,que reivindica una novamanera depensar les nostres ciutats.

El pavelló dels Estats Units, so-ta el nom Spontaneous interventi-ons, documenta una gran quantitat

d’iniciatives ciutadanesque milloren les ciutatssense haver d’esperarl’arribada de plans quesempre triguen més delnecessari.Uncanta l’ac-titud activa i a la imagi-nacióambpropostes tansenzilles com tancar uncarreral trànsitper con-vertir-loenespaipúblic,transformar un edificidesocupat en un centred’arto localitzarsolarsperautoges-tionarhortsqueaportin fruita iver-dura fresca als veïns de Brooklyn.

El guanyador del premi almillorpavelló nacional, el Japó,mostra elprocésperdissenyarunhabitatgeti-pus per als habitants de Rikuzenta-kata que vanperdre el seu en el tsu-namidel 2011.A lesparetsdel pave-lló s’hi poden veure les impactantsimatges d’abans i després de la ca-tàstrofe, i l’exposicióesplantejacompot ajudar l’arquitectura en aques-

un veritable barri urbà en alçada,ambuna gran energia vital reflecti-daen les imatgesd’IwanBaan,curi-osament el fotògraf que ha docu-mentat lesarquitecturesmés fastu-oses dels darrers anys. Aquest pro-jecte ha originat una granpolèmicapel que té d’explotació intel·lectu-al i esteticista de la misèria, igno-rant les greus i complexes proble-màtiques socials que l’han generat,i d’aquesta manera il·lustra els pe-rills d’aquest tipus d’exposicions.

En canvi, una de les presènciesméshonrades, fresques i propositi-ves de la Biennal és la dels anglesosCaruso St. John, quemostren comungrupdesetestudisd’arquitectu-ra europeusmiren d’establir conti-nuïtatsambl’arquitecturaprèviaalMoviment Modern, tot partint deconceptes com proporció, orna-ment, color i un cert gust per la in-tervenció en edificis existents.Aquesta esplèndida exposició, i al-gunesmés, justifica per ella sola lavisita a Venècia.

Per a qui ho vulgui veure, doncs,la13aBiennald’ArquitecturadeVe-nèciamarca una tendència que evi-dencia els canvis necessaris que had’emprendrel’arquitecturasivoles-devenirmés útil. Conceptes com lacontencióformal,elreciclatged’edi-ficis existents i la continuïtat torna-ran a ser protagonistes.Nodeixa deser preocupant, però, que siguin elspaïsos més rics i desenvolupats elsmés conscienciats en aquesta novaactitud; lessevespropostescontras-ten enormement amb les arquitec-tures fastuoses d’alguns pavellonsnacionals i de les grans figures desempre,quealseucostatesdevenenextremadament banals i anacròni-ques. El temps, probablement, lesacabarà posant al seu lloc.

tes situacions d’emer-gència:apartirde l’apro-fitament dematerials del’entorni l’autoconstruc-ció,unainstal·laciód’unagranbellesapresentade-senes de petitesmaque-tesque, tot i ladesgràcia,norenunciena lacapaci-tat de l’arquitectura deconstruir una vida mésconfortable, agradable ibella.

Algunespropostesde l’exposiciócentral de l’Arsenale, Commonground, coordinadaperDavidChip-perfield, van en lamateixa línia, toti que trepitgen un terreny perillós.La que ha guanyat el Lleó d’Or, perexemple, ésuna instal·lacióanome-nadaTorre David / Gran horizonte,quemostra un gratacel abandonatde 45 plantes al centre financer deCaracas.L’edificihaestatocupates-pontàniament per una comunitatdemésde750 famílies i constitueix

JORDI BADIA

ARQUITECTE

LaBiennalmarca unatendència ala contencióformal i alreciclatged’edificisexistents

ZOÍ CASIMIRO

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

14353

80000

1550 €

18/09/2012

DEBATES

26