Flaire de canvis

Peraquèserveixunabien-nal d’arquitectura? Pocsdies després d’haver-netornat, convé fer una re-flexiósobretotelques’hi

exposaifer-neunainterpretaciócrí-tica. Unamostra que permet reunirel bo i millor de la professió inter-nacional hauria de servir com amí-nimperesbrinarquinssónelsvalorsque definiran l’arquitectura delspropers anys, com s’interpreta elmoment que estemvivint i quina ésla resposta que es proposa.Qui visi-ti la 13a Biennal de Venècia sotaaquesta perspectiva potser en sor-tirà decebut, però si està prou atentprobablement serà capaç de detec-tar, entre la immensa quantitat dematerialexposat,algunespropostesque semblenallunyar-sede l’espec-tacle que ens ha envoltat aquestsdarrers anys. Es proposa, en efecte,unaarquitecturamésèticaiadequa-da al moment socialment convulsque estem vivint. Vegem-ne algunsexemples.

La contribució d’Alemanya, perexemple, ambel suggerent títolRe-duce, reuse, recycle, proposaestudi-ar i identificar el que s’ha construïti establir estratègies que permetinreciclar-ho per a nous usos, i dónaaentendrequearanoés elmomentde construir més sinó que cal feruna gestió intel·ligent del que ja te-nim. Un pavelló extremadamentelegantqueresumeixcadascundelsprojectes presentats en una solaimatgedegransdimensions iunco-mentari explicatiu.Una instal·lacióamb una idea clara i entenedora,que reivindica una novamanera depensar les nostres ciutats.

El pavelló dels Estats Units, so-ta el nom Spontaneous interventi-ons, documenta una gran quantitat

d’iniciatives ciutadanesque milloren les ciutatssense haver d’esperarl’arribada de plans quesempre triguen més delnecessari.Uncanta l’ac-titud activa i a la imagi-nacióambpropostes tansenzilles com tancar uncarreral trànsitper con-vertir-loenespaipúblic,transformar un edificidesocupat en un centred’arto localitzarsolarsperautoges-tionarhortsqueaportin fruita iver-dura fresca als veïns de Brooklyn.

El guanyador del premi almillorpavelló nacional, el Japó,mostra elprocésperdissenyarunhabitatgeti-pus per als habitants de Rikuzenta-kata que vanperdre el seu en el tsu-namidel 2011.A lesparetsdel pave-lló s’hi poden veure les impactantsimatges d’abans i després de la ca-tàstrofe, i l’exposicióesplantejacompot ajudar l’arquitectura en aques-

un veritable barri urbà en alçada,ambuna gran energia vital reflecti-daen les imatgesd’IwanBaan,curi-osament el fotògraf que ha docu-mentat lesarquitecturesmés fastu-oses dels darrers anys. Aquest pro-jecte ha originat una granpolèmicapel que té d’explotació intel·lectu-al i esteticista de la misèria, igno-rant les greus i complexes proble-màtiques socials que l’han generat,i d’aquesta manera il·lustra els pe-rills d’aquest tipus d’exposicions.

En canvi, una de les presènciesméshonrades, fresques i propositi-ves de la Biennal és la dels anglesosCaruso St. John, quemostren comungrupdesetestudisd’arquitectu-ra europeusmiren d’establir conti-nuïtatsambl’arquitecturaprèviaalMoviment Modern, tot partint deconceptes com proporció, orna-ment, color i un cert gust per la in-tervenció en edificis existents.Aquesta esplèndida exposició, i al-gunesmés, justifica per ella sola lavisita a Venècia.

Per a qui ho vulgui veure, doncs,la13aBiennald’ArquitecturadeVe-nèciamarca una tendència que evi-dencia els canvis necessaris que had’emprendrel’arquitecturasivoles-devenirmés útil. Conceptes com lacontencióformal,elreciclatged’edi-ficis existents i la continuïtat torna-ran a ser protagonistes.Nodeixa deser preocupant, però, que siguin elspaïsos més rics i desenvolupats elsmés conscienciats en aquesta novaactitud; lessevespropostescontras-ten enormement amb les arquitec-tures fastuoses d’alguns pavellonsnacionals i de les grans figures desempre,quealseucostatesdevenenextremadament banals i anacròni-ques. El temps, probablement, lesacabarà posant al seu lloc.

tes situacions d’emer-gència:apartirde l’apro-fitament dematerials del’entorni l’autoconstruc-ció,unainstal·laciód’unagranbellesapresentade-senes de petitesmaque-tesque, tot i ladesgràcia,norenunciena lacapaci-tat de l’arquitectura deconstruir una vida mésconfortable, agradable ibella.

Algunespropostesde l’exposiciócentral de l’Arsenale, Commonground, coordinadaperDavidChip-perfield, van en lamateixa línia, toti que trepitgen un terreny perillós.La que ha guanyat el Lleó d’Or, perexemple, ésuna instal·lacióanome-nadaTorre David / Gran horizonte,quemostra un gratacel abandonatde 45 plantes al centre financer deCaracas.L’edificihaestatocupates-pontàniament per una comunitatdemésde750 famílies i constitueix

JORDI BADIA

ARQUITECTE

LaBiennalmarca unatendència ala contencióformal i alreciclatged’edificisexistents

ZOÍ CASIMIRO

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

14353

80000

1550 €

18/09/2012

DEBATES

26