Embed Size (px)
Citation preview
r/flflT LLOREnÇ DE/ CflRDfl//flR
BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * JULIOL-AGOST DE 1985 * NO 108
Editorial FLOR DE CARD -2- (130)
Un cop apagat el ressò dels darrers coetsde les festes de Sant Llorenç arriba l'hora del'anàlisi, no per haver assumit el paper dejutges -que no és aquest el nostre paper-, si-nó perquè els actes públics són susceptiblesd'ésser esbrinats pels qui els sustenten econò-micament. I un hi veu, des d'un punt de vistasubjectiu, coses positives i d'altres que no hosón tant, com en tota activitat humana.
Entre les positives hi comptam l'alt graude participació de la gent, que es va abocaral carrer tot fent-nos recordar aquells anysen què la berbena estava centrada en les fi-gures mítiques d'en José Guardiola i n'Anto-nio Machín. També és destacable el correctedesenvolupament de les carreres de cavalls,juntament amb l'interès que el públic hi de-mostrà. Era una tradició llorencina que resta-va dormida des de feia molts d'anys i queconsideram positiu l'haver-la recuperada.Com també és bo que, a la fi, els vells haginaconseguit un local social digne, encara quela gestió començàs fa molts de mesos i pro-duís no pocs enfrontaments polítics. Esperemque l'Associació sàpiga mantenir-lo viu.
Entre les coses que no ens agradaren vo-lem destacar el vergonyós espectacle queoferiren amb el bou, i no feim referència altoreig en sí, sinó a la irregular distribució deses despulles, a la poca publicitat que es vafer del donant i - a la incívica actuació d'al-guns dels qui participaren en el sopar. Són es-pectacles que el poble de Sant Llorenç no téperquè haver de donar.
L'altre punt negatiu és l'alt cost de lesfestes per un llorencí que volgués assistir atots els actes, ja que als milions que haurande descomptar del pressupost s'hi han d'afe-gir les prop de 3.000 pessetes que costava lasuma de totes les entrades.
Sembla, idò, que aquells tímids intents -acomençaments de la dècada dels 70-, d'ence-tar un nou plantejament de festa més popu-lar i participativa (que s'aplicaren a les de laMare de Déu), no calaren gaire dins els es-quemes dels qui avui organitzen les festes pa-tronals, ans bé pareix que es torna als tempsde la festa-espectacle on el públic ha de pa-gar a tots els actes als que té interès en as-sistir.
Flor de CardBolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça; carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119.Juliol-agost de 1985.Número 108.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza
Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda
COL·LABOREN
Llorenç Artigues Tanta tele, no. PortadaEl Còmic 16
3Poesia 3Crònia informal 4Espipellades 8Entropia 15L'Oposició 6Comunicat del PSM 7OTAN - NO! 7Història 9Guillem Nadal 10Lloc Sagrat 20Batec 12Si lleu... 18ComptabilitatBatec 12Per què? 13Informació 14Costums 17
APAGuillem FemeniasJosep Cortès
Ignasi HumbertAntoni Sansó
Ramon RossellóGuillem Pont
Maria Calmés
Antònia ServeraCat. MesquidaCentre MusicalFrancesc Clapés
NOTA
Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels eoiic
propis autors.seus
¿Ho veis com amb paciència tot arriba?
TENIM
-TitiVUI» •( 1»T*HIMV»-
f
FLOR DE CARD -3- (131)
Encara que el curs escolar hagués acabatfeia un parell de setmanes, dia 9 de juliolva tenir lloc la reunió ordinària de la Juntade TAPA, per tractar d'alguns temes relacio-nats amb el curs vinent.
LLIBRES.- Per tercer any consecutiuTAPA es cuidará de la distribució dels lli-bres de texte per tal de poder adquirir elmaterial que ni el Ministeri ni l 'Ajuntamentproporcionen. Seguint les indicacions delsmestres es faran les comandes a EditorialAnaya, Editorial Cort i Distribuidora Rot-ger, i es repartiran la primera setmana desetembre. Oportunament s'indicaran els diesi el lloc.
ESCOLA DE MUSICA.- Recolzant una ini-ciativa que va tenir la Directiva de la Ban-da de Música -i que ens exposà en aquestamateixa reunió-, s'acordà demanar a l 'Ajun-tament la creació d'una Escola Municipal deMúsica, per tal de fomentar l'expressió musi-cal dels al·lots i oferir un ventall més amplede possibilitats d'aprenentatge de diversosinstruments. En cas de que hi venguessin abé la petició estaria també subscrita per elCard en Festa i per l'Escola Card.
ASSEGURANCES.- Un corredor d'assegu-rances ens ha adreçat una carta oferint elsseus serveis. Com que l'actual pòlissa enscobreix fins a finals d'any, consideràrem pre-matur el parlar-ne a la present reunió i hodeixàrem damunt la taula.
PATI.- L'arquitecte municipal ens ha feta sebre que té ordres de tenir el projectedel poliesportiu escolar acabat abans del 30de juliol. Sembla que es farà en tres fases:la primera s'aplanaria la part superior delterreny i es construiria un mur de conten-ció; la segona s'alçarien les columnes i esfaria la placa de formigó; finalment la ter-cera s'enllestiria tot el poliesportiu.
NETE3A.- En vista de que fan obra a l'Es-cola i es posa molta pols a les aules, s'acor-dà suggerir a l'Ajuntament la conveniènciade que la dona que fa net passi la graneràalmanco un pic per setmana, que si ho dei-xam tot pels darrers dies hi ha el perill deque alguna cosa s'hagi fet malbé.
FESTES.- Per tractar de les festes deSant Llorenç es va considerar oportú avan-çar la data de la propera reunió ordinària,que es farà, si no hi ha res de nou, el pri-mer dilluns d'agost.
I sense més assumptes a tractar s'aixecàla reunió.
Poesia
No volgué ser-hoafligida massa burgesaofegada pel consum imposat,
nova massa,que tan sols coneixels colors per la quantitatque el paper confereix,massa que no conjuga el verb estimar
-això sí, coneix "whisky","long dring", "xalet"
abans de casanyet-,els seus fills són els dinersi per lliberar-se es fermen a ells,no volen saber res d'arrelsde les seves arrels,pobrets!ja no saben si son bitllets de viatge0 de mil,es troben beníïïííïíssimconsument cotxaaaaaassos a escarada",amb la butxaca mig plena,
-plena, el que es diu plena,l'hi tenen els de sempre-
no tenen miralls per mirar-se,el seu cap no veu més llunyque arribar a tenir-la ben plena,l'única música que coneixenés el dring-dring dels dinersquan redolen per terra1 el seu ball preferitcórrer-los darrera.
Quedau-vos amb el vostre dring-dringque jo vaig a veure
SI FA SOL
Guillem Femenias
AUTOESCOLACARDASSAR
major, 22
Crònica informal FLOR DE CARD -4- (132)
Una de dues: o que el llevin o que li po-sin una vasa, però d'aquesta manera no poicontinuar. Ja em diràs, sinó, què hi pinta enel saló d'actes de La Sala el primer Plad'Urbanització de Sa Punta de n'Amer, totple de "caminos-de-bruixes-entrelazados",com deia el nostre arquitecte municipal,aferrat a la paret amb cel.lo o xinxetes! Sialgun nostàlgic sentimental el vol conservarper recordar allò que hagués pogut esser ino ha estat, almanco que li augmenti la dig-nitat posant-li una vasa i un vidre. Ara, sicada vegada que se'l miri només ha de ser-vir per agafar una emprenyadura, val mésque el despengin i que el fotin dins el ma-teix calaix que guarda les Normes Subsidià-ries i n'hàgim parlat prou. No ho trobes?
Sí que ho trob, però aquí hem vengut axerrar del ple de la crisi, no de fantasmesurbanístics...
Au idò, arremolinem-nos-hi, però abansde començar jo proposaria que fixàssim unanova terminologia per definir el grup que,ara per ara, duu les riendes de La Sala, quesi hem de dir els Independents-de-Dretes-A-lianza-Popular cada vegada que els hemd'anomenar, no hi guanyarem per tinta. Sius pareix bé d'ara en endavant els diremGrup de Govern, les sigles del qual seranGG, posant, emperò, molt d'esment en no es-criure JEJÉ, encara que soni igual, per allòde que ho podrien pendre a conya i amb lescoses de l 'Ajuntament s'ha de guardar lacompostura que toca. No ve del cas, a horesd'ara, l'esbrinar si s'ho mereixen o no, queaixò surt de l'àmbit que ens hem proposat ala Crònica del Ple, encara que sigui, comdiu la capçalera, Informal.
Ell saps que en duus d'orenga, tu! Hauràsacabat la plana i encara no hauràs comen-çat la crònica!
No. Va, comencem.Els encàrrecs dels projectes del Pes i de
la Unitat Sanitària a l'arquitecte municipalrestaren damunt la taula per manca d'infor-mes de les oportunes Comissions. Almancoera aquesta la raó que argüiren els de l'opo-sició, o sigui, el CEDEESEPESOEPESEEME,però sabem de bona tinta -ja que no se n'a-maguen gens de fer-ho a sebre- que respona la tàctica de boicot que utilitzen per veu-re si faran canviar de maneres al batle. ¿Tucreus que aclariran res?
Pensa-t'ho!La proposta de l'oposició -que en el ple,
no ho oblideu, té majoria- segons la qual escrearia la plaça de Pedagoga Municipal, va
ésser recolzada per unanimitat -sí, ho heullegit bé: per unanimitat-, i, per tant, apro-vada. Mentrestant, atenint les peticions quea tal fi feren els mestres i l 'APA, na MariaBel Sancho continuarà encarregant-se delSMOE, esperem que amb el mateix encertque ho ha anat fent fins ara.
Quanta la* petició del batle de crear unaComissió de Govern integrada per tots elsgrups fora els socialistes, els de l'oposició licontestaren que "ja ho repararia!" i que aveure si feien cara de beneits, ja que si lidiguessin que sí lendemà el batle podria can-viar els membres i no els quedaria altra so-lució que espolsar, amb la qual cosa, natu-ralment, no hi estaven gens d'acord.
Es degué emputar...Va. assegurar que es trobava més totsol
que la una.Pobret!Com podeu suposar el suplement de crè-
dit de prop de 22.000.000 que havia sol·lici-tat el 3E3É, perdó, el GG, va quedar da-munt la taula, així com el cobrament delspadrons, taxes i arbitris, la comissió per re-passar els comptes municipals i els nomsdels carrers de sa Coma.
Aquests polítics nostres no són gens curio-sos. Aiximateix ho podrien deixar clins un ca-laix i nò faria tant de comú com damunt lataula! I no aprovaren res pus?
Sí, hi va haver coses que passaren. La re-collida dels fems, per exemple va quedar talcom la tenim actualment gràcies als vots del'oposició, que, encara que tot d'una no s'a-vengués, després del providencial recreo queva decretar el batle, feren un cos enfrontde les peticions del GG. Per cert, ja ques'ha institucionalitzat definitivament el re-creo, podrien crear la plaça de venedora desíndria i de coco, com a les platges, i entre-tendrien un poc el personal, sempre i quanes tengués la precaució prèvia de llevar-losla closca, no fos cosa que algun contribuentemprenyat, en un moment d'ofuscació, elsles fotés pel cap.
No seria gens extrany. Continua.També va passar allò de les ajudes del
CIM per a obres i serveis municipals. Queda-ren que asfaltarien el camí de Baiati que vades de la carretera de Son Mitjanada fins ala de Calicant, passant per Ses Sitges. Percert, en aquest punt n'Antoni Cuc va ferconstar que no era obligació asfaltar semprecamades amb l'esmentada ajuda, sinó quetambé es podien considerar altres possibili-tats d'inversió... -"Podem fer una església
FLOR DE CARD -5- (133)
nova"- va apuntar el batle amb la secretaesperança de fer punts de cara a una cadavegada més dubtosa possibilitat de salvacióeterna, però la idea no va prosperar.
Tu creus que se n'anirà al Cel?Els contactes que tene a les Altures
m'han donat poques esperances en aquestsentit. No sembla que dugui el camí ade-quat.
A l'assumpte de les ajudes del Consellper a instal·lacions esportives el GG va cla-var un gol a l'oposició, ja que aquests volienque es destinassin al pati de l'escola i els al-tres al camp de futbol (faroles, vestuaris iherba). Per votació van guanyar els de l'es-cola i es va posar la seva proposta en pri-mer lloc, seguida de la dels altres. El pro-blema era que no tenien projecte fet i elplac acabava el 31 de juliol. -No passeupena- va dir el batle, -direm a l'arquitectemunicipal que l'enllestesqui d'hora il'assumpte podrà' tirar envant-. ¿I què di-ries que va ésser "enllestir-lo d'hora"? Idòque fins dia 30 -data del ple que l'haviad'aprovar- no va estar a disposició dels regi-dors per estudiar-lo, i, com que pujava a28.000.000 de pessetes, no gosaren donar-liel ^vist i plau sense parlar-ne. Com a conse-qüència varen haver d'elegir el que estavaen segon lloc. ¿T'ha agradat la jugada?
Hem de reconèixer que no dormen a la pa-lla.
I per fer un projecte que probablementmai no es durà a terme tu, jo i els demésllorencins haurem pagat 700.000 pessetes.
El batle, que es veu que li agrada estarben aconsellat, va fer sebre als asistentsque havia contractat en Mèlia com a asses-sor jurídic de l 'Ajuntament i que li paga-ríem -voltros i jo- un milió i mig de pesse-tes cada any. En Toni Cuc, en Mateu i enMauri no hi estaren d'acord, però va ésserigual perquè tanmateix no els va fer cas.Es veu que la secretària -que també ésmissera i, per tant, està especialitzada entemes municipals- no tracta els assumptesdel caire que li agradaria a en Busco, i, jaque ara no té cap partit on tocar mare, ca-lia cercar una persona que, a més de do-nar-li consell, pogués tenir, en certa maneracontrolats als de l'oposició.
Punyetero!I res més, únicament deixar constància
del subtil atemptat que va ésser objecte elcronista per part del GG.
¿Que et foteren una troncada?No, però com que sabien que arrossegava
un constipat d'aquells tan vitencs, no s'atu-raren de fumar en tot el temps i jo no dona-va raó a tossir.
És ben ver que has d'anar més , viu queuna geneta, i encara no hi val!
Josep Cortès
CRÒNICA GRAFICA del Ple del 30 de juliol, on els cinc punts de què constava l'ordedel dia restaren damunt la taula.
Ajuntament FLOR DE CARD -6- (13*)
EL PAPER DE L'OPOSICIO
En els sistemes democràtics l'oposicióce un paper fonamental: criticar i fiscalitzarla labor del govern sigui allà on sigui,podent fins i tot arribar a censurar l'actuarió d'aquest govern.
Quan l'oposició és dèbil, la majoria go-vernant es troba sense cap control i pot fetrot el qui li dóna la gana.
L'oposició no té cap obligació de votaríes propostes i capritxos que li presenti lamajoria governant, ja que, a més de noésser necessari per ésser gairebé sempre mi-noria, la seva labor es limita a fiscalitzar,criticar o intentar que es compleixin elsacords presos, cosa que no sempre es conse-gueix.
Però quan l'oposició és majoritària, l'e-quip governant sols té dues sortides: inten-tar conseguir aquesta majoria o dimitir si nola consegueix. Encara no fa gaire temps elPresident de la Comunitat Autònoma de Ca-nàries ens va donar un exemple clar del queés l'ètica política, dimitint quan no va pros-perar una proposta que havia presentat.
El dir que l'oposició bloqueja l 'Ajunta-ment no és més que una manera de no ac-ceptar la realitat (igual que en un partit defutbol on s'ha jugat malament i s'ha perdut,la culpa és dels arbitres per no haver pitatel corresponent penalty); és fer demagògiabarata, ja que l'oposició mai no pot bloque-jar res perquè si ho fes seria per tenir lamajoria. I si un ajuntament queda bloquejati l 'equip governant no dimiteix, la responsa-bilitat no pot ésser mai de l'oposició sinó del'equip governant, que s'aferra al poder a ladesesperada.
Els ajuntaments, com qualsevol entitatpública, funcionen amb un pressupost i el deSant Llorenç no n'és una excepció. Per tantsi l 'equip de govern es limita a gestionaral lò que s'ha pressupostat, encara que esti-gui en minoria, podrà anar gastant aquestpressupost sense cap dificultat. Però si in-lenia gastar una sola pesseta de demés, hau-ri? cie sol·licitar al ple la corresponent apro-víviió. Quan es té la majoria mai no hi hapi :.blemes a l'hora d'aprovar-los, però quann., f-s té sí que n'hi pot haver, com és el casdei nostre Ajuntament, on l'equip de govern.•> i ui extralimitat en les despeses i ara pre-tén que l'oposició les li aprovi; i l'oposiciócreu que aquestes despeses no eren necessà-ries i no està d'acord en aprovar-les quan jas'han efectuat els pagaments.
A la vista de tot això queda clar que si; 'equip governant es limita a gastar els 160milions grossos que hi ha pressupostats i quecomponen tot un programa de govern elabo-rat pel ple, no hi haurà cap tipus de blo-queig, perquè no hi pot ésser, per part del'oposició ni de ningú. El que no pot fer l'o-posició es comportar que es gasti a capritxd'uns senyors que no tenen la majoria sufi-cient per realitzar els seus programes, queevidentment no són els de l'oposició.
Per això l'equip de govern municipalhauria de deixar de fer demagògia dient quel'oposició li bloquejà els dobbers municipals,perquè els únics que els bloquegen són ellsamb la seva actitud i manca d'honestedatpolítica; perquè si ells haguessin dimitit delsseus càrrecs quan perderen la majoria aral 'Ajuntament no estaria en la situació caòti-ca en què es troba.
Per tant no cal endossar els mals de laseva incapacitat política a l'oposició. Queobtenguin la majoria i veuran que aquestano pot fer res més que criticar o fiscalitzarla seva actuació; si no l'obtenen que es des-ferr in de les seves cadires i dimiteixin, noperjudiquin més al poble amb la seva actitudde conservar el càrrec sigui com sigui.
Mentrestant, l'oposició es mantendrá enel lloc que la democràcia li assigna: fiscalit-zant, censurant i, en darrer lloc, censurantl'equip de govern, però mai bloquejant l'ac-tuació de l 'Ajuntament, perquè els bloquejossols es produeixen per la intransigència deles minories governants.
Ignasi Humbert i Roig
JOIERIA FEMENIflS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE R E G A L
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072
.Qpiniò FLOR DE CARD -7- (135)
COMUNICAT DEL PSM
Dia 16 del present mes d'agost i davant lamala gestió i la incompetència del Sr. batle,el PSM, juntament amb els grups CDS iPSOE va demanar un ple extraordinari per adebatre la Moció de Censura al batle. Volemexplicar el perquè d'aquesta Moció.
* El batle no té una majoria per governar,per això entenem que ja hauria d'haver dimi-tit i no esperar a que el treguin.
* Si el batle podia ho faria tot dins el seudespatx, amb les portes tancades, perquè téun despreci total a la democràcia.
* Hi ha acrods de l'Ajuntament en ple queestan incomplits perquè el batle no dóna lesordres oportunes.
* No hi ha autoritat de cap classe i aixòfa que hi hagi obres il·legals, obres i localssense permís, construccions dins zones ver-des, tancaments de carrers públics. Això ensfa pensar que pesen més els interessos parti-culars que els col·lectius.
* Les subhastes i contratacions que es fanno són gens clares, ja que el batle no accep-ta la presència d'altres regidors, aconseguintaixí que hi hagi rumors i desconfiança.
* Hi ha una manca total de planificacióurbanística. És igual si no hi ha depuradora,el que importa és que es facin grans edificis.
* El batle està autoritzant coses fora deles seves competències, i està fent paga-ments sense consignació pressupostària.
Davant tots aquests fets, el PSM no potcallar, i encara que la Moció de Censura noobligui al batle a anar-se'n, el PSM farà elpossible perquè se'n vagi, ja que consideramque el batle Tomeu Brunet passarà a la histò-ria de Sant Llorenç com el batle mes nefastque hem tengut^ Realment és un gran mèritque no tothom pot aconseguir.
Antoni Sansó
OTAN - NO!
El PSM entén que la democratitzacióplena de l'Estat i de la societat exigeixentambé una política exterior diferent a laduita fins ara.
Dins l'àrea de les relacions internacio-nals és evident que els pactes amb els Es-tats Units són d'una total dependènciatant política com econòmica que no po-dem acceptar més temps.
Entenem que la idea central de la nos-tra política exterior ha d'esser la de neu-tralitat i d'allunyament de tots els Tblocsmilitars, a favor de tot el que sigui .soli-daritat i respecte a la llibertat dels po-bles, perquè no es violin els drets humansi no s'imposi la tirania.
Entenem també-que el compromís elec-toral del PSOE de la celebració d'un refe-rèndum damunt l'OTAN s'ha de complirdavant tot.
El PSOE pareix que ha renunciat defini-tivament a l'aspiració de pau i neutrali-tat. Pretén fer-nos creure que la pau no-més és el resultat d'un equilibri de podersi insisteix en què la neutralitat és un som-ni impossible. Els del PSOE es veu quehan perdut la utopia.
Una argumentació més extensa delPSM ens duu a la conclussió de que lapau duradera només serà factible amb eldesarmament, i que aquest només seràaconseguit quan hi hagi més paisos neu-trals que vagin renunciant a participar enels blocs militars.
El PSM té ben clar que estant dinsl'OTAN ens hem convertit en una diana,quan podríem tenir la seguretat de no serun objectiu de cap dels dos blocs.
Per això el PSM no renuncia, ni pot re-nunciar a la lluita per sortir de l'OTAN, iper això cridam ben fort: OTAN - NO!
Antoni Sansó
Espìpcllades FLOR DE CARD -8- (136)
No crec de cap manera que sigui ver que es bâtie hagi posat tots etsemperons que ha pogut a dues empreses que fan obra a Sa Coma,finsque ha aconseguit que cancel·lin es contracte amb so proveidor de ma-terial i ho comprin tot a VIPSA.Això seria aprofitar un càrrec públic per fer negocis particulars i en-traria de ple en es significat que es diccionari dóna a sa paraula "cor-rupció", i tothom sap que es nostro batle és una persona honrada queestà dins s'Ajuntament únicament per "fer poble".
No sé si heu sentit a dir que, a principis d'estiu, hi va haver pressionsperquè s'Ajuntament desmunicipalitzàs sa recollida d'es fems i la con-cedís a una empresa particular.Sa cosa no va tirar envant perquè es vots d'AP i d'ets independentsd'es batle no bastaren, ja que el PSOE, el PSM i el CDS votaren encontra; i això que una de ses empreses interessades havia oferit un m\_lió de pessetes (1.000.000'-) a n'Ignasi perquè digués que sí.¿Deu ésser possible fer ses coses així com mana sa Llei en aquest pu-nyetero poble que mos ha tocat viure?
Si ses coses són així com les conten -que, sa veritat, no se sol estre-venir gaire sovint, i jo som es primer que no ho crec- en Busco tendrasa camada de Ca'n Duai asfaltada sense que li hagi costat res.Per compensar es desequilibri de sa balança, una altra camada d'esterme de Sant Llorenç elegida p'es Consistori romandrà plena de pe-dres i fang una partida d'anys més.¿I que no és guapo això?
Per culpa de s'abstenció d'es partit d'en Falera en es Ple d'es Parla-ment, en Busco ha perdut sa possibilitat de vendre bovedilles an esconstructors que haguessin urbanitzat Sa Punta de n'Amer.És ben ver que avui en dia ja no et pots fiar ni d'es teus!
Encara que sigui mal de creure, vos puc assegurar i assegur que en Fa-lera va brindar amb en Toni Cuc per celebrar que Sa Punta de n'Amerno serà mai urbanitzada.Per reforçar encara més ses seves fermes conviccions naturistes, i envista de que està un poc delicat d'es ventrei, en lloc d'empassar-seuna copa de xampany se va engorjar un tassó d'aigua ben fresca, quequeda com a més ecologista.¿Vos ho haguéssiu pensat mai?
Com que ses coses com més clares estan, millor, jo demanaria an a-quests llorencins que escriven cartes an es diaris demanant sa dimissiód'es batle que especificassin a quin d'es tres se refereixen: an en Bus-co, an en Falera o an en Coll.No fos cosa que per una d'aquelles els pegàs sa brusca de dimitir atots tres -que de més verdes n'han madurades-, i deixassin sa guardade llorencins sense pastor.
Arrel de sa fotografia que il·lustra aquesta espipellada, vaig proposaran es cabo que se retratas amb sa meva dona, que li feia molta d'il.lu-sió tenir una foto dedicada amb so cap de sa policia municipal.¿Creuríeu que va fugir espantat talment com si hagués vist el dimoni?Està vist que no li poden fer cap broma!
Josep Cortès
FLOR DE CARD -9- (137)
LES BALEARS I LES CANARIES
En els números de "Flor de Card" del pas-sats mesos de maig i juny de 1984 hi vaigpublicar un article titulat "Les Balears i lesCanàries a l'edat mitjana". Darrerament helocalitzat un altre document que fa referèn-cia a una esclava guanxa, a Menorca, datatdel temps de la revolta o alçament de Cata-lunya i Maó contra el rei Joan II.
El document resumit diu així: "Dia 11 desetembre de 1466, Na Francesca, guanxa,que fou esclava del monestir de les mongesde Santa Clara, de Ciutadella, ara lliure,reconeix que el lloctinent del procurador re-ial li ha pagat 15 lliures, 11 sous i 4 dinersper les feines de porgar 1.927 quarteres deblat, d'aquell que fou pres vora el port deMaó; més ha rebut 12 lliures per triar i re-triar les porgueres. (ARM prot. Jaume ComesC-195 f. 230v)
El mes de febrer de 1404, la dona Magda-lena, viuda de Pere Ribes, ciutadà de Mallor-ca, va vendre a Guillem Gassull, mercader,una esclava canària anomenada Anna, perpreu de 68 lliures (ARM prot. Antoni Contes-ti" C-77 f.99).
NOTES HISTÒRIQUES
1482, 31 desembre.- El rei escriu aquatre doctors en lleis, del Regne de Ma-llorca, perquè intervenguin en la causa quees ventila entre els creditors de la cavalle-ria dita dels Llulls, i el seu propietari JoanBallester, notari. Aquest Ballester teniaper concessió reial la guarda del Palau Re-ial de Manacor (ACA reg. 3827 f. l lv, 12,32 i 56).
1484, 30 octubre.- L'abat de La Realva emparar o penyorar a Miquel Ballesterde Manacor (Sa Real?) un censal (ACA reg.3828 f. 33).
1485, 4 juny.- Continua la causa oqüestió de Joan Ballester amb els creditorsde la cavalleria dels Llulls. Aquesta causaencara continuava l'any 1488 i següents. Esdeia cavalleria dels Llulls (Sos Llulls) per-què dit Ballester l'havia adquirida dels ger-mans Ramon, Jordi i Domingo Llull, situa-da dins el terme de Bellver. La cavalleriatambé comprenia terres en el terme de Ma-nacor, és a dir, Albocàsser; aquesta al-queria era tenguda per Tomàs Andreu i ditBallester, com a senyor feudatari" de lesdues alqueries, ' també tingué problemesamb aquest Tomàs Andreu (ACA reg. 3620f. 165 i 171. Id reg. 3621 f. 43v. reg. 3617f. 112v i 144v. reg. 3619 f. 44v).
JOGLARS
El testament d'un joglar.Ferrer Marsol, joglar, l'any 1373, dis-
posava el seu testament assignant 10 lliu-res d'obra pia. Volia ésser enterrat a laSeu de Mallorca. El rector de l'església deSant Nicolau havia de rebre 5 sous pelsseus drets parroquials. Deixà als hospitalsde Sant Antoni de Viana i Sant Antoni dePàdua 20 sous a cada un; altres 20 sous ala llàntia de l'ofici dels joglars que cremaa la Seu, perquè sia comprat oli. Al seufill Ferrer Marsol, frare de l'orde de SantDomingo, 6 lliures anuals per l'escapulari,cota i capa i celebració de misses. Fa al-tres deixes a sa muller Saurina per raó delseu dot aportat al matrimoni, i als seusfills Domingo i Cristòfol. (ARM prot. Nico-lau Prohom P-139 f. 3v-5)
Altra nota refernt a joglars.Dia 22 d'octubre de 1328, els membres
del Col·legi de Sabaters de Ciutat signarenun contracte amb Antoni Artal, tamborer,i Berenguer Figuera, joglar, els dos de Por-reres, perquè actuin i sonin els seus instru-ments en la vinguda del Rei (Jaume I}I deMallorca), ço és, per tres dies contínuuscomptant del dia en què el Rei entrarà aCiutat. Cada un d'ells rebrà com a paga 10sous, més unes cota^dies i capirons o capu-líes. Semblant contracte signaren FrancescOlivar i Arnau Vilalonga, trompeters deMenorca. (ACM prot. Pere Antichi n214.556 s.f.)
FILIGRANES
Altres noticies: l'any 1495, Mn. Barto-meu Caldentey, prevere, entrega 7 sous alreceptor de la Inquisició, moneda que haviarebut de certa persona per via de confessió(ARV Mestre Racional 8.371 bis).
Dia 16 d'octubre de 1515, la dona Blanca, muller del notari Antoni Gayà, de Fela-nitx, feiadonació al seu germà Guillem Cal-dentey, doctor en medicina, els drets queli toquen sobre l'herència de Guillem Sagre-rà, picapedrer, el seu avi (ARM notariJoan Morell M-40 f. 49v).
Ramon Rosselló
Guillem Nadal EL CAMÍ DE L'ART FLOR DE CARD -10- (138)
La punta rodonenca i metàl·lica del pun-xo mig-perfora el paper del clixé. En Gui-llem "Gorrió" acabava un dibuix que il·lus-trava un acudit d'en Quina en el qual hi ha-via -me'n record perfectament- un homeamb un nassarrot fora mida ple de rotlets.Potser algú feia voltar la maneta d'aquellaentranyable "Rex-Rotary". Les cançons dePeter, Paul & Mary endolcien la nit setem-brina de l'any 73. En Guillem acaba el di-buix i el mostra amb una mitja rialla que lixapa la cara»
Es la mateixa rialla del mateix Guillemque tene ara al davant. Abans d'encetar lespreguntes, el pensament, amb la vertiginosavelocitat que el caracteritza, m'ha fet pre-sent unes quantes imatges com aquesta del'home del nassarrot. I li ho dic. I comentaque sembla que era ahir allò que passà fauna dotzena d'anys.
No sé ben bé què és l'art, ni els artistes,però la intuició em diu que podria esser allòque ha fet en Guillem fins ara: pintar, dibui-xar, estudiar, experimentar, fer quadres perfer-los, sense parlar-ne massa i, en darrerterme, regalar-los, espatllar-los o guardar-los. Un "fer" sense perspectives de vendreni d'agradar a una gent predeterminada. Peraixò ara li deman si aquesta recent exposi-ció a "Sa Pietà Freda" és l'inici o el fi delGuillem-artista.
"Home, ú an LnLcJi, maA.dcune.nt ¿>ot¿> -6-Ó-gu¿ pati ¿e¿ gane¿ de. ^eJi une¿ co¿>e¿...També h¿ ha. que. cono-ideJian. que. ^¿n¿ (Via.eAa una ¿e-tna moít pedonali, pasite¿x.e¿d'uni, conce.pte¿ peAAonaJU, potí>eA tan-catd. Ata/ , també aMÀ.ba an punt e.nque. VkoÁ d'amoULati. Hoó cf' e,ntfian, peA-que. ¿.¿no' no ki. ha po¿>¿¿b<iLitati> de. rno-á-tuasi ¿ no poti> ertasi jugant tota ¿a v-i-da e.n aquest joc de. ¿et <i fiompfie.".
La conversa es decanta envers la sinceri-tat de l'art, en els possibles perills, quan alimitació, en cas "d'entrar" en el muntatgecomercial de l'art.
"E* c£ot que. e.1 peM.iA.Jt. h¿ ¿ó, peAÒ de-pèn mott... eó tfiacta de. que. eA. muntat-ge, et peAmíti. ¿e.auAA jugant -óenóe que.t'aviÁ-b*. a o^e-Qon, que. eÂ. de¿x¿ un maA-ge. d'acculo; -i a/cxò eó pot e.x.¿g-üi t>L noet ve.u¿ en ¿a ne.c.e¿&¿tat d'have*, de. p¿n-tají de¿eAm¿nade¿ co¿e¿ pesi podejí me.njasi.
Ev¿de.ntme.nt e.ntn.oji en e.t "joc. de.Vaut" ¿empie dea una dependencia,peAo pfie.c-iAame.nt ¿6 aquest e.¿ ne.pte. pex-¿onaí: dom.Ln.aM. aquesta. dependencia,• a-tx quan nome.*, ò 'eó-tà óub/ecíe a ac/aeó-fa dependèì'icx.a ?.i pinto* í '¿.i-iba"
Juliol de 1981. Cales Coves. Menorca.Havíem fet una llarga caminada i les corre-ges de les motxilles havien quedat marcadesa la pell a manera de vermellor. En aquellcampament volant ens havíem refrescat ala mar i just acabàvem de berenar-sopar.La llum del crepuscle, la pau, el cansamentconvidaven a cercar un coco no gaire pun-xós per pensar en calma i alhora observarl'incansable moviment de l'aigua blava, es-coltar sons... coses que intentàrem fer ambels nins. I en Guillem? S'havia apartat unamica i allà, sol, amb el pensament, l'obser-vació, el paper i el llapis treballava aprofi-tant la calma. Veiam! Què fas? Mostra elpaper amb aquest seu somriure i aixeca lesespatles fins a l'altura de les orelles.
's una altra imatge que se'm presenta ique potser defineix la perfecta i vital con-junció entre en Guillem i l'acte de dibuixar,de pintar, d'expressar amb ajuda d'instru-ments. Quan li deman ¿Per què pintes, Gui-llem? som ben conscient, idò, que li faiguna pregunta bajana.
"Em ¿ení a ptesi p-intant. PeAÒ no ¿em-pfie.. A vegades m'emplení/. E4 an joc,una ¿tujjta d'a-ipec/teó anxjn-óeó -4e.tï/tt-me.nt, ¿e.nt¿t¿- i. ¿¿á¿c¿ -p4.nze.iJL,te£a...-. Cada quadfie. ¿6 an tno& de. tumateÀ-x. que. de¿xeó afieAJiat a una teJta..."
FLOR DE CARD -11- (139)
"E¿ vital, una peAAona, ana neÂ.ació,an {¡zt -^in& -L tot de. peA¿one¿ ducone.-gude¿- ut ¿uggeAe.ÌK eJt joc"..."Sí, ¿L,¿a. nàbia davant an ^ít, ana injaó ti-da. .. i també ta complaença, ta identi-ficació amb deteAminadeJ* poAtane¿> -ifitto ít convida a -inA.cA.oA ana ^eÁna men-tal que. potí>eA nu altana llonga, peAoque. e.m ponta, a plasman ¿obne. una te.ta a-que^ta faina me.ntal... ¿A tot an ploceolaboniói, no ¿e.mpne. ^acil, pesio aquestéá e.1 joc, o ¿i. votí> eJL tfie.ba.JUi ¿adic".
Una altra imatge que em suggereix eljoc sensual se situa a Son Serra de Marina,a l'estiu de l'any 80. Un campament, unmunt de nins i varis pots de pintura: La Fes-ta de l'Art que es concretà en un mural asa Rectoria sobre el llibre "Joan SalvadorGavina" i que, de banda la realització delmural, acabà en el joc de la pintura sobrela pell, que es netejà amb aigua de la mar(Descomptant aquell pot verd que no erapintura d'aigua i que acabà sobre l'esquenad'en Guillem. Fregant, fregant 'la pintura sen'anava en la mesura que també ho feia lapell i compareixia la sang).
L'expressió és significativa, puix al som-riure característic li ha afegit una alçadade celles i una expulsió d'aire pel nas, comque dir: cony si me'n record!
¿Què és pintar, Guillem?"Bé, ja ho he. dit ana m-ica abanó. Hi
ha qaetcom que. et motiva, tne.balle¿> me.n-talme.nt i llavom> ho pa4-óe¿ ¿oble, an pa-peA o ana tila..."
"PeA mi. hi ha ana ceAta fie.íacÁ.ó e,ntn.e.¿a pintona i. e.¿ ¿exe. Pn-imeA h¿ ha e.1du-ig, ana ne.ce¿>¿<itat vital de. {¡eA, de.donoA-te.; ~ttavofu> hi ha e.1 ploceo pa¿-¿lionai, e.¿ tne.bat¿ on, com ¿¿¿>eA total,e¿ bolquem i &inalme.nt &'e¿de.v¿ eJL ne.la-x.ame.nt, l'o bua acabada ¿atií>{¡actotiia-me.nt i també, a ve.gade¿, eJt ^naccu,, la^na&tació"..."En ceAta maneAa ¿ó una uti-lització CAueÂ. -i m<Lt> aAa que. he. aptá¿>a deA-X-OA d'estiman. eA¿ quadníA- emptierta pintona com a obje.cte. de. plaeA, que.abandonee quan no ¿t ¿eAveÁx. poAqoe. &tplante.ge¿ altne¿ ne.ceAque¿"..."Obviame.nte.l¿ quadneA {¡et¿> no de.ix.e.n de. te.nin unceAt valon, hi ha e.1 ne,cofid, ¿umpne. que.-da ana ne.lació e.ntne. pintón i qaadne.,maldame.nt e.1 Ae.ntime.nt no ¿igai e£ ma-t(LÍ*..."
Tres imatges, tres vivències i la conversareposada en un horabaixa calorós m 'han per-mès jugar -amb altres eines i, òbviament.^~'b 10 ''art d'encert ccrr i'j'í'í. ç" (j'.!;!!e.Vi
Nadal- i retreure tres aspectes que m'inte-ressa fonamentalment destacar:
a) Aquest llarg i constant "fer per espat-llar" que des de petit i f ins ara ha fet, caraquesta lluita i recerca constant, sense- pers-pectives, és per a mi el camí de l'art.
b) L'aspecte vivencial, vital, de perfectacomunió, que és l'art i la pintura en con-cret, per en Guillem'.
c) El joc sensual que representa per a ellla realització d'un quadre.
De la conversa m'interessa destacar unaltre aspecte, tal vegada més personal: hed'agrair-li que mai no sortís el mot "obra"tot referint-se a la seva feina, les expres-sions: "L'obra que ara faig...", "L'obra quehe fet fins ara..." són expressions que emdeixen mala boca. Gràcies.
Guillem Pont
BANC ESPANYOL DE CRÈDIT
BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.
Batec FLOR DE CARD -12- (140)
MOSTRA DE CULTURA BALEARA COLLIURE
Del 10 al 16 de juliol un grup de jovesde Sant Llorenç (na Margalida Cladera, naMargalida Duran, en 3oan Ramis i en JoanDomenge) assistiren, acompanyant al grup"Sis Som" i com a representants de Mallor-ca, a una Mostra de Cultura de les IllesBalears que es feia a Colliure (França).També hi eren presents grups de Menorca iEivissa, representant a les respectives illes.
La mostra no era tan sols de cançó iball sinó també d'artesania, de pintura,d'història, d'escultura... El marc d'aquestsactes era el Castell Reial de Colliure.
SENYALITZACIONS
Durant aquest mes i per tal d'aconseguirla fluidesa del tràfec rodat en el poble,s'han posat unes quantes direccions prohibi-des, stops i "ceda el paso" abans inexis-tents. I per tal de donar més informació ala gent que entra al poble s'han col·locatcartells informatius per si algú es perddins la gran ciutat.
PREPARACIÓ DE FESTES
Ell que vos pareix? Encara no n'acabamunes com ja en començam unes altres! Dia22 hi va haver a la Rectoria una reunióper a preparar les festes de la Mare deDéu Trobada. Esperem que aquestes sísiguin populars.
FESTES PATRONALS
Dia 3 d'agost i, com cada any, amb unrepicar de campanes es va col·locar la ban-dera damunt l'Església, signe evident deque hi manquen set dies per esser la festadel patró del poble: Sant Llorenç.
Dia 8 comencen les festes amb una amo-llada de coets. Aquest dia hi va haver cor-regudes de cavalls, tenis, inauguració del'exposició de pintures i gravats del pintor3. López i també exposició de dibuixos da-munt la "Dimoniada" fets pels nins de l'es-cola, concert de música i un recital a càr-rec de Tomeu Penya i jaume Sureda.
Dia 9 les xeremies recorregueren elscarrers del poble i el matí es va dedicar afer jocs per als nins i al·lots. Els actes es-taven organitzats per l'APA, el Card Infan-til i el SMOE. El capvespre futbol, festivaltaurí i tenis. El vespre actuació dels grups"Trip-Trup", Aires Sollerics i, més de tard,berbena amb els grups Pasos, Pumas i LaUnión.
Dia 10, xeremies, concurs per a ràdioafeccionats, jocs per als nins, partida d'es-cacs, tirada al colom, correguda de bicicle-tes, missa Major, inauguració oficial delcentre social per a la Tercera Edat i vetla-da mallorquina.
Dia 11, corregudes a peu, futbol, bas-quetbol femení, demostració de judo i es-pectacle de varietats.
Dia 13 l 'Ajuntament, amb tota la bonavoluntat que el caracteritza, va decidirconvidar el poble a menjar bou. La gent vamostrar una gran correcció, no hi va havercap sempenta, cap estirada, cap grapada itothom en va menjar ben a voler.
Es veu que aquestes que redacten el Ba-tec per aquests dies eren lluny del poble ies feren la idea de que la festa podiahaver estat així, però segons els comenta-ris de la gent fou tot el contrari.
Dia 22 a Ca'n Neula hi va haver un so-par per a la gent que va fer possible que a-questes festes es duguessin a terme.
FLOR DE CARD -13- (1*1),
NAIXAMENTS
Javier Sánchez Roig neix a Sant Llorençdia 25 de juny. Es fill de José i Aina.Salut!
Gabriel Llinàs Brunet va néixer el 22 dejuliol, fill de Bartomeu i Margalida. Enhora-bona!
Miquel Sancho Calafat neix dia 6 de ju-liol a Son Carrió, fill de Gabriel i Antònia.Enhorabona!
Mateu Oliver Comila neix dia 3 de juliola Sant Llorenç, fill de Mateu i Isabel.
Pedró Sureda Planisi neix a Son Carriódia 8 de juliol, fill de Salvador i Margalida.Salut!
Catalina Nicolau Vaquer neix dia 11, fi-lla de Joan i Maria Isabel.
Fill de Bernat i n'Antònia neix a SantLlorenç dia 17 de juliol en Joan GalmésRiera. Enhorabona!
N'Àngela Pont Rosselló neix a Sant Llo-renç dia primer d'agost i és filla de Gui-llem i Maria. Salut!
Maria Sandra Mateu i Felipe neix a SonCarrió dia-31 de juliol, filla d'en Toni i naCatalina. Salut!
Rosa Forteza Nicolau va néixer -a SantLlorenç dia 9 d'agost, filla d'en Felip i naBel. Enhorabona!
Juana Maria Cobo Domenge neix a SantLlorenç dia 12 d'agost, filla de Jacinto iCatalina. Salut!
DEFUNCIONS
Dia primer de juliol mor na MargalidaBauza Llull, viuda de 93 anys. Al Cel sia.
En Josep Galmés Riera, casat, mor diaprimer als -77 anys. Que el vegem en el Cel.
Isabel Llodrà Riera, casada, mor dia 5de juliol. Tenia 74 anys. Descansi en pau.
Maria Alberti Cirer, viuda, mor dia 13de juliol als 76 anys. Al Cel sia.
Els germans Tomàs i Nicolau Cortès Ba-llester moriren a Son Carrió dia 14 de ju-liol. Tenien 13 i 9 anys. Descansin en pau.
Sebastià Miquel Llull morí a Sant Llo-renç dia 18 de juliol. Era casat i tenia 39anys. Al Cel sia.
En Joan Sancho Carrió, casat, mor aSant Llorenç dia 29 de juliol. Tenia 76anys. Descansi en pau.
Tomàs Amer Matamalas morí a Sant Llo-renç dia 19 d'agost. Era casat i tenia 48anys. Que el vegem en el Cel.
Maria GalmésAntònia Servera
Per què?
¿Per què si la gent paga cada any elsseus imposts es posen barreres per fer fes-ta?
¿Per què en el programa de festes deSant Llorenç just ens mostren Cala Millor?
¿Per què si la gent té ganes de desper-tar-se la "libido" en lloc d'anar a veure enTomeu Penya no es llegeix "Sexe i Culturaa Mallorca", de Janer Manila?
¿Per què l'Ajuntament recorr a f estes fo-rasteres (toros) quan la tradició culturalmallorquina en pot oferir de millors?
¿Per què el batle no intenta posar enpràctica el que diu en el programa de fes-tes: "L'humor i la joia fan l'esperit lliure"?
¿Per què davant les barreres encara estenen presents els privilegis i les afinitatspolítiques?
¿Per què la "senyora major" fou l'únicaque aconseguí pujar dalt del pal?Resposta: Fou perquè li ajudaren.
Caterina Mesquida
CA'S SERVERI TALLERMECÀNIC
REPARACIONSEN G E N E R A L
Ccird.is.sar, 25 * SANT LLORENÇ
Música FLOR DE CARD -If- (142)
Després d'una sèrie de gestions, tenimel gust d'informar-vos que el nou local so-cial del Centre Musical ha passat a ser lasegona planta de l'Ajuntament. En el ma-teix temps agrai'm al músic i persona Jau-me Femenias (Figuera) l'amabilitat icol·laboració amb la música, cedint duranttretze anys la seva casa del Carrer d'esPou, per local d'assaig i reunió del Centre.
Fomentar la música.- Intentarem fomen-tar la música amb tots els medis al nostreabast. De fet hem encetat una tasca quevolem dur.a terme, i molt millor si podemcomptar amb la col·laboració de l 'Ajunta-ment, entitats culturals i del poble en ge-neral.
Estatuts.- La tasca ja l'hem començat.De fet la Junta Directiva, conjuntamentamb els altres membres del Centre, hemelaborat uns estatuts que regiran el nostreCentre. Únicament estam pendents de laseva aprovació per la majoria dels músics.
Curset.- Dins un breu plac de temps te-nim programat fer un curs de trompeta iclarinet per a joves i al·lotes amb cursosde solfeig. Tendra una duració de dos me-sos i, en cas de tenir l'acceptació espera-da, podrà perllongar-se durant altres tants.Rebreu informació detallada en el momentoportú.
Escola Municipal de Música.- L'EscolaMunicipal de Música seria per noltres labase fonamental per a la formació,educació i ensenyament musical dels llo-rencins.Damunt aquest tema cal dir que s'han ten-gut contactes amb altres entitats culturalsdel poble (APA, Card en Festa i escolaCard) i hi ha hagut un intercanvi d'opi-nions. Després d'una sèrie de gestions hemelaborat un document-petició demanant al 'Ajuntament que realitzi els tràmits perti-nents per a la creació i posada en funcio-nament de l'Escola.Recordau que el Centre Musical estaràobert a tots els interessats per la música,tant si són nins, nines com adults.
Seria el nostre desig que aquesta micad'informació'servís per animar a molts dejoves i al·lotes a col·laborar amb noltres adur aquesta tasca a terme.
Centre Musical
Sani LlorençAvui feien festa tots els oficis que ha-
vien d'intervenir amb foc com a elementprincipal: terrissers, vidriers, forners i al-tres oficis. Creien que si celebraven la fes-ta de sant Llorenç restaven immunitzatsd'incendis per tot un any i així asseguravenque la feina no els sortís esguerrada i de-fectuosa per causa del foc.
Hom creu que el dia d'avui és el més ca-lorós de l'any, puix que a l'escalfor pròpiadel sol en aquest temps se suma encaral'ardència de la foguera on fou cremat elmàrtir. Hom creu també que si en aquestdia se cerca bé per terra, especialment enpunts terrosos o arenosos, troba engrunetesde carbó, restes de la foguera on fou sacri-ficat el sant. Aquestes engrunetes de brasatenen virtut per a preservar de cremades.
Els infants que, durant set anys seguits,el dia d'avui no mengen sinó fruita, preci-sament sense pelar, i beuen només aiguaamb carbassa o un altre recipient que nohagi tocat per res metall ni cap altre ele-ment passat pel foc, adquireixen el do i lavirtut de poder guarir cremades posant-hisaliva o llepant-les. Les persones que posse-eixen aquest do reben el qualificatiu de"fogueters"; abans hi havia molt d'interès aadquirir aquesta facultat curativa.
Els carboners i els bosquerols creuenque la llenya tallada el dia d'avui i durantla vuitada crema molt més que l'altra ique és la millor per a fer-ne carbó. Moltesfustes que no són aptes per a fer-ne carbo-neres, si es tallen dins aquest període pro-dueixen un carbó excel·lent.
Els moliners de vent de Mallorca invo-quen Sant Llorenç per patró. Li demanenque faci bufar el vent amb mesura, propor-ció i intensitat convenients perquè el molírodi bé i sense estrall. En la torre delsvells molins de vent i en la part superiorde la porta era freqüent veure una estam-pa de Sant Llorenç pintada damunt de rajo-les.
Els nostres avis tenien per pecat menjarous perquè Sant Llorenç fou rostit amb unafoguera feta de clofolles d'ous; d'ací quehom tingui per pecat i de molt mal ave-rany cremar les closques dels ous.
Per la marina creuen que avui és dolentbanyar-se al mar o en algun corrent, per-què cada any el dia d'avui s'ofega una per-sona de les qui es banyen.
(Del "Costumari Català")
Entropìa FLOR DE CARD -13- (1»3)
Està ben vist i comprovat i és públic inotori que Sant Llorenç no és un poble comels altres, que té una personalitat pròpiaque el caracteritza i el distingeix de la res-ta de les viles. És un poble entropie -en-tropia és la magnitud que mesura el "graude desordre" que té un sistema determi-nat-, o, si voleu, l'excepció que confirma laregla. Quan pertot arreu tenien baties deUCD, el nostre era socialista; quan els so-cialistes dominen les ciutat importants -iSant Llorenç ho és, important-, nosaltresen tenim un de dretes; quan l'estiu és l'èpo-ca de descans polftic, aquí no donam abastals esdeveniments. Per això, a la tornadade les vacances ens hem trobat amb unaquantitat desorbitada de noticies, successosi rumors que ens han omplit les orelles, no-ticies, successos i rumors que, per tal decontribuir a conservar aquesta entropia, do-narem mesclats als nostres lectors. Vet-los-ací:
En Falera proposa als caps de llista queen Busco se'n vagi a ca-seva fins a les vi-nents eleccions municipals i mentrestant ellse'n cuidará de la batlia. Naturalment elsaltres no hi vénen a bé, però la qüestió ésque en Busco no compareix per la sala i enFalera seu a la^eva cadira.
Els cassiners, que sempre es queixavende que els vells no bevien res, ara es pla-nyen perquè han muntat un local social i te-nen begudes pròpies.
Les forces vives del poble es foteren lapart més gustosa del bou i donaren les mésxereques a la gent. Per cert n'hi va haverque no se saberen comportar i s'afuaren almenjar com si estassin morts de fam. Nosemblava que fossin d'un dels pobles mésrics de Mallorca.
Segons rumors, els meus fills guanyarenun premi a les carreres perquè tenien "en-xufe". A més d'"enxufe" també devien tenirmolt de fil, perquè estaven a més de 700quilòmetres de distància.
Al diari "Ultima Hora" dedicat a les fes-tes, entre d'altres disbarats un periodistadeia que la política del nostre Ajuntamentera "clara i transparent".
No sabria dir perquè, algun municipal fapolítica subterrània contra l'Associació dela Tercera Edat. Deu posar les fòbies parti-culars davant el bé col·lectiu.
En Taverneta, el Director General deConsum, que també va venir a consumirbou, va dir a un llorencí: "Au, Pedró, vinea menjar avui que és de franc".
"De franc només ho és per vostè, que a nol-tros mos costarà molts de milions sa fes-ta", li va contestar en Pedró.
Un bon grapat de llorencins, mitjançantla secció de "Cartes al director", demanala dimissió del batle. Personalment no ha-via conegut mai a Sant Llorenç un batletan impopular com l'actual.
S'estan fent passes per crear un grupecologista de la banda del Llevant, ambgent de Sant Llorenç, Son Servera, Cala Mi-llor, Cala Bona i sa Coma.
El regidor de Unió Mallorquina, partitque va expulsar el batle per no seguir la se-va línia d'actuació, li ha fet costat en tot ipertot d'ençà que ja no milita a les sevesfiles. Per això no importava expulsar-lo.
Flor de Card s'ha adherit al II CongrésInternacional de Llengua Catalana, que secelebrarà durant l 'any 1986, vuitanta anysdesprés del primer.
Els grups de l'oposició asseguren que siel batle no dimiteix començaran a posar-lidenúncies davant el jut jat . Si ha fet -cosesmal fetes i ho poden demostrar és el camíadequat en un estat de dret.
Una bona partida dels jovenells que ha-vien insistit perquè duguessin "La Unión", al'hora d'entrar a la perbena s'hi aficaren d'a-magat per un portal de ca un d'ells. Si tot-hom ho fés així costarien molt les festes.
I parlant de botar barreres, el batle haviaassegurat públicament que fins i tot ell hau-ria de pagar l'entrada, però n'hi va haverque el veren que s'aficava sense passar pertaquilla.
Per dia sis de setembre està previst unple per debatre la Moció de Censura al bat-le que l'oposició ha presentat. Malgrat tot,emperò, s'espera que la situació no canvií.
Josep Cortès
o S" Tl r O 73 O m o > x o "r *• -^
Costums FLOR DE CARD -17- (145)
El ferrer, segons una auca set-centista d'oficis.
Quan el nostre poble de Sant Llorenç eramés petit que ara hi havia fusters i ferrersque arreglaven les rodes dels carros i feienllandes de ferro per posar-les-hi. El dia queho feien era una festa. En el carrer de laFermesa -avui Santa Maria de Bellver-, ala ferreria antiga de Ca'n Bernat Xaret s'hireunien els fusters Mestre Tomeu Sureda,en Garrii, en Tomàs Llevorim i els ferrersde Ca'n Sorrilla, l'amo en Joan Comare,l'amo en Pedró Comís, el Ferrer Nou i d'al-tres que ja han passat a l'Eternitat. Allà,enmig del carrer posaven uns ferros redons,els omplien de flocs de fusta, llenya i car-bó i, quan estava ben encès, hi posaven lallanda de ferro fins que tornava ben verme-lla.
Ja tenien les rodes de fusta preparades iunes portadores plenes d'aigua damunt unsbancs. Començaven a picar i a posar lallanda, que quedava ben estreta a la roda.En el carrer s'aturava el tràfec i els carrosno podien passar per mor del foc. Desprésalguns d'ells tiraven poalades d'aigua da-munt la roda perquè no es cremas, aiguaque corria per tot el carrer fins arribar ala Plaça Vella. Allò era com una festa. Hicompareixien tots els al·lots del poble perveure estrènyer rodes i posar llandes.Sentíem allò que avui ja no sentim: elscops del martell damunt l'encruia. Ja noveim la fornai on posaven el ferro que sor-tia flamejant, la manxa d'on sortia el ventper encendre el carbó... Quants de records,d'aquells costums que ja no tornaran...!
Una altra cosa molt típica era quan ha-vien de ferrar els cavalls, muls i someres.A la ferreria de Ca'n Xaret era un gustveure com aquells animals es movien. Unal·lot, un menestral jove, amb una coa pos-tissa de cavall anava espolsant les mosques
perquè no els molestassin. Quan comença-ven a ferrar-les, que les netejaven les po-tes i les pssaven les ferradures noves calen-tes, hi havia cans perduats que es movienentorn de les bísties i feien destraleig ambl'amo i emb el mestre ferrer. Solien acudira cercar el menjar podrit que havien tallatde les potes. Si en queia qualcun i el po-dien agafar li penjaven una llauna a la coai li feien pendre el trot. Aquell animal, as-sustat, començava a córrer per amunt i peravall del carrer ginjolant i lladrant fort.Eren uns divertiments que et feien riure igastaves pocs dobbers. Ara els carros s'hanconvertit en automòbils -fins i tot els pocsque queden duen rodes de goma- i així vapassant el temps.
El ferrador, segons una auca valenciana d'oficis.
Quan venien els temps de la sembra delcamp, el vespre, després d'haver treballattot el dia duien la relia a ca'l ferrer perquèl'acerassin i així s'aficàs més dins la terrai fes més bon llaurar. Avui la cosa tambéha canviat. Els pagesos han comprat trac-tors i maquinària més lleugera per podertreballar millor.
Quan era el temps, aquell estol d'homesi dones anaven a entrecavar el blat i les fa-ves, a arrabassar l'herba i a cuidar el seucamp. Pel mes de maig, que tot estava flo-rit, no hi mancaven aquelles roselles verme-lles que adornaven el camp. Avui, amb lanova maquinària, la mateixa batedora etsega i et recull tota l'anyada.
Demanem a Déu Pare Nostre Senyor queens envii bona anyada per poder-nos alimen-tar durant tot l'any, i que no ens falti elpa de cada dia.
Santuari del CastañarGermà Francesc Clapés
FUGA DE VOCALS
E S
Ç NFEMENIA
G L E
ERORDINAS
S I
L L
RD
3A
A P
NT N0
R0 .U E
O U0 R
AA S
SADRA
R C
MOTS
DP UA N
A
CREUATS
MM U
FADESEDOSAVA
EA R
A DE
ASE
A
ASIL
AS
ANAR
ANEMIC
OC OA SS
FUGA DE VOCALS
Home gran , quan et sorprenguis perl'enveja, recorda que l'alzina no faombre perquè vol sinó pel seu bran-catge.
!ENDEVINALLA!
És un matalàs.
M
•BJOJ jad sjoyoD ai ijn|od sa suip op anb
BSO3 Bun sa ano
•VnVNIAaONa
salivoViaVW
SNOIDmOS
•ayqod jap sjajjBDnap ap soiou sya najBqojj. iqsajjajj ap edos BjsanbB SUTQ
Dl 3 aa
~s i~d ~N~S I~A ™òa~d ~agwj~N ~N~Z"T.l "Ò ~aa~3~a '~C~AN~.l
a~d s DN~ada~s i~ N ò *N~ao ~W~H
A Na aD av sa wa iv as ss vv iH on o
z ai va nv oa Da oH Jv oNNa Nd v
is
O MD Vc ai Ni av aa vd ii id OViI
1s
w as is iv aN ai ia ia ao aN C>I Ha i
INSO 1 Vs a ia s N
aw
9 VV 1yi o av j ja N í)i a ao g vosa
saaian aa vdoç
STVDOA aa VDflJ
•sjinjj sajjjB T HA-TJO,! ap ToAuij-'oi *a-HSB un,p eisoj-'é -eiaiauB,! e juaAueuad o niiejay-'g •jEXJByv 'iund un quuçepEDJBuj npp jap BJ^-'/ 'EpnajHAsap jua3 HÎioyye.s uo IBJIJ-BO ap luaoïTiqcisg 'HJian ap UUON *i.uaaii'I
9iu! suaS ou 'sn^qo
juauuTuaiua.p euosjad 'Stj-'g 'otDTSodajd 'inuj ap lEiijeno-'Ç•jaAoseuj jap çuop e-j--^ 'IBDO^ 'BpepunDaj çjyaAO-'£ 'luaA jadepeSaiunujE HJJOS ap efoAueiuniAj--^ -^uaujijv-'I -'SlVDIiaaA
•jjnDSBUJ jTuijap apii-jy-'Ot 'je^dsDV'6 '9^13 ja anb cpeajoj i Bajejj saoi JijsaA ape5ad ej ap ntp sg -jBqjaA opeuiauax-'g 'stue qoie JEZIH.BUJOJBJODJT 'EJjaiy ap oio[sj '1^30^-'/ 'BSSEUJE sasoD ap juníuoD un,pnip s^ 'JEUE qj3A yap ^.ajjaduiT iijaisjd yap euosjad Ejaojai By-sg-*9 'ooaj xyanpojd sa uo Doyq 'iuapnj-'ç 'OTDBSajsi 'oipaQ-•*7 'jBj ap ^BjiyBno-'C 'Bjaod yap opBJidsuy.p' iuo¿-'z '„uoiju,,nissassod niiDaipsj ap tuaoiaj ya 53-'y -'SlVlNOZliaOHC» 6 8 LZ l
sivnaao siow
(9<7i) -ST- aavD aa aou•na||
FLOR DE CARD -19- (147)
el CShsell̂ ^ Insularen Cooperació i en Ordenació
del TerritoriL* cooptitelo anlrt M ConMll Insular d* M»-
Ikxc« I «i «Jumamam« é« moll impila IM cocvcrtla • tr«ïé» Ml pla d'obtM I larvati gut pro-porción» t là pablado lo» aqualla Mraatructu-r« I lon «quell« until qua conlrlbualxan «I t*nMttr «oci*! I qui «laclan prtmordlalmant H n»dl rural o al aaml-urbà.
El» plana d'otna I aarvalt «t elaaalllquan an:1.—Obra« d'Intraatructura hidràulica (provat-
mant, distribució I aanalamant).2--CXKM d'aooatalMlllat tconiirucckj I con-
amacia da viaiL3.—Obrat d'altctrlncaclo rural.4.—Obrat dt amai nulonic al mad! rural.S.—Obraa d'aqulpamanl dt nucllt (ptvlman-
(«clont, urbanll2aclona, camanllrit, anllumanalpublic, oanlrat aoclaJa, aaaltlanclila, ale).
També aa radactan alt projtcta« lacnlea quaaol.llcltln all munlclpn.
El 38S da la xarxa vtart« da Mallorea at pro-pMal dal Contali maular da Mallorca qua i'an-carragt da lat obrat da contarvaclò, raplntada Inatali da cuñal»«. També ton an lata da projac-la alvartai obrat d'impllaclo dt cvrtlaraa.
En lalacM t l'ordanaciò dal tantlorl, alt MT-
vaia tècnici amtlan Inform«* aobra alt plani ga-ntnla, parcial« I altra« Inatrumanti da planala-mani an rtuclo amb al pia provincial vlganl.
Ha craal I mante al Santi da Pravanclo Id'Exllncki d'Inoandl« I Salvamant, an rtglm dacol·laboració amb ala «luntamanu.
Aquat larvai {é quitrà paret principali ambIntraitructuri tacnlca I humana amplia I altparca auxilian qua complamanlan l'accio dal«principali. Et prtvitta la craaclò da parca locai«a la naia dalt rnunlclpla. Sid datllni una Invar-no global da 736 millón« da otaaatat.
'tfoHïetí •QMAtUal·
de,/((aUotoaa. Palau Mal, 1
ELECTRICITAT DE L'AUTOMOBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ
so: ,ER »« PONT
Carrer Nou, 35 T.569310 SANT LLORENÇ
¿sü& fy,¿Sp Ifj,. POLLASTRES
ìlfr\ ROSTITS
&><U * V^/» tfïfr Surcda, l
Telèfon 57062^
LLIBRES I PAPERS
<&Silenci, 7
MANACOR
* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE
MARGALIDA MOREY
^
General Mola. 11-E(Baix de's Ço»)
Tel. 554078 MANACOR
Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (148)
No és gens extrany el costum d'enterrarels morts vora el nucli de comunicació espi-ritual. Tal com si es volgués apropar una mi_queta, des de la Terra, les ànimes a la Glò-ria.
Els ossos descoberts, no fa gaires anys,quan la CTNE estenia la seva xarxa de fils itambé el nom: "LLOC SAGRAT" indueixen apensar en l'existència d'un primitiu cementi-ri a l'esguard dels murs de la Parròquia.
Per varies generacions de gent el Lloc Sa-grat representà un lloc vital, un centre neu-ràlgic de relació ("mos veurem p'es LlocSagrat!"). I no és extrany, car reunia una sè-rie de condicions bàsiques: la seva relativaaltura li possibilitava la funció d'atalaia so-bre la plaça, les gruixudes pedres de les pa-rets tenien les dimensions escaients perposar-hi les anques, dos oms que donavenuna relativa ombra a l'estiu i bona part delrecinte era de terra forta.
¿Què possibilitava tot això?Abans o a la sortida de missa era punt
d'encontre. En els diumenges de calma, asse-guts sobre les pedres amb les cames pen-jant, feia un assolellar-se d'àngels, a més deque, per l'altura, podies veure i eres vist.
L'empedrat, amb els quatre clots queanyalment permetien sustentar l'engalana-ment que es feia -murta, pi, roses de paper-de l'entrada del temple, era un centre dejocs d'horabaixa: els quatre clotets, versióllorencina d'aquell joc universal que és "elsquatre cantons".
I els oms, en cas d'avorriment, semprepermetien l'exercici muscular, el mostrar laforça i l'enginy de la pujada, o la valentiadel bot a la baixada.
Però, per a mi, la part del Lloc Sagratmés entranyable era la part de ponent, on elsòl era de terra. En els horabaixes d'estiu,i també els matins, no era gens extrany tro-bar-hi tres, quatre o cinc grups d'al.lots quejugaven a bolles -a toc-i-pam, es clotet...- oa brun amb una pilota de goma verda. I dequan era més petit, quan els jovenells porta-ven encara calçons amb bufes, record per-fectament aquells jocs -que aiximateix resul-taven espectaculars- de "reieta" els diumen-ges de matí, a la sortida de "l'Ofici".
Imatges mentals d'un Sant Llorenç d'ahirque tenia, en el Lloc Sagrat, un centre dereunió, de jocs... de comunicació.
Per tot això no és gens extrany que naMaria Febrer Gayà i les seves amigues trias-sin, instintivament, aquest racó per fer-se lafotografia. Indubtablement en els fons d'al-guns calaixos llorencins s'hi trobarien un bongrapat de fotografies on es veuria el LlocSagrat.
Arribà el turisme, els dobbers i les ganesde fer coses, a vegades, dissortadament,amb uns criteris molt personals i radicals(allò de "borrón y cuenta nueva") i el LlocSagrat es convertí en el. jardí de l'Església iallò que encara és més important un "centrede comunicació i convivència" en un "lloc depas" -Fixau-vos que la gent "passa" persobre la pedra picada del jardí, però "està"sobre la voravia, en el carrer, asseguda a laparet exterior del jardí-.
Altres pobles -Montuiri, Vilafranca...-, demanera més modesta però potser més encer-tada, han sabut servar els llocs tradicionals.
Guillem Pont
