/ROT LLOREflÇ DE/ CflRDfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * ABRIL DE 1986 * N« 116

Editorial FLOR DE CARD -2- (70)

ELS CONSELLS ESCOLARS

Segurament quan liegigueu aquestes líniesja hauran tengut lloc les eleccions al Con-sell Escolar de Sant Llorenç, eleccions ques'enquadren dins el programa de democratit-zació de les escoles que preveu la LODE, ide les quals han donat complida informacióels mitjans de comunicació.

Si pegam una ullada a les competènciesd'aquests Consells Escolars ens adonarem dela seva importància, ja que, entre d'altrescoses, seran els qui confeccionaran els pro-grames del centre -tècnics i d'ideari-, elegi-ran el director, admetran o expulsaran alum-nes, decidiran sobre la conveniència o nod'impartir classes en català o de religió, perposar alguns exemples, etc. Seran, en defini-tiva, els qui dirigiran l'escola -en tot el sen-tit de la paraula- durant els vinents dosanys.

D'això se'n dedueix que si el grup que for-marà aquest Consell té les idees clares i ga-nes de fer feina, l'escola _en sortirà benefi-ciada, mentre que si, al contrari, manté unaactitud passiva i ambigua, aquesta circums-tància també recaurà sobre el desenvolupa-ment del col·legi.

Malgrat les esmentades consideracions ésdecepcionant haver de constatar el poc inte-rès que vénen demostrant els pares en rela-ció a aquest tema, tant a l'hora d'assistir ales reunions explicatives -a la que va fer laJunta Electoral sols no hi va comparèixer un20% de les famílies censades- com a la depresentar-se candidats. No val queixar-se deles decisions que en el futur prengui el Con-sell escolar si no s'ha complit amb el deured'anar a votar i s'ha renunciat al dret deprendre-hi part, com tampoc no és correctal'acusació de que sempre hi són els mateixossi no n'hi ha més que estiguin disposats aconcórrer a les eleccions.

Sigui com sigui, el que és cert és quel'Escola ha entrat en una nova i importantetapa que confiam respongui a les espectati-ves que els sectors implicats esperen, i queel nou Consell Escolar continui' pel camí decol·laboració entre pares, alumnes, mestres iinstitucions que tan encertadament va inici-ar-se a l'etapa anterior.

NOTA

En el ple extraordinari que va tenir llocel 25 d'abril es va prendre l'acord que elrepresentant de l'Ajuntament al ConsellEscolar fos el president de la Comissió deCultura, n'Ignasi Humbert.

//COMGRtSnTERNACK)NAL-W-LALLÍ.NCVACÄIAU**• MCMVl

W

Quan surti al carrer aquest número deFlor de Card, el Congrés arribarà a l'apo-geu, amb la celebració de les sessions, en-tre el 30 d'abril i l ' l i de maig. Certament,però, les activitats de projecció públicas'han anat realitzant sense interrupció desde fa mesos.

En efecte, des del començament del Con-grés, hom l'ha plantejat des de dos caires.Per un cantó, hi ha la tasca científica,coordinada per reconegudes personalitats,com ara Aina Moll, Isidor Marí i FrancescVallverdú. Per l'altre, la feina de promociódins la societat.

Aquesta doble vessant originà una complycada organització en àrees científiques i co-missions territorials.

Entre els actes de projecció pública, ésde destacar una simultània de conferènciesque tindrà lloc a cent poblacions de les ter-res de llengua catalana, el dia 8 de maig, iaixí mateix la publicació d'un Llibre Blancsobre la unitat de la llengua a càrrec decinc professors d'universitat d'Itàlia, EstatsUnits, Gran Bretanya, Canadà i Alemanya.

El Congrés ja té una cançó pròpia, quetranscrivim tot seguit:

Una veu per al món

Obrim serens la nostra parlaals mil parlars del món amic,amb les clarors d'un verb antic,vora la mar i als peus dels cims.Durs al treball per terra endinssolquem el pla, que volem lliure,oberts a tots,viure i conviure.

Pere 3. Llull

FLOR DE CARD -3- (71)

Degut a que a la mateixa hora s'estavacelebrant una conferència sobre la sexuali-tat de l'infant, l'assistència a la reunió ordi-nària de la Junta de l'APA del 9 d'abril nofou tan nombrosa com sol ésser habitual. Ai-xi' i tot, i per mor de l'avinentesa de leseleccions als Consells Escolars, la dotzenacurta d'assistents considerà oportú el cele-brar la reunió.

En primer lloc els qui havien assistit -eldia anterior- a la reunió d'AAPPAA de lacomarca que s'havia celebrat a l'Institut deManacor, donaren compte del que s'haviatractat, posat especial esment a tot allò quefeia referència a les eleccions dels ConsellsEscolars. En aquest sentit es va procedir alsorteig del pare/mare que havia de formarpart de la Junta Electoral, circumstànciaque recaigué damunt el secretari de l'APA,en Pere Mesquida. Continuant en el mateixtema consideràrem oportú enviar una petitanota informativa als pares explicant elspunts més importants de la nova normativaque regeix amb la implantació de la LODE,anunciant-los, al mateix temps, que les elec-cions serien el 28 d'abril.

El dia abans havia tengut lloc una altrareunió per tal de tractar l'assumpte de l'Es-cola Municipalde Música que diversos grups-entre ells l'APA- havien sol·licitat a l'Ajun-tament. Els qui hi havien assistit diguerenque la primera passa era la formació d'unPatronat, que en principi estaria integratper dos membres de l'Ajuntament, dos de laBanda de Música, dos de l'APA, dos delCard en Festa i dos de l'Escola Card, elsquals mantendrien diverses reunions destina-des, primordialment, a la redacció d'uns es-tatuts. Els dos representants de l'APA seranen Joan Bauçà i en Joan Santandreu.

El director ens va fer sebre que les novesaules ja estaven funcionant i que havien in-format al delegat del MEC, el Sr. Crespí, deles deficiències que l'APA hi havia detectat.Va assegurar que se solucionarien quan s'edi-ficassin les dues aules de la planta baixa, co-sa que esperen fer durant el present curs.

I sense més temes a tractar, s'aixecà lareunió.

***A una Assemblea General a la qual, la

veritat, hi varen assistir molts pocs pares,dia 17 d'abril la Junta Electoral que orga-nitza les eleccions als Consells Escolars vainformar dels detalls de la nova llei i vacontestar les preguntes que els assistentstengueren a bé formular.

En el mateix acte es va procedir al sor-teig dels membres que hauran d'integrar lestaules electorals dels pares i dels nins i escomençà la inscripció de candidats.

BANC ESPANYOL DE CRÈDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

Luchar contra el càncer es:Diagnosticar a tiempo yAyudar económicamentea la investigación

JUNTA PROVINCIAL DEBALEARES

TEL. 23 01 49

JOIERIfl FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

13 anys de campamentsUNA EXPERIENCIA EDUCATIVA

FLOR DE CARD -t- (72)

Rellegint l'article del mes passat tot refe-rit als campaments de l'any 73, hom pot de-duir que el cert desautoritarisme que esmenta es pot deure a una certa "evolució lò-gica" (?) o a la simple participació femeni-na, i això no resulta cert del tot.

De fet, en el maig del 73, un grapat dellorencins assistirem a Ca'n Tápara a un in-teressant curset de tècniques (expressió cor-poral a càrrec d'un tal Mayans i jocs a càr-rec d'un germà del que després seria vicaride la vila, Mn. Ramon Lladó). És a dir, partde l'autoritarisme es suplia per allò que nihavfem intui't ni la formació de l'Escola Nor-mal ens havia ensenyat: l'ús de tècniques al-ternatives: convèncer, guanyar-se els al·lotsen lloc de menar els al·lots.

Uns altres aspectes que es deixen de ban-da són les misses que es realitzaven el diu-menge en què els pares ens visitaven i el deles banderes. Cada campament del 72 i del73 tingueren un banderf distintiu -brodat ala vila; ¿on deven capllevar aquells bande-rins?- que onejava vora la "mallorquina delcastellet", quan mostrar aquesta banderasense la "roja i gualda" era una mena de pe-cat, si més no, venial (com han canviat lescoses, eh?).

ANY 1974. EL FORAT

La idea sorgí' d'algunes jovenelles de l'any73. A l'any Ik havíem d'anar de campament

a Menorca, però... la idea resultà foradada;a l'hora de tancar el plac d'inscripció per uncampament que s'havia convocat per a ninesde 15 a 20 anys, solament hi hagué dues ins-cripcions en ferm. I s'abandonà el projecte.

Ara mateix no som capaç de recordar elperquè no es féu la corresponent tanda pera nins més joves, i més quan, si no ho re-cord malament, el Club Card vivia temps àl-gids d'activitat.

Potser el fracàs del campament de Me-norca ens fes pensar que la gent n'estavacansada dels campaments, fracàs que, d'al-tra banda, en el seu dia s'atribui' a factors e-conòmics -l'any que ve hem de fer un festi-val per arreplegar dobbers!- i també a l'ex-cessivament lleugera diferència d'edat entremonitors i possibles acampats. Vull dir quela manca d'inscripcions a l'any Ik resulta encerta manera lògica i molt més ho és visten perspectiva (com han canviat les coses,eh?).

Guillem Pont

Mujer

' Vigile su saludHágase un chequeo ginecológico

IA ASOCIACIÓN F S P A M O I A ( CMHA ( I ( A M C F R

JUMA PROVINCIAL DE B A K A H f S

Solicítelo gratuitamente al Tel 23 01 49

Any 1973. M¿ó4a a. la. V¿a.da. di VPJKLA a. ¿'Ho¿p¿ta¿e¿.

Pc la llengua FLOR DE CARD -5- (73)

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANTPEL PROFESSOR DR. TILBERT D. STEGMANN, DE L'INSTITUT FÜR ROMANISCHE SPRACHEN UNDLITERATUREN DER J.W. GOETHE-UNIVERSITÄT. FRANKFURT AM MAIN. ALEMANYA FEDERAL.

CACATALA ORIENTAL

•jCATALÀ OCCIDENTAPERPINYÀ

Parlan la vostra llengua sempre que pu-gueu, especialment amb la família i elsamics í coneguts. Feis-vos el propòsit deparlar en català als Qui sabeu que vos en-tenen, encara que fins ara els hàgiu parlaten castellà.

Sigueu respectuós amb tothom que parlauna altra llengua, però exigiu que elsaltres siguin respectuosos amb la vostra.

Dirigiu-vos en català a tothom; al carrer,par telèfon, al treball, etc. Si vos ente-nen, continueu parlant-los en català, en-cara que responguin en un altre idioma.

Als coneguts vostres que encara no com-prenen bé el català, animau-los a provarde comprende'!, parlau-hi a poc a poc iexplicau-los de tant en tant algunesparaules.

Si veis algú que s'esforça a parlar en ca-talà, ajudau-lo. I demostrau-li que való-rau el seu comportament.

Deixau de corregir qui no vulgui sercorregit, però doneu l'exemple de dema-nar a persones o a entitats autoritzadesquines expressions incorrectes cal substi-tuir. Ajudem-nos els uns als altres a man-tenir un català bo I viu.

Respectau les diferències regionals delcatalà. Par/au amb catalans, valencians,rossellonesos, etc. i coneixeu els accentsi mots diferents que tenim tots. Aquestaás la riquesa del català, com de totes lesllengües cultes.

8Feis-vos subscriptor de diaris í revistes encatalà. I que siguin en la nostra llenguales lectures que faceu, els expectacles aquà assistiu, els programes de ràdio queescoltau i la televisió que mirau, etc.Facem allò que havia estat prohibit du-rant tants d'anys.

Preneu la decisió d'escriure totes les car-tes i notes en català. A partir d'avuiposau sempre el vostre nom en català.Ompliu-hi els talons. Feis canviar elsvostres papers impresos, els rètols, etc.Seria ben trist que per estalviar despesesdeixéssim de donar testimoni de coherèn-cia lingüística.

10£xiglu de tothom, fins í tot de les insti-tucions més rutinàries, que vos escriguinen català. Feis-ho amablement. No vul-gueu perdre el temps i nirvis lluitant con-tra els enemics declarats de la llenguadel país. Deixau-los de banda.

Tota persona que defensa la seva pròpiallengua sense agredir ningú, té el dret alseu costat.

ÉS UN TEXT DIVULGAT PER LA COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARSDEL II CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA I OBRA

CULTURAL BALEAR. Apartat 619. Palma.

Plomes Amigues FLOR DE CARD -6- (74)

SOBRE UN CENTRE DEDOCUMENTACIÓ MUSICAL

Per Pere Estelrich i Massutí

No són poques les vegades que hem d'a-nar d'un lloc a l'altre -d'Herodes a Pilat,com se sol dir- cercant material per a unafeina d'investigació concreta. Qualsevol cen-tralització és, en aquests casos, ben arriba-da.

Existeixen, però, entitats que, encaraque poc conegudes o insuficientment divul-gades, ajuden a l'el.laboració de tasques so-bre la nostra història més o menys recent,concentrant dades i documents. Són, a-quests, centres de documentació en elsquals l'erudit i el profà poden trobar-hi ma-terial a l'hora de confeccionar un treballd'investigació o d'anàlisi. Llocs, com deia,no sempre coneguts per a tothom, però de-cidits i valuosos, capaços d'omplir un buitquant a documentació es refereix.

Permeteu-me que amb aquest escrit in-tenti descobrir-vos o en el millor dels casosacostar-vos el que és sens dubte el centrede documentació musical més important del'illa. Us pari del "Centre de Recerca i Do-cumentació històrico-musical de Mallorca",arxiu d'informació musical, punt de partidade treballs d'història i de teoria de la músi-ca nostra.

Com ha sorgit aquest centre? Qui el por-ta? Com arribar-hi...? Bé, no facem tantade via. Anem per parts.

L'iniciador de la tasca del Centre fouJoan Parets i Serra, nom ben conegut dinsels àmbits musicals illencs. Fa més de vintanys que ha anat arreplegant material: tex-tos, programes de mà, notícies... fins i totenregistraments discogràfics, relacionatssempre amb el fet musical mallorquí. Poc apoc, Parets ha anat augmentant el volumdel seu arxiu.

Però el recercador no ha escatimat esfor-ços: ha buidat col·leccions, ha acudit a bi-blioteques, ha visitat els museus i les parrò-quies, prenent notes i elaborant fitxes.

Avui, després de tots aquests anys, elque començà essent un arxiu particularfrui t d'un esforç personal s'ha enriquit ambl'aportació d'altres documentalistes. La per-sona -Parets- s'ha constituït en entitat, laqual cosa li ha marcat un nou caràcter.

Per altra banda, el Centre de Recerca iDocumentació Musical és també un organis-me viu. Vull dir que no només arreplega ma-terial, sinó que es mou. Així, com a tal, haparticipat a congressos de documentalistes

(el més recent el passat més de novembre^,organitzat pel Ministeri de Cultura. Enllà,el Centre establí contactes amb organitza-cions similars d'altres Comunitats Autòno-mes), ha confeccionat treballs biogràficssobre la figura d'alguns músics mallor-quins... i actualment està preparant dife-rents conferències per tal de divulgar la his-tòria de la nostra música.

L'arxiu del Centre està obert a tothom.Qualsevol persona que necessiti documenta-ció relacionada amb el fet musical pot acu-dir-hi (la Rectoria de Lloseta és, ara perara, el seu lloc estable). De fet, no pocs es-tudiosos s'han servit del seu material. ElCentre de Recerca apareix, ja, a diversesbibliografies de diferents treballs de Música.

(Col·laboració especial per a l'As-sociació de la Premsa Forana deMallorca).

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

Espipellades FLOR DE CARD -7- (75)

Polític!Si vols arribar a ésser batle i no tens ni punyetera idea de com aconse-guir-ho...Si has de menester un slogan amb ganxo, d'aquells que fan votera...Si vols adquirir una imatge política europea...No ho dubtis, PROPOLOSA és sa teva solució.PROPOLOSA (Promocions de Polítics Locals S.A.) et garanteix un fu-tur polític de primera fila encara que siguis es més terròs d'es candidats.Com a credencial d'es nostros serveis anirem publicant petits retallsd'es "Vademécum d'es Poli'tic Local" que es nostro Centre d'Estudis haelaborat. No deixis de llegir-los.

Si hi ha cap contructor valent i honrat que hagi de menester un magne-tofón per gravar qualque conversa privada Flor de Card en té un a saseva completa disposició.En es mateix temps li ofereix ses seves planes per publicar qualsevolcosa que consideri que es públic hauria de sebre. •

m o

"Vademécum d'es Poli'tic Local" (I)Si per una d'aquelles coses es teu negoci no marxa tan bé com tu voldri-es i creus que sa millor manera d'enrengar-lo és entrant dins s'Ajunta-ment, com que ara ja no ve an es cas envitricollar-se en una candidatu-ra independent, sa primera passa és trobar un partit que no et faça mas-sa morros. Si no s'avé gaire amb sa teva manera de pensar no passis àn-sia, que s'ideologia és una nosa que, una vegada voltat cama a ses elec-cions, s'amaga dins un calaix i no se'n torna parlar pus.Ja dins es partit, si n'hi ha d'altres que aspiren a anar de primer, procu-ra que se barallin entre ells i presenta't com a moderador, que avui endia se ven molt això d'es "centre moderat".

"És una gentilesa de PROPOLOSA"

Com que an es de Flor de Card mos agrada tocar amb so nas es pro-blemes que afecten directament a Sant Llorenç, hem enviat dos ago-sarats reporters an es nord d'Africà perquè mos trametin informacióde primera mà sobre es conflicte que mantenen amb sos ianquis.Tot just arribar s'han posat en contacte amb sos encarregats i moshan enviat una informació de lo més tranquilizadora: si sa cosa nos'embruta més no fan comptes pedregar es "wimpy" de ca'n Pep Xim.P.er si de cas, emperò, i per allò de que val més sa que guarda que saque cura, ses bases d'es puig de Ses Fites i Na Penyal se troben enestat d'"alerta carabassa", que, com se sap, recomana mantenir sa"carabassa" clara davant es caramull d'informació partidista que uns ialtres mos envien.

Com que per lo vist es turisme de qualitat fuig de Mallorca com un ca deses garrotades, n'Ignasi i en Tomeu Mestre, convidats per voltros i jo através de ses entitats autonòmiques anaren a passar dos dies a Màlaga perveure com se'n desfà sa competència.Després de pensar-s'ho bé pareix ésser que sa millor solució que hi veuenes sembrar Mallorca d'herba, omplir-la de foradets i que es turistes provind'aficar-hi pilotetes a bastonades. Diven que això els agrada tant que s'higastarien tot quan tenen per poder-hi jugar, i no és. cosa d'exposar-mos a

/t, perdre divises per un parell de quarterades de gram.w És ben ver que tot entreten!

En aquest racó, com sempre, podem resar un parenostre perquè l'any 2000 ses aigües estiguincanalitzades, que a l'instant serem s'únic poble de Mallorque que no les hi té.

Josep Cortès

Poesia FLOR DE CARD -8- (76)

Vili

Companys!Companys meus.Hei vosaltres!

Miradme! Mirau_me bé!;

Es produeix la metamorfosi:ara some, mUlor escuUor!,, ̂ ̂ ^ ̂

El millor de tots...!Per tu.

E1 teu cos es dibuixa dins jofins topar-meamb el més elementalde la teva carn,circumferències

rectesdelicadesa,harmonia quan el teu cor bateea

cada pic més arrancada pic més aprop!-ja el tene ja fi] tenc,

ja és meu!-

De vegades,em deixes descloscat

altres,mig enlluernati les més,íossllat dins les mevesfluixetats.

Ara mateix,just ara,la mar patina

la platjadeixant,les teves trenta-sis trepitjadesper gaubança i ventura,, ^ mt esteUada.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:NEGOCIS

creador!

Em sembles de vidre...o tal vegada de fang

o

ets f ru i t .i llavorde tots els colors

d'aigua...

minerals,ells,tots ells s'han ajuntatper fer-te així com ets,així escom t'estim

Laüa,i et desig,

in.ïënu.

11

aixícom

Barbarisme Forma correcta

AGOTARAHORRARALMACÉNA L Q U I L E RBARATOCOBROHAS1ENDAMOSTRUARIPORCENTATGERECIBOSOCIOXEQUE

esgotar, acabarestalviarmagatzemlloguerbaratcobramenthisendamostraripercentatgerebutsocixec

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Flor de Card

sou.

Bolletf-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon 569119Abril de 1986Número 116Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL.LABOREN

Felip Forteza, Pere J . Llull, APA, GuillemPont, Pere Estelrich, Josep Cortès, GuillemFememas, Ramon Rosselló, Maria Calmés,Antònia Servera, Jaume Galmés, LlorençRamis, Tomeu "Pistola", Llorenç Artigues,Pep Bordoy.

Historia FLOR DE CARD -9- (77)

LA DEVOCIÓ DELS MALLORQUINSA MONTSERRAT (I)

Moltes persones a l'hora de redactar elsseus testaments assignaven alguna almoinaals hospitals, santuaris i convents de la sevadevoció. Consultant diversos protocols nota-rials hi he vist com molts de mallorquinsferen deixes piadoses al monestir de Mont-serrat. A la Història de Sant Llorenç ja và-rem veure com l'any 1279 la dona Berengue-ra de Biosca, habitadora de Bellver, deixàdues lliures de cera a Santa Maria de Mont-serrat, i uns anys més tard, Arnau Figuero-la, també de Bellver, deixà 12 diners.

En el present article donaré la relaciód'una llarga llista de deixes piadoses fetesper mallorquins al santuari montserrati'.L'any 1327, Bernat Serra de Llucmajor deixa6 diners a la lluminària de Montserrat (ARMT-207 f. 69v). El 13*3, la dona Geralda, mu-ller de Guillem Mosqueroles de Sóller deixa2 sous a Montserrat (J-5 f.33).

El 1348 trobam les següents deixes: Fran-cesc Cantallops de Sóller 5 sous; BerenguerPereto 10 sous; Miquel Balmes de Sóller 3sous a l'obra de Montserrat i a la Mercè deBarcelona (3-6 f.5, 7v i 23). Pereta mullerde Francesc Font de Sóller 20 sous a Mont-serrat i 10 sous a Sant Jordi d'Orient de Ma-llorca; Jaume Masdellà de Biniariaix 5 sous;Sibi'lia muller de Pere Reyners de Valldemos-sa 20 sous inclosa aquella quantitat o pes decera promesa per sa mare, en nom seu, aMontserrat; Ramon Orriols de Sóller 10 sousa l'obra de l'església de Montserrat; Cateri-na viuda de Ramon de Masblanc de Sóller 2sous (AH 5.333 s.f.).. El mes d'agost de 1353, la dona Domenja,

muller de Bernat de Puigdorfila, en testa-ment disposa que sia comprada una llàntiade plata on sia esculpit l'escut o senyal dePuigdorfila i sia entregada a l'església deMontserrat; Pere Pont, mercader ciutadà,deixa 20 sous a l'obra de l'església de Mont-serrat; el 1366 Pere Cruells, ciutadà, 10sous; el 1376 Arnau Serra, mercader, 60sous (P-144 f. 16v, 22v, 55, 93v).

El 1377, Magdalena muller de Jaume Suaud'Esporles deixa 2 sous a la confraria deSanta Maria de Montserrat (R-24 f. 50v).

El 1421 Arnau Burguet, ciutadà, deixa 3lliures a l'obre de Santa Maria de Montser-rat (S-20 f. 45v). El 1461 Joaneta muller deFrancesc Jordi, hostaler ciutadà, 6 diners(P-363 f. 80v).

A diversos testaments fets davant el nota-ri Pere Pastor entre els anys 1448 i 1466 hitrobam les següents deixes al santuari moni-

serrati': Antonina muller de Bernat Gilabertde Sineu 6 diners; Guillem Antich de Sineuun sou; Guillemona muller d'Andreu Parerade Muro 2 sous; Guillem Jaume de Petra 12diners; Joaneta muller d'Antoni Gibert deMuro 6 diners; Joan Vilar de Muro un sou;Françoia muller de Joan Monge un sou; Mar-ti' Mieres de Muro 6 diners; Miquel Gibert 6diners; Sizona muller de Jordi Palau d'Inca12 diners (P-328 f. 53, 55, 59, 84, 92 95, 99,105, 109, 111).

El 1461 Bernat Gilabert de Manresa (Llo-ret) fa deixes a Lluc, Puig de Pollença iMontserrat; Joan Vanrell 6 diners a Montser-rat; el 1455 Pere Ballester de Manacordeixa un sou a Montserrat i un altre sou al'obra de l'església de Sant Jaume de Mana-cor. El 1472 Bartomeva muller de Bernat Fu-xà de Santa Margalida deixa 12 diners aMontserrat (Id. f. 31, 33, 38, 49).

A l'inventari dels béns de Joan Riera, pre-vere, fet pels seus hereus l'any 1505, hillegim: "ítem un imatge de la confraria deNostra Dona de Montserrat" (M-612 f.l52v).

La devoció a la Verge Bruna era tanestesa que fins i tot trobam alguna barcaque porta el seu nom: el 1432 Antoni deGuirard, mercader de Saona, assegura 100lliures mallorquines a Antoni Cardona, ciuta-dà de Barcelona, senyor i patró d'una cocade tres timons anomenada Santa Maria deMontserrat i Sant Antoni, que es trobava alport de Mallorca i havia de viatjar a Atenes(C-60 f. lOv). Aquest senyor d'aquesta nauféu altres actes mercanti'vols a Mallorca (Id.Í60).

El 1430, Lluc de Parets, mercader, deCiutadella, en el seu testament deixa 10 lliu-res a l'obra de Santa Maria del Toro, i 60sous a Santa Maria de Montserrat (C-71 f.252).

Dia 13 de novembre de 1436, la reina Ma-ria escrivia al lloctinent general del Regnede Mallorca dient que per part de Pere Bur- .gués, ciutadà, havia sabut que eren degudesdiverses quantitats de moneda a l'abat i mo-nestir de Santa Maria de Montserrat, fins asuma de 90 florins. D'altra banda la reinacomunicava al Bisbe de Mallorca algunes co-ses referents al procurador de Montserrat aMallorca que era el prevere Alfonso Enric,encarregat de les almoines, vots, etc (ACÁreg. 3234 f. 8 i 18v).

Ramon Rosselló(Continuarà)

Batec FLOR DE CARD -10- (78)

ARCO

Del 10 al 15 d'abril va tenir lloc, a Ma-drid, la mostra d'Art Contemporani -ARCO-que cada any organitza el Ministeri de Cul-tura, a la qual hi concorren les millors ga-leries d'art de l'estat.

Sa Pietà Freda, de Son Servera, va esseruna de les set que representaren les Illes ala mostra i hi va acudir amb quadres d'unsol autor: el llorenci' Guillem Nadal.

Malgrat les discrepàncies que va ocasio-nar el sistema d'organització de l'exposi-ció, fou bastant general l'opinió dels ente-sos en el sentit de que enguany el nivellgeneral havia estat superior al de l'any pas-sat, el que feia que no hi hagués cap grupd'artistes que sobresorti's pardamunt els al-tres..

Vagin aquestes retxes com a enhorabonaa Guillem Gorrió pel caire que va prenintla seva carrera artística.

NAIXAMENTS

Nsix a Son Carrió el dia 29 de març naBeatriz Fuster Aguilar, filla d'es Francesc ina Trinidad. Salut!

N'Antònia Miquel Arrom neix a Son Car-rió el dia 11 d'abril. És filla d'en Joan in'Antònia. Enhorabona!

Neix a S'Illot el dia 16 d'abril en GabrielAntoni Roig Sureda, f i l l de n'Antoni i naCaterina. Salut!

EL 1 EMPj ESTACIÓ DE CA'N XESC

Dia

23456789

10111213141516171819202122232425262728293031

litres5

0'?

2.'2.'2

l'3

30 '8

fenomenatmosfèrice =

•

••

•

•

• R

ventdominant

O 3O

N Ï5

0 25N 15KlE

N 35

Mes MARC

Temperatures màximesDies graus

2.1

Temperatures minimesDies graus

6

Velocitats màximes del ventDies

622.

Qmts/horaIH 35N 35

Fenomen atmosfèric

PlujaNeu

Calabruix

Tempestat

•-*

AR

Boira =

Rosada Ä

Gelada

Petita nevada Q3

BALL DE BOT

Dia 5 a la Plaça de l'Ajuntament i orga-nitzat per l'Escola Card hi va haver un ballde bot on hi participà molta gent del poblei un grup de Menorca. Hem de dir que vaestar molt animat.

ESCOLA

Dia 9, organitzada pel SMOE es va feruna conferència damunt salut i educació se-xual a la qual hi assistiren una vintena depersones.

Dia 10 els al.lots de 5è., 6è. i algun de7è. anaren a Barcelona en viatge d'estudis.Visitaren el Museu de la Ciència, el Zoolò-gic, el museu Picasso, etc.

Dels dies 20 al 25 el SMOE ha organit-zat la Festa del Llibre a Sa Rectoria. Lagent ha participat bastant comprant i visi-tant l'exposició-venda de llibres. Per am-bientar la festa els nins de l'escola han fetun llibre.

Dia 23 com cada any els al·lots de l'es-cola organitzaren un festival pro-viatged'estudis. Enguany també ha estat prou con-corregut per tots els familiars dels al·lotsparticipants.

FLOR DE CARD -ll-(79)

NOCES

Dia 19 d'abril a Sant Llorenç tengué llocel matrimoni d'en Miquel Bestard Estelrichi n'Antònia Servera Gayà. Enhorabona!

DEFUNCIONS

Bartomeu Sansó Servera mor a Sant Llo-renç dia 24 de març a l'edat de 76 anys.Era casat. Al Cel sia.

Francesca Esquina Sansó era viuda. Vamorir a Sant Llorenç el 25 de març al'edat de 92 anys. Que la vegem en el Cel.

Joan Santandreu Pont era casat. Es vamorir a Sant Llorenç a l'edat de 73 anys.Descansi en pau.

3oan Melis Pont, que també era casat,mor a Sant Llorenç dia 25 de març a l'edatde 69 anys. Al Cel sia.

Salvador Calmés Muntaner mor a SantLlorenç dia 5 d'abril. Era casat i tema 79anys. Descansi en pau.

Guillem Miquel Matamalas era fadrf.Mor a Sant Llorenç dia 8 d'abril a l'edat de66 anys. Al Cel sia.

Agusti' Domenge Vaquer, viudo, mor aSant Llorenç dia 10 d'abril a l'edat de 86anys. Descansi en pau.

Catalina Riera Busquets mor a Sant Llo-renç dia 15 d'abril a l'edat de 73 anys. Eracasada. Descansi en pau.

Maria Galmés i Antònia Servera

ELECTRICITAT DE L'AUTOMÖBILTelèfon 569505 * SANT LLORENÇ

Esports

Poc han canviat les coses en relació als re-sultats del passat mes de març. Si ens posam enun pla pessimista hem de veure que el nostre e-quip ha descendit dos llocs; i, si per contra somoptimistes, cal dir que encara es mantenen lesesperances de salvació. El nombre de partits cor-responents a aquesta edició és menor en relació al'anterior; això es degut a les festes de Pasqua,per una banda i, per l'altra, per raons d'imprem-ta.

LA UNION 4, CARDASSAR 2.

El Cardassar guanyava 0-2 a falta de 25 minutsper a la fi del partit. Hi va haver una part pera cada equip: la primera, com hem vist, fou declar domini visitant, que demostrà més força ientusiasme; la segona fou clarament de color lo-cal. Tôt i les ganes que hi posaren els lloren-cins, no varen ésser suficients perquè s'empor-tassin qualque cosa positiva.

CARDASSAR 2, ARTÀ 1.Partit molt disputat entre dos equips de la

mateixa comarca. Fruit d'aquesta rivalitat és elfet que l'encontre no es decidís fins als darrersminuts, amb gol de Cànoves.

El Cardassar tengué la sort de cara durant al-gunes fases del partit, però això no significa-ni molt manco- que el Cardassar no meresqués lavictòria.

Assenyalar que el camp estava ple de gom a gom

ESCOLAR 1, CARDASSAR 0.Partit esperat per molts d'aficionats degut a

la màxima rivalitat existent entre aquests dos e-quips. A destacar que el joc no harmonitzà amb elbon temps que feia a Capdepera: els allà presents,esperàvem molt més d'aquest partit. La millor lí-nia dels visitants va esser la defensa, que nomésva tenir una errada greu: el gol. Malgrat totaixò que hem dit hem d'alabar la labor dels llo-rencins que esborraren en el camp la diferènciaexistent entre aquests 'dos equips a la classifi-cació.

Ara només cal esperar els resultats dels dospartits que manquen per a acabar la competició.

Jaune Gaìmés

Col·laboració FLOR DE CARD -12- (80)

6uio' t Dígo'xos :Uo**N* £*HI$.

FLOR DE CARD -13- (81)

Closes FLOR DE CARD -1fr- (82)

- ."UV"3 -•»

SA MALALTIA

Sa dolentia rebrota;lo bo de mi se n'ha anat.A s'octubre, antany passat,em va fer desgraciatperquè em repetí' sa "gota".Mentres no em 'cabí de fotresempre hauré d'engronçar es cap.Me mir i veig es retratoi jo mateix no em conec,perquè dies no em 'guant^ dretsense apoio d'es gaiato.Jo vaig caure de memòria;vaig pegar amb so cap en terrai sang, com ferit de guerra!Sort que torn cantar victòria!

ES SOCIALISTES

Vaja una passa més tristaque ets espanyols vàrem darquan partirem per votares Partit Socialista!Sa brutor no es perd de vistai és de tanta que n'hi ha!Amb so govern que hi haviaes pobre estava content,tenguent feina abastament,menjava i se divertia.I aquest ha estat tant dolenti es puta no ho pareixia!De lo que mos prometiares de res hem arribat.Lo que és ben cert que ha apoiatmatons i lladronena.Lo que no mos conveniaes puta mos ho ha donat!

ES PARENOSTRO DE L'ANY »O

Francesc nostro, vós qui estaua sa cadira eixancat,mos heu requisat es blati a s'estranger l'enviau,i no vos preocupausi noltros no n'hem menjat.Vaja un brou que mos heu dat!I encara és poc! I callau!Es nostro pa de cada diadonau-lo-mos, don Francesc,que amb sa fam que jo patescsempre pareix que és migdia!Que aquest Parenostro siap'es gloriós don Francesc:lo que he patit i patesci tene de patir algun dia,que ho patissin, jo voldria,en Franco, sa seva fia,sa dona per companyiai tot es seu parentesc!

MANAMENTS DE LASANTA MARE ESGLËSIA

Aixecar-se de mati'i berenar de bona hora,i pegar fort an es vi.I llavors tupar sa dona.

Es segon és es menjarsa coca amb moltes taiadesi pegar bones butzades.Sa dona, que mir d'allà.

Es tercer anar a sa taverna-allà crien molts de gats-,i fer molts de desbaratsa davant sa gent externa.

Es quart és de dijunarcada catorze anys un pici vetlar tota sa nit.En de dia, flastomar.

Es quint és robar diners,xuia, sobrassada i pa,anar-se'n a confessari no dir-ho an es confés.

Aquests cinc manamentss'enclouen en tres:menjar, beure i no fer resi conservar es mals pensaments.

Tomeu "Pistola"

Abril FLOR DE CARD -15- (83)

És el mes en què la vegetació reviu i s'o-

bren les fio

És el mes en què la vegetació reviu i s'o-bren les flors; d'acf que els llatins l'anome-nessin "aprilis", terme que enclou la idead'obrir.

Durant aquest mes de l'any solen produir--se les darreres fredorades, prou intenses devegades per a ésser perjudicials a la salutdel cos i als conreus. Els qui pateixen malal-ties cròniques cal que vagin en compte, per-què, segons opinió popular, la mort passacomptes de la hivernada. Però els qui acon-segueixen passar aquest mes tenen assegura-da la vida per tot l'any.

Malalt que passaSant Marc,arriba a Nadal.

A alguns indrets creuen que per l'abril lalluna és maligna. Si pren un to rogenc, con-gria gelades que maten els esplets i que te-nyeixen de vermell els brots de les plantes.En aquest temps i durant la lluna vella és elmoment més bo de l'any per a iniciar-se enla bruixeria, per a donar mal i lliurar-se atota mena de pràctiques enciseres i endevi-natòries.

Com que és l'època de l'apetència genèsi-ca per a la majoria de les espècies animals,hom creu que és el millor temps per a ma-tar mosques, rates i aranyes:

Si mates una rata per l'abril,n'hauràs mortes mil.

També és el temps d'herbejar i de sem-brar llavors toves i d'espiga curta, car l'her-,ba arrencada aquest mes no rebrota. És l'ho-ra de regar i de sembrar certes varietatsd'alls i cebes.

ÉS bon temps per a fer eixams nous i pera fer mudar les abelles d'arna. Per a fer a-questa feina cal estar dejú i és encara mi-llor que hom hagi dejunat tres dies.

Dia 2, sant Urbà.- Se'l considera com apatró i advocat del vi; en aquest sentit elreclamaven la gent del camp que conreavenla vinya, i el tenien també per patró els bo-ters. Hom l'invocava perquè el vi no li fesmal.

Dia 5, sant Vicenç Ferrer,- És el sant delqual conten més llegendes i miracles. A Ma-llorca es conserven diverses trones des d'on,segons la tradició,va predicar. Conta la veupopular que, mentre predicava a Palma, se'lsentia perfectament des de les costes d'Al-cúdia. Va profetitzar que Mallorca s'enfonsa-ria en el mar.

Dia 10, sant Alberic.- Conta la llegendaque va endegar un gran àpat per a tota unagentada de convidats que se li van presentarsobtadament, sense disposar d'altre elementque un parell d'ous. Per aquest motiu se l'in-voca perquè les gallines ponguin molt.

Dia 15, santa Biduiha.- Havia estat tinto-rera. Sucava les robes que volia tenyir dinsd'un cossi d'aigua clara i les treia del colorque li convenia. Amb una mateixa aigua te-nyia d'una gran varietat de colors milers depeces de roba. És per això que els tintorersla tenien per patrona.

Dia 16, santa Engràcia.- Invocada contraels mals de cap. Ja ho diuen els goigs:

Per ço en vós el malalt saptrobar remei promptament,i entre tots, principalment,els qui tenen mal de cap.

Dia 20, sant Marià.- Segons la tradició,era pastor de vaques i fou el qui va trobarla manera de fer formatge i mantega. Perefecte d'aquesta creença el tenien per advo-cat els qui traficaven en articles de llet.

Dia 23, sant Jordi.- Patró de Catalunya.Era cavaller i va combatre eficaçmentmoros i dracs. És present a diverses ronda-lles.

Dia 25, sant Marc.- Patró dels mestres desabaters, un dels gremis de més renom i ca-tegoria de tots.

Dia 30, sant Pelegrf.- Hom l'invoca per almal de cames, per a les nafres i per al do-lor en general. Les dones que desitjaven do-minar el seu marit també reclamaven l'ajutde sant Pelegrf perquè les ajudas a posar-seels calçons, com vulgarment es diu.

Del "Costumari Català"

CA'S SERVERI TALLERMECÀNIC

REPARACIONSEN GENERAL

Cardassar, 25 * SANT L L O R E N Ç

i Còmic FLOR DE CARD -16- (84)

Col·laboració FLOR DE CARD -17- (85)

tyy

AQUEST ARTICLE ESTA PATROCINAT PER LA CONSELLERIAP'EPUCACIO ï CULTURA PEL GOVERN BALEAR, I HA ESTATGESTIONAT A TRAl/ES PE'L'ASSOCIACIÓ PE LA PREMSA FO-RANA PE MALLORCA.

L'OPRE

Per Pep Bordoy

En un intent d'apropar-nos a la culturadel nostre poble hem dedicat un espai a unatradició ja perduda: la de fer odres.

Gràcies a la direcció de Miquel Segui'"L'amo en Miquel Dionis" segui'rem el procésde manufacturado d'un odre, des de que s'a-gafa la cabra fins que està a punt per po-sar-hi l'oli.

Un odre, ens va explicar l'amo en Miquel,és un recipient que altre temps sols s'empra-va per contenir oli, encara que al continentel feien servir per a vi.

Generalment es fa emprar una pell de ca-bra, la qual convé sigui grossa per tal quetenguin una bona cabuda; una vegada morta,la xapam de la cuixa fins als darreres i peraquest xap hi hem de treure tota la carn iels ossos. El més complicat és treure-hi lacuixa contrària a la del xap, ja que no ensdóna lloc per maniobrar. Mentrestant es vagirant la pell i qual la tenim girada i elspèls queden dedins, és quan aprofitam peracurar la part que queda fora. Això es faamb sal.' A la cabra li hem de tallar el capa fi de deixar marge per a poder fermar.Després també fermarem els tres peus i solsens restarà tapar el forat per on hem tretla cabra. Aquest xap no es cus, hem de pen-sar que del temps que data l'odre (es perde.n la història) no hi havia agulles; aleshores,què feim? S'agafa la pell i s 'arrufa com siféssim un ventall de paper, li ciavam un bas-tó, perquè no amolli la Henderá que li fer-marem. No vessa gens.

En temps de la postguerra civil l'odres'-emprava per a fer estraperlo. El menjar es-tava racionat, sobretot l'oli, perquè era unproducte de primera necessitat produit pelpagès, i era el més perseguit per les autori-tats. L'odre, com que era un recipient blan ibo de transportar, cabia dins un feix de ra-ma, dins un sac de garroves i també estransportava davall una carretada de fems.

Si la cabra amb la qual feim l'odre és su-ficientment grossa 3 mesures, o sigui, 48 li-tres d'oli.

Quan dos odres eren carregats damunt unmul, amb una oliera, li donaven el nom de"somada". Si treim comptes, una somada són96 litres d'oli.

Agrai'm a l'amo en Miquel els seus conei-xements i us animam a provar de fer-ne un.Aqui' teniu les instruccions. Sort i ànim.

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

Baix d'es Cós, 11-ETel. 554078 MANACOR

CLÍNICA

VETERINÀRIA

Burgués, s.n.FELANITXT. 581579

BINGOSALAIMPERIAL

* Dies feiners, a partir de les 6* Dissabtes i festius, a partir de les 5

MANACOR

lleu. FLOR DE_CARD -18- (86)

1234567

MOTS ENCREUATS

l 4 5 6 7 8 9 10 HORITZONTALS.- 1.-Massa de núvols. Símbol de l'oxigen. 2.-Po-sar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle.Arran. 3.-Mas-sa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de laTerra. Arbre forestal oriünd de l'Amèrica del Nord, semblant alnoguer.^.-Consonant. Instrument de cirugía consistent en unes pin-ces petites.Símbol del nitrogen. Cobrar el redelme. 6.-Aire ques'escapa dels pulmons en l'expiraració. Mamfer solipede. Notamusical. 7.-Cap cosa. Tallada arran. Cent.VERTICALS.- l.-Designar algú per,a un càrrec. 2.-En llenguatgeinfantívol moviment d'alçar una criatura enlaire. Al rev. pronom .

3.-Parts laterals d'un carrer. ¿¿.-Pinyol de l'oliva i altres fruits. Nota musicals. 5.-Matar algú apedrades. 6.-Natural de la Vall d'Aran. J.-Cinc-cents. Diners. 8.-Altar. Mil. Nom de lletra.9,-Proveir de nanses un cistell. lO.-Ondulació. Canal per on es condueixen les aigües per a regaro altres objectes.

SOPA DE LLETRES

C B C DM A 3 OD 3 R I

IM

3R K EO L LN S O AZ 3 S NO O L TF E M ET O E S

E. N OR F SG P RH Q OT S TM A RD E TA L EN I AL S R

U T V SD M X EE T I RS R T AP O U IU A P NI P A E

G R I AS T S ZZ I S F

ARITMÈTIC

Per resoldre'l heu decol·locar en els quadreen blanc les xifres cor-responents, de tal ma-nera que vertical i ho-ritzontalment, efec-tuantles operacions in-dicades, donin la solu-ció assenyalada.

Dins aquesta sopa de llertres hi trobareu els nomsde deu carrers del poble.

ENDEVINALLA

Maria Calmés

¿Quina eine una casa téque, sense cames, té cap,sol jeure dins un forati sense falta s'ha mester?

LEE - MIRTO - UCOSTC - FULLIOAI)

BOUTIQUECONFECCIÓN

SEÑORA

Y

CABALLERO

Apioi St Mania*. t>"°*505837 CALA MiiiOR

SOLUCIONS

•m?p eun sg --VTIVNIA3aN3V I

D V3 ^y v

SVM

S3l

v ys vH a

v N i H

s3

^3

HVN3

V N V 3 V dN V y tf V

H V WS O d O

V a V l O A f l N

SlVfl3H3N3 S1OIA1

S V Iïl D 3 1

I 1n y v

n o ds3an o N

N 3 VM 3 dV

SW O N1 1 0

I 3 Hy a

^ O C V VMD

S3H1311 30 VdOS

Crònica informal FLOR DE CARD -19- (87)

Maldament els punts que figuraven a l'or-de del dia no fossin de lo més espectacularsi ganosos per una persona emocionalmentnormal -cementiris, policies municipals, pa-drons...- estava endarrer de veure com fun-cionarien els plens amb la nova composturaque han pactat els regidors, per això el di-lluns 21 d'abril, després d'una partida de me-sos de no haver pogut donar fe del que tra-maven els nostres il·lustres cappares -bé sa-beu que no per culpa meva- i havent sopat alo aviat -cosa que m'arribarà a destremparel ventrei-, em vaig dirigir cap a la Sala manades desfetes disposat a contemplar unajuntament "light" d'aquells que ara s'usen.

-¿I ho va ésser de mel i sucre?-Amb algunes reserves crec que podriem

dir que sí.-Si Tro t'expliques millor...-Mira. Segons paraules del CDS i el

PSOE, les comissions que ells presideixen ha-vien acordat una sèrie d'assumptes per dur aplenari i el batle no els havia inclòs a l'ordedel dia. En Tomeu Mestre, visiblement mo-lest, va demanar que alguns punts fossin re-tirats en senyal de protesta ja que consideràque n'hi havia d'altres molt més urgents queno s'hi havien duit. Al final, emperò,torceren el coll i s'avingueren a discutir-los,deixant una altra vegada patent el cas queels fa el batle a l'hora de confeccionarl'orde del dia.

-¿I això et va venir de nou?-No. A mi no.-Ah!-El que si' va funcionar -deixant, natural-

ment, de banda el si ens agrada o no l'acor-dat- és que per primera vegada en no séquants d'anys no va quedar cap temadamunt la taula, cosa no gens habitual a laCorporació llorencina i que convida a pensaren un inici de desbloqueig de l'aparell muni-cipal.

-Idò hauran estat positius els pactes...-En aquest sentit, sí. El problema és que

ara volen que "tot lo que passi per comissióha d'anar a missa", segons paraules de Mi-quel Mascaró, el que suposa que els plens jasón únicament per planta i en els quals nitan sols es llegeixen els detalls dels projec-tes. Fins i tot remugaven si n'Antoni Cucpresentava esmenes a algunes propostes,oblidant que ell no havia acordat cap com-postura i que estava en el seu dret de propo-sar el que consideras oportú. "Estic comple-tament d'acord en què els temes es discutei-xin a les comissions -manifestà— però queno oblidin mai que l'òrgan sobirà és el ple".

-Segons lo que dius pareix que va ésserun ple molt seriós...

-No t'ho pensis. Figura't que s'engresca-ren en una discusió sobre l'altura mi'nimadel nou municipal que han de menester. EnColl i en Tomeu Bovet trobaven que perésser vertaderament eficaços havien de fermés de vuit pams i mig d'alçada, mentresque n'Antoni Cuc, en Tomeu Carbó i enMauri eren del parer que per passejar-se pelpoble no hi emportava ésser cap gradólas. Laresta dels regidors no es va voler agafar elsdits amb un assumpte de tanta importància iva optar per l'abstenció.

-Sagrades! Ja són ganes d'allargar el ple!-No me'n parlis! Un altre comentari digne

d'ésser registrat va ésser el que féu en Mau-ri quan parlaren del padró municipal d'habi-tants que estan elaborant els funcionaris. Pa-reix ésser -segons alguns dels presents- queels serverins envien els municipals casa percasa insinuant als ciutadans que si no s'em-padronen a Son Servera els seus fills no po-dran assistir a l'escola de Cala Millor. EnMauri, que ja la duu d'ells, amb la franquesaque el caracteritza s'amollà: "Si tornen veu-re en Xinet amb sa moto, es casco i esbloc, que el tanquin a sa presó de Sant Llo-renç i ja me'n cuidaré jo de guardar-lo".

SOLER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.369310 SANT LLORENÇ

JJp^ ¿j> POLLASTRES

£ ^áir % ROSTITS

$*u •* <•%, tfïfr Sureda, 1Telèfon 570624

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (88)

CORPUS CHRISTI"Corpus: Festivitat que se celebra el di-

jous següent a l'octava de la Pentecosta pera commemorar amb solemnitat especial l'eu-caristia. Fruit de la pietat popular medievali impulsada sobretot per Santa Juliana deLieja (1193-1255), la celebració fou establer-ta per Urbà IV el 1264 i universalitzada perJoan XXII el I3l6..."(*)

Què és, què representa el Corpus ara iaquf? ¿Com respondria a la qüestió la gene-ralitat de la gent llorencina? Imagin les res-postes de la gent dels 20 anys: Corpus? Pss.i també les de la gent de més de 60: Oh! Niels aucells duien busques al seu niu! Sapsque ha canviat, fiet! Els meus records d'in-fantesa són agradables, car malgrat la inco-moditat que suposava l'estrena de la robanova d'estiu -no exempta d'una certa vani-tat- record el plaer de veure els carrers dela vila per on passava la processó plens decossiols de fulles lluentes i la varietat delscolorins dels pètals que, mesclais ambverds, trepijàvem. L'ambient, el flaire resul-tava nou, festiu, fins i tot màgic.

També record la calor que solien passarels qui portaven el ciri i no per les ones ca-lori'fiques que pogués desprendre el ble en-

cès, sinó pels "trajes" i les corbates,aquelles mudes que s'empraven clares vega-des a l'any (Al casar-se, en els morts pro-pers, pel Corpus i poca cosa més). Calor quetambé solien passar els capellans i que con-trastava amb el relatiu benestar d'aquellsque des de l'ombra la miraven passar.

Amb tot i amb això, cal reconèixer queels records que guard no són comparables, nimolt manco, amb els que pot suggerir la fo-tografia (que podria pertànyer a alguna cele-bració singular).

El marc que volta les persones parla perell mateix ¿Quina força seria capaç de mou-re les mans necessàries per enramellar avuiel carrer Major d'aquesta manera? Fixau-vosen els detalls!

Avui aquest Sant Llorenç d'ahir és impen-sable i no fàcilment comprensible. Qüestióde fe 'o d'imposicions socials?

Una anàlisi desapasionada fa difícilmentcomprensibles tota una serie de manifesta-cions populars si no s'empra l'òptica d'allòque els sociòlegs anomenen nacional-catoli-cisme.

Guillem Pont