Tots sentim el mateix per aquests magnífics mamífers: admiració, afecte, són emblemàtics i formen part del nostre paissatge. Aquests bells animals no només son físicament bonics: el seu comportament i forma de conèixer i relacionar-se amb el món són també dignes d’admiració: bous, vaques i la seva descendència gaudeixen de la companyia del seu ramat, i forgen estrets vincles entre ells, amb els seus germans, germanes i fills. Les vaques, així com els bous, tenen un sistema nerviós molt desenvolupat i sensible, que els fa sentir des d’una mosca que es posi sobre la seva pell fins a qualsevol cop o dany de major envergadura. Bous i vaques tenen, també, una excel·lent vista i una bona oïda, pel que estan sempre alerta als sobresalts i ombres que els alterin per fugir per la seva supervivència. Les mares són es-pecialment protectores dels seus fills, i per descomptat aquests són curiosos i hàbils animalets que descobreixen el món al seu pas. Però molts d’aquests animals estan obligats a viure èpoques de terror, en ple segle XXI.

En molts pobles d’Espanya són utilitzats com a reclam central de les festes majors: bous, vaques i vaquetes són tancats, burlats, els propinen cops i descàr-regues elèctriques per portar-los al lloc des-sitjat, i allà són acorra-lats per a burlar-los de diferents formes: lligant teies ardents a les banyes de vaques i bous (bous embolats); lligant-li les banyes amb sogues per passejar-los pel poble (capllaçat); tancant-los en un semicercle que dóna al mar, on provoquen a l’animal per que caigui a l’aigua (bous a la mar), o simplement tancant-los en una plaça portàtil per burlar-los, saltar-los i punxar-los amb estocs (espases). Aquests animals són portats de fira en fira, de festa en festa, fins que ja, exhausts per l’estrès físic i psicològic, deixen de ser rendibles per al propietari i són rebutjats i assassinats.

Tot això, finançat amb diners públics, encara en temps de crisis econòmi-ca. Mentre els governs locals tallen les aportacions a casals d’avis, de nens o es tanquen guarderies i centres sanitaris d’atenció primària; se-gons la Fundació Altarriba, les administracions reben 564 milions d’euros de subvencions per a diferents festes i activitats relacionades amb els bous. Això es l’equivalent a una aportació de 47 euros anuals per a cada família espanyola.

Això no és just, per A ningú:Si podem divertir-nos i viure les festes majors d’una manera diferent, que no sigui maltractant animals, perquè seguim fent-ho? Els animals, bous, vaques, vaquetes que pateixen aquests abusos no poden oposar-se a la permissivitat amb que es comet: el pateixen sense que les seves queixes ens immutin. És just que es continuï fent perquè és una tradició? No fa molts anys, també estava permès colpejar a els fills i a la pròpia dona “perquè sempre s’ha fet així”. Però avui som capaços, com a societat, de posar-nos en el lloc de la víctima i protegir-los de les agressions.

És un avenç social que puguem incloure, també, als animals a la nos-tra protecció. Sobretot perquè són les administracions les que ofereixen entreteniment a la població, i com més violència ens diverteixi, més vio-lenta continuarà sent la nostra societat. Si volem donar un exemple de civilitat i pau als nostres fills, no maltractem més animals per diversió ni entreteniment. Perquè els animals no van néixer per satisfer les nostres mancances: viuen la seva pròpia història en l’evolució i són els nostres companys en el planeta.

www.AnimaNaturalis.org www.PACMA.es