-
8/14/2019 formaci del gnere
1/3
Gnere
II. 10- FORMACI DEL GNERE
1. En els noms:
Generalment safegix unaa al mascul, cosa que pot produir canvis
ortogrfics
en algunes consonants que la precedixen. Si el nom en mascul
acaba ene,-o iu tones, se solen canviar pera. Altres vegades es
forma afegintessa, -ina, -na. Hi ha noms que tenen formes distintes
per a cada gnere.
2. En els adjectius:
Adjectius masculins acabats enic fan la forma del femen eniga o
ica ,exemple: bonic, bonica; arbic, arbiga. Els acabats enoc, fan
enoga o
oca, exemple: poc, poca; groc, groga. Atenci amb els masculins
acabats encu, fan el femen afegintcua, exemple:
vacu, vcua. Per atenci amb alguns masculins acabats en -ic, fan
el femen enqua, exemple: oblic, obliqua.
3. Remarques:
1. Paraules duna terminaci: Els noms dalguns animals safegix
mascle, femella.
Mots acabats enaire, -ista i cida, exemples: drapaire,
nacionalista,
homicida. Adjectius acabats enil, -el, -al, exemples: infantil,
fidel, igual. Adjectius que tenen una terminaci nica i la conserven
quan actua com
a substantiu (belga, hind...)
2. Paraules de dues terminacions:
Cal fer atenci amb els mots que calcats del castell se solen
usar en mascul
sempre, encara que tenen dues terminacions realment. Ac tenim la
llista:
agrest i agresta
autodidacte i autodidactabord i borda
calent i calenta
client i clienta
cmode i cmoda
com i comuna
corts i cortesa
covard i covarda
culte i culta
dependent i dependenta
destre i destra
estrateg i estrategaestudiant i estudianta
Conxa Gonzlez Domnech
1
-
8/14/2019 formaci del gnere
2/3
Gnere
ferm i ferma
fort i forta
gris i grisa
imparell i imparella
inert i inerta
limtrof i limtrofamarroqu i marroquina
msic i msica
pediatre i pediatra
pobre i pobra
psiquiatre i psiquiatra
reu i rea
ro i rona
tranquil i tranquilla
trist i trista
vague i vaga
valent i valenta
Atenci amb els femenins singulars que acaben ena, -i, -o, que
tenen lamateixa forma per al mascul i femen.
3.- Gnere de professions, crrecs i oficis.
En general cal afegir el morfema femena en les professions
exercides perdones, i reservar el sufixessa per als ttols
nobiliaris i crrecs que lhanconsolidat:
rbitre i rbitra
bidell i bidella
capats i capatassa
carter i cartera
detectiu i detectiva
estudiant i estudianta
examinant i examinanta
majordorm i majordoma
pallasso i pallassa
torero i toreraabat i abadessa
alcalde i alcaldessa
comte i comtessa
duc i duquessa
jutge i jutgessa
Hi ha una srie de sufixos que sn invariables, com araaire, -al,
-ana,-ant, -ar, -ble, -ense, -euta, -il, -ista, -metra, -nauta,
-pata:
guixaire
fiscal
ordenanarepresentant
Conxa Gonzlez Domnech
2
-
8/14/2019 formaci del gnere
3/3
Gnere
auxiliar
comptable
forense
fisioterapeuta
periodista
gemetraastronauta
homepata
Altres sufixos presenten una forma per al mascul i una per al
femen, com
ara/-ana, -ari/-ria, -at/-ada, -atre/-a, -cur/-a, -er/-a,
-gog/-a, -/-ina,-iu/-iva, -leg/-loga, -nom/-a, -or/-a, -sof/-a:
cirurgi/cirurgiana
magistrat/magistrada
pedicur/pedicura
executiu/executivaagrnom/agrnoma
filsof/filsofa
empresari/empresria
pediatre/pediatra
enginyer/enginyera
hematleg/hematloga
gestor/gestora
saur/saurina
Mots que no tenen sufix no presenten distinci de gnere:
alferes, atleta, cap, comptable, cnsol, espia, forense,
intrpret, pilot.
Per sha dusar la forma femenina dels mots que tinguen un morfema
especfic
per a marcar aquest gnere:
rbitre/rbitra, arquitecte/arquitecta, botnic/botnica,
capit/capitana,
ministre/ministra, perit/perita...
Conxa Gonzlez Domnech
3
