Forum 32

Embed Size (px)

DESCRIPTION

urbanismo

Citation preview

  • Movim velocitat, xar

    La cultura de les ro Mouv

    vitesse, rs-~--.. , . ,. la culture du priphr1

  • Au cours de la secoode moiti du XXme side, l'essor d'une oouvelle socitb de masses a boulevers~ la structure de la ville europenne. Une galaxie d 'espaces 'lerts, de zooes industrielles et de villes-dortoirs a la fonction unique s'tend autour du pr1metre de la plupart des villes europ~ennes. ' La voiture. au]ourd'hui a la porte de chacun, reprsente dornavant le syrnbole de la culture de masse. Pour que ce systme de transport soit opratifc il a faliu construire, sur les espaces verts ehtre le centre-vllle et la ' banlieoe, un norme rseau de routes. La culture de masse poursuit son volution et engendre a grande vitesse un vaste, progtj!J'lme de nouvefles actlvits ies pll.ls varies : la so~lt des loisirs o u se .fot01ent auditorium, stade et pare d' attractions ; la rpartition des biens de consommation au travers les grands magasins : l'acces a l'infofmation grace aux congrs, les changes culturels ; la communication favorise par les motels, les rseaux de transp_ort et les parkings pour tous ceux qui se dplacent de la banlieue vers le centre de la ville pour y travailler ; la forme physique grace.aux installations -sportives, les activ,its en p!ein air en dehors Qes villes dans les campings et pistes cyclables. Les terrains qui longent ces priphriques reprsentent l'espace idal pour mener a bien ce programme ;_ce sont )es d~rnjers espaces ouverts dansles agglomrations urbaines et leur situatlon, ii mi-chemin entre le centre-ville et la banlieue, permet d'y accder aisment et offre une surfac:e suffisamment vaste pour pouvoir y abriter les activites a grande chelle. -Le priphrique a acquis un caractte propre grce a un paradoxe physique : la grande densiw d"activits qui y sont programmes n'entr?ine pas une deosit de copstoiction, comme e' est le cas d_es centres urbains tradftionnels. Un mnimum destructores spatiales peuvent engendrer un maximum d' activits ; un terrain dos suffit pour de gran& spectades : llO tronc;on d'autoroute devenir un march de plusieurs kilometres et 1' autoroute formant le priphrique- un tapis oo1r ray de blanc - est la scene qootidienne d'une cborgraphie excute par des milliers de ~(~pnnes. Grace asa concentration de moyens de transport, le priphdque est de~enu le couloir d 'entre de la ville et les rendez-vous s"y prennent aux endrofts les plus: convenables a tous les partidpants, endroits g['ralement plus accessibles que le centre congestonn de la ville. C'est au bord du priphrique que se sont installs les chalnes d'hotels, les centres de congres, les bureaux, les salles d'exposition et les gares : halte pour fe voyageur, carrefour pour ceux qui vont et viennent chaque jour vers la ville, lieu de rendez-vous pour hommes et femmes d'affalres, premier (etsouvent unique) point de connlllxion avec la vllle. Le priphrique represente la sparation entre la ville du XlXeme et la banlieue du XXeme siecle. En effet, non seulement il occupe parfois l'emplacement physique des ancennes fortlfications mais sert aussi de dlmitaton syml:iolique. Tandis que jadls la sllhouette du dodter de l'glise, les remparts et les portes de !a ville annon~ient l'entre dans le centre, c"est dsormafs l'intensification de la crcufation sur les autoroutes qur prsage la proximit. de la ville.

    Willem Jan Neutelings

    El desenvolupament d'una nova societat de masses a la segona meitat del segle XX ha tingut conseqimcies cabdals pera !'estructura de la ciutat europea. Una galaxia de zones verdes, arees industrials i ciutats dormitori monofuncionals s'han estes a tota velocitat entorn del permetre de moltes de les ciutats europees. El cotxe, un producte massiu que actualment sa l'abast de tothom, ha esdevingut !'emblema de la cu ltura de masses; permet la llibertat ind ividua l de moviment i s una mostra tant d'autonomia com d'estatus social. Per tal que aquest sistema de transport personal funcions, ha calgut construir una xarxa enorme de carreteres a les zones verdes que hi ha entre el centre i els suburbis. la cultura de masses encara esta evolucionant, i genera a gran velocitat un ampli programa de noves activitats que comparteixen el tret de presentar una escala molt ms gran: activitats d'ent reten iment a auditoris, estadis i pares d'atraccions; la distribuci de bns a t ravs de g rans plantes comercials i mobilia ri i de botigues de venda al major; la distribuci d' informaci a congressos,intercanvis i fires de mostres; la comunicaci a travs de cadenes de nusos de transport i aparcaments per als qu i cada d ia es desplacen de fora al centre de la ciutat per treballar-hi; la bona forma grades als pares esportius, les piscines i les rutes de jogging; entreteniment a l'aire lliure en parcelles extraurbanes, campings i circuits per a bicicletes. les zones que hi ha alllarg d'aquestes anelles circulars acabades de constru ir sn l'empla~ament idea l per executar aquest p rograma; sn els darrers espais oberts dins les aglomeracions urbanes, i la seva posici a mig cam entre el centre urba i els suburbis garanteix una accessibilitat sense dificultats per al pblic en general, com tamb la necessitat absoluta per a aquest ti pus de funci massiva. la ronda ha desenvolupat el seu caracter

    mitjan~ant una paradoxa fsica per la qua l la gran densitat programatica no condueix a una alta densitat constructiva, com en els centres urbans t radicionals. Un m ni m d'estructures espacia ls poden crear un maxim d'esdeveniments massius. Amb un camp acordonat n'hi ha prou per a grans espectacles; unes quantes lletres al costat d'un cobert poden atreure una multitud; una secci elevada d'una autopista pot esdevenir un mercat de diversos quilometres, i la mateixa autopista que conforma la ronda -una catifa negra amb ratlles b lanques- s l'escenari quotidia pera una coreografa executada per centenars de milers de persones. Amb la seva concentraci de serveis de transport, les rondes han esdevingut un vestbul de la ciutat. les reunions es planegen als llocs ms convenients perels participants. Aquestes arees generalment es troben a la zona de la ronda, ja que s'hi pot accedir ms faci lment que no pas als congestionats centres urbans. A conseqencia d 'a ixo, a les rondes s'hi estableixen cada cop ms hotels, centres de congressos, oficines, sules d'exposicions i estacions de ferrocarril: sn una parada per als viatgers, una cru"illa per als qui van i vnen cada dia a la ciutat, un punt d'encontre per als homes i dones de negocis, el primer (i sovint l'nic) punt d'interconnexi amb la ciutat. la ronda constitueix una separaci entre la ciutat del segle XIX i e ls suburbis del XX.Sovint no ocupa el lloc fsic de les antigues fortificacions, sin que acompleix la seva funci s imbolica de delimitaci. On antigament la silueta deis campanars de les esglsies, les mura l les i les portes de la ciutat marcaven !'entrada del nucli urba, actualment s la sobtada intensificaci en el transit de les autopistes el que anuncia la proximitat de la ciutat.

    Willem Jan Neutelings

  • Moviment Velocitat

    Xarxes:

    El flux fa referencia de nou a una serie polivalent de noci i direcci. Aquesta possibiltat polivalent d'informaci receptora esta codificada i en alguns casos s subliminar -s a dir, es troba en l'ambient de la ciutat-, i s el nostre indici per entendre el flux com a sistema de criteris subjectius presentats logicament. La condici eidtica s revelada com un objecte, com una paraconstrucci de valor filosofic, poltlc i cultural propi de la taxonoma, en qu l'acord s alhora substancia i temps.

    Andrew Yeoman

    Les infraestructuras com suport fsic

    Sensacions espaials que s'han

    convertit en una part de les formes f 6- culturals

    La paraula moviment descriu desapassionldament l'acte d'un objeete que es mou d'un punt a un altre, mentre que la velocitat indica la rapidesa amb qu es mou l'objecte. La paraula velocitat, . pero, pot evocar apassionadament sensacions corporals o visuals experimentades mentre observem -o viatgem en- aquest objecte. Els adjectius que poden definir amb ms for

  • Mouvement Vitesse Rseaux:

    Les structures et les infrastructures inhrentes au nocapitalisme ont volu d'une maniere incontrle. Pour la gnration prcdente, ce dveloppement a reprsent une source de proccupation et une occasion de rflexion car les structures traditionnelles taient rattaches a une notion d 'identit.

    En revanche, notre gnration dont l'chelle a chang, semble plus encline a laisser de cot l'illusion du controle et omettre ainsi toute autorfrence dans notre mth0d0l0gie. Ben van Berkel

    Le support physique des infrastructures