Embed Size (px)
DESCRIPTION
La revista de l'Institut Príncep de Girona núm 9 (primavera 2011)
Citation preview
Núm. 9Primavera 2011
www.iespgirona.cat
fòrumla revista de l'Institut Príncep de Girona
• de portes endins • les millors imatges de nadal i carnaval • first lego league • des-cobrint la natura • la cuina de la carmen i la merche • treballs de recerca 2011 • i després de l'ESO? • 'pedra de tartera' • josé ángel cilleruelo, lletraferit vocacional • l'exdirector ángel de paz • els orígens del príncep de girona • el sistema educatiu, a debat • de portes enfora • entrevistem la mar ulldemolins • el final de la saga harry potter • estrelles de cine • el nou èxit del cinema català • digue'm què escoltes i et diré com ets • skate de califòrnia a barcelona • les descàrregues d'internet • les millors webs de música i cinema •
més que un institutPdG
Sumari2de portes endins2L'INSTITUT ES MOU
2-3Nadal... i Carnaval! 4First Lego League 5Descobrint la natura 5La cuina de la Carmen i la Merche
6SOM ELS PROTAGONISTES
6Treballs de recerca 2011 7I després de l'ESO? 7'Pedra de tartera', Maria Barbal 8-9Lletraferit vocacional (José Ángel Cilleruelo) 10MÉS ENLLÀ DE L'AULA 10L'exdirector amb més anys d'història (Ángel de Paz) 11Els orígens del Príncep de Girona 12-13El sistema educatiu, a debat. Què prefereixes?
14de portes enfora14L'ENTREVISTA MEDIÀTICA 14-15Mar Ulldemolins, de jove promesa a nova realitat
16PARLEM DE LLIBRES 16Harry Potter, punt i final a un fenomen mundial 17El final definitiu
18VA DE CINEMA 18Més rics és igual a més rendibles? 19El cinema català (n'hi ha per sucar-hi pa)
20COM SONA? 20-21Digue'm què escoltes i et diré com ets
22EL MÓN DE L'ESPORT 22-23Skate de Califòrnia a Barcelona
24INTERNAUTES 24Baixar música i pel·lícules d'Internet sense pagar és delicte? 25Les millors webs de música i cinemaLA CONTRAConcurs Literari i de Fotografia Matemàtica
El Reglament de Règim Intern (RRI) és un document en el qual es troben con-templats aquells punts bàsics que fan referència a les normes que han de
presidir la vida de tota la comunitat educativa per tal de fer de la convivència la pedra angular de l’esdevenir quotidià. Això, i no pas altra cosa, és el que permet als alumnes adquirir els coneixements i els hàbits que els fan créixer, tant huma-nament com intel·lectualment.Totes les normes, contemplades en el RRI, són importants. Però, entre totes elles, en sobresurt especialment una que fa que el desenvolupament de l’activitat do-cent sigui més efectiu i l’ordre intern sigui el que correspon a un centre educatiu. M’estic referint a la PUNTUALITAT.La puntualitat permet ordre als passadissos, aprofitament de les hores lectives, ambient d’estudi dins de l’institut i, en general, harmonia en la comunitat edu-cativa.El valor de la puntualitat, doncs, és necessari per tal de dotar la personalitat de l’alumne de caràcter, ordre i eficàcia. Una persona puntual esdevé subjecte de tota credibilitat, de manera que el dia que, extraordinàriament, és impuntual, la seva justificació mereix tota la nostra confiança.No és estrany, per tant, que tant la direcció com el claustre de professors intentin fer entendre a alguns alumnes, per sort no gaires, que l’hàbit de la puntualitat és del tot imprescindible, al mateix temps que els demanen que guardin aquest hàbit en la part del seu disc dur on guarden els coneixements, per tal de no oblidar mai la seva pràctica. Per últim, sabem també que les famílies ens recolzaran en la nostra voluntat d’ajudar als seus fills a entendre que viure el valor de la puntualitat és una manera de fer als altres la vida més agradable, de millorar el seu propi ordre i de convertir-los en futurs adults dignes de la confiança dels altres.
Félix García Primi
Director de l'Institut Príncep de Girona
Editorial
L'equip de redacció
fòrumla revista de l'Institut Príncep de Girona
Institut Príncep de Girona
Travessera de Gràcia 357
08025 Barcelona
www.iespgirona.cat
Tel.: 934 353 708
Equip de redacció Fòrum 9:
David Abrams, Marta Alba, Guillermo Fernández, Roma
Garcia-Die, Nadia Ghachem, Vidya López, Erik Mangasaryan,
Gerard Marcos, Francesc Peret, Marc Pérez, Jezabel Rosas,
Reeya Shrestha, Antonio Vergara i Nicole Zambrano.
Han col·laborat en aquest número:
Joan Adrià, Alícia Balaguer, Jordi Bernad, Esther Cazcarra,
Melissa Cervantes, Iván Cejalvo, José Ángel Cilleruelo, Maria
Delgado, Montserrat Figueras, Félix García, Merche García,
Teresa Lladó, Bernat Martínez, Joan Martínez, Jordi Merca-
der, Rafa Navarro, Ángel de Paz, Beatriz Pérez, Carla Pérez,
Pablo Pérez, Antonella Ravenna, Gustavo Rodríguez, Raquel
Royo, Carmen Ruiz, Paula Sanz, Sara Sauret, Xavi Trabado,
Pablo Trigueros, Mar Ulldemolins, Mercè Valls, Lissette Véliz,
Laia Vinyes, Joey Wieckorek i Stephany Zelada.
Coordinació, disseny i maquetació:
Joan Fontdeglòria
*Aportació econòmica: 1euro
La revista de l'institut segueix en marxa. Després de l'èxit
(tots els números esgotats i més de 16.000 visites a la
versió on-line) i de la bona acollida que van tenir els canvis
introduïts a partir de l'anterior número, el nou equip de
redacció d'aquest nou lliurament, tots ells alumnes de 3r
d'ESO que van triar el variable Fem la nostra revista el passat
2n trimestre, han treballat amb l'entusiasme de saber que
formen part d'un projecte engrescador per a tot l'alumnat
del Príncep de Girona, que ja la sent com a pròpia. El fet que
els alumnes se la facin seva i que tingui una bona acollida
eren dos dels objectius plantejats a priori. Un cop acomplerts,
l'institut ha decidit donar continuïtat al projecte i seguir fent
l'esforç econòmic per poder comptar amb aquesta qualitat.
Per mirar d'eixugar la despesa que suposa, i perquè creiem
que la qualitat tècnica i periodística del producte s'ho val,
hem decidit demanar una aportació econòmica mínima (1
euro) a tothom qui la vulgui. El cost real de cada revista és
de gairebé 4 euros. I mentre segueixi creixent el sentit pe-
dagògic i convivencial que està adquirint la revista, l'institut
seguirà fent l'esforç de pagar-la. Això no obstant, creiem que
aquesta petita aportació, a banda d'ajudar a subvencionar-la,
també hauria de servir perquè tots plegats entenguem, ni
que sigui simbòlicament, el valor que té com a bé fungible.
Sigui com sigui, seguirem sumant esforços perquè cada dia
sigui el més participativa possible. Aquest és, al cap i a la fi,
el nostre objectiu final. /JF
Nadal...El es mou
i Carnaval!
tocant la gaita(literalment)!
autèntic do de pit!
on hem de mirar?
posant-s'hi bé...abans de ballar
somriures de complicitat...
Nora: el seu futur és la guitarra?
...si sembla que no hagin trencat mai un plat!
PdG
profe armat, profe respectat!
i Carnaval!
cantem, ballem, ens disfressem...
fan por de veritat, no?
Marilyn & cia., superglamour
FC SHAKIRA, l'equip campió!
les AUTÈNTIQUES cheerleaders
perseguint l'Obama...
oh là là... cabaret..!
greased lightnin'!
ready for the wardance battle & kick boxing
Jacko i els zombies reviuen...els gondolieri del s. XXI
first lego league
Participem en el torneig de robots que posa a prova el talent escolar
Des de fa tres anys, un grup d’alumnes del nostre institut, que ha anat en
augment, participa en la First Lego League, una competició a nivell mundial de cons-trucció i programació de robots Lego.
Cada any, es tracta un tema diferent rela-cionat amb la robòtica i que té per finalitat ajudar en tasques de la vida real, com com-batre el canvi climàtic o ajudar en l’avenç de la medicina, entre d’altres.
Enguany, els participants havíem de resoldre una sèrie de proves relacionades amb la medicina. Algunes de les proves eren de-tectar les cèl·lules cancerígenes amb un sensor de llum, administrar la dosi correcta de pastilles a un pacient i transportar els glòbuls blancs de punta a punta del taulell del joc, entre d'altres.
Els tres equips de l’institut que hi participàrem vam anar el passat 18 de desembre al Cosmo Caixa de Barcelona a lluitar per una plaça a la final d’Espanya.
Maria Delgado(3r d'ESO B)
Tant als Cariàtides com als Èrides ens va anar força bé, millor que cap dels tres anys en què hi hem par-ticipat. Vam passar a vuitens de final, però un cop allà, els nervis, les piles i la gran experiència de la resta d’equips ens van jugar una mala passada.Tot i acabar una mica decebuts per haver caigut a vuitens, vam quedar tots molt contents i satisfets de la feina feta durant aquells gairebé tres mesos previs.
Ens ho vam passar molt bé muntant-ho i preparant-ho tot! A veure si a la propera edició, que per a alguns ja serà la última, aconseguim una plaça a la final estatal!
l'institut es mou • de portes endins • 5
La classe de 1r A vam anar al Port de Barcelona, al Consorci del Far (els de 1r B hi van anar
l'endemà). Allà ens van ensenyar una sèrie de fotos de peixos i de relleu de la costa Mediterrània per tal de conèixer una mica més la nostra costa. Quan vam acabar, vam anar amb una barca a donar una volta pel port, i la barca ens va deixar al costat de l'Aquàrium, on vam fer una visita amb les monitores del Far. Allà ens van ensenyar coses molt curioses dels peixos que vèiem. Per exemple, hi havia taurons que compartien espai amb altres peixos... i no se'ls menjaven. Sense la monitora, no ens hauríem assabentat de tantes coses. Hi havia companys que mai havien estat a l'Aquàrium, i estaven molt emocionats de veure els peixos tan a prop d'ells. Tota la classe ens ho vam passar molt bé a la visita. L'única llàstima va ser que no vam poder anar a l'Explora (una de les seccions de l'Aquàrium on es poden tocar peixos) perquè ens va faltar temps, però al final va resultar ser igualment una sortida molt profitosa.
La cuina de la Carmen i la Merche
Descobrint la natura1r d'ESO visita l'Aquàrium i el Consorci del Far
Joan Martínez (1r d'ESO A)
Tornem a la cuina del Príncep! Aquesta vegada no tenim postres, sinó un primer plat exquisit i fàcil de cuinar, a l'abast de qualsevol que tingui ganes de llepar-s'hi els dits. Us atreviu?
PASTÍS VEGETAL- Pa de motlle- Maionesa- Tonyina- Salmó fumat- Pit de pollastre a la planxa- Ou dur- Enciam
El pastís es compon de tres pisos: en el primer, hi posem el pa de motlle com a base i l'untem amb maionesa. Després hi posem en-ciam, el salmó fumat i un altre vegada l'enciam; en el segon, tornem a fer el mateix procés però canviem el salmó per la tonyina; i en el tercer, tornem a fer el mateix, canviant la tonyina per l'ou dur i el pollastre tallat. Per tapar el pastís, tornem a posar pa de motlle amb maionesa. Al final, el podem guarnir amb qualsevol dels ingredients que ens ha sobrat, i llestos! Fàcil i molt llaminer. Bon profit! /RED
6 • de portes endins • som els protagonistes
La Paula Sanz, la Lissette Véliz, la Carla Pérez i la Melissa Cervantes són les quatre triomfadores dels treballs de recerca d'aquest 2011: han aconseguit la nota màxima, i els hem demanat que ens expliquin d'on van treure la idea i quin ha estat el camí que han recorregut al llarg de la investigació. Des d'aquí, les felicitem a totes quatre!
Melissa Cervantes Timmerman, 2n de Batxillerat A
Vermeer i la dona holandesa del segle XVII
La Melissa va voler fer aquest treball perquè quan anava a 1r de Batxillerat va
veure la pel·lícula La jove de la perla, que li va agradar molt, i li va servir de punt de
partida. Però no només va ser aquest el motiu que la va engrescar: el fet de tenir
arrels holandeses és una altra de les raons. Ella volia saber com vivien les dones
retratades en els quadres de Vermeer, i per això es va centrar en la protagonista
del quadre. Per cercar la informació, va anar a museus i al poble natal del pintor,
i va buscar informació en les fonts bibliogràfiques de Vermeer. Gràcies a aquest
treball, ha pogut saber com vivia, de què treballava, quin lloc ocupava en la
societat en el segle XVII i, al cap i a la fi, quins missatges amaga Vermeer als seus
quadres. Després de la recerca i de l'anàlisi de les fonts bibliogràfiques va poder
desxifrar els missatges moralitzadors que amaguen els quadres de Vermeer sobre
el comportament que havia de tenir la dona de l'època.
Carla Pérez Moya, 2n de Batxillerat B
Projecte CAI (Computer Aided Incubation)
La Carla ha fet el treball de recerca sobre el disseny i la construcció d’una incu-
badora d’ous de gallina. L'interès per la tecnologia i, en concret, pels sistemes
automàtics, han estat el punt de partida. La finalitat d’aquest projecte és didàctica,
perquè pretén que es pugui utilitzar en pràctiques de Biologia, Física i Química i
Tecnologia. La incubadora té la funció de garantir les condicions ambientals que
requereixen la incubació d’ous. El procés de construcció de la incubadora consta
de bombetes programades i sondes de temperatura. La humitat es regeix pel
nivell d’aigua d’una safata i el sistema de ventilació consta d’una sèrie de forats
a la tapa superior. I la safata garanteix la volta als ous. Un projecte funcional i
molt profitós científicament.
Treballs de recercaDescobrim les quatre investigacions que arriben al 10
Paula Sanz Triana, 2n de Batxillerat A
Érase una vez
Per realitzar el seu treball de recerca, la Paula es va preguntar quin tema l'atreia, i la
resposta la va trobar al seminari de Castellà: els contes de l’àvia. Com que la tradició
contística oral s'està perdent, va pensar que una bona manera de reivindicar-la era
dedicar-hi una bona investigació. Va començar a l’estiu; la Paula va fer visites a bi-
blioteques per recollir informació, per començar a treballar. Després van arribar les
entrevistes, a gent de totes les edats, i les enquestes, per saber quin coneixement es
té avui dia d'aquesta tradició. L'anàlisi es va basar en contes com La caputxeta vermella
o L'aneguet lleig. Les enquestes fan que el treball de camp sigui una part essencial de la
recerca, i més en aquest cas, en què la tradició és completament oral. Al final, la Paula
va arribar a la conclusió que els contes segueixen presents en les nostres vides, molt
més a prop del que ens pensem.
Lissette Nataly Véliz Rugel, 2n de Batxillerat A
Cartells de propaganda de la Guerra Civil Espanyola
A la Lissette li va sorgir la idea l’any passat, a classe d’història amb la professora Carmen
Díaz. Primer va pensar en centrar-se en la Segona Guerra Mundial, però la Carmen li
va recordar la dificultat que suposava un treball d'aquesta mena sobre una guerra de
la qual és complicat trobar documentació a casa nostra. Li va proposar fer el treball
sobre un tema més proper i amb documentació accessible: els cartells de propaganda
de la Guerra Civil Espanyola. A la Lissette li va semblar bé aquesta idea i va començar
a documentar-se durant tot l’estiu, va visitar biblioteques i el Pavelló de la República,
centre neuràlgic del projecte. Per a la Lissette ha estat un treball difícil, i s'ho va haver
de prendre amb molta seriositat, durant molts dies fent un treball minuciós, però diu
que, al final, ha assolit sobretot una gran maduresa intel·lectual.
Gerard Marcos, Erik Mangasaryan, David Abrams, Marc Pérez i Francesc Peret secció som els protagonistes
som els protagonistes • de portes endins • 7
I després de l'ESO?
Estic acabant l'ESO i encara no sé què vull fer. Segur que tu també t'has plantejat la típica pregunta: què vull ser de
gran? Però ara, quan arribes a 4t, la pregunta es complica, per-què has de saber com pots arribar a allò que volies ser i quins camins has de seguir.Acabes l'ESO, i què? Doncs si no tens el graduat, pots fer un dels Programes de Qualificació Profesional Inicial (PQPI) o la preparació a les proves d'accés a CFGM. I si tens el graduat, pots fer directament el batxillerat o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM). Hi ha estudiants que quan compleixen els setze volen fer un PQPI o un CFGM, però no saben què és. Els CFGM són els ensenyaments reglats on aprendràs el necessari per exercir una professió; hi ha una gran varietat de branques de CFGM per escollir. Un PQPI, en canvi, serveix per obtenir una formació professional bàsica que et permetrà accedir al mercat laboral si no tens el graduat d'ESO i ja tens, com a mínim, 16 anys. I en el mateix PQPI pots fer una formació complementària per obtenir el títol de graduat en ESO. Si parlem de batxillerats, hi ha bàsi-cament quatre tipus: el de ciències i tecnologia; el d'humanitats
Raquel Royo(4t d'ESO A)
'Pedra de tartera', Maria BarbalL'experiència de llegir una novel·la i veure-la representada al TNC
Aquest 2n trimestre a 4t d’ ESO hem llegit la novel·la de Maria Barbal Pedra de Tartera. És un relat escrit en primera persona
de la vida de la Conxa, una víctima del seu temps, originària de la comarca del Pallars, marcada per la Guerra Civil, i que acaba el seus dies amb 70 anys en una porteria de l’Eixample de Barce-lona cap als anys seixanta. Després de llegir-la, vam anar al TNC a veure l’obra, i tots ens fèiem la mateixa pregunta: ¿com s'ho hauran fet per reduir una història en què transcorren 70 anys en un parell d'hores de teatre? D'entrada, la Conxa (la protagonista) era molt expressiva i activa. Les dues hores de la funció transco-rren en la masia de la cuina de la Conxa, que es va transformant en altres petits espais. Tots els personatges parlen en pallarès (varietat dialectal del català al Pallars) i podríem dir que gràcies a aquesta adaptació el director ens ha pogut fer viatgar a un poblet Lleidatà i ens facilita el paisatge de l'obra. Marc Rosich és qui va fer l'adaptació al teatre i va conseguir que tots els aspec-tes de la novel·la seguissin vius al TNC; que la història passés en un mateix lloc acompanyat de projeccions, d'imatges en blanc i negre, ajuda a fer-nos arribar l'esperit de la novel·la.
L'adaptació va ser molt fidel a l'original, ja que Rosich ha assolit que hi veiem la narració d'aquelles dones que eren el pilar de la família, que estaven encadenades a la seva rutina sense poder fer res per evitar-ho; només es deixaven portar per la seva família i pels costums de l'època sense prendre decisions personals. Tot i això, la Conxa va viure els seus petits moments de felicitat, i per això la seva vida no és un drama absolut. En la meva opinió, he gaudit més del llibre que de l'obra; la novel·la té una lectura molt fluïda, amb capítols molt curts. Mentre llegia el llibre, a més, vaig fer memòria sobre la vida que tenia abans la gent dels pobles, aïllada de tot menys dels conflictes que acaben afectant a tothom, com el de la Guerra Civil. I també sobresurt el paper de les dones al món: tot i haver estat durant anys en un injust segon pla, mai més ens volem tornar a sentir com una "pedra amuntegada en una tartera (...)".
i ciències socials; el d'arts plàstiques, diseny i imatge; i el d'arts escèniques, música i dansa. En acabar el Batxillerat, si vols anar a la universitat, has de fer les proves PAU (proves d'accés a la universitat).Molts de nosaltres pensem que si no fem Batxillerat no po-dem arribar a la universitat, però mitjançant els CFGM també s'hi pot arribar. Potser trigarem una mica més, però si volem, hi arribarem igualment. I també des d'un PQPI. I és que si un vol arribar ben lluny, les possibilitats no s'esgoten.
Beatriz Pérez(4t d'ESO A)
8 • de portes endins • som els protagonistes
Més enllà de la seva tasca docent, descobrim el José Ángel poeta, narrador, traductor i crític, i li hem demanat que ens expliqui la seva vocació oculta.
Roma Garcia-die i Jezabel Rosassecció som els protagonistes
Hem sabut que escrius, des de fa anys. L'escriptura ha estat la teva professió?Ser escriptor pot ser una professió o no; hi ha tant escriptors professionals com escriptors que tenen altres professions. En el meu cas, sempre he evitat relacionar la literatura amb tot el que implica una professió: horaris, obligacions, feina, calendaris... I estic content: és tristíssim endinsar-se en el món de la imaginació de dilluns a divendres, vuit hores al dia, per acabar en una data prefixada.A quina edat vas començar a escriure?Vaig escriure la primera novel·la a les classes de llengua, als catorze anys, en un quadern de fulls blancs que algú m’havia regalat. El professor devia pensar que prenia molts apunts. No la conservo, aquesta. Després, al COU, que equival a l’actual 2n de Batxillerat, ja em vaig dedicar a escriure seriosament.Quin dels teus llibres ha estat el que ha tingut més èxit? Per què ho creus?L’èxit és un terme relatiu. El mitjans de comunicació par-len només d’un tipus d’èxit, però n’hi ha més. Una crítica
intel·ligent en una revista especialitzada, un premi literari de prestigi, la carta d’un amic escriptor adonant-se de petits detalls que la majoria de lectors no han descobert... Això és una valuosa recompensa per la tasca d’escriure, molt més intensa que la xifra de vendes. Alguns dels meus llibres han esgotat la seva edició, però això, en lloc d’alegrar-me, m’amoïna una mica: una vegada esgotada l’edició, ja no es poden trobar a les llibreries.Què o qui et va inspirar per dedicar-te a l’escriptura?Allò que primer inspira l’escriptura és la lectura. Sense afició a la lectura a ningú se li acut escriure. De petit llegia molt i en un mo-ment donat la continuació natural de llegir va ser escriure. Després vaig tenir la sort de conèixer a persones que em van encaminar molt bé. El primer de tots va ser el meu professor de litera-tura a COU. Amb ell vaig entendre que la literatura gaudia d’una dimensió fas-cinant.Segueixes escrivint? Tens pendent alguna publicació im-minent?Mai he parat d’escriure llibres. Ara mateix, aquest mes, ha sortit una novel·la breu, en una edició il·lustrada preciosa. I aquest any encara han de sortir una altra novel·la i un llibre de poemes en prosa. El que estic escrivint ara potser es publiqui d’aquí uns anys.Què et sembla treballar a l’institut? Com se't va acudir?M’agrada molt treballar en un institut. Per a un escriptor és una feina ideal: d’una banda em permet parlar de coses que m’interessen —llengua i literatura—, i d’una altra em manté en contacte constant amb la part més viva de la realitat, els joves. El que no sé és si mai havia pensat en ser professor. De nen volia ser periodista. Però estic content de no ser-ho. Els periodistes han d’escriure moltes hores per guanyar-se la vida. I a mi m’agrada escriure només per guanyar-li la cursa al temps.Has hagut de fer algun curs d'escriptura per aprendre'n?L’única escola on s’aprèn a escriure són els llibres. Els únics mestres
Lletraferit vocacionalJosé Ángel Cilleruelo: coordinador pedagògic, professor de llengua i literatura... i escriptor
"Vaig escriure la meva primera novel·la als 14
anys, a les classes de llengua. El professor de-
via pensar que prenia apunts!"
som els protagonistes • de portes endins • 9
d’escriptura autèntics són els escriptors de tota la tradició literària universal, des dels poetes xinesos de la dinastia Tang fins als poetes contemporanis polo-nesos, per exemple, que són molt interessants.Quants anys has dedicat a estudiar? I a ser es-criptor?Estudiar té dues dimensions: fer-ho per passar exà-mens i fer-ho per aprendre. La veritat és que estic molt content perquè després de treure el carnet de conduir mai més vaig haver de passar cap altre exa-men. A partir d’aquell moment ja només he estudiat per aprendre, i els exàmens són la mateixa vida. Això m’agrada més. En aquest sentit, crec que encara no he deixat d’estudiar. El dia que deixi d’estudiar, hauré deixat també d’escriure. I de donar classes.Tens algun fill o filla? Si és així, creus que l'animaràs a convertir-se en escriptor?Sí, en tinc un, i ja té prou idees per al seu futur ell mateix com per donar-n'hi més. L’únic que em preocupa és que tota la seva generació —ara fa ESO— pugui conèixer que existeix la liter-atura. Per a molts potser és un coneixement inútil, però d’altres algun dia descobriran que és una forma de viure la vida amb més intensitat. Com et sents quan escrius?Bé, el que es diu sentir-se bé, només m'hi sento quan acabo un llibre. Després de mesos, o anys de treball, és com tenir vacances. L’avantatge és que si acabo el llibre, posem pel cas, al febrer, em sento de vacances treballant a l’institut. L'inconvenient és que quan començo vacances a l’institut, mai són vacances del tot si penso que hauré de treballar més hores en el meu llibre.Dels teus llibres publicats, quin és el que t’agrada més? Per què?En aquest moment el que m’agrada més es titula Una sombra en Pekín i la raó és molt senzilla: acaba de sortir. Encara és un llibre "nadó". La resta, m’agraden per igual. El que no m’agrada per
igual són les edicions; aquells llibres que han estat publicats amb més cura, en què l’editor s’ha preocupat de fer-los un objecte atractiu, els recordo amb més plaer.
Quines altres dedicacions tens? I quina t’agrada més?La que més m’agrada és la crítica: escriure tot el que penses després de llegir un llibre és una tasca molt interessant.Algun dels teus llibres publicats, el vas dedicar a algú?Clar que sí. L’últim que ha sortit està dedicat al meu fill. De fet, vaig treure el nom xinès dels personatges d’un joc infantil seu
Lletraferit vocacionalJosé Ángel Cilleruelo: coordinador pedagògic, professor de llengua i literatura... i escriptor
Novel·la * El visir de Abisinia (2001) * Trasto (2004) * Doménica (2007)Llibres de relats * Ciudades y mentiras (1998) * Cielo y sombras (2000) * De los tranvías (2001)Obra poètica * El don impuro (1989) * Maleza (1995) * Salobre (1999) * Formas débiles (2004)Estudis i antologies * Nórdica (1994, estudi sobre la poesia asturiana recent) * Antología de la Poesía Romántica Española (1997) * Antología de la Poesía Española Contemporánea (2002)Traduccions * Ha traduït a poetes portuguesos i brasilers com Eugénio de Andrade, Jorge de Sena, Joaquim Machado de Assis, Vinícius de Moraes, Manuel de Freitas, etc.Altres llibres * Barrio Alto (1997, llibre sobre Lisboa que inclou textos narratius, assagístics i poètics)Premis literaris * Premi Ciudad de Córdoba-Ricardo Molina (1999) * Premi Hermanos Argensola (2004)
per aprendre a fer cal·ligrafia xinesa. Quin és l’últim llibre que has llegit? El recomanaries? Llegeixo molta poesia i assaig literari, però encara que m’agradin molt, només els recomano als meus amics es-criptors. Ara mateix estic llegint un que es diu Tratado de la lejanía. Potser no el recomanaré als meus alumnes, però he trobat un fragment preciós sobre el fet de dir «adéu» a algú que marxa, i ja he pensat fer un exercici de classe amb ell. Un dia d’aquests ho faré a l’aula. És una forma també de compartir la lectura.
llibres i premis del José Ángel
"La literatura, per a molts alumnes d'ESO potser és un coneixement inútil, però d'altres descobriran que és una forma de viure la vida amb més intensitat."
10 • de portes endins • més enllà de l'aula
L'Ángel de Paz ara gaudeix d'una merescuda jubilació entre Barcelona i Ulldemolins (el Priorat), però segueix sent tota una institució al Prín-cep de Girona. Aquí hi manté el bon record que hi va deixar després de 14 anys dirigint-lo i, sobretot, els amics amb qui els va compartir.secció més enllà de l'aula
Com va ser la seva experiència a l’institut? Va ser molt bona en alguns aspectes però no tant en d'altres,
com tot a la vida. Tot plegat era força diferent: les classes
estaven molt més plenes d'alumnes. Per exemple, en aquella
època hi havia cinc grups amb 40 alumnes, i fins i tot vaig
arribar a tenir 46 alumnes en una classe... de grec! Avui dia
seria impensable. Cada any superàvem els 700 alumnes
a l'institut i sempre quedaven uns 200 alumnes en llista
d'espera. La veritat és que hi havia molta demanda perquè
gaudíem d'un bon nivell i perquè no hi havia massa instituts
públics.
Quina matèria impartia? Era catedràtic de Grec, i feia classes a Batxillerat, 3r i 4t d'ESO.
També donava alguns crèdits variables, com el de lèxic grec
i llatí o el de mitologia relacionada amb l'astronomia i els
mites estel·lars. Avui dia són continguts que pràcticament no
s'estudien; és una llàstima, perquè el grec i el llatí són la base
de la nostra cultura, i segueixen sent coneixements impres-
cindibles per entendre el nostre món contemporani.
Li agradaria tornar a donar classes per veure com ha canviat tot plegat? No em desagradaria gens, ho faria encantat, però només com
a experiència puntual, res més.
I es veuria amb cor de tornar a dirigir aquesta escola?
Ja ho vaig fer, i m'agradava molt, però ara ja estic massa
cansat... (riu)
En quins aspectes creu que ha canviat l'Institut dels anys en què hi treballava a ara? Amb els anys, tot ha canviat molt. Per exemple, ara l'ambient és
totalment diferent; no dic que sigui ni millor ni pitjor, però la ma-
nera d'ensenyar, d'aprendre... tot ha anat canviant molt. A més,
per exemple, abans hi havia sis classes de Batxillerat i ara n'hi ha
dues. I jo, a més, he viscut tres plans d'estudis diferents al llarg
dels anys: vaig començar amb l'antic Batxillerat, més tard va venir
el BUP i el COU i després vaig viure el canvi cap a l'ESO.
Encara té contacte amb la gent amb qui treballava? Sí, amb molts companys encara ens veiem, quan estic a Barcelo-
na.
No viu a Barcelona? Si, però passo llargues temporades al poble de la meva dona,
Ulldemolins (el Priorat). De totes maneres, m'agrada conservar
les relacions amb els meus antics companys.
I la seva dona, també era professora? Sí, en aquest mateix institut, i es va jubilar dos anys més tard que
jo.
Té fills? Quants? I els seus fills, són professors, també? En tinc quatre i cap és professor... És molt estrany, venint de pares
que ho són, no? (riu)
Li agrada tornar? Sí, molt! Estic molt content cada vegada que torno, perquè la
meva experiència aquí va ser molt bona, tinc molts bons records
i, sobretot, hi mantinc bons amics.
L'exdirector amb més anys d'històriaEns visita l'Ángel de Paz a la redacció i xerrem una estona amb ell de la seva experiència a l'institut
Vidya López, Reeya Shrestha, Nadia Ghachem, Nicole Zambrano i David Abrams
més enllà de l'aula • de portes endins • 11
L'exdirector amb més anys d'històriaEns visita l'Ángel de Paz a la redacció i xerrem una estona amb ell de la seva experiència a l'institut
Els orígens del Príncep de Girona
El Príncep de Girona va començar a funcionar el curs 1978-79 com a institut de conveni entre el Ministe-
rio de Defensa i el Ministerio de Educación y Ciencia, i acollia preferentment els fills dels militars que estaven destinats a Barcelona (ve d'aquí que molts haguem sentit relacionar l'institut amb els militars).El van ubicar als barracons que hi ha entre l'institut ac-tual i el Jovellanos (fotos). Hi havia un barracó dedicat a les oficines, despatxos i sales de professors, i la resta eren per a cadascun dels nivells que s'hi impartien: BUP i COU. També hi havia laboratoris de física i química, biologia i geologia, una aula de música i uns vestuaris per a l'educació física. Al cap de poc temps, el nivell de l'alumnat va acabar sent força alt (hi havia molta de-manda i els alumnes entraven per nota). Així, de segui-da va anar adquirint bona fama al barri. Quan la Generalitat va assumir les competències en educació, el Príncep de Girona va continuar sota la tutela del Ministerio de Educación y Ciencia, i es va con-vertir en l'únic de Barcelona que no formava part del Departament d'Educació. De fet, els inspectors venien de Madrid un cop l'any i es quedaven tres o quatre dies de visita al centre. En aquella època, tots els professors
estaven en comissió de servei, és a dir, no tenien plaça fixa al centre. El Príncep de Girona tenia un director sorgit del claus-tre de professors i, al mateix temps, un coronel que gestionava el personal que hi treballava, el manteni-ment de l'edifici i les instal·lacions. El coronel també era membre del Consell Escolar, però a nivell docent pràcticament no intervenia. En definitiva, el Ministerio de Educación s'encarregava dels aspectes escolars i el de Defensa, de la gestió de l'edifici.L'octubre de 1984 es va dur a terme el trasllat a l'actual edifici. Pel que fa al professorat, durant el curs 1988-89 es van acabar les comissions de servei i les places van sortir a concurs. El curs següent, doncs, la meitat del claustre va canviar. I aquell mateix any, el coronel va cessar del càrrec. A partir d'aleshores, el Ministerio de Defensa va mantenir un representant que vigilava l'edifici i les instal·lacions. I finalment, l'1 d'abril del 1998 el Príncep de Girona va ser trensferit a la Generalitat, igual que els terrenys (aquests, cedits per 99 anys), amb la condició que no s'hi pot construir res que no estigui relacionat amb l'ensenyament públic no universitari. /RED.
Els barracons que vèiem fins fa poc entre l'institut actual i el Jovellanos van ser la primera seu del Príncep de Girona, l'any 1978.
Sabies que l'institut ja té 33 anys d'història? I que va néixer alsbarracons on ara hi construeixen una escola bressol? Qui el va fundar? I quines peculiaritats ha viscut? Vam anar a l'antiga seu, a retratar les runes dels orígens. I alguns dels seus protagonistes ens n'han donat algunes pistes.
Comencem el curs abans i així fem una setmana de vacances a mig curs? Recuperem el que hem suspès abans d'acabar el curs o bé aprofitem
l'estiu per estudiar el que hem suspès? Tornem als models antics? La Mercè i alguns alumnes en parlen.
Se m’ha ofert l’oportu-
nitat d’opinar sobre
dos temes d’actualitat
dins de l’ensenyament:
el nou calendari escolar
i la possibilitat de fer
exàmens de recuperació
el mes de setembre.
Aquest curs és el primer
–i l’últim– que s’aplica
el nou calendari escolar que, com tots sabem, comporta avançar
l’inici de les classes una setmana i fer unes
vacances “d’hivern” durant el segon trimestre
(la mal anomenada “setmana blanca”). De fet,
és massa aviat per valorar el resultat d’aquesta
experiència. Jo, personalment, com a docent i
com a mare, sempre havia estat a favor de fer un
calendari escolar més racional que el que teníem
fins ara. És evident que les vacances d’estiu són
massa llargues per als estudiants i que, d’altra
banda, hi ha alguns trimestres que es fan eterns
–sobretot quan la setmana santa cau a mitjans del mes d’abril–.
També és evident que cada vegada s’allarga més el primer trimes-
tre; actualment ja és gairebé un quadrimestre i s’ha convertit, amb
diferència, en el més llarg de tots. Potser no ho notem tant, és clar,
perquè acabem de començar, estem “frescos”, i sovint hi ha alguna
festa o fins i tot algun pont. Distribuir les vacances en petits blocs
al llarg de l'any és una pràctica molt habitual a la majoria de països
europeus; a Alemanya fan dues setmanes de festa a finals d'octubre
i principis de novembre i, a França, les escoles també tanquen deu
dies per aquestes dates. Els alumnes alemanys i francesos tornen a
tenir dues setmanes de festa al febrer, i al maig, els alemanys, encara
tenen dues setmanes més de vacances, però, això sí, a l'estiu només
fan un mes de festa. Les vacances d'estiu dels francesos són de dos
mesos i una setmana. Això és més racional, sens dubte, però es pot
aplicar a tot arreu? Penso que no. Hi ha un factor decisiu: el clima.
No es pot demanar que 25 o 30 persones (de vegades més) passin
vuit hores al dia en una aula a 32 o 33 graus, que és la temperatura
que s’assoleix de vegades en molts centres durant el mes de juny i
12 • de portes endins • més enllà de l'aula
El sistema educatiu, a debat
de setembre; no puc imaginar el que seria fer-ho al mes d’agost. Senzi-
llament és impossible, a banda d’il·legal. Hi ha, també, un altre factor:
¿què fan els pares que treballen amb els seus fills durant la setmana de
vacances? Aquest és un problema que els altres països tenen molt ben
resolt, perquè ja fa anys que apliquen aquest calendari i perquè hi ha
una altra mentalitat i una altra concepció sobre la funció de l’escola.
Però el nostre país està tot just al principi del camí, hem de caminar
molt encara, hem de treballar-hi molt.
Deia, doncs, en començar, que jo sempre havia estat a favor de raciona-
litzar el calendari escolar. Doncs bé, se’m fa difícil en aquests moments
posicionar-me. Continuo pensant que sí, que ho hauríem d’aconseguir,
però és una tasca que implica tota la societat i
cal una reflexió i un treball a fons. I penso que en
cap cas ha de ser una decisió política d’última
hora que ens converteixi a tots, alumnes, pro-
fessors, mares i pares, en conillets d’índies.
Respecte al segon tema, tots els que tenim ja
uns quants anys hem viscut els temps en què
els exàmens de setembre formaven part del
sistema educatiu. De fet, hi estàvem tan acostu-
mats que, quan els van suprimir, ens va costar. Però ja aleshores s’alçaven
veus en contra; sovint sentíem –o algun cop també ho dèiem- allò de “no
ens enganyem, els alumnes no estudien durant l’estiu”, sobretot cap al
final, quan ja es va fer evident que l’educació en aquest país començava a
trontollar. Ara que ja portem molts anys sense exàmens de setembre ens
envaeix –a mi almenys– la nostàlgia d’aquells bons temps i els reivindi-
quem. ¿Però són viables en un pla d’estudis en què no s’inculca l’esforç,
la constància, l’hàbit d’estudi i de treball com a eines fonamentals per
al progrés? ¿Podem esperar dels alumnes que ni estudien, ni treballen,
ni escolten durant el curs –que són, en definitiva, els que no aproven al
juny– que facin en dos mesos el que no hem estat capaços d’aconseguir
en nou? No ens enganyem una altra vegada: cal, abans de res, un canvi
profund en el sistema educatiu i en la societat.
A favor dels exàmens de setembre? Sí, però no com un pedaç més en
la nostra sargida educació. Recuperem la cultura de l’esforç, perquè
aquests exàmens puguin ser una oportunitat de veritat per als alumnes
i no un simple tràmit perquè els professors signem l’aprovat a les actes
d’avaluació.
"És evident que les vacances d’estiu són massa llargues per als estudiants i que, d’altra banda, hi ha alguns trimestres que es fan eterns"
més enllà de l'aula • de portes endins • 13
Què prefereixes?a) Setmana blanca o començar una setmana més tard al setembre?b) Fer els exàmens de recuperació abans de Sant Joan o a principis de setembre del curs següent?
Pablo Pérez1r d'ESO
Antonella Ravenna2n d'ESO
Pablo Trigueros3r d'ESO
Xavi Trabado4t d'ESO
Stephany Zelada1r de Batxillerat
Sara Sauret2n de Batxillerat
a) Prefereixo la setmana blanca, per poder tenir una setmana de descans a meitat de curs.
b) Abans de Sant Joan per estalviar-me haver d'estudiar durant l'estiu.
a) Prefereixo la setmana blanca perquè és un descans durant el segon trimestre.
b) Abans, perquè no hi ha gaire temps per estudiar durant l'estiu.
a) La setmana blanca, per tenir un temps de descans durant el segon
trimestre, que és molt llarg.
b) Abans, perquè durant les vacances em costaria més estudiar.
a) Prefereixo la setmana blan-ca, per tenir temps d'estudiar tranquil·lament, sense classes.
b) Prefereixo examinar-me abans de Sant Joan, perquè durant l'estiu costa molt posar-se a estudiar.
a) És millor la setmana blanca perquè així tenim una setmana per descansar al març.
b) Després de l'estiu, però si només has suspès una o dues assignatures és millor recuperar-les abans de l'estiu.
a) Com està ara, tenint la setmana blanca, perquè així després de fer tants deures i estudiar tant, no van mala-ment uns dies de descans. A més, al segon trimestre hi ha poques vacances.
b) Al setembre, per poder estudiar durant tot l’estiu i assegurar la recuperació.
El sistema educatiu, a debat
Es va fer popular gràcies al seu paper de Mònica Monràs a 'Vendelplà', la sèrie més vista de la història de TV3. I a partir d'aquí, no ha parat de créixer. A la TV també l'hem vist a la sèrie 'MIR', ja ha fet tres pelis al cine i al teatre no ha deixat de brillar, sobretot al Teatre Lliure, on hem anat a trobar-la.
secció l'entrevista mediàtica
Per què et vas interessar pel món de l'espectacle? Perquè quan estudiava no hi havia res que m'agradés fins que vai fer una assignatura que es deia EATP, que era com una mena d'optativa, i jo vaig escollir teatre, i hem va agradar.Quin va ser el teu primer treball? Perquè sabem que et dediques a bastantes coses: dansa, cant, acrobàcia, es-grima, actriu de cinema i teatre...Vaig començar al circ fent acrobàcies amb parelles al meu poble, amb dos amics. Tens algun familiar que hagi treballat en aquest món o que t'hagi influenciat?No, ningú. Els meus pares es dediquen a una empresa d'alimentació... res a veure.Els teus pares t'han recolzat en tot?Al principi no els agradava la idea que hem dediqués a això, però després, quan la cosa ha anat bé, han estat molt con-tents.Tens germans?Sí, un quatre anys més gran jo, i no es dedica al món de l'espectacle; estudia Medicina a la Xina.Tens parella? Es dedica també al món de l'espectacle? De
què treballa? Això és important? (riu) Sí, en tinc i és dissenyador gràfic.Amb quants anys vas començar?Amb 17 anys l'acrobàcia i tot el tema del circ, i amb 21 anys vaig venir a Barcelona per acabar d'estudiar i començar a treballar.Quan eres petita, què volies ser?No tenia res en ment...I qui va ser el teu ídol quan eres petita?Em fixava en les telenovel·les de TV3, en l'Emma Vilarasau i altres actors i actrius que hi sortien, però no tenia cap ídol en concret... Quins idiomes parles?Parlo català i castellà, i en anglès em defenso, però considero que és molt important que l'aprengui del tot bé.Què t'agrada més, treballar en català o en castellà?No tinc preferència, però el català, com que és la meva llengua materna, potser és amb la que m'expresso millor; tinc la sensació que puc matisar més en català que en castellà, però no tinc cap problema amb fer-ne servir una o una altra. Com va ser fer la sèrie Ventdelplà (una de les sèries més vistes de la història de TV3)?
Mar Ulldemolins, de jove promesa a nova realitat
anem al Teatre Lliure!
Vidya López, Nadia Ghachem i Nicole Zambrano
Molt guai; van ser cinc anys fantàstics, amb parons, però realment va ser una experiència molt maca.Et va costar acostumar-te a anar en cadires de rodes en el teu paper? No, al contrari, vaig aprendre molt; vaig anar a l'Institut Guttmann, amb pacients de veritat, on em van ensenyar com anar amb la cadira de rodes i vaig conèixer les dificul-tats de prop.D'altra banda, també has estat a Tele5 rodant la sèrie de MIR, no? Te'n portes bons records, de l'experiència? Molt bons, també. Va ser en castellà però molts dels qui hi treballàvem érem catalans . Va estar molt bé perquè allà tenen uns platós per rodar molt ben equipats i tot ho tenen molt ben muntat; m'emporto grans amics, d'allà.A part de treballar en TV3 i a Tele5, has treballat en altres cadenes?En una sèrie de llarga durada no, però sí que he participat en coproduccions amb TV3 a TVE.I quina cadena t'agrada més?No tinc cap preferència. Si he de triar, per veure-la, m'agrada més TV3 que Tele5, sobretot pel tipus de programació. El que fan a TV3 és més cultural...Quants dies acostuma a durar un rodatge?Depèn, hi ha de tot, però n'he fet algun que ha durat fins a 5 anys! De treatre, en quantes obres has participat?Uf! Unes quantes... disset o divuit...Trobes molt difícil interpretar, per exemple, plorar en moments en què no estàs gens trista?No, això no costa, és una qüestió gairebé tècnica. El que costa és imaginar-te, situar-te en cada sit-uació . Per ser actor has de posar-te en la situació del personatge encara que no l'hagis viscut, i això a vegades és complicat... Digues el moment més vergonyós que t'hagi passat:Actuant? De vergonya no en passes, actuant, perquè forma part de la feina; potser assejant, algun cop, però a l'hora de rodar o d'actuar no. Ja se sap que no és la realitat... estem actuant! Quines coses negatives treus de la teva feina?El pitjor de tot és que si estàs malalt, si no et trobes bé, o si s'ha mort algun parent, o amic... no pots
deixar d'actuar... i això és el més dur, i crec que no hauria de ser així. Una altra cosa negativa és que és molt cansat, físicament i mentalment esgotador. Fas coses diferents molt diferents a nivell d'interpretació, no? Per què has volgut experimentar tant i no centrar-te en una sola cosa?Perquè crec que d'aquesta manera s'aprenen moltes coses i perquè no m'agrada la rutina, prefereixo variar tan com pugui.En aquest moment, en quin punt et trobes?Ara mateix em trobo en un bon moment, crec que les coses m'estan sortint prou bé, però aquesta feina, ja se sap, tan aviat tens molta feina com no en tens, i per això s'ha d'aprofitar els bons moments.
A nivell familiar, com ho portes?La veritat és que bé, però els trobo a faltar...Viatges molt?No massa... he fet algunes escapades no fa gaire però normalment, no viajo massa.Fora de la feina, què és el que més t'agrada fer?Al final, les petites coses són les que més gau-
deixo: anar a prendre alguna cosa, sortir a sopar amb els amics... També m'agrada molt cuinar, i compartir-ho amb els amics.I acostumes a sortir molt de nit?No massa, només amb els amics i no de festa, sinó a sopar, tranquil·lament... Amb els anys, ja veureu que arriba un moment en què prefereixes estar més tranquil·la... I per últim: t'imaginaves que algun dia hauries arribat on ets ara?La veritat és que no, i tampoc crec que hagi arribat enlloc... Crec que encara em queda molt per fer!
"El que més costa és imagi-nar-te en cada situació . Per ser actor has de posar-te en la pell del personatge encara que no l'hagis viscut, i això a vegades és complicat."
Harry Potter, punt i final a un fenomen mundial
Harry Potter ha estat i segueix sent una saga de 7 llibres amb molta fama, ja que és molt coneguda arreu del món i compta amb moltíssims seguidors. Amb tota la història publicada, ens ha semblat que és un bon moment per repassar aquest fenomen mundial, que aquest any s’acaba.
Jezabel Rosas, Roma Garcia-Die i Marta Díazsecció parlem de llibres
16 • de portes enfora • parlem de llibres
Harry Potter i la pedra filosofal va ser el primer llibre de la saga escrita per
l'autora J.K. Rowling. Va ser publicat el juliol del 1997. Quan va sortir en cas-
tellà i català, va acabar tenint 254 pàgines, convertint-se així en el llibre més
curt de la saga Harry Potter. Aquest primer volum té només 17 capítols que
donen origen a una història entretinguda. Es va haver d’anar traduint a uns
60 idiomes; el seu èxit va ser molt gran. Al final, va acabar sent un dels llibres
més venuts d’aquell 1997. Al mateix any que es va publicar, el llibre va guanyar
el premi d’Or al Llibre Infantil.
Harry Potter i la cambra secreta és el segon llibre de la saga, va ser publicat
el 1998, la seva edició en castellà té 286 pàgines i compta amb 18 capítols. Cal
dir que aquest segon lliurament també va tenir un gran èxit, ja que va guanyar
8 premis, dels quals 5 van ser al mateix any d’edició del llibre.
Harry Potter i el pres d’Azkaban, tercer llibre de la saga, va ser publicat el dia
8 de juliol de 1999. Com tots els llibres de Harry Potter, va ser traduït a molts
idiomes, i l’edició en castellà és de 254 pàgines, igual que el primer llibre
publicat. És una novel·la composta de 22 capítols.
El quart llibre de la saga es diu Harry Potter i el calze de foc, va ser publicat el
juliol del 1997 per l’editorial Bloomsbury en anglès, igual que els tres primers
i la resta de la saga. És un llibre molt entretingut amb 37 capítols per gaudir.
Va guanyar 4 premis el mateix any (2001): premi Scottish Arts Council Book,
premi Children’s Book, premi Hugo al millor llibre de l’any i el premi Whitaker’s
Platinum Book.
El cinquè llibre de la saga va ser Harry Potter i l’Ordre del fènix, publicat el
juny del 2003. La seva versió en castellà es composa d’unes 893 pàgines,
que s’allarguen en 38 capítols. Aquest és el més llarg de la saga, però això
no sembla un problema per als seus lectors, que els seguiren llegint amb la
mateixa intensitat.
Harry Potter i el misteri del príncep és el sisè llibre de la saga amb 602 pàgines
d’entreteniment, composat així per 30 capítols. Aquest llibre va ser editat al
juliol del 2005.
I per fi, el 2008 es va publicar el setè i últim llibre de la saga: Harry Potter i les
relíquies de la mort. La primera edició va ser al febrer del 2008. És el més llatg
de tots amb 640 pàgines i està composat per 36 capítols.
En definitiva, veiem com estem davant d’una saga amb un èxit que ha anat
creixent amb cada nou lliurament, que agrada a milers de lectors d'arreu del
món que han estat esperant llibre rere llibre des que es va iniciar. Si t'agraden les
històries fantàstiques d'aventures, aquesta és una gran saga, ben entretinguda,
per passar una bona estona, ara, a més amb principi i final. recomanaciófòrum!
Harry Potter, punt i final a un fenomen mundial
El final definitiu
'Harry Potter i les relíquies de la Mort'
La setena i última novel·la, Harry Potter i les relíquies de la Mort (Harry Pot-
ter and the Deathly Hallows), va ser publicada en anglès el 21 de juliol de
2007, tancant la sèrie que va durar una dècada. En català va ser publicat
el 21 de febrer de 2008. Aquest últim llibre narra els esdeveniments de
després de la mort d'en Dumbledore, en els quals Voldemort finalitza el
seu ascens al poder i aconsegueix dominar la Conselleria d'Afers Màgics.
En Harry i els seus amics
decideixen no cursar
l'últim any a Hogwarts
i surten a la recerca dels
horricreus que falten.
Finalment, es du a terme
la "batalla de Hogwarts",
entre l'Ordre del Fènix i
Voldemort i els cavallers
de la mort. La novel·la
acaba amb un epíleg,
que explica el futur dels
personatges supervi-
vents 19 anys després
de l'enfrontament: en
Harry està casat amb la
Ginny i tenen 3 fills: en James Sirius, l'Albi Severus i la Lily; i en Ron i
l'Hermione també estan casats i tenen dos nens, la Rose i l'Hugo. Les
famílies es troben a l'estació de King's Cross, on l'Albus comença el
seu primer any a Hogwarts.
La història del títol
El títol original, Harry Potter i les relíquies Hallows, juga amb el doble sentit
de la paraula «relíquies» i amb els ecos artúrics de "Hallows"(objectes
sagrats), difícils de traslladar a altres idiomes. J. K. Rowling, conscient
d'aquesta dificultat, va proposar un títol alternatiu als seus editors
internacionals: Harry Potter and the Relics of Death, que és el que s'ha
traduït.
Harry Potter i les relíquies de la Mort: la pel·lícula
Harry Potter i les relíquies de la mort és una pel·lícula de gènere fantàstic
i d'aventures dirigida per David Yates i dividida en dues parts, estre-
nades respectivament el 2010 i el 2011. Està escrita per Steve Kloves i
es basa en la novel·la homònima escrita per J. K. Rowling. La pel·lícula
està produïda per Rowling juntament amb David Heyman i David
El setè i últim lliurament d’aquesta apassionant història és 'Harry Potter i les relíquies de la Mort', el punt i i final a una saga que ha enganxat a joves i no tan joves arreu del món. Analitzem, entre altres detalls, un dels secrets més ben guardats durant anys: com acabava aquesta fantàstica història.
Barron. Les dues parts formen el setè i últim episodi de la sèrie
de pel·lícules de Harry Potter. Daniel Radcliffe interpreta el paper
de Harry Potter, i Rupert Grint i Emma Watson interpreten els mil-
lors amics de Harry, Ron Weasley i Hermione Granger. La primera
part es va estrenar en els formats 2D i IMAX el 19 de novembre
de 2010 i la segona, en els formats 2D, 3D i IMAX, el proper 15 de
juliol de 2011.
Com va inventar els personatges de la saga Potter
J.K.Rowling va inventar els personatges de Harry Potter en el tra-
jecte d'un viatge en tren. Quan el va acabar, ja tenia al cap tots els
personatges principals. Dumbledore va ser inspirat en el director
de l'escola en què Rowling va estudiar Primària. Ella sempre ha
dit que és un dels seus personatges favorits. Hermione va ser
inspirada en ella mateixa de petita, quan tenia uns 11 anys. El
professor Snape està basat en el professor de Química que Rowling
va tenir a l'escola de Secundària. I el cognom "Potter" el va posar
en homenatge a dos amics de la seva infantesa aficionats a jugar
a ser bruixots i imaginar encanteris.
18 • de portes enfora • va de cinema
+ rics = + rendibles?
Hem investigat quins són els actors més rics i els més rendibles de la indústria cinematogràfica:
Shia LaBeouf Encapçalala llista de més rendibles, ja que per cada dòlar que va cobrar en les seves últimes pel·lícules, va aportar un ingrés brut de 81 dòlars en taquilles. És impressionant la quantitat de diners que fa guanyar LaBeouf, tant quan va començar en sèries amb poc paper com quan ha protagonitzat pel·lícules com Transformers i Wall Street.
Daniel Redcliffe és el nostre petit mag: l’hem vist créixer protagonitzant la famosíssima saga de pel·lícules de Harry Potter i se-gueix a la princeseta Hathaway a només 3 dòlars, és a dir: fa guanyar a la pel·lícula 61 dolars per cada un que li han pagat. Quin serà el conjur per fabricar tants diners? Ja veurem quants diners farà guanyar a l’últim capítol de la saga: Harry Potter i les relíquies de la mort. De moment, una autèntica mina.
Robert Downey Jr., en edat, va molt per sobre dels 3 primers (ja en té 45), però malgrat ja no ser tan jove ara és més rendible que mai: fa guanyar 33 dòlars per cada un que li han pagat en pel·lícules com Iron Man, Iron Man 2 i Sherlock Holmes. Esperem que segueixi darrere la pista dels diners... i de les bones interpretacions (és polèmic, controvertit, però dels bons).
Anne Hathaway: la famosa actriu de Princesa per sorpresa encapçala la segona posició amb 64 dòlars guanyats per cada un que li han pagat. No és prin-cesa, però és una molt bona inversió i tan rica com la noblesa reial. Va començar a mostrar tot el seu potencial al film La boda de Rachel, pel qual va ser nominada a més premis dels que s’hagués pogut imaginar. A partir d'aquí, ha anat creixent... fins a ser la presentadora dels Oscar 2011.
els 4 més rics vs. els 4 que suposen una millor inversió El qui més ha guanyat és la millor inversió? Per sort, en el cinema, els diners tampoc ho són tot
Adam SandlerFent riure a la gent en les seves pel·lícules, com qui no vol la cosa, ja és el quart actor més ben pagat, i acumula un patrimoni de 40 milions de dòlars. Graciós i barroer quan actua, se’l coneix molt bé a partir del seu personatge a Happy Gilmore, en què encarnava el típic esportista negat que acaba triomfant... i s'ha acabat forrant fent aquest típic mal-destre. És trist, però té èxit.
Ben StillerÉs el segon actor més ric del món amb 53 milions de dòlars. Ha representat molts papers, però gairebé sempre transporta la comèdia al cinema romàntic. Els ha guanyat gràcies a la sèrie de pel·lícules de Els pares d’ella. Sempre segueix darrere la pista dels diners; és un bon mercenari.
Johnny DeepAmb un patrimoni de 75 mi-lions de dòlars encapçala la llista gràcies a films com Els pirates del Carib o Charlie i la fàbrica de xocolata. És un actor sobretot molt professional, i el fet d'haver guanyat molts diners li ha permès participar en projectes menys comercials però de més qualitat. Ric, però honest.
Tom HanksTercer, amb 45 milions de dòlars, o sigui que ha recorregut molts quilòmetres des del seu paper més exitós a la famosís-sima pel·lícula Forest Gump. De fet, ara ja pot viure de renda, perquè només amb el paper d’historiador al film Àngels i dimonis es va embutxacar una fortuna de 40 milions de dòlars, la major part del seu patrimoni.
+ rics = + rendibles?
Des de la primera exhibició un 5 de maig de 1895 a Barcelona, amb la pel·lícula Plaza del Puerto en Barcelona, d'Alexandre Promio, el cinema català no
ha parat de créixer, lentament però de manera progressiva, fins que el passat 13 de Febrer de 2011, als premis Goya, que guardonen les millors pel·lícules de tot l'Estat, l'èxit ha estat rotund: Pa negre (foto 1), d'Agustí Villaronga, va arrasar amb nou premis (pel·lícula, direcció, guió adaptat, actriu protagonista a Nora Navas, actriu de repartiment a Laia Marull, actor i actriu revelació als jovenets Francesc Colomer i Marina Comas (foto 2), fotografia i direcció artística); Buried (Enterrat) (foto 3), de Rodrigo Cortés, el premi al millor guió original; Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch, el premi a la millor pel·lícula documental; i Chico y Rita (foto 4), de Fernando Trueba i Xavier Mariscal, el guardó a la millor pel·lícula d'animació. El cinema català ara mateix és el que triomfa a totes les gales cinematogràfiques de l'Estat, i el millor exemple és Pa negre. Les principals productores d’aquest fe-nomen són vàries: Lauren Films, Filmax, D’Ocón Films, Diagonal TV i Massa D’Or. La veritat és que per fi el cinema de casa nostra comença a rebre el recolzament econòmic i els ajuts institucionals que mereix, i aquest fet ha estat clau per al nou èxit. Perquè de talent, sempre n'hi ha hagut, però calia que les productores hi creiessin i fossin prou valentes per arriscar de valent. També hem comptat durant anys amb el handicap de la llengua, ja que bona part del públic espanyol no està acostumat a veure un film doblat... del català. Aquest pas l'ha donat definitiva-ment Pa negre, que és el millor exemple de com també es pot triomfar arreu en la nostra llengua i amb un producte arriscat i de qualitat. Perquè la pel·lícula de Villaronga no és fàcil, no és la típica que acostumem a veure al cinema, però tot i això, la qualitat s'ha acabat imposant, ni que sigui per una vegada —esperem que serveixi de precedent—. L'argument de la pel·lícula és el d'un nen, l'Andreu, que a la Catalunya de la postguerra civil es troba els cadàvers d'un pare i el seu fill al bosc. La família de l'Andreu carrega amb les culpes d'aquestes morts, i l'Andreu mira d'investigar qui o quins són els veritables assassins per tal de salvar el seu pare de la condemna. Durant la trama, l'Andreu va descobrint les mentides i veritats de la guerra civil, però sobretot, les de la gent que la va patir. Perquè més enllà d'un film més sobre la guerra, Pa negre ens explica la crueltat de les relacions humanes i la degene-ració moral dels seus protagonistes. Hi trobem força visual, expressivitat, lirisme gairebé poètic i un final colpidor, que no deixa marge a la redempció. Des d'aquí us la recomanem, tot recordant que està basada en una novel·la d'Emili Teixidor, escriptor català que també val la pena llegir. I també la resta de films guardonats, perquè el cinema català està apostant pel risc i la qualitat, i això sempre és benvingut. /RED
'Pa negre' és la punta d'un nou iceberg que mica en mica va apareixent a la gran pantalla: mai havíem tingut tants films guardonats i de tanta qualitat. Us convidem a tastar-los!
el cinema catalàn'hi ha per sucar-hi pael nou èxit de la indústria
cinematogràficaa casa nostra
Antonio Vergara i David Abramssecció va de cinema
En aquest article parlarem d'alguns estils musicals, concretament del rock,el hip-hop i la bachata; tres estils musicals molt diferents, però
que sovint escoltem. Explicarem els seus màxims exponents, l'origen, qui l'escolta i com és la gent que el segueix.
Perquè a vegades som la música que escoltem.Guillermo Fernández, Gerard Marcos, Nadia Ghachem i Vidya López secció com sona?
Què és?És un gènere musical derivat del rock'n'roll clàssic i del blues que no té una classificació única ja que n'hi ha de moltes menes. La banda bàsica del rock es composa per guitarra, veu, bateria i baix, encara que sempre hi ha varia-cions. Per exemple, AC/DC té dues guitarres o Lynyrd Skynyrd en té tres; tot depèn de l'estil de la banda.
D'on prové?Prové dels Estats Units i va sorgir dels clubs de blues de Chicago, a mitjans del s. XX. És un estil musical que prové principalment de l'acceleració dels ritmes del blues, i a partir d'aquí va anar evolucionant rebent influències de tota mena (gospel, jazz, rhythm and blues, folk, etc). Avui dia hi ha molts estils i molt diferenciats, però tots parteixen d'aquella "acceleració" original.
Qui l'escolta?L'escolten persones de totes les edats perquè el rock mai ha passat de moda: la gent adulta l'escoltava quan era
jove i segueix escoltant-la; el rock va progres-sant i la gent jove també l'escolta.
Figures més representatives:Rock: Led Zeppelin (foto) és el grup més re-presentatiu i el més influent de la història del rock. A finals dels 70 i principis de 80 tant ells com els Black Sabbath van ser els inspiradors de la posterior música heavy. Hard Rock: AC/DCHeavy Metal: Black Sabbath, Iron Maiden o Judas Priest.Thrash Metal: Metallica, Slayer, Megadeth i Anthrax.Pshycodelic Rock: Cream.Rock 'n' Roll: Rolling Stones, The Beatles.Country Rock: Micah P Hinson, Johnny Winter.
Digue'm què escoltes i et diré com ets
20 • de portes enfora • com sona?
Tres estils, tres maneres de viure
ROCK
Digue'm què escoltes i et diré com etsTres estils, tres maneres de viure
ROCK
Què és?El hip-hop és un tipus de recitació rítmica de rimes, jocs de paraules i poesia, que va sorgir a mitjans del segle XX. A banda d'un estil
musical, és una manera d'entendre la vida, la de la cultura popular pròpia de les classes baixes sorgides als barris marginals americans.
D'on ve?El hip-hop prové de les comunitats negres dels Estats Units, sobretot
d'alguns barris populars de Nova York com el Bronx, Queens o Brooklyn. Estilísticament, prové del soul, el rock, el funky i d'altres estils propis de la
cultura afroamericana.
Qui l'escolta?La majoria de persones que l'escolten són joves. Hi ha qui relaciona
l'estil amb la roba ample però, com diuen molts dels rapers més impor-tants, un raper es pot vestir com vulgui, justament perquè el rap també
està relacionat amb l'expressió lliure de les idees pròpies.
Figures més representatives:Snoop Dogg, Beastie Boys (foto), Eminem, 2 Pac, Delasoul, Public Enemy, Run DMC, etc. Els Beastie Boys és un dels grups més destacats de l'època
daurada del hip-hop, finals dels 80. Als seus inicis barrejaven rock, funk, punk i jazz, però a la llarga es van convertir en estandards d'aquesta
cultura i avui dia encara són una de les referències més admirades.
Què és?La bachata és un gènere musical d'origen africà i ple de folklore, amb moltes influències com ara el merengue,el cha-cha-cha i el tango. Originàriament va ser dissenyada com a música de classes pobres i era coneguda com la música de marginats, però l'interès que va assolir a partir dels vuitanta va canviar el prejudici. La bachata no s'entén sense ball: els moviments bàsics són una sèrie de passos simples que produeixen un moviment de davant cap enrere o d'un costat a un altre. La paraula "bachata" significa "gresca".
D'on ve?És un ritme originari de la República Dominicana, des d'on s'ha extès arreu del món.
Qui l'escolta?Actualment està internacionalitzada però on s'escolta més i es balla més és a Sud-amèrica, que es d'on prové.
La figura més representativa:Geoffrey Royce Rojas (foto) (tambe conegut com "Prince Royce"), nascut al Bronx (Nova York). És un dels nous talents, canta en anglès i castellà i s'està projectant com una de les futures estrelles de la bachata. El seu nom simbolitza l'orgull llatí. Als 15 anys ja va començar a fer les seves prime-res representacions a l'escola, i el seu primer gran èxit va ser "Corazón sin cara”, una història romàntica que parla de com el cor no es fixa en el físic sinó en els sentiments. Per als entesos, Royce és l'exponent més prometedor de la bachata urbana actual.
BACHATA
HIP-HOP
Per acostar-nos al món del skate hem decidit entrevistar una jove promesa d'aquest esport: Gustavo Rodríguez té 21 anys, porta 11 anys patinant, i prové de Caracas. Per la situació política del seu país, ell i la seva família van anar a viure primer a Madrid i després van venir a Barcelona, on hi viu de fa 6 anys. Acaba d'arribar de Califòrnia amb alguns dels membres del col·lectiu Suichi, un grup d'amics a qui no els importa guanyar diners; només volen passar-s'ho bé... patinant.
Gerard Marcos, Guillermo Fernández i Francesc Peretsecció el món de l'esport
Ja sabem que recentment has aconseguit espònsor de bambes
DVS i que no fa gaire vas tornar d'un viatge de skate bestial a
Califòrnia amb els teus companys de Suichi després de gua-
nyar el concurs d'Arnette. No va malament, la cosa, no?
No va gens malament, no. De moment m'està caient tot del cel i la
veritat és que no he mogut ni un dit. Això de DVS va de luxe; tinc
gairebé acabat un vídeo d'introducció a l'equip nacional i el viatge
a Califòrnia no podia haver anat millor.
En quines zones i espots de Barcelona sols patinar, i amb qui?
Normalment al centre, al Macba o a la plaça Universitat. També a
l'estació de Sants i últimament vaig molt a patinar rampa en el ska-
tepark de Sant Feliu del Llobregat amb uns amics del meu barri.
A més d'estar treballant en un clip de DVS, no fa gaire va sortir
el segon vídeo de Suichi (Suichi's on Fire) on et vèiem sovint
al costat de Dani Quintero. Estàs treballant en algun projecte
més?
Sempre estem gravant per a futurs vídeos Suichi. De moment, tot
el que he anat gravant ho faré servir per al clip de DVS, però una
vegada l'acabi, tot el que gravi suposo que serà per al següent
Suichi. També tenim entre mans un vídeo d'amics del Macba,
Machete-Fang Total 2.0. Franki Barrini és qui grava i hi formem part
el Dani Melenas, el Dani Quintero, el Miki Hernández, el Symeon
Jamal, el Xesc Alomar i jo. Però aquest vídeo és més relaxat, és a
dir, si quedo amb el Franki per patinar, gravo el que sorgeixi i ja
està; és més espontani el vídeo, estil Baker.
Quins són els teus cinc trucs preferits?
És difícil dir-ne només cinc, perquè m'agraden molts. M'encantaria
fer-los tots, però els que més m'agrada fer són: Backside Ollie 360,
NoseManual, Frontside Rock'n'roll, Backside Powerslide i Blunt a Fakie
en rampa.
Skate
BacksideOllie 360!
skatede
Califòrnia a
Barcelona
Ens podries parlar d'algun bon viatge de skate, del que en
tinguis bons records, a part del de Califòrnia?
Vaig viatjar a Grècia fa uns 3 anys. No va ser un viatge Suichi per-
què no hi anàvem tots i venien la meva nòvia i la de l'Adri. No vam
patinar massa però va ser genial, vam acampar a la platja tots els
dies i vam poder patinar en alguns espots d'Atenes.
Com és el teu setup (taula, eixos...)? Reps ajuda d'algun tipus
amb el material dur?
He rebut material dur de la distribuïdora Indusnow, que és la que
porta DVS i em donen Foundation i Pig. Si necessito eixos, m'envien
Ruckus, també. Faig servir taules Foundation 8.2, rodes Pig de 52 o
51mm, rodaments Pig Abec 5 i eixos Independent llargs.
el món de l'esport • de portes enfora • 23
Què t'agrada veure al cine i quina música prefereixes? Digue'ns
tres películ·les i tres cançons essencials per a tu:
De pelis, per exemple Casino, Pulp Fiction i la trilogia de El senyor dels
Anells. I de cançons, Mood for a day de Yes, Elliptical seasons de Star-
castle i Thank you de Led Zeppelin.
Bé Gus, ha estat un plaer parlar amb tu. Per acabar, explica'ns
alguna anècdota graciosa que recordis amb els Suichis:
Anècdotes? Moltes; potser alguna cosa per explicar és que a Califòrnia
ens van convidar a patinar al skatepark privat d'Etnies i vam patinar
amb cinc professionals molt a gust, veient Ryan Decenzo patinar du-
rant unes tres hores... Quan estàs allà, entens per què als pros ameri-
cans els paguen tants diners; el seu nivell és molt superior al nostre.
Es diu que Barcelona és la ciutat del skate per excel·lència encara que últimament
les lleis comencen a perseguir-lo. Aquí podeu veure alguns spots de Barcelona;
segons el teu estil de patinar pots triar un lloc o un altre.
MACBAMés que una plaça és un punt de reunió entre skaters. Hi ha escales, les famoses big
three, grinds, etc. És una plaça molt completa situada al Raval.
Metro: Urquinaona, Catalunya i Universitat.
Estació de santsUn altre famós punt de reunió. A Sants hi ha molta varietat, sempre hi van posant
coses noves. (Podeu veure què hi ha de nou a www.laventanadesnt.blogspot.com).
Hi ha les famoses Tres Escales, grinds, els bancs de marbre i molts més detalls.
Metro: Sants estació.
Paral·lelA prop del Macba, dins del Raval. Principalment hi predominen els grinds i els lle-
gendaris pads de manual de molts
nivells.
Metro: Paral·lel.
UniversitatAl costat de la plaça Catalunya. Hi
ha uns bancs boníssims i un terra
perfecte per “flatejar” encara que
fa un temps està molt controlada i
es fa molt difícil patinar.
Metro: Universitat, Catalunya.
Mercat de les florsSpot situat al carrer Lleida al costat
del teatre amb un grind perfecte i
una placa metàl·lica que el fa per-
fecte i amb una alçada no massa
gran.
Metro: Espanya.
Spots de Barcelona
Internet s’ha convertit en una finestra oberta al món on podem accedir a qualsevol informació sense barreres, però això ha provocatun conflicte d’interessos entre consumidors i creadors de continguts. Però és legal o il·legal descarregar arxius a la xarxa? En aquest article mirarem d’esbrinar-ho.
Marc Pérez, Erik Mangasaryan i Francesc Peretsecció internautes
A Espanya, es considera que descarregar arxius per Internet no és il·legal. I la indústria cultural ha sofert pèrdues mil·lionàries. Per contrarestar-ho, la nova llei d’economia sostenible fa que el govern espanyol creï una comissió que tancarà les pàgines d’accés als llocs de descàrregues gratuïtes.
EL FENOMEN NAPSERLes descàrregues il·legals van néixer fa 10 anys, quan Shawn Fanning va crear un sistema de distribució de música entre
Baixar música i pel·lícules d'Internet sense pagar és delicte?
particulars. Es deia Napster i consistia en intercanviar arxius de música mp3. Aviat, va tenir milions d’usuaris i la indústria nord-americana discogràfica el va perseguir judicialment fins que va aconseguir-ne el tancament.
Però la desaparició de Napster no va aturar les descàrregues il·legals: van aparèixer altres sistemes que permetien els intercanvis d’arxius directament entre particulars. Eren els sistemes P2P, que de seguida es van popularitzar, i tot això es feia al marge de les empreses d’indústria musical.
LA SITUACIÓ ACTUAL I ELS P2PAvui dia, trobar descàrreques il·legals a Internet és molt fàcil: hi ha planes d’enllaços que assenyalen on es troben els arxius de-sitjats amb tota mena d’informació adicional. Aquestes planes són les que donen més problemes a les entitats de gestió i a la indústria cultural. Per això les estan portant a judici.
La iniciativa del govern espanyol ha mobilitzat la xarxa i això ha fet que els internautes es manifestin contra l’anomenada llei Sinde, perquè diuen que aquesta llei imposa els drets d’autor per sobre dels drets de llibertat d’expressió, d’informació o d’accés a la cultura. Perquè Internet ara ja és un negoci per a algunes empreses que arriben a acords amb les indústries culturals.
Es preveu que en altres països es tanquin els P2P a partir de l’estiu. Però a Espanya, es diu que la llei no afectarà els P2P, i per tant hi haurà molts llocs que no es perseguiran judicialment. De totes maneres, haurem de veure com acaba evolucionant la llei i la seva aplicació real. L’única cosa que ara per ara podem afirmar és que els intercanvis per P2P no són considerats il·legals a Espanya.
Comprar a través d'Internet: avantatges i inconvenients
Les compres on-line son més còmodes, perquè no ens hem de moure de casa per comprar allò que necessitem o desitgem i, a més a més,
podem trobar l'article més barat. L'únic requisit és que si es vol algun article, és imprescindible una targeta de crèdit. Però també hi ha
inconvenients: malgrat que ens garanteixen màxima seguretat i con-fidencialitat, podria ser que algú descobrís el número de la targeta i se
n'aprofités, però el sistema de seguretat Pay-Pal gairebé garanteix la confidencialitat. També podria ser que allò que hem comprat no arribi
mai, però és molt poc freqüent.Perquè no ens passi res d'això, hem d'assegurar-nos que la web sigui fiable i que l'article que estem comprant no sigui una falsificació, ja
que també es venen productes d'imitació. Si t'estafen, has de realitzar una denúncia al més aviat possible a la
comissaria més propera, i aportar totes les dades possibles, com ara la pàgina web on vas realitzar la compra, els correus electrònics, si el
venedor s'ha comunicat amb tu, les converses realitzades, el producte que has comprat, etc.
Actualment s'hi venen productes de tota mena: peces de roba, electrodomèstics, entrades per partits, teatres, cinemes, viatges, etc.
Cada vegada hi ha més ofertes i més garantides, a la xarxa; això no obstant, hem de procurar fer-ho amb molta cura.
(la Ley Sinde i altres límits)
internautes • de portes enfora • 25
Spotify és un espai on pots trobar milers de cançons sense haver de descarregar cap arxiu. Pots accedir a més de sis milions de pistes diferents, pots crear llistes de reproducció i compartir-les amb altres usuaris i, a més, també té una prestació de ràdio i es pot usar al mòbil. Té quatre versions: dues de pagament i dues gra-tuïtes, i les de pagament són les que inclouen la versió per al mòbil.www.spotify.com
Baixar música i pel·lícules d'Internet sense pagar és delicte?
Les millors webs de música i cinema
divxonline és un espai on pots trobar gran varie-tat de pel·lícules d'estrena i ens ofereix la possibilitat de veure-les on-line. L'avantatge és que no cal passar per un procés de registre per veure-les. A més, hi ha enllaços a pàgines de sèries, documentals, etc. Un dels seus des-avantatges és que, per a un òptim funcionament de la reproducció del vídeo, és necessari tenir instal·lat el Flash Player. És recomanable utilitzar el navegador Firefox. www.divxonline.info
Cinetube és una pàgina on pots trobar pel·lícules i sèries on-line i baixar-les gratuïtament. També es poden veure gratis amb MEGAVÍDEO o MEGAUPLOAD. Els seus desavantatges són que tenen molta publicitat (s'obren finestres automàticament sense que ho triem) i la pàgina no permet veure més de 72 minuts seguits. Si esgotem el temps, ens haurem d'esperar 72 minuts més.
www. cinetube.es
Filmin és una pàgina on pots veure pel·lícules de cinema in-dependent i d'autor on-line a un preu molt baix. Alguns films els estrenen al mateix temps que al cinema perquè compten amb el suport de companyies cinematogràfiques com Altafilms o Vérti-go. L'inconvenient és que s'ha de pagar 1'50 euros per cada repro-ducció o una quota mensual, però les veiem en alta qualitat d'imatge. www.filmin.es
rockolafm: És l'espai de música i ràdio per internet de moda perquè a part de poder triar la música que volem directament cercant un grup o un estil, també podem fer la tria en funció del nostre estat d'ànim: "optimista", "in-tens", "sentimental" o "malencònic", de l'època que ens vingui de gust, i acabar fent llistes d'emissores personals. www.rockola.fm
recomanaciófòrum!
1. Poden presentar-se a concurs narracions breus i poemes de tema lliure redactats en llengua catalana, anglès i francès. 2. Les obres hauran de ser inèdites i individuals. Cada
concursant podrà participar amb un màxim de dues obres. 3. Format de presentació3.1. Portada Hi ha d’haver les següents dades: -El pseudònim amb el qual es concursa.-El títol de l’obra.-La modalitat d’escriptura: prosa o poesia. -La llengua de redacció. -El grup d’ESO o Batxillerat al qual pertany l’autor/a.-Nom del autor/a.(La portada serà llegida només per les persones que coordinen el premi, no pels membres del jurat).3.2. Obra Les obres hauran de tenir una extensió que no superi els tres fulls per una sola cara. Hauran d’estar escrites amb ordinador, l’opció d’interlineat 1'5 i presentades en fulls DIN-A4. Els textos poden anar acompanyats d’alguna il·lustració.
concurs
literari
sant jordi
1. Qui hi pot participar?Tot l’alumnat a la fase de concurs i tots els membres de la comunitat educativa a l’exposició.2. Tema
Les matemàtiques en el nostre entorn.3. FormatLes fotos podran ser en blanc i negre o color, d’origen analògic o digital. En qualsevol cas, la impressió haurà de ser en paper fotogrà-fic i la mida de les fotografies serà de 13x18 cm.4. PresentacióLes fotografies es lliuraran, a qualsevol professor/a del departament de Matemàtiques. Cada foto haurà d’anar enganxada en una car-tolina DIN A4, en la qual ha de constar el títol, que faci referència al contingut matemàtic de l’obra. En la part posterior de la cartolina s’anotaran les dades de l’autor/a (nom i curs).
5. Condicions-No poden ser fotomuntatges.-Han de ser originals.-Han d’estar fetes pels participants.Es poden presentar fins a 3 fotografies per participant.6. TerminiEl termini de presentació finalitza el dia 8 d’ abril de 2011.7. JuratEstarà format pel professorat del departament de Matemà-tiques i valorarà la originalitat i idoneïtat del títol, la qualitat plàstica i tècnica de la imatge i el seu contingut matemàtic.8. PremisS’estableixen 3 premis, 1 per 1r cicle d’ESO, 1 per 2n cicle , 1 per Batx. en vals regal de 25 € cadascú.9. Ús de les imatgesEl Departament es reserva el dret a utilitzar les fotografies presentades per a usos didàctics. Les fotos premiades es pub-licaran a la revista i a la pàgina web de l’institut i es presen-taran al XII Concurs de Fotografia Matemàtica de l’ABEAM.
concurs de
fotografia
matemàtica
aquest any el celebrarem en plena setmana santa. així, per la diada no estarem junts, però no hem volgut
renunciar-hi, i és per això que us proposem dos concursos: un d'escriptura i un de fotografia.
els terminis? El 8 d'abrili els premis? El 3 de juny!
s'acosta sant jordi!
4. Presentació de les obresEls textos es podran presentar a concurs a través d’una de les dues vies següents:4.1. Virtual La portada i l’obra s’hauran d’enviar, com a documents adjunts, a la següent adreça de correu electrònic: [email protected]. Bústia situada davant de consergeriaLa portada i l’obra s’hauran de presentar dins d’un sobre que caldrà dipositar en una bústia situada davant de consergeria. A la part exterior del sobre hi haurà de constar:-El grup d’ESO o Batxillerat al qual l’autor/a pertany-La modalitat: prosa o poesia-La llengua de redacció escollida 5. Terminis i juratLes obres s’han de presentar abans del 8 d’abril (per a escrits en català) i el 13 de maig (si estan redactats en anglès o francès) del 2011. No es retornaran els originals.El jurat estarà format pel professorat de l’àmbit de llengües.Se seleccionaran els millors escrits en català per presentar-los als Jocs Florals del districte d’Horta-Guinardó.Els premis es lliuraran el divendres 3 de juny del 2011.
