BUTLLETÍ INFORMATIU

ÍndexOPINIÓ. Eleccions col·legials

INFORMACIÓ. Informació d’interès i notícies rellevants de cadascun dels Col·legis

CONTRAPORTADA. La Crisis dels Polítics, Oriol Clavell

Número 30 - Juny 2014Edició trimestral

C/ Albereda, 3-517004 Girona

ELECCIONS COL·LEGIALS

EL VOT TELEMÀTIC

L’emissió del vot pels sistemes convencionals comporta seriosos inconvenients i incomoditats pel

votant. El vot presencial, en col·lectius tan dispersos com el nostre obliga necessàriament als votants a traslladar-se, i per tant a invertir un temps, valuós, en emetre el vot.

L’alternativa, el vot per correu, també te el mateix incon-venient, doncs si bé no es necessari traslladar-se fins a la seu col·legial, si obliga a anar fins a la oficina de Correus més pròxima.

D’una manera o d’una altre, cal, amb els sistemes conven-cionals desplaçar-se i invertir un temps, major o menor en funció de la forma de vot triada, i el lloc de residència del votant. Aquests inconvenients tradicionalment ha compor-tat que el nombre de col·legiats que participaven en les eleccions fos baix.

L’avanç i desenvolupament de les noves tecnologies ha fet que el que fa uns anys semblava impensable sigui ara una realitat, i que ara podem optar per una fórmula de vot que elimina , amb total seguretat, els inconvenients del vot con-vencional. Amb el Vot telemàtic es pot votar des de qualse-vol terminal connectada a INTERNET, fent servir l’aplicació que el proveïdor del sistema de votació te allotjada en un servidor i a la que es pot accedir a través de la xarxa.

El vot emès des de cada terminal, es diposita en un servi-dor de on serà rescatat, per l’escrutini, pels membres de la MESA, per mitjà d’una clau criptogràfica. Aquest sistema és plenament segur i elimina tots els problemes de recompte, fent que el sistema sigui molt mes àgil , ràpid i segur.

El millor de tots, no és però l’agilitat i rapidesa del vot te-lemàtic, sinó que facilita la participació de tots els col·le-giats, qui amb aquest sistema, podran votar des de casa seva, des de la feina o des de la terminal que triïn, invertint per emetre el vot el mínim temps imprescindible. Creiem que amb aquest nou sistema de votació molts mes col·le-giats emetran el seu vot i participaran en el procediment electoral, fent el col·legi més plural i mes participatiu. Junta COIGI

Conferència a Girona de la Dra. Doris Grinspun

El 4 d’abril, l’Associació de Professionals Infermers Cata-lans de Girona (ASPPIC) amb la col.laboració del Col.legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGi), va convidar a la Dra. Doris Grinspun, Presidenta del Consell d’Infermeria d’Ontàrio a fer una conferència sobre quin cost té la re-ducció d’infermers/eres en el Sistema de Salut?

La Dra. Grinspun va explicar als assistents la situació dels professionals infermers a la regió canadenca d’Ontàrio. Va remarcar la necessitat de tenir una plantilla de professio-nals infermers fixes amb contractes a temps complert per tal de poder oferir la millor assistència als pacients. Va de-mostrar, amb els resultats obtinguts a Ontàrio, que si en realitat es vol estalviar en salut el millor que es pot fer és no estalviar en personal infermer. També va explicar quines eren les funcions dels col·legis professionals, els sindicats i les associacions. Els col.legis professionals treballen el registre, la defensa del ciutadà i l’acreditació de la com-petència infermera. Els sindicats en la defensa dels drets laborals dels infermers/eres i les Associacions treballen en l’elaboració de les guies de bona pràctica basada en l’evi-dència, i com en el seu país treballen tots coordinats per tal d’aconseguir els seus objectius i els bons resultats que obtenen.

EL VOT TELEMÀTIC A LES ELECCIONS DEL COMG

La voluntat de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de

Girona, a l’hora de preparar les eleccions de 2014 és clara, fomentar i facilitar al màxim la participació dels col·le-giats en les mateixes. Aquest fet ha esdevingut cabdal en la presa de la decisió d’utilitzar el vot telemàtic a les elec-cions del C.O.M.G., i en aquest article intentarem resumir com s’han resolt les diferents problemàtiques que poden esdevenir en la utilització d’aquest mètode.En primer lloc, cal destacar que l’essència del vot amb signatura electrònica és que permet als col·legiats votar des de qualsevol lloc a on hi hagi un ordinador; la cober-tura afecta per tant a tota la província afavorint el vot des d’arreu. Aquest fet contrasta amb la situació anterior on hi havia una única mesa electoral a la seu col·legial i la única alternativa consistia en fer-ho per correu amb la correspo-nent acreditació. Un altre avantatge significatiu del vot telemàtic és que per-met tenir oberta la mesa electoral durant quatre dies i que és un sistema accessible les 24 hores. Aquest fet fa abso-lutament flexible la possibilitat de l’accés a votar.De tots és sabut que la problemàtica pot sorgir en aquest procediment de votació ve relacionada amb la fractura tecnològica i amb la possibilitat de que la tecnologia fun-cioni correctament en el moment que hom decideixi votar. El projecte del C.O.M.G. resol aquesta situació permetent que els col·legiats que tinguin alguna dificultat d’accés a la plataforma de vot mitjançant la seva signatura de col·le-giat (o no vulgui utilitzar aquest sistema) podrà demanar al col·legi (cal fer-ho personalment) una acreditació robusta (nom d’usuari i clau de seguretat) i fer-la servir en substitu-ció de la signatura digital. Aquest mètode seria l’equivalent al vot per correu.També està previst habilitar durant el període de votació ordinadors degudament configurats i provats en els llocs a on hi treballin un gran nombre de metges (hospitals, ABS grans, etc...) per tal de poder realitzar el vot des del lloc de treball, facilitant encara més aquesta volguda participació.Finalment, també s’habilitaran ordinadors configurats de votació a la seu del C.O.M.G l’últim dia, per qui vulgui exer-cir la votació en seu col·legial.Com podeu veure s’ha escollit per un mètode amb garantia i segur per facilitar al màxim les votacions.La utilització del vot telemàtic és una aposta valenta que la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Girona ha decidit fer, convertint-se en el primer col·legi professional del col·lectiu mèdic que utilitza aquest mètode de forma única en el procés d’eleccions a càrrecs de Junta de Govern.Esperem que els objectius desitjats s’aca-bin complint, i aquest projecte esdevingui un èxit.

Lluís-M. Barnés Tarrés

Inaugurem la nova Biblioteca del COMG

El dimecres 19 de març es va inaugurar la nova biblioteca del COMG, situada a la tercera planta de l’Edifici Fòrum, amb més de 2.500 exemplars repartits entre llibres, mono-grafies, col·leccions de revistes, actes de les assemblees del COMG, etc. La publicació més antiga catalogada fins al moment data de l’any 1560.La gran majoria de documents -dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX- provenen de la biblioteca que el COMG tenia a la seu del carrer Lorenzana.La nova biblioteca és oberta a tothom i el catàleg es pot consultar a través de la pàgina web www.comg.cat.

QUI VOL CONTINUAR LA FEINA?Com podreu veure, aquesta edició de la revista va d’eleccions, donat

que una part dels col·legis associats a Fòrum tindran eleccions abans de l’estiu. No és el nostre cas.Tampoc podem parlar gaire del vot telemàtic. No tenim con-templada aquesta opció a data d’avui. La majoria dels nostres col·legiats, no disposen de signatura electrònica per desenvo-lupar les seves tasques, com per exemple es dóna al Col·legi de Metges.la Junta és l’òrgan de govern del Col·legi i és el que de forma sempre democràtica, té la potestat de prendre l’acord de con-vocatòria d’eleccions i constituir formalment la Mesa Electoral. És en aquest moment, quan s’iniciarà el període electoral. Pel que fa al nostre Col·legi, la nostra legislatura s’exhaurirà a finals d’any i llavors es convocaran eleccions.Els actuals membres de Junta, estem intentant representar els vostres interessos tant professionals com deontològics i de rè-gim disciplinari, procurant enaltir el nostre prestigi professional. Tasca força difícil, en els temps que ens toca viure.Fins que arribi el moment de convocar eleccions, no volem defallir. No estem gens esgotats .Us proposem continuar treballant per vosaltres. Promovent i facilitant la formació continuada per mitjans dels quals disposa el col·legi. Rebent les vostres aportacions per millorar, tots ple-gats. Això sí, sempre dins de les nostres possibilitats. El Col·legi ens és d’utilitat? Què fa el col·legi per a nosaltres? Aquestes frases, les hem sentit en reunions amb els compan-ys, en cursos... i tenen resposta, el que poder no s’escolta.Que tal si canvien la persona en què es formulen. Per exem-ple:“En què em pot ser útil el col·legi” / “ què puc fer jo pel col·le-gi?” / “què puc aportar jo al Col·legi?”Dons jo dic que en un munt de coses, però és clar, el factor TEMPS, ens limita, oi? Tenim moltes eines a l’abast nostre per aportar el nostre gra de sorra a la professió i als nostres com-panys. Com tot, en aquests vida, és qüestió de posar-hi. Col·legi Veterinaris de Girona

Perquè l’AIACL’arxiu d’identificació d’animals de Companyia (AIAC), és una base de dades privada creada pel Consell de Col·legis Ve-terinaris de Catalunya on es registren els animals de compan-yia identificats amb microxip implantats pels veterinaris col·le-giats, i les dades dels seus propietaris i posseïdors. Aquest any s’arriba als 25 anys d’experiència, amb dos objectius principals: facilitar la recuperació dels animals extraviats i fo-mentar la tinença responsable. L’AIAC està integrat en REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañía i en EUROPETNET (Europeant Pet Network).Actualment a la base de dades i trobem 1.040.000 animals registrats, atenent diàriament de promig 132 trucades. En els darrers 10 anys s’han trobat 54.000 animals amb un 63,47 % de recuperació. L’Enviament de cartes certificades de co-municació de trobaments a propietaris, és un altre tasca que també es realitza.Amb aquests 25 anys, ha arribat a la identificació electròni-ca, amb una missió, evitar els abandonaments al poder identi-ficar al propietari. També aporta avantatges, com ara el troba-ment de l’animal amb la possibilitat de fer qualsevol altre tràmit posterior més ràpidament amb la certesa per part del veterinari que el xip està correctament registrat.El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya manté con-venis amb diversos Ajuntaments (actualment existeixen 104 convenis vigents) i d’altres institucions, per l’accés a l’AIAC, amb l’objectiu de facilitar la localització d’animals trobats, la qual cosa suposa una reducció dels costos als ajuntaments per l’estança dels animals en les gosseres. Els serveis que funcionen des de 2007, han donat un promig al 2013 de 32 consultes diàries per part dels ajuntaments. El cost anual que el servei ofereix per conveni, en el cas del municipi més gran a Catalunya, suposa una despesa anual a l’Ajuntament per habitant de: 0,0003663 €

Margarita Zurutuzar

REIACEl proper dia 6 i 7 de juny de 20214, tindrà lloc a Girona, a la seu del Col·legi de Veterinaris , la primera “Asamblea General del REIAC (Red Española de Identificación de Animales de Compañia.) que serà organitzat pel Consell de Col·legis Vete-rinaris de Catalunya.Assistiran els presidents dels diferents “Consejos Autonómi-cos” dels Col·legis Veterinaris, que són els que gestionen els arxius de cada Comunitat Autònoma.

Margarita Zurutuzar

LA NOSTRA HISTORIA

Són temps d’eleccions per alguns dels nostres companys de Fòrum Sanitari.

Pel que fa al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC), vàrem tenir les últimes eleccions el 12 de maig de 2011, en les que va sortir escollida la candidatura en-capçalada pel Sr. Manel Domingo Corchos, qui va mani-festar en les seves primeres declaracions: “Amb aquest procés electoral s’obre el pas a una renovada Junta de Govern, preocupada per la situació actual de la Sanitat a Catalunya i amb unes prioritats clares: la defensa dels drets dels usuaris a rebre una atenció sanitària adequa-da, la millora de les possibilitats d’ocupació dels nostres col·legiats, l’augment de la presència de fisioterapeutes en el sistema sanitari públic català, així com la projecció dels nostres professionals a la societat civil”.La secció territorial de Girona, com a representació del CFC, ha treballat en aquest sentit des del seu inici dins dels seus àmbits d’actuació.Aquestes últimes eleccions de 2011, varen ser les primeres celebrades a la seu territorial Gironina. Per primera vegada, els col·legiats varen poder exercir el seu dret de vot a la seva seu provincial perquè les seccions ja disposaven d’un espai físic on poder acollir una jornada electoral. Fins ales-hores, qui volia votar havia de fer-ho a la seu de Barcelona o per correu certificat. Però la historia de les seccions territo-rials comença uns anys abans. Va ser un grup de col·legiats, dels qui recordo al Sr. Ismael Martí, que trobant-se amb els inconvenients de molts fisioterapeutes de províncies per la dispersió geogràfica del nostre país, havent-se de desplaçar a Barcelona per qualsevol gestió, formació, tràmit, veient que era molt difícil interrelacionar-se amb el col·legi i que calia una solució. Varen proposar el que seria la primera idea de les seccions territorials actuals, a la junta d’aquell mo-ment representada pel Degà Sr. Daniel Jiménez, i el Sr. Ma-nel Domingo, vocal de la Junta de Govern, que van recolzar la iniciativa. A partir d’aquí, es va informar i convidar a partici-par en aquest projecte als col·legiats, al novembre del 2006, es va iniciar el procés de creació de les Delegacions Provin-cials. L’1 de març de 2007, el Degà, Sr. Daniel Jiménez, va presentar la seva dimissió irrevocable, per raons personals i de salut i va agafar el relleu el Sr. Francesc Escarmís i Cos , Vicedegà: Sr. Manel Domingo Corcho i Secretari: Sr. Ricard Corgos Cervantes, els quals varen continuar treballant i re-colzant el projecte i tenint com a objectiu fonamental, acostar el Col·legi a tots els col·legiats amb la creació de delega-cions provincials que facilitin la tasca de descentralització, sobre tot en temes amb la possibilitat d’executar-se des de cadascuna de les Delegacions.Així doncs, com podeu veure les seccions territorials tenen caràcter de comissió delegada de la Junta de Govern i es regeixen pel que estableixen els Estatuts, les bases regu-ladores i les disposicions que dicta la Junta de Govern. La secció territorial de Girona del CFC, com totes les seccions territorials, té com a objectiu principal, el tractament d’aspec-tes rellevants o d’interès per a la Fisioteràpia i els fisiotera-peutes del seu àmbit d’actuació, és a dir, del territori gironí. Actua com a interlocutor del Col·legi davant les entitats i organismes que es relacionin o puguin incidir en l’exercici de la Fisioteràpia al territori gironí, elabora i estén entre els col·legiats, informació, recomanacions i informes d’interès, això sí, amb una prèvia aprovació de la Junta de Govern, participa en les activitats, jornades i altres esdeveniments que el col·legi organitzi i, així fer una bona difusió de la pro-fessió a la societat, tot promovent unes condicions laborals acceptables i potenciant la formació dins la professió.Podeu trobar informació: seccions: www.fisioterapeutes.cat/seccions

Alba Resplandis SegoviaCoordinadora de la secció de Girona del CFC

Participació de la secció territorial de Girona del Col·le-gi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) en proves es-portives

Amb l’objectiu de difondre la fisioteràpia i la creació de llocs de treball en condicions dignes dels fisioterapeutes, la sec-ció gironina participa en proves esportives que es duen a terme en aquest territori.A principis d’aquest mes de Maig, exactament el diumenge 11, amb motiu de la Marxa cicloturista de Terra de Remen-ces, la secció territorial de Girona del CFC, juntament amb l’EUSES (Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Salt), ha ofert el servei de Fisioteràpia a tots els participants de la Marxa, amb 10 fisioterapeutes col·legiats i 40 voluntaris estudiants de l’EUSES.

COL·LEGIS PROFESSIONALS 2.0?

La digitalització de la comunicació

i per tant de la vida social afecta directa-ment al funcionament de les organitzacions i institucions, i particularment, les formes de participació democràtica. Mai com ara els ciutadans i els professionals han tingut la possibilitat de participar d’una manera tan protagonista en la vida de les seves organitzacions per dirigir els assump-tes que els afecten directament. La tecnologia ho fa possible perquè multiplica exponencial-ment l’accés a la informació, permet la transparència en les despeses i la gestió, potencia la participació directa en la presa de decisions i en els processos electorals, així com en l’intercanvi de coneixement i aprenentatges col·lectius. En definitiva, les tecnologies de la informació i la comuni-cació representen un conjunt d’oportunitats perquè les or-ganitzacions col·legials siguin més transparents, eficients, democràtiques i participatives. Per aprofitar aquestes oportunitats és necessari un canvi en la cultura de les corporacions col·legials. Si bé la dis-ponibilitat de solucions tecnològiques és important (tot i que s’està avançant en aplicar les noves tecnologies al vot telemàtic per gestionar la participació democràtica), la tecnologia per sí mateix no produeix aquests canvis, ben al contrari, es podrien convertir mal utilitzades en una ame-naça per la seguretat, la privacitat o fins i tot la participació activa dels ciutadans. Per tant, els Col·legis professionals es troben, com la res-ta de les organitzacions socials, econòmiques i polítiques davant una cruïlla en la qual hauran de prendre decisions no només tècniques sinó també polítiques ja que les es-tratègies d’implementació d’aquestes tecnologies digitals poden desenvolupar-se en un sentit de potenciació de la transparència i la participació activa o en el manteniment d’un estatus quo que no aprofundeixi en aquestes poten-cialitats positives. Ho podem fer, i per tant estem cridats a fer un pas enda-vant en la transformació, en el funcionament i en la millora de la qualitat democràtica de la vida col·legial. Això implica, no només facilitar l’ús de les tecnologies o fer més fàcil la participació, sinó el d’aprofitar-les per donar més protago-nisme i veu dels i les professionals per satisfer les seves necessitats, i optimitzar la qualitat dels serveis i el reco-neixement que reben els ciutadans/es. El Fòrum Sanitari esdevé un lloc adient per donar impuls a l’intercanvi d’idees i la implementació d’iniciatives digitals. Paco Molinero, psicòleg, vocal de la Junta Rectora de la Delegació de Girona del COPC

I jornada de teatre i psicologia

Celebrada el passat 5 d’abril a Banyoles i organitzada per Escenaris Especials i l’Ajuntament d’aquesta localitat, amb la col·laboració del COPC Girona i la UdG, té com a finalitat principal utilitzar el teatre com a eina d’intervenció psicolò-gica en persones que tenen alguna discapacitat.Es va comptar amb diferents ponents del món de la sa-lut, les arts escèniques i audiovisuals, que van enriquir la Jornada amb les seves aportacions pràctiques i coneixe-ments.La Claudia Cedó, com a directora d’Espais Especials, va presentar el documental “Poca vergonya”, que mostra el procés de creació d’una de les obres de teatre realitzada per alumnes amb autisme de la Fundació Mas Casadevall, des de l’inici de l’obra fins a pujar dalt de l’escenari i actuar davant el públic.

Punt de Servei d’Informació Mediadora, SIM

El SIM és un nou servei de mediació gestionat per professio-nals de la psicologia especialitzats en Mediació i inscrits al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, el CMDPC.La Delegació de Girona té un Grup de Treball de Mediació que ha estat treballant per aconseguir la signatura d’aquest conveni entre el COPC Girona i el CMDPC.És important remarcar l’aposta per la mediació com una forma de resolució de conflictes. Us donem a conèixer aquest nou servei, que té com objectiu final assessorar i promoure l’ús de la mediació a totes les persones que ho demanin. Per a més informació contactar amb el Col•legi de Psicòlegs.

DESCOBREIX L’EXPERIÈNCIA FESTIVAL DE CAP ROIGEls orígens del castell i el jardí botànic de Cap Roig es remunten a l’any 1927, quan el coronel rus Nicolai Woe-vodsky, aficionat al dibuix i l’arquitectura, i la seva esposa, l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, decoradora i aficio-nada a l’arqueologia i a la jardineria, van deixar enrere la seva vida cortesana a Londres per establir-se i construir el seu somni en aquest paratge únic situat en un enclavament singular i especial al costa del mar. Un lloc on reina la na-tura i la calma.

Actualment, el seu ideari i el seu llegat romanen vius grà-cies al compromís de l’Obra Social “la Caixa” amb la con-servació del medi ambient i amb la preservació del patrimo-ni paisatgístic i arquitectònic.

UBICACIÓ DELS JARDINS DE CAP ROIG

http://www.caproigfestival.com/es/entradas/#

Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI)C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 972 20 40 61 / 972 20 15 04

Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) C/ Albereda 3-5, Àtic - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (COVG) C/ Cor de Maria 10 - 17002 Girona Tel. 972 20 00 62

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya - Secció Territorial de GironaC/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 663 26 79 92 / 902 10 65 32

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Delegació de Girona (COPC)C/ Plaça Marquès de Camps 17, 4t. 2a. - 17001 Girona Tel. 972 22 27 10

Consell de redacció: Sílvia Bardalet, Cristina Montero, Joaquim Barceló, Francisco Bastida, Margarita Zurutuzar, Alba Resplandis, Mª del Carme Casellas i Pilar Mateos.

Coordinació i maquetació: Meritxell Bonet.

Foto portada: Martí Artalejo.

Impressió: NEXE IMPRESSIONS, SL

DIPÒSIT LEGAL: GI-60-2007

Edició: Juny 2014

La crisi dels políticsLes situacions límit ens canvien, ens transformen. Amb la perpetuació de la crisi cada vegada més persones són portades a situacions límit. Estem veient que augmenten els index de suïcidi, els delictes violents i la inse-guretat en general. L’Estat espanyol està arribant ja a un nivell d’atur molt perillós, amb uns index de pobresa no vistos des de la guerra civil. Vivim situacions insòlites, els bancs cada vegada tenen més immobles que no poden vendre i cada vegada més ciutadans són desnonats de les seves cases. Situacions insòlites que poden donar lloc a respostes insòlites. Els bancs no paguen l’IBI dels seus inmobles buits i, en canvi, els ciutadans si. L’efecte de rebel•lia contra la injustícia o simplement contra l’establert de manera arbitrària és una cosa natural en l’ésser humà. Ens enfadem i volem rebel•lar-nos però alguna cosa ens reté. El Sistema es proveeix de tots els mecanismes necessaris per evitar que aquesta rebel•lia es transformi en clara insubmissió. Malgrat que els polítics es mostren incapaços de trans-formar l’economia, d’acord amb les nostres demanades, se senten protegits pel fet que les revolucions semblen avui inviables, i més quan la gran classe mitja, que ja s’ha gastat els estalvis, s’aferra a unes hipoteques que els con-verteixen en esclaus dels bancs. La nostra democràcia degenera cap a la simple preservació de les llibertats individuals perquè tothom està assumint, a contra cor, que la sobirania de l’Estat ja no resideix en el poble sinó en les finances. Aviat ens limitarem a exigir als polítics que siguin transparents i bon gestors encara que no responguin a les expectatives de la justícia social ni encara que ja no quedi res de l’essència democràtica. Malauradament aquesta situació límit que viu la població ni la sent ni la nota la classe diri-gent, per tant, no canviarem la seva manera de pensar ni d’actuar mentre tinguin les butxaques plenes.

Oriol Clavellwww.larevoluciondelosangeles.com

Estrena de ‘La Revolució dels Àngels’ La sèrie de ficció, que planteja l’assassinat de polítics co-rruptes, es va estrenar a Girona el dijous 3 d’abril, a l’au-ditori Espai Caixa, davant d’una seixantena de persones.

La presentació va anar a càrrec del periodista Espartac Peran, amb paraules del president del Col·legi de Met-ges, Dr. Benjamí Pallarès, i dels seus creadors, Oriol Cla-vell i Marc Barbena. Posterior a la projecció del film es va produir un interes-sant i participatiu debat, entre els membres de la taula rodona i els assistents a la sala, generant una profunda reflexió sobre el sistema actual.