Fotograﬁa coberta: Casa de la Vall.Autor:Jaume Riba Sabaté · 5 Presentació 7 Al lector 9 Informe sobre l’economia andorrana. 2003 10 I - El context internacional durant el

Fotografia coberta: Casa de la Vall. Autor: Jaume Riba Sabaté

BPA BANCA PRIVADA D'ANDORRA

Andorra. Anuari socioeconòmic2004

ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2004

Edita:Banca Privada d’AndorraAv. Carlemany, 119ad700 Escaldes-EngordanyPrincipat d’Andorra

Direcció:Dr. Joan Vilà-Valentí

Informe sobre l’economia andorrana. 2003:Dr. Xavier Sáez i Bárcena

La immigració i el territori parroquial:Dra. Maria Jesús Lluelles i Larrosa

L’administració menor local a Andorra: els quarts:Pere Cavero Muñoz

Fotografies:Jaume Riba Sabaté

Disseny gràfic original:Jordi Salvany

Disseny gràfic:Estudi Juste Calduch

Impressió:Agpograf, s.a.

ISBN: 99920-1-527-6Dipòsit legal: B-XXXXX-04

Agraïments:BPA vol agrair de manera molt especial la col·laboració de Roser Jordana,directora del Sindicat d’Iniciativa-Oficina de Turisme d’Andorra la Vella,d’Isidre Escorihuela, responsable del fons fotogràfic de l’Arxiu Històric Nacional,i de Daniela Sires, els quals han localitzat les fotografies històriques dels quartsd’Andorra la Vella i d’Engordany i ens han permès reproduir-les en aquest Anuari.

Andorra. Anuari socioeconòmic 2003 – Escaldes-Engordany:Banca Privada d’Andorra, 2004. - 196 p.: il.; 28cm.Conté: Informe sobre l’economia andorrana 2003/ Xavier Sáez ; La immigraciói el territori parroquial / M. Jesús Lluelles ; L’administració menor local a Andorra: els quarts / Pere Cavero Muñoz. – ISBN 99920-1-527-61. Andorra – Condicions econòmiques – Anuaris 2. Andorra – Emigració iimmigració - Història 3. Demografia – Andorra 4. Quarts* 5. Administraciólocal – Andorra - HistòriaI. Banca Privada d’Andorra II. Vilà-Valentí, Joan.33(467.2)“2004”(058)

5 Presentació

7 Al lector

9 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

10 I - El context internacional durant el 2003

11 I.1 L’economia mundial20 I.2 La Unió Europea27 I.3 Evolució de les economies espanyola i francesa

33 II - Evolució de l’economia andorrana

34 II.1 La població45 II.2 Activitat econòmica i mercat de treball60 II.3 Sector primari, indústria i construcció71 II.4 Comerç i turisme82 II.5 Sector financer94 II.6 Finances públiques103 II.7 Comerç exterior

119 La immigració i el territori parroquial

147 L’administració menor local a Andorra:

els quarts

171 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Índex

L’Anuari Socioeconòmic ha esdevingut una referència perconèixer la realitat d’Andorra. A les seves pàgines, elsaspectes econòmics es tracten des d’una perspectiva glo-bal, al costat de qüestions geogràfiques, històriques i so-cials. El rigor de l’anàlisi econòmica i sociològica esdevécompatible amb un estil directe i entenedor que facilital’accés per part d’un públic no especialitzat. Molts delstreballs que es publiquen a l’Anuari entren a formar partde la bibliografia d’Andorra i són un instrument de granvalor per a l’estudi i la prospectiva.

L’Anuari s’obre amb l’informe del Xavier Sáez sobrel’economia andorrana al llarg de l’any 2003. De les sevesdades se’n desprèn que el 2003 ha representat un canvi detendència amb la recuperació de l’economia dels eua, elJapó i de països emergents com ara la Xina. A la ue, encanvi, aquesta recuperació econòmica ha estat més tímida,amb un creixement de només el 0,4% a la zona Euro.L’estímul principal de l’activitat econòmica andorrana haestat la construcció i la demanda interna. Pel que fa alturisme, el nombre de visitants ha augmentat lleugera-ment, tot i que amb unes estades més curtes. El nombrede treballadors afiliats a la seguretat social ha augmentatun 4,9%, més d’un 1% més que l’any 2002. Aquest és unbon indicador de síntesi de la marxa general de l’activitatproductiva i una dada que permet mirar el futur amboptimisme. Per al sector bancari l’any 2003 es pot consi-derar moderadament positiu, amb un augment del 6,6%dels recursos gestionats, però amb uns beneficis del con-junt de les entitats d’un 4,3% inferiors als del 2002.

L’any passat, Maria Jesús Lluelles va enllestir la sèriede treballs sobre Andorra a partir d’una acurada anàlisiparròquia per parròquia: el paisatge, la història, el teixiteconòmic i social, i les transformacions des de l’edat mit-jana fins al segle xxi. L’Anuari d’aquest any aborda untema que ha estat molt important en el desenvolupament

d’Andorra: la immigració estrangera. L’estudi pren com areferència les estadístiques d’immigració des de l’any1980 per establir les característiques principals del modelandorrà. A diferència d’altres països, Andorra ha esdevin-gut multinacional però no multiracial, ja que tan sols el4% dels habitants no són europeus i només un miler per-tany a altres races. Una legislació amb quotes restrictivesd’entrada de treballadors no comunitaris ha condicionataquest model.

El treball de Pere Cavero Muñoz és una contribucióa l’estudi de l’Administració menor local a Andorra: elsquarts i els veïnats. En aquesta primera tramesa, Caveros’ha centrat exclusivament en els quarts d’Andorra i lesEscaldes-Engordany i n’ha descrit les atribucions, a par-tir de textos i documents d’època. De fons, els conflictesderivats de la delimitació de les parròquies, que han rebutun nou tractament a partir de 1988 amb la creació dezones d’administració única (zau) i zones indivises.

El 25 de març d’aquest any ens va deixar el meu pare,Higini Cierco Garcia, que durant deu anys va ocupar lapresidència de BPA. Voldria que l’Anuari d’enguany fosun reconeixement i un homenatge a la seva activitat alcapdavant de la nostra Entitat, que ha permès consolidarBPA com un banc en expansió i obert a la societat.

En nom de Banca Privada d’Andorra vull agrair lainestimable col·laboració del director de l’Anuari Socio-econòmic, doctor Joan Vilà-Valentí, i dels professionals quehi participen i, ensems, remarcar el treball de totes lespersones que fan possible que aquesta publicació arribipuntualment a la cita amb la societat andorrana.

Ramon Cierco NoguerPresident de Banca Privada d’Andorra

Setembre del 2oo4

5

Presentació

No podem pas començar el present escrit sobre el con-tingut d’aquest Anuari Socioeconòmic 2004 sense doldre’nsprofundament pel traspàs del senyor Higini Cierco,president que fou de Banca Privada d’Andorra. Ell ensestimulà sempre en el nostre treball, tot cercant la conti-nuïtat i la millora de la publicació, com es reflectia clara-ment en les diverses presentacions que féu, durant vuitanys, dels autors i continguts de l’Anuari. Ja en el primervolum, corresponent a 1996, va definir breument i ambexactitud els objectius fonamentals de la nostra publicació:“Banca Privada d’Andorra ha considerat que propiciarperiòdicament una anàlisi general del país i, particular-ment, de la seva economia ens pot ser útil per eixamplarla nostra visió sobre Andorra, per conèixer-la millor i, endefinitiva, per cercar nous camins d’actuació”.

Bona part de la publicació es dedica, com és de cos-tum, a les característiques socials i econòmiques queAndorra ha presentat al llarg de l’any precedent, en aquestcas el 2003. També, com en les ocasions anteriors, l’anà-lisi del cas andorrà ve precedida d’una relativament breuperò suficient introducció, d’acord amb els objectius queperseguim, de l’evolució econòmica mundial en tot el seuconjunt. L’autor de tot el treball, el doctor Xavier Sáez,cregué convenient presentar la introducció esmentada–amb el títol general de “el context internacional”–, divi-dida en dos grans apartats, un referent a l’economia mundial i un altre a l’evolució de l’economia de la UnióEuropea. En aquesta publicació hi apareix, per primeravegada, un tercer apartat, dedicat a una anàlisi particulardels dos països veïns d’Andorra, sens dubte els dos quemés incideixen en l’evolució socioeconòmica andorrana.Aquesta nova divisió porta el títol “l’evolució de les eco-nomies espanyola i francesa”.

El segon gran apartat, dedicat a l’economia andorra-na, és de molt el més extens (pàgines 33-117) i hom l’efec-tua, és clar, amb molt més detall. Apareixen les set divi-

sions de sempre, mantingudes des de l’inici d’aquestAnuari Socioeconòmic. Així, doncs, disposem amb aquestvolum (2004) de nou anys (1995-2003) d’una àmpliainformació i anàlisi de l’evolució de l’economia andorra-na, estudiada seguint el mateix ordre i les mateixes divi-sions. Es tracta, sens dubte, d’una característica ben posi-tiva de la nostra publicació que, d’aquesta manera, permetl’estudi de les diverses línies evolutives d’alguns aspectessocials i dels diferents i nombrosos fets econòmics, al llargde gairebé un decenni complet. Es tracta precisament delsanys que constitueixen el tombant de la centúria, comdèiem en el volum precedent a aquest, és a dir, la fi delsegle xx i el començ del xxi.

Especialment alguns aspectes econòmics són consi-derats amb una notable cura, acompanyats de quadresestadístics i gràfics que mostren amb claredat llur paperdecisiu en la configuració de l’economia andorrana actual.Voldríem destacar, en aquest sentit, l’anàlisi que el doctorXavier Sáez efectua en el seu treball de les activitatscomercials interiors i dels serveis, del turisme i dels movi-ments corresponents al comerç exterior. Queda ben subratllada així mateix la importància que mantenen lesempreses constructores i totes les tasques annexes cor-responents. Hi ha també un considerable volum d’infor-mació en l’anàlisi del sector financer que respon sens dubte al dinamisme dels aspectes econòmics que acabemd’assenyalar.

Amb una lectura atenta, els lectors trobaran undiagnòstic ben prudent i matisat al voltant del que harepresentat l’any 2003 respecte als diversos aspectes del’economia andorrana i fins i tot quant a la seva totalitat.

Cal al·ludir ara als altres dos treballs que apareixen en aquest volum de l’Anuari Socioeconòmic 2004. L’anypassat acabaven els estudis monogràfics referents a lesdiverses parròquies andorranes. Iniciem en aquest nú-mero uns estudis que puguin establir unes comparances

Al lector

7

8

Al lector

entre les diverses parròquies respecte a uns determinatsfets socioeconòmics. La doctora Maria Jesús Lluelles ha efectuat, en la present ocasió, una anàlisi de les ca-racterístiques que mostren en l’actualitat les poblacionsque apareixen en les set parròquies. Sens dubte sorgeiximmediatament una certa originalitat, en aquest sentit,de cada parròquia, especialment en determinats casos.No cal pas encarir, per altra banda, el rellevant paper que, com a protagonista o com expressió, la població significa i mostra en nombrosos aspectes socials i econò-mics, que de vegades es poden convertir en seriosos problemes, com pot succeir en qüestions laborals, d’as-sistència i culturals.

L’historiador Pere Cavero es refereix a una determi-nada faceta de les parròquies andorranes. En efecte,cadascuna d’elles mostra unes divisions internes, ben

antigues, de llurs respectius territoris parroquials. Homparla en general de quarts, amb l’excepció de Canillo, onel mot utilitzat és veïnat, i d’Encamp, on les divisions es-mentades no han existit. Aquest treball es dedica als dosquarts que presentà l’antiga parròquia d’Andorra. En elfutur, continuarà l’estudi de les altres parròquies, en elsentit indicat.

Amb aquesta publicació, doncs, ens és plaent conti-nuar, d’acord amb els objectius i desigs de Banca Privadad’Andorra, la publicació d’aquest Anuari Socioeconòmic,tot cercant un millor coneixement de les terres i lespoblacions andorranes, especialment en llurs aspectessocials i econòmics.

Joan Vilà-ValentíDirector de la publicació

Informe sobre l’economia andorrana. 2003Informe sobre l’economia andorrana. 2003

10

I - El context internacional durant el 2003

L’exercici del 2003 es va iniciar sota el signe de la incer-tesa que provocava la greu crisi existent a l’Iraq i els movi-ments que anunciaven la imminència d’una confrontacióbèl·lica a la zona, amb efectes difícils de preveure en unaàrea d’especial importància estratègica per al conjunt del’economia mundial, atesa l’elevada concentració d’explo-tacions i de reserves petrolíferes que s’hi registra. L’evolu-ció posterior dels esdeveniments no va contribuir gaire aaclarir el panorama, de manera que el conjunt de l’any esva veure marcat per aquestes condicions d’inseguretat enrelació al possible decurs de les condicions de l’entorneconòmic general.

L’elevat grau de dependència que mantenen la majorpart de les economies industrialitzades envers el petrolicom a input de producció essencial per al sector del trans-port, com a font energètica per a altres usos –inclòs eltransport privat, calefaccions, etc.– i com a matèria pri-mera en diversos sectors transformadors –principalmenten el dels productes plàstics, en el químic i en el tèxtil– faque s’incrementin els costos significativament de manerageneral, que es traslladin als preus i penalitzin la compe-titivitat de les activitats i dels països amb una majordependència.

Tot i que l’alça dels preus d’aquesta matèria primeraexperimentada el bienni 2002-2003 no és equiparable, entermes reals, a la que es va registrar els primers anys vui-tanta i que, per tant, la seva repercussió sobre el conjunt del’economia mundial tampoc pot assolir una magnitudcomparable, és evident que en té un efecte desfavorablerellevant. Igualment, cal tenir en compte que els darrersvint anys s’han aconseguit millores notables d’eficiènciaen la utilització dels derivats del petroli, que s’ha avançaten el procés de diversificació de les fonts energètiques ique s’han ampliat les zones d’extracció, factors que tam-

bé incideixen en el sentit de reduir l’impacte negatiu del’augment de preus del petroli.

Per tant, d’acord amb aquests arguments, tot i que lescondicions d’incertesa a la zona de l’Orient Mitjà, quehan recaigut específicament sobre el mercat petrolífer, vantenir una clara incidència desfavorable en l’evolució del’economia mundial durant l’any 2003, probablement vapesar encara més negativament el fet que les expectativesde futur de l’entorn econòmic internacional no es definis-sin amb prou claredat. Malgrat tot, no podem pas de capmanera infravalorar la rellevància de l’increment delspreus d’una matèria primera amb tanta importància es-tratègica com és el cas del petroli.

Evidentment, aquestes circumstàncies de caràcter global no afecten d’una manera important i directa a l’eco-nomia del Principat, o, almenys, no en una mesura massadiferent de com poden afectar a altres economies nacio-nals o regionals que competeixin en sectors d’activitatsimilars. Tanmateix, d’una manera indirecta, l’impactenegatiu que se’n pugui derivar sobre el creixement delspaïsos industrialitzats i, especialment, sobre els païsoseuropeus sí pot tenir repercussió en el teixit econòmic delpaís.

L’elevat grau d’integració i d’interdependència entreels sistemes productius nacionals que caracteritza el siste-ma econòmic mundial fa que els efectes de qualsevol tipusque recauen sobre els principals països i regions del mónes traslladin amb rapidesa a les seves respectives àreesd’influència i, en darrer terme, al conjunt del sistema. Enconseqüència, el conjunt de les economies –i, especial-ment, aquelles amb un major grau d’obertura a l’exterior–es veuen necessàriament influïdes directament o indirec-ta per la dinàmica global.

En el cas andorrà, òbviament, la vinculació especial-ment estreta que manté amb els estats veïns –i, per exten-sió, amb la Unió Europea– comporta que la situació

Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Xavier SáezDoctor en ciències econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona

Fotografia separata: Seu central de l ’STA. Autor: Jaume Riba Sabaté


11

econòmica i les expectatives futures estiguin fortamentmarcades per la dinàmica d’aquest context, encara que,indirectament, també hi influeixen les tendències globalsde més ampli abast. En funció d’això, és interessant valo-rar breument la dinàmica apreciable en el context econò-mic mundial durant el 2003 i, de manera més detallada, ala Unió Europea i als dos estats veïns, com a marc dereferència previ per situar l’evolució seguida per l’econo-mia del Principat.

I.1- L’economia mundialEl principal indicador que permet captar d’una manerasintètica la marxa general de l’economia, la variació regis-trada en el producte interior brut (pib), va tenir durantl’exercici del 2003 un comportament moderadamentpositiu per al conjunt de l’economia mundial, encara que,com es veurà, la dinàmica seguida per les principals àrees

del món presenta disparitats significatives. Així, el pibmundial s’estima que va assolir un creixement real –uncop descomptat l’efecte dels preus– entorn al 3,9%, cosaque representa un augment de nou dècimes percentualsen comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, un dels factors que té una gran in-cidència sobre la dinàmica seguida per l’economia mun-dial és l’evolució dels intercanvis comercials. Com es potobservar en el quadre 1.1, la tendència creixent d’aquestindicador, iniciada ja l’any 2002 –encara que amb unataxa comparativament moderada–, va continuar l’exercicidel 2003 i es preveu que mantingui la mateixa líniadurant el bienni 2004-2005. Per tant, es pot esperar queaquest aspecte contribueixi positivament al sostenimentde la reacció expansiva detectada l’any de referència.

Es pot considerar, doncs, que el moviment de recupe-ració iniciat l’any 2002 va tenir una certa consolidació

-2

-1

0

1

2

3

4

5

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

JapóTendència Japó

euaTendència eua

ueTendència ue

Gràfic 1.1: Estimacions i previsió de creixement del PIB (1995-2005) a les principals àrees econòmiques del món (en %)

Font: EUROSTAT i OCDE.

12


Quadre 1.1: Previsions de l’FMI i de l’OCDE. 2001-2005(1)

Dades de l’FMI Dades de l’OCDE

2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005

pib (% de variació en volum)Zona Euro 1,6 0,9 0,4 1,7 2,3 1,6 1,0 0,5 1,6 2,4Alemanya 0,8 0,2 -0,1 1,6 1,9 1,0 0,2 -0,1 1,1 2,1França 2,1 1,2 0,2 1,8 2,4 2,1 1,1 0,5 2,0 2,6Espanya 2,8 2,0 2,4 2,8 3,3 2,8 2,0 2,4 2,9 3,3eua 0,5 2,2 3,1 4,6 3,9 0,5 2,2 3,1 4,7 3,7Japó 0,4 -0,3 2,7 3,4 1,9 0,4 -0,3 2,7 3,0 2,8Economies avançades* 1,1 1,7 2,1 3,5 3,1 1,0 1,7 2,2 3,4 3,3Mercats emergents i països en desenvolupament 3,9 4,6 6,1 6,0 5,9 - - - - -Total mundial 2,3 3,0 3,9 4,6 4,4 - - - - -

Preus de consum (% de variació)Zona Euro 2,4 2,3 2,1 1,7 1,6 2,3 2,3 1,9 1,7 1,5Alemanya 1,9 1,3 1,1 1,0 0,9 1,6 1,3 1,0 1,1 0,6França 1,8 1,9 2,2 1,8 1,6 1,4 1,7 1,8 1,5 1,3Espanya 2,6 3,9 3,0 2,7 2,7 3,3 3,5 3,1 2,5 2,6eua 2,8 1,6 2,3 2,3 2,2 2,0 1,4 1,8 1,9 1,5Japó -0,8 -0,9 -0,2 -0,4 -0,1 -1,6 -1,3 -1,4 -1,2 -0,7Economies avançades* 2,1 1,5 1,8 1,7 1,7 2,8 2,1 1,9 1,7 1,5Mercats emergents i països en desenvolupament 6,8 6,0 6,1 5,7 5,0 - - - - -

Taxa d’atur (% de la població activa)Zona Euro 8,0 8,4 8,8 9,1 8,9 8,0 8,4 8,8 8,8 8,5Alemanya 7,9 8,6 9,9 10,2 10,0 7,4 8,1 8,7 8,8 8,5França 8,5 8,8 9,3 9,4 9,1 8,7 9,0 9,7 9,9 9,6Espanya 10,5 11,4 11,3 10,8 10,1 10,5 11,4 11,3 10,9 10,2eua 4,8 5,8 6,0 5,5 5,4 4,8 5,8 6,0 5,5 5,2Japó 5,0 5,4 5,3 4,9 4,9 5,0 5,4 5,3 5,0 4,6Economies avançades* 5,9 6,4 6,6 6,4 6,3 6,4 6,9 7,1 6,9 6,7

Dèficit de les administracions públiques (% del pib)Zona Euro -1,7 -2,3 -2,8 -2,8 -2,4 -1,7 -2,3 -2,7 -2,8 -2,7Alemanya -2,8 -3,5 -4,0 -3,5 -3,1 -0,2 -3,3 -4,8 -4,7 -3,9França -1,4 -3,2 -4,1 -3,9 -3,2 -1,5 -3,3 -4,1 -3,8 -3,6Espanya -0,3 0,1 0,3 0,4 0,5 -0,4 -0,1 0,3 0,3 0,5eua -0,7 -3,3 -4,9 -4,8 -3,5 -0,2 -3,3 -4,8 -4,7 -3,9Japó -6,1 -7,9 -8,2 -7,1 -6,6 -6,1 -7,9 -8,0 -7,1 -6,6Economies avançades* -1,3 -3,1 -4,0 -3,8 -3,1 -1,1 -2,9 -3,7 -3,6 -3,1

Comerç mundial (% de la variació en volum) 0,1 3,1 4,5 6,8 6,6 0,0 3,6 4,5 8,6 10,2

(1) Per a l’any 2003: estimacions; per als anys 2004 i 2005: previsions.*En les dades de l’OCDE, total dels països de l’OCDE.Font: FMI i OCDE.


13

durant l’exercici posterior, atesa l’evolució dels indicadorsde síntesi analitzats durant el trienni 2001-2003. Malgrataixò, s’aprecien diferències importants quant a la dinàmi-ca seguida per les principals zones econòmiques del mónque donen lloc a aquest comportament agregat. La dife-rència més destacable és la que s’observa entre el creixe-ment econòmic experimentat pel grup dels països endesenvolupament i el que engloba les economies mésavançades, ja que, en el primer cas, l’any 2003 van assoliruna taxa d’augment real del pib del 6,1%, mentre que leseconomies desenvolupades superaven lleugerament el2%. Concretament, les estimacions del Fons MonetariInternacional (fmi) i de l’ocde (Organització de Coope-ració i Desenvolupament Econòmic, que agrupa els tren-ta països més desenvolupats del món) presenten valors del2,1% i del 2,2% respectivament.

Igualment, es detecten diferències importants dinsdel grup de les economies avançades. La situació més des-favorable la registra la Zona Euro1, la qual va registrar uncreixement del pib solament del 0,4%-0,5%, el percen-tatge més baix de totes les grans àrees econòmiques delmón. A més, aquest percentatge comporta una reducciósignificativa respecte a l’any anterior, en el qual l’incre-ment del pib va assolir igualment una taxa relativamentbaixa, però, en tot cas, sensiblement més elevada, del0,9%-1%.

Per tant, el conjunt de l’economia europea i, mésespecíficament, els països de la Zona Euro van destacarcom l’àrea amb una major atonia econòmica durant l’any2003, derivada principalment de la manca de dinamismed’Alemanya i, en menor mesura, de França. Contrària-ment, l’economia nord-americana, després d’haver man-tingut una situació propera a l’estancament l’any 2001 i un

creixement relativament moderat durant el 2002, vaexperimentar l’exercici del 2003 un increment del pib del3,1%, el més elevat de les economies industrialitzades(quadre 1.1 i gràfic 1.1). Qüestió a part, encara que noirrellevant, és la solidesa de la base sobre la qual s’ha sus-tentat aquest creixement, aspecte que introdueix algunsdubtes respecte a la capacitat per mantenir a mitjà termi-ni el cicle creixent de l’economia nord-americana amb unimpuls sostingut.

Per la seva banda, Japó, després d’una llarga fase d’es-tancament, interrompuda solament en alguns exercicispuntuals amb un comportament més positiu i que durantel bienni 2001-2002 es va concretar en una evolució cla-rament desfavorable, va entrar l’any 2003 en una senda derecuperació, amb un creixement real del pib del 2,7%, undels més elevats del darrers quinze anys. Tanmateix, tam-bé cal dir que molts dels desajustos que estan a la base dela negativa situació viscuda per l’economia nipona des defa temps subsisteixen encara, sense que s’hagin adoptat lesnecessàries mesures correctores. Per això també semblaprudent mantenir algunes reserves respecte a la solidesa dela recuperació econòmica d’aquest país.

Si es considera més detalladament l’evolució recentde les tres principals àrees del món, valorant de maneradesagregada per trimestres el creixement del pib durant eldarrer quinquenni, es pot apreciar com la tendènciaexpansiva de l’economia nord-americana sembla consoli-dar-se l’exercici del 2003, després de la reacció inicial per-ceptible l’any 2002, mentre que en el cas del Japó, tot ique la corba de tendència marca un recorregut bastantparal·lel, la solidesa d’aquesta reacció és menys clara. Pera la Zona Euro, en canvi, els dos darrers trimestres del2003 inicien aparentment un repunt en la dinàmica del

1. És a dir, els quinze països de la Unió Europea, exclosos el Regne Unit, Suècia i Dinamarca, que no es van adherir a la nova divisa.

14


conjunt de l’àrea, però resulta prematur anticipar en qui-na mesura representarà una millora prou sòlida a mitjàtermini (gràfic 1.2).

Es pot interpretar, doncs, en una primera lectura, queal llarg del 2003 es va anar refermant el procés de reacti-vació de l’economia nord-americana, malgrat l’impactedesfavorable derivat de l’evolució alcista dels preus delpetroli, i, d’una manera més ambigua, també semblaseguir un camí similar l’economia japonesa (gràfics 1.2 i1.3 i quadre 1.2). La situació de la Zona Euro, en canvi,presenta una marxa bastant més desfavorable, amb taxesde creixement els darrers trimestres del 2003 força baixesi expectatives no massa optimistes per a l’exercici del2004. Amb aquest panorama, l’afermament i la continuï-tat del cicle econòmic expansiu en un futur pròxim depènen gran mesura de la capacitat que demostrin els EstatsUnits per mantenir la dinàmica seguida l’any 2003, enca-ra que també el comportament del Japó, vinculat en bona

part a l’impuls dels països emergents del continent asià-tic, influirà significativament.

En resum, els indicis segons els quals l’esperat movi-ment de recuperació de l’economia mundial es vacomençar a consolidar durant l’exercici del 2003 semblenraonablement sòlids en alguns aspectes, però també des-perten dubtes des d’altres punts de vista. La primeraqüestió que es pot destacar és, sens dubte, la notable fer-mesa que es pot atribuir al creixement de les economiesemergents, el conjunt de les quals ha mantingut un dina-misme netament superior a la resta de les zones conside-rades, no solament l’exercici del 2003 sinó també el bien-ni anterior 2001-2002, que va tenir un perfil força mésdesfavorable de manera generalitzada. D’altra banda, lesexpectatives previstes a curt i mitjà termini pels principalsorganismes d’anàlisi i previsió apunten també en un sen-tit similar, amb estimacions de creixement entorn al 6%per a aquest conjunt de països.

-4,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

IV-2002

III-2002

II-2002

I-2002

IV-2001

III-2001

II-2001

I-2001

IV-2000

III-2000

II-2000

I-2000

IV-1999

III-1999

II-1999

I-1999

IV-2003

III-2003

II-2003

I-2003

JapóTendència Japó

euaTendència eua

ueTendència ue

Gràfic 1.2: Evolució del creixement trimestral del PIB a les principals àrees econòmiques mundials (taxa de variació anual en %)

Font: EUROSTAT i OCDE.


15

Cal subratllar la gran importància que té l’evoluciómantinguda per l’economia xinesa dins el grup dels païsosen desenvolupament, tant pel seu pes relatiu en aquestconjunt com per la forta dinàmica expansiva que ha sos-tingut durant els darrers anys, que es preveu que continuïa bon ritme en el futur. Així, l’any 2003, el producte inte-rior brut xinès va créixer un 9,1% en termes reals, mentreque durant el quinquenni precedent (1998-2002) els per-centatges anuals d’increment es van situar entre el 7% i el8%. Aquest procés expansiu es preveu que mantingui unapauta de continuïtat en un futur pròxim, de manera que elbienni 2004-2005 s’esperen taxes del 8,5% i del 8% decreixement real del pib per a l’economia xinesa.

De fet, algunes interpretacions atribueixen a la fortapressió de la demanda de l’economia xinesa la influènciamés rellevant en la pujada de preus del petroli, perdamunt de les dificultats que s’han trobat per posar ple-nament en explotació els jaciments iraquians amb condi-cions adequades de seguretat i de la incidència de les con-dicions d’incertesa a la zona de l’Orient Mitjà. Encara

que, probablement, aquesta línia d’interpretació puguisobrevalorar els efectes del vigor de la demanda xinesa enaquest mercat, sí que es pot fer referència als efectes queaquesta demanda va tenir durant el 2003 en els mercatsd’alguns productes bàsics, com l’acer, l’alumini o determi-nades matèries primeres plàstiques, així com sobre eltransport marítim, concretats, en ocasions, en dificultatsde subministrament i, de manera més general, en pujadessignificatives de preus.

Les dades recollides en el quadre 1.2 permeten apre-ciar que tant les primeres matèries metàl·liques com les nometàl·liques i les alimentàries van experimentar una puja-da considerable durant l’exercici de referència valorades endòlars, encara que la revalorització de l’euro en relació aldòlar va fer que l’índex dels valors en euros seguís latendència oposada. En tot cas, s’ha de tenir en compte quela gran majoria de les transaccions en els mercats de matè-ries bàsiques s’efectua en dòlars, amb la qual cosa els efec-tes derivats del tipus de canvi dòlar/euro tan sols resultenrellevants per als països de la Zona Euro (gràfic 1.4).

Quadre 1.2: Preus de matèries primeres en els mercats internacionals. 1993-2003 (índex, 1995=100)

Index “The Economist” (dòlars) Index “The Economist” (euros)* Petroli

Productes industrials Productes industrials Brent

General Aliments Total No metalls Metalls General Aliments Total No metalls Metalls ($/barril)

1993 72,9 76,1 69,8 74,8 66,2 74,4 77,9 71,0 76,2 67,2 17,01994 91,6 97,9 85,7 92,2 80,8 98,1 104,6 91,6 98,8 86,4 15,81995 100,0 100,0 100,0 100,0 99,9 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 16,91996 98,7 104,9 90,4 96,7 85,0 101,7 108,0 93,1 99,6 87,6 20,61997 96,4 101,0 90,2 93,2 87,5 111,2 116,5 103,9 107,3 101,0 19,21998 80,6 86,4 72,7 76,2 69,8 94,4 101,2 85,1 89,1 81,7 12,81999 72,0 72,2 71,7 73,0 70,6 88,3 88,5 88,1 89,5 86,9 17,82000 73,4 71,3 76,0 70,4 81,1 104,0 101,1 107,7 99,7 115,0 28,42001 68,5 68,6 68,5 65,5 71,0 100,1 100,2 100,0 95,7 103,8 24,42002 71,7 73,8 68,8 69,8 68,0 99,3 102,1 95,4 96,6 94,5 24,92003 79,8 80,4 79,0 81,9 76,5 92,3 93,0 91,3 94,7 88,5 28,8

* Fins a l’any 1994: índex sobre valors en pessetes. Entre els anys 1995 i 1998: índex sobre valors en ecus, calculats utilitzant el tipus de canvi mitjà mensual ecu/dòlar.Font: The Economist.

16


Cal afegir, en relació a la forta expansió registrada per les economies emergents l’any 2003, que tambél’Índia, país amb un notable pes demogràfic i quecomença a tenir una presència apreciable en determinatsmercats –per més que no sigui equiparable al cas de laXina– va experimentar un impuls considerable, amb uncreixement real del pib del 7,4%. A més, a l’igual que l’economia xinesa, es preveu que aquesta pauta expansivaes mantingui els propers anys amb un vigor considerable,de manera que per al bienni 2004-2005 s’esperen taxes decreixement del 6,8% i del 6%. En conseqüència, tant pel que respecta a l’any 2003 com de cara al futur, la par-ticipació dels països emergents en el creixement econò-mic mundial és força rellevant i comporta efectes dediferents tipus, en ocasions negatius, però també de cai-re favorable.

En efecte, sovint es fa èmfasi en els perjudicis provo-

cats a les indústries europees, nord-americanes i d’altrespaïsos avançats que es deriven de la penetració en aquestsmercats dels productes industrials xinesos, els quals esplasmen sobretot en la destrucció de llocs de treball i enel tancament de plantes de producció. Evidentment, elsprocessos de desenvolupament de les economies emer-gents comporten riscos d’aquest tipus per als païsosindustrialitzats, de manera que, inevitablement, determi-nades produccions del sector industrial tendeixen a loca-litzar-se a les àrees emergents, reduint o eliminant lesimplantacions als països amb costos més elevats, no sola-ment laborals, sinó també d’altres tipus –ambientals,energètics, socials i fiscals, entre altres–.

Tanmateix, convé recordar que els processos dedesenvolupament d’aquests països emergents proporcio-nen també oportunitats a les empreses de les regionsindustrialitzades, tant per la via de la inversió com per la

Febr

er 2

003

Mar

ç 20

03

Abr

il 20

03

Mai

g 20

03

Juny

200

3

Julio

l 200

3

Ago

st 2

003

Sete

mbr

e 20

03

Oct

ubre

200

3

Nov

embr

e 20

03

Des

embr

e 20

03

Gen

er 2

003

15

17

19

21

23

25

27

29

31

33

35

Febr

er 2

002

Mar

ç 20

02

Abr

il 20

02

Mai

g 20

02

Juny

200

2

Julio

l 200

2

Ago

st 2

002

Sete

mbr

e 20

02

Oct

ubre

200

2

Nov

embr

e 20

02

Des

embr

e 20

02

Gen

er 2

002

Gràfic 1.3: Preu mitjà mensual del petroli Brent ($ per barril)

Font: The Economist.


17

de la penetració als mercats de consum, ja que les millo-res de renda de la població comporten un increment en lacapacitat adquisitiva que, en determinats segments debéns i serveis, tenen una elevada propensió a adreçar-se aproductes de fabricació exterior. En relació a això, és sig-nificatiu assenyalar que, a més de les millores generals decapacitat adquisitiva del gruix de la població xinesa –queprevisiblement puguin ser cobertes bàsicament per la pro-ducció interior– existeix un grup notablement ampli depersones –al voltant de 80 milions, segons algunes esti-macions– amb un nivell de renda similar a la mitjanaeuropea, les quals, evidentment, tenen una capacitatadquisitiva i unes preferències que les converteixen en unmercat important per a moltes firmes japoneses, nord-americanes i europees.

Pel que fa a l’economia japonesa, tal com s’ha indicat,malgrat la recuperació que es pot percebre en l’exercici del

2003 i les expectatives favorables que es plantegen de caraal futur, la situació de deflació es va mantenir i també espreveu que tingui continuïtat durant el bienni 2004-2005(quadre 1.1). S’ha d’afegir la persistència d’un dèficitpúblic notablement elevat i d’un nivell d’endeutament delsector públic que l’any 2003 va superar el 150% del pib,percentatge que se situa com el més elevat dels païsosindustrialitzats. Ateses aquestes circumstàncies i atesosaltres problemes estructurals que encara representen unllast per a l’economia japonesa –principalment la feblesadel sistema bancari, l’elevat nivell d’insolvències empre-sarials i les limitacions per a l’aplicació de mesures depolítica monetària–, es pot valorar que el moviment inci-pient de recuperació no està exempt de dificultats. En totcas, les previsions per als anys 2004 i 2005 apunten a unacontinuïtat d’aquest moviment, encara que amb un ritmemoderat.

0,850

0,900

0,950

1,000

1,050

1,100

1,150

1,200

1,250

Febr

er 2

003

Mar

ç 20

03

Abr

il 20

03

Mai

g 20

03

Juny

200

3

Julio

l 200

3

Ago

st 2

003

Sete

mbr

e 20

03

Oct

ubre

200

3

Nov

embr

e 20

03

Des

embr

e 20

03

Gen

er 2

003

Febr

er 2

002

Mar

ç 20

02

Abr

il 20

02

Mai

g 20

02

Juny

200

2

Julio

l 200

2

Ago

st 2

002

Sete

mbr

e 20

02

Oct

ubre

200

2

Nov

embr

e 20

02

Des

embr

e 20

02

Gen

er 2

002

Febr

er 2

001

Mar

ç 20

01

Abr

il 20

01

Mai

g 20

01

Juny

200

1

Julio

l 200

1

Ago

st 2

001

Sete

mbr

e 20

01

Oct

ubre

200

1

Nov

embr

e 20

01

Des

embr

e 20

01

Gen

er 2

001

Gràfic 1.4: Tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar 2001-2003 (dòlars dels EUA per euro. Mitjana mensual de xifres diàries)

Font: Banc Central Europeu.

18


Les dades disponibles referents a la principal econo-mia mundial, la dels Estats Units, projecten també un certoptimisme, encara que no exempt d’incerteses, ja queexisteix un consens bastant ampli en relació a la tendèn-cia expansiva apreciable en l’economia nord-americana,però, al mateix temps, s’observen també algunes feblesesestructurals rellevants que poden representar un handicapno menyspreable per a la represa del cicle expansiu. Elsfactors més destacables que poden actuar en aquest sentitsón la persistència en els darrers exercicis d’un volum ele-vat de dèficit en un doble sentit –en les finances públi-ques i per compte corrent en els intercanvis amb l’exte-rior–, l’endeutament de les economies domèstiques i labaixa taxa d’estalvi familiar.

Malgrat aquests desequilibris, que introdueixen algu-nes incerteses respecte a l’evolució de l’economia nord-americana en un futur pròxim, existeix un consens forçaampli entre els analistes amb el fet que el moviment derecuperació va guanyar solidesa durant l’any 2003 i ten-deix a consolidar-se. D’acord amb això, les estimacions del’fmi i de l’ocde per a l’exercici del 2004 preveuen uncreixement real del pib entorn al 4,6%-4,7% i proper al4% per a l’any següent. Tanmateix, altres variables relle-vants van seguir una marxa més aviat desfavorable en

l’exercici del 2003, com és el cas de la taxa d’atur, que vaaugmentar fins al 6%, o l’indicador de preus, que també vaexperimentar un creixement apreciable.

Esment a part mereixen les dues magnituds citadesabans, el dèficit públic i el dèficit per compte corrent ambl’exterior, ja que l’any 2003 van assolir un nivell notable-ment elevat en ambdós casos. En efecte, el saldo de lesfinances públiques va assolir un valor negatiu equivalent al4,9% del pib nord-americà i, atesa l’evolució de la varia-ble els primers mesos del 2004, es pot esperar que encarasegueixi una dinàmica creixent durant el bienni 2004-2005. Cal recordar, en relació a l’evolució d’aquesta varia-ble, que durant els anys 1998 a 2000 l’economia nord-americana va mantenir una situació de superàvitpressupostari i el 2001 el dèficit públic va ser comparati-vament moderat, del 0,5% del pib.

Per la seva banda, el saldo dels intercanvis comercialsamb l’exterior dels Estats Units l’any 2003 va presentarvalors negatius que comportaven una aportació delmateix signe del 0,4% al creixement real del pib i les pre-visions per al període 2004-2005 segueixen una líniasimilar. De la mateixa forma, el saldo de la balança percompte corrent va assolir valors negatius notablementvoluminosos durant els darrers exercicis, similars o supe-

Quadre 1.3: Indicadors de clima econòmic global*. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 94,8 97,9 98,6 95,3 97,3 98,9 98,4 100,0 97,4 95,6 95,6França 92,0 94,5 94,8 91,9 94,1 96,6 97,3 100,0 97,6 96,2 95,4Itàlia 96,0 97,6 99,1 96,9 97,9 98,5 98,2 100,0 98,7 98,5 98,2Regne Unit 98,4 99,5 99,2 99,4 100,4 99,3 99,3 100,0 99,8 99,8 99,5Espanya 95,7 97,2 97,9 97,2 98,7 99,5 99,4 100,0 98,9 98,3 98,6Zona Euro 92,2 95,3 96,4 93,7 95,7 97,7 97,6 100,0 97,0 95,6 95,1EUA 93,8 99,6 98,7 104,8 112,1 115,6 121,4 124,5 120,1 123,1 125,3Japó 92,3 97,2 102,7 107,0 104,2 98,1 103,0 104,4 99,7 99,2 100,3OCDE 93,7 99,8 99,7 103,3 108,0 108,8 113,2 116,7 113,2 116,0 118,1

* EUA, Japó i OCDE: valors de l’indicador compost avançat. Països de la UE: indicador de clima econòmic, amb base 2000 = 100Font: OCDE i Comissió de la UE.


19

riors al 4% del pib durant els anys 2000-2002 i que l’any2003 va pujar al -5%. Aquest aspecte, doncs, constitueixtambé un factor desfavorable que pot pesar negativamenten el futur sobre la tendència expansiva de l’economianord-americana.

Malgrat aquestes qüestions, que impliquen fragilitatsa tenir en compte en relació a la consolidació de la recu-peració de l’economia mundial, les estimacions definidespels organismes de previsió i anàlisi respecte a l’evoluciódels Estats Units en un futur pròxim presenten un caireclarament favorable. D’acord amb això, l’economia d’a-quest país hauria de contribuir positivament a impulsar elmoviment de recuperació a escala global.

Contràriament, la Unió Europea, considerada en elseu conjunt, va mantenir durant l’any 2003 una situació defeblesa que la va situar en la pitjor posició relativa dins lesgrans àrees econòmiques del món. Així, el creixement realdel pib va ser de tan sols un 0,4% - 0,5%, sensiblementinferior al del Japó i al dels Estats Units, però també al dela totalitat dels països de l’ocde i a la mitjana mundial.D’aquesta manera, la ue va seguir una dinàmica d’atoniaeconòmica que va fer de l’exercici del 2003 el de més baixcreixement dels darrers deu anys (quadres 1.1 i 1.4 i gràfic1.1).

Encara que hi ha diferències rellevants entre elsdiversos estats que integren la Zona Euro, com a pautageneral, aquest conjunt de països van experimentar unasituació d’estancament, acompanyada d’un increment del’atur i d’un nivell elevat de dèficit públic. Aquesta situa-ció va derivar principalment de l’evolució registrada pelsdos principals integrants d’aquest àmbit econòmic, és

a dir Alemanya i França, mentre que, com es veurà en l’epígraf següent (I.2 ), altres països de la zona van tenir uncomportament bastant més favorable.

Les diferències existents quant a l’evolució general del’economia i quant a les expectatives dels agents i la sevapercepció de les condicions de l’entorn en les principalsàrees del món es reflecteixen en la dinàmica seguida pelsindicadors de clima econòmic global, en els quals es per-cep una tendència força dispar entre Europa i les restantszones a què s’ha fet referència2. Així, com es pot apreciaren el quadre 1.3 i en el gràfic 1.5, després de la forta cai-guda que es va produir en la percepció de la situació gene-ral per part dels agents econòmics durant l’any 2001, lamillora registrada en els dos exercicis posteriors va ser prounotable tant en el cas dels Estats Units, com per al conjunt

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

125,0

130,0

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

eua Japó ocde Zona Euro

Gràfic 1.5: Indicador compost avançat i indicador de climaeconòmic global. 1993-2003

Font: Quadre 1.3.

2. Aquests indicadors permeten captar de manera resumida la valoració dels diversos agents econòmics d’un país –empreses, famílies i administracions públiques– en relació a lescondicions de l’entorn i als seus plans d’inversió, estalvi, despesa, etc. de cara a un futur pròxim. Mitjançant procediments d’enquesta es quantifica la percepció de la situació i les previsions dels agents pel que fa a diferents variables clau –com el consum, la inversió, la cartera de comandes, la utilització de la capacitat productiva, l’endeutament, els ingres-sos i costos, els preus de venda, etc.– i s’obté una estimació quantitativa del clima o ambient econòmic general que intenta anticipar el comportament previsible a curt termini.

20


dels països de l’ocde. En canvi, la tendència negativa vamantenir una clara continuïtat en el cas dels països de laZona Euro també durant el 2002 i el 2003, mentre que peral Japó, després de mantenir la pauta descendent durantl’any 2002 –encara que més moderada–, l’indicador va ini-ciar una reacció positiva en l’exercici del 2003.

Altres indicadors rellevants que aporten igualmentelements de referència respecte a l’evolució durant el2003 de les principals economies del món i de les cir-cumstàncies que travessen són la taxa d’atur i el nivell depreus. Com es pot observar en el quadre 1.1, malgrat ladinàmica global relativament favorable registrada enaquest exercici, la taxa de desocupació va augmentar tanten el conjunt de la Zona Euro com als Estats Units, men-tre que al Japó va disminuir una dècima percentual. Aixòva comportar que l’impacte de la reacció expansiva en leseconomies pel que fa a creació de llocs de treball resultésinsuficient per reduir el nivell d’atur existent en les eco-nomies avançades, cosa que també abona les incertesesreferents al vigor d’aquesta reacció.

L’indicador de preus, per la seva banda, tot i que varegistrar un cert repunt als Estats Units, es va manteniramb valors moderats i, en línies generals, va seguir unapauta de contenció, tot registrant als països avançatsvalors màxims poc superiors al 2%, amb l’excepció d’Es-panya. Fins i tot en les economies emergents es pot considerar que els preus van seguir un comportament de relativa moderació, si s’analitzen les elevades taxes decreixement que van assolir en altres èpoques anteriors. Enconseqüència, es pot considerar que les tensions en elspreus no constitueixen un risc important en general.

En canvi, els desequilibris en les finances públiquesapareixen com un dels elements recurrents en gran partdels països desenvolupats, de manera que en pocs casos estroba una situació sanejada dels comptes públics. De fet,el conjunt de les economies avançades presentava l’any

2003 un dèficit públic equivalent al 4% del pib (segons la valoració de l’fmi o al 3,7% segons l’estimació del’ocde), cosa que comporta un empitjorament apreciabled’aquest indicador. D’altra banda, a més dels casos delsEstats Units i del Japó, als quals ja s’ha fet referència i quesuperaven significativament el valor citat, també les duesprincipals economies europees presentaven una posiciónetament desfavorable pel que fa a aquest aspecte. Aquestfactor, per tant, pesa negativament en les perspectivesfutures de l’economia mundial en el seu conjunt.

En funció de tot això, fent una recapitulació breu delsaspectes examinats al llarg d’aquest apartat, es pot consi-derar que el moviment de recuperació de l’economiamundial va seguir una dinàmica de consolidació durantl’any 2003, fonamentat principalment en l’expansió regis-trada per l’economia nord-americana i ajudat pel fortcreixement experimentat pels països en desenvolupa-ment, especialment la Xina. Per la seva banda, el Japótambé va mantenir una marxa més favorable que en exer-cicis anteriors, per més que la seva situació presentésencara factors de risc no menyspreables. En sentit contrari, l’altra gran zona econòmica mundial, la UnióEuropea, es va situar en la posició comparativament mésdesfavorable, amb unes circumstàncies globals d’estanca-ment i una perceptible manca de dinamisme en les varia-bles més significatives, tal com es tracta més detallada-ment en l’apartat següent.

I.2- La Unió EuropeaEls grans trets de l’evolució econòmica mundial descritsen l’apartat anterior palesen manifestament la situaciócomparativament més desfavorable que ateny als païsoseuropeus, que el 2003 presentaven unes condicions globalsde baix creixement i d’expectatives poc optimistes per alfutur pròxim. De fet, amb una taxa d’increment del pibdel 0,4%-0,5%, cosa que representa la meitat del valor


21

corresponent a l’any precedent, i un percentatge esperatinferior al 2% per al 2004, les economies europees noaconsegueixen impulsar amb un mínim de vigor l’inicid’una fase expansiva.

Evidentment, en un conjunt força ampli de païsoscom són els que integren la Unió Europea, es registra unacerta diversitat de situacions, si bé els estats amb més pes econòmic van mantenir durant l’exercici de referència una pauta propera a l’estancament. El cas més patent –i també el més important pel seu pes relatiu– va ser el d’Alemanya, amb una variació del -0,1% del producteinterior brut, encara que Itàlia i França assolien taxes del0,4% i del 0,5%, respectivament. Aquest darrer valor vaser també el que va correspondre al conjunt de la ZonaEuro, d’acord amb les estimacions de l’ocde (quadre1.4).

Tanmateix, tan sols tres dels quinze països membresintegrants de la ue van aconseguir l’any 2003 taxes decreixement superiors al 2% (Grècia, amb un 4,2%;Espanya, amb un 2,4%, i el Regne Unit, amb un 2,2%) iun altre es va aproximar al citat percentatge (Finlàndia,amb l’1,9%). Contràriament, amb taxes de variació nega-tives es van situar Holanda i Portugal (del -0,7% i del -1,3%), a més del cas, ja dit, d’Alemanya. Per tant, les

condicions d’atonia econòmica van ser extensives a unagran part dels països de la ue. Fins i tot Irlanda, quedurant quasi una dècada va mantenir un procés expansiuamb una força notable (entre 1994 i 2002 la taxa d’incre-ment real del pib va oscil·lar entre un valor mínim del5,8% i un màxim de l’11,3%, de manera que el creixe-ment acumulat en aquest període va ser del 111%), vaparticipar d’aquesta dinàmica general europea i el 2003va registrar un creixement d’un modest 1,4%.

Per tant, amb l’excepció d’Espanya, Finlàndia i GranBretanya, que van assolir taxes de creixement moderades,però d’una certa significació, i d’un país com Grècia, ambun pes molt limitat, els membres restants de la ue i, espe-cialment, els altres tres grans socis (Alemanya, Itàlia iFrança) van manifestar una considerable feblesa. D’altrabanda, tot i que les estimacions avançades per l’ocde il’fmi de cara a l’exercici del 2004 representen una certamillora, també es mantenen dins de valors força mode-rats. Així, per a Alemanya es preveu una taxa de creixe-ment de l’1,1%, per a França del 2% i per a Itàlia del 0,9%.

Així, doncs, es pot considerar que l’any 2003 varepresentar un exercici força anodí per a l’economia delsprincipals països europeus, cosa que es posa de manifest enl’indicador de síntesi comentat, però també en altres indi-

Quadre 1.4: Producte interior brut a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -1,1 2,3 1,7 0,8 1,4 2,0 1,9 3,1 1,0 0,2 -0,1França -0,9 1,8 1,9 1,0 1,9 3,5 3,2 4,2 2,1 1,1 0,5Itàlia -0,9 2,2 2,9 1,1 2,0 1,8 1,7 3,2 1,7 0,4 0,4Regne Unit 2,3 4,4 2,8 2,6 3,4 2,9 2,8 3,8 2,1 1,6 2,2Espanya -1,0 2,4 2,8 2,4 4,0 4,4 4,2 4,2 2,8 2,0 2,4Zona Euro -0,4 2,7 2,4 1,6 2,6 2,9 2,8 3,7 1,7 0,9 0,5EUA 2,7 4,0 2,7 3,6 4,4 4,3 4,2 3,7 0,5 2,2 3,1Japó 0,4 1,0 1,6 3,5 1,8 -1,1 0,1 2,8 0,4 -0,4 2,7OCDE 1,4 3,2 2,5 3,0 3,5 2,7 3,3 3,9 1,0 1,7 2,2

Font: OCDE.

22


cadors addicionals, com es veurà immediatament. En elcas del principal país membre de la ue, Alemanya, lamanca de dinamisme de l’economia s’evidencia en l’evo-lució seguida durant l’any 2003 per les magnituds inte-grants de la demanda agregada, ja que el consum privat vaexperimentar una variació del -0,1% i la formació bruta decapital del -2,9%. Aquests valors segueixen una pautasimilar a la registrada l’exercici del 2002, en el qual duesvariables es van situar també en xifres negatives, encaraque significativament més elevades.

L’increment del consum públic (que el 2003 va aug-mentar un 0,9%) va ser més moderat que l’exercici prece-dent, encara que es va situar en una línia similar al trien-

ni 1999-2001. Com a resultat de la suma d’aquests com-ponents, la demanda nacional alemanya va experimentaruna evolució una mica més favorable que el bienni prece-dent, amb un augment del 0,3% (quadres 1.4, 1.5 i 1.6).S’ha d’aclarir, però, que el factor que va incidir en majormesura sobre aquest resultat va ser l’increment registratper la variació d’estocs, que va augmentar un 0,8%,modificant així el valor negatiu que resultava de l’agrega-ció de la resta de components. Això comporta que lesdificultats de les empreses per aconseguir col·locar la pro-ducció en el mercat provoquessin una acumulació d’estocsque, des del punt de vista comptable, representa una apor-tació positiva a la creació de riquesa, però que no deixa de

Quadre 1.5: Demanda nacional a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -1,1 2,3 1,7 0,3 0,7 2,2 2,7 2,0 -0,7 -1,6 0,3França -1,6 1,8 1,8 0,7 0,7 4,2 3,7 4,5 2,0 1,5 1,3Itàlia -5,1 1,7 2,0 0,9 2,7 3,1 3,2 2,4 1,4 1,3 1,3Regne Unit 2,2 3,4 1,8 3,0 3,6 4,9 3,8 3,8 2,7 2,8 2,5Espanya -3,3 1,5 3,1 1,9 3,5 5,7 5,6 4,5 3,0 2,6 3,3Zona Euro -1,6 2,4 2,1 1 1,8 3,6 3,4 3,1 1,1 0,4 1,1EUA 3,2 4,4 2,5 3,8 4,8 5,3 5,3 4,4 0,7 2,8 3,3Japó 0,3 1,2 2,1 4,1 0,8 -1,5 0,2 2,4 1,2 -1,0 2,0OCDE 1,2 3,1 2,3 3,2 3,4 3,1 4,0 4,0 0,8 1,9 2,5

Font: OCDE.

Quadre 1.6: Formació bruta de capital fix a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -4,4 4,0 -0,6 -0,8 0,6 3,0 3,8 3,3 -3,9 -6,5 -2,9França -6,6 1,5 2,1 0,0 -0,1 7,2 8,3 8,4 2,1 -1,8 0,1Itàlia -10,9 0,1 6,0 3,6 2,1 4,0 5,1 7,3 1,6 1,3 -2,1Regne Unit 0,3 4,7 3,1 4,7 7,1 12,8 1,6 3,6 3,6 1,8 2,9Espanya -8,9 1,9 7,7 2,1 5,0 9,7 8,8 5,7 3,3 1,0 3,0Zona Euro -5,6 2,6 3,6 2,4 3,4 6,8 6,0 5,3 0,0 -2,4 -0,8EUA 5,9 7,4 5,5 8,4 8,9 10,3 8,3 6,1 -2,2 -2,2 3,9Japó -3,1 -1,4 0,3 6,8 1,0 -4,0 -0,9 2,7 -1,1 -6,1 3,3OCDE 0,3 4,4 3,2 6,3 6,3 5,7 5,3 5,7 -1,5 -1,7 2,4

Font: OCDE.


23

revelar les dificultats tant del mercat domèstic com delsmercats d’exportació per absorbir la producció.

De fet, l’altre component de la demanda agregada, elsaldo net dels intercanvis amb l’exterior, també va incor-porar una aportació negativa al creixement del pib, queva representar un valor del -0,4%. Aquest fet representauna circumstància atípica per a aquest país (el bienni2001-2002 les exportacions netes van equivaler a l’1,7%cada any) i és indicatiu de les dificultats de les empresesalemanyes per competir en els mercats internacionals.D’altra banda, s’ha de dir que aquesta manca de competi-tivitat va afectar de manera general als productes de laZona Euro durant l’any 2003, en gran part com a conse-qüència de la forta apreciació de l’euro enfront al dòlar,que va dificultar notablement les vendes en els mercatsexteriors europeus, al mateix temps que estimulava lesimportacions (gràfic 1.4 i quadre 1.11). Així, en el casconcret d’Alemanya, les exportacions de béns i serveis vanaugmentar l’any 2003 tan sols un 1,1%, mentre que el2002 havien crescut el 3,4% i el 2001 un 6,1%, i lesimportacions van créixer el 2,5%, mentre que l’any 2002havien tingut una variació del -1,6%.

L’estancament de l’economia alemanya durant el2003 va induir efectes negatius evidents en el mercat detreball, de manera que la taxa d’atur va augmentar sensi-blement (en sis dècimes percentuals, fins a assolir un8,7%) i la població activa ocupada va seguir el camíinvers, disminuint significativament. Malgrat l’evidentfeblesa de la demanda, d’acord amb les dades aportadesabans, l’indicador de preus va experimentar un cert incre-ment, si bé molt moderat (quadres 1.7, 1.8 i 1.9).

Una situació una mica més favorable que en el casalemany, però també relativament propera a l’estanca-ment, va ser la que va registrar l’economia italiana durantl’any 2003. En concret, el creixement real del pib va serd’un mòdic 0,4%, xifra idèntica a la que va registrar

l’exercici anterior. Aquest percentatge va ser el resultatd’un augment moderat del consum privat (l’1,2%) i d’unmés significatiu del consum públic (el 2,2%), mentre quela formació bruta de capital fix va adoptar un valor nega-tiu, circumstància que es donava per primer cop en aquestpaís des de feia deu anys (quadres 1.4, 1.5 i 1.6). A més,una consideració més detallada dels components de laformació bruta de capital permet apreciar que la caigudade les inversions en béns d’equip va ser del -4,9% i que lapart corresponent a construccions va tenir un signe posi-tiu, fet que va contribuir a reduir la marxa negativa de lavariable global.

Com a conseqüència de la dinàmica mantinguda peraquestes magnituds, la demanda nacional va experimen-tar un augment de l’1,3%, al qual va contribuir també demanera rellevant la variació d’estocs, el que va representaruna aportació de signe positiu del 0,6% al creixement delpib. A l’igual que en el cas alemany, aquest element es potvincular a la relativa manca de dinamisme de la demandainterior i, especialment, de les vendes a l’exterior, ja quel’any 2003 les exportacions de béns i serveis van caure enuna proporció del 3,9% respecte a l’exercici anterior. Elsaldo dels intercanvis amb l’exterior va reflectir la dinà-mica desfavorable d’aquests corrents comercials, demanera que l’aportació al creixement del pib de les expor-tacions netes va ser de signe negatiu per un valor equiva-lent al 0,9% del citat agregat.

Per tant, la valoració que es pot fer de la marxa de l’e-conomia italiana per a l’exercici de referència correspon auna situació de baix creixement i de considerable atoniadel consum i de la inversió, amb dificultats també sig-nificatives per millorar la competitivitat en els mercatsd’exportació. L’aportació positiva al creixement derivadade l’augment del consum públic va tenir com a conse-qüència un desequilibri en les finances públiques concre-tat en un dèficit públic del 2,5%. Les expectatives a curt i

24


Quadre 1.9: Preus de consum. 1993-2003 (índex 2000=100)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 89,9 92,3 93,9 95,2 97,1 98,0 98,6 100,0 102,0 103,4 104,5França 90,9 92,5 94,1 96,0 97,1 97,8 98,3 100,0 101,7 103,6 105,8Itàlia 80,9 84,2 88,7 92,2 94,1 95,9 97,5 100,0 102,8 105,3 108,1Regne Unit 82,7 84,7 87,6 89,7 92,6 95,7 97,2 100,0 101,2 102,5 103,9Espanya 80,1 83,9 87,9 91,0 92,8 94,5 96,7 100,0 103,6 106,8 110,0UE-15 - - 91,9 94,1 95,8 96,9 97,9 100,0 102,3 104,5 106,8EUA 83,9 86,1 88,5 91,1 93,2 94,6 96,7 100,0 102,8 104,5 106,9Japó 97,9 98,6 98,5 98,6 100,4 101,0 100,6 100,0 99,4 98,5 98,3OCDE 84,8 87,0 90,3 92,5 94,5 96,1 97,6 100,0 102,3 103,9 106,0

Font: EUROSTAT i Banc d’Espanya.

Quadre 1.8: Taxa d’atur, en % de la població activa. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 7,5 8,0 7,7 8,4 9,2 8,7 8,0 7,3 7,4 8,1 8,7 França 11,6 12,0 11,4 12,0 12,1 11,5 10,7 9,4 8,7 9,0 9,7 Itàlia 10,2 11,2 11,7 11,7 11,8 11,9 11,5 10,7 9,6 9,1 8,8 Regne Unit 10,7 9,8 8,8 8,2 7,1 6,3 6,1 5,5 5,1 5,2 5,0 Espanya 16,6 18,4 18,1 17,5 16,6 15,0 12,8 11,0 10,5 11,4 11,3 Zona Euro 9,9 10,7 10,5 10,7 10,8 10,2 9,4 8,4 8,0 8,4 8,8 EUA 6,9 6,1 5,6 5,4 4,9 4,5 4,2 4,0 4,8 5,8 6,0 Japó 2,5 2,9 3,2 3,4 3,4 4,1 4,7 4,7 5,0 5,4 5,3 OCDE 7,7 7,5 7,2 7,1 6,8 6,7 6,6 6,1 6,4 6,9 7,1

Font: OCDE.

Quadre 1.7: Població activa ocupada en números índex. 1993-2003 (1995=100)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 100,5 100,1 100,0 99,6 99,2 100,8 101,6 102,1 102,2 101,6 100,5França 99,0 99,1 100,0 100,3 101,0 102,9 105,3 108,1 110,0 110,6 110,3Itàlia 102,3 100,6 100,0 100,5 100,9 102,0 103,2 105,2 107,3 108,9 110,0Regne Unit 96,6 98,3 100,0 101,4 102,9 104,3 105,9 107,1 107,8 108,6 109,5Espanya 98,3 97,4 100,0 102,9 106,0 109,6 114,6 120,0 122,4 124,2 126,5Zona Euro 99,3 99,3 100,0 100,5 101,4 103,2 105,0 107,1 108,4 108,9 109,1EUA 96,3 98,5 100,0 101,4 103,6 105,2 106,8 108,2 108,0 107,7 108,6Japó 99,9 99,9 100,0 100,5 101,6 101,0 100,2 100,0 99,5 98,2 98,0OCDE 98,0 99,0 100,0 100,9 102,3 103,2 104,4 105,6 106,0 106,1 106,5

Font: OCDE.


25

mitjà termini, tot i ser més favorables, tampoc no presenten un panorama massa optimista, ja que per alsexercicis del 2004 i el 2005 es preveu un creixement delpib del 0,9% i de l’1,9%, respectivament, recolzat en una moderada millora de la demanda interior i en un augment esperat de certa envergadura de les vendes al’exterior.

Gran Bretanya, malgrat la modesta taxa de creixe-ment que va aconseguir l’any 2003, es pot considerar queva ser un dels cinc grans estats de la ue –juntament ambEspanya– que es va situar en una posició comparativa-ment més favorable. De fet, l’increment del 2,2% que varegistrar en el pib es pot interpretar que revela un dina-misme força moderat, però, en tot cas, reflecteix unasituació més sanejada que altres països europeus. Aquestvalor global va ser el resultat d’un increment del 2,5% delconsum privat i d’un augment encara més rellevant de laformació bruta de capital fix, del 2,9%, mentre que elconsum públic va augmentar més moderadament, un1,8%.

Com a conseqüència, la demanda nacional va assolirun creixement del 2,5%, mentre que els intercanvis ambl’exterior van afegir una aportació a la demanda agregadade signe negatiu i un valor equivalent al 0,3% del pib.Encara que el Regne Unit no participés en la divisa úni-ca europea i, per tant, no es veiés afectat per l’evolució delseu tipus de canvi enfront al dòlar, la lliura esterlina tam-bé es va revalorar en relació a la moneda nord-americana(tot i que bastant menys que l’euro; quadre 1.11), amb elsconsegüents efectes negatius sobre les exportacions.

La situació relativament més favorable de l’economiaanglesa, dins el marc europeu, va tenir efectes positius en

el mercat de treball, de manera que, l’any 2003, la pobla-ció activa ocupada va augmentar apreciablement, mentreque la taxa d’atur es va reduir una mica respecte a l’exer-cici anterior i es va situar en un 5%, valor que es mantéentre els més baixos d’Europa. Les expectatives previstesper al bienni 2004-2005 presenten un caire relativamentfavorable, ja que estimen que el creixement del pib serà del3,1% el primer d’ambdós anys i del 2,7% el segon, recol-zats principalment en una considerable recuperació de lainversió i del consum privat, així com de les exportacions,mentre que el consum públic hauria de registrar un incre-ment entorn al 2%.

D’acord amb tot el que s’ha exposat, l’economia de laUnió Europea i, més específicament de la Zona Euro3, vamantenir un comportament força desfavorable durant l’exercici del 2003, amb una taxa de creixement que, desde l’any 1990, solament havia estat inferior el 1993. Desdel punt de vista dels països integrants, la situació d’es-tancament d’Alemanya i el dèbil creixement de França iItàlia expliquen el resultat del conjunt, per més queEspanya aconsegueixi mantenir una posició una micamillor. Cal tenir en compte que Alemanya aportava el2003 un 29,3% al producte interior brut total dels estatsde la Zona Euro, França un 21,5% més, Itàlia un 17,9% iEspanya un 10,2%, amb la qual cosa, evidentment, ladinàmica dels tres primers marca fortament la marxa delconjunt.

Sens dubte, l’atonia del consum privat i la reduccióexperimentada per la formació bruta de capital fix vanincidir notablement en el resultat global de creixement delpib. Tanmateix, també s’ha d’atribuir un impacte destaca-ble a la pèrdua de competitivitat en els mercats interna-

3. Ja que els països no integrats en la moneda única europea –Gran Bretanya, Suècia i Dinamarca– van mantenir una evolució comparativament favorable, amb una taxa de creixe-ment econòmic clarament superior a la de la Zona Euro.

26


cionals dels productes dels països de la Zona Euro, deri-vada de la forta apreciació de la moneda europea en relació al dòlar, que va penalitzar aquests productes en lestransaccions amb altres països. Això es posa de manifest enel fet que, l’exercici del 2003, l’aportació de les exporta-cions netes al creixement del pib del conjunt de la zona vaser equivalent a un -0,7%, mentre que els dos anys ante-riors havia estat del 0,65% i del 0,5%, respectivament.

L’indicador de clima econòmic als principals països

de la Unió Europea i en el conjunt de la Zona Euro re-vela la negativa percepció que mantenen els ciutadans en relació a les condicions generals i a les expectativesexistents en un futur pròxim. Com es pot observar en elquadre 1.3 i en el gràfic 1.6, l’evolució que revelen aquestsindicadors manté una clara pauta desfavorable tant a laZona Euro com en els casos concrets d’Alemanya, Françai, en menor mesura, d’Itàlia, i solament en el cas espanyolva iniciar una reacció favorable l’any 2003.

Quadre 1.11: Tipus de canvi del dòlar. 1993-2003 (mitjana anual de xifres diàries)

ecu /euro Marc alemany Franc francès Pesseta Lira italiana Lliura esterlina Ien japonès

euro per $ % var dm per $ % var ff per $ % var pta per $ % var lit per $ % var ukl per $ % var ien per $ % var

1993 0,855 10,9 1,65 6,1 5,67 7,2 127,4 24,7 1.571,3 27,5 0,666 17,8 111,1 -12,31994 0,843 -1,4 1,62 -1,9 5,55 -2,0 133,9 5,2 1.612,7 2,6 0,653 -1,9 102,2 -8,01995 0,765 -9,3 1,43 -11,6 4,99 -10,0 124,7 -6,9 1.628,9 1,0 0,634 -3,0 94,1 -8,01996 0,788 3,0 1,50 4,9 5,11 2,4 126,7 1,6 1.543,0 -5,3 0,641 1,1 108,7 15,61997 0,882 11,9 1,73 15,0 5,84 14,2 146,4 15,5 1.702,9 10,4 0,611 -4,6 120,9 11,21998 0,893 1,2 1,75 0,9 5,85 0,2 148,5 1,4 1.727,9 1,5 0,604 -1,1 130,8 8,21999 0,939 5,2 1,83 5,1 6,15 5,1 156,1 5,1 1.816,4 5,1 0,618 2,3 113,8 -13,02000 1,085 15,5 2,12 15,4 7,10 15,4 180,1 15,4 2.095,8 15,4 0,661 7,0 107,8 -5,22001 1,118 3,0 – – – – – – – – 0,695 5,1 121,5 12,72002 1,062 -5,0 – – – – – – – – 0,667 -4,0 125,2 3,02003 0,886 -16,6 – – – – – – – – 0,613 -8,1 116,0 -7,3

Font: Banc d’Espanya.

Quadre 1.10: Tipus d’interès a curt termini*. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 7,30 5,25 4,42 3,19 3,25 3,47 2,90 4,33 – – –França 8,59 5,71 6,43 3,80 3,33 3,42 2,88 4,33 – – –Itàlia 10,20 8,46 10,43 8,79 6,85 4,95 2,92 4,33 – – –Espanya 11,69 8,01 9,36 7,49 5,37 4,24 2,94 4,38 – – –Zona Euro – – – 4,55 4,05 3,76 2,97 4,39 4,26 3,32 2,34Regne Unit 5,94 5,32 6,68 6,02 6,83 7,34 5,45 6,11 4,97 3,99 3,67EUA 3,17 4,63 5,92 5,39 5,62 5,47 5,33 6,46 3,69 1,73 1,15Japó 2,98 2,23 1,23 0,59 0,60 0,72 0,25 0,25 0,12 0,06 0,04

*Tipus d’interès interbancari a tres mesos en mercats nacionals. Mitjana anual de xifres diàries.Font: Banc d’Espanya.


27

Tot i que les previsions efectuades de cara als anys2004 i 2005 incorporen una certa millora per al conjuntde la zona, aquesta millora es pot qualificar de modera-da atès que, en el primer dels dos exercicis, la taxa decreixement del pib esperada és de l’1,6% i en el segondel 2,4%. S’espera que aquestes taxes siguin el resultatd’una evolució favorable i progressiva de quasi tots elscomponents de la demanda agregada, de manera quehaurien de seguir aquesta pauta tant el consum privatcom la formació bruta de capital i el saldo net dels inter-canvis amb l’exterior. En canvi, es preveu un augmentdel consum públic bastant més moderat que el mantin-gut els darrers anys. Es pot afegir, en relació a aquestaqüestió, que un possible augment dels tipus d’interès el2004 incidiria negativament en les possibilitats d’ende-gar una reacció de recuperació en les economies de laZona Euro, més encara si es considera que els baixostipus mantinguts els darrers anys no s’han traduït en un estímul suficient per a la reactivació econòmica (qua-dre 1.10).

I.3- Evolució de les economies espanyola i francesaEn els apartats anteriors s’han avançat els trets principalsde l’evolució seguida durant el 2003 pels dos estats veïns.Tanmateix, atesa la importància de les relacions econò-miques del Principat amb aquestes dues economies i elfort grau de vinculació que hi manté, sembla convenientprestar una atenció més detallada a ambdós països. Talcom ja s’ha vist, el creixement real del pib francès corres-ponent al 2003 va ser del 0,5%, percentatge que és el mésbaix al llarg de més d’una dècada, amb l’excepció de l’any1993, en el qual es va assolir un valor del -0,9%. Ambaquesta salvetat, després del 1990, cap any –fins arribar al2003– l’economia francesa havia crescut amb una taxainferior a l’1% (quadre 1.4).

El component que va contribuir més negativament aaquest resultat global va ser el saldo net dels intercanvisamb l’exterior que va produir una aportació de signenegatiu al creixement equivalent al 0,8% del pib (quadre1.12). Això va ser conseqüència de la desfavorable evolu-ció de les exportacions que, l’any 2003, van experimentaruna taxa de variació del -2,5% en relació a l’exercici pre-cedent, situació que representa el retrocés més importantregistrat en un període de més de quinze anys, atès que,després de l’any 1987, tan sols el 1993 les exportacionsfranceses de béns i serveis van disminuir i, a més, ho vanfer en una proporció molt més moderada, de tan sols el -0,1%.

Aquest fet, en un país amb una forta propensióexportadora com és França –cal tenir en compte que alvoltant del 32% de les exportacions dels quinze estats dela Unió Europea correspon a aquest país, mentre que laseva aportació al pib del mateix conjunt era del 16,7%l’any 2003–, va influir de manera important en l’evolucióeconòmica global durant l’exercici de referència. D’altrabanda, també va tenir una incidència considerable en l’alentiment del ritme de creixement la reducció de la taxa

90,0

92,0

94,0

96,0

98,0

100,0

102,0

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

AlemanyaFrança

ItàliaRegne Unit

EspanyaZona Euro

Gràfic 1.6: Indicador de clima econòmic als principals països de la UE. 1993-2003

Font: Quadre 1.3.

28


d’increment del consum públic, que va passar del 4,6%l’any 2002 al 2,5% l’exercici següent.

La formació bruta de capital fix, tot i que va mante-nir una considerable feblesa, ja que va registrar un mínimcreixement del 0,1%, va experimentar una certa millorarespecte a l’any anterior, doncs l’any 2002 va caure en un-1,8%. En tot cas, sembla clar que l’acció dels inversors vaseguir una pauta d’atonia clarament marcada –encara queno massa diferent a la que s’observa en el conjunt de laZona Euro– considerant que el bienni 2002-2003 vamantenir una dinàmica globalment negativa. Cal remar-car la rellevància d’aquesta variable per a la marxa de leseconomies, ja que no solament constitueix un factor bàsicper a l’acumulació, la renovació, la millora, la modernit-zació i la incorporació de més contingut tecnològic en lamaquinària, instal·lacions i béns d’equip; en efecte, des delpunt de vista de la seva interpretació com a indicadoravançat, revela la confiança dels inversors en una evoluciófavorable de la demanda i de les condicions dels mercats.

L’altre gran component de la demanda agregada, elconsum privat, va mantenir l’any 2003 una pauta de crei-xement moderat molt similar a l’exercici anterior, demanera que la seva aportació va contribuir favorablementa una expansió de similars característiques del conjunt dela demanda interna. Com s’ha indicat, el saldo net delsintercanvis de béns i serveis amb l’exterior va ser el factorque va condicionar en major mesura l’evolució global delproducte interior brut francès, amb una aportació de sig-ne negatiu força significativa. La dinàmica de feble crei-xement del pib mantinguda l’exercici del 2003 va teniruna repercussió desfavorable sobre el mercat de treball i esva revelar insuficient per a la creació d’ocupació, de mane-ra que el volum de població activa va experimentar unalleugera contracció i la taxa d’atur va augmentar aprecia-blement i va assolir un valor del 9,7%, set dècimes per-centuals per damunt de l’any anterior.

L’indicador de preus, malgrat l’atonia de la demandainterior, va augmentar una mica –una dècima percentual–respecte a l’exercici precedent, encara que es va manteniren una xifra força moderada, l’1,8%. Previsiblement, a l’i-gual que en altres països, l’increment d’aquest indicador espot atribuir principalment a l’efecte inflacionista delspreus del petroli i d’altres costos relacionats més que nopas a la pressió de la demanda, atesa l’evolució seguida pelconsum privat.

De cara al bienni 2004-2005 les previsions avançadesper l’ocde i per l’fmi per a França apunten a una recupe-ració moderada de l’activitat econòmica, que es concreta-ria en un creixement aproximat del pib del 2% el primerdels dos exercicis i al voltant del 2,5% el següent. Aques-tes estimacions es basen en l’espera d’una recuperació deles exportacions, que haurien d’augmentar prop d’un 4%l’any 2004 i d’un 8% el 2005, i en una represa del fluxinversor, que també hauria de millorar sensiblement. Encanvi, es preveu que el consum privat segueixi una pautade creixement més aviat discreta i que el consum públicvagi alentint el ritme d’expansió (quadre 1.12).

L’economia espanyola, com ja s’ha comentat, va man-tenir durant l’any 2003 un ritme de creixement no moltintens, però certament força més accelerat que la restadels grans països europeus, a excepció del Regne Unit queva seguir una pauta bastant similar, encara que amb algu-nes diferències quant als factors en els quals es va recolzarel moviment expansiu. La taxa de creixement real del pibespanyol va ser del 2,4%, percentatge que supera àmplia-ment el valor assolit en el conjunt de la Zona Euro aixícom també els percentatges obtinguts pels altres tresgrans països de la zona, tal com s’ha vist.

Aquest creixement deriva de l’impuls de la demandainterior, que va augmentar un 3,3%, mentre que el saldonet dels intercanvis amb l’exterior de béns i serveis va afe-gir una aportació de signe negatiu de l’1% a la taxa total


29

d’increment del pib (quadre 1.12). Malgrat aquest fet, calassenyalar que les exportacions totals de béns i serveisd’Espanya van registrar un augment del 4% durant el2003, percentatge relativament elevat si es considera l’evolució global de la Zona Euro, la manca de dinamis-me del consum privat a la Unió Europea –destinatària dela part principal de les vendes espanyoles a l’exterior– i lapèrdua de competitivitat derivada de l’apreciació de l’eu-ro en relació al dòlar.

Tot i que el comportament de les exportacions espa-nyoles de béns i serveis es pot considerar prou positiu, elcreixement de les importacions va ser encara més vigorós,amb una taxa real d’increment del 6,7% –valor que dupli-ca el que va registrar el conjunt de la Zona Euro–, amb laqual cosa el saldo d’ambdós corrents comercials va donarcom a resultat un valor de signe negatiu i d’una enverga-dura considerable. D’altra banda, una valoració més deta-llada de la dinàmica seguida pels dos grans componentsque integren els fluxos d’intercanvi amb l’exterior pro-

porciona una idea més clara dels factors subjacents que hiha darrera d’aquests valors.

El fet més remarcable en aquest sentit és la notabledivergència que existeix tradicionalment entre el saldodels intercanvis de béns i els de serveis en la balança depagaments espanyola que, a més, s’ha accentuat els darrersexercicis. En efecte, mentre que els intercanvis comercialsde tot tipus de productes va generar l’any 2003 un dèficitcomercial proper als 38.000 milions d’euros, els intercan-vis de serveis van donar lloc a un superàvit de més de27.000 milions d’euros, derivat fonamentalment delsingressos per turisme, que van aportar un saldo favorableproper als 30.000 milions d’euros. L’evolució d’ambdósfluxos, a més, va ser radicalment dispar, ja que el dèficitcomercial va augmentar més d’un 9% entre el 2002 i el2003 i el saldo positiu per moviment turístic es va incre-mentar en quasi un 4%.

En definitiva, aquestes dades posen de manifest quel’aportació negativa del sector exterior al creixement

Quadre 1.12: Principals agregats macroeconòmics a la UE, França i Espanya. 2001-2005(1)

Zona Euro França Espanya

2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005

PIB 1,7 0,9 0,5 1,6 2,4 2,1 1,1 0,5 2,0 2,6 2,8 2,0 2,4 2,9 3,3Consum privat 1,8 0,6 1,0 1,3 2,5 2,8 1,8 1,7 1,7 2,5 2,8 2,6 3,0 3,3 3,6Consum públic 2,6 3,0 2,1 1,2 1,0 2,9 4,6 2,5 2,5 1,2 3,6 4,4 4,6 4,3 3,6Formació bruta de capital 0,0 -2,4 -0,8 2,0 4,1 2,1 -1,8 0,1 2,8 4,2 3,3 1,0 3,0 4,0 5,0Demanda interior total* 1,1 0,4 1,1 1,7 2,5 2,0 1,5 1,3 2,5 2,6 3,0 2,6 3,3 3,7 3,9Exportacions 3,5 1,4 -0,2 4,6 7,1 1,9 1,7 -2,5 3,9 7,8 3,6 0,0 4,0 5,0 7,2Importacions 1,9 0,3 1,7 5,3 7,5 1,6 3,3 0,3 5,9 8,1 4,0 1,8 6,7 7,5 8,2Exportacions netes** 0,6 0,5 -0,7 -0,1 0,0 0,1 -0,4 -0,8 -0,5 -0,1 -0,2 -0,6 -1,0 -1,0 -0,7IPC*** 2,3 2,3 1,9 1,7 1,5 1,4 1,7 1,8 1,5 1,3 3,3 3,5 3,1 2,4 2,6Taxa d’atur**** 8,0 8,3 8,8 8,8 8,5 8,7 9,0 9,7 9,9 9,6 10,5 11,4 11,3 10,9 10,2

(1) Taxa mitjana de variació anual. Any 2003: estimacions. Anys 2004 i 2005: previsions.*Amb inclusió de la formació d’estocs.**Contribució a la variació del PIB en volum ***Índex implícit de preus del consum privat.****% de la població activa.Font: OCDE.

30


econòmic espanyol durant l’any 2003 va procedir delsintercanvis de béns, ja que les exportacions van tenir uncreixement nominal del 3,9% i les importacions del 5,1%,amb la qual cosa es va incrementar el saldo negatiu, men-tre que els intercanvis de serveis, el saldo dels quals vedeterminat pels ingressos turístics, van incrementar sig-nificativament la seva aportació positiva. Sembla clar quel’evolució del tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar i a altres divises va tenir alguna incidència sobre aquests fets.

Si el saldo exterior net va incidir negativament sobreel creixement econòmic d’Espanya durant l’any 2003, totsels grans components de la demanda interna van actuar ensentit contrari. Així, el consum privat va augmentar un3% en termes reals, el consum públic un 4,6% i la forma-ció bruta de capital fix també un 3%, de manera que lademanda interior total va augmentar un 3,3%, sense quehi hagués cap incidència significativa de la variació d’es-tocs. Aquesta taxa representa un percentatge superior enset dècimes percentuals a l’assolit l’any anterior i compor-ta una millora dels tres components als quals s’ha fetreferència (quadre 1.12).

Cal matisar, però, pel que fa a l’evolució de la inver-sió en l’economia espanyola, que el comportament de lavariable és menys favorable del que es pot deduir en unaconsideració immediata de la taxa global indicada, ja que,també en aquest cas, el valor agregat és el resultat de lasuperposició de components amb dinàmiques diferents.En concret, la formació bruta de capital en béns d’equipl’any 2003 va augmentar un 1,9%, mentre que l’efectua-da en construccions va registrar un increment del 3,7%.A més, les inversions en béns d’equip havien seguit unadinàmica decreixent significativa el bienni anterior(2001-2002), de manera que el valor absolut d’aquestamagnitud per a l’exercici del 2003 era inferior en quasi un5% a l’assolit l’any 2000. En sentit contrari, les inversions

destinades a construccions i immobles van mantenir unprocés expansiu de notable intensitat i en el conjunt delquinquenni 1998-2002 van registrar un augment acumu-lat del 37,5%.

Per tant, aquestes dades evidencien el considerabledesequilibri apreciable en el cas espanyol durant elsdarrers anys en la dinàmica seguida pels dos fluxos queintegren la formació bruta de capital fix. Com a conse-qüència d’això, les anàlisis referents a aquest tema fanèmfasi en la insuficiència del flux inversor en béns d’equipen la base productiva del país –essencial per a la millora dela competitivitat– mentre que el notable volum de recur-sos destinats al mercat immobiliari, especialment per partde les famílies, però també d’agents inversors, ha generatuna situació delicada per la sobrevaloració dels actiusimmobiliaris i l’elevat endeutament de les unitats fami-liars.

Respecte als altres dos grans components de la de-manda agregada, tant el consum públic com el consumprivat van progressar a taxes força elevades i van superarel ritme de creixement aconseguit el bienni precedent. Endefinitiva, doncs, es pot considerar que les magnituds queintegren la demanda interior espanyola van evolucionarde manera bastant favorable l’any 2003 i que, pel contra-ri, els intercanvis amb l’exterior van ser l’element que vaprovocar un efecte més negatiu. El relatiu dinamisme querevelen les variables considerades, però, va tenir un efectemolt lleuger en la taxa d’atur, que solament va disminuiren una dècima percentual i es va situar en un valor del’11,3% de la població activa, valor que destaca com undels més elevats entre tots els països de l’ocde, superattan sols per Polònia i la República Eslovaca.

Aquesta dada evidencia que l’atur va continuar cons-tituint un dels problemes fonamentals de l’economiaespanyola, juntament amb altres aspectes importants rela-tius al mercat de treball, com la baixa taxa d’activitat que


31

tradicionalment ha caracteritzat a aquest país i la fortadualitat que existeix en el mercat laboral, amb una grantemporalitat en la contractació dels nous treballadors. Pelcostat positiu es pot assenyalar que la població activa vaexperimentar un increment apreciable durant l’any 2003.Un altre dels problemes a què es pot fer referència són lestensions inflacionistes que recauen des de fa anys sobreaquesta economia, aspecte que també va posar de manifestl’exercici de referència amb un increment dels preus sen-siblement superior al conjunt de la Zona Euro.

Pel que fa a les previsions definides per al bienni2004-2005, s’espera que el creixement del producte inte-rior brut espanyol segueixi la mateixa pauta que elsdarrers anys, de forma que mantingui un ritme superior aldels països europeus, amb una taxa d’increment propera al3% en el primer dels dos exercicis i una mica més alta enel segon. Aquestes estimacions pressuposen que tant elconsum privat com la inversió continuaran la dinàmicaascendent i que el consum públic moderarà una mica el

ritme de creixement, mentre que el saldo net de les ope-racions amb l’exterior solament moderaria la sevaincidència negativa l’any 2005.

Malgrat el caire clarament optimista que presentenaquestes previsions, resulta prudent no minimitzar elsobstacles que comporten els principals desequilibrisestructurals de l’economia espanyola per donar continuï-tat al moviment expansiu recent. Com ja s’ha assenyalat,la notable sobrevaloració dels actius immobiliaris –pelsriscos que comporta sobre el sector de la construcció,sobre la renda disponible de les unitats familiars, sobrel’ocupació i sobre el consum–, la feblesa de les inversionsen béns d’equip i, especialment, en recerca i desenvolupa-ment, l’elevat endeutament de les unitats familiars, la per-sistència de taxes d’atur i de preus comparativament ele-vades i la insuficient competitivitat en els mercatsinternacionals constitueixen factors d’inestabilitat quepoden arribar a posar en perill la prolongació del cicleexpansiu.

Quadre 1.13: Evolució dels principals agregats macroeconòmics a Catalunya i Espanya (variació real en %)

Catalunya Espanya

1999 2000 2001 2002 2003 1999 2000 2001 2002 2003

pib 4,1 3,8 2,7 2,3 2,1 4,2 4,2 2,8 2,0 2,4Demanda interna 5,6 3,6 2,8 2,1 3,0 5,6 4,5 3,0 2,6 3,3

Despesa del consum de les llars 4,4 3,7 3,0 2,2 2,8 4,7 4,0 2,8 2,6 3,0Despesa del consum de les administracions públiques 4,0 3,4 3,5 4,8 3,7 4,2 5,1 3,6 4,4 4,6Formació bruta de capital * 9,3 3,7 1,9 0,7 3,2 8,9 5,3 2,9 1,1 3,2

Béns d’equipament 7,3 3,3 0,2 -2,2 1,4 8,4 5,1 0,4 -2,7 2,2Construcció 10,1 5,3 5,2 4,1 3,7 9,0 6,1 5,8 4,2 3,7

Saldo exterior ** -1,2 0,3 0,0 0,2 -0,8 -1,4 -0,4 -0,2 -0,6 -1,0Saldo amb l’estranger ** -2,2 1,1 1,4 -0,2 -0,7

Exportacions de béns i serveis 6,5 13,3 8,7 1,3 3,6 7,7 10,0 3,6 0,0 4,0Importacions de béns i serveis 11,8 10,8 5,9 1,8 5,0 12,7 10,6 4,0 1,8 6,7

Saldo amb la resta d’Espanya ** 1,0 -0,8 -1,5 0,4 -0,1

* Inclou variació d’existències.** Aportació al creixement.Font: IDESCAT.

32


D’altra banda, l’ampliació de la ue a deu nous mem-bres el mes de maig de 2004 pot tenir efectes desfavora-bles relativament ràpids sobre l’economia espanyola, deri-vats, d’una banda, de la disminució dels fons comunitarisque rep aquest país i, d’altra, per l’increment de la com-petència que introduiran els nous membres en determi-nats sectors de producció –especialment les indústries detransformació– que previsiblement tindran un efecte dedesviació dels fluxos d’inversió, fet perjudicial per a labase productiva espanyola.

Com a darrera qüestió, es pot fer una referència mésespecífica a l’evolució seguida per l’economia catalanadurant l’any 2003, com a àmbit econòmic amb una majorinfluència sobre la base productiva del Principat, atès quees tracta del primer mercat de demanda dels serveis turís-tics per al país. En termes generals, la dinàmica seguidaper Catalunya el citat exercici va ser una mica menys favorable que al conjunt d’Espanya, encara que també

significativament millor que la corresponent a la ZonaEuro.

La taxa de creixement real del pib es va situar en un2,1%, és a dir tres dècimes percentuals per sota del totalespanyol (quadre 1.13). D’altra banda, en comparacióamb l’any 2002, aquest valor va comportar un lleugerretrocés, al contrari del que ocorria per al conjunt d’Es-panya. Això, per tant, representa una diferència signi-ficativa, ja que mentre que en l’àmbit estatal l’economia vaexperimentar una moderada millora, en el cas català es vaproduir la situació contrària. Per altra banda, la desagre-gació trimestral de la marxa seguida per la variable permetconstatar que, en la segona meitat de l’exercici, l’impulsexpansiu va perdre força en el cas de Catalunya, mentreque a Espanya s’observava la situació oposada (gràfic 1.7).

Dels diferents components de la demanda agregada,únicament el saldo de les operacions amb l’exterior varegistrar un valor més positiu que per al conjunt espanyol,

Gràfic 1.7: Variació interanual del PIB a preus constants (en %)

Font: IDESCAT.

CatalunyaEspanya

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

I-2000 II-2000 III-2000 IV-2000 I-2001 II-2001 III-2001 IV-2001 I-2002 II-2002 III-2002 IV-2002 I-2003 II-2003 III-2003 IV-2003


33

si bé, si es fa una comparació en ambdós casos amb l’anyanterior, l’evolució va ser bastant més desfavorable aCatalunya. La demanda interna catalana, doncs, va asso-lir un ritme de creixement lleugerament inferior al regis-trat en el conjunt d’Espanya, principalment a causa delcreixement, bastant més contingut, de la despesa pública,encara que també el consum privat es va mostrar unamica menys dinàmic. En el cas de la formació bruta decapital fix la taxa de creixement va ser la mateixa en els dosàmbits, però la part corresponent a béns d’equip va aug-mentar amb menor intensitat a Catalunya, mostrant aixíuna menor empenta. En resum, doncs, l’economia catala-na va mostrar durant el 2003 un dinamisme una micainferior al conjunt espanyol, especialment a la segona partde l’any.

Pel que fa a la incidència de l’evolució de l’entorneconòmic sobre l’economia andorrana durant l’exerciciconsiderat i a les expectatives previsibles en un futur prò-xim, es pot afirmar que el context europeu, en termesgenerals, va ser escassament favorable, atesa la considera-ble atonia perceptible en el conjunt de la Zona Euro i,més específicament, en el cas d’un dels dos estats veïns,amb una influència més rellevant sobre l’àrea i la poblacióde França. L’economia espanyola, en canvi, dins d’aquestentorn caracteritzat per una considerable apatia econòmi-ca, va mantenir unes condicions una mica més favorables,amb un creixement econòmic més significatiu i un dina-misme més elevat del consum privat, variable que, endefinitiva, és la més rellevant des del punt de vista de lacaptació de visitants per part del Principat.

Per al bienni 2004-2005, d’acord amb els pronòsticsavançats per l’fmi i per l’ocde (quadre 1.1), es pot espe-rar una lleugera millora en el primer d’ambdós exercicis iuna moderada acceleració del moviment expansiu en elsegüent, amb la qual cosa l’economia andorrana es potpreveure que segueixi una dinàmica similar. Tanmateix,

cal assenyalar que l’economia espanyola manté algunesfebleses estructurals importants que poden comprometrela seva bona marxa futura i que poden modificar l’abast deles projeccions dissenyades.

II - Evolució de l’economia andorrana

La informació estadística disponible, força limitada enalguns casos, restringeix l’abast de l’anàlisi econòmica endeterminats temes i, especialment, en tot allò que fareferència a l’evolució dels principals agregats macroe-conòmics d’Andorra. Tanmateix, la progressiva consoli-dació i el desenvolupament d’una bateria d’indicadorsrelativament àmplia permet efectuar una aproximacióraonablement precisa als aspectes més importants de larealitat econòmica. Alguns dels indicadors emprats apor-ten una capacitat explicativa limitada, però contribueixena obtenir una visió més fiable de conjunt i ajuden a situartendències generals o que afecten a aspectes concrets,amb la qual cosa el conjunt de les dades presentades per-met aconseguir una percepció prou acotada dels diferentssectors i agents que participen en l’activitat productiva.

Atès el caràcter periòdic d’aquesta publicació, que esmanté des de l’any 1996, s’ha seguit el criteri de donar elmàxim de continuïtat a la informació tractada, de maneraque, amb l’ajut dels anuaris corresponents a exercicis pre-cedents, permeti obtenir una perspectiva temporal moltmés prolongada de la que ofereix aquest número concret.D’altra banda, aquest criteri de continuïtat tampoc noresulta contradictori amb la incorporació, sempre que haestat possible, de nova informació disponible que perme-ti ampliar i millorar el conjunt de dades estadístiques pre-existent. Igualment, s’inclou en cada epígraf una referèn-cia a les modificacions normatives més destacades ques’han registrat durant l’any 2003 i que afecten als diversostemes tractats.

34


II.1 - La població L’estudi de la població d’un país aporta elements dereferència imprescindibles relacionats amb aspectes moltdispars de l’anàlisi econòmica, tant els que fan referènciaa la participació en la creació de riquesa i en la percepciói redistribució de les rendes, com pel que fa a altres qües-tions concernents a l’actuació del sector públic en eldesenvolupament de les seves funcions. La informacióreferent a l’estructura d’edats i sexe de la població, a lesseves característiques quantitatives i qualitatives, al nivellde formació, etc. i a l’evolució d’aquests aspectes consti-tueix un element de referència bàsic per situar les condi-cions de desenvolupament d’una economia i per anticiparles seves expectatives futures.

El tret específic més rellevant de la població andorra-na rau, sens dubte, en l’elevada proporció de residentsamb nacionalitat estrangera i en el considerable nombrede nacionalitats presents en un volum relativament reduïtd’habitants, que conformen una societat multicultural desde fa molts anys. A això es podria afegir, des d’una pers-pectiva temporal més àmplia, la forta expansió demo-gràfica que ha registrat el país en un període de tempsrelativament curt. Aquestes característiques són el resul-tat del notable desenvolupament econòmic experimentatpel país des de finals dels anys cinquanta, que va requerirla incorporació d’un volum elevat de mà d’obra procedentde l’exterior.

Així, des dels anys cinquanta fins a començaments dela dècada dels noranta, el creixement demogràfic va seguirun ritme de notable intensitat, de manera que es va pas-sar de 5.503 habitants, l’any 1954, a 65.227 residents,l’any 1993. Això va implicar que, en aquest període, cer-tament curt en termes històrics, la població del país esmultipliqués gairebé per 12, augment demogràfic queequival a un ritme de creixement a una taxa anual acu-mulativa del 6,5% (gràfic 2.1). A partir del 1993, l’aug-

ment de la població es va alentir considerablement, demanera que entre el 1993 i el 2002 l’increment dels habi-tants del país va ser de 1.932 persones en valors absoluts,cosa que equival a un percentatge del 3% (quadre 2.1).

Això vol dir que en el període 1993-2002 el creixe-ment percentual de la població va ser menys de la meitatque la taxa anual registrada en les quatre dècades ante-riors. Tot i que, efectivament, és clarament perceptible unalentiment en el ritme d’expansió demogràfica seguidapel país després de l’any 1993, també cal dir que durant elsdarrers exercicis es va acumular una bossa de residents, ensituació pendent de regularització, que introduïa una sig-nificativa subvaloració en les xifres oficials de població.

De fet, en l’edició d’aquest anuari corresponent al’any 2002 ja se subratllava aquesta situació i s’estimavaen una xifra entre 4.000 i 5.000 persones les que es veienafectades per aquestes circumstàncies. L’aflorament d’a-quest grup de persones en les estadístiques de poblacióreferents a l’any 2003 va fer que el nombre total de resi-dents passés de 67.159 l’any 2002 a 72.320 l’any 2003,cosa que representa una variació percentual del 7,7%. Endefinitiva, doncs, es pot considerar que les dades corres-ponents al 2003 recullen una part important del creixe-ment demogràfic que ja s’havia produït en exercicis ante-riors, amb la qual cosa la tendència de fons durant elsprimers anys del segle xxi apareix significativament afec-tada per la distorsió que introdueix aquest factor. D’altrabanda, també cal tenir present que una aproximació mésprecisa a la població real de fet exigiria afegir, en determi-nats moments de l’any, els treballadors residents ambcaràcter estacional, que es pot estimar que representenentre 2.000 i 3.000 persones més a les èpoques d’activitatturística més intensa.

En tot cas, seguint l’argument esbossat abans, en unaconsideració general, es pot afirmar que, després del1993, el ritme d’expansió poblacional es va frenar sensi-


35

blement. D’acord amb les dades referents a l’any 2003,més ajustades a la situació real del país que les dels exer-cicis precedents, a la dècada 1993-2003 el creixementtotal de la població va ser del 10,9%, taxa que equival a unpercentatge anual acumulatiu de l’1,04%. Si es consideral’evolució seguida durant les darreres dècades, es constataque aquests valors representen un alentiment considerableen la dinàmica de creixement demogràfic del país durantla segona meitat del segle xx.

Així, durant la dècada dels anys seixanta, la poblacióandorrana va seguir un ritme de creixement notablementelevat, amb un increment anual acumulatiu del 8,8%, taxaque la dècada següent va experimentar una certa desacce-leració i es va situar en el 6,1%. Posteriorment, els anysvuitanta, la dinàmica d’expansió demogràfica es va mode-rar encara més i el percentatge anual acumulatiu de crei-xement es va situar en un 4,4%. En una època més recentes pot considerar que s’ha mantingut la mateixa tendèn-cia, ja que, durant el període 1991-2003, la població haaugmentat a una taxa anual de l’1,7%.

Es pot interpretar que el fort desenvolupament regis-trat per l’economia andorrana a partir dels darrers anyscinquanta i durant la dècada dels seixanta es va traduir enun moviment expansiu paral·lel de la base demogràfica.Tot i que el ritme de creixement es va anar moderant, la

taxa d’increment de la població corresponent als anys vui-tanta va revelar encara un dinamisme significatiu, mentreque a partir dels primers anys noranta –i, més concreta-ment, de l’any 1993– la tendència expansiva es va frenarconsiderablement. En definitiva, aquestes dades posen demanifest el procés de consolidació de l’estructura produc-tiva del país i l’entrada els anys noranta en una fase mésavançada de maduresa, que comporta unes necessitatsmolt més reduïdes d’incorporació de nova mà d’obra.

En el gràfic 2.2 s’ha representat l’evolució al llarg delperíode 1961-2003 de la taxa anual de creixement de lapoblació i, un cop introduït algun mecanisme de desesta-cionalització (com les mitjanes mòbils en tres anys), o bésuperposant la representació d’una funció matemàtica quereveli la tendència que segueix la sèrie de dades, es potconstatar amb claredat la progressiva disminució d’aques-ta variable. Per als darrers anys de la sèrie, però, la reaccióque s’observa en el gràfic s’ha d’interpretar amb una cer-ta cura, ja que reflecteix la regularització en la situacióadministrativa d’una quantitat significativa de residentsque es va produir l’any 2003 i, per tant, distorsiona enalguna mesura els resultats de l’últim tram. De fet, si esdistribuís l’increment registrat durant el darrer exercici dela sèrie entre els anys precedents, durant els quals es vaacumular en una gran part, la corba de tendència marca-

Quadre 2.1: Evolució de la població registrada, segons la nacionalitat. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Andorrans 18.519 19.017 19.653 20.331 21.101 21.866 22.743 23.697 24.654 25.467 26.506Estrangers 46.708 45.294 44.206 44.148 44.205 44.011 43.228 42.147 41.680 41.692 45.814

-Espanyols 30.043 29.329 28.778 28.656 28.521 28.229 27.588 26.750 26.251 26.073 27.680-Francesos 4.900 4.658 4.299 4.352 4.423 4.420 4.384 4.283 4.270 4.334 4.718-Portuguesos 7.368 7.035 6.885 6.886 6.981 7.024 6.894 6.748 6.708 6.729 8.311-Altres 4.397 4.272 4.244 4.254 4.280 4.338 4.362 4.366 4.451 4.556 5.105

Total 65.227 64.311 63.859 64.479 65.306 65.877 65.971 65.844 66.334 67.159 72.320

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre de cada any.

36


ria una situació de relativa estabilització en el creixementdemogràfic dels darrers anys noranta i els primers del nousegle.

Així doncs, el fort impacte que es va derivar l’any2003 del procés de regularització administrativa de lesinscripcions apareix com el fet més destacat de l’exercici,pel que fa a les dades de població, i explica l’elevada taxade creixement demogràfic corresponent a aquell any, lamés alta amb diferència des del 1991. D’altra banda, comes veurà a continuació, aquest fet ha tingut repercussionsapreciables en altres qüestions d’interès, com la distribu-ció de la piràmide de població o la segmentació per nacio-nalitats.

Lògicament, atès el condicionant que origina lavariació de les dades, la diferenciació entre la part vegeta-tiva i la migratòria del creixement demogràfic posa demanifest que el gruix de l’increment total deriva d’aquestdarrer component. En concret, sobre un augment totaldels residents de 5.161 persones, una mica més del 90%va ser resultat del creixement migratori i del derivat de laregularització d’inscripcions (quadre 2.2 i gràfic 2.3). Laxifra absoluta del creixement migratori registrat l’any2003, que va ser de 4.661 habitants, representa el valor

màxim en tota la història del país i s’ha d’interpretar, talcom s’ha assenyalat, no com el resultat d’un movimentextraordinari de població, sinó com a conseqüència d’unprocés merament administratiu, que recull els efectesarrossegats de diversos exercicis anteriors.

Contràriament, el creixement vegetatiu, com és lògic,va mantenir l’any 2003 una pauta d’evolució molt similarals anys precedents. Evidentment, aquesta part de l’aug-ment de la població deriva de les taxes de natalitat i mor-talitat, les quals depenen de la distribució per edats i sexe,que són trets estructurals força estables de la basedemogràfica. Així, la taxa de creixement vegetatiu l’any2003 va ser del 0,74%, no massa diferent de la que s’ha-via assolit en anys anteriors, ja que entre el 1990 i el 2003aquesta variable va oscil·lar entre un valor mínim de0,71% i un màxim de 0,95%. En termes absoluts, el sal-do vegetatiu va assolir un valor de 500 persones, xifra ques’alinea amb la mitjana dels deu anys anteriors (1993-2002), que va ser de 524,4.

Com s’ha indicat abans, el procés de regularitzacióadministrativa d’una borsa acumulada important de resi-dents va repercutir significativament en les característi-ques aparents de l’estructura demogràfica del país. D’en-

Quadre 2.2: Creixement demogràfic durant l’any 2003

Població Població Variació Variació Creixement Creixement Creixement Creixementregistrada registrada població població vegetatiu vegetatiu migratori* migratori*

2002 2003 registrada (%) 2003 (%) 2003 (%)

Canillo 3.205 3.707 502 15,66 21 0,66 481 15,01Encamp 10.772 11.832 1.060 9,84 119 1,10 941 8,74Ordino 2.485 2.767 282 11,35 31 1,25 251 10,10La Massana 6.660 7.264 604 9,07 85 1,28 519 7,79Andorra la Vella 20.724 22.035 1.311 6,33 110 0,53 1.201 5,80Sant Julià de Lòria 7.785 8.313 528 6,78 59 0,76 469 6,02Escaldes-Engordany 15.528 16.402 874 5,63 75 0,48 799 5,15Total 67.159 72.320 5.161 7,68 500 0,74 4.661 6,94

*O per regularització d'inscripcions.Font: Departament de Treball.


37

trada, si es compara la piràmide de població corresponenta l’any 2003 (gràfic 2.4) amb la que resulta de representarles dades de l’any anterior, es pot constatar un clar eixam-plament de les franges centrals d’edats, mentre que lesque se situen per damunt dels 60 anys registren variacionsmolt menys significatives i les corresponents a edats infe-riors a vint anys reflecteixen també un impacte bastantmés reduït. Igualment, la variació de la població masculi-na va ser una mica superior que la de la població femeni-na: els residents de sexe masculí van augmentar en unaxifra de 2.777 (cosa que representa un increment d’un8%), mentre que les dones van créixer en un valor absolutde 2.384 persones (un 7,4% en termes relatius).

Sense entrar en una anàlisi més exhaustiva de lesdades, el creixement registrat en els trams centrals d’edatsentre l’any 2003 i el 2002 concentra la part principal de

l’augment de la població. Així, els intervals compresosentre els 20 i els 49 anys van aportar a l’increment depoblació una quantitat de 3.421 persones de l’augmenttotal de 5.161 residents (és a dir quasi les dues terceresparts, un 66,3%). La població amb edats inferiors a 20anys va experimentar un augment de 753 persones, cosaque equival al 14,6% de l’augment total de població, i elssegments de més edat, de 50 anys o més, van registrar unincrement de 987 residents, quantitat equivalent al 19,1%del creixement demogràfic total.

Resulta clar, doncs, l’impacte en l’estructura d’edatsde la població del país –i, en bastant menys mesura, en ladistribució per sexes– que s’ha derivat del procés de regu-larització administrativa, encara que, evidentment, aquestefecte sigui merament estadístic. D’aquesta manera, lesdades més recents reflecteixen una base demogràfica amb

Tendència

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

80.000

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2003

2002

70.000

Gràfic 2.1- Evolució de la població total 1960-2003

Font: Elaboració pròpia.

38


una proporció més elevada de població en els trams cen-trals (un 51,5% del total entre 20 i 49 anys l’any 2003,enfront al 50,3% l’exercici del 2002) i amb un pes unamica més reduït de la població inclosa en els trams depoblació més jove (un 19,4% del total en els trams de 0 a19 anys el 2003, enfront al 19,8% l’any anterior) o mésavançada (un 29,1% del total en els grups de 50 anys imés el 2003 i un 29,9% el 2002). Igualment la poblaciómasculina va passar de ser d’un 51,8% l’any 2002, a un52% el 2003.

Com s’ha indicat abans, la considerable diversitat denacions de procedència i l’elevat pes dels estrangers en elnombre total de residents destaquen com a característi-ques singulars de la base demogràfica del país. Tradicio-nalment, el grup de població amb nacionalitat andorranas’ha situat com el segon quant a participació en el total, demanera que els primers anys noranta aquest col·lectiu

representava una mica més del 28% dels residents delpaís. Tanmateix, a partir de l’any 1994 la proporció delsnacionals andorrans en la població total va anar creixentde manera progressiva i continuada i va superar el 30% el1995, va assolir un 36% l’any 2000 i va arribar al 37,9%l’exercici del 2002 (quadre 2.1 i gràfics 2.5 i 2.6).

En conseqüència, entre el 1993 i el 2002 aquest grupva augmentar en 9,5 punts percentuals, amb la qual cosaes va aproximar notablement a l’integrat pels nacionalsespanyols, majoritari al país des de fa dècades. Aquest fets’ha d’atribuir a les polítiques d’integració seguides per lesautoritats del país i, sobretot, a la flexibilització de lescondicions per accedir a la nacionalitat que va introduir lanormativa referent a aquest tema, especialment la Lleiqualificada de la nacionalitat de 1995, que va facilitarnotablement l’accés a aquest dret a les persones amb untemps prolongat de residència al país i als seus descen-

2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Taxa de variacióMitjana mòbil

Tendència

1962

1963

2003

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Gràfic 2.2: Taxa percentual de variació de la població total. 1962-2003

Font: Elaboració pròpia.


39

dents. Tanmateix, la dinàmica observable al llarg de qua-si una dècada d’augment de la proporció de residents ambnacionalitat andorrana es va trencar l’any 2003, tambécom a conseqüència de la incorporació a les estadístiquesde l’elevat volum de persones pendents de regularització.

Lògicament, la pràctica totalitat d’aquestes personescorrespon a individus de nacionalitat estrangera, princi-palment espanyols i portuguesos, amb la qual cosa l’efec-te sobre les xifres globals va ser d’incrementar sensible-ment el pes d’algun d’aquests grups, mentre l’augment envalors absoluts dels ciutadans andorrans, tot i que va serforça rellevant –va superar el miler de persones–, va serclarament inferior en intensitat al que van registrar la res-ta de col·lectius nacionals (quadre 2.1 i gràfic 2.5). Aixídoncs, els andorrans, per primera vegada des de l’any1991, van perdre pes en la població del país, ja que vanpassar de representar el 37,9% del total l’any 2002 al36,7% el 2003 (gràfic 2.6).

En termes relatius, l’any 2003, el conjunt dels estran-gers va augmentar un 9,9% en relació a l’exercici prece-dent, mentre que els nacionals andorrans ho van fer enuna proporció del 4,1%. El grup dels portuguesos va ser elque va experimentar un creixement més notable, que vaassolir el 23,5%, seguit de l’agrupació d’altres nacionalitats–que aplega tots els estrangers que no són espanyols, fran-cesos o portuguesos– amb un augment del 12,1%, delcol·lectiu dels francesos, amb un increment del 8,9% i delsespanyols, que van augmentar un 6,2%.

Tot i que l’increment registrat dins de cada grup és lasuma del component vegetatiu, el migratori i l’efecte esta-dístic derivat del procés de regularització d’inscripcions,sembla clar que aquest darrer factor ha incidit principal-ment en el sentit d’augmentar la proporció de portugue-sos en la població total i, en molta menys mesura, delsfrancesos i d’altres nacionalitats. De fet, si bé en valorsabsoluts van augmentar una mica més els espanyols (van

4.000 3.000 2.000 1.000 1.000 2.000 3.000 4.000

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 85

Homes Dones

0

Gràfic 2.4: Piràmide d’edats de la població andorrana. 2003

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre.

-2.000

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Creixement vegetatiu Creixement migratori

Gràfic 2.3: Creixement vegetatiu i migratori de la població.1993-2003

Font: Departament de Treball.

40


afegir 1.607 persones, enfront a 1.582 en el cas dels por-tuguesos), la proporció que representa el grup dels portu-guesos en el total va passar del 10% l’any 2002 a l’11,5%el 2003, mentre que els espanyols reduïen la seva presèn-cia des d’un 38,8% que representaven el 2002 fins a un38,3% el 2003. Els altres grups nacionals van augmentard’una manera molt més moderada tant en valors absolutscom relatius: els francesos van créixer en 384 persones(incrementant el seu pes relatiu en 7 centèsims percen-tuals) i els ciutadans que pertanyen a la resta de naciona-litats van pujar en 549, cosa que va comportar que la sevaparticipació relativa creixés en tres dècimes percentuals.

En conseqüència, encara que els canvis demogràficsobservables en l’estructura demogràfica del país l’any2003 deriven principalment de l’efecte del procés deregularització d’un grup força ampli de població i, pertant, no comporten una modificació equiparable en labase poblacional del país, configuren un panorama unamica diferent del que resultava de la interpretació de les

dades l’exercici anterior. Pel que fa a la qüestió aquí trac-tada, és a dir la distribució per nacionalitats, el tret mésrellevant és l’augment del pes relatiu que mantenen elsnacionals portuguesos en el conjunt dels residents, que escorrespon amb una evolució en sentit contrari dels dosprincipals col·lectius nacionals del país, més intensa en elcas dels andorrans –que van perdre 1,3 punts percentualsde participació relativa en la població total– i més mode-rada en el grup dels espanyols, amb una disminució decinc dècimes percentuals. La variació en la resta de grupsde nacionalitats assoleix una rellevància netament inferior.

Una de les derivacions que en resulten, quant a lacomposició per nacionalitats de la població, que reflectei-xen les dades corresponents al 2003 en comparació ambles dels anys anteriors, és el canvi en la tendència a igua-lar la participació relativa en el total que s’apreciava en elsgrups dels espanyols i els nacionals andorrans. La dinà-mica observable des de principis dels anys noranta mar-cava una línia de clara convergència entre ambdós grups,

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003AndorransEspanyols

FrancesosPortuguesos

Altres

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

%

Gràfic 2.5: Distribució de la població registrada, segons la nacionalitat. 1993-2003

Font: Quadre 2.1.

Gràfic 2.6: Distribució percentual de la població registrada,segons la nacionalitat. 1993-2003

Font: Quadre 2.1.


41

ja que els espanyols seguien un evident retrocés (van pas-sar de participar amb un 47,5% en la població total l’any1991 al 38,8% el 2002) i els andorrans mantenien unapauta de considerable augment (del 28,2% del 1991 al37,9% l’any 2002).

Aquest procés d’aproximació permetia preveure que el2003 o el 2004 el pes percentual dels dos grups nacionalstendís a igualar-se o que, fins i tot, els andorrans arribes-sin a assolir una proporció més elevada, passant a ser elcol·lectiu nacional més nombrós del país. Les modifi-cacions que introdueixen les dades estadístiques de l’any2003 van canviar aquesta tendència, de manera que elsespanyols van continuar apareixent com el grup nacionalmés nombrós, encara que es pot pensar que aquest canviés circumstancial i que en un futur pròxim la pauta man-tinguda durant els darrers deu anys es mantindrà en lamateixa línia. Això comportaria que la previsió que elsnacionals andorrans arribin a ser el grup majoritari espugui retardar algun temps però que, molt probablement,en pocs anys serà efectiva.

Previsiblement, en la distribució territorial de lapoblació també va incidir en alguna mesura el fet quemarca més la dinàmica demogràfica del país l’any 2003,és a dir la incorporació d’un grup ampli de residents derivada del procés de regularització administrativa.Evidentment, com ja s’ha remarcat anteriorment, aquestfet no modifica la realitat social andorrana, però sí queintrodueix algunes variacions en la fotografia d’aquestarealitat que transmeten les dades demogràfiques. Lesdades recollides en el quadre 2.2 permeten constatar quel’increment de la població registrat l’any 2003, en valorsabsoluts, es va concentrar a les parròquies d’Andorra la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany, que en conjuntvan afegir 3.245 persones a la seva població, cosa querepresenta el 62,9% del creixement total en el conjunt del país.

En termes percentuals, però, la parròquia de Canillova registrar l’increment més important (un 15,7%), segui-da de la d’Ordino, que va créixer un 11,4%. Contrària-ment, en valors relatius, la capital i Escaldes-Engordanyvan presentar les taxes de creixement més baixes, tot i quetambé van assolir percentatges significatius, del 5,6% i6,3% respectivament. Evidentment, malgrat que la taxade creixement vegetatiu de la població presenta disparitatsapreciables entre parròquies, les divergències en el creixe-ment total deriven principalment del saldo migratori i elresultant de la regularització d’inscripcions (quadre 2.2).

En el cas del saldo vegetatiu les diferències que esdetecten es poden atribuir a les que existeixen entre l’es-tructura d’edats de les diferents parròquies, de manera quea poblacions amb un grau més gran d’envelliment corres-pon també, com és lògic, un menor creixement vegetatiu.Pel que fa a les desigualtats en el saldo migratori, semblaraonable pensar que, seguint la tendència general de dis-tribució de la població els darrers anys, s’hagi concentrat enmajor mesura a les parròquies del nord del país, menysafectades que l’aglomerat urbà central d’Andorra la Vellai Escaldes-Engordany per problemes de congestió i per lacarestia que afecta el mercat immobiliari.

Fixant-se en la desagregació de les dades de poblaciócorresponents al 2003 per nacionalitats i parròquies, s’ob-serven algunes particularitats d’interès, com el fet que elsandorrans mantenien una presència predominant a lesparròquies d’Ordino i Sant Julià de Lòria, amb un pesrelatiu en la població netament superior a la mitjana, queera del 36,7%. En sentit contrari, aquest grup nacionalassolia un percentatge de tan sols un 23,7% a Canillo.La concentració de la població de nacionalitat espanyolaapareixia també força marcada a les parròquies centralsd’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, amb un pesrelatiu que en el primer cas era del 43,5% i en el segonsuperava lleugerament el 42% (quadre 2.3).

42


En canvi, la població portuguesa mantenia un pespercentual a totes les parròquies no massa diferent del queassolia a escala nacional, amb dues excepcions, Encamp,amb una densitat comparativament elevada, i Ordino,amb una presència relativament reduïda. Entre la resta denacionalitats, la presència de ciutadans francesos assoliauna proporció clarament superior a la mitjana a les parrò-quies de Canillo i Encamp, mentre que els britànics es

concentraven principalment a les parròquies de la Massa-na, Canillo i Ordino.

Com s’ha avançat, els darrers anys s’aprecia en la dis-tribució parroquial de la població una dinàmica clara isostinguda de pèrdua de pes demogràfic de l’aglomeraturbà central que integren Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Com s’ha vist, els efectes de l’increment depoblació derivats del procés de regularització de residents

Quadre 2.3 : Població registrada a Andorra, per parròquies i nacionalitats. 2003

Andorra Sant Julià Escaldes-Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

Andorrans 878 4.013 1.294 2.596 8.349 3.708 5.668 26.506Estrangers 2.829 7.819 1.473 4.668 13.686 4.605 10.734 45.814

-Espanyols 1.388 3.842 864 2.093 9.274 3.093 7.126 27.680-Francesos 602 1.587 223 559 842 281 624 4.718-Portuguesos 381 1.773 129 837 2.312 839 2.040 8.311-Britànics 202 49 94 446 59 92 54 996-Altres europeus 138 200 81 322 226 111 173 1.251-Americans 36 57 22 98 157 46 118 534-Asiàtics 2 40 2 20 240 2 159 465-Africans 8 103 4 5 224 31 117 492-Australians 7 2 8 20 5 – 2 44-Indeterminat 65 166 46 268 347 110 321 1.323

Total 3.707 11.832 2.767 7.264 22.035 8.313 16.402 72.320

Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre del 2003.

Quadre 2.4: Evolució de la població per parròquies. 1993-2003

Andorra Sant Julià Escaldes-Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1993 2.311 10.184 1.726 5.526 22.821 7.418 15.241 65.2271994 2.433 10.099 1.722 5.530 21.807 7.551 15.169 64.3111995 2.430 9.360 1.835 5.544 21.984 7.446 15.260 63.8591996 2.518 9.800 1.931 5.785 21.721 7.542 15.182 64.4791997 2.645 10.163 2.098 5.874 21.630 7.637 15.259 65.3061998 2.691 10.385 2.184 6.092 21.513 7.623 15.389 65.8771999 2.706 10.595 2.283 6.276 21.189 7.623 15.299 65.9712000 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.8442001 3.014 10.627 2.366 6.375 20.787 7.646 15.519 66.3342002 3.205 10.772 2.485 6.660 20.724 7.785 15.528 67.1592003 3.707 11.832 2.767 7.264 22.035 8.313 16.402 72.320

Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre de cada any.


43

l’any 2003 semblen haver contribuït a reforçar aquestatendència, ja que els augments més moderats en les xifresd’habitants, en termes relatius, es van produir al nucliAndorra la Vella i Escaldes-Engordany i els més volumi-nosos a les parròquies del nord del país.

Com a conseqüència d’això, tot i que l’any 2003 lacapital va guanyar 1.311 habitants i Escaldes-Engordanyuns altres 874, la seva participació percentual en la pobla-ció total del país va experimentar un descens, ja que la res-ta de parròquies va registrar un creixement demogràficcomparativament més intens (quadre 2.4 i gràfics 2.7 i2.8). En concret, Andorra la Vella va passar d’acollir el30,9% de la població l’any 2002 a absorbir un percentat-ge del 30,5% l’exercici del 2003 i Escaldes-Engordany vapassar d’una participació del 23,1% al 22,7%. Per tant, elconjunt de l’aglomerat urbà integrat per les dues parrò-quies representava un 53,2% de la població nacional l’any

2003, mentre que l’exercici precedent acollia un percen-tatge d’un 54%.

Aquesta pèrdua de pes demogràfic del nucli centraldel país va ser compensada per l’increment de la resta deparròquies, amb l’excepció de Sant Julià de Lòria, encaraque en proporcions quelcom diferents. La pujada més sig-nificativa va correspondre a les parròquies de Canillo id’Encamp, la primera de les quals va augmentar en 3,6dècimes percentuals la seva participació en la població delpaís, mentre que la segona ho feia en una quantitat de 3,2dècimes percentuals. Per la seva banda, Ordino i la Mas-sana van incrementar el seu pes demogràfic relatiu d’unamanera bastant similar, en 1,3 dècimes en el primer cas ien 1,2 dècimes en el segon.

En una visió més prolongada en el temps, la tendèn-cia descendent és molt perceptible en el cas d’Andorra la Vella i bastant més suau i moderada per a Escaldes-

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Andorra la VellaSant Julià de LòriaEscaldes-Engordany

OrdinoLa Massana

CanilloEncamp

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20020%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2003

Andorra la VellaEscaldes-Engordany

OrdinoLa MassanaSant Julià de Lòria

CanilloEncamp

Gràfic 2.7: Evolució de la població per parròquies. 1993-2003

Font: Quadre 2.4.

Gràfic 2.8: Distribució percentual de la població per parròquies. 1993-2003

Font: Quadre 2.4.

44


Engordany i, en sentit contrari, l’evolució a l’alça resultamés evident en els casos de la Massana i Canillo. Així, enel període 1993-2003, Andorra la Vella va perdre 4,5punts percentuals de participació en la població del país iEscaldes-Engordany únicament 7 dècimes percentuals,mentre que la Massana guanyava 1,6 punts percentuals, lamateixa quantitat que Canillo. També Ordino va aug-mentar sensiblement el seu pes demogràfic en el mateixperíode –en 1,2 punts percentuals– així com Encamp –envuit dècimes percentuals–. Sant Julià de Lòria apareixcom la parròquia que segueix un procés de creixementdemogràfic més similar a la mitjana nacional, de maneraque la seva participació percentual en la població totalmanté una considerable estabilitat i s’ha desviat molt pocd’una proporció de l’11,5% durant els darrers quinze anys(gràfic 2.8).

Per tant, les parròquies que integren el nucli centraldel país segueixen una pauta recessiva pel que fa al seu pesdemogràfic, com a conseqüència dels problemes de con-gestió, de l’escassetat de sòl, dels elevats preus en el mer-cat immobiliari i de la competència entre els diversos usosper a la utilització de l’espai. Aquests problemes afecten enmajor mesura a Andorra la Vella que a Escaldes-Engor-dany, a tenor de l’evolució que revelen les dades, però caltenir en compte que una part considerable del territorid’ambdues parròquies integra a efectes funcionals unaglomerat urbà únic afectat per problemes similars. Enconjunt, l’agregat Andorra la Vella i Escaldes-Engordanyva passar d’absorbir el 58,4% de la població l’any 1993 amantenir un pes del 53,2% l’exercici del 2003.

Com s’ha dit, el procés de desconcentració de lapoblació s’ha canalitzat bàsicament cap a les parròquiesdel nord, que han mostrat els darrers anys un dinamismemés acusat. Així, Canillo, Encamp, Ordino i la Massana,que l’any 1993 acollien en conjunt el 30,3% dels habi-tants del país, el 2003 havien passat a absorbir un 35,4%.

El procés de redistribució territorial de la població des del’aglomerat urbà central cap a les parròquies perifèriques,especialment les del nord del país, s’evidencia en l’evolu-ció del nombre absolut d’habitants en cada cas. D’aques-ta manera, entre el 1993 i el 2003 la població del conjuntintegrat per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany vaaugmentar en tan sols 375 persones (com a conseqüènciade l’aportació positiva d’Escaldes-Engordany, ja que lacapital va perdre 786 habitants), mentre que la resta deparròquies va augmentar el seu nombre de residents en6.718 persones, amb un creixement especialment intensen els casos de Canillo i Ordino, en termes relatius, i de laMassana i Encamp, en valors absoluts.

En síntesi, doncs, es pot assenyalar com el fet mésrellevant per a l’exercici del 2003 el considerable augmentregistrat en les xifres de la població, derivat fonamental-ment del procés de regularització administrativa d’unabossa de residents acumulada en anys anteriors. L’elevadaxifra d’habitants que va aportar aquest procés a les esta-dístiques de població va tenir efectes significatius endiversos aspectes de l’estructura demogràfica del país,encara que, òbviament, aquests efectes –merament esta-dístics– no modifiquen la realitat del país, sinó que pro-porcionen una imatge més ajustada d’aquesta realitat.

En funció d’això, les dades més recents proporcionenuna fotografia del país amb una població concentrada enmajor mesura en les franges d’edat centrals de la piràmi-de demogràfica, especialment en els trams més madurs.Igualment s’observa que, malgrat el considerable incre-ment de pes relatiu del grup dels nacionals andorrans ques’ha registrat els darrers exercicis, l’any 2003 aquestcol·lectiu encara es trobava per sota del grup dels espa-nyols, mentre que el dels portuguesos havia augmentatsensiblement la seva participació. Pel que fa a la distribu-ció territorial, es detecta una continuïtat en la tendència ala desconcentració de la població que comporta una pèr-


45

dua de pes de l’aglomerat urbà central i una major acu-mulació d’habitants a les parròquies del nord. Aquestatendència sembla haver estat reforçada com a conseqüèn-cia d’incorporar a les estadístiques aquells residents quevan regularitzar la seva situació.

II.2 - Activitat econòmica i mercat de treballCom a aproximació inicial a l’evolució seguida per l’eco-nomia andorrana, sembla pertinent valorar la dinàmicaque revelen un conjunt d’indicadors de caràcter general,els quals permeten captar el comportament d’algunsaspectes clau relatius a aquest tema, com l’ocupació, lesremuneracions dels assalariats, el nombre d’unitats d’acti-vitat, el consum, els preus, etc. En aquest sentit, una de lesdades que pot ser més significativa de l’evolució general del’activitat econòmica i de la dinàmica comparada delsdiferents sectors productius és la que reflecteix el nombrede treballadors afiliats a la Seguretat Social en cadascund’aquests sectors4.

Malgrat que aquesta informació incorpora alguneslimitacions per a l’anàlisi de la base productiva del país,constitueix un punt de partida d’interès per començar asituar el pes relatiu dels diferents sectors i per captar lesseves pautes de transformació. Evidentment, aquestesdades únicament reflecteixen la major o menor absorcióde mà d’obra per part de les diverses branques d’activitat,cosa que no permet una associació immediata amb elvalor de la producció o amb l’aportació al pib en cada cas,ateses les importants diferències quant a productivitat queexisteixen entre sectors. Tot i això, es pot considerar quel’estructura sectorial de la població treballadora propor-

ciona una primera noció aproximada del pes relatiu quecorrespon als diferents sectors d’activitat. Igualment,podria servir de base per estimar la distribució sectorialdel pib, introduint algunes hipòtesis en relació a la pro-ductivitat de cada branca.

Cal indicar que les estadístiques disponibles per a l’exercici del 2003 relatives a aquest tema incorporen unadiferència rellevant respecte a totes les que fan referènciaa períodes anteriors. En efecte, la Caixa Andorrana deSeguretat Social (cass) va introduir a partir de gener del2003 un nou procediment de segmentació d’activitats,adaptat al sistema de Classificació d’activitats econòmi-ques d’Andorra (caea-99)5, que impossibilita una com-paració detallada per sectors de les dades del darrer exer-cici de la sèrie amb les dels anys precedents. Aquesta novaclassificació, que segueix les pautes aplicades generalmentals països de la ue, difereix considerablement de la quehavia utilitzat tradicionalment la cass, de manera que noés factible establir equivalències entre els dos criteris desegmentació. Això comporta que les dades corresponentsal 2003 no es puguin comparar sector per sector amb lesde la sèrie anterior i solament permetin comparacionsglobals o referents a activitats molt concretes6.

La dada global dels afiliats a la cass, com a valormitjà de l’any 2003, va assolir una quantitat de 39.372persones, la qual cosa representa un increment de 1.856afiliats en relació a l’any anterior, és a dir d’un 4,9% en termes relatius. Evidentment, aquest augment es pot con-siderar prou acceptable, especialment si es considera lasituació general de baix creixement econòmic i l’ocupacióque va travessar l’economia europea de manera força

4. Aquestes dades no corresponen amb exactitud ni a la població ocupada total ni a la població assalariada, ja que, a més dels treballadors assalariats, inclouen un nombre indeter-minat de professionals liberals, empresaris, treballadors autònoms i altres afiliats. En tot cas, es pot admetre que constitueix una aproximació acceptable a la població ocupada.

5. Classificació creada per decret del 27 d’octubre de 1999 (BOPA núm. 11067, de 15-11-1999).

6. La classificació emprada fins al 2003 per la CASS s’inclou com a annex al final d’aquest apartat.

46


generalitzada el 2003. Si la comparació s’efectua amb elsvalors de la mateixa variable en anys anteriors, el ritme decreixement assolit el 2003 va ser idèntic al registrat l’any2001, però clarament superior al de l’exercici del 2002,que va ser del 3,7% (quadre 2.5).

D’altra banda, encara que entre l’any 1998 i el 2000 elnombre d’afiliats a la cass augmentés a un ritme anualdel 5,8%, durant els anys anteriors va seguir una pautamolt més moderada, de manera que, per exemple, eltrienni 1994-1996 aquesta variable va créixer amb per-centatges compresos entre el 2,4% i el 2,8% i el 1997 vapujar un 3,6%. És a dir, el ritme de creixement de l’ocu-pació es va accelerar apreciablement entre els anys 1998 i2000, en relació als exercicis precedents, i el trienni 2001-2003 va seguir un ritme una mica més moderat, amb elvalor més baix registrat l’any intermedi del període.

Per tant, com a aproximació a l’evolució de l’ocupació,

les dades d’afiliació a la seguretat social de l’any 2003revelen una dinàmica relativament favorable, ja que unataxa de creixement propera al 5% supera significativa-ment els resultats aconseguits per les economies europeesamb un millor comportament i, en comparació amb anysanteriors, no és massa inferior a les que es van assolir enels moments de major creixement de la dècada dels anysnoranta.

El canvi de criteri introduït dins la classificació secto-rial l’any 2003 impedeix qualsevol comparació més deta-llada, ja que, tal com s’ha assenyalat, la segmentació peractivitats dóna com a resultat explotacions que no sóncompatibles ni es poden homogeneïtzar amb les dadesd’anys anteriors. Per tant, no és viable, amb la informaciódisponible, valorar en quina mesura l’impuls que s’apreciaen la creació d’ocupació deriva principalment de determi-nades activitats o és generalitzable al conjunt de les bran-

Quadre 2.5: Nombre de treballadors per sectors d’activitat. 1993-2003 (valor mitjà anual)

Sector 1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%)

Primari 176 0,68 168 0,63 174 0,64 192 0,68 199 0,68 195 0,63 172 0,53Indústries primàries 510 1,97 504 1,89 492 1,80 495 1,76 497 1,71 495 1,61 524 1,61Construcció 2.557 9,86 2.574 9,65 2.459 9,00 2.448 8,72 2.572 8,84 2.833 9,20 3.083 9,46Annexos de la construcció 2.029 7,82 2.042 7,65 2.114 7,74 2.150 7,66 2.127 7,31 2.199 7,14 2.351 7,21Indústries de transformació 847 3,26 761 2,85 751 2,75 738 2,63 756 2,60 721 2,34 670 2,06Garatges 367 1,41 395 1,48 390 1,43 403 1,44 409 1,41 441 1,43 454 1,39Comerç d'alimentació 1.249 4,81 1.248 4,68 1.252 4,58 1.270 4,52 1.260 4,33 1.285 4,17 1.346 4,13Comerç turístic 5.392 20,78 5.300 19,86 5.293 19,38 5.348 19,05 5.570 19,15 5.887 19,12 6.281 19,27Serveis 2.732 10,53 2.866 10,74 3.020 11,06 3.173 11,30 3.338 11,48 3.544 11,51 3.902 11,97Hoteleria 3.595 13,86 3.705 13,89 3.957 14,49 4.097 14,60 4.210 14,47 4.546 14,77 4.741 14,55Serveis turístics 680 2,62 757 2,84 806 2,95 882 3,14 917 3,15 1.054 3,42 1.072 3,29Organismes financers i assegurances 1.259 4,85 1.266 4,74 1.263 4,62 1.254 4,47 1.276 4,39 1.328 4,31 1.339 4,11Professions liberals 507 1,95 505 1,89 522 1,91 547 1,95 620 2,13 669 2,17 711 2,18Administració 2.520 9,71 3.046 11,42 3.274 11,99 3.452 12,30 3.636 12,50 3.834 12,45 4.028 12,36Altres 1.526 5,88 1.546 5,79 1.547 5,66 1.622 5,78 1.701 5,85 1.756 5,70 1.915 5,88

Total 25.946 100,00 26.683 100,00 27.314 100,00 28.071 100,00 29.088 100,00 30.787 100,00 32.589 100,00

Font: CASS.* La desagregació sectorial presentada per a l’exercici del 2003 segueix la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació sectorial fins al 2002, vegeu l’annex de la pàgina 58.


47

ques productives. Evidentment, la tendència històricaregistrada durant els anys noranta i els primers del nousegle permet suposar que va existir alguna asimetria en eldinamisme dels diferents sectors, però no permet con-trastar-ho mínimament.

Únicament es pot afegir una consideració respecte alpes relatiu que aquestes dades atorguen als principals sec-tors d’activitat. Així, l’agrupació que inclou tot tipus decomerç i els establiments de reparació de vehicles desta-cava clarament com el sector amb un pes més important,ja que aplegava el 28,2% dels afiliats a la cass, seguidapels treballadors de la construcció i de l’hoteleria, quesumaven un 14,9% i un 13,7% més respectivament. D’al-tra banda, l’Administració pública apareixia després delssectors enumerats amb una participació del 9,2% en laxifra d’afiliats i, a continuació, se situaven les activitatsimmobiliàries i de lloguer, amb un 8,5%, mentre que la

resta de sectors mantenien participacions inferiors al 5%del total. Cal dir que el pes relatiu en l’afiliació a l’Admi-nistració pública per a l’any 2003 és sensiblement inferioral dels anys anteriors de la sèrie, com a conseqüència del fet que una part considerable de les activitats que s’hi incloïen anteriorment resten desagregades en dife-rents sectors, com la sanitat, l’educació o altres serveissocials

El mateix problema que amb les dades d’afiliacióexisteix amb les que fan referència al nombre d’unitatsempresarials. Aquesta informació, que es recull en el qua-dre 2.6, presenta un caire positiu totalment similar a lesxifres referents a l’afiliació, ja que l’any 2003 es va regis-trar una taxa de creixement en aquest indicador del 4,9%,és a dir el mateix percentatge que en la variable anterior.Igualment, es constata que aquesta taxa supera sensible-ment la que es va assolir l’any 2002 (el 2,5%) i se situa

2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) Sector* 2003 (%)

161 0,47 143 0,39 132 0,35 Primari 134 0,34522 1,51 523 1,44 521 1,39 Indústries manufactureres 1.573 4,00

3.140 9,10 3.172 8,77 3.224 8,59 Producció i distribució dénergia elèctrica 156 0,402.651 7,69 2.826 7,81 3.002 8,00 Construcció 5.862 14,89

648 1,88 679 1,88 666 1,78 Comerç i reparació de vehicles de motor 11.087 28,16449 1,30 461 1,27 475 1,27 Hoteleria 5.393 13,70

1.410 4,09 1.443 3,99 1.466 3,91 Transport.Emmagatzematge i comunicacions 1.496 3,806.673 19,35 6.888 19,03 7.057 18,81 Sistema financer 1.455 3,704.254 12,33 4.666 12,89 4.987 13,29 Activitats immobiliàries i de lloguer 3.334 8,474.914 14,25 5.185 14,33 5.410 14,42 Administració pública i seguretat social 3.620 9,191.180 3,42 1.265 3,50 1.323 3,53 Educació 565 1,431.416 4,11 1.529 4,22 1.537 4,10 Activitats sanitàries i veterinàries 1.182 3,00

759 2,20 810 2,24 857 2,28 Altres activitats socials i de serveis prestats 1.946 4,944.275 12,39 4.508 12,45 4.749 12,66 Llars que ocupen personal domèstic 1.101 2,802.041 5,92 2.096 5,79 2.110 5,62 Organismes extraterritorials 7 0,02

Treball domèstic a la comunitat 207 0,53Declarant voluntari sense activitat 256 0,65

34.493 100,00 36.193 100,00 37.516 100,00 Total 39.372 100,00

48


més propera al valor mitjà corresponent al període 1994-2001, que va ser una mica superior al 5%.

Des d’aquest punt de vista, doncs, es pot interpretarque la xifra d’unitats empresarials actives va mostrar undinamisme significatiu, en general, encara que no siguipossible realitzar una valoració més afinada a partir de lainformació disponible. En tot cas, cal considerar que lacreació d’empreses ve condicionada principalment per lesexpectatives dels agents respecte a l’evolució previsible delseu entorn econòmic, amb la qual cosa es podria pensarque la percepció dels empresaris l’any 2003 i la confiançaen les possibilitats d’una recuperació sòlida a curt terminivan millorar en relació a l’exercici precedent.

Si es compara l’evolució de les dues variables citades,és a dir el nombre d’afiliats a la cass i d’unitats empresa-rials actives, el creixement paral·lel d’ambdós indicadors técom a repercussió evident el manteniment en xifres idèn-tiques de la dimensió mitjana de les empreses. Aquestaràtio presenta tradicionalment un valor molt modest –elsanys 2002 i 2003, de 5 treballadors per empresa– derivat

de la forta atomització empresarial que caracteritza labase econòmica del país i de la reduïda presència d’unitatsd’una certa envergadura. Lògicament, aquest indicadormanté una considerable estabilitat, ja que la dimensiómitjana de les unitats d’activitat constitueix un tret es-tructural de les economies que únicament registra varia-cions lentes al llarg del temps.

L’evolució apreciable els darrers anys va ser a un aug-ment molt moderat del nombre mitjà de treballadors perempresa, de manera que el període 1997-2003 va passarde 4,82 a 5,02. Durant els anys anteriors, però, va seguirla tendència contrària i, a més, amb una intensitat bastantmés acusada, ja que entre el 1990 i el 1997 el nombred’empreses va créixer a un ritme més viu que el nombred’afiliats (gràfics 2.9 i 2.11). Com a conseqüència, en l’in-terval citat, la dimensió mitjana del conjunt de les empre-ses andorranes va passar de 6,19 treballadors per unitatd’activitat a 4,82. En tot cas, com s’ha dit, la figura de lapetita empresa és clarament la més dominant en la baseeconòmica del país, cosa que posa de manifest el fet que,

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2003

Gràfic 2.10: Evolució de les noves matriculacions a la CaixaAndorrana de Seguretat Social. 1970-2003

Font: CASS.

26.000

28.000

30.000

32.000

34.000

36.000

40.000

Nombre treballadors Nombre empreses

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20024.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

8.000

Nombretreballadors

Nombreempreses

7.500

2003

38.000

Gràfic 2.9: Evolució de la xifra total d'empreses i d'actius afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 1993-2003

Font: CASS.


49

de les 7.837 empreses que operaven el mes de desembrede 2003, solament 52 ocupaven més de 100 treballadors,mentre que 7.061 tenien entre 1 i 10 treballadors.

Tanmateix, aquest darrer resultat està condicionat enbona part pel sector d’activitat del personal ocupat en elservei domèstic, ja que l’any 2003 aquest sector incloïa2.687 empresaris que donaven ocupació a entre 1 i 5 per-sones, cosa que representa el 42,3% d’aquest segmentd’unitats d’activitat i el 34,3% del total. A banda d’això, ladimensió mitjana més alta, amb una àmplia diferència,corresponia a l’Administració pública i, a continuació,apareixia el sector financer, amb un valor de 22,4 treba-lladors per unitat d’activitat. Seguien en importància elsector de la producció i distribució d’energia elèctrica, pocrellevant quantitativament, i el d’establiments educatius.

Els sectors amb més pes específic de l’economiaandorrana, el comerç i l’hoteleria, d’acord amb les dadescorresponents a l’any 2003, presentaven una dimensiómitjana quasi idèntica, de 7,6 treballadors per unitat d’ac-tivitat, amb una diferència entre ells de tan sols alguns

centèsims. La construcció i les indústries manufactureres,tot i que assolien una grandària una mica major, tampocsuperaven de gaire els valors citats, ja que se situaven enxifres de 9,9 i 9,1 treballadors per unitat d’activitat, res-pectivament.

Un altre indicador elaborat per la mateixa font queels anteriors és el nombre de noves matriculacions a laSeguretat Social, que després d’un fort moviment deretrocés l’any 1993 havia seguit una dinàmica alcista sos-tinguda fins a l’exercici del 2002. Tot i això, el trienni2000-2002 les noves matriculacions a la cass havienexperimentat una certa estabilització, que l’any 2003 esva trencar amb un moviment a la baixa (gràfic 2.10). Enqualsevol cas, malgrat que aquest indicador reflecteixi unarigidesa més gran en els processos de contractació de treballadors i, per tant, pugui anticipar una tendència auna creació inferior de llocs de treball en un futur pròxim,les dades del nombre d’afiliats referents a l’exercici del2003 no incorporen encara aquest tipus d’efecte, com s’havist abans.

Tendència

-6,0-4,0-2,00,02,04,06,08,0

10,012,014,016,0

1972

1974

1976

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

1970

1971

1973

1975

1977

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

Gràfic 2.12: Variació en el nombre de locals d’activitat.1970-2003 (en percentatge respecte a l’any anterior)

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura,diversos números). Departament de Comerç.

20031993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

100

110

120

130

140

150

160

170

180

200

Nombre treballadorsNombre empreses

190

Gràfic 2.11: Evolució del nombre d’empreses i del nombre de treballadors en números índex. 1993-2003 (1990=100)

Font: CASS.

50


Una informació complementària que apunta també auna direcció similar a les dades comentades, del nombred’unitats empresarials i de treballadors afiliats, és la quecomptabilitza el nombre de llicències i de locals d’activi-tat (quadre 2.7). Així, la xifra total de locals d’activitat vaaugmentar un 3% durant l’any 2003, percentatge sensi-blement superior a la taxa de creixement que va assoliraquest indicador l’exercici precedent –que va ser del’1,7%– i que també va superar la registrada en anys ante-riors, ja que, per exemple, el període 1997-2001 el per-centatge mitjà de creixement del nombre de locals d’acti-vitat va ser del 2,7%.

Tanmateix, la dinàmica seguida per la taxa de variaciódel nombre de locals d’activitat al llarg de les tres darreresdècades mostra una tendència decreixent clara des deprincipis dels anys setanta fins als primers noranta i unapauta de creixement suau a partir d’aleshores (gràfic2.12). En definitiva, això seria expressiu del grau relativa-ment avançat de maduresa que va assolir la base econò-mica del país els primers anys noranta, que comporta unmenor ritme de renovació en els locals d’activitat. Peraltra banda, l’evolució del saldo net entre altes i baixes de

llicències i de locals d’activitat presenta també una evolu-ció prou favorable per a l’any 2003 (quadre 2.7). Si s’ob-serva la dinàmica seguida per ambdues variables al llargdels darrers vint-i-cinc anys es pot apreciar un clarparal·lelisme, especialment si es consideren els valors dela sèrie amb algun mecanisme de desestacionalització,com la representació de les mitjanes mòbils (gràfics 2.13i 2.14).

Si es valoren les dades dels moviments de llicènciesd’activitat d’una manera més detallada, es detecta un grauelevat de concentració en quatre sectors: en primer lloc, enel comerç turístic, seguit a considerable distància pel deserveis, comerç d’alimentació i hoteleria. La construcció iles activitats annexes afegeixen també en conjunt unaquantitat que se situaria com la següent en importància,després de les quatre citades. Les dades corresponents aaquest indicador per a l’any 2003 revelen un dinamismeconsiderable del sector dels serveis, en el qual el nombrede llicències d’activitat va augmentar un 7,5%, així com enel sector de la construcció i les activitats annexes, ambincrements del 5,6% i del 6,1% respectivament. La bran-ca que va registrar un creixement més important en termes

Nombre localsMitjana mòbil

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1989

1990

1991

1992

1994

1995

1996

1997 19

9819

9920

0020

01

2003

2002

-350

-250

-150

-50

50

150

250

350

1993

1988

0

-400

-200

0

200

400

600

Nombre llicènciesMitjana mòbil

1993

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2003

2002

Gràfic 2.13: Saldo d’altes i baixes en locals d’activitat i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2003

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç.

Gràfic 2.14: Saldo d’altes i baixes de llicències d’activitat i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2003

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç.


51

relatius, però, va ser la dels serveis turístics, amb una taxade l’11,1% (quadre 2.7).

Els tres sectors més importants en l’economia delpaís, a més del de serveis, es van situar a un valor inferioral creixement mitjà, que va ser del 3,3% (per tant, unamica superior al que va assolir el nombre de locals actius).Així, les llicències d’activitat corresponents al sector del’hoteleria van experimentar un augment del 2,4%, les delcomerç d’alimentació un 2% i les incloses en el comerçturístic un 1,8%. D’acord amb aquestes dades, es potinterpretar que els sectors més lligats a la demanda inter-na –com els serveis i la construcció, encara que tambésiguin impulsats per la demanda exterior– van mantenirun major dinamisme durant l’any 2003 que els que estanvinculats a la demanda que generen els visitants externs.

De tota manera la interpretació d’aquesta informaciós’ha de fer amb una certa cautela, ja que un local d’activi-

tat pot operar amb diverses llicències i, d’altra banda, lesaltes o baixes de locals poden correspondre a unitats dedimensió molt dispar, amb la qual cosa l’impacte de cadamoviment sobre el conjunt del sector i sobre la totalitat del’economia pot diferir notablement, segons es tracti de lacreació o la destrucció d’una empresa més o menys gran.S’ha d’entendre, per tant, que aquestes dades tenen unvalor principalment indicatiu de tendències generals.

L’evolució de les remuneracions salarials i dels preusaporta igualment una informació d’interès respecte a lamarxa de l’economia, ja que proporciona elements dereferència importants en relació a les rendes obtingudespels treballadors en els diferents sectors d’activitat i res-pecte a les variacions en el poder adquisitiu del conjuntdels ingressos. Pel que fa a la primera d’ambdues varia-bles, les dades recollides en el quadre 2.8 i en el gràfic2.15 permeten apreciar que el salari mitjà percebut pels

Quadre 2.6: Nombre d’empreses per sector d’activitat. 2000-2003

Sector 2000 2001 2002 Sector* 2003

Primari 90 84 80 Primari 76Indústries primàries 53 58 61 Indústries manufactureres 173Construcció 192 205 207 Producció i distribució dénergia elèctrica 7Annexes construcció 401 429 430 Construcció 594Indústries de transformació 53 53 65 Comerç i reparació de vehicles de motor 1.451Garatges 88 93 101 Hoteleria 712Comerç d'alimentació 250 261 258 Transport. Emmagatzematge i comunicacions 190Comerç turisme 865 884 898 Sistema financer 65Serveis 764 793 801 Activitats immobiliàries i de lloguer 628Hosteleria 648 690 703 Administració pública i seguretat social 26Serveis turisme 75 93 103 Educació 38Organismes financers/Companyies 90 93 95 Activitats sanitàries i veterinàries 141Professions liberals 250 262 269 Altres activitats socials i de serveis prestats 312Administració 58 64 60 Llars que ocupen personal domèstic 2.702Varis 3.017 3.231 3.343 Organismes extraterritorials 4

Treball domèstic a la comunitat 480Declarant voluntari sense activitat 238

Total 6.894 7.293 7.474 Total 7.837

Font: CASS. Dades el desembre de cada any.* La desagregació sectorial presentada per a l’exercici del 2003 segueix la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació sectorial fins al 2002, vegeu l’annex de la pàgina 58.

52


treballadors va experimentar un creixement del 4,8% entermes nominals durant l’any 2003. Aquest increment,tot i ser prou significatiu, va ser mig punt percentual infe-

rior al que aquesta variable havia registrat l’any anterior.Tanmateix, si es corregeixen les taxes nominals de

creixement dels salaris en funció de la inflació registrada

Quadre 2.7: Nombre de llicències d’activitat i moviment d’altes i baixes per sectors; nombre total i moviment de locals. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Altes 3 2 1 2 1 3 5 9 6 6 3Primari Baixes -2 - - - - - -1 -3 -2 -2 -1

Total 6 8 9 11 12 13 17 23 27 31 33Altes 18 23 14 18 17 17 22 21 20 23 15

Indústries primàries Baixes -46 -19 -13 -15 -20 -14 -12 -17 -12 -16 -16 Total 169 173 173 174 174 170 180 184 192 199 198Altes 37 29 38 26 25 36 39 44 31 50 52

Construcció Baixes -61 -37 -33 -27 -36 -16 -20 -15 -12 -23 -25 Total 384 376 381 380 369 386 405 434 453 480 507Altes 57 69 44 43 44 59 68 117 83 87 119

Annexos de la construcció Baixes -55 -66 -29 -27 -49 -33 -37 -61 -55 -57 -77 Total 510 513 523 539 533 549 580 636 664 694 736Altes 58 56 39 52 59 58 56 78 53 50 56

Indústries de transformació Baixes -59 -50 -30 -47 -49 -43 -33 -56 -46 -46 -56 Total 464 470 488 493 503 510 533 555 562 566 566Altes 168 244 215 218 212 279 185 125 154 200 158

Comerç d’alimentació Baixes -314 -182 -156 -192 -201 -207 -146 -112 -150 -136 -118 Total 1.711 1.773 1.830 1.852 1.862 1.870 1.909 1.922 1.926 1.990 2.030Altes 318 366 313 318 327 356 266 398 346 450 445

Comerç turístic Baixes -430 -313 -274 -311 -320 -274 -246 -355 -299 -375 -387 Total 2.835 2.888 2.958 2.973 2.983 2.989 3.009 3.052 3.099 3.174 3.232Altes 166 180 200 189 183 221 172 251 249 236 400

Serveis Baixes -267 -141 -120 -122 -182 -127 -106 -129 -147 -186 -242 Total 1.520 1.559 1.640 1.712 1.708 1.767 1.833 1.955 2.057 2.107 2.265Altes 196 206 214 128 175 186 121 192 181 238 178

Hoteleria Baixes -205 -169 -150 -166 -176 -139 -156 -153 -154 -196 -136 Total 1.642 1.679 1.743 1.704 1.702 1.687 1.652 1.691 1.718 1.760 1.802Altes 3 10 9 8 11 13 2 17 27 31 24

Serveis turístics Baixes -25 -8 -6 -9 -5 -6 -4 -13 -19 -22 -12 Total 61 63 78 77 83 89 87 91 99 108 120Altes 38 52 31 28 37 46 55 18 13 15 4

Organismes financ. i asseg. Baixes -34 -28 -28 -26 -27 -27 -26 -3 -3 -9 -7 Total 334 358 361 363 384 401 430 445 455 461 458

Altes 1.062 1.237 1.118 1.034 1.091 1.275 991 1.270 1.163 1.386 1.454Total Baixes -1.448 -1.013 -839 -945 -1.065 -887 -787 -917 -899 -1.068 -1.077

Total 9.636 9.860 10.184 10.282 10.313 10.431 10.635 10.988 11.252 11.570 11.947

Altes 588 690 617 566 571 682 541 666 565 609 714Nombre de locals Baixes -897 -577 -466 -505 -632 -467 -426 -512 -436 -498 -518

Total 5.492 5.605 5.756 5.817 5.756 5.971 6.086 6.240 6.369 6.480 6.676

Font: Departament de Comerç. Per al contingut de la desagregació sectorial, vegeu l’annex de la pàgina 58.


53

cada any, l’increment real mantingut per aquesta variablel’any 2002 i el 2003 va ser quasi idèntic, de l’1,9% en cadaexercici, amb una diferència de tan sols tres centèsimspercentuals. En comparació amb els anys anteriors,aquestes millores salarials van ser inferiors a l’augmentreal que va assolir el salari mitjà l’any 2001, del 3,1%, peròvan superar el valor mitjà del trienni 1998-2000, quehavia estat de l’1,1%.

La manca d’homogeneïtat de les dades en la seva seg-mentació sectorial fa inviable establir cap comparació entermes dinàmics entre les diferents activitats, de manera apoder determinar aquelles que l’any 2003 van millorar laseva posició i les que es van situar en una pitjor posiciórelativa. Amb la informació disponible, únicament és pos-sible establir els sectors que en l’exercici de referènciaobtenien una remuneració més elevada i els que percebienuna retribució més baixa. Les divergències que es podenconstatar en relació a aquest aspecte són prou significati-ves, ja que els treballadors amb un salari més baix, en ter-mes mitjans (el servei domèstic), rebien una remuneracióequivalent al 28% de la que aconseguien els millor retri-buïts (els del sector financer).

Si s’analitzen les xifres dels salaris mensuals segonsels sectors d’activitat, es poden apreciar diferències quesuggereixen una certa dualitat en el mercat de treball, jaque, a més dels treballadors del sector financer, els quel’any 2003 percebien unes rendes més elevades eren, prin-cipalment, els assalariats de l’Administració i els treballa-dors dels serveis d’ensenyament i sanitat. Per la seva ban-da, els treballadors de la construcció i la indústria tambése situaven en nivells de retribució quelcom més elevatsque la mitjana. En canvi, els assalariats dels dos sectorsmés importants de l’economia andorrana, per nombre detreballadors i pel paper de motor que hi juguen –elcomerç i l’hoteleria–, percebien salaris netament inferiorsal valor mitjà, en una proporció de quasi un 10% en el cas

del sector del comerç i en més d’un 21% en l’hoteleria.Aquest fet palesa que els sectors que impulsen el creixe-ment econòmic del país continuen recolzant-se en unautilització extensiva de mà d’obra amb un escàs nivell dequalificació i una baixa remuneració.

En resum, la remuneració del conjunt dels assalariatsdurant l’any 2003 va experimentar una millora aprecia-ble, propera al 2% en termes reals, valor idèntic al de l’e-xercici anterior i que supera el creixement registrat peraquestes rendes els anys 1998-2000, encara que va serinferior en més d’un punt percentual al que es va assolirl’exercici del 2001. Es pot interpretar, doncs, que la pres-sió de la demanda de força de treball el trienni 2001-2003 va ser suficientment intensa com per donar lloc aincrements salarials d’una certa rellevància, malgrat quela situació econòmica general no aportés un context mas-sa favorable.

Pel que fa a l’evolució dels preus, l’any 2003 el valorde l’índex de preus de consum (l’ ipc) va suavitzar unamica el ritme de creixement que havia seguit l’any anterior–en el qual es va assolir un valor del 3,4%– i es va situar enuna taxa del 2,9% (quadre 2.9). Aquesta xifra resulta molt

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20020

1

2

3

4

5

6

7

8

2003

Gràfic 2.15: Variació percentual dels salaris mitjans en el conjunt de l’economia. 1993-2003 (percentatge d’incrementen relació amb l’any anterior)

Font: Quadre 2.8.

54


similar a l’ ipc corresponent a l’any 2001 (un 2,8%) i esmanté en la línia de moderació que ha seguit aquest indi-cador els darrers anys. Tot i això, es pot considerar que, enalguna mesura, reflecteix la translació al Principat de lestensions inflacionistes que caracteritzen l’economiaespanyola, com a conseqüència de la forta vinculació exis-tent entre ambdós espais econòmics. De fet, es constatauna proximitat més clara entre Espanya i Andorra pel quefa a aquest indicador que si es compara amb l’ ipc francès,cosa que abona aquesta valoració.

En una consideració més detallada per grups de pro-ductes, quatre dels deu en els quals es diferencia l’índexvan tenir una evolució més moderada que el valor mitjà:el del vestit i calçat; el d’activitats d’ensenyament; el d’es-barjo, espectacles i cultura; i el de béns i serveis diversos.Els altres sis grups van experimentar augments de preusno massa superiors a la taxa mitjana, ja que, amb l’excep-

ció del grup d’hotels, cafès i restaurants, que va registrarl’increment de preus més elevats (un 4,1%), la resta vanassolir valors compresos entre el 3% i el 3,6%. D’altrabanda, es van situar en aquest interval els grups de pro-ductes amb més pes dins la cistella de la compra de lesfamílies –els aliments, begudes i tabac; l’habitatge i sub-ministraments de la llar; i el transport, que conjuntamentrepresenten el 59,5% del pressupost familiar– amb la qualcosa van condicionar significativament l’evolució globalde l’indicador de preus.

Un últim conjunt de dades que també aporta infor-mació d’interès és el que reflecteix l’evolució de diversosindicadors relatius al consum, principalment de productesenergètics i del sector del transport i les comunicacions.Així, en el quadre 2.10 es recullen les xifres de matricula-ció de vehicles, les de contractació de línies telefòniques dediferents tipus i les de tràfic telefònic tant a escala nacio-

Quadre 2.8 : Salaris mensuals mitjans en els sectors d'activitat. 1993-2003 (valor mitjà anual)*

Sector 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000(Pta) 2000(€)

Primari 104.547 111.325 114.088 118.283 124.624 133.935 137.712 140.174 842,46Indústries primàries 166.931 171.544 172.704 180.452 191.538 195.611 205.123 216.870 1.303,41Construcció 177.505 178.747 182.168 187.641 194.306 202.323 212.261 226.451 1.361,00Annexos de la construcció 176.799 176.964 180.466 186.432 194.492 200.522 208.741 218.732 1.314,61Indústries de transformació 143.575 154.148 165.622 182.164 187.530 202.236 209.208 220.183 1.323,33Garatges 154.175 158.942 165.390 177.272 180.006 182.042 190.362 204.583 1.229,57Comerç d'alimentació 147.237 151.230 157.321 161.308 167.160 172.557 176.560 183.236 1.101,27Comerç turístic 143.522 147.608 154.544 161.601 165.836 170.361 175.926 183.566 1.103,25Serveis 152.177 157.813 162.660 168.738 172.699 179.354 186.126 197.920 1.189,52Hoteleria 124.366 126.372 130.889 137.910 141.411 146.420 151.137 159.570 959,04Serveis turístics 158.990 163.622 166.038 175.969 180.752 189.515 188.308 199.339 1.198,05Organismes financers i assegurances 259.036 304.425 317.831 347.574 362.293 374.834 387.550 422.138 2.537,10Professions liberals 155.668 159.297 164.449 168.043 177.944 180.114 188.799 201.722 1.212,37Administració 228.460 208.689 217.201 229.125 238.366 241.781 252.468 260.773 1.567,28Altres 102.124 101.736 104.979 114.333 115.613 120.138 126.217 135.617 815,07

Total 160.321 164.183 169.946 178.369 184.153 189.851 196.447 207.078 1.244,56

Font: CASS.* La desagregació sectorial presentada per a l’exercici del 2003 segueix la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació sectorial fins al 2002, vegeu l’annex de la pàgina 58.


55

nal com internacional. Pel que fa a la matriculació devehicles, l’any 2003, la xifra acumulada de matriculacionsd’automòbils, motocicletes, camions i camionetes i altresvehicles va augmentar un 8,3%, percentatge força impor-tant, però significativament inferior al que es va registrarl’exercici anterior, que va ser del 18,3%. De tota manera,en l’evolució d’aquest indicador s’aprecien oscil·lacionsimportants i l’increment registrat l’any 2003 se situa a lafranja més alta de valors de la darrera dècada, ja que lataxa mitjana de creixement del període 1993-2003 va serdel 7,1%. D’altra banda, aquest increment deriva princi-palment de l’augment de les matriculacions d’automòbils–el grup àmpliament majoritari de tot el conjunt de vehi-cles– que el 2003 van experimentar un creixement del’11,4% i va assolir un màxim històric.

Igualment, el nombre de línies telefòniques operativesva registrar una pujada molt notable, especialment en elsegment de la telefonia mòbil, ja que les línies actives d’a-quest tipus van créixer un 65,7% i es van convertir així demanera clara en el principal instrument de telecomunica-ció. La forta expansió d’aquest mercat va fer que el 2003els telèfons mòbils superessin àmpliament el nombre delínies fixes en servei, quan un any abans encara se situavenen un valor inferior en més d’un 10% (quadre 2.10). Mésespectacular encara va ser el creixement dels canals adsl,que es van més que triplicar, i, sense arribar a taxes tanelevades, també va augmentar significativament el nombrede canals xdsi7 en servei.

Les línies telefòniques convencionals, en canvi, vantenir un creixement bastant modest, del 0,7%, cosa que

7. Xarxa Digital de Serveis Integrats, que permet la transmissió de tot tipus d’informació en format digital.

2001(Pta) 2001(€) 2002 (€) Sector* 2003 (€)

151.947 913,22 966,16 Primari 964,20232.723 1.398,69 1.452,07 Indústries manufactureres 1.508,89241.092 1.448,99 1.507,53 Producció i distribució dénergia elèctrica 2.588,43229.446 1.379,00 1.445,82 Construcció 1.536,53233.088 1.400,89 1.483,26 Comerç i reparació de vehicles de motor 1.312,13214.733 1.290,57 1.382,74 Hoteleria 1.147,64194.434 1.168,57 1.224,79 Transport. Emmagatzematge i comunicacions 1.481,74191.880 1.153,22 1.222,69 Sistema financer 2.963,55210.828 1.267,10 1.330,63 Activitats immobiliàries i de lloguer 1.397,33171.027 1.027,89 1.120,24 Administració pública i seguretat social 1.838,71207.364 1.246,28 1.327,90 Educació 1.674,62440.280 2.646,14 2.709,14 Activitats sanitàries i veterinàries 1.557,39212.068 1.274,56 1.364,15 Altres activitats socials i de serveis prestats 1.300,25274.498 1.649,77 1.706,26 Llars que ocupen personal domèstic 830,36148.235 890,91 962,03 Organismes extraterritorials 1.290,81

Treball domèstic a la comunitat 829,58Declarant voluntari sense activitat 1.255,21

219.184 1.317,32 1.387,57 Total 1.453,95

56


Quadre 2.9: Índex de preus al consum d’Andorra. 2003

Ponderacions VariacióGrups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

1- Aliments, begudes i tabac 2.565 3,531.1 - Pa i cereals 457 4,851.2 - Carn 518 3,901.3 - Peix 262 5,591.4 - Llet, formatge i ous 333 2,411.5 - Olis i greixos 58 -0,301.6 - Fruita 163 1,051.7 - Llegums i verdures 170 -3,571.8 - Sucre, confitures, mel, xocolata i confiteria 78 3,931.9 - Sal, espècies, salses i altres productes alimentaris 24 -8,151.10- Cafè, te i cacau 36 0,301.11- Altres begudes no alcohòliques 96 0,631.12- Begudes alcohòliques 97 -0,071.13- Tabac 273 8,33

2 - Vestit i calçat 869 1,382.1 - Vestit, subministraments de vestit i accessoris de vestir 644 0,772.2 - Reparació, lloguer i neteja de vestits 75 1,622.3 - Calçat, reparació i lloguer de calçat 150 3,65

3 - Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles 1.830 3,053.1 - Lloguer dels habitatges 1.073 3,403.2 - Serv. i productes per a la reparació, millores i conservació de l'habitatge 313 1,603.3 - Distribució d'aigua, deixalles i sanejament 75 5,143.4 - Energia elèctrica 177 3,993.5 - Gas 25 7,983.6 - Combustibles líquids i altres 167 0,48

4 - Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 391 3,014.1 - Mobles, accessoris de mobiliari, catifes i revestiments de terra (incl. repar.) 88 -0,684.2 - Articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari (incl. repar.) 45 -1,524.3 - Aparells per a la llar i accessoris (incl. repar.) 57 4,454.4 - Cristalleries, vaixelles i estris domèstics (incl. repar.) 35 -4,924.5 - Petites eines i articles no duradors per a la conservació de l'habitatge 62 3,684.6 - Serveis domèstics i altres serveis 104 9,34

5 - Salut (despeses sense subvenció) 333 3,565.1 - Medicines 64 0,915.2 - Altres productes farmacèutics, aparells i material terapèutic (incl. repar.) 93 6,065.3 - Serveis hospitalaris i extrahospitalaris de metges, infermers i altres 176 3,02

6 - Transport 1.551 3,256.1 - Automòbils nous 607 4,236.2 - Altres vehicles per al transport personal 18 4,536.3 - Pneumàtics, peces de recanvi i accessoris adquirits directament per a la llar 124 3,266.4 - Carburants i lubricants 349 1,086.5 - Despeses de reparació i manteniment als tallers, incloent grua 242 4,716.6 - Altres despeses lligades a la utilització de vehicles 153 2,336.7 - Transport interurbà 58 4,07

7 - Esbarjo, espectacles i cultura 485 -0,407.1 - Aparells d'imatge i de so 108 1,627.2 - Ordinadors personals 31 -27,437.3 - Jocs, joguines, articles d'esport, de càmping i d'esbarjo a l'aire lliure 30 -2,567.4 - Suport d'enregistrament d'imatge i so 76 -1,13


57

posa en evidència que la capacitat d’expansió dels mer-cats de nous instruments de telefonia i telecomunicaciósupera molt àmpliament la que poden aconseguir els apa-rells convencionals. També va ser força important l’aug-ment de la utilització dels instruments de telefonia, ja quetant el tràfic telefònic nacional com l’internacional, valo-rats en hores de connexió, van registrar augments consi-derables, del 8,8% i del 6,5% respectivament.

El consum energètic i de combustibles, per la sevabanda, també va seguir una pauta alcista, encara que ambun ritme més moderat que en el cas dels indicadors ante-riors, especialment el segon grup d’aquests productes.Així, l’any 2003, el consum de tota mena de combustibles–gasolina, gasoil, fuel, etc.– va registrar un increment del0,4%, derivat principalment del creixement del consum

de fuel domèstic i del gasoil de locomoció, mentre que elconsum de gasolines va disminuir significativament, un7,9% (quadre 2.11). L’evolució relativa del consum degasoil i gasolina podria derivar d’una major presència devehicles dièsel en el parc automobilístic, tot i que el con-sum del conjunt de carburants per a locomoció (gasolinesi gasoil) va experimentar un retrocés de l’1,3% l’any 2003.Es pot afegir que en l’exercici de referència la utilitzacióde gasolina súper convencional –amb plom– quasi vadesaparèixer, de manera que, en un interval de tempsforça reduït, aquest combustible ha estat substituït per lagasolina sense plom.

El consum elèctric, en canvi, va augmentar conside-rablement durant l’any 2003, en concret un 6,3%. Els creixements més rellevants els van registrar els principals

Ponderacions VariacióGrups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

7.5 - Jardineria i animals de companyia 39 -1,677.6 - Serveis culturals i recreatius col·lectius 38 3,007.7 - Altres serveis culturals i recreatius 48 2,877.8 - Llibres, diaris, revistes, altres impresos i articles de papereria 79 3,037.9 - Viatges turístics tot inclòs (excepte assegurança del viatge) 36 -0,74

8 - Ensenyament 130 2,678.1 - Ensenyament, serveis d'allotjament, serveis mèdics i altres serv. auxiliars 25 3,318.2 - Materials pedagògics 25 3,128.3 - Cantines escolars i universitàries 80 2,31

9 - Hotels, cafès i restaurants 811 4,089.1 - Hotels, cafès i restaurants 811 4,08

10- Béns i serveis diversos 1.035 1,6710.1- Salons de perruqueria i bellesa 109 4,6010.2- Articles per a la cura personal 175 1,4310.3- Joies i rellotges 27 1,0610.4- Altres efectes personals 64 9,7910.5- Telèfon, telègraf i tèlex 306 -0,4110.6- Altres serveis no declarats abans 354 0,60

Total 10.000 2,88

Grups especialsAliments 2.039 2,96Índex general sense tabac 9.727 2,62Energia 718 1,96Serveis (excloent el lloguer dels habitatges) 2.786 2,99

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura).

58


Annex - Activitats que inclouen els sectors utilitzats en la classificació dels quadres de l’apartat II.2

1. Primari: agricultura, silvicultura, ramaderia, altres activitats.2. Indústries primàries: electricitat, pedreres, serradores.3. Construcció: empreses constructores.4. Annexos de la construcció: ceràmica, vidre, materials de construcció, guixaires, treballs públics, llosaires, fusteries, serralleries, ascensors, pintura, tapisseries, electricitat.5. Indústries de transformació: arts gràfiques, mobles, tabacs, fleques, begudes, cafè, alimentació, gèneres de punt, filats i teixits, pells i cuirs, matalasseria, altres activitats.6. Garatges: mecànica general, planxisteria, electricitat de l’automòbil.7. Comerç d’alimentació: alimentació, exportació-importació, begudes, gelats, peixateries, carnisseries, productes de l’agricultura, confiteria.8. Comerç turístic: vestits, pells, sabates, merceria, ferreteria, papereries, drogueries, farmàcies, mobles, electrodomèstics, tabac, acer inoxidable, material d’oficina, ràdio,

fotografia, antiguitats, basars, esports, joguines, perfumeries, grans magatzems, articles de viatge, joieries, perles, floristeries.9. Serveis: venda d’automòbils, accessoris, estacions de servei, pupil·latge, compravenda, rentatge d’automòbils, electricitat, gas, carburants, perruqueries, fotògrafs, ràdio

i televisió, ensenyament privat, immobiliàries, barberies, tintoreries, autoescoles, modistes, sastres, neteja, transport de passatgers, taxistes, transport, representacions,publicitat, informàtica, agències, comptables, gestories, sanitat privada, altres activitats.

10. Hoteleria: hotels, residències, restaurants, caves, bars, càmpings, pensions, pàrquings.1 1. Serveis turístics: institucions esportives, cinemes, sales de festes, excursions, estacions d’esquí, atraccions, altres activitats.12. Organismes financers i d’assegurances: bancs, companyies financeres, assegurances, agents de duanes.13. Professions liberals: enginyers, arquitectes, decoradors, metges, dentistes, anàlisis clíniques, òptics, massatgistes, notaris, advocats.14. Administració: general, Seguretat Social, clíniques, foment, justícia, afers socials, serveis públics, altres activitats de l’Administració.1 5. Altres: clubs, associacions, protecció civil, pensionistes, rendistes, personal domèstic.

Quadre 2.10: Indicadors de consum: matriculació de vehicles, nombre de telèfons i tràfic telefònic. 1993-2003

Vehicles (unitats)* 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Turismes 2.590 2.871 2.850 2.716 3.011 3.339 3.688 3.717 3.684 4.296 4.784 Motos 272 222 227 238 267 337 432 384 590 872 822 Camionetes 143 181 173 201 190 262 289 299 327 300 333 Camions 37 30 45 43 56 78 97 105 70 107 104 Altres 157 149 140 130 162 178 174 133 173 154 164

Telèfons (unitats)* 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Línies telefòniques 26.760 28.362 29.795 30.964 31.980 32.946 33.607 34.215 34.505 34.922 35.171 Línies X25 84 105 117 129 173 211 196 207 208 197 -Línies especialitzades 501 543 560 560 539 494 449 449 472 460 480 Canals XDSI – – – 626 1.426 2.386 2.775 5.442 7.888 8.639 9.894 Telefonia mòbil 808 784 2.825 5.488 8.618 14.117 20.600 23.543 28.605 31.325 51.893 ADSL – – – – – – – – – 1.148 3.601

Tràfic telefònic (hores) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Tràfic nacional** 1.420.638 1.573.399 1.151.648 1.221.109 1.396.746 1.529.986 1.946.993 2.921.564 4.515.068 5.663.051 6.160.961Tràfic internacional 475.421 539.341 599.194 630.595 708.150 790.810 888.559 1.712.513 1.870.466 1.988.121 2.117.498Internet – – – – – – – 1.156.194 2.459.754 3.285.298 3.363.927Tràfic total 1.896.059 2.112.740 1.750.841 1.851.704 2.104.896 2.320.796 2.835.552 4.634.077 6.385.534 7.651.172 8.278.458

*A desembre de cada any.**Xarxa fixa i xarxa mòbil. Inclou també connexió a Internet.Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números).


59

consumidors, ja que la distribució comercial va incre-mentar el consum un 9,2%, l’hoteleria i la restauració un14,6%, el consum domèstic un 3%, el grup d’altres serveisun 3,1% i el d’altres distribucions un 7,5%. Encara que laseva participació en el consum total és més reduïda, tam-bé van seguir una tendència creixent significativa l’Admi-nistració i les estacions d’esquí. En canvi, les empresesindustrials van reduir el consum d’energia elèctrica en unpercentatge apreciable i el sector de la construcció va regis-trar un increment moderat. Sembla, doncs, que els sectorsmés vinculats al turisme van ser els que van arrossegarprincipalment l’augment del consum d’energia elèctrica.

En general es considera que les dades d’utilització deproductes energètics i de combustibles –especialment el

primer d’aquests grups– constitueixen un bon indicadorde la marxa de les activitats econòmiques, si bé cal intro-duir alguns matisos al respecte. D’entrada, s’ha de teniren compte que, si bé el consum d’inputs energètics nor-malment està directament lligat a l’activitat productiva,també hi incideix en alguns casos –com l’hoteleria– l’evo-lució de la climatologia, factor que encara té un impactemés evident en el cas del consum domèstic. Per altra ban-da, de manera general, en els consums energètics, peròespecialment en la utilització dels combustibles, les mi-llores d’eficiència que s’aconsegueixen progressivamentpoden introduir una certa infravaloració de la intensitatdel creixement econòmic, si s’estima sobre la base de ladinàmica d’aquests consums.

Quadre 2.11: Indicadors de consum: consum d’energia elèctrica i importació de carburants. 1993-2003

Consum electr. (mw/h) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Usos domèstics 60.178 58.491 59.923 62.549 62.202 65.362 67.778 69.145 70.009 76.670 78.945Construcció i annexos 4.134 4.294 3.400 3.697 4.364 5.000 6.748 9.353 9.129 7.652 7.749Indústries 4.570 4.748 4.997 5.423 5.315 5.642 5.623 6.546 6.541 6.343 5.332Distribució 49.105 48.111 47.812 49.082 50.833 53.695 56.157 58.141 61.695 65.699 71.772Hoteleria i restauració 37.626 39.291 40.511 41.581 42.717 47.868 49.736 49.939 51.791 55.560 63.657Serveis financers 7.764 8.679 10.334 10.965 11.702 12.849 13.709 14.920 17.530 18.641 19.556Altres serveis 26.588 30.926 33.553 35.317 37.188 39.641 42.829 45.894 47.616 52.980 54.600Enllumenat públic 2.937 3.053 3.011 3.314 3.826 4.252 4.023 4.486 4.749 5.077 5.151Estacions d'esquí 5.375 6.277 7.755 5.788 7.872 10.537 12.894 14.995 18.608 16.409 14.944Administracions 7.085 9.759 10.498 10.621 12.256 12.407 13.455 13.369 14.528 13.736 15.438Altres distribuïdores 98.831 98.397 102.503 107.025 107.382 114.792 119.573 125.355 137.570 144.441 155.236Total energia elèctrica 304.193 312.026 324.297 335.361 345.657 372.045 392.525 412.143 439.766 463.208 492.380

Imp. carburants (litres) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2.001 2002 2003

Gasolina súper 38.896.250 33.465.849 30.888.871 27.691.524 24.560.247 21.059.809 16.734.363 10.352.698 2.640.536 70.886 19.168Gasolina sense plom 17.517.977 21.839.579 26.285.848 30.004.628 33.437.977 36.107.325 38.687.357 43.831.213 46.937.860 46.959.081 43.313.085Gasoil locomoció 54.768.379 56.717.991 61.407.540 66.860.577 74.021.236 79.569.624 84.659.487 91.422.385 91.093.454 92.586.915 94.525.542Fuel domèstic 46.940.482 44.047.505 45.860.288 50.345.431 47.508.454 52.256.471 57.157.845 55.897.931 59.208.811 62.549.565 65.345.942Olis de motor 204.517 293.933 61.316 20.823 33.041 180.938 248.279 173.066 183.339 252.371 162.892Petroli 65.440 37.848 36.391 24.386 1.390 100 6.906 - 5.369 - -Querosè/Carbureactors 133.150 87.820 110.042 143.001 198.000 139.000 341.000 184.591 177.203 159.500 60.600Total carburants 158.526.195 156.490.525 164.650.296 175.090.370 179.760.345 189.313.267 197.835.237 201.861.884 200.246.572 202.578.318 203.427.229

Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números).

60


II.3 - Sector primari, indústria i construccióLes dades que s’han presentat en l’apartat anterior per-meten, en una aproximació inicial, situar la importànciarelativa dels diferents sectors d’activitat en funció d’unavariable fonamental, com és el nombre d’ocupats que hitreballen. Tanmateix, aquesta informació, molt bàsica, enalguns casos pot ser ampliada i completada per altresindicadors addicionals que permetin aconseguir una pers-pectiva més afinada de la posició relativa i l’evolució deles diferents branques.

Pel que respecta al sector primari, les dades de l’afilia-ció a la cass evidenciaven el paper marginal que juguenaquest tipus d’activitats en la base productiva del país, atèsque l’any 2003 la participació d’aquest sector en la xifratotal dels afiliats assolia un valor del 0,35%. A més, enaquest cas, malgrat el canvi en el criteri de classificacióestadística, les dades de l’exercici de referència són com-parables amb les de la sèrie històrica i permeten constatarque les xifres d’afiliació del sector mantenen una dinàmi-ca regressiva que comporta una sensible pèrdua de pesrelatiu al llarg del temps. Amb tot, s’ha de matisar que laimportància econòmica del sector segurament supera sig-nificativament la que revelen les dades citades, per dosmotius. Per una banda, per tractar-se d’un segment d’ac-tivitat en el qual el grau de contractació d’assalariats éscomparativament baix i, per l’altra, per les singularitatsque caracteritzen el subsector del conreu de tabac, queproporciona un volum de rendes relativament importantals cultivadors.

Al marge de la producció agrària o ramadera destina-da a l’autoconsum, solament el cultiu del tabac, que cons-titueix un tipus d’explotació agrària amb una àmplia tra-dició al Principat, i l’activitat ramadera, que encara mantéun cert pes econòmic, apareixen com les activitats primà-ries que assoleixen una certa entitat, almenys en termesde mercat. D’altra banda, tal com revelen les xifres

d’afiliació i corroboren altres dades addicionals, es potapreciar que ambdós tipus d’activitats han seguit unatendència regressiva d’una certa intensitat durant elsdarrers anys.

Pel que respecta a la ramaderia, les xifres totals de lacabana ramadera mostren una reducció molt considera-ble entre els anys 1993 i 1996, en els quals es va passard’una quantitat de 7.240 caps de tota mena de bestiar a4.790 caps. Posteriorment, s’observen algunes oscil·la-cions, però dins d’uns marges més moderats, que hanvariat entre valors mínims superiors als 4.600 caps imàxims inferiors als 5.500. La tendència apreciable elsdarrers anys va ser a un cert augment del nombre total de caps de bestiar, que van passar de 4.658 la temporadade 1999/2000 als 5.524 caps comptabilitzats la del2002/2003. En la campanya de 2003/2004 la situació esva mantenir pràcticament estabilitzada, ja que el nombrede caps comptabilitzats va ser de 5.550, el que comportaun creixement percentual del 0,5%. Per tant, l’incrementregistrat després del 1999/2000 fins a la darrera tempo-rada va ser de 892 caps, cosa que equival a un percentat-ge del 19,1%, és a dir una taxa mitjana anual del 4,8%.

Aquestes xifres globals proporcionen una primeravisió de conjunt, però s’ha de tenir en compte que ladiferència d’importància econòmica entre els diferentstipus de bestiar és considerable. Així, en nombres absoluts,el bestiar oví i cabrum, conjuntament, representen la partclarament majoritària de la cabana ramadera (un 58,5%dels caps totals en la campanya 2003/2004), tot i que, sies considera el valor de mercat de cada tipus d’animal,aquesta proporció es reduiria sensiblement. D’altra banda,la dinàmica seguida pel conjunt de la cabana durant elsdarrers anys ha vingut condicionada principalment perl’evolució del bestiar oví i cabrum, ja que els altres dostipus existents –boví i equí– han tingut un comportamentmolt més estable.


61

Així, per exemple, el bestiar boví va passar d’un nom-bre de 1.201 caps durant la temporada de 1993/1994 a1.457 caps durant la temporada de 2003/2004, seguintuna pauta sostinguda de lleuger creixement, malgrat algu-nes fluctuacions, lògiques en aquest tipus d’activitat.Aquesta evolució comporta que, en aquest temps, la caba-na bovina augmenti un 21,3%, cosa que equival a una taxaanual acumulativa del 2%. En el cas de la temporada2003/2004 el nombre de caps d’aquest tipus de bestiar esva mantenir en un nivell bastant similar al de l’any ante-rior, ja que va augmentar en 29 caps, equivalent a un per-centatge del 2%, és a dir el mateix que el registrat al llargde la dècada.

Si es considera globalment el conjunt de la darreradècada, el bestiar equí va seguir una evolució no massadiferent del cas anterior, ja que, entre la campanya1993/1994 i la del 2003/2004, va passar d’un nombre de729 caps a 848 caps, cosa que, en termes relatius, repre-senta una variació del 16,3%, equivalent a un percentatgeanual acumulatiu de l’1,5%. El bestiar equí va seguir tan-mateix una evolució molt més dinàmica que el boví entreels primers anys noranta i el final de la dècada, mentreque, a partir de la temporada 1998/1999, va mantenir unalínia descendent, en termes generals, encara que la darre-ra temporada 2003/2004 el nombre de caps equins vaaugmentar una mica (el 2,2%) i es va situar en un valorabsolut de 848 caps. De tota manera, com s’ha dit, aques-ta quantitat és inferior en un 23,5% a la que s’assolia pera aquest tipus d’animals la temporada del 1998/1999.

El bestiar oví i cabrum, com s’ha indicat, és el mésnombrós dins la cabana ramadera del país i, en termesgenerals, va mantenir una tendència marcadament reces-siva fins a l’any 2000 i va experimentar després una certarecuperació. D’aquesta manera, si durant la campanya1989/1990 la cabana d’aquests dos tipus de bestiar asso-lia en conjunt una xifra de 6.116 caps, durant la del

1999/2000 baixava fins als 2.440 caps, és a dir havia disminuït un 60,1%. Posteriorment es va registrar unincrement apreciable d’aquest bestiar, que la temporadadel 2003/2004 va assolir els 3.245 caps, cosa que implicaque en quatre anys va augmentar un 33%. El darrer exer-cici, però, seguint la pauta global de l’activitat ramadera,el bestiar oví i cabrum es va mantenir pràcticament estan-cat, ja que va disminuir en 21 caps, cosa que en termespercentuals representa una variació de tan sols un -0,6%.

En resum, doncs, durant la temporada 2003/2004 lacabana ramadera es va mantenir en una situació moltsimilar a l’anterior, tant en termes quantitatius com pelque fa a la distribució entre els diferents tipus de bestiar.Amb una perspectiva més prolongada, des del final delsanys noranta fins al 2000 el conjunt de la cabana va seguiruna línia marcadament recessiva –condicionada bàsica-ment per les xifres del bestiar oví– mentre que durant lesquatre darreres temporades el nombre d’animals va expe-rimentar una certa recuperació.

En funció d’això, es pot interpretar que la llei d’agri-cultura i ramaderia, que es va aprovar l’any 2000, va tenirun efecte d’un cert estímul –o, si més no, sosteniment– del’activitat ramadera, ja que, amb l’excepció del bestiarequí, l’augment de la cabana ramadera va ser perceptiblea partir d’aquell any. Malgrat això, evidentment, les carac-terístiques de la base econòmica i del territori del paíslimiten inevitablement l’abast de les activitats primàries,cosa que en absolut és incompatible amb el desenvolupa-ment de polítiques públiques de suport al sector agrícolaque ajudin al manteniment d’algunes activitats econòmi-ques tradicionals i contribueixin a una utilització delterritori més equilibrada.

El cultiu del tabac, com s’ha dit abans, ha tingut tra-dicionalment una presència d’una certa rellevància enl’activitat agrària del Principat. Aquest conreu va conèixeruna expansió certament notable a partir de mitjan anys

62


vuitanta, de manera que en poc més d’una dècada la pro-ducció de tabac es va multiplicar per quasi quatre vegades.Així, l’any 1997, en el qual es va assolir el màxim històricen la collita de tabac, el volum de producció es va situar en1,05 milions de quilos, mentre que el 1980 la collita erauna mica inferior als 266.000 quilos (quadre 2.12).

Aquest important augment de la producció de tabac–que equival a una taxa de creixement del 8,8% anual acu-mulatiu– va evolucionar paral·lelament a les importacionsde tabac, a les quals està vinculada la producció interna.Pel mateix motiu, la forta caiguda registrada en aquestesimportacions a partir de l’any 1997 permet explicar laintensa contracció que es va donar en la producció detabac en el període 1998-2003. Com es pot observar en elgràfic 2.16, l’increment registrat en el cultiu de tabac desdels primers anys noranta fins al 1997 es va neutralitzar elsdos exercicis següents, de manera que el nivell de produc-

ció assolit l’any 2000 se situava en un valor bastant similaral que es mantenia els anys 1982-1983.

A partir de l’any 2000 el volum de la collita de tabacs’ha mantingut en quantitats força estables, al voltant de320.000 quilos (la collita mitjana en el quadrienni 2000-2003 ha estat d’una mica més de 318.000 quilos). Per al’any 2003 aquesta variable va assolir la quantitat de326.552 quilos, cosa que comporta un creixement del8,2% en relació a la temporada anterior, però que no s’aparta significativament de la mitjana del període i ésmolt similar a l’obtinguda en el bienni 2000-2001. D’al-tra banda, cal considerar que el valor del 2002 va com-portar una moderada reducció respecte als dos anys ante-riors i va ser inferior al límit màxim previst.

L’estabilització de la producció de tabac durant elperíode 2000-2003 deriva de l’acord assolit entre collitersi industrials que, en condicions normals, tindrà vigència

Quadre 2.12: Evolució de la producció total de tabac per parròquies. 1985-2003 (en kg)

Andorra Sant Julià Escaldes-

Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1985 24.440,0 66.969,5 59.481,5 76.110,0 107.241,5 170.212,0 33.809,0 538.263,51986 28.913,5 78.575,0 68.570,0 77.951,0 116.695,0 191.642,0 36.796,5 599.143,01987 36.480,5 85.616,0 71.540,0 102.024,5 112.330,0 202.088,0 32.654,5 642.733,51988 33.394,0 77.250,5 76.872,5 76.549,5 103.502,5 172.487,0 28.134,0 568.190,01989 38.075,5 78.578,5 67.986,0 109.666,0 109.036,0 239.531,5 31.284,5 674.158,01990 44.361,0 80.816,0 92.839,5 106.846,0 119.013,5 291.328,0 32.654,5 767.858,51991 61.566,5 110.030,0 117.222,0 157.832,5 125.970,5 328.450,5 38.003,5 939.075,51992 48.123,0 101.907,0 79.530,5 134.973,0 114.335,5 277.438,5 37.877,5 794.185,01993 59.544,0 114.511,5 111.615,5 176.032,5 123.012,5 331.920,0 41.226,0 957.862,01994 44.119,5 105.262,5 114.086,0 173.504,0 126.786,0 282.260,0 55.663,5 901.681,51995 50.233,0 105.944,0 113.701,5 188.496,0 103.841,5 316.634,5 40.885,0 919.735,51996 55.327,0 129.423,5 115.613,5 196.096,0 128.872,0 348.084,0 49.815,0 1.023.231,01997 62.068,0 134.490,0 114.094,5 207.962,5 128.950,5 350.315,5 49.154,5 1.047.035,51998 42.759,0 74.424,5 77.821,5 126.295,5 92.900,5 214.207,0 26.239,0 654.647,01999 25.043,5 68.720,5 69.615,5 91.721,0 77.324,0 199.604,5 35.158,0 567.187,02000 19.546,2 35.586,1 42.886,4 58.944,3 39.791,5 111.872,0 15.580,6 324.207,12001 19.498,4 35.198,2 38.597,9 63.245,5 37.858,7 110.493,6 15.988,5 320.880,82002 6.715,9 36.435,7 38.400,4 63.140,8 30.519,0 110.871,2 15.812,9 301.895,92003 19.079,3 36.436,8 38.919,5 65.096,5 38.584,3 112.633,4 15.802,5 326.552,3

Font: Departament d’Agricultura.


63

fins a l’exercici del 20058 i determina que les collitesdurant aquests anys es mantinguin al voltant dels 335.000quilos. D’altra banda, segons els termes d’aquest acord, laretribució als cultivadors de tabac pel seu producte es vin-cula a les importacions de tabac en brut destinades a laindústria, que l’any 2003 es van situar al voltant d’1,4milions de quilos. En funció d’això, els ingressos queobtindran els agricultors per la collita de tabac correspo-nent al citat exercici se situaran entorn als 11 milionsd’euros, xifra relativament similar a l’obtinguda en lesdues campanyes anteriors, integrada per una part fixa d’aproximadament 7 milions d’euros i per una prima que, durant la campanya de l’any 2003, representarà unaquantitat addicional una mica superior als 4 milions d’euros.

La distribució territorial del cultiu de tabac presentaun grau important de concentració a les parròquies deSant Julià de Lòria i la Massana que, els darrers quinzeanys, han concentrat el 34,5% i el 18,2% respectivamentde la collita total del país. En sentit contrari, Canillo iEscaldes-Engordany són les parròquies en les qualsaquest conreu té una menor presència, amb una partici-pació en la collita total que, durant les darreres quinzecampanyes, va ser del 5,7% i del 4,8% respectivament.Evidentment l’orografia del territori de cada parròquia i lacompetència en l’ocupació del sòl per altres tipus d’activi-tat permet explicar aquesta situació (quadre 2.12).

El sector industrial també manté un pes relatiu mésaviat minso en l’estructura productiva del país, com posende manifest les dades d’ocupació, presentades dins l’apar-tat anterior (quadre 2.5). D’acord amb aquesta informa-ció els afiliats a la seguretat social enquadrats en el sectorindustrial –incloent-hi el subsector de l’energia– repre-

sentaven el 4,4% del total. Per tant, aquestes dades per-meten captar l’escassa importància relativa de l’activitatindustrial en la base productiva del país. D’altra banda,l’evolució seguida per aquest indicador al llarg dels anysnoranta i el primers del nou segle posa de manifest leslimitades expectatives d’aquest sector de cara al futur.

Com ja s’ha assenyalat abans, el canvi de criteri declassificació introduït per la cass en les estadístiques del2003 impossibilita la comparació de les dades d’aquestdarrer exercici amb els anys anteriors, amb la qual cosaresulta inviable conèixer l’evolució en relació a exercicisprecedents tant de les xifres totals d’ocupació del sector,com, de manera més detallada, de qualsevol branca de la indústria. Per altra banda, en relació a l’activitat indus-trial, és molt poca la informació estadística que es pot afegir a les dades d’ocupació, ja que, a part del consumd’energia per part de les empreses transformadores, quepot proporcionar una certa idea de l’evolució general de laseva activitat (quadre 2.11), tan sols es disposa de les

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

200 2

2003

Gràfic 2.16: Evolució de la producció total de tabac.1980-2003 (en Kg)

Font: Quadre 2.12.

8. La data del 2005 fa referència al moment en el qual el producte obtingut de la collita entra en el procés de producció industrial. Això comporta que el tabac que es collirà l'any2004 no estarà ja subjecte al citat acord i, per tant, les condicions de la compra s'hauran d'establir en funció d'un nou marc.

64


xifres referents als moviments d’altes i de baixes de lli-cències d’activitat en les diferents branques de la indústria.

Amb totes les reserves que comporta la utilització d’a-questes dades –ja que, com s’ha assenyalat anteriorment, nopermeten conèixer la importància relativa que té cadamoviment–, aquestes poden aportar una mínima nociórespecte a les tendències internes dins el sector industrial,és a dir, en relació a les branques en les quals, aparentment,es reforça o bé disminueix el nombre d’agents actius. En elquadre 2.13 es recull la informació referent a les altes i bai-xes de llicències d’activitat que afecten a les branquesindustrials i al sector de la construcció.

Pel que fa específicament al sector industrial –senseincloure, per tant, la construcció i activitats relacionades–es pot constatar que el saldo d’aquests moviments durantl’any 2003 va adoptar un valor negatiu, circumstància queno s’havia produït en els quatre exercicis anteriors9. Enconcret, l’any 2000 les altes de llicències d’activitat vansuperar en 34 moviments a les baixes, el 2001 la situacióva ser similar però amb un saldo positiu de 16 movimentsi el 2002 es va tornar a repetir la mateixa circumstància desaldo positiu, però, en aquest cas, el valor es va reduir finsa 10 moviments. D’acord amb això, es pot apreciar unacerta dinàmica desfavorable en l’evolució d’aquesta varia-ble al llarg dels tres exercicis citats, que es va veure corro-borada, d’una manera encara més acusada, l’any 2003, enel qual es va produir un saldo de -2 entre les altes i les bai-xes de llicències d’activitat.

Per branques, únicament tres van presentar un saldofavorable, amb una diferència positiva d’una unitat en doscasos: les de distribució de gas i electricitat i les indústriesdiverses. A més d’aquestes, les indústries d’arts gràfiques,

impremta i edició van ser les que van seguir una evoluciómés favorable, amb una clara diferència, ja que van asso-lir un saldo de signe positiu amb un valor relativamentvoluminós. Es pot afegir que aquesta branca industrial hadestacat els darrers anys com una de les més dinàmiques,segons el que revela aquest indicador i, per tant, es potinferir que tendeix a reforçar la seva posició relativa en labase transformadora del Principat. D’altra banda, el fet detractar-se d’una activitat amb un cert potencial d’expan-sió i amb una clara vinculació a la demanda interna afa-voreix aquesta tendència.

Contràriament, la resta de branques per a les quals esdisposa d’informació estadística detallada van registrarl’any 2003 un saldo negatiu entre els moviments d’altes ibaixes de les llicències d’activitat o bé, en algun cas con-cret, amb un valor de zero. Les indústries que, d’acordamb aquest indicador, van tenir un comportament mésdesfavorable van ser les de fabricació i instal·lació demaquinària i equipament industrial, material elèctric ielectrònic; les indústries químiques i farmacèutiques i lesindústries de la confecció, cuir i calçat, per a totes les qualsel saldo dels moviments d’altes i de baixes va ser negatiui va assolir els valors més elevats dins el sector transfor-mador. En general, doncs, i sempre amb les reserves queimplica el tipus d’informació utilitzada, es pot deduir d’aquestes dades que el sector industrial segueix una pau-ta més aviat recessiva en la base econòmica del país i, dinsdel conjunt de branques transformadores, sembla queúnicament la de les arts gràfiques, impremta i edició man-té un comportament relativament dinàmic.

Una altra informació que aporta referències respectea la marxa del sector industrial –encara que, en aquest cas,

9. Encara que la font de les dades és la mateixa per a tota la sèrie temporal presentada, l’explotació corresponent als anys 2000 a 2003 s’ha efectuat directament sobre la informacióde base proporcionada pel Departament de Comerç, mentre que, per als anys anteriors, s’ha utilitzat l’explotació que s’incloïa fins a l’any 1999 en el Butlletí Mensual de Conjunturapublicat pel Servei d’Estudis del Ministeri de Finances. Per aquesta raó, encara que les dades globals són homogènies, la desagregació sectorial pot presentar alguna diferència.


65

de caràcter qualitatiu– és la que s’inclou en les enquestesde conjuntura que elabora semestralment la Cambra deComerç, Indústria i Serveis d’Andorra, adreçades a les

empreses dels diferents sectors d’activitat. Entre els sectorsque es consideren d’una manera diferenciada dins aques-tes enquestes, apareix la indústria, per a la qual es pren en

Quadre 2.13: Moviment registrat en activitats industrials i construcció. 1994-2003

1994 1995 1996 1997 1998

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Distribució d’electricitat 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0Distribució de gas i carburant 3 3 0 1 1 7 6 6 0 3Distribució d’aigua 1 0 1 0 0 1 1 0 0 0Treball metalls 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0Indúst. química de base i farmacèut. 1 0 0 1 0 0 0 0 3 0Fabr. i instal. equipam. indust.,material elèctric i electrònic 5 0 0 1 1 2 2 2 1 3Fabric. i elaborac. productesalimentaris i begudes 7 5 6 4 10 7 10 6 11 9Transformació del tabac 0 3 0 2 2 0 0 1 0 0Indústria del vestit i del cuir 1 3 2 3 2 4 4 6 0 3Indústria de la fusta i moble 4 2 0 0 3 2 1 3 1 1Impremta, premsa i edicions 7 0 3 2 9 6 7 4 8 8Indústries diverses 1 3 5 3 4 7 7 7 5 9Construcció i derivats 82 83 75 56 70 78 71 92 102 89Recuperació ferro, cartró, etc. 2 0 3 0 4 1 2 2 1 0Total 114 103 96 73 106 116 113 129 132 125

1999 2000 2001 2002 2003


Distribució d’electricitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Distribució de gas i carburant 2 1 3 2 2 1 2 1 3 2Distribució d’aigua 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Treball metalls 0 1 5 2 8 2 6 3 8 12Indúst. química de base i farmacèut. 0 0 2 4 0 1 0 2 0 1Fabr. i instal. maquin. i equip. indust.,material elèctric i electrònic 2 3 12 26 5 10 5 15 3 8Fabric. i elaborac. productesalimentaris i begudes 8 10 16 7 19 12 23 16 15 16Transformació del tabac 1 1 0 1 1 0 0 0 0 0Indústria del vestit i del cuir 1 3 2 1 3 6 3 1 1 5Indústria de la fusta i moble 3 0 33 4 18 13 19 9 15 17Impremta, premsa i edicions 10 7 25 18 14 11 14 9 19 5Indústries diverses 6 1 2 1 5 3 1 7 6 5Construcció i derivats 83 68 161 76 114 67 137 80 171 102Recuperació ferro, cartró, etc. 4 0 0 0 0 0 2 0 1 0Total 120 95 261 142 189 126 212 143 242 174

Font: Departament de Comerç.

66


consideració l’evolució d’un conjunt de variables queintenten reflectir la percepció dels empresaris pel que fa ala situació durant l’exercici en curs i les seves expectativesen relació amb l’evolució previsible en el futur pròxim.

Pel que fa a la valoració que efectuaven els empresa-ris de la indústria respecte a l’evolució durant l’any 2003de les principals variables, es detectava una percepció deles condicions del mercat per part dels agents que no espot qualificar de pessimista, si es considera que el primersemestre de l’any un 80% dels industrials qualificaven lamarxa dels negocis com a bona o regular i, el segonsemestre, aquestes valoracions havien pujat fins al 88%.Per al conjunt de l’exercici, un 41% de les empresesenquestades consideraven que la xifra de negocis haviamillorat i un 36% més estimaven que s’havia mantingutestable, enfront al 23% que apreciava un disminució.

Quant als fluxos d’inversió un 63% dels enquestatsresponia que durant el 2003 s’havien mantingut ambxifres similars a l’any anterior i un 33% que havien aug-mentat, amb la qual cosa tan sols el 4% dels empresarisreconeixia una reducció de la inversió. En el cas de l’ocu-pació, la valoració era una mica menys positiva, però el77% dels empresaris de la indústria afirmava que s’haviamantingut o havia augmentat. La percepció dels indus-trials respecte a l’evolució esperable durant l’any 2004tampoc es pot considerar negativa, atès que el 58% preveiaun manteniment de la xifra de negocis i un 38% unamillora, mentre que el 84% considerava que les inversionsmantindrien un ritme similar o millorarien.

També pot ser significatiu el fet que, entre els factorsque dificulten l’augment de la producció, els industrialssituaven la manca de mà d’obra qualificada per damuntd’altres factors, com la feblesa de la demanda, l’augmentde la competència o l’increment dels costos. Tanmateix, sis’observa l’evolució d’aquestes percepcions entre el segonsemestre del 2002 i el mateix període del 2003, és inte-

ressant ressenyar que s’aprecia un augment significatiu dela preocupació entre els empresaris per l’augment delscostos i per la feblesa de la demanda, alhora que esredueix sensiblement la que respon a la manca de mà d’o-bra i a l’augment de la competència.

Sembla, doncs, que malgrat la tendència regressiva dela indústria que denoten els indicadors disponibles, lesvaloracions del empresaris respecte a l’evolució seguidaper la seva activitat l’any 2003 i les expectatives de cara alfutur més immediat presentaven un caire relativamentfavorable. En el cas de l’enquesta corresponent a la sego-na part de l’any, les perspectives apreciades pels empre-saris eren de millora en la marxa dels negocis per al pri-mer semestre del 2004 en un 24% dels casos i d’unasituació d’estabilitat en un 67% més. Igualment, un 24%considerava que la tendència de la cartera de comandesera creixent i un 56% més estimava que seria similar. Pertant, el percentatge d’industrials que mantenia una visiómés desfavorable de cara a la primera meitat del 2004 sesituava entre el 10% i el 20%, segons la variable que esconsiderés.

En el cas del sector de la construcció i activitats anne-xes, les dades de moviments en les llicències d’activitatdurant l’any 2003 revelen un saldo positiu certamentimportant, cosa que denotaria un apreciable dinamisme.D’altra banda, una comparació amb anys anteriors per-met constatar que aquest saldo resulta significativamentsuperior al que va assolir aquesta mateixa variable elsexercicis anteriors, tot i que el trienni 2000-2002 ladiferència positiva entre les altes i les baixes d’activitatsdel sector va ser també prou voluminosa (quadre 2.13).

Un altre indicador que permet apreciar amb una con-siderable precisió el ritme d’activitat que segueix el sectorde la construcció és el que quantifica la superfície autorit-zada per als diferents tipus d’edificacions, indicador que espot considerar que anticipa l’evolució a curt i mitjà termini


67

del conjunt del sector. Les dades referents a la superfícieautoritzada destinada a tres grans tipus d’usos –dos decaire residencial (apartaments i xalets) i un altre que agru-pa les edificacions destinades a activitats econòmiques(oficines i despatxos, naus, comerços i magatzems, garat-ges, hotels, etc.)– es presenten en el quadre 2.14 per alperíode 1993-2003, detallades per parròquies.

Aquestes dades, doncs, permeten avaluar l’activitatdesenvolupada pel sector de la construcció i les expectati-ves dels empresaris respecte a l’evolució del mercat en unfutur pròxim, amb un nivell de detall considerable, tant aescala territorial com pel que fa al destí previst per alsedificis. Convé matisar que aquestes dades fan referènciaa unitats físiques de superfície que, en funció del tipusd’utilització a què es destinin i la ubicació a què corres-ponguin, poden assolir valors de mercat força diferents.Tot i això, aquesta informació constitueix un element dereferència de considerable valor per analitzar la dinàmicade l’activitat constructiva.

Pel que fa a l’evolució apreciable l’exercici de 2003, espot observar un augment molt notable del nombre totalde metres quadrats autoritzats per als tres tipus de cons-truccions que es diferencien, ja que, en relació a l’anyanterior, va registrar un increment del 47,2%. En valorsabsoluts la superfície total autoritzada va assolir una xifrade 456.180 m2, que representa un màxim històric, perdamunt dels 411.675 m2 autoritzats l’any 1989 (quadre2.14). Aquest indicador proporciona una bona referènciadel fort dinamisme que ha caracteritzat al sector de laconstrucció l’exercici de referència, però també, des d’unaperspectiva temporal més prolongada, el darrer quin-quenni. Com a mostra, és significatiu que, en el període1999-2003, la superfície total autoritzada per a construc-cions superés els 1,6 milions de m2, mentre que, el quin-quenni anterior, 1994-1998, va ser de poc més de la mei-tat (853.235 m2).

El gràfic 2.17 posa de manifest amb claredat el fortprocés expansiu que, malgrat les oscil·lacions registradesalgun any, apareix com a tendència de fons en l’activitatconstructiva durant els darrers anys. En funció d’això, espot valorar que les expectatives de mercat que apreciavenels agents d’aquest sector l’any 2003 resultaven encaraprou favorables. Tanmateix, cal dir que, molt possible-ment, el mercat immobiliari es troba en un punt notable-ment alt del cicle expansiu, en el qual el risc de contrac-ció comença a ser significatiu. Argumentar suficientmentaquesta valoració requeriria disposar d’informació moltmés completa respecte a diversos aspectes de les condi-cions del mercat –com els preus, l’oferta existent, la capa-citat d’absorció de la demanda, etc.– però la possibilitatque en la demanda realitzada els darrers anys hagi existitun component especulatiu rellevant apareix com l’ele-ment que pot afectar més la marxa futura del sector.

En aquest sentit, és significativa la desagregació de lesdades de la variable considerada, segons els tipus d’usos previstos per a les edificacions. Així, la superfície

Gràfic 2.17: Superfície total autoritzada per a construccions.1993-2003 (m2)

Font: Quadre 2.14.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Tendència

500.000

2003

450.000

68


autoritzada per a apartaments va augmentar un 63,9% enrelació a l’any anterior i va assolir un valor de 334.674 m2,quantitat que, a més, representa un màxim històric, atès

que en la sèrie disponible no s’havien assolit mai els300.000 m2 autoritzats per a aquest tipus d’edificacions.Igualment, la superfície destinada a xalets va quasi dupli-

Quadre 2.14: Superfície autoritzada per a construccions per parròquies. 1993-2003 (m2)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

ApartamentsCanillo 6.860 9.505 6.379 1.686 7.922 17.901 18.780 17.118 31.051 27.947 43.695Encamp 8.143 29.818 23.632 31.011 18.548 11.242 29.870 25.151 28.888 10.020 31.857Ordino 1.856 6.580 9.592 9.360 14.922 20.285 17.095 18.552 12.217 25.038 11.416La Massana 13.551 19.225 17.059 5.912 7.234 8.908 20.957 12.040 45.674 17.795 50.078Andorra la Vella 8.617 46.813 37.097 57.287 9.217 36.385 48.122 27.344 104.767 47.267 107.911Sant Julià de Lòria 8.564 44.393 13.225 11.515 5.653 10.672 17.324 11.867 35.376 6.362 9.923Escaldes-Engordany 12.886 13.276 26.870 26.510 24.583 11.268 51.337 37.043 26.824 69.727 79.794Total apartaments 60.477 169.610 133.854 143.281 88.079 116.661 203.485 149.115 284.797 204.156 334.674

XaletsCanillo 651 - 1.785 481 1.897 1.567 2.814 1.944 2.126 2.461 5.825Encamp 976 2.882 2.976 3.334 1.620 1.169 673 2.651 2.904 1.262 5.195Ordino 1.065 1.747 - 1.392 375 1.683 3.381 2.027 601 2.053 905La Massana 5.469 4.213 2.355 1.772 3.445 874 4.171 9.580 7.312 7.212 10.518Andorra la Vella 2.377 2.437 683 2.217 3.156 3.465 479 1.296 958 - 2.833Sant Julià de Lòria 5.737 2.838 1.798 2.306 987 2.676 2.903 4.271 1.731 1.997 6.785Escaldes-Engordany 2.671 4.210 5.995 1.890 3.506 6.320 6.590 3.058 11.423 4.267 6.109Total xalets 18.946 18.327 15.592 13.392 14.986 17.754 21.011 24.827 27.055 19.252 38.170

Altres edificis (*)Canillo 660 4.050 518 3.225 4.568 6.204 2.930 36.704 20.724 54.126 10.537Encamp 80 1.155 4.338 2.147 - 6.019 11.345 6.639 300 4.001 540Ordino 648 1.617 575 2.730 4.949 4.283 - 3.357 440 503 2.165La Massana 1.324 10.067 - 2.593 7.286 7.627 15.214 203 3.752 744 15.111Andorra la Vella 4.009 3.845 - 5.344 5.442 17.766 3.973 9.558 22.189 6.102 35.590Sant Julià de Lòria 1.680 3.086 828 126 240 1.800 2.062 616 5.669 2.281 12.745Escaldes-Engordany 1.818 30 4.128 2.180 - 3.559 418 2.921 10.645 18.753 6.648Total altres edificis 10.219 23.850 10.387 18.345 22.485 47.258 35.942 59.998 63.719 86.510 83.336

Total construccionsCanillo 8.171 13.555 8.682 5.392 14.026 25.672 24.524 55.766 53.901 84.534 60.057Encamp 9.199 33.855 30.946 36.492 19.903 18.430 41.888 34.441 32.092 15.283 37.592Ordino 3.569 9.944 10.167 13.482 20.246 26.251 20.476 23.936 13.258 27.594 14.486La Massana 20.344 33.505 19.414 10.277 17.965 17.409 40.342 21.823 56.738 25.751 75.707Andorra la Vella 15.003 53.095 37.443 64.848 17.815 57.616 52.574 38.198 127.914 53.369 146.334Sant Julià de Lòria 15.981 50.317 15.851 13.947 6.880 15.148 22.289 16.754 42.776 10.640 29.453Escaldes-Engordany 17.375 17.516 36.993 30.580 28.089 21.147 58.345 43.022 48.892 92.747 92.551Total construccions 89.642 211.787 159.833 175.018 124.924 181.673 260.438 233.940 375.571 309.918 456.180

* Inclou despatxos, magatzems i hotels.Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura).


69

car l’autoritzada l’any anterior i, de la mateixa forma, es vasituar en un màxim històric.

Lògicament, s’ha de considerar normal que l’edifi-cació destinada a usos residencials superi d’una maneraàmplia la resta d’utilitzacions i que, dins d’aquest ús, elsapartaments en constitueixin la part més important. Tan-mateix, es pot valorar que la notable acceleració experi-mentada per l’edificació residencial l’any 2003 va assoliruna intensitat inusual. Això va fer que la proporció de lasuperfície autoritzada total absorbida pel segment delsapartaments pugés del 65,9% que representaven l’any2002 al 73,4% el 2003. De tota manera, com s’ha dit, lasituació habitual és que els apartaments representin lapart àmpliament majoritària de la superfície prevista pera edificacions, amb la qual cosa el 73,4% indicat no repre-senta un percentatge atípicament alt, ja que, per exemple,els anys 1994 a 1996, el 1999 i el 2001 es va registrar unaparticipació més elevada (gràfic 2.19).

Les construccions destinades a altres usos que, coms’ha dit, bàsicament apleguen aquelles que es preveu que

siguin afectades a activitats econòmiques, també vanassolir un valor considerablement elevat l’any 2003, ja quela superfície autoritzada per a aquest conjunt d’usos vaascendir a 83.336 m2, quantitat que, malgrat que va serinferior en un 3,7% a la que s’havia assolit l’any 2002, sesituava entre els valors més elevats de tota la sèrie 1980-2003, solament superada en dues ocasions (1989 i 1992),a part de l’any 2002.

Per tant, l’evolució de la variable analitzada, per al’any 2003, revela una situació de dinamisme molt nota-ble de l’activitat constructiva que, d’altra banda, s’estén alstres tipus d’edificacions que apareixen detallades en lainformació estadística. Tant en el cas de la superfícieautoritzada destinada a apartaments com la prevista per axalets, es van assolir taxes de creixement considerables enrelació a l’exercici precedent i, a més, en valors absoluts esva arribar a un màxim històric en ambdós casos. Lasuperfície d’edificacions programades per a usos econò-mics no va seguir la mateixa pauta ascendent, però elnombre de m2 autoritzats en aquest apartat va ser també

Gràfic 2.19: Distribució percentual de la superfície autoritzada per a construccions. 1993-2003

Font: Quadre 2.14.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Apartaments Xalets Altres

20021993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003

Gràfic 2.18: Superfície autoritzada per a construccions,segons tipus d’ús. 1993-2003 (m2)

Font: Quadre 2.14.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

350.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003

Apartaments Xalets Altres

300.000

2002

70


força elevat i es va situar entre els més alts de la sèriehistòrica. D’això es desprèn que la construcció d’edificisdestinats a tota mena d’utilitzacions va incrementar el seuimpuls apreciablement l’any 2003. Tanmateix, de cara alfutur, és convenient tenir en compte que el ritme d’exe-cució dels projectes endegats es pot modificar en funció del’evolució que segueixin les condicions de la demanda.

En consonància amb les dades que s’han comentat, lapercepció dels empresaris de la construcció que revelal’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç,Indústria i Serveis d’Andorra corresponent al segonsemestre del 2003 es pot considerar clarament optimista,ja que el 53% dels enquestats valoraven com a bona lamarxa dels negocis i un altre 47% com a regular, mentreque la valoració de dolenta no rebia cap resposta. De caraa la primera meitat del 2004, un 87% dels empresarisconsideraven que la marxa dels negocis es mantindria i un13% esperava una millora, mentre que en cap cas es pre-veia un empitjorament. Si es té en compte que la dinàmi-ca del sector de la construcció els darrers anys ha estatexcepcionalment favorable, es pot afirmar que la valoracióde la situació que fan els empresaris del sector de la cons-trucció i les seves expectatives futures se situen en cotescertament altes.

Des del punt de vista de la distribució territorial de lasuperfície autoritzada per a construccions, és destacablela concentració que l’any 2003 s’aprecia en l’agregat urbàcentral integrat per la capital i Escaldes-Engordany. Enconcret, per a aquest exercici, el percentatge de la super-fície total autoritzada per a construccions absorbida perles dues parròquies era del 52,4%. Aquesta elevada con-centració resulta de l’alta participació que registravenAndorra la Vella i, en menor mesura, Escaldes-Engor-dany, en els segments dels edificis destinats a apartamentsi a usos econòmics (un 56,1% i un 50,7%, respectiva-ment), mentre que, en el cas dels xalets, la seva participa-

ció era més moderada i la Massana destacava en primerlloc (quadre 2.14).

En comparació amb l’any anterior, el comportamentde la variable considerada presenta variacions molt dis-pars en les diferents parròquies, de manera que en algunscasos es va registrar un creixement considerable, mentreque en altres es va apreciar una significativa contracció.La primera circumstància es va produir a la Massana,Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Encamp, amb taxesde creixement que oscil·laven entre el 194% en el cas de lamés elevada i el 146% en el de la més baixa. En canvi, aOrdino i Canillo la superfície autoritzada per a construc-cions va disminuir en un 47,5% i un 29% respectivament.El valor d’aquest indicador corresponent a Escaldes-Engordany per a l’any 2003 va ser molt similar a l’anyanterior, amb una lleugera reducció.

De tota manera, cal dir que aquesta variable presentadaltabaixos força marcats al llarg del temps, amb la qualcosa les modificacions que es registren entre dos períodesconsecutius no necessàriament resulten rellevants. Així, sies considera en termes agregats la xifra de la superfícieautoritzada per a tot tipus de construccions durant unperíode llarg, s’aprecia amb més fiabilitat la intensitatcomparada de l’activitat constructiva a les diferents parrò-quies. Els vint darrers anys (1984-2003), per exemple, elpercentatge més elevat es va concentrar a Andorra la Vella(un 26,5%), seguida per Escaldes-Engordany (un 16,1%),mentre que la Massana es va aproximar sensiblement aaquest valor, ja que va absorbir un 15,1%. Encamp es vasituar en quarta posició, amb un 13,4% de la superfícieautoritzada total durant aquest període, seguida perCanillo (12%), Sant Julià de Lòria (10,5%) i Ordino(6,5%).

Com a darrera qüestió que té alguna incidència en elsector de la construcció, es pot fer referència a l’aprovaciópel Govern de la Llei de modificació puntual i urgent de


71

la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme10,amb l’objectiu, com s’explicita en l’exposició de motius,d’ampliar l’abast de la suspensió d’atorgament de llicènciesque determinava aquella llei. Així, la Llei general d’orde-nació del territori i urbanisme (de 29 de desembre de2000), en l’apartat 2 de la disposició transitòria segona,determinava que quedava suspès “provisionalment i caute-larment l’atorgament de llicències per a nous avantprojectesd’urbanització o construcció, projectes d’urbanització, plansparcials i especials, parcel·lacions i reparcel·lacions, en terrenystant privats com públics, i tots els projectes, sigui quina ensigui la denominació, promoguts per la iniciativa privada,que comportin dotar d’edificabilitat terrenys que no la tenensegons l’article 25 ”.

A aquest redactat es va afegir, en la citada Llei demodificació, la suspensió d’atorgament de llicències d’edificació d’obres de nova planta i d’ampliació d’edificisexistents, promoguts per la iniciativa privada, i quedavenexcloses tan sols les llicències que s’haguessin presentatals comuns amb anterioritat a la data d’entrada en vigor dela Llei. La finalitat de la incorporació efectuada al redac-tat inicial de la Llei d’ordenació del territori i urbanismeva ser, per tant, la d’evitar una petició atípicament eleva-da de llicències de construcció un cop transcorregut eltermini de dos anys previst perquè es redactessin els plansd’ordenació parroquials.

II.4 - Comerç i turismeA l’igual que en el cas dels sectors analitzats en l’apartatanterior, les possibilitats de realitzar una valoració sufi-cientment detallada del comportament i l’evolució de les

diferents activitats que integren el sector dels serveis estancondicionades significativament per les limitacions quepresenta la informació disponible. En aquesta ocasió,però, es disposa d’algunes dades rellevants referents alsector hoteler i d’altres, més àmplies, que reflecteixen ladinàmica general del conjunt de l’activitat turística o bé,específicament, del turisme de temporada hivernal.

A més, dins la branca dels serveis, es disposa tambéd’una informació abundant i precisa per al sector banca-ri, el qual, per la importància de la seva funció dins l’eco-nomia i pel fet d’actuar estretament vinculat als operadorsdel mercat internacional, es troba sotmès a un grau decontrol i de transparència que no afecta altres agentseconòmics del país. Aquesta disponibilitat de dades refe-rents a les entitats bancàries permet tractar molt mésàmpliament aquest sector, raó per la qual s’analitza deta-lladament en el capítol II.5.

El conjunt d’informació existent referit a l’activitatturística i al sector financer permet millorar sensiblementla qualitat de l’anàlisi en els aspectes concrets que abasta.Tanmateix, en el cas del sector comercial i en la resta d’ac-tivitats de serveis, la informació disponible, a banda de lesdades relatives a la població ocupada –tractades anterior-ment–, és molt escassa i es redueix bàsicament als movi-ments registrats en les llicències d’activitat, de la mateixaforma que en el cas del sector industrial.

Les dades d’aquests moviments que afecten a les dife-rents branques del sector dels serveis s’han recollit en elquadre 2.15 per al període 1994-2003 i permeten obteniruna noció aproximada de l’evolució relativa d’aquestesbranques11, sempre amb les reserves que comporta el fet

10. Llei de 23 de maig de 2003 (BOPA núm. 15051 del 18-6-2003).

11. Com en el cas de les dades presentades en el quadre 2.13, les xifres corresponents al període 2000-2003 i les dels exercicis anteriors han estat objecte de diferents explotacions,malgrat procedir de la mateixa font, amb la qual cosa la desagregació sectorial pot incorporar alguna diferència, que no hauria de ser rellevant. (vegeu nota 9).

72


de tractar-se d’una variable darrera de la qual pot haverentrades o sortides en el mercat amb dimensions moltdispars. Pel que fa a l’exercici del 2003, aquestes dades

reflecteixen una situació de força dinamisme, si es consi-dera que el saldo net d’altes i baixes va assolir un valor designe positiu i que, a més, aquest valor va ser el més ele-

Quadre 2.15: Moviment registrat en activitats comercials i de serveis. 1994-2003

1994 1995 1996 1997 1998


Comerç al major d’alimentació 22 22 27 16 36 39 38 43 41 41Comerç major altre que aliment. 73 43 65 42 111 114 114 108 133 108Engròs interind. i intermed. comerç 13 8 2 5 34 21 28 25 35 28Comerç al detall d’alimentació 36 39 20 26 49 62 55 71 77 73Grans magatzems 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1Comerç detall altre que aliment. 151 154 152 132 238 296 251 320 279 253Ram de l’automòbil 36 35 27 17 58 47 48 56 51 60Reparacions diverses 4 2 2 6 12 9 14 11 9 15Hotels, bars i restaurants 109 84 111 80 124 159 170 176 154 119Transports i activitats annexes 18 22 19 27 25 30 27 62 27 27Estudis, consells i assistència 43 26 60 23 45 36 53 32 65 51Sanitat 4 0 1 2 4 2 2 9 3 3Ensenyament i guard. d’infants 0 1 2 0 9 7 4 12 4 7Serveis recreat., cult. i esport. 15 9 9 4 9 10 14 9 16 4Serveis diversos 69 47 68 49 90 72 90 66 108 72Organismes financers i assegur. 2 4 5 4 6 6 7 13 16 9Total 595 496 570 433 850 910 916 1.013 1.018 871

1999 2000 2001 2002 2003


Comerç al major d’alimentació 25 25 38 49 56 62 71 57 46 32Comerç major altre que aliment. 89 79 96 90 124 70 118 88 106 75Engròs interind. i intermed. comerç 28 16 34 26 32 25 47 42 57 50Comerç al detall d’alimentació 57 66 86 56 98 86 129 79 112 86Grans magatzems 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0Comerç detall altre que aliment. 189 188 291 261 189 208 283 244 282 262Ram de l’automòbil 50 45 94 69 40 59 74 47 51 33Reparacions diverses 5 9 8 7 10 9 10 8 8 11Hotels, bars i restaurants 112 152 192 153 181 154 238 196 178 136Transports i activitats annexes 22 24 34 18 22 18 19 13 54 13Estudis, consells i assistència 47 39 57 32 60 25 57 41 94 37Sanitat 3 3 2 1 2 1 5 2 7 1Ensenyament i guard. d’infants 3 3 6 2 6 1 10 6 11 8Serveis recreat., cult. i esport. 5 9 17 10 20 15 31 22 24 12Serveis diversos 95 86 141 70 156 97 135 116 175 139Organismes financers i assegur. 6 7 18 3 13 3 15 9 4 7Total 736 751 1.114 847 1.009 833 1.244 970 1.209 902

Font: Departament de Comerç.


73

vat de tota la sèrie temporal considerada, superant fins itot el que es va registrar l’any anterior que, al seu torn, jas’havia situat a la mateixa posició.

De fet, aquest saldo va superar el valor de 300, cosaque comporta una millora apreciable en relació a l’exerci-ci precedent. De tota manera, durant tot el trienni 2000-2003, aquest indicador va mantenir una pauta claramentfavorable, de manera que el saldo mitjà d’altes i baixes enels tres anys va ser de 239. En funció d’això, es pot consi-derar que l’any 2003 el conjunt del sector dels serveis vaseguir una dinàmica força positiva que, en bona part,mantenia una continuïtat amb el trienni anterior. Dinsd’una tònica general favorable –ja que, excepte dues, laresta de branques per a les quals es disposa d’informaciódiferenciada van presentar un saldo positiu en els movi-ments registrats–, van destacar el segment d’estudis, con-sell i assistència, el conjunt del comerç, l’hoteleria, eltransport i activitats annexes i els serveis diversos.

La branca citada, d’estudis, consell i assistència que,en definitiva, es pot identificar en gran part amb les acti-vitats de serveis a les empreses, és la que va registrar unsaldo positiu més voluminós, cosa que evidencia la neces-sitat per part del conjunt del teixit empresarial del paísd’una base de suport d’empreses prestadores de serveis enun ventall molt ampli d’activitats, que van des de la nete-ja i la seguretat, fins a altres com la consultoria jurídica,econòmica o informàtica, els serveis tècnics d’enginyeria,arquitectura, etc., els de publicitat i les agències d’ocupa-ció, entre altres. Tant per raons de cost com d’eficiència,les empreses tendeixen a utilitzar més aquests tipus deserveis i a externalitzar determinades funcions, sempreque resulta possible, amb la qual cosa és lògic el dinamis-me que s’observa en aquesta branca.

El sector comercial, tant en la part majorista com enla distribució al detall, també va registrar un saldo favora-ble amb un valor de certa rellevància en els moviments

d’altes i baixes de llicències d’activitat, atribuïble a undinamisme significatiu. Una consideració similar es potfer en relació als sectors de l’hoteleria i del transport iactivitats annexes. En altres casos, com en el sector de lasanitat o el de serveis recreatius, culturals i esportius, elvalor absolut de la variable considerada va ser més baix,però, en relació al seu pes relatiu en l’estructura producti-va del país, es pot considerar que també denotava unimpuls considerable.

Una altra font d’informació que aporta elements de referència d’interès –de tipus qualitatiu– en relació a l’evolució seguida pel sector comercial és l’enquesta deconjuntura que elabora semestralment la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, a la qual ja s’hafet referència en l’apartat anterior. En aquest cas l’en-questa inclou un apartat dedicat específicament al comerçminorista i diferencia, dins d’aquest, vuit subsectors:alimentació, equipament personal, equipament de la llar, higiene i sanitat, electrònica, vehicles i accessoris,comerços d’altres productes i supermercats i grans ma-gatzems. D’altra banda, com s’ha vist abans, l’enquestavalora la percepció dels empresaris respecte a l’evolucióapreciable en l’exercici en curs i les expectatives de cara al’any següent.

En l’enquesta que es va realitzar amb referència alsegon semestre del 2003 es recull la valoració dels empre-saris per al conjunt d’aquell exercici que, en general, es potconsiderar que revela una percepció més aviat negativaper part dels comerciants. Així, pel que fa a la xifra devendes, un 29% dels enquestats percebia que havia millo-rat durant l’any 2003, però un 36% estimava que s’haviamantingut estable i un 35% considerava que havia dismi-nuït. Gairebé tots els subsectors del comerç mantenienuna posició pessimista, especialment acusada en el casdels segments de l’electrònica, l’equipament de la llar, elssupermercats i grans magatzems. Únicament els comerços

74


especialitzats en higiene i sanitat i els de vehicles i acces-soris tenien una actitud comparativament més favorable,encara que amb un pes també important de les valora-cions negatives.

Les altres dues variables que es prenen en considera-ció en l’enquesta reflectien una visió menys desfavorablede l’exercici del 2003 per part dels empresaris del comerç,ja que, pel que fa al volum d’inversió, en un 25% delscasos es considerava que havia augmentat i en un 67%més que havia mantingut un ritme similar a l’any ante-rior i solament un 9% estimava que havia disminuït. En el cas de l’ocupació un percentatge del 7% dels empresarisvalorava que havia baixat, enfront al 14% que considera-va que havia augmentat. Per tant, en el cas d’aquests dosindicadors s’observa una percepció més equilibrada entre

les valoracions de caire més negatiu i les més favorables, iun pes dominant dels empresaris que aprecien unes con-dicions d’estabilitat.

Quant a les expectatives que mantenien els empresa-ris de cara a l’exercici del 2004, la previsió dominant era decontinuïtat o d’una moderada millora en relació a l’anyanterior, ja que el 64% dels enquestats esperava un mante-niment de la xifra de vendes i un 23% preveia una millora,mentre que el 13% restant considerava més probable quebaixessin. En aquest cas el pronòstic més pessimistacorresponia al segment de l’electrònica i al d’equipamentde la llar. Les previsions referents al flux d’inversions pre-sentaven un perfil molt similar a les comentades en relacióa la xifra de vendes, amb percentatges de resposta moltsimilars per a les tres opcions considerades.

Quadre 2.16: Nombre d’hotels i aparthotels i de places hoteleres a Andorra

Temporada 2003-2004 4 i 5 estrelles 3 estrelles 2 i 1 estrelles Total

Establiments Habitacions Establiments Habitacions Establiments Habitacions Establiments Habitacions

Andorra la Vella 13 1.097 21 1.066 20 578 54 2.741Escaldes-Engordany 9 853 10 747 23 817 42 2.417Sant Julià de Lòria 1 46 6 395 4 177 11 618Encamp 5 330 24 1.040 45 2.300 74 3.670Ordino 1 42 16 487 6 133 23 662La Massana 8 775 20 796 13 353 41 1.924Canillo 8 880 15 556 14 254 37 1.690Total 45 4.023 112 5.087 125 4.612 282 13.722

Temporada 1998-1999 Luxe i alta Mitjana - alta Mitjana - baixa Total

Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions

Andorra la Vella 14 1.099 28 1.144 18 399 60 2.642Escaldes-Engordany 7 741 28 1.657 12 313 47 2.711Sant Julià de Lòria - - 10 659 6 145 16 804Encamp 18 931 29 1.094 10 302 57 2.327Ordino 2 66 14 435 4 83 20 584La Massana 8 611 19 690 6 210 33 1.511Canillo 8 429 16 838 10 247 34 1.514Total 57 3.877 144 6.517 66 1.699 267 12.093

Font: Departament de Turisme. Sindicat d’Iniciativa.


75

Pel que fa al sector de l’hoteleria, una de les dades queresulta molt representativa de l’activitat realitzada per lesempreses és la que fa referència al nivell d’ocupació man-tingut pels establiments en les principals temporades turís-tiques de l’any. Igualment, les dades del nombre de placeshoteleres disponibles a les diferents parròquies detalladessegons el nivell de qualitat dels establiments també aporteninformació rellevant referent a la distribució territorial del’oferta hotelera al país i les seves modificacions.

En el quadre 2.16 es recull aquesta darrera informa-ció, especificant el nombre d’establiments i de placeshoteleres del país per categories i per parròquies. En elquadre es presenten les dades corresponents a la darreratemporada turística, 2003-2004, i, com a element dereferència per situar l’evolució recent, les de cinc anysabans. Cal dir, en relació a aquesta qüestió, que les dadesde la temporada 2003-2004 responen a la classificacióoficial efectuada pel Departament de Turisme i inclouenl’oferta hotelera total existent en hotels, aparthotels, hos-tals i residències, pensions i apartaments turístics que hanestat sotmesos a la classificació oficial.

En canvi, la informació que fa referència a la tempo-rada del 1998-1999 no està tractada de manera homogè-nia amb la corresponent a la de la darrera campanya, perla manca, en aquell moment, d’una classificació oficialdels establiments. Davant d’aquesta limitació, la classi-ficació per categories es va realitzar per aproximació, enfunció del preu oficial declarat pels establiments per al’habitació doble, amb la qual cosa la segmentació efec-tuada per a la temporada 1998-1999 no és estrictamentcomparable amb les dades més recents. D’altra banda,atès el criteri que es va utilitzar per aproximar-se a la cate-goria dels establiments, es pot considerar que amb moltaprobabilitat tendeix a sobrevalorar el segment mitjà.

Atesa aquesta consideració, les comparacions entreles dues temporades que es presenten en el quadre 2.16

s’han d’efectuar amb algunes precaucions, especialmentpel que fa referència al nivell dels establiments. Tot i això,aquesta informació permet situar d’una manera força pre-cisa les característiques i la distribució de l’oferta hotele-ra i valorar mínimament l’evolució recent. La primeraqüestió que es pot remarcar sobre la base d’aquestes dadesés el pes comparativament elevat que mantenen els esta-bliments del segment intermedi de qualitat, ja que el per-centatge de les places totals en oferta que corresponien alsestabliments de tres estrelles era del 37,1%.

D’altra banda, els establiments de quatre i cinc estre-lles concentraven un 29,3% de les places totals i els de dosi una estrella aportaven el 33,6% restant. D’acord ambaixò, es pot considerar que la distribució de l’oferta hote-lera del país segons la categoria dels establiments presen-ta un grau de diversificació considerable, amb un pesmajoritari de la franja intermèdia, però amb una presèn-cia força important d’establiments de qualitat elevada itambé dels d’un nivell més assequible. La capacitat d’aco-llida de la infrastructura hotelera del país, doncs, s’adreçaa un ventall ampli de visitants, des del punt de vista delpoder adquisitiu.

Es pot constatar també una correlació bastant claraentre la categoria dels establiments hotelers i la sevadimensió, de manera que els de quatre i cinc estrellesassolien una dimensió mitjana de 89,4 habitacions perestabliment, mentre que en el cas dels de tres estrellesaquest indicador baixava fins a 45,4 habitacions per esta-bliment i, en els de dos i una estrella, es reduïa a 36,9habitacions per establiment. Aquesta diferència s’ha d’a-tribuir al nivell més elevat de serveis que, tant des delpunt de vista quantitatiu com qualitatiu, ofereixen a laseva clientela els establiments hotelers de les categoriesmés altes.

La concentració de l’oferta hotelera que s’aprecia desdel punt de vista territorial és també un element destaca-

76


ble. Si es considera de manera conjunta l’oferta hoteleraexistent en l’aglomerat urbà central d’Andorra la Vella iEscaldes-Engordany, la temporada 2003-2004 agrupa-ven el 37,6% de les places d’allotjament al país (un 20% lacapital i la resta Escaldes-Engordany). De manera indivi-dualitzada, però, era la parròquia d’Encamp la que absor-bia la proporció més elevada de l’oferta hotelera, un26,8% del total (quadre 2.16). Per la seva banda, SantJulià de Lòria i Ordino, amb un 4,5% i un 4,8% respecti-vament de les places hoteleres del país, apareixien com lesparròquies amb una menor capacitat d’acollida.

Aquestes dades reflecteixen la relació lògica entre l’o-ferta d’allotjament i la concentració de l’activitat turística.Per aquest motiu, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany,que constitueixen el centre de gravetat del país, apleguenuna part notablement elevada de l’oferta hotelera, però lesparròquies que acullen les instal·lacions més importantsper a la pràctica dels esports d’hivern també mantenenuna participació força important en l’oferta d’allotjament.Aquesta circumstància es dóna en el cas d’Encamp, enca-ra que també la Massana i Canillo aporten una quantitatsignificativa de places hoteleres, que la temporada del2003-2004 representaven el 14% i el 12,3% respectiva-ment de l’oferta existent.

Es pot afegir que l’oferta corresponent als establi-ments de més qualitat –de quatre i cinc estrelles– presen-ta una concentració apreciable en el nucli central d’An-dorra la Vella i Escaldes-Engordany (un 48,5% durant latemporada 2003-2004), encara que també a Canillo i laMassana aporten percentatges rellevants (el 21,9% i el19,3% respectivament, la temporada de referència). Igual-ment, es pot matisar que l’elevat pes relatiu de la parròquiad’Encamp en l’oferta d’allotjament deriva, en gran part,de la forta presència d’apartaments turístics.

Es detecta, però, una tendència a la desconcentracióde l’oferta d’allotjament, amb un pes progressivament

més elevat de les parròquies del nord del país. Així, d’a-cord amb les dades de la temporada 1998-1999, l’aglo-merat Andorra la Vella i Escaldes-Engordany agrupavael 44,3% de les habitacions, és a dir 6,7 punts percentualsmés que la temporada 2003-2004. En canvi, en el mateixperíode Encamp va passar d’absorbir el 19,2% de l’ofertahotelera al 26,8% i la Massana va incrementar la seva par-ticipació en 1,5 punts percentuals. Es pot atribuir aquestfet a l’augment de la infrastructura hotelera de proximitata les instal·lacions per a la pràctica d’esports d’hivern.

Si es comparen les xifres corresponents a la temporadade 1998-1999 amb les més recents, mostren una modera-da reducció de l’oferta d’allotjament en l’agregat Andorrala Vella i Escaldes-Engordany i un increment significatiua les parròquies d’Encamp i la Massana i, en menor mesu-ra, a Canillo. Probablement, una part de la diferència ques’aprecia entre les dues temporades deriva del procés deregularització i control sobre l’allotjament turístic que vaintroduir la Llei general de l’allotjament turístic, que vatenir un efecte més rellevant sobre el segment dels aparta-ments turístics. Tot i això, com s’ha dit, també és raonableque es tendeixi a un reforçament de l’oferta d’allotjamenta les zones pròximes a les pistes d’esquí.

En línies generals, s’aprecia una tendència a un crei-xement lent però sostingut de l’oferta hotelera existent alpaís, que també es va produir durant la darrera tempora-da, ja que les dades corresponents a la del 2003-2004presenten un creixement d’una mica més de 400 placeshoteleres, cosa que equival a un increment del 3,2%.Aquesta pauta es va mantenir al llarg dels anys noranta, jaque la temporada 1991-1992 el nombre d’habitacions enestabliments turístics era d’11.866 i en la de 1998-1999havia pujat fins a 12.093, i ha continuat una dinàmicasimilar els darrers exercicis (quadre 2.16). La dimensiómitjana dels establiments d’allotjament turístic al paístambé ha seguit una tendència creixent, de manera que la


77

temporada 1991-1992 la dimensió mitjana dels establi-ments turístics va ser de 43,8 habitacions per establimenti en les dues temporades que es presenten en el quadre2.16 va pujar a 45,3 i 48,7 habitacions per establiment,com s’ha assenyalat abans.

El nivell d’ocupació mantingut pels establimentsconstitueix una altra informació de referència importanten relació a la dinàmica del sector hoteler, ja que reflecteixforça bé el grau d’activitat de les empreses. Aquestes da-des, que revelen els percentatges d’ocupació dels establi-ments hotelers a les diferents parròquies, es presenten enel quadre 2.17 per a les principals temporades turístiquesdels anys 2002 i 2003. D’acord amb aquesta informació,es pot considerar que, en línies generals, el nivell d’ocu-pació aconseguit pels establiments hotelers l’any 2003 vaser prou acceptable, encara que en algunes èpoques del’any s’aprecia un retrocés en relació a l’any anterior.

El cas més destacat en aquest sentit va ser la tempo-rada de Setmana Santa, en la qual el nivell d’ocupació delsestabliments l’exercici del 2003 va ser deu punts inferioral de l’any precedent. En canvi, en l’estació estival els per-centatges d’ocupació van millorar sensiblement per als

mesos d’agost i setembre i es van mantenir pràcticamentidèntics a l’any anterior en el mes de juliol. Igualment, lesdades de la temporada hivernal presenten un augmentsignificatiu de l’ocupació durant el pont de la Puríssima iun nivell idèntic –proper, però, a la plena ocupació– perNadal i Reis.

Es podria considerar, doncs, que, des del punt de vis-ta de l’ocupació hotelera, l’any 2003 va ser relativament boi els establiments van mantenir una situació millor quel’exercici precedent. Tanmateix, les dades referents alnombre total de pernoctacions registrades en establi-ments hotelers entra en contradicció amb aquesta valora-ció. D’acord amb la informació disponible, el nombretotal de pernoctacions dels visitants entrats al país l’any2003 va ser un 13,5% inferior a les registrades l’any ante-rior. Això comporta que, tot i que el nivell d’ocupació en les èpoques més importants de l’any mantingués unataxa relativament positiva, l’estada total dels visitants,quantificada en nits de sojorn en hotels, va disminuir significativament, amb les evidents repercussions desfa-vorables que això comporta per al volum de negoci delsector.

Quadre 2.17: Nivell d’ocupació hotelera en les principals èpoques dels exercicis 2002-2003 (%)

Pont Pont de PontSetmana Santa 1 de maig Juliol Agost Setembre Tots Sants Puríssima Nadal i Reis

2002 2003 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2002 2003 2002 2003

Andorra la Vella 96,6 95,0 78,0 51,0 50,0 72,0 79,0 57,0 60,0 99,0 92,0 97,6 97,0 98,0Escaldes-Engordany 98,6 96,0 76,0 49,0 53,0 78,0 81,1 60,0 67,0 99,0 99,0 98,1 99,0 97,0Sant Julià de Lòria 96,5 95,0 56,0 35,0 39,0 69,0 72,0 51,0 47,0 100,0 97,0 95,1 98,0 98,0Encamp 98,9 89,2 53,1 49,9 40,7 76,6 67,0 38,2 45,0 97,0 94,4 95,5 98,6 96,5Pas de la Casa 94,3 75,0 51,0 51,0 40,0 70,0 71,0 43,0 48,0 98,3 81,0 97,4 98,9 98,0Ordino 93,7 88,0 36,0 49,0 47,0 76,0 83,0 35,0 42,0 97,2 85,0 99,0 91,0 95,0La Massana 95,4 75,1 54,2 34,9 39,7 70,0 69,2 41,7 44,0 97,5 91,6 96,1 99,4 98,0Canillo 94,6 76,0 55,0 38,0 47,0 70,0 66,0 30,0 55,0 99,0 70,0 95,4 94,3 95,5Mitjana 96,1 86,2 57,4 44,7 44,6 72,7 73,5 44,5 51,0 98,4 88,8 96,8 97,0 97,0

Font: Sindicat d’Iniciativa.

78


Es pot relacionar la disparitat existent entre les duesinformacions comentades amb la forta concentració queregistra la demanda turística principalment en l’èpocahivernal i en els caps de setmana, així com en l’elevat pesque presenten en el conjunt dels visitants aquells queefectuen una estada de menys de 24 hores. Com és sabut,a l’igual del que ocorre en la major part de les zones turís-tiques, l’estacionalitat constitueix un problema importantper a la infrastructura hotelera del Principat, problemaque, d’altra banda, és difícil de resoldre en la mesura enquè està fonamentat en els hàbits dels consumidors i en elspatrons de conducta en l’ús del temps d’oci. A això s’afe-geix que la relativa proximitat del país a les regions deprocedència majoritària dels visitants i l’important com-ponent comercial del flux turístic poden contribuir, enèpoques de feblesa de la demanda, a una disminució de ladespesa en la part destinada a allotjament.

Els resultats de l’enquesta de conjuntura realitzadaper la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra,en la part referent al sector hoteler, apunten també a unavaloració desfavorable de l’exercici. Pel que fa a la xifra defacturació, un 39% dels empresaris de l’hoteleria va esti-mar que l’any 2003 havia registrat una disminució enrelació a l’exercici anterior i un 45% més va considerarque s’havia mantingut estable. Igualment, el 28% valora-va com a dolenta la marxa dels negocis i un 66% com aregular, al mateix temps que el 51% considerava que elgrau mitjà d’ocupació havia estat inferior al de l’any 2002.

Tampoc les previsions per al 2004 adoptaven un cai-re favorable, ja que el 27% dels enquestats esperava unareducció de la xifra de negoci i un 54% més consideravaprobable que es mantingués amb valors similars. En can-vi, tant la valoració relativa a la tendència seguida pel fluxd’inversions l’any 2003 com les expectatives d’evoluciód’aquesta variable eren força positives, atès que el 43%dels empresaris del sector manifestava haver augmentat

les inversions l’any de referència i un 56% declaravahaver-les mantingut en un nivell semblant a l’any anterior.A més, un 31% dels enquestats preveia incrementar-les el2004 i un 51% addicional calculava que les mantindria enun ritme similar. D’acord amb això, s’ha d’interpretar que,malgrat la negativa percepció dels empresaris hotelers res-pecte a la dinàmica recent i les condicions previsibles acurt termini, mantenen una confiança força sòlida en elfutur del sector.

Una altra dada d’interès que aporta l’enquesta de laCambra als empresaris de l’hoteleria fa referència a l’esta-da mitjana dels clients als establiments hotelers. Aquestadada coincideix amb la valoració anterior en relació a ladisminució del temps mitjà d’estada dels visitants, ja que,per a l’any 2003, l’estada mitjana dels clients als hotels vaser de 2,7 nits, cosa que representa una reducció entorn al10% en relació al valor de l’exercici anterior. S’ha d’afegirque aquest indicador s’havia mantingut bastant estable enanys anteriors.

Una de les informacions més importants per copsar ladinàmica global de l’activitat turística al Principat és elnombre total de visitants rebuts durant l’any, ja que ésl’indicador de síntesi més representatiu de l’evolució de lademanda de tot tipus de serveis turístics que s’adreça alconjunt de la base productiva del país. Aquesta informa-ció es recull en el quadre 2.18, en el qual apareix de for-ma detallada per als anys 2002 i 2003 segons un triplecriteri: la frontera d’entrada al país, la nacionalitat delsvisitants i la seva tipologia, diferenciada en dos gransgrups, els turistes i els excursionistes.

La classificació en aquests dos grans blocs fa referèn-cia al temps d’estada dels visitants, de manera que es con-sideren excursionistes aquells que passen menys de 24hores al país, mentre que es qualifiquen com a turistesaquells que hi pernocten almenys una nit. La diferencia-ció d’ambdues tipologies afegeix una informació de con-


79

siderable interès, ja que el consum de béns i serveis efec-tuat pels visitants –i, per tant, la riquesa que generen alpaís– és sensiblement superior en el cas dels turistes. Pertant, les modificacions que comportin un major pes espe-cífic d’aquest grup tindran un clar impacte favorable sobrela base econòmica i l’augment relatiu d’excursionistes ten-dirà a produir l’efecte contrari.

Tal com es pot comprovar amb les dades presentadesen el quadre 2.18, malgrat les condicions poc favorablesdel context econòmic general, el nombre total de visitantsrebut per Andorra l’any 2003 encara va augmentar enrelació a l’exercici anterior, tot i que l’increment va sermolt moderat, del 0,8%. La desacceleració en el ritme decreixement dels visitants durant els darrers anys resultapatent si es considera que l’any 2000 van augmentar un16,7%, el 2001 un 3,3%, el 2002 la taxa de creixement jaes va reduir a l’1,4% i el 2003, com s’ha vist, encara vabaixar 6 centèsims percentuals més. Tot i això, també s’hade dir que el fet de mantenir un volum de visitants supe-

rior als onze milions de persones en les condicions demanca de dinamisme general de l’economia europearepresenta ja un resultat acceptable.

Segons la nacionalitat, aquest creixement va serinduït en major mesura pels visitants de nacionalitat fran-cesa, malgrat que tots els grups diferenciats segons aquestcriteri van experimentar increments modestos. Així, elcol·lectiu dels francesos va registrar un augment del 2%,mentre que el de nacionalitat espanyola tan sols va pujarun 0,7% i el grup d’altres nacionalitats va seguir una pau-ta bastant similar, amb un increment del 0,9%. Com aconseqüència d’això, els francesos van incrementar unamica el seu pes relatiu en el conjunt dels visitants del paísi van arribar al 41,1%, mentre que els espanyols i els de lesrestants nacionalitats van seguir la dinàmica contrària.D’altra banda, es pot assenyalar que l’augment de lapresència dels ciutadans francesos en els visitants del paísha estat continuada des de l’any 2000, en el qual repre-sentaven el 39,7% del total, fins al 41,1% assolit el 2003.

Quadre 2.18: Visitants d’Andorra per tipus i nacionalitat. 2002-2003

Turistes (*) Excursionistes (**) Total (%) Total (%)

Frontera d’entrada Nacionalitat 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Espanyols 2.270.579 2.191.897 3.949.529 4.062.092 6.220.108 54,05 6.253.989 53,91Sant Julià de Lòria Francesos 171.180 158.757 386.084 398.491 557.264 4,84 557.248 4,80

Altres 144.058 97.716 93.239 103.291 237.297 2,06 201.007 1,73

Espanyols 63.214 74.154 151.190 150.923 214.404 1,86 225.077 1,94Pas de la Casa Francesos 675.446 560.406 3.437.508 3.647.361 4.112.954 35,74 4.207.767 36,27

Altres 63.109 54.808 102.562 100.775 165.671 1,44 155.583 1,34

Espanyols 2.333.793 2.266.051 4.100.719 4.213.015 6.434.512 55,91 6.479.066 55,85Total Francesos 846.626 719.163 3.823.592 4.045.852 4.670.218 40,58 4.765.015 41,08

Altres 207.167 152.524 195.801 204.066 402.968 3,50 356.590 3,07

Total visitants 3.387.586 3.137.738 8.120.112 8.462.933 11.507.698 100,00 11.600.671 100,00

(*) Visitants que pernocten com a mínim una nit al país.(**) Visitants que només passen un dia al país.Font: Departament de Turisme.

80


Contràriament, els espanyols van passar d’una participa-ció del 56,7% en el total de l’any 2000 al 55,9% en l’exer-cici del 2003.

Com s’ha dit abans, la diferenciació dels visitants enles dues categories de turistes i excursionistes afegeix unainformació d’importància, atès que la generació de rique-sa per part d’ambdós grups és sensiblement diferent. Enaquest sentit, durant el trienni 1999-2001 es va registrarun significatiu increment de la presència dels turistes, demanera que si l’any 1999 la proporció que representavenen el total dels visitants era del 24,9%, l’any 2001 haviapujat fins al 31%. Aquesta tendència es va interromprel’any 2002 i va seguir la mateixa línia l’exercici del 2003,com a conseqüència del fet que el grup dels excursionistesregistrés un increment rellevant (d’un 4,2% el darrer any)mentre que el dels turistes experimentava una reducciópercentual força acusada, del 7,4% (gràfic 2.20).

A causa d’això, la participació dels turistes en el con-junt dels visitants va baixar del 29,4% que assolia l’any2002 al 27,1% l’exercici del 2003, és a dir, es va reduir en2,3 punts percentuals. Com s’ha dit, l’any 2002 s’haviaproduït també un moviment similar, amb una disminuciód’1,6 punts percentuals en el percentatge dels turistes dinsels visitants totals. Per tant, l’evolució seguida l’any 2003,pel que fa a aquest indicador, comporta una clara reper-cussió negativa sobre el conjunt d’activitats econòmiquesvinculades al turisme.

La disminució del nombre total de turistes, que vanpassar de 3,39 milions l’any 2002 a 3,14 milions el 2003,es va donar en tots els grups nacionals, encara que va teniruna especial intensitat en el col·lectiu dels francesos, quevan disminuir en una quantitat de més de 127.000 perso-nes, cosa que equival a una reducció del 15,1%, mentreque el nombre de turistes espanyols va descendir en propde 68.000 viatgers, amb una reducció percentual del2,9%. En termes relatius, però, el grup que va experimen-

tar una contracció més forta va ser el de la resta de nacio-nalitats, amb una disminució del 26,4%. En definitiva,per tant, van disminuir els turistes de totes les nacionali-tats, encara que la reducció va ser especialment intensa enels casos dels francesos i de la resta de nacionalitats, mésque no pas en el grup dels espanyols (quadre 2.18).

En contrapartida, el nombre dels excursionistes detotes les nacionalitats va augmentar en percentatges d’una certa rellevància. En concret els espanyols van créi-xer un 2,7%, els francesos un 5,8% i els de les restantsnacionalitats un 4,2%. Es pot interpretar, doncs, que elconjunt de la demanda turística encara va tenir unatendència creixent l’any 2003, ja que el nombre total devisitants va augmentar, encara que fos moderadament.Tanmateix, a causa de les desfavorables condicions eco-nòmiques generals, probablement es va donar una ten-dència dels visitants a reduir la despesa total efectuada,cosa que explicaria la contracció registrada en el grup delsturistes i el creixement simultani dels excursionistes.

Dins dels dos grups nacionals més nombrosos, elsvisitants espanyols són els que tenen una tendència més

Gràfic 2.20: Evolució del nombre de visitants 1999-2003 (en milions de persones)

Font: Departament de Turisme.

Turistes Excursionistes

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

1999 2000 2001 2002 2003


81

marcada a pernoctar al Principat, ja que l’any 2003 el per-centatge que representaven els turistes en els visitantstotals era del 35%, valor que és bastant més del doble quel’assolit en el cas dels ciutadans francesos, en el qual laparticipació d’aquesta tipologia era del 15,1%. Per al grupde les restants nacionalitats el percentatge dels turistesl’any 2003 creixia fins al 42,8%. Lògicament, atès quel’any 2003 el nombre de turistes de totes les nacionalitatsva disminuir i el d’excursionistes va seguir la pauta contrà-ria, els percentatges citats són sempre sensiblement infe-riors als que es registraven l’exercici anterior.

Una última dada important per valorar els resultatsaconseguits pel sector turístic en la temporada hivernal ésla del nombre de practicants dels esports d’hivern rebutsper les instal·lacions del país, atès que aquest tipus d’ofer-ta constitueix un dels factors més rellevants per a l’atrac-ció dels visitants. L’indicador de síntesi que permet per-cebre millor la marxa de la temporada és el nombre dedies d’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país, con-cepte que fa referència al nombre de jornades per a lapràctica de l’esquí comercialitzades per les pistes durant elconjunt de la temporada12. Aquesta informació és elabo-rada i proporcionada anualment –juntament amb altresdades referents a la temporada– per l’associació Ski-Andorra.

La temporada 2003-2004, el nombre total de diesd’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país va ser de2,52 milions, quantitat que representa una moderadamillora en relació a les dues temporades anteriors, en lesquals es van assolir xifres de 2,46 i 2,48 milions de diesd’esquí comercialitzats. En termes relatius, la temporada2003-2004 es va aconseguir un increment del 2,5% en

aquest indicador, en comparació amb la campanya ante-rior. D’altra banda, aquest augment es va produir tot i queel nombre total de dies d’obertura de les pistes va ser mésbaix que les temporades anteriors, ja que van estar en fun-cionament un total de 140 dies mentre que en les cam-panyes del 2001-2002 i del 2002-2003 es va arribar als149 i 146 dies d’obertura respectivament.

S’ha d’afegir que les condicions climatològiques tam-poc no van ser òptimes durant la temporada 2003-2004,ja que es van registrar nevades alguns dies de les vacancesde Nadal i alguns caps de setmana –èpoques amb una ele-vada intensitat de demanda– que van motivar el tanca-ment parcial o total de les estacions. Atesos aquests con-dicionants, es pot considerar que la temporada va serforça positiva ja que, tot i que el nombre de dies que lesestacions van estar operatives no va ser massa alt –en lesdeu darreres temporades, solament la de 2000-2001 vanobrir menys dies, en concret 139–, es va assolir un màximhistòric en els dies d’esquí venuts.

Això es manifesta amb prou claredat si es consideraque el nombre mitjà de dies d’esquí venuts per cada diad’obertura de les pistes en la temporada 2003-2004 va serde 17.995, cosa que representa un augment considerableen relació a les campanyes precedents, en les quals nos’havia arribat en cap cas als 17.000 dies d’esquí venutsde mitjana per cada dia d’obertura de les pistes. De fet, sis’observa l’evolució seguida pel nombre d’usuaris de lesinstal·lacions d’esquí del país durant els darrers anys,s’aprecia una tendència creixent força notable, ja que latemporada 1992-1993 el nombre de dies d’esquí venutspel conjunt de les pistes va ser d’1,5 milions, la de 1997-1998 es van superar per primer cop els dos milions i, com

12. El nombre de jornades d’esquí venudes per les pistes es calcula sobre la base del nombre de forfets comercialitzats al llarg de la temporada, en funció de la seva durada. Per alsabonaments que són vàlids per a tota la temporada es calcula una utilització de vint dies, xifra mínima que fa rendible adquirir aquest tipus de forfet.

82


s’ha vist, en les tres temporades la xifra de dies d’esquícomercialitzats s’ha situat entorn als 2,5 milions.

Aquesta favorable evolució s’ha de relacionar amb lesmillores en la competitivitat de l’oferta que les instal·la-cions andorranes intenten introduir de manera continua-da. La temporada 2003-2004, aquesta dinàmica es vaconcretar en un flux d’inversions que va superar els 11milions d’euros, xifra similar a la que es va destinar aaquest mateix objectiu la temporada anterior. D’acordamb la valoració que efectua l’associació Ski-Andorra, lacreació del domini GrandValira i l’actuació permanent demodernització de les estacions ha donat com a resultat unimpuls important en l’atracció de practicants dels esportsd’hivern. D’altra banda, cal tenir en compte que el man-teniment d’aquesta estratègia sembla imprescindible enun mercat com és el de la zona pirinenca, en el qual elgrau de competència és força intens. És igualment desta-cable l’esforç de les estacions per desestacionalitzar l’ofer-ta, mantenint els telecabines i telecadires oberts en l’èpo-ca estival i proposant una àmplia varietat d’activitats decara a aconseguir atreure visitants també durant els mesosd’estiu.

Com a valoració de síntesi en relació a l’activitatturística l’any 2003, es pot considerar que la bona marxade la temporada d’esquí contribueix favorablement al sos-teniment del sector, però que, malgrat el moderat aug-ment registrat en el nombre de visitants, la informaciódisponible revela una reducció de les estades en establi-ments hotelers i apunta a una disminució del volum mitjàde la despesa per part dels visitants, amb efectes desfavo-rables clarament constatables en el sector hoteler i unapercepció també negativa en una part important delcomerç.

II.5 - Sector financerEn el cas del sector financer –o, més concretament, de lapart principal d’aquest sector, que són les entitats bancà-ries–, al contrari del que ocorre en la major part de lesbranques productives del país, es disposa d’un volum con-siderable d’informació, que permet valorar detalladamentla seva activitat. Com s’ha assenyalat abans, aquesta situa-ció deriva, en bona part, de la transparència que exigeixl’estreta implicació de les entitats bancàries en els mercatsfinancers internacionals i també de l’important paper quejuguen en l’activitat econòmica. Tanmateix, aquesta dis-ponibilitat d’informació ateny bàsicament al sector ban-cari, ja que, per a la resta de les entitats financeres, lesdades existents en relació amb la seva activitat són forçalimitades. Comparativament, però, la seva importància ésmolt més reduïda, amb la qual cosa l’anàlisi de la dinàmi-ca seguida pel sector bancari constitueix la peça essencialper conèixer la marxa general del sector.

Després dels moviments d’obertura del mercat ban-cari que es van registrar durant el període 2000-2002 i de la concentració de dues de les entitats que hi opera-ven13, el nombre d’entitats que actuen en el mercatandorrà és de set, si bé el Banc Internacional d’Andorra ila Banca Mora, malgrat ser entitats diferenciades, operenamb una marca comercial comuna que integra el grupBanc Internacional-Banca Mora. Per aquest motiu, lesdades relatives a aquest grup que es recullen en els quadresi gràfics del present capítol apareixen de forma consolida-da i, per tant, el conjunt de la informació es detalla per asis entitats.

El primer indicador a què es pot fer referència, queproporciona una noció inicial de caràcter general respec-te a la dinàmica global seguida pel conjunt del sector ban-

13. El Banc Agricol i Comercial d’Andorra i la Banca Reig, que l'any 2002 van constituir Andbanc.


83

cari, és el volum dels actius totals gestionats per les enti-tats. Aquesta informació apareix representada en el gràfic2.21, el qual inclou també les dades de la part d’aquestsactius totals que, segons els balanços de les entitats,corresponen a dipòsits en altres entitats i intermediarisfinancers del mercat internacional. La primera qüestióque evidencien aquestes dades és la tendència decreixentque s’aprecia els darrers anys en la xifra total d’actiustotals de la banca, la qual, després de l’any 2000, ha seguituna pauta de contracció que es va veure aguditzada l’e-xercici del 2003. Aquesta percepció, però, s’ha de com-pletar amb altres dades rellevants referents al funciona-ment operatiu de les entitats, que permeten ampliar imatisar la interpretació.

El segon aspecte a què es pot fer referència, sobre labase de les dades representades en el gràfic 2.21, és laimportant proporció que mantenen dins dels actius totalsde les entitats bancàries els recursos col·locats en altresbancs i intermediaris financers del mercat mundial. Tra-dicionalment, una part important dels actius de la bancaandorrana ha estat invertida en aquest tipus de conceptes,com es pot apreciar en el gràfic indicat, cosa que propor-ciona a les entitats un grau elevat de solvència i seguretatamb un risc molt baix.

De tota manera, els darrers anys s’observa una dismi-nució considerable, tant en termes absoluts com percen-tuals, de les inversions de la banca andorrana en altresbancs i intermediaris dels mercats financers. Així, si l’any1993 la proporció dels actius totals invertida en aquestsconceptes, per al conjunt de les entitats, se situava en unpercentatge del 79,5%, l’any 1997 havia seguit una líniadescendent fins arribar a una proporció del 75,7%. Poste-riorment aquesta tendència va mantenir un ritme bastantmés accelerat, de manera que l’any 2000 la proporció era del63,1% i el 2002 havia baixat fins al 50,5%. El 2003 aquestindicador va seguir la mateixa pauta i les inversions dels

bancs del país en altres entitats i intermediaris del mercatinternacional representaven el 44,7% dels actius totals.

Aquesta progressió revela que la política desenvolu-pada per la banca durant els darrers exercicis ha tendit aabocar una part creixent dels recursos en inversions demés risc, però també, com és lògic, amb un potencial derendibilitat més gran. Evidentment, les entitats financereshan de combinar d’una manera equilibrada uns nivellsadequats de seguretat i de solvència i el grau necessari deliquiditat, però també intentar aconseguir la màxima ren-dibilitat possible. En tot cas, s’ha de dir que, malgrat lanotable reducció que ha experimentat els darrers anys laproporció dels actius col·locats en altres bancs i interme-diaris dels mercats financers, el nivell de solvència i deseguretat de la banca andorrana se situa entre els més ele-vats del món.

Per altra banda, cal tenir en compte que la variable aquè s’ha fet referència abans –els actius totals de les enti-tats bancàries– proporciona tan sols una noció parcial del’activitat que realitza el sector, atès que els darrers anyss’han desenvolupat amb molta intensitat noves línies denegoci, principalment de mediació i de prestació de serveisper part dels bancs. Així, la mediació en les operacions decompravenda i la custòdia d’accions, d’obligacions o d’al-tres actius financers, a l’igual que la mediació en altresdiversos tipus d’operacions financeres, han guanyatterreny de manera important en el funcionament operatiubancari i han desplaçat parcialment el paper més tradi-cional de la banca, de receptora –i inversora– dels dipòsitsde la clientela.

Aquest fet apareix evidenciat en les dades que s’in-clouen en els balanços de les entitats bancàries com acomptes d’ordre, les quals incorporen informació de laseva activitat en relació a operacions amb transcendènciaeconòmica, però que no afecten els actius de les empresesni tampoc comporten modificacions de l’endeutament

84


amb tercers ni dels recursos propis. Ateses les caracterís-tiques d’aquestes partides, no procedeix que s’integrin enel balanç de les entitats, però, per la seva rellevància, sem-bla evident que també han de constar en els estats comp-

tables, cosa que es fa afegint-les en forma de comptesd’ordre.

En funció d’aquest criteri, les dades que s’inclouen enels citats comptes d’ordre fan referència a operacions o

Quadre 2.19: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2002 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc Sabadell Andbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra (**) Total

ActiuCaixa i bancs centrals de l’OCDE 5.668 10.229 3.590 17.172 8.617 4.010 49.286INAF 54.287 73.013 11.247 63.373 18.556 210 220.686Intermediaris financers 332.159 1.794.671 17.767 75.580 844.237 1.601 3.066.015Inversions creditícies 607.509 640.304 283.045 2.520.416 243.849 263.298 4.558.421Cartera de valors 785.536 144.467 328.536 360.233 15.372 28.527 1.662.671Actius immaterials i desp. amortitzables 6.317 4.686 3.936 7.540 - 2.503 24.982Actius materials 52.004 53.351 50.000 78.444 18.474 11.834 264.107Comptes de periodificació 17.368 8.877 3.544 47.276 41.038 1.693 119.796Altres actius 16.539 2.942 20.793 23.926 11.252 3.599 79.051Total actiu 1.877.387 2.732.540 722.458 3.193.959 1.201.395 317.275 10.045.014

PassiuINAF 90.093 78.260 18.820 64.331 19.294 219 271.017Creditors 1.414.411 2.305.772 638.315 2.567.240 1.026.289 267.013 8.219.040

Bancs i entitats de crèdit 87.480 163.455 1.081 49.806 57.480 429 359.731Dipòsits de clients 1.326.931 2.142.317 637.234 2.517.434 968.809 266.584 7.859.309

Provisions per a riscos i càrregues 5.759 33.273 902 71.808 13.678 162 125.582Comptes de periodificació 9.435 10.754 4.510 36.609 28.808 1.420 91.536Altres passius 8.220 5.986 6.203 18.919 7.174 24.862 71.364Capital social 68.061 42.708 33.000 70.000 30.055 30.068 273.892Reserves 247.162 228.148 11.120 331.262 59.386 17 877.095Resultats de l’exercici (***) 59.030 103.139 15.988 75.790 16.711 -6.486 264.172 Dividends a compte -25.051 -75.500 -6.400 -42.000 - - -148.951 Interessos minoritaris 267 - - - - - 267Total passiu 1.877.387 2.732.540 722.458 3.193.959 1.201.395 317.275 10.045.014

Comptes d’ordrePassius contingents 74.657 105.661 29.047 152.392 39.880 37.291 438.928Compromisos i riscos contingents 196.912 270.431 55.576 211.350 158.359 28.890 921.518Operacions de futur 1.486.386 3.371.690 73.688 1.012.621 1.169.556 76.134 7.190.075Dipòsits de valors i títols en custòdia 4.130.109 3.821.834 1.181.861 3.937.260 542.109 219.121 13.832.294Altres compt. d’ordre amb func. de control 558.899 1.602.780 127.851 328.120 11.053 5.912 2.634.615Total comptes d’ordre 6.446.963 9.172.396 1.468.023 5.641.744 1.920.957 367.348 25.017.431

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l’any 2002.(**) Constituït amb data 10 d’abril de 2000.(***) Els resultats de Crèdit Andorrà inclouen 100.554 € corresponents a exercicis anteriors i els de BancSabadell -5,464 milions d’€ consolidats d’exercicis anteriors, pendents d’afectació.Font: Memòries anuals de les entitats.


85

riscos que poden afectar el patrimoni dels bancs o bé, comés el cas dels conceptes quantitativament més importants,reflecteixen actius custodiats per les entitats bancàries,però dels quals no en són titulars. Com es pot comprovar

en les dades incloses en els quadres 2.19 i 2.20, els dosconceptes fonamentals que representen el gruix d’aquestscomptes d’ordre són els dipòsits de valors i títols en custò-dia i, amb un valor bastant més baix, les operacions de

Quadre 2.20: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2003 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc SabadellAndbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra Total

ActiuCaixa i bancs centrals de l’OCDE 7.104 11.914 3.123 18.933 5.744 6.923 53.741INAF 32.254 45.941 11.622 47.878 17.485 6.220 161.400Intermediaris financers 177.587 1.511.794 70.946 77.538 726.940 2.017 2.566.822Inversions creditícies 688.906 732.443 308.755 2.257.854 316.005 307.051 4.611.014Cartera de valors 592.549 104.949 325.251 419.382 16.482 30.006 1.488.619Actius immaterials i desp. amortitzables 9.257 4.642 3.777 9.559 - 1.884 29.119Actius materials 50.046 51.770 52.112 79.459 16.570 12.010 261.967Comptes de periodificació 18.665 7.508 11.701 32.510 33.924 1.809 106.117Altres actius 16.525 4.753 4.450 21.314 4.781 2.234 54.057Total actiu 1.592.893 2.475.714 791.737 2.964.426 1.137.931 370.154 9.332.855

PassiuINAF 68.943 53.502 19.237 48.223 17.703 6.223 213.831Creditors 1.139.212 2.055.865 702.581 2.292.826 947.335 312.525 7.450.344

Bancs i entitats de crèdit 63.114 77.886 49.272 48.380 50.400 642 289.694Dipòsits de clients 1.076.098 1.977.979 653.309 2.244.446 896.935 311.883 7.160.650

Provisions per a riscos i càrregues 5.588 44.725 902 62.845 19.447 162 133.669Comptes de periodificació 7.977 8.565 2.683 25.073 26.294 1.098 71.690Altres passius 13.431 4.085 4.722 75.404 6.675 25.776 130.093Capital social 68.061 42.407 33.000 70.000 30.055 30.068 273.591Reserves 253.288 245.124 17.129 352.917 71.507 87 940.052Resultats de l’exercici (**) 62.565 79.041 17.683 79.138 18.915 -5.785 251.557 Dividends a compte -26.452 -57.600 -6.200 -42.000 - - -132.252 Interessos minoritaris 280 - - - - - 280Total passiu 1.592.893 2.475.714 791.737 2.964.426 1.137.931 370.154 9.332.855

Comptes d’ordrePassius contingents 72.702 111.850 34.051 231.561 50.101 53.627 553.892Compromisos i riscos contingents 201.712 290.779 66.945 276.534 274.111 37.603 1.147.684Operacions de futur 1.373.762 1.798.142 70.639 920.347 439.702 91.581 4.694.173Dipòsits de valors i títols en custòdia 4.427.024 4.231.634 1.310.485 4.616.951 776.730 333.240 15.696.064Altres compt. d’ordre amb func. de control 606.739 1.006.576 171.147 369.719 3.766 4.480 2.162.427Total comptes d’ordre 6.681.939 7.438.981 1.653.267 6.415.113 1.544.410 520.531 24.254.241

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l’any 2002.(**) Els resultats de Crèdit Andorrà inclouen 100.759 € corresponents a exercicis anteriors i els de BancSabadell -6,556 milions d’€ consolidats d’exercicis anteriors, pendents d’afectació.Font: Memòries anuals de les entitats.

86


futur. Per a l’exercici del 2003, la suma d’aquests dos con-ceptes representava el 84,1% de l’import total dels comp-tes d’ordre en el conjunt de la banca andorrana, percen-tatge similar al que mantenien els dos anys anteriors.

El concepte de dipòsits de valors i altres títols encustòdia, com es dedueix fàcilment de la seva denomina-ció, inclou les accions i les obligacions d’empreses i altrestítols de renda fixa, de deute públic o de renda variablemantinguts en dipòsit pels clients i custodiats pels bancs,valorats a preu de mercat. Per tant, aquesta partida corres-pon a operacions de mediació i custòdia efectuades per labanca, que formen una part important del negoci banca-ri i que constitueixen l’origen d’una part rellevant delsingressos obtinguts per les entitats en concepte de comis-sions carregades per les transaccions efectuades o per lagestió i la custòdia de valors i d’altres títols. Les opera-cions de futur fan referència fonamentalment a opera-cions sobre instruments financers a termini, opcions sobredivises, transaccions de compravenda i permutes finance-res de divises, vinculades principalment a operacions decobertura per a la gestió de carteres i fons d’inversió.

Es dedueix d’això que, per captar d’una manera mésàmplia i més precisa el comportament global de l’activitatbancària, és important analitzar la dinàmica seguida peraquest segment de les operacions, tant pel volum queassoleix com per la seva influència en els resultats obtin-guts per les entitats. De fet, si es considera l’evolucióseguida pels dipòsits dels clients (que, per les pròpiescaracterístiques del negoci bancari, constitueixen la partfonamental del seu passiu, amb una àmplia diferència),s’aprecia un cert estancament els darrers anys noranta iuna tendència descendent suau però continuada, en valorsnominals, després de l’any 2000. En canvi els conceptescorresponents a operacions de mediació de la banca percompte dels clients ha seguit una pauta expansiva consi-derable al llarg de l’última dècada.

Així, per exemple, l’any 1995 els dipòsits de clientsen el conjunt de la banca assolien una xifra de 7.920,5milions d’euros, el 1998 se situaven en 7.906,5 milionsd’euros, l’exercici del 2001 adoptaven un valor de 8.196,4milions d’euros, mentre que el del 2003 van baixar fins a7.160,7 milions d’euros, amb una reducció força notableen relació a l’any anterior (del 8,9%). Contràriament, pera aquests mateixos anys, el valor dels fons mitjançats perla banca per compte dels clients va passar de 2.259,3milions d’euros el 1995 a 7.906,5 milions d’euros el1998, a 12.838 milions d’euros el 2001 i, l’exercici del2003, a 14.302,4 milions d’euros.

En altres paraules, mentre que els dipòsits totals de laclientela l’any 2003 eren inferiors en un 9,6%, en termesnominals, als que existien l’any 1995, la mediació percompte de clients es va multiplicar per 6,3 vegades en elmateix interval de temps. Això implica una modificaciósignificativa del negoci bancari, ja que l’estructura delsrecursos totals gestionats per la banca l’any 1995 corres-ponia a una distribució en la qual la participació dels fonsmitjançats per compte dels clients era del 22,2% i la delsdipòsits de la clientela era del 77,8%, mentre que l’any2003 aquests percentatges s’havien modificat de maneraque el primer dels dos conceptes absorbia els dos terçosdels recursos totals. Resulta clar, per tant, que la transfor-mació experimentada pel model del negoci bancari elsdarrers anys ha estat molt notable i que les operacions demediació per compte de clients han anat guanyant pesfins superar significativament les operacions tradicionalsde captació de dipòsits.

Per a l’any 2003 es pot apreciar un sensible augmentde la proporció que representa en el total dels recursosgestionats per la banca la part corresponent a la mediacióper compte de clients, després d’un interval de creixementmés moderat durant els anys 1999-2002. En efecte,aquesta proporció va passar del 58,1%, l’any 1999, al 61%


87

el 2002, i va pujar l’exercici del 2003 fins al 66,6%, cosaque equival a dir que l’últim any va guanyar 5,6 puntspercentuals i en el període anterior assenyalat va avançarpoc més de la meitat (2,9 punts percentuals). Des d’a-quest punt de vista, doncs, l’any 2003 es va produir unreforçament significatiu en la transformació del modelbancari observable durant els darrers anys, amb un incre-ment del pes de les operacions de mediació per comptedels clients en el negoci total (quadre 2.21).

Es pot afegir que l’any 2003 el volum total de fonsgestionats per la banca andorrana –en forma de dipòsits iper operacions de mediació– va augmentar apreciable-ment (un 6,6%), després d’un període amb una situació de relatiu estancament. De fet, la quantitat de 20.138,6

milions d’euros que assolia aquesta variable l’any 2002 eratan sols un 2,8% més elevada que la corresponent a l’any1999, mentre que, com s’ha dit, el 2003 es registrava unincrement del 6,6% i, en valors absoluts, s’arribava a21.463,1 milions d’euros. S’ha d’afegir que aquest aug-ment va ser el resultat de dinàmiques oposades en els doscomponents que integren la xifra global citada. Així, elsrecursos mitjançats per compte dels clients van créixer un16,5%, mentre que els dipòsits de la clientela van experi-mentar una disminució del 8,9%, en ambdós casos entermes nominals.

Per tant, després d’un exercici –el del 2002– en elqual el segment de negoci de mediació per compte declients havia evolucionat de forma moderadament nega-

Quadre 2.21: Dades d’activitat de les entitats bancàries. 2002-2003 (milers d’euros)

Recursos Propis(Capital + reserves) Beneficis Marge ordinari Nombre d’empleats Nombre d’oficines

2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Andbanc (*) 349.201 357.462 59.030 62.565 103.799 114.944 286 278 11 12B. Internac.-Mora 298.495 308.972 103.139 79.041 147.578 128.914 260 238 10 10B.P.A. 53.562 67.812 15.988 17.683 31.854 37.611 142 134 3 3Caixabank 106.152 120.477 16.711 18.915 33.557 37.107 110 114 7 7Crèdit Andorrà 435.052 459.954 75.690 79.037 108.986 114.460 280 267 16 17BancSabadell d’Andorra 23.599 24.370 -1.022 771 5.233 7.510 52 55 3 3Total 1.266.061 1.339.047 269.536 258.012 431.007 440.546 1.130 1.086 50 52

Inversió més Passiu creditors % inversió % inversiódescompte d’efectes clients Mediació clients s/passiu creditors clients s/passiu clients total

2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Andbanc (*) 611.988 694.307 1.326.931 1.076.098 3.354.238 3.840.267 46,12 64,52 7,79 9,70B. Internac.-Mora 646.785 739.417 2.142.317 1.977.979 3.740.589 4.181.420 30,19 37,38 8,23 10,33B.P.A. 214.785 245.473 637.234 653.309 850.337 983.983 33,71 37,57 2,73 3,43Caixabank 245.829 320.167 968.809 896.935 538.179 760.079 25,37 35,70 3,13 4,47Crèdit Andorrà 767.692 907.713 2.517.434 2.244.446 3.604.337 4.234.563 30,50 40,44 9,77 12,68BancSabadell d’Andorra 92.685 137.300 266.584 311.883 191.636 302.130 34,77 44,02 1,18 1,92Total 2.579.764 3.044.377 7.859.309 7.160.650 12.279.316 14.302.442 32,82 42,52 32,82 42,52

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l'any 2002.Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

88


tiva, el 2003 aquesta magnitud va reprendre un impulscreixent important. L’evolució seguida pels mercats derenda variable va tenir, previsiblement, una influènciarellevant en aquesta dinàmica. I això no solament perquèel volum de la cartera de valors dels inversors es veu afec-tat per la marxa de les borses i per les expectatives demillora existents, sinó, també, perquè els valors que apa-reixen reflectits en els comptes d’ordre han de ser valoratsa preus de mercat i, en conseqüència, resulten afectats perles oscil·lacions de les cotitzacions.

Cal recordar que l’evolució dels mercats de valorsmundials durant el bienni 2001-2002 va ser marcada-ment desfavorable, amb índexos de rendibilitat forçanegatius (amb pèrdues acumulades en el conjunt dels dosanys que, per exemple, van arribar al 22,7% en els valorsde l’índex Dow Jones, al 36,7% en els de l’ft-100 de laborsa londinenca i al 50% en els valors representats enl’europeu Stoxx-50). Aquest sever ajustament, òbvia-ment, va provocar un impacte desfavorable en la valoracióde les inversions financeres dels clients de la banca, reflec-tides en els comptes d’ordre dels seus balanços, a bandadels moviments de sortida dels mercats que pogués moti-var en els inversors.

Contràriament, l’evolució dels mercats de valorsmundials va seguir un comportament força positiu durantl’exercici del 2003, de manera que la rendibilitat delsvalors que integren els índexos de les principals borsesmundials va ser, en tots els casos, prou favorable: un28,2% en el cas de l’Ibex espanyol, un 25,3% en el cas del’índex Dow Jones, un 16,1% el cac-40 de la Borsa deParís, un 13,6% l’ft-100 de Londres, un 24,5% el Nik-kei japonès, un 37,1% el dax de Frankfurt i un 15,7%l’europeu Stoxx-50. Per tant, la marxa del conjunt de lesborses mundials va impulsar favorablement els conceptesd’inversió que apareixen reflectits en l’agregat de media-ció per compte dels clients en les entitats bancàries.

En canvi, com s’ha dit, els dipòsits dels clients vandisminuir sensiblement, seguint la pauta de contraccióque havien mantingut en anys anteriors, cosa que es potatribuir a l’escàs al·licient que oferien l’exercici de referèn-cia els dipòsits bancaris, com a conseqüència del mante-niment dels tipus d’interès en valors mínims històrics.Aquest fet ha pogut estimular un cert transvasament derecursos de dipòsits a altres actius financers i, en tot cas,ha representat un desincentiu per a la col·locació de fonsen les diferents varietats existents de dipòsits bancaris. Enconjunt, doncs, l’any 2003 es va produir una expansió sig-nificativa del negoci bancari que, previsiblement, va serresultat de l’efecte combinat dels escassos incentius a l’es-talvi que comportava el marc general de baixa remunera-ció als dipòsits, per una banda, i d’una desviació de fonscap a altres instruments d’inversió, paral·lel a un augmentdel valor comptable dels valors dels clients custodiats perles entitats financeres, per l’altra.

Malgrat la millora que es va registrar en els recursostotals gestionats per la banca l’any 2003, els beneficis delconjunt del sistema bancari van experimentar un retrocésen relació a l’any anterior, en el qual, d’altra banda,també havien registrat una disminució. Així, els beneficisde la banca durant el 2003 van ser un 4,3% inferiors a l’exercici anterior, tot i que es pot afirmar que les entitatsbancàries del país van assolir encara un nivell de rendibi-litat força elevat. En canvi, el marge operatiu de les enti-tats va millorar globalment, de manera que va ser un 2,2%superior al de l’exercici precedent (quadre 2.21).

D’altra banda, la marxa del resultat global del sistemabancari durant l’any 2003 encobreix disparitats conside-rables entre les diferents entitats que l’integren. De fet, lacontracció registrada l’any 2003 en els resultats de la ban-ca és imputable a la marxa seguida per una única firma,mentre que la resta van millorar els beneficis aconseguitsen comparació amb l’exercici anterior. En concret, els


89

bancs que van aconseguir una millora més important delsresultats van ser CaixaBank i Banca Privada d’Andorra(BPA), amb taxes de creixement nominals dels beneficisdel 13,2% i del 10,6% respectivament, mentre que And-banc i Crèdit Andorrà van assolir increments del 6% en elprimer cas i del 4,4% en el segon.

També Banc Sabadell d’Andorra va mantenir unadinàmica força positiva, si es considera que va aconseguirsortir dels resultats negatius que registrava des de l’inici dela seva activitat, l’any 2000, i va obtenir uns beneficis de771.000 euros, enfront a les pèrdues d’una mica més d’unmilió d’euros que havia tingut l’any anterior. Evident-ment, implantar-se i consolidar-se com a nou operadoren un mercat competitiu exigeix uns costos que, en el casde Banc Sabadell d’Andorra, es pot considerar que in-clouen l’obtenció de pèrdues durant el període inicial dela seva actuació, amb la qual cosa entrar en situació debeneficis en un interval de temps relativament curt com-porta una dinàmica prou favorable.

La posició comparativament pitjor durant l’any 2003,des del punt de vista de l’evolució dels beneficis, va cor-respondre al grup del Banc Internacional-Banca Mora,que va patir una reducció del 23,4% en els resultats obtin-guts.Tot i això, també s’ha de dir que aquesta entitat va serla que va obtenir els beneficis més voluminosos del conjuntde la banca, juntament amb Crèdit Andorrà, amb quanti-tats molt similars, lleugerament superiors als 79 milionsd’euros. Igualment, si es considera el nivell de rendibilitaten relació als fons propis, aquesta entitat se situava com la segona més rendible, després de BPA (Banca Privadad’Andorra) que aconseguia una taxa una mica més alta. Detota manera, en termes globals, el nivell de rendibilitat dela banca andorrana es pot considerar satisfactori i, coms’ha vist, a banda del grup Banc Internacional-BancaMora, el rendiment obtingut en relació als recursos propisva millorar l’any 2003 per a la resta de les entitats.

El quadre 2.21 inclou també algunes altres dadesreferents a la xarxa d’oficines desplegada per cada entitati al nombre de treballadors adscrits. Com es pot apreciar,hi va haver dues entitats que van augmentar el nombre desucursals durant l’any 2003, amb el resultat global d’unincrement de dues oficines en relació amb l’any anterior.Pel que fa a les plantilles, hi va haver una reducció bastantgeneralitzada d’efectius a les entitats bancàries del país,de manera que, excepte CaixaBank i Banc Sabadell d’Andorra, el nombre de treballadors de la resta d’entitatsva disminuir. En general aquesta reducció de plantilles nova ser massa important, però, per al conjunt de les entitatsque van seguir aquesta pauta va representar una pèrduade 51 llocs de treball, cosa que equival a un 5,3% de la plantilla total de les entitats afectades. En canvi, els dos bancs que van augmentar el nombre d’ocupats ho van fer en tan sols 7 persones en conjunt. Com a conse-qüència, per al total de la banca es van perdre 44 llocs de treball, equivalents al 3,9% de la plantilla total pre-existent.

En els gràfics 2.22, 2.23 i 2.24 s’afegeixen també unconjunt de dades que aporten elements de referència inte-ressants en relació a la posició relativa de cada entitat enel mercat durant l’any 2003 i que permeten efectuar algu-nes consideracions respecte a la dinàmica seguida en cadacas, quan es comparen amb les corresponents a l’exercicianterior. Així, en el gràfic 2.22 s’ha representat la quota demercat en el total dels recursos gestionats per la banca –ésa dir la suma dels dipòsits i la mediació per compte delsclients– que corresponia a cada entitat l’any 2003. Peraltra banda, en els gràfics 2.23 i 2.24 es desagrega aques-ta mateixa informació en els dos conceptes bàsics que laintegren, de manera que en el primer cas es representa laparticipació percentual dels bancs en els dipòsits totals dela clientela i en el segon en els recursos globals mitjançatsper compte dels clients.

90


Pel que fa a la quota global de mercat que deté cadaentitat, l’any 2003 les dues amb una major dimensióabsorbien un percentatge dels recursos totals gestionatsper la banca que era del 30,2%, en el cas del líder del sec-tor –Crèdit Andorrà– i del 28,7% en el del grup BancInternacional-Banca Mora, que se situava en segona posi-ció. A continuació, Andbanc apareixia en tercer lloc, ambuna quota del 22,9% i, ja a una certa distància, CaixaBanki BPA mantenien proporcions del total bastant similars,amb una diferència d’escassament una dècima percentual(gràfic 2.22). El Banc Sabadell d’Andorra, a causa delreduït temps que fa que és operatiu, assolia tan sols unaquota del 2,9% en els recursos totals gestionats.

En relació a l’any anterior, aquestes posicions impli-quen una tendència general a guanyar quota de mercatper part de les entitats més petites i una dinàmica oposa-

da per a les de més dimensió. En concret, Banc Sabadelld’Andorra va ser qui va millorar en major mesura la sevaposició, ja que va augmentar en 5,8 dècimes percentuals laseva participació en els recursos totals gestionats per labanca, mentre que BPA i CaixaBank van experimentaruna millora de 2,4 dècimes percentuals, idèntica en amb-dós casos. En canvi, les tres entitats més grans del paísvan perdre quota de mercat, en major o menor mesura:5,1 dècimes percentuals en el cas del grup Banc Interna-cional-Banca Mora; 3,3 dècimes Andbanc i 2,1 dècimesCrèdit Andorrà. En resum, doncs, els bancs de mésdimensió van perdre posicions lleugerament en la capta-ció de recursos, mentre que els més petits van mostrar unmajor dinamisme en aquest sentit.

La informació, més desagregada, que es representa enels gràfics 2.23 i 2.24, permet conèixer amb més detall la

Gràfic 2.21: Actiu total i actius en bancs i institucions financeres del conjunt de la banca andorrana. 1993-2003(milions d’euros)

Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

Actiu total Bancs i intermediaris financers

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Tendència

Gràfic 2.22: Percentatge captat per cada entitat dels recursos totals gestionats pel sector bancari (dipòsits més mediacióclients). 2003


Banca Privada d’AndorraCaixabankCrèdit Andorrà

Banc Sabadell d’AndorraAndbancBanc Internac.-Banca Mora

28,70%

7,63%

7,72%

22,91%

2,86%

30,19%


91

posició de cada entitat en cadascun dels dos submercatsque corresponen a les línies de negoci que s’han diferen-ciat abans (dipòsits de clients i mediació per compte delsclients). D’aquesta manera, es poden inferir les estratègiesprioritàries aplicades pels bancs i l’evolució seguida enaquest aspecte.

Així, en el gràfic 2.23 s’observa la quota de mercatque absorbeix cada entitat en els dipòsits totals efectuatsper la clientela. Per a l’any 2003, la posició de líder enaquest cas, a l’igual que per al conjunt dels recursos ges-tionats, l’ocupava Crèdit Andorrà, amb un percentatgedel 31,3% dels dipòsits totals, seguit pel grup Banc Inter-nacional-Banca Mora, amb un 27,6%. Amb una certadiferència se situaven Andbanc i CaixaBank, amb parti-cipacions del 15% i del 12,5% respectivament, mentreque BPA i Banc Sabadell d’Andorra mantenien una quo-

ta de mercat del 9,1% i del 4,4% respectivament. En rela-ció a l’exercici anterior havien millorat la seva posició significativament BPA (amb un augment d’un punt per-centual), Banc Sabadell d’Andorra (amb 9,7 dècimes percentuals), Banc Internacional-Banca Mora (amb 3,6dècimes percentuals) i CaixaBank (amb 2 dècimes per-centuals).

És a dir, les tres entitats de menor dimensió, a mésdel grup Banc Internacional-Banca Mora, van ser les quevan incrementar la seva participació en la captació d’estalvien forma de dipòsits durant l’exercici del 2003. Contrà-riament, Andbanc va registrar un reducció significativa enaquesta ràtio, de manera que va perdre 1,85 punts per-centuals, mentre que Crèdit Andorrà seguia una dinàmi-ca similar, però amb una menor intensitat, ja que va reduiren 6,9 dècimes percentuals la seva quota de mercat.

Gràfic 2.24: Quota de mercat de les entitats bancàries en la captació de recursos per intermediació amb clients. 2003




29,24%

6,88%

5,31%

26,85% 2,11%

29,61%

Gràfic 2.23: Quota de mercat en la captació de dipòsits de les entitats bancàries. 2003

Font: Quadre 2.21.



27,62%

9,12%

12,53%

15,03%

4,36%

31,34%

92


En el segment de negoci de la mediació per comptedels clients, les posicions estan bastant més polaritzadesentre les entitats més grans i les de menor dimensió queen el cas de la captació de dipòsits. De fet, en aquest mer-cat, la quota dels tres bancs més grans l’any 2003 sumavael 85,7% del total, mentre que la seva participació en elsdipòsits totals era del 74%. Es pot inferir d’això queaquestes entitats han tendit a donar prioritat a la línia denegoci de mediació per compte dels clients (gràfic 2.24).

Tanmateix, si s’observa més detingudament la situa-ció de cada entitat, es pot comprovar que, en realitat, aixòés imputable tan sols a dues entitats, principalment aAndbanc, que mantenia una quota de mercat del 26,9%en el segment de la mediació i del 15% en el de captacióde dipòsits i, en bastant menor mesura, al grup BancInternacional-Banca Mora, que també mantenia unasituació similar, però que en el seu cas representava unadiferència bastant més baixa, ja que els percentatgescorresponents als dos submercats esmentats eren del29,2% en el de mediació i del 27,6% en el de captació dedipòsits. A part d’Andbanc i Banc Internacional-BancaMora, la resta d’entitats l’any 2003 mantenia una quota demercat que, en general, era una mica més elevada en elsegment de captació de dipòsits que en el de mediació percompte dels clients, amb l’excepció de CaixaBank, en laqual la diferència era molt més voluminosa.

Les dades que s’inclouen en el quadre 2.21 permetenconstatar que, per a la mitjana del sector, els recursos mit-jançats per compte dels clients per al conjunt de la bancaduplicaven les quantitats dipositades en les entitats. Lesdiferències en la situació de cada entitat, però, són forçaimportants, ja que en els casos de Crèdit Andorrà i delgrup Banc Internacional-Banca Mora les proporcionsentre ambdós conceptes eren relativament similars a lamitjana de la banca –una mica per sota en el primer cas illeugerament per damunt en el segon–, mentre que per a

Andbanc la proporció era de 3,6 vegades, és a dir, nota-blement superior al valor mitjà. CaixaBank i Banc Saba-dell d’Andorra eren les úniques entitats que captaven mésrecursos en forma de dipòsits que en operacions demediació i BPA mantenia una proporció entre els dosagregats quelcom més baixa que la mitjana.

En relació a l’any anterior, l’any 2003 van augmentarsignificativament la seva quota de mercat en la mediacióper comte dels clients les dues entitats que apareixenmenys decantades cap a aquesta línia de treball: Caixa-Bank, que va augmentar la seva participació en 9,3 dèci-mes percentuals, i Banc Sabadell d’Andorra, amb un aug-ment de 5,5 dècimes percentuals. També Crèdit Andorràva registrar un increment de 2,6 dècimes percentuals,mentre que Banc Internacional-Banca Mora i Andbancvan experimentar una reducció d’1,2 punts percentuals ide 4,7 dècimes percentuals respectivament. BPA, per laseva banda, va mantenir una posició bastant estable enaquest mercat.

Per tant, el conjunt de dades comentades revela unmajor dinamisme de les entitats més petites pel que fa a lacaptació total de recursos de la clientela. Si es consideraamb més detall la informació disponible, es pot apreciarque, amb l’excepció de BPA i de Banc Sabadell d’Andor-ra, la resta d’entitats va experimentar una reducció sig-nificativa en el volum dels dipòsits de la clientela, que va ser especialment acusada en el cas d’Andbanc (un -18,9%) i que, com a mitjana del conjunt de les entitats,va assolir el -8,9%.

En contrapartida, tots els bancs van augmentar apre-ciablement el volum dels recursos mitjançats per comptede la clientela, encara que el percentatge d’increment vaser especialment important en el cas de Banc Sabadelld’Andorra i CaixaBank. Entre la resta d’entitats, CrèditAndorrà va seguir una pauta de creixement, pel que fa aaquest agregat, moderadament superior al valor mitjà i la


93

resta d’entitats va presentar taxes de creixement inferiorsa la mitjana. Això implica que Banc Sabadell d’Andorra vaser l’entitat que va experimentar una millora més clara enel mercat bancari durant l’any 2003, ja que va registrarvariacions molt superiors a la mitjana tant en la captacióde dipòsits com en les operacions de mediació per comp-te dels clients.

També es pot considerar que van millorar la sevasituació en el mercat BPA i CaixaBank, encara que ba-sades en línies d’actuació diferents, ja que la primera d’aquestes entitats va reforçar sensiblement la seva posicióen el segment de la captació de dipòsits i va aconseguir unaugment molt proper a la mitjana del sector en els recur-sos gestionats en operacions de mediació. CaixaBank, encanvi, va seguir l’estratègia de potenciar considerablementla seva posició en aquesta darrera línia de negoci, mentreque registrava una disminució dels dipòsits de la cliente-la, però en un percentatge inferior a la mitjana del sector.

Les restants tres entitats del sistema bancari del país–que són les de més dimensió, ja que, en conjunt, l’any2003 absorbien el 81,8% dels recursos totals gestionatsper la banca– van seguir una dinàmica una mica diferenten cada cas. Així, Andbanc va aconseguir una taxa decreixement inferior a la mitjana en el segment de media-ció per compte dels clients i va experimentar una con-tracció clarament més intensa que el conjunt de les enti-tats en la captació de dipòsits, amb la qual cosa va perdrequota de mercat en ambdues línies de negoci. Per la sevabanda, Crèdit Andorrà i el grup Banc Internacional-Banca Mora van seguir una dinàmica oposada. CrèditAndorrà va tenir un comportament una mica més favora-ble que el conjunt del sector en el mercat de mediació percompte dels clients i va retrocedir més que la mitjana en la captació de dipòsits, mentre que en el cas de BancInternacional-Banca Mora es va produir la situaciócontrària. Per tant, aquesta darrera entitat va reforçar en

major mesura la posició en la línia de negoci de captacióde dipòsits i Crèdit Andorrà va millorar més la seva situa-ció en les operacions de mediació.

Una altra informació d’interès que també s’inclou enel quadre 2.21 és la que fa referència al finançament perpart de les entitats bancàries de l’activitat econòmica rea-litzada al país que, en bona part, es pot associar als con-ceptes d’inversió i descompte d’efectes. Durant l’any2003 les quantitats corresponents a aquests conceptes vanregistrar un increment força important, del 18% en valorsnominals. El creixement d’aquest agregat va ser conside-rable en totes les entitats, ja que el percentatge de crei-xement més baix va ser del 13,5%, encara que va ser especialment destacable en els casos de Banc Sabadelld’Andorra, CaixaBank i Crèdit Andorrà.

La ràtio que posa en relació la suma d’inversions idescompte d’efectes amb el volum dels dipòsits de clientstambé va augmentar notablement, ja que va passar del32,8% que va assolir l’any 2002 a un valor del 42,5% l’exercici següent, per al conjunt de la banca (quadre2.21). Les dades que s’inclouen en el quadre permetentambé comprovar la distribució d’aquest valor percentualentre les diferents entitats del sector, amb un pes espe-cialment remarcable de Crèdit Andorrà, Banc Interna-cional-Banca Mora i Andbanc, que s’ha de considerarlògic en funció de la dimensió relativa de les entitats.

Quant a les modificacions normatives que afecten alsector, es pot fer referència a l’aprovació de la Llei14/2003 del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorràde Finances (bopa núm. 15084 de 26-11-2003), enca-minada a consolidar aquesta institució com a autoritat del sistema financer andorrà, amb una redefinició de lesseves funcions i de la seva estructura operativa, dotant-lode competències en matèria de supervisió i control,garantint-ne la seva independència i ampliant el seu campd’actuació.

94


II.6 - Finances públiquesLes finances públiques del Principat estan fortament con-dicionades per dos factors estructurals que hi incideixenconsiderablement. Per una banda, pel fort creixementregistrat en les despeses durant els darrers exercicis, coma conseqüència de la notable expansió registrada per l’àm-bit d’actuació del sector públic i pels efectius laborals ads-crits a l’Administració. Per altra banda, des del punt devista dels ingressos, el model fiscal del país supedita enbona part el volum total dels recursos disponibles a larecaptació obtinguda per l’entrada al país dels diferentstipus de productes importats, de manera que, com esveurà, els tributs que recauen sobre aquest corrent comer-cial generen la part majoritària dels ingressos del sectorpúblic.

Així, les dades de les liquidacions pressupostàries per-meten comprovar que el capítol dels impostos indirectesrepresenta, amb una àmplia diferència, el principal con-cepte dins el conjunt dels ingressos. Si s’analitza amb mésdetall el citat capítol, es pot veure que les figures tributà-ries que graven l’entrada de mercaderies representen elgruix dels impostos indirectes, amb la qual cosa l’evoluciód’aquest flux comercial es converteix en un element deter-minant per a la marxa de les finances públiques. Aquest fetés remarcable, perquè implica que l’entrada de visitants, engeneral, i la marxa del comerç turístic, de manera mésconcreta, condicionen no solament l’evolució general del’economia, sinó també, en bona mesura, la capacitat d’ac-tuació del sector públic.

Malgrat els esforços realitzats pel Govern els darrersanys per contenir el flux de despeses i per diversificar iampliar les fonts d’ingressos, la tendència apreciable com-

porta uns situació de dèficit sostingut, que demostra lesdificultats per aconseguir aquests objectius. En el gràfic2.25 es representa l’evolució dels ingressos i de les despe-ses no financers14 liquidats durant el període 1985-2002i permet apreciar que, des de l’any 1988, el flux delsingressos no financers s’ha mantingut normalment persota de les despeses del mateix tipus, amb les excepcionsdels anys 1996 i, especialment, el 1997, en el qual vanconcórrer circumstàncies extraordinàries que van generarun volum atípicament alt d’ingressos.

En línies generals, la tendència creixent tant delsingressos com de les despeses en el període considerat vaser força intensa, però, amb l’excepció dels dos anys citats,l’impuls ascendent de la despesa superà sensiblement l’aconseguit en els ingressos. Així, si es pren com a punt dereferència l’any 1987, en el qual es mantenia un moderatsuperàvit pressupostari i, per tant, el volum dels ingressosencara superava el de les despeses, el creixement delsingressos no financers el període 1987-2002 va ser, envalors monetaris corrents, del 326,7%, cosa que equival auna taxa d’increment anual acumulatiu del 10,2%, men-tre que les despeses van augmentar el mateix període un394,6%, equivalent a un 11,3% anual acumulatiu.

Encara que aquesta diferència no sigui molt volumi-nosa, la conseqüència que se’n deriva és la persistència dela bretxa que existeix entre ingressos i despeses i, per tant,un augment progressiu del nivell d’endeutament. De fet,es pot constatar en el gràfic 2.25 que la diferència negati-va entre els ingressos i les despeses no financers va assolirvalors significatius entre els anys 1988 i 1994 i que, des-prés del trienni 1995-1997, la situació ha estat tambésimilar, encara que amb valors més moderats en termes

14. Per a l'elaboració del gràfic s'inclouen únicament els capítols d’ingressos i de despeses no financers, perquè això permet obtenir una idea més ajustada de l’evolució dels dos flu-xos pressupostaris. En efecte, d’aquesta manera, no s’incorporen en els corrents d'ingressos i de despeses les operacions financeres –bàsicament corresponents a l’augment de l’en-deutament i a la liquidació d’aquest endeutament que, a llarg termini, presenta un saldo de zero–, mentre que sí que s’hi inclouen –en el capítol 3 de les despeses– els pagamentspels interessos del deute viu.


95

Quadre 2.22: Pressupostos d’ingressos i de despeses de l’Administració central. 1998-2004

1998 (milers pta) 1999 (milers pta) 2000 (milers d’€)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació

Ingressos Impostos indirectes 23.500.000 18.887.719 21.340.000 19.554.025 161.912,7 120.035,6Altres ingressos 12.082.676 11.844.159 7.430.000 8.126.737 56.057,5 60.062,1Actius financers 86.500 105.944 86.500 75.000 613,0 3.981,3Passius financers 483.476 2.013.263 3.040.111 - 16.994,6 9.693,1Total ingressos 36.152.652 32.851.085 31.896.611 27.755.762 235.577,8 193.772,0

DespesesDespeses corrents 15.865.554 14.771.768 16.012.041 15.801.934 111.083,1 103.025,9

- Despeses de personal 6.316.795 6.374.304 6.841.791 6.983.303 45.977,4 45.147,5- Béns corrents i serveis 4.045.244 3.864.197 4.085.812 4.072.293 26.510,4 25.686,5- Interessos 907.520 221.094 253.550 221.451 4.798,1 1.334,2- Transferències corrents 4.595.995 4.312.173 4.830.888 4.524.887 33.797,2 30.857,8

Despeses de capital 20.285.098 18.061.547 15.882.570 13.754.424 124.482,8 94.279,1- Inversions reals 13.082.334 10.933.201 10.015.068 7.389.169 85.039,3 42.974,9- Transferències de capital 7.202.764 7.128.346 5.867.502 6.365.255 39.443,4 51.304,2

Operacions financeres 2.000 17.770 2.000 0 12,0 601,0- Variac. actius financers - - - - - 601,0- Variac. passius financers 2.000 17.770 2.000 - 12,0 -

Total despeses 36.152.652 32.851.085 31.896.611 29.556.358 235.577,8 197.906,0

2003 20042001 (milers d’€) 2002 (milers d’€) (milers d’€) (milers d’€)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Pressupost

IngressosImpostos indirectes 176.485,3 157.978,6 190.821,8 173.615,9 202.917,1 211.683,6Altres ingressos 58.220,5 61.244,7 51.778,1 50.968,3 43.359,1 43.623,0Actius financers 206,5 182,1 216,8 164,7 216,8 109,9Passius financers 146.824,0 131.062,9 18.012,9 27.233,4 23.886,6 34.419,5Total ingressos 28.856.500,0 27.755.762,0 260.829,6 251.982,3 270.379,6 289.836,1

DespesesDespeses corrents 27.193.194,6 27.078.981,0 125.644,6 128.861,0 131.721,1 147.400,5

- Despeses de personal 48.483,0 49.901,5 51.423,6 55.460,0 54.948,9 61.375,2- Béns corrents i serveis 27.661,6 33.211,4 29.150,2 29.345,6 30.648,3 35.663,1- Interessos 5.691,5 5.610,7 4.913,8 5.195,7 4.847,1 4.797,7- Transferències corrents 39.872,8 35.346,4 40.157,1 38.859,8 41.276,8 45.564,5

Despeses de capital 25.897.637,1 21.143.593,0 135.022,7 115.751,7 138.496,1 142.261,2- Inversions reals 90.362,2 66.193,8 95.279,6 75.322,1 97.779,5 100.292,9- Transferències de capital 38.704,7 37.426,5 39.743,1 40.429,5 40.716,6 41.968,3

Operacions financeres 2.000,0 0,0 162,3 125,9 162,4 174,5- Variac. actius financers - - 150,3 125,9 150,0 162,1- Variac. passius financers 130.960,5 130948,52 12,0 - 12,4 12,4

Total despeses 53.092.831,7 48.222.574,0 260.829,6 244.738,6 270.379,6 289.836,1

Font: Ministeri de Finances.

96


relatius. En concret, l’any 1999 la xifra de dèficit repre-sentava el 6,8% dels ingressos no financers, el 2000 vapujar fins al 9,6% i l’any 2001 es va situar en un 3,9%.L’exercici del 2002 l’evolució relativa d’ingressos i despe-ses va fer que aquest indicador novament augmentés finsa un valor del 8,9%.

Cal aclarir, d’altra banda, que, com s’ha dit, la situa-ció pressupostària més favorable que es va registrar eltrienni 1995-1997 va derivar d’un augment inusual delsingressos en el capítol dels impostos indirectes que, al seutorn, va ser resultat d’un volum de recaptació extraor-dinàriament elevat obtingut per les importacions detabac. En concret, les importacions de tabac, que l’any1993 representaven un 4,8% del valor total de les compresa l’exterior, l’any 1995 havien incrementat la seva partici-pació fins al 7,2%, el 1996 van continuar pujant fins al 8% i el 1997 van arribar a un percentatge màxim del’11,4%. Evidentment, això va tenir una considerablerepercussió sobre els ingressos públics que, com es potobservar en el gràfic 2.25, els anys citats van pujar demanera molt notable i van assolir el 1997 una xifra que, envalors monetaris corrents, no es va superar fins a l’exerci-ci del 2001 i que, traduïda a valors constants, seria enca-ra superior als ingressos de l’any 2002.

Això vol dir que, un cop es van modificar les cir-cumstàncies atípiques que van generar l’increment delsingressos derivat de les importacions de tabac, l’evoluciódel corrent d’ingressos i, subsidiàriament, de despeses, vatornar a valors més d’acord amb la tendència històrica prè-via. De fet, si es prescindeix de les xifres dels anys com-presos entre el 1995 i el 1998, els valors dels ingressos s’a-justen considerablement a una funció lineal. En relació aaquest darrer exercici, cal dir que el volum dels ingressos esva mantenir relativament elevat i no va caure d’una mane-ra proporcional a com ho va fer el capítol dels impostosindirectes arran d’un augment considerable –i també atí-

pic– dels ingressos patrimonials, que va obeir a una parti-da de distribució de resultats per un valor important.

Pel que fa a l’exercici pressupostari del 2002, es potassenyalar com el fet més rellevant el significatiu augmentregistrat per les despeses no financeres, que van créixer un7,4% en valors nominals, percentatge sensiblement méselevat que l’assolit pels ingressos no financers, que va serdel 2,4% (quadre 2.22). Com a conseqüència, el volumdel dèficit no financer, que els exercicis anteriors, 1998-2001, havia seguit un comportament més contingut, vaaugmentar sensiblement. Es pot afegir que aquestes taxesde creixement són, en tot cas, bastant més baixes que lesregistrades en ambdós fluxos els anys 2000 i 2001, ja que,aquest darrer any, les despeses van experimentar un incre-ment del 15,5% i els ingressos del 21,7% i, en l’exercici del2000, els percentatges assolits van ser de l’11,1% i del8,3% respectivament.

Per tant, en comparació amb els dos exercicis prece-dents, l’any 2002 la taxa de creixement de les despeses esva moderar, però la contracció que va registrar el percen-tatge d’increment dels ingressos va ser molt més acusada.

Gràfic 2.25: Ingressos i despeses públics no financers liquidats. 1985-2002 (milers d’euros)

Font: Quadre 2.22.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Ingressos no financers. Milers d’€.Despeses no financeres. Milers d’€.

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001


97

Aquest fet evidencia la continuïtat de la situació que reve-len les dades de la sèrie històrica, és a dir la dificultat delcorrent d’ingressos per seguir la marxa expansiva del fluxde despeses. D’altra banda, es pot deduir de l’evoluciódels ingressos els quatre darrers exercicis liquidats que ladinàmica de creixement respon d’una manera més ajusta-da a les condicions estructurals de la base econòmica delpaís, en relació a les circumstàncies anòmales que es vantravessar els anys inclosos entre el 1995 i el 1998, en elsquals el flux d’ingressos va estar influït de manera sig-nificativa per factors atípics de diferent caire.

Les modificacions que progressivament s’han anatintroduint en el sistema fiscal del país també han tingutalguna repercussió en l’evolució dels ingressos públics, jaque, els darrers anys, el Govern ha endegat diverses ini-ciatives dirigides a reduir la dependència dels ingressospúblics envers les figures impositives que graven l’entradade mercaderies. Per aconseguir-ho, ha introduït algunesfigures tributàries noves, bàsicament en forma de taxes,però també ha iniciat el procés per establir noves figuresd’imposició indirecta que recaiguin sobre l’activitat eco-nòmica interior.

Aquest procés podria permetre, a mitjà termini, acon-seguir disminuir la dependència de les finances públiquesrespecte a la imposició que recau sobre les importacions.Tanmateix, cal tenir en compte que una modificació delsistema tributari requereix un període de temps relativa-ment prolongat i necessàriament s’ha d’aplicar de mane-ra progressiva, amb la qual cosa el seu impacte també apa-reix difuminat. Tampoc no és ociós recordar que elmanteniment dels trets bàsics del model fiscal del país,criteri que s’ha primat fins al moment, restringeix nota-blement les possibilitats de transformació de l’estructurai el volum dels ingressos públics.

Com s’ha dit abans, el capítol dels impostos indirec-tes ha representat tradicionalment el percentatge àmplia-

ment majoritari del total dels ingressos públics, situacióque, tal com s’ha assenyalat, respon als trets estructuralsdel sistema econòmic i fiscal del país. Tot i això, es potapreciar una certa tendència cap a una diversificació mésgran de les fonts d’ingressos al llarg de la dècada dels anysnoranta, encara que no sense oscil·lacions. Així, els pri-mers anys noranta, el capítol dels impostos indirectesaportava més del 90% dels ingressos no financers (un94,7% el 1990 i un 92,5% el 1991), mentre que el perío-de 1992-1997 es va situar en percentatges compresosentre el 78% i el 85% aproximadament.

Deixant de banda l’any 1998, en el qual el capítol delsingressos patrimonials va assolir un valor atípicament ele-vat, durant el període 1999-2002 el pes en el total delsingressos no financers del capítol dels impostos indirectesva disminuir significativament, en comparació amb elsanys anteriors de la dècada dels noranta. Així, el trienni1999-2001, el capítol citat va aportar entre un 66,7% i un72,1% dels ingressos, però l’any 2002 aquesta proporció vaaugmentar notablement, fins a un percentatge del 77,3%,valor bastant semblant al que es va registrar el bienni1996-1997, encara que les circumstàncies fossin total-ment diferents. En tot cas, sembla clar que la dependèn-cia dels recursos públics respecte a la recaptació obtingu-da de la imposició indirecta es manté en proporcionsnotablement altes, com revelen les dades dels darrersexercicis pressupostaris liquidats.

L’increment registrat el 2002 en la participació delsimpostos indirectes en els ingressos obtinguts per opera-cions no financeres va ser el resultat d’un augment forçanotable en la recaptació per aquest concepte, mentre queels capítols englobats en el grup d’altres ingressos mante-nien la pauta contrària. Així, els anys 2001 i 2002, elsimpostos indirectes van experimentar un creixement del31,6% en el primer d’ambdós i del 9,9% en el segon,mentre que el bloc d’altres ingressos va pujar una mica

98


l’any 2001 –un 2%–, però l’exercici següent va registraruna caiguda del 16,8%, cosa que explica el considerableaugment del pes relatiu del capítol d’imposició indirectaen els ingressos no financers.

El conjunt d’ingressos que en el quadre 2.22 s’englo-ba sota la denominació d’altres ingressos és la suma dedos capítols pressupostaris, el de taxes i altres ingressos iel d’ingressos patrimonials15. En relació a aquests con-ceptes, cal afegir que el capítol que inclou taxes i altresingressos (aquests darrers corresponen a venda de béns,prestacions de serveis, reintegraments, sancions, etc.) vamantenir, els darrers sis anys, una participació en elsingressos totals no financers relativament estable, que sesitua entre el 7% i el 9% (un 7,3% l’exercici del 2001 i un7,8% el del 2002).

En canvi, en el capítol d’ingressos patrimonials esdetecta una evolució que inclou fluctuacions importants,atès que, per exemple, l’any 1996 aquest capítol represen-tava un 14,3% dels ingressos totals no financers i l’any1997 un 14,7%, mentre que l’exercici del 1998 la sevaparticipació va pujar a un valor màxim del 29,7%. Per al’any 2000, va assolir el 25% i l’exercici del 2001 el 20,7%dels capítols d’ingressos no financers. L’any 2002 el per-centatge de participació d’aquest concepte va ser del14,9%, per tant un valor relativament baix si es comparaamb la participació que aquest capítol havia mantingut elsexercicis anteriors.

En tot cas, es pot afirmar que els ingressos patrimo-nials han assolit un pes relatiu força important en elsingressos públics andorrans durant els darrers anys, enca-ra que les oscil·lacions que s’observen són també signifi-catives, a causa de les variacions que experimenten algunsdels conceptes que inclou aquest capítol. L’element prin-cipal que condiciona la dinàmica d’aquest bloc d’ingressos

és el que recull els productes de distribució de resultats,que habitualment corresponen a la percepció per part del’Administració de resultats d’explotació positius obtin-guts per empreses parapúbliques. El volum d’aquestaaportació als ingressos públics pot variar significativa-ment, en funció de les circumstàncies de cada exercici,però els darrers anys ha assolit valors força elevats.

Així, en la liquidació pressupostària del 2001 els pro-ductes de distribució de resultats van aportar a l’eraripúblic una quantitat de 32,96 milions d’euros, xifra querepresentava el 15% dels ingressos no financers d’aquellexercici i el 72,7% dels ingressos patrimonials, mentreque en la liquidació del 2002 aquest concepte d’ingressosva aportar 25,06 milions d’euros, quantitat que equival al’11,2% dels ingressos obtinguts per operacions no finan-ceres i al 74,8% dels ingressos patrimonials de l’exercici.Aquests valors posen de manifest clarament que laincidència que ha tingut el producte de distribució deresultats en el capítol d’ingressos patrimonials durant elsdarrers anys ha estat determinant i que, al seu torn, aquestcapítol ha influït significativament en la dinàmica globaldels ingressos.

La comparació dels valors que corresponen a lesliquidacions pressupostàries del 2001 i del 2002 permetcomprovar que, tal com s’ha assenyalat abans, l’any 2002els ingressos totals no financers van experimentar un crei-xement prou moderat, del 2,4% en termes nominals.Aquest increment va derivar de la considerable pujadaque va registrar la recaptació per impostos indirectes, queva augmentar un 9,9%, mentre que els conceptes englo-bats amb la denominació d’altres ingressos van experi-mentar un descens del 16,8%. En valors absoluts, l’any2002 la recaptació per impostos indirectes es va situar enuna xifra de 173,6 milions d’euros, mentre que l’exercici

15. La classificació per capítols del pressupost inclou també el de transferències corrents, que no aporta ingressos rellevants en el cas d’Andorra.


99

anterior havia estat de 158 milions d’euros. D’altra ban-da, també cal consignar que l’any 2001 la recaptacióaconseguida va comportar un increment molt notable enrelació a l’exercici precedent, ja que l’any 2000 la recapta-ció per impostos indirectes havia estat de 120 milionsd’euros. Per tant, en tan sols dos anys el creixement nomi-nal registrat en aquest capítol va ser del 44,6%.

Dins el conjunt englobat com a altres ingressos, elsrecursos obtinguts en el capítol de taxes i altres ingressosl’exercici del 2002 van experimentar una apreciable millo-ra, ja que van assolir un valor de 17,46 milions d’euros,cosa que representa un increment del 9,8%. En canvi,com s’ha vist abans, els ingressos patrimonials van regis-trar una contracció significativa en relació als anys ante-riors, ja que l’exercici del 2002 es va ingressar per aquestconcepte una quantitat de 33,49 milions d’euros, mentreque els dos anys anteriors s’havia superat en ambdós casosla xifra de 45 milions d’euros.

Si es considera el volum global dels ingressos, és a dir,s’afegeixen també aquells obtinguts per operacions finan-ceres, els ingressos totals de l’exercici del 2002 van regis-trar una considerable contracció en relació a l’any ante-rior, ja que el valor liquidat va ser un 28,1% inferior a laquantitat obtinguda l’any 2001. Això va ser conseqüènciade la notable envergadura que va assolir el 2001 el capítold’ingressos per passius financers –és a dir, obtinguts peroperacions d’endeutament– que va aportar una quantitatde 131,1 milions d’euros al pressupost total d’ingressos.L’any 2002 la xifra liquidada per aquest concepte també vaassolir una certa rellevància, però va ser molt inferior a lade l’any anterior i es va situar en 27,2 milions d’euros.

Pel costat de les despeses, com s’ha vist abans, laliquidació corresponent a l’exercici del 2002 va compor-tar un increment força important d’aquest concepte, permés que fos més moderat que en les dues liquidacionsanteriors. Així, les despeses totals no financeres van aug-

mentar un 7,4%. Els dos grans blocs que integren aquestconjunt de despeses van seguir una dinàmica expansiva,encara que les despeses de capital van augmentar en unaproporció bastant més elevada, ja que van créixer un11,7% en valors nominals, enfront a la taxa d’incrementdel 3,9% que van registrar les despeses corrents.

En termes generals, l’evolució a partir dels primersanys noranta dels dos grups de despeses citats va seguiruna dinàmica creixent força acusada i bastant paral·lela enla línia de tendència observable, encara que amb una con-tinuïtat bastant clara en el cas de les despeses corrents ioscil·lacions significatives en els capítols de despeses decapital. Tanmateix, el volum de les despeses corrents es vamantenir per damunt de les destinades a operacions decapital pràcticament de manera continuada, amb l’únicaexcepció de l’any 1998. Així, si es fa el valor mitjà anual deles deu darreres liquidacions disponibles –encara que siguiuna aproximació molt poc afinada, pel fet d’utilitzarvalors corrents, sense incorporar l’efecte de la variació delspreus– la mitjana de les despeses corrents assoleix unaquantitat de 77,51 milions d’euros cada any i la de lesdespeses de capital de 67,47 milions d’euros, és a dir un13% menys.

En comparació amb els anys anteriors, l’exercici del2002 les despeses corrents van tenir un creixement relati-vament contingut, ja que l’any 2001 van experimentar unaugment del 20,6% i el 2000 del 8,4%. Enfront a aquestsvalors, la taxa del 3,9% registrada el 2002 es pot conside-rar comparativament moderada. Dels quatre capítols queintegren el conjunt de les despeses corrents, dos vanseguir una dinàmica expansiva considerable, mentre queels altres dos van registrar una reducció significativa. Laprimera situació es va donar en el cas de les despeses depersonal i de les destinades a transferències corrents, quevan augmentar un 11,1% i un 9,9% respectivament. Encanvi, les despeses per a adquisició de béns corrents i ser-

100


veis i els pagaments d’interessos van baixar en percentat-ges de l’11,6% i del 7,4% respectivament.

De tota manera, si s’observa l’evolució dels quatrecapítols de despeses corrents es pot constatar que latendència de fons és clarament a un creixement sostinguti relativament important en els casos de les despeses depersonal i de les transferències corrents, mentre que lescompres de béns corrents i serveis van augmentar mésmoderadament i els pagaments per interessos van seguiruna pauta global baixista. Així, l’any 1992 els tres capítolscitats en primer lloc es mantenien amb valors no massadiferents, amb una quantitat equivalent a 20,16 milionsd’euros per al de despeses de personal, de 19,5 milionsd’euros per al de transferències corrents i de 17 milionsd’euros destinats a la compra de béns corrents i serveis.

En canvi, deu anys després, la quantitat destinada aremuneracions al personal superava àmpliament els altresdos capítols, com es pot comprovar en el quadre 2.22.L’evolució seguida al llarg de la dècada que separa les duesdates citades va implicar que la taxa de creixement anualacumulatiu de les despeses de personal fos del 10,7%,mentre que les transferències corrents van augmentar a unritme del 7,1% anual i la compra de béns corrents i serveisva progressar a un percentatge del 5,6% anual. Per tant, elcapítol de remuneracions als treballadors del sector públicés clarament el que ha seguit una evolució més expansivaels darrers anys, amb una apreciable diferència en relació alde transferències corrents, que també va augmentar sig-nificativament, i, encara més clarament, respecte als altresdos conceptes que integren aquest grup de despeses.

El conjunt de les despeses de funcionament –és a dir,la suma de les despeses de personal i de les realitzades pera l’adquisició de béns corrents i serveis– va augmentar,l’any 2002, en un percentatge molt lleuger, del 2%, cosaque representa una desacceleració significativa en relacióals exercicis anteriors, ja que durant el període 1992-2001

la taxa de creixement anual acumulatiu d’aquest agregat vaser del 9,4%, derivada principalment de l’impuls expansiuexperimentat per les despeses de personal. Per tant, el rit-me de creixement que van mantenir tant el total de lesdespeses corrents com la part que correspon a despeses defuncionament l’any 2002 va ser netament inferior al quevan seguir, en termes generals, els anys anteriors. Aquestfet és imputable principalment a la significativa reduccióque van registrar els capítols de compres de béns correntsi serveis i de pagament d’interessos, mentre que els con-ceptes de remuneracions al personal i transferènciescorrents van seguir una dinàmica alcista prou marcada.

Els capítols que engloben les despeses de capital vanaugmentar notablement l’any 2002 i van experimentaruna taxa de creixement de l’11,7% en termes nominals,percentatge que s’alinea amb els que s’havien assolit elbienni anterior, ja que l’exercici del 2001 aquest conjuntde despeses havia crescut un 9,9% i l’any 2000 havia aug-mentat un 14%. Aquestes taxes de creixement posen demanifest l’impuls experimentat pel flux de despeses decapital els darrers exercicis liquidats. Dels dos compo-nents d’aquest grup de despeses, les inversions reals vanser el concepte que va mostrar un major dinamisme, ambun percentatge d’increment del 13,8% l’any 2002, men-tre que les transferències de capital van créixer un 8%.

Tanmateix, encara que les transferències de capitalmostressin alguna oscil·lació durant la dècada 1993-2002,en general van seguir una pauta creixent força sostinguda,mentre que les inversions reals van registrar daltabaixossignificatius en el mateix interval de temps, de manera queels valors més elevats (que es van registrar els anys 1998,2001 i 2002) superaven àmpliament les xifres més baixesdel període i el valor màxim arribava a més que a triplicarels més baixos. Per tant, dins la tendència general alcistaque revelen els dos capítols que integren les despeses decapital, la marxa de les transferències de capital presenta


101

una dinàmica molt més regular que la seguida per lesinversions reals, subjecta a variacions força acusades.

Pel que fa al nivell d’execució assolit en la liquidaciópressupostària de l’any 2002 respecte a les previsionsincorporades en el pressupost inicial, els ingressos totalsno financers liquidats van representar una xifra inferior enun 7,4% a la que s’estimava en el pressupost preventiu.Dels dos grans blocs que integren aquest conjunt, el queva tenir una incidència més important en aquest resultatconjunt va ser el capítol dels impostos indirectes, ja que enaquest concepte el grau d’execució va ser del 90% en rela-ció a les previsions inicials, mentre que en el grup d’altresingressos es va arribar a un percentatge del 98,4%. Pertant, els ingressos obtinguts per ambdós conceptes van serinferiors a les estimacions inicials, però d’una forma moltmés pronunciada en el cas dels impostos indirectes que,d’altra banda, són, amb una àmplia diferència, la fontprincipal de recursos per al sector públic.

Aquesta situació es comprova que ha estat bastantrecurrent els darrers exercicis ja que, com permeten apre-ciar les dades que s’inclouen en el quadre 2.22, després del’any 1998 les quantitats aconseguides per recaptaciód’impostos indirectes van ser sempre significativamentinferiors a les previstes. En canvi, les xifres obtingudes enconcepte d’altres ingressos van ser habitualment moltproperes a les estimades inicialment o, sovint, quelcommés elevades.

L’exercici del 2002 el conjunt de les despeses nofinanceres va assolir un grau d’execució del 93,8%, que vaser resultat d’un percentatge del 102,6% en el bloc de lesdespeses corrents i del 85,7% en el que inclou les despe-ses de capital. Aquesta situació també ha estat bastanthabitual els darrers anys, almenys pel que fa al nivell rela-tivament més baix d’execució pressupostària en les despe-ses de capital i a la major aproximació a les previsions–amb freqüència, amb tendència a superar-les– en els

capítols de despesa corrent. En el cas de la liquidaciópressupostària del 2002, el concepte de les despesescorrents que va mostrar una desviació a l’alça més acusa-da va ser el de remuneracions al personal, mentre que el decompra de béns corrents i serveis es va ajustar molt més ales quantitats previstes inicialment.

El percentatge relativament baix que es va registraren l’execució de les despeses de capital va estar condicio-nat fonamentalment pel valor que es va assolir en el capí-tol de les inversions reals, en el qual s’havien previst unesdespeses superiors als 95 milions d’euros i es van realitzarper una xifra de 75,3 milions d’euros, cosa que represen-ta un grau d’execució del 79,1%, mentre que en el capítolde transferències de capital la desviació va ser bastantmoderada, de l’1,7%, però en aquest cas a l’alça. Aixòtambé segueix la pauta imperant els darrers anys, demanera que les inversions reals executades s’han mantin-gut sempre significativament per sota de les previsionsinicials, mentre que les transferències de capital s’hanaproximat força a les estimacions prèvies i, sovint, les handesbordat (quadre 2.22).

En resum, doncs, l’evolució registrada l’any 2002 perles finances de l’Administració central no se separa sig-nificativament dels trets estructurals bàsics que han carac-teritzat les finances públiques andorranes. D’entrada, espot apreciar que la dependència dels ingressos procedentsde la imposició indirecta es va mantenir en un percentat-ge prou elevat, superior al corresponent als quatre exerci-cis liquidats previs. Per altra banda, el conjunt de les des-peses no financeres va mantenir la pauta creixent que vacaracteritzar els darrers exercicis i va superar significativa-ment el ritme de creixement dels ingressos. Com a con-seqüència, la bretxa que separa ambdós fluxos es va accen-tuar o, el que és el mateix, es va assolir un dèficitpressupostari sensiblement més voluminós que els exerci-cis precedents (gràfic 2.25).

102


Des del punt de vista de les despeses es pot destacarla rigidesa a l’alça que presenten les despeses de funcio-nament, amb una taxa de creixement anual acumulativadel 8,6% els deu darrers pressupostos liquidats. Una dinà-mica també clarament alcista s’aprecia en les transferèn-cies de capital, cosa que tendeix a incidir de manera des-favorable sobre les inversions reals, especialment enaquelles ocasions en les quals s’imposa un ajustament enel volum de la despesa pública.

Quant a les previsions pressupostàries establertes perals exercicis del 2003 i del 2004, les estimacions que in-corporen impliquen un augment significatiu dels ingres-sos previstos en el capítol dels impostos indirectes, encomparació amb la recaptació obtinguda l’any 2002,especialment en el primer dels dos anys citats (quadre2.22). Així, en relació a la liquidació realitzada l’any ante-rior, els ingressos per impostos indirectes que es preveurecaptar l’any 2003 representen un increment del 16,9% iles estimacions efectuades per a l’exercici del 2004 com-porten un augment més modest, del 4,3% respecte al 2003.

L’evolució seguida per les importacions l’any 2003,factor fonamental que condiciona aquest capítol pressu-postari d’ingressos, permet preveure que l’increment de larecaptació obtinguda per impostos indirectes serà inferiora les previsions establertes i, de fet, els primers resultatsavançats respecte a l’execució del pressupost del 2003 mos-tren una desviació significativa a la baixa en aquesta parti-da. Per altra banda, les previsions definides en els capítolsque s’engloben sota la denominació d’altres ingressos pre-senten una tendència decreixent d’una certa envergadura,atès que la quantitat que s’espera obtenir per aquests con-ceptes l’any 2003 és un 14,9% inferior a la que es va liqui-dar pels mateixos capítols l’exercici del 2002, i per al 2004es preveu un creixement molt lleuger, del 0,6%.

Pel que fa a les despeses, per als exercicis del 2003 i del2004 es mantenen unes previsions de creixement mode-rades en el bloc de les despeses corrents i més expansivesen les despeses de capital. Així, per a l’any 2003, en casd’ajustar-se a les previsions pressupostàries, les despesescorrents haurien experimentat un augment del 2,2% res-pecte al valor liquidat el 2002 –encara que en relació alvalor pressupostat aquell any el percentatge seria del4,8%–, mentre que per al 2004 es preveia un incrementforça significatiu, de l’11,9% en relació a l’exercici anterior.

En les despeses de capital, per als anys 2003 i 2004 espreveu un augment apreciable de les inversions reals que,d’acord amb els pressupostos preventius, arribarien als97,8 milions d’euros el primer d’aquests anys i superarienels 100 milions d’euros el segon. Tanmateix, tenint encompte que la pauta habitual que s’observa en les liquida-cions pressupostàries, pel que fa a aquest concepte, és auna reducció de les quantitats liquidades en relació a lesprevistes en les estimacions inicials, sembla probable queles inversions efectivament executades es mantinguin enxifres inferiors a les indicades. En el cas de les transferèn-cies de capital, en canvi, es pot preveure una proximitatmés clara de les liquidacions respecte a les previsions ini-cials, amb la qual cosa se seguiria la mateixa línia aprecia-da en anys anteriors.

En relació a l’àmbit normatiu, cal fer esment de dosfets rellevants que afecten les finances del sector públic i,més específicament, les finances comunals. Amb data 27de juny del 2003 es van aprovar dues lleis que canvien sig-nificativament el marc regulador de les finances delscomuns16. La primera va ser la Llei qualificada 11/2003,del 27 de juny, de modificació de l’article 7 de la Llei qua-lificada de transferències als comuns. Aquesta norma varespondre a l’objectiu de modificar la restricció que intro-

16. Publicades ambdues en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 15059, de 30-7-2003.


103

duïa la llei qualificada a què fa referència, la qual deter-minava que cada comú podia destinar com a màxim un15% de l’import de les transferències regulades per aques-ta llei a finançar despeses derivades d’activitats esportives,culturals, socials i de lleure. Es vinculava, per tant, el per-centatge restant del 85% necessàriament a operacionsd’inversió.

La Llei qualificada 11/2003 modifica el citat article 7, de manera que el nou redactat especifica que el percen-tatge màxim que es podrà destinar als objectius enumeratsde despeses per a activitats esportives, culturals, etc. podràser del 30% i, per tant, es redueix el percentatge que ha de ser destinat obligatòriament a operacions d’inversió,mentre que es duplica el percentatge que pot ser aplicatper cobrir despeses de tipus corrent. S’introdueix, pertant, un marge de flexibilitat considerablement mésampli.

Per altra banda, amb la mateixa data del 27 de juny de2003 es va aprovar la Llei 10/2003 de les finances comu-nals, en l’exposició de motius de la qual s’especifica que elsobjectius perseguits són els d’homogeneïtzar i donarcobertura legal a les figures tributàries aplicades pelscomuns, així com regular les modalitats d’endeutament iestablir-ne els límits i definir les pautes per gestionar elsdrets i les obligacions atribuïts als comuns i determinar-ne els mecanismes de control. En definitiva, es tracta,com especifica el text legal, “d’establir un model de finança-ment comunal més racional i ajustat a les necessitats del país,tant pel que fa al conjunt dels ingressos comunals com en rela-ció a les despeses i al control consegüent”.

II.7 - Comerç exteriorL’anàlisi de les importacions presenta en el cas d’Andorraun interès especial, que s’aparta del que és comú a lamajor part dels països. Hi ha diversos factors que incidei-xen en aquest sentit i que posen de manifest una forta

dependència envers les compres a l’exterior: la marcadaespecialització de la base econòmica del país en l’exporta-ció de serveis turístics, la manca de recursos bàsics enl’àmbit intern, l’escassa rellevància del sector transforma-dor en el teixit productiu i la importància que té el com-ponent comercial en el model d’oferta turística. Tot aixòfa que l’anàlisi dels fluxos comercials amb l’exterior–especialment de les importacions– aporti una informacióde notable interès per valorar l’evolució de l’activitateconòmica general –receptora dels béns imprescindiblesper al seu normal desenvolupament– però també, mésespecíficament, per copsar la marxa del sector turístic.

En relació a això, s’ha de tenir en compte que lescompres a l’exterior dels diferents tipus de productes pro-porcionen elements de referència importants en relació ales necessitats de consum i d’inversió tant de la poblacióresident com dels visitants. A més, l’evolució seguida perdeterminades partides de les importacions –que apleguenun nombre relativament limitat d’articles– forneix tambéindicis molt reveladors en relació a la marxa del comerçturístic, que constitueix un dels factors diferencials mésrellevants en l’oferta turística del país.

L’exercici del 2003 el flux de les importacions varegistrar un augment d’una certa rellevància, ja que, envalors monetaris corrents, va créixer un 5,3%, cosa que envalors constants es pot estimar que equival a un incrementreal entorn al 2,5% (quadre 2.23 i gràfic 2.26). Aquestspercentatges, però, impliquen una contracció significativaen comparació amb l’any 2002 –en el qual les compres al’exterior van augmentar un 9,2% en termes nominals,equivalent a aproximadament el 5,6% real– i s’alineenamb els que es van assolir l’any 2001, que tant en termesnominals com reals van ser molt similars.

Si s’observa la sèrie històrica, és clarament perceptiblel’estancament de les importacions en valors reals durant elperíode 1994-1996 (que, d’altra banda, havia estat prece-

104


dit d’una tendència decreixent el trienni 1991-1993),mentre que l’any 1997 aquesta variable va pujar notable-ment i, a partir del 1998, va seguir una pauta de creixe-ment moderat. Dins aquest context, l’exercici del 2002 varepresentar l’augment més important de la darrera dèca-da, amb l’excepció del 1997, en el qual es van produirunes circumstàncies atípiques, a les quals es farà referèn-cia després. D’aquesta manera, es pot considerar que l’e-volució de les importacions durant l’any 2003 s’ha situaten una línia molt similar a la que va mantenir el quin-quenni 1998-2002, amb l’excepció d’aquest darrer any, iha seguit una pauta clarament més favorable que en elperíode 1990-1996.

Per tant, es pot valorar que la marxa de les importa-cions l’exercici del 2003 denota una tendència econòmi-ca moderadament expansiva, en la mateixa línia que haseguit aquesta variable els darrers cinc anys, amb l’excep-ció del 2002, any en el qual es va registrar una taxa decreixement bastant més elevada. Una valoració posterior,més detallada, de la composició d’aquest corrent comercialpot contribuir a interpretar en quina mesura aquestatendència es recolza en un creixement del comerç turístico bé deriva de components de la demanda interna.

Les dades que es recullen en el quadre 2.23 permetenapreciar el pes relatiu que mantenen en les importacionstotals els diferents tipus de productes, classificats segonsels codis de les seccions aranzelàries, així com les modifi-cacions registrades al llarg del període 1993-2003. Engeneral, aquest nivell de desagregació aporta informaciósuficient en relació als tipus de productes que integrenaquest flux comercial. Tanmateix, en determinats casos,pot ser interessant efectuar una aproximació més afinada

pel que fa a determinats capítols que, dins de les seccionsaranzelàries, tenen una rellevància important en el cas deles importacions andorranes17. Per aquest motiu, en elquadre 2.23 es detallen alguns capítols concrets que, pelseu volum econòmic, tenen una transcendència especial-ment destacada en aquest flux comercial, encara que nos’arribi a presentar tota la informació amb aquest nivellde desagregació.

Com es pot observar, en el conjunt de les compres al’exterior destaquen clarament quatre seccions, que l’any2003 mantenien una participació en el total superior al10%. La secció aranzelària amb un pes més elevat en elconjunt de les importacions és, amb una considerablediferència, la que inclou màquines i aparells, materialelèctric i llurs parts, així com aparells d’enregistrament ode reproducció del so i de la imatge (secció xvi), que l’any2003 absorbia el 19,2% del valor total de les importa-cions. Amb proporcions també força importants, però jabastant més moderades, apareixien la secció iv (productesde les indústries alimentàries, begudes i tabac), amb unaparticipació del 12,6% en el total, i les seccions vi (pro-ductes de les indústries químiques o connexes) i xvii(material de transport), que representaven percentatgesbastant similars del total importat, el 10,2% i el 10,4%respectivament.

En conjunt, doncs, l’any 2003 les quatre seccionsesmentades absorbien el 52,4% de les compres totals al’exterior efectuades pel Principat i, per tant, les altres dis-set seccions aranzelàries representaven el 47,6% restant.Es pot afegir que tan sols quatre d’aquestes disset assolienuna participació en les importacions superior al 5%: lasecció xi (matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció,

17. Les estadístiques de comerç exterior presenten diversos graus d’agregació. En primer lloc, les seccions, que aporten el menor grau relatiu de detall; després, els capítols, queespecifiquen de manera més àmplia els diversos tipus d’articles que inclou cada secció; i, a continuació, els subcapítols, que afegeixen un grau més elevat de detall i que, si s’escau,poden encara assolir nivells més específics d’identificació dels productes.


105

amb un pes del 8,9%); la secció xx (mobiliari, joguines iarticles d’esport, que participava amb un 5,6%); la seccióv (productes minerals, amb una participació del 5,4%) i lasecció xviii (òptica, fotografia i cinematografia. Rellot-geria, aparells de mesura i control, etc.), que representavaun 5,2% del valor total. En un altre cas, el de la secció i(animals vius i productes del regne animal), el percentat-ge de participació en el valor de les importacions s’apro-ximava al 5%, ja que era del 4,7%, mentre que la restaapareixia ja a una distància considerable.

Per tant, les nou seccions enumerades –de les vint-i-una que es diferencien en les estadístiques– absorbien el82,1% en valor de les compres a l’exterior l’any 2003.D’altra banda, una primera valoració permet detectar queuna part molt important dels articles que s’engloben enaquestes seccions es corresponen amb els principals pro-ductes que es destinen majoritàriament a la reexportació,per l’atractiu en el preu que deriva bàsicament del dife-rencial de les càrregues fiscals que suporten en relació alspaïsos veïns. De fet, si es consideren amb més detall lesmercaderies que s’inclouen en la secció xvi, que encapça-la les importacions, es pot constatar que el capítol 85(màquines, aparells i materials elèctrics; aparells d’enre-gistrament o de reproducció del so i de la imatge) l’any2003 concentrava el 13,5% de totes les importacionsandorranes. Aquesta dada permet acotar la rellevànciaque en termes quantitatius i qualitatius assoleix el comerçd’aquest grup de productes que, clarament, se situa com elmés important de l’oferta comercial del Principat adreça-da als visitants.

Dins de la segona secció per importància en lesexportacions, la que engloba els productes de les indústriesalimentàries, les begudes i el tabac, que, com s’ha vist,l’any 2003 mantenia una participació del 12,6% en lesimportacions andorranes, també s’inclouen alguns capítolsconcrets que, en una part considerable, es destinen al

comerç turístic, encara que es pugui acceptar que una partrellevant sigui absorbida per la demanda interna. Així,els capítols 22 i 24 (que inclouen les begudes i líquidsalcohòlics i els tabacs) l’any 2003 representaven conjun-tament el 59,9% del total de la secció iv i les quantitatsimportades evidencien amb claredat que, necessàriament,una gran part d’aquests productes és adquirida pels visi-tants.

Igualment, el pes que assoleix el capítol 33 (produc-tes de perfumeria i cosmètica) dins la secció vi (produc-tes de les indústries químiques o connexes), que l’any2003 arribava al 68,8%, s’explica pel destí majoritari d’aquests articles al comerç turístic, ja que, com és sabut,estan entre els productes de més consum per part delsvisitants. D’altra banda cal afegir que també formen partde la secció vi els articles farmacèutics, els quals igual-ment són destinats en una proporció considerable a lademanda turística, amb la qual cosa el pes d’aquest com-ponent de la demanda en el conjunt de la secció aranzelà-ria resulta determinant.

Per tant, en els tres grups d’articles que destaquencom els més importants de les importacions andorranes,la participació dels compradors procedents de l’exterioren la demanda total es pot inferir que és l’element fona-mental. En canvi, en el cas de la que se situa com la quar-ta secció aranzelària per participació en les importacionstotals, la de material de transport (secció xvii), previsi-blement les importacions es destinen principalment a lademanda domèstica, encara que també pot tenir un pesapreciable el consum de peces, components, accessoris,etc., que efectuen els visitants.

Entre les cinc seccions enumerades anteriorment, quesegueixen en importància les quatre anteriors, almenys entres casos es pot afirmar que també una gran part de lesimportacions és absorbida per la demanda turística: elsproductes inclosos en la secció xi (materials tèxtils i arti-

106


cles tèxtils i de confecció), la secció xviii (òptica, foto-grafia i cinematografia; aparells de mesura i control,rellotgeria, etc.) i la secció xx (mobiliari, joguines, arti-cles d’esport, etc.). Com es pot comprovar, tant els pro-ductes de fotografia, cinematografia, rellotgeria i òptica,com els articles d’esport i els vestits i accessoris del vestit

estan entre els productes que els visitants considerencompetitius en el comerç del Principat, d’acord amb elsresultats de les enquestes.

Encara que en proporcions més limitades, sembla clarque també en les importacions corresponents a les altresdues seccions hi incideix la demanda dels visitants, ja que

Quadre 2.23 : Evolució de les importacions andorranes, per seccions i per principals capítols aranzelaris. 1993-2003

Milions de pessetes

1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%)

sec. i - Animals vius i productes del regne animal 9.888 8,32 10.000 8,18 9.769 7,42 9.739 7,19[Capítol 4 - Llet i productes lactis, ous, mel] [6.041] 5,08 [5.990] 4,90 [5.762] 4,38 [5.589] 4,13

sec. ii - Productes del regne vegetal 1.828 1,54 2.017 1,65 2.284 1,74 2.098 1,55sec. iii - Greixos i olis 882 0,74 1.394 1,14 2.402 1,83 1.474 1,09sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 19.104 16,08 21.817 17,84 24.476 18,60 26.013 19,20

[Capítol 22 - Begudes, líquids alcohòlics i vinagres] [6.447] 5,43 [7.127] 5,83 [7.415] 5,63 [7.569] 5,59[Capítol 24 - Tabacs] [5.699] 4,80 [7.482] 6,12 [9.488] 7,21 [10.772] 7,95

sec. v - Productes minerals 5.517 4,64 5.579 4,56 5.614 4,27 6.119 4,52sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 10.922 9,19 11.344 9,28 11.776 8,95 12.325 9,10

[Capítol 33 -Productes de perfumeria o de tocador] [7.517] 6,33 [7.896] 6,46 [8.173] 6,21 [8.508] 6,28sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 2.835 2,39 2.793 2,28 3.058 2,32 3.018 2,23sec. viii- Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 1.698 1,43 1.885 1,54 2.095 1,59 2.195 1,62sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.085 0,91 1.398 1,14 1.348 1,02 1.298 0,96sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 3.242 2,73 2.821 2,31 4.027 3,06 4.266 3,15sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 9.585 8,07 9.471 7,74 9.826 7,47 10.360 7,65

[Capítols 61/62 - Vestits i accessoris del vestit] [7.817] 6,58 [7.777] 6,36 [8.325] 6,33 [8.713] 6,43sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 3.429 2,89 3.526 2,88 3.541 2,69 3.946 2,91sec. xiii - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica.

Vidre i articles de vidre 2.738 2,30 2.858 2,34 2.956 2,25 2.845 2,10sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries.

Bijuteria i monedes 2.340 1,97 1.752 1,43 2.963 2,25 2.756 2,03sec. xv - Metalls comuns i product. d’aquests metalls 4.542 3,82 4.426 3,62 4.306 3,27 4.449 3,28sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric.Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 18.580 15,64 17.862 14,61 18.517 14,07 19.077 14,08

[Capítol 85 - Aparells elèctrics, reproducció i enregistrament so i imatge] [12.153] 10,23 [13.331] 10,90 [13.358] 10,15 [13.202] 9,75sec. xvii-Material de transport 8.556 7,20 9.293 7,60 10.360 7,87 10.283 7,59sec.xviii-Òptica, fotografia i cinematografia.

Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 5.553 4,67 5.784 4,73 5.841 4,44 6.281 4,64sec. xix - Armes, municions i llurs accessoris 197 0,17 168 0,14 191 0,15 192 0,14sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 6.269 5,28 6.015 4,92 6.171 4,69 6.670 4,92sec. xxi - Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 38 0,03 87 0,07 81 0,06 56 0,04Total importacions 118.828 100 122.290 100 131.602 100 135.460 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana.


107

dins la secció v (productes minerals) la part fonamentaldel tràfic comercial correspon a combustibles i carburants,que igualment són objecte de consum per part dels visi-tants, encara que, evidentment, les necessitats interiorssiguin el factor més rellevant. De la mateixa forma, es potacceptar que els productes compresos en la secció i (ani-

mals vius i productes del regne animal) es destinen prin-cipalment al consum interior, però també apareix dinsaquesta secció un capítol en el qual bona part de les com-pres a l’exterior són absorbides pel comerç turístic. Estracta del capítol 4 (llet i productes lactis), que l’any 2003representava el 2,1% del valor total de les importacions i

Milions de pessetes Milers d’euros

1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) 2003 (%)

9.843 6,27 9.680 6,00 9.580 5,59 9.506 57.132,5 5,17 59.326,2 5,11 61.881,2 4,88 62.517,1 4,68[5.339] 3,40 [4.992] 3,09 [4.753] 2,78 [4.313] [25.921,7] 2,35 [26.760,4] 2,30 [28.236,3] 2,22 [27.453,7] 2,05

2.290 1,46 2.458 1,52 2.497 1,46 2.513 15.104,3 1,37 16.459,5 1,42 17.348,5 1,37 18.713,1 1,401.140 0,73 918 0,57 962 0,56 884 5.313,9 0,48 4.161,6 0,36 5.034,1 0,40 5.234,0 0,39

34.213 21,78 23.763 14,72 22.760 13,29 23.910 143.701,4 13,00 155.256,4 13,36 163.366,0 12,87 167.978,9 12,57[8.463] 5,39 [9.366] 5,80 [9.382] 5,48 [9.481] [56.982,0] 5,16 [58.879,5] 5,07 [62.385,0] 4,92 [64.521,41] 4,83

[17.822] 11,35 [6.205] 3,84 [4.888] 2,85 [5.717] [34.359,9] 3,11 [39.550,1] 3,40 [37.705,5] 2,97 [36.071,0] 2,706.683 4,26 6.976 4,32 6.664 3,89 9.948 59.788,4 5,41 64.079,4 5,51 69.739,0 5,49 71.611,9 5,36

13.680 8,71 15.666 9,70 17.651 10,31 18.520 111.304,7 10,07 116.674,7 10,04 126.723,7 9,98 136.711,8 10,23[9.690] 6,17 [11.205] 6,94 [12.381] 7,23 [13.175] [79.183,3] 7,17 [82.351,7] 7,09 [88.727,0] 6,99 [94.061,9] 7,04

3.242 2,06 3.282 2,03 3.749 2,19 4.603 27.666,6 2,50 26.358,1 2,27 25.134,9 1,98 26.402,6 1,982.531 1,61 3.393 2,10 2.811 1,64 2.833 17.028,7 1,54 20.037,6 1,72 19.298,5 1,52 21.051,5 1,581.668 1,06 1.663 1,03 1.991 1,16 2.102 12.634,6 1,14 12.297,3 1,06 13.110,4 1,03 14.425,7 1,064.074 2,59 3.216 1,99 3.947 2,30 5.839 35.091,1 3,18 22.485,1 1,94 23.256,3 1,83 24.023,4 1,80

11.865 7,55 12.684 7,86 13.929 8,13 16.712 100.443,0 9,09 99.563,9 8,57 106.136,5 8,36 118.611,9 8,88[10.075] 6,41 [11.065] 6,85 [12.408] 7,25 [15.193] [91.311,8] 8,26 [89.676,7] 7,72 [96.455,2] 7,60 [108.448,9] 8,12

4.602 2,93 4.572 2,83 4.746 2,77 5.317 31.953,4 2,89 33.083,2 2,85 36.183,0 2,85 38.723,6 2,90

3.306 2,11 3.330 2,06 3.528 2,06 3.752 22.550,3 2,04 23.747,1 2,04 23.447,0 1,85 25.738,5 1,93

3.740 2,38 5.014 3,11 5.481 3,20 3.675 22.088,8 2,00 14.787,2 1,27 15.247,8 1,20 12.347,6 0,924.834 3,08 5.475 3,39 6.064 3,54 6.764 40.655,2 3,68 44.449,4 3,83 47.072,3 3,71 49.728,9 3,72

21.983 14,00 27.057 16,76 29.929 17,48 29.712 178.573,7 16,16 206.774,9 17,80 242.815,4 19,13 256.635,1 19,21[15.057] 9,59 [17.443] 10,81 [18.668] 10,90 [19.830] [119.180,7] 10,79 [148.020,5] 12,74 [175.691,8] 13,84 [179.824,2] 13,46

12.071 7,69 14.625 9,06 16.142 9,43 16.682 100.262,0 9,07 104.345,8 8,98 125.352,2 9,88 138.760,0 10,38

7.122 4,53 8.714 5,40 9.039 5,28 9.255 55.622,0 5,03 66.129,3 5,69 73.068,7 5,76 68.980,8 5,16148 0,09 153 0,09 168 0,10 147 883,8 0,08 1.081,2 0,09 1.306,8 0,10 1.498,6 0,11

7.979 5,08 8.688 5,38 9.417 5,50 10.804 64.936,1 5,88 68.566,8 5,90 72.628,9 5,72 75.024,0 5,6140 0,03 99 0,06 208 0,12 390 2.345,4 0,21 2.272,2 0,20 1.013,3 0,08 1.850,7 0,14

157.054 100 161.426 100 171.263 100 183.870 1.105.079,9 100 1.161.936,7 100 1.269.164,4 100 1.336.269,5 100

108


en el qual participen de forma significativa les compresdels visitants.

Entre les dotze seccions aranzelàries restants, única-ment una superava el 3% de participació en les importa-cions l’any 2003, la secció xv (metalls comuns i produc-tes d’aquests metalls, amb un percentatge del 3,7%). I, sibé, probablement, la part més important del consum d’a-quests tipus de productes correspon als residents interiors,també s’ha d’imputar una proporció d’un cert pes a lademanda procedent de l’exterior, ja que aquesta seccióengloba les eines, l’utillatge, la ganiveteria i els coberts de

taula, productes tots que també tenen una presència apre-ciable en les compres dels turistes. En un altre cas, que s’a-proxima a la proporció citada del 3% (la secció xii, queinclou calçat, capells, paraigües, etc., que registrava unaparticipació del 2,9% en les importacions del 2003), espot fer una valoració similar.

Pel que fa a l’evolució observable en les diferents sec-cions aranzelàries durant l’exercici del 2003, algunes deles seccions i dels capítols esmentats destaquen entreaquells que van registrar un increment més voluminós deles importacions, encara que es detecten disparitats

Quadre 2.24: Importacions andorranes, per països i per seccions aranzelàries. 2003 (euros)

França Espanya Alemanya Països Baixos Itàlia Regne Unit Bèlgica

sec. i - Animals vius i productes del regne animal 14.007.181 43.654.720 1.863.429 1.700.162 132.753 20.981 42.167sec. ii - Productes del regne vegetal 1.867.001 16.091.033 25.814 11.453 79.885 19.435 16.098sec. iii - Greixos i olis 179.150 4.966.994 31.601 0 4.486 324 0sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 37.270.630 77.482.655 10.992.576 3.218.363 1.974.820 14.016.407 954.071sec. v - Productes minerals 32.715.028 38.783.914 2.023 2.799 3.348 0 11.540sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 51.156.990 81.159.469 510.166 287.299 312.557 225.199 91.866sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 5.119.106 18.026.892 404.302 399.556 1.244.149 132.401 127.388sec. viii -Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 6.291.009 8.377.643 222.352 65.876 3.226.295 31.699 290.716sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.829.232 10.941.474 127.636 2.665 346.054 18.676 183.189sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions.

Productes d’edició, premsa, etc. 2.057.696 19.932.692 575.434 540.157 343.474 152.579 30.394sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 36.993.031 48.892.037 1.138.192 2.543.550 13.011.737 1.156.126 445.377sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 10.189.505 13.249.360 376.679 1.004.319 6.062.333 129.844 643.884sec. xiii -Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues.

Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 2.370.450 21.000.548 275.519 46.406 659.920 111.691 100.826sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles

d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 3.536.066 5.483.386 177.967 3.074 1.542.275 27.185 799.428sec. xv - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 6.308.181 38.836.568 1.393.037 174.711 1.234.108 125.844 72.982sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció

i enregistrament del so i la imatge 50.718.130 129.437.759 6.146.822 3.067.989 2.770.858 2.376.870 2.247.722sec. xvii-Material de transport 32.571.550 32.765.033 38.205.009 1.359.952 3.868.759 4.464.009 477.083sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control.

Rellotgeria, etc. 11.683.855 20.762.489 1.962.947 104.222 2.001.441 187.639 588.482sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 397.347 320.354 316.927 0 213.469 0 22.584sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 13.216.226 42.009.886 2.958.940 122.053 3.735.857 744.412 249.097sec. xxi -Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 584.768 470.300 49.587 20.000 1.471 172.910 0Total importacions 321.062.131 672.645.205 67.756.957 14.674.606 42.770.050 24.114.232 7.394.895

Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana.


109

importants entre els diferents grups de productes. Així,els vestits i accessoris del vestit (capítols 61/62) es vansituar entre els articles amb un creixement més intens deles importacions, amb una taxa d’increment del 12,4% entermes nominals. Una altra de les partides d’importacióamb més pes, com és el material de transport (seccióxvii), també va registrar un augment considerable, del10,7%. Per la seva part, la secció xvi (màquines i apa-rells; material elèctric i llurs parts; aparells d’enregistra-ment o de reproducció del so i de la imatge) va registrarun increment una mica més elevat que el conjunt de les

importacions, ja que va créixer un 5,7%, cosa que repre-senta 4 dècimes percentuals més que el valor mitjà total.

Una altra de les seccions que figura entre les de mésimportància i que també va assolir un creixement de lesimportacions sensiblement més elevat que la mitjana glo-bal va ser la corresponent als productes de les indústriesquímiques i connexes, amb una taxa de creixement del7,9% en valors nominals i, amb un augment una mica perdamunt del valor mitjà, del 5,6%, se situa la secció xv(metalls comuns i articles d’aquests metalls). També vasuperar la mitjana significativament la secció xii (calçat,

Àustria Portugal Resta ue-15 Suïssa eua Malàisia Corea del Sud Japó Xina Tailàndia Resta món Total

9.814 271.743 316.235 0 2.092 0 0 163 0 2.351 493.282 62.517.0730 397.750 3.127 27 9.398 0 46 0 1.233 17.607 173.190 18.713.0970 10.836 0 0 0 0 0 243 0 0 40.344 5.233.97

779.704 1.842.855 1.627.015 2.849.339 10.707.698 159 0 6.558 2.048 1.384 4.252.649 167.978.932354 60.600 0 0 557 0 0 32 503 0 31.198 71.611.896

41.520 4.311 706.803 494.362 800.854 0 0 130.067 224.416 18.139 547.762 136.711.7806.241 35.402 29.062 14.685 26.731 0 15.896 129.177 441.084 4.919 245.631 26.402.6216.723 33 48.087 47.124 11.741 1.810 17.072 21.710 1.160.342 57.650 1.173.588 21.051.471

120.445 8.863 203.730 6.074 25.581 0 0 48 105.809 14.183 192.043 14.125.704

113.842 31.711 17.998 27.630 131.719 11 0 25.524 29.028 0 13.517 24.023.406173.401 527.281 401.336 156.850 365.760 563.876 82.006 52.077 4.159.985 670.024 7.279.253 118.611.90077.300 107.618 23.783 27.542 384.238 50.356 151.326 35.584 2.231.000 1.321.570 2.657.313 38.723.555

311.084 23.011 30.208 105.532 8.584 83 0 377 485.054 718 208.523 25.738.534

91.541 44 4.052 298.003 475 0 3.331 0 38.283 112.303 230.209 12.347.62327.358 70.281 74.991 88.512 40.117 104 2.241 65.825 1.005.423 13.715 194.873 49.728.872

562.062 491.004 1.817.901 2.198.352 1.317.022 1.984.003 1.695.395 34.984.956 8.069.026 1.473.688 5.275.499 256.635.0581.443.690 33.656 980.940 234.968 1.602.851 0 12.056.290 7.424.899 166.862 568 1.103.855 138.759.973

93.853 4.669 124.925 11.944.349 506.985 36.849 180.858 15.993.764 2.043.744 296.586 463.127 68.980.78535.127 0 144 3.216 135.111 0 5.078 15.442 12.241 0 21.554 1.498.593

2.578.722 113.688 499.438 198.471 507.057 23.658 94.263 4.003.894 3.089.836 30.419 848.033 75.023.95040.867 0 0 14.721 104.621 0 0 0 2.236 0 389.233 1.850.713

6.513.651 4.035.357 6.909.775 18.709.759 16.689.193 2.660.910 14.303.802 62.890.340 23.268.154 4.035.823 25.834.675 1.336.269.514

110


capells, paraigües, etc.), amb un increment del 7%. La res-ta dels grups de productes que mantenen un pes relatiumés important en el flux comercial analitzat va tenir uncomportament menys dinàmic que la mitjana, encara queamb diferents graus. Així, la secció iv (productes de lesindústries alimentàries, begudes i tabac), la secció v (pro-ductes minerals) i la secció xx (mobiliari, joguines i arti-cles d’esport) van registrar creixements entorn al 3%–dues o tres dècimes per damunt o per sota– i la secció I(animals vius i productes del regne animal) va tenir unincrement de l’1%.

Bastant més desfavorable, en canvi, va ser l’evoluciódel flux d’importacions dels productes inclosos en la sec-ció xviii (articles d’òptica, fotografia i cinematografia;aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.), ja que vandisminuir un 5,6% en termes nominals. De fet, els pro-

ductes d’aquesta secció junt amb els de la secció xiv (per-les, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestesmatèries; bijuteria i monedes) van ser els únics que vanexperimentar una variació negativa en el valor de lesimportacions, amb una reducció més acusada en el casd’aquest segon grup de productes, ja que va arribar al 19%.

La resta de seccions aranzelàries van mantenir com-portaments relativament dispars, però sempre dins unatònica expansiva que, en la majoria dels casos va compor-tar taxes de creixement superiors a la mitjana. De fet, abanda de les seccions a les quals ja s’ha fet referència, entreles nou restants, únicament en dues les importacions vancréixer menys del 5%: en la secció x (pasta de paper, paperi les seves aplicacions; productes d’edició i premsa) i en lasecció iii (greixos i olis), que van assolir percentatges d’in-crement del 3,3% i del 4% respectivament.

Quadre 2.25: Importacions andorranes per països. 1993-2003

Milers de pessetes Euros

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2000 2001 2002 2003

França 42.153.619 40.169.095 40.922.194 41.715.439 45.846.244 49.732.779 50.059.551 48.908.734 293.947.411 295.744.000 311.209.025 321.062.131Espanya 44.786.997 49.091.176 52.604.989 54.899.043 63.169.818 68.255.299 76.674.785 89.293.303 536.663.559 568.842.022 634.995.919 672.645.205Bèlgica 746.188 885.750 906.229 956.647 1.398.399 1.569.066 1.491.100 1.091.927 6.562.613 7.951.013 6.418.498 7.394.895Països Baixos 2.121.973 1.832.692 1.943.560 1.953.930 2.337.194 2.130.803 1.998.044 1.912.059 11.491.706 12.263.381 12.359.900 14.674.606Alemanya 5.638.383 6.154.025 6.319.399 5.853.238 7.166.545 7.104.716 7.127.976 8.151.640 48.992.343 58.687.626 65.037.804 67.756.957Itàlia 3.908.174 4.440.871 4.774.061 4.437.030 4.896.021 6.023.980 6.993.845 7.495.932 45.051.459 38.474.346 40.597.967 42.770.050Regne Unit 3.277.300 3.662.183 4.135.414 5.302.041 8.951.342 4.602.496 4.151.269 4.568.907 27.459.684 25.466.562 25.056.652 24.114.232Àustria 430.577 352.644 522.451 772.282 816.321 1.623.218 1.014.965 1.007.732 6.056.591 7.451.264 5.483.344 6.513.651Resta UE-15 1.073.355 1.164.640 1.358.746 1.840.552 1.339.694 1.356.717 1.383.059 1.536.942 9.237.207 9.393.303 10.403.808 10.945.132Suïssa 1.388.763 1.834.845 2.201.746 2.592.653 3.021.709 3.070.494 3.065.866 3.730.162 22.418.725 20.125.610 20.022.566 18.709.759EUA 3.686.275 4.797.024 5.459.269 5.413.121 7.670.676 3.641.555 3.611.384 3.226.889 19.393.993 16.106.368 16.448.640 16.689.193Malàisia 294.692 610.925 819.967 946.820 942.924 849.535 559.283 582.746 3.502.374 3.989.936 4.605.981 2.660.910Xina 1.170.682 1.521.953 1.665.987 1.615.896 1.748.850 1.848.618 2.062.570 2.028.643 12.192.390 14.626.243 18.566.879 23.268.154Corea del Sud 318.881 418.026 710.491 760.615 647.948 673.359 620.247 727.854 4.374.491 5.832.632 15.154.018 14.303.802Japó 5.645.527 5.004.816 4.454.192 3.866.845 4.192.894 5.203.560 5.770.025 5.700.211 34.258.958 48.589.194 52.918.946 62.890.340Taiwan 433.050 599.715 480.441 326.340 420.034 462.259 266.623 215.072 1.292.609 1.521.090 2.742.706 1.354.273Hong Kong 330.181 362.810 331.754 313.213 231.947 262.492 320.670 350.137 2.104.366 1.905.891 2.513.540 2.034.902Resta del món 1.424.509 1.752.086 1.985.090 1.894.117 2.253.352 3.014.961 4.090.932 3.340.909 20.079.267 24.966.229 24.628.275 26.481.324Total 118.829.126 124.655.276 131.595.980 135.459.822 157.051.912 161.425.907 171.262.194 183.869.799 1.105.079.748 1.161.936.710 1.269.164.468 1.336.269.514

Font: Ministeri de Finances. Duana andorrana


111

Les diferències entre les diverses seccions en l’evolu-ció de les importacions durant l’any 2003 van tenir lalògica repercussió quant a modificacions en l’estructurad’aquest flux comercial, encara que, lògicament, les trans-formacions que es poden apreciar no són massa acusades.Evidentment, arran d’aquesta evolució, el pes relatiu deles seccions i dels capítols que van créixer més que el valormitjà es va veure reforçat, mentre que va minvar la parti-cipació de les partides amb un creixement inferior. Així,l’efecte més destacable va ser el notable augment que es vadonar en el percentatge de les importacions absorbit perla secció xvii (material de transport) i per la secció xi(materials tèxtils i articles tèxtils i de confecció), una micamés de cinc dècimes percentuals en ambdós casos.

També van augmentar la seva participació en el con-junt de les importacions, encara que d’una manera mésmoderada, la secció vi (productes de les indústries quími-ques o connexes), que va augmentar en 2,5 dècimes per-centuals, i la secció xvi (màquines i aparells; materialelèctric i llurs parts; aparells d’enregistrament o de repro-ducció del so i de la imatge) que ho va fer en tan sols setcentèsims. D’altra banda, cal consignar que el principalcapítol que integra aquesta secció, el capítol 85 (màquinesi aparells elèctrics; aparells d’enregistrament i de repro-ducció del so i la imatge), va experimentar una dinàmicacontrària a la del conjunt de la secció, de manera que vaperdre 3,8 dècimes en el pes relatiu que mantenia en lesimportacions. De tota manera, malgrat que aquest grup deproductes va experimentar un cert retrocés en aquestindicador, també cal dir que el percentatge que manteniaen les importacions l’any 2003 superava significativamentel que assolia qualsevol dels darrers deu anys, amb l’ex-cepció del 2002, any en el qual aquesta partida va créixerd’una manera molt notable.

Altres grups de productes que l’any 2003 van reduir laparticipació en les importacions van ser els inclosos en la

secció xviii (òptica, fotografia i cinematografia; aparellsde mesura i control, rellotgeria, etc.) que va registrar lacontracció més acusada, perdent sis dècimes percentualsen relació a l’exercici precedent. També van retrocedirsensiblement –entre dues i tres dècimes percentuals– lasecció i (animals vius i productes del regne animal), lasecció iv (productes de les indústries alimentàries, begu-des i tabac, en bona part com a conseqüència del com-portament d’aquest últim article) i la secció xiv (perles,pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestesmatèries; bijuteria i monedes).

De tot això es desprèn que alguns grups de productesque són part important del comerç turístic andorrà, comels del capítol 85 (màquines i aparells elèctrics; aparellsd’enregistrament i de reproducció del so i la imatge), elsque s’inclouen en la secció xviii (òptica, fotografia i cine-matografia; aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.)o els que s’engloben en la secció iv (productes de lesindústries alimentàries, begudes i tabac) durant l’any2003 van tenir un comportament relativament desfavo-rable, en comparació amb l’evolució general de les impor-

Gràfic 2.26: Evolució de les importacions andorranes totals.1993-2003 (milers d’euros)

Font: Quadre 2.25.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

20021993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Milers d’€ constants de 1990Milers d’€ corrents

2003

1.400.000

112


tacions. En canvi, van tenir un impuls més positiu la sec-ció xvii (material de transport), la secció xi (materialstèxtils i articles tèxtils i de confecció) i la secció vi (pro-ductes de les indústries químiques o connexes), tot i queel capítol més important dins d’aquesta secció –els pro-ductes de perfumeria i cosmètica– va mantenir un dina-misme una mica més moderat que el conjunt del seugrup.

Per tant, una part significativa de les importacionsdestinades al comerç turístic va mantenir una evoluciódurant el 2003 no massa favorable, en especial els pro-ductes inclosos en el capítol 85 (màquines i aparells elèc-trics; aparells d’enregistrament i de reproducció del so i laimatge) i en la secció xviii (òptica, fotografia i cinemato-grafia; aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.). Encontrapartida, els articles tèxtils i de confecció i els deperfumeria i cosmètica van mantenir un dinamisme mésaccentuat, així com el grup de vehicles i material de trans-port. Sobre la base d’aquestes dades es pot interpretar queel nivell de despesa dels visitants va experimentar una cer-ta contracció el 2003, atès que els productes de més valorque formen part del comerç turístic van ser els que vantenir un comportament menys dinàmic, mentre que elsque corresponen a consums més habituals van reforçar laseva participació en les importacions, a l’igual que elscapítols aranzelaris més vinculats al consum intern.

Fent una valoració amb una perspectiva temporal mésprolongada, es pot comprovar que, entre els anys 1993 i2003, les tendències generals apreciables denoten un aug-ment significatiu de la importància en el comerç exteriorandorrà de bona part dels capítols més enfocats al comerçturístic, especialment dels productes d’electrònica, repro-ducció del so i la imatge, etc. i, més moderadament, de laperfumeria i cosmètica i dels articles de confecció, tots elsquals van registrar al llarg del període indicat un ritme decreixement clarament superior a la mitjana (la qual, d’altra

banda, va ser d’una taxa anual acumulativa del 7,2%, cosaque comporta una dinàmica expansiva prou important).

També van augmentar a un ritme sensiblement mésràpid que la mitjana les importacions de vehicles, peces i components i material de transport, grup que, en prin-cipi, es pot inferir que depèn principalment del mercatinterior. En canvi, durant el període 1993-2003, vanreduir significativament el seu pes en les importacions lescompres a l’exterior de productes del regne animal i deproductes de les indústries alimentàries, begudes i tabac.També van seguir una pauta similar, però més moderada,els productes de paper, edició i arts gràfiques i els demetalls preciosos, gemmes, perles, joieria i bijuteria.

Per tant, en relació a la tendència de fons que mar-quen les dades de la sèrie considerada, l’any 2003 es potapreciar un comportament menys dinàmic d’alguns grupsde productes que, en una proporció elevada, integren l’oferta comercial adreçada als visitants, cosa que es potimputar a les condicions econòmiques que afecten als paï-sos veïns, que es tradueixen en un alentiment en el ritmede creixement del consum i que, previsiblement, recau enmajor mesura sobre els articles de consum més durador ide més valor. La demanda interior, probablement, tambéva resultar afectada pels mateixos condicionants, però lesdades referents al comerç exterior –a l’igual que altresindicadors vistos en capítols anteriors– semblen revelaruna evolució comparativament més positiva.

Pel que fa als països subministradors, els quadres 2.24i 2.25 recullen de manera detallada els països de pro-cedència de les importacions. En el primer d’aquests qua-dres s’especifica, amb un nivell de desagregació forçaexhaustiu, els països de procedència de les importacions del’exercici del 2003, desagregades per seccions aranzelà-ries, mentre que en el segon es reflecteix l’evolució d’aquest flux comercial durant el període 1993-2003detallada per als principals països venedors.


113

Les dades presentades en el quadre 2.25 permetenapreciar que el paper d’Espanya com a principal país sub-ministrador de mercaderies ha seguit els darrers anys unatònica continuada de reforçament, que, l’any 2003, es vaveure corroborada. Així, si l’any 2000 Espanya absorbia un48,6% de les importacions andorranes, el 2001 aquestaproporció pujava fins al 49% i l’exercici del 2002 aquestpercentatge augmentava en un punt i assolia el 50%. El2003 es va mantenir la mateixa pauta, de manera queEspanya va absorbir el 50,3% de les importacions andor-ranes. En canvi, en el cas de França, l’altre principal pro-veïdor, s’observa l’evolució contrària, de manera que, l’any2000, la seva participació en les compres andorranes era del26,6%, proporció que havia disminuït fins al 25,5% el 2001,que el 2002 encara va baixar un punt més i es va situar enel 24,5% i que el 2003 va seguir descendint fins al 24%.

La tendència registrada en aquest període més recentmanté una continuïtat clara amb la marxa seguida des defa alguns anys, amb una progressiva pèrdua del pes relatiude França com a país subministrador de mercaderies i unincrement paral·lel de les importacions procedents d’Es-panya. Per exemple, l’any 1988 les compres a Espanyarepresentaven un percentatge del 30,2% i les procedentsde França superaven àmpliament aquest valor, ja queabsorbien un 38% de les importacions andorranes totals.El 1992, Espanya va superar per primer cop a França enla història recent com a proveïdor del Principat i, a partird’aquell any, la participació espanyola en les compres al’exterior va anar pujant progressivament, mentre queFrança seguia la dinàmica inversa, de manera que el 2003les importacions procedents d’Espanya tenien un valor2,1 vegades superior que les de procedència francesa.

Si es considera la variació registrada en la quota de lesimportacions absorbida per aquests dos països es com-prova que, entre el 1993 i el 2003, la participació france-sa va baixar en 11,5 punts percentuals (del 35,5% al 24%)

mentre que la quota espanyola passava del 37,7% al50,3%, cosa que comporta un augment de 12,6 puntspercentuals. També és perceptible una certa tendència a laconcentració de les compres a l’exterior en els mercatsdels dos països veïns, ja que, si se sumen les quotes d’amb-dós, l’any 1993 absorbien un 73,2% de les importacionstotals i el 2003 el percentatge pujava fins al 74,3%.

En general, Espanya apareix com el primer submi-nistrador de quasi tots els grups de productes importats,amb una significativa diferència. De fet, les tres úniquespartides en les quals no es dóna aquesta situació són en lasecció xvii (material de transport), en la secció xix(armes, municions i llurs accessoris) i en la secció xxi(objectes d’art i de col·lecció i antiguitats). En el cas de lescompres de vehicles, material de transport i peces i com-ponents, Alemanya és tradicionalment el país que pro-porciona el percentatge més elevat dels subministramentsi l’any 2003 es repeteix també aquesta circumstància, ambun 27,5% de les compres d’aquests productes. França iEspanya se situaven a continuació amb xifres bastantsimilars, equivalents al 23,6% i al 23,5% del total de lasecció respectivament.

Les altres dues seccions citades, les numerades comxix i xxi, figuren entre les menys importants del conjuntde les importacions, amb una participació en el valor totalque en ambdós casos és poc superior al 0,1%, i, per a amb-dues, França n’és el primer país proveïdor. En la resta decasos, a banda dels tres esmentats, Espanya absorbeix lapart majoritària de les importacions andorranes, amb unamajor o menor distància en relació al segon país venedor.

L’any 2003 la participació espanyola era especialmentelevada en dotze de les vint-i-una seccions aranzelàriesexistents, en les quals superava el 50% de les importa-cions. Aquestes seccions incloïen de manera destacada les tres primeres per ordre correlatiu, de productes delregne animal i vegetal i greixos i olis, però també els pro-

114


ductes de paper, arts gràfiques i edició, les manufactures de metalls comuns, les matèries i productes plàstics, elsproductes de les indústries químiques i connexes i elmobiliari, joguines i articles d’esport. Les importacionsprocedents d’Espanya també superaven el 50% del total–encara que tan sols en quatre dècimes– en el principalconcepte d’aquest flux comercial, les màquines i aparellselèctrics; aparells d’enregistrament i de reproducció del soi la imatge (secció xvi).

En línies generals, l’any 2003 França se situava com elsegon subministrador de productes i, en determinatsgrups, amb una posició bastant destacada. A banda de lesdues seccions citades abans (la xix i la xxi), que tenen

una importància relativa molt baixa, també absorbia per-centatges significatius de les importacions en els grups decombustibles i carburants (secció v, amb una participaciódel 45,7% en el total d’aquest grup), en el de productes deles indústries químiques i connexes (secció vi, amb el37,4% de la secció), en els articles tèxtils i de confecció(secció xi, en la qual aportava un 31,2%), en els produc-tes de pell, cuir, articles de viatge, etc. (secció viii, ambuna participació del 29,9%) i en la secció xiii (metallspreciosos, perles, gemmes, joieria i bijuteria, en la qualabsorbia el 28,6%). També apareixia rellevant la posiciófrancesa com a subministradora de vehicles, peces i com-ponents i material de transport, tal com ja s’ha indicat.

Quadre 2.26: Evolució de les exportacions andorranes, per seccions aranzelàries. 1993-2003

Milions de pessetes

1993 (%) 1994 (%) 1995 (%)

sec. i - Animals vius i productes del regne animal 81 1,46 64 0,93 83 1,36sec. ii - Productes del regne vegetal – – 1 0,01 6 0,10sec. iii - Greixos i olis – – – – – –sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 554 9,99 487 7,10 309 5,07sec. v - Productes minerals 52 0,94 68 0,99 74 1,21sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 134 2,42 314 4,58 237 3,89sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 79 1,42 102 1,49 140 2,30sec. viii -Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 127 2,29 404 5,89 459 7,53sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 20 0,36 9 0,13 24 0,39sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 349 6,29 520 7,58 661 10,84sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 1.246 22,47 1.100 16,04 852 13,98sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 296 5,34 59 0,86 37 0,61sec. xiii- Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 23 0,41 36 0,53 20 0,33sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 119 2,15 150 2,19 98 1,61sec. xv - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 100 1,80 142 2,07 134 2,20sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 645 11,63 1.345 19,61 842 13,81sec. xvii-Material de transport 1.286 23,19 1.498 21,85 1.608 26,38sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 126 2,27 110 1,60 110 1,80sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 2 0,04 – – 4 0,07sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 270 4,87 448 6,53 395 6,48sec. xxi -Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 37 0,67 – – 2 0,03Total exportacions 5.546 100 6.857 100 6.095 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana


115

La resta de països, com a pauta general, presenta habitualment un grau important de concentració de lesimportacions en un grup reduït de productes, situació quees repetia l’any 2003, sense arribar en cap cas a situar-se com els principals subministradors –a banda del jaesmentat d’Alemanya com a proveïdor de vehicles i mate-rial de transport–. Així, l’any 2003, Alemanya va concen-trar el 56,4% de les vendes a Andorra en la secció xvii,de material de transport, i un 25,3% addicional en dosgrups més de productes (el de productes de les indústriesalimentàries, begudes i tabacs; i el de màquines i apa-rells elèctrics i d’enregistrament o reproducció del so i la imatge).

Per la seva banda, Itàlia exportava a Andorra princi-palment productes tèxtils i de confecció; calçat, capells,paraigües, etc., i material de transport, conceptes quel’any 2003 representaven el 44,6% del total d’aquestcorrent comercial, mentre que les vendes del Regne Unitcorresponien principalment a la secció aranzelària iv(productes de les indústries alimentàries, begudes) ambun pes del 58,1% de les seves exportacions a Andorra,derivat principalment del grup de les begudes alcohòli-ques. Àustria apareixia com a subministrador principal-ment d’articles esportius, amb un 39,6% de les seves ven-des concentrades en la corresponent secció aranzelària, iPortugal venia a Andorra principalment articles d’ali-

Milions de pessetes Milers d’euros

1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) 2003 (%)

68 1,16 50 0,71 47 0,5 45 0,6 98 588,6 1,2 316,1 0,5 268,1 0,4 233,2 0,3- - - - - - 3 0,0 3 15,1 0,0 3,6 0,0 63,8 0,1 15,6 0,0- - 1 0,01 - - 1 0,0 3 15,4 0,0 11,3 0,0 17,0 0,0 15,2 0,0

308 5,24 614 8,72 872 10,1 664 9,5 565 3.395,7 6,9 2.541,7 4,3 2.368,6 3,5 4.800,4 6,171 1,21 61 0,87 66 0,8 83 1,2 98 587,9 1,2 875,1 1,5 692,1 1,0 1.148,0 1,5

253 4,30 296 4,20 405 4,7 537 7,7 612 3.677,7 7,4 5.343,2 9,1 4.701,3 7,0 6.324,4 8,0180 3,06 180 2,56 188 2,2 324 4,6 468 2.810,2 5,7 1.298,7 2,2 1.121,0 1,7 964,6 1,2244 4,15 360 5,11 1.117 12,9 128 1,8 134 808,3 1,6 508,2 0,9 277,9 0,4 3.093,3 3,940 0,68 39 0,55 61 0,7 64 0,9 102 612,5 1,2 679,6 1,2 798,6 1,2 918,6 1,2

676 11,49 813 11,55 1.094 12,7 730 10,4 781 4.691,0 9,5 4.752,4 8,1 2.834,2 4,2 2.434,7 3,1809 13,75 729 10,35 695 8,0 495 7,1 362 2.175,6 4,4 3.179,8 5,4 3.186,4 4,8 3.781,5 4,826 0,44 33 0,47 48 0,6 26 0,4 28 168,6 0,3 386,0 0,7 335,2 0,5 312,7 0,429 0,49 21 0,30 22 0,3 34 0,5 47 280,5 0,6 272,1 0,5 314,2 0,5 2.196,6 2,8

118 2,01 90 1,28 63 0,7 127 1,8 286 1.721,3 3,5 72,4 0,1 221,9 0,3 369,7 0,5133 2,26 105 1,49 136 1,6 183 2,6 285 1.710,8 3,5 1.829,3 3,1 1.960,5 2,9 2.160,1 2,7

1.154 19,62 1.767 25,10 1.422 16,5 1.060 15,1 1.255 7.540,8 15,2 12.639,8 21,5 10.915,4 16,3 17.540,2 22,21.201 20,42 954 13,55 1.228 14,2 1.255 17,9 1.415 8.506,0 17,2 9.356,8 15,9 19.869,7 29,7 17.629,4 22,3

88 1,50 142 2,02 504 5,8 517 7,4 592 3.555,6 7,2 9.206,3 15,7 12.178,6 18,2 11.121,8 14,14 0,07 3 0,04 58 0,7 - - 1 8,6 0,0 20,3 0,0 22,9 0,0 41,9 0,1

392 6,66 773 10,98 607 7,0 722 10,3 986 5.926,3 12,0 5.348,7 9,1 4.755,7 7,1 3.544,8 4,588 1,50 10 0,14 4 0,0 5 0,1 116 694,3 1,4 37,9 0,1 9,1 0,0 314,5 0,4

5.882 100 7.041 100 8.637 100 7.003 100 8.235 49.490,9 100 58.679,3 100 66.912,4 100 78.961,2 100

116


mentació, begudes i tabacs, que representaven el 45,7%en el valor total d’aquest flux comercial.

També en els casos de Bèlgica i Països Baixos es pro-duïa una forta concentració en dues seccions aranzelàries,la de productes de les indústries alimentàries, begudes itabac i la de màquines i aparells elèctrics i d’enregistra-ment o reproducció del so i la imatge, que conjuntamentabsorbien el 43,3% de les compres andorranes procedentsdel primer d’aquests països i el 42,8% de les que proveniendel segon. En el cas de les importacions procedents delsEstats Units, l’any 2003, el grau de concentració era enca-ra més acusat, ja que el 64,2% corresponien a una solasecció aranzelària, la de productes de les indústries ali-mentàries, begudes i tabacs (en aquest cas amb un prota-gonisme considerable dels tabacs), mentre que els pro-ductes adquirits a Suïssa presentaven una marcadaconcentració en el grup dels articles d’òptica, fotografia icinematografia, rellotgeria i instruments de mesura i con-trol, que representaven el 63,8% del total, mentre que un15,2% més corresponia als productes de les indústries ali-mentàries, begudes i tabacs.

Els països asiàtics subministren a Andorra principal-ment màquines i aparells elèctrics i d’enregistrament oreproducció del so i la imatge, productes que l’any 2003representaven el 55,6% de les compres efectuades al Japó,país que també incloïa en les seves vendes una part impor-tant –el 25,4%– d’articles d’òptica, fotografia i cinemato-grafia, rellotgeria i instruments de mesura i control. En elcas de la Xina, un 34,7% de les importacions andorranesamb aquesta procedència eren de màquines i aparells elèc-trics i d’enregistrament o reproducció del so i la imatge iun 17,9% més corresponia a productes tèxtils i de confec-ció. Situacions encara més acusades de concentració en el

grup de productes d’electrònica i aparells de reproducció ienregistrament del so i la imatge es registraven en elscasos de Malàisia i Tailàndia. En canvi, Corea del Sudl’any 2003 apareixia com un subministrador important enla secció de material de transport, que representava el84,3% de les seves exportacions a Andorra.

Com ja s’ha vist, l’increment registrat per les impor-tacions procedents d’Espanya l’any 2003, una mica supe-rior a la mitjana, va comportar un reforçament de la po-sició d’aquest país com a primer subministrador delPrincipat, mentre que en el cas de França es donava lasituació contrària. Entre la resta dels països que absorbei-xen el gruix de les importacions andorranes18, la majoriava augmentar sensiblement les vendes a Andorra. LaXina, Japó i els Països Baixos, amb taxes de creixementdel 25,3%, del 18,8% i del 18,7% respectivament, vanassolir els increments més notables en relació al 2002.També van assolir percentatges d’increment superiors alvalor mitjà Bèlgica, Itàlia i Àustria, mentre que Alemanyai els Estats Units van mantenir taxes positives però infe-riors a la mitjana. En canvi, van registrar una disminuciódel valor de les exportacions a Andorra el Regne Unit (un-3,8%), Suïssa (un -6,6%), Malàisia (un -42,2%), Coreadel Sud (un -5,6%), Taiwan (un -50,6%) i Hong Kong(un -19%).

Evidentment, com a resultat de l’evolució comparati-va de les importacions procedents dels diferents submi-nistradors, la participació percentual d’aquells països quevan assolir taxes de creixement superiors a la mitjana vaaugmentar i, per tant, es va reforçar la seva posició com asubministradors de productes al Principat, mentre que esva produir la situació contrària en aquells en els quals lesseves vendes van créixer per sota de la mitjana.

18. Els setze països que es detallen en el quadre 2.25 l’any 2003 representaven un 97,2% del total d’aquest flux comercial, mentre que les procedents de la resta de la UE represen-taven un 0,8% i les procedents de la resta del món sumaven un 2%.


117

Pel que fa a les exportacions andorranes, és sabut quela sortida de mercaderies del país està vinculada principal-ment a les compres que realitza l’elevat nombre de visitantsque rep el país i que, per aquesta via, es produeix un flux dereexportació important. En conseqüència, els valors queassoleixen les exportacions registrades són força minsos encomparació amb les compres a l’exterior, de manera quel’any 2003 el valor dels productes exportats en relació a lesimportacions representava una proporció del 5,9%.

Tanmateix, també cal dir que aquest corrent comercialha seguit una tendència creixent d’una certa entitat elsdarrers anys, ja que l’any 2000 les exportacions van aug-mentar un 17,6% en termes nominals, l’exercici del 2001van assolir un increment del 18,6%, el 2002 van créixer un

14,0% i el 2003 van registrar un augment del 18%, cosaque comporta que en aquest període el creixement acu-mulat hagi estat del 87,6% (quadre 2.26). Els principalsproductes exportats corresponen sobretot a aquells que esdestinen en una part important al comerç turístic (lesmàquines i aparells elèctrics i d’enregistrament o repro-ducció del so i la imatge; els productes de les indústriesquímiques o connexes; els articles d’òptica, fotografia icinematografia, rellotgeria i instruments de mesura i con-trol; i els productes de les indústries alimentàries, begudesi tabac), als quals cal afegir també el material de trans-port. En conjunt, aquestes cinc seccions aranzelàries l’any2003 representaven el 72,7% del valor total de les expor-tacions andorranes.

La immigració i el territori parroquialLa immigració i el territori parroquial

120

Introducció

Alguns dels elements que conformen la societat actual no sempre són fàcils d’harmonitzar amb el territori, comés el cas dels moviments de la població, la interdependèn-cia econòmica, l’organització de les activitats productives,els hàbits socials orientats al comerç i al lleure o les in-frastructures de transport. Mentre que el turisme ha estatel fenomen econòmic més important del segle xx al nostre país, l’arribada de mà d’obra estrangera ha estat elfactor clau per explicar la dinàmica actual de la societatandorrana.

Amb aquest article es pretén analitzar la repercussióde la immigració sobre el territori que compta amb unallarga experiència com a lloc d’acollida de les migracionsexteriors, considerant l’especificitat del model andorrà,que resulta proper al català, així com el diferent pes decada parròquia en la dinàmica demogràfica. S’aconse-gueix així donar continuïtat als estudis territorials quel’Anuari socioeconòmic de BPA ha incorporat en la sevapublicació. Els vuit anys transcorreguts des que el segonnúmero de l’Anuari dediqués les primeres pàgines a laparròquia d’Andorra la Vella, que va encapçalar la sèrieper ser la capital, fins a avui són temps suficient per exigir noves anàlisis. Els ràpids canvis de la societatactual fan cada dia més complexa l’ordenació del territo-ri i més difícil preveure una gestió coherent, ja que elsinteressos en conflicte no sempre estan en harmonia ambel territori.

L’estudi de la població parroquial tindrà com a puntde partida l’any 1980. Encara que en aquestes dates elmodel demogràfic ja resultava similar a l’actual, durantels 23 anys transcorreguts s’han introduït canvis sufi-cients com per ser analitzats en aquest treball. L’elecciódel període també ha vingut marcada per la disponibili-tat d’informació. Les primeres estadístiques modernes

de què podem disposar neixen l’any 1977, amb la publi-cació d’un recull de dades sobre població confeccionatsobre la base de la informació proporcionada pels co-muns. El febrer de 1997 es reglamenta i es posa en marxa,per primera vegada, un registre civil com a tal que té coma missió inscriure els naixements produïts al país, aixícom els dels fills d’andorrans que es produeixen a l’es-tranger, les defuncions i els matrimonis civils. Les dadesque s’han utilitzat han estat consultades en els recullsd’estadístiques esmentats que s’elaboren a partir delscensos de població dels comuns i de la informació proce-dent del Registre Civil, a més de les estadístiques delcnia referents a l’estructura de la població per edat i sexede 1980. Aquestes fonts no inclouen les dades referentsals moviments de la població amb caràcter temporal quegenera la mateixa estructura econòmica del país. A talld’exemple, les estacions d’esquí, durant l’hivern 2003-2004, han incorporat un total de 1.860 treballadors, lameitat dels quals pertanyen a l’espai europeu, mentre quel’hoteleria s’ha beneficiat d’una quota de dos mil treba-lladors temporers que limita a tres-cents els titulars defora de la ue.

És de lamentar que els criteris estadístics empratspels diferents comuns no hagin estat sempre els mateixos.La indefinició estadística, fins i tot, afecta els propis límitsgeogràfics de les parròquies, ja que alguns comuns tenendificultats a l’hora de donar informació relativa a lesdimensions del seu territori, a causa de l’existència dezones indivises d’administració conjunta d’origen històric.Una de les primeres imprecisions en l’àmbit demogràficprové del fet que les regularitzacions d’estrangers, que nosempre es corresponen a l’entrada real de persones decada any, impedeixen tenir un coneixement exacte de larealitat. L’entrada en vigor de la nova Llei qualificadad’immigració, el setembre de 2002, ha introduït nous cri-teris legals que han permès regular un contingent impor-

La immigració i el territori parroquial

Maria Jesús Lluelles LarrosaDoctora en geografia

Fotografia separata: Vista aèria dels nuclis urbans d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany. Autor: Jaume Riba Sabaté


121

tant de treballadors que es trobaven en situació provisio-nal. Aquesta normalització administrativa ha tingut unefecte sobre el saldo migratori important, ja que ha afegitun total de 4.661 persones al cens de 2003 que residien defacto al país abans de la data i no figuraven en els censoscomunals.

En el decurs dels darrers 23 anys, la població ha expe-rimentat un creixement espectacular que, sense arribar ales taxes del quart de segle anterior, suposa un incrementdel 104%, que en termes absoluts equivalen a 41.045 per-sones, 29.946 de les quals corresponen al creixement perimmigració enfront de les 11.099 que provenen del crei-xement vegetatiu.

Cíclicament, l’Administració es mostra preocupadapel creixement demogràfic i pel pes de la immigració en elconjunt nacional. A final de la dècada dels anys setanta, elConsell General parlava d’explosió demogràfica a causade la immigració que posa en perill l’existència de la per-sonalitat andorrana. Per preservar la identitat nacional, esrealitzen importants esforços en els camps educatiu i cul-tural. En matèria de nacionalitat, s’han integrat els fillsdels estrangers nascuts a Andorra i els residents de més devint anys.

A la immigració de treballadors espanyols i francesosque van arribar els anys seixanta i setanta va seguir la deportuguesos que, plegats, han fet d’Andorra un gresol de cultures procedents d’un entorn proper. Andorra, alllarg de la seva història, ha estat terra d’acollida i de pas i, durant el segle xx, ha esdevingut una societat multina-cional, però no multiracial, a diferència d’altres països:tan sols el 4% dels habitants el 2003 no són europeus i,teòricament, només un miler pertany a altres races. Elmodel d’immigració, pel que fa a les nacionalitats, haestat determinat per la legislació existent en la matèriaque ha estat restrictiva amb les quotes dels treballadors nocomunitaris.

Territori i població

A grans trets, es poden distingir dues etapes en el crei-xement demogràfic del segle xx i dels primers anys del’actual segle: una primera caracteritzada per la pèrduad’efectius a causa de l’emigració, que des dels darrersdecennis del segle xix es manté fins als anys trenta, i unasegona etapa en què els saldos migratoris canvien de sig-ne i la immigració esdevé l’element clau del creixement apartir de la segona meitat del segle xx. Cal exceptuar l’e-pisodi de principi dels anys cinquanta, en què de nou l’e-migració fa disminuir els efectius nacionals, de 6.310habitants a 5.503, entre els anys 1951 i 1954. A partir de1955 el creixement es manté, amb variacions, de maneracontinuada fins als primers anys de la dècada dels noran-ta, en què un nou episodi emigratori, menys intens que eldels anys cinquanta, fa reduir la població en un 2%.Durant la segona meitat dels anys noranta, les fases ante-riors de creixement massiu són substituïdes per un perío-de d’estabilització dels valors demogràfics, que ronden alvoltant dels 65.000 habitants amb un saldo migratorinegatiu. Durant els darrers anys, per raons administrati-ves, s’havia acumulat un volum important d’estrangerspendents de regularització, que no figuraven en els censoscomunals; però, amb l’entrada en vigor de la nova Lleid’immigració el setembre de 2002, l’augment que experi-menta la població del 2003 respecte a la del 2002, d’un7,7%, es deu a la regularització de 4.661 persones queincrementen el cens nacional a 72.320 habitants.

Els saldos migratoris, que són el resultat de les entra-des i sortides de persones del país, presenten oscil·lacionsimportants i no sempre es corresponen a un flux real depersones. Com a conseqüència dels grans canvis econò-mics i socials del país, que tenen els seus orígens durant elsanys trenta i es consoliden en el decurs del segle xx, labase demogràfica andorrana es transforma a mesura que


ho fa el propi caràcter de l’economia. La dinàmica pobla-cional, caracteritzada per l’emigració durant les primeresdècades del segle xx, inverteix el signe i en el territoriandorrà irrompen cultures diferents a la local. El país hade recórrer a la incorporació de recursos humans pro-cedents de l’exterior per fer front a les necessitats dels sectors empresarials més actius i donar suport al desenvo-lupament econòmic. El territori esdevé lloc d’acollidad’un important contingent d’estrangers que supera ambescreix la població nacional, especialment a partir delsanys seixanta. El poder d’atracció d’Andorra, més marcatdel costat espanyol que del francès, s’estén, vint anys méstard, a d’altres països com Portugal.

El fort creixement demogràfic, producte de la immi-gració, porta als andorrans a constituir-se en minorianacional al seu propi país, fet insòlit i únic en el món occi-dental en temps de pau. Els esforços per reconduir aques-ta situació, que s’han centrat en les lleis de nacionalitatdels darrers temps, han permès assimilar una part de lapoblació forana i corregir, en part, el fort desequilibri existent entre nacionals i estrangers producte del fortcreixement econòmic dels darrers decennis. El pes delsandorrans ha millorat entre el 1980 i el 2003, per passard’un 27,6% el 1980 fins al 37,9% el 2002, però l’impor-tant volum de regularitzacions de nous residents el 2003ha fet baixar lleugerament la participació andorrana al36,7%.

La distribució territorial dels habitants, fins als anysquaranta, s’efectuava d’acord amb els criteris propis d’unasocietat rural tradicional d’alta muntanya, amb un repar-timent relativament homogeni dels habitants, semblant atotes les parròquies. L’expansió del fenomen urbà, fetincontestable arreu del món, vinculat a la profunda trans-formació econòmica de la segona meitat del segle xx,trenca aquest equilibri històric a favor de les parròquiesmés aptes per assumir els grans canvis que introdueixen els

nous temps. D’aquesta manera neix una realitat urbanaprimigènia que transforma radicalment les localitatsd’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, els dos poblesmés importants de l’antiga parròquia d’Andorra. La posi-ció geogràfica, la unitat física i administrativa compartidai la disponibilitat de sòl urbanitzable es constitueixen enfactors que donen a aquestes dues localitats un lloc pree-minent en el context nacional. A finals dels anys setanta,el propi creixement econòmic i social imposa que Escal-des-Engordany obtingui el reconeixement de parròquia ise segregui de la capital, amb el consegüent increment derepresentants en el si del Consell General.

El desenvolupament de l’activitat turística i comer-cial determina que aquesta realitat urbana constituïda perles localitats d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany,que actualment comparteixen la mateixa aglomeracióurbana, s’estengui i es difongui per tot el territori. Resul-tarà difícil, a partir dels anys setanta, definir el que ésespai rural o món rural del que és ciutat, ja que les fun-cions que havien estat considerades plenament urbanesenvaeixen un territori que havia estat clarament rural,amb la construcció de zones residencials i la dedicació al’agricultura a temps parcial, i es crea una zona intermè-dia de difícil delimitació.

Els desplaçaments per motius de feina i lleure hanactuat d’element integrador del territori en el cas andorrài han marcat els límits reals d’aquest nou espai urbà queultrapassa la frontera parroquial. La ciutat s’ha escampaten forma de teranyina i ha integrat totes les parròquies,fent disminuir, en termes relatius, el pes demogràfic del’àrea constituïda per la capital i Escaldes-Engordany. Hacomportat la progressiva homogeneïtzació del territori,pel que fa a l’ocupació i a la dotació d’equipaments, d’in-frastructures i serveis i, fins i tot, l’administració central hasortit del marc de la capital i alguns serveis públics s’haninstal·lat a Escaldes-Engordany i a Sant Julià de Lòria.

122

Els darrers a incorporar-se a aquest teixit urbà han estatels nuclis de Canillo i Ordino, més allunyats del centre.Els límits de l’espai urbà nacional han vingut marcats peruna xarxa de relacions que no sempre tenen continuïtatfísica i la mobilitat diària, per motius de feina i de lleure,s’ha incrementat a tal extrem els darrers decennis que haesdevingut un dels principals problemes amb què s’en-fronten l’Administració i el país, que ha obligat a fergrans inversions en millora de la xarxa viària i a establirplans d’ordenament territorial, pendents encara d’aprova-ció definitiva.

Aquesta nova ciutat, d’abast nacional, no presenta unteixit urbà compacte i dens, doncs el seu desenvolupa-ment actual és extensiu i afecta a tot el territori. S’escam-pa en forma de taques d’oli múltiples, deixant entremignuclis de ruralitat i discontinuïtats urbanes de difícil deli-mitació. S’han constituït un seguit d’àrees, identificablesamb les corporacions locals, especialitzades en activitatsrelacionades amb el lleure, ja sigui a través del comerç, dela pràctica de l’esquí o relacionades amb ofertes entorn aun nou concepte de l’antiga balneoteràpia. Les aptitudsde cada parròquia han condicionat aquesta especialitzaciófuncional del territori, ja que, tot i que algunes funcionscom la residencial s’escampen per tot el territori, sempren’hi ha una més intensa que identifica a cadascuna de lesset parròquies que integren el país.

Durant el cinquè decenni, el binomi Andorra la Vellai Escaldes-Engordany actuava ja de focus d’atracció de lapoblació resident, fet que es potencia en les dècades pos-teriors. A partir dels anys vuitanta s’inicia un lent procésde redistribució de la població a favor de la resta de parrò-quies i la població tendirà a escampar-se per tot el terri-tori. Les localitats d’Andorra la Vella i Escaldes-Engor-dany, que concentraven l’any 1975 el 68% de la poblacióresident al país, es limiten al 53,1% l’any 2003, proporcióimportant però per sota dels valors d’anys anteriors, tot i

que encara continuen concentrant més de la meitat de lapoblació nacional.

La capitalitat ha permès a Andorra la Vella actuar decentre políticocultural des de fa segles. La Constitució,aprovada en referèndum el 1993, recorda que Andorra laVella és la capital de l’Estat. Es confirma així, per la viaconstitucional, aquest caràcter de capitalitat exercit histò-ricament. Concentrar en el seu territori una gran part deles activitats governamentals li dóna un rang superior a laresta de parròquies; és la parròquia més important pelnombre d’habitants i per la influència econòmica i socialque exerceix sobre la resta del país. El nucli antic d’An-dorra la Vella, format tradicionalment per tres barris,assisteix passivament a la transformació del seu entorn iveu com els prats de dall, destinats a produir herba peralimentar el bestiar durant els mesos d’hivern, canviend’ús i es comença a construir de manera desenfrenada. Elcreixement urbanístic segueix la xarxa viària que, partintd’Andorra la Vella –quilòmetre zero–, comunica amb laresta de parròquies i amb l’exterior. Aquesta xarxa d’es-tructura radial converteix la capital en el centre nodal deles comunicacions i, per tant, en destí o en pas obligat dela circulació interparroquial.

És evident que els factors de centralitat política hantingut un paper decisiu en el creixement econòmic de lacapital. Cal destacar, en aquest aspecte, la presència de laCasa de la Vall on s’efectuen les sessions del ConsellGeneral, la de l’antic comú d’Andorra i la dels serveisjudicials, i alhora seu del que havien estat les vegueries,els serveis postals francès i espanyol i les primeres entitatsfinanceres, com el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra,SA i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis deCatalunya i Balears.Totes aquestes entitats van col·laboraren el creixement i en la vocació comercial de la parròquia.Altres serveis no són aliens al desenvolupament d’An-dorra la Vella i han contribuït a crear una certa imatge


123

carismàtica, com la presència de la primera clínica funda-da pels doctors Trias i Vilanova i de les dues úniquesfarmàcies que, durant molt de temps, van existir al país.De fa temps la capital ha estat escenari de petits canvisperiòdics, en ocasions insensibles, però suficients per cre-ar les bases que consoliden la seva posició jeràrquica com,per exemple, ser capaç, l’any 1909, de generar l’energiaelèctrica suficient per proveir una part important del país.

El poble d’Escaldes-Engordany, atesa la presènciad’aigua termal, desenvolupa una indústria manufacturerade certa importància entre els segles xvi-xviii, al voltantdel treball de la llana. L’existència d’una fàbrica de man-tes a les Escaldes és constatada per diversos autors i fun-ciona fins ben entrat el segle xx. A l’activitat manufactu-rera de les Escaldes s’afegeix, a finals del segle xix icomençaments del segle xx, un corrent turístic basat enl’explotació dels recursos naturals, l’aigua termal i l’entornpaisatgístic. El termalisme, atesos els seus beneficisterapèutics, tindrà un impacte econòmic fonamental iconsolidarà el nucli territorial de les Escaldes, on elshotels, que conformen una mena de complex balneari,s’orienten a l’oci en resposta a les necessitats de les classessocials benestants, bàsicament catalanes.

La dificultat de trobar estadístiques impossibilitasaber quina va ser la repercussió d’aquesta activitat turís-tica en un nucli rural com el de les Escaldes. En qualse-vol cas, sembla que l’activitat turística de la localitat entraen una llarga crisi que dura gairebé cinquanta anys, fins almarç de 1994, data en què s’inaugura Caldea amb unaorientació diferent a la del termalisme clàssic. Caldea és elnom comercial que es va escollir per a un conjunt arqui-tectònic orientat a l’explotació de l’aigua termal de les Escaldes, propietat d’una societat d’economia mixta ano-menada semtee (Societat d’Economia Mixta del Ter-molúdic d’Escaldes-Engordany). La semtee és la res-ponsable del projecte el promotor del qual va ser el Comú

d’Escaldes-Engordany; el Comú aporta la idea, el projec-te, el terreny, l’aigua termal i una part de la inversió. Lasocietat semtee, creada el gener de 1992, és la propietà-ria del conjunt arquitectònic –Caldea– i, al mateix temps,l’administradora i responsable de la gestió econòmica delcomplex termolúdic.

Per la seva banda, l’expansió de les activitats turísti-ques a les parròquies altes ha contribuït a l’especialitzaciófuncional al voltant dels esports d’hivern, recolzada perl’actuació d’un sector públic que ha fet un gran esforçinversor per ampliar i millorar les infrastructures turísti-ques. Fins i tot, algunes corporacions locals han assolit unelevat grau d’endeutament a causa dels projectes turísticsparroquials. Les parròquies del Valira d’Orient van ser lesprimeres a explotar el recurs de la neu amb criteris empre-sarials. És evident que la comunicació amb França vajugar un paper cabdal en el desenvolupament d’aquestesprimeres estacions d’esquí que neixen entre els anys cin-quanta i seixanta al Pas de la Casa i Soldeu, respectiva-ment. El desembre de 1957 s’inaugura el primer telesquíllarg del país, entre el Pas de la Casa i el port d’Envalira,amb un recorregut de dos quilòmetres. La temporada1963-64 obre les portes l’estació d’esquí de Soldeu.

Posteriorment, les parròquies del Valira del Nord, elsanys setanta i vuitanta, passaran a beneficiar-se de l’ofer-ta de l’esquí. La parròquia de la Massana ho fa deu anysmés tard amb la creació de l’estació d’Arinsal, la tempo-rada 1973-1974, mentre que el camp de neu de Pal entraen funcionament l’hivern de 1982-83. Posteriorment, s’a-fegeix la parròquia d’Ordino que inaugura el camp de neud’Arcalís durant la temporada 1983-84. L’any 2001 l’es-tació de Pal i Arinsal uneixen els seus dominis esquiablesamb la inauguració d’un telefèric que les connecta.

Sant Julià de Lòria, en resposta als intents de diver-sificació de les activitats turístiques de la parròquia,també es vol beneficiar dels avantatges que reporta


124


125

l’aprofitament de la neu i d’un entorn paisatgístic privile-giat. L’equip comunal, conscient del potencial que repre-senta la Rabassa, opta per desenvolupar en aquest indretuna activitat econòmica en harmonia amb l’oferta turísti-ca i el respecte al medi ambient. Es potencia el paper d’es-pai verd i pulmó que representa la Rabassa per als laure-dians i per a una bona part del país, amb la creació d’unaestació d’esquí nòrdic, d’acord amb les característiquesfísiques de la zona. D’aquesta manera inaugura una esta-ció d’esquí nòrdic al paratge natural de la Rabassa, la tem-porada 1994-95.

Les inversions del sector públic al voltant de l’esquíhan estat importants. Es millora l’oferta i s’amplia a nousdominis. Durant la temporada 2003-04, a les estacions jaconegudes de Pal-Arinsal, Soldeu-el Tarter, Ordino-Arcalís, Pas de la Casa-Grau Roig i la Rabassa, s’afegeixGrandValira que neix de la unió i ampliació de les duesestacions més importants del país, Soldeu-el Tarter i Pasde la Casa-Grau Roig. Per promoure i gestionar elsbeneficis del forfet conjunt es crea, l’octubre de 2003, lasocietat Neus del Valira, sa, participada a parts iguals perensisa i saetde, societats responsables de les estacionsd’esquí de les parròquies de Canillo i d’Encamp respecti-vament. Aquest nou espai se situa en el dinovè lloc del ràn-quing europeu de dominis esquiables, amb prop de 1.800hectàrees d’extensió, 192 quilòmetres de pistes, capacitatde transport per a 90.000 esquiadors/hora, amb un totalde seixanta-tres remuntadors.

Existeixen nous projectes d’ampliació de zonesesquiables com el que han portat a terme la família Vila-domat, present a la societat saetde, i l’estació d’esquífrancesa Porté des Neiges. Els promotors, que disposend’un permís de la prefectura de Migdia-Pirineus, estanautoritzats a construir un domini esquiable de mil hectà-rees, al qual s’afegirien les set-centes de què disposa l’es-

tació de Pas de la Casa-Grau Roig. saetde, societat queexplota les pistes encampadanes, ha creat una filial Pas-Grau Internacional que disposarà del 64% del capital dela nova estació. Paral·lelament s’ha arribat a un acord ambsacresa, un important grup immobiliari, que preveuconstruir quatre mil places d’allotjament amb un total devuitanta mil metres quadrats edificats.

D’aquesta manera, les parròquies altes experimentenun creixement del sector turístic que condiciona el propicreixement demogràfic. Durant el 2003, les parròquiesamb oferta d’esquí són les que han experimentat el crei-xement de població interanual més elevat, com Canilloque presenta un creixement d’un 15,7%, el més elevat detot el país i molt superior a la mitjana nacional que solsarriba al 7,7%. Segueixen les parròquies d’Ordino i En-camp, amb un 11,3% i un 9,8% respectivament, a pocadistància de la Massana que augmenta un 9,1%. Final-ment, per sota de la mitjana nacional, se situen la par-ròquia de Sant Julià de Lòria, que ha experimentat uncreixement interanual d’un 6,8%, seguida de la d’Andor-ra la Vella amb un 6,3% i de la d’Escaldes-Engordanyamb un 5,6%.

Les diferents fases del creixement urbà han seguitpatrons estàndards: el primer procés d’expansió de la ciu-tat crea, paral·lelament, unes perifèries que no sempre hantingut continuïtat física amb el centre i que integren deforma progressiva els antics nuclis rurals. D’aquestamanera, les viles d’Encamp, Sant Julià de Lòria i, méstard, la Massana i, fins i tot, Escaldes-Engordany, actuentemporalment de perifèries de la capital. Però, l’accióadministrativa dels comuns ha permès reordenar-les, ambmés o menys èxit, i superar aquest paper d’extraradi de lacapital. D’aquesta manera s’han creat noves centralitatsvinculades a les ofertes turístiques que ofereixen els diver-sos territoris parroquials.


Evolució de la població parroquial

La distribució de la població sobre el territori no és uni-forme i combina parròquies d’alta i baixa concentraciódemogràfica. El gràfic sobre la superfície i densitat pobla-cional per parròquies, que inclou el nombre d’habitantsper parròquia en relació a la superfície parroquial aproxi-mada, dóna idea de la distribució de la població en relacióal territori. El 2003 es comptabilitzen 154,5 habitants perquilòmetre quadrat de mitjana nacional, valor que s’ha vistduplicat els darrers vint-i-tres anys. La densitat real quesuporta el territori resulta encara més elevada atès que, amés de la població resident, cal tenir en compte dos factorsque la incrementen, com són la càrrega turística d’onzemilions de visitants anuals i les característiques topogrà-fiques del país. Malgrat les deficiències de la informació, enel gràfic sobre la superfície parroquial i la densitat d’habi-

tants per quilòmetre quadrat, s’aprecia que actualmentAndorra la Vella, amb 711 habitants per quilòmetre qua-drat, continua essent la parròquia amb la densitat méselevada del país, seguida d’Escaldes-Engordany amb 482.El 2003, les parròquies d’Encamp i Sant Julià de Lòriatenen valors semblants, de 144 i 134 respectivament. LaMassana es troba a certa distància, amb 112 habitants perquilòmetre quadrat, i en el pol oposat es troben Canillo iOrdino, amb 34 i 33 habitants respectivament.

El centre, constituït per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, segons s’observa en el gràfic sobre l’evoluciópoblacional per parròquies entre el 1980 i el 2003, pre-senta símptomes d’escassa capacitat per créixer enfront d’una perifèria més dinàmica, tal com s’evidencia durantels darrers anys. La pèrdua del pes relatiu d’Andorra laVella i, en una proporció menor, d’Escaldes-Engordanyjuntament amb el poc dinamisme de Sant Julià de Lòria

126

Canillo

Encamp

La Massana

Ordino

Andorrala Vella

Escaldes-Engordany

Sant Juliàde Lòria

superfíciedensitat 2003densitat 1980

0 200 400 600 800

Gràfic 1: Superfície i densitat poblacional per parròquies (1980-2003)

Font: Dades de superfície aproximades. Elaboració pròpia.


127

contrasta amb l’intens creixement d’altres parròquies comCanillo, Ordino, Encamp i la Massana que tenen encomú l’orientació cap als esports d’hivern.

Andorra la Vella, l’any 1989, registrava una impor-tant davallada demogràfica en donar-se de baixa prop demig miler de persones. Superat aquest punt d’inflexió, laparròquia recupera els valors per assolir el seu màximhistòric el 1993, amb 22.821 habitants, per iniciar a con-tinuació una lenta davallada entre el 1993 i el 2003, perí-ode en què registra una pèrdua d’un 9,2% dels efectiusque, en termes absoluts, representa un total de 2.100 per-sones en aquest interval de nou anys. Durant el 2002manté una discreta recessió, a diferència de la resta deparròquies que incrementen els seus valors. Andorra laVella recupera població en el decurs del 2003 i registra untotal de 22.035 habitants, per sota encara dels valors del1993, amb un creixement interanual d’un 6,3%, inferior ala mitjana nacional d’un 7,7%. Les 1.201 noves regularitzacions del 2003, el 25,8% del total nacional,juntament a un creixement natural de 110 persones, elsegon més important del país després d’Encamp, acostenla parròquia als valors demogràfics del 1993, però sensearribar a superar-los.

Escaldes-Engordany ha mantingut estable la poblaciódurant els darrers deu anys. El 2003, amb un creixementvegetatiu de tan sols 75 persones, ha estat la tercera parrò-quia a regularitzar un nou contingent, de gairebé 800estrangers, que li ha permès aconseguir el seu rècordhistòric de 16.402 habitants, amb un 5,6% de creixementinteranual durant aquest any, per sota de la mitjana nacio-nal i el més baix del país.

De la parròquia d’Encamp cal destacar la davalladaque va experimentar l’any 1995 i la posterior recuperaciódels valors que assoleixen el màxim el 2003, amb 11.832habitants i un creixement interanual d’un 9,8%. La parrò-quia encampadana ha estat la segona en nombre de regu-

laritzacions efectuades durant el 2003, amb un total de941, i la que ha tingut el creixement vegetatiu més elevatdel país, de 119 persones. Aquesta parròquia ha estatcapaç d’absorbir el 20% de la població immigrada durantaquests 23 anys i de desenvolupar una nova centralitat pera les valls del Valira d’Orient, afavorida pel fet de situar-se en ple centre geogràfic del país.

La parròquia de Sant Julià de Lòria, després d’unperíode de creixement durant els anys vuitanta, estabilit-za la població durant gairebé tota la dècada dels norantaper reprendre de nou un ritme d’augment el 2003, any enquè també assoleix el seu màxim de 8.313 habitants, ambun creixement interanual d’un 6,8%. Tot i que durant elsprimers sis anys de la sèrie Sant Julià de Lòria i Encampmantenien valors similars de població, la parròquia laure-diana no ha pogut seguir el ritme de creixement de l’en-campadana. La raó cal buscar-la en la diferent capacitatd’absorció de la població immigrada que, en el cas de SantJulià de Lòria, ha assolit l’11% del total del període, pocmés de la meitat que Encamp.

Escaldes-Engordany

1980 1985 1990 1995 2000 20030

2.5005.0007.500

10.00012.50015.00017.50020.00022.500

CanilloEncampOrdino

La MassanaAndorra la VellaSant Julià de Lòria

Gràfic 2: Evolució poblacional per parròquies (1980-2003)

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.


La Massana ha mantingut un ritme de creixementconstant, durant els 23 anys, fins arribar als 7.264 habi-tants, xifra que la situa a poca distància de Sant Julià deLòria. Durant el 2003 ha tingut un augment interanualforça important, d’un 9,1%, gràcies als nous inscrits, querepresenten 519 persones, i a un creixement vegetatiu de85 persones, superior al d’Escaldes-Engordany.

Les parròquies de Canillo i Ordino presenten uncomportament gairebé idèntic. Fins i tot els valors abso-luts d’ambdues parròquies, segons s’observa en el gràficde l’evolució poblacional per parròquies, se superposendurant tota la primera dècada. A partir del 1990 els valorsde Canillo se situen lleugerament per sobre dels d’Ordi-no i, després d’un període d’estabilització, ambduesparròquies assoleixen el màxim demogràfic el 2003, amb3.707 habitants per a Canillo i 2.767 per a Ordino. Amb-dues parròquies han experimentat un creixement inter-

anual espectacular durant l’últim any, amb valors d’un15,7% per a Canillo i d’un 11,3% per a Ordino, molt persobre de la mitjana nacional.

La distribució poblacional per parròquies ha variat enel decurs del temps i s’ha representat de forma gràfica eldiferent pes demogràfic parroquial en tres moments dife-rents, com són els anys 1960, 1980 i 2003. Es pot apre-ciar que els nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engor-dany tenien el 57% de la població, l’any 1960. Entre el1960 i el 1980 s’intensifica la concentració demogràfica ala capital i, tot i que no varia la participació d’Escaldes-Engordany, aquest increment resulta suficient perquèambdues parròquies concentrin el 67% de la poblacióregistrada el 1980. El pes demogràfic d’aquest centre urbàbiparroquial disminueix fins al 53%, l’any 2003, i se situaper sota del valor de 1960.

En el gràfic es destaca el diferent dinamisme parro-

128

Gràfic 3: Distribució poblacional per parròquies (1960-2003)

Font: Estadístiques de població. Anual. Elaboració pròpia.

1960 1980 2003

La MassanaEncamp

CanilloSant Julià de Lòria

Escaldes-EngordanyOrdinoAndorra la Vella

7%

10%

5%

17%

5%29%

28%

6%

12%

2%

11%

2%

39%

28%

10%

16%

5%

11%

4%30%

23%


129

quial des del 1980, tot i que la participació de la capital iEscaldes-Engordany encara resulta important. Entre el1980 i el 2003, les parròquies d’Encamp i la Massana sónles que més incrementen el seu pes relatiu en el totalnacional, seguides de Canillo i Ordino, en contraposició ala reducció que experimenta el centre. Destaca el febledinamisme de Sant Julià de Lòria que no varia el seu pesrelatiu des del 1980 i es manté al voltant d’un 11%.Durant l’any 2003 es confirma la tendència iniciadadurant els anys noranta a una distribució més uniformede la població per tot el territori que afavoreix les parrò-quies amb dominis esquiables.

La taxa anual acumulativa nacional, d’un 3,1% entreel 1980 i el 2003, coincideix amb el creixement de lesxifres de població de totes les parròquies. Al voltant de lamitjana se situa Sant Julià de Lòria i per sota ho fan lacapital i Escaldes-Engordany. La resta es col·loca per

sobre de la xifra nacional i és Canillo que presenta el valormés elevat, un 7,2% de taxa anual acumulativa.

Per dècades, la taxa anual acumulativa de 1980 a1990 presenta les xifres més elevades a la Massana, ambun 7,4%, a Canillo amb un 7,2%, a Ordino amb un 7,1%i a Encamp amb un 6,2%. Per sota dels valors anteriors sesituen Sant Julià de Lòria amb un 4,4%, Andorra la Vellaamb un 4% i Escaldes-Engordany amb un 2,8%. Deuanys després, entre el 1990 i el 2000, la taxa anual presentaa totes les parròquies uns valors inferiors als de la dècadaanterior i se situen els extrems a Canillo, amb una taxaacumulativa d’un 6,4% anual, i a Andorra la Vella, ambnomés un 0,2%. El darrer trienni, la taxa acumulativamitjana ha estat d’un 3,2% anual. En aquests tres anys laparròquia que més ha crescut ha estat la de Canillo ambun 9,7% anual, seguida de la d’Ordino amb un 6,5%, laMassana amb un 5% i Encamp amb un 3,8%. La resta de

Gràfic 4: Taxes anuals acumulatives (1980-2003)


Andorra la Vella Escaldes-Engordany

Canillo Encamp Ordino La Massana Sant Julià de Lòria mitjana nacional0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

1980-19901990-20002000-2003


parròquies creix d’acord amb la mitjana, com en el cas deSant Julià de Lòria, o per sota, com Escaldes-Engordanyi Andorra la Vella.

A l’interior de les parròquies s’ha produït el mateixfenomen descentralitzador que s’observava en l’evolucióde la població nacional entre el 1980 i el 2003. Les locali-tats caps de parròquia han perdut pes relatiu, malgrathaver incrementat la població en termes absoluts. A talld’exemple, l’any 1981 la capital concentrava el 98% de lapoblació parroquial i Santa Coloma només el 2%. Actual-ment, Santa Coloma representa el 12% del total parro-quial. La participació de la vila de Canillo ha disminuït enun 15% i la de Soldeu en un 8%, a favor de la resta denuclis, entre els quals destaquen Incles i l’Aldosa. A laparròquia d’Encamp, les Bons i Vila han fet disminuir elpes d’Encamp en un 7% i del Pas de la Casa en un 4%, elsdos grans nuclis parroquials per excel·lència. De la parrò-quia d’Ordino cal destacar la menor participació d’Ordi-no en gairebé un 8%. La localitat de la Massana ha ceditun 6% a favor de la resta de pobles. Finalment, a la parrò-quia de Sant Julià de Lòria cal destacar la pèrdua d’un 6%de Sant Julià de Lòria a favor de la resta de nuclis, entreels quals Aixirivall ha sortit especialment beneficiat.

Evolució de l’estructura per edat i sexe

La diferent estructura i evolució dels components edat isexe ha exigit tractar les parròquies separadament i recór-rer a la comparació amb els valors nacionals per situar-lesmillor en el context territorial. Per estudiar l’evolució del’estructura per edat i sexe de la població parroquial entreel 1980 i el 2003 s’han realitzat les clàssiques piràmides depoblació en què els homes queden situats a l’esquerra i lesdones a la dreta. A l’eix d’abscisses es representen els efec-tius de cada interval d’edats, agrupats de cinc en cincanys. La forma de les piràmides ens aporta una visió

general del grau de joventut, maduresa o envelliment de lapoblació i, segons el seu perfil, es poden distingir formesbàsiques. Per avaluar la tendència actual de la poblacióhem fet un estudi comparatiu entre els valors parroquialsde 1980 i els actuals de 2003.

Per aconseguir una estructura demogràfica a mesurade les necessitats dels sectors econòmics que conformen elpaís, s’ha hagut de recórrer a la importació de mà d’obraestrangera. La immigració ha proporcionat el factor decreixement més important de la població i, tot i que elmodel demogràfic no ha canviat en el període estudiat,s’observen algunes variacions, apreciables en el gràficcomparatiu dels valors nacionals per edat i sexe de 1980i 2003. El càlcul i la comparació d’alguns indicadorsdemogràfics ajuden a una millor anàlisi i permeten enten-dre cap a on evoluciona la població del conjunt del país i, dins d’aquesta, quin és el diferent paper de les parrò-quies.

L’any 1980 l’estructura per edat i sexe s’ajusta almodel d’una població en fase expansiva, pròpia d’un paísamb un creixement alt en què el saldo immigratori resul-ta determinant. La immigració aporta el 90% del creixe-ment total de l’any, mentre que el creixement vegetatiu,d’un 11,9 per mil, només representa el 10% restant. L’im-portant eixamplament central de l’histograma es corres-pon amb la franja d’edats que ocupa majoritàriament lapoblació immigrada i que dóna forma de bulb al gràfic.Destaquen les franges compreses entre els 20 i els 34anys, amb predomini del sexe masculí sobre el femení,juntament amb la presència d’un important grup depoblació infantil, entre els 5 i els 9 anys, fills dels immi-grants vinguts en dècades anteriors. Per simplificar la lec-tura del gràfic es distingeixen tres grans grups d’edats: el22% de la població és infantil ja que tenen menys de 15anys, mentre que els compresos entre els 15 i els 64 anysrepresenten el 70,63% i, per últim, el grup de 65 anys i

130

més només participa amb el 7,37%. El predomini de tre-balladors de sexe masculí, orientats a uns sectors produc-tius concrets, decanta la balança a favor dels homes enedats productives. Així, els homes representen el 53,7%del total de la població enfront d’un 46,3% de dones.

El perfil de la piràmide de 2003, amb una base mésestreta que el cos central i un percentatge de gent granrelativament elevat, s’ajusta al model teòric d’una pobla-ció regressiva, pròpia dels països desenvolupats que hanfinalitzat la transició demogràfica. Les edats que predo-minen són les situades entre els 30 i 44 anys. Per gransgrups d’edat, la proporció de menors de 15 anys, d’un14,9%, és força inferior a la de 1980, mentre que l’inter-val 15 - 64 anys s’incrementa fins al 72,6% i la poblacióde 65 anys i més arriba al 12,61%. Actualment, tambés’ha incrementat la proporció de dones que ha passat arepresentar el 48% de la població total. A l’igual que aCatalunya, s’assisteix a un major equilibri de sexes.

L’edat mitjana de la població nacional s’ha incremen-tat de 32 a 38 anys, en el decurs del període, i se situa a

poca distància dels valors catalans. Els índexs d’envelli-ment han incrementat els valors i passen d’un 33,5 el1980 a un 84,6 el 2003, la qual cosa evidencia una dismi-nució de la població infantil en termes relatius, tot i quel’indicador encara queda molt per sota del català que és de126. L’índex de dependència global ha disminuït del41,61 de l’any 1980 fins al 38 actual, per sota dels valorscatalans, el que comporta que les franges en edat produc-tiva suportin una proporció menor de classes inactives.Finalment, l’índex de recanvi de la població d’edats acti-ves, població de 60 a 64 anys per 100 habitants de 15 a 19anys, s’ha duplicat en passar d’un 46,6 a un 91,6 en pocmés de vint anys.

La relació de nens per dones en edat fèrtil o poblacióde 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys ha variat poci ha passat d’un 20,3 a un 18,3, valors propers als catalans.La relació de masculinitat, que es calcula com el nombred’habitants de sexe masculí per cada 100 dones, s’hareduït de 116 a 108. Aquest predomini de la poblaciómasculina sobre la femenina defineix un dels trets de lapoblació del país amb una clara estructura immigratòria,amb predomini de mà d’obra masculina que s’orienta asectors com la construcció, tot i que els darrers anys ten-deix, com ja s’ha dit, a un major equilibri.

La immigració, com a factor de creixement de lapoblació, sofreix una davallada als noranta, per recuperar-se el 2003 amb la regularització de 4.661 persones, moltper sobre de les 500 que representen el creixement vege-tatiu de l’any. Les parròquies de la Massana, Ordino,Encamp i Sant Julià de Lòria superen el creixement natu-ral mig del 2003, d’un 6,9 per mil, mentre que per sota delvalor nacional es troben Canillo, Escaldes-Engordany iAndorra la Vella. Encara que el creixement vegetatiu deles diferents parròquies hagi disminuït aquests 23 anys,llevat d’Encamp i Ordino, encara està molt per sobre delspaïsos de l’entorn en què els valors ronden l’1 per mil.


131

2%4%6% 0% 2% 4% 6%

Homes Dones

19802003

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 85

Gràfic 5: Població nacional per edat i sexe (1980-2003)


A continuació passem a valorar cada cas particular decadascuna de les parròquies andorranes pel que fa a lacomposició per edat i sexe. Hem considerat interessantpublicar els diferents histogrames parroquials de 1980 i2003. Les dades del 1980 provenen del cnia i les del2003 del Departament de treball del Govern.

Estructura per edat i sexe de CanilloActualment, a Canillo, el grup de 65 anys i més represen-ta el 14,1% dels habitants de la parròquia i supera lapoblació infantil en un 11,4%, a diferència del que passaa la resta del país, excepte a Escaldes-Engordany. L’any1980 existia un major equilibri, ja que els valors eren d’un13,2% per als de 65 anys i més i d’un 17,2% per als demenys de quinze anys. Per tant, els índexs d’envelliments’han disparat en passar d’un 76,9 el 1980 a un 123,2 el2003, valor que s’allunya de la mitjana nacional. L’edatmitjana de la població també corrobora la tendència al’envelliment que experimenta la parròquia; així dels 36anys de 1980 es passa als 42 actuals, el que la converteix

en la parròquia més madura del país. L’índex de depen-dència global també ha disminuït d’un 43,8 el 1980 a un34,2 el 2003, el que demostra que les classes no produc-tives en relació a les teòricament productives no suposenuna sobrecàrrega especial i menys el darrer any estudiaten què ostenta el valor més baix del país.

Pel que fa a la composició per sexes, la relació de mas-culinitat ha incrementat els seus valors d’un 112,7 el 1980a un 128,5 el 2003, per sobre de la relació de masculini-tat nacional actual, de 108. Les dones, que havien repre-sentat un 47% en el total parroquial de 1980, s’han reduïta un 43,8%, en oposició als valors nacionals que tendeixena una composició per sexes més equilibrada.

Estructura per edat i sexe d’EncampEls grans grups d’edat de la parròquia han evolucionatd’acord amb les pautes generals. La població de menys de15 anys ha disminuït la seva participació a favor de la res-ta de grups, però sense arribar a situar-se per sota dels de65 anys i més. L’índex d’envelliment d’un 34,4 el 1980,


132

Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Gràfic 6: Canillo, per edat i sexe (1980-2003)


Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Gràfic 7: Encamp, per edat i sexe (1980-2003)


similar a la mitjana nacional, ha passat a un 53,4 el 2003,que, juntament amb el d’Ordino, resulta en l’actualitat undels més baixos del país i se situa molt per sota del valornacional (84,6 el 2003, segons ja hem indicat).

L’edat mitjana de la parròquia ha variat només d’unany, de 36 anys el 1980 ha passat a 35 el 2003, el que laconverteix en la parròquia més jove del país. L’índex dedependència global ha disminuït d’un 40,5 el 1980 a un35,5 el 2003, similar al de Canillo, però amb la peculiari-tat que la població de menys de quinze anys, amb el17,1%, resulta molt més nombrosa que el grup de perso-nes de 65 anys, que només compta amb el 9,2%. La pro-porció de dones en relació als homes tendeix a equilibrar-se i la relació de masculinitat, d’un 125 el 1980, hadisminuït a un 113,5 el 2003.

Estructura per edat i sexe d’OrdinoEls grans grups d’edats presenten una participació similarl’any 1980 i el 2003. Ha estat l’única parròquia el 2003 enquè la població de 65 anys i més ha disminuït en relació

al 1980, a diferència de la població infantil que ha man-tingut els valors. Els de 65 anys i més han baixat d’un11,7% el 1980 a un 10,1% el 2003. En conseqüència,l’índex d’envelliment ha disminuït d’un 61 el 1980 a un52,1 el 2003, i resulta el més baix del país. La mitjana d’edat, que era de 34 anys el 1980, s’ha incrementat a 36anys el 2003, per sota dels 38 anys del valor nacional.

L’índex de dependència global no ha sofert grans varia-cions amb valors que han passat d’un 44,7 a un 41,9, persobre dels valors nacionals dels dos anys. La relació de masculinitat ha tendit a equilibrar-se i de 120 el 1980ha passat a 108,8 el 2003, valor que resulta idèntic alnacional.

Estructura per edat i sexe de la MassanaEls grans grups d’edat de la parròquia segueixen les pau-tes generals del país. La població infantil veu disminuir laseva participació parroquial, d’un 21,4% a un 16,1%,mentre que augmenten els de 65 anys i més que han pas-sat d’un 6,7% a un 13,5%. Per tant, l’índex d’envelliment


133

Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Gràfic 8: Ordino, per edat i sexe (1980-2003)


Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Gràfic 9: La Massana, per edat i sexe (1980-2003)


s’incrementa d’un 57,5 el 1980 a un 79,7 el 2003 i s’acostael darrer any al valor nacional. L’edat mitjana de 32 anysel 1980 s’incrementa a 38 anys el 2003, amb la qual cosaambdós valors coincideixen amb les mitjanes nacionalsdels anys corresponents.

L’índex de dependència global, que ha disminuïtentre el 1980 i el 2003 d’un 47,4 a un 39,6, s’acosta alsvalors nacionals el 2003. La relació de masculinitat haseguit el comportament general del país, de 123,1 el 1980ha passat a 109,5 el 2003, amb la qual cosa s’acosta alsvalors nacionals.

Estructura per edat i sexe d’Andorra la Vella Els valors de la piràmide de la capital són similars alsnacionals, ja que el pes demogràfic d’aquesta parròquiadetermina el comportament de les dades generals. Cridal’atenció la gran davallada de la població infantil, d’un23,4% a un 15%, entre el 1980 i el 2003, i l’importantincrement del grup de 65 anys i més que duplica la xifrade participació i passa d’un 6,64% a un 13,47%. Com a

conseqüència, l’índex d’envelliment es dispara de formaimportant i se situa en un 89,9, quan l’any 1980 haviaestat el més baix del país, amb un 28,3, per sota de la mit-jana de l’any. Aquesta tendència a l’envelliment quedacorroborada per l’edat mitjana que ha augmentat de 30anys a 38.

L’índex de dependència global ha disminuït d’un 43 aun 39,8 aquests 23 anys, pròxim als valors nacionals. Larelació de masculinitat, de 109,2 el 1980, ha canviat designe el 2003 i, per primera vegada d’ençà els grans can-vis demogràfics del segle xx, les dones han superat elshomes i la relació del 2003 ha quedat en un 99,1. Lesdones representen el 50,2% del total de la població parro-quial del 2003.

Estructura per edat i sexe de Sant Julià de LòriaLa important participació de la població infantil en eltotal parroquial de l’any 1980, que amb un 22,6% era unade les més elevades del país en termes relatius, disminueixen el període estudiat i es transforma el 2003 en un

134


0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Homes Dones

Gràfic 10: Andorra la Vella, per edat i sexe (1980-2003)


0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Homes Dones

Gràfic 11: Sant Julià de Lòria, per edat i sexe (1980-2003)


16,1%. La situació que reprodueix aquesta parròquia ésgairebé similar a la d’Andorra la Vella.

L’índex d’envelliment s’ha incrementat notablement iha passat d’un 41,1 el 1980 a un 77,4 el darrer any. Enconseqüència, la mitjana d’edat de la parròquia s’ha apu-jat dels 32 anys a 37. Els índexs de dependència globalhan disminuït i han passat d’un 46,6 a un 41,6. Final-ment, la relació de masculinitat no ha variat gaire i d’un106,4 s’ha transformat en un 105,9.

Estructura per edat i sexe d’Escaldes-EngordanyEscaldes-Engordany i Canillo són les úniques parròquiesen què la proporció del grup de 65 anys i més supera el depoblació menor de 15 anys en el respectiu total parro-quial. A l’igual que Andorra la Vella, aquesta ha vist dis-minuir de forma important la població infantil i augmen-tar la de 65 anys i més. Els menors de quinze anys, quehavien representat el 23,1% de la població el 1980, hanpassat a tenir una representació de només el 12,3% deltotal parroquial i el grup d’edat de 65 anys i més ha pas-

sat d’un 6,9% l’any 1980 fins al 14,2% el 2003. Per tant,l’índex d’envelliment, que amb un valor de 30 resultavaun dels més baixos del país el 1980, ha crescut espectacu-larment per arribar a un 115,7 l’any 2003.

L’edat mitjana també s’ha incrementat de 31 anys a 40aquests darrers 23 anys, xifra que la situa en segona posi-ció després de Canillo en el rànquing de parròquies ambuna població més madura. L’índex de dependència globald’un 43 s’ha reduït fins a un 35,9. La relació de masculi-nitat ha crescut lleugerament, d’un 112,2 ha passat a113,6.

Evolució de la composició per nacionalitats

La complexitat del panorama territorial ha exigit tractarseparadament les parròquies i recórrer a la comparacióamb els valors nacionals, tal com s’ha fet amb l’estructuraper edat i sexe. Per estudiar el component nacionalitattambé s’han tingut en compte els dos moments correspo-nents als anys 1980 i 2003 i s’han distingit les principalsnacionalitats que integren la població: andorrana, espa-nyola, francesa, portuguesa i britànica; aquest últim grupcomptabilitza gairebé un miler de persones el 2003. Pelque fa a la resta de nacionalitats s’han reagrupat en unúnic grup que engloba una multitud d’altres petites nacio-nalitats que no tenen entitat numèrica suficient com perser analitzades separadament.

L’afluència d’estrangers comença a tenir significat apartir de la dècada dels anys trenta i el flux s’incrementadurant la Guerra Civil espanyola i la Segona GuerraMundial. L’any 1936 es comptabilitzen 4.321 habitants,551 dels quals eren estrangers que representaven el 13%de la població. A la primera onada d’immigració espa-nyola i francesa s’afegeix un nou grup, a partir de la dècadadels anys setanta, el dels portuguesos que comencen atenir pes estadístic l’any 1980. L’any 1975 tan sols es


135

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 8519802003

0%2%4%6%8% 2% 4% 6% 8%

Homes Dones

Gràfic 12: Escaldes-Engordany, per edat i sexe (1980-2003)


comptabilitzen 87 portuguesos, a escala nacional, ques’incrementen fins a un miler de persones cinc anys méstard. Entre el 1980 i el 2003 la població es duplica, peròaquest factor de creixement no ha estat el mateix a totesles parròquies ja que la immigració hi ha actuat amb dife-rent intensitat. L’estructura per nacionalitats s’ha modi-ficat substancialment en aquests 23 anys. L’any 1980, elsespanyols representaven la primera força nacional, amb el57,5% dels efectius, mentre que els andorrans assolien el27,6%, els francesos el 7% i els portuguesos el 3,1%. El2003 el grup andorrà s’incrementa i, tot i no haver esde-vingut encara majoritari, ja assoleix el 36,6%, mentre queels espanyols continuen en un primer lloc amb el 38,3%.Els portuguesos s’han consolidat com a grup, amb un11,5% de la població, seguits dels francesos amb un 6,5%.

Dels dos components que determinen l’augment o ladisminució de la població, com són el saldo migratori i elcreixement vegetatiu, el primer representa el 73% del

creixement d’aquests 23 anys, mentre que el creixementvegetatiu tan sols col·labora amb un 27%. Tal com es potobservar en el gràfic relatiu als valors nacionals de lamigració i del creixement natural entre el 1980 i el 2003,el creixement natural, sense arribar als valors de la immi-gració, ha estat significatiu entre els anys 1994 i 2002.

L’any 1980 la parròquia d’Andorra la Vella és, quan-titativament, la més important per xifra d’habitants icompta amb els majors percentatges de totes les naciona-litats, excepte el 39% dels britànics que resideixen a laMassana, amb el 34,2% dels andorrans, el 42,6% delsespanyols, el 32,4% dels francesos i el 44,3% dels portu-guesos. L’any 2003, Andorra la Vella continua essent laparròquia més poblada i compta amb el 31,5% delsandorrans, el 33,5% dels espanyols i el 27,8% dels portu-guesos, però el major nombre de francesos ja no es loca-litza a la capital sinó a Encamp, que compta amb el33,6% del total. La proporció de britànics a la Massanaencara resulta superior a la de 1980, en residir a la parrò-quia el 44,8% del total del grup.

En termes absoluts, tots els grups nacionals incre-menten els seus valors entre el 1980 i el 2003. El creixe-ment més espectacular correspon als portuguesos que hanmultiplicat per 7,6 els seus efectius, seguits del grup d’al-tres nacionalitats amb un coeficient de 3,2, dels andor-rans que es multipliquen per 2,7, dels britànics per 2,3,dels francesos per 1,9 i dels espanyols per 1,4. Els andor-rans, sense deixar de ser la segona força nacional en ambdós anys, han passat de 9.792 el 1980 a 26.506 el2003, mentre que la participació s’incrementa del 27,6%al 36,6%. Les lleis de nacionalitat i les modificacionsaprovades en el decurs dels darrers anys han determinataquest canvi de signe ja que ha adquirit la nacionalitatandorrana un contingent molt important de poblacióinfantil, fills d’estrangers, i una part dels residents de mésde 20 anys.

136


1980 1985 1990 1995 2000 2003

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

-1.000

-2.000

migració creixement natural

Gràfic 13: Població nacional de la migració i del creixementnatural (1980-2003)


Els espanyols han incrementat els seus efectius, de20.378 a 27.680 persones, tot i que han perdut participa-ció en el total nacional, passant d’un 57,5% a un 38,3%.Els francesos que també han incrementat els valors, de2.474 passen a 4.718 persones, mantenen una participa-ció similar en ambdós anys, al voltant del 6,5%. Una novaforça nacional ha emergit aquests 23 anys, es tracta delsportuguesos que han passat d’uns efectius de 1.092 per-sones el 1980 a un total de 8.311 el 2003, amb un incre-ment de participació d’un 3,1% fins a un 11,5%. Perúltim, els britànics han duplicat la xifra de nacionals, de426 a 996 persones, però la seva participació no ha supe-rat l’1,5% del total. La resta de grups, englobats sota l’e-pígraf altres nacionalitats, ha incrementat la participaciód’un 3,7% a un 5,7%.

Composició per nacionalitats a Canillo La població d’aquesta parròquia s’ha multiplicat per 4,9

aquests 23 anys, per sobre del factor de creixement nacio-nal. El component immigratori ha aportat el 90% delcreixement, valor que converteix Canillo en la parròquiaen què la immigració és la responsable gairebé absolutadel creixement, molt per sobre de la mitjana nacional.

Els valors del creixement natural, que se situen persobre del saldo migratori en quatre anys, no guardenparal·lelisme amb els de la immigració, segons es desprènde la lectura del gràfic sobre migració i creixement natu-ral a Canillo entre el 1980 i el 2003, que s’allunya de laimatge dels valors nacionals. El creixement vegetatiu del2003 ha estat de 21 persones enfront de les 481 que s’in-corporen per regularització d’inscripcions.

Els andorrans a la parròquia de Canillo havien estat laprimera força el 1980, amb una participació del 52,5%que s’ha reduït el 2003 a gairebé la meitat. Els espanyols,que ocupen la primera posició en el rànquing de naciona-litats del 2003, augmenten la participació d’un 31,1% a un


137

Gràfic 15: Distribució per nacionalitats a Canillo (1980-2003)


Total 755 habitants

1980

52,5%

0,4%10,5%

1,5%

31,3%

4,0%

2003

23,7%

10,3%

16,2%5,4%

37,4%

6,9%

Total 3.707 habitants

AndorransPortuguesosFrancesos

BritànicsEspanyolsAltres

1980 1985 1990 1995 2000 2003

regularització per inscripcions creixement natural

0

100

200

300

400

500

-100

Gràfic 14: Migració i creixement natural a Canillo (1980-2003)


37,4%, com també ho fan els francesos que d’un 10,5%passen a un 16,2%. Actualment, els portuguesos repre-senten el 10,3% de la població, amb 381 persones, quanl’any 1980 només n’hi havia registrats tres. També desta-ca l’increment del 2,9% del grup d’altres nacionalitats.

Composició per nacionalitats a EncampEls habitants de la parròquia s’han multiplicat per 2,9 en23 anys, coeficient lleugerament superior al del creixe-ment nacional. Durant el 1980 i el 2003 el componentimmigratori ha aportat el 73,5% del creixement enfrontdel 26,5% del creixement vegetatiu, la qual cosa resultasimilar als valors nacionals. El saldo vegetatiu ha estat sig-nificatiu a partir de l’any 1994 fins al 2002, com esdesprèn del gràfic sobre migració i creixement natural aEncamp entre el 1980 i el 2003.

La tendència seguida els anys noranta, en què el sal-do migratori presenta valors negatius, i la de l’any 1995,

que presenta una pèrdua de més de vuit-centes persones,ha canviat el 2003. Aquest darrer any es recupera el crei-xement per regularització d’inscripcions anteriors, ambun increment de 941 persones al cens parroquial, a més deles 119 aportades pel creixement natural.

La participació dels andorrans ha millorat sensible-ment i, de ser la segona força parroquial, després delsespanyols, durant l’any 1980, ha passat a ocupar el primerlloc en el rànquing del 2003. Els espanyols en termesrelatius han perdut un 17%, encara que en termes absolutss’hagin incrementat de 2.037 a 3.842 ciutadans, i handeixat d’ocupar el primer lloc per situar-se segons. Elsbritànics i els d’altres nacionalitats han disminuït el seupes relatiu i absolut, mentre que els francesos disminuei-xen en un 2% el pes relatiu, tot i que en termes absolutshan crescut de 635 a 1.587 persones. Per contra, els por-tuguesos han estat objecte d’un augment espectacular en termes absoluts, passant de 179 persones a 1.773, i en

138


Gràfic 17: Distribució per nacionalitats a Encamp (1980-2003)





1980

24,8%

4,3%

15,4%

1,8%

49,5%

4,1%

2003

33,9%

15%13,4%

0,4%

32,5%

4,8%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

500

1.000

1.500

-500

-1.000

Gràfic 16: Migració i creixement natural a Encamp (1980-2003)


termes relatius, evolucionant d’un 4,2% de participació aun 15%. En el grup d’altres nacionalitats del 2003, elsmarroquins comencen a tenir un pes específic i represen-ten el 18,1%.

Composició per nacionalitats a OrdinoLa població a Ordino s’ha multiplicat per 3,9 entre el1980 i el 2003, per sobre del valor nacional. Llevat de dosmoments puntuals, corresponents al 1994 i al 2000, elcreixement de la parròquia ha estat conseqüència de laimmigració que ha proporcionat el 85,8% del creixementen 23 anys enfront del 14,2% del creixement natural.La immigració, que ha estat el factor determinant delcreixement, manté un ritme propi com s’observa en elgràfic sobre migració i creixement natural a Ordino entreels anys 1980 i 2003. El creixement per regularitzaciód’inscripcions del darrer any segueix la tendència obser-vada en anys anteriors, el que ha afegit 251 persones al

cens parroquial a més de les 31 aportades pel creixementnatural.

La composició per nacionalitats no presenta gransvariacions en l’interval de temps estudiat. Els andorrans esconsoliden com la primera força parroquial i tant l’any1980, amb 318 persones, com el 2003, amb 1.294, pre-senten una participació similar. Segueixen en importànciaels espanyols que, malgrat haver disminuït lleugerament laseva participació, han incrementat els efectius de 246 a864 persones. El grup portuguès és el que més ha variat laseva posició, amb una participació que de l’1,4% ha pas-sat a un 4,7%, mentre que incrementa els efectius de 10 a129 ciutadans.

Composició per nacionalitats a la MassanaLa parròquia ha multiplicat per 3,4 la població en 23anys,per sobre del valor mitjà nacional. El creixement vegeta-tiu té especial significació a partir del 1993, període en


139

Gràfic 19: Distribució per nacionalitats a Ordino (1980-2003)




Total 713 habitants

1980

44,6%

1,4%9,5%3,5%

34,5%

6,5%

2003

46,8%

4,7%8,1%3,4%

31,2%

5,9%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

50

100

150

200

250

300

-50

Gràfic 18: Migració i creixement natural a Ordino (1980-2003)


què són més freqüents els anys en què sobrepassa el valorde la immigració. La irregularitat que s’observa en laregularització d’inscripcions proporciona una imatge dedents de serra. Com a la resta del país, s’aprecia que, entreel 1980 i el 2003, l’augment per immigració representa el79,5% del valor enfront del 20,5% del creixement vegeta-tiu. La regularització d’inscripcions del darrer any com-porta un creixement de 519 persones del cens parroquial,a més de les 85 aportades pel creixement natural.

Els espanyols, que van constituir el primer grupnacional a la parròquia de la Massana el 1980, són subs-tituïts el 2003 pels andorrans que han passat a ser la pri-mera força nacional. El creixement dels andorrans, en ter-mes absoluts, ha estat important i s’han incrementat de602 a 2.596 persones, com també han crescut els espan-yols, encara que la seva participació hagi disminuït en eltotal parroquial. Els portuguesos augmenten de 92 fins a837 persones i representen un 11,5%, per grups de nacio-

nalitats, i van seguits del grup d’altres nacionalitats querepresenta el 10,1% del total. És la parròquia que comp-ta amb el major número de residents britànics, que de 166l’any 1980 han passat a 446 el 2003, amb una participa-ció que, malgrat haver disminuït, manté encara un 6,1%del total parroquial, a poca distància del 7,7% dels fran-cesos. En el grup d’altres, que compta amb el 10,1% delsefectius del 2003, els alemanys representen el 15%, men-tre la resta de valors que l’integren presenta una importantdispersió.

Composició per nacionalitats a Andorra la Vella Per mantenir els criteris utilitzats en la realització d’altresgràfics similars, en el gràfic relatiu a la composició pernacionalitats s’ha conservat el grup anglès, encara que notingui significació en aquesta parròquia. La immigracióha aportat a la parròquia d’Andorra la Vella, entre el 1980i el 2003, el 61,8% de l’augment de població del període

140


Gràfic 21: Distribució per nacionalitats a la Massana (1980-2003)





1980

24,8%

4,3%

15,4%

1,8%

49,5%

4,1%

2003

33,9%

15%13,4%

0,4%

32,5%

4,8%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

100

200

300

400

500

600

-100

Gràfic 20: Migració i creixement natural a la Massana (1980-2003)


i se situa per sota del valor nacional, mentre el creixementvegetatiu representa el 38,2%. Els valors del creixementvegetatiu estan per sobre dels valors nacionals des de l’any1990, fet que ha contribuït en aquesta parròquia a què elcreixement natural tingui un pes superior a la mitjananacional.

La immigració ha estat el component decisiu en el creixement parroquial fins a l’any 1994 i, a partir d’aquesta data, el creixement natural es constitueix en fac-tor clau del creixement demogràfic de la població de laparròquia i el saldo migratori esdevé de signe negatiu.L’any 2003 canvia la proporció i la regularització per inscripcions dóna de nou un important impuls a la capi-tal, la qual cosa suposa afegir 1.201 persones al censparroquial a més de les 110 aportades pel creixementnatural.

El grup d’espanyols manté l’hegemonia nacional a laparròquia d’Andorra la Vella, malgrat perdre participació,

en reduir-se d’un 62,7% el 1980 fins a un 42,1% el 2003,any en què compta amb 9.274 persones. Per contra, elsandorrans incrementen el seu pes d’un 24,2% a un 37,9%la qual cosa representa 8.349 andorrans el 2003. Els por-tuguesos segueixen les pautes generals de comportamenti d’un 3,5% passen a un 10,5% en el decurs del període.Els francesos perden pes en termes relatius i quasi novarien els valors absoluts.

Composició per nacionalitats a Sant Julià de Lòria La població parroquial s’ha multiplicat per 2,1, valor gai-rebé idèntic al nacional. L’aportació de les dues variablesen tot aquest període, la immigració amb un 73,6% i elcreixement vegetatiu amb un 26,4%, segueix les pautesnacionals. El gràfic sobre migració i creixement natural aSant Julià de Lòria (1980-2003, núm. 24) s’aproxima a laforma del mateix gràfic corresponent als valors nacionals(núm. 13). A partir de l’any 1995, els valors del saldo


141

Gràfic 23: Distribució per nacionalitats a Andorra la Vella(1980-2003)





1980

24,2%

3,5%

5,8%0,3%

62,7%

3,4%

2003

37,9%

10,5%3,8%0,3%

42,1%

5,4%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

500

1.000

1.500

2.000

-500

-1.000

-1.500

Gràfic 22: Migració i creixement natural a Andorra la Vella(1980-2003)


142


migratori, generalment de signe negatiu, se situen persota del creixement vegetatiu, que esdevé el factor mésimportant del creixement parroquial. El creixement perregularització d’inscripcions del 2003 ha suposat afegir469 persones al cens parroquial a més de les 59 aportadespel creixement natural.

El component nacionalitat ha evolucionat d’acordamb les tendències generals, en què els espanyols hanreduït la seva participació i, de ser la primera força nacio-nal el 1980 amb el 54,7% dels efectius, han passat a un37,2% l’any 2003. Actualment, els andorrans ocupen laprimera posició en el rànquing amb el 44,6% dels efectiustotals, per sobre dels valors nacionals, seguits en segonaposició dels espanyols. La proporció de portuguesos estàlleugerament per sota dels valors nacionals com passaamb els francesos, encara que aquests darrers s’allunyenmés dels valors nacionals.

Composició per nacionalitats d’Escaldes-Engordany La població de la parròquia s’ha multiplicat per 1,7, valorinferior a la mitjana nacional d’aquests 23 anys. La immi-gració acumulada de tot el període ha aportat el 71,6%del creixement, mentre el creixement vegetatiu suposa el28,4%. Aquests valors donen un pes al creixement natu-ral per sobre de la mitjana nacional. A partir de l’any1994, tal com s’aprecia en el gràfic sobre la migració i elcreixement natural a Escaldes-Engordany, el creixementnatural esdevé el component més important del creixe-ment de la població parroquial. Després d’una davalladade nou anys, el creixement per regularització d’inscrip-cions experimenta una recuperació el 2003, aportant 799persones al cens parroquial a més de les 75 del creixementnatural.

En l’elaboració del gràfic s’ha mantingut el mateixcriteri que en els anteriors i, per aquest motiu, hi figuren

Gràfic 25: Distribució per nacionalitats a Sant Julià de Lòria(1980-2003)





1980

33,7%

1,8%5,7%

1,5%

54,7%

2,6%

2003

44,6%

10,1%3,4%1,1%

37,2%

3,6%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

200

400

600

-200

Gràfic 24: Migració i creixement natural a Sant Julià de Lòria(1980-2003)



143

els anglesos encara que, en el cas d’Escaldes-Engordany,no siguin numèricament significatius, ja que nomésascendeixen a 54 persones. Tots els grups nacionals de la parròquia incrementen els valors de manera absoluta.Els espanyols, en termes relatius, mantenen la primaciaque ja tenien l’any 1980, malgrat reduir-se un 18,2%,mentre que, en termes absoluts, han passat de 6.069persones el 1980 a 7.126 el 2003. Aquesta tendènciaafecta també els francesos, que de 435 persones regis-trades el 1980 han passat a ser 624. Els andorrans, enaquest interval de temps, han vist augmentar la seva participació i han passat de 2.740 a 6.668 persones,amb un increment del 6,8%. Els portuguesos han tingut un creixement espectacular i han passat de 253 perso-nes a 2.040. En el grup d’altres nacionalitats, els marro-quins representen el 2003 el 13,1%, amb un total de 117 persones.

Conclusions

Entre el 1980 i el 2003, la immigració ha estat el compo-nent més important de l’augment de la població andor-rana, situada a molta distància del creixement natural, jaque els valors acumulats d’aquestes dues variables sónforça dispars: a la immigració correspon el 73% del crei-xement total del període i a l’augment vegetatiu el 27%.En termes absoluts, la parròquia d’Andorra la Vella haestat la que ha rebut més immigrants entre el 1980 i el2003, amb un total de 6.033 persones, valor gairebé idèn-tic al d’Encamp i a escassa distància del d’Escaldes-Engordany, encara que en termes relatius la immigració hacol·laborat de forma diferent en el creixement de cadaparròquia. Ho fa de forma destacada a Canillo, amb el90% de l’increment, i contribueix amb menor proporció ala capital, amb només un 61,8% del creixement acumulat.

Gràfic 27: Distribució per nacionalitats a Escaldes-Engordany(1980-2003)





1980

27,8%

2,6%4,4%

0,4%61,6%

3,1%

2003

34,6%

12,4%3,8%0,3%

43,2%

5,4%


1980 1985 1990 1995 2000 2003


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

-500

Gràfic 26: Migració i creixement natural a Escaldes-Engordany(1980-2003)


La composició per nacionalitats dels grups parro-quials ha variat de forma substancial i les noves lleis queregulen la nacionalitat han tingut un efecte equilibrador jaque han integrat una part important de les noves genera-cions nascudes al país i dels residents de més de 20 anys.En algunes parròquies els andorrans han esdevingut laprimera força nacional i en d’altres, en què tradicional-ment havien ocupat una posició preeminent, han estatdesplaçats per grups nacionals més actius. Així, a Canillo,amb un creixement espectacular entre el 1980 i el 2003,període en què multiplica els seus efectius per 4,9 i on laimmigració ha contribuït de forma especialment intensaen el creixement, els andorrans han deixat de ser la pri-mera força com a grup nacional. Per contra, a Ordino, queha multiplicat per 3,9 els seus efectius, els andorrans esmantenen com a primera força nacional. En d’altresparròquies els andorrans que havien estat la segona forçael 1980 han esdevingut el 2003 el primer grup, com és elcas d’Encamp, la Massana i Sant Julià de Lòria.

Entre el 1980 i el 2003, els grans grups d’edats pre-senten variacions que cal tenir en compte. Destaca laimportant disminució en termes relatius soferta pel grupmenor de quinze anys que havia representat el 22% delsefectius nacionals el 1980 i que s’ha reduït a un 14,9% el2003. Per contra, les persones de 65 anys i més han incre-mentat la participació d’un 7,4% a un 12,6%, així com lapoblació compresa entre els 15 i 64 anys, que també haaugmentat la participació d’un 70,6% a un 72,5%.

L’any 1980, la població menor de quinze anys predo-mina en relació a la de 65 i més encara a les parròquiesd’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp, on elsíndexs d’envelliment són baixos o estan d’acord amb lamitjana nacional, d’un 33,5. En aquestes mateixes dates,als extrems se situen Canillo, amb un elevat índex d’enve-lliment de 76,9, i Andorra la Vella, amb un valor moltbaix de 28,3. L’índex d’envelliment nacional gairebé es

triplica en aquests 23 anys i el 2003 se situa en un 84,6.Canillo encapçala el rànquing amb l’índex d’envellimentmés elevat, un 123,2, seguida d’Escaldes-Engordany ambun 115,7. Ordino és l’única parròquia en què l’índex dis-minueix de valor i, juntament amb la d’Encamp, presen-ten els índexs més baixos del país el 2003.

La forta disminució de les edats per sota de quinzeanys, malgrat l’augment de les de 65 anys i més, ha fetdisminuir l’índex de dependència global entre el 1980 i el2003 d’un 41,6 a un 38. El procés d’envelliment de lapoblació ha anat acompanyat d’un increment de l’edatmitjana nacional de 32 a 38 anys aquests 23 anys, evolu-ció que segueixen totes les parròquies llevat de la d’En-camp que disminueix els valors. La parròquia de Canillopresenta el valor més elevat el 2003 amb 42 anys, seguidade la d’Escaldes-Engordany amb 40 i, a l’extrem oposat,se situa la d’Encamp amb 35 anys.

Pel que fa a l’estructura per sexes, per primera vegadaen molts anys, les dones superen discretament als homes ala parròquia d’Andorra la Vella. Les parròquies de Cani-llo, d’una manera més exagerada, i Escaldes-Engordany,menys acusadament, han estat les úniques que han incre-mentat l’índex de masculinitat entre el 1980 i el 2003,mentre que la resta de parròquies l’han disminuït d’acordamb els valors generals que han passat de 116 el 1980 a108 el 2003.

Indicadors de la població

Amb la finalitat d’obtenir una anàlisi més acurada de l’es-tructura de la població a finals de la dècada dels setanta,s’ha cregut convenient adjuntar la definició dels indicadorsanalítics utilitzats que proporcionen una informació addi-cional sobre les variables de l’edat. Els índexs s’obtenenmitjançant càlculs elementals que fan referència al conjuntde la població i, en ocasions, s’expressen per 100 habitants.

144


Índex de dependència global o nombre d’habitants com-presos en el grup de 65 anys i més i el de menys de 15anys, per cada 100 habitants de 15 a 64 anys.

Índex d’envelliment o nombre d’habitants de 65 anys imés per cada 100 persones de menys de 15 anys.

Índex de recanvi de la població en edats actives o nombred’habitants de 60-64 anys per 100 habitants de 15 a 19anys.

Índex de dependència juvenil, definit com el nombre d’habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15a 64 anys.

Relació de masculinitat que es calcula com el nombred’habitants de sexe masculí per cada 100 dones.

Bibliografia

Calvo, R.; Martínez, G.; Gasch, N.: Recull estadísticgeneral de la població. Andorra 90, Conselleria de Treball iBenestar Social, Andorra, 1989.

Estivill, J.: La immigració a Andorra, Andorra, 1979.Treball mecanografiat.

Lluelles, M. J.: “L’économie de l’Andorre et la placedes minorités ethniques”, Les Minorités Ethniques enEurope, L’Harmattan, París, 1993.

Lluelles, M. J.: “Andorra la Vella, ciutat-capital”.Andorra. Anuari socioeconòmic 1997, BPA, Andorra, 1997.

Lluelles, M. J.: “La població andorrana”, Andorra.Anuari socioeconòmic 1999, BPA, Andorra, 1999.

Lluelles, M. J.: “Ordino, parròquia emblemàtica”.Andorra. Anuari socioeconòmic 2001, BPA, Andorra, 2001.

Lluelles, M. J.: “La Massana, parròquia turística”.Andorra. Anuari socioeconòmic 2002, BPA, Andorra,2002.

Lluelles, M. J.: “Sant Julià de Lòria, la porta d’Andor-ra”. Andorra. Anuari socioeconòmic 2003, BPA, Andorra,2003.

Estadístiques de població del Principat d’Andorra any 2003.Ministeri de Justícia i Interior. Andorra, 2003.

Ros, F.: Evolució, estructura i dinàmica demogràfica andor-rana, Govern d’Andorra, Andorra. Monogràfics de geo-grafia, 7, 2001.

Sáez, X.: “Informe sobre l’economia andorrana”. Andor-ra. Anuari socioeconòmic 1996, Andorra, BPA, 1996.




Tapinos, G.: Rapport sur l’immigration en Andorre. Diag-nostic et perspectives, 1987. Treball mecanografiat.

Vilà-Valentí, J.: “Andorra, ara fa 50 anys”, Andorra.Anuari socioeconòmic 1996, Andorra, BPA, 1996.

Vilà-Valentí, J.: “Visions d’una Andorra canviant alllarg del segle xx”, Andorra. Anuari socioeconòmic 1998,Andorra, BPA, 1998.

Vilà-Valentí, J.: “La consideració europea de les re-gions de muntanya: corrents turístics, estudis científics irecomanacions ecològiques”, Andorra. Anuari socioeconòmic2002, Andorra, BPA, 2002.


145

L’administració menor local a Andorra: els quarts

148

Dediquem aquest treball a l’estudi d’unes divisions inter-nes de les parròquies andorranes que reben el nom de“quarts” –en els casos d’Ordino, la Massana, Sant Julià deLòria i l’antiga parròquia d’Andorra– i de “veïnats”, en elcas de Canillo. Abans de precisar el nom concret d’aques-tes entitats menors, en cada cas, efectuarem una presen-tació de conjunt de l’actual organització territorial delPrincipat d’Andorra.

L’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució, delconjunt de lleis qualificades, del Reglament del ConsellGeneral i del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de coo-peració entre el Principat d’Andorra, la República france-sa i el Regne d’Espanya que l’acompanyen, s’aclareix, esdefineix i es dibuixa l’aparell institucional i polític delPrincipat d’Andorra.

La divisió i l’organització territorial del Principatd’Andorra es reflecteixen en el títol i - De la sobiraniad’Andorra, article 1.5: “Andorra està integrada per les par-ròquies de Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra laVella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany”.

El preàmbul del text constitucional esmenta i es faressò del pes del decurs històric quan diu: “unes institu-cions que troben els seus orígens en els Pareatges”... “Amb el desigque el lema ‘virtus, unita, fortior’, que ha presidit el camí pacíficd’Andorra a través de més de set-cents anys d’història...”.

El títol vi - De l’estructura territorial, article 79.1,referint-se als comuns, afirma “... Dins de l ’àmbit de lesseves competències, exercides d’acord amb la Constitució, leslleis i la tradició, funcionen sota el principi d’autogovern,reconegut i garantit per la Constitució ”. I l’article 84: “Leslleis tindran en compte els usos i costums per determinar lacompetències dels quarts i veïnats, així com les relacions ambels comuns”.

El Consell General constituent preveu i legisla, elmateix any 1993, certs aspectes fonamentals que comple-menten la divisió i l’estructura territorial d’Andorra en la

Llei qualificada de delimitació de competències delscomuns, la Llei qualificada de transferències als comuns i la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

Les parròquies s’estructuren, tradicionalment, enentitats menors: quarts i veïnats. Pel que fa als veïnats,aquests són exclusius de la parròquia de Canillo i són elssegüents: l’Aldosa, el Forn, Meritxell-Molleres, Prats,Ransol, Soldeu, el Tarter i el Vilà.

Pel que fa als quarts, les parròquies d’Ordino, la Mas-sana i Sant Julià de Lòria es divideixen i s’estructuren enquarts (els quals no han d’ésser necessàriament iguals osimilars). La parròquia d’Ordino es divideix en els quartsd’Ansalonga, de la Cortinada, de Llorts, d’Ordino i deSornàs. La parròquia de la Massana es divideix en elsquarts d’Aldosa, d’Anyós, d’Arinsal, d’Erts, de la Massana,del Mitger, de Pal i de Sispony. I la parròquia de Sant Juliàde Lòria es divideix en els quarts d’Aixirivall, d’Auvinyà, deBaix, de Bixessarri, de Dalt, de Fontaneda i de Nagol.

Fins l’any 1978, la parròquia d’Andorra es dividia endos quarts: el d’Andorra la Vella i el de les Escaldes-Engordany.

La parròquia d’Encamp, en canvi, no presenta ni ser-va cap estructura territorial menor pròpia.

En aquesta ocasió estudiarem breument la parròquiad’Encamp, ja que, com acabem de dir, no presenta la divi-sió en quarts, i efectuarem en canvi una anàlisi detalladade l’antiga parròquia d’Andorra. L’any vinent presenta-rem, en aquest mateix Anuari Socioeconòmic, l’estudi delsquarts d’Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria i el delsveïnats corresponents a Canillo.

1. La parròquia d’Encamp

La parròquia d’Encamp comprèn els nuclis de població de les Bons (esmentat a la Concòrdia de 1162), d’Encamp(esmentat a la Concòrdia de 1176), de la Mosquera

L’administració menor local a Andorra: els quartsPere Cavero MuñozLlicenciat en història

Fotografia separata: Creu de terme. Santa Coloma. Autor: Jaume Riba Sabaté


149

(esmentat a la Concòrdia de 1176) i del Pas de la Casa, delTremat i de Vila (esmentats a la Concòrdia de 1176).

El nucli del Pas de la Casa, allunyat del conjunt ori-ginari parroquial, s’origina a mitjan segle xx i es consoli-da ràpidament. Té una base legal en la figura del censemfitèutic, d’origen medieval, la qual cosa suposa unaimportant font d’ingressos comunal i confirma la ine-xistència de propietat privada del terreny.

La llunyania de l’administració central comunal i lesdificultats d’accés viari, entre d’altres motius, han portat auna part de la població del Pas de la Casa a reivindicar la creació d’un quart. Aquestá és una inquietud que, enl’actualitat, sembla apaivagada.

Població durant els segles XIX i XX

Any Font Habitants

1838 Junoy 5001852 Ulrich 5501874 Baby 570 1875 Bladé 7001880 Cougul 6121884 Guasch 6001889 Osona 7001907 Gallofa 5981912 Pallerola 8001932 Combarnous 4241940 Bisbat 6401944 Cardós 640

El pobles de les Bons, d’Encamp, de la Mosquera, delTremat i de Vila formen un conjunt fruit del recent crei-xement i donen la sensació de formar un sol nucli, enca-ra que les generacions, anteriors al creixement més recent,serven la delimitació molt clara.

Aquesta parròquia no té divisions menors –tipus quarto veïnat–, encara que algunes persones parlen de quart–referint-se a les Bons–, fet que no pot documentar-seoficialment, ja que l’aiguat de 1937 s’endugué la Casacomuna amb el seu arxiu.

Es poden aventurar o establir algunes hipòtesis perexplicar la inexistència de quarts o veïnats:

1. Una estabilitat de la població durant el període d’eco-nomia agrícola i ramadera.

2. Un equilibri relatiu i constant dels nuclis de pobla-ció. La memòria del militar espanyol BonifacioUlrich, Apuntes sobre los Valles neutrales de Andorra,de l’any 1852, quantifica la població de la parròquiade la següent manera: Encamp, 160 habitants; laMosquera, 200 habitants; el Tremat, 55 habitants;les Bons, 55 habitants; i Vila, 40 habitants.

3. El coneixement de diversos arxius, de caràcterpúblic, permet establir la presència de representantsde les cases més fortes al consell comunal parro-quial, àdhuc al Consell General, per la qual cosa noesdevé necessari d’articular una estructura inferior ala comunal.

4. L’evolució econòmica i social actual, que s’articula ibasa en el comerç, els serveis i les activitats lúdi-ques, tot deixant en un estat inferior l’agricultura ila ramaderia, no reclama ni requereix una entitatmés reduïda a la del Comú.

Possiblement les hipòtesis elaborades per explicar lano-existència de quarts i veïnats, el pes i la valoracióno són equilibrades si tenim en compte cadascunaper separat, però sí ho és la suma de totes elles. Lesinvestigacions futures, bàsicament en arxius notarialsi privats, ajudaran a afinar-les i a valorar-les i, talvegada, a elaborar-ne i trobar-ne de noves.

L’evolució de la població comporta l’ocupació delsterrenys existents entre els pobles originaris del centre parroquial i la consolidació del nucli del Pas de la Casa.

150


A continuació indiquem el notable augment en habi-tants del conjunt de la parròquia d’Encamp des de lasegona meitat del segle passat fins a començaments del’actual:

Any Habitants

1947 5801950 6501960 8061970 1.9911980 4.1161990 7.4892000 10.5762002 10.772

2. La parròquia d’Andorra

La parròquia d’Andorra estava formada pels quarts d’An-dorra la Vella i de les Escaldes-Engordany fins l’any1978, en què aquest darrer quart esdevé la parròquia de lesEscaldes-Engordany.

La parròquia d’Andorra comprenia els nuclis depoblació següents: Andorra la Vella (esmentat a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell, segona meitat del segle ix), el Mas de Diumenge, les Escaldes, Engo-lasters (esmentat a la Concòrdia de 1176), Engordany(esmentat a la Concòrdia de 1162), el Fener (esmentat a la Concòrdia de 1176), la Masia del Noguer, el Puid’Andorra (esmentat a la Concòrdia de 1176), el Puiald’Andorra (esmentat a la Concòrdia de 1176), la Margi-neda (esmentat a la Concòrdia de 1176), Santa Coloma(esmentat a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell,segona meitat del segle ix) i el Mas dels Vilars.

El relleu i els accidents geogràfics intervenen, de for-ma important, en la configuració dels límits parroquialsandorrans, inclosa la d’Andorra. La divisió d’Andorra iles Escaldes-Engordany comporta alguns litigis no acla-rits avui dia.

Un capítol a destacar són les esglésies dels pobles que o són romàniques o serven dit model de construcció:Sant Andreu d’Andorra la Vella, Sant Esteve (1000)d’Andorra la Vella, Santa Coloma (citada a l’Acta de con-sagració de la catedral d’Urgell), Sant Jaume d’Engordany(Acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, 17 degener de 1040), Sant Miquel d’Engolasters, Sant PereMàrtir de les Escaldes, Sant Romà de Vilella i Sant Vi-cenç d’Enclar (952).

L’edat medieval (843-1512)

A l’edat medieval la població es reunia els diumenges,després de la missa, davant o a l’interior de l’església, perdebatre els temes d’interès general: gestió i ús dels boscos,dels comunals i de les pastures, manteniment de camins,assistència de pobres, relacions amb els veïns, posem per cas.

Els conflictes amb la parròquia de Sant Julià de Lòriai els territoris de Lles i Viliella –Baridà– eren, bàsicament,territorials i ramaders.

El quart d’Andorra la Vella. Conflictes de límits ambla parròquia de Sant Julià de LòriaL’edat mitjana constata problemes de límits amb la parrò-quia de Sant Julià de Lòria per la utilització de bénscomunals.

Un dels conflictes enfrontà el Quart d’Andorra laVella i el Quart de Certers –és la primera vegada que esmencionen els quarts–. El document és de 1/12 de juny de 1324. En ésser una còpia de l’any 1503, el notari, al’hora de fer la còpia, podia haver introduït el mot.

La discussió és per esbrinar els límits d’ús de la muntanya, coneguda amb el nom de la Solana, i que ésutilitzada pels habitants d’Andorra la Vella per emprivar.


151

L’edat moderna (1512-1793)

Estructura socialLes cases no tenien el mateix estatus social. Les diferèn-cies es palesen en aspectes administratius i polítics quecomporten la participació en la vida pública. Conviuenfocs o cases “anfoc”, casalers i el poble menut.

Els focs disposen de drets polítics, els seus caps decasa gaudeixen del poder, formen el Consell de Comú i el Consell de la Terra/Consell General. Els casalers notenen drets polítics i resten al marge dels òrgans de poder.

Entre els focs, hi ha els prohoms que són els notablesde la parròquia, els caps de casa amb més riquesa i sobre-tot amb més prestigi social. Són els que ocupen els càrrecsmés importants. Col·laboren amb els cònsols en la realit-zació de tasques de responsabilitat, com visures de creus,adjudicacions o direcció de treballs públics.

Els casalers són cases de fundació recent. La sevapoca capacitat econòmica no els permet participar en lescontribucions comunals.

El quartEl quart és un òrgan administratiu i polític jurisdiccionalsobre la part de la parròquia d’Andorra. El Quart d’An-dorra la Vella comprèn Andorra la Vella i Santa Colomai el Quart de les Escaldes-Engordany comprèn les Escal-des i Engordany.

Funcions del quartA l’època moderna no queda clara la delimitació del terri-tori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Elsterrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i bos-cos de la part alta de la muntanya són administrats pelComú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels

nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacionsagrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capa-citat per llogar-los com a boïgues.

Els quarts d’Andorra regulen i actuen sobre els aspec-tes següents:

• Administració de les seves propietats, algunes de lesquals són arrendades a particulars.

• Treballs i obres públiques: manteniment de carrers ide camins al seu pas per Andorra la Vella, Engor-dany, les Escaldes i Santa Coloma –compartida, pernecessitat, amb el Comú–, construcció i reparació depalanques de fusta i ponts, reparació d’abeuradors ide fonts públiques, etc. Sovint, els quarts convoquenuna “manobra” general, a la qual participen totes lescases.

• Venda de terrenys a particulars, boïgues, que es co-bren en forma de censal.

L’atribució o venda a particulars de terrenys erms,situats als vessants de la vall, per a la seva conversióen terres de conreu és la funció que ocupa méstemps als quarts. Aquests terrenys, anomenats boï-gues, són presos pels casalers que necessiten terresper al seu manteniment. Fet a demanda del particu-lar, l’acte d’atribució o d’adjudicació és competènciadels cònsols i consellers, acompanyats de prohomsdel Quart. Aquests s’encarreguen d’assenyalar elterreny. Es tracta d’una venda, l’import de la qual noes fa mai efectiu al moment, per la qual cosa s’esta-bleix un censal, segons el qual el comprador estàobligat a pagar cada any al Quart el cinc per cent del valor de la propietat, atès que el particular no pot disposar d’efectiu. El pagament de les pensions d’aquests censals esdevé un arrendament.

152


Aquestes pensions són la principal font d’ingressosdels quarts i el seu cobrament va a càrrec del lleva-dor del Quart.

• Adquisició de blat en moments de mala collita iestabliment de “bladeries” (magatzems de compra-venda de blat) per a la seva distribució.

En moments puntuals, relacionats amb una malacollita, els quarts compten amb una bladeria al seucàrrec. El Quart d’Andorra la Vella decideix cons-truir un magatzem per a la bladeria a finals del seglexviii (s’ignora si es va portar a terme).

• Administració i arrendament del molí del Quart(d’Andorra la Vella).

Originàriament el molí fariner d’Andorra la Vella,anomenat “Mola de Tobira”, és de propietat privada.

L’any 1753 el Consell del Quart d’Andorra la Vellaveu la necessitat de disposar d’un molí propi i elcompra. El Quart es preocupa de llogar un molinerel mateix any i mana, porta per porta, a totes lescases portar el blat a moldre, sota pena d’aplicar elcot de la parròquia.

• Altres funcions són la contractació del mestre, l’es-tabliment de crèdits, la distribució de la carnisseriaentre les cases del Quart quan no hi ha carnisser,posem per cas.

La carnisseria d’Andorra la Vella és comunal. Sovintel Quart d’Andorra la Vella participa en la seva ges-tió, sobretot en l’atribució del treball entre les casesquan no es troba carnisser i quan cal adquirir uti-llatge per al servei del carnisser. L’any 1733 el Quartd’Andorra la Vella acorda construir una casa per a lacarnisseria i dur a terme les obres necessàries.

Organització del quartEl cònsol i el conseller general, escollits al Quart d’An-dorra la Vella o al Quart de les Escaldes-Engordany, diri-geixen el quart respectiu. El cònsol és nomenat cada anyi el cònsol sortint, abans d’abandonar el càrrec, ha de pas-sar comptes davant del Consell del Quart.

Un altre càrrec és el de llevador, encarregat de cobrar lespensions dels censals que els particulars paguen al Quart.

Els quarts poden nomenar, puntualment, comissionso comissionats amb finalitats específiques com poden serla distribució del blat de la bladeria i el cobrament dedeutes.

El Quart és gestionat pel Consell de Quart, formatper un determinat grup de caps de casa, el nombre de lesquals varia amb el temps, amb tendència a augmentar. ElQuart d’Andorra la Vella té uns dotze membres registratsa inicis del segle xviii i una vintena a mitjan segle, inclo-sos el cònsol i el conseller general; alguns dels seus mem-bres figuren amb categoria de prohoms –no es coneix elmecanisme d’elecció, probablement es tracta dels caps deles cases més importants, que detenen el càrrec de formafixa, com es dedueix de la constant repetició dels mateixosnoms en el si del Consell–.

El Consell de Quart es reunia tres cops l’any. ElQuart d’Andorra la Vella les fixa l’any 1733 en les se-güents dates:

– La primera quinzena de juny, consell de Santcoges-ma: es nomena llevador i se li lliura el memorial de lespensions dels censals.

– El primer diumenge després de Sant Miquel (29 desetembre): el llevador porta els diners dels censals.

– El primer diumenge després de Sant Andreu (30 denovembre): el llevador porta els diners dels censalsque faltaven. El cònsol és responsable que així ho faci.


153

Resta prohibit explicar el que s’havia tractat a les reu-nions del Consell de Quart fora d’aquestes, sota pena decot. El Quart en deixa constància escrita en el llibre d’ac-tes. El Quart d’Andorra la Vella l’inicia en forma d’ano-tacions l’any 1686. El primer llibre d’actes formal delQuart d’Andorra la Vella comença l’any 1718 i el primer

llibre d’actes del Quart de les Escaldes-Engordany data del’any 1702. Els arxius dels quarts conserven documentsanteriors, però cap d’ells aporta dades sobre l’inici de l’ac-tivitat d’aquesta institució, que té un origen medieval. Amés del llibre d’actes, hi ha el memorial de les pensionsdels censals, on s’anoten els cobraments. Alguns dels lli-bres conservats s’empren per a les dues funcions alhora.Els llibres es conserven a l’arxiu del Quart. El llibre d’ac-tes del Comú d’Andorra, iniciat l’any 1554, tampoc apor-ta cap indicació ni cap pista.

El Quart d’Andorra la Vella el serva en un armari dedoble pany. Per obrir-lo calen dues claus, una del cònsol il’altra del conseller general per a Andorra. Per disposicióde l’any 1718, cal una reunió del Consell de Quart perpoder consultar l’arxiu.

L’edat contemporània (1793-1991)

El Quart d’Andorra la Vella El Quart d’Andorra la Vella ocupa part de les seves ses-sions del segle xix i xx a “apariar algunes disputes entreparticulars”. Les seves actes –breus i concises– assenyalenque el Consell “manat i campana tocada” ha tractat “elaclarí pendéncies”, “arreglar coses”, “arreglar varios assun-tos”, “assolidar varis assuntos”, “assuntos convenients”,“convenient”, “curs als objectes necessaris del Quart”,“determinar objectes més necessaris del Quart”, “el neces-sari” i “tractar lo que sia més convenient”.

El Consell de quartEl Consell del Quart d’Andorra la Vella és presidit pelcònsol (el qual és cònsol major o menor del Comú d’An-dorra, alternant-se amb el cònsol del Quart de les Escal-des-Engordany) de forma habitual, però en cas d’absènciaés presidit pel receptor del Quart com en la sessió de 13d’octubre de 1907 en la qual es nomenà un procurador

Fotografia: Quart d’Andorra la Vella.Autor: Fèlix Peig Ballart. Sindicat d’Iniciativa - Oficina de Turisme d’Andorra la Vella.

154


per allò necessari. El receptor del Quart és un membredel Consell del Quart.

Els càrrecs, que segons l’ús i el costum són gratuïts,reben una remuneració per la celebració dels consells.

Competències i funcions• Aprovar les ordinacions comunals. El mes de juliol de

1960 s’estableixen, per primera vegada, ordinacionspròpies.

• Atorgar l’estatut de veí, exercida el 1869 en la perso-na de Joan Delmon, el qual ha esposat una andorra-na del Quart.

• La cessió de terres, a petició dels veïns, es condicio-na l’any 1882, perquè no porti perjudici a la societatdel rec ni a tercers.

• Convocar reunions de poble per a afers importantscom per exemple l’ensenyament.

• Decretar les súpliques presentades.

• Establir “manobra” –similar al Comú de la parrò-quia– en el seu terme.

• Realitzar inspeccions oculars del terreny.

• Revisió de creus, les quals limiten el territori delQuart.

• Vetllar pels callissos –la seva existència, la seva pro-pietat, el seu ús, etc.–. Es tracta d’un dels aspectes apreservar com a lloc de pas. El 1862 es defensa laseva existència.

La manca d’assistència, que és obligatòria, dels mem-bres a les sessions del Consell del Quart obliga a prendremesures. El Consell del Quart del dia 10 de març de 1932no es pot celebrar per manca de membres. El 1938 el

Consell del Quart exclou tres membres per manca d’as-sistència.

El 7 de desembre de 1937 anota, per primera vegadaen el llibre d’actes, que és costum presentar una candida-tura per a les eleccions (pràctica reiterada fins al 1961, jaque el 1963 no presenta cap candidatura).

El 13 de gener de 1967 el conseller general EduardRossell Pujal és nomenat subsíndic general. El seu subs-titut, en prendre possessió, esdevé membre del Quart.Aquest acorda convidar el subsíndic a les sessions delQuart.

El 1950 el Consell del Quart crea comissions de for-ma permanent: aigua, cementiri, escoles, higiene i obrespúbliques.

En l’acta del Consell del Quart del 19 de gener de1960 consta, per primera vegada, la convocatòria de la pro-pera sessió del Consell del Quart per al dia 26 de gener.

El 1972 suprimeix les juntes i nomena delegats deserveis: agermanament amb valls, de circulació i higiene,de cultura, d’enllumenat, de finances i personal, d’obrespúbliques i d’aigües. L’any següent reconsidera la decisiói nomena novament juntes. El 1974 nomena juntes en lesquals no participen els consellers generals en previsió decrear comissions o delegacions extraordinàries.

El 1972 decreta favorablement la sol·licitud de 13andorrans per la qual les sessions del Quart esdevenenpúbliques. Per edicte de 1973 estableix la publicitat de lessessions i un ordre del dia.

El desig d’autonomia del Quart –paral·lelament alQuart de les Escaldes-Engordany– és una constant quecomporta acords, nomenaments de comissions (6 de marçde 1937) i reunions de Comú (7 de març de 1937).

El 1963 acorda construir un escut de ferro, el qual hade representar el Quart. El 1968 estudia novament l’escutd’Andorra la Vella i el 1972 l’encomana, de fusta, a SergiMas.


155

El 1968 el Quart d’Andorra la Vella acorda arreglar elrellotge de l’església –un dels símbols de la parròquia–.

L’administració del QuartEl creixement de la població es palesa en l’administració.Així, l’any 1937, es nomena un secretari fix –el qual asse-gura a partir de 1952 una permanència de dues hores a lasetmana–. L’any 1947 es lloga un manador.

L’any 1949 els empleats són els següents: un cobrador,un manador, un encarregat del cementiri i un encarregatde la neteja dels carrers, de l’aigua i de la llum. El 1959 escrea la plaça de vigilant nocturn, a petició dels veïns –servei que s’anul·la el 1963–. L’any 1963 es nomena unencarregat de Santa Coloma i es contracta un guàrdiaurbà. L’organització de l’administració és un problemaconstant i el 1976 el Quart comissiona el cònsol i els consellers generals per preparar una reestructuració i unareforma administrativa que es fa realitat el 1976.

El 7 de juliol de 1947 el Quart celebra una reunióextraordinària i exclusiva per decretar demandes –fet quecada vegada sovinteja més–, per la qual cosa s’imprimei-xen fulls segellats per fer les demandes i es fixa el preu en5 pessetes.

La casa del QuartEl Quart crea una comissió l’any 1938 per desmuntar la casa del Quart, la presó, la “pompa” i la carnisseria.L’enderroc comença el 1939 i el solar s’engrandeix endinamitar el roc de la presó.

El nou edifici és la seu del Quart i d’altres ocupantssuccessius: la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estal-vis de Catalunya i Balears, el Sindicat d’Iniciativa de lesValls, l’escola, etc. El 1978 el Quart comunica als llogatersque han de deixar els locals per motiu de la refecció de lacasa del Quart.

Aspectes socialsEl cementiriL’any 1920 els veïns d’Andorra la Vella demanen al Quartque es construeixi un nou cementiri. L’antic, prop de l’es-glésia, no es pot utilitzar a partir del dia 1 de setembre de 1922 per decret del Bisbe. L’any 1922 es preveu cons-truir el cementiri a la Roureda de Moles; el Quart decideixconsultar el poble.

El metgeL’any 1807, el Quart d’Andorra la Vella contracta unmetge per al seu terme de forma independent a la con-tracta del Comú.

El molí i la molaEl molí del Quart esdevé un servei important de la pobla-ció. El Quart en controla el funcionament i hi esmerçatemps i diners. Obliga els veïns del Quart a moldre al molí.

El manteniment del molí i de la serradora annexarequereix l’atenció del Quart, la qual cosa és motiu dedespesa continuada i de l’establiment de les condicionsd’explotació específiques ressenyades en la taba d’arren-dament.

El 1968 es decideix posar remei a l’estat ruïnós delmolí i el 1970 demana al Consell General una compensa-ció econòmica abans de procedir al seu enderrocament.

Aspectes econòmicsMancat crònicament de recursos, el Quart d’Andorra la Vella decideix el 1929 de taxar i “fer reparto” de la rique-sa comercial, industrial i territorial per millorar la situació.

El sector agrícola i ramaderEl Quart intervé indirectament en l’activitat agrícola mit-jançant la defensa de la terra, servint-se de censals dels“rebaixants” i d’adjudicacions. L’any 1846 promulga un

156


manament en el qual convoca els que volen terres dedefensa. El Quart d’Andorra la Vella intervé en la vendai en la tala d’arbres mitjançant comissions, les quals s’en-carreguen de marcar els arbres (1910, 1923...). La vendad’arbres suposa una altra font de recursos per al Quart.

El sector comercialEl segle xix i a inicis del segle xx el comerç és una activi-tat puntual –fora de la lligada amb el bestiar–. Els dosquarts i el Comú d’Andorra es veuen obligats a facilitaralguns serveis de caràcter públic –i de primera necessitat–com ara la carnisseria, la fleca, l’hostal, la tenda (despatxde mercaderies) i la taverna.

L’any 1886 el Quart estudia fer un mercat públic. ElConsell del Quart es desplaça per mirar un solar per almercat i tirar els plans convenients entre les cases Calveti Guillemó. Fruit d’aquesta gestió és el decret que fixa 40pams per al mercat i que, entre les goteres, quedi el callís.L’inici de l’obra marca un conflicte entre els quarts d’An-dorra la Vella i de les Escaldes-Engordany. Un pactenotarial entre el Quart d’Andorra la Vella i Casa Guille-mó facilita la construcció. El febrer de 1888 el mercat repla llicència del Quart per funcionar.

Aspectes territorialsEl 9 de maig de 1946 el Quart comissiona Pere Calvet iEsteve Dolsa per revisar el cadastre fet a principis de segle.

El pont i les palanquesEl Quart d’Andorra la Vella dedica diners, temps i mana“manobres” per al manteniment de la palanca i del pontque són objecte de providències per adobar-los. El Quartha d’esmerçar recursos per a la palanca i per al pont elsanys 1810 i 1811; el 1812 mana fer visura pels mestres decases de la Seu d’Urgell; el 1846 ha de refer la palanca iel 1847 el pont; el 1856 han “d’apariar-se” palanca i pont

a causa de l’aiguat; el 1868 compra peces dels caps delpont; els anys 1883 i 1893 el Quart nomena comissionsper reconstruir el pont i altres comissions per cercar elsdiners per a la fusta; el 1896 ha de fer reparacions i l’any1898 demanen cercar recursos per fer el necessari peradobar les fustes trencades; el 1902 ha de tornar a repa-rar el pont; el 1906 mana acabar el gravat de sota, calar icollar la pilastra i procurar-se roures; el 1907 ha de repa-rar les baranes i el necessari; el 1908 ha de refer el pontja que es constata l’enfonsament i esdevé intransitable. El1910 atorga l’obra del pont, nomena una comissió devigilància i demana ajuda al Comú d’Andorra i al Con-sell General. El 1912 constata el mal estat del pont, acor-da fer obres i cercar el material per evitar possiblesdesgràcies.

La palanca de Santa Coloma és objecte de resolu-cions del Quart: el 13 d’agost de 1806, el Consell deQuart acorda castigar als que no acaten el manament perfer la palanca.

Camins i carrersEl manteniment dels camins, competència del Quart, ésuna necessitat permanent els anys 1951, 1960, 1963,1965 i 1966; l’any 1969 mana fer voreres i el 1971 acor-da empedrar l’antic carrer Major.

L’acceptació de carrers és una cosa habitual unida alcreixement d’Andorra. El 1966 accepta el lliuramentd’uns carrers per part de Casa Rebés, cosa que agraeix. El1969 pacta el lliurament dels carrers de Prada Ramon. El1970 demana a Gil Torres el lliurament dels carrers de laurbanització de la Closa. El 1972 accepta el carrer deJosep Babot d’Escaldes, l’avinguda Meritxell amb el càm-ping de l’Emprivat i el carrer paral·lel. El 1972 accepta elcarrer Consuegra.

El 1968 mana mantenir transitables els camins del’Obac.


157

CarreteraLa substitució progressiva de camins per la carretera i percarrers, i la construcció de noves vies de comunicació iplaces, esdevé una ocupació prioritària del Quart.

El 1966 el Comú gestiona amb el Consell General laconstrucció d’una carretera des de la palanca de SantaColoma fins a Escaldes (a Andorra ha estat feta per particulars i el Quart de les Escaldes-Engordany hi estàd’acord).

El 1968 arriba a un acord amb els veïns per construirla carretera fins a les escoles de Santa Coloma. El 1973aprova el projecte de la carretera des del pont Casadet al’avinguda Meritxell. El 1977 acorda continuar el carrerPrat de la Creu fins a la baixada del Molí.

El 1973 aprova el pla viari del Consell General, apro-vat també pel Quart de les Escaldes-Engordany.

El mes de novembre de 1975 imprimeix un plànold’Andorra.

La llumL’any 1909 el Quart d’Andorra la Vella accepta la deman-da de Tabacalera Andorrana per produir llum i afegeixque s’ha de demanar de la forma deguda i ha de portarbenefici just i equitatiu. El Quart de les Escaldes-Engor-dany ho decreta l’endemà.

UrbanismeL’any 1952 el Quart encomana a l’enginyer d’obres públi-ques de Lleida, Joan Reguant Monreal, un plànol generalde les clavegueres, el rasant i les voreres. El 1954 aplica elpla de sanejament des de la plaça fins a la font de la Call.El 1955 decideix inspeccionar les boques d’incendi. Dosanys més tard acorda arranjar places i placetes, vigilarl’enllumenat i la neteja. Poc temps després ordena inspec-cionar rètols, vitrines i mobiliari de les voreres.

L’informe sobre l’estat actual del sanejament de laPlaça Rebés i barriada nova dels voltants amb senyala-ment de les possibles solucions, redactat per Joan Reguanta petició del Quart l’any 1957, diu: “El creixement, gaire-bé macromegàlic, d’Andorra la Vella...”.

El mes d’agost de 1960 convoca un concurs interna-cional per dissenyar un avantprojecte de plànol d’urbanis-me. L’any 1962 el Quart contracta un assessor tècnic.L’any 1972 nomena una comissió per estudiar projectesurbanístics amb una comissió del Quart de les Escaldes-Engordany i la junta d’obres del Consell General.

L’aigua i els aiguatsLa necessitat de conduir aigua apareix sovint en els acordsdel Quart. Reparteix, el 1878, la despesa per a la cons-trucció d’ampits al “capagual de la secla” del molí i del riu.

Una altra actuació de les autoritats del Quart i delComú amb els veïns d’Andorra la Vella és constituir unaSocietat del rec (1882).

Quart de Santa Coloma?El Consell del Quart d’Andorra la Vella decideix sancio-nar els infractors per protegir la palanca de Santa Colomal’any 1806 i afegeix que sancionar és una petició del“Quart de Santa Coloma”.

El conseller major de Canillo, Josep Areny, actuantde síndic per absència dels titulars, comunica, l’any 1883,al Comú d’Andorra que, per satisfer les demandes deSanta Coloma, admet un membre de dit “Quart” i, perdonar igualtat a cada grup de quarts, cal admetre unmembre nou de les Escaldes-Engordany. El Comú tindrà12 membres en lloc dels 10 acostumats. El Comú reconeixla nova composició l’endemà.

158


El Quart de les Escaldes-Engordany

Consell del QuartTant el Consell del Quart de les Escaldes-Engordanycom el Quart d’Andorra la Vella centren part de la sevaactuació en la recerca de recursos.

El novembre de 1800 el Quart, minvat de recursos,elabora els “memorials” –o inventari dels deutes i deu-tors–. El “memorial” d’Escaldes, lliurat al llevador, pre-senta un valor de 35 lliures, 8 sous i 10 diners i el “memo-rial” d’Engordany presenta un valor de 27 lliures, 3 sous i4 diners i es lliura al llevador corresponent.

El cobrament està condicionat per la pena de cot delQuart. El mateix dia –7 de novembre de 1800– rep elscomptes dels llevadors de l’any anterior.

Les funcions del QuartEs poden assenyalar, entre d’altres, les següents:

• Apressar el cobrament dels deutors.

• Rebre els comptes dels llevadors.

• Tractar del “necessari” per al Quart, una expressióque, juntament amb “aclarir afers”, “aclarir pendèn-cies, “convenient” i “convenient per a la bona admi-nistració” es troba reflectida en el llibre d’actes de ditQuart.

La reunió de poble amb el Consell del Quart defebrer de 1877 decideix exercir una competència pròpia iafegir membres per al “bon govern i administració”. ElConsell del Quart queda constituït pel cònsol GuillemSanturé, el conseller Macià Maestre, els consellers gene-rals Josep Berges i Anton Calva, els consellers de ComúAnton Tomàs, Francesc Fiter i Joan Santuré i pels mem-bres del Quart Joan Albós, Ventura Aldosa, Anton Aleix,Ventura Aleix, Ventura Babot, Narcís Bacó, Ventura

Calva, Anton Maestre Pla, Francesc Pla, Joan Pla Major,Ventura Riberaygua, Francesc Serqueda, Ventura Tomàs(a) Rogetó hereu i el secretari Pere Santoré.

El 5 de gener de 1886, el Quart decideix afegir mem-bres per dos anys: Anton Calva, Joan Santuré, SalvadorFiter; i Anton Pla i Anton Tomàs, que repeteixen.

El mecanisme de nomenament, d’elecció i de substi-tució de membres del Quart es troba reflectit en el nome-nament de Pere Martí (a) Mandicó el gener de 1916 quesubstitueix Josep Berges (a) Sucarana. El Consell delQuart nomena, segons el costum, membres del Quart querepresenten les cases de la seva demarcació.

Les peculiars tradicions dels quarts de la parròquiad’Andorra es veuen en el certificat, de 23 d’octubre de1927, del Quart de les Escaldes-Engordany en el quals’afirma que el cònsol del Comú sempre ha ocupat elcàrrec de president del Quart.

Fotografia: Quart d’Engordany.Autor: Josep Alsina Martí. Fons Alsina Martí.


159

La manca crònica de diners, que cal esmerçar enaspectes com l’ensenyament o la sanitat, l’obliga a recórrera l’actuació dels particulars.

Una mostra de la manca de recursos és la decisió delComú de 14 de setembre de 1851 de vendre la molacomunal que hi ha al Quart de les Escaldes-Engordany.

L’any 1870 són habituals les reunions que tenen coma objectiu “arreglar els afers del Quart que han de pagar ique no poden cobrar dels particulars”.

Entre les funcions bàsiques del Consell del Quart hiha la de garantir el subministrament dels productes deprimera necessitat. Així, a inicis de 1939, dóna suport a lapolítica del Consell General, que ha negociat amb elgovern espanyol de Burgos, i recorre, entre els dies 1 i 8 degener, al subministrament de la cnt-ait-fai de la Seud’Urgell per assolir l’objectiu institucional.

El Quart nomena comissions en les quals hi ha repre-sentació d’Engordany i les Escaldes. La personalitat deles Escaldes i Engordany ja està recollida a nivell històricamb la signatura de la Concòrdia de 17 de febrer de l’any1726 entre el poble d’Engordany i el lloc de Caldes –fetque denota la importància dels dos llocs, en especiald’Engordany–.

La decisió del Quart de març de 1970 de suprimir eltaulell d’edictes, situat vora el pont vell d’Engordany, aca-ba amb un dels costums més arrelats.

Casa del QuartLa casa del Quart és el símbol emblemàtic del Quart coma institució. Aquest fet condiciona la política del Quart,dificultada al seu torn, a més, per la manca de diners.

Una mostra de les dificultats econòmiques del Quartde les Escaldes-Engordany es palesa en la reunió de 4 de febrer de 1827 de la junta de la Universitat –Quart ipoble menut– per acordar la venda de la casa pròpia de laUniversitat i poble de les Escaldes, “dita del Quart”.

Però la necessitat d’una casa del Quart es planteja el1873 en prendre’s la decisió de fer-ne una i s’acorda ven-dre prats per fer-ne diners. L’any 1933, amb una subs-cripció pública, es restaura la casa del Quart, que a poc apoc és ocupada per classes i aules que el Quart cedeix pergarantir l’ensenyament.

El 1970 les dependències del Quart s’instal·len a l’avinguda copríncep De Gaulle. La casa vella del Quartés enderrocada el 1975 per facilitar l’accés al camí de laPeletera.

Gestió del territoriLa decisió de 1932 del Comú d’Andorra de cedir els ca-mins als quarts d’Andorra la Vella i de les Escaldes-Engordany i la del Consell General de 1952, per la qualels camins veïnals són competència local, obliguen elsquarts a tenir cura dels camins –i per extensiu de les carre-teres–.

La comunicació viària entre les Escaldes i Engordanyés present com a objectiu immediat. El Quart decideix el1960 de fer una carretera des del pont nou fins a la CreuBlanca [futura avinguda copríncep De Gaulle].

UrbanismeL’any 1952 el Quart acorda elaborar un plànol d’urbanit-zació de les Escaldes i Engordany. El 1965 el creixementreal i previsible de les Escaldes-Engordany obliga elQuart a establir unes normes mínimes de construcció.

La població (1929-1978)La població del Principat d’Andorra és comptada sis-temàticament a partir del 1947 pel Servei d’Ordre i a par-tir del 1975 pels comuns i els quarts d’Andorra la Vella ide les Escaldes-Engordany.

El creixement és important i significatiu a la parrò-quia d’Andorra. Els quarts remarquen aquest creixement

160


i el 1968 el Quart d’Andorra la Vella decideix fer un censde la població. A continuació indiquem el notable aug-ment de la població, a partir de les reduïdes xifres de finaldel cinquè decenni fins al 1978.

Població Població PoblacióAndorra Escaldes- Principat

Any la Vella Engordany d’Andorra

1947 1.035 1.315 5.3851950 1.280 1.586 6.1761960 2.463 2.314 8.3921970 7.664 5.619 19.5451978 12.049 8.426 30.066

El Comú de la parròquia d’AndorraEn el llibre d’actes comunals del segle xix es reflecteixenalgunes de les competències. Per exemple, en la sessió del13 de gener de 1830, es procedeix a llogar la guàrdiacomuna.

El Comú, representant de la parròquia, s’articulaentorn del Consell de Comú, format per membres o con-sellers comunals. Existeix una Junta de prohoms que, deforma puntual, substitueix el Consell de Comú.

Entre les competències comunals cal destacar lessegüents:

• Acceptar jubilacions dels membres del Comú i les persones que han d’ocupar un càrrec comunal.

• Aprovació, ratificació i abolició de les ordinacionsd’àmbit parroquial.

• Contribuir al present eclesiàstic anyal que varia de 4 a 5 pernils i 2 capons.

• Establir “manobres”, prestacions laborals dels caps de casa, per a alguna obra comunal.

• Imposició del cot de la parròquia.

• Llogar boïgues, herbes comunals, prats i terres de laparròquia.

• Nomenar cònsols, capità, deseners, manadors, se-cretari i comissionats.

• Nomenar banders i “mostafans” (mostassàs).

• Nomenar particulars per completar el consell parro-quial.

• Procedir a llogar els hostals, la fleca i la taverna,els quals havien de vendre pa i vi bo i rebedor; els“mostafans” (mostassàs) en controlen la qualitat i elpreu, que venen determinats pel Consell General.

• Rebre els comptes del receptor de l’església i canviarles priores, nomenaments que es fan fins a l’any 1906.

• Subhastar la carnisseria.

El ComúEl Comú d’Andorra, en el decurs del temps, cedeix poderals quarts de forma gradual, els quals arriben a gaudir d’una gran autonomia.

L’any 1930 el Comú cedeix la gestió dels camins alsquarts i ordena a cada quart que nomeni un caixer peradministrar els diners del repartiment, que no aniran a lacaixa comuna.

El 1931, el Comú acorda llogar un manador per a ca-da quart i, en cas de no trobar-ne, se’n nomenaran dos.

El Comú recorda al síndic, el 2 d’octubre de 1932,que un permís ha d’ésser presentat en primer lloc alQuart, després al Comú i finalment al Consell General.

El 1932 el Comú acorda que els diners no s’ingressina la caixa comuna i que cada quart administri els seusingressos i nomeni el seu caixer. Dos anys acorda que elsingressos de les tales comunals es donin equitativamententre els dos quarts, que en poden disposar segons les


161

necessitats; un altre any, el 1935, sobre el repartiment delque cobren de la societat “La Maderera Andorrana”.

El Comú, per solucionar el conflicte endèmic (estudi,Casa Comuna, etc.) entre els quarts, proposa el 16 denovembre de 1930 fer unes bases per fusionar els quarts enun sol Comú. Els quarts d’Andorra la Vella (el dia 10 degener de 1931) i el de les Escaldes-Engordany (el dia 23de novembre de 1930) reben amb satisfacció la propostai la proposen al poble.

El Comú segueix aquesta política a partir de llavors:els ingressos o les compres es fan per igual –el 1935 escompra una romana per a l’escorxador d’Andorra la Vellai una altra per a les Escaldes-Engordany–.

L’any 1918 una comissió del Quart d’Andorra laVella palesa davant el síndic que la construcció d’unacomuna a la Casa de la Vall no pot anar en detriment delsdrets del Quart, ja que es fa al llenyer utilitzat pel Quart.

El Comú, per aclarir divergències, envia als quarts, el22 de juliol de 1936, unes propostes sobre administraciói govern que preveuen:

1. La revisió de creus de terme.

2. La revisió de creus de cultius i “rebaixants”.

3. El Comú serva els ingressos de la nova memòria,dels “cortons” i altres. Es fa càrrec de les despeses delpresent del bisbe, del llot del Consell General, de lesdespeses de l’església, del redre i de la dotació delbatlle episcopal. El sobrant o el dèficit es repartiràentre els dos quarts.

4. El Comú donarà 1.500 pessetes per a l’escorxadord’Andorra la Vella i unes altres 1.500 per al rellotgede les Escaldes.

5. L’escorxador i les carnisseries depenen dels quartsrespectius.

6. El Quart de les Escaldes-Engordany renuncia a laCasa Comuna, la qual manté una sala per a les ses-sions del Comú.

7. Els quarts renuncien als cementiris de l’altre Quart.

8. El quarts poden cedir fusta previ acord del Comú.

9. Els quarts tenen autonomia impositiva.

10. El fons comunal es reparteix entre els quarts deforma igual.

11. Els quarts no poden afegir altres clàusules contrà-ries ni contradictòries.

A partir de 1936, el Comú transfereix els ingressos oles pèrdues dels béns comunals als quarts. Important és el Consell extraordinari de Comú del dia 4 d’octubre de1938 en el qual es reserven els pagaments generals–carretera, culte del clergat, despeses del Consell deComú, dotació del batlle episcopal i dotació del secretari,llot del Consell General, pagaments eclesiàstics, quèstia,redre i sou del campaner– i cedeix la resta als quarts.

Les competències comunals es reflecteixen el 1939 enl’establiment del preu de la “manobra” en 12 pessetes; el1942 en abonar 500 pessetes/any als sagristans de laparròquia i 25 pessetes als manadors d’Andorra la Vella,d’Engordany, de les Escaldes i de Santa Coloma.

Anys després, el 1971, cedeix els dos banders, un acada Quart.

El 1969 Sindicatura recorda que el Comú és compe-tent per revisar creus de terme i emprius.

Fent-se ressò del creixement demogràfic de la vallcentral d’Andorra, el mateix any 1969, el Comú d’Andor-ra decideix fer un plànol topogràfic des del riu Valira delNord a la carretera de la Comella per establir la líniadivisòria dels quarts d’Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.

162


Els límits del territoriLa revisió de les delimitacions amb les parròquies veïnesés reiterada i present durant els segles xix i xx. La deli-mitació amb la parròquia d’Encamp és l’objectiu comunalde l’any 1840. L’any 1900 revisa les creus amb Encamp, laMassana i Sant Julià de Lòria.

La delimitació del territori comunal amb la parròquiade Sant Julià de Lòria –motiu de polèmica fins a l’actua-litat– és present els anys 1814 i 1895.

El 20 d’octubre de 1938 mor el guàrdia mòbil F.René Jones a la sortida del pont de la Margineda, la qualcosa serveix de base per delimitar la parròquia d’Andorraamb la de Sant Julià de Lòria, ja que el rector d’Andorrala Vella va prestar el servei eclesiàstic.

Aspectes socialsLes competències comunals es palesen en els arrenda-ments de tendes i hostals, els quals responen a una neces-sitat (acords de 1840 i de 1866).

La carnisseriaEl 1828, el Comú d’Andorra lloga les dues carnisseries–la del Quart d’Andorra la Vella i la del Quart de lesEscaldes-Engordany–.

L’any 1874 la carnisseria no es lloga a causa del preu,segons l’acta comunal. El Comú declara la lliure venda decarn durant sis mesos.

A finals de segle, l’any 1897, el Comú constata unaaltra vegada que no hi ha postor a la subhasta. Aquest fetes repeteix el 1906, per la qual cosa declara lliure la venda, en funció de la taba, en no haver-hi postors. El1922 torna a declarar lliure la venda del bestiar de llana al Quart d’Andorra la Vella per les mateixes circumstàn-cies, no així a les Escaldes-Engordany, on sí que es llogala carnisseria.

El Quart d’Andorra la Vella s’adreça al Comú, l’any1898, i li manifesta que cal fer complir la taba de la car-nisseria ja que es ven ovella prenyada en lloc de moltó, alpreu d’aquest darrer.

La flecaEl lloguer de fleques, als voltants del mes d’agost, és unaactivitat constant del Comú. Aquestes han de vendre el pasegons el preu del Consell General sota el control dels“mostafans” (mostassàs).

L’hostalEl Comú lloga l’hostal el mes d’agost de cada any i encontrola el funcionament. Es lloguen els hostals de laparròquia: un al Quart d’Andorra la Vella i un altre alQuart de les Escaldes-Engordany. Afegeix, l’any 1801,que els forasters “a fer drap” –teixidors– no estan obligatsa viure a l’hostal.

El Comú associa l’hostal i la tenda en el moment dellogar-los l’any 1839.

L’any 1913 no hi ha postors –fet que es repeteix el1915– i el Comú ho taxa de la següent manera:

Quart d’Andorra la Vella Quart d’Escaldes-Engordany

Joan Arajol 35 Pta. Joan Serra 65 Pta.Josep Coma 18 Pta. Felisia 10 Pta.Joan Torra 30 Pta. Manuel Guitart 20 Pta.Miquel Montanya 25 Pta. Jules Font 15 Pta.Josep Soldevila 20 Pta. Miquel Espel 10 Pta.Josep Codina 18 Pta. Anna Roger 5 Pta.Pere Areny 10 Pta. Josep Casals 10 Pta.Anton Montanya 15 Pta. Josep Palacin 15 Pta.Joaquim Montanya 10 Pta. Anton Font 15 Pta.Anton Escudé 10 Pta. Francesc Pla 15 Pta.


163

Comunicacions, serveis i urbanismeL’any 1898 el Comú d’Andorra subvenciona amb 40 pes-setes els veïns de Santa Coloma per construir la palanca.

El manteniment del pont d’Andorra la Vella obligaal Comú, el 1906, a sancionar amb 8 pessetes a qui passiamb carro amb parell, carros i carretes carregades. Aquestfet es repeteix el 1917 quan es renova la prohibició, perpart del Quart d’Andorra la Vella, que imposa sancionsde 8 pessetes si és de dia i de 16 pessetes si és de nit.Finalment, l’any 1924 se subhasta la despulla del pont is’estableix una quota per als carros que passin el pontd’Andorra la Vella.

El Comú, que serva algunes competències de caràctergeneral –ja molt desdibuixades des de l’àmplia autonomiaadministrativa atorgada el 1935 als quarts–, decideixcomprar el terreny per fer un forn crematori d’abastnacional i demana a cada quart l’aportació de 25.000 pes-setes el 1961.

La carreteraL’any 1903 el Comú fa el repartiment per construir lacarretera, a demanda del Consell General. La parròquiad’Andorra haurà de pagar 2.245,25 pessetes. L’any 1908el Quart d’Andorra la Vella acorda que la comissió encar-regada de regular les canes dels terrenys per al reparti-ment de la carretera ha d’ésser nomenada pel Comú jaque afecta al Quart de les Escaldes-Engordany. El Comúho farà el 9 de novembre de 1908.

La llumL’any 1913 el Comú signa el conveni amb TabacaleraAndorrana per posar llum de la Margineda al barri. L’any1914 el Comú gestiona posar llum pública a cada quart(15 llums per quart).

El Consell General

El Decret número 66 del Consell General de data 12 dejuny de 1935 palesa la intervenció en la relació dels quartsde la parròquia d’Andorra. S’hi estableix que cada quartadministrarà el seu terme i s’assenyala:

1. L’administració del bosc i de les “peixenes” seràcompetència del Comú.

2. Els ingressos comunals es destinaran a les despesesgenerals. Els beneficis es repartiran entre els quartsa parts iguals.

3. El Comú dóna a cada quart 1.650 pessetes queAndorra la Vella destinarà a l’escorxador i les Escal-des-Engordany al rellotge.

4. La divisió administrativa i la servitud resta propietatdel Comú.

5. L’ensenyament serà competència de cada quart.

6. Es mana que es passi a “sisell”.

7. Les qüestions no tractades seguiran el costum.

En el decurs històric, les friccions se succeeixen entreels dos quarts. Així, l’any 1940, els delegats permanentsratifiquen el decret del Consell General que impedeix alComú taxar els hotels segons les ordinacions comunals de1939.

UrbanismeEl 24 de desembre de 1914 el Consell General recorda alscomuns l’obligació de fer un cadastre de finques rústi-ques, un padral de bestiar i una relació dels establimentsindustrials i comercials segons les ordinacions de 1912.

164


Els fets políticsLa presència de consellers comunals dels dos quarts ésobligatòria per poder fer sessió de Comú. L’absència delsconsellers comunals del Quart de les Escaldes-Engor-dany, el 2 de juny de 1865 i el 2 de juliol de 1865, impe-deix la celebració de la reunió de Comú. Aquest fet esrepeteix els dies 2 de juny, 2 de juliol i 21 d’agost de 1865–moments polítics delicats en qüestionar-se la represen-tativitat de les institucions que comportaran la NovaReforma de 1866– per no assistir representació de lesEscaldes-Engordany.

El Comú d’Andorra, en la sessió de 21 d’abril de1886 presidida pel síndic, manifesta que cal respectar elsdrets i privilegis dels coprínceps, del Consell General i delsíndic, que cal progressar, però no perjudicar la inde-pendència.

El Quart d’Andorra la Vella, en la sessió extraordinà-ria del 15 de maig de 1899, acusa la recepció d’un ofici de la reunió de cònsols sobre el padral de bestiar que cal fer.

Un altre conflicte es produeix el 3 de gener de 1953davant el desacord dels consellers generals de la parròquiad’Andorra en nomenar un candidat a la sisena (propostade sis candidats) de batlle episcopal –el Quart d’Andorrala Vella valora el vot personal de cada conseller general (tédos consellers generals) i el Quart de les Escaldes s’hioposa (té un sol conseller general, l’altre és vacant) idefensa el vot per quart–.

Un altre motiu d’enfrontament és el canvi de segelldel Comú d’Andorra, que el cònsol modifica el 1955posant Comú d’Andorra. El 1955 el Quart d’Andorra laVella demana al síndic general una còpia de la sol·licituddel Quart de les Escaldes-Engordany referent al canvi desegell del Comú. Les Escaldes-Engordany manifesta elseu malestar per les referències del segell sobre el Comúd’Andorra. El 1971 demana el concurs de l’advocat MarcVila per fer consultes.

Eleccions i sistema electoralUn dels temes més conflictius són les eleccions; la formade dur-les a terme, conjuntament o separadament,enfronta els consells dels dos quarts, els quals presenten eltema a les sessions del Comú.

Així, el Comú d’Andorra decideix el 1883 que sigui elsíndic general qui decideixi el sistema de dur-les a terme,tot assenyalant que sempre s’han fet separadament menysels anys de la revolució. El síndic Francesc Duran recor-darà que la norma electoral de la Nova Reforma de 1866indica que hi ha d’haver una sola presidència.

El Quart d’Andorra la Vella, reunit en la sessió deldia 7 de desembre de 1883, ressenya que és una qüestió oun dubte per a aquells que ignoren les lleis. Afirma queestà clar en l’article 5 de la Nova Reforma i, després derecordar que la parròquia d’Andorra està dividida en elsdos quarts d’Andorra la Vella-Santa Coloma i de lesEscaldes-Engordany, extreu les següents conclusions:

– que no correspon al Comú debatre aquestes qües-tions, que el Quart d’Andorra la Vella dóna pernul·les i no exposades les pretensions, i

– que el Quart innovador s’ha d’adreçar a l’altre Quartque pot o no acceptar.

El dia 13 del mateix mes, el Quart nomena unacomissió, formada pel cònsol major, Antoni Maestre, i perAnton Armengol, Francesc Cerqueda i Anton Dalleres,per tal de defensar la resolució davant el Consell Generali els coprínceps.

El dia 20 de desembre del mateix any, el ConsellGeneral decreta el següent:

– Els membres del Comú i altres persones tenen dretd’estar a la presidència i han de fer l’escrutini de totsels vots reunits en una i altra meses de les eleccionsdel dia 12 de desembre de 1883.


165

– En el supòsit que Santa Coloma formi quart, aques-ta ha de tenir un representant.

– Escollir solament dos consellers generals.

Els representants del Quart de les Escaldes-Engor-dany protesten en la sessió de Comú (15 de desembre de 1887) per haver de fer les eleccions de l’any 1887 de for-ma separada. El delegat permanent episcopal comunica eldia 10 del mateix mes que es poden fer conjuntament.

El Consell de Quart de les Escaldes-Engordany s’adreça al Consell General ja que els electors no pogue-ren votar el dia 12 a Andorra la Vella –població principalde la parròquia–. El Consell General fa saber el dia 21que s’han de celebrar eleccions a les Escaldes-Engordanysegons les normes establertes, és a dir separadament, finsa la disposició definitiva dels coprínceps.

El Comú, en la seva sessió del dia 8 de desembre de1889, acorda fer les eleccions en una sola mesa (a Andor-ra). Les eleccions de 1891 es faran de la mateixa maneraper acord dels quarts.

El 1899 el Quart d’Andorra la Vella assenyala, en elllibre d’actes, que les eleccions es faran per separat, fet quees constata en el mateix llibre els anys 1901, 1903, 1905,1907 i 1911.

Vers la nova parròquiaLa importància de l’església en la vida civil andorrana espalesa en el procés de la divisió parroquial de la parròquiad’Andorra. El 8 de febrer de 1925 el Quart de les Escal-des-Engordany demana al Bisbat d’Urgell un vicari inde-pendent del rector d’Andorra la Vella. L’any 1974 elmossèn de les Escaldes-Engordany s’encarrega del regis-tre eclesiàstic, el qual té funcions de registre civil, separatdel d’Andorra la Vella.

El 5 d’agost de 1966 el Comú d’Andorra i els dosquarts continuen gestionant l’augment de la quantitat de

consellers generals de la parròquia. El 24 d’abril de 1967demanen al Consell General, sobre la base de la necessà-ria adaptació políticoadministrativa, la representació de laparròquia que té més població i genera més riquesa pertrametre als veguers i als delegats permanents. El síndicgeneral comunica al Comú el 5 de juny del mateix anyque els consellers generals de les altres parròquies s’opo-sen a qualsevol modificació. El Comú decideix presentarun recurs davant els delegats permanents –el 19 de juny de1967– i informar el poble.

El delegats permanents publiquen l’Acord de 16 d’agost de 1968 pel qual la parròquia d’Andorra té vuit consellers generals –el doble que les altres parròquies–.

El dia 30 d’octubre de 1968 el Consell General acor-da convocar una “assemblea magna” sobre la representati-vitat dels quarts d’Andorra la Vella i les Escaldes-Engor-dany per a l’11 de novembre. El Quart d’Andorra la Vellaconvoca una reunió de poble el 8 de novembre de 1968,en la qual es decideix anar a l’assemblea magna i mani-festar l’adhesió al Decret dels delegats permanents senseentrar en diàleg i polèmica.

El 1969 el Comú d’Andorra s’adreça novament alsdelegats permanents per solucionar la representativitat.El 1973 fa una nova demanda. El 1976 insisteix. Final-ment el 14 de febrer de 1977 demana “als MM. II. Srs.Consellers Generals que deixin d’assistir a les sessions delM. I. Consell General fins i tant no sigui definitivamentresolt aquest problema de major representativitat”. ElConsell General sanciona els consellers generals de laparròquia d’Andorra amb el cot i recot de la terra. Lacelebració del Consell General el dia 5 d’abril de 1977sense representació de la parròquia d’Andorra mou alComú a presentar un recurs en queixa davant els delegatspermanents.

Una reunió de parròquia del dia 15 d’abril de 1977ratifica els acords i gestions comunals i ensems demana

166


una reforma institucional. Les gestions continuen: reunióa Sallagosa el 29 d’abril amb els delegats permanents –enla qual s’acorda doblar els consellers generals de la parrò-quia d’Andorra i reformar les institucions elegides persufragi universal–; entrevistes amb el delegat permanentepiscopal el 24 de maig i amb el delegat permanentfrancès el 25 de maig; consells de Comú el 24 de maig, el26 de maig i el 7 de juny; reunió de parròquia –amb lapresència de 350 ciutadans– el mateix dia.

El 8 de juny de 1977 els delegats permanents de-creten el doblament de la representativitat de la parrò-quia d’Andorra. El dia 9 el Comú demana als conse-llers generals que assisteixin a les sessions del ConsellGeneral.

Els delegats permanents publiquen en el Decret 78-9 de 14 de juny de 1978 la separació dels quarts d’Andor-ra la Vella i les Escaldes-Engordany, culminació d’unavella aspiració i d’un llarg procés iniciat a la dècada delsanys 30.

Un dia abans, el 13 de juny de 1978, el Bisbat d’Ur-gell erigeix la parròquia de les Escaldes-Engordany sotal’advocació de Sant Pere Màrtir.

El 21 de juliol de 1978 se celebren eleccions per pro-veir els dos càrrecs de consellers generals de la parròquiad’Andorra.

El dia 16 de juny de 1978 el Consell de quart d’An-dorra la Vella, en sessió extraordinària, clausura el llibred’actes número 5, pàgina 240, a causa del Decret de divi-sió de la parròquia d’Andorra.

Relacions entre els quarts d’Andorra la Vella i de les Escaldes-EngordanyEls enfrontaments i les rivalitats entre els quarts d’Andor-ra la Vella i les Escaldes-Engordany (autoritats i habi-tants) s’havien fet palesos durant el decurs històric, fetsque, d’altra banda, són propis d’un veïnatge.

Una mostra d’això és la comissió que el Quart de lesEscaldes-Engordany crea el 1859 per “aclarir disputes”amb el Quart d’Andorra la Vella.

La rivalitat es palesa en la delimitació del terreny,quan el Comú d’Andorra mana crear comissions per deli-mitar les creus dels quarts el febrer de 1910 i, l’any 1911,mana als presidents dels quarts delimitar terrenys. Lesrevisions de creus entre els quarts se succeeixen: l’any1936, etc. El 1937 el Consell General hi participa amb elDecret del 10 de març.

El Comú mana delimitar els termes dels quarts, laqual cosa obliga a consultar els arxius. La comissió noarriba a cap acord segons l’acta del 14 d’abril de 1941 delQuart de les Escaldes-Engordany.

El problema dels límits reapareix, a l’inici de l’esclateconòmic i demogràfic, el setembre de 1961 quan elQuart de les Escaldes-Engordany fa marcar els límits a lazona del Roc de Sant Jaume. El Quart d’Andorra la Vella,el 1967, marca el terreny prop de la residència Príncep–zona en litigi amb les Escaldes-Engordany–. El 1968 elQuart d’Andorra la Vella aixeca i protocol·litza acta nota-rial de la creu de trenca sota la carretera de la Comella.

El 1971 els delegats permanents comuniquen lanecessitat de fer les delimitacions entre Andorra la Vellai les Escaldes-Engordany; els plànols estaran fets el 1977.

El Comú tracta, el 23 de març de 1974, la qüestiódels límits, examina la línia divisòria establerta el 1941 iacorda l’establiment d’un límit urbà. El dia 27 de març esmarca la trenca.

El Comú del dia 7 de juny de 1977 acorda completarla trenca entre els quarts.

Una altra mostra de la rivalitat entre els dos quarts esmanifesta el febrer de 1886, quan el Quart de les Escal-des-Engordany justifica la petició de canvi de la “taba dela carnisseria” amb l’obligació de matar bestiar a les Escal-des, ja que hi ha més població.


167

L’any 1951 el Quart d’Andorra la Vella vol solucionarel tema de les clavegueres amb el Quart de les Escaldes-Engordany, la qual cosa requereix l’actuació del síndicgeneral. El 1971 estudia la construcció conjunta de la xarxa de clavegueres i d’una depuradora amb les Escal-des-Engordany. El 1972 el Quart d’Andorra la Vellamana al de les Escaldes-Engordany aturar les obres de lesclavegueres i assenyala el 2 de maig que cal demanar per-mís per actuar en el terme del Quart. El dia 9 autoritza lesobres.

El Comú, l’any 1972, afirma que enquitranar el carrerde la Unió és competència dels dos quarts.

El FenerEl poble del Fener, situat al sud-est d’Andorra la Vella,estava format per les cases següents: Cases, Jepa, Junque-rer, Prat, Traginers, les bordes del Tura i de Ramon i l’es-glésia de Sant Pelegrí, amb un total d’uns 50 habitants. El16 d’abril de 1865 un temporal i l’esllavissada procedentde Prat Primer fa que es precipiti al riu Valira i desapare-gui completament.

El setembre de 1811 el Quart de les Escaldes-Engor-dany activa el cobrament de les culties del Fener, fet que comporta l’exercici de competència en la seva demar-cació.

La delimitació urbana –fruit de la divisió administra-tiva– incorpora un nou conflicte: la pertinença del Fenera un dels quarts.

Aquest afer es planteja durant les eleccions de 1937:el fet d’incloure els electors del Fener al cens del Quartd’Andorra la Vella o al del Quart de les Escaldes-Engor-dany. El dia 24 de setembre la comissió encarregada de ladelimitació assenyala que no ha arribat a cap acord imanifesta la seva impotència. L’any 1941 el Comú noinclou el Fener en el cens electoral ja que el Quart de lesEscaldes-Engordany ha adreçat un recurs al delegats per-

manents sobre el Decret número 365 del Consell Gene-ral del dia 6 de juny de 1941 que atribueix el Fener alQuart d’Andorra la Vella.

El Quart d’Andorra la Vella equipa el Fener: el 1967porta l’aigua i les clavegueres i el 1971 la llum. El litigi s’agreuja amb la qüestió de la pertinença dels veïns. Unproblema que requereix moltes gestions: novembre de1966, juliol de 1969, octubre de 1970 i altres.

3. Les relacions entre els comuns d’Andorra i de les Escaldes-Engordany

El Decret de creació de la parròquia de les Escaldes-Engordany assenyala un temps per delimitar els terrenyscomunals de l’antiga parròquia d’Andorra.

El 12 de desembre de 1978 el Comú d’Andorrademana als delegats permanents una pròrroga dels termi-nis del Decret de 14 de juny de 1978. Els delegats per-manents l’atorguen per a 6 mesos.

El 1982 respon als delegats permanents –arran d’unademanda del Comú de les Escaldes-Engordany– que elterreny ha de continuar proindivís.

No és fins al 14 de juny de 1988 que les parròquiesd’Andorra i les Escaldes-Engordany (i la de Sant Julià de Lòria, que té problemes de límits amb la parròquiad’Andorra) arriben a un conveni sobre el camp de neu isolucionen la qüestió dels límits amb la creació de zonesd’administració única (zau) –figura nova que permetsolucionar el vell problema de la delimitació parroquial– izones indivises que, malgrat ser una divisió puntual, apa-reixen en un futur:

– la zona d’administració única

– la zona de protecció

– la zona de terreny indivís.

168


L’any 1993 els comuns d’Andorra i les Escaldes-Engordany comparteixen la despesa de l’adob del camí deRàmio, ja que és terreny comunal de l’antiga parròquiad’Andorra. Els dos comuns pressuposten una subvenció ala ramaderia, la qual ha esdevingut una activitat econò-mica subsidiària i residual.

L’any següent els arxius de l’antiga parròquia sóntraslladats de l’armari de Casa de la Vall a l’Arxiu Histò-ric Nacional. A l’armari roman una acta i un inventari sig-nats pels cònsols d’Andorra i les Escaldes-Engordany, elssíndics i el ministre de Cultura.

Aquesta nova situació possibilita, el 26 de juny delmateix any, la ratificació del conveni sobre el camp de neude Claror, Perafita i Prat Primer.

L’any 1999 els tres comuns reactiven el projecte d’es-tació de Claror, Perafita i Prat Primer, iniciat el 1987.

Les parròquies d’Andorra i les Escaldes-Engordanycorregeixen i actualitzen els límits territorials, tal i com espalesa en el Conveni de modificació dels límits parro-quials de 16 de gener de 1995.

El 24 de setembre de 1980 els dos comuns envienuna comissió per marcar els límits del bosc, ja que elterreny comunal de la parròquia d’Andorra resta indivísamb Os de Civís, a instància del ministeri d’Agriculturaespanyol.

Unes conclusionsEl costum, la tradició i l’ús (bàsicament orals) serven,sovint, un paper important, la qual cosa implica perdrepart de la informació i ensems matisar el significat de l’es-crit i fer-ne molt difícil la interpretació.

Les atribucions i les funcions dels quarts d’Andorra laVella i de les Escaldes-Engordany són diferents de les delComú d’Andorra, encara que, sovint, les seves funcions sesobreposen, bàsicament en obres i servituds públiques.Algunes de les actuacions dels quarts es poden confondre

amb les del Comú, sigui per manca de recursos, pernecessitat, posem per cas.

L’evolució de la parròquia d’Andorra, per extensió lade les Valls d’Andorra, aboca en la transformació delsquarts d’Andorra la Vella i de les Escaldes-Engordany endues parròquies: la d’Andorra i la de les Escaldes-Engor-dany. Aquest fet no és necessàriament un model a seguiren d’altres parròquies andorranes.

Fonts i bibliografia

“Constitució del Principat d’Andorra”, Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 24, 4 de maig de 1993,pp. 448-458.

Cavero, Pere, “Andorra: evolució del Quart (segles xixi xx)”, a Actas del Congreso Internacional Historia de losPirineos. Cervera, 1988, edita Universidad Nacional deEducación a Distancia, Madrid, 1991, volum II. pp. 375-388.

Cavero, Pere [inèdit], La parròquia d’Andorra la Vella al’edat contemporània.

Ferrer i Altimira, Josep, Aproximació a la històriad’Escaldes-Engordany, edita el Comú d’Escaldes-Engor-dany, Andorra, 1985.

Fiter i Vilajoana, Ricard, Llei comunal andorrana.Noció de comuns i quarts. Disposicions sobre la instituciócomunal regulades pel costum i llei escrita. Legislació de l ’honorable comú de Sant Julià de Lòria, 1900-1978, edital’Honorable Comú de Sant Julià de Lòria, Andorra,1979.

Guillamet, Jordi [inèdit], La parròquia d’Andorra laVella a l’edat mitjana.


169

Mas, David [inèdit], La parròquia d’Andorra la Vella.Els segles xvi , xvii i xviii .

Ulrich, Bonifacio [inèdit], Apuntes sobre los Valles neutrales de Andorra. (Coronel de Infanteria y SargentoMayor de la Plaza de Tarragona, Comisionado Especial en

dichos Valles por el gobierno de S.M. la Reyna desde 1841 a1848), 1852.

Viader, Roland, L’Andorre du ixe au xive siècle. Mon-tagne, féodalité et communautés, Toulouse, Presses Univer-sitaires du Mirail, 2003.

Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

172


Resum: Xavier Sáez, Informe sobre l’economia

andorrana. 2003

La desacceleració que va registrar l’economia mundial desde mitjan any 2000 i al llarg dels exercicis del 2001 i del2002 va iniciar un canvi de tendència amb una certa soli-desa l’any 2003. Tanmateix, aquest moviment de recupe-ració, que, segons la valoració de la majoria dels analistes,va assolir un grau de fermesa apreciable en el decurs del’any en algunes de les principals àrees econòmiques mun-dials –principalment als Estats Units, al Japó i a determi-nats països emergents, en especial la Xina–, va ser moltmés dubtós en el cas del conjunt de la Unió Europea,encara que calgui diferenciar les circumstàncies registra-des als diferents països membres.

Com s’ha dit, dins el context de les economies indus-trialitzades, els Estats Units van registrar la posició mésfavorable en termes d’augment del pib l’any 2003, ja que van assolir un creixement real del 3,1%, cosa que representa una millora de quasi un punt percentual enrelació a l’exercici precedent. Encara més destacable va ser el canvi apreciat en el cas del Japó, ja que va passar de mantenir una taxa negativa de variació del pib l’any2002 (el -0,3%) a un increment real del 2,7% l’exercicisegüent. A això es pot afegir que la taxa de creixementeconòmic del conjunt dels països emergents va ser del6,1%, cosa que va tenir un efecte d’arrossegament sig-nificatiu sobre el moviment de recuperació de l’economiamundial.

En canvi, la Unió Europea va continuar la dinàmicade contracció econòmica seguida els exercicis anteriors i,per al conjunt de països de la Zona Euro, va registrar unacaiguda de cinc dècimes percentuals en la taxa de creixe-ment del pib, de manera que es va situar en un valor de tansols el 0,4%. D’altra banda, aquesta contracció en el ritmede creixement econòmic va ser bastant generalitzada per

a gran part dels estats membres, amb una posició espe-cialment desfavorable dels dos països més importants dela zona, ja que Alemanya va passar a una situació de varia-ció negativa del pib –encara que fos amb un valor de tansols una dècima percentual– i França es va aproximar auna situació d’estancament, amb un creixement entorn al0,4%.

Malgrat les condicions predominants a la Zona Eurode manca de dinamisme com a pauta general, l’altre paísveí del Principat, Espanya, va tenir un comportamentsensiblement més favorable que el conjunt i, fins i tot,l’any 2003 va millorar en quatre dècimes percentuals lataxa de creixement de l’exercici anterior, assolint un valordel 2,4%. Tot i que es tracta d’una taxa no massa expan-siva, en tot cas respon a unes condicions sensiblementmillors que el conjunt de la Zona Euro, que, com s’ha vist,únicament va créixer un 0,4%. D’altra banda, és interes-sant assenyalar que l’evolució del consum privat als dosestats veïns –variable que pot resultar més rellevant per al’economia andorrana– va seguir una marxa comparativa-ment favorable, ja que va augmentar significativament perdamunt de la taxa global de creixement en ambdós països,un 1,7% a França i un 3% a Espanya.

Aquest fet es pot considerar que constitueix un factorrelativament favorable, malgrat les condicions generalsd’escàs dinamisme que van afectar el conjunt del contexteuropeu durant el 2003, en la mesura que l’oferta turís-tica del Principat –motor principal del conjunt de la baseeconòmica del país– s’adreça fonamentalment als deman-dants dels dos estats veïns. Tanmateix, malgrat la relativacontinuïtat de la dinàmica creixent seguida pel consumprivat en aquests països en l’exercici de referència, elsprincipals indicadors disponibles permeten deduir que lademanda turística d’aquests mercats adreçada al conjuntdel sector turístic del Principat també es va ressentir coma conseqüència del context desfavorable general.


173

Tot i això, algunes de les variables més representativesde la marxa de l’activitat econòmica general van mantenirun ritme de creixement força significatiu, que una inter-pretació global del conjunt de la informació disponiblepermet inferir que es va recolzar en bona mesura en lademanda interna. Així, el nombre de treballadors afiliatsa la seguretat social, que constitueix un bon indicador desíntesi de la marxa general de l’activitat productiva, vaaugmentar un 4,9% durant el 2003, percentatge superioren més d’un punt percentual al que va assolir aquestmateix indicador l’any anterior i certament força elevat encomparació amb la creació d’ocupació que van registrarels països de l’entorn europeu.

Un percentatge idèntic de creixement va experimen-tar també durant l’any 2003 el nombre d’unitats empre-sarials actives al país, valor que supera significativament elque es va assolir l’any anterior. El fet d’haver canviat elcriteri de classificació sectorial, des de començaments del2003, en totes les estadístiques procedents de la CaixaAndorrana de Seguretat Social fa impossible intentarcaptar a partir d’aquestes dades el comportament relatiudels diferents sectors d’activitat, malgrat que altres fontsd’informació apunten a un dinamisme comparativamentmés elevat del sector de la construcció i d’algunes bran-ques concretes de serveis, en relació a la marxa seguidaper les activitats més lligades al turisme, com l’hoteleria ouna part important del comerç.

En el cas del sector de la construcció, una de les dadesque revelen amb més precisió la dinàmica seguida peraquesta branca i les expectatives dels operadors és lasuperfície autoritzada per als diversos tipus de construc-cions. L’any 2003 aquesta variable denota una continuïtatforça vigorosa de l’impuls expansiu mantingut en els dar-rers exercicis, ja que va registrar un augment del 47,2%en relació a l’exercici anterior i, en valors absoluts, va asso-lir un màxim històric. Això va derivar principalment del

fort increment en la superfície total autoritzada per aedificacions d’usos residencials, ja que les destinades aactivitats econòmiques, tot i que van representar una xifraforça elevada, van experimentar una moderada reducció.Atesos els importants efectes multiplicadors que general’activitat constructiva, es pot deduir que una part rellevantde l’impuls econòmic general va procedir del dinamismed’aquest sector.

També alguns dels principals indicadors de consumrevelen una pauta d’un cert dinamisme, com és el cas delconsum d’energia elèctrica, que l’any 2003 va créixer un6,3%, un punt percentual per damunt de la taxa assolidal’exercici anterior. En canvi, el consum de combustibles icarburants va augmentar tan sols un 0,4%. La taxa decreixement del nombre de telèfons mòbils en servei va sercertament molt notable, ja que va ser del 65,7%, amb elresultat que la xifra d’aquests aparells va superar sensible-ment el nombre de línies fixes en servei, mentre que l’anyanterior encara es mantenia clarament per sota d’aquestesdarreres. Igualment el tràfic telefònic total va registrar unincrement important, del 8,2%, malgrat que aquest per-centatge resulta clarament inferior al que s’havia assolitl’exercici precedent. Un altre indicador de consum impor-tant, com és el nombre d’automòbils matriculats, va aug-mentar també sensiblement, en concret un 11,4%.

Una de les dades bàsiques de més utilitat per valorarla marxa global del sector turístic és el nombre total devisitants entrats al país, que l’any 2003 va ser d’11,6milions, xifra que comporta un increment del 0,8% enrelació al 2002. Això implica una desacceleració signi-ficativa en el ritme de creixement dels visitants, que enanys anteriors s’havia mantingut en taxes més elevades.Tot i això, en les circumstàncies econòmiques que afectenl’entorn europeu, el fet de rebre un nombre de visitantsproper als dotze milions de persones representa un resul-tat prou acceptable.

174


Una interpretació més desfavorable, però, es desprènde la desagregació de la dada global citada en les duestipologies de visitants que permeten diferenciar les esta-dístiques, ja que, si bé el nombre dels anomenats excursio-nistes –visitants que no pernocten al país– va augmentarun 4,2%, la xifra de turistes –visitants amb una estadasuperior a 24 hores– va experimentar una variació de sig-ne contrari, del -7,4%. En conseqüència, el nombre devisitants de la tipologia que genera un volum més gran denegoci per al sector turístic i comercial del país va dismi-nuir, mentre que augmentava la xifra d’excursionistes.

D’altra banda, aquest mateix fet s’havia donat tambél’exercici anterior, encara que amb molta menys intensitat,ja que la reducció del nombre de turistes va assolir un percentatge de l’1,6%. La pèrdua de pes relatiu del grupdels turistes en el conjunt dels visitants que es dedueix d’aquestes dades també va tenir un reflex en una reduccióde l’estada mitjana dels visitants al país, expressada ennombre mitjà de nits de sojorn dels clients d’establimentshotelers.

Uns altres dos indicadors rellevants per valorar latemporada turística són el referent al nivell d’ocupaciódels establiments hotelers en les principals èpoques del’any i el nombre de dies d’esquí venuts pel conjunt de lesinstal·lacions destinades a la pràctica d’aquest esport. Pelque fa a l’ocupació hotelera, les dades disponibles per al2003 reflecteixen un percentatge d’ocupació equiparableo moderadament superior a l’any anterior durant l’estacióestival i en les principals dates de l’hivern, mentre quedurant les vacances de Setmana Santa el grau d’ocupacióva disminuir apreciablement.

En funció d’aquesta informació, es podria fer unavaloració moderadament positiva respecte als resultats delsector hoteler, però les dades disponibles referents alnombre de pernoctacions dels visitants entrats al paísapunten en sentit oposat, ja que el valor total d’aquesta

variable va disminuir en un 13,5% l’any 2003. Per tant,aquesta dada corrobora el que s’ha assenyalat anterior-ment respecte a la reducció de l’estada mitjana dels turis-tes entrats al país.

En contrapartida, el nombre global de dies d’esquívenuts per les estacions durant la temporada 2003-2004va experimentar un augment del 2,5%, malgrat que el nombre total de dies d’obertura de les pistes va ser inferior a les temporades anteriors i que les condicionsmeteorològiques registrades en algunes de les èpoquesamb més intensitat de demanda no van ser favorables.D’acord amb això, es pot considerar que la bona marxa de la temporada d’esquí va contribuir favorablement alsosteniment del sector turístic del país en l’exercici de referència.

Per al conjunt del sector bancari l’any 2003 es potconsiderar que va ser moderadament positiu, ja que el volum total de recursos gestionats per la banca andorrana–en forma de dipòsits i per operacions de mediació– vaaugmentar un 6,6%, si bé els beneficis del conjunt de lesentitats van ser un 4,3% inferiors als aconseguits l’anyanterior. Aquest empitjorament dels resultats de la bancava derivar, però, de l’evolució seguida per una sola entitat–la qual, d’altra banda, va aconseguir els beneficis mésvoluminosos del conjunt del sistema bancari en valorsabsoluts–, mentre que la resta va obtenir un rendimentmés elevat que l’exercici anterior. En funció d’això, es potconsiderar que es va mantenir una evolució global favora-ble, tal com s’ha dit.

Les importacions constitueixen en el cas andorrà unavariable molt reveladora de la dinàmica econòmica globali també aporten elements de referència valuosos respectea l’evolució del comerç turístic. L’exercici del 2003 les importacions totals, valorades en unitats monetàries cor-rents, van augmentar un 5,3%, percentatge certament important, però sensiblement inferior al que va assolir


175

aquest mateix flux comercial l’any anterior, que va serquasi quatre punts percentuals més elevat.Tanmateix, unavaloració més detallada de la dinàmica mantinguda perles diferents partides permet constatar que una part sig-nificativa de les importacions destinades al comerç turís-tic va mantenir una evolució no massa favorable, en espe-cial els productes electrònics i aparells d’enregistrament ide reproducció del so i la imatge, que constitueix l’apartatmés important del comerç turístic i de les compres andor-ranes a l’exterior.

Sobre la base d’aquestes dades es pot interpretar queel nivell mitjà de despesa dels visitants va experimentaruna certa contracció el 2003, atès que els productes demés valor que formen part del comerç turístic van ser els que van tenir un comportament menys dinàmic. Encanvi, els que corresponen a consums més habituals van reforçar la seva participació en les importacions, a l’igualque els capítols aranzelaris més vinculats al consum intern.

En síntesi, el conjunt d’informació disponible permetconsiderar que l’exercici del 2003 per a l’economia andor-rana va seguir la tendència de les economies de l’entorn.El comportament del sector turístic va mantenir una pau-ta d’atonia, amb un nombre lleugerament superior devisitants, però acompanyat d’una disminució dels visitantsque generen un volum més elevat d’ingressos per a lesempreses del país. De la mateixa forma, l’estada mitjanadels visitants es va reduir i, en funció de les dades exis-tents, es pot inferir que també ho va fer la despesa mitja-na per visitant, amb la lògica repercussió desfavorablesobre l’hoteleria i sobre el comerç turístic. D’acord amb totaixò, l’estímul principal per a l’activitat econòmica semblaque va procedir del sector de la construcció i de la deman-da interna. D’altra banda les incerteses que van persistir elsprimers mesos del 2004 no permeten esperar una millorasubstancial per al conjunt d’aquest exercici.

Resumen: Informe sobre la economía andorrana.

2003

La desaceleración registrada en la economía mundial des-de mediados del año 2000 y a lo largo de los ejercicios del2001 y del 2002 inició un cambio de tendencia de unacierta firmeza en el año 2003. Sin embargo, este movi-miento de recuperación que, de acuerdo con la valoraciónde la mayoría de los analistas, alcanzó un grado de solidezapreciable a lo largo del año en algunas de las principalesáreas económicas del mundo –principalmente en losEstados Unidos, Japón y determinados países emergentes,en especial China– aparece bastante más dudoso para elconjunto de la Unión Europea, aunque también debendiferenciarse las circunstancias registradas en los diferen-tes países miembros.

Como se ha dicho, en el contexto de las economíasindustrializadas la posición más favorable en cuanto a cre-cimiento del pib en el año 2003 la registraron los EstadosUnidos, que alcanzaron un incremento real del 3,1%, locual representa una mejora de casi un punto porcentualen relación al ejercicio anterior. Aún más destacable es elcambio apreciable en el caso de Japón, ya que pasó demantener una tasa negativa de variación del pib en el año2002 (el -0,3%) a un incremento del 2,7% en el ejerciciosiguiente. A ello se puede añadir que la tasa de creci-miento económico del conjunto de los países emergentesfue del 6,1%, cosa que indujo un efecto de arrastre sig-nificativo sobre el movimiento de reactivación de la eco-nomía mundial.

En cambio, la Unión Europea mantuvo la dinámicade contracción económica registrada en los ejercicios an-teriores y, para el conjunto de la Zona Euro, experimentóuna caída de cinco décimas porcentuales en la tasa de cre-cimiento del pib, de manera que se situó en un valor del0,4%. Por otra parte, esta contracción en el ritmo de cre-

176


cimiento económico fue bastante generalizada para granparte de los estados miembros, con una posición especial-mente desfavorable de los dos países más importantes dela zona, ya que Alemania registró una variación del pib designo negativo –aunque fuera por un valor de tan solo unadécima porcentual– y Francia se aproximó a una situaciónde estancamiento, con un crecimiento en torno al 0,4%.

A pesar de las condiciones de falta de dinamismopredominantes en la Zona Euro, como pauta general, elotro estado vecino del Principado, España, mantuvo uncomportamiento sensiblemente más favorable que el con-junto, mejorando durante el año 2003 en cuatro décimasporcentuales la tasa de crecimiento del ejercicio anterior ysituándose en un 2,4%. Si bien esta cifra corresponde auna tasa no muy expansiva, responde en todo caso a unascondiciones sensiblemente mejores que las mantenidas enel conjunto de la Zona Euro que, como se ha visto, crecióúnicamente un 0,4%. Por otra parte, es interesante seña-lar que la evolución del consumo privado en los dos paí-ses vecinos –variable que puede resultar más relevantepara la economía andorrana– siguió una marcha compa-rativamente favorable, ya que aumentó significativamen-te por encima de la tasa de crecimiento global en ambospaíses, un 1,7% en Francia y un 3% en España.

Este hecho se puede considerar que constituye unfactor relativamente favorable, a pesar de las condicionesgenerales de escaso dinamismo que afectaron al conjuntodel contexto europeo durante el año 2003, en la medidaque la oferta turística del Principado –motor principal delconjunto de la base económica del país– se dirige funda-mentalmente a los demandantes de los dos estados veci-nos. Sin embargo, a pesar de la relativa continuidad de ladinámica creciente seguida por el consumo privado en es-tos países durante el ejercicio de referencia, los principa-les indicadores disponibles permiten deducir que la de-manda turística de estos mercados dirigida al conjunto

del sector turístico del Principado también se resintiócomo consecuencia del contexto desfavorable global.

Así y todo, algunas de las variables más representati-vas de la marcha de la actividad económica general man-tuvieron un ritmo de crecimiento significativo, que unainterpretación global del conjunto de la información dis-ponible permite inferir que se sustentó en buena medidaen la demanda interna. Así, el número de trabajadoresafiliados a la seguridad social andorrana, que constituyeun buen indicador de síntesis de la marcha general de laactividad productiva, aumentó un 4,9% durante el 2003,porcentaje superior en más de un punto porcentual al quealcanzó este mismo indicador el año anterior y cierta-mente un tanto elevado en comparación con la creación deocupación que registraron los países del entorno europeo.

Un porcentaje idéntico de crecimiento experimentótambién durante el año 2003 el número de unidades em-presariales activas en el país, valor que supera sensible-mente el registrado por esta variable el año anterior. Elhecho de haber cambiado el criterio de clasificación sec-torial, desde comienzos del 2003, en todas las estadísticasprocedentes de la Caja Andorrana de Seguridad Socialhace imposible captar a partir de estos datos el comporta-miento relativo de los diferentes sectores de actividad,aunque otras fuentes de información apuntan a un dina-mismo comparativamente más elevado del sector de laconstrucción y de algunas ramas concretas de servicios, enrelación a la evolución seguida por las actividades másvinculadas al turismo, como la hostelería o una parte im-portante del comercio.

En el caso del sector de la construcción, uno de losdatos que revelan con mayor precisión la dinámica segui-da por esta rama y las expectativas de los operadores es lasuperficie autorizada para los diversos tipos de construc-ciones. Para el año 2003, esta variable denota una conti-nuidad ciertamente vigorosa del impulso expansivo man-


177

tenido en los últimos ejercicios, ya que registró unaumento del 47,2% respecto al año anterior y, en valoresabsolutos, alcanzó un máximo histórico. Ello derivó prin-cipalmente del fuerte incremento de la superficie totalautorizada para edificaciones de usos residenciales, ya quelas destinadas a actividades económicas, a pesar de quealcanzaron una cifra considerablemente elevada, experi-mentaron una moderada reducción. Habida cuenta de los importantes efectos multiplicadores que genera laactividad constructiva, se puede deducir que una parterelevante del impulso económico general procedió deldinamismo de este sector.

También algunos de los principales indicadores deconsumo revelan una pauta de un cierto dinamismo,como es el caso del consumo de energía eléctrica, que enel año 2003 creció un 6,3%, un punto porcentual por en-cima de la tasa que alcanzó en el ejercicio anterior. Encambio, el consumo de combustibles y carburantes au-mentó tan solo un 0,4%. La tasa de crecimiento del nú-mero de teléfonos móviles en servicio fue ciertamentemuy notable, ya que alcanzó el 65,7%, con el resultado deque la cifra total de estos aparatos superó sensiblemente elnúmero de líneas fijas en servicio, mientras que el año an-terior aún se mantenía claramente por debajo de éstas úl-timas. Igualmente, el tráfico telefónico total registró unincremento importante, del 8,2%, aunque este porcenta-je era claramente inferior al que se había alcanzado en elejercicio precedente. Otro indicador de consumo impor-tante, como es el número de automóviles matriculados,aumentó también sensiblemente, en concreto un 11,4%.

Uno de los datos básicos de mayor utilidad para valo-rar la marcha general del sector turístico es el númerototal de visitantes que entraron en el país, que en el año2003 fue de 11,6 millones, cifra que comporta un incre-mento del 0,8% en relación al 2002. Ello implica unadesaceleración significativa en el ritmo de crecimiento de

los visitantes, que en años anteriores se había mantenidoen tasas más elevadas. No obstante, en las circunstanciaseconómicas que afectan al entorno europeo, el hecho de recibir un número de visitantes próximo a los doce millo-nes de personas representa un resultado cuando menosaceptable.

Una interpretación más desfavorable, sin embargo, sedesprende de la desagregación de la cifra global citada enlas dos tipologías de visitantes que permiten diferenciarlas estadísticas, ya que, si bien el número de los llamadosexcursionistas –visitantes que no pernoctan en el país–aumentó un 4,2% en el 2003, la cifra de turistas –visitantesque realizan una estancia superior a 24 horas– expe-rimentó una variación de signo contrario, del -7,4%. Enconsecuencia, el número de visitantes de la tipología que genera un mayor volumen de negocio para el sectorturístico y comercial del país disminuyó, mientras queaumentaba la afluencia de excursionistas.

Por otra parte, este mismo hecho se había producidotambién en el ejercicio anterior, aunque con muchamenor intensidad, ya que la reducción del número deturistas alcanzó un porcentaje del 1,6%. La pérdida depeso relativo del grupo de los turistas en el conjunto delos visitantes que se deduce de estos datos también sereflejó en una disminución de la estancia media en el paísde los visitantes, expresada en el número medio de per-noctaciones de los clientes de establecimientos hoteleros.

Otros dos indicadores relevantes para valorar la tem-porada turística son el referente al nivel de ocupación de losestablecimientos hoteleros en las principales épocas delaño y el número de días de esquí vendidos por el conjuntode las instalaciones destinadas a la práctica de este depor-te. Por lo que respecta a la ocupación hotelera, los datosdisponibles para el año 2003 revelan un porcentaje de ocu-pación equiparable o moderadamente superior al año an-terior durante la estación estival y en las principales fechas

178


del invierno, mientras que en las vacaciones de SemanaSanta el grado de ocupación disminuyó apreciablemente.

En función de esta información, se podría hacer unavaloración moderadamente positiva respecto a los resul-tados del sector hotelero, si bien los datos disponiblesreferentes al número de pernoctaciones de los visitantesque entraron en el país apuntan en sentido opuesto, dadoque el valor total de esta variable disminuyó en un 13,5%en el año 2003. Por lo tanto, esta información corrobora loque se ha señalado anteriormente respecto a la reducciónde la estancia media de los turistas que entraron en el país.

En contrapartida, la cifra global de días de esquí ven-didos por las estaciones durante la temporada 2003-2004experimentó un aumento del 2,5%, a pesar de que el núme-ro total de días de apertura de las pistas fue inferior a lastemporadas anteriores y de que las condiciones meteoroló-gicas registradas en algunas de las épocas con mayor inten-sidad de demanda no fueron favorables. De acuerdo conello, se puede considerar que la buena marcha de la tempo-rada de esquí contribuyó favorablemente al sostenimientodel sector turístico del país en el ejercicio de referencia.

Para el conjunto del sector bancario el año 2003 sepuede considerar que resultó moderadamente positivo, yaque el volumen total de recursos gestionados por la ban-ca andorrana –en forma de depósitos y por operacionesde intermediación– aumentó un 6,6%, aunque losbeneficios del conjunto de las entidades fueron inferioresen un 4,3% a los conseguidos el año anterior. Debe acla-rarse, sin embargo, que este empeoramiento de los resul-tados de la banca derivó de la evolución seguida por unasola entidad –la cual, por otra parte, consiguió losbeneficios más cuantiosos del conjunto del sistema ban-cario, en valores absolutos–, mientras que el resto obtuvoun rendimiento más elevado que el ejercicio anterior. Enfunción de ello, se puede considerar que, como se hadicho, se ha mantenido una evolución global favorable.

Las importaciones constituyen en el caso de Andorrauna variable reveladora de la dinámica económica globaly también aportan elementos de referencia valiosos res-pecto a la evolución del comercio turístico. En el ejerciciodel 2003 las importaciones totales, valoradas en unidadesmonetarias corrientes, aumentaron un 5,3%, porcentajeciertamente importante, pero sensiblemente inferior alque alcanzó este mismo flujo comercial el año anterior,que fue casi cuatro puntos porcentuales más elevado. Porotra parte, una valoración más detallada de la dinámicamantenida por las diferentes partidas permite constatarque una parte significativa de las importaciones destina-das al comercio turístico mantuvo una evolución no muyfavorable, especialmente los productos electrónicos y losaparatos de grabación y reproducción del sonido y la imagen, que constituye el apartado más importante del comercio turístico y de las compras andorranas al exterior.

Sobre la base de estos datos se puede interpretar queel nivel medio de gasto de los visitantes experimentó unacierta contracción en el año 2003, habida cuenta de que los productos de más valor que forman parte del comercio turístico fueron los que mantuvieron un com-portamiento menos dinámico. En cambio, los que corres-ponden a consumos más habituales reforzaron su partici-pación en las importaciones, al igual que los capítulosarancelarios más vinculados al consumo interior.

En síntesis, el conjunto de la información disponiblepermite considerar que el ejercicio del 2003 para la eco-nomía andorrana siguió la tendencia de las economías delentorno. El comportamiento del sector turístico mantuvouna pauta de atonía, con un número ligeramente superiorde visitantes que el año anterior, pero acompañado de unadisminución de los visitantes que generan un volumen deingresos más elevados para las empresas del país. De lamisma forma, la estancia media de los visitantes se redu-jo y, en función de los datos existentes, se puede inferir


179

que también lo hizo la cifra de gasto medio, con la lógicarepercusión desfavorable sobre la hostelería y el comercioturístico. De acuerdo con todo ello, el estímulo principalpara la actividad económica procedió aparentemente delsector de la construcción y de la demanda interna. Porotra parte, las incertidumbres que han persistido durantelos primeros meses del 2004 no permiten esperar unamejora sustancial para el conjunto de ese ejercicio.

Résumé: Rapport sur l’économie andorrane. 2003

La désaccélération subie par l’économie mondiale depuisla moitié de l’an 2000 et tout au long des exercices desannées 2001 et 2002 a commencé à changer de tendanceassez solidement en 2003. Nonobstant, ce mouvement derécupération, qui, d’après la valorisation de la plupart desanalystes, a atteint un degré de solidité appréciable pen-dant l’année dans quelques-unes des principales aires éco-nomiques mondiales –tout particulièrement aux EtatsUnis, au Japon et dans certains pays émergents, spéciale-ment en Chine–, a été beaucoup plus douteux dans le casde l’ensemble de l’Union Européenne, bien qu’il failledifférencier les circonstances enregistrées par les diffé-rents pays membres.

Tel qu’il a déjà été dit, dans le contexte des économiesindustrialisées, les Etats Unis ont atteint la position laplus favorable en ce qui concerne les termes d’augmenta-tion du pib en 2003, car ils ont atteint une croissanceréelle de 3,1%, ce qui représente une amélioration depresque un point en pourcentage en rapport avec l’exerci-ce précédent. Le changement apprécié dans le cas duJapon est d’autant plus remarquable, car il a passé dumaintien d’un taux négatif de variation du pib en 2002(-0,3%) à une augmentation réelle de 2,7% dans l’exerci-ce suivant. On peut ajouter à cela que le taux de croissan-ce économique de l’ensemble des pays émergents a été

de 6,1%, ce qui a eu un effet d’emportement significatifsur le mouvement de récupération de l’économie mon-diale.

En revanche, l’Union Européenne a continué ladynamique de contraction économique suivie dans lesexercices précédents et, pour l’ensemble des pays de laZone Euro, a enregistré une chute de cinq dixièmes depourcentage sur le taux du pib, atteignant une valeur de0,4% seulement. Par ailleurs, cette contraction dans lerythme de croissance économique a été assez généraliséepour la plupart des états membres, avec une position toutparticulièrement défavorable des deux pays les plusimportants de la zone, car l’Allemagne est passée d’unesituation de variation négative du pib –quoique cela aitété avec une valeur d’un dixième de pourcentage seu-lement– et la France s’est rapprochée d’une situation d’embourbement, en présentant une croissance autour de0,4%.

Malgré les conditions prédominantes dans la ZoneEuro de manque de dynamisme comme norme générale,l’autre pays voisin de la Principauté, l’Espagne, a montréun comportement sensiblement plus favorable que l’en-semble et, même, en 2003 elle a amélioré de quatre dixiè-mes de pourcentage le taux de croissance de l’exerciceprécédent, en atteignant une valeur de 2,4%. Bien qu’ils’agisse d’un taux pas assez expansif, en tout cas celarépond à des conditions sensiblement meilleures que l’en-semble de la Zone Euro, qui, tel que l’on a déjà vu, n’aaugmenté que de 0,4%. Par ailleurs, il s’avère intéressantde signaler que l’évolution de la consommation privéedans les deux états voisins –variable qui peut résulter laplus importante pour l’économie andorrane– a suivi unfonctionnement comparativement favorable, car elle aaugmenté significativement au-dessus du taux global decroissance dans les deux pays, le 1,7% en France et le 3%en Espagne.

180


Ce fait peut être considéré un facteur relativementfavorable, malgré les conditions générales de faible dyna-misme qui ont touché l’ensemble du contexte européenpendant l’année 2003, dans la mesure où l’offre touris-tique de la Principauté –moteur principal de l’ensemble dela base économique du pays– est adressée principalementaux demandeurs des deux états voisins. Nonobstant, mal-gré la relative continuité du dynamisme croissant suivi parla consommation privée dans ces pays durant l’exercice deréférence, les principaux indicateurs disponibles permet-tent de déduire que la demande touristique de ces marchésadressée à l’ensemble du secteur touristique de la Princi-pauté s’est aussi ressentie comme suite du contexte géné-ral défavorable.

Malgré cela, quelques-unes des variables les plusreprésentatives du fonctionnement de l’activité écono-mique générale ont maintenu un rythme de croissanceassez significatif, une interprétation globale de l’ensem-ble de l’information disponible permettant de déduirequ’il a été supporté en bonne mesure par la demandeinterne. Ainsi, le nombre de travailleurs affiliés à la sécu-rité sociale, ce qui constitue un bon indicateur de synthè-se du fonctionnement général de l’activité productive, aaugmenté de 4,9% pendant l’année 2003, un pourcentagesupérieur en plus d’un point de pourcentage à celui qui aété atteint par ce même indicateur l’année précédente etcertes assez élevé par rapport à la création d’occupationenregistrée par les pays européens des alentours.

Un pourcentage identique de croissance a été expéri-menté également pendant l’an 2003 par le nombre d’uni-tés d’entreprises actives dans le pays, une valeur dépassantsignificativement celle qui a été atteinte l’année précé-dente. Le changement de critère de classification secto-rielle, depuis le début de l’année 2003, dans toutes les sta-tistiques émanant de la Caisse Andorrane de SécuritéSociale rend impossible d’essayer de capter le comporte-

ment relatif des différents secteurs d’activité à partir deces données, bien que d’autres sources d’informationsignalent un dynamisme comparativement plus élevé dusecteur de la construction et de quelques branches parti-culières de services, en rapport avec le fonctionnementsuivi par les activités les plus liées au tourisme, telles quel’hôtellerie ou une partie importante du commerce.

Dans le cas du secteur de la construction, l’une desdonnées qui montrent plus précisément le dynamismesuivi par cette branche et les expectatives des opérateursest la surface autorisée pour les différents types de cons-tructions. En 2003 cette variable montre une continuitéassez vigoureuse de l’élan expansif maintenu tout au longdes derniers exercices, car il a enregistré une augmentationde 47,2% en rapport avec l’exercice précédent et, envaleurs absolues, a atteint un maximum historique. Celaa dérivé tout particulièrement de la forte croissance dansla surface totale autorisée pour des immeubles d’usagesrésidentiels, car ceux destinés à des activités écono-miques, quoiqu’ils ont représenté un chiffre assez élevé,ont expérimenté une réduction modérée. Vus les impor-tants effets multiplicateurs générés par l’activité cons-tructive, on peut déduire qu’une partie importante de l’élan économique général a eu son origine dans le dyna-misme de ce secteur.

Quelques-uns des indicateurs principaux de consom-mation montrent également une ligne de certain dyna-misme, tel que la consommation d’énergie électrique, quien 2003 a augmenté de 6,3%, un point de pourcentageau-dessus du taux atteint pendant l’exercice précédent.En revanche, la consommation de combustibles et de car-burants a seulement augmenté de 0,4%. Le taux de crois-sance du nombre de téléphones portables en service a étécertes très remarquable, car il a été de 65,7%, le chiffre deces appareils dépassant sensiblement le nombre de lignesfixes en service, tandis que l’année précédente elle figurait


181

clairement en-dessous de ces dernières. Le trafic télépho-nique total a enregistré de même une croissance impor-tante, de 8,2%, bien que ce pourcentage s’avère claire-ment inférieur à celui qui avait été atteint pendantl’exercice antérieur. Un autre indicateur de consomma-tion important, c’est-à-dire le nombre d’automobilesimmatriculés, a augmenté aussi sensiblement, tout parti-culièrement de 11,4%.

L’une des données de base les plus utiles pour évaluerle fonctionnement global du secteur touristique est lenombre total de visiteurs qui sont entrés dans le pays, quien 2003 a été de 11,6 millions, chiffre comportant unaccroissement de 0,8% par rapport à l’année 2002. Celaimplique une désaccéleration significative dans le rythmede croissance des visiteurs, qui, durant les années anté-rieures, s’était maintenu dans des taux plus élevés. Malgrécela, dans les circonstances économiques touchant l’envi-ronnement européen, le fait de recevoir un nombre devisiteurs de près de douze millions de personnes repré-sente un résultat assez acceptable.

Une interprétation plus défavorable découle cepen-dant de la désagrégation de la donnée globale citée dansles deux typologies de visiteurs permettant de différen-cier les statistiques, car, bien que le nombre de ceux quisont dénommés excursionnistes –visiteurs qui ne passentpas la nuit dans le pays– ait augmenté de 4,2%, le chiffrede touristes –visiteurs dont le séjour dépasse les 24 heures–a expérimenté une variation de signe contraire, de -7,4%.En conséquence, le nombre de visiteurs de la typologiequi génère un chiffre d’affaires majeur pour le secteurtouristique et commercial du pays a diminué, tandis quele chiffre d’excursionnistes a augmenté. D’autre part, cemême fait apparaissait également pendant l’exerciceantérieur, quoique moins intensément, car la réductiondu nombre de touristes a atteint un pourcentage de 1,6%.La perte de poids relatif du groupe des touristes dans l’en-

semble des visiteurs découlant de ces données a eu égale-ment une retombée sur une réduction du séjour moyendes visiteurs dans le pays, exprimée en nombre moyen denuits de séjour des clients d’établissements hôteliers.

Deux autres indicateurs importants pour évaluer lasaison touristique sont celui concernant le niveau d’occu-pation des établissements hôteliers lors des principalesépoques de l’année et le nombre de journées de ski ven-dues pour l’ensemble des installations destinées à la pratique de ce sport. Quant à l’occupation hôtelière, lesdonnées disponibles pour l’année 2003 reflètent un pour-centage d’occupation comparable ou légèrement supé-rieur à l’année précédente pendant la saison estivale etlors des principales dates de l’hiver, tandis que pendantles vacances de Pacques le degré d’occupation a diminuéappréciablement.

D’après cette information, on pourrait effectuer unevalorisation légèrement positive par rapport aux résultatsdu secteur hôtelier, mais les données disponibles concer-nant le nombre de nuitées des visiteurs qui sont entrésdans le pays signalent le sens opposé, car la valeur totalede cette variable a diminué de 13,5% en 2003. Par consé-quent, cette donnée corrobore ce qui a été signalé aupa-ravant par rapport à la réduction du séjour moyen destouristes qui sont entrés dans le pays.

En contrepartie, le nombre global de journées de skivendues pour les stations durant la saison 2003-2004 aexpérimenté une augmentation de 2,5%, bien que lenombre total de jours d’ouverture des pistes ait été infé-rieur aux saisons antérieures et que les conditions météo-rologiques enregistrées durant certaines époques où lademande a été plus intense n’aient pas été favorables.Conformément à cela, on peut considérer que le bonfonctionnement de la saison de ski a contribué favorable-ment au maintien du secteur touristique du pays dansl’exercice de référence.

182


Pour l’ensemble du secteur bancaire, l’année 2003peut être considérée comme étant modérément positive,car le volume total des ressources administrées par labanque andorrane –sous forme de dépôts et pour les opé-rations d’intermédiation– a augmenté de 6,6%, bien queles bénéfices de l’ensemble des établissements bancairesaient été de 4,3% inférieurs à ceux atteints l’année précé-dente. Cette aggravation des résultats de la banque adécoulé cependant de l’évolution suivie par un seul éta-blissement bancaire –lequel, d’ailleurs, a obtenu lesbénéfices les plus volumineux de l’ensemble du systèmebancaire en valeurs absolues–, tandis que le reste a obte-nu un rendement plus élevé que dans l’exercice antérieur.D’après cela, on peut considérer que l’évolution globales’est maintenue favorable, tel qu’il a déjà été dit.

Les importations constituent dans le cas andorranune variable très révélatrice du dynamisme économiqueglobal et apportent également des éléments de référenceprécieux par rapport à l’évolution du commerce touris-tique. Dans l’exercice du 2003 les importations totales,valorisées par des unités monétaires courantes, ont aug-menté 5,3%, un pourcentage important certes, mais sen-siblement inférieur à celui qui a été atteint par ce mêmeflux commercial l’année précédente, qui a été de presquequatre points de pourcentage plus élevés. Nonobstant,une évaluation plus en détail du dynamisme maintenupar les différentes parties permet de constater qu’une par-tie significative des importations destinées au commercetouristique a maintenu une évolution pas très favorable,tout particulièrement les produits électroniques et appa-reils d’enregistrement et de reproduction du son et de l’image, qui constitue la section la plus importante ducommerce touristique et des achats andorrans à l’extérieur.

Sur la base de ces données, on peut interpréter que leniveau moyen de dépense des visiteurs a expérimenté unecertaine contraction en 2003, car les produits dont la

valeur est plus élevée faisant partie du commerce touris-tique ont été ceux qui ont montré un comportementmoins dynamique. Par contre, ceux correspondant à desconsommations plus habituelles ont renforcé leur partici-pation dans les importations, ainsi que les chapitresdouaniers plus liés à la consommation interne.

En résumé, l’ensemble d’information disponible per-met de considérer que l’exercice de l’an 2003 pour l’éco-nomie andorrane a suivi la tendance des économies voisi-nes. Le comportement du secteur touristique a maintenuune ligne d’atonie, présentant un nombre légèrementsupérieur de visiteurs, mais accompagné d’une diminutiondes visiteurs qui génère un volume plus élevé de recettespour les entreprises du pays. De même, le séjour moyendes visiteurs s’est réduit et, d’après les données existantes,on peut déduire que la dépense moyenne par visiteur a agide la même façon, en répercutant logiquement de maniè-re défavorable sur l’hôtellerie et sur le commerce touris-tique. Conformément à tout cela, le secteur de la cons-truction et la demande interne semblent s’avérer lastimulation principale pour l’activité économique. Enfinles incertitudes persistantes pendant les premiers mois del’année 2004 ne permettent pas d’attendre une améliora-tion substantielle pour l’ensemble de cet exercice.

Summary: Report on the Andorran economy. 2003

The slowdown in the world economy that began in themiddle of 2000, and which continued throughout 2001and 2002, started to change trends with a certain firmnessin 2003. However, this movement towards recovery,which, according to the evaluation of most analysts,reached a appreciable level of stability during the courseof the year in some of the world’s most important eco-nomic areas –mainly the United States, Japan and certainemerging economies, in particular China–, was much


183

more uncertain in the case of the European Union takenas a whole, although it is necessary to differentiate thecircumstances registered in the different Member States.

As we have already seen, the United States registeredthe most favourable position in terms of an increase ingdp in 2003 within the context of the industrialisedeconomies, insofar as it registered a real growth rate of3.1%, which represented an improvement of almost onepercentage point compared to the previous financial year.Even more outstanding was the change appreciated inthe case of Japan, which moved from a negative rate interms of gdp variation in 2002 (-0.3%) to a real increaseof 2.7% the following year. To this we can add the factthat the economic growth rate for the whole of theemerging economies was 6.1%, which had a significantpulling effect on the move towards a recovery of theworld economy.

On the other hand, the European Union continuedwith the scenario of the economic slowdown of previousyears and, gdp growth for the whole of the Euro Zonecountries fell by half a percentage point, situating itselfat only 0.4%. On the other hand, this slowdown in therhythm of economic growth was quite generalised formany of the Member States, with the situation beingparticularly unfavourable for the zone’s two most impor-tant countries, with Germany moving to a situation ofnegative variation of gdp –although it was only one tenthof a percentage point– while France was on the verge ofa stagnancy, with a growth rate of about 0.4%.

Although, as a general rule, the predominant condi-tion in the Euro Zone was lack of dynamism, the Princi-pality’s other neighbouring country, Spain, displayedconsiderably more favourable behaviour than the regionas a whole, and in 2003 it even improved the growth rateof the previous year by four tenths of a percentage point,reaching 2.4%. Despite the fact that this is not a parti-

cularly expansive rate, it does in any case reflect condi-tions that are appreciably better than those of the EuroZone as a whole, where, as we have seen, the growth ratewas only 0.4%. On the other hand, it is interesting tonote that the evolution of private consumption in the twoneighbouring countries –a variable of greater relevancefor the Andorran economy– followed a comparativelyfavourable path, insofar as the increase registered was sig-nificantly greater than the overall growth rate in the twocountries, 1.7% in France and 3% in the case of Spain.

This fact can be said to constitute a relativelyfavourable factor despite the general lack of dynamismaffecting Europe as a whole during 2003, since thetourist offer of the Principality –the driving force behindthe whole of the economic base of the country– is aimedfundamentally at customers from the two neighbouringcountries. However, despite the relative continuity of theupward trend in private consumption in these countriesduring the financial period under consideration, the mainindicators that are available allow us to deduce that thetourist demand of these markets addressed to the Princi-pality’s tourist sector as a whole also suffered as a conse-quence of the unfavourable situation in general.

Even so, some of the most representative variablesused to calculate the progress of general economic activitydid manage to maintain a reasonably significant level ofgrowth, which, according to an overall interpretation ofall the available information, is based to a large extent oninternal demand. In this way, the number of workersaffiliated to the social security, which represents a goodindicator to summarise the general progress of produc-tive activity, increased by 4.9% during 2003, which ismore than a percentage point higher than the figure re-gistered by this same indicator the previous year, and cer-tainly quite high compared to the employment creationlevels registered in the countries of Europe.

184


The number of active business units in the countryalso showed identical percentage growth during 2003,with this figure being significantly higher that that regis-tered the previous year. The fact that the criteria used forsectorial classification in all the statistics proceeding fromcass (the Andorran Social Security Chest) changed atthe start of 2003 makes it impossible to try to grasp therelative behaviour of the different sectors of activity fromthis data, despite the fact that other information sourcespoint towards the comparatively higher dynamism of theconstruction sector and some specific branches of the ser-vices sector, in relation to the progress of the activitiesmost closely linked to tourism, such as the hotel trade oran important part of business.

In the case of the construction sector, one of theitems that most precisely reveals the dynamics of thisbranch and the expectations of the operators is the surfacearea that has been authorised for different types of cons-tructions. In 2003 this variable showed a fairly strongcontinuity of the expansive trend maintained in recentyears, registering an increase of 47.2% compared to theprevious financial period and attaining an historical ma-ximum in terms of absolute values. This was mainly dueto the important increase in the total authorised surfacearea for buildings for residential use, as there was a mod-erate fall in the area allocated to economic activities, eventhough it still represented a relatively high figure. Giventhe important multiplying effects generated by the cons-truction industry, we can assume that a relevant part ofthe general economic drive is the result of the dynamismof this sector.

Some of the main consumer indicators also reveal acertain dynamism, a case in point being electric energyconsumption, which grew by 6.3% in 2003, a percentagepoint above the rate obtained the previous financial year.On the other hand, petrol and fuel consumption in-

creased by only 0.4%. The growth rate for the number ofmobile phones in service was certainly noticeable, as itwas 65.7%, with the result that the number of these de-vices was considerably greater that the number of fixedlines in service, while the previous year there were stillclearly more of the latter. Likewise, total telephone trafficregistered an important increase, 8.2%, despite the factthat this percentage was clearly lower that that obtainedduring the preceding financial period. Another impor-tant consumer indicator, such as the number of cars re-gistered, also showed a significant increase, 11.4% to beprecise.

One of the most useful basic data for evaluating theoverall progress of the tourist sector is the total number ofvisitors entering the country, which was 11.6 million in2003, representing an increase of 0.8% compared to2002. This implies a significant slowing down in thenumber of visitors, which in previous years had remainedat high levels. Despite this, and in the light of the eco-nomic circumstances affecting Europe as a whole, thefact that the country welcomed close to twelve millionvisitors does represent a fairly acceptable result.

However, a more unfavourable interpretation can begathered from a breakdown of the overall data for thetwo types of visitors used for differentiation purposeswithin the statistics. Whereas the number of so-calledexcursionists –visitors who do not spend the night in thecountry– increased by 4.2 %, there was a 7.4% drop inthe number of tourists –visitors who stayed more than 24hours–. Consequently, there was a fall in the number ofvisitors of the type that generates most business for thecountry’s tourist and commercial sector, while there wasan increase in the number of excursionists.

On the other hand, this was also the situation theprevious year, although it was less intense then since thepercentage reduction in the number of tourists was 1.6%.


185

The loss of relative influence among the tourist groupwithin the context of all of visitors which can be inferredfrom this data was also reflected in a decrease in the average stay of visitors to the country, expressed in termsof the average number of nights that clients stayed at hotels.

Two other relevant indicators to evaluate the touristseason are those referring to the level of hotel occupancyduring the main periods of the year and the number of skidays sold for the total of the installations for the practiceof this sport. As far as hotel occupancies are concerned,the data available for 2003 reflect a percentage of occu-pancy comparable or slightly higher than the previousyear during the summer season and the main winter pe-riods, while the level of occupancy fell considerably du-ring the Easter holiday period.

On the basis of this information, we can make amoderately positive evaluation of the results of the hotelsector, but the available data referring to the number ofbednights of visitors entering the country points in theopposite direction, as the total value of this variable de-creased by 13.5% in 2003. Accordingly, this data corro-borates what we have already said about the drop in theaverage length of stay for tourists entering the country.

In contrast, the global number of ski days sold by skistations during the 2003-2004 season increased by 2.5%,despite the fact that the total number of days that theslopes were open was less than in previous seasons andthat the weather conditions during some of the periodswhen demand was most intense were not favourable. Allthis allows us to conclude that the success of the ski sea-son made a favourable contribution to the maintenance ofthe country’s tourist sector during the financial periodunder consideration.

For the whole of the banking sector, 2003 can beconsidered to have been a moderately positive year, since

the total volume of resources managed by Andorranbanks –in the form of deposits and intermediary opera-tions– increased by 6.6%, although profits for the entitiesas a whole were 4.3% lower than those obtained the pre-vious year. However, this worsening of the results of thebanking sector was attributable to the evolution of a sin-gle entity –which, notwithstanding this, obtained thelargest profits for the whole of the banking system in ab-solute terms–, while the rest had a much higher perfor-mance than the previous year. On the basis of this, it canbe considered that a favourable global evolution wasmaintained, as we have already seen.

In the case of Andorra imports, these were a very re-vealing variable in terms of overall economic dynamismand they also provide valuable elements of reference withregard to the evolution of the tourist trade. During the2003 financial period total imports, valued in currentmonetary units, increased by 5.3%, an unquestionablyimportant percentage, but considerably lower than thatobtained by this same commercial flow the previous year,when it was almost four percentage points higher. How-ever, a more detailed evaluation of the dynamics main-tained by the different items allows us to affirm that asignificant part of imports assigned to the tourist trademaintained a relatively unfavourable evolution, in parti-cular electronic goods and sound and image recordingand reproduction equipment, which represent the mostimportant section of the tourist trade and of Andorranpurchases abroad.

On the basis of this information we can concludethat the average level of spending by visitors showed acertain downward trend in 2003, given that products ofhighest value that form part of the tourist business werethose that had a less dynamic behaviour. On the otherhand, those corresponding to more common consump-tion represented a larger proportion of imports, which

186


was also the case of the tariff records most closely linkedto internal consumption.

In summary, all the available information means thatwe must consider the 2003 financial year to have had thesame trend of the neighbouring economies for the An-dorran economy. The behaviour of the tourist sector re-mained somewhat lethargic, with a slightly higher num-ber of visitors, but accompanied by a decrease in thenumber of those visitors who generate a higher volumeof income for the companies of the country. In the sameway, the average stay of visitors fell, and on the basis of theexisting data, we can infer that average spending per visi-tor also fell, with the logical unfavourable repercussions onthe hotel trade and the tourist business. In keeping withall this, the main stimulus for economic activity seems tohave come from the construction sector and internal de-mand. On the other hand the uncertainties that persistedduring the early months of 2004 do not allow us to holdany expectations for a substantial improvement for thisfinancial period as the whole.

Resum: Maria Jesús Lluelles, La immigració i el

territori parroquial

Aquest article pretén valorar la repercussió de la immi-gració estrangera en el creixement d’Andorra els darrers23 anys, tenint en compte l’especificitat del modelandorrà i la proximitat amb el català. La disponibilitat dedades estadístiques i l’interès del període han determinatprendre com a punt de partida l’any 1980.

A la immigració de treballadors espanyols i francesosque van arribar durant els anys seixanta i setanta va seguirla de portuguesos els anys vuitanta que, plegats, han fetd’Andorra un gresol de cultures; però cal tenir en comp-te que la majoria dels immigrants procedeixen d’un entornproper. La societat andorrana, a diferència d’altres països,

ha esdevingut multinacional però no multiracial, ja quetan sols el 4% dels habitants no són europeus i només unmiler pertany a altres races. La legislació ha condicionatun model en què la composició per nacionalitats ha estatdeterminada per les quotes restrictives imposades als tre-balladors no comunitaris.

La capital és la parròquia amb la densitat de poblaciómés elevada del país, seguida d’Escaldes-Engordany, encontraposició a Canillo i Ordino on els valors són moltmés baixos. Hom efectua, per parròquies, l’evolució del’estructura poblacional per edat i sexe i també per nacio-nalitats, com ja hem indicat, tot ressaltant en cada cas les característiques diverses que van apareixent. Desprésd’un període d’estabilització dels valors demogràfics, queafecta a totes les parròquies amb diferent intensitatdurant els anys noranta, les regularitzacions del 2003 hantingut un efecte important sobre el conjunt del censnacional.

Resumen: La inmigración y el territorio parroquial

En este artículo se pretende valorar la influencia de lainmigración en el crecimiento de la población andorranade los últimos 23 años, considerando la peculiaridad delmodelo andorrano y su proximidad con el catalán. Hansido la disponibilidad de estadísticas y el propio interésdel periodo los que han determinado que se inicie el estu-dio en el año 1980.

Durante los años sesenta y setenta llegaron las pri-meras oleadas de trabajadores españoles y franceses,seguidas por otra de portugueses, en los ochenta, y todasjuntas han hecho de Andorra un crisol de culturas; peroconviene tener en cuenta que la mayoría de los inmigran-tes proceden de un entorno cercano. La sociedad ando-rrana, a diferencia de otros países, se ha convertido enmultinacional aunque no en multiracial ya que tan solo


187

el 4% de sus habitantes no son europeos, mientras que los de otras razas no superan el millar. El marco legal hacondicionado un modelo donde la estructura por nacio-nalidades ha venido determinada por las cuotas restricti-vas impuestas a los trabajadores no comunitarios.

La capital sigue siendo la parroquia con mayor den-sidad de población del país, seguida por Escaldes-Engor-dany, situándose en el otro extremo Canillo y Ordino convalores mucho más bajos. La evolución de la estructurapoblacional por edad y sexo y también por nacionalidadesse efectúa por parroquias, como ya hemos señalado, resal-tando en cada caso las varias características que van apa-reciendo. Tras un período de estabilización de los valoresdemográficos, que ha afectado con distinta intensidad atodas las parroquias durante los años noventa, las regula-rizaciones efectuadas durante el año 2003 han tenido unefecto importante sobre el conjunto del censo nacional.

Résumé: L’immigration et le territoire paroissial

Cet article vise à valoriser la répercussion de l’immigra-tion étrangère sur la croissance d’Andorre ces 23 derniè-res années, en prenant en considération le caractère spé-cifique du modèle andorran ainsi que la proximité ducatalan. La disponibilité de données statistiques et l’inté-rêt de la période ont été à l’origine du choix de l’année1980 comme point de départ.

L’immigration de travailleurs espagnols et français quisont arrivés pendant les années soixante et soixante-dix aété suivie par celle des Portugais durant les années quatre-vingt qui, ensemble, ont fait de l’Andorre un creuset decultures; mais il faut tenir compte du fait que la plupartdes immigrants sont originaires d’un environnement pro-che. La société andorrane, à la différence d’autres pays, estdevenue multinationale quoique non multiraciale, car seu-lement 4% des habitants ne sont pas Européens et seule-

ment un millier appartient à d’autres races. La législationa conditionné un modèle où la composition par nationa-lités a été déterminée par les quotes-parts restrictives im-posées sur les travailleurs non communautaires.

La capitale est la paroisse dont la densité de popula-tion est la plus élevée du pays, suivie d’Escaldes-Engor-dany, en opposition à Canillo et Ordino où les valeurssont beaucoup plus basses. L’évolution de la structure dela population par age et sexe est effectuée par paroisses etaussi par nationalités, tel que l’on a indiqué, en remar-quant pour chaque cas les caractéristiques diverses qui apparaissent au fur et à mesure. Après une période de sta-bilisation des valeurs démographiques, touchant toutesles paroisses d’une manière différente en intensité pen-dant les années quatre-vingt-dix, les régularisations del’an 2003 ont eu un effet important sur l’ensemble du re-censement national.

Summary: Immigration and the parochial territory

The intention of this article is to evaluate the repercus-sions of foreign immigration on the growth of Andorraover the past 23 years, bearing in mind the specific natureof the Andorran model and its proximity to the Catalanmodel. The availability of statistical data and an interestin the period have led to 1980 being taken as our point ofdeparture.

The wave of Spanish and French immigrant workersthat arrived during the 1960s and 1970s was followed byanother influx of Portuguese workers in the 1980s and alltogether these workers have made Andorra a mixture ofcultures; although it is also necessary to take into consi-deration the fact that most immigrants have come fromneighbouring or nearby areas. Unlike other countries,Andorran society has become multinational but not mul-tiracial, as only 4% of inhabitants are non-European and

188


only a thousand or so belong to other races. Legislationhas moulded a model whereby composition by nationali-ties has been determined by the restrictive quotas im-posed on non community workers.

The capital is the parish with the highest populationdensity in the country, followed by Escaldes-Engordany,while at the other extreme we have Canillo and Ordinowhere the density is much lower. As we have alreadypointed out, the evolution of the population structure byage and sex and also by nationalities, has been examinedby parishes, and in each case we have emphasised the va-rious characteristics that have appeared. After a period ofstability in terms of demographic values, which affectedthe various parishes to varying degrees during the 1990s,the regularisations of 2003 have had a significant effect on the national census as a whole.

Resum: Pere Cavero Muñoz, L’administració

menor local a Andorra: els quarts

Algunes parròquies andorranes s’estructuren o s’estructu-raven en entitats menors: quarts i veïnats. La parròquiad’Encamp és l’única que no té, ni ha tingut, divisionstipus quart o veïnat; es poden establir hipòtesis per expli-car-ne la inexistència, tot i que aquestes resten pendentsd’investigacions futures que ajudaran a afinar-les i valorar-les. La parròquia d’Andorra estava formada pels quartsd’Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany. L’edat mit-jana constata problemes de límits de béns comunals entreels quarts d’Andorra la Vella i el de Certers de la parròquiade Sant Julià de Lòria. Des de l’edat moderna fins l’any1978, els quarts de la parròquia d’Andorra són òrgansadministratius i polítics.

No es precisa la delimitació del poder dels quarts odel Comú. Els pasturatges i els boscos són administratspel Comú i els terrenys propers de les poblacions són

administrats pels quarts. Els llibres d’actes dels quartsanoten “tractar del necessari”, “aclarir afers”, “aclarirpendències”, “convenient” i “convenient per a la bonaadministració”, fet que dificulta analitzar l’activitat i lafunció dels quarts. Els quarts d’Andorra la Vella regulen iadministren les seves propietats, destaquen a més a mésdiverses funcions com “apremiar” el cobrament dels quedeuen, el manteniment de carrers i de camins –compartitper necessitat amb el Comú–, la construcció i conservacióde palanques i ponts, vetllar pels callissos, la reparació d’a-beuradors i de fonts públiques, l’adquisició de blat enmoments de mala collita per a la seva distribució entre lapoblació i l’administració del molí. Altres funcions són lacontractació de mestre, l’establiment de crèdits o la dis-tribució de la carnisseria entre les cases del quart. Espoden afegir altres competències: aprovar ordinacions,atorgar l’estatut de veí del quart, cedir terres, convocarreunions de poble per a afers importants, decretar sol·lici-tuds, realitzar inspeccions oculars de terres i revisar creus(de terme).

Entre les funcions bàsiques del Consell del Quart hiha la de garantir el subministrament dels productes deprimera necessitat. Els quarts intervenen en aspectessocials (cementiri, metge), aspectes econòmics (agricultu-ra, ramaderia) i aspectes territorials (enllumenat, urbanis-me, aigua i aiguats). Durant els segles xvi a xviii, el còn-sol, juntament amb el conseller general, dirigeix el Quart,el qual és gestionat pel Consell del Quart, la composiciódel qual varia en el temps. Els càrrecs, segons l’ús i el cos-tum, són gratuïts i reben una remuneració per la celebra-ció del Consell. El quart nomena comissions i comissio-nats amb finalitats puntuals, com ara per a la distribuciódel blat o el cobrament de deutes. El Consell del Quartpot exercir una competència pròpia i afegir membres peral “bon govern i administració”. El Comú d’Andorrarecorda el 1932 al síndic que una demanda de permís ha


189

d’ésser presentada en primer lloc al Quart, després alComú i finalment al Consell General.

El Decret de 1978 que separa Andorra i les Escaldes-Engordany assenyala un temps per delimitar els terrenyscomunals de l’antiga parròquia d’Andorra. No serà fins al 1988 que les parròquies d’Andorra i les Escaldes-Engordany (i la de Sant Julià de Lòria, que té problemesde límits amb la parròquia d’Andorra) arribaran a un con-veni sobre el camp de neu i solucionaran la qüestió delslímits, amb la creació de zones d’administració única(zau) –figura nova que permet solucionar el vell proble-ma de la delimitació parroquial– i zones indivises que,malgrat ser una divisió puntual, apareixen en un futur cre-ant la zona d’administració única, la zona de protecció i lazona de terreny indivís.

Resumen: La administración menor local en

Andorra: los quarts

Algunas parroquias andorranas se estructuran o se estruc-turaban en entidades menores: quarts y veïnats (cuartos yvecindades). La parroquia de Encamp es la única que notiene ni ha tenido quarts o veïnats; se pueden establecer hi-pótesis para explicar su inexistencia, aunque éstas quedanpendientes de futuras investigaciones que ayudarán aafinarlas y valorarlas. La parroquia de Andorra estaba for-mada por los quarts de Andorra la Vella y Les Escaldes-Engordany. En la edad media se constatan problemas delímites de bienes comunales entre los quarts de Andorra laVella y el de Certers de la parroquia de Sant Julià de Lò-ria. Desde la edad moderna hasta el año 1978 los quarts dela parroquia de Andorra son órganos administrativos ypolíticos.

No es precisa la delimitación del poder de los quartso del Comú. Los pastos y los bosques son administradospor el Comú, mientras que los terrenos próximos de las

poblaciones son administrados por los quarts. Los librosde actas de los quarts registran “tratar de lo necesario”,“esclarecer asuntos”, “esclarecer pendencias”, “convenien-te” y “conveniente para la buena administración”, hechoque dificulta el análisis de la actividad y la función de losquarts. Los quarts de Andorra regulan y administran suspropiedades; destacan además distintas funciones talescomo “apremiar” el cobro de los que deben, el manteni-miento de calles y caminos –compartidas por necesidadcon el Comú–, la construcción y conservación de palancasy puentes, vigilar los “pasos”, la reparación de abrevaderosy fuentes públicas, la adquisición de trigo a causa de unamala cosecha para su distribución entre la población y laadministración del molino. Otras funciones son la con-tratación de maestro, el establecimiento de créditos o ladistribución de la carnicería entre las casas del quart.Entre otras competencias que pueden añadirse figuranaprobar “ordinacions”, otorgar el estatuto de vecino delquart, ceder tierras, convocar “reuniones de pueblo” paraasuntos importantes, decretar súplicas, realizar inspeccio-nes oculares de terrenos, revisar cruces (de término).

Entre las funciones básicas del Consell del Quart está lade garantizar el suministro de los productos de primeranecesidad. Los quarts intervienen en aspectos sociales (ce-menterio, médico), aspectos económicos (agricultura, ga-nadería) y aspectos territoriales (alumbrado, urbanismo,agua e inundaciones). El cònsol, en los siglos xvi a xviii,junto con el conseller general, dirige el Quart, que a su vezes gestionado por el Consell del Quart, cuya composiciónvaría en el tiempo. Los cargos, según el uso y la costumbre,son gratuitos y reciben una remuneración por la celebración del Consell. El Quart nombra comisiones y comisionados con finalidades puntuales, tales como la distribución del trigo o el cobro de deudas. El Consell delQuart puede ejercer una competencia propia y añadirmiembros para el “buen gobierno y administración”. En el

190


año 1932, el Comú de Andorra recuerda al síndic que la demanda de un permiso debe ser presentada en primer lugar al Quart, después al Comú y finalmente al Consell General.

El Decreto de 1978 que separa Andorra de Les Escal-des-Engordany marca un tiempo para delimitar las tierrascomunales de la antigua parroquia de Andorra. No es has-ta el año 1988 que las parroquias de Andorra y Les Escal-des-Engordany (y la de Sant Julià de Lòria, que tiene problemas de límites con la parroquia de Andorra) llegarán a un convenio sobre el campo de nieve y solucio-narán la cuestión de límites con la creación de zonas deadministración única (zau) –figura nueva que permite solucionar el viejo problema de la delimitación parroquial–y zonas indivisas que, a pesar de ser una división puntual,aparecen en un futuro creando la zona de administraciónúnica, la zona de protección y la zona de terreno indiviso.

Résumé: L’administration mineure locale en

Andorre: les quarts

Quelques paroisses andorranes sont structurées où étaientstructurées en entités mineures: quarts et veïnats (voisina-ges). La paroisse d’Encamp est la seule à ne pas avoir, niavoir eu, de divisions du genre quart ou veïnat; des hypo-thèses peuvent être établies pour en expliquer l’inexisten-ce, quoiqu’elles restent en cours de recherches futures quiaideront à les peaufiner et à les valoriser. La paroissed’Andorra était constituée par les quarts d’Andorra laVella et des Escaldes-Engordany. Au Moyen Age, l’onconstate des problèmes de limites de biens communauxentre les quarts d’Andorra la Vella et celui de Certers dela paroisse de Sant Julià de Lòria. Depuis l’Age Moderneet jusqu’à 1978, les quarts de la paroisse d’Andorra sontdes organes administratifs et politiques.

La délimitation du pouvoir des quarts ou du Comú

n’est pas précisée. Les pâturages et les forêts sont admi-nistrés par le Comú et les terrains proches des villages sontadministrés par les quarts. Les livres des procès-verbauxdes quarts notent “traiter du nécessaire”, “éclaircir des af-faires”, “éclaircir des affaires en cours”, “convenable” et“convenable pour la bonne administration”, ce qui renddifficile l’analyse de l’activité et la fonction des quarts. Lesquarts d’Andorra la Vella régularisent et administrentleurs propriétés, détiennent en outre plusieurs fonctionscomme celles de “presser” l’encaissement des débiteurs, lemaintien des rues et des chemins –partagé nécessaire-ment avec le Comú–, la construction et conservation depasserelles et ponts, veiller aux endroits praticables, la ré-paration d’abreuvoirs et de fontaines publiques, l’acquisi-tion de blé lors de mauvaises récoltes pour leur distribu-tion parmi la population et l’administration du moulin.D’autres fonctions comprennent l’embauche du maître,l’établissement de crédits ou la distribution de la bouche-rie parmi les maisons du quart. D’autres compétencespeuvent être ajoutées: approuver des ordinations, octroyerle statut de voisin du quart, céder des terrains, convoquerdes réunions de la population pour des affaires d’impor-tance, décréter des sollicitudes, réaliser des inspectionsoculaires de terrains et réviser des croix (de terme).

Parmi les fonctions de base du Conseil du Quart fi-gure celle de garantir l’approvisionnement des produits depremière nécessité. Les quarts interviennent dans desaspects sociaux (cimetière, médecin), des aspects écono-miques (agriculture, élevage) et des aspects territoriaux(éclairage, urbanisme, eau et inondations). Durant le xvie

siècle jusqu’au xviiie siècle, le cònsol, conjointement avec leconseiller général, dirige le Quart, lequel est géré par leConseil du Quart, dont la composition varie dans le temps.Les postes, d’après les us et coutumes, sont gratuits et per-çoivent une rémunération pour la célébration du Conseil.Le quart désigne des commissions et des commissionnai-


191

res avec des buts ponctuels, tels que pour la distribution dublé ou l’encaissement des dettes. Le Conseil du Quart peutexercer une compétence propre et ajouter des membrespour le “bon gouvernement et administration”. Le Comúd’Andorra rappelle en 1932 au syndic qu’une sollicitude depermission doit être présentée d’abord au Quart, après auComú et enfin au Conseil Général.

Le Décret de 1978 qui sépare Andorra et les Escal-des-Engordany établit un temps pour délimiter les ter-rains du Comú de l’ancienne paroisse d’Andorra. Ce n’estqu’en 1988 que les paroisses d’Andorra et les Escaldes-Engordany (et celle de Sant Julià de Lòria, qui a des pro-blèmes de limites avec la paroisse d’Andorra) arriveront àun accord sur le champ de neige et résoudront la questiondes limites moyennant la création de zones d’administra-tion unique (zau) –une nouvelle figure permettant de ré-soudre le vieux problème de la délimitation paroissiale– etde zones indivises qui, bien qu’elle soit une division ponc-tuelle, apparaissent à l’avenir en créant la zone d’adminis-tration unique, la zone de protection et la zone de terrainindivis.

Summary: The lesser local administration in

Andorra: the quarts

Some Andorran parishes are structured or were struc-tured into lesser entities: quarts (quarters) and veïnats(neighbourhoods). The parish of Encamp is the only onenot to have or have had divisions such as quarts or veïnats;we could establish various hypotheses to explain theirnon-existence here, although we will leave this task to future research which will help complete and evaluatethese hypotheses.

The parish of Andorra was formed by the quarts ofAndorra la Vella and Les Escaldes-Engordany. Duringthe middle ages there were problems concerning the li-

mits or boundaries of communal assets between thequarts of Andorra la Vella and the quart of Certers in theparish of Sant Julià de Lòria. From the modern age andup to 1978, the quarts of the parish of Andorra were ad-ministrative and political organs.

It is not necessary to have a delimitation of the pow-er of the quarts or of the Comú. The grazing lands and theforests are administrated by the Comú while the landsclose to the towns and villages are administrated by thequarts. The minutes books of the quarts mention “dealingwith what is necessary”, “clearing up matters”, “resolvingquarrels”, “suitable” and “suitable for good adminis-tration”, thus making it difficult to analyse the activityand the function of the quarts. The quarts of Andorra laVella govern and administer their possessions, and theyare also responsible for various functions such as “enforc-ing” debt collection, the maintenance of streets and roads–necessarily shared with the Comú–, the construction andupkeep of footbridges and bridges, watching over lanes,the repair of troughs and public fonts, the acquisition of wheat during times of bad harvests for distributionamong the population and the administration of the mill.Other functions include the hiring of teachers, the esta-blishment of credits and the distribution of slaughterhouseuse among the houses of the quart. We can also includeother competencies: approving “ordinacions”, granting ofthe neighbour statute (estatut de veí) of the quart, transferof lands, calling meetings of the townspeople for impor-tant matters, granting applications, making visual inspec-tions of lands and checking the crosses (that indicate themunicipal land boundaries).

The basic functions of the Consell del Quart includeguaranteeing the supply of basic or staple products. Thequarts look after social aspects (cemetery, doctor), eco-nomic aspects (agriculture, livestock) and territorial aspects(lighting, urban development, water and flooding).

Between the 16th and 18th centuries the cònsol, togetherwith the conseller general, ran the Quart, managed in turn bythe Consell del Quart, whose composition has changed overtime. According to use and custom, public positions areunpaid with post holders receiving remuneration whensessions of the Consell are held. The quart appoints com-missions and commissioners for specific purposes, for example, wheat distribution or debt collection.The Conselldel Quart may exercise its own competencies and addmembers to ensure “good government and administra-tion”. In 1932 the Comú of Andorra reminded the síndicthat a request for permission must be presented first of allto the Quart, then to the Comú and finally to the ConsellGeneral.

The Decree of 1978, separating Andorra and LesEscaldes-Engordany set a time to delimit the communallands of the old parish of Andorra. It was not until 1988that the parishes of Andorra and Les Escaldes-Engor-dany (and that of Sant Julià de Lòria, which has boun-dary problems with the parish of Andorra) reached anagreement concerning the ski area and solved the questionof the boundaries, with the creation of single adminis-tration zones (zau) –a new concept offering a solution to the old problem of the parochial boundaries– and undivided zones which, despite being a provisional division, appeared later to create the single administra-tion zone, the protection zone and the undivided landzone.

192


Documents

Fotograﬁa coberta: Casa de la Vall.Autor:Jaume Riba Sabaté · 5 Presentació 7 Al lector 9 Informe sobre l’economia andorrana. 2003 10 I - El context internacional durant el