Fukushima

Imatge de satèl.lit (16/3/2011) extreta de la Viquipèdia. Foto: Digital Globe.

Dietari d´un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva

Epíleg

Març de 2012

Sota control? El dia 17 de desembre de 2011, el primer ministre Noda va declarar que havia quedat sota control l´accident de les centrals nuclears de Fukushima. Les temperatures de les centrals nuclears de Fukushima es mantenen més o menys per sota dels 50ºC, per la circulació d´aigua. Però, en realitat, ningú no sap amb certesa l´estat real de l´interior dels contenidors de combustible. Fa uns dies, la temperatura d´un dels contenidors va pujar remarcablement. Van augmentar la quantitat d´aigua i la temperatura va baixar. No se sap, però, per quina raó havia pujat la temperatura...

A l´edifici número 4, hi ha la piscina per guardar-hi combustible nuclear utilitzat. Hi ha guardat tres o quatre vegades el combustible d´una central nuclear i sense cap protecció. Si hi hagués un altre terratrèmol i es trenqués la piscina, la qual cosa és bastant probable, la zona que es troba a un radi de 250 quilòmetres s´hauria d´evacuar. La zona inclou tota l´àrea metropolitana de Tòquio, on viuen més de 30 milions d´habitants... És possible que continuï havent-hi una fuita, amb molta quantitat d´aigua contaminada sota terra que no se sap on va. Potser al mar? A altres regions? Això és el que el Govern japonès qualifica de “sota control”.

Entre els morts i els desapareguts... Aquí, cada dia es publica als diaris el nombre de morts i desapareguts a causa del terratrèmol i del tsunami, ja que aquesta quantitat encara no és definitiva. Les dades més recents són del dia 8 de febrer; s´han comptabilitzat 15.846 morts i continuen desaparegudes 3.317 persones. Naturalment, quan es troba un cos mort, hi ha un mort més i un desaparegut menys. El nombre elevadíssim dels morts espanta, però em fa tanta llàstima o més pensar que un gran nombre de persones estiguin enterrades sota terra o al fons del mar sense que puguin ser trobades. Els familiars, com ho deuen estar passant...

Falses esperances Hi ha encara més de 300 mil persones evacuades de les zones afectades. La majoria viuen a les cases provisionalment construïdes al voltant. Hi fa molt fred. Les cases provisionals no estan prou preparades contra l´hivern sever. Hi ha molta gent gran... Tots volen tornar a la seva terra natal, tot i que el tsunami ha devastat les seves cases. És molt comprensible. Però, caldria mantenir almenys una part de la ment freda. Si hagués estat simplement un desastre natural, tot i que hagués estat d´una magnitud horrible, hi hauria la possibilitat de recuperar la vida d´abans. Tanmateix, ara hi ha un factor tan difícil de controlar com la contaminació radioactiva. A més a més, els seus efectes poden durar moltes generacions. Si hi ha poques possibilitats que les zones tornin a ser habitables, els ho haurien de dir al més aviat possible. Què és més correcte i amable per als damnificats, dir-los tota la veritat, encara que sigui atroç i ajudar-los a trobar les maneres de reconstruir la seva vida, o donar-los la falsa esperança de poder tornar a la seva terra natal algun dia, i amagar-los una part de la realitat?

Deixalles i escombraries A les zones “mitjanament” contaminades per la radioactivitat, s´hi està fent la “neteja”. Es tracta de rentar amb aigua la superfície de les cases, els carrers, etc. I on va a parar aquesta aigua bruta? Als patis exteriors de les escoles, se´n treu la sorra superficial. Però la sorra eliminada, on va? Hi ha més problemes, més bàsics i greus. Les cases, els edificis, els vehicles... que el tsunami va destruir no han desaparegut del tot. Les seves restes o les escombraries encara hi són. Estan aplegades, però hi són. No hi ha llocs per llençar-les-hi ni es poden guardar a les regions afectades. Les altres regions tampoc no les volen perquè aquestes deixalles poden estar contaminades per la radioactivitat...

Danys causats per “la veu del vent” Els consumidors tendeixen a no comprar els productes agrícoles de les zones properes a les centrals nuclears de Fukushima. El peix pescat a la seva costa, tampoc. El agricultors i els pescadors tenen grans dificultats. Les autoritats diuen que els productes que estan circulant al mercat han estat sotmesos a l´examen de radioactivitat i que no hi ha perill. Al mateix temps, condemnen l´actitud dels consumidors. Diuen que estan causant danys als agricultors i als pescadors, enganyats per “la veu del vent”, és a dir, per rumors sense fonament. Però, és així realment? Hi ha hagut més d´un cas en què s´ha detectat la radioactivitat als productes del mercat suposadament sense problema. Per exemple, l´arròs que s´havia collit en aquestes zones, al qual les autoritats locals havien donat el vistiplau per col.locar-lo al mercat. Els que ja n´han menjat, què hi poden fer? El mateix pot passar amb el peix. Està prohibit pescar peix i marisc a les costes de les zones afectades. El pitjor és que, evidentment, l´aigua del mar manté una continuïtat i els peixos són capaços de canviar de lloc constantment. No és a causa de “la veu del vent” pel que la gent no compra els productes de les zones afectades, sinó per la falta de confiança cap a les autoritats. És comprensible que les autoritats vulguin que els agricultors i els pescadors locals recuperin la vida normal d´abans. Nosaltres també ho desitgem de tot cor. No obstant això, la dosi excessiva d´optimisme no és constructiva si indueix a afluixar el control de la situació per intentar no veure la part negativa de les coses.

Trampes El mes de juliol de 2011, les centrals nuclears de Genkai, de l´illa sud de l´arxipèlag japonès Kyushu, estaven aturades per fer-hi la revisió. Després de l´accident de Fukushima, naturalment era difícil tornar a posar-les en funcionament. Aleshores, es va organitzar un debat televisiu, patrocinat pel Govern japonès, sobre si s´haurien de posar en marxa novament. Els telespectadors hi podien participar a través d´Internet. Hi havia opinions a favor i en contra. Després, però, es va saber que bona part de les opinions favorables enviades per correu electrònic provenien de persones relacionades amb la Companyia Elèctrica, que ho havien fet sota pressió dels seus directius... Darrere d´això, també hi havia l´alcalde del poble on estan ubicades les centrals. Volia que tornessin a funcionar al més aviat possible, perquè sinó, no podria continuar rebent la gran subvenció governamental pel sacrifici que fan per tenir les centrals nuclears. Sense la subvenció, un poble sense gaires indústries com aquest no podria sobreviure...

Kan El senyor Naoto Kan, que era el primer ministre japonès quan van ocòrrer el tsunami i l´accident de les centrals nuclears de Fukushima, va ser molt criticat perquè no sabia actuar eficaçment per aturar els danys. La meva avaluació personal del seu treball no és tan negativa. Ningú no hauria sabut actuar eficaçment en aquelles circumstàncies. Almenys, el senyor Kan va deixar un llegat molt, molt positiu. Dos mesos després del desastre, va demanar (pàcticament va ordenar) a la Companyia Elèctrica de Chubu que s´aturessin les

centrals nuclears de Hamoka, perquè estan situades a la costa entre Tòquio i Osaka, a prop de Nagoya. Si hi hagués algun accident, els danys serien incomparablement més greus que els causats per les centrals de Fukushima. Seria el final del Japó. I hi havia força probabilitats que passés això, ja que la zona està considerada com una de les zones amb més risc que hi hagi un terratrèmol gegantí.

Hot spots Hot spots, és a dir, taques calentes. Així s´anomenen les terres d´extensió limitada on es detecten nivells elevats de radioactivitat tot i que es trobin lluny de les centrals nuclears de Fukushima. Poden ser un llac entre unes muntanyes altes, una claveguera de Tòquio, un racó al pati d´una escola de Yokohama, o un camp de plantes de te de Shizuoka... Els hot spots apareixen d´una manera inesperada en un lloc i en un moment inesperats, com si estiguessin recordant-nos que l´assumpte no s´ha acabat encara..

Els gratacels S´estan construint molts gratacels d´habitatges de 30 o més plantes, a tot Tòquio. No ho comprenc. En primer lloc, no entenc perquè no concentren aquestes forces econòmiques i materials de les empreses constructores a recuperar l´estabilitat real de les centrals de Fukushima que es troben encara en un estat prou precari. En segon lloc, no comprenc per què la gent vol comprar aquests pisos. Hi haurà moltes menys centrals nuclears al Japó i el subministrament elèctric serà més insegur. Si hom viu en un pis de la trentena planta i si es talla l´electricitat, com hi pujarà i com en baixarà? Finalment, no hi haurà aigua perquè la bomba deixarà de funcionar. A més, les finestres de l´edifici no es poden obrir i, per tant, no s´hi pot viure sense aire condicionat...

Japonesos desorientats En Miquel Calçada, Mikimoto, va dir en el seu programa Afers estrangers dedicat al Japó, “els japonesos són uns orientals desorientats.” Jo hi afegiria que els japonesos no han estat mai tan desorientats com ara...

Ko Tazawa

Dietari d´un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva, és un testimoni de primera mà dels dies posteriors al tsunami de Fukushima. Des de la seva residència de Kobe, Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi 2003) ens relata l´angoixa del dia a dia que segueix a la catàstrofe, l´impacte inicial dels fets, les notícies poc esperançadores que es van succeint, la incertesa de l´esdevenidor, en suspens per les destrosses i pel perill de noves emissions de radioactivitat de la central nuclear. Tot això, arrebossat amb aquella quotidianitat necessària per poder viure, amb exemples de solidaritat, i d´altres de reprovables, que es produeixen sempre en situacions extremes, amb uns costums i una visió filosòfica del món molt propis de la cultura nipona... Un any després del desastre, amb un país en plena recuperació, però amb l´ombra permanent de nous terratrèmols i de noves fuites radioactives, Ko Tazawa ens regala el seu dietari personal d´aquells dies decisius.

Ko Tazawa (Yokohama, 1953), escriptor, traductor i professor universitari. Doctorat en estudis hispànics per la Universitat d´Osaka i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtic del Departament d´Estudis Interculturals de la Universitat Hosei de Tòquio. Autor, entre altres, de Catalunya i

un japonès, Cartes a Yu i Kei, En Yu i en Kei tornen a Japó, Diccionari català-japonès i japonès-català, Cuina japonesa a Catalunya. Catalanòfil confés, ha traduït al japonès el Tirant lo blanc (amb gairebé deu anys de dedicació), Camí de sirga, de Jesús Moncada, Pell freda, d´Albert Sánchez Piñol, o Barcelona Stories, una antologia de contes de d´escriptors com Mpnzó, Montserrat Roig, Pàmies o Pedrolo. També ha traduït al català algunes novel.les de Yukio Mishima, com ara, La remor de les onades o El Temple del Pavelló Daurat. Ha col.laborat al diari Avui, al diari Ara, a El Periódico i a la revista Serra d´Or, entre d´altres. L´any 2003, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Va rebre el Premi del Ministeri d´Afers Estrangers del Govern Japonès l´any 2009.

Fukushima: l´enemic invisible

En el 30 minuts vam veure un reportatge de la cadena pública nord-americana PBS que investiga què va passar a la central nuclear de Fukushima ara fa una any reconstruint un trencaclosques amb testimonis claus: el primer ministre Naoto Kan, treballadors de la central que han preferit mantenir l´anonimat, enginyers responsables i militars i bombers que van haver d´actuar en les situacions més crítiques de la crisi. Fukushima, a un pas de l´abisme és prudent amb el paper del govern japonès (tot i que no deixa de ser crític) i explica clarament l´evolució dels esdeveniments tot i la complexitat d´una tragèdia nuclear com la de la central de Daiichi.

Impacta l´aproximació al desastre, resseguint les anotacions dels enginyers en una pissarra durant les hores més crítiques de l´accident i les gravacions en pla subjectiu des del costat del reactor. D´una banda s´acosta a la qüestió purament funcional i, de l´altra, al vessant més humà d´una fuita radioactiva: des del risc d´abast pràcticament mundial fins a detallar el que va suposar per a un centenar de persones que van donar la vida a curt termini per salvar la de la població. Són colpidores les paraules d´un bomber admetent que va preferir no parlar amb la família abans d´actuar o explicant com notava que el material radioactiu penetrava per les gomes del seu vestit protector, o de militars que van participar en el refredament del reactor sabent que els que van fer la mateixa tasca a Txernòbil van morir poc després. Retrata també la part més crua del sentit de la responsabilitat del primer ministre: donar l´ordre d´actuació directa a desenes de treballadors sabent que els estava condemnant a mort: “Si abandonàvem la central estàvem posant el Japó en mans d´un enemic invisible”. Fukushima, a un pas de l´abisme és, malauradament, el primer episodi de molts més reportatges. L´autèntica dimensió d´aquesta tragèdia nuclear ens anirà arribant per fascicles en els pròxims anys.

Mònica Planas Crítica de televisió publicada al diari ARA.

Les lliçons de la crisi de Fukushima

L'11 de març del 2011, ahir va fer un any, la costa del Japó va enregistrar un terratrèmol de grau 9 en l'escala de Richter, el qual va generar un tsunami que va destruir moltes poblacions i va colpejar la central elèctrica de Fukushima. Així es va iniciar la pitjor crisi nuclear des de l'incident de Txernòbil, que no va quedar tancada fins al 16 de desembre. Les grans onades van inutilitzar el sistema de refrigeració de la central, que va estar a un pas de la catàstrofe diversos cops. Es van emetre partícules radioactives a l'atmosfera i un extens territori de l'entorn va quedar inhabitable. Un any després encara queda molta reconstrucció per fer, no només a l'àrea de Fukushima, sinó a tots els territoris que van quedar arrasats. Però aquesta feina s'ha anat fent i és visible. D'una manera pacient i constant, bona part de les zones colpejades s'estan redreçant. El que més crida l'atenció en l'examen retrospectiu de la crisi, però, és com les autoritats van donar la cara des del primer moment. Ara bé, no van dimitir, i no perquè consideressin que la crisi no era cosa seva, sinó perquè, abans de plegar, la volien deixar resolta. Passats els primers mesos, amb el primer ministre Naoto Kan al capdavant, molts van marxar. La crisi de Fukushima s'explica també pel gran poder que tenen les grans corporacions al Japó, que sovint dicten la política als governs. El Japó n'ha tret una valuosa lliçó: hi ha límits, i per això el seu programa nuclear, com el de molts llocs del món, va quedar aturat. Una altra lliçó apresa és que davant les grans catàstrofes, el món és un. Receloses al principi, les autoritats japoneses van acabar acceptant l'ajut exterior.

Editorial del diari El Punt Avui. Dilluns, 12 de març del 2012.

Sense aixecar el cap L'economia nipona continua decreixent en el primer aniversari del sisme, l'onada gegant i el desastre nuclear que van canviar el país El primer ministre vol reactivar abans de l'estiu els 54 reactors aturats, per evitar pèrdues ulteriors 11/03/12 - Tòquio - Laia Gordi

Un any després de la triple catàstrofe del Japó, avui fa un any, tot està per fer i per aclarir. El terratrèmol de grau 9 a l'escala de Richter i el tsunami que van deixar 16.000 morts i 3.300 desapareguts, i que va desencadenar la pitjor crisi nuclear de l'historia des de Txernòbil, han canviat el país políticament, econòmicament i socialment. Hi ha 326.000 persones sense sostre, refugiades en cases provisionals, esperant una indemnització promesa per Tepco, l'operadora de la malmesa central de Fukushima, i que no arriba. La companyia, però, diu que no pot pagar-la i el govern nipó prepara la nacionalització de l'empresa, que engreixarà el deute públic ja superior al 200% que pateix el país. El Japó, que ja estava en recessió abans del desastre, ara es troba en una situació de decreixement del 0,7% del PIB, segons les dades del darrer trimestre de l'any passat. La reconstrucció i la neteja de les zones afectades per l'onada gegant és pràcticament inexistent i, segons la Creu Roja, “el procés trigarà diversos anys”. Naoto Kan, el primer ministre nipó durant la catàstrofe, va haver de dimitir al setembre i el nou primer ministre, Yoshihiko Noda, dirigeix el “renaixement nuclear” del país, que per ell és imprescindible. La societat civil japonesa a poc a poc ha anat fent sentir la seva veu en contra de l'energia atòmica. Moviments com ara les Mares de Fukushima, dones preocupades per la salut de les seves criatures, han arribat al cor d'una gran part de la població que es pregunta si les centrals nuclears són tan segures com els han repetit fins ara. Noda, malgrat tot, vol reactivar gradualment i abans que arribi l'estiu els 54 reactors que estan parats des de l'any passat per evitar talls de llum i ulteriors pèrdues econòmiques. Els reactors de Fukushima, segons els govern, van aconseguir al desembre l'aturada freda, una situació d'estabilitat. Les autoritats, però, admeten que trigaran quaranta anys a apagar completament la planta i no se sap quan de temps caldrà per netejar la contaminació de la regió causada per les fuites radioactives a l'aigua, l'aire i la terra.

LA XIFRA 326.000 persones continuen sense sostre, refugiades en cases provisionals, esperant una indemnització que no arriba.

Més revelacions sobre ocultacions del govern Ahir es van fer públiques les transcripcions de les reunions d'emergència del govern japonès dutes a terme hores després del gran terratrèmol i el tsunami de l'11 de març de fa un any. L'executiu va saber immediatament que hi havia perill de fusió del nucli dels reactors de la central nuclear de Fukushima. Segons els documents, un assessor va dir a la reunió: “Si la temperatura del cor del reactor puja en les properes vuit hores, hi ha la possibilitat que tingui lloc la fusió.”

La revelació ha afegit incertesa entre la població japonesa respecte a la gestió de la crisi per part del govern i la transparència en la seva comunicació. Però, per sobre de tot, ha posat sobre la taula la qüestió de si l'accident nuclear era evitable. Tant Naoto Kan, l'exprimer ministre en el moment de la catàstrofe, com també el secretari de gabinet, Yukio Edano, van negar en repetides ocasions setmanes després de l'accident que hi hagués possibilitats de fusió del nucli. Edano, que avui és ministre d'Economia, Comerç i Indústria, ha declarat: “Accepto humilment les critiques però no podia parlar de la possibilitat de col�lapse.” Aquesta informació podria acabar forçant la dimissió de qui va ser portaveu del govern durant la crisi. Va caldre esperar a mitjan maig perquè les autoritats reconeguessin que tres dels sis reactors havien patit fusions parcials.

Informació publicada al diari El Punt Avui. Diumenge, 11 de març del 2012.

NAOTO KAN PRIMER MINISTRE JAPONÈS DURANT EL TERRATRÈMOL, EL TSUNAMI I LA CRISI NUCLEAR A FUKUSHIMA “Vam fer la millor feina que vam poder” “Els problemes de les centrals vénen de lluny i són del sistema” “És possible treure l'energia només de fonts renovables” “Els afectats directes per la catàstrofe tenien moltes necessitats que no es van cobrir prou ràpidament” 11/03/12 - Tòquio - Laia Gordi

Just després de l'accident, no teníem res a dir perquè no sabíem què estava passant En el debat sobre l'energia nuclear, les veus en contra han estat silenciades

Naoto Kan, el primer ministre anomenat “l'activista social” perquè va començar de molt jove en política i en la Federació Socialdemocràtica, explica, un any després del terratrèmol, el tsunami i el desastre atòmic, com va viure ell la crisi i defensa –quasi en solitari– un futur sense nuclears en el tercer país amb més centrals del món.

Si pogués tornar enrere, què faria diferent durantla gestió de la crisi? Si pogués tornar al passat, me n'aniria abans de l'11 de març. El problema principal de la central de Fukushima no va ser la catàstrofe, sinó el fet que abans no es van prendre les mesures necessàries per preparar la planta i prevenir que es quedés sense electricitat per mantenir els reactors freds. Seria ideal poder viatjar en el temps i preparar la planta contra el tsunami. Aquest va ser el gran problema, no la catàstrofe en si. Recentment ha dit que l'accident va ser un “error humà”. Qui o quina institució n'és responsable? Hi ha gent que hauria d'haver previst l'accident anys enrere i per això és un error humà. Originalment, per exemple, hi havia una norma que deia que les centrals nuclears havien d'estar a 30 metres per sobre del nivell del mar, però va haver-hi grups de poder que van aconseguir abaixar el nivell fins a 10 metres, perquè d'aquesta manera és més fàcil agafar aigua de mar per al sistema de refrigeració de la planta. Fa quaranta anys es van construir centrals en llocs on hi ha perill de tsunami amb força freqüència, cada cinquanta o cent anys. Per tant, sí, és un error humà. Més recentment, hi ha el fet que l'Agència per a la Seguretat Nuclear i Industrial del Japó està ubicada dins del Ministeri d'Economia, que és l'ens que tradicionalment ha defensat l'energia nuclear com l'única solució energètica del Japó. És un problema que tinguem aquest dos grups tan junts dins del govern. I, clarament, en el debat sobre l'energia nuclear, les veus en contra d'aquesta l'energia han estat silenciades per assegurar-se que el debat virava a favor de l'energia nuclear com una solució segura. Per tant, els problemes vénen de lluny i són del sistema. Ha explicat que durant la gestió de la crisi es va produir manca d'informació i desinformació. Els responsables d'aquests errors no haurien de ser jutjats? Respecte a la manca d'informació, es va produir just després de l'accident. No podíem saber què estava passant dins del reactor. No teníem res a dir perquè no sabíem què estava passant. Potser va haver-hi informació que se sabia i que no es va compartir, però el que puc dir és que tota la informació que em va arribar, en aquells moments la vaig fer pública. Per part meva, no va haver-hi cap ocultació d'informació. Potser hi va haver gent que va estar involucrada en aquest tipus d'activitat però jo no en sé res. Actualment, hi ha un comitè investigant l'accident i produint informes. Hi ha gent del govern i de TEPCO [l'operadora de la central de Fukushima] treballant en aquest comitè i en base als seus descobriments, tindrem més detalls i serà clar què va passar exactament en aquells moments i com podem afrontar-ho. Serà més fàcil d'entendre i de donar respostes a les preguntes que han anat apareixent. Com ja he dit, però, el que va passar es remunta a molt més enrere de l'11 de març de l'any passat, se'n va molts anys enrere i hi ha TEPCO involucrada en això, però també múltiples administracions governamentals. També la burocràcia va causar alguns d'aquests problemes. És un problema sistemàtic, no hi ha una persona per assenyalar. No creu que la seva imatge es va veure més malmesa a causa del sentiment d'impotència i desengany que van sentir els japonesos que no pas a causa de la por? Els afectats directes per la catàstrofe òbviament tenien moltes necessitats, moltes de les quals no es van cobrir prou ràpidament o en el grau que calia; per tant, no estaven satisfets amb la feina del govern i es queixaven. Però el govern va haver de prioritzar les tasques de

salvament, treure la gent que estava atrapada sota la runa; els que estaven aïllats, sense transport, eren els primers que necessitaven ajuda. Després ens vam haver d'assegurar que hi havia suficient menjar a la regió i després calien mantes, perquè en aquella zona fa molt de fred en aquestes dates. El següent pas va ser preparar àrees per als evacuats on poguessin estar els qui havien perdut casa seva i després vam construir les cases temporals on poguessin viure durant més temps; vam fer tots aquests passos en coordinació amb els governs locals. Però mentre fèiem tots aquests passos, òbviament els residents locals van viure moltes insatisfaccions, volien que féssim les coses més de pressa o que les féssim en un altre ordre o d'una altra manera, i com a representant del govern del Japó, la seva ràbia, el seu desconsol, va recaure directament sobre meu. Jo era la cara del govern en aquell moment. A més, el desastre va afectar una àrea molt gran i va matar molts treballadors dels governs locals; per tant, les funcions dels governs locals a les regions també es van veure seriosament afectades. Davant d'aquesta situació, i en aquell moment, crec que des del govern vam fer tot el que podíem fer. Vam treballar conjuntament amb els governs de les prefectures i amb els ajuntaments. Crec que vam treballar bé junts i que vam fer tot el possible. És clar que mai és suficient i que podríem haver fet més, però davant de les opcions que teníem en aquell moment, vam fer la millorfeina que vam poder. Va haver-hi una certa desorganització amb els voluntaris i les ONG. Molta gent que volia ajudar no va saber com fer-ho i es va produir una sensació general d'impotència. No té cap crítica a la forma com es va dur a terme l'atenció als refugiats? No sé a quina descoordinació es refereix, però cal tenir en compte que davant d'una situació de catàstrofe com la de l'11 de març, si la gent comença a arribar a la zona afectada en massa és molt difícil donar-los allotjament i alimentació mentre estan allà. L'exèrcit té la seva pròpia estructura per solucionar aquests problemes. No hi ha una organització que s'ocupi dels voluntaris en general. Vam prioritzar que només les persones que estaven preparades s'acostessin a la zona, gent que tenia allotjament i que es podia autoabastir. Si van fer una bona feina, la seva dimissió era inevitable en el context de catàstrofe? No, en absolut. I aleshores per què va dimitir? En poques paraules, hi havia problemes interns del meu partit, el Partit Democràtic del Japó (PDJ). L'oposició va tirar endavant una moció de censura que, ja que l'oposició és minoritària a les Corts, hauria d'haver estat rebutjada, però en aquell moment hi havia gent dins del meu partit que donava suport a la moció perquè no estava contenta amb la forma com estaven anant les coses. Aleshores, vaig decidir prometre que en el moment adequat dimitiria. Teníem problemes importants per solucionar. Al final, la moció de censura va ser rebutjada per una gran majoria, però el meu partit va agafar-me la paraula. Un dels temes que havíem de solucionar era un augment del preu de l'electricitat produïda pel sector privat de manera que en potenciàvem la producció, entre d'altres temes. No va dimitir a causa de les crítiques a la seva gestió de la crisi, doncs? No està relacionat en absolut amb la catàstrofe. El problema principal van ser els desacords interns del meu propi partit amb la forma com anaven les coses. No va ser causat directament per la crisi, no. El grup dins del partit que en aquell moment estava en contra

meu és el que va potenciar que Yoshihiko Noda fos el següent primer ministre. I avui hi ha moviments similars dins del partit decidint qui serà el proper primer ministre i intentant treure Noda del càrrec. Crec que és una situació molt desafortunada per al partit. Però no et diré els noms d'aquesta gent [somriu]. Darrerament ha dit que el Japó no estava preparat per encarar-se a l'accident. N'està ara? Les mesures que es podien prendre de manera ràpida s'han pres ràpidament. Però hi ha mesures que s'han d'aplicar a llarg termini i aquestes no han estat acomplertes. Hi haurà grans canvis en el futur en les institucions de l'energia nuclear, veurem un enduriment dels estàndards de seguretat de les plantes i aquestes noves regulacions comportaran el tancament definitiu d'algunes plantes i la no construcció d'algunes altres. Al final de la seva governança, vostè va assegurar que volia un Japó sense energia nuclear. És una opció factible? Sí que penso que és possible. Aquest és un dels motius que em va portar el desembre a viatjar a l'Estat espanyol, a l'Estat francès i a Alemanya, per veure i recollir informació sobre energies renovables. Sí que penso que és possible que traguem l'energia que necessitem només de fonts d'energia renovable. Fins i tot després que el Japó hagi estat vivint gairebé només de l'energia nuclear durant dècades i basant-se en un model de consum molt alt? El volum de consum és clarament una part important de l'equació però hi ha maneres de ser més efectius energèticament. Als edificis governamentals s'han canviat totes les bombetes per les de baix consum. I al Japó hi ha un gran desenvolupament de l'ús de la biomassa i de l'energia solar. Avui en dia, estem una mica endarrerits en aquestes àrees, però al juliol aprovarem un reglament per potenciar l'electricitat produïda pels consumidors mateixos. Així, molta gent invertirà per produir la seva pròpia electricitat en base a fonts d'energia renovables i això potenciarà un desenvolupament tecnològic en aquest direcció. Vostè vol dedicar el seu futur polític a la defensa d'un Japó i un món verd. Com? Primer de tot, en la legislació japonesa falta una empenta cap a les energies renovables i és en això que se centra la nova normativa. El govern està fent passos en aquesta direcció i aquest és un dels meus objectius. El segon és fer de les noves lleis, accions; fer-les efectives sobre el terreny. El tercer objectiu és compartir les meves idees respecte l'energia nuclear i això és una cosa que no s'ha de fer només al Japó, perquè es tracta d'un problema internacional. Crec que hem de reduir a àmbit mundial la nostra dependència de l'energia nuclear. La Xina i l'Índia tenen plans per construir en un futur proper grans xarxes de centrals nuclears i penso que hem d'arribar a acords internacionals per gestionar la producció d'energia. Si parlem d'armes nuclears, tenim tractats d'armament i maneres de mantenir aquestes armes fora de l'abast de terroristes, etcètera, però no tenim un sistema normatiu similar per a les centrals nuclears i el necessitem. Al gener vaig estar a la cimera de Davos i vaig parlar amb moltes persones i va quedar palès que quan es produeix un accident nuclear, els efectes van més enllà de les fronteres nacionals i afecten la població durant generacions.

Això és una cosa que un sol govern no pot gestionar, és un tema que la comunitat internacional ha de treballar conjuntament.

PERFIL Naoto Kan era primer ministre del Japó quan es va produir la triple catàstrofe de l'11 de març de fa un any. La seva cara i la del portaveu de l'executiu d'aleshores, Yukio Edano, van fer la volta al món diverses vegades intentant explicar la situació dels reactors de la central de Fukushima. El pànic i la incertesa es van apoderar de l'opinió pública mundial. Mesos després, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va qualificar “d'exemplar” la feina de l'executiu. Però de poc va servir. La seva gestió de la crisi va ser molt criticada per l'oposició, pel seu propi partit i per la població japonesa i al setembre es va veure forçat a dimitir.

Entrevista publicada al diari El Punt Avui. Diumenge, 11 de març del 2012.

L´11 de març va fer un any que va passar la catàstrofe

provocada per un terratrèmol i el conseqüent tsunami

que, a la vegada, va provocar en la central nuclear de

Fukushima una important fuita radioactiva.

Hem considerat interessant confeccionar un document

aplegant alguns textos i informacions que, a més de

recordar-nos-ho, ens aclareixin una mica perquè es va

produir un accident d´aquella gravetat.

Coincidint amb el funest aniversari s´ha publicat per

l´editorial Lapislàtzuli l´obra “Dietari d´un japonès: entre

el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva” de Ko

Tazawa, en la qual l´autor ens dona el testimoni de

primera mà dels dies posteriors als desastres naturals i a

l´accident nuclear.

D´aquesta obra, de lectura recomanable, hem recollit

l´epíleg per iniciar el document.

A continuació hem considerat interessant incloure-hi

una crítica televisiva de Mònica Planas, publicada al diari

ARA, sobre un reportatge de producció nord-americana,

que es va passar en el programa de TV3 “30 minuts”.

Finalment, s´ha completat el document amb un

editorial, una informació i una entrevista, les dues últimes

de la periodista Laia Gordi, publicades al diari El Punt

Avui en la data de l´aniversari.

Col.lecció Documents d´ant nº 119