2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.583 Segueix-nos a través les xarxes socials: als 4 vents ......... 11 de novembre de 2018 Diumenge XXXII de durant l'any www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona Lectures H i ha un text breu en els Fets dels Apòstols que narra un traç fonamental en la vida dels primers cris�ans que va causar admiració en la societat de la seva època i con�nua pro- duint-ne en la nostra. Diu aquest text: «Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú» (Ac 2,44-45). El porto aquí amb mo�u de la celebració avui de la Jornada de Germanor que celebra l’Església. Es podria afegir també els es- forços de l’apòstol Pau perquè les esglésies que anava fundant s’ajudessin entre elles en cas de necessitat. També avui estem cridats a posar els recursos en comú. La manera d’entendre-ho és que l’Església no és una en�tat, sinó sobretot una família, la dels que es consideren fills de Déu. Aquest �tol no és un ornament, sinó una exigència de caritat. Les persones no poden pensar: jo em cuido de mi mateix i no faig mal a ningú. No n’hi ha prou, ni a nivell personal, ni fami- liar, ni tan sols de les comunitats eclesials que són les parrò- quies. Si una està en disposició de fer-ho ha d’aportar ajuda a l’arxidiòcesi per contribuir a sufragar les necessitats generals. Les estructures de l’Església diocesana estan al servei de tots, no estan tancades només als catòlics. Els temples i ermites, els serveis de la cúria diocesana (patrimoni, economia, mitjans de comunicació, secretaria, etc.), Càritas, la Llar Natalis, els espais de l’edifici Seminari (l’anomenat Centre Tarraconense) amb la seva biblioteca, els museus diocesà i bíblic, l’arxiu històric, la Catedral, el Seminari Major Interdiocesà, etc. estan al servei de tots. Aquest servei és possible gràcies a la solidaritat. En aquest as- pecte vull expressar el meu agraïment com a arquebisbe de Tarragona a les persones par�culars i empreses que ajuden de manera permanent o esporàdica al sosteniment de tantes ac- �vitats que tenim entre mans. Per descomptat l’economia no és el més important en la vida eclesial, sinó l’agermanament en l’oració i la unitat entre els fidels. Això no obstant, la caritat entre nosaltres és, com en la comunitat dels primers cris�ans, la conseqüència i prova que vivim una fe autèn�ca en els en- senyaments de Jesucrist La caritat entre nosaltres és la prova que vivim una fe autèn�ca en els ensenyaments de Jesucrist Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» Diumenge XXXII de durant l'any Els pobres ens evangelitzen L’escena de la viuda pobra és de les més entranyables de l’evangeli, perquè d’una manera visual, plàs�ca, senzilla i amb poques paraules, ens anuncia tota la Bona Nova de Jesús de Nazaret. El camí de la viuda és l’autèn�c perquè sense retòrica, ni norma�ves retorçudes, deixa que Déu sigui el salvador real de la seva vida personal. Quina sort la gent que s’assembla a la viuda de l’evangeli, que viu com ella va viure i es�ma com ella va es�mar... 5 Mirada endins per Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Lectura del primer llibre dels Reis (17,10-16) En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en �nc gens. Només �nc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava reco- llint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el men- jarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No �nguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i du- rant molts dies, tant ella com la seva fa- mília van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies. Salm responsorial [145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R. 1)] El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa jus�cia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R. Lloa el Senyor, ànima meva. O bé: Al·leluia. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor es�ma els justos; el Senyor guarda els forasters. R. Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R. Lectura de la carta als cris�ans hebreus (He 9,24-28) Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’ho- mes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosal- tres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víc�ma per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui espe- ren el moment de rebre’l. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44) En aquell temps, Jesús, instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus ves�ts, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer- se veure, es posen filactèries ben llar- gues. Són els qui seran judicats més ri- gorosament.»Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi �rava diners. Molts rics hi �raven molt, però vingué una viuda pobra que hi �rà dues monedes de les més pe�tes. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha do- nat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.» Posar els béns en comú campanya JORNADA DE GERMANOR 2018 L'Església et necessita A quest diumenge, amb mo�u de la Jornada de Germanor, trobareu a la vostra parròquia la revista «La nos- tra Església». És important agafar-ne un exemplar. En ell, fidels a aquesta vo- luntat de transparència econòmica, us presentem els comptes de l’arxidiòcesi corresponents a l’exercici 2017. Cal que tots siguem molt conscients d’on arriben els diners de l’Església i com s’u�litzen. Sou vosaltres els qui, mitjançant els vos- tres dona�us i l’assignació que realitzeu a través de la declaració de la renda, no- driu aquest pressupost que ens permet avançar en el servei desinteressat als altres. En aquesta publicació també hi trobareu la memòria d’activitats de l’arxidiòcesi amb xifres que ens permeten visualit- zar la imprescindible tasca que fa l’Església. En desta- caré algunes. Durant l’any 2017 es va atendre a l’ar- xidiòcesi 93.148 persones (ancians, malalts crònics, persones amb discapa- citat, persones amb risc d'exclusió social i drogo- dependents, entre d’altres) en els 120 centres socials i assistencials. Sense oblidar tota la tasca que fa Càri- tas gràcies als seus 1.591 voluntaris o la dedicació dels 132 mossens, els 352 re- ligiosos, els 985 catequistes, els mestres i educadors dels 32 centres educa�us catòlics... i una llarga llista de persones que amb el seu tes�moniatge cris�à con- tribueixen a millorar la nostra societat. El teu compromís, en temps i aportació econòmica, és més necessari que mai. A més, recorda que ara els dona�us realit- zats a les en�tats sense ànim de lucre, com ara la parròquia o la diòcesi, desgra- ven més. Pregunta a la teva parròquia i col·labora-hi. Daniel Sobradillo Cardona, ecònom diocesà La col·laboració periòdica, amb una quota familiar o personal, abonada a través de la domiciliació bancària, és el millor sistema de contribuir al finançament de l’Església Cognoms Nom NIF/DNI Adreça Núm. Esc. Pis CP Població Província País Telèfon Banc o Caixa Adreça Núm. CP Població Província Núm. de compte IBAN Se subscriu amb la quantat de ..................euros al Mes Trimestre Semestre Any A favor del finançament de l’Església catòlica, a parr d’avui (Dia) (Mes) (Any) (Marqueu amb una X l’opció escollida) Vull rebre un cerficat per a desgravar de l’IRPF NO Signatura Codi europeu Banc Oficina Dígit control Núm. de compte E S Arquebisbat de Tarragona (Pla de Palau 2, 43003 Tarragona) Parròquia de (nom) Població de LLIURAR A L’ARQUEBISBAT O A LA PARRÒQUIA De conformitat amb la normava en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el subscriptor manifesta el consenment per la incorporació de les seves dades en els fitxes, automatzats o no, de l’Arquebisbat de Tarragona (o de la parròquia que hagi escollit el subscriptor) amb la finalitat de gesonar les quotes domiciliades. Les dades del subscriptor en cap cas no es cediran a altres entats, i sempre podrà exercitar els drets d’accés, recficació, cancel·lació i oposició adreçant-se per escrit al responsable del fitxer corresponent: Arquebisbat de Tarragona, pla de Palau, 2; 43003 Tarragona o, si es dóna el cas, a l’adreça de la parròqui que hagi escollit.

Full dominical n - esglesiadetarragona.cat · Lectura de la carta als cris ans hebreus ... (Mc 12,38-44) En aquell temps, Jesús, ... [Tt 2,1-8.11-14; Salm 36, 3-4.18 i 23.27 i 29;

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Full dominical n - esglesiadetarragona.cat · Lectura de la carta als cris ans hebreus ... (Mc 12,38-44) En aquell temps, Jesús, ... [Tt 2,1-8.11-14; Salm 36, 3-4.18 i 23.27 i 29;

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.583

Segueix-nos a través les xarxes socials:

als 4 vents.........

11 de novembre de 2018 Diumenge XXXII de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Lectures

Hi ha un text breu en els Fets dels Apòstols que narra un traç fonamental en la vida dels primers cris� ans que va

causar admiració en la societat de la seva època i con� nua pro-duint-ne en la nostra. Diu aquest text: «Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú» (Ac 2,44-45).

El porto aquí amb mo� u de la celebració avui de la Jornada de Germanor que celebra l’Església. Es podria afegir també els es-forços de l’apòstol Pau perquè les esglésies que anava fundant s’ajudessin entre elles en cas de necessitat.

També avui estem cridats a posar els recursos en comú. La manera d’entendre-ho és que l’Església no és una en� tat, sinó sobretot una família, la dels que es consideren fi lls de Déu. Aquest � tol no és un ornament, sinó una exigència de caritat.

Les persones no poden pensar: jo em cuido de mi mateix i no faig mal a ningú. No n’hi ha prou, ni a nivell personal, ni fami-liar, ni tan sols de les comunitats eclesials que són les parrò-quies. Si una està en disposició de fer-ho ha d’aportar ajuda a l’arxidiòcesi per contribuir a sufragar les necessitats generals.

Les estructures de l’Església diocesana estan al servei de tots, no estan tancades només als catòlics. Els temples i ermites, els serveis de la cúria diocesana (patrimoni, economia, mitjans de comunicació, secretaria, etc.), Càritas, la Llar Natalis, els espais de l’edifi ci Seminari (l’anomenat Centre Tarraconense) amb la seva biblioteca, els museus diocesà i bíblic, l’arxiu històric, la Catedral, el Seminari Major Interdiocesà, etc. estan al servei de tots.

Aquest servei és possible gràcies a la solidaritat. En aquest as-pecte vull expressar el meu agraïment com a arquebisbe de Tarragona a les persones par� culars i empreses que ajuden de manera permanent o esporàdica al sosteniment de tantes ac-� vitats que tenim entre mans. Per descomptat l’economia no és el més important en la vida eclesial, sinó l’agermanament en l’oració i la unitat entre els fi dels. Això no obstant, la caritat entre nosaltres és, com en la comunitat dels primers cris� ans, la conseqüència i prova que vivim una fe autèn� ca en els en-senyaments de Jesucrist

‘ La caritat entre nosaltres és la prova que vivim una fe autèn� ca en els ensenyaments de Jesucrist

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Diumenge XXXII de durant l'any

Els pobres ens evangelitzen

L’escena de la viuda pobra és de les més entranyables de l’evangeli, perquè d’una manera visual, plàs� ca, senzilla i amb poques paraules, ens anuncia tota la Bona Nova de Jesús de Nazaret. El camí de la viuda és l’autèn� c perquè sense retòrica, ni norma� ves retorçudes, deixa que Déu sigui el salvador real de la seva vida personal.

Quina sort la gent que s’assembla a la viuda de l’evangeli, que viu com ella va viure i es� ma com ella va es� mar...

5

Mirada endins per Concepció Motlló Sans, laica amb missió pastoral

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del primer llibre dels Reis (17,10-16)

En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en � nc gens. Només � nc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava reco-llint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fi ll. Ens el men-jarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No � nguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fi ll. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fi ns al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i du-rant molts dies, tant ella com la seva fa-mília van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

Salm responsorial [145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R. 1)]

El Senyor, que es manté fi del per sempre,fa jus� cia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els presos.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.O bé: Al·leluia.

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts.El Senyor es� ma els justos;el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els orfes,i capgira els camins dels injustos.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta als cris� ans hebreus (He 9,24-28)

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’ho-mes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosal-tres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fi ns ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell

mateix una sola vegada, com a víc� ma per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui espe-ren el moment de rebre’l.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)

En aquell temps, Jesús, instruint la gent els deia: «No us fi eu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus ves� ts, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen fi lactèries ben llar-gues. Són els qui seran judicats més ri-gorosament.»Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi � rava diners. Molts rics hi � raven molt, però vingué una viuda pobra que hi � rà dues monedes de les més pe� tes. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha do-nat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Posar els béns en comú

campanya

JORNADA DE GERMANOR 2018L'Església et necessita

Aquest diumenge, amb mo� u de la Jornada de Germanor, trobareu a

la vostra parròquia la revista «La nos-tra Església». És important agafar-ne un exemplar. En ell, fi dels a aquesta vo-luntat de transparència econòmica, us presentem els comptes de l’arxidiòcesi corresponents a l’exercici 2017. Cal que tots siguem molt conscients d’on arriben els diners de l’Església i com s’u� litzen. Sou vosaltres els qui, mitjançant els vos-tres dona� us i l’assignació que realitzeu a través de la declaració de la renda, no-driu aquest pressupost que ens permet avançar en el servei desinteressat als altres.

En aquesta publicació també hi trobareu la memòria d’activitats de l’arxidiòcesi amb xifres

que ens permeten visualit-zar la imprescindible tasca que fa l’Església. En desta-caré algunes. Durant l’any 2017 es va atendre a l’ar-xidiòcesi 93.148 persones (ancians, malalts crònics, persones amb discapa-citat, persones amb risc d'exclusió social i drogo-dependents, entre d’altres) en els 120 centres socials i assistencials. Sense oblidar tota la tasca que fa Càri-tas gràcies als seus 1.591 voluntaris o la dedicació dels 132 mossens, els 352 re-ligiosos, els 985 catequistes, els mestres i educadors dels 32 centres educa� us catòlics... i una llarga llista de persones que amb el seu tes� moniatge cris� à con-tribueixen a millorar la nostra societat.

El teu compromís, en temps i aportació econòmica, és més necessari que mai. A més, recorda que ara els dona� us realit-zats a les en� tats sense ànim de lucre, com ara la parròquia o la diòcesi, desgra-ven més. Pregunta a la teva parròquia i col·labora-hi.

Daniel Sobradillo Cardona, ecònom diocesà

La col·laboració periòdica, amb una quota familiar o personal, abonada a través de la domiciliació bancària,és el millor sistema de contribuir al finançament de l’Església

Cognoms Nom NIF/DNIAdreça Núm. Esc. PisCP Població ProvínciaPaís TelèfonBanc o CaixaAdreça Núm.CP Població Província

Núm. de compte IBAN

Se subscriu amb la quantitat de ..................euros al Mes Trimestre Semestre Any

A favor del finançament de l’Església catòlica, a partir d’avui (Dia) (Mes) (Any)

(Marqueu amb una X l’opció escollida)

Vull rebre un certificat per a desgravar de l’IRPF SÍ NO Signatura

Codi europeu Banc Oficina Dígit control Núm. de compte

E S

Arquebisbat de Tarragona (Pla de Palau 2, 43003 Tarragona)Parròquia de (nom)Població de

LLIURAR A L’ARQUEBISBAT O A LA PARRÒQUIA De conformitat amb la normativa en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el subscriptor manifesta el consentiment per la incorporació de les seves dades en els fitxes, automatitzats o no, de l’Arquebisbat de Tarragona (o de la parròquia que hagi escollit el subscriptor) amb la finalitat de gestionar les quotes domiciliades. Les dades del subscriptor en cap cas no es cediran a altres entitats, i sempre podrà exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-se per escrit al responsable del fitxer corresponent: Arquebisbat de Tarragona, pla de Palau, 2; 43003 Tarragona o, si es dóna el cas, a l’adreça de la parròqui que hagi escollit.

Page 2: Full dominical n - esglesiadetarragona.cat · Lectura de la carta als cris ans hebreus ... (Mc 12,38-44) En aquell temps, Jesús, ... [Tt 2,1-8.11-14; Salm 36, 3-4.18 i 23.27 i 29;

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42l’entrevista en un minut

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana IV

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 11: Diumenge XXXII de durant l’any [1Re 17, 10-16; Salm 145, 6c-7.8-9a.9bc-10; He 9,24-28; Mc 12,38-44; o bé més breu: Mc 12, 41-44 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12: Sant Josafat, bisbe i màr� r (MO) [Tt 1, 1-9; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Lc 17, 1-6]

Dimarts, 13: [Tt 2,1-8.11-14; Salm 36, 3-4.18 i 23.27 i 29; Lc 17, 7-10] Sant Leandre, bisbe (ML)

Dimecres, 14: [Tt 3, 1-7; Salm 22, 1-3.4.5.6; Lc 17, 11-19]

agenda

Dijous, 15: [Flm 7-20; Salm 145, 7.8-9a.9bc-10; Lc 17, 20-25] Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església (ML)

Divendres, 16: [2Jn 4-9; Salm 118, 1.2.10.11.17.18; Lc 17, 26-37] Santa Margarida d’Escocia (ML) o bé: Santa Gertrudis, verge (ML)

Dissabte, 17: Santa Isabel d’Hongria, religiosa (MO) [3Jn 5-8; Salm 111, 1-2.3-4.5-6; Lc 18,1-8]

Diumenge, 18: Diumenge XXXIII de durant l’any [Dn 12,1-3; Salm 15,5 i 8.9-10.11; He 10, 11-14.18; Mc 13, 24-32 (LE/LH pròpies)]

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat darrerament els següents nomenaments:

25/10/2018

-Mn. Jordi Díaz Moix, administrador parroquial de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Perafort.

-Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, administrador parroquial de la Parròquia de Sant Sebas� à de Puigdel� .

23/10/2018

F������� S���� M���� �� S������

-Sr. Joan Llàtser Gaya, administrador del Patronat de la Fundació.

-Sr. Andreu Muñoz Melgar, secretari del Patronat de la Fundació.

-Sr. Francesc Dalmau Vidal, vocal del Patronat de la Fundació.

-Sr. Pablo Muñoz Pérez, vocal del Patronat de la Fundació.

-Sr. Ángel Belzunegui Eraso, director de l’Escola de l’Esplai.

-Sr. Arnau Solé Bargalló, president de la Federació de Centres d’Esplai Cris� ans.

-Sr. Robert Vendrell Aubach, responsable del Servei de Colònies de Vacances.

NOMENAMENTS

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana IV

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Avui, 11 de novembre—Cadena de pregària per les vocacions a l'arxidiòcesi. Es pot comunicar l’hora o les hores de pregària a través del correu electrònic del Secretariat diocesà de Vocacions: [email protected].

—X Jornada de les famílies cris� anes de Tarragona, a les 10.30 h, a la parròquia de Sant Fructuós. Hi haurà una xerrada a càrrec de Mn. Yesid F. Vásquez, la celebració de l’eucaris� a i un refrigeri. Convoca l’arxiprestat de Tarragona i organitzen la trobada els equips de pastoral del Col·legi Sant Pau Apòstol, Vedruna Sagrat Cor, Dominiques i Mare de Déu del Carme.

12 de novembre—Trobada arxiprestal dels catequistes del Baix Camp a Riu-doms. La trobada s’iniciarà amb una pregària a l’església parro-quial seguida d’una formació sobre el tema «Els sagraments de la iniciació cris� ana» i el sopar.

Del 16 al 18 de novembre —XI Jornades interdiocesanes de formació per a catequistes a Figueres, Girona, sobre el desvetllament de la fe en la catequesi. Organitza el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC).

17 de novembre—Presentació dels infants a la Mare de Déu del Claustre de Tarragona, a les 12.00 h. L’acte, que � ndrà lloc a la seva capella del Claustre de la Catedral, està inserit en els actes organitzats amb mo� u de la festa de la Mare de Déu del Claustre.

—Concert del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Cambrils, a les 20.30 h. En l’acte, organitzat amb mo� u de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, s’interpretarà, entre d’altres obres, la peça «El prevere i el cardenal» amb text i música de Josep-Enric Peris (poema simfònic sobre un diàleg imaginari entre Mn. Ramon Muntanyola i el cardenal Vidal i Barraquer). L’entrada és gratuïta.

Diumenge, 11: Diumenge XXXII de durant l’any[1Re 17, 10-16; Salm 145, 6c-7.8-9a.9bc-10; He 9,24-28; Mc 12,38-44; o bé més breu: Mc 12, 41-44 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 12: Sant Josafat, bisbe i màr� r (MO) [Tt 1, 1-9; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Lc 17, 1-6]

Dimarts, 13: [Tt 2,1-8.11-14; Salm 36, 3-4.18 i 23.27 i 29; Lc 17, 7-10] Sant Leandre, bisbe (ML)

Dimecres, 14: [Tt 3, 1-7; Salm 22, 1-3.4.5.6; Lc 17, 11-19]

Dijous, 15: [Flm 7-20; Salm 145, 7.8-9a.9bc-10; Lc 17, 20-25] Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església (ML)

Divendres, 16: [2Jn 4-9; Salm 118, 1.2.10.11.17.18; Lc 17, 26-37] Santa Margarida d’Escocia (ML) o bé: Santa Gertrudis, verge (ML)

Dissabte, 17: Santa Isabel d’Hongria, religiosa (MO) [3Jn 5-8; Salm 111, 1-2.3-4.5-6; Lc 18,1-8]

Diumenge, 18: Diumenge XXXIII de durant l’any [Dn 12,1-3; Salm 15,5 i 8.9-10.11; He 10, 11-14.18; Mc 13, 24-32 (LE/LH pròpies)]

—Llorenç de Rocafort. Després d’un període d’obres de més de tres anys el temple parroquial de Sant Abdó i Sant Senen de Llorenç de Rocafort, nucli agregat de Sant Mar� de Riucorb, es va reobrir el passat diumenge, dia 28 d’octubre. El Sr. Arquebis-be, Mons. Jaume Pujol, en la celebració de l’eucaris� a va beneir les obres de restauració consistents en recuperar l’esplendor original de l’església parroquial que data de 1593. Entre les mi-llores s’ha instal·lat una nova il·luminació, s’ha restaurat la por-ta d’entrada, la sagris� a i el terra, conservant la pedra original en alguns indrets i s’ha adequat l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Després de la missa cantada, el Sr. Josep Capdevila, fi ll del poble i gran coneixedor de la història de Llorenç, va fer una breu explicació de l’actuació de millora. L’acte va comptar amb l’assistència del rector de la Parròquia, Mn. Joan Costa; l’alcalde de Sant Mar� de Riucorb, Sr. Jaume Pallàs i la pre-sidenta de la Diputació de Lleida, Sra. Rosa Maria Perelló. Les obres han suposat una inversió de 85.000 euros fi nançades en gran part per la Diputació de Lleida, a més de l’Ajuntament, la Parròquia, l’Arquebisbat i els veïns.

—Orgue de la Catedral. El passat dia 30 d’octubre es va inaugu-rar ofi cialment l’orgue renaixen� sta de la Catedral que torna a lluir les seves monumentals portes després d’un complex procés de conservació–restauració iniciat a principis de l’any 2017. En l’acte, que va comptar amb una demostració de l’obertura de les sarges mentre l’organista � tular de la Catedral, Sr. Jordi Ver-gés, interpretava una peça de J. S. Bach, va intervenir el degà del Capítol de la Catedral, Mn. Joaquim Fortuny; el delegat diocesà per al patrimoni ar� s� c i documental i art sacre, Mn. Antonio P. Mar� nez; la coordinadora de la intervenció, Sra. Maite Toneu, la consellera de Cultura de la Generalitat, Hble. Sra. Laura Borràs i el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. L'acte, obert al públic, també va comptar amb l'assistència de representants de les ins-� tucions que han col·laborat.

—Germanetes dels Pobres. Amb mo� u de la celebració dels 150è aniversari de presència de les germanetes dels Pobres a Reus el Sr. Arquebisbe va presidir una missa d’acció de gràcies al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia el dia 25 d’octubre, dia del naixement i bap� sme de Santa Joana Jugan, fundadora de la Congregació. «Hi ha dates a la nostra vida que són inobli-dables i una d’aquestes dates és la que ens ha convocat avui, quan fa 150 anys un grup de germanetes va arribar a Reus per a començar l’obra hospitalària. [...] Volem agrair a la Divina Provi-dència els nombrosos dons i benefi cis que hem rebut i seguim rebent», va expressar la germana M. de Jesús Pilar, superiora de la comunitat. Entre d’altres celebracions, el dissabte, dia 27 d’octubre, hi va haver un acte ins� tucional a la mateixa residència que va comptar amb la presència de l’alcalde, Sr. Carles Pellicer, i el prior-arxiprest, Mn. Joan Antoni Cedó.

—Berenar de la Fam. El tradicional berenar de la Fam de Mans Unides es va celebrar el dia 24 d’octubre al Col·legi Vedruna Sagrat Cor de Tarragona aplegant més de 140 persones. L’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, va comptar amb la intervenció de la presidenta de Mans Unides Tarragona, Esther Freijanes, qui va presentar els resultats de la recaptació de Mans Unides de l’any anterior i el número de projectes realitzats. Amb la recaptació ob� nguda del Berenar es donarà suport a l’educació dels infants de la zona rural de Kampanga, a Rwanda, per pal·liar l’escassetat d’instal·lacions escolars a la diòcesi de Ruhengeri.

El dia 31 d’octubre es va presen-tar, a Barcelona, la Memòria

2017 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. Una acció realitzada gràcies a la xarxa de les Càritas parroquials, interpa-rroquials i les deu Càritas dio-cesanes que compten amb més de 13.000 voluntaris. A través de l’acció de Càritas, publicada en aquesta Memòria, es fan visibles moltes situacions de pa� ment i vulnerabilitat que reclamen trobar una resposta.

—Amb les dades a la mà podem parlar d’una certa recuperació econòmica o d’una millora de les condicions de vida de les persones benefi ciàries de Càritas?

L’any 2017 l’acció de les Càritas diocesanes catalanes va bene-fi ciar 321.287 persones que és un 11% menys que l’any 2016. Davant d’aquesta evidència podríem ser op� mistes però la realitat no és tan simple, és més crua. Hem atès menys perso-nes però les que atenem requereixen més intervencions, més suport. És per això que pensem que l’anomenada «recuperació econòmica» no es correspon amb una veritable recuperació social.

En xifres generals podem dir que a tot l’estat espanyol hi ha 8,6 milions de persones que pateixen exclusió social; això suposa un milió dos-centes mil persones més que l’any 2017. L’exclu-sió social severa ha crescut un 40% i afecta més de quatre mi-lions de persones. També hauríem de dir que hi ha sis milions de persones en tot l’estat en situació d’integració social molt dèbil que podrien caure en l’exclusió si empitjorés la situació econòmica. La pobresa està cronifi cada i la crisi ha deixat unes ferides que encara costen de cicatritzar.

—Quins són els programes o projectes als quals han des� nat més esforços durant el 2017?

Prop d’un 80% de les nostres despeses les hem des� nat a l’ac-ció social i dins d’aquest bloc els programes als quals hem de-dicat més recursos han estat el de cobertura de les necessitats bàsiques (815 projectes), el de família i infància (233 projec-tes), inserció sociolaboral i d’economia social (202 projectes), i el d’acollida i acompanyament (293 projectes).

—Quins són els principals problemes que segueixen colpe-jant les persones més desprotegides?

La crisi econòmica ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors, i ha colpejat amb més força les persones més vulnerables. Això succeeix perquè tenir una feina ja no garan-teix unes condicions de vida dignes (el 12 % dels treballadors catalans són pobres), el sistema educa� u no aconsegueix re-duir les diferències familiars que venen donades (la pobresa es mul� plica per dos entre aquelles persones amb pares que no han fi nalitzat cap etapa educa� va) i les polí� ques de protecció són insufi cients.

Tot allò en què treballa Càritas requereix canvis estructurals de fons a nivell social, polí� c i econòmic. Requereix canviar i canviar-nos, escoltar i escoltar-nos, transformar i també trans-formar-nos a nosaltres mateixos perquè el món canvia, no ens serveix la realitat d’uns quants anys enrere.

—El proper diumenge, dia 18 de novembre, celebrarem per segon any la Jornada Mundial dels Pobres, una inicia� va del papa Francesc. Quina importància té aquesta Jornada?

És bàsica perquè explicita l’opció preferencial del papa Fran-cesc per una Església dels pobres i per als pobres. És una fi ta en el calendari que ens facilita la visualització però també la difusió de la realitat de milions de persones d’arreu del món que estan en situació vulnerable. Ens convida a no restar in-diferents, a sor� r al carrer, a denunciar les injus� cies socials que encara són moltes. És una gran oportunitat per a fer-ho. Jo convido tots aquells que senten i pateixen quan veuen escenes de pobresa que pensin que tenim sort els que podem ajudar els altres a superar aquest llindar, no només amb el que ens so-bra sinó amb la voluntat de donar el que potser necessitaríem però que els altres necessiten més.

> La Memòria es pot consultar al web www.caritascatalunya.cat

«Durant l'any 2017 hem atès menys persones però que han requerit més intervencions»

Francesc Roig Queralt, president de Càritas Catalunya:

Perfi l de les persones ateses

Fotografi a: Blog de Llorenç