1

FULLdominicalSETMANARI D’INFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA - 17 Gener 2021 - Núm. 03

PA

RA

UL

ES

de

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA,

Bisbe de Mallorca

Més enllà de les diferències entre les confessions cristianes i també entre les religions, hi ha la consciencia de ser una mateixa humanitat i un únic cos social religiós, on la fe en Déu ens ha de mantenir units i ha de ser el fonament de la germanor i del sen-tit filial dels qui professam la fe en un mateix Pare, el Déu Creador, font de

tot amor i misericòrdia. Hi ha un fet, expressió d’aquest amor per als creients des del qual hem de partir, que és l’acció hu-manitària. En aquest sentit, el missatge de la comunitat ecu-mènica de Taizé diu que «la humanitat avança gràcies a la multitud d’homes i dones que s’entreguen sense calcular, fins i tot en aquests temps de convulsions i incerteses».

A punt de la Setmana de Pregària per la Unitat dels cristians, pot anar bé conèixer els punts de reflexió que ens ofereix la Carta de Taizé 2021. Primer, demana «estar atents als signes d’esperança», a partir dels quals «són necessàries decisions polítiques valentes, però la solidaritat i l’amistat social que cadascú podem viure són igualment indispensables. Molts estan disposats a posar-se al servei d’altres. La seva genero-sitat ens recorda que l’ajuda mútua obre un camí de futur». De la mateixa manera, són molts els joves que inverteixen les seves energies per salvaguardar la nostra casa comuna, que és el planeta. «Pels qui son creients, la terra és un do que Déu ens confia perquè cuidem d’ella». I, pensem, «qui tindrà l’audàcia de ser artesà de justícia i de pau, més enllà de les divisions que soscaven les nostres societats?»

Tinguem aquesta convicció enmig del que vivim: «Sí, enmig de les difícils realitats del període actual, és possible perce-bre, inclús a vegades per esperar contra tota esperança. Per això, reunim-nos amb aquelles i aquells que han fet op-cions de vida diferents, amb cristians d’altres confessions, amb creients d’altres religions, amb persones agnòstiques o atees que també estan compromeses amb la fraternitat i el compartir». Diu a més, que «l’alegria es renova quan vivim la fraternitat, quan ens apropam als més desproveïts... Les circumstàncies de la vida poden fer-nos a tots més vulnera-bles”. Ens demana passar de la competició a la col·laboració, participant en associacions que promouen la cooperació i la solidaritat.

Enmig d’aquesta realitat, sorgeix la pregunta: «Què vol dir creure en Déu? Com actua en les nostres vides?» La respos-ta és que no podem reduir Déu als nostres conceptes, som cercadors assedegats d’amor i de veritat, pelegrins de con-fiança i podem caminar junts. «La fe és una confiança molt senzilla en Déu». Creure -diu- és «confiar en una presència que no s’imposa mai, que podem acollir en tot moment, en el silenci, com una respiració». Som convidats a discernir un nou horitzó deixant-nos il·luminar per Jesús i l’Evangeli. «Sabrem discernir aquest nou horitzó més enllà de la violèn-cia humana, més enllà dels desastres mediambientals i de les malalties?» L’opció és canviar la nostra mirada, renovada per la resurrecció de Crist, pel qual reconeixem més clara-ment la dignitat de cada ésser humà i la bellesa de la creació, d’on neixen l’esperança, l’alegria serena i el valor d’assumir les responsabilitats que Déu ens confia sobre la terra.

Som convidats a pregar junts a la Catedral diumenge, dia 24, a les 17:00h.

Esperar a temps i a fora temps

Davant la Setmana de Pregària per la Unitat dels cristians (18-25 gener 2021)

Full dominical 2

17 de gener 2021ACTUALITAT diocesanaP

RO

GR

AM

AC

IÓ

RE

LIG

IOS

A

PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ

MOSAICDiumenge a les 10 h.

CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIADiumenge a les 10,30 h.

ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 11,30 h.

PRODUCCIÓ DE RÀDIO

TEMPS DE CREUREDiumenge a les 7,30 h.

ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 9,45 h.

MIRALL DE L’ESGLÉSIADivendres a les 13,30 h.

BON DIA MALLORCADilluns a divendres a les 6,57 h.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11,57 h.

RADIO MARÍARevista Diocesana

Amb Jesús a Natzaret som família!Catalina AlbertíDirectora del Secretariat de Missions i d’OMP de Mallorca

PE

L·L

ÍCU

LA Unplanned

Director: Chuck Konzelman, Cary Solomon

Abby Johnson (Ashley Bratcher) fue una de las directoras más jóvenes de las clínicas “Planned Parenthood”. Durante los años en los que ejerció ese cargo estuvo involucrada en 22.000 abortos y aconsejó en esta línea a numerosas mujeres. Su pasión por la materia la llevaría a convertirse en la portavoz de la franquicia, luchando por establecer en su país la legislación en la que siempre creyó desde su adolescencia. Sin embargo, un determinado día su pers-pectiva tomó un inesperado rumbo tras presenciar algo que la marcaría de por vida. 

Dia 17 de gener celebrarem el dia de la Infància Missionera, amb el lema Amb Jesús a Natzaret som Família! Són nins i nines víctimes d’una infantesa robada, de falta d’oportunitats per poder sortir endavant, orfes, amb problemes de violèn-cia... I allà hi són ells, els nostres missioners i missioneres.Ells fan possible que milers de menors en situació de vulne-rabilitat puguin cobrir un mínim de necessitats materials i espirituals, a través d’escoles, dispensaris, hospitals, guarderi-es, cases d’acollida, i ho poden fer gràcies a l’esforç dels qui col·laboren econòmicament per poder fer costat a la vocació ad gentes als cinc continents. A Espanya l’any 2019 es varen recaptar 2,7 milions d’euros d’aquesta campanya de les Obres Missionals Pontifícies. Els nostres missioners/eres mallor-quins treballen directament amb aquesta causa, la majoria de peticions tenen a veure amb els infants i conten orgullosos com han pogut els nins i nines de la seva zona de missió pro-gressar i sortir endavant. Ens conten que les nines ho tenen més difícil, elles són les que han de deixar d’anar a escola, a més són les principals víctimes de la violència familiar, i els abusos sexuals estan a l’ordre del dia, sense que es consideri un escàndol el sofriment que pateixen. La Infància Missione-ra desitja que seguim els passos de Jesús, el primer missioner, de la família de Natzaret, de les primeres comunitats cristia-nes, dels nostres missioners..., així podrem aprendre, com es prega al final de Fratelli tutti, d’obrir els nostres cors “a tots els pobles i nacions de la terra, per a reconèixer el bé i la bellesa que vas sembrar en cadascun, per a estrènyer llaços d’unitat, de projectes comuns, d’esperances compartides”.

3

17 de gener 2021

Full dominical

ACTUALITAT diocesana

La missa de la Nit de Nadal d’aquest 2020, marcada per la crisi sanitària, s’ha celebrat amb les esglésies més buides que en anys anteriors, i amb les mesures per evitar con-tagis, però igualment les parròquies i esglé-sies de Mallorca han celebrat les Matines de Nadal amb tota la il·lusió i el goig de celebrar el naixement de Jesús. S’han hagut d’adaptar a les mesures establertes per les autoritats sanitàries a causa de la pandèmia. El toc de queda a les 22h ha obligat a avançar l’hora de la majoria de les celebracions i totes les esglé-sies han complert amb l’aforament màxim del 30%, amb el distanciament corresponent i les mesures higièniques establertes. Precisament a causa d’aquestes restriccions, en moltes oca-sions les Matines s’han retransmès en strea-ming, a través de les xarxes socials, i també pels mitjans de comunicació, per tal que to-thom hi pogués participar de manera presen-cial o telemàtica.

A la Catedral de Mallorca, la missa de la Nit de Nadal s’avançà a les 19h, quan habitual-ment se celebrava a les 23h. Presidida pel Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, a la celebració de la Seu hi assistiren prop de 400 persones, l’aforament màxim permès per la situació sanitària. El Bisbe, en l’homilia de la missa de la Nit de Nadal d’aquest any tan difícil va recordar i va fer un reconeixement a totes les persones afectades i víctimes de la pandèmia: «Les més de 80.000 persones del nostre país que ens han deixat, més les 454 a les nostres Illes», fent una menció especial a totes aquelles persones que durant aquests mesos han mort en la soledat i no han pogut ser acompanyats pels seus familiars: «ancians i ancianes que se n’han anat en silenci, sense rebre l’afecte familiar dels darrers moments i els qui en el moment de ser enterrats no han pogut comptar amb aquella mirada d’amor que quedaria gravada en el cor d’algú que s’ha sentit estimat. En aquest moment i és d’agraïr, també he de dir que molts han vist substituï-da la presència familiar i han comptat amb la pregària de l’Església en el cementeri i després a la parròquia», expressà el Bisbe.

Mons. Sebastià Taltavull també reconegué d’una forma molt especial la implicació de tots els professionals en combatre la pandè-mia i fer arribar a tothom les necessitats bàsi-ques: «mils de metges i metgesses, infermers i infermeres, amb tot el personal sanitari, treballadors i treballadores dels hospitals, clí-niques, ambulàncies i farmàcies, tot el món relacionat amb la medecina, la pastoral de la

salut i del dol..., que no han deixat en cap moment d’estar en peu de feina i, en moltes ocasions, fent més del que la professió els obligava». Recor-dà també que s’han atracat a Jesús tots aquells que s’han fet presents a una ciutadania necessitada de que-viures, de pa de cada dia, ja sigui en els mercats, botigues i restaurants, o repartint allò més bàsic en els llocs de repartiment de menjar, de roba o d’ajuda econòmica amb el drama dels qui no han cobrat els ERTO o no han pogut disposar de la renda mínima o per qualsevol motiu han vist rebai-xades les seves pensions. També recordà la feina dels qui ens regeixen i de les autoritats sanitàries, en orientar la població en vista que tots siguem responsables i evitem contagis.

El Bisbe es referí al misteri de la Nit de Nadal, el misteri més gran, un misteri d’amor de Déu a la humanitat. «Déu, manifestat en Jesús, tot amor a tothom sense diferències de preferèn-cia d’uns sobre altres, encara que amb una prioritat pels més pobres perquè són els qui més el necessiten. La més bona notícia que ens pot arribar i que, avui, en aquest Nadal ens omple d’alegria i d’esperança enmig de la situació de pandèmia que no ens deixa tran-quils. Així i tot, allò que semblava impossible ara es fa realitat de la manera més inaudita».

Acabà pronunciant unes paraules del papa Francesc, de la seva encíclica Fratelli Tutti: la política uneix a l’amor l’esperança, la confiança que hi ha en les reserves de bé de cada poble, malgrat tot. I demanà que tots hi posem de la nostra part, «assumint cadascú la pròpia responsabilitat per conservar bé aquestes reserves de bé que té cada poble i tenim cadascú i que, sobretot convertim aquest temps d’incertesa que vivim en una nova oportunitat per reforçar els vincles d’amis-tat, de confiança, de germanor, de solidari-tat i d’esperança».

A les Matines de la Catedral de Mallorca es pogué gaudir del cant de la Sibil·la, Pa-trimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de fa 10 anys, interpretat per Raquel Ribas, i acompanyat per l’organis-

ta de la Catedral, Bartomeu Mut. En aquesta celebració també cantà per primera vegada la nova Capella de la Seu, dirigida per Raúl Martínez. Gabriel Castillo, de l’escolania de Vermells de la Seu, recità el Sermó de la Ca-lenda.

La nit de Matines al Santuari de Lluc és tam-bé una de les més sentides i esperades. Són molts els mallorquins que, any rere any, pu-gen a Lluc per participar de la celebració del naixement de Jesús des d’aquest santuari, sím-bol de la religiositat mallorquina. Les Matines d’aquest 2020 a la basílica de Lluc se celebra-ren a porta tancada, per tal de complir amb l’aforament permès, a causa de la pandèmia de la Covid-19, i només hi pogueren assistir els familiars de l’Escolania de Lluc. A més, ha-gueren d’avançar el seu horari, com la resta de les misses d’aquest dia pel toc de queda, i les Matines de Lluc se celebraren a les 18h. Presi-dí la missa el prior del Santuari, Mn. Marià Gastalver, i els Blauets cantaren, dirigits per Ricard Terradas i acompanyats per l’organis-ta, Rafel Riera. La Sibil·la va ser interpretada per Núria Terradas, membre de l’Escolania de Lluc. La celebració es pogué seguir en directe per streaming per BalearsLives i per les xar-xes socials del santuari i a través de Canal4 Televisió.

Les Matines de Nadal del 2020: amb restriccions per la pandèmia però amb el gran goig de celebrar el naixement de JesúsMons. Sebastià Taltavull, a la Catedral: «S’ha d’unir a l’amor l’esperança, a més i malgrat tot, la confiança en les reserves de bé que té cada poble»

Les Matines del Santuari de Lluc se celebraren a porta tancada i es retransmeteren pels mitjans

de comunicació

Full dominical 4

17 de gener 2021ACTUALITAT diocesana

Trobada Natura i Espiritualitat a LlucMés d’una desena de persones participaren en la jornada, a càrrec del prior de Santuari, Mn. Marià Gastalver

Més d’una desena de persones assistiren a la trobada Natura i Espiritualitat, que va tenir lloc el dissabte 12 de desembre al Santuari de Lluc, a càrrec del prior, Mn. Marià Gastalver. Fou un matí per poder reflexionar i preparar-se per a Nadal. La jornada començà amb un moment de pregària, seguida d’una meditació sobre Advent: “Que ningú et robi l’alegria i l’esperança”. Els participants tingueren moments personals on la Paraula de Déu va ser la protagonista. Després d’una posada en comú es va celebrar l’Eucaristia a la basílica i es posaren en mans de la Mare de Déu de Lluc tots els anhels i les esperances dels assistents. 

La Diòcesi de Mallorca ha fet un donatiu de 1.400€ per a l’Òbol de Sant PereLa Secretaria d’Estat del Vaticà ha mostrat l’agraïment del papa Francesc a l’Església mallorquina amb una carta

La Diòcesi de Mallorca ha fet un donatiu de 1.401’30€ per a l’Òbol de Sant Pere, dins l’exercici del 2020. La Secretaria d’Estat del Vaticà ha mostrat l’agraïment del papa Francesc a l’Església mallorquina amb una carta. «El papa Francesc agraeix aquest gest de solidaritat eclesial i prega al Senyor que vessi abundants gràcies sobre aquesta Església en parti-cular, al mateix temps que demana resar per ell i pel seu ser-vei al sant Poble de Déu. Amb aquests desitjos, el Sant Pare imparteix la Benedicció Apostòlica, com a penyora d’abun-dants dons divins», expressa la carta d’agraïment dirigida a l’Església de Mallorca.

5

17 de gener 2021

Full dominical

ACTUALITAT diocesana

Festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança Membres de la confraria de Nostra Senyora de l’Esperança i de la Pau assistiren a la celebració presidida pel bisbe Sebastià a la basílica de Sant Francesc

El 18 de desembre, la basílica de Sant Francesc acollí un any més la celebració de la festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança. Una missa presidida pel Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en la qual participaren membres de la confraria de Nostra Senyora de l’Espe-rança i de la Pau i altres feligresos. En l’homilia, el Bisbe es dirigí als assistents, especialment als confrares: «Ens hem de demanar si som persones d’esperança. Ser una persona d’esperança és ser una persona que veu més enllà del que veuen els nostres ulls, del que tocam amb les mans, de les passes que feim cada dia. Persones que sabem transmetre transcendència, és a dir, ajudar a la gent a veure més enllà i descobrir la meta de la nostra vida, com explica el papa Francesc en la seva darrera carta encíclica».

Mons. Sebastià Taltavull posà a Maria com exemple d’esperança: «Maria viu d’una esperança que guia tota l’orientació de la seva vida. Ella es posà a disposició de Déu i va fer a la seva voluntat, donà esperança al projecte que Déu volia». Afegí que tots els cris-tians hem d’intentar donar i explicar a la gent els motius de viure, el sentit de la vida, que ens obre el cor cap als germans, cap a la confiança, cap a la caritat i cap a l’esperança. Acabà referint-se a les confraries com a mitjans per profunditzar en la fe, per formar-se: «les confraries són grups que surten a fer el bé a aquells que ho ne-cessiten», va concloure. Els membres de la confraria, tant confra-

res, portants i músics, varen omplir la basílica, seguint les normes de seguretat i d’aforament, per a la celebració de la solemne Euca-ristia en honor a la seva excelsa patrona. Enguany se presentava la Mare de Déu de l’Esperança sobre el seu pas de pal·li com a les processons de Setmana Santa i, a causa de les mesures sanitàries, no se va celebrar el tradicional plegamans, essent substituït per un acte de veneració a la sagrada imatge. Al final de la celebració, es cantà la Salve a Nostra Senyora de l’Esperança. D’aquesta manera, la confraria segueix amb els seus cultes, sempre amb les mesures sanitàries. 

El mes passat es presentaren dos projectes inclosos dins les subven-cions acordades entre Consell de Mallorca i Bisbat de Mallorca en el marc de la mútua col·laboració a favor del patrimoni mallorquí a través de la Comissió Mixta. A la parròquia de Sant Joan Bap-tista de Mancor de la Vall s’han restaurat dues escultures de Sant Francesc d’Assís i Sant Domènec de Guzmán provinents de l’antic convent de Sant Domingo de Ciutat. Ambdues han estat restaura-des amb els fons de l’any 2019. La restauració va poder descobrir i recuperar en l’estofat de l’hàbit de Sant Francesc la firma de l’au-tor i l’any d’execució: Antoni Barceló, 1666. L’altra imatge, malgrat no estigui datada ni firmada, correspondria a la mateixa època. A l’ermita de Sant Miquel de Campanet, s’ha presentat la restauració feta enguany de les pintures murals i del tabernacle, tots ells d’estil barroc. Gràcies als estudis preliminars realitzats abans de la res-tauració, s’ha pogut afinar la datació de les pintures murals entorn del 1719 i la del tabernacle l’any 1697. L’autoria de les pintures no ha pogut ésser esbrinada, en canvi la del tabernacle seria de Pere Payeras. La intervenció més important fou en el tabernacle, ja que aquest va ser desmuntat en èpoques passades i col·locat a mode de retaulet. S’ha aprofitat la restauració per recuperar la seva disposi-ció original.

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha agraït la col·la-boració entre el Consell de Mallorca i el Bisbat, i ha expressat: «D’aquesta manera ajudam que la cultura sigui viva. Amb les res-tauracions del patrimoni eclesiàstic posam en valor i difonem el

fet religiós i també la nostra cultura». El Bisbe ha assenyalat que el patrimoni és un element viu i està al servei del poble: «les esglésies estan obertes al poble i aquestes imatges, dedicades al culte» Tam-bé han participat dels actes el vicari de Patrimoni del Bisbat, Mn. Francesc Vicens; la consellera insular de Cultura, Bel Busquets, la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, el vicari parroquial de Mancor, Mn. Vicenç Miró, el rec- tor de Campanet, Mn. Joan Femenia, el batle de Mancor, Guillem Villalonga, i la batlessa de Campanet, Rosa Bestard.

Presentades les obres restaurades a la parròquia de Mancor de la Vall i a l’ermita de CampanetEs tracta de les escultures de Sant Francesc d’Assís i Sant Domènec de Guzmán, de la parròquia de Sant Joan Baptista, i de les pintures murals i del tabernacle d’estil barroc, de l’ermita de Sant Miquel

Full dominical 6

17 de gener 2021BONA novaD

IUM

EN

GE

II

du

ran

t l’an

y B

DO

MIN

GO

II

du

ran

te e

l añ

o BLectura del primer llibre de Samuel

3, 3b‑10. 19

En aquell temps Samuel, que encara era un al·lot, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: -«Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: -«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: -«No t’he cridat. Vés-te’n a dormir.» I l’al·lot se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixe-cà, anà on Elí dormia i li digué: -«He sentit que em cridà-veu. Aquí em teniu.» Elí replicà: -«Fill meu, no t’he cridat. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: -«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cri-dava l’al·lot, i digué a Samuel: -«Vés a dormir i, si et torna a cridar, digue-li: Parlau, Senyor, que el vostre servent vos escolta.» El Senyor es presentà i el cridà com les altres ve-gades: -«Samuel, Samuel.» Ell li respongué: -«Parlau, que el vostre servent vos escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

Salm responsorial (salm 39)

Jo vos dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.»

Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint6, 13c‑15a. 17‑20

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors al seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Déu vos ha adquirit a un preu molt alt: glorificau-lo en el vostre cos. Lectura de l’evangeli segons sant Joan1, 35‑42

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: -«Mirau l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles varen sentir que Joan deia això, varen seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els demanà: - «¿Què voleu?» Ells li digueren: -«Rabí», que vol dir “mestre”, «¿on habitau?» Jesús els respon: -«Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, varen veure on posava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren devers les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit lo que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà va ser el seu germà Simó, i li digué: -«Hem trobat el Messies», que vol dir “l’Ungit”. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: -«Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

Lectura del primer libro de Samuel3, 3b‑10. 19

En aquellos días, Samuel estaba acostado en el templo, don-de estaba el arca de Dios. El Señor llamó a Samuel y él res-pondió: -Aquí estoy. Fue corriendo a donde estaba Elí y le dijo: -Aquí estoy; vengo porque me has llamado. Respondió Elí: -No te he llamado; vuelve a acostarte. Samuel volvió a acostarse. Volvió a llamar el Señor a Samuel. Él se levantó y fue a donde estaba Elí y le dijo: -Aquí estoy, vengo porque me has llamado. Respondió Elí: -No te he llamado; vuel-ve a acostarte. Aún no conocía Samuel al Señor, pues no le había sido revelada la palabra del Señor. Por tercera vez llamó el Señor a Samuel y él se fue a donde estaba Elí y le dijo: -Aquí estoy; vengo porque me has llamado. Elí com-prendió que era el Señor quien llamaba al muchacho y dijo a Samuel: -Anda, acuéstate; y si te llama alguien, respon-de: «Habla, Señor, que tu siervo te escucha.» Samuel fue y se acostó en su sitio. El Señor se presentó y le llamó como antes: -¡Samuel, Samuel! Él respondió: -Habla, Señor, que tu siervo te escucha. Samuel crecía, Dios estaba con él, y ninguna de sus palabras dejó de cumplirse.

Salmo responsorial (salmo 39)

Aquí estoy, para hacer tu voluntad.

Lectura de la 1ª carta del apóstol san Pablo a los Corintios6, 13c‑15a. 17‑20

Hermanos: El cuerpo no es para la fornicación, sino para el Señor; y el Señor para el cuerpo. Dios, con su poder, resuci-tó al Señor y nos resucitará también a nosotros. ¿No sabéis que vuestros cuerpos son miembros de Cristo? El que se une al Señor es un espíritu con él. Huid de la fornicación. Cualquier pecado que cometa el hombre, queda fuera de su cuerpo. Pero el que fornica, peca en su propio cuerpo. ¿O es que no sabéis que vuestro cuerpo es templo del Espíritu Santo? Él habita en vosotros porque lo habéis recibido de Dios. No os poseéis en propiedad, porque os han compra-do pagando un precio por vosotros. Por tanto, ¡glorificad a Dios con vuestro cuerpo!

Lectura del santo Evangelio según san Juan1, 35‑42

En aquel tiempo estaba Juan con dos de sus discípulos y fijándose en Jesús que pasaba, dijo: -Este es el cordero de Dios. Los dos discípulos oyeron sus palabras y siguieron a Jesús. Jesús se volvió y al ver que lo seguían, les pregun-tó: -¿Qué buscáis? Ellos le contestaron: -Rabí (que signifi-ca Maestro), ¿dónde vives? Él les dijo: -Venid y lo veréis. Entonces fueron, vieron dónde vivía y se quedaron con él aquel día; serían las cuatro de la tarde. Andrés, hermano de Simón Pedro, era uno de los dos que oyeron a Juan y si-guieron a Jesús; encontró primero a su hermano Simón y le dijo: -Hemos encontrado al Mesías (que significa Cristo). Y lo llevó a Jesús. Jesús se le quedó mirando y le dijo: -Tú eres Simón, el hijo de Juan; tú te llamarás Cefas (que significa Pedro).

7

17 de gener 2021

Full dominical

BONA nova

SA

NT

OR

AL

de

la s

etm

an

a

CO

ME

NTA

RI

a l

’Evan

ge

li

Avui veiem Jesús que venia per la riba del Jordà: és Crist que passa! Deven ser les quatre de la tarda quan, veient que dos xicots el seguien, s’ha girat per a preguntar-los: «¿Què voleu?» (Jn 1,38). I ells, sobtats per la pregunta, han respost: «‘Rabí, que vol dir “mestre”, ¿on us allot-geu?’. ‘Veniu i ho veureu’» (Jn 1,39). També jo segueixo Jesús, però… ¿què vull?, ¿què busco? És Ell qui m’ho pregunta: «De debò, ¿què vols?». Oh!, si fos prou ago-sarat per dir-li: «Et cerco a tu, Jesús», de segur que ja l’hauria trobat, «perquè tothom qui cerca, troba» (Mt 7,8). Però soc massa covard i li responc amb paraules que no em comprometen gaire: «¿On t’allotges?». Jesús no es conforma amb la meva resposta, sap massa bé que no és un munt de paraules allò que necessito, sinó un amic, l’Amic: Ell. Per això em diu: «Vine i ho veu-ràs», «veniu i ho veureu».Joan i Andreu, els dos xicots pescadors, anaren amb Ell, «veieren on s’allotjava i es quedaren amb Ell aquell dia» (Jn 1,39). Entusiasmat per la trobada, Joan podrà escriure: «La gràcia i la veri-tat ens han vingut per Ell» (Jn 1,17b). ¿I Andreu? Cor-rerà a buscar el seu germà per a fer-li saber: «Hem tro-bat el Messies» (Jn 1,41). «I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: ‘Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra’» (Jn 1,42). ¡Pedra!, ¿Simó, una pedra? Cap d›ells no està preparat per a comprendre aquestes paraules. No saben que Jesús ha vingut a bastir la seva Església amb pedres vives. Ell porta ja escollits els dos primers mitjans Joan i Andreu, i ha disposat que Simó sigui la roca en què tot l’edifici recolzi. I, abans de pujar al Pare, ens donarà resposta a la pregunta: «Rabí, ¿on us allotgeu?». Beneint la seva Església dirà: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

Dilluns, 18. Dilluns de la setmana II. Comença l’octavari per la unitat dels cristians.

Santa Prisca, santa Margalida d’Hongria, sant Volusià. Missa: He 5, 1-10; Sal 109, 1-4; Mc 2, 18-22.Dimarts, 19. Dimarts de la setmana II.

Sant Germànic, sant Macari el Gran, sant Joan de Ravena. Missa: He 6, 10-20; Sal 110, 1-2. 4-5. 9-10; Mc 2, 23-28. Dimecres, 20. Sant Sebastià,

sant Fabià papa, sant Eutimi. Missa a Palma: Is 26, 1-4; Sal 126, 1-2; He 13, 1-2. 5-6. 14-16; Lc 6, 17-23a. Fora de Palma: He 7, 1-3. 15-17; Sal 109, 1-4; Mc 3, 1-6.Dijous, 21. Santa Agnès;

sants Fructuós, Auguri i Eulogi, sant Albà Roe. Missa: He 7, 25 – 8, 6; Sal 39, 7-10. 17; Mc 3, 7-12.Divendres, 22. Sant Vicenç de València,

sant Valer, sant Francesc Gil de Frederic. Missa: He 8, 6-13; Sal 84, 8. 10-14; Mc 3, 13-19. Dissabte, 23. Sant Ildefons de Toledo,

santa Emerenciana, sants Severià i Àquila. Missa: He 9, 2-3. 11-14; Sal 46, 2-3. 6-9; Mc 3, 20-21. Diumenge, 24. Diumenge III de durant l’any i setmana III del saltiri. Diumenge de la Paraula de Déu.

Sant Francesc de Sales, sant Felicià, sant Bàbiles. Mis-sa: Jn 3, 1-5.10; Sal 24, 4-9; 1C 7, 29-31; Mc 1, 14-20.

Full dominical 8

17 de gener 2021ACTUALITAT diocesanaPA

RA

UL

ES

de

vid

a

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA, Bisbe de Mallorca

AG

EN

DA

m

es

de g

en

er

20

21

VIS

ITA

S D

E L

A S

EU

m

es

de g

en

er

20

21

EDITA: Secretaria de Comunicació Carrer Seminari, 4 3r pis / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 21 46 01 / mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓ: Jero Mut Campaner / www.bisbatdemallorca.com

IMPRIMEIX: Serveis Gràfics Eugeni - Carrer Seminari, 4 / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 24 49 79 / tgeugeni@gmail.com / Dipòsit legal: PM 696/1986

AQUESTA I MÉS INFORMACIÓ bisbat de mallorca @bisbatmallorca www.bisbatdemallorca.com

bisbat de mallorca agencia baleria www.agenciabaleria.comYouTube

21 de gener Visita guiada ‑ Sant Sebastià a la Seu de MallorcaCoincidint amb la festivitat de Sant Se-bastià, us oferim fer un recorregut per la Seu per mitjà del qual podreu conèixer qui era aquest important sant, per què fou nomenat patró de Palma i quines imatges i/o objectes relacionats amb ell trobam a la nostra Catedral. Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup. Obligatori l’ús de mas-careta durant tota la visita.Inscripcions a través de la nostra web https://catedraldemallorca.org/ca/entrades10.00 h: Visita en català.11.30 h: Visita en castellà

20 de gener – 10:30 hMissa de Sant Sebastià a la Catedral de MallorcaAmb motiu de la festivitat de Sant Sebas-tià Patró de la ciutat de Palma se celebrarà una solemne missa on seran venerades les relíquies del s.XVI. Aquesta celebració serà presidida per Mons. Sebastià Talta-vull i s’oferirà en directe per streaming al nostre canal de Youtube.

Esperar a tiempo y a destiempo

Más allá de las diferencias entre las confesiones cris-tianas y también entre las religiones, existe la con-ciencia de ser una misma humanidad y un único cuerpo social religioso, donde la fe en Dios nos tiene que mantener unidos y tiene que ser el fundamento de la hermandad y del sentido filial de quienes pro-fesamos la fe en un mismo Padre, el Dios Creador, fuente de todo amor y misericordia. Hay un hecho, expresión de este amor para los creyentes, desde el cual tenemos que partir, que es la acción humani-taria. En este sentido, el mensaje de la comunidad

ecuménica de  Taizé  dice que «la humanidad avanza gracias a multitud de mujeres y hombres que se entregan sin calcular, incluso en estos tiempos de convulsiones e incertidumbres».

A punto de iniciar la Semana de Oración por la Unidad de los cristianos, puede ser bueno conocer la reflexión que nos ofrece la Carta de Taizé 2021. Primero, pide «estar atentos a los signos de esperanza», a partir de los cuales «son necesarias decisiones políticas valientes, pero la solidaridad y la amistad social que cada uno podemos vivir son igualmente indispensables. Muchos están dispuestos a ponerse al servicio de otros. Su generosidad nos recuerda que la ayuda mutua abre un camino de futuro». Del mismo modo, son muc-hos los jóvenes que están invirtiendo sus energías por la salvaguarda de nu-estra casa común, que es el planeta. «Para los creyentes, la tierra es un don que Dios nos confía para que cuidemos de ella». Y, pensamos, «¿quien tendrá la audacia de ser artesano de justicia y de paz, más allá de las divisiones que socavan nuestras sociedades?».

Tengamos esta convicción en medio de lo que vivimos: «Sí, en medio de las difíciles realidades del periodo actual es posible percibir razones para la esperanza, incluso a veces para esperar contra toda esperanza. Por ello, reu-námonos con aquellas y aquellos que han hecho opciones de vida diferentes, con cristianos de otras confesiones, con creyentes de otras religiones, con personas agnósticas o ateas que también estén comprometidas con la fra-ternidad y el compartir». Dice, además, que «la alegría se renueva cuando vivimos la fraternidad, cuando nos acercamos a los más desproveídos... Las circunstancias de la vida pueden hacernos a todos más vulnerables». Nos pide pasar de la competición a la colaboración, participando en asociaciones que promueven la cooperación y la solidaridad.

En medio de esta realidad, surge la pregunta: «¿Qué quiere decir creer en Dios? ¿Cómo actúa en nuestras vidas?» La respuesta es que no podemos reducir a Dios a nuestros conceptos, somos buscadores sedientos de amor y de ver-dad, peregrinos de confianza y podemos caminar juntos, compartiendo nu-estra búsqueda. «La fe es una confianza muy sencilla en Dios». Creer -dice- es «confiar en una presencia que no se impone nunca, que podemos acoger en todo momento, en el silencio, como una respiración». Somos invitados a discernir un nuevo horizonte dejándonos iluminar por Jesús y el Evangelio. «¿Sabremos discernir este nuevo horizonte más allá de la violencia humana, más allá de los desastres medioambientales y de las dolencias?» La opción es cambiar nuestra mirada, renovada por la resurrección de Cristo, por el cual reconocemos más claramente la dignidad de cada ser humano y la belleza de la creación, de donde nacen la esperanza, la alegría serena y el valor de asumir las responsabilidades que Dios nos confía sobre la tierra.