GASETA - Barcelona · NÚM. 13 a 30-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 955 euros i el salari mínim interprofessional està enguany en 479,10 euros, quantitats que comporten moltes

Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any XCIII 30 d'abril de 2006Intranet: http://www.ajuntament.bcn

GASETAMUNICIPAL

SUMARI

Consell MunicipalActa sessió 24-II-2006 ..................................... 954Acords sessió 24-III-2006 ................................ 983

Comissió de GovernAcords sessió 29-III-2006 ................................ 989

Disposicions generalsDecrets de l’Alcaldia

Aprovació Bases específiques per a l'atorga-ment d'una subvenció sobre la taxa d'esta-cionament per a residents, en zona verdaregulada ....................................................... 991

Modificacions de crèdit .................................... 992

CartipàsNomenament membre del Consell Municipal

del Districte de Ciutat Vella ......................... 993Designació membres del Plenari del Consell

Municipal d'Associacions de Barcelona ...... 993Designació vocal del Consell Assessor d'Es-

cultures ........................................................ 994Designació vocal del Consell General del Con-

sorci de les Biblioteques de Barcelona ....... 994Designació representant a l'Assemblea Gene-

ral del Consorci Agència Local d'EcologiaUrbana de Barcelona ................................... 994

Nomenament membre del Consell Municipaldel Districte de les Corts.............................. 994

ConvenisConvenis de col·laboració i autorització pai-

satgística ...................................................... 995

PersonalConcursos

Bases generals que han de regir la convocatò-ria de 4 concursos per a la provisió de 5llocs de treball .............................................. 1011

Un lloc de treball de suport tècnic a la Direccióde Serveis d’Estudis i Avaluació ................. 1012

Suport a la gestió Sector ................................. 1013Un lloc de treball de tècnic/a de gestió i/o pla-

nificació de Serveis Personals ..................... 1013Dos llocs de treball de director/a de centre de

serveis socials ............................................. 1014Bases generals que han de regir la convocatò-

ria dels concursos per a la provisió de llocsde treball de l'ICUB ...................................... 1015

Responsable tècnic de control pressupostari .. 1016

AnuncisLaudes de la Junta Arbitral de Consum deBarcelona. Febrer de 2006 .............................. 1017Concursos ........................................................ 1023Notificacions ..................................................... 1025Altres anuncis .................................................. 1026

a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 13 a 30-IV-2006954

Acta de la sessió celebrada el dia 24 de febrer de2006 i aprovada el dia 24 de març de 2006

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutatde Barcelona, el dia vint-i-quatre de febrer de dos milsis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, ensessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs.i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc XavierCasas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, ImmaMayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i lesImes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes,Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca-nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert,Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas,Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, ImmaculadaMoraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, MontserratBallarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera,Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina,Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega iAlemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard Garcíai Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles EstellerRuedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Car-reiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso iRoviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Ma-ristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa iCantons, Ricard Martínez i Monteagudo, EugeniForradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmo-na, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assis-tits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès,que certifica.

Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Matai Remolins.

Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.

Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 27 de gener de 2006, l’esborrany de laqual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.

A continuació el Sr. Alcalde agraeix la presència ala sala de la Síndica de Greuges de Barcelona, laSra. Pilar Malla i Escofet i l’invita a ocupar la tauladisposada a l’efecte a l’estrada des d’on podrà pre-sentar el seu informe.

PART INFORMATIVA

a) Informe de la Síndica de Greuges de Bar-celona

La Síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Malla,comença aquesta intervenció, amb la qual compleixper primera vegada l’obligació d’exposar en aquestPlenari el seu informe anual sobre les activitats de laSindicatura de Greuges, dient que al llarg de 2005s’obriren 948 expedients, dels quals 12 corresponiena sol·licituds de col·lectius que representaven 2.410

persones; que moltes de les queixes rebudes nopressuposaven que els reclamants tinguessin la raó,sinó que expressaven un cert desacord amb les expli-cacions donades per l’Ajuntament i, per tant, un certsentiment de greuge, i això explica que molts expe-dients s’hagin pogut resoldre donant l’assessoramenti la informació adequats sense necessitat d’obrir unainvestigació; que el recull de queixes que figura enl’informe no vol ser un instrument d’oposició ni unaval a l’actuació dels responsables municipals, sinóun servei a tothom, administradors i administrats; queel contingut de tal informe s’ajusta a l’encàrrec que varebre de dictaminar si les mesures vigents s’hanaplicat correctament en els diversos òrgans munici-pals i en aquells organismes en la gestió dels qualsparticipa aquest Ajuntament, i de fer propostes i re-comanacions per a millorar el marc normatiu i laseva execució; que l’activitat de la Sindicatura du-rant 2005 no s’ha circumscrit a la gestió, perquès’han desenvolupat també actuacions d’ofici, sobre-tot en col·lectius que tenen moltes dificultats; i quedonat que l’informe s’ha fet a mans dels membresdel Consistori, centrarà la seva atenció especial-ment en els aspectes relatius a la política d’habitat-ge, la contaminació acústica, els procediments ad-ministratius i els serveis socials.

Referint-se primer a l’habitatge, explica que laConstitució i la Carta Municipal reconeixen el dret aun habitatge digne i adequat, però la realitat quedaencara massa lluny; que les competències en aques-ta matèria són complexes i l’Administració local tam-bé hi té responsabilitats; que les seves reflexionssobre l’habitatge estan determinades per aquellscol·lectius que no tenen possibilitats d’aconseguir unpis de propietat o de lloguer assequible o protegit;que s’han rebut diverses queixes sobre la gestió delPatronat Municipal de l’Habitatge, però en cap cas nos’han detectat problemes quant a l’aplicació dels ba-rems d’adjudicació dels habitatges públics, que s’estàfent amb tot el rigor necessari, i en els casos que laSindicatura ha intervingut s’han atès les seves reco-manacions; que, consegüentment, el problema norau en la gestió, sinó en els recursos del Pla de l’habi-tatge, el parc públic i els ajuts a aquelles personesque no poden afrontar els preus del mercat; que lespersones que han d’optar per un pis de lloguer trobenuna oferta molt reduïda, de manera que només espoden atendre els casos extremadament urgents, finsal punt que la llista d’aspirants a un pis assequible delPatronat Municipal de l’Habitatge assolí el 2005 les2.216 sol·licituds i només se’n pogueren atendre 155;que el Pla de suport per a l’accés a l’habitatge, posaten marxa per aquest Ajuntament, conté unes líniesd’actuació molt positives, però el criteri que el lloguerse situï entre el 45 i el 50 per 100 de la renda familiarper tal d’assegurar-ne el pagament deixa fora delsajuts moltes persones, ja que concretament a Barce-lona hi ha 16.217 persones que viuen amb pensionsno contributives, és a dir, 301 euros al mes, i, d’altrabanda, la pensió mínima de jubilació està en 466,98

CONSELL MUNICIPAL

NÚM. 13 a 30-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 955

euros i el salari mínim interprofessional està enguanyen 479,10 euros, quantitats que comporten moltes di-ficultats per a poder arribar a final de mes i impossibi-liten de trobar lloguers que representin el 50%d’aquests ingressos; i que han arribat també al seuconeixement casos de mobbing immobiliari provocatper actuacions urbanístiques i, per tant, valdria lapena establir les previsions pertinents perquè les per-sones sotmeses a aquestes pressions no hagin detrucar a dues o tres portes i d’arribar a la Sindicaturade Greuges.

Tocant després al procediment administratiu, queha provocat 300 expedients, comenta: a) que el silen-ci administratiu que ha provocat moltes queixes, en-cara que en nombre no és alarmant en relació alnombre d’habitants de la Ciutat, perjudica tant els ciu-tadans afectats com l’Ajuntament, perquè dóna lasensació que el ciutadà no interessa a l’Ajuntament i,per això, la Sindicatura demana que sempre es doniresposta expressa i que, com que els ciutadans notenen perquè ser experts en quelcom tan complex idifícil com és el Dret Administratiu, es faci un esforçper a explicar bé aquesta qüestió, i els impresos con-tinguin les explicacions pertinents; b) que també lessancions han provocat un volum considerable dequeixes de ciutadans que senten vulnerats el seusdrets per omissió de dades o no haver-se comunicatcorrectament al titular però, en tot cas, la valoraciós’ha de fer tenint en compte el nombre de sancionsimposades i el nombre de queixes rebudes i, d’altrabanda, l’Institut Municipal d’Hisenda ha esmenat elseu error, fins i tot en els casos que la sanció era cor-recta però havia estat mal tramitada.

Aborda, més endavant, la contaminació acústica,problema que afecta molts ciutadans, i esmenta,especialment, el soroll provocat pels helicòpters turís-tics que darrerament sobrevolen la Ciutat i que, mal-grat les incomoditats que generen, són promocionatsen les webs de turisme de la Ciutat, vols que, ambpunt de sortida del Moll Adossat, són comercialitzatsper diverses empreses.

Concreta que en un cas concret un ciutadà esqueixà del pas d’onze helicòpters en dues hores da-munt del mateix edifici; i també fa notar que en trac-tar-se d’un activitat que s’exerceix sobre l’espai aeri,hi té competència el Ministeri de Foment a través laDirecció General d’Aviació Civil, però l’Ajuntament ésqui atorga la llicència a l’heliport i qui ha de controlarla contaminació sonora, de manera que hi ha un con-flicte de competències que deixa el problema sensesolució i el soroll sense control, perquè depèn de ladistància a la qual es fa la valoració.

Dintre de la mateixa problemàtica del soroll, menci-ona també les queixes provocades durant els mesosd’estiu pel soroll dels aparells d’aire condicionat; iapunta la conveniència d’actuar en aquest moment afi que el proper estiu no es repeteixi la mateixa situa-ció, mirant de responsabilitzar-ne també els instal·la-dors perquè tinguin més cura.

Es refereix, seguidament, a altres queixes tot ob-servant:

a) Pel que fa a l’actuació de la Guàrdia Urbana,que si bé les queixes rebudes no desmereixen l’ac-tuació global d’aquest Cos, al qual se li ha de reco-nèixer la seva tasca cívica i la seva contribució a laseguretat ciutadana, fins i tot a costa de la seva vidao de la seva integritat física, la preocupen aquelles

que denunciaven actuacions incorrectes d’algunsagents; que en aquests casos sempre apareix unacontradicció entre les versions que ofereixen respec-tivament la Guàrdia Urbana i els denunciants, amb elconsegüent perjudici per a la credibilitat dels agentsmunicipals: per això, recomana que quan hi hagiqueixes o denúncies contra l’actuació d’aquest Cos,es faci tot allò que calgui per aclarir els fets, de mane-ra que mai no quedi ni una ombra de dubte sobrel’actuació dels agents.

b) Pel que fa a les infraccions de trànsit, que, al’hora de sancionar-les, caldria tenir en compte lescircumstàncies personals que hi concorren, com arael cas d’una persona sancionada per deixar estacio-nat malament el seu cotxe pel temps estrictament ne-cessari per acompanyar el seu pare, que no podiacaminar, fins a casa seva; i també caldria graduar-nel’import de les sancions atenent les condicions econò-miques de l’infractor, perquè moltes vegades desni-vellen el pressupost familiar.

c) Pel que fa al 010, que troba excessiu el seu cost,63 cèntims cada tres minuts, donat que es tracta d’unservei que respon al dret legítim del ciutadà a obtenirinformació i tampoc no li sembla adequat el tempsmínim de tres minuts, que no es consumeix en la ma-joria de les trucades, mentre que considera una bonanotícia la implantació del telèfon gratuït del civisme,que cobreix algunes de les funcions que abans com-plia el 010, però, això no obstant, aquest darrer nú-mero és el que facilita la Telefònica quan se li dema-na el telèfon d’aquest Ajuntament, sense advertir del’existència d’aquest altre telèfon gratuït.

Tracta, en darrer lloc, el capítol dels serveis socialsque han provocat 147 queixes que afecten els dretsmés essencials de les persones i situacions deprecarietat de la vida de la gent i, per tant, haurien deser prioritaris; i diu que com que per ser lliure calenuns ulls per mirar, unes orelles per sentir i un cap perpensar, ha visitat diverses vegades la Sala Baluard il’ha sorprès veure com en una ciutat com Barcelonaels Grups polítics fan política amb els problemes dela gent més pobra que viu situacions veritablementangoixants, quan davant d’això haurien de donar tes-timoni de ciutat i anar plegats, perquè les manifestaci-ons que es produeixen a la Vall d’Hebron comencena ser alarmants.

En el camp dels serveis a les persones fa notarque si bé se n’ofereixen molts, actualment hi ha unagran manca de serveis a domicili i la gent es queixaperquè no hi ha la cobertura necessària ni una infor-mació adequada, tot i que s’han posat moltes alar-mes telefòniques; que falten places de residència pera la gent gran si bé s’espera que enguany l’oferta pu-gui millorar amb les transferències pendents de laGeneralitat a aquest Ajuntament; que ha rebut quei-xes de diverses famílies relacionades amb una resi-dència gestionada per l’Ajuntament que l’indueixen afer una advertència sobre els serveis externalitzats,que avui estan de moda, perquè moltes empreses,que no tenen vocació social però si bastants dinersdisponibles, es volen dedicar a la gent gran perquè hiveuen un gran negoci i, tanmateix, no són pas lesmés idònies per a prestar aquest tipus de serveis i, amés, tenen els seus treballadors en unes condicionsque no són gens acceptables: per tant, recomana quees posi una especial cura quan es contracten aquestsserveis a fora.


Sobre la problemàtica de les persones que dormenal carrer, significa que per a tenir-ne un coneixementexacte ha visitat les institucions municipals i els ser-veis de les entitats d’iniciativa social i ha pogut cons-tatar que hi ha persones que es troben en aquesta si-tuació des d’abans de l’adveniment de la democràcia;que si a equipaments com Can Planas i Santa Lluïsade Marillac la gent rep una atenció adequada i potportar una vida digna, li sembla que no s’hauria depermetre que a la Ciutat passi una altra cosa; i queconeix com funciona el servei a transeünts a Madrid ia València, però el pla de Barcelona per a atendreaquesta gent és molt millor i així ho reconeixen totesles institucions que treballen en aquest terreny: pertant, recomana que se li dediquin pressupostàriamentels recursos que necessiti.

Quant a la infància en risc, subratlla que un alt per-centatge de persones que són a la presó han tingutuna infància marginal i presenten problemes d’analfa-betisme i manca de formació i, per tant, la infància enrisc representa un gran problema tant per a la felicitatdels infants, com per al futur de la societat: per tant,l’Ajuntament, encara que els Equips d’atenció a la in-fància i a l’adolescència ja fan tot allò que poden, had’apostar fort, tot i no ser serveis de la seva compe-tència, donat que la Direcció General d’Atenció a laInfància i a la Adolescència no actua perquè no dis-posa de prou places.

Passa, a continuació, a formular les següents refle-xions a mode de conclusió i diu que la Sindicatura harebut en conjunt un miler de queixes, més de la mei-tat de les quals han donat lloc a l’obertura d’un expe-dient; que, en conjunt, s’han adreçat a la Sindicaturaunes 3.000 persones; que 280 queixes ja s’han tan-cat amb una resolució final, però n’hi ha encara unes200 en tràmit, perquè el corresponent servei munici-pal no està complint el seu deure d’informar i, pertant, hauria d’assumir la necessitat de fer-ho, perquèno vol tancar cap expedient en fals ni tampoc vol indi-car al ciutadà que es dirigeixi a una altra instància desupervisió perquè la Sindicatura es incapaç de treu-re’n l’entrellat; que les queixes rebudes permetenconstatar: a) que a la ciutat de Barcelona els drets fo-namentals formals es troben ben consolidats, peròmolts ciutadans pateixen dèficits en el gaudiment delsdrets socials; i b) que es poden millorar els drets rela-tius a la bona administració.

Posa en relleu, després, que la Sindicatura, a indica-ció del Sr. Alcalde, ha elaborat una proposta de Cartade drets i deures dels ciutadans a Barcelona, previstaen l’Ordenança de mesures per a garantir i fomentar laconvivència en l’espai públic i que té per objecte ajudara la reflexió, al debat, a la conscienciació de tots elsque formen la Ciutat i aconseguir conjugar les llibertatsdels ciutadans amb les seves responsabilitats i parteixde la convicció que sense deures no hi ha drets, quesense drets no es poden reclamar deures i que sensedeures ni drets no hi ha ciutat.

Fa una referència a l’esmentada Ordenança deconvivència en l’espai públic, tot remarcant que la lleiés poderosa, però més encara ho és la necessitat, demanera que si no s’aconsegueix oferir alternatives ales persones perquè puguin superar la situació deprecarietat en què viuen, no s’aconseguirà res mésque malestar: aquest era el sentit de les seves obser-vacions a tal ordenança i, per tant, cal que el Pla d’in-clusió funcioni, que es treballi en l’educació cívica per

fer aflorar la bona conveniència, ja que la societat noes canvia per decret.

Acaba dient que el 2005 ha estat l’any de posadaen marxa de la Sindicatura, però ara toca fer un es-forç més important per a la difusió d’aquest servei en-tre els ciutadans, encara que pugui espantar la possi-bilitat que com més sigui conegut més queixes hiarribin, perquè un greuge que s’ha pogut canalitzar iresoldre no és un greuge més, és un greuge menys.

La presidenta del Grup d’Iniciativa per CatalunyaVerds – EU i A, Sra. Mayol, dedica les seves prime-res paraules a agrair la feina de la Síndica i el seuequip, i el compromís que expressa una concepciódel món i de la Ciutat i també una concepció de la re-lació entre l’Administració municipal i les persones; i areiterar la seva confiança en la persona de la Síndica.

Considera un encert que la Síndica hagi optat, se-guint l’estela de la Sindicatura de Greuges de Cata-lunya, per fer uns informes monogràfics que, a escalade Catalunya, han servit per marcar doctrina com fouel cas dels fets de fa deu anys sobre l’externalitzaciódels serveis i sobre les presons, que varen ser enor-mement útils per a l’actuació política de tots elsGrups parlamentaris sobre aquests camps: per tant,espera amb interès el que la Síndica presentaràd’aquí a uns mesos sobre els drets i deures dels im-migrants, perquè comparteix plenament l’afirmació dela Síndica que sense deures no hi ha drets, i sensedrets no es poden reclamar deures, i ho vol fer palèsperquè per al seu Grup és una posició de fons i uncompromís ètic continuar reclamant al Congrés delsDiputats pels drets polítics dels immigrants, ja que elnou Estatut recull els drets socials, però hi queda elbuit dels drets polítics; i, en conseqüència, lluitaràperquè els immigrants puguin votar a les propereseleccions municipals.

Celebra, també, els estudis sobre la infància enrisc i sobre les persones sense sostre que la Síndicas’ha ofert a presentar properament, ja que una bonapart del Pla d’inclusió social fa referència a les perso-nes sense sostre i, en un altre punt de l’ordre del diad’avui, s’aprovaran més recursos per a aquesta po-blació.

Entrant a analitzar les queixes, les respostes dona-des per l’Ajuntament i les recomanacions de la Síndi-ca, aborda, en primer lloc, les qüestions relatives alsoroll dient que comparteix en molt bona part l’anàlisii recomanacions fetes per la Síndica, però cal tenirpresent les dificultats amb què topa el govern munici-pal quan vol fer front a problemàtiques que pateix lagent de la Ciutat, però sobre les quals no té una com-petència absoluta, de manera que la capacitat de res-posta municipal queda disminuïda encara que laqüestió l’ocupi i el preocupi, com és el cas dels heli-còpters que la Síndica ha esmentat; que, en aquestalínia, comparteix la recomanació d’incrementar elsmecanismes de coordinació amb els Governs de l’Es-tat i de la Generalitat i, concretament, en la recent re-unió tinguda el proppassat dia 13 de febrer pels ges-tors de serveis urbans i medi ambient amb la DireccióGeneral d’Aviació Civil s’acordà fer un treball conjuntmés insistent entre la Direcció General de Ports i Ae-roports, la Direcció General d’Aviació Civil i l’Ajunta-ment davant la proliferació de demandes d’helioportsi plantejar-ne la creació d’un de públic a la Ciutat pertal de poder marcar les condicions, dies, hores de voli nombre de vols, i analitzar, també, la creació de


passadissos de vol; i que els últims temps s’ha produ-ït un notable increment de les instal·lacions d’airecondicionat i la nova ordenança del soroll determina-rà una major responsabilitat dels instal·ladors.

Respecte a les qüestions de política social, comen-ta que les recomanacions que la Síndica coincideixenamb les prioritats que marca l’Ajuntament, que són:més atenció domiciliària, concepte que va més enllàde la teleassistència, en millors condicions i més ga-ranties per a les persones que hi treballen; i mésatenció a la infància en risc, camp en el qual confiaque el traspàs de la Direcció General d’Atenció a laInfància i a l’Adolescència al nou Consorci de Serveispugui contribuir a poder respondre amb més eficàcia.

En relació a les polítiques d’habitatge, celebra quel’informe situï el problema on realment està, que noés pas en la gestió del Patronat Municipal de l’Habi-tatge, que actua amb rigor, n’abordi les causes, res-pecte a les quals puntualitza que ha estat dolorós pera l’Ajuntament no poder comptar sempre amb les ali-ances necessàries en altres nivells de l’Administracióper a poder fer la seva feina en condicions, perquèl’Estat i la Generalitat no han enfocat la seva políticad’habitatge pensant en els sectors de població que laSíndica esmenta, sinó en les classes mitjanes i altes,cosa que ha repercutit en les possibilitats d’actuaciód’aquest Ajuntament, el qual, tanmateix, per a aten-dre tal realitat ha fet els darrers anys un esforç consi-derable que es tradueix en les seves inversions pres-supostàries; en tot cas, en aquest moment té unacerta esperança que les polítiques de l’Estat i de laGeneralitat siguin sensibles a la realitat esmentada.

Expressa la seva preocupació davant les conside-racions de la Síndica sobre les queixes de la ciutada-nia relatives al sistema d’informació de l’Ajuntament,però està convençuda que el govern municipal faràl’esforç pertinent per a encarar aquesta realitat, si béqüestiona les possibilitats d’eradicar totalment laqüestió del silenci administratiu.

Acaba la seva intervenció agraint la dedicació, lesreflexions i el compromís de la Síndica amb els pro-grames de consum supervisat de drogues, ja que elseu suport és molt d’agrair en uns moments difícilscom els que s’estan vivint actualment.

El president del Grup d’Esquerra Republicana deCatalunya, Sr. Portabella, després d’agrair la feina dela Síndica i el seu equip per a redactar aquest infor-me corresponent a l’any 2005, que conté gairebé unmiler de queixes que afecten unes 3.300 persones,destaca que s’hi reconeix que els drets formals i lli-bertats públiques gaudeixen de bona salut a Barcelo-na, almenys pel que fa a l’activitat municipal, ja queno resulta gens fàcil a les Administracions públiquespoder oferir a la ciutadania un entorn en el qual sentiben protegits i ben explicats els seus drets i els seusdeures, de manera que aquesta premissa no es potgeneralitzar a totes les Administracions.

Considera necessari, tanmateix, mantenir una acti-tud permanent de transmissió d’aquests drets i deuresper tal que les noves generacions que s’incorporen ala societat, i aquelles persones que arriben a la nostraciutat procedents d’altres indrets tinguin coneixementde les regles de joc en les quals s’han de moure.

Agraeix, també, les indicacions que ha fet la Sindi-catura a la Carta de drets i deures.

Reconeix que, efectivament, com diu la Síndica, notenim a la Ciutat l’Estat del benestar que promet la

Constitució, però puntualitza que la responsabilitat depoder gaudir de l’Estat del benestar no depèn única-ment de l’Administració local, ja que pràcticament noqueda cap Administració amb competències absolu-tes i totals sobre allò que afecta la ciutadania, però, amés, cal tenir present que l’esforç fet recentment perla Generalitat, la qual gairebé ha doblat el pressupostdestinat a les finalitats de benestar social i ha in-crementat notabilíssimament les transferències de re-cursos a aquest Ajuntament, exigeix un període detemps per a la seva consolidació, cosa que explicaque no s’hagi pogut assolir encara un nivell suficientde relació amb la ciutadania. Agrega que, d’altra ban-da, el concepte d’Estat del benestar no es pot conge-lar, sinó que evoluciona i es consolida en funció deles necessitats de la ciutadania, especialment pel quefa als joves i a la gent gran, col·lectius aquests dar-rers en continu creixement ja que, per una banda, fe-liçment cada vegada són més les persones que supe-ren els 65 anys i això comporta una dinàmica i unesnecessitats que la societat ha de saber resoldre i, perl’altra, cal preservar absolutament els drets i deuresd’una infància que tendeixen a ser vulnerats en deter-minats mitjans de comunicació, com ara internet, i alsquals s’ha de parar molta atenció.

Tocant a la conclusió relativa a l’espai públic, posade manifest que l’Ordenança aprovada recentmentbusca defensar-ho i evitar-ne la privatització senseentrar en valoracions i procurant que sigui un bé pre-uat al servei de totes les capes de la societat senseusos exclusius i excloents.

Troba, també, molt ajustat que es recomani que laCiutat faci un esforç en els procediments, no tan solsper a evitar als ciutadans frustracions, perquè l’Admi-nistració municipal no els fa cas, sinó també per a as-solir un tracte càlid amb la ciutadania, cosa que no ésgens fàcil en una ciutat de les dimensions de la nos-tra i, per tant, s’ha d’anar assolint de manera gradual,més encara quan moltes de les coses que es dema-nen, com reconeix l’informe no són responsabilitat del’Administració local, de manera que resulta necessà-ria una tasca pedagògica d’explicar a la ciutadaniaquins són els drets i deures que té en cada una de lesAdministracions.

El president del Grup del Partit Popular, Sr.Fernández Díaz, també agraeix d’antuvi a la Síndica ial seu equip la feina que han fet en el primer any defuncionament d’aquesta institució, reflectida en l’Infor-me que s’acaba de presentar on es recull la seva ac-tivitat durant el 2005, les 948 queixes rebudes, i s’ex-pressen un seguit de recomanacions, propostes i, finsi tot, crítiques.

Considera que tal informe mostra una radiografiade la situació ciutadana, les mancances socials i laincapacitat, en ocasions, de l’Ajuntament per a aten-dre les persones més vulnerables, detecta també unamala atenció ciutadana i les dificultats de moltespersones per a accedir als serveis municipals, és encerta manera el contrapunt a l’autocomplaença delgovern municipal i a la Barcelona de disseny que pre-senten les diverses campanyes publicitàries d’aquestAjuntament, i recorda l’existència d’una altra Barcelo-na, que també batega, que té problemes i necessitatsi reclama solucions.

Significa que la majoria de les queixes s’han con-centrat en les dificultats per a accedir a un habitatge,en el soroll, en el manteniment de la via pública, en


l’accés als serveis socials, en la problemàtica de lagent gran, de les persones amb discapacitats, sensesostre o amb drogodependències i en els nens des-emparats, però ell, per raons de brevetat, centrarà laseva atenció en aquelles qüestions que li semblenmés importants.

En aquest sentit, referint-se primer al camp de l’ha-bitatge, diu que l’informe constata la manca d’habitat-ge públic per la llarga llista d’espera, els problemesper a l’adjudicació de pisos a famílies en situacionsd’extrema gravetat, i les serioses dificultats per a po-der accedir a les ajudes econòmiques per al lloguer, iel fet que només s’hagin pogut atendre 155 de les2.216 sol·licituds de pisos, i es refereix a diversesqueixes pel que fa als criteris aplicats en elsreallotjaments urbanístics: tot això porta la Síndica arecomanar més suport del govern de la Ciutat a l’ha-bitatge públic, l’increment dels recursos municipalsdestinats a l’habitatge i la simplificació dels procedi-ments.

Tocant després el capítol de la via pública, comen-ta que s’indica que la implantació de l’àrea verdad’aparcament ha generat, també, moltes queixes re-latives a les condicions per a obtenir els distintius deresident, a la manca de transport públic per aquellsveïns que tenen horari laboral nocturn, a les dificul-tats per aparcar que tenen aquells veïns que viuen aprop dels límits de cada zona, a les denúnciesd’aquells ciutadans que consideren l’àrea verda unimpost encobert; i que aquestes queixes són una de-mostració més de l’error en la forma i en el momenten què s’implanta aquesta àrea verda. Agrega que esrecorda, també, que l’Ajuntament ha estat condemnaten diverses sentències per la seva permissivitat versdeterminades activitats privades molestes i, d’altrabanda, es produeixen denúncies contra els serveismunicipals de neteja i recollida d’escombraries, queno sempre són un exemple de respecte del descansdel veïnat; que figuren també queixes provocades perlocals que desenvolupen activitats sense llicència iamb llicències inadequades, sense que hi hagi proucontrols i inspeccions per part de l’Ajuntament; i ellencara pot afegir-hi la passivitat municipal que ha ge-nerat sentències condemnatòries com la provocadaper no haver precintat un restaurant que havia exercitla seva activitat sense la pertinent llicència, casaquest en què el jutge aprecià desídia i temeritat mu-nicipal; que es denuncien, també, molèsties per la ce-lebració de festes als carrers, especialment en zonesde concentració d’oci i ell també hi afegiria les cele-brades en l’interior de locals ocupats de manera il·le-gal per determinats grups i, en canvi, hi troba a faltaruna referència a l’aplicació de la nova Ordenança deconvivència per tal de garantir, amb més Guàrdia Ur-bana, el dret de tothom, també d’aquells que complei-xen les normes i paguen els seus impostos i tenendret a gaudir de l’espai públic, i d’atendre aquellespersones que més ho necessiten, a les quals l’Ajunta-ment té l’obligació d’oferir una resposta social.

En el capítol de l’administració general, esmentales queixes per la manca d’informació respecte a ac-tuacions que poden afectar el dret dels ciutadans, jaque crea inseguretat jurídica i inquietud, pel cost ex-cessiu del telèfon del civisme, per la falta d’informaciósobre el telèfon gratuït del civisme, per la mala aten-ció rebuda per la inactivitat o l’aplicació del silenci ad-ministratiu, és a dir, per no haver rebut de l’Adminis-

tració municipal resposta a les peticions que se li hanformulat, pels retards en la concessió de les llicènciesd’activitat, que constitueixen un veritable fre a l’activi-tat econòmica i que comporten un temps d’espera mí-nim de sis mesos.

En el terreny dels serveis socials, posa en relleuque la Síndica apunta que la dependència d’aquestsserveis pot provocar reticències a l’hora de formalit-zar queixes i que els ciutadans de Barcelona pateixenles conseqüències de la no actuació del govern de laGeneralitat; i ell vol expressar la seva preocupacióper la situació dels nens desemparats, per la insufi-ciència de serveis per a atendre la gent gran –centresde dia, places de residència, extensió de l’atenció do-miciliària a totes aquelles persones que la necessi-ten–, les persones amb discapacitat o amb drogode-pendències, aspecte en el qual l’informe de la Síndicaassenyala la necessitat d’aprovar un mapa d’equipa-ments que defineixi els centres d’atenció als drogo-dependents.

Diu, en conclusió, que la Síndica ha presentat unaanàlisi de les queixes presentades i ara escau analit-zar-ne les causes i resoldre els problemes detectats; ique desitja que les recomanacions que formula laSíndica tinguin més èxit que les iniciatives dels Grupsde l’oposició que responen a aquest tipus de preocu-pacions, les quals han estat sistemàticament rebutja-des pel govern municipal.

El president del Grup de Convergència i Unió, Sr.Trias, felicita la Síndica per la tasca desenvolupadadurant el 2005, en el qual ha respost un conjunt dequeixes de la ciutadania i ha portat a terme actua-cions d’ofici, disposant d’uns recursos molt limitatsque el porten a demanar del Sr. Alcalde que es facili-tin a la Sindicatura els recursos humans i materialsque necessita per a tirar endavant la seva feina.

Subratlla que la Síndica no s’ha limitat a fer unaanàlisi del conjunt de les queixes rebudes, sinó queformula, en cada capítol, un conjunt de recomana-cions que haurien de fer reflexionar tothom, perquèconstitueixen un toc d’atenció a tots els polítics, tantdel govern com de l’oposició, sobre les línies d’actua-ció per a aconseguir una ciutat justa i amb benestarsocial, on es doni resposta a les necessitats de lagent.

Constata que la Síndica alerta del desconeixementque té la ciutadania de les normes i dels seus drets ideures, desconeixement que pot provocar indefensiói que constitueix un problema greu en el temps de lasocietat de la informació a pesar que aquest Ajunta-ment gasta, tants i tants diners, en campanyes publi-citàries i hi ha tants mecanismes d’informació a la ciu-tadania: per tant, li sembla important fer arribar a lagent, sense ribets publicitaris, la informació que ne-cessita.

Comenta que l’Informe de la Síndica: recomanaque s’informi individualment els afectats per actuaci-ons urbanístiques de singular rellevància, cosa que lisembla important que es faci; parla, també, de vellespromeses que no s’acaben de complir mai, de peti-cions històriques que el seu Grup ha formulat comara la creació del registre únic en matèria d’habitatge,els pressupostos participatius i l’elaboració d’un plad’equipaments socials; i detecta una certa actitud dedeixar fer amb les denúncies sobre inexecució muni-cipal, reaccions municipals poc efectives, l’ús del si-lenci administratiu que provoca indefensió als ciuta-


dans i els obliga a recórrer als tribunals sense conèi-xer els motius denegatoris de les seves peticions, igenera esforços econòmics i humans que es podrienevitar.

Posa en relleu que tal informe: demana que es de-diquin més recursos a l’habitatge, aspecte en el qualell vol posar de manifest que la Ciutat s’ha passatanys i anys venent sòl públic; recorda, també, l’exis-tència de persones darrere de tota actuació urbanísti-ca i la necessitat de trobar en les actuacions urbanís-tiques un equilibri entre les persones nouvingudes iaquelles que sempre han viscut al barri, ja que unaactuació incorrecta pot derivar cap un conflicte socialno desitjat; assenyala, també, els perjudicis que potrepresentar per a molta gent continuar mantenint unplanejament urbanístic aprovat fa molts anys que noha evolucionat; recomana, també més Guàrdia Urba-na, més inspecció i més capacitat de reacció, perquèconsidera que no s’actua de manera prou enèrgica iglobal en alguns casos i es disposa de pocs mitjansper a controlar determinades situacions; indica queno se li han respost les queixes que ha traslladat enmatèria d’empadronament, residència i inserció so-cial; reclama a tothom una major complicitat amb lasocietat civil; i formula unes reflexions sobre la salade venopunció i sobre la manera com es presten elsserveis socials, la qual sembla no creure en la capa-citat de la societat civil d’organitzar-se i prestar ser-veis; i també adverteix que la externalització deserveis no vol dir menys control i menys eficiència,perquè ha de tenir per objecte no tan sols reduir cos-tos, sinó també donar més qualitat als serveis, per-què, altrament, no té sentit.

Creu que de l’informe es desprèn: que després devint-i-set anys de govern d’unes mateixes forces polí-tiques la Ciutat té un problema molt greu en el terrenydel benestar social i, per tant, cal tenir la capacitat perdedicar-hi els recursos necessaris per a donar-li res-posta; i que l’Administració ha de donar exemple coms’ha posat de manifest en el cas insòlit dels helicòp-ters.

El Sr. Mascarell expressa l’agraïment i la felicitaciódel Grup Socialista a la Síndica i al seu equip per lafeina feta l’any passat, amb la qual l’Ajuntament i laCiutat han fet un pas endavant.

Assegura que els membres del seu Grup han llegitl’informe i escoltat la intervenció de la Síndica ambprofunda atenció, ja que la presència de la Síndica enaquesta sala és la plasmació del desig compartit; icreu que la Síndica està treballant amb un bon equip,la màxima llibertat i els mitjans necessaris per a po-der desenvolupar la seva comesa; que amb la Sindi-catura, Barcelona ha avançat en qualitat democràticai ha estat pionera a posar damunt la taula de l’Admi-nistració municipal un altre mecanisme de major con-trol i de major aprofundiment democràtic; que gràciesa la feina i les recomanacions de la Síndica, la Ciutatpot esdevenir més justa i millorar i polir la qualitat dela seva gestió; i que la Sindicatura de Greuges és perals ciutadans de Barcelona una garantia volguda i de-sitjada pel govern municipal i pel partit en nom delqual està parlant.

Estima que el fet que l’Informe no hagi estat pensatcom un instrument d’oposició ni tampoc com un aval del’actuació dels responsables del govern municipal ésjustament allò que li dóna valor i, per tant, agraeix tam-bé a la Síndica que l’hagi plantejat en aquests termes.

Fa avinent que els membres del seu Grup compar-teixen, en termes generals, tant les recomanacionsque s’hi formulen, com el sentit global de les sevespàgines finals de conclusions, perquè no pretenenque sigui un aval a la seva línia d’acció política, sinóal conjunt dels drets socials, econòmics i culturalsdels barcelonins i barcelonines i, per això, estan con-tents que la Síndica sigui avui en aquesta sala.

Remarca que l’informe reflecteix cinc coses essen-cials: 1) que la Ciutat té ben consolidats els drets fo-namentals i les llibertats públiques; 2) que a la Ciutatencara hi ha ciutadans que pateixen dèficits en elgaudiment dels drets socials, i certament és així, peròencara només que hi hagi una persona en aquestasituació, els membres del seu Grup no podrien sentir-se satisfets; 3) que es poden millorar els drets relatiusa la bona administració; ara bé, ell desitja fer notarque en un lloc on es materialitzen milers –probable-ment milions– d’actuacions de caràcter administratiués lògic i normal que alguns s’hagin de millorar; 4)que a la Ciutat no tenim l’Estat del benestar que laConstitució promet; en tot cas cal tenir present que laconstrucció de l’Estat del benestar és procés lent icomplex que compet a molta gent i les ciutats no sónpas les posseïdores de les eines per a tirar-lo enda-vant, sinó el lloc on es materialitzen els problemes; 5)que la responsabilitat de poder gaudir de l’Estat delbenestar no depèn únicament de l’Administració lo-cal.

Davant d’aquestes cinc consideracions de la Síndi-ca, vol significar que el seu Grup continuarà treballantpressionant i col·laborant amb els Govern deCatalunya i de l’Estat per tal d’enfortir totes les políti-ques del benestar; que el problema de l’habitatge nodepèn tant de l’habitatge com de l’import, a vegadesinferior als 500 euros mensuals, de les pensions isalaris d’un nombre important de persones i, tanma-teix, són els ajuntaments que se’n ressenteixen espe-cialment, de manera que cal col·laboració i treballcompartit amb les altres Administracions; que la Car-ta Municipal, les Lleis per a la promoció de l’autono-mia personal, contra la violència de gènere, de lega-lització dels matrimonis homosexuals, de millora debarris, àrees urbanes i viles que requereixen unaatenció especial, de serveis socials, i el Consorci deServeis Socials són realitats que van a les líniesde flotació de la necessitat, que planteja la Síndi-ca, de compartir amb les altres Administracions lafeina de resoldre aquests problemes; que l’Informeesperona a millorar aquelles coses que competen di-rectament a l’Administració municipal, ara bé la Ciutatestà immersa en un profund procés de transformacióque, malauradament, garanteix feina per molt tempstant a la Síndica com al govern municipal, en vistadels problemes que es deriven de la globalització, lesmigracions, l’envelliment de la societat, la inseguretatlaboral, les noves pobreses, i seria una ingenuïtat ex-trema no entendre-ho així; que el seu Grup es com-promet a analitzar amb tota cura les diverses recoma-nacions de la Síndica sobre l’habitatge, sobre lacontaminació sonora, sobre els animals domèstics,sobre les afectacions urbanístiques, sobre l’accessi-bilitat a la via pública, etcètera, i d’una manera moltespecial, les relacionades amb els procediments ad-ministratius, a pesar que avui aproximadament un80% dels expedients acaben amb una resolució ex-pressa i no pas per silenci administratiu; que el telè-


fon gratuït donà, en un any, més de 150.000 respos-tes a les qüestions de base relacionades amb el civis-me; que, encara que, en termes generals, el nombrede greuges es podria considerar petit, és una invita-ció a fer-ho millor; i que el seu Grup es reaferma entots els elements que composen el seu pla de govern,i el contingut dels diversos plans municipals van almoll de l’os de les propostes de la Síndica.

Acaba dient que els membres del seu Grup conti-nuaran vetllant per mantenir en el nivell més alt possi-ble el llistó de la bona salut dels drets polítics i demo-cràtics i continuaran treballant per millorar la salut,sempre millorable, dels drets socials i econòmics, iper millorar la qualitat de la gestió municipal i, encaraque resta molta feina per fer, volen, com la Síndica,aconseguir una ciutat on el benestar sigui una realitatplena per a tots i cadascun dels seus ciutadans i ciu-tadanes, perquè els guia el desig, que pot semblarutòpic, de tenir una ciutat plenament lliure, democràti-ca i solidària.

La Sra. Malla constata –i ho agraeix moltíssim–que totes les persones que han fet ús de la paraulas’han llegit el seu informe de dalt a baix, i expressa elseu disgust en sentir que dimarts a la tarda la ràdio japarlava de l’informe que ella havia lliurat al migdia ique tenia com a primers destinataris els membresd’aquest Consistori: per tant, els demana que en anysa venir no el lliurin als mitjans de comunicació abansque sigui presentat en aquest Plenari.

Assegura que ella procura actuar de la maneramés objectiva possible i que no li agrada treure lescoses de lloc: per tant, demana també que les cosess’agafin en el sentit amb què ella les diu.

Saluda la presència a la tribuna del públic del pre-sident i del vicepresident del Fòrum dels Síndics deCatalunya, els Srs. Eduard Puig, Síndic de Figueres, iFernando Otero, Síndic de Santa Coloma; expressala seva satisfacció per la tasca feta pel seu equip; idemana que es tinguin en compte les seves recoma-nacions.

El Sr. Alcalde tanca el debat agraint a la Sra. Ma-lla tant la presentació d’aquest informe que conso-lida la institució de la Sindicatura de Greuges a laciutat de Barcelona amb una funció de defensa de laciutadania més enllà de les baralles partidàries, as-pecte que és molt important de tenir en compte; comels comentaris que es formulen en les conclusionsque reafirmen en el propòsit de continuar treballant,sobretot en el perfeccionament de l’Estat del benes-tar perquè sigui realment efectiu i arribi a tothom,propòsit que necessita l’ajuda i el suport de les al-tres Administracions d’una forma molt clara i contun-dent, donat que la participació dels municipis en elconjunt de la despesa pública és relativament es-cassa i ha de ser a través dels mecanismes deredistribució de la renda per la via d’aquest impost,que s’ha d’aconseguir la garantia de qualitat i l’ac-cés obert a tots els ciutadans.

Observa que, com també indica la Síndica, la políti-ca de l’habitatge també forma part de les polítiquesde benestar, perquè es tracta, en definitiva, d’oferir ales famílies que no tenen prou recursos la possibilitatd’accedir a un habitatge digne com diu la Constitució,però capgirar la realitat actual exigeix canvis substan-cials, perquè encara que aquest Ajuntament fa tot allòque pot, la seva actuació és solament una petita partd’unes polítiques generals que desenvolupen espe-

cialment l’Estat i la Generalitat i que dediquen moltsmilions de pessetes a subvencionar la compra d’habi-tatges quan valdria la pena no dedicar-hi tants recur-sos i destinar-ne més a garantir l’accés a un habitat-ge a aquelles persones que ho necessiten.

Fa notar que aquesta vegada la Síndica no ha par-lat de la quantia de les pensions i de la necessitat quecontinuïn creixent a un ritme que compensi les pèr-dues de poder adquisitiu derivades dels preus mésalts que es produeixen a la Ciutat; que els governsresponsables de la redistribució de rendes disminuei-xen les quotes de l’impost de la renda que serveix pera fer tal distribució, i, consegüentment, del seu suportals ciutadans i, en canvi, transfereixen els nous pro-blemes que emergeixen cap a les Administracionsmés properes als ciutadans, risc aquest que tambés’ha corregut en el nostre país com ho demostra l’in-crement de la demanda que han detectat els serveissocials municipals i que està induït probablement perla disminució de les garanties d’ajuda i de suport quetenen les persones amb menys recursos de la nostrasocietat: agraeix, doncs, que la Síndica posi damuntla taula aquesta qüestió, perquè val la pena reflexio-nar-hi per tal d’anar perfeccionant les condicions del’Estat del benestar.

Tot seguit la Sra. Pilar Malla i Escofet abandona elsaló de sessions.

b) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucionssegüents:

1. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2006(S1/D/2006 213), que encarrega a la Ima. Sra.Maravillas Rojo i Torrecilla l’elaboració del Pla dereinserció social i laboral d’acord amb allò previst a ladisposició final 4a de l’Ordenança per fomentar i ga-rantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Bar-celona.

2. Decret de l’Alcaldia, de 30 de gener de 2006(S1/D/2006 275), que designa representants del’Ajuntament de Barcelona a la comissió paritàriaprevista a la disposició addicional tercera de la Llei18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comer-cials, les persones següents: Im. Sr. Jordi Portabella iCalvete, Sr. Enric Lambies i Ortín, Sr. Albert Gon-zález i Orduna i Sra. Carmen León i García.

3. Decret de l’Alcaldia, de 30 de gener de 2006(S1/D/2006 325), que nomena el Sr. Carles Chico iMartorell delegat de l’Ajuntament de Barcelona al’agrupació d’interès econòmic ACEFHAT, AIE, ensubstitució del Sr. Albert Vilalta i Cambra.

4. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2006(S1/D/2006 323), que nomena el Sr. Pere Munuera iSuriñach, assessor de la Gerència del Sector de Ser-veis Generals, mantenint-li les seves condicions actu-als, i deixa sense efecte el seu anterior nomenamentcom a director de Serveis d’Organització.

5. Decret de l’Alcaldia, de 15 de febrer de 2006(S1/D/2006 564), que crea la Direcció de QualitatOperativa dels Serveis Urbans, adjunta a la Gerènciadel Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient, i tambéla Direcció de Programes d’Anàlisis i Sistemes deServeis Urbans i Medi Ambient, adscrita a la Direccióde Qualitat Operativa dels Serveis Urbans, amb les


funcions establertes en els respectius documents an-nexos.

6. Decret de l’Alcaldia, de 17 de febrer de 2006(S1/D/2006 671), que desestima el recurs de reposi-ció interposat pel Grup Municipal del Partit Popularcontra del decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de2005, que va inadmetre a tràmit, per extemporani,l’escrit d’al·legacions contra l’aprovació inicial de mo-dificacions de crèdit, per import total 28.392.460,48euros, acordada pel Plenari del Consell Municipal el14 d’octubre de 2005.

7. Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2006(S1/D/2006 684), que proposa a la Junta General deProeixample, SA, la designació dels membres se-güents del Consell d’Administració: Sr. Màxim López iManresa, en representació del Districte de l’Eixamplei en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu; i Sr.Josep M. Lucchetti i Piu, en representació del Sectord’Urbanisme i en substitució del Sr. Miquel García iSanjuan.

8. Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2006(S1/D/2006 685), que designa la Ima. Sra. ÁngelesEsteller i Ruedas vocal del Consell d’Administració del’Institut Barcelona Esports en representació del GrupMunicipal Popular.

c) Mesures de govern

Mg 1. Pla estratègic de la bicicleta de Barcelona(2006-2010).

El segon tinent d’alcalde, Sr. Portabella, explicaque el Pla estratègic de la bicicleta significa la conso-lidació de la bicicleta com a vehicle de transport sos-tenible i, consegüentment, l’aposta de l’equip de go-vern per la mobilitat sostenible basada en la diversitatde vehicles i en la presència creixent de la bicicletaen els carrers de la Ciutat, i significa, també, el des-envolupament d’una política, seriosa i sostinguda enel temps, de promoció de la bicicleta en resposta ales demandes generades a partir de l’impuls de laComissió Cívica del Vianant i de la Bicicleta; que l’úsde la bicicleta ha assolit ja una massa crítica signifi-cativa estimada els darrers anys en unes 35.000 per-sones, que la utilitzen en els seus desplaçaments, node manera esporàdica, sinó regular, i està experi-mentant un creixement que està al voltant del 5%anual; que aquesta realitat exigeix, doncs, més ser-veis, més condicions, més facilitats i, lògicament, al-guns reajustaments; que si bé els darrers anys jas’han ofert uns serveis que expliquen l’expansió enl’ús de la bicicleta, cal fer un nou pas endavant preci-sant les demandes de futur en un pla estratègic queés fruit d’un procés de participació democràtica moltalta de la societat civil, que ha permès consensuar-neel contingut, perquè inicialment fou redactat per l’em-presa guanyadora del corresponent concurs públic,després fou analitzat per l’esmentada Comissió cívi-ca, que hi formulà diverses aportacions, i reelaboratper l’empresa redactora i, finalment, aprovat pel Ple-nari de la Comissió citada.

Informa que el Pla s’articula en dotze eixos quanti-ficats i periodificats en els seus costos i parteix de lacoordinació de les diverses regidories amb compe-tències en la matèria; que alguns d’aquests eixoscomporten la continuació de coses que ja s’estanfent, com és el cas de la implantació dels carrils-bici,

que avui ja tenen 132 quilòmetres, xifra que superalleugerament la meitat de la que hauria de tenir laxarxa bàsica, l’ampliació de la qual s’ha de fer en fun-ció de com s’implementin les zones de prioritat inver-tida; o com és el cas, també, de l’esforç que s’ha feten els aparcaments de bicicletes que avui dia oferei-xen unes 5.000 places, 4.000 en superfície i 1.000subterrànies. Hi agrega que l’Oficina de la Bicicletaque es preveu crear serà capaç de recollir les deman-des de la ciutadania i transmetre-li la política a favorde la bicicleta que desenvolupa el govern municipal.

El Sr. Ciurana expressa, d’entrada, la seva sorpre-sa, perquè no va rebre la documentació sobre aquestpunt fins ahir a un quart de vuit de la tarda, perquèaquest Pla no arriba fins ara a pesar de ser un com-promís assumit el 1999, i perquè la seva redacció fouadjudicada el 2002 i, per tant, s’ha trigat quatre anysa fer-lo.

També fa notar que el Sr. Portabella ha parlat d’unampli procés participatiu i, tanmateix, els Grups del’oposició no han pogut intervenir-hi, perquè no estanen la Comissió cívica i el Pla no ha passat pel Pacteper la Mobilitat: per tant, o la consultoria ha actuatmalament o el criteri polític ha estat consultar tothom,excepte els Grups de l’oposició; que avui aquí nos’aprova res, perquè només s’està presentant unamesura de govern; que quan el juliol de 2005 el seuGrup presentà en la Comissió de Seguretat i Mobilitatuna iniciativa que demanava l’aprovació d’aquest Plaen un termini de sis mesos, el Sr. Hereu indicà queera impossible fer-ho i el Sr. Martínez afegí que unpla estratègic havia d’abastar com a mínim un perío-de de quinze anys, i, no obstant això, el presentatavui només comprèn els anys 2006-2010; i que, a pe-sar que el Pla preveu una dotació de 5.000.000d’euros per a tot el període, el Pressupost d’enguanyno conté ni una sola partida específica destinada a labicicleta, tal vegada perquè el govern municipal no hasabut percebre el canvi que s’estava operant en laCiutat respecte a l’ús de la bicicleta, que era vistacom un element de lleure i s’està convertint en unelement més de mobilitat.

El Sr. Basso manifesta que la bicicleta s’està con-vertint en un element més de mobilitat urbana i el seuús s’ha incrementat un 40% els darrers sis anys, si bénomés durant el 2005 els viatges en bicicleta nomésrepresenten el 0,8% dels desplaçaments que es pro-dueixen diàriament a la Ciutat, percentatge que potsemblar petit, però cal tenir present que el nombred’usuaris de la bicicleta com a mitjà de transport estàcreixent cada dia i això fa necessari analitzar els pro-blemes i avantatges que genera en el sistema de mo-bilitat de la Ciutat: per tant, el seu Grup està d’acordamb l’elaboració d’un pla estratègic de la bicicleta,però li costa d’entendre el que s’ha presentat avui,perquè a pesar de tractar-se d’un compromís adquiritper l’equip de govern el 1999 i d’haver-se’n adjudicatla redacció a una consultoria el 2002, al cap de tresanys s’ha presentat un document anomenat Pla es-tratègic de la bicicleta que consta de dotze punts, en-tre els quals hi ha “Amb bici a la feina”, “De compresamb bicicleta” i “Salut amb bicicleta”, però el seuGrup troba a faltar una anàlisi més aprofundida de laqüestió.

Amb aquesta preocupació indica que a més decampanyes per a estendre l’ús de la bicicleta, caldriadonar prioritat a la convivència dels usuaris de la bici-


cleta i de la resta de vehicles i, especialment, amb elsvianants, que no poden anar per les voreres amb porde patir un accident per causa de l’incivisme dels ci-clistes; i que caldria també:

1r) analitzar els problemes de la xarxa de carrils-bici perquè, segons l’estudi fet a mitjans de 2005 perEcologistes en Acció, el 57% dels carrils-bici són in-segurs i ineficaços i, per tant, s’hauria de plantejaruna remodelació integral de la xarxa; 2n) donar unaresposta eficaç als problemes d’incivisme i insegure-tat que es produeixen entre ciclistes, vianants i elsusuaris d’altres vehicles per l’ús indegut de calçada ivoreres, per no respectar les normes de circulació iper circular a velocitats indegudes; 3r) estudiar l’obli-gatorietat de la matriculació gratuïta de les bicicletescom a doble mecanisme de seguretat davant even-tuals robatoris cada cop més freqüents, i de respon-sabilització dels ciclistes en cas de possibles infrac-cions, així ho proposa el seu Grup, però l’equip degovern optà només per la implantació d’un xipidentificador per a prevenir possibles robatoris; i 4t)implantar en la xarxa de metro, autobusos i ferrocar-rils les condicions necessàries perquè el transport debicicletes no molesti a la resta d’usuaris.

La Sra. Mayol dóna la benvinguda al Pla estratègicde la bicicleta, perquè cal una acció integral i aquestpla pot ser una bona eina per a fer un pas endavant.

Subratlla la necessitat d’estendre la xarxa de car-rils-bici i d’aparcament de bicicletes per tal d’afavorirl’ús d’aquest mitjà de transport, que avui ja no ésmarginal, perquè un 4% de la població l’utilitza en elsseus desplaçaments però, a més, presenta unes ca-racterístiques d’ecomobilitat que cal potenciar; que estracta d’un pla que té un caire enormement transver-sal i, en aquesta línia, vol expressar el compromís del’àrea de mediambient a impulsar i contribuir a ferpossible la seva aplicació; i que l’aval de la ComissióCívica del Vianant i la Bicicleta demostra que el Plapresentat compta amb el consens de les entitats im-plicades.

El Sr. Hereu destaca que el creixement de l’ús dela bicicleta és una bona notícia per al model de mobi-litat ciutadana segura, sostenible, equitativa i eficientque s’està construint i fa necessari establir una estra-tègia per a consolidar les línies d’actuació seguidesels darrers anys i donar un nou impuls a les polítiquesde foment de l’ús de la bicicleta; que els membres dela Comissió cívica són membres també del Pacte pera la Mobilitat; que les reflexions del Pla seran incor-porades a aquelles que s’estan fent sobre els eixosestratègics de la mobilitat urbana en els propersanys; que quan un mode de transport està creixenten termes tan absoluts com relatius, s’ha d’anarautodisciplinant per a poder conviure amb els altres; ique la pacificació de la via pública permetrà que la bi-cicleta sigui més present a la calçada i menys a lesvoreres.

El Sr. Portabella deixa constància que per a ell noconstitueix cap sorpresa que en determinades inter-vencions s’hagi recorregut dialècticament a la sorpre-sa per a evitar parlar d’un pla estratègic àmpliamentconsensuat i participat i gens intervencionista, perquèha estat producte d’un concurs públic i de les aporta-cions que s’hi han fet en una vintena de reunionsamb associacions gens dubtoses de no voler pro-moure l’ús de la bicicleta, de manera que recull lesdemandes dels usuaris amb aquelles incorporacions

necessàries per a una bona entesa entre els usuaris iels no usuaris de la bicicleta; i que el desenvolupa-ment dels dotze eixos marcats s’ha de fer tenint encompte les consideracions i el contingut de l’anàliside fons.

Acaba agraint la col·laboració dels diversos esta-ments municipals i el protagonisme que han tingut enl’elaboració del Pla presentat totes les organitzacionsde la bicicleta.

El Sr. Ciurana qüestiona que aquest Plenari s’esti-gui pronunciant sobre l’aprovació del Pla en debat,perquè s’ha presentat com una mesura de govern.

El Sr. Cuervo i el Sr. Casas aclareixen que, efecti-vament, es tracta d’una actuació que el govern muni-cipal ha decidit tirar endavant i que es posa en conei-xement del Plenari.

Mg 2. La Ciutat per la música.El president de la Comissió de Cultura, Educació i

Benestar Social, Sr. Mascarell, exposa que a Barce-lona tothom reconeix fàcilment la importància que te-nen dos sectors culturals, l’editorial i l’audiovisual i,en canvi, costa més valor el paper històric, de presenti de futur, d’un altre sector essencial en la vida cultu-ral, el de la música i, per tant, aquesta mesura de go-vern pretén posar-lo en el seu lloc; que les societatsfilharmòniques, creades ja fa dos segles, la nòminail·lustre de compositors, directors, cantants, el movi-ment dels Cors de Clavé, els orfeons, i la música sim-fònica confirmen la importància que històricament hatingut la música en la Ciutat, realitat que es mantéviva avui amb el cant coral, la música tradicional, eljazz, l’òpera, el flamenc, la cançó, la música electròni-ca i els sons derivats del nou mestissatge forjat a laCiutat; que la mesura té la intenció de reconèixer lagran riquesa creativa, social i econòmica que hi hadarrera el fet musical, i de reconèixer la música comun senyal d’identitat que a vegades passa desaperce-but, però que té una notabilíssima importància en laconfiguració d’una vida cultural plena, amb identitatcreativa i tots els altres derivats de caràcter socialcom són la cohesió social i la convivència que esgenera entorn el fet musical, ja que la música és unpoderós generador d’identitat, de sensibilitat, d’ex-pressivitat i té una funció inequívocament social i l’en-contre entre les diversitats que s’està produint en laCiutat entre processos musicals provinents de cultu-res distintes en són una magnífica prova, però, amés, cal també tenir present l’impacte econòmic d’unsector del qual viuen un munt de professionals.

Fa avinent que, en conseqüència la mesura en de-bat vol expressar el compromís del govern municipal ide tot el Consistori amb els professionals que treba-llen la música a la Ciutat i poden tenir un marc mésreconegut encara per a la realització i internacionalit-zació de la seva feina, està fonamentada en duesidees de base, la cooperació entre les iniciatives pú-blica i la privada, i un full de ruta per a avançar en to-tes les direccions; i beneficiarà els prop de 3.000.000d’espectadors anuals que atrau el sector, la llarga llis-ta de creadors, la xarxa d’auditoris (L’Auditori, el Pa-lau de la Música, el Liceu) avui plens a vessar d’acti-vitats, les sales de concerts i locals de petit i mitjàformat, la xarxa de recursos, la vintena de festivals,les temporades de música, un ventall de promotorsque articulen la vida musical no només de Barcelona,sinó també de Catalunya i de la resta de l’Estat, lesgires, les empreses discogràfiques, les revistes espe-


cialitzades, la formació pública i privada i, en definiti-va, tots aquells elements que integren una realitatmolt densa, molt rica, certament complexa però ambuna notable potencialitat.

Diu, en conclusió, que la mesura pretén: harmonit-zar el treball conjunt que es pot fer; fer pedagogia;establir un conjunt de compromisos a través del pro-grama Barcelona, acció musical, que té certs paral·le-lismes amb el Barcelona Plató; revisar les normesque incideixen en el fet musical per tal de facilitarmés l’expressivitat; crear la Taula de la música per talde millorar els criteris, les línies de col·laboració ambel sector privat o associatiu de la música; cercaracords amb la Generalitat en aquest camp, crear unsistema d’indicadors; potenciar el Pla estratègic del’Auditori i del Museu de la Música; i, en definitiva pro-moure tots aquells factors que permeten que els jo-ves es puguin expressar millor, que la creativitat mu-sical s’afermi com un dels elements imprescindiblesdel caràcter de Barcelona i que el fet musical contri-bueixi més i millor a assolir una ciutat mésconvivencial i cívica.

El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup pot com-partir el contingut de la mesura de govern presenta-da, però es pregunta per què el govern municipal hatrigat vint-i-set anys a adonar-se que Barcelona erauna ciutat que bullia de creativitat musical i tenia unteixit cultural en forma d’equipaments musicals i, pertant, sembla que ara s’hagi descobert la sopa d’all;però, en tot cas, demana que la mesura de governpresentada no resti només en “parole, parole...”,sinó que tingui una traducció pressupostària en lesprioritats polítiques del govern municipal i que l’A-juntament eviti posar problemes al sector de la músi-ca, com ha succeït en el cas de les sales de músicaen viu.

Pensa, d’altra banda, que la mesura de govern pre-sentada es queda coixa, perquè enfoca la músicacom a espectacle i lleure cultural, però oblida l’aspec-te de formació, a pesar que una de les grans assigna-tures pendents d’aquest Ajuntament és, justament, laformació musical, ja que concretament les escoles demúsica, que són la base per a garantir l’ampliaciódels horitzons culturals de la ciutadania en el campde la música, han estat un complet fracàs, així elsanys 1993 i 1994 es començaren les escoles de mú-sica de l’Eixample i de Sant Andreu i el 2001, la deSarrià aprofitant Can Ponsich, però d’aleshores ençàno se n’ha fet cap més, malgrat el compromís de fer-ne, com a mínim, una per districte i, per tant, actual-ment, Barcelona només en disposa de tres, quan enels països amb una llarga tradició musical formativa,com és el cas de Finlàndia, l’alumnat de les escolespúbliques de música s’estima en l’1% de la població:per tant, demana que el govern municipal rectifiqui laseva política seguint l’exemple dels Ajuntaments deVic i de Sant Cugat, que tenen una tradició d’escolespúbliques de música absolutament envejable, mentreque, malauradament, Barcelona encara trigarà moltsanys a poder-la assolir.

La Sra. Esteller considera que la mesura de governpresentada arriba tard, perquè Barcelona té una grantradició musical i ha estat en el terreny musical unade les ciutats més importants d’Espanya i d’Europa,però ha perdut nivell i qualitat respecte a l’organitza-ció d’esdeveniments musicals que tinguin una projec-ció i atraguin gent cap a la nostra Ciutat, i això, tal ve-

gada, explica que la mesura de govern parli del So-nar, l’únic capaç d’atraure gent de fora, i no pas delGrec, el qual, en opinió del seu Grup, hauria de tenirla capacitat d’atracció i recuperar el prestigi d’anysenrere quan es donava també un protagonisme, queara ha desaparegut, a la música lírica, i s’ha convertiten un festival que no destaca en cap camp en con-cret, on es fan moltes coses que no tenen gaire trans-cendència.

Expressa la seva preocupació perquè la mesura degovern no pugui comportar un intervencionisme ex-cessiu, a pesar que el sector té prou capacitat per sa-ber què passa i com cal enfocar-ho, tot i que necessi-ta un suport institucional per a poder-ho fer.

Subratlla que, malgrat que el seu Grup sempre haindicat la necessitat d’incrementar l’aspecte relatiu ala formació musical, Barcelona només disposa detres escoles de música i la de l’Eixample està, a més,en condicions molt precàries, situació que dificultaque els nens puguin aprendre música; que el Sr.Mascarell no ha fet referència al servei educatiu queofereix el Liceu; que a València, i per tant sense ne-cessitat d’anar tan lluny com ha dit el Sr. Ciurana,també es pot trobar un bon exemple de formació mu-sical de la mainada a través de les bandes musicalsde les escoles; i que en la llista de revistes musicalsque hi ha en la mesura de govern només figuren ca-sualment les escrites en català i no altres comCDcom o Ópera Actual.

Demana, per acabar, que en la Taula de la Músicahi hagi pluralitat i hi siguin també presents les asso-ciacions de compositors; i que serveixi veritablementper a donar un impuls a la qualitat de la música a lanostra ciutat.

El Sr. Mascarell lamenta que les intervencions delsGrups de l’oposició no hagin sabut entendre que lamesura de govern en debat pretén reivindicar el sec-tor de la música i demana que no es posin exemplescom Finlàndia o València quan Barcelona té prou tra-dició musical per ser valorada per si mateixa.

Significa que allà on el Sr. Ciurana tem que puguihaver-hi “parole, parole...” hi ha realment “paraulesd’amor” envers el sector musical; que l’estimació perla música, en una iniciativa pública, és un bon signede política cultural; i que la mesura ofereix al sectortreballar un conjunt de mesures que enfortiran sensdubte la vida cultural de la Ciutat i els professionalsde la música.

d) Informes

1. L’activitat turística - Barcelona 2005.El president de la Comissió de Promoció Econòmi-

ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, presentaaquest informe dient que té per objecte mostrar l’evo-lució del turisme a la ciutat de Barcelona tenint encompte dues tipologies de variables diferents i com-plementàries que són: la relació d’accions que mos-tren les prioritats i actuacions que han orientat elsesforços en matèria de promoció turística, i el com-portament de les principals variables turístiques de laCiutat, nombre de turistes, de pernoctacions hotele-res, ocupació hotelera, repercussió econòmica del’activitat turística, evolució dels mercats de turismevacacional i de turisme congressual amb estadísti-ques comparatives amb altres ciutats.


Explica que la part relativa a les accions promo-cionals mostra el treball desenvolupat durant 2005per Turisme de Barcelona; que el comportament deles principals variables turístiques, les enquestes i lesestadístiques demostren un creixement significatiu,tant quantitatiu com qualitatiu, del turisme que arribaa la nostra ciutat; que, quantitativament, el nombre depernoctacions, que expressa només les produïdes enestabliments hotelers, ens situa comparativament enel primer lloc del rànquing de ciutats turístiques euro-pees no capitals d’Estat i com una de les principalsciutats europees en l’àmbit turístic; i que el vessantqualitatiu del creixement turístic es pot veure, per unabanda, en les despeses econòmiques que té reper-cussions que van més enllà dels sector turístic, jaque, segons els informes elaborats per la Universitatde Barcelona, per encàrrec de Turisme de Barcelona,i, més recentment, per la Generalitat de Catalunya,aproximadament la meitat de la despesa turística quees produeix en una ciutat o en un país té repercussiódirecta en aquest sector i l’altra meitat la té fora delsector en altres àmbits com poden ser l’alimentació ola confecció, i per l’altra, en l’increment dels usos cul-turals que fan els turistes a la nostra ciutat.

Comenta que totes les ciutats amb una oferta turís-tica rellevant tenen una concentració de places hote-leres en els llocs històrics i la despesa turística se solproduir molt a prop del lloc d’allotjament o de visita i,tanmateix, a Barcelona els mapes corresponentsmostren una oferta hotelera escampada per tots elsseus deu districtes, si bé, lògicament, en els de CiutatVella i l’Eixample hi ha una concentració més alta deplaces, cosa que no hauria de sorprendre ningú; quela distribució de les pernoctacions turístiques segonsl’origen dels visitants és fruit de la promoció que s’hafet de la Ciutat i, així, els turistes provinents de l’àmbiteuropeu, exclòs l’Estat espanyol, representen la mei-tat dels que ens visiten, els provinents de l’Estat, unatercera part i els provinents de la resta del món, nogaire menys d’una quarta part; que pel que als dinersque deixen els turistes a la Ciutat, s’està eixamplantla distància que manté Barcelona respecte a la ciutatde l’Estat situada en segon lloc, que ara és Madrid,mentre que abans era Màlaga, i l’increment d’aquestadespesa és també més gran aquí que a Madrid, aMàlaga o, fins i tot, a Girona, que és la ciutat ambcreixements més rellevants en els darrers anys iaquest és un element més per a considerar que, simés no, en l’aspecte econòmic el turisme que ens vi-sita és de qualitat, encara que aquesta qualitat nos’ha de valorar només atenent a criteris econòmics;que l’oferta de productes permet l’equilibri gairebé al50% entre el turisme vacacional i el congressual, per-què l’evolució del mercat els situa en el 42 i el 53,6per 100 respectivament, però quan es mira per turis-tes aquests percentatges són el 49,5% i el 50,5; i queel mercat de creuers, que deixa una bona empremtaeconòmica a la Ciutat, ha experimentat un creixementmolt significatiu, a pesar que també ho havia estat eldels anys precedents.

La Sra. Ortega significa que les xifres que s’hanpresentat, tot i ser positives, han estat elaborades pera donar a conèixer als mitjans de comunicació l’evo-lució favorable del nostre turisme, però no hauriend’impedir fer en aquest Plenari un debat en profundi-tat i, per tant, no troba de rebut que el comunicatpromocional lliurat a la premsa acabi convertit en el

document base a debatre en aquest Plenari, amb unànim de cobrir l’expedient que posa de manifest, simés no, el desinterès del govern municipal a debatrela transcendència i les repercussions de l’activitat tu-rística.

Observa, a continuació, que tal document enumerauna sèrie d’accions de promoció de turisme, però noesmenta ni línies estratègiques, ni objectius concrets,ni pla d’acció, ni prioritats de mercat, ni cap acció pu-blicitària, i malgrat els canvis operats en el mercat tu-rístic, sembla donar a entendre que l’estratègiapromocional passa per la utilització dels instruments icanals tradicionals, i ignora els avantatges de les no-ves tecnologies; que les xifres de pernoctacions eslimiten als hotels i pensions, però no contenen cap re-ferència sobre les que es produeixen en altres esta-bliments turístics i, singularment, en els nombrososapartaments domèstics i en els albergs i residències,que també incideixen en la demanda d’infraestruc-tures i serveis, ni tampoc sobre aquells visitants quepernocten fora de Barcelona, però que hi venen enexcursions d’un sol dia, que poden tenir efectes ad-versos sobre la mobilitat urbana; que per al seu Grup,Barcelona s’ha convertit en una ciutat d’èxit i el turis-me hi ha contribuït, però aquest èxit s’ha de sabergestionar perquè comporta una sèrie de complica-cions i, en conseqüència, ha quedat enfosquit per lamanera com el govern municipal entén i gestiona, ajuí seu malament, la llibertat i, per tant, l’Ordenançasobre el civisme ha de servir per a millorar la qualitatdel turisme a la nostra ciutat i també per a millorar lesrelacions entre la ciutadania i el turisme i, tanmateix,l’equip de govern no ha previst quin efecte tenia elcreixement del turisme sobre els ciutadans i quan hoha fet ha estat sobre la pressió ciutadana i davantl’existència de veus crítiques al carrer que denuncia-ven els inconvenients i la pressió del turisme: dóna,doncs, la benvinguda a la nova ordenança del civis-me, que, en la seva opinió, ha de servir per a ordenarels diferents usos per la convivència ciutadana i per-què la ciutadania no vegi com a negatius els efectesdel turisme, ja que el govern municipal sembla valorarnomés els beneficis del turisme i no els costos del tu-risme.

Subratlla que, en opinió del seu Grup, Barcelonaestà en una posició excel·lent per continuar creixent imillorar el seu posicionament en el terreny turístic, ical valorar el treball que ha fet en aquesta direcció elsector privat i també el públic, però cal també conti-nuar treballant per a poder assolir uns fruits encaramillors i, per tant, la Ciutat ha de plantejar-se millorarde manera constant per aconseguir cotes d’excel·lèn-cia en tot allò que és públic procurant que tot siguipolit, cuidat, segur, còmode, singular i, a ser possible,únic per tal d’incrementar la visibilitat i la identitat deBarcelona i tot això passa per fer pedagogia i conci-liar el ciutadà i el turisme, per buscar una nova mane-ra de gestionar l’espai públic, la neteja i la seguretatbasada en la convivència i en la conciliació d’interes-sos, per tenir una política global respecte al turisme ials seus efectes colaterals, i per analitzar periòdi-cament la percepció d’excel·lència tal per tal de noacabar morint d’èxit com a la faula de la llebre i la tor-tuga.

La Sra. Mejías considera, d’entrada, que l’informeque s’ha presentat és manifestament millorable per-què conté unes dades bàsiques que es repeteixen


any rere any i que són insuficients; i que, en tot cas,pot constatar-s’hi que Barcelona continua sent unaciutat amb gran atractiu turístic, que es consolida enels rànquings mundials com una referència i que téun gran potencial turístic que cal saber gestionar.

Renuncia valorar les diferents dades que constenen l’informe, com són els increments de visitants, depernoctacions, i dels percentatges d’ocupació hotele-ra, el parc d’hotels de qualitat, o els èxits de determi-nats productes turístics; però fa notar que el nombrede passatgers del bus turístic està indicant que ne-cessita una gestió millor, perquè els seus usuaris per-den el temps i la paciència en llargues cues, i que cal-dria establir noves rutes de transport públic entre elport i la Ciutat per tal d’afavorir la distribució dels tu-ristes arreu de la Ciutat.

Fa notar, més endavant, que l’atractiu turístic de laCiutat es concentra en uns espais urbans molt con-crets, vius i dinàmics, on els residents conviuen ambestudiants, comerciants i turistes i, per tant, cal fer unesforç per a conciliar els interessos de tothom per tald’oferir una millor imatge de la Ciutat i evitar els con-flictes, ja que el darrer estiu es produïren unes imat-ges lamentables que ens han reportat una certa malafama en el rànquing de ciutats turístiques i que varenser denunciades pels ciutadans i pels mitjans de co-municació que posaren damunt la taula la necessitatd’una millor ordenació de l’espai públic per a evitaraquestes imatges degradants i el deteriorament delsnostres espais públics, de les nostres platges i, so-bretot, de conciliar l’oci i el descans, qüestió tambéabordada en la referència que fa l’informe de la Síndi-ca de Greuges al soroll i molèsties provocades pelshelicòpters turístics que sobrevolen la Ciutat.

Recalca que acabar amb les festes salvatges i lesnits de guerrilla urbana han de ser objectius prioritarisper a evitar que Barcelona tingui una mala fama queno li correspon; que en el sopar celebrat fa pocs diesper una organització de comerciants que rep l’impac-te de 45.000.000 de visitants a l’any, s’explicà, ambtot luxe de detalls, com actuen les bandes organitza-des per robar als turistes amb absoluta impunitat i demanera reiterada, i la manca de mitjans que hi ha pera posar remei a aquesta situació; que, per tant, caluna millor gestió que doni resposta a aquesta situa-ció, garanteixi la seguretat dels nostres turistes i facique el boca-orella del nostre èxit turístic sigui una re-alitat, perquè, a pesar que els indicadors són bons, sino s’actua d’una manera decidida millorant la imatgede Barcelona i garantint una bona gestió i una eficà-cia dels productes turístics i la qualitat del turisme lanostra Ciutat, a pesar que els indicadors actuals sónbons, corre el risc de patir una davallada en elsrànquings i de morir d’èxit.

El Sr. Forradellas estima que l’informe presentatmostra unes bones perspectives de continuïtat de latasca desenvolupada en l’any passat, pel que fa alcreixement del nombre de turistes, a les pernocta-cions, i als bons resultats en el camp dels congressosi convencions, entre altres motius perquè els factorsd’atracció cultural tenen cada cop un pes més impor-tant i perquè es treballa per aconseguir que la pre-sència del turisme sigui compatible amb el respecteal mediambient i a l’espai públic; que, en qualsevolcas, no li sembla greu que el turisme pugui ser vist enaquest moment com un element de preocupació perpart de la ciutadania, perquè no s’està plantejant una

estratègia de futur basada en un creixement quantita-tiu, Barcelona pot oferir coses diferents a les altresciutats i s’està treballant en la línia de mantenir elsbeneficis econòmics i socials que el turisme aporta ala nostra ciutat a través d’un desenvolupament soste-nible del turisme que generi llocs de treball amb retri-bucions adequades i amb estabilitat laboral, modelque, a juí seu, és suficientment sòlid i pot fer front ales noves circumstàncies que vagin apareixent, comla utilització de les noves tecnologies i els vols a baixcost amb uns resultats positius per als turistes, perals treballadors del sector i per als barcelonins ibarcelonines, perquè la Ciutat ofereix molts atractiusque cada vegada s’estenen a més barris i districtesgràcies a la qualitat urbana, que és el resultat d’unespolítiques urbanístiques adequades.

La Sra. Rojo recorda que tant el primer com el se-gon Pla estratègic es marcaren com objectius posarBarcelona en el mapa del món i també situar-la, pelque fa a les pernoctacions hoteleres, entre les prin-cipals ciutats del món, especialment aquelles que nosón capitals europees; i creu que l’informe en debatdemostra que aquests objectius s’han acomplert,però s’està treballant per a millorar-los encara més,ja que la Ciutat no tan sols està tenint èxit des delpunt de vista quantitatiu, sinó que s’ha convertit enun referent pel que fa al model de turisme urbà quanestà en discussió el model de turisme de sol iplatges.

Posa en relleu que el desenvolupament del turismeurbà està lligat en totes les ciutats, no tan sols a unabona infraestructura hotelera, sinó també a la trans-formació del territori i de les seves dinàmiques, fins alpunt que els ciutadans i ciutadanes es converteixensovint en turistes en la seva ciutat; que avui el con-cepte de turisme ha canviat i s’ha fet més ampli per-què vol atraure la visita de persones i famílies, peròtambé estudiants i trobades d’empreses, proveïdors iclients; i que el model turístic de Barcelona es carac-teritza per: a) l’encert de la creació del Consorci deTurisme de Barcelona i de la cooperació público-pri-vada que està en la base del Pla de turisme de Bar-celona; b) la combinació del turisme de vacancesamb el turisme de negocis; c) una oferta de serveis,d’infraestructures turístiques que incorporen un im-portant creixement en els vessants cultural, comer-cial, gastronòmic, d’intercanvis científics i empresa-rials, que va molt més enllà del turisme clàssic, i totaixò fa que el turisme es consolidi com un sector eco-nòmic i de creació d’ocupació, si bé Barcelona no volespecialitzar-se en aquest sector, sinó que cerca unadinàmica de diversificació econòmica on els sectorsemergents tenen un pes cada dia més gran.

El Sr. Portabella respon les consideracions ques’han fet en les intervencions anteriors dient que estàdisposat a debatre amb tota la profunditat que calguila política turística de la Ciutat, però li preocupa quesovint el Grup de Convergència i Unió llenci eslògansmés aviat de màrqueting que no pas fruit d’una pro-funda anàlisi política i en faci una bandera; que du-rant els darrers set anys el turisme ha estat objected’un pla d’actuació anual, en el qual hi ha participat elsector públic i el privat, i d’un pla estratègic; i quel’augment del risc que l’economia de la Ciutat depen-gui massa del sector turístic ha estat emprat matus-serament perquè pot concretar el pes que hi tenenels diversos sectors, com el de la construcció, i també


el pes actual i el que s’espera que tingui en el futur elProjecte 22@.

Acaba explicitant que l’actuació turística se centraen aquests quatre eixos principals: a) el manteniment ila millora de la bona imatge de la Ciutat, encara quesegons les estadístiques tant de dins com de fora, laCiutat es valorada amb un notable alt; b) la repercus-sió de l’impacte econòmic del turisme, que és molt alt idel qual es té una especial cura; c) l’accessibilitat i lamobilitat del turisme a fi que l’alt nombre de turistes nocreï grans conflictes i hi hagi una bona distribució terri-torial, també en el vessant de la seva repercussió eco-nòmica; d) la convivència entre turistes i ciutadans, apesar que l’estudi fet pel principal especialista europeuen aquesta matèria dóna uns resultats extraordinaris i,per tant, és un error intentar vincular els turisme ambactes vandàlics o incívics i treure’n la conclusió que elturisme que ens visita és de baixa qualitat.

La Sra. Ortega demana que no es posin en bocadel seu Grup coses que no ha dit; i puntualitza que elseu Grup no és present en cap òrgan de participació,sinó únicament en les Comissions del Consell Munici-pal, on les qüestions relacionades amb el turisme no-més es tracten a iniciativa de l’oposició; i que el seuGrup no ha dit en cap moment que la Ciutat depenguiexcessivament del turisme, sinó que cal conciliar elsinteressos dels turistes amb els dels residents per aevitar el conflicte d’interessos que hi sembla haver-hiactualment.

La Sra. Mejías també matisa que no ha dit pas queel turisme que visita Barcelona no sigui de qualitat,però algunes persones que arriben no vénen pas afer visites, com han demostrat els mitjans de comuni-cació en una campanya que finalment ha aconseguitfer reaccionar l’equip de govern; que si la convivènciaentre ciutadans i turistes era un objectiu prioritari, nosap com es pot haver arribat fins aquests extrems; ique li agradaria que la disposició a tenir un debat so-bre el turisme es fes realitat i no quedés en una sim-ple intenció.

El Sr. Portabella observa que la Sra. Mejías, a pe-sar que el bus-turístic en la última dècada ha incre-mentat de manera espectacular i sostinguda el nom-bre dels seus passatgers (el darrer un 8,2%), amanca d’altres arguments ha reclamat una millora enla gestió d’aquest servei i l’ha vinculat amb el tipus deturisme que el Grup desitjaria.

El Sr. Alcalde tanca el debat destacant la importàn-cia del sector turístic, que espera que continuï crei-xent de manera equilibrada i aportant valors nous.

PART DECISÒRIA

a) Acords sobre societats, consorcis i entitats

2. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de la SocietatPrivada Municipal Informació i Comunicació de Bar-celona, SA, els acords següents: 1r) Designar el Sr.Marc Rius i Pinies membre del Consell d’Administra-ció de l’esmentada Societat en substitució del Sr. Víc-tor Porres i Tafalla. 2n) Establir que el termini de de-signació del conseller que es nomena serà l’establerten els Estatuts, sens perjudici de la renovació que fosprocedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Fa-cultar indistintament el president i el secretari del

Consell d’Administració per comparèixer davant nota-ri i elevar a escriptura pública el nomenament anteri-or, com també per complir els tràmits necessaris pera la seva inscripció en el Registre Mercantil i també lacorrecció d’errors materials en cas necessari.

S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.Tot seguit es dóna per aprovada, també per unani-

mitat, aquesta acta, en la part que estrictament afectal’adopció d’aquest acord per tal d’agilitar-ne els trà-mits d’inscripció en el Registre Mercantil.

b) Ratificacions

3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 3 de febrer de2006 (S1/D/2006 287), que concedeix a l’entitat ParcSanitari Pere Virgili una bonificació del 75% sobre laquota de l’impost de construccions, instal·lacions iobres per l’ampliació i reforma consistent en la reha-bilitació integral de l’actual edifici Llevant del Parc Sa-nitari Pere Virgili.

4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 3 de febrer de2006 (S1/D/2006 286), que concedeix a la fundacióprivada Casa de Família Sant Josep Oriol una bonifi-cació del 95% sobre la quota de l’impost de construc-cions, instal·lacions i obres per la construcció d’unedifici per equipament destinat a residència de la ter-cera edat a la ronda Guinardó, 46-B, 48 i 50.

S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.

c) Propostes d’acord

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA ICOORDINACIÓ TERRITORIAL

5. Aprovar inicialment l’expedient de modificacionsde crèdit per un import de 2.682.167,37 euros trans-ferències de crèdit (referència 06021095), d’acordamb els documents annexos, a finançar amb crèditsdel cap. 2 i 4 de Serveis Centrals, considerant-lo defi-nitivament aprovat en cas de no presentar-s’hi recla-macions dins el termini d’exposició pública.

El president de la Comissió de Presidència, Hisen-da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, explica queamb aquesta transferència de crèdit les dotacions pera contingència del sector de Serveis Centrals es des-tinen a reforçar els equipaments i l’atenció a les per-sones sense sostre en el present exercici reforçant elcentre de la Mar Bella amb altres centres, prorrogantels contractes corresponent i augmentant el nombrede places per a dormir i dels centres de dia, i tambeel nombre d’educadors.

El Sr. Puigdollers anuncia l’abstenció del seu Grup,però vol constatar: a) que després de vint-i-set anysde govern dels Grups Socialista i d’Iniciativa perCatalunya, continua havent-hi importants dèficits enqüestions de política social que són de l’exclusivacompetència d’aquest Ajuntament; b) que el fet que elmes de febrer ja calgui introduir modificacions per unimport de 2.682.000 euros en un pressupost aprovatel desembre denota un alt grau d’improvisació en elgovern municipal; c) que el seu Grup valora positiva-ment aquesta proposta pel que fa a l’aplicació de l’Or-denança sobre el civisme i als compromisos d’arbitrar


els mitjans necessaris per a poder fer realitat les al-ternatives socials previstes en tals ordenances quevaren ser la condició clau posada pel seu Grup per adonar-li suport.

La Sra. Esteller opina que aquesta modificació decrèdit respon a la manca de planificació i a la improvi-sació amb què actua el govern municipal, a pesarque el seu Grup l’havia advertit reiteradament en laComissió de la insuficiència dels recursos dedicats ales persones sense sostre i a l’aplicació de la novaordenança de convivència i, tanmateix, se li contestàque no eren necessaris més recursos. Afegeix que elnombre de noves places nocturnes no es tan grancom s’ha donat a entendre, perquè el nou centre dela Zona Franca només representarà 20 places noctur-nes més en venir a substituir el de la Mar Bella, men-tre que, en canvi, les diürnes sí que s’incrementaranen 50 més; que hi ha manca de consens a l’hora d’in-troduir nous equipaments, perquè no figuren en unmapa d’equipaments ni s’ha notificat al seu Grup ons’emplaçarien i, per tant, torna a sol·licitar un mapad’equipaments que contingui una previsió de tots elsque es necessiten, faci una avaluació del grau de co-bertura i dels dèficits existents, i doni una bona res-posta a les necessitats de la gent sense sostre ambel consens i el coneixement de tots els Grups.

El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, destacaque aquesta modificació permet: ampliar la capacitatd’acolliment de persones en situació d’exclusió socialper situar-la, a finals de 2006, per damunt de les 600places, xifra que dobla les existents fa dos anys i in-crementa en un 30% les disponibles a finals de 2005;i avançar cap un un model, diversificat de qualitat iterritorialment equilibrat, d’atenció a les personessense sostre. Agrega que el Pla d’inclusió social pre-veu una tipologia que va des de l’acolliment nocturn al’habitatge d’inclusió, passant pels equipaments inte-grals i els centres de dia, és a dir, tot un ventall de re-cursos que han de permetre construir itineraris perso-nalitzats d’inserció social; que l’equipament de laZona Franca permetrà substituir a curt termini el cen-tre de la Mar Bella i implicarà una millora en la quali-tat i, per la seva caracterització com equipament inte-gral, un increment en els serveis d’atenció diürna,que és important perquè és on es poden treballar lesactituds, les capacitats, els hàbits de les personesateses per a ajudar-les a assolir els modes d’autono-mia personal que permeten derivar-les cap a la xarxad’inclusió social i culminar el procés d’inserció, que ésl’objectiu màxim de l’acció de govern municipal rela-cionada amb aquestes persones.

El Sr. Cuervo recalca que el dictamen bàsicamentestà dotant de recursos l’aplicació de l’Ordenança so-bre el civisme i el desenvolupament del Pla d’inclusiósocial, que està posant de manifest l’existència, enca-ra, de dèficits socials; i que el moment en què es pre-senta forma part de la tècnica pressupostària i contri-bueix a donar estabilitat a l’actuació municipal,perquè respon a la manera com s’ha planificat l’apli-cació de l’Ordenança esmentada i dels nous serveis.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i lesSres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tambédels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

6. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona,com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell Ge-

neral del Consorci del Centre Interuniversitari del Lle-vant el 19 d’octubre de 2005, que passarà a denomi-nar-se Consorci del Campus Interuniversitari del Be-sòs, relatiu a l’aprovació de la modificació dels seusEstatuts segons consta en l’expedient administratiuannex.

7. Resoldre les al·legacions que s’han presentatdurant el termini d’informació pública a l’aprovaciódels Estatuts de la Fundació Privada Casa Amèrica aCatalunya. Aprovar definitivament els Estatuts de laFundació Privada Casa Amèrica a Catalunya i la in-corporació de l’Ajuntament de Barcelona com a mem-bre fundador i patró. Facultar la Ima. Sra. AssumptaEscarp i Gibert per a la formulació dels actes que si-guin necessaris per a l’execució de l’acord d’aprova-ció. Preveure l’aportació a la Fundació de 10.000euros en concepte de dotació inicial.

S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.

8. Resoldre les al·legacions que s’han presentatdurant el termini d’informació pública a la creació dela Fundació Privada BCN Formació Professional i al’aprovació dels seus Estatuts. Aprovar definitivamentla creació de la Fundació Privada BCN Formació Pro-fessional. Aprovar definitivament els Estatuts de laFundació Privada BCN Formació Professional. Facul-tar la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori per a dur aterme totes les actuacions necessàries per a l’efecti-vitat d’aquest acord.

La ponent d’Educació, Sra. Subirats, explica que laFundació Privada BCN Formació Professional perme-trà ampliar l’acció formativa professional que tira en-davant aquest Ajuntament conjuntament amb els al-tres agents socials que actuen en el mateix camp, pertal de potenciar la formació professional; que el Con-sell de Formació Professional i Ocupacional ha per-mès avançar en la relació, que és bàsica, entre lesescoles de formació professional i les empreses, enl’intercanvi de professorat, en l’augment de les pràcti-ques, en l’intercanvi d’avanços tècnics entre empre-ses i escoles i ara tot això s’articula a través d’aques-ta nova fundació que tindrà també com a patrons tantels sindicats com les organitzacions patronals i altresinstitucions i que serà un instrument de gran utilitatper al desenvolupament del projecte de formació pro-fessional que s’està duent a terme.

La Sra. Ortega anticipa el vot afirmatiu dels mem-bres del seu Grup, que creuen que la nova fundacióserà un instrument àgil per a promoure el desenvolu-pament socioeconòmic de la Ciutat, contribuirà aprestigiar el món de la formació professional i a facili-tar la transició, cada cop més necessària, entre l’es-cola i el treball, i ajudarà a conèixer la realitat de l’en-torn productiu i a conciliar-la amb el món formatiu.

La Sra. Mejías significa que, per al seu Grup, laformació professional passa per un moment en elqual necessita de tots aquells instruments que pu-guin adequar-la a l’entorn productiu i contribuir aprestigiar-la socialment: per tant, encara que les se-ves al·legacions qüestionaven l’elecció d’aquesta fi-gura jurídica, en haver rebut les explicacions perti-nents en el sentit que es tracta d’una figura quepermet la implicació de les empreses a la Ciutat aafavorir la integració dels alumnes en la formacióprofessional i, sobre tot, la seva transició al món deltreball, la consideren un bon instrument i, per tant,donaran suport al dictamen.


El Sr. Alcalde destaca la rellevància de la nova fun-dació amb la qual es fa un nou pas més en la poten-ciació de la formació professional; i el notable èxitque tenen els programes de formació professional entermes de generació d’ocupació per l’alt nombre dejoves que troben ocupació quan surten de la formacióprofessional, fet que contradiu la baixa consideraciósocial que, a vegades, sembla tenir aquest tipus d’en-senyament. Afegeix que actualment hi ha més de 650empreses que acullen alumnes de la branca de for-mació professional, el 80% dels quals troben feinafins al punt que el problema principal és que a vega-des els alumnes, atrets pels salaris que els ofereixenles empreses, abandonen les escoles abans d’acabarels cursos.

S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.9. Desestimar, per les raons que figuren en l’infor-

me de la Direcció de Patrimoni, les al·legacions for-mulades pel Grup Municipal del Partit Popular deCatalunya en el tràmit d’informació pública de l’expe-dient de la cessió gratuïta al Consorci de la Mina deles finques de propietat municipal, situades en el car-rer de Sarasate, núms. 7 i 19, de Sant Adrià delBesòs; aprovar definitivament la cessió de les esmen-tades finques al Consorci de la Mina, de conformitatamb allò que disposen els articles 49 i 50 del Regla-ment del patrimoni dels Ens locals, de 17 d’octubrede 1988; i formalitzar la cessió en escriptura pública.

S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.10. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-

me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu-lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del’expedient de constitució d’un dret real de superfíciea favor de la Societat Urbanística Metropolitana deRehabilitació i Gestió, SA, (REGESA) sobre la fincade propietat municipal situada en el carrer de Puja-des, núms. 302-312, per a la construcció i gestiód’habitatges en règim de lloguer per a joves i equipa-ment per a persones amb discapacitat; i procedir a laconstitució del dret de superfície en els termes i con-dicions que resulten de l’acord del Plenari del ConsellMunicipal de 18 de novembre de 2005.

11. Desestimar, per les raons exposades en l’infor-me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-cions formulades pel Grup Municipal del Partit Popu-lar de Catalunya en el tràmit d’informació pública del’expedient de constitució d’un dret real de superfíciea favor de la Societat Urbanística Metropolitana deRehabilitació i Gestió, SA, (REGESA) sobre la fincade propietat municipal situada en el carrer de TeodorLlorente, núm. 8B, per a la construcció i gestió d’habi-tatges en règim de lloguer per a joves; i procedir a laconstitució del dret de superfície en els termes i con-dicions que resulten de l’acord del Plenari del ConsellMunicipal de 18 de novembre de 2005.

S’aproven els dos dictàmens precedents ambl’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forni García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fan-dos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Bassoi Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

12. Desestimar, per les raons exposades a l’infor-me annex de la Direcció de Patrimoni, les al·lega-cions presentades pel Grup Municipal del Partit Popu-lar de Catalunya relatives al plec regulador de laconcessió gratuïta de l’ús privatiu d’una superfície de4.129,17 m2 que forma part del conjunt d’edificacions

conegudes com a Capella i Convent dels Àngels (car-rer dels Àngels, núm. 7) a favor del Consorci del Mu-seu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), pertal d’albergar-hi les exposicions temporals, instal·la-cions i presentacions parcials de les col·leccions delMuseu i el Centre de Documentació i Biblioteca d’ArtContemporani; i adjudicar el contracte de concessió,mitjançant procediment negociat, al Consorci del Mu-seu d’Art Contemporani de Barcelona.

S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.13. Constituir un dret real de superfície a favor de

la Generalitat de Catalunya sobre el solar situat alcarrer dels Quatre Camins, núm. 16, amb una super-fície de 1.000 m2, grafiat en el plànol annex, per untermini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,per a la construcció i instal·lació d’una comissariadels Mossos d’Esquadra; sotmetre l’expedient a infor-mació pública durant un termini de trenta dies i; si nos’hi formulen reclamacions o al·legacions procedir aconstituir el dret; formalitzar-lo en escriptura públicad’acord amb les condicions del document annex, ques’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; ifacultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-tuacions encaminades a concretar, clarificar i execu-tar el present acord.

La Sra. Carreras-Moysi explica l’abast d’aquest dic-tamen que s’inscriu en la línia de les altres actuacionsja realitzades sobre la base del Conveni signat el 14de juliol de 2004 entre el Ministeri de l’Interior, el De-partament d’Interior de la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Barcelona en matèria de seguretatpública i policia amb motiu del desplegament delsMossos d’Esquadra, on es preveu unes actuacionsde col·laboració per part d’aquest Ajuntamentequiparable a les que es fan en matèria sanitària,educativa i assistencial amb les altres Administra-cions i, especialment, l’autonòmica; que el plec decondicions per a la constitució d’aquest dret de super-fície és molt similar al dels ja constituïts per a la cons-trucció de les Comissaries dels Mossos d’Esquadrad’Horta Guinardó i Sants-Montjuïc, però en el cas deSarrià-Sant Gervasi es demorà perquè aleshoresl’Ajuntament no tenia encara la lliure disponibilitatdels solar del carrer dels Quatre Camins, si bé el Dis-tricte sempre havia desitjat poder comptar amb unacomissaria moderna, funcional i idònia situada a propde la ronda de Dalt i en un indret equidistant dels nu-clis de Sant Gervasi, Sarrià, Vallvidrera i les Planesper a poder oferir un millor servei als seus veïns.

El Sr. Ciurana observa que la regidora del Districteha intentat desvincular aquesta operació de la com-pra que féu la Generalitat al Ministeri de l’Interior d’al-gunes comissaries de policia, entre les quals hi haviala del carrer Iradier, a pesar que el seu Grup ja adver-tí que no complia els estàndards requerits per a oferirun servei de qualitat, motiu pel qual ara l’esmentatDepartament l’ha posada en venda: per tant, veu enla constitució d’aquest dret de superfície el resultatd’una pèssima negociació per part d’aquest Ajunta-ment i, en canvi, d’una excel·lent gestió del patrimoniper part de la Generalitat, perquè adquirí la finca delcarrer Iradier per 2,48 milions d’euros i la vendrà apreu de mercat, mentre que obtindrà gratuïtament eldret de superfície que ara se li cedeix, maniobra queli sembla especulativa perquè es podria haver optatper permutar la finca del carrer dels Quatre Caminsper la del carrer d’Iradier, donat que el Districte de


Sarrià-Sant Gervasi està molt mancat d’equipamentspúblics, escoles bressol, residències d’avis: per tant,li sembla que, des del punt de vista de la gestió patri-monial municipal, s’està fent un mal negoci.

El Sr. Fernández Díaz significa que des de l’inicidel desplegament dels Mossos d’Esquadra, el seuGrup està reclamant amb insistència un mapa d’equi-paments policials i aquest dictamen li ve a donar laraó en aquesta qüestió; que tal mapa hauria evitat er-rors com els de situar la Comissaria dels Mossos del’Eixample en un dels vèrtexs de tal Districte i lad’Horta-Guinardó en un lloc que fa que els veïnsd’aquest Districte tinguin més a prop la Comissaria deGràcia que no pas la corresponent a la seva demar-cació; que des d’un bon principi s’ha queixat que novindrien el nombre de mossos que s’havien reclamatper a Barcelona i, efectivament, només se n’han des-plegat 2.614 quan se n’havien reclamat 4.000, però, amés, molts d’ells tenen encara les respectives comis-saries en construcció o pendents d’iniciar-se’n lesobres; que altre tant podria dir respecte a la definiciódel mapa d’oficines de denúncies; que el dictamen endebat confirma la improvisació amb què actua perquèla Generalitat, que comprà fa sis mesos la Comis-saria del carrer d’Iradier, ara podrà construir la Co-missaria dels Mossos d’Esquadra del Districte deSarrià-Sant Gervasi en un terreny que obtindrà gratisd’aquest Ajuntament i es podrà vendre la finca delcarrer d’Iradier, en una operació que seria qualificadad’especulativa si l’hagués fet un promotor privat: pertant, davant d’això ha de propugnar la signatura d’unconveni mitjançant el qual l’Ajuntament cedeixi a laGeneralitat aquest dret de superfície i paral·lelamentobtingui la titularitat de l’actual Comissaria del carrerd’Iradier per poder-hi fer els equipaments socials pú-blics –guarderia, centre de dia o residència–, perquèla manera com s’ha plantejat l’operació demostra, ajuí seu, no tan sols una mala gestió patrimonial, sinótambé una manca de sentit social i una nul·la capaci-tat d’exigència davant el Govern de la Generalitat.

La Sra. Carreras-Moysi contesta les intervencionsanteriors dient que el dictamen no pressuposa capdecisió sobre el futur de la finca del carrer d’Iradier,núms. 9-11; que tal vegada el Sr. Ciurana ha parlatde maniobres especulatives perquè l’ha traït el sub-conscient en recordar altres pràctiques anteriors de laGeneralitat, perquè ella està segura que els actualsresponsables de la Generalitat no faran cap maniobrad’aquesta mena quan hagin de decidir què fan ambl’esmentada finca del carrer d’Iradier, qualificada de20-a/10 i no d’equipaments i amb un grau de protec-ció C, que impedeix modificar-ne la façana i augmen-tar-ne la volumetria, i gràcies a la compra de la qualdes del proppassat dia 1 de novembre els veïns deSarrià-Sant Gervasi han pogut tenir els serveis delsMossos d’Esquadra en un edifici ben proper mentreno entri en servei, cap a l’any 2007, la nova comissa-ria ja prevista en els acords verbals concertats en elseu dia.

El Sr. Ciurana demana que s’aclareixi si hi ha altresacords verbals, perquè les Administracions parlensempre per papers; i apunta que per evitar que l’opera-ció es converteixi en una maniobra especulativa, s’ini-ciï una modificació del Pla General Metropolità queconverteixi la finca de carrer d’Iradier qualificada de20-1/10 en equipament públic, com s’està estudiant fertambé en el cas del Canòdrom de la Meridiana.

El Sr. Cuervo indica la necessitat de tenir un res-pecte institucional a l’autonomia de gestió patrimonialde la Generalitat, amb qui davant el desplegamentdels Mossos d’Esquadra s’arribà a un acord en virtutdel qual la Generalitat es comprometia a mirar d’ad-quirir les antigues comissaries que tingués l’Estat i lifossin útils per a instal·lar-hi les noves comissaries i,en cas contrari, l’Ajuntament havia de cedir-li gratuïta-ment els terrenys necessaris per poder-les construir;que el Departament d’Interior invertirà entre 80 i 100milions d’euros en la construcció de les comissariesdels Mossos d’Esquadra i, si li sembla, opinió quel’Ajuntament també comparteix, que l’emplaçamentdel carrer d’Iradier no acaba de satisfer les seves ne-cessitats, ell com a gestor de patrimoni, encara queno li toca defensar la política patrimonial de la Gene-ralitat, no veu malament, que la Generalitat intentirescabalar-se del cost que tindrà la construcció de lanova comissaria.

S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i amb l’absten-ció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

14. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula-dores de la concessió de l’ús privatiu de domini públicmunicipal que afecta a les porcions de terrenys de pro-pietat municipal situades en el Parc de Montjuïc,grafiades en els plànols annexos, per a la construcció,gestió i explotació, prèvia llicència municipal, de tresestacions i nou pilastres de suport aeri del telefèric deMontjuïc; sotmetre’l a informació pública durant el ter-mini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacionso al·legacions, tenir per elevat automàticament aquestacord d’aprovació inicial a definitiva; adjudicar la con-cessió, pel procediment negociat sense publicitat, a lasocietat Telefèric de Montjuïc, SA; formalitzar el con-tracte corresponent; i com a conseqüència de l’an-terior, deixar sense efecte l’acord del Consell Plenaride 21 de febrer de 1969, que va autoritzar a la societatFerrocarril Metropolità de Barcelona, SA, l’adquisició,instal·lació i explotació, dins dels serveis municipalit-zats de transports col·lectius de la Ciutat, un telefèricde cabina des de l’estació intermitja del Funicular deMontjuïc al Castell, així com l’afectació a les obres iinstal·lacions dels terrenys de propietat municipal ne-cessaris per a la seva sustentació.

La Sra. Recasens anticipa el vot favorable delsmembres del seu Grup, però aprofita l’ocasió per areclamar el Pla director de la muntanya de Montjuïcon constantment s’hi estan ubicant nous equipamentssense haver definit i consensuat l’esmentat Pla, i pera recordar que el maig de 2003 ja es determinà la ne-cessitat de renovar el telefèric de Montjuïc el 2004,però el maig de tal any, després d’una inspecció, esva permetre que tal instal·lació continués funcionantfins al setembre, és a dir, quatre mesos més i no se’ndeclarà el tancament fins a l’octubre: no entén,doncs, com és que, un any i mig després, la qüestióestà encara com està a pesar de la incidència que téen els nostres turistes, i demana aclariments quant alcalendari, a l’import de la inversió i al seu funciona-ment i, alhora, també més rigor en els informes de vi-abilitat econòmica, perquè l’expedient només diu quede moment el servei serà deficitari, donat que reque-reix una inversió molt important, però el ritme de re-cuperació de clients molt lent.


La Sra. Balseiro comenta que aquest expedientque comporta un canvi en l’explotació d’un servei pú-blic que té una incidència en els atractius que la Ciu-tat ofereix per als turistes, i està convençuda que lainiciativa privada podria gestionar-lo-lo amb més efi-càcia i eficiència; per tant, no acaba d’entendre la in-sistència de l’equip de govern a desenvolupar activi-tats que es podrien considerar de mercat com aral’Hotel de Miramar, el Parc d’Atraccions, el Telefèricde Montjuïc o tantes altres: en conseqüència, propo-sa que les portes de la prestació d’aquest serveis’obrin a tothom que hi estigui interessat, convocantun concurs on imperin els criteris d’eficàcia, d’eficièn-cia, de freqüència i preus competitus, i anuncia que elseu Grup opta per votar en contra en espera que estinguin en compte les seves al·legacions.

El Sr. Cuervo explica que el dictamen comporta laconcessió d’ús de les porcions de terreny de propietatmunicipal que permetran desenvolupar el projectetècnic de modernització i ampliació de la capacitat deltelefèric; que el criteri que la iniciativa privada sapgestionar més bé quedà en entredit en el cas delParc d’Atraccions del Tibidabo; que s’ha lliurat un in-forme de viabilitat tècnica del projecte, un altre de lainspecció tècnica de seguretat, i un altre que justificala cessió gratuïta en vista del nombre esperat de viat-gers; i que el telefèric és una peça fonamental per aldesenvolupament del pla dels cims de Montjuïc i, peraixò, s’acorda aquesta concessió gratuïta.

La Sra. Recasens vol que consti en acta que el seuGrup demana un informe de viabilitat econòmica envista de les conseqüències que pot tenir l’acord quees proposa, i també demana concrecions quant al ca-lendari i a la inversió prevista, que comporta la ins-tal·lació de 53 cabines noves amb una capacitat detransport de 2.000 persones a l’hora.

La Sra. Balseiro recorda el precedent de l’explota-ció de la línia 9 del metro; fa notar que el seu Grupencara no coneix l’estudi de viabilitat econòmica quehauria de figurar en l’expedient; i insta l’equip de go-vern a obrir les portes d’aquest servei a tots aquellsque hi puguin estar interessats.

El Sr. Cuervo puntualitza que les dades econòmi-ques tenien per objecte justificar el carácter deficitarid’un servei, darrera del qual hi ha una intenció de mi-llora de l’accessibilitat al Castell de Montjuïc.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

15. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula-dores de la concessió gratuïta de l’ús privatiu del do-mini públic d’una porció de subsòl corresponent a lafinca assenyalada amb el núm. 11 del carrer d’Espal-ter (plaça de Salvador Seguí), grafiada en el plànolannex, amb la finalitat d’incorporar-la a l’edifici que al-bergarà la Filmoteca de Catalunya; sotmetre’l a infor-mació pública durant un termini de trenta dies i, si nos’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir perelevat automàticament el present acord d’aprovacióinicial a definitiva; i en aquest cas: adjudicar el con-tracte de concessió, mitjançant procediment negociat,a l’Institut Català de les Indústries Culturals; formalit-zar la concessió, amb la pràctica de les agrupacions,segregacions i altres operacions registrals necessàri-es per identificar la finca objecte de concessió; decla-rar, d’acord amb allò que preveu l’article 78 i concor-dants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, en

virtut del qual s’aproven les normes complementàriesal Reglament per a l’execució de la Llei Hipotecària,la innecessarietat de llicència de parcel·lació; inscriu-re-la en el Registre de la Propietat; i facultar a l’alcal-de per a realitzar totes les actuacions encaminades ala concreció, clarificació i execució del present acord.

COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURESI HABITATGE

Districte de l’Eixample

16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana de concreció volumètrica en les fin-ques dels carrers del Consell de Cent, núm. 265 id’Aribau, núm. 33 (Hotel Axel), promogut per Cusa33, SL; i resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament, de valoració de les al·legacions, queconsta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-pora a aquest acord.

17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic d’ordenació del subsòl del sector de-limitat per l’avinguda de Roma, i pels carrers deValència i de Calàbria, d’iniciativa municipal (Barcelo-na de Serveis Municipals, SA); i resoldre les al·lega-cions presentades en el tràmit d’informació pública del’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament de valoració deles al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectesde motivació, s’incorpora a aquest acord.

Districte de Sants-Montjuïc

18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic d’ordenació del subsòl a la plaça deMargarida Xirgu, d’iniciativa municipal (Barcelona deServeis Municipals, SA).

Districte de les Corts

19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual del Pla especial d’ordenació del sectorcomprès entre la carretera de Collblanc, l’avingudade Xile i el camí de Torre Melina, en l’àmbit del sector1, promoguda per Volumètric Promotora Constructo-ra, SL, Promociones Ruve, SA, Propiedad Melina,SA, i Rodesan, SA, que incorpora la prescripció del’aprovació inicial; resoldre les al·legacions presenta-des en el tràmit d’informació pública de l’aprovacióinicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció deServeis de Planejament, de valoració de les al·le-gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti-vació, s’incorpora a aquest acord; requerir el promo-tor per tal que, en el termini màxim de tres mesos acomptar des del dia següent a la notificació del pre-sent acord, constitueixi la garantia per un import de164.683,20 euros, corresponent al 12% del valorde les obres d’urbanització, als efectes establerts a


l’article 101.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme,aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, icom a requisit previ a la publicació de l’anuncid’aquest acord; i publicar el present acord i la norma-tiva del Pla al Butlletí Oficial de la Província de Barce-lona als efectes de la seva executivitat, un cop s’hagiacreditat el compliment del requeriment indicat.

S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens pre-cedents.

Districte de Sarrià-Sant Gervasi

20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial urbanístic d’ampliació de l’equi-pament docent situat als carrers de Setantí, de laDuquessa d’Orleans i de Carmen Karr, promogudaper Casa degli Italiani; i resoldre les al·legacions pre-sentades en el tràmit d’informació pública de l’aprova-ció inicial, de conformitat amb l’informe de la Direccióde Serveis de Planejament, de valoració de les al·le-gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti-vació, s’incorpora a aquest acord.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i lesSres. Esteller, Balseiro i Mejías.

Districte de Sant Martí

21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic d’ordenació del subsòl a la cruïlladels carrers de Bilbao i de Ramon Turró, d’iniciativamunicipal (Barcelona de Serveis Municipals, SA); i re-soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja-ment, de valoració de les al·legacions, que consta al’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora aaquest acord.

22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic de concreció de l’ús i de les condi-cions d’edificació de l’equipament ubicat en el solarde la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 970, pro-mogut pel Departament de Benestar i Família de laGeneralitat de Catalunya; i resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública del’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament, de valoració deles al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectesde motivació, s’incorpora a aquest acord.

23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a la redistribució de sòls de cessióper a habitatge social i equipaments, derivats de dife-rents instruments de planejament a l’àmbit del 22@,–Districte d’activitats 22 @ bcn– d’iniciativa munici-pal; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe emès per la societat municipal22 Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i, aefectes de motivació, s’incorpora al present acord.

24. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la

Modificació del Pla especial de reforma interior delsector Llull-Pujades (Llevant) per a la concreció vo-lumètrica de les parcel·les FR.3.1.1 i FR.3.2, promo-guda per Servihabitat XXI, SA, que incorpora lesprecisions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe emès per la societat 22 Arroba BCN, SA,que consta a l’expedient i, a efectes de motivació,s’incorpora a aquest acord.

25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per al desenvolupament del Subsector2 del Pla de millora urbana Llull-Pujades-Ponent–Districte d’activitats 22@bcn–, promogut per FrontGracia, SL, amb les modificacions a què fa referèncial’informe emès per la societat municipal 22 ArrobaBCN, SA; resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe esmentat, que conté tambéla valoració de les al·legacions presentades; informeque consta a l’expedient i, a efectes de motivació,s’incorpora al present acord; requerir el promotor pertal que, en el termini màxim de tres mesos a comptardes del dia següent a la notificació del present acord,constitueixi la garantia per un import de 19.366,41euros, corresponent al 12% del valor de les obresd’urbanització, als efectes establerts a l’article 101.3del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel De-cret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisitprevi a la publicació de l’anunci d’aquest acord; i pu-blicar el present acord i la normativa del Pla al ButlletíOficial de la Província de Barcelona als efectes de laseva executivitat, un cop s’hagi acreditat el compli-ment del requeriment indicat.

S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens ante-riors.

COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEISURBANS I MEDI AMBIENT

26. Resoldre les al·legacions presentades en rela-ció a la modificació íntegra de l’annex sobre capta-ció solar tèrmica de l’Ordenança general del mediambient urbà, i la modificació puntual dels articles177 del Títol VI, Gestió de residus i 246 del Títol IX,Infraccions i sancions, de l’esmentada Ordenança,en el sentit de: desestimar les al·legacions formula-des pel Grup Municipal de Convergència i Unió, esti-mar en part les al·legacions fetes per l’Associació dePromotors Constructors i Constructors d’Edificis deBarcelona i Província, per l’Associació de Professio-nals de les Energies Renovables de Catalunya(APERCA), i pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, iestimar les al·legacions formulades per Aiguasol En-ginyeria (en dates 1 i 5 de desembre de 2005); toteselles presentades en la fase d’exposició pública;d’acord amb els informes tècnics, que figuren a l’ex-pedient, de 29 de desembre de 2005 i assumides enla seva totalitat pel director de Serveis d’Infrastructu-res Urbanes, el 16 de gener de 2006. Aprovar definiti-vament, amb les esmenes al text estimades, l’esmen-tada modificació; i publicar-la al Butlletí Oficial de laProvíncia.

La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Ser-veis Urbans i Medi Ambient, Sra. Mayol, explica que


després de cinc anys d’experiència en l’aplicació del’anomenada col·loquialment Ordenança solar, s’havist que calia introduir-hi millores en el sentit d’am-pliar-ne l’abast a tots els edificis de nova construcció,de garantir el correcte funcionament i mantenimentde les instal·lacions per a rendibilitzar-ne l’ús, d’in-troduir-hi més possibilitats d’adaptació arquitectòni-ca, de fer un text més entenedor i d’harmonitzar-loamb les normatives estatals i autonòmiques; que lamodificació és el producte d’un amplíssim consensen el qual han participat, òbviament, la Taula per al’Energia Solar, constituïda en aquest Ajuntament famés d’un any, el Sector d’Urbanisme, el PatronatMunicipal de l’Habitatge, l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i la Qualitat de Vida i institucions coml’Institut Català de l’Energia, l’Associació de Promo-tors Constructors i de Constructors d’Edificis, l’Asso-ciació de Professionals de les Energies Renovablesde Catalunya, els Col·legis d’Administradors de Fin-ques, d’Aparelladors, d’Arquitectes i d’Enginyers, elGremi d’Instal·ladors, l’Organització de Consumidorsi la gent de Barna Mil, de manera que ara s’arriba alfinal d’una tramitació que s’ha fet amb rigor i cons-ciència.

El Sr. Puigdollers diu que cinc anys després del’aprovació de la primera Ordenança solar tèrmica,ara es porta a l’aprovació pràcticament una nova Or-denança en haver-se posat en evidència les dificul-tats de compliment de l’anterior i la necessitat que elsequips instal·lats funcionin, ja que aquesta és la claude volta de la problemàtica lligada amb la producciód’energia solar tèrmica en els edificis de Barcelona;que el seu Grup votarà favorablement aquest dicta-men, perquè en la Comissió tinguda dimarts passats’aprovà, a proposta del seu Grup, que l’acció munici-pal no es limiti a imposar obligacions, sinó que incor-pori mesures de promoció i, consegüentment, es de-mani a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i laQualitat de Vida que modifiqui el seu sistema de sub-vencions a aquells propietaris privats que hagind’instal·lar plaques solars i sistemes d’acumulació,perquè pugui assolir el 50% del cost.

El Sr. Villagrasa anticipa també el vot favorabledels membres del seu Grup, perquè estimen positiudonar suport a aquelles iniciatives que aposten perles fonts d’energia alternatives, i encara més en cons-tatar que les aportacions fetes per les diverses enti-tats han millorat substancialment el text inicial; en totcas, veuen l’Ordenança com un pas cap al desenvo-lupament, en el futur, de mesures per a aconseguirl’eficàcia energètica dels edificis en tota la sevaglobalitat.

Apunta la conveniència d’elaborar en l’àmbit auto-nòmic una llei que unifiqui els criteris sobre aquestamatèria en tot el territori català i eviti la disparitat denormatives entre els diversos municipis i, per això, lisembla convenient que aquest Ajuntament insti elGovern de Catalunya a posar fil a l’agulla.

El Sr. Florensa considera que l’aprovació d’aquestdictamen i, consegüentment, de l’Annex sobre capta-ció solar tèrmica de l’Ordenança general del mediambient urbà aporta diversos elements positius comsón l’obligació que tots els edificis nous de la Ciutat,tant públics com privats, incorporin sistemes de cap-tació i d’utilització de l’energia solar, i que se’n garan-teixi la qualitat, el manteniment i la integració arqui-tectònica d’aquests sistemes.

Destaca que tot això implica: una aposta per l’aug-ment de les energies renovables a la Ciutat; la conti-nuació del procés iniciat a través del suport de les sub-vencions i dels serveis que ofereix l’Institut Municipaldel Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, procés gràciesal qual avui hi ha a la Ciutat una superfície de moltsmilers de metres quadrats de plaques solars; i tambéla prossecució de les línies de treball iniciades fa molttemps, que continuaran en el futur i que expressenl’aposta per la sostenibilitat i les energies renovables.

El Sr. Narváez explicita el suport del Grup Socialis-ta a la modificació d’una ordenança amb la qualaquest Ajuntament, en aprovar-la l’any 2000, obrí uncamí que ha servit d’exemple a altres Ajuntaments ialtres Comunitats autònomes, camí en el curs delqual tothom ha pogut aprendre; i subratlla que ambl’aprovació de la nova Ordenança aquest Ajuntamentopta per una major contundència en les mesures desostenibilitat que aplica, no tan sols en el terreny del’energia solar, sinó també en els camps de la mobili-tat i de la construcció.

La Sra. Mayol agraeix el suport de tots els Grups aldictamen en debat i puntualitza que l’Institut Munici-pal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida està do-nant suport a la instal·lació de plaques solars en elsedificis ja construïts, mentre que l’Ordenança en de-bat imposa aquesta obligació en els edificis de novaconstrucció; que la modificació no es fa per a corregirdeficiències del text anterior, com ha dit el Sr. Puig-dollers, sinó perquè el text de l’any 1999 era, alhora,agosarat prudent i, consegüentment, parlava delsedificis de més de 16 habitatges i posava moltes limi-tacions a la integració arquitectònica i, per això, ara,al cap de cinc anys, partint de l’experiència d’aquestaCiutat i de la cinquantena de Municipis que s’han ba-sat en la nostra reglamentació i, fins i tot, hi ha incor-porat millores, i després d’haver analitzat la realitatamb tots els sectors implicats i d’haver escoltat lagent, des dels arquitectes fins als hotelers passantpels consumidors s’ha fet una nova ordenança quemillori l’anterior. Afegeix que coincideix amb el Sr.Villagrasa respecte a la necessitat d’acompanyaraquesta Ordenança amb una millora de l’eficiènciadels edificis, cosa que és molt important en matèriade sostenibilitat; que se sent molt satisfeta que el Go-vern de la Generalitat aprovés fa pocs dies el Decretd’ecoeficiència i el Consell de Ministres aprovi, possi-blement avui, el Codi tècnic d’edificació, que pràctica-ment incorporen els criteris d’aquest Ajuntament enels camps de la construcció.

S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.

COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ IBENESTAR SOCIAL

27. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-na a la Xarxa Local de Serveis Socials d’Atenció Do-miciliària, projecte impulsat per la Diputació de Barce-lona, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupamentqualitatiu i quantitatiu dels serveis socials d’atenciódomiciliària; acceptar el document fundacional de laXarxa, que s’adjunta; i designar l’Im. Sr. Ricard Gomài Carmona, ponent de Benestar Social, com a repre-sentant polític d’aquest Ajuntament als òrgans de go-vern de l’esmentada Xarxa i facultar-lo perquè designials representants tècnics que procedeixin.


El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, expressala seva satisfacció per poder presentar un acord ambel qual Barcelona s’incorpora a la Xarxa Local de Ser-veis Socials d’Atenció Domiciliària, impulsada per laDiputació de Barcelona, ja que aquest Ajuntamentestà treballant intensament per incrementar el nom-bre de persones ateses en aquests serveis i per oferiruna cartera de serveis cada vegada més integrada,més pròxima i de més qualitat, mentre que la Diputa-ció ha anat configurant una xarxa que s’ha anat este-nent a la immensa majoria de municipis de la demar-cació de Barcelona i, per tant, agraeix el bon treballfet per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació.

Puntualitza que si bé pot semblar que els municipismés petits són els que surten més beneficiats de laseva integració en la xarxa, tant aquest Ajuntamentcom la Diputació estan convençuts que Barcelona nopot romandre al marge del projecte i que l’adhesió deBarcelona implicarà que pugui participar dels meca-nismes de coneixement, de l’intercanvi de bonespràctiques i dels sistemes d’informació compartits iservirà per a anar millorant i precisant el conjunt de lacartera de serveis i les innovacions que es volen anarintroduint, tot això emmarcat en una estratègia globald’enfortiment i d’intensificació dels vincles de col·la-boració entre les dues Administracions en matèria debenestar social.

La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup sempreha reclamat un increment substancial en l’atenció do-miciliària que, en la seva opinió, s’ha d’estendre a tot-hom que ho necessiti i ha d’oferir moltes més hores,ja que el seu principal objectiu és aconseguir queaquelles persones grans que volen romandre en elseu domicili disposin d’una cobertura de serveis sufi-cient que els eviti haver-se de traslladar a una resi-dència; que, tanmateix, el grau de cobertura ques’ofereix a la nostra ciutat és baix, com s’ha posat demanifest en l’Informe de la Síndica, pel que fa al nom-bre tant de persones ateses com d’hores d’atenció:per tant, el seu Grup vol insistir en aquest aspecte,perquè una mitjana d’atenció de quatre hores li sem-bla molt baixa i cal avançar més cap a l’atenció inte-gral que el Sr. Gomà esmentava i fer-ho amb unamajor celeritat i més recursos, perquè l’adhesió a laXarxa de la Diputació és positiva, però no aporta capvalor afegit al model que tenim, és a dir, cap recursaddicional que permeti incrementar els serveis i asso-lir els objectius que el seu Grup sempre ha propug-nat, i reclama, en conseqüència, un major esforç pera incrementar els recursos provinents de la Generali-tat i poder superar així el nivell de cobertura del 4%, iampliar la cartera de serveis i el temps de prestaciód’aquests serveis.

El Sr. Gomà contesta que en el Conveni-marc del’any 2005 es produí un increment substancial del’aportació de la Generalitat a través del Departamentde Benestar i Família i es recull el compromís de laGeneralitat d’anar incrementant gradualment l’aporta-ció a fi que en el termini de dos mandats pugui arribara les dues terceres parts que li pertoquen, xifra de laqual s’està actualment molt lluny pel dèficit acumulatels darrers anys; que a Barcelona la intensitat de laprestació del servei és de 4,7 hores setmanals i, pertant, està molt a prop de les 5 hores que marca el IVPla d’acció social de la Generalitat; que l’incrementen la taxa de cobertura operat els darrers anys no haestat en detriment de la intensitat del servei, que ha

passat de 4,3 a 4,7 hores, encara que no s’hagi arri-bat a la intensitat de prestació de servei que seria de-sitjable; que l’adhesió a la Xarxa també aportarà co-ses a aquest Ajuntament, perquè podrà participar enmecanismes de coneixement creuat i de bones pràc-tiques d’altres municipis, però també permetrà queaquest Ajuntament pugui aportar coses a la Xarxa po-sant a disposició dels altres municipis el seu model iels avanços que ha assolit.

La Sra. Esteller opina que el Conveni-marc de2005 està molt per dessota de l’objectiu inicial que laGeneralitat cobreixi les dues terceres parts del finan-çament: per tant, demana que els Pressupostos de2007 incorporin l’increment de recursos que Barcelo-na necessita.

El Sr. Gomà fa notar que l’increment de recursosproduït enguany se situa a prop del 30% i multiplicaper quatre la mitjana d’increment del 6 o 7 per 100dels darrers anys; que a hores d’ara, aquest Ajunta-ment està finançant a prop del 80% de tota l’atencióprimària de la Ciutat i el 20% restant és a càrrec de laGeneralitat, quan l’Ajuntament hauria de sufragar-neuna tercera part i la Generalitat les altres dues, objec-tiu que s’ha calendaritzat en el conveni esmentat.

S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.28. Resoldre, d’acord amb l’informe que consta a

l’expedient i que es dóna per reproduït, les al·lega-cions presentades durant el termini d’exposició públi-ca al Pla d’acció de drogodependències de Barcelona2006-2008, aprovat inicialment per la Comissió deCultura, Educació i Benestar Social del Consell Muni-cipal el 13 de desembre de 2005; i aprovar-lo definiti-vament.

La Sra. Mayol informa que el Pla d’acció dedrogodependències 2006-2008 pretén donar novesrespostes a un fenomen que evoluciona molt ràpida-ment; que el Pla d’equipaments aporta un elementnou, una visualització de la planificació que permetirespondre a les necessitats existents amb els criterisque incorpora per fer-ho bé, i respectar l’equilibri terri-torial, i aporta també un mètode de treball per a laubicació d’uns equipaments que sovint generen difi-cultats, el qual pretén afavorir al màxim el consens;que la redacció del Pla s’ha fet amb un ampli procésparticipatiu en el qual s’ha implicat molta gent des delsserveis municipals i els Grups polítics municipals fins ala Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona,amb qui hi ha constituït un grup de treball que es reu-neix cada tres mesos per a anar fent un seguiment dela situació, de manera que en la fase d’informació pú-blica només s’ha rebut una al·legació del Grup de Con-vergència i Unió, que ha estat estimada, i unes altresdel Grup del Partit Popular, que s’han estimat parcial-ment, mentre que les entitats socials de la Ciutat no hiha formulat cap al·legació; i que en una reunió tingudael 19 de desembre proppassat a la Federació d’Asso-ciacions de Veïns de Barcelona, el Pla fou exposat atots els presidents de les Associacions de Veïns per aconèixer els seus punts de vista i s’assumí el compro-mís de continuar treballant conjuntament.

Agraeix, finalment, el suport que donen al Pla elsGrups de l’equip de govern i el de Convergència iUnió, perquè creu importantíssim que el Pla neixiamb el màxim consens.

El Sr. Trias lamenta, primer, que el Pla d’acció dedrogodependències 2006-2008 vingui en un momenten què alguns dels equipaments ja s’han desenvolu-


pat, cosa que ha generat una certa conflictivitat quees podria haver evitat.

Felicita, en segon lloc, la Sra. Mayol per la seva re-ceptivitat a les propostes, criteris i al·legacions delGrup de Convergència i Unió, que, en conseqüència,assumeix com a seu el Pla en debat; i assegura quemai no utilitzaria la qüestió de les drogodependènciescom a punt de confrontació política.

Finalment, com que un dels centres oberts no com-plirà els criteris establerts fins que s’instal·li, d’aquí aun temps, en la nova ubicació, demana al Sr. Alcaldei a la Sra. Mayol que s’aprofiti l’oportunitat per a ne-gociar amb els veïns, entre els quals hi ha molta gentde bona voluntat, a fi de disminuir el grau de crispacióa què s’ha arribat i generar tranquil·litat entre tota lapoblació.

El Sr. Fernández Díaz manifesta que el Pla d’accióde drogodependències 2006-2008 està marcat per laimprovisació en el tancament del centre de Can Tunisi la precipitació en l’obertura de les narcosales de Ba-luard i de la Vall d’Hebron, i es presenta amb retardperquè l’anterior Pla acabà el 2003 i, per tant, d’ales-hores ençà hi ha hagut un parèntesi de dos anys enel qual no s’ha aprovat un nou pla, ni s’ha presentattampoc un balanç de l’execució del pla anterior; quemalgrat totes aquestes circumstàncies, el Grup muni-cipal del Partit Popular ha procurat actuar en el pro-cés de gestació del nou Pla de manera constructiva,com era obligat en una qüestió tan sensible com és lade la lluita contra les drogodependències, per donarresposta a les persones que han caigut en aquestaxacra del segle XXI i, en conseqüència, ha presentat17 esmenes i 29 al·legacions en les quals s’indicava:a) que calia aprovar el Pla juntament amb el Mapad’equipaments; b) que calia incorporar una anàlisi iun seguit de propostes en relació a les drogues desíntesi i la desvanalització del consum de cannabis;c) que calia incloure la prohibició expressa del con-sum de drogues al carrer; d) que era factible incre-mentar la seguretat als voltants de les escoles i delslocals d’oci, discoteques i bars; e) que calia millorar elfinançament.

Reconeix que el Pla incorpora alguna de les sevesobservacions, com ara les relatives a les drogues desíntesi i a la desvanalització del consum de drogues; ique s’ha avançat pel que fa a la prevenció i a la segu-retat en els voltants de les escoles.

Lamenta, però, que no s’hagi recollit la seva pro-posta relativa al Mapa d’equipaments, raó per la qualdemana la paralització de les narcosales de Baluard ide la Vall d’Hebron i d’aquells altres equipaments queels serveis de benestar social podrien impulsar enaquesta darrera zona i que podrien repercutir en laseguretat d’una zona en la qual hi ha més de 30.000escolars; que no s’hagi avançat en la qüestió del con-sum de drogues al carrer; i que no se li hagi ofert unaconcreció de les millores en el finançament del Pla dedrogodependències per a incrementar els programesd’atenció a les persones drogodependents: en conse-qüència, anuncia que per tots aquests motius, el seuGrup hauria de votar en contra del Pla en debat, noper allò que s’hi inclou, sinó per allò que no hi figura,en la confiança que es podrà continuar perfeccionanten el curs dels propers mesos.

El Sr. Florensa diu que el Grup d’Esquerra Republi-cana de Catalunya valora molt positivament el Plad’acció de drogodependències 2006-2008 que enlla-

ça amb els successius plans amb què s’ha dotat laCiutat des de 1988 per tal de treballar en una qüestióde gran interès social i en la qual s’han de defugir lesactituds partidistes i la batalla política; que el nou Plaera necessari donats els canvis que s’han produït a laCiutat els darrers temps i la necessitat d’adaptar-se,cercant mesures de màxima efectivitat, per a poderfer front a aquestes noves realitats a les quals calrespondre a partir d’estratègies preventives, a travésde la informació i de la promoció dels estils de vidasaludables que previnguin i redueixin el consum, i pera poder oferir recursos socials a les personesdrogodependents i integrar-les a la xarxa sanitària.

Subratlla, en darrer lloc, que el Pla conté també unelement molt positiu com és la planificació dels equi-paments i espais que hauran de desenvolupar-lo enels diferents territoris de la Ciutat, planificació que ésnecessària per a poder treballar en un camp d’altasensibilitat social que requereix la implicació compro-mesa dels polítics de la Ciutat, i la mediació com a ei-nes de treball; que, en aquest sentit, li sembla impor-tant la ubicació dels nous equipaments dins elsrecintes de la xarxa sanitària pública ja siguin centresd’atenció primària, centres de salut mental o els ma-teixos hospitals o les sales de consum higiènic per talde facilitar la supervisió sanitària i l’assistència inte-gral a les persones amb toxicomanies; i que per a po-der dur a terme tot això, cal la Comissió tècnica pre-vista en el Pla, la qual serà garant del diàleg territoriali de l’acord amb els districtes on s’hagin d’ubicaraquests equipaments, per tal de garantir els màximsconsensos en el futur.

El Sr. Mascarell expressa el suport obvi del GrupSocialista al Pla d’acció de drogodependències 2006-2008, que representa un pas endavant no menor, quemanté amb fermesa la política municipal que s’haanat desenvolupant des dels anys vuitanta ençà, i fafront als nous problemes que s’han anat creant, apartir de criteris de prevenció, d’assistència, de rein-serció, allà on és possible, cercant els consens polí-tic, social i professional, motiu pel qual lamenta queun Grup no s’hi hagi sumat a pesar que la Síndica hademanat una especial cura en la recerca de l’acordpolític en aquesta qüestió.

Afirma que el seu Grup comparteix els criterisd’apropar al màxim les persones toxicòmanes als re-cursos sanitaris, línia d’acció que caldrà aprofundirels propers anys, i de combinar l’equilibri territorialamb la pràctica de la solidaritat.

La Sra. Mayol reitera el seu agraïment per les inter-vencions que han expressat el vot favorable dels res-pectius Grups municipals i lamenta que, a pesar delsesforços que s’han fet per assolir-lo incorporant al Plamatisos que no s’hi haurien incorporat si no s’haguésbuscat el consens, no s’hagi pogut arribar a un con-sens total, que seria molt bo tractant-se d’una proble-màtica que no és gens senzilla.

Comenta que en la sala Baluard hi ha una situaciómolt millor que fa un temps gràcies a haver estat ca-paços de combinar el bon treball intern amb el treballconjunt de la Guàrdia Urbana, l’Agència de Salut Pú-blica i el Districte, per a millorar els entorns de tal es-pai; i que sobre el centre de la Vall d’Hebron s’hanmantingut intenses negociacions liderades per la Ge-neralitat de Catalunya i que han comptat amb el seusuport i el del Districte, i s’han produït apropamentsamb molta gent, però hi ha desacords pel fet d’haver


barrejat el debat sobre tres equipaments existents enel Districte que no tenen cap proximitat entre si, per-què estan separats per unes distàncies similars al’existent entre les places de Catalunya i de les Glò-ries, però, a més, dos, el d’indigents i el del servei dejustícia juvenil, tenen el consens total de la gent del’entorn, mentre que l’altre serà traslladat ben aviat din-tre l’Hospital, que és on sempre havia d’haver estat.

Fa avinent que dijous vinent el Parlament de Cata-lunya aprovarà una proposició no de llei, signada pertots els Grups parlamentaris, que explicitarà el com-promís de no instrumentalització partidista de laqüestió de les drogodependències i posarà èmfasi enles noves realitats i problemàtiques, proposició queve a continuar l’aprovada fa uns anys que representàuna aportació molt gran al tractament de les drogo-dependències a Catalunya en obrir la possibilitat detreballar en aquest camp amb consens polític: pertant, demana que tal proposició pugui tenir també unatraducció en l’àmbit municipal, on aterren les declara-cions de principis que aprova el Parlament de Cata-lunya.

El Sr. Trias demana també que l’esperit de l’acordque es pot produir en el Parlament de Catalunya enaquesta matèria es tradueixi també aquí i, per tant, espuguin mantenir converses i fer un seguiment del Plapresentat.

La Sra. Mayol respon que el seguiment es podràfer en el si del Grup Polític de Drogues, que es reu-neix periòdicament.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

d) Proposicions

Del Grup municipal de Convergència i UnióPp 1. (M0607/799) 1. Crear una comissió especial

que tindrà com a finalitat l’estudi de:– Procés d’expropiació de la finca Palau de Mar-

quesos d’Alòs, situada al carrer Sant Pere Més Baix,núm. 55.

– Denúncies de veïns i peticions de grups munici-pals adreçades al govern municipal, des de l’any2000 posant en coneixement els fets que esdeveniena aquest local i accions realitzades pel govern munici-pal per tal d’intentar resoldre la situació.

– Informacions prèvies que tenia el govern munici-pal sobre les intencions dels grups okupes d’aquestlocal per tal de realitzar alguna activitat els dies 3, 4 ide febrer de 2006, que van comportar la decisió delgovern municipal de precintar el local.

– Actuacions dutes a terme pel govern municipalper tal de prevenir i evitar que es produïssin activitatsde grups okupes a aquest local els dies 3,4 i 5 de fe-brer de 2006.

– Actuació duta a terme pel govern municipal pertal de donar resposta a les denúncies dels veïns du-rant la nit del dia 3 i la matinada del dia 4 de febrer de2006.

2. Elaboració de propostes sobre:– Criteris polítics i tècnics d’intervenció de l’Admi-

nistració municipal davant l’ocupació il·legal de pisos,locals, finques i solars en el municipi de Barcelona.

– Criteris polítics i tècnics d’intervenció de la Guàr-dia Urbana sobre l’actuació per a la prevenció de

l’ocupació il·legal de pisos, locals, finques i solars delmunicipi de Barcelona i el desallotjament si s’escau.

Del Grup municipal del Partit PopularPp 2. I. Aprovar, en el termini de tres mesos, un pla

municipal específic per a impedir l’ocupació il·legald’immobles i la proliferació de grups radicals violentsa la ciutat de Barcelona, que inclogui entre d’altresles següents mesures:

1. L’elaboració d’un cens d’immobles ocupats il·le-galment, amb independència de la seva titularitatpública o privada, en què es defineixi el seu estat iels mecanismes per a la seva actualització periòdi-ca. Tanmateix, aquest cens hauria d’incloure aquellsimmobles que, per les seves característiques i/oestat de conservació, poden ser ocupats de formail·legal.

2. Definir actuacions de conscienciació als propie-taris a fi que adoptin les mesures preventives neces-sàries per tal d’evitar l’ocupació il·legal dels seus im-mobles i donar a conèixer els seus deures respecte ala conservació d’aquests.

3. Impulsar un servei d’ajut i d’assessorament jurí-dic immediat als propietaris afectats per a l’ocupaciódels seus immobles. Donar a conèixer als propietarisd’immobles ocupats il·legalment i/o susceptibles deser ocupats de les línies d’ajuts vigents per a la reha-bilitació dels seus immobles.

4. Recolzament permanent, polític, jurídic i perso-nal, als membres de la Guàrdia Urbana i a les sevesactuacions en aquest àmbit i, tanmateix, dotar-losdels mitjans humans i materials necessaris, d’autode-fensa i protecció personal, per tal de poder actuar en-vers aquests grups i assolir les funcions que li sónpròpies.

5. Establir una mesa permanent de coordinació en-tre la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i elCos Nacional de Policia per tal de detectar i prevenirl’actuació de grups que ocupen il·legalment els immo-bles.

6. Un cop detectats els immobles il·legalment ocu-pats, garantir el compliment de les ordenances muni-cipals i la normativa vigent evitant així la pertorbacióde la seguretat i convivència ciutadana pel que fa,entre d’altres, al soroll, a la neteja, etcètera.

7. Reforçar els serveis d’inspecció d’aquells immo-bles ocupats il·legalment i/o susceptibles de ser ocu-pats per tal de garantir el compliment de les normesd’habitabilitat, seguretat, salubritat, etcètera, i adoptarels procediments administratius que s’escaiguin. Deforma específica, agilitzar les llicències d’obres i/od’enderroc i/o de declaració de ruïna en aquells supò-sits afectats i/o susceptibles d’ocupació il·legal.

8. Disposar que l’Ajuntament de Barcelona espersonarà, com a acusació particular, en tots aquellsprocediments judicials iniciats per l’afectació a la se-guretat ciutadana i/o a la convivència de les activitatsdesenvolupades en immobles ocupats il·legalment.Establir els criteris en relació a la personació del’Ajuntament de Barcelona en la resta de supòsits.

9. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboracióamb les Administracions competents i de forma espe-cial amb el Cos Nacional de Policia, impulsarà elcompliment de la vigent normativa d’estrangeria i, deforma específica, d’aquells aspectes relatius a l’ex-pulsió així com la necessària col·laboració internacio-nal per tal de preveure l’actuació en la nostra ciutatde persones i/o grups estrangers.


10. Promoure els valors de respecte a les personesi als béns i al comportament cívic per a garantir laconvivència i expressar el rebuig a l’ocupació il·legald’immobles com un mecanisme legítim d’accés a l’úsdels immobles.

II. Constituir una comissió especial per tal d’analitzarles causes i les responsabilitats polítiques de la prolife-ració dels grups radicals i violents a la nostra ciutat.

La Presidència disposa, tal i com es convingué a laJunta de Portaveus, el debat conjunt de les dues pro-posicions anteriors.

El Sr. Trias defensa la proposició del seu Grup di-ent que els fets produïts el proppassat dia 4 de febrera la finca núm. 55 del carrer de Sant Pere Més Baixvan ser molt greus, perquè a la finca hi havia des defeia molt temps problemes sense resoldre que afecta-ven els veïns, però especialment perquè es produíuna brutal agressió a un membre de la Guàrdia Urba-na que està en una situació d’extrema gravetat i, pertant, en primer lloc vol expressar a aquest agent, a laseva família i a tot el Cos de la Guàrdia Urbana la so-lidaritat dels membres del Grup Municipal de Conver-gència i Unió.

Creu que aquests fets tant greus obliguen a tots areflexionar i a veure com es pot evitar que mai mésno es produeixin fets d’aquesta naturalesa, a partird’una reflexió profunda sobre allò que succeí, i perquè, és a dir, a partir d’introduir-se en la problemàticaque ha conduït a una situació tan desgraciada: peraixò, el seu Grup proposa la creació d’una comissióespecial, no pas d’una comissió d’investigació, ambla voluntat de posar a la llum els punts foscos pel quefa al manteniment d’una situació problemàtica durantanys sense trobar-li una solució, i al coneixement deles seves causes, i, sobre tot, d’arribar a consensuaruns criteris polítics i tècnics d’intervenció de l’Admi-nistració davant l’ocupació il·legal de pisos, locals, fin-ques i solars i també uns criteris polítics i tècnicsd’actuació de la Guàrdia Urbana per a preveniraquestes ocupacions il·legals.

Recalca que tal comissió especial no ha de servirperquè els membres del Consistori es tirin els platspel cap, sinó que ha de servir per a aclarir les coses,per a assegurar que mai més no es produirà un cassimilar, per a consensuar i fixar criteris clars i per atenir capacitat d’aplicar-los de comú acord.

El Sr. Fernández Díaz, en defensa de la proposi-ció del seu Grup, manifesta que Barcelona sempreha estat, i ha de continuar sent-ho, una ciutat obertai integradora, però això no és incompatible amb exi-gir als veïns i a la que gent que ens visita el compli-ment i el respecte de les nostres normes de convi-vència, les lleis i les ordenances, amb el ple exercicide l’autoritat municipal que, en ser democràtica, noha d’actuar amb complexos, sinó amb determinació;que en el fenomen okupa hi ha molts actors (propie-taris, jutges i Administracions), moltes realitats i res-postes que no són fàcils, sinó complexes, peròaquesta complexitat no s’ha de fer recaure, comsucceeix sovint, en la Guàrdia Urbana, perquè ales-hores es produeixen situacions com la que, malau-radament, es patí el proppassat dia 4 al carrer deSant Pere Més Baix, en la qual un agent d’aquestCos resultà greument ferit i quedà en un estat decoma, que encara persisteix, i vol expressar la soli-daritat del Grup Municipal del Partit Popular ambaquest agent i amb la Guàrdia Urbana en general,

que està desenvolupant una tasca impressionantamb gran professionalitat.

Considera que durant els darrers anys hi ha hagut,per part del govern municipal, permissivitat enversaquest tipus de moviments que en alguns moments,tant en aquest mandat com en l’anterior, han comptatamb la comprensió d’alguns membres de l’equip degovern; que la proliferació de grups violents que norespecten la convivència, d’incívics, de gamberros nos’improvisa de la nit al dia, sinó que és la conseqüèn-cia de polítiques i actituds equivocades que ara hi hal’oportunitat de redreçar i, per tant, és el moment dedir prou a aquests grups radicals que es troben cò-modes a la nostra ciutat, on es produeix un efecte cri-da de tals grups, efecte que un informe dels Mossosd’Esquadra elaborat fa sis mesos imputa a la mancade pressió policial, la qual és menor aquí que en al-tres ciutats europees.

Significa que, en tres ocasions els darrers anys, hatraslladat a aquest Plenari la necessitat de prendremesures clares contra aquests grups radicals iokupes per tallar d’arrel aquesta situació i desocuparBarcelona d’okupes: per això, presenta ara aquestaproposició, que li agradaria que pogués ser accepta-da i que reclama més agents de la Guàrdia Urbana idotats de millors recursos materials d’autodefensa iprotecció personal –perquè sovint s’han d’enfrontar agrups radicals i ho puguin fer en millors condicions– imés convicció per part del govern municipal –la qualés també una manera d’expressar el suport alsagents de la nostra policia local–; i que fa tot un se-guit de propostes i insta la creació d’una comissió peranalitzar el perquè de la proliferació d’aquests grups.

El Sr. Alcalde expressa la intenció de donar unaresposta favorable a les peticions de l’oposició, tot ino compartir-ne el discurs, sobretot amb les preci-sions que ha fet el Sr. Fernández Díaz; i diu que es-tem davant un accident i una agressió molt greu a unagent que es troba en estat molt greu, encara que mi-llora: per tant, ha d’expressar el seu rebuig absolut aaquest tipus d’actes i la seva solidaritat amb la vícti-ma i la seva família.

Estima, a continuació, que davant el tema delsokupes tots els Grups municipals es poden posard’acord, en el termes que indicava abans la Síndicade Greuges, perquè es tracta d’un fenomen que téuna llarga trajectòria i té moltes ramificacions jurídi-ques i de tota mena, i això fa que la lluita, amb totesles garanties democràtiques, contra aquest tipus desituacions exigeixi una metodologia i uns procedi-ments reglats que van en sentit contrari a allò que espodria considerar l’eficàcia: per tant, si es retiren elcomentaris previs i les solucions que cada Grup enaquest moment considera escaients, i es parteix, comes féu en el cas de les drogodependències, d’unafranca predisposició a seure en una taula per tald’analitzar les arrels del problema i veure els acordsbàsics als quals es pot arribar per a dissenyar unaestratègia que es pugui dir que té el suport de tots elsGrups –cosa que no pressuposa haver d’estard’acord en tot– es pot donar un bon exemple a la ciu-tadania de Barcelona en una qüestió delicada queafecta moltes famílies de diferent condició, si el Con-sistori és capaç d’expressar un missatge compartit.

En conseqüència, indica que pot subscriure, enbona mesura, les consideracions que ha exposat elSr. Trias; i demana el Sr. Fernández Díaz que pospo-


si les conclusions que ha fet, fins a tenir el resultat deltreball polític de tots els Grups, en el qual posaran encomú unes posicions compartides.

Matisa que amb el seu oferiment no està pas ac-ceptant els comentaris que s’han fet, sobretot pel quefa a les dotacions de la Guàrdia Urbana, perquè, entot cas, aquest cos no ha estat la causa del problema,sinó la víctima d’unes actuacions il·legals fora de totapauta de convivència: per tant, especialment avui,s’ha d’estar al costat de la Guàrdia Urbana, de la per-sona afectada i de la seva família.

Ofereix, doncs, constituir una grup de treball, for-mat per tots els Grups polítics municipals, perquè tre-balli durant dos o tres mesos a fi de poder posar da-munt de la taula un conjunt de propostes i d’acords,els quals es puguin presentar els aspectes compartitsi també les eventuals discrepàncies, encara que seriamolt rellevant poder arribar, com en el cas de lesdrogodependències, a un consens generalitzat.

El Sr. Portabella anuncia que el Grup d’EsquerraRepublicana de Catalunya dóna suport a l’oferimentque acaba de fer el Sr. Alcalde; i expressa la sevasolidaritat amb el membre de la Guàrdia Urbana in-gressat en l’Hospital Clínic, i amb aquest Cos.

Pensa que la comissió que ha proposat crear el Sr.Alcalde ofereix la possibilitat que tots els Grups muni-cipals puguin compartir la complexitat del fenomen ipot evitar posicions demagògiques que vinguin a dirque la situació es pot resoldre en un tres i no res oque l’Ajuntament no té voluntat de resoldre aquestessituacions; afirmacions que només agreugen la con-fusió sobre les situacions creades, en les quals s’hibarregen també ocupacions, violència, moviments al-ternatius, aldarulls, etcètera, de manera que li semblaque tal comissió no ha de tenir per objecte únicamentintervencions que evitin els aldarulls, sinó també llui-tar contra l’ocupació de solars, cases i pisos abando-nats mitjançant actuacions dels propietaris, unificarcriteris d’actuació i evitar propostes de caràcter de-magògic com les que sovint s’han sentit en relació al’ocupació.

La Sra. Mayol expressa, en primer lloc, la solidari-tat i el suport del Grup d’Iniciativa per CatalunyaVerds – EU i A a l’agent de la Guàrdia Urbana queestà patint, a la seva família i al Cos de la GuàrdiaUrbana que està passant per un mal moment anímicpel patiment del seu company; i, en segon lloc, el seusuport a la creació del grup de treball que l’alcalde haesmentat, perquè pot permetre identificar i diferenciarles diferents realitats que s’amaguen dintre el feno-men okupa, que és complex i s’ha d’abordar de ma-nera complexa posant en comú les diferents sensibili-tats existents en el Consistori, i mirant de trobar puntsd’acord.

Fa notar, en tercer lloc, que aquest treball no parti-rà d’una taula rasa, perquè aquest Ajuntament comp-ta amb una experiència de gestió que es pot aprofitarper a avançar, i també hi ha bones experiènciesd’ocupacions que s’han fet sense conflicte social.

El Sr. Fernández Díaz puntualitza que en la sevaintervenció ha constatat d’on venia la situació creadai com està ara i també ha indicat la necessitat deprendre mesures per evitar que aquesta mena de fetsno es tornin a repetir mai més o per tallar d’arrel laproliferació de grups radicals violents o okupes i querestin en la impunitat actes de gent que no respectani les lleis ni les ordenances: amb aquest motiu, el

seu Grup plantejà fa una setmana en la Comissiópertinent la necessitat de crear una comissió en elstermes que el Sr. Alcalde acaba d’exposar, però taliniciativa fou rebutjada, si bé això avui ja no és impor-tant davant el compromís assumit pel Sr. Alcalde decrear un grup de treball, que és l’objectiu que el seuGrup perseguia no tan sols en la Comissió esmenta-da i en aquesta sessió plenària, sinó en totes les al-tres ocasions en les quals s’expressà aquesta preo-cupació del Grup del Partit Popular i la necessitat dedonar una resposta democràtica, clara i contundent,davant la proliferació de grups radicals violents iokupes, de manera que davant l’oferiment que acabade fer el Sr. Alcalde, renuncia a esgotar el temps queli queda parlant d’allò que succeí el proppassat dia 4 itambé el 18, en què es va permetre una festa okupaen solidaritat amb els agressors de l’agent de laGuàrdia Urbana.

El Sr. Trias reconeix que el fenomen okupa és moltcomplex i, per tant, resulta injust parlar-ne com si fosuna cosa unitària, actitud que és provocada, en certamanera, pels mateixos okupes que no volen interlo-cució amb els partits polítics ni apropar-s’hi perquè entinguin coneixement profund; però, en tot cas, a laCiutat es produeixen determinades situacions crea-des per grups de persones que causen dificultats iintranquil·litat a la ciutadania, situacions que s’enquis-ten en no haver-se sabut resoldre amb fermesa id’una manera clara.

Creu, doncs, que la intervenció que acaba de fer elSr. Alcalde ha estat molt positiva, perquè li sembla boconstituir un grup de treball per a reflexionar sobre laqüestió, i fer autocrítica: per tant, agafa el guant queacaba de llançar el Sr. Alcalde i està disposat a as-seure’s per parlar de les situacions de crispació quees viuen a determinats indrets de la Ciutat i buscar-hisolucions que es poden trobar s’hi ha capacitat demarcar uns criteris de prevenció i d’actuació que ne-cessiten tant els Grups polítics municipals, com lesforces de seguretat.

El Sr. Alcalde agraeix la predisposició a trobar unacord; afirma que es començarà a treballar de segui-da i espera que es pugui aprofundir en la complexitatdel fenomen, que té unes implicacions jurídiques moltrellevants i que s’han de conèixer amb precisió a l’ho-ra d’explicar a la ciutadania els ritmes d’intervencióque s’apliquen, tot subratllant que dintre de tal feno-men hi ha un espectre amplíssim i, per tant, seria unerror englobar sota el mateix nom una amplíssimadisparitat de comportaments i conductes, algunesd’elles delictives i altres no: per tant, cal fer un esforçde matisació i presentar davant la ciutadania unamostra d’unitat a l’hora d’abordar una qüestió tansensible com aquesta.

Assegura que sobre els fets concrets que s’han es-mentat, es faran totes les averiguacions que convin-gui; i que sobre tal agressió tan violenta i despropor-cionada a un membre de la Guàrdia Urbana hi haobert un procediment judicial amb tres persones de-tingudes i subjecte a secret sumarial.

Es retiren les dues proposicions en debat en haveracceptat els Grups proponents l’oferiment de l’Alcal-dia de constituir un grup de treball per a tractar la pro-blemàtica que s’hi abordava.

e) Mocions


Única. Adoptar, en l’exercici de les competènciesreservades a l’Ajuntament com a soci únic de la So-cietat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA,els acords següents: 1r) Designar el Sr. CarlesChico i Martorell membre del Consell d’Administra-ció de l’esmentada Societat, en substitució del Sr.Albert Vilalta i Cambra. 2n) Establir que el termini dedesignació del conseller que es nomena serà l’esta-blert en els Estatuts, sens perjudici de la renovacióque fos procedent en el canvi de mandat consis-torial. 3r) Facultar indistintament el president i el se-cretari del Consell d’Administració per comparèixerdavant notari i elevar a escriptura pública el nome-nament anterior, com també per complir els tràmitsnecessaris per a la seva inscripció en el RegistreMercantil i també la correcció d’errors materials encas necessari.

S’aprova, amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdo-llers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens,Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernán-dez Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Este-ller, Balseiro i Mejías, la moció precedent, la urgènciade la qual fou apreciada en la Junta de Potaveus.

Tot seguit es dóna per aprovada, amb els mateixosvots, aquesta acta, en la part que estrictament afectal’adopció d’aquest acord per tal d’agilitar-ne els trà-mits d’inscripció en el Registre Mercantil

PART DE CONTROL

a) Preguntes

Del Grup municipal de Convergència i UnióPg 1. Com explica el govern municipal que a Bar-

celona hi hagi quinze propietats municipals ocupadesil·legalment, des de quan estan ocupades cadascunad’elles i quines accions ha fet el govern municipal perrecuperar-ne l’ús?

El Sr. Trias retira aquesta pregunta, perquè consi-dera que no té cap sentit substanciar-la, després deles manifestacions fetes suara pel Sr. Alcalde.

Pg 2. (M0607/984) Quines mesures pensa adoptarel govern municipal per tal d’assegurar que Barcelonaes pugui adaptar a les noves tecnologies de teleco-municacions?

El Sr. Trias significa que gràcies al Congrés 3GSMBarcelona ha assolit un gran èxit a escala mundial is’ha convertit en un referent en el món de les teleco-municacions i, per això, el seu Grup formula aquestapregunta.

El Sr. Casas contesta que l’Ajuntament pensa con-tinuar treballant en la línia traçada en signar fa unsmesos el conveni sobre el GSM, mitjançant una taulaconjunta, en la qual seran presents els operadors, elsrepresentants dels diversos serveis municipals impli-cats, on s’aniran perfilant cadascuna de les diversesnecessitats i la manera de resoldre les diverses im-plantacions d’estacions base, de sistemes d’emissió,etcètera i, fins i tot, la revisió, que ja s’ha començat afer en termes de proves pilot, de les lectures entemps real de les diferents emissions per part dels di-ferents Departaments de la Generalitat i de la Univer-sitat que col·laboren amb aquest Ajuntament. Afegeixque en aquest procés podria comprovar-se si cal mo-dificar alguna cosa en l’Ordenança aprovada per una-nimitat en aquest Plenari.

El Sr. Trias expressa la preocupació del seu Grupperquè Barcelona amb el Projecte 22@ podria situar-se en la primera fila i ser l’aparador mundial de les te-lecomunicacions i, tanmateix, la compra d’ONO hacomportat que aquesta empresa marxi de la Ciutat ies perdin 850 llocs de treball, i perquè li fa por que laCiutat no tingui les instal·lacions suficients per poderdonar resposta als avanços que es produeixen en elmón de les telecomunicacions: per tant, demana quesi l’Ordenança s’ha de revisar, es revisi, que es donitranquil·litat a la gent muntant els mecanismes neces-saris per a donar seguretat en l’ús de les noves tec-nologies, i que es treballi per evitar que no es puguinaplicar d’aquí a tres anys.

El Sr. Casas observa que el Sr. Trias ha donat aentendre que no s’està treballant i que en el congrésesmentat els mòbils han funcionat per pura casualitat;però no no ha estat així, perquè hi ha hagut gent, tantdels operadors com dels serveis municipals, que hatreballat a fons per aconseguir-ho, fins al punt queningú no ha presentat cap queixa: per tant, no té tam-poc cap motiu per a pensar que les coses no hagind’anar de la mateixa manera en el futur, sobre labase del treball que ja ha esmentat, i d’anar perfilantquè pot succeir i necessitar-se d’aquí a un temps,donat que l’aposta del govern municipal en terrenysdel Projecte 22@ i de les noves tecnologies no ésfruit d’improvisacions ni espera que ningú digui quècal fer.

Del Grup municipal del Partit PopularPg 3. Quina és la valoració respecte l’aplicació de

l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir laconvivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona?

El Sr. Fernández Díaz llegeix aquesta pregunta.El Sr. Alcalde contesta que l’aplicació de les orde-

nances està funcionant correctament i ja s’ha donatcompte dels resultats aconseguits en les tres prime-res setmanes, en la primera de la qual predominà lainformació, mentre que en les altres ja es funcionàamb normalitat, a pesar que l’aplicació d’una orde-nança tan innovadora com aquesta s’ha de fer ambun determinat grau de prudència, progressivitat i sen-tit comú per tal de no generar situacions que compli-quin el problema que es pretén resoldre, de maneraque confia plenament en la Guàrdia Urbana i els di-versos departaments municipals, als quals s’han im-partit les instruccions i la informació adient per a anarposant en marxa la nova ordenança, objectiu al qualtambé contribuirà definitivament la Carta Municipal,aprovada l’altre dia pel Senat i que entrarà en vigorals tres mesos de la seva publicació en el Boletín Ofi-cial del Estado, com també la implantació de la justí-cia de proximitat.

El Sr. Fernández Díaz considera que l’aprovació iaplicació de l’Ordenança de convivència està fent en-trar en crisi el govern municipal o, si més no, provo-cant una certa paranoia al govern tripartit, perquè undels socis, el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-EU i A hi votà en contra, i un altre, el d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, ho féu a favor, però discrepaen la seva aplicació, i el tercer, el Grup Socialista,convocà una roda de premsa per a valorar l’aplicacióde la nova ordenança, en la qual hi havia el Sr. Alcal-de, però no representants dels altres dos socis, a pe-sar que hauria resultat molt interessant conèixer-nel’opinió, perquè tenen responsabilitats en tal aplica-ció; mentre que, d’altra banda, abans que entrés en


vigor la nova ordenança, el govern municipal féu unbalanç del Pla de xoc per a l’aplicació de la normativaanterior, del qual es desprèn que es podien multipli-car per tres les sancions pel consum d’alcohol i incre-mentar les sancions per fer les necessitats al carrer ique en el primer mes de vigència de la nova ordenan-ça s’ha sancionat menys que en l’any anterior: enconseqüència, se’n pot treure la conclusió que quanles Ordenances, siguin les anteriors o l’actual, s’a-pliquen amb fermesa i determinació posant mésGuàrdia Urbana als carrers i fent funcionar els serveismunicipals, la Ciutat pot millorar i fer entendre als ciu-tadans incívics que hauran de pagar pels seus actes,i perseverant en aquest capteniment, amb el temps,Barcelona pot esdevenir la Ciutat ordenada que tot-hom desitja.

El Sr. Alcalde confia que la nova Ordenança con-tribueixi efectivament a aconseguir-ho i que el Sr.Fernández Díaz no entri en la paranoia de sentir-sepermanentment en la necessitat de defensar l’autori-tarisme com a única solució a tots els problemes dela Ciutat; alhora que subratlla que l’Ordenança és uninstrument democràtic que, com a tota norma jurí-dica, comporta un conjunt de procediments que calcomplir, i és també un instrument innovador en per-metre actuar en camps en què abans no era pos-sible fer-ho, com ara multar administrativament l’úsde nens en l’exercici d’una mendicitat professio-nalitzada, o rescabalar-se dels danys que algunesactuacions en l’espai públic ocasionen en el paisat-ge o el mobiliari urbà i tot això d’acord amb les exi-gències de l’Estat de dret, que obliguen a articularels expedients de manera procedent per tal de pre-servar l’eficàcia de l’Ordenança. Afegeix que no hiha cap mena de problema pel que fa a la unitat delgovern en l’aplicació de la nova Ordenança; i quetots els departaments municipals hi estant contri-buint com s’ha pogut veure, per exemple, en aques-ta mateixa sessió amb les mesures relatives a lespersones sense sostre.

Pg 4. (M0607/989) Quin és l’estat de les accionsjudicials interposades contra el Fòrum de les Culturesi quines actuacions s’han dut a terme?

El Sr. Fernández Díaz puntualitza que reclamar elcompliment de la llei i les ordenances no implica autori-tarisme, perquè és propi de l’Estat de dret exercir l’auto-ritat democràtica i també complir les resolucions judici-als nacionals, internacionals o estrangeres i això darrerjustifica aquesta pregunta que formula el seu Grup.

El Sr. Cuervo contesta que aquest Ajuntament i elMinisteri Fiscal s’han oposat al requeriment d’un tri-bunal estranger que pretenia l’homologació i aplicacióa Espanya de la sentència que havia dictat, i el jutjatde primera instància ha denegat el corresponent exe-quàtur en considerar que aquell judici no s’havia fetbé; que els demandants han recorregut i el cas és arapendent a l’Audiència Provincial; i que encara que elstribunals nord-americans continuen pressionant cadadia amb un pas més per aconseguir l’execució de talsentència, aquest Ajuntament, coincidint amb el Mi-nisteri Fiscal i el tribunal de primera instància, mantéque la sentència no és aplicable a Espanya.

El Sr. Fernández Díaz opina que la maledicció o, sial Sr. Alcalde no li agrada aquest terme, el fracàs delFòrum pel seu cost elevadíssim sembla perseguiraquest Ajuntament i ara es manifesta en forma decontrovèrsies judicials plantejades tant en els tribu-

nals nord-americans com en els d’aquesta ciutat:creu, doncs, que cal posar fil a l’agulla i facilitar alsGrups municipals tota la informació disponible, per-què sap que hi ha una sentència dels tribunals nord-americans que obliga el Fòrum a pagar 4.000.000 dedòlars a dues empreses nord-americanes i una multade 3.000 dòlars diaris, per l’encàrrec d’una pel·lículaimax que mai no fou editada.

Davant d’això, ell ha de preguntar per què no es vacomparèixer als Estats Units i no es van reclamarperjudicis si tal demanda era extemporània o temerà-ria, alhora que li interessa conèixer les conseqüèn-cies que podria tenir la sentència en qüestió en elscomptes del Fòrum que, pel que fa a la societat anò-nima, s’haurien de presentar l’1 d’abril, i el preocupal’absurd que si el Sr. Alcalde viatja als Estats Unitspugui ser conduït davant el tribunal d’Il·linois que dic-tà la sentència.

El Sr. Cuervo observa que el Sr. Fernández Díazha barrejat diverses coses sense oferir cap alternati-va a l’estratègia judicial que s’està seguint; i, per tant,pregunta si l’esmentat regidor pretén que l’Ajunta-ment deixi de pledejar i de recórrer i pagui sense mi-rar de defensar els seus drets i sense ni oposar-se aalgú que, de mala fe, pretén estafar el Fòrum: pertant, demana al regidor interpel·lant que si té algunaacció alternativa millor o coneix alguna acció professi-onal o algun advocat nord-americà que pugui ajudara defensar els interessos municipals, ho digui clara-ment perquè està disposat a escoltar-lo.

El Sr. Alcalde comenta, per a orientació general,que tal controvèrsia està relacionada amb una em-presa que havia de fer una pel·lícula per al Fòrum ique, malgrat no haver-la fet, reclama al Fòrum4.000.000 d’euros que és la xifra que costat fer-la;que tal empresa havia presentat a la Generalitat deCatalunya uns mesos abans un projecte de pel·lí-cula gairebé amb el mateix títol i presentà encara auna tercera institució el mateix projecte amb el nomlleugerament canviat, però mai no arribà a produirtal pel·lícula i, això no obstant, ha anat reclamantdespeses per aquest concepte, a pesar que el Fò-rum –en el qual també eren presents el Sr. Fernán-dez Díaz i altres membres del Partit Popular queaprovaren els pressupostos, els comptes i els pro-grames d’actuació i un il·lustre representant d’a-quest partit formava part de la Comissió de Contin-guts i ocupava el càrrec de sots-director General–mai no veié tal pel·lícula.

Lamenta, doncs, que el Sr. Fernández Díaz aprofi-tant la situació creada continuï gratant en allò quecreu que pot perjudicar la imatge de la Ciutat, a pesarque el Fòrum ha estat un esdeveniment molt impor-tant per a Barcelona, no tant sols pels canvis urbanís-tics que ha provocat en els veïns del seu entorn, sinótambé per les seves conseqüències; i assegura que,segons l’Advocacia de l’Estat que també ha pres car-tes en l’afer per les implicacions que pot tenir per al’Estat, no es produirà cap dels riscos que el Sr.Fernández Díaz ha assenyalat.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

De tots els Grups municipals.DI 1. La 33a Conferència General de la UNESCO

va aprovar el passat 20 d’octubre la “Convenció so-


bre la protecció i la promoció de la diversitat de lesexpressions culturals”, amb l’objectiu de donar garan-ties i potenciar la continuïtat a la diversitat d’expres-sions culturals, en un marc de llibertat d’expressió,dins de cada Estat i a escala mundial.

La Convenció representa un pas endavant en el re-coneixement de la cultura en l’ordenament jurídic in-ternacional, en associar la protecció i la promoció dela diversitat cultural amb les garanties de les llibertatsfonamentals com són la llibertat d’expressió, informa-ció i comunicació, i la possibilitat que les persones tri-ïn les seves expressions culturals.

La Convenció reconeix el principi d’igualtat de totesles cultures i de la diversitat cultural com a patrimonicomú de la humanitat; celebra la importància de la di-versitat cultural per a la realització plena dels dretshumans i les llibertats fonamentals proclamats per laDeclaració Universal de Drets Humans i altres docu-ments coneguts universalment; assenyala l’importantpaper que té la cultura com a factor de creixementeconòmic, inclusió social i desenvolupament sosteni-ble; subratlla el fet que els béns i serveis culturals sonportadors de valor i sentit, i que per tant han de tenirun tractament especial i diferenciat del conjunt demercaderies; reconeix que la diversitat d’expressionsculturals, en les quals s’inclouen les expressions cul-turals tradicionals, és un factor important que permetals pobles i a les persones expressar i compartir lesseves idees i els seus valors amb d’altres; recordaque la diversitat lingüística és un element fonamentalde la diversitat cultural, i reafirma el paper fonamentalque té l’educació en la protecció i la promoció de lesexpressions culturals; constata que els processos demundialització, afavorits per l’evolució ràpida de lestecnologies de la informació i la comunicació, tot icrear condicions inèdites per reforçar la interacció en-tre les cultures, constitueixen també un desafiamentper a la diversitat cultural, especialment pel que fa alsperills de desequilibri entre països rics i països po-bres; i legitima els Estats a establir polítiques públi-ques que fomentin i protegeixin la diversitat culturalcom ara subvencions, sistemes de quotes o suport ainstitucions de servei públic.

La ciutat de Barcelona té un paper molt actiu en ladefensa i promoció d’un concepte de cultura com aelement fonamental del progrés i el desenvolupa-ment humà. L’aprovació de l’Agenda 21 de la culturaen el marc del primer Fòrum Universal de les Cultu-res, significava el compromís de les ciutats i governslocals d’arreu del món amb unes polítiques pú-bliques per la cultura basades en els principis de-mocràtics i orientades al respecte a la diversitat i alfoment de la participació i la convivència. L’organit-zació mundial Ciutats i Governs Locals Units així hoha recollit adoptant l’Agenda 21 de la cultura com eldocument de referència en els seus programes encultura.

Barcelona ha fet que la convivència i la participaciósiguin principis de la construcció com a ciutat. Laidentitat cultural de la Ciutat es basa en la seva sin-gularitat com a capital de la cultura catalana i en la di-versitat d’aportacions de nous ciutadans i ciutadanesvinguts d’arreu que enriqueixen les nostres expres-sions i el nostre patrimoni.

Per aquests motius i de conformitat amb allò queestableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Re-glament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barce-

lona, els Grups municipals sotasignants presenten ladeclaració institucional següent:

Primer. Celebrar la decisió de la UNESCO i mos-trar el suport de l’Ajuntament a la Convenció sobre ladiversitat cultural.

Segon. Recolzar el paper de Ciutats i Governs Lo-cals Units com a punt de trobada de ciutats, governslocals i xarxes que situen la cultura al centre delsseus processos de desenvolupament.

Tercer. Assumir el compromís de l’Ajuntament a di-fondre el contingut de la Convenció, col·laborant ambles diverses entitats i institucions de la societat civilcompromeses amb la diversitat cultural.

Quart. Demanar al Govern de l’Estat que ratifiqui laConvenció tan aviat com sigui possible.

Cinquè. Demanar al Govern de Catalunya i al Go-vern de l’Estat que treballin en l’elaboració de políti-ques i programes que permetin l’aplicació d’aquestaConvenció, i que impliquin les ciutats i els governs lo-cals en aquests treballs.

Sisè. Comprometre l’Ajuntament de Barcelona areforçar el valor de la cultura com a eix de desenvolu-pament de la Ciutat, promovent la diversitat de lesexpressions culturals i fomentant la convivència entreelles.

S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-tucional després d’haver-la llegit el Sr. Mascarell.

Dels Grups Municipals Socialista, de Convergènciai Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Ini-ciativa per Catalunya Verds EU i A.

DI 2. Barcelona ha destacat al llarg de la històriaper la convivència entre tradició i innovació. Enaquest sentit, les actuacions per a la recuperació ipreservació de la memòria històrica es considerencabdals, com queda recollit al Programa d’actuaciómunicipal 2004-2007, que indica: “La preservació dela memòria és una garantia imprescindible per aconstruir el nostre futur. Els centres d’interpretació delpatrimoni, els espais i la senyalització que commemo-ra els fets i les figures que conformen la nostra me-mòria col·lectiva han de servir per a donar a conèixerels processos i la simbologia que ha construït la iden-titat pròpia de la Ciutat”.

El 18 de juny de 2004, el Consell Plenari de l’Ajun-tament de Barcelona aprovava una declaració institu-cional expressant la satisfacció del Consistori pelcompromís, adquirit pel Govern espanyol, de revertirplenament la propietat i l’ús del Castell de Montjuïc ala ciutat de Barcelona. Culminava així una llarga tra-jectòria de reivindicació de la societat civil catalana idel Consistori barceloní pel retorn a la Ciutat del Cas-tell de Montjuïc.

A partir d’aquest compromís, el Govern espanyolva començar els treballs d’elaboració del projecte dellei de derogació de la normativa franquista, a fi iefecte de cedir a la Ciutat el Castell per tal d’albergar-hi usos cívics que conformin un projecte cultural, so-cial i museístic a l’entorn de la cultura de la pau.

En diferents intervencions i respostes als Grupsparlamentaris, el Govern espanyol ha informat delcurs dels treballs d’elaboració del projecte de llei queha de garantir la devolució efectiva, incondicional iplena del Castell a la Ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona en la declaració institu-cional del Plenari de desembre del 2002 expressavala voluntat de vincular el Castell de Montjuïc a un pro-jecte cultural, social i museístic a l’entorn del foment


de la cultura de la pau, de treballar conjuntament enla restitució plena de la memòria històrica, i d’establirrelacions amb totes les institucions polítiques i socialsde la Ciutat, de Catalunya, de l’Estat Espanyol i d’Eu-ropa per buscar vincles de cooperació que permetinfer del Castell de Montjuïc un referent local i interna-cional i, més especialment, europeu, de la cultura dela pau.

Per aquests motius i de conformitat amb allò queestableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Re-glament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barce-lona, els Grups municipals sotasignants presenten ladeclaració institucional següent:

Donar suport a la tramitació del Projecte de llei dedevolució del Castell de Montjuïc i a l’inici del procedi-ment parlamentari, i reiterar que la llei resultant resti-tueixi l’ús íntegre, efectiu i no condicionat, del Castellde Montjuïc a la ciutat de Barcelona.

El Sr. Alcalde comenta que aquesta declaració rei-tera una vella aspiració de la ciutat de Barcelona queconfia que tingui ben aviat una resposta positiva.

La Sra. Mayol manifesta que avui es recolza so-lemnement l’inici del tràmit parlamentari de modifica-ció de la Llei de retorn del Castell de Montjuïc a laCiutat: per tant, és un dia de festa per a la Ciutat i de-mana al Sr. Bono que no intenti esguerrar aquestafesta i que no instrumentalitzi, per motius polítics par-tidistes, una important decisió política que constitueixun acte de justícia sobre el retorn del Castell deMontjuïc a la Ciutat, és a dir, que deixi de crear pro-blemes on no n’hi ha i permeti que la festa es puguicelebrar amb tota alegria.

Expressa el seu reconeixement a totes aquellespersones que, durant molts anys, han reclamataquest retorn, el qual té una enorme càrrega simbò-lica de primer ordre, perquè el Castell havia estatexpressió d’errors, de barbàrie, de dominació delpaís i de la seva gent, singularment representadaper l’empresonament i afusellament del presidentCompanys.

Afirma que el retorn del Castell ha d’anar acompa-nyat de la seva desmilitarització, perquè sigui un es-pai de pau, un espai ciutadà d’ús democràtic, punt dereferència de la recuperació de la memòria històricade la Ciutat i de la pau i, per això, el seu Grup haplantejat la creació d’un centre d’interpretació de lamemòria històrica, de la història de Montjuïc i de Bar-celona d’acord amb el compromís recollit en el Pro-grama d’actuació municipal.

El Sr. Portabella manifesta que el Grup d’EsquerraRepublicana de Catalunya ha impulsat aquesta de-claració institucional, consensuada gairebé per totsels Grups municipals, en els termes en què reclamala restitució de l’ús íntegre, efectiu i no condicionatdel Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, as-pectes que ha de complir el projecte de llei, perquè,altrament, es produiria una situació similar a la de lacessió feta l’any 1960 pel General Franco, la qual nofou ni íntegra, ni efectiva, ni incondicionada, i no s’en-tendria que ara, quaranta-sis anys després, es repe-tís la mateixa història en vista de certes manifesta-cions que ha fet el Ministre de Defensa Sr. Bono queno són acceptables: per tant, el seu Grup no pot ac-ceptar que s’imposi l’obligatorietat que en el Castellonegi la bandera espanyola, perquè el retorn del Cas-tell s’ha de fer lliure de càrregues i sense condicionscontradictòries amb la legislació vigent i, d’altra ban-

da, també creu que cal explicar convenientment lanecessitat de mantenir-hi les antenes, perquè, altra-ment, podria semblar una excusa per mantenir-hi lapresència militar, ja que no deixa de ser sorneguerque mentre el Ministeri de Defensa està enriquint-seconsiderablement amb la venda de terrenys en ciu-tats de tot l’Estat espanyol i, concretament, a Barcelo-na, ara vulgui mantenir una guarnició en un lloc d’unalt contingut històric, ideològic i sentimental com és elCastell de Montjuïc, que és un espai perfectamentcomparable al Camp de la Bota, al Fossar de les Mo-reres, perquè s’hi produí repressió política nacional isocial, i en el qual alguns potser hi voldrien veure labandera alemanya d’abans, perquè fou la Gestapoqui detení Companys, després afusellat a Montjuïc, obé d’ara perquè prefereixen que sigui un grup ale-many i no pas Gas Natural, SA, qui entri a Endesa,però el seu Grup creu que la cessió de tal espai no espot condicionar a la presència d’unes banderes.

Acaba dient que davant la situació creada, aquestAjuntament ha de mantenir la mateixa actitud de fer-mesa dels darrers anys i no acceptar una cessió quesigui condicionada i no comporti l’ús íntegre del recin-te; i que davant l’eventualitat que no fos així, el seupartit es reserva el dret de vot i la facultat d’introduiresmenes en el lloc on es tramiten els projectes dellei.

El Sr. Fernández Díaz renuncia a parlar de Franco,del Sr. Bono i del Sr. Narcís Serra, exalcalde de laCiutat, que no impulsà pas la cessió del Castell a laCiutat durant l’època que fou Ministre de Defensa, nitampoc del Sr. Maragall que fou alcalde de la Ciutat ipresident del Patronat del Castell de Montjuïc durantuna dècada i tampoc la va fer possible, perquè mirarenrere no porta enlloc.

Significa que avui pot ser un dia històric en una set-mana també històrica en la qual s’ha aprovat la CartaMunicipal i es pot aconseguir la cessió del Castell;que si es parla de tal cessió sense anar més enllà isense afegir-hi adjectius o paraules que desautoritzintal o qual membre del Govern de l’Estat i posin el dit al’ull d’aquest o aquell partit, sigui del govern o del’oposició, tothom podria dir sí i ja; i que, consegüent-ment, ahir a la tarda plantejà al govern municipal quinsentit tenia debatre avui aquesta declaració institucio-nal quan el Consell de Ministres està tractant l’avant-projecte de llei corresponent, perquè no portava en-lloc, quan allò que hauria estat rellevant era, en totcas, que el Sr. Alcalde hagués informat del contingutde tal avantprojecte perquè els Grups es poguessinposicionar: dóna, doncs, per reproduïda la declaracióde grup que defensà el juny de 2004, i fa notar queestà defensant aquí la mateixa posició que mantindràel seu partit en el Congrés dels Diputats, però no sapsi tots els Grups municipals podran dir i fer tambéaixò.

Per tant, pregunta per què el Sr. Alcalde no avançatal contingut i informa sobre la proposta de reglamentque ha de desenvolupar la llei en qüestió, i sobre lapreservació de les instal·lacions militars, és a dir so-bre les antenes i destacaments que es mantindran enel Castell, i per què no hi ha un pronunciament sobresi, en democràcia, les nostres forces armades sóntambé un valor de pau i tenen prestigi i cabuda en elCastell de Montjuïc; i puntualitza que al seu Grup,igual com a la majoria de barcelonins, no els molestaque la bandera d’Espanya sigui al Castell de Mont-


juïc, al costat d’altres banderes institucionals, mentreque altres recorren a tota mena d’estratagemes perdir que els molesta.

El Sr. Trias diu que el Grup de Convergència i Uniódóna suport absolut a la declaració institucional en elstermes en què ha estat formulada, perquè el Castell hade ser de la Ciutat sense cap mena de condició i s’hade complir allò que en el seu dia s’aprovà en aquestPlenari: que sigui un museu de la pau i un element deconcòrdia. Afegeix que els esdeveniments dels darrersdies han provocat nervis, perquè després que aMadrid diguessin que el cedien, sentí unes declara-cions del Sr. Alcalde que parlaven de crear un museude la història de l’Exercit a Barcelona, encara que mésrecentment la Sra. Fernández de la Vega ha tornat aparlar del museu de la pau: per tant, demana que elSr. Alcalde expliqui l’acord del Consell de Ministres,que confia que no tingui cap condicionament i, pertant, la Ciutat se’n pugui felicitar, però, en tot cas, creuque val la pena mantenir-se vigilant, perquè semprepot haver-hi alguna persona genial que vulgui in-troduir-hi canvis, cosa que la Ciutat no pot consentir.

El Sr. Mascarell observa, d’entrada, que l’oposicióque abans ha parlat de fenòmens paranòics ara re-corre als fenòmens paranormals en demanar ques’expliquin els termes d’un acord del Consell de Mi-nistres que encara no consta que hagi estat aprovat,perquè no ha tingut lloc la corresponent compareixen-ça posterior a la reunió del Govern.

Recalca que el seu Grup vol que es recuperi l’úsple, sense condicions, del Castell de Montjuïc, perquèla Ciutat ja és propietària d’aquest espai i la normademocràtica més elemental implica que un propietaripugui fer servir lliurement la seva propietat; en aquestcas concret, per a convertir-la en un lloc d’esbarjociutadà, vinculat amb el Projecte del cim d’aquestamuntanya, de pau i d’una memòria que necessita quel’indret deixi de tenir el caràcter simbòlic que històri-cament ha tingut en mirar sempre de reüll la Ciutat.Agrega que això s’ha de fer sense batalles inneces-sàries de banderes i fent servir les lleis existents quedeterminen com s’han de posar les banderes en totsels llocs públics ciutadans i, sobretot, oficials i col·la-borant, amb la mesura que sigui possible, amb lesentitats que puguin tenir interessos tècnics com arales antenes, és a dir, en definitiva posant sentit comúa coses que venen de molt endarrere i que esperaque tindran una bona solució, la qual, després demolts anys, és gairebé a tocar.

El Sr. Alcalde comenta que el Castell de Montjuïcés propietat d’aquest Ajuntament que el té inscrit alseu nom en el Registre de la Propietat corresponent,però la normativa franquista condicionava la cessió al’existència d’un museu militar gestionat per un patro-nat amb majoria de l’Exercit, aspecte que s’acordàamb el Govern de l’Estat modificar, de manera quetot i que no coneix a hores d’ara el redactat de la llei,està segur que anirà en la direcció de fer-hi un centrede reflexió sobre la convivència i la pau, cosa que lisembla especialment adient donat que històricamentla muntanya no s’ha caracteritzat pas en aquest sen-tit, i que s’afegirà a la resta de propostes que aquest

Ajuntament vol fer sobre tal Castell per tal de recupe-rar la història de Montjuïc.

Recorda que la història de Montjuïc té moltes fasesi una d’especialment lamentable, en el segle XIX, enel curs del qual la població civil de Barcelona foubombardejada en tres ocasions des de Montjuïc, peròen altres ocasions ha tingut un paper de defensa dela Ciutat i del Consell de Cent i, així, en un dels episo-dis del Quixot, cavaller i escuder s’embarquen en unagalera flotada pel Consell de Cent per a repel·lir l’atacd’uns vaixells procedents, se suposa, del nord d’Àfri-ca, mentre des de Montjuïc s’estan disparant tambécanonades contra aquests vaixells que estaven as-setjant Barcelona.

Pensa, doncs, que ara cal parlar francament i clara-ment de la devolució del Castell de Montjuïc i desprésja s’acordarà amb els Ministeris del Govern que es vul-gui, la possibilitat de trobar una col·laboració per tal depreservar aquesta memòria històrica en el benentèsque la recuperació és plena per a aquest Ajuntament.

Respecte a la qüestió de les banderes, creu que nohi ha d’haver-hi cap element especial més enllà del’evidència que cal aplicar el reglament i la normativade banderes que és allò que s’ha fet, s’està fent i escontinuarà fent a Montjuïc, ja que és aquest Ajunta-ment qui posa i qui treu les banderes.

Respecte a les antenes i al destacament de teleco-municacions, diu que tal destacament està fora delrecinte emmurallat, és a dir, en els glacis, lloc que nogenera cap mena de problema pel que fa al gaudi delCastell; i que està segur de poder arribar a un acordamb el Ministeri per situar les antenes en un lloc onno desfigurin la imatge i la visió de Montjuïc.

Creu, doncs, que avui a la vista de les primeres de-claracions de la vicepresidenta del Govern que li aca-ben de fer a mans, es podria expressar la satisfaccióper un acord que implica la cessió del Castell deMontjuïc a l’Ajuntament i un conveni per a instal·lar-hiun centre de convivència i de la pau, mentre que laqüestió de les banderes queda estrictament cenyidaa la normativa vigent.

El Sr. Trias opina que això que acaba de dir el Sr.Alcalde no s’ajusta als termes de la declaració en de-bat, que reclama el traspàs íntegre, absolut i completdel Castell de Montjuïc; i que l’Ajuntament no es potpermetre que s’aprovi un projecte de llei que l’afectasense que l’alcalde de la Ciutat no en conegui el con-tingut, cosa que li sembla lamentable.

El Sr. Alcalde replica que allò que li sembla lamenta-ble és que el Sr. Trias, que ha format part d’un govern,faci una afirmació com la que acaba de fer, que és fal-sa ja que els projectes es porten al Consell de Minis-tres perquè acordi allò que estimi més procedent intro-duint-hi els canvis necessaris: per tant, lamenta que esvulguin tirar taques a un pas que resulta molt positiuper a la Ciutat i que confia que acabi bé.

S’aprova la declaració en debat amb el vot en con-tra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les quinze hores.


Acords

Acords de la sessió celebrada el dia 24 de marçde 2006

Aprovació de l’acta de 24 de febrer de 2006.

PART DECISÒRIA

a) Ratificacions

3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 13 de març de2006, que designa representants de l’Ajuntament deBarcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estal-vis de Catalunya l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda ila Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.

4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de febrerde 2006 (S1/D/2006 630), que concedeix a Fomentde Ciutat Vella, SA una bonificació màxima del 95%sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la-cions i obres per a l’ampliació i reforma de l’edifici deCan Ricard per a destinar-lo a complex esportiu ambpiscina.

5. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 24 de febrerde 2006 (S1/D/2006 778), que atorga la Medallad’Honor al Mèrit, en la seva categoria de bronze, alsmembres del Servei de Prevenció i Extinció d’Incen-dis i Salvament que figuren en la relació adjunta, perraó de la prestació de serveis durant vint-i-cinc anysde forma ininterrompuda i sense cap nota desfavora-ble en els seus expedients personals.

6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 2 de març de2006 (S1/D/2006 956), que aprova el conveni decol·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Auto-ritat Portuària de Barcelona, que té per objecte garan-tir el compliment i desenvolupament del previst en elPla d’emergència interior del Port de Barcelona.

b) Propostes d’acord


7. Cedir gratuïtament a l’Institut Català del Sòl lafinca de propietat municipal situada al carrer deMorales, núm. 1-13, grafiada en el plànol annex, pera la construcció d’habitatges de protecció pública,d’acord amb les previsions del Conveni de col·la-boració entre l’Ajuntament i el Departament de MediAmbient i Habitatge per a l’execució de la Modificaciódel Pla General Metropolità de la Colònia Castells,formalitzat l’1 de juliol de 2005 i aprovat per la Comis-sió de Govern l’1 de juny del mateix any, de conformi-tat amb els articles 49 i 50 del Reglament del patrimo-ni dels Ens locals de 17 d’octubre de 1988; sotmetrel’expedient a informació pública durant un termini detrenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions, tenir per aprovada la cessió, formalitzar-laen escriptura pública, fent esment de l’afectació de la

finca a l’esmentada finalitat garantida amb clàusulade reversió automàtica en els termes de l’article 50del Reglament al·ludit; i facultar l’Alcaldia per a realit-zar totes les actuacions encaminades a concretar,clarificar i executar el present acord.

8. Cedir gratuïtament, de conformitat amb els arti-cles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens lo-cals, de 17 d’octubre de 1988, al Patronat Municipalde l’Habitatge de Barcelona, d’acord amb les previsi-ons del conveni de col·laboració signat el 28 de juliolde 2005, la parcel·la 1 del projecte de reparcel·lacióde l’àmbit C-2 de la Modificació del Pla General Me-tropolità en el Front litoral i marge dret del riu Besòs,grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’ha-bitatge protegit en règim de lloguer; sotmetre l’e-xpedient a informació pública durant un termini detrenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions, tenir-la per aprovada, formalitzar la cessióen escriptura pública, amb la preceptiva repercussióde l’impost del valor afegit a càrrec del cessionari,inscriure-la en el Registre de la Propietat, i facultarl’Alcaldia per a la realització de totes les actuacionsencaminades a concretar, clarificar i executar el pre-sent acord.

9. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce-lona a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals,Fundació Privada. Acceptar els Estatuts de l’esmen-tada fundació. Designar la Ima. Sra. Assumpta Es-carp i Gibert, regidora ponent de Participació Ciutada-na, Solidaritat i Cooperació, com a representant del’Ajuntament de Barcelona al Patronat i a la ComissióPermanent d’aquesta fundació; i facultar-la per a laformalització dels tràmits adients per a dur a termel’efectivitat d’aquest acord.

10. Resoldre les al·legacions presentades en el pe-ríode d’informació pública a l’Ordenança reguladorade l’administració electrònica, en el sentit i termesque figuren en l’informe que consta a l’expedient ique es dóna per reproduït; i aprovar definitivamentl’Ordenança esmentada.

11. Aprovar inicialment l’escissió parcial de la so-cietat Serveis Funeraris de Barcelona, SA mitjançantl’aportació de la unitat econòmica consistent en laprestació del servei públic municipal de cremació i ce-mentiris a una societat anònima de nova creació.Prendre en consideració la Memòria justificativa, re-dactada per la Comissió d’Estudi, de l’escissió parcialde la societat Serveis Funeraris de Barcelona, SAmitjançant l’aportació de la unitat econòmica consis-tent en la prestació del servei públic municipal de cre-mació i cementiris a una societat anònima de novacreació. Aprovar inicialment el Conveni reguladordels termes i condicions de la gestió del servei decremació i cementiri i el Conveni regulador del dretd’ús dels tanatoris de les Corts i Collserola i de l’apar-cament situat en el subsòl de la cruïlla dels carrers deZamora i de Sancho d’Àvila. Sotmetre la Memòriajustificativa a informació pública per un termini detrenta dies, d’acord amb l’article 148 del Reglamentd’obres, activitats i serveis dels Ens locals.


12. Estimar parcialment les al·legacions que s’hanpresentat durant el termini d’informació pública alsEstatuts del Consorci dels Serveis Socials, en el sen-tit i termes que figuren en l’informe que consta a l’ex-pedient i que es dóna per reproduït. Aprovar definiti-vament la participació de l’Ajuntament de Barcelonaen el Consorci dels Serveis Socials. Aprovar defi-nitivament els Estatuts del Consorci dels ServeisSocials, incorporant les al·legacions estimades, aixícom les recomanacions del Dictamen 72/06 de la Co-missió Jurídica Assessora de la Generalitat de Cata-lunya.


13. Aprovar definitivament la modificació dels Esta-tuts del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ambles modificacions no substancials que figuren en elsinformes jurídics emesos per l’Institut Municipal d’Ur-banisme i la Direcció dels Serveis Jurídics. Resoldreles al·legacions formulades en el tràmit d’informaciópública a l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Cornet iSerra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Muni-cipal del Partit Popular, de conformitat amb els in-formes esmentats que contenen la valoració de lesal·legacions presentades, informes que consten al’expedient i es donen per reproduïts. Publicar el pre-sent acord.

Districte de Ciutat Vella - Districte de l’Eixample - Dis-tricte de Sants-Montjuïc - Districte de les Corts - Dis-tricte de Sarrià-Sant Gervasi - Districte d’Horta-Gui-nardó - Districte de Nou Barris - Districte de SantAndreu - Districte de Sant Martí

14. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità pera la creació del sistema d’habitatge dotacional i con-creció dels sòls als quals s’assigna aquesta qualifica-ció, d’iniciativa municipal, amb les modificacions aquè fa referència l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament; resoldre les al·legacions presenta-des en el tràmit d’informació pública de l’aprovacióinicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentadaDirecció, de valoració de les al·legacions; informes,tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes demotivació, s’incorporen a aquest acord; i trametrel’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del munici-pi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

Districte de Ciutat Vella

15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual del Pla especial de reforma interior delRaval per a la mutació del tipus i de les condicionsd’edificació de l’equipament situat al carrer del Car-me, núm. 101-109, d’iniciativa municipal (Foment deCiutat Vella, SA), amb les modificacions a què fa re-ferència l’informe de la Direcció de Serveis de Plane-jament; i resoldre les al·legacions presentades en el

tràmit d’exposició pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’Informe de l’esmentada Direcció,de valoració de les al·legacions; informes, tots dos,que consten a l’expedient i, a efectes de motivació,s’incorporen a aquest acord.

16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual del Pla especial de reforma interior delsector oriental del centre històric de Barcelona, per ala mutació del tipus i la concreció de les condicionsd’edificació de l’equipament situat al carrer de SantPere Més Baix, núm. 55, d’iniciativa municipal (Fo-ment de Ciutat Vella, SA) amb les modificacions aquè fa referència l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament; i resoldre les al·legacions presenta-des en el tràmit d’informació pública de l’aprovacióinicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentadaDirecció, de valoració de les al·legacions; informes,tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes demotivació, s’incorporen a aquest acord.

Districte de Sants-Montjuïc

17. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità pera la concreció volumètrica i alineacions en l’àmbit de-limitat pels carrers dels Ferrocarrils Catalans, de laFoneria, de la Mare de Déu del Port i dels Alts Forns,d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fareferència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urba-nisme i Infraestructures; resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública de l’a-provació inicial, de conformitat amb l’informe de l’es-mentada Direcció, de valoració de les al·legacions;informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efec-tes de motivació, s’incorporen a aquest acord; i tra-metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme delmunicipi de Barcelona per a la seva aprovació defi-nitiva.


18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a l’adequació de les alineacions irasants del camí de la Gírgola, d’iniciativa municipal; iresoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de la Direcció de Serveis de Planeja-ment, de valoració de les al·legacions, que consta al’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora aaquest acord.

19. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità pera la transferència d’edificabilitat en l’àmbit discontinuformat per les finques situades al carrer dels Reis Ca-tòlics, núm. 1-3, 2 i 5 i per part de les finques situadesals carrers de Casafranca, núm. 17-25 i del Turó,núm. 23-27, d’iniciativa municipal (Regesa, SA), ambles modificacions a què fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’infor-


me de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·le-gacions, que consta a l’expedient i, a efectes de moti-vació, s’incorpora a aquest acord; i trametre l’ex-pedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipide Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic d’ordenació volumètrica i canvi d’úsal passeig de Manuel Girona, núm. 23, promogut perCentro Internacional de Medicina Avanzada, SA, queincorpora la prescripció de l’aprovació inicial.

Districte de Gràcia

21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana d’ordenació volumètrica de les finquessituades a la rambla de Mercedes, núm. 22, i al carrerdel Pare Jacint Alegre, núm. 23, promogut per Crea-casa Grup 2000, SL, que incorpora la prescripció del’aprovació inicial.

Districte d’Horta-Guinardó

22. Aprovar el Conveni de col·laboració entre laGeneralitat de Catalunya, GISA i l’Ajuntament de Bar-celona, sobre l’execució de les obres de consolidaciói rehabilitació i actuacions complementàries, dels edi-ficis afectats per l’esfondrament del túnel de manio-bres de la línia 5 del metro de Barcelona en les obresd’ampliació en el barri del Carmel, i l’atorgament debonificacions en l’impost de construccions, instal·la-cions i obres i finançament de les taxes.

Districte de Sant Andreu

23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana d’ordenació volumètrica de les finquessituades al carrer de Coroleu, núm. 49, i a la plaça deles Palmeres, núm. 18-19, promogut per Nougavá,SA; i resoldre les al·legacions presentades en el trà-mit d’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, de valoració de les al·legacions, queconsta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incor-pora a aquest acord.

COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ IBENESTAR SOCIAL

24. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-na a la Asociación América-Europa de Regiones yCiudades (AERYC), per tal d’impulsar la governançaterritorial i democràtica, la gestió de les interdependèn-cies entre actors, i l’enfortiment de la participació i laresponsabilització ciutadana en l’elaboració de les po-lítiques públiques. Designar l’Im. Sr. Ricard Gomà iCarmona, regidor ponent de Benestar Social, com arepresentant polític d’aquest Ajuntament als òrgans degovern de l’esmentada associació i facultar-lo perquèdesigni els representants tècnics que procedeixin.

25. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al Sr. JoanManuel Serrat per la seva aportació artística i cívica ipel prestigi assolit com a músic i ciutadà a nivell inter-nacional. Per la seva amplíssima producció creativad’una reconeguda qualitat poètica. Per la seva feinade recuperació i de divulgació d’un ampli ventall depoetes i per la seva capacitat de fer de la seva músi-ca una eina de diàleg entre les cultures i els païsosdel món.

26. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a la Sra.Maria del Mar Bonet, per la seva aportació cultural icívica al món de la cançó. Per la seva voluntat dedescobrir, divulgar i potenciar les arrels comunes deles músiques de la Mediterrània. Per l’encert incon-testable assolit en el conreu de la veu pròpia, recone-guda internacionalment de manera unànime, comuna de les més brillants del sud d’Europa.

COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT

27. Sol·licitar al Ministeri de Foment la cessió, a fa-vor de l’Ajuntament de Barcelona, del tram urbà de laXarxa de Carreteres de l’Estat comprès entre elspunts quilomètrics 0 i 0,5 de l’autopista B-23, per talde poder dur a terme l’obertura de l’avinguda d’AlbertBastardas amb la B-23, permetent-hi el gir a l’esquer-ra per enllaçar amb l’avinguda Diagonal, prèvia lasubscripció del conveni que reguli l’esmentada cessiód’acord amb la normativa corresponent.

Moció

Única. Atorgar el títol d’Amic de Barcelona a l’ex-president de Xile, Sr. Ricardo Lagos.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

1. El 29 de març del 1931 l’alcalde de la Ciutat,compte de Güell, va inaugurar onze dels Grups esco-lars que, per un acord amb el Ministeri d’Instrucciópública, l’Ajuntament de Barcelona havia construït adiversos barris de la Ciutat.

Aquestes escoles van ser modèliques per moltesraons: pels seus mètodes pedagògics renovadors,per la introducció del català a les aules, per la impor-tància donada a la participació cívica i democràtica iper la noblesa dels seus edificis. Van significar, pertant, la culminació d’una voluntat i un esforç de laCiutat per a renovar i modernitzar l’educació i situar-la en la importància que havia de tenir en el segle XX.

Aquest esforç s’havia iniciat anys abans amb l’ano-menat Pressupost de Cultura de 1908 que va donarlloc a un gran debat a la Ciutat. La creació de la Co-missió de Cultura el 1917, amb Manuel Ainaud i ungrup de grans col·laboradors, com Enric Mias per a lasecció d’Higiene escolar i Josep Goday encarregat dela d’Arquitectura escolar, va ser un altre pas decisiuper a arribar, l’any 1922, a la creació del Patronat Es-colar, instrument fonamental que explica la construc-ció dels onze Grups escolars, dels quals commemo-rem aquest any el 75 aniversari.

Per tal de donar el degut relleu i contribuir al conei-xement de tota aquesta obra escolar de la qual es potenorgullir aquest Ajuntament, els grups municipals


sotasignants, de conformitat amb els articles 60.6, 65,73.5 i 101.1 del Reglament orgànic municipal del’Ajuntament de Barcelona, presenten al Plenari delConsell Municipal la declaració institucional següent:

Primer. Reconeixem la tasca feta per la Comissióde Cultura, l’any 1917, que va portar a la creació delPatronat Escolar.

Segon. Reafirmem el nostre compromís amb l’edu-cació dels nois i noies de la Ciutat, seguint la tradicióhistòrica que en aquesta matèria ha tingut el nostreAjuntament.

Tercer. Remarquem la importància històrica que vatenir i que encara té l’obra de l’arquitecte JosepGoday que, amb la construcció dels Grups escolars,va dignificar els centres educatius.

Quart. Proposem la celebració, al llarg d’aquestany 2006, del 75è aniversari de la inauguració delsGrups escolars del Patronat Escolar, amb la realitza-ció de diversos actes:

– Realització d’un acte, el dia 29 de març del 2006,a la Sala d’actes del Grup escolar Milà i Fontanals, onfa 75 anys es van inaugurar onze dels Grups més re-presentatius.

– Suport històric, pedagògic i econòmic a totes lesiniciatives que des dels Districtes o de les pròpiesescoles s’estan realitzant per a celebració de l’ani-versari.

– Adaptació de l’exposició “Un segle d’escola aBarcelona. Acció municipal i popular”, que des del 2de març fins al 29 d’abril, es mostra al Convent deSant Agustí. Aquesta adaptació dóna un ampli relleuals Grups escolars amb la inclusió de diverses peces(material didàctic, llibres, llibretes de l’alumnat, diarisde mestres) procedents dels fons històric d’aquestesescoles.

– Edició d’un llibre Josep Goday i Casals, arquitec-te municipal a la Comissió de Cultura, coordinat perMarc Cuixart (arquitecte) i Albert Cubeles (historiadorde l’art), en el qual es posarà de manifest la importàn-cia de l’acció educativa municipal el primer terç delsegle XX, junt amb un anàlisi dels edificis escolars re-alitzats per Josep Goday i la seva importància a laCiutat.

– Acord amb el Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya que permeti dur a terme les re-habilitacions i millores necessàries per al manteni-ment dels edificis dels Grups escolars i, quan siguioportú i possible per part de l’Administració que cor-respongui, procedir a la seva ampliació.

2. Ràdio 4 complirà enguany 30 anys, i és la pri-mera emissora pública en català de la història, ambuna emissió de 24 hores i una trajectòria que hacontribuït profundament a la recuperació de la de-mocràcia i de la pluralitat lingüística, cultural i socialdel nostre país. Ràdio 4 ha tingut i continua tenint unpaper històric en la recuperació de la llengua i la cul-tura catalanes en els mitjans de comunicació i laseva contribució es fonamenta en el procés de nor-malització del nostre patrimoni cultural, tant dins del’Estat com a la resta del món a través de la xarxad’emissores de RNE.

Aquesta trajectòria, que ha estat àmpliament reco-neguda per un alt nombre d’institucions, entitats, as-sociacions, col·lectius i ciutadans i ciutadanes, s’hamantingut fins ara, a través de la tasca d’un equipprofessional i compromès amb els valors que ha detransmetre un mitjà públic.

Igualment, el Centre de TVE a Catalunya ha tingut ité un paper històric en la recuperació i impuls de lallengua catalana en els mitjans de comunicació i enels espais d’opinió pública en general.

Atesa la preocupació que ha causat l’anunci del plade sanejament de RTVE pel que fa al futur de Ràdio4 i del Centre de Producció i Emissió de RTVE a SantCugat, en el sentit que pot representar un pas enreraen la voluntat de convertir Barcelona en un referentde l’activitat audiovisual que està en procés de des-envolupament a la ciutat de Barcelona.

Els grups municipals sotasignants, de conformitatamb els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglamentorgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, pre-senten al Plenari del Consell Municipal la declaracióinstitucional següent,

1. Manifestar el suport a la tasca dels professionalsde Ràdio 4 que han fet de l’emissora una ràdio de re-ferència en la promoció de l’ús de la llengua catalana.

2. Sol·licitar a les Administracions competents quegaranteixin:

– La continuïtat de Ràdio 4.– El rellançament de l’emissora tenint en compte la

realitat social canviant, tot promovent un projecteadequat a les seves característiques de servei públicen català, que, a més, garanteixi la seva supervivèn-cia a través d’un model consolidat, sòlid i altamentcompetitiu.

– Que el Centre de Producció i Emissió de RTVESant Cugat, com a mínim, mantingui la seva partici-pació en la producció de programes de TVE, atesal’excel·lència professional que ha demostrat a basta-ment.

– Que les emissions dels mitjans públics de titulari-tat estatal reflecteixin la pluralitat lingüística de l’Estat.

3. Atès que Barcelona és una ciutat de notable tradi-ció i voluntat participativa, que durant aquests darrersanys s’han incrementat notablement aquests proces-sos de participació i que la proximitat és un factor clauper a vincular l’acció municipal i la ciutadania.

Atès que la implicació dels ciutadans i les ciutada-nes en els afers públics surt enfortida en obrir la pos-sibilitat d’elecció directa dels consellers i les conselle-res del seu propi districte, l’àmbit administratiu i políticmés proper.

Atès que les diverses formacions polítiques avui re-presentades en el Plenari del Consell Municipal hananat manifestant la voluntat d’aconseguir que l’elec-ció directa dels consellers i les conselleres de distric-te sigui possible.

Atès que el Pla d’Actuació Municipal 2003-2007 afir-ma –en l’apartat 7.1.3. Participació Ciutadana– que estreballarà perquè sigui possible, en el seu àmbit, l’elec-ció directa dels consellers i conselleres de districte, de-manant les modificacions legislatives necessàries perfer-la efectiva; i, posteriorment, s’elaborarà l’estatut delconseller o consellera de districte, que doni major relle-vància política al Consell de Districte.

Atès que la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de laCarta Municipal de Barcelona afirma, en el seu article23, que el Reglament orgànic municipal ha de regularla composició dels consells de districte i llurs mem-bres.

Atès que les Normes reguladores del funcionamentdels Districtes, en la seva disposició addicional sego-na, assenyalen: “En el moment que es reguli l’eleccióde consellers de forma directa per sufragi universal,


s’aplicarà l’estatut del conseller/a que contemplaràtots aquells aspectes relacionats amb les seves funci-ons en els districtes.”

Atès que la Constitució Espanyola afirma que elmunicipi és el marc institucional de representació,però no exclou que la representació dels veïns i lesveïnes residents d’un municipi s’articuli en un sistemaelectoral que contempli una circumscripció diferent ala del territori del municipi i de superfície menor.

Atès que una proposta d’aquest abast necessita deles condicions per a arribar a un acord conjunt entreles forces polítiques.

Atès que l’Ajuntament pot disposar de diversos es-tudis que assenyalen quines actuacions caldria enge-gar per a fer efectiva l’elecció directa de consellers iconselleres de districte.

Per tots aquests motius, el Grups Municipals sota-signats de conformitat amb els articles 54.1, 55.1 i

60.1 del Reglament orgànic municipal de l’Ajunta-ment de Barcelona, presenten al Plenari del ConsellMunicipal l’Ajuntament de Barcelona la declaracióinstitucional següent:

Primer. El Consell Plenari crea una ponència con-junta amb representants de tots els Grups municipalsque té com a finalitat redactar les modificacions ne-cessàries de les normatives que estableixin l’elecciódirecta dels consellers i les conselleres de districte deBarcelona.

Segon. En aquest sentit, i si després dels treballs dela ponència es valorés així, aquesta redactaria unaproposició de modificació de la Llei Orgànica 5/1985,de 19 de juny, del règim electoral general, que facinefectiva aquesta elecció directa, per traslladar-la alsGrups parlamentaris del Congrés de Diputats amb lavoluntat que es presenti amb el màxim suport políticpossible.


Acords de la sessió celebrada el dia 29 de marçde 2006

Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

ACORDS DECISORIS


1. Autoritzar a la Sra. M. Rosario Aoiz Iriarte (Mat.20963) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-vitat municipal com a funcionària, amb la categoria deTècnica superior d’Educació i Psicologia en el Depar-tament de Recursos Humans del Sector de Seguretati Mobilitat, i la de professora associada a temps par-cial en la Universitat Autònoma de Barcelona, per alcurs acadèmic 2005-2006 des del 15 de setembre de2005 fins al 14 de setembre de 2006 i pròrrogues quees puguin produir, d’acord amb l’article 4.2 de la Llei21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats delpersonal al servei de l’Administració de la Generalitati amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de lamateixa Llei i als articles concordants, 327 i 328, delReglament del personal al servei de les Entitats lo-cals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol. Entot cas, la present autorització perdrà vigència percanvi de lloc de treball municipal o per variació de lesseves circumstàncies, així com per modificació dela normativa sobre el règim d’incompatibilitats o perraons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne comp-te a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina-ció Territorial.

2. Autoritzar al Sr. Francesc Ragués Muñarch (Mat.50454) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-vitat municipal com a funcionari, amb la categoria deTècnic superior d’Arquitectura i Enginyeria en la Di-recció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures delSector d’Urbanisme, i la de professor associat atemps parcial en la Universitat Politècnica de Catalu-nya, per al curs acadèmic 2005-2006 des de l’1 desetembre de 2005 fins al 31 d’agost de 2006 i pròrro-gues que es puguin produir, d’acord amb l’article 4.2de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibi-litats del personal al servei de l’Administració de laGeneralitat i amb les limitacions previstes als articles5 i 6 de la mateixa Llei i als articles concordants, 327 i328, del Reglament del personal al servei de les En-titats locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 dejuliol. En tot cas, la present autorització perdrà vi-gència per canvi de lloc de treball municipal o per

COMISSIÓ DE GOVERN

Acords

variació de les seves circumstàncies, així com permodificació de la normativa sobre el règim d’incompa-tibilitats o per raons sobrevingudes d’interès públic.Donar-ne compte a la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial.

3. Autoritzar al Sr. Carlos Rancaño Ribes (Mat.22256) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-vitat municipal com a funcionari, amb la categoriaTècnic superior d’Arquitectura i Enginyeria en el De-partament d’Aigües del Sector de Serveis Urbans iMedi Ambient, i l’activitat privada de venda de mobili-ari de cuines i material sanitari per banys, i tambéinstal·lació d’aquest material i l’activitat privada depintor per compte propi, activitats que no poden supo-sar en cap cas la realització de qualsevol manifesta-ció de l’activitat d’arquitectura; atès que dites activi-tats privades que s’autoritzen no figuren compresesen les causes d’incompatibilitat previstes pels articles11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobreincompatibilitats del personal al servei de l’Adminis-tració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 delReglament del personal al servei de les Entitats lo-cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, ino resulta afectat l’interès públic, si bé la present au-torització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i al manteniment de la dedicacióa l’activitat privada dintre dels límits establerts pelsarticles 11 i 12 de l’esmentada Llei i l’article 330 deltambé esmentat Reglament. En tot cas, la presentautorització perdrà vigència per canvi de lloc detreball municipal o per variació de les seves circum-stàncies, així com per modificació de la normativasobre el règim d’incompatibilitats o per raons sobre-vingudes d’interès públic. Donar-ne compte a la Co-missió de Presidència, Hisenda i Coordinació Terri-torial.

4. Autoritzar a la Sra. Ascensión Hidalgo Gómez(Mat. 21574) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionària, amb la catego-ria d’Administrativa d’Administració General en el llocde treball de Responsable de Gestió d’Infraestructu-res en el Departament d’Administració del Districte deNou Barris, i l’activitat privada d’administradora de fin-ques per compte propi, atès que aquesta activitat pri-vada no figura compresa en les causes d’incompatibi-litat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei 21/1987,de 26 de novembre, sobre incompatibilitats del per-sonal al servei de l’Administració de la Generalitat, ipels articles 329 i 330 del Reglament del personalal servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectat l’interèspúblic, si bé la present autorització està condicionadaa l’estricte compliment dels deures públics i al mante-niment de la dedicació a l’activitat privada dintre dels


límits establerts pels articles 11 i 12 de l’esmentadaLlei i l’article 330 del també esmentat Reglament. Entot cas, la present autorització perdrà vigència percanvi de lloc de treball municipal o per variació de lesseves circumstàncies, així com per modificació de lanormativa sobre el règim d’incompatibilitats o per ra-ons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne comptea la Comissió de Presidència, Hisenda i CoordinacióTerritorial.

5. Autoritzar al Sr. Manuel Franco Mesas (Mat.21461) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-vitat municipal com a funcionari en comissió de ser-veis en la Societat Pública Municipal Pro Nou Barris,SA, amb la categoria de Tècnic superior d’Arquitectu-ra i Enginyeria en el lloc de treball de director delsServeis Tècnics de Pro Nou Barris SA, i la de profes-sor associat en la Universitat Politècnica de Cata-lunya, per al curs acadèmic 2005-2006 des de l’1 desetembre de 2005 fins al 31 d’agost de 2006 i possi-bles pròrrogues que es puguin produir, d’acord ambl’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,d’incompatibilitats del personal al servei de l’Adminis-tració de la Generalitat, i amb les limitacions previstesals articles 5 i 6 de la mateixa Llei i als 327 i 328 delReglament del personal al servei de les Entitats lo-cals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol. Entot cas, la present autorització perdrà vigència percanvi de lloc de treball municipal o per variació de lesseves circumstàncies, així com per modificació dela normativa sobre el règim d’incompatibilitats o perraons sobrevingudes d’interès públic. Donar-ne comp-te a la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordina-ció Territorial.

6. Autoritzar al Sr. Isidre Costa Ribera (Mat. 23355)la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat mu-nicipal com a funcionari en comissió de serveis enl’empresa municipal Foment de Ciutat Vella, SA, ambla categoria de Tècnic superior en Dret en el lloc detreball de lletrat en la dependència dels Serveis Jurí-dics de l’empresa citada, i l’activitat privada d’advocatper compte propi, si bé no podrà ostentar, per sí ma-teix o mitjançant substitut, la representació i defensad’interessos contraris als de la Corporació Municipal itampoc no podrà assessorar, informar o desenvolu-par les activitats pròpies de la professió en aquellsassumptes o procediments els quals l’Ajuntament oels seus Organismes tinguin relació, i d’acord amb elsarticles 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,d’incompatibilitats del personal al servei de l’Adminis-tració de la Generalitat, i 329 del Reglament del per-sonal al servei de les Entitats locals, aprovat pel De-cret 214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicacióprofessional privada no podrà superar la meitat de lajornada laboral vigent a l’Administració Pública. En totcas, la present autorització perdrà vigència per canvide lloc de treball municipal o per variació de les sevescircumstàncies, així com per modificació de la norma-tiva sobre el règim d’incompatibilitats o per raons so-brevingudes d’interès públic. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

7. Autoritzar la societat Barcelona Activa, SA, aformalitzar pòlisses de crèdit a curt termini fins a unimport màxim total de 6.012.000 euros, destinadesa atendre les necessitats transitòries de tresore-ria, en les condicions que s’adjunten en els fullsannexos.



8. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitzaciódels espais públics de la unitat d’actuació 4 de la Mo-dificació del Pla General Metropolità a l’entorn de laronda de Dalt, entre el parc de l’Oreneta i la plaçad’Alfons Comín, al carrer de Teodor Roviralta, núms.44-46, per import de 793.840,13 euros, el 16% del’impost del valor afegit inclòs, formulat per la Juntade Compensació de la unitat d’actuació 4 de la Modi-ficació del Pla General Metropolità als entorns de laRonda de Dalt; de conformitat amb l’informe emèsper la Direcció d’Urbanisme el 14 de març de 2006, elqual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; re-soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de la Direcció d’Urbanisme, de valora-ció de les al·legacions, que consten a l’expedient i, aefectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; pu-blicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín-cia i en un diari dels de més circulació de Catalunya;notificar-lo als interessats en aquest procediment; idonar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,Infraestructures i Habitatge.

Districte d’Horta-Guinardó

9. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme,el Projecte de reparcel·lació en la modalitat de com-pensació bàsica, del polígon d’actuació urbanísticadiscontinu que comprèn els terrenys de l’Escola Viro-lai al carrer de Ceuta, s/n, formulat per Virolai EM,SA, únic propietari dels terrenys inclosos a l’àmbit.2n) Determinar, de conformitat amb l’article 121 a) delDecret legislatiu 1/2005, que la fermesa de l’acte ad-ministratiu d’aprovació definitiva del Projecte de re-parcel·lació comporta de iure la cessió, en ple dominii lliure de càrregues, a l’Administració actuant delsterrenys de cessió obligatòria per a llur afectació alsusos previstos en el planejament urbanístic. 3r) Publi-car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província ien un diari dels de més circulació de la província i no-tificar-lo individualment a la propietat. 4t) Donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.

10. Denegar la tramitació del Projecte de regularit-zació de la façana de la finca situada al carrer deJosep Serrano, núm. 75, formulat pel Sr. Joaquim M.Borràs Jiménez en nom de Promociones Calle SanSebastian, SL, pels motius que figuren a l’informe dela Direcció de Gestió Urbanística de 13 de gener de2006, que es dóna per íntegrament reproduït.

Districte de Nou Barris

11. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitza-ció bàsica del barri Trinitat Nova, promogut perBagursa, amb un pressupost, per a coneixement del’Administració, de 19.146.916,60 euros, l’impost delvalor afegit inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí


Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya i en la Gaseta Municipal i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc-tures i Habitatge.

12. Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decretlegislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segregatcomplementari d’urbanització del carrer d’Aiguablavaentre els de Tamariu i de Sa Tuna amb la nova im-plantació de serveis al barri de Trinitat Nova, promo-gut per Bagursa, amb un pressupost, per a coneixe-ment de l’Administració, de 4.070.618,43 euros,l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acorden el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya i en la Gaseta Munici-pal i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,Infraestructures i Habitatge.

13. 1r) Resoldre els recursos de reposició presen-tats contra l’acord d’aprovació definitiva del Projectede reparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 6 delPla especial de reforma interior del barri de Porta, enel sentit i pels motius que s’exposen en l’informe de laDirecció de Gestió Urbanística de 21 de març de2006, que consta a l’expedient i que, en els seus pro-pis termes, es dóna per reproduït. 2n) Notificaraquest acord a tots els propietaris i altres interessatsen l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissiód’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

Districte de Sant Martí

14. 1r) Desestimar íntegrament les al·legacions for-mulades, dins el tràmit d’informació pública en nomde la societat MRC Constructores, SL, contra l’apro-vació inicial del procediment d’ocupació directa de lasuperfície de 1.374,51 m2 amb clau 22@-HS dinsl’àmbit d’actuació núm. 4 del Pla especial de reformainterior del sector Eix Llacuna. 2n) Aprovar definitiva-ment el procediment d’ocupació directa de la superfí-cie de 1.374,51 m2 amb clau 22@-HS, finca d’aporta-ció de la societat MRC Constructores, SL, dins l’àmbitd’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma interiordel sector Eix Llacuna, ocupació anticipada a càrrecde la cessió obligatòria i gratuïta al domini públic. Re-conèixer el dret dels propietaris a participar en el re-partiment just dels beneficis i càrregues dins de launitat d’actuació. 3r) Publicar aquest acord en el But-lletí Oficial de la Província i en un diari dels de méscirculació de Catalunya, i notificar-lo individualment acadascun dels interessats en l’expedient. 4t) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructu-res i Habitatge.

15. 1r) Aprovar definitivament el procediment d’o-cupació directa de la superfície de 729,54 m2 ambclau 22@-HS, finca d’aportació de la societat Parcd’Activitat Empresarial Poblenou, S.A, dins l’àmbitd’actuació núm. 4 del Pla especial de reforma interiordel sector Eix Llacuna, ocupació anticipada a càrrecde la cessió obligatòria i gratuïta al domini públic. Re-conèixer el dret dels propietaris a participar en el re-partiment just dels beneficis i càrregues dins de launitat d’actuació. 2n) Publicar aquest acord en el But-lletí Oficial de la Província i en un diari dels de méscirculació de Catalunya, i notificar-lo individualment acadascun dels interessats en l’expedient. 3r) Donar-

ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructu-res i Habitatge.

16. 1r) Aprovar definitivament el projecte de la ur-banització i infraestructura del carrer del Treball, en eltram comprès entre els de Cristóbal de Moura i dePere IV, i del carrer de Veneçuela, en el tram com-près entre els de Puigcerdà i del Maresme, d’iniciati-va pública, per un import d’1.930.068,80 euros (16%impost del valor afegit inclòs), formulat per 22 ArrobaBcn, SA. 2n) Publicar aquesta resolució en el ButlletíOficial de la Província i en un diari dels de més circu-lació de Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comis-sió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

17. 1r) Aprovar definitivament el projecte modificatdel projecte de la urbanització i infraestructura delcarrer de Roc Boronat, en el tram comprès entre elsdels Almogàvers i l’avinguda Diagonal, i del carrer deSancho de Ávila, en el tram comprès entre els de laCiutat de Granada i de la Llacuna, d’iniciativa pública,per un import de 3.379.753,53 euros (16% impost delvalor afegit inclòs), formulat per 22 Arroba Bcn, SA.2n) Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial dela Província i en un diari dels de més circulació deCatalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur-banisme, Infraestructures i Habitatge.

18. Aprovar inicialment la relació adjunta, comple-mentària de la relació de béns i drets afectats per al’expropiació de les finques incloses en la unitat d’ac-tuació núm. 13 del Pla especial de reforma interiorDiagonal-Poblenou, aprovada definitivament per laComissió de Govern el 8 de maig de 2003, que haestat presentada per Espais Catalunya Inversions Im-mobiliàries, SA, beneficiària de l’expropiació, per tald’incorporar-hi els sòls corresponents al passatge deCusidó i el passatge de Mallart; sotmetre-la a infor-mació pública durant el termini de vint dies, mitjan-çant la inserció dels corresponents anuncis al ButlletíOficial de la Província, a un dels diaris de major difu-sió de la província i al tauler d’edictes, a l’únic efecteque es formulin si s’escau, les al·legacions que esconsiderin pertinents per tal d’esmenar possibles er-rors en el complement de la relació aprovada; i notifi-car individualment aquest acord a aquells que tinguinla condició d’interessats.

19. Aprovar definitivament el Projecte executiu derestauració integral de l’edifici de Can Saladrigas i laseva transformació en contenidor cultural (Fase 1),amb un pressupost, per execució de contracta, de5.130.294,61 euros (16% de l’impost del valor afegitinclòs), d’iniciativa municipal; publicar aquest acorden el Butlletí Oficial de la Província i en un diari delsde més circulació de Catalunya; notificar-lo als in-teressats en aquest procediment; i donar-ne comptea la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge.

20. Aprovar definitivament el Projecte executiu derestauració integral de l’edifici de Can Saladrigas i laseva transformació en contenidor cultural (Fase 2),amb un pressupost, per execució de contracta, de2.056.816 euros (16% de l’impost del valor afegit in-clòs), d’iniciativa municipal; publicar aquest acord enel Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels demés circulació de Catalunya; notificar-lo als interes-sats en aquest procediment; i donar-ne compte a laComissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.


Decret. En ús de les facultats conferides a aquestaAlcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona,disposo:

Desestimar les al·legacions presentades a les ba-ses específiques per a l’atorgament d’una subvenciósobre la taxa d’estacionament per a residents, enzona verda regulada, aprovades inicialment el 27 dedesembre de 2005.

Aprovar definitivament les bases específiques pera l’atorgament d’una subvenció sobre la taxa d’estaci-onament per a residents, en zona verda regulada, aaquelles persones que tinguin la consideració de resi-dents, d’acord amb la definició de l’article 3.2 de l’or-denança fiscal núm. 3.13 de regulació de l’estaciona-ment de vehicles, i que no hagin estat sancionats percap de les infraccions establertes a l’Ordenança decirculació de vianants i de vehicles, a la Llei sobretrànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viali al Reglament general de circulació i que no s’hagincomès infraccions amb el vehicle que figura a la tarjade resident.

Barcelona, 27 de març de 2006. L’alcalde, JoanClos i Matheu.

(Ref. 1352)

ANNEX

Bases específiques per a l’atorgament d’una subven-ció sobre la taxa d’estacionament per a residents, enzona verda regulada, a aquelles persones que tinguinla consideració de residents, d’acord amb la definicióde l’article 3.2 de l’ordenança fiscal núm. 3.13 de re-gulació de l’estacionament de vehicles, i que no haginestat sancionats per cap de les infraccions establer-tes a l’ordenança de circulació de vianants i de vehi-cles, a la llei sobre trànsit, circulació de vehicles demotor i seguretat vial i al reglament general de circu-lació i que no s’hagin comès infraccions amb el vehi-cle que figura a la tarja de resident.

1. La subvenció s’atorgarà d’ofici a tots els resi-dents en zona verda d’acord amb la definició abansesmentada, que no hagin estat sancionats per cap deles infraccions establertes a l’Ordenança de circulacióde vianants i de vehicles, a la Llei sobre trànsit, circu-lació de vehicles de motor i seguretat vial i al Regla-ment general de circulació i que no s’hagin comès in-fraccions amb el vehicle que figura a la tarja deresident.

2. El període en què es comprovaran les sancionsserà d’un any i de dos anys, a partir de l’1 d’octubred’enguany.

3. L’import de la subvenció serà de 5 cèntimsd’euro al dia i 25 cèntims d’euro a la setmana de l’im-port de la taxa d’estacionament en zona verda regula-da, per a residents, durant el període d’un any per alsque acreditin l’absència de sancions durant un any.L’import màxim serà doncs de 12 euros/any.

La subvenció per als que acreditin l’absència desancions durant 2 anys serà del 10 cèntims d’euro aldia i 50 cèntims d’euro a la setmana de l’import de lataxa.

4. La concessió de les subvencions es farà el mesd’octubre de cada any, mitjançant decret d’Alcaldia,en el què figuraran tots els residents d’acord amb ladefinició esmentada i que no hagin estat sancionatsper cap infracció de les establertes a l’Ordenança decirculació de vianants i de vehicles, a la Llei sobretrànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viali al Reglament general de circulació i no s’hagi comèscap infracció amb el vehicle que figura en la tarja deresident, durant l’any anterior (d’octubre a setembre)o durant els 2 anys anteriors. La sanció ha de serferma.

El decret es comunicarà a cada beneficiari, i en elmateix escrit s’explicarà el procediment per a gaudirde la subvenció.

Aquest procediment consistirà en marcar en la mà-quina que dóna els tiquets d’aparcament, el númerod’identificació que figura en la tarja de resident, el queproduirà que l’import a pagar es redueixi pel valor dela subvenció.

En cas de no rebre la comunicació i considerar ques’hi té dret, cal trucar al 010, per fer la reclamacióoportuna.

5. Per a ser beneficiari d’aquesta subvenció s’hau-rà d’estar al corrent de pagament amb la Hisendamunicipal, com preveu l’article 1.4.e) de la Normativageneral reguladora de les subvencions.

6. La resolució sobre l’atorgament d’aquesta sub-venció correspon a l’Alcalde.

7. Aquesta subvenció serà gestionada per l’empre-sa municipal Barcelona Serveis Municipals, SA, aniràa càrrec del seu pressupost i anualment serà intervin-guda en el moment de la rendició de comptes.

8. La subvenció atorgada durant el mes d’oc-tubre de cada any es farà efectiva a partir de l’1de gener de l’any següent i tindrà validesa per totl’any.

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia


MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006(Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 27 de març de 2006)

Expedient núm. 3-14/2006

Partida Tipus Descripció Altes Baixes60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 1.753.324,2974912 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Foment Ciutat Vella 1.753.324,29

1.753.324,29 1.753.324,29

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2006(Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 31 de març de 2006)

Expedient núm. 3-17/2006

Partida Tipus Descripció Altes Baixes65107 0606 46910 MC7 Altres inversions 1.224.000,0065107 0301 46910 MC7 Altres inversions 1.000.000,0065208 9901 43230 MC7 Inversions Bagursa 6.053.503,0065107 9901 46910 MC7 Altres inversions 1.319.708,0065107 9901 12110 MC7 Altres inversions 70.000,0060427 0604 43230 MC8 Redacció avantprojectes i projectes execució

obres 20.000,0060170 0604 43230 MC8 Arranjament Travessera de les Corts 723,0063125 0604 46360 MC8 Restauració CC Can Deu 150.000,0063109 0604 43230 MC8 Enderrocs ptge. Xile 70.000,0063107 0604 43230 MC8 Actuacions en edificis municipals 150.000,0060187 0605 43230 MC8 Remod. c/ Calvet 48,0060427 0607 43230 MC8 Redacció avantprojectes i projectes execució

obres 520.000,0060453 0607 43230 MC8 Act. zona Horta 44.175,0060194 0610 43230 MC8 Reurb. pl. Valentí Almirall 50.000,0063128 0610 43230 MC8 Reforma local punt inform. juvenil 59.176,0063120 0201 43230 MC8 Redacció projecte execució equip. Fonthonrada 120.952,0073902 9901 43240 MC8 Transferència de capital a Parcs i Jardins 1.104.634,0074919 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bimsa 1.224.000,0074918 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Bagursa 6.053.503,0071910 9901 12110 MC8 Transferència de capital a l’IMI 70.000,0060173 0604 43230 MC8 Marquès de Sentmenat-Berlín 30.000,00

9.667.211,00 9.667.211,00


Decret. Vist l’escrit rebut del secretari de PolíticaMunicipal del PSC de Barcelona de data 13 de marçde 2006, que comunica un canvi de conseller al Con-sell Municipal del Districte de Ciutat Vella, i d’acordamb l’article 16 de les Normes Reguladores del Fun-cionament dels Districtes, disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Ciutat Vella el Sr. Federico Garcia i Astraín, ensubstitució del Sr. Xavier Patón i Morales.


(Ref. 1373)

* * *

Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 7del Reglament intern de funcionament del ConsellMunicipal d’Associacions de Barcelona i en ús de lesatribucions que em confereix l’article 13 de la CartaMunicipal de Barcelona, disposo:

Designar membres del Plenari del Consell Munici-pal d’Associacions de Barcelona, les persones se-güents:

Presidenta per delegació:– Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert

Membres:En representació dels diferents Grups Municipals:

– Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, Grup MunicipalSocialista.

– Ima. Sra. Pilar Vallugera i Balañà, Grup Municipald’ERC.

– Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, Grup Municipald’ICV-EU i A.

– Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Grup Municipal deCiU.

– Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil, Grup Municipal delPP.

Com a tècnics municipals:– Sr. Alex Montes i Flotats, director tècnic de

Participació Ciutadana.– Sra. Victòria Civit i Fons, directora de Torre

Jussana.– Sr. Josep Cambray i Tena, representant del

Districte de Ciutat Vella.– Sra. Núria González i Martín, representant del

Districte de l’Eixample.– Sr. Jordi Reynés i Garcés, representant del

Districte de Sants-Montjuïc.– Sra. Angèlica Armas i Álvarez, representant del

Districte de Les Corts.– Sra. Maite Bertran i Cortés, representant del

Districte de Sarrià-Sant Gervasi.– Sr. Josep M. Raya i Cobo, representant del

Districte de Gràcia.– Sr. Jordi Sánchez i Massip, representant del

Districte d’Horta-Guinardó.

– Sr. Manuel Punsoda i Buxó, representant delDistricte de Nou Barris.

– Sra. Eulàlia Dordal i Culla, representant delDistricte de Sant Andreu.

– Sra. Amor González i Fernández, representantdel Districte de Sant Martí.

En representació de les associacions de districtes:Districte de Ciutat Vella

– Sr. Jordi Jover i Ollé. Pla Integral del Casc Antic.– Sra. Núria Paricio i Paricio. Fundació Tot Raval.

Districte de l’Eixample– Sra. Adela Pascual i Ballabriga. Assoc. Fons de

Coneixement i Experiència CONEX.– Sra. Carme Izquierdo i Ruiz. Assoc. Comerciants i

Professionals Dreta de l’Eixample.Districte de Sants-Montjuïc

– Sr. Amadeu Quintana. Coordinadora d’Entitats dePoble Sec CEPS.

– Sr. Josep Maria Carbó i Marcet. Secretariatd’Entitats de Sants-Hostafrancs-La BordetaSESHB.

Districte de Les Corts– Sra. Carme Enguix i Dolç. Assoc. Veïns i

Comerciants Racó de Les Corts.– Sra. Mercè de la Torre. Assoc. per l’Altre Cor

Cremat de Barcelona Ajut al Quart Món.Districte de Sarrià-Sant Gervasi

– Sr. Alberto Esteban i Llagaria. Fundació Ajuda iEsperança FAE.

Districte de Gràcia– Sr. Antoni Rodríguez i Fernández. la Vellesa,

Fundació Privada Catalana Tutelar de PersonesGrans.

– Sr. Jordi Casassas i Pons. Lluïsos de Gràcia LLG.Districte d’Horta-Guinardó

– Sr. Jaume Quiles. Diables del Carmel.– Sra. Mercedes Yubero i Ruiz. Fundació ADSIS

ADSIS.Districte de Sant Andreu

– Sr. Antonio Bueno. Associació per a la Defensade la Gent Gran ADEGG.

– Sr. Francesc Osan i Tort. Barcelona AccióSolidària BAS.

Districte de Sant Martí– Sr. Ferran Cebrian i Raimundo. Federació Entitats

del Clot-Camp de l’Arpa.– Sr. Manuel Martínez i Martínez. Assoc. Veïns

Sant Martí de Provençals.En representació de les associacions dels àmbits:Comunicació

– Sra. Lídia Marimon. Taula de ComunicacióTAUCOM.

– Sra. Maria del Mar Alegret i Valdivia. Associacióde Mitjans de Comunicació Local AMCL.

Cooperació, solidaritat i pau– Sr. David Prujà. Cooperacció– Sr. Ousseynou Niang. Assoc. Catalana de

Residents Senegalesos.

CARTIPÀS


Cultura– Sr. Antoni Vilellas. Assoc. Aviadors de la República.– Sr. Julio Ríos i Gavira. Federació de Cases

Regionals i Entitats Culturals a Catalunya.Defensa i protecció dels animals

– Sr. Luís Luque i Polo. Fundación Altarriba-Amigosde los animales.

Drets Humans– Sra. Begoña Sánchez. SOS Racisme.– Sra. Francesca Munt i Banqué. Assoc. Catalana

de Solidaritat i Ajuda als Refugiats ACSAR.– Sr. Jacint Ribas i Deix. Assoc. per a la Defensa

del Dret a la Nuesa ADDAN.Educació i Formació

– Sr. Francesc Garreta i Gambús. Fundació PereTarrés.

– Sr. Oriol Avila i Montesó. Centre d’Estudis Natu-ristes.

Entitats de segon grau– Sr. Fabián Mohedano i Morales. Consell de la

Joventut de Barcelona CJB.– Sra. Roser Poveda i Pastor. Federació d’Assoc.

de Veïns i Veïnes de Barcelona FAVB.Entitats veïnals

– Sr. Enric Barris. Assoc. Veïns i Veïnes de laSagrera AVVLS.

– Sr. Jordi Planella. Assoc. Veïns Barri de SantAntoni.

Esports– Sr. Enric Francesc. Assoc. d’entitats excursionis-

tes del Barcelonès.– Sr. Manuel Castellet Solanas. Centre Excursionis-

ta de Catalunya CEC.Gènere

– Sra. Cristina Nieto. Asoc. Salud y Familia.Gent Gran

– Sr. Angel Marcos i Martín. Foro para la Defensade la Tercera Edad.

– Sr. Miquel Rodríguez i Planas. Fundació PrivadaAmics de la Gent Gran FPAGG.

Gremis i professionals– Sr. Benet Boix i Àrias. Consell Gremis de Comerç,

Serveis i Turisme de Barcelona.Immigració

– Sra. Faouzia Chati i Badou. Assoc. Amical d’Emi-grants Marroquins a Catalunya.

Juvenils– Sr. Jaume Balmes i Sierra. Coordinadora

d’Entitats Infantils i Juvenils de l’Eixample CEIJE.– Sr. Miguel Angel Aragón. Joventut Obrera Cristia-

na JOC-JOBAC.Promoció de la ciutadania activa

– Sr. Julià Montoya i Martínez. Assoc. Voluntaris2000.

– Sra. Marta Mas i Perulles. Federació Dones deCatalunya per a la Igualtat.

Salut i discapacitats– Sra. Concepció Pujolar i Cantijoch. Assoc.

Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona.– Sr. Juan Francisco Moreno i García. Assoc.

Minusvalids de Barcelona AMIBA.– Sra. Mercè Bassas i Gual. Assoc. paràlisi Cere-

bral ASPACE.Suport social

– Sr. Àngel Pérez. Fundació Banc dels Aliments deBarcelona.

– Sra. Francina Alsina. Federació Catalana deVoluntariat Social FCVS.

Com a secretari:– Sr. Àngel Aragüés i Martí


(Ref. 1466)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que emconfereixen l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona, disposo:

Designar el Sr. Oriol Clos i Costa vocal del ConsellAssessor d’Escultures.

Barcelona, 3 d’abril de 2006. L’alcalde, Joan Clos iMatheu.

(Ref. 1467)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que em confereixl’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona id’acord amb el que es preveu a l’article 11 delsEstatuts del Consorci de les Biblioteques de Barcelo-na, disposo:

Designar el Sr. Josep García i Puga vocal del Con-sell General del Consorci de les Biblioteques de Barce-lona, en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu.


(Ref. 1468)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquestaAlcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona, i atès allò que determina l’article 11 delsEstatuts del Consorci Agència Local d’Ecologia Urba-na de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Josep M. Lucchetti i Piurepresentant de l’Ajuntament de Barcelona al’Assemblea General del Consorci Agència Locald’Ecologia Urbana de Barcelona, en substitució delSr. Albert Vilalta i Cambra.


(Ref. 1469)

* * *

Decret. Vist l’escrit rebut del portaveu del GrupMunicipal del Partit Popular de data 22 de març de2006, que comunica un canvi de conseller al ConsellMunicipal del Districte de les Corts, i d’acord ambl’article 16 de les Normes reguladores delfuncionament dels Districtes, disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal delDistricte de les Corts la Sra. Núria Corrales i Vicens,en substitució del Sr. Jordi Ventura i Fores.


(Ref. 1470)


CONVENIS

Convenis de col·laboració i autorització paisatgística

A l’empara de l’article 98 i ss. de l’Ordenança muni-cipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona

A la ciutat de Barcelona, el dia disset de desembrede dos mil quatre.

Reunits

D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipaldel Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’aral’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P-5890051E,que té delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de no-vembre de 1999 les competències per a l’autoritzaciódels usos excepcionals del paisatge urbà, assistit enaquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-tari general de l’Ajuntament de Barcelona.

De l’altra, el Sr. Jesús Féliz Pereria, administradorde l’empresa Acción Media Publicidad, SL, amb NIFB63521181 i amb domicili social al carrer Aragó, 28,3a planta, 08015 de Barcelona.

Diuen

Primer. L’empresa Acción Media Publicidad, SL,que el Sr. Jesús Féliz Pereria representa, està auto-ritzada per The Media Partnership, empresa encarre-gada de la publicitat exterior de NISSAN MOTORESPAÑA, SA, per gestionar els seus interessos da-vant d’aquesta Corporació Municipal (annex 1).

Segon. Acción Media Publicidad, SL, que actuaen nom i representació de The Media Partnership,empresa encarregada de la publicitat exterior deNISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, ha formulat, endata 3 de desembre de 2004, sol·licitud d’autoritza-ció d’un ús excepcional del paisatge urbà mitjan-çant activitat publicitària des d’una propietat priva-da (annex 2).

Tercer. L’Ajuntament de Barcelona, des de sem-pre, ha tingut la inquietud de solucionar els proble-mes sorgits en el paisatge urbà de la ciutat arran delsdiferents canvis urbanístics que ha sofert la mateixa.

Una de les distorsions més habituals és l’aparicióde mitgeres, algunes de les quals estan destinades aperpetuar-se indefinidament. Això ha provocat quel’Ajuntament de Barcelona hagi buscat solucions enel marc d’una estratègia global de recuperació de laqualitat de la imatge urbana, fomentant l’agençamenti adequació de les mateixes per a integrar-les en elpaisatge al qual pertanyen.

Quart. Al Districte de Sant Andreu, a la confluènciadels carrers Ruben Dario, Gran de Sant Andreu i rierade Sant Andreu, s’ubica l’espai conegut com la plaçade la Pomera, sorgit després de les primeres inter-vencions urbanístiques portades a terme pels primersajuntaments democràtics.

A l’enderrocar els edificis testers ubicats al carrerRuben Dario, va quedar al descobert la mitgera perta-nyent a l’edifici situat al número 15 d’aquest mateixcarrer. Ja en aquesta intervenció se li va donar untractament de façana i, mitjançant la tècnica delsamagatalls, se li va donar una configuració de paisat-ge simulant un conjunt arquitectònic rural que recreala tipologia de les “cases de cos” de Sant Andreu.

El pas del temps i petits actes de vandalisme hanmalmès part d’aquest gran mural que necessita arad’una obra de recuperació i rehabilitació per tornar-litota la seva magnificència, aprofitant l’ocasió per a quèal mateix temps es dignifiqui l’entorn on està ubicada.

Cinquè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de laimatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.

L’Institut del Paisatge Urbà dins dels programes enbenefici de la imatge de la ciutat vol promoure la res-tauració de la mitgera de la plaça de la Pomera ubi-cada al districte de Sant Andreu.

El present conveni de col·laboració es realitza al’empara del que es preveu per als usos excepcionalsa l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutatde Barcelona, aprovada el 26 de març de 1999.

Així les parts,

Convenen

Primer. Autorització paisatgísticaL’ús excepcional del paisatge urbà requereix auto-

rització municipal expressa a fi de controlar l’impactepaisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgísticaprevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos delpaisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitatper Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom irepresentació de The Media Partnership, empresaencarregada de la publicitat exterior de NISSAN MO-TOR ESPAÑA, SA.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a Acción Media Publicidad,

SL, que actua en nom i representació de The MediaPartnership, empresa encarregada de la publicitat ex-terior de NISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, la col·lo-cació d’una lona publicitària segons el disseny, elscolors, les mides, les característiques i els contingutsque s’adjunten com a annex 3.


Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres d’estintolament i manteniment de la façana dela nova plaça de Les Arenes, edifici ubicat a la granvia de Les Corts Catalanes, 373-385, de Barcelona.S’adjunta com a annex 4 l’autorització de la propietat.

Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se entot moment a la normativa aplicable en matèria depublicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat queofengui les institucions públiques, lesioni els drets dela personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-nada amb productes com l’alcohol o el tabac en elstermes de la legislació vigent.

Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998de política lingüística en relació a l’ús normal del ca-talà en la publicitat a la via pública.

Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, Acción Media Publicidad, SL, que actua ennom i representació de The Media Partnership, em-presa encarregada de la publicitat exterior deNISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, es compromet acomplir l’esmentada normativa.

Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà,mentre no es publiqui el reglament que desenvolupila Llei anteriorment esmentada, no acceptarà en capcas il·luminacions disposades a la part inferior i late-rals de la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersióde llum i per tant, l’augment de contaminació lumíni-ca zenital.

Qualsevol variació del disseny i contingut originalde la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-rent de l’Institut del Paisatge Urbà.

Tercer. TerminiEl termini màxim de la present autorització paisat-

gística és d’un mes des del 17 de desembre de2004 al 15 de gener de 2005 ambdós inclosos.Aquest termini, que és improrrogable, no excediràen cap cas la durada de les obres d’estintolament imanteniment de la façana de la nova plaça de LesArenes, edifici ubicat a la gran via de Les Corts Ca-talanes, 373-385, de Barcelona. Les obres d’estinto-lament i manteniment de la façana de la nova plaçade Les Arenes, hauran d’estar iniciades en el mo-ment d’aquesta col·locació.

Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: ObjecteL’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Acción

Media Publicidad, SL, que actua en nom i representa-ció de The Media Partnership, empresa encarregadade la publicitat exterior de NISSAN MOTORESPAÑA, SA, la col·laboració en les obres la restau-ració de la mitgera de la plaça de la Pomera ubicadaal districte de Sant Andreu, en concepte de reparacióde l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional del pai-satge autoritzat.

Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom irepresentació de The Media Partnership, empresaencarregada de la publicitat exterior de NISSAN MO-TOR ESPAÑA, SA, ha acceptat aquesta proposta, iparticiparà en l’actuació esmentada aportant la quan-titat de vint-i-quatre mil tres-cents seixanta euros(24.360 euros), IVA inclòs.

Cinquè. Modificacions sobrevingudes en l’objecteSi per circumstàncies sobrevingudes que ho justifi-

quin, aquesta participació s’hagués de canviar de des-tinació, sense sobrepassar la xifra acordada i per aqualsevol altra actuació que reuneixi els requisits exi-gits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà, l’Ins-titut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaentment al’empresa col·laboradora a través de la persona que larepresenta en aquest conveni. Aquesta podrà optarper acceptar o rebutjar el canvi de destinació en el ter-mini de vuit dies naturals des de la comunicació.

Sisè. Abonament de les quantitats en què consisteixla reparació

Acción Media Publicidad, SL, que actua en nom i re-presentació de The Media Partnership, empresa en-carregada de la publicitat exterior de NISSAN MOTORESPAÑA, SA, ingressarà, dins dels quinze dies natu-rals següents a la signatura d’aquest conveni, la quan-titat pactada, corresponent a la reparació de l’impactepaisatgístic, en el compte corrent número 2100 300019 2201633296 de La Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona, de la qual és titular l’Institut del PaisatgeUrbà, i en què es recullen les col·laboracions econòmi-ques i les aportacions dels patrocinadors.

L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-llant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol paga-ment relacionat amb aquesta participació haurà decomptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnicd’aquest Institut del Paisatge Urbà.

Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradoraCom a contribució addicional a la millora del pai-

satge urbà Acción Media Publicidad, SL, que actuaen nom i representació de The Media Partnership,empresa encarregada de la publicitat exterior deNISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, finançarà una partdel procés de les obres d’estintolament i mantenimentde la façana de la nova plaça de Les Arenes, edificiubicat a la gran via de Les Corts Catalanes, 373-385,ateses les condicions econòmiques convingudes en-tre les parts.

Aquesta contribució addicional està valorada en laquantitat de seixanta mil euros (60.000 euros).

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa pelsector d’Urbanisme amb data 6 de juny de 2003 (an-nex 5) que ha estat degudament prorrogada ambdata 4 d’agost de 2004 (annex 6).

A més, s’haurà de complir el pla de treball de lesd’obres presentat per l’empresa constructora (annex 7).

Vuitè. Facultats municipals d’inspecció i controlL’Institut del Paisatge Urbà farà les inspeccions ne-

cessàries per comprovar i valorar l’adequació a lescondicions establertes en aquest conveni i en elsseus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà noautoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-des en l’autorització s’impedirà mitjançant ordre decessament i, en el seu cas, execució forçosa.

L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despesesoriginades, així com de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi contra Acción Media Publi-cidad, SL, que actua en nom i representació de TheMedia Partnership, empresa encarregada de la publi-citat exterior de NISSAN MOTOR ESPAÑA, SA.


Novè. DespesesEl cost de fabricació, instal·lació, manteniment i

desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. Elvenciment del termini previst comportarà la fina-lització del dret a l’ús excepcional, i el seu titular res-taurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser reque-rit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint elpaisatge a la seva anterior condició, i comunicant-hoa l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dieshàbils.

L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlissesd’assegurances corresponents que cobreixen els ris-cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-torització (annex 8). L’Ajuntament no assumeix capresponsabilitat a aquests efectes.

Desè. Identificació i informacióL’empresa col·laboradora es compromet a incorpo-

rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del pai-satge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i elseslògans institucionals amb el text i les mides ques’adjunten com a annex 9.

Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referènciaa la participació segons text facilitat per part d’aquestInstitut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunttotal ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-nim, un metro.

Onzè. ComunicacióL’Institut del Paisatge Urbà contribuirà també a la

divulgació adequada d’aquesta col·laboració deNISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, i ho farà en la Me-mòria d’Activitats. Amb aquesta finalitat, NISSANMOTOR ESPAÑA, SA, facilitarà els seus logos i/o es-lògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal depoder-ne fer la difusió adequada de tot allò que esti-gui relacionat amb la signatura d’aquest conveni i/oaltres possibles campanyes/presentacions de l’Institutdel Paisatge Urbà.

El present conveni de col·laboració es publicarà ala Gaseta Municipal i es comunicarà al Districteterritorialment competent.

L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació deNISSAN MOTOR ESPAÑA, SA, com a “Entitat col·la-boradora de la Campanya Barcelona, posa’t guapa”.I en prova de conformitat, signen aquest documentper triplicat en el lloc i la data indicats en l’encapça-lament.

Per l’Ajuntament de Barcelona, el president del’IMPUiQV, Jordi Portabella i Calvete.

Per Acción Media Publicidad, SL, l’administrador,Jesús Féliz Pereria.

El secretari general, Jordi Cases i Pallarès.

* * *


A la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres dedesembre de dos mil quatre.

Reunits


De l’altra, el Sr. Marcos Campoy Corrales, que ac-tua en nom i representació de l’empresa Filmas, SRL,amb NIF 07159821003 i amb domicili social a vialeMazzini 142, 00195 de Roma (Itàlia).

Diuen

Primer. L’empresa Filmas, SRL, que el Sr. MarcosCampoy Corrales representa, està autoritzada perCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, pergestionar els seus interessos davant d’aquesta Cor-poració Municipal (annex 1).

Segon. Filmas, SRL, que actua en nom i represen-tació de COLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA,SA, ha formulat, en data 7 de desembre de 2004,sol·licitud d’autorització d’un ús excepcional del pai-satge urbà mitjançant activitat publicitària des d’unapropietat privada (annex 2).

Tercer. El Monestir de Santa Maria de Pedralbesés una de les peces més emblemàtiques del gòtic ca-talà que fou fundat l’any 1326 pel rei Jaume II i laseva quarta i última esposa, Elisenda de Montcada.Aquest conjunt està inclòs en el Catàleg del PatrimoniArquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barce-lona, amb núm. de fitxa 493, categoria A cap I, i ésMonument Històrico-Artístic d’Interès Nacional desdel 3 de juny de 1931, a més, s’ha tornat a recollir enel nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arqui-tectònic i Catàleg del Districte de Les Corts amb núm.d’element 49 i mateix nivell de catalogació.

En vida de la reina Elisenda de Montcada, va serconstruït el seu monument funerari ubicant-lo al presbi-teri de l’església, es tracta d’un sepulcre de dues ves-sants sota un gran arcosoli de belles proporcions i queté el seu doble, simètricament col·locat en el paramentcorresponent al claustre, amb estructura i disposicionsidèntiques a la part de l’epístola del presbiteri.

Del monument funerari ubicat al presbiteri cal des-tacar el sarcòfag que descansa sobre tres lleons ambla figura jaient de la reina i dos àngels portant encen-sers, és una obra mestre de l’escultura del segle XIV.Aquest motiu es repeteix a la banda del claustre peròla mà de l’escultor ja no és pas la mateixa.

Tot el conjunt funerari destaca per la seva bellesa imagnificència essent un clar exemple del gòtic català.Tot i que per celebrar el sisè centenari de la fundaciódel monestir durant l’any 1926 s’hi va fer alguna inter-venció, el conjunt requeria d’una restauració. Com amesura prèvia a aquesta actuació, en el decurs del2004 s’ha dut a terme una campanya d’investigació id’informació seguida d’una intervenció de neteja i con-solidació de tots els elements que el conformen tant ala banda del presbiteri com a la banda del claustre.

Un cop finalitzada aquesta investigació, s’està endisposició de portar a terme la restauració integral delconjunt funerari.


Quart. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de laimatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.

L’Institut del Paisatge Urbà vol promoure la restau-ració del monument funerari de la Reina Elisenda deMontcada al Reial Monestir de Pedralbes.


Així les parts,

Convenen


rització municipal expressa a fi de controlar l’impactepaisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgísticaprevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos delpaisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitatper Filmas, SRL, que actua en nom i representacióde COLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a Filmas, SRL, que actua en

nom i representació de COLUMBIA TRISTAR FILMSDE ESPAÑA, SA, la col·locació d’una lona publicitàriasegons el disseny, els colors, les mides, les caracte-rístiques i els continguts que s’adjunten com a annex3.

Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres de restauració de les façanes de l’edifici ubicata l’avinguda de la Meridiana, 82-86, de Barcelona.S’adjunta com a annex 4 l’autorització de la propietat.

Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se entot moment a la normativa aplicable en matèria depublicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat queofengui les institucions públiques, lesioni els drets dela personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-matives.

No s’admetrà en cap cas publicitat relacionadaamb productes com l’alcohol o el tabac en els termesde la legislació vigent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació al’ús normal del català en la publicitat a la via pública.

Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, Filmas, SRL, que actua en nom i representacióde COLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, escompromet a complir l’esmentada normativa.

Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, mentreno es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei an-teriorment esmentada, no acceptarà en cap cas il·lu-minacions disposades a la part inferior i laterals de labastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de llum i pertant, l’augment de contaminació lumínica zenital.

Qualsevol variació del disseny i contingut originalde la lona haurà de ser prèviament aprovada pel ge-rent de l’Institut del Paisatge Urbà.


gística és de d’un mes a partir de la data de la sevacol·locació. Aquest termini, que és improrrogable, noexcedirà en cap cas la durada de les obres de restau-ració de les façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda dela Meridiana, 82-86, de Barcelona, i està supeditat alcompliment estricte de l’assabentat núm. 3 de la com-pareixença de data 17 de desembre de 2004 queconsta com a annex 8.

En el cas d’incompliment d’aquesta condició,Filmas, SRL, que actua en nom i representació deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, escompromet a retirar al seu càrrec la lona publicitàriaen 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Pai-satge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap menade devolució de la compensació paisatgística que fi-gura al convenen quart, ni de qualsevol altra despesaque d’aquest fet se’n derivi.

Les obres de rehabilitació de la façana haurand’estar iniciades en el moment d’aquesta col·locació.

Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: ObjecteL’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a Filmas,

SRL, que actua en nom i representació deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, lacol·laboració en les obres de restauració del monu-ment funerari de la Reina Elisenda de Montcada alReial Monestir de Pedralbes, en concepte de repara-ció de l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional delpaisatge autoritzat.

Filmas, SRL, que actua en nom i representació deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, haacceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuacióesmentada aportant la quantitat de deu mil set-centsvuitanta-quatre euros amb cinquanta-dos cèntims(10.784,52 euros), IVA inclòs.


quin, aquesta participació s’hagués de canviar dedestinació, sense sobrepassar la xifra acordada i pera qualsevol altra actuació que reuneixi els requisitsexigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-na que la representa en aquest conveni.

Aquesta podrà optar per acceptar o rebutjar el can-vi de destinació en el termini de vuit dies naturals desde la comunicació.


Filmas, SRL, que actua en nom i representació deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, in-gressarà, dins dels quinze dies naturals següents a lasignatura d’aquest conveni, la quantitat pactada, cor-responent a la reparació de l’impacte paisatgístic, enel compte corrent número 2100 3000 19 2201633296de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de laqual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què esrecullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-cions dels patrocinadors.


L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-llant aquest ingrés i la seva finalitat.

Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-cipació haurà de comptar amb el vistiplau delsotsdirector tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.

Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradoraCom a contribució addicional a la millora del paisat-

ge urbà Filmas, SRL, que actua en nom i representa-ció de COLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA,SA, finançarà una part del procés de restauració deles façanes de l’edifici ubicat a l’avinguda de la Meri-diana, 82-86, ateses les condicions econòmiquesconvingudes entre les parts. Aquesta contribució ad-dicional està valorada en el 15% dels pressupostospresentats en aquest Institut del Paisatge Urbà.

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa pelDistricte de Sant Martí de data 8 de juny de 2004 (an-nex 5), així com les condicions tècniques dels infor-mes tècnics de campanya emesos amb data 7 de ju-liol de 2004 (annex 6). Així mateix, s’haurà de compliramb les condicions d’actuació de l’informe tècnicd’autorització paisatgística de data 13 de desembrede 2004 (annex 7), emès des de la Sotsdirecció Tèc-nica d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i coms’han compromès les parts a la compareixença dedata 17 de desembre de 2004 (annex 8).

A més, s’haurà de complir el pla de treball de lesd’obres presentat per la propietat (annex 9).


cessàries per comprovar i valorar l’adequació a lescondicions establertes en aquest conveni i en elsseus annexos.

L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat oque no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,en el seu cas, execució forçosa. L’Institut del Paisat-ge Urbà, en cas d’haver de procedir a la retirada de lalona, repercutirà les despeses originades, així com dequalsevol altra despesa que d’aquest fet se’n derivicontra Filmas, SRL, que actua en nom i representacióCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA.


desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. Elvenciment del termini previst comportarà lafinalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titularrestaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint elpaisatge a la seva anterior condició, i comunicant-hoa l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dieshàbils.



rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identifi-

catiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatgeurbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògansinstitucionals amb el text i les mides que s’adjuntencom a annex 11. Així mateix, en aquest faldó, s’in-clourà la referència a la participació segons text facili-tat per part d’aquest Institut del Paisatge Urbà, de for-ma que, el conjunt total ocupi tota l’amplada de lalona publicitària col·locada sobre bastida i amb unaalçada de, com a mínim, un metro.


divulgació adequada d’aquesta col·laboració deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, i hofarà en la Memòria d’Activitats. Amb aquesta finalitat,COLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, facili-tarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institut delPaisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusió ade-quada de tot allò que estigui relacionat amb la sig-natura d’aquest conveni i/o altres possibles campa-nyes/presentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.


L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació deCOLUMBIA TRISTAR FILMS DE ESPAÑA, SA, coma “Entitat col·laboradora de la Campanya Barcelona,posa’t guapa”. I en prova de conformitat, signenaquest document per triplicat en el lloc i la data indi-cats en l’encapçalament.


Per Filmas, SRL, el representant, Marcos CampoyCorrales.


* * *


A la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de desem-bre de dos mil quatre.

Reunits


De l’altra, el Sr. Joaquín Verona-Martínez Humet,conseller delegat de l’empresa Publicidad V, SA, ambNIF A-58080839 i amb domicili social al carrer Munta-ner, 200, 08036 de Barcelona.

Diuen

Primer. L’empresa Publicidad V, SA, que el Sr.Joaquín Verona-Martínez Humet representa, està au-toritzada per Arena Media Communications España,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de


VOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, per gestionarels seus interessos davant d’aquesta Corporació Mu-nicipal (annex 1).

Segon. Publicidad V, SA, que actua en nom i re-presentació d’Arena Media Communications España,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, ha formulat, endata 20 de desembre de 2004, sol·licitud d’autoritza-ció d’un ús excepcional del paisatge urbà mitjançantactivitat publicitària des d’una propietat privada (an-nex 2).

Tercer. El Monestir de Santa Maria de Pedralbesés una de les peces més emblemàtiques del gòtic ca-talà que fou fundat l’any 1326 pel rei Jaume II i laseva quarta i última esposa, Elisenda de Montcada.Aquest conjunt està inclòs en el Catàleg del PatrimoniArquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barce-lona, amb núm. de fitxa 493, categoria A cap I, i ésMonument Històrico-Artístic d’Interès Nacional desdel 3 de juny de 1931, a més, s’ha tornat a recollir enel nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arqui-tectònic i Catàleg del Districte de Les Corts amb núm.d’element 49 i mateix nivell de catalogació.

En vida de la reina Elisenda de Montcada, va serconstruït el seu monument funerari ubicant-lo al pres-biteri de l’església, es tracta d’un sepulcre de duesvessants sota un gran arcosoli de belles proporcions ique té el seu doble, simètricament col·locat en el pa-rament corresponent al claustre, amb estructura i dis-posicions idèntiques a la part de l’epístola del presbi-teri.

Del monument funerari ubicat al presbiteri cal des-tacar el sarcòfag que descansa sobre tres lleons ambla figura jaient de la reina i dos àngels portant encen-sers, és una obra mestre de l’escultura del segle XIV.Aquest motiu es repeteix a la banda del claustre peròla mà de l’escultor ja no és pas la mateixa.

Tot el conjunt funerari destaca per la seva bellesa imagnificència essent un clar exemple del gòtic català.Tot i que per celebrar el sisè centenari de la fundaciódel monestir durant l’any 1926 s’hi va fer alguna inter-venció, el conjunt requeria d’una restauració. Com amesura prèvia a aquesta actuació, en el decurs del2004 s’ha dut a terme una campanya d’investigació id’informació seguida d’una intervenció de neteja iconsolidació de tots els elements que el conformentant a la banda del presbiteri com a la banda delclaustre. Un cop finalitzada aquesta investigació,s’està en disposició de portar a terme la restauracióintegral del conjunt funerari.

Quart. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzarconvenis i protocols, per al finançament d’obres,programes o serveis en benefici del paisatge urbà,de la imatge de la ciutat o de la qualitat de la vidaurbana.

L’Institut del Paisatge Urbà vol promoure la restau-ració del monument funerari de la Reina Elisenda deMontcada al Reial Monestir de Pedralbes.


Així les parts,

Convenen


rització municipal expressa a fi de controlar l’impactepaisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgísticaprevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos delpaisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitatper Publicidad V, SA, que actua en nom i representa-ció d’Arena Media Communications España, SA, em-presa encarregada de la publicitat exterior deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a Publicidad V, SA, que ac-

tua en nom i representació d’Arena Media Commu-nications España, SA, empresa encarregada de lapublicitat exterior de VOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA,SA, la col·locació d’una lona publicitària segons eldisseny, els colors, les mides, les característiques iels continguts que s’adjunten com a annex 3.

Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres de restauració de les façanes de l’edifici ubicata la gran via de Les Corts Catalanes, 578, de Barce-lona.

S’adjunta com a annex 4 l’autorització de la propie-tat.

Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se entot moment a la normativa aplicable en matèria depublicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat queofengui les institucions públiques, lesioni els drets dela personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-matives.

No s’admetrà en cap cas publicitat relacionadaamb productes com l’alcohol o el tabac en els termesde la legislació vigent. Així mateix, hauran d’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística en relació al’ús normal del català en la publicitat a la via pública.

Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-sentació d’Arena Media Communications España,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, es compromet acomplir la normativa esmentada.

Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, men-tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Lleianteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas il·lu-minacions disposades a la part inferior i laterals de labastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de llum i pertant, l’augment de contaminació lumínica zenital.

Qualsevol variació del disseny i contingut originalde la lona haurà de ser prèviament aprovada pelgerent de l’Institut del Paisatge Urbà.


gística és d’un mes del 3 de gener al 2 de febrer de2005, ambdós inclosos.

Aquest termini, que és improrrogable, no excediràen cap cas la durada de les obres de restauració de


les façanes de l’edifici ubicat a la gran via de LesCorts Catalanes, 578, de Barcelona, i està supeditatal compliment estricte de l’assabentat núm. 3 de lacompareixença de data 29 de desembre de 2004 queconsta com a annex 13.

En el cas d’incompliment d’aquesta condició,Publicidad V, SA, que actua en nom i representaciód’Arena Media Communications España, SA, empre-sa encarregada de la publicitat exterior de VOLKS-WAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, es compromet a retiraral seu càrrec la lona publicitària en 24 hores a reque-riment d’aquest Institut del Paisatge Urbà i a no recla-mar per aquest fet cap mena de devolució de la com-pensació paisatgística que figura al convenen quart,ni de qualsevol altra despesa que d’aquest fet se’nderivi.

Per tal de donar compliment a aquesta condició, lapropietat ha aportat pressupostos complementarisper tal d’adequar l’actuació de rehabilitació a allòexigit a l’informe tècnic d’autorització paisatgística(annexos 5, 6, 7 i 8) i informe emès per la direcció fa-cultativa de les obres on es posa de relleu les actua-cions que s’han dut a terme per a l’eliminació o re-conducció dels elements distorsionadors del paisatgeurbà existents a la finca de referència (annex 9).

Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-ciar el proppassat 1 d’octubre de 2004. Donat que lallicència atorgada en el seu dia donava un tempsd’execució de les obres de 3 mesos, aquesta llicènciacaducarà el proper 31 de desembre d’enguany, per ala qual cosa, la propietat ha sol·licitat amb data 15 dedesembre de 2004 una pròrroga de la mateixa. Aixídoncs, s’haurà d’aportar la pròrroga concedida tantbon punt el districte territorialment competent la con-cedeixi.

Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: ObjecteL’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a

Publicidad V, SA, que actua en nom i representaciód’Arena Media Communications España, SA, empre-sa encarregada de la publicitat exterior de VOLKS-WAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, la col·laboració en lesobres de restauració del monument funerari de laReina Elisenda de Montcada al Reial Monestir dePedralbes, en concepte de reparació de l’impacte pai-satgístic de l’ús excepcional del paisatge autoritzat.

Publicidad V, SA, que actua en nom i representaciód’Arena Media Communications España, SA, empre-sa encarregada de la publicitat exterior de VOLKS-WAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, ha acceptat aquestaproposta, i participarà en l’actuació esmentada apor-tant la quantitat de deu mil set-cents vuitanta-quatreeuros amb cinquanta-dos cèntims (10.784,52 euros),IVA inclòs.


quin, aquesta participació s’hagués de canviar dedestinació, sense sobrepassar la xifra acordada i pera qualsevol altra actuació que reuneixi els requisitsexigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-na que la representa en aquest conveni.



Publicidad V, SA, que actua en nom i representaciód’Arena Media Communications España, SA, empre-sa encarregada de la publicitat exterior de VOLKS-WAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, ingressarà, dins delsquinze dies naturals següents a la signatura d’aquestconveni, la quantitat pactada, corresponent a la repa-ració de l’impacte paisatgístic, en el compte correntnúmero 2100 3000 19 2201633296 de La Caixa d’Es-talvis i Pensions de Barcelona, de la qual és titularl’Institut del Paisatge Urbà, i en què es recullen lescol·laboracions econòmiques i les aportacions delspatrocinadors.


Qualsevol pagament relacionat amb aquesta parti-cipació haurà de comptar amb el vistiplau del sots-director tècnic d’aquest Institut del Paisatge Urbà.


ge urbà Publicidad V, SA, que actua en nom i repre-sentació d’Arena Media Communications España,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, finançarà unapart del procés de restauració de les façanes de l’edi-fici ubicat a la gran via de Les Corts Catalanes, 578,ateses les condicions econòmiques convingudes en-tre les parts. Aquesta contribució addicional està va-lorada en el 17,13% dels pressupostos presentats enaquest Institut del Paisatge Urbà.

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa pelDistricte de l’Eixample amb data 3 de setembre de2004 (annex 10) de la qual s’ha sol·licitat pròrrogaamb data 15 de desembre de 2004 (annex 11), aixícom les condicions d’actuació de l’informe tècnicd’autorització paisatgística de data 27 de setembrede 2004 (annex 12), emès des de la SotsdireccióTècnica d’aquest Institut del Paisatge Urbà, tal i coms’han compromès les parts a la compareixença dedata 29 de setembre de 2004 (annex 13).

Aquests compromisos han estat ratificats per partde Publicidad V, SA, en la seva sol·licitud d’autoritza-ció d’ús excepcional de data 20 de desembre de2004 que consta com a annex 2, i, per part de la pro-pietat en la seva autorització per a instal·lar una lonapublicitària de data 10 de desembre de 2004 i queconsta com a annex 4.




L’ús excepcional del paisatge urbà no autoritzat oque no s’ajusti a les condicions imposades en l’auto-rització s’impedirà mitjançant ordre de cessament i,en el seu cas, execució forçosa.

L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despesesoriginades, així com de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi contra Publicidad V, SA, queactua en nom i representació d’Arena Media Commu-


nications España, SA, empresa encarregada de lapublicitat exterior de VOLKSWAGEN-AUDI ESPA-ÑA, SA.


desmuntatge de la lona, així com la responsabilitat ci-vil, aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora.

El venciment del termini previst comportarà la finalit-zació del dret a l’ús excepcional, i el seu titular restau-rarà al seu càrrec i sense necessitat de ser requerit al’efecte, la realitat física alterada, restituint el paisatgea la seva anterior condició, i comunicant-ho a l’Institutdel Paisatge Urbà en el termini de set dies hàbils.



rar en la lona publicitària un faldó informatiu/identi-ficatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisatgeurbà, on s’hauran d’incloure els logos i els eslògansinstitucionals amb el text i les mides que s’adjuntencom a annex 16.



divulgació adequada d’aquesta col·laboració deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, i ho farà en laMemòria d’Activitats. Amb aquesta finalitat, VOLKS-WAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, facilitarà els seus logosi/o eslògans a aquest Institut del Paisatge Urbà pertal de poder-ne fer la difusió adequada de tot allò queestigui relacionat amb la signatura d’aquest convenii/o altres possibles campanyes/presentacions del’Institut del Paisatge Urbà.


L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació deVOLKSWAGEN-AUDI ESPAÑA, SA, com a “Entitatcol·laboradora de la Campanya Barcelona, posa’tguapa”. I en prova de conformitat, signen aquest do-cument per triplicat en el lloc i la data indicats en l’en-capçalament.


Per Publicidad V, SA, el conseller delegat, JoaquínVerona-Martínez Humet.


* * *


A la ciutat de Barcelona, el dia tretze de gener dedos mil cinc.

Reunits


De l’altra, el Sr. Michael Gumz, director general del’empresa BlowUP media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez deBalboa, 114, 28006 de Madrid.

Diuen

Primer. L’empresa BlowUP media España, SA, queel Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada perEqumedia, SA, empresa encarregada de la publicitatexterior de NOKIA ESPAÑA, per gestionar els seusinteressos davant d’aquesta Corporació Municipal(annex 1).

Segon. BlowUP media España, SA, que actua ennom i representació d’Equmedia, SA, empresa encar-regada de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA,ha formulat, en data 22 de desembre de 2004, sol·li-citud d’autorització d’un ús excepcional del paisatgeurbà mitjançant activitat publicitària des d’una propie-tat privada (annex 2).

Tercer. L’Ajuntament de Barcelona ha tingut sem-pre un interès especial en posar de relleu tot allò rela-cionat amb el Modernisme, moviment comú que ca-racteritza a tota Europa i que reflecteix el canvi delsegle XIX al segle XX. És per això, que entre d’altresiniciatives l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Ins-titut del Paisatge Urbà, ha impulsat una ruta del mo-dernisme a la seva ciutat i, més darrerament, la cons-titució del primer Consell d’Honor de la Ruta Europeadel Modernisme que es va dur a terme a Barcelona eldia 1 de juny del 2000.

El Modernisme va ser un corrent que va recórrerl’arquitectura, l’interiorisme, el disseny i inclòs lamoda, creant una renovació artística sense prece-dents i que va aglutinar arquitectes de la talla deJosep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner,Enric Sagnier i Vilavecchia, Josep Domènech i Esta-pà i Antoni Gaudí i Cornet.

Quart. Un dels objectius més importants de l’Institutdel Paisatge Urbà, ha estat el de la restauració d’edi-ficis patrimonials relacionats amb aquest moviment iamb els arquitectes que el van desenvolupar.

Dos d’aquests arquitectes, que a més varen formarun binomi excepcional treballant junts a l’Ajuntamentde Barcelona, són Pere Falqués i Urpí i Antoni deFalguera i Sivilla. De les seves mans sorgiren projec-tes que varen dotar la ciutat de Barcelona d’un ventalld’equipaments de tota mena. Els més significatiussón, en el cas d’en Pere Falqués, els més de trentabancs i fanals del passeig de Gràcia, obra per la queés més conegut i àmpliament difosa arreu del món, ien el cas d’en Antoni de Falguera, les vidrieres del’entrada de les Rambles del Mercat de la Boqueria i


els ferros de la coberta, que s’han convertit en undels símbols més representatius de la Ramblabarcelonina.

Cinquè. Ara, però, hem de parlar de l’Escola Zafra,ubicada al carrer Rogent, 51 de Barcelona, inclosa enel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàlegdel Districte de Sant Martí, amb núm. d’element 55 inivell de catalogació B/12(p). Edifici projectat inicial-ment com a alberg nocturn, pretenia solucionar elproblema dels captaires a Barcelona, posteriormentperò, va allotjar l’Escola d’Arts del districte de SantMartí i actualment s’ubica l’Institut Juan Manuel Zafra.

Aquesta construcció, revestida de maó, del méspur estil modernista, estilísticament parlant és moltpropera a ambdós arquitectes precisament per l’apli-cació de l’ús preciosista del maó.

Es tracta d’un edifici simètric amb una façana con-tínua, tot i l’existència de dos espais lliures als ex-trems, tancats per una paret en què existeixen portesamb un interessant treball de ferro. A la part central hiha tres cossos: els dos extrems de planta baixa i gol-fes estan coberts amb terrats i el central, de plantabaixa i pis, està cobert a dues aigües. Destaca l’úsdels materials i solucions formals pròpies del llen-guatge modernista, entre els quals trobem el maóvist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com lesmajòliques pintades, tant en el cartell que indica l’úsde l’edifici com a Escola d’Arts com en l’escut del’Ajuntament situat a la part alta del cos central.

Sisè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de laimatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.

L’Institut del Paisatge Urbà dins dels programes enbenefici de la imatge de la ciutat vol promoure la res-tauració de les façanes de l’Escola Zafra, edifici mo-dernista dels arquitectes Pere Falqués i Antoni deFalguera.


Així les parts,

Convenen


rització municipal expressa a fi de controlar l’impactepaisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgísticaprevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos delpaisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitatper BlowUP media España, SA, que actua en nom irepresentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a BlowUP media España,

SA, que actua en nom i representació d’Equmedia,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior de

NOKIA ESPAÑA, la col·locació d’una lona publicitàriasegons el disseny, els colors, les mides, les caracterís-tiques i els continguts que s’adjunten com a annex 3.

Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres de restauració de les façanes de l’edifici ubicatal passeig de Gràcia, 71, de Barcelona. S’adjuntacom a annex 4 l’autorització de la propietat.

Els missatges publicitaris hauran d’adequar-se entot moment a la normativa aplicable en matèria depublicitat i per tant, restarà prohibida la publicitat queofengui les institucions públiques, lesioni els drets dela personalitat o sigui contrària a les disposicions nor-matives. No s’admetrà en cap cas publicitat relacio-nada amb productes com l’alcohol o el tabac en elstermes de la legislació vigent. Així mateix, haurand’adequar-se a la Llei 1/1998 de política lingüística enrelació a l’ús normal del català en la publicitat a la viapública.

Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, BlowUP Media España, SA, que actua en nomi representació d’Equmedia, SA, empresa encarrega-da de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, escompromet a complir la normativa esmentada.

Per aquest motiu, l’Institut del Paisatge Urbà, men-tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Lleianteriorment esmentada, no acceptarà en cap casil·luminacions disposades a la part inferior i lateralsde la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió dellum i per tant, l’augment de contaminació lumínicazenital. Qualsevol variació del disseny i contingut ori-ginal de la lona haurà de ser prèviament aprovada pelgerent de l’Institut del Paisatge Urbà.


gística és de d’un mes i mig del 15 de gener al 28 defebrer de 2005 ambdós inclosos.

Aquest termini, que és improrrogable, no excediràen cap cas la durada de les obres de restauració deles façanes de l’edifici ubicat al passeig de Gràcia,71, de Barcelona, i està supeditat al compliment es-tricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la compareixen-ça de data 27 de desembre de 2004 que consta coma annex 10.

En el cas d’incompliment d’aquesta condició,BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, es com-promet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24hores a requeriment d’aquest Institut del PaisatgeUrbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de de-volució de la compensació paisatgística que figura alconvenen quart, ni de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi.

Per tal de donar compliment a aquesta condició, lapropietat va aportar amb data 4 d’octubre de 2004 elspressupostos complementaris requerits i va procedira la retirada dels elements distorsionadors del paisat-ge urbà que se sol·licitaven (annex 5), fet que quedareflectit als informes emesos per la direcció facultati-va de les obres que consten com a annex 6.

Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-ciar el passat 5 d’octubre de 2004. Donat que la lli-


cència atorgada en el seu dia donava un tempsd’execució de les obres de 3 mesos, aquesta llicènciacaducava el 4 de gener de 2005, per la qual cosa, lapropietat ha sol·licitat amb data 10 de desembre de2004 una pròrroga de la mateixa.

Així doncs, s’haurà d’aportar la pròrroga concedidatant bon punt el districte territorialment competent laconcedeixi.

Quart. Reparació de l’impacte paisatgístic: ObjecteL’Institut del Paisatge Urbà ha proposat a BlowUP

Media España, SA, que actua en nom i representaciód’Equmedia, SA, empresa encarregada de la publici-tat exterior de NOKIA ESPAÑA, la col·laboració enles obres de restauració de les façanes de l’EscolaZafra, edifici modernista dels arquitectes Pere Fal-qués i Antoni de Falguera, en concepte de reparacióde l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional del pai-satge autoritzat.

BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, ha ac-ceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuacióesmentada aportant la quantitat de deu mil tres-centsquaranta-quatre euros amb seixanta-vuit cèntims(10.344,68 euros), IVA inclòs.


quin, aquesta participació s’hagués de canviar dedestinació, sense sobrepassar la xifra acordada i pera qualsevol altra actuació que reuneixi els requisitsexigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicaràfefaentment a l’empresa col·laboradora a través de lapersona que la representa en aquest conveni. Aques-ta podrà optar per acceptar o rebutjar el canvi de des-tinació en el termini de vuit dies naturals des de la co-municació.


BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, ingressa-rà, dins dels quinze dies naturals següents a la signa-tura d’aquest conveni, la quantitat pactada, correspo-nent a la reparació de l’impacte paisatgístic, en elcompte corrent número 2100 3000 19 2201633296de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de laqual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què esrecullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-cions dels patrocinadors.

L’Institut del Paisatge Urbà emetrà un rebut deta-llant aquest ingrés i la seva finalitat. Qualsevol paga-ment relacionat amb aquesta participació haurà decomptar amb el vistiplau del sotsdirector tècnicd’aquest Institut del Paisatge Urbà.


ge urbà BlowUP Media España, SA, que actua ennom i representació d’Equmedia, SA, empresa encar-regada de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, fi-nançarà una part del procés de restauració de les fa-çanes de l’edifici ubicat al passeig de Gràcia, 71,ateses les condicions econòmiques convingudes en-

tre les parts. Aquesta contribució addicional està va-lorada en el 30% dels pressupostos presentats enaquest Institut del Paisatge Urbà.

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa pelDistricte de l’Eixample amb data 21 d’octubre de2003 (annex 7) de la qual s’ha sol·licitat pròrroga ambdata 10 de desembre de 2004 (annex 8), així com lescondicions d’actuació de l’informe tècnic d’autoritza-ció paisatgística de data 22 de setembre de 2004 (an-nex 9), emès des de la Sotsdirecció Tècnica d’aquestInstitut del Paisatge Urbà, tal i com s’han compromèsles parts a la compareixença de data 27 de setembrede 2004 (annex 10).

Aquests compromisos han estat ratificats per partde BlowUP Media España, SA, en la seva sol·licitudd’autorització d’ús excepcional de data 22 de desem-bre de 2004 que consta com a annex 2, i, per part dela propietat en la seva autorització per a instal·lar unalona publicitària de la mateixa data i que consta coma annex 4.

A més, s’haurà de complir el nou pla de treball deles d’obres presentat per la direcció facultativa de lesobres que amplia l’anteriorment existent (annex 11).


cessàries per comprovar i valorar l’adequació a lescondicions establertes en aquest conveni i en elsseus annexos. L’ús excepcional del paisatge urbà noautoritzat o que no s’ajusti a les condicions imposa-des en l’autorització s’impedirà mitjançant ordre decessament i, en el seu cas, execució forçosa.

L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despesesoriginades, així com de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi contra BlowUP Media España,SA, que actua en nom i representació d’Equmedia,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deNOKIA ESPAÑA.

Novè. DespesesEl cost de fabricació, instal·lació, manteniment i des-

muntatge de la lona, així com la responsabilitat civil,aniran a càrrec de l’empresa col·laboradora. El venci-ment del termini previst comportarà la finalització deldret a l’ús excepcional, i el seu titular restaurarà al seucàrrec i sense necessitat de ser requerit a l’efecte, larealitat física alterada, restituint el paisatge a la sevaanterior condició, i comunicant-ho a l’Institut del Paisat-ge Urbà en el termini de set dies hàbils.




Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referènciaa la participació segons text facilitat per part d’aquest


Institut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunttotal ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·lo-cada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-nim, un metro.


divulgació adequada d’aquesta col·laboració de NO-KIA ESPAÑA, i ho farà en la Memòria d’Activitats.Amb aquesta finalitat, NOKIA ESPAÑA, facilitarà elsseus logos i/o eslògans a aquest Institut del PaisatgeUrbà per tal de poder-ne fer la difusió adequada detot allò que estigui relacionat amb la signaturad’aquest conveni i/o altres possibles campanyes/pre-sentacions de l’Institut del Paisatge Urbà.


L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació deNOKIA ESPAÑA, com a “Entitat col·laboradora de laCampanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova deconformitat, signen aquest document per triplicat enel lloc i la data indicats en l’encapçalament.


Per BlowUP Media España, SA, el director general,Michael Gumz.


* * *


A la ciutat de Barcelona, el dia tretze de gener dedos mil cinc.

Reunits


De l’altra, el Sr. Michael Gumz, director general del’empresa BlowUP Media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez deBalboa, 114, 28006 de Madrid.

Diuen

Primer. L’empresa BlowUP Media España, SA, queel Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada perEqumedia, SA, empresa encarregada de la publicitatexterior de NOKIA ESPAÑA, per gestionar els seusinteressos davant d’aquesta Corporació Municipal(annex 1).

Segon. BlowUP Media España, SA, que actua ennom i representació d’Equmedia, SA, empresa encar-regada de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA,ha formulat, en data 21 de desembre de 2004, sol·li-citud d’autorització d’un ús excepcional del paisatge

urbà mitjançant activitat publicitària des d’una propie-tat privada (annex 2).


El Modernisme va ser un corrent que va recórrerl’arquitectura, l’interiorisme, el disseny i inclòs lamoda, creant una renovació artística sense prece-dents i que va aglutinar arquitectes de la talla deJosep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner,Enric Sagnier i Vilavecchia, Josep Domènech iEstapà i Antoni Gaudí i Cornet.

Quart. Un dels objectius més importants de l’Institutdel Paisatge Urbà, ha estat la restauració d’edificispatrimonials relacionats amb aquest moviment i ambels arquitectes que el van desenvolupar.

Dos d’aquests arquitectes, que a més varen formarun binomi excepcional treballant junts a l’Ajuntamentde Barcelona, són Pere Falqués i Urpí i Antoni deFalguera i Sivilla. De les seves mans sorgiren projec-tes que varen dotar la ciutat de Barcelona d’un ventalld’equipaments de tota mena. Els més significatiussón, en el cas d’en Pere Falqués, els més de trentabancs i fanals del passeig de Gràcia, obra per la queés més conegut i àmpliament difosa arreu del món, ien el cas d’en Antoni de Falguera, les vidrieres del’entrada de les Rambles del Mercat de la Boqueria iels ferros de la coberta, que s’han convertit en undels símbols més representatius de la Ramblabarcelonina.

Cinquè. Ara però hem de parlar de l’Escola Zafra,ubicada al carrer Rogent, 51 de Barcelona, inclosa enel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàlegdel Districte de Sant Martí, amb núm. d’element 55 inivell de catalogació B/12(p). Edifici projectatinicialment com a alberg nocturn, pretenia solucionarel problema dels captaires a Barcelona, posterior-ment però, va allotjar l’Escola d’Arts del districte deSant Martí i actualment s’ubica l’Institut Juan ManuelZafra.


Es tracta d’un edifici simètric amb una façana con-tínua, tot i l’existència de dos espais lliures als ex-trems, tancats per una paret en què existeixen portesamb un interessant treball de ferro. A la part central hiha tres cossos: els dos extrems de planta baixa i gol-fes estan coberts amb terrats i el central, de plantabaixa i pis, està cobert a dues aigües. Destaca l’úsdels materials i solucions formals pròpies del llen-guatge modernista, entre els quals trobem el maóvist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com lesmajòliques pintades, tant en el cartell que indica l’úsde l’edifici com a Escola d’Arts com en l’escut del’Ajuntament situat a la part alta del cos central.

Sisè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-


var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de laimatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.



Així les parts,

Convenen


rització municipal expressa a fi de controlar l’impactepaisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgísticaprevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usos delpaisatge urbà, en relació a l’ús excepcional sol·licitatper BlowUP Media España, SA, que actua en nom irepresentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a BlowUP Media España,

SA, que actua en nom i representació d’Equmedia,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deNOKIA ESPAÑA, la col·locació d’una lona publicitàriasegons el disseny, els colors, les mides, les caracterís-tiques i els continguts que s’adjunten com a annex 3.

Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres de restauració de les façanes de l’edifici ubicatal carrer Balmes, 289 cantonada amb plaça Molina,5-7, de Barcelona. S’adjunta com a annex 4 l’autorit-zació de la propietat.


Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, BlowUP Media España, SA, que actua en nomi representació d’Equmedia, SA, empresa encarrega-da de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, escompromet a complir l’esmentada normativa.

Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, men-tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Llei

anteriorment esmentada, no acceptarà en cap casil·luminacions disposades a la part inferior i lateralsde la bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió dellum i per tant, l’augment de contaminació lumínicazenital. Qualsevol variació del disseny i contingut ori-ginal de la lona haurà de ser prèviament aprovada pelgerent de l’Institut del Paisatge Urbà.


gística és d’un mes del 15 de gener al 14 de febrer de2005 ambdós inclosos.

Aquest termini, que és improrrogable, no excediràen cap cas la durada de les obres de restauració deles façanes de l’edifici ubicat al carrer Balmes, 289cantonada amb plaça Molina, 5-7, de Barcelona, iestà supeditat al compliment estricte de l’assabentatnúm. 3 de la compareixença de data 6 d’octubre de2004 que consta com a annex 8.

En el cas d’incompliment d’aquesta condició,BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, es com-promet a retirar al seu càrrec la lona publicitària en 24hores a requeriment d’aquest Institut del PaisatgeUrbà i a no reclamar per aquest fet cap mena de de-volució de la compensació paisatgística que figura alconvenen quart, ni de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi.

Per tal de donar compliment a aquesta condició, lapropietat va procedir a la retirada dels elementsdistorsionadors del paisatge urbà que es sol·licitaven,fet que queda reflectit a l’informe emès per la direcciófacultativa de les obres que consta com a annex 5. Amés, l’empresa Sutor Domenicus, SL, societat arren-datària del local comercial ubicat a planta baixa ambdenominació “Calçat Infantil Grimp”, va sol·licitar lainscripció a la campanya “Barcelona, posa’t guapa”amb data 18 de novembre de 2004, per tal d’adequarla imatge exterior d’aquest local, presentant la docu-mentació necessària per portar-ho a terme.

Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-ciar el passat 8 d’octubre de 2004.


Media España, SA, que actua en nom i representaciód’Equmedia, SA, empresa encarregada de la publici-tat exterior de NOKIA ESPAÑA, la col·laboració enles obres de restauració de les façanes de l’EscolaZafra, edifici modernista dels arquitectes Pere Fal-qués i Antoni de Falguera, en concepte de reparacióde l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional del pai-satge autoritzat.

BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, ha ac-ceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuacióesmentada aportant la quantitat de deu mil set-centsvuitanta-quatre euros amb cinquanta-dos cèntims(10.784,52 euros) IVA inclòs.


quin, aquesta participació s’hagués de canviar dedestinació, sense sobrepassar la xifra acordada i pera qualsevol altra actuació que reuneixi els requisits


exigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicarà fefaent-ment a l’empresa col·laboradora a través de la perso-na que la representa en aquest conveni.



BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació d’Equmedia, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, ingressa-rà, dins dels quinze dies naturals següents a la signa-tura d’aquest conveni, la quantitat pactada, correspo-nent a la reparació de l’impacte paisatgístic, en elcompte corrent número 2100 3000 19 2201633296de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de laqual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què esrecullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-cions dels patrocinadors.




ge urbà BlowUP Media España, SA, que actua ennom i representació d’Equmedia, SA, empresa encar-regada de la publicitat exterior de NOKIA ESPAÑA, fi-nançarà una part del procés de restauració de les fa-çanes de l’edifici ubicat al carrer Balmes, 289cantonada amb plaça Molina, 5-7, ateses les condi-cions econòmiques convingudes entre les parts.Aquesta contribució addicional està valorada en el17% dels pressupostos presentats en aquest Institutdel Paisatge Urbà.

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa pelDistricte de Sarrià Sant-Gervasi de data 3 d’agost de2004 (annex 6) així com les condicions d’actuació del’informe tècnic d’autorització paisatgística de data 22de setembre de 2004 (annex 7), emès des de laSotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del PaisatgeUrbà, tal i com s’han compromès les parts a la com-pareixença de data 6 d’octubre de 2004 (annex 8).





L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despesesoriginades, així com de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi contra BlowUP Media España,SA, que actua en nom i representació d’Equmedia,SA, empresa encarregada de la publicitat exterior deNOKIA ESPAÑA.



El venciment del termini previst comportarà lafinalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titularrestaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint elpaisatge a la seva anterior condició, i comunicant-hoa l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dieshàbils.






divulgació adequada d’aquesta col·laboració deNOKIA ESPAÑA, i ho farà en la Memòria d’Activi-tats. Amb aquesta finalitat, NOKIA ESPAÑA, facili-tarà els seus logos i/o eslògans a aquest Institutdel Paisatge Urbà per tal de poder-ne fer la difusióadequada de tot allò que estigui relacionat amb lasignatura d’aquest conveni i/o altres possiblescampanyes/presentacions de l’Institut del PaisatgeUrbà.


L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participació deNOKIA ESPAÑA, com a “Entitat col·laboradora de laCampanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova deconformitat, signen aquest document per triplicat enel lloc i la data indicats en l’encapçalament.




* * *


A la ciutat de Barcelona, el dia divuit de gener dedos mil cinc.


Reunits

D’una part, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, se-gon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipaldel Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, des d’aral’Institut del Paisatge Urbà, amb NIF P5890051E, queté delegades, per Decret d’Alcaldia de 25 de novem-bre de 1999 les competències per a l’autorització delsusos excepcionals del paisatge urbà, assistit enaquest acte per l’Im. Sr. Jordi Cases i Pallarès, secre-tari general de l’Ajuntament de Barcelona.

De l’altra, el Sr. Michael Gumz, director general del’empresa BlowUP Media España, SA, amb NIF A-82879412 i amb domicili social al carrer Núñez deBalboa, 114, 28006 de Madrid.

Diuen

Primer. L’empresa BlowUP Media España, SA, queel Sr. Michael Gumz representa, està autoritzada perThe Media Partnership, SA, empresa encarregada dela publicitat exterior d’EASYJET, per gestionar elsseus interessos davant d’aquesta Corporació Munici-pal (annex 1).

Segon. BlowUP Media España, SA, que actua ennom i representació de The Media Partnership, SA,empresa encarregada de la publicitat exteriord’EASYJET, ha formulat, en data 16 de desembre de2004, sol·licitud d’autorització d’un ús excepcional delpaisatge urbà mitjançant activitat publicitària desd’una propietat privada (annex 2).


El Modernisme va ser un corrent que va recórrerl’arquitectura, l’interiorisme, el disseny i inclòs lamoda, creant una renovació artística sense prece-dents i que va aglutinar arquitectes de la talla deJosep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner,Enric Sagnier i Vilavecchia, Josep Domènech i Esta-pà i Antoni Gaudí i Cornet.

Quart. Un dels objectius més importants de l’Institutdel Paisatge Urbà, ha estat el de la restauració d’edi-ficis patrimonials relacionats amb aquest moviment iamb els arquitectes que el van desenvolupar.

Dos d’aquests arquitectes, que a més varen formarun binomi excepcional treballant junts a l’Ajuntamentde Barcelona, són Pere Falqués i Urpí i Antoni deFalguera i Sivilla. De les seves mans sorgiren projec-tes que varen dotar la ciutat de Barcelona d’un ventalld’equipaments de tota mena. Els més significatiussón, en el cas d’en Pere Falqués, els més de trentabancs i fanals del passeig de Gràcia, obra per la queés més conegut i àmpliament difosa arreu del món, ien el cas d’en Antoni de Falguera, les vidrieres del’entrada de les Rambles del Mercat de la Boqueria iels ferros de la coberta, que s’han convertit en undels símbols més representatius de la Rambla barce-lonina.

Cinquè. Ara però hem de parlar de l’Escola Zafra,ubicada al carrer Rogent, 51 de Barcelona, inclosa enel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàlegdel Districte de Sant Martí, amb núm. d’element 55 inivell de catalogació B/12(p). Edifici projectat inicial-ment com a alberg nocturn, pretenia solucionar elproblema dels captaires a Barcelona, posteriormentperò, va allotjar l’Escola d’Arts del districte de SantMartí i actualment s’ubica l’Institut Juan Manuel Zafra.


Es tracta d’un edifici simètric amb una façana conti-nua, tot i l’existència de dos espais lliures als ex-trems, tancats per una paret en la que existeixen por-tes amb un interessant treball de ferro. A la partcentral hi ha tres cossos: els dos extrems de plantabaixa i golfes estan coberts amb terrats i el central,de planta baixa i pis, està cobert a dues aigües. Des-taca l’ús dels materials i solucions formals pròpies delllenguatge modernista, entre els que trobem el maóvist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com lesmajòliques pintades, tant en el cartell que indica l’úsde l’edifici com a Escola d’Arts com en l’escut del’Ajuntament situat a la part alta del cos central.

Sisè. L’Ajuntament de Barcelona, per acord delConsell Plenari de data 27 de juny de 1997 va apro-var definitivament la creació de l’Institut del PaisatgeUrbà i, entre altres finalitats, li va assenyalar compe-tències per a col·laborar amb empreses i entitats enrecerca d’espònsors i patrocinadors i formalitzar con-venis i protocols, per al finançament d’obres, progra-mes o serveis en benefici del paisatge urbà, de laimatge de la ciutat o de la qualitat de la vida urbana.



Així les parts,

Convenen


rització municipal expressa a fi de controlar l’impac-te paisatgístic. La signatura del present conveni decol·laboració porta implícita l’autorització paisatgís-tica prevista a l’article 98 de l’Ordenança dels usosdel paisatge urbà, en relació a l’ús excepcionalsol·licitat per BlowUP Media España, SA, que actuaen nom i representació de The Media Partnership,SA, empresa encarregada de la publicitat exteriord’EASYJET.

Segon. ContingutL’Ajuntament autoritza a BlowUP Media España,

SA, que actua en nom i representació de The MediaPartnership, SA, empresa encarregada de la publici-tat exterior d’EASYJET, la col·locació d’una lona pu-blicitària segons el disseny, els colors, les mides, les


característiques i els continguts que s’adjunten com aannex 3.

Aquesta lona es col·locarà a les bastides de lesobres de restauració de les façanes de l’edifici ubicata la rambla de Catalunya, 103, de Barcelona. S’ad-junta com a annex 4 l’autorització de la propietat.


Pel que fa a la il·luminació nocturna d’aquesta lonapublicitària, s’haurà d’estar a allò que disposa la Llei6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenat per a la protecció del medi nocturn promul-gada per la Generalitat de Catalunya, i, en aquestsentit, BlowUP Media España, SA, que actua en nomi representació de The Media Partnership, SA, em-presa encarregada de la publicitat exterior d’EASY-JET, es compromet a complir l’esmentada normativa.

Per aquest motiu l’Institut del Paisatge Urbà, men-tre no es publiqui el reglament que desenvolupi la Lleianteriorment esmentada, no acceptarà en cap cas il·-luminacions disposades a la part inferior i laterals dela bastida d’obra per tal d’evitar la dispersió de llum iper tant, l’augment de contaminació lumínica zenital.Qualsevol variació del disseny i contingut original dela lona haurà de ser prèviament aprovada pel gerentde l’Institut del Paisatge Urbà.


gística és de d’un mes i mig del 18 de gener al 3 demarç de 2005 ambdós inclosos.

Aquest termini, que és improrrogable, no excediràen cap cas la durada de les obres de restauració deles façanes de l’edifici ubicat a la rambla de Cata-lunya, 103, de Barcelona, i està supeditat al compli-ment estricte dels assabentats núms. 3 i 4 de la com-pareixença de data 17 de gener de 2005 que constacom a annex 8.

En el cas d’incompliment d’aquesta condició,BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació de The Media Partnership, SA, empresaencarregada de la publicitat exterior d’EASYJET, escompromet a retirar al seu càrrec la lona publicitàriaen 24 hores a requeriment d’aquest Institut del Pai-satge Urbà i a no reclamar per aquest fet cap menade devolució de la compensació paisatgística que fi-gura al convenen quart, ni de qualsevol altra despesaque d’aquest fet se’n derivi.

Les obres de rehabilitació de la façana es varen ini-ciar el proppassat 17 de desembre de 2004.


Media España, SA, que actua en nom i representacióde The Media Partnership, SA, empresa encarregadade la publicitat exterior d’EASYJET, la col·laboracióen les obres de restauració de les façanes de l’EscolaZafra, edifici modernista dels arquitectes Pere Fal-

qués i Antoni de Falguera, en concepte de reparacióde l’impacte paisatgístic de l’ús excepcional del pai-satge autoritzat.

BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació de The Media Partnership, SA, empresaencarregada de la publicitat exterior d’EASYJET, haacceptat aquesta proposta, i participarà en l’actuacióesmentada aportant la quantitat de deu mil seixanta-cinc euros amb noranta cèntims (10.065,90 euros)IVA inclòs.


quin, aquesta participació s’hagués de canviar dedestinació, sense sobrepassar la xifra acordada i pera qualsevol altra actuació que reuneixi els requisitsexigits per l’Ordenança dels usos del paisatge urbà,l’Institut del Paisatge Urbà ho comunicaràfefaentment a l’empresa col·laboradora a través de lapersona que la representa en aquest conveni.



BlowUP Media España, SA, que actua en nom i re-presentació de The Media Partnership, SA, empresaencarregada de la publicitat exterior d’EASYJET, in-gressarà, dins dels quinze dies naturals següents a lasignatura d’aquest conveni, la quantitat pactada, cor-responent a la reparació de l’impacte paisatgístic, enel compte corrent número 2100 3000 19 2201633296de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, de laqual és titular l’Institut del Paisatge Urbà, i en què esrecullen les col·laboracions econòmiques i les aporta-cions dels patrocinadors.



Setè. Altres aportacions de l’empresa col·laboradoraCom a contribució addicional a la millora del pai-

satge urbà BlowUP Media España, SA, que actuaen nom i representació de The Media Partnership,SA, empresa encarregada de la publicitat exteriord’EASYJET, finançarà una part del procés de res-tauració de les façanes de l’edifici ubicat a la ramblade Catalunya, 103, ateses les condicions econòmi-ques convingudes entre les parts. Aquesta contribu-ció addicional està valorada en el 54% dels pressu-postos presentats en aquest Institut del PaisatgeUrbà.

Aquesta restauració haurà de contemplar les con-dicions particulars de la llicència d’obres emesa peldistricte de l’Eixample amb data 26 de juliol de 2004(annex 5), així com els condicionants tècnics de l’in-forme tècnic de campanya emès amb data 20 de se-tembre de 2004 (annex 6). Així mateix s’haurà decomplir amb les condicions d’actuació de l’informetècnic d’autorització paisatgística de data 21 de de-sembre de 2004 (annex 7), emès des de laSotsdirecció Tècnica d’aquest Institut del PaisatgeUrbà, tal i com s’han compromès les parts a la com-pareixença de data 17 de gener de 2005 (annex 8).


A més, s’haurà de complir el pla de treball de lesd’obres presentat per l’empresa rehabilitadora (an-nex 9).




L’Institut del Paisatge Urbà, en cas d’haver de pro-cedir a la retirada de la lona, repercutirà les despesesoriginades, així com de qualsevol altra despesa qued’aquest fet se’n derivi contra BlowUP Media España,SA, que actua en nom i representació de The MediaPartnership, SA, empresa encarregada de la publici-tat exterior d’EASYJET.



El venciment del termini previst comportarà lafinalització del dret a l’ús excepcional, i el seu titularrestaurarà al seu càrrec i sense necessitat de ser re-querit a l’efecte, la realitat física alterada, restituint elpaisatge a la seva anterior condició, i comunicant-hoa l’Institut del Paisatge Urbà en el termini de set dieshàbils.

L’empresa, d’altra banda, establirà les pòlissesd’assegurances corresponents que cobreixen els ris-cos d’accident i de responsabilitat civil enfront de ter-ceres persones, per tot el temps de vigència de l’au-torització (annex 10).

L’Ajuntament no assumeix cap responsabilitat aaquests efectes.


rar en la lona publicitària un faldó informatiu/iden-tificatiu d’aquesta col·laboració a la millora del paisat-ge urbà, on s’hauran d’incloure els logos i elseslògans institucionals amb el text i les mides ques’adjunten com a annex 11.

Així mateix, en aquest faldó, s’inclourà la referènciaa la participació segons text facilitat per part d’aquestInstitut del Paisatge Urbà, de forma que, el conjunttotal ocupi tota l’amplada de la lona publicitària col·-locada sobre bastida i amb una alçada de, com a mí-nim, un metro.


divulgació adequada d’aquesta col·laboració d’EASY-JET, i ho farà en la Memòria d’Activitats. Amb aques-ta finalitat, EASYJET, facilitarà els seus logos i/o es-lògans a aquest Institut del Paisatge Urbà per tal depoder-ne fer la difusió adequada de tot allò que esti-gui relacionat amb la signatura d’aquest conveni i/oaltres possibles campanyes/presentacions de l’Institutdel Paisatge Urbà.


L’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, en nom del’Ajuntament de Barcelona, agraeix la participaciód’EASYJET, i la nomena “Entitat col·laboradora de laCampanya Barcelona, posa’t guapa”. I en prova deconformitat, signen aquest document per triplicat enel lloc i la data indicats en l’encapçalament.





BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-VOCATÒRIA DE 4 CONCURSOS PER A LA PRO-VISIÓ DE 5 LLOCS DE TREBALL(Aprovades per decret de l’Alcaldia)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-nuació:

REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

A part dels requisits addicionals de cada concurs,per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un

Institut Municipal, i no pertànyer a les classes deGuàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS).

– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un InstitutMunicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podrà partici-par igualment en els concursos. També hi podranparticipar els contractats laborals fixos d’InstitutsMunicipals que hagin efectuat la corresponent ad-hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,d’acord amb la clàusula preliminar cinquena del’esmentat Acord.

– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com afuncionari de carrera o amb contracte laboral in-definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.

– Haver transcorregut un mínim de dos anys des del’última destinació obtinguda per concurs.

MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-tracions Públiques que hagin estat formalment recone-guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt.

2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a unmàxim d’1 punt segons el barem següent:– Per posseir com a grau un nivell superior al del

lloc de treball convocat: 1 punt.

PERSONAL

Concursos

– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc detreball convocat: 0,75 punts.

– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos aldel lloc de treball convocat: 0,50 punts.

– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatreal del lloc de treball convocat: 0,25 punts.

3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, siés el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-gons el barem següent:– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior

en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50punts.

– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivellsuperior al nivell del lloc de treball base de la ca-tegoria del concursant: 0,25 punts.

A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell dellloc de treball desenvolupat, el nivell de complementde destinació efectivament acreditat en la nòminacorresponent, quan es tracti d’un nivell superior al delgrau personal consolidat de cada aspirant, i el nivelldel lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quanaquest sigui inferior al grau personal que hagi pogutconsolidar a la carrera administrativa.

4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora-ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directaamb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es-cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació.

JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres següents:

Presidència:El director de Recursos Humans, com a titular.

Vocalies:El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada

concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en casd’absència del president titular, exercirà la presidèn-cia de la Junta.

Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del

concurs.Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,

qui també tindrà la condició de secretari/ària de laJunta de Valoració.

A més, a tots els concursos hi podran assistir, enels termes previstos a les Bases Marc, els represen-tants designats conjuntament per la Junta de Perso-nal i el Comitè d’Empresa.


PROCEDIMENT I NORMES GENERALS

Les persones que compleixin les condicions exigi-des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun-taran la relació de mèrits al·legats classificats segonsl’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-ditatius corresponents, al Registre General o a qual-sevol dels registres municipals, en el termini de quin-ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicaciód’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.

Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendresempre referits a la data d’acabament de l’esmentattermini.

Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per a la qual cosa, espodrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposaa l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus delsdistrictes.

En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-los’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-ració des de la data d’incorporació en la plantilla, ambcaràcter indefinit.

En els casos en què entre els mèrits complementa-ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte enaquells casos en què les bases específiques del con-curs determinin un nombre superior de pàgines, do-nades les característiques del lloc de treball a cobrir.L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb lasol·licitud i el curriculum vitae.

Els llocs de treball objecte de la present convocatò-ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-nuts setmanals.

Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-crets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-rents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següentsal de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.

Per a tot allò no estipulat expressament en aquestaconvocatòria, s’estarà a allò que disposen les BasesMarc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliolde 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-nent.

ANNEX

Concurs 1111. Un lloc de treball de suport tècnic ala Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació (nivell 18)

Concurs 1112. Suport a la gestió de Sector (nivell22)

Concurs 1113. Un lloc de treball de tècnic/a degestió i/o planificació de Serveis Personals (nivell 22)

Concurs 1114. Dos llocs de treball de director/a decentre de serveis socials (nivell 20)

Suport tècnic a la Direcció de Serveis d’Estudis iAvaluacióConcurs 1111

Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de189,56 euros, segons catàleg vigent (1899X).

El lloc de treball objecte de la present convocatòriatenen com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.

Funcions principals– Creació i elaboració de resultats a partir de les

dades dels estudis d’opinió pública realitzats perla Direcció.

– Maquetació, edició i impressió d’informes de re-sultats.

– Explotació dels diversos sistemes i aplicacions in-formàtiques relacionades amb l’elaboració d’estu-dis i informes.

– Suport tècnic als tècnics de la Direcció en les se-ves necessitats de producció infogràfica, maque-tació i edició d’informes de resultats.

– Anàlisi i millora dels processos de producció d’in-formes.

– Control de difusió dels resultats.– Obtenció de dades secundàries de complement

als anàlisis.

Requisits addicionalsPersonal del grup C i D.

Mèrits complementaris1. Experiència professional, fins a 6 punts, segons

el barem següent:– Experiència en l’elaboració d’imatge gràfica, fins a

2 punts.– Experiència en l’explotació i tractament de dades

procedents d’arxius en diferents tipus d’aplica-cions informàtiques, fins a 2 punts.

– Experiència en l’elaboració d’informes i presenta-cions, fins a 2 punts.

2. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc detreball, fins a 1 punt.

3. Prova professional: la Junta de Valoració podràconvocar els/les candidats/tes per a la realització deproves per tal d’avaluar les seves aptituds professio-nals, i es valoraran fins a un màxim de 5 punts. En elcas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindrà ca-ràcter obligatori.

4. Característiques personals requerides per al llocde treball, i singularment la capacitat d’anàlisis, deplanificació del propi treball, l’habilitat de relació per-sonal, l’actitud perseverant en la consecució de resul-tats i de responsabilitat pel treball en el sector públic.En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tindràcaràcter obligatori. La Junta podrà convocar els can-didats per a l’avaluació d’aquest apartat, mitjançantels sistemes d’acreditació que consideri més ade-quats i els valorarà fins a 4 punts.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats opcionals: 11 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà la meitat de la puntuació total(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-den obtenir els/les candidats/tes.


Junta de ValoracióPresident:Sr. Alfredo J. Juan Andrés, gerent de Serveis Ge-

nerals, o persona en qui delegui.Vocals:Sr. Màrius Boada i Pla, director de Serveis d’Estu-

dis i Avaluació, o persona en qui delegui.Sra. Marga Muñoz i Guillén, cap de Personal de

Serveis Generals, o persona en qui delegui.Tècnica de la Direcció de Recursos Humans o per-

sona en qui delegui.Representants de la Junta de Personal o del Comi-

tè d’Empresa.

Suport a la gestió de SectorConcurs 1112

Lloc de treball adscrit a la Direcció d’Inversions.Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de

335,33 euros, segons catàleg vigent (2240Y).El lloc de treball objecte de la present convocatòria

té com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.

Funcions principals– Coordinar la presentació de la documentació que

la Direcció d’Inversions proposa a tràmit d’aprova-ció al Comitè Executiu i Comitè de Govern.

– Analitzar i assegurar la integritat de les propostesd’inversió que els agents municipals sotmeten aaprovació.

– Elaborar l’informe de gestió inversora (LlibreVerd) a presentar als òrgans de govern, i actualit-zar els llibres d’execució pressupostaria (LlibreGroc) i d’execució del PIM (Llibre Rosa).

– Garantir la coherència entre les propostes eleva-des al Comitè Executiu i Comitè de Govern i lesaplicacions informàtiques corporatives SIGEF-AC-TIUS i SQL-Expropiacions.

– Facilitar la informació necessària a les consul-tories externes, de la Direcció, per a la realitzaciódel seguiment d’inversions i canalitzar l’intercanvide documentació.

Requisits addicionalsPersonal dels grups B o C.

Mèrits complementaris1. Titulacions acadèmiques: per posseir titulacions

acadèmiques superiors o mitjanes rellevants per al’exercici del lloc de treball, fins a 1 punt.

2. Experiència professional: fins a 6 punts, segonsel barem següent:– Per haver desenvolupat tasques d’administració

de sistemes de control de gestió, de sistemesd’informació i gestió financera i de comptabilitatpressupostària, fins a 2 punts.

– Per haver desenvolupat tasques de gestió de re-cursos, fins a 2 punts.

– Experiència en l’ús de les aplicacions del SIGEF ide personal, fins a 2 punts.


4. Exercici: La Junta de Valoració podrà convocarels/les candidats/tes per a la realització d’una o vàries

proves o supòsits pràctics per tal d’avaluar les sevesaptituds professionals. En cas de realitzar-se aquestaprova tindrà caràcter i es valorarà fins a un màxim de4 punts.

5. Característiques personals requerides per a l’òp-tim desenvolupament del lloc de treball.

La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-ques personals i utilitzarà els sistemes d’apreciacióque consideri més adequats.

En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria, tin-drà caràcter obligatori i es valorarà fins a un màximde 4 punts.

Puntuació mínima10,5 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà la meitat de la puntuació total(mèrits comuns i mèrits complementaris) que podenobtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Alfredo Jorge Juan Andrés, gerent del Sector

de Serveis Generals.Vocals:Sr. Lino Monge Miró, director de Serveis d’Inversi-

ons o persona en qui delegui.Sr. Jordi Ribas Vilanova, director de projectes d’in-

versions, o persona en qui delegui.Sra. Margarita Muñoz Guillén, cap de personal del

sector de Servei Generals.Assessora tècnica de la Direcció de Recursos Hu-

mans, o persona en qui delegui.Representant de la Junta de Personal o del Comitè

d’Empresa.

Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Per-sonalsConcurs 1113

Aquests llocs de treball poden estar adscrits a laDivisió de Serveis Personals dels Districtes o al Sec-tor d’Actuació de Serveis Personals.

Nivell 22 i específic de responsabilitat de 462,83euros mensuals, segons catàleg vigent (2238X).

El lloc de treball objecte de la present convocatòriaté com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.

Funcions principalsA. Coneixement de la realitat. Identificar la situació,

les necessitats i les demandes socials relatives alsserveis i àmbits d’actuació que tingui assignats, mit-jançant l’anàlisi i explotació dels sistemes d’informa-ció del Districte i de l’Ajuntament i de la informacióque aportin les entitats i els ciutadans.

B. Programació. Proposar les prioritats i objectius acobrir en els àmbits i pels serveis que tingui assignatsd’acord amb el marc competencial, programàtic ieconòmic establert per l’Ajuntament i el Districte icol·laborar en la formulació, disseny, seguiment i ava-luació dels plans sectorials i territorials de treball de ladivisió de serveis personals del districte.

C. Gestió de serveis, equipaments i recursos. Ga-rantir el funcionament ordinari dels serveis, equipa-


ments i projectes tant de producció pròpia com delsexternalitzats que se li encomanin, responsabilitzant-se’n directament, i quan correspongui, amb la col·la-boració de la resta de departaments del districte idels referents centrals de l’Ajuntament, sota el co-mandament del cap de divisió.

D. Control de gestió. Garantir el manteniment i l’ex-plotació dels sistemes d’informació de la seva compe-tència amb especial atenció als sistemes d’informacióde suport a la producció de serveis i el control de ges-tió i subministrar regularment als òrgans superiors lainformació que s’estableixi.

E. Foment de la participació i Consells Sectorials.Fomentar les relacions de l’Ajuntament amb les enti-tats i ciutadans del territori en aquells temes que esti-guin relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Garantirel funcionament dels òrgans de participació ciutadanarelacionats amb el seu àmbit d’actuació. Coordinacióamb els òrgans i les entitats que puguin tenir relacióamb els serveis que es gestionen.

Requisits addicionalsPersonal dels grups A o B.

Mèrits complementaris1. Experiència professional fins a 6 punts segons el

barem següent:– Experiència en tasques d’anàlisi d’informació, pro-

gramació i avaluació, fins a 2 punts.– Experiència en tasques de gestió, fins a 2 punts.– Experiència en tasques relacionals, fins a 2 punts.


3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocarels/les candidats/tes per a una prova professional va-lorant-la fins a un màxim de 4 punts. En cas de con-vocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori.

4. Característiques personals. La Junta de Valora-ció podrà convocar els/les aspirants per a l’avaluaciód’aquest apartat, mitjançant els sistemes que consi-deri més adequats per poder valorar les característi-ques requerides per l’òptim desenvolupament de lesfuncions del lloc de treball, especialment la capacitatd’anàlisis, de planificació del propi treball, l’habilitatde relació personal, l’actitud perseverant en la conse-cució de resultats i de responsabilitat pel treball en elsector públic.

En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tin-drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzaràels sistemes d’apreciació que consideri més adequats ivalorarà aquest apartat fins a un màxim de 4 punts.

Puntuació mínima10 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà la meitat de la puntuació màximatotal (mèrits comuns més mèrits complementaris) quepoden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresidenta:Sr. Josep Garcia Puga, gerent de Districte de

Sants-Montjuïc, o persona en qui delegui.Vocals:Sra. Conxita Rius Mentuy, cap de la Divisió de Ser-

veis Personals del Districte de Sants-Montjuïc, o per-sona en qui delegui

Sr. Josep Ribas Garriga, cap del Departamentd’Administració del Districte de Sants-Montjuïc, o per-sona en qui delegui.

Assessora tècnica de la Direcció de Recursos Hu-mans, o persona en qui delegui.

Representant de la Junta de Personal o del Comitèd’Empresa.

Director/a de centre de serveis socialsConcurs 1115

Dos llocs de treball de director/a de centre de ser-veis socials, adscrit a la Divisió de Serveis Personalsde Districte.

Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de312,04 euros, segons catàleg vigent (2071X).


Funcions principals– Programació i gestió d’un centre de serveis so-

cials.– Gestió i comandament dels recursos humans.– Gestió dels recursos econòmics assignats.– Control de gestió.– Avaluació de resultats.

Requisits addicionalsPersonal dels grups A o B.

Mèrits complementaris1. Experiència professional, fins a 5 punts, segons

el barem següent:– Treball social d’atenció primària, fins a 3 punts.– Gestió de centres de serveis personals, fins a 1

punt.– En comandament de personal, fins a 1 punt.


3. Informe sobre “Proposta d’actuació per a la ges-tió i direcció d’un centre de serveis socials al districtede Sants-Montjuïc” (extensió màxima de 3 pàgines),avaluat fins a 3 punts, en funció de la naturalesa, co-herència i aportacions personals del candidat.

4. Prova. La Junta podrà convocar els aspirants ala realització d’una prova tècnica en base a criteris ipropostes d’actuació per a la gestió i direcció d’uncentre de serveis socials, fins a 2 punts. En cas deconvocar-se, tindrà caràcter obligatori.

5. Característiques personals requerides per al’òptim desenvolupament de les funcions del lloc detreball.

La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-ques personals.

En el cas de realitzar-se aquesta convocatòria laJunta de Valoració utilitzarà els sistemes d’apreciacióque consideri més adequats i valorarà fins a un mà-xim de 5 punts.

Puntuació mínima11 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà en tots els casos la meitat de la


puntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióVocals:Sr. Josep Garcia i Puga, gerent del Districte de

Sants-Montjuïc, o persona en qui delegui.Sra. Conxita Rius i Mentuy, cap de la Divisió de

Serveis Personals del Districte de Sants-Montjuïc, opersona en qui delegui.

Sr. José M. Martínez de Eulate i Garralda, cap dela Divisió de Serveis Personals del Districte de SantMartí, o persona en qui delegui

Sr. Josep Ribas i Garriga, cap del Departamentd’Administració del Districte de Sants-Montjuïc, o per-sona en qui delegui.

Tècnica de la Direcció de Recursos Humans, opersona en qui delegui.

Representants de la Junta de Personal o del Comi-tè d’Empresa.

BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-VOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA PRO-VISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT DECULTURA DE BARCELONA(Aprovades per Decret del director gerent de 21de novembre de 2001 i donat compte a la Comis-sió Executiva de 20 de març de 2002)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-nuació:

REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

A part dels requisits addicionals de cada concurs,per optar a qualsevol convocatòria és necessari:– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un

Institut Municipal, i no pertànyer a les classes deGuàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS).

– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un InstitutMunicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podran par-ticipar igualment en els concursos. Així mateix,podran participar els contractats laborals fixosd’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres-ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions deTreball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-quena de l’esmentat Acord.

– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com afuncionari de carrera o amb contracte laboral in-definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.

– Haver transcorregut un mínim de dos anys des del’última destinació obtinguda per concurs.

MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ser-veis, inclosos els serveis previs en altres administra-cions públiques que hagin estat formalment recone-guts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt.

2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a unmàxim d’1 punt segons el barem següent:– Per posseir com a grau un nivell superior al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de

treball convocat: 0,75 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al

del lloc de treball convocat: 0,50 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre

al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat

o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màximd’1 punt segons el barem següent:– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior

en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50punts.

– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivellsuperior al nivell del lloc de treball base de la ca-tegoria del concursant: 0,25 punts.

A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del llocde treball desenvolupat, el nivell de complement dedestinació efectivament acreditat en la nòmina cor-responent, quan es tracti d’un nivell superior al delgrau personal consolidat de cada aspirant, i el nivelldel lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quanaquest sigui inferior al grau personal que hagi pogutconsolidar a la carrera administrativa.

4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valora-ran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació directaamb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, si s’es-cau, en funció de les matèries, la durada i l’avaluació.

JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres que s’indiquen al’annex.

PROCEDIMENT I NORMES GENERALS

Les persones que compleixin les condicions exigi-des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun-taran la relació de mèrits al·legats classificats segonsl’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-ditatius corresponents, al Registre General o a qual-sevol dels registres municipals, en el termini de quin-ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicaciód’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.

Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendresempre referits a la data d’acabament de l’esmentattermini.

Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per la qual cosa, es po-drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa a


l’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus delsdistrictes.

En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-los’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-ració des de la data d’incorporació en la plantilla, ambcaràcter indefinit.

En els casos en què entre els mèrits complementa-ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepte enaquells casos en què les bases específiques del con-curs determinin un nombre superior de pàgines, do-nades les característiques del lloc de treball a cobrir.L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb lasol·licitud i el curriculum vitae.

Els llocs de treball objecte de la present convocatò-ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-nuts setmanals.

Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, podent-se convocar les persones queoptin a les places per precisar o ampliar aspectesconcrets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-rents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següentsal de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.

Per a tot allò no estipulat expressament en aquestaconvocatòria, s’estarà a allò que disposen les BasesMarc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliolde 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-nent.

ANNEX

Concurs 70. Responsable tècnic de control pressu-postari (nivell 18)

Responsable tècnic de control pressupostariConcurs 70

Lloc de treball adscrit a la Direcció d’Acció Culturalde l’Institut de Cultura de Barcelona, situat al Palaude la Virreina, la Rambla, núm. 99 de Barcelona.

Nivell 18 i específic de responsabilitat mensual de126,07 euros segons Catàleg vigent (1810Y).


Funcions generals– Col·laboració en la confecció del pressupost de la

Direcció d’Acció Cultural. Seguiment i control dela seva execució.

– Elaboració de previsions de tancament provisio-nals i finals.

– Explotació de les dades de les aplicacions infor-màtiques de comptabilitat i conciliació amb elscontrols pressupostaris interns dels programes.

– Supervisió dels controls pressupostaris dels dife-rents programes, tant de despeses com d’ingressos.

– Suport i assessorament als programes en relacióal control pressupostari i a la gestió econòmica.

– Gestió de la informació estadística de les dadesde venda d’entrades i assistents a les diverses ac-tivitats organitzades pels programes.

– Gestió de la bestreta de caixa de la Direcció d’Ac-ció Cultural, custòdia de fons i conciliació delcompte bancari.

– Suport a l’administrador de la Direcció d’AccióCultural en totes les qüestions relatives a la gestióeconòmica i pressupostària.

Requisits addicionalsPersonal del grups C o D.

Mèrits complementaris1. Titulacions acadèmiques relacionades directa-

ment amb el lloc de treball, fins a 1 punt.2. Experiència professional, fins a 6 punts:

– En control i seguiment de pressupostos, fins a 2punts.

– En ús d’aplicacions informàtiques de comptabili-tat, fins a 1 punt.

– Coneixements del SIGEF, fins a 1 punt.– Gestió de la bestreta de caixa, fins a 2 punts.


4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocaruna prova professional que tindrà caràcter obligatori.En cas de realitzar-se l’esmentada prova es puntuaràfins a 5 punts.

5. Característiques personals requerides per al llocde treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comu-nicació, maduresa personal i professional i la capaci-tat de treball en equip. La Junta de Valoració podràconvocar els/les candidats/tes per a l’avaluaciód’aquest apartat mitjançant els sistemes d’apreciacióque consideri més adequats i el valorarà fins a unmàxim de 4 punts.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats: 11 punts.Si no s’avalua l’apartat opcional, la puntuació míni-

ma serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-muns més mèrits complementaris), que poden obte-nir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióSr. Oriol Balaguer Julià, director-gerent de l’Institut

de Cultura o persona en qui delegui.Sr. Joan Torrella, director de Recursos, o persona

en qui delegui.Sr. Carles Sala, director d’Acció Cultural, o persona

en qui delegui.Sr. Carles Decors, administrador de la Direcció

d’acció Cultural, o persona en qui delegui.Sra. M. Farners Cantalozella, assessora tècnica de

Recursos Humans, o persona en qui delegui.Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de

Recursos Humans de l’Institut de Cultura, que exer-cirà les funcions de Secretària de la Junta de Valo-ració.

A més, a tots els concursos hi podran assistir, enels termes previstos a les Bases Marc, els represen-tants designats conjuntament per la Junta de Perso-nal i el Comitè d’Empresa.


ELECTRODOMÈSTICS

Reclamació: Va comprar unes portes de frigorífic i,a l’instal·la-les, comprovà que una d’elles no tancavabé i l’altra tenia un cop. Tant el fabricant com el serveitècnic han declinat qualsevol responsabilitat.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque la porta que no tancava bé, podia tenir un defec-te d’instal·lació, i una vegada revisada pel servei tèc-nic, va quedar correcta. Pel que fa al cop que presen-ta l’altra porta, no ha quedat acreditat que nos’hagués produït en el moment d’instal·lar-la el propireclamant.

S’aprova per unanimitat.Barcelona, 28 de febrer de 2006.(Ref. 05/3703)

* * *

Reclamació: Sol·licita la devolució i canvi d’un ren-tavaixelles que és defectuós i mai ha funcionat cor-rectament.

Laude: S’estima la reclamació, havent l’establi-ment venedor, d’acord amb la normativa vigent ja queel rentavaixelles és defectuós, procedir al seu canviper un altre d’iguals característiques, en el terminimàxim de quinze dies des de la notificació d’aquestlaude a les parts.


* * *

Reclamació: Va comprar un frigorífic i, des del pri-mer moment, comprovà que feia molt soroll. Demanaque li canviïn el frigorífic.

Laude: Es desestima la reclamació atès que, per-sonats en el domicili de la reclamant els membres delCol·legi Arbitral, no s’ha pogut escoltar cap mena desoroll ni vibració que no siguin els normals del funcio-nament d’un frigorífic.


* * *

ELECTRÒNICA

Reclamació: Va sol·licitar un canvi en el seu con-tracte de telefonia mòbil. L’empresa reclamada no vafer la gestió i li varen continuar aplicant les tarifes an-teriors. Sol·licita l’aplicació de la tarifa contractada.

Laude: Es desestima la reclamació atès que, enno comparèixer la reclamant a la vista estant deguda-ment citada, no ha aportat cap prova que acrediti elsextrems continguts en la seva reclamació.


* * *

Reclamació: Va comprar dos reproductors MP3,dels quals es trencaren les pantalles de vidre. Dema-na la devolució de l’import abonat pels aparells.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque el trencament pot haver estat causat per un malús dels reproductors i no per un defecte de fabricació.


* * *

Reclamació: Va portar a reparar al servei reclamatun equip complet d’alta fidelitat, amb els altaveus in-closos. No està conforme amb la reparació efectua-da, ja que no li varen fer un pressupost previ i la qua-litat de so ha quedat defectuosa. Demana ladevolució dels 148,48 euros abonats.

Laude: S’accepta la proposta de la part reclamadaen el sentit que la reclamant els porti l’aparell i li repa-raran gratuïtament. El termini per a portar l’aparell ob-jecte de la reclamació és de quinze dies des de la no-tificació d’aquest laude i, si la reclamant no accepta laproposta, es desestima la reclamació.


* * *

Reclamació: Varen portar a reparar un fax i, a lestres setmanes d’haver-lo reparat, va haver de tornaral servei tècnic perquè seguia sense funcionar cor-rectament. Consideren que, d’acord amb la llei de ga-rantia, la segona reparació no han d’abonar-la, per laqual cosa sol·liciten la devolució dels 41,38 euros quehan pagat.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque no existeix cap relació entre la primera i la segonareparació, per tant aquesta no entrava en la garantia i,a més, havien passat quatre mesos des de la primera.


ANUNCIS

Laudes de la Junta Arbitral de Consum de BarcelonaFebrer de 2006


ENSENYAMENT

Reclamació: Va contractar un curs de Tècnic enPrevenció de Riscos Laborals i considera que haexistit un incompliment contractual atès que les sevesexpectatives amb el curs s’han vist frustrades a l’ha-ver d’examinar-se en el termini d’un any i no en tres,com inicialment l’havien informat.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque la reclamant podrà realitzar qualsevol altre cursdels que imparteix el centro d’estudis reclamat ambuna durada de dos anys, des del moment en quel’alumna l’elegeixi. En el cas que el nou curs tingui uncost superior a l’inicialment contractat, la reclamanthaurà d’abonar la diferència i, en cas contrari, el cen-tre d’estudis li tornarà l’import sobrant.


* * *

Reclamació: No està conforme amb els resultatsdel curs d’anglès que contractà amb el centre d’estu-dis reclamat, atès que una vegada finalitzat el mateixi havent obtingut el diploma acreditatiu, el seu nivelld’anglès no ha millorat.

Laude: Es desestima la reclamació en el sentit queha quedat acreditat que no ha existit cap tipus d’in-compliment per part de l’empresa reclamada. No obs-tant això, el Col·legi Arbitral recomana al centro d’es-tudis reclamat una revisió de la seva publicitat ja queels alumnes es poden sentir enganyats en el sentitque la garantia s’interpreti com a una seguretat abso-luta d’un domini de l’idioma.


* * *

Reclamació: Sol·licita que no li reclamin mésl’abonament de l’import del curs que contractà, ja quedemanà la baixa perquè no es complien les condi-cions ofertades.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque es dóna per resolt el contracte subscrit per lesparts a partir de la data en que consta la sol·licitud del’anul·lació del curs en el centro d’estudis, atès quehan existit diversos incompliments que no s’ha acre-ditat per part de la reclamada que s’haguessin sub-sanat.


* * *

Reclamació: Demana la resolució del contracted’ensenyament subscrit amb el centre d’estudis recla-mat, ja que la publicitat va ser enganyosa i, a més, latecnologia de què disposa per a seguir el curs no éscompatible amb la dels materials proporcionats.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque el contracte d’ensenyament subscrit queda resoltdes de la data en que el reclamant va presentar la re-clamació atès que el centre d’estudis reclamat va tri-

gar molt de temps en donar una solució als proble-mes tècnics que va plantejar l’alumne.


* * *

GRANS EMPRESES

Reclamació: Va arribar a l’estació de Sants per aagafar el tren amb destinació a Madrid, cinc minutsabans de l’hora de la sortida, i l’interventor no el deixàpujar-hi tot i saber que era l’últim tren a Madridd’aquell dia. Demana una indemnització.

Laude: S’estima en part la reclamació, havent lacompanyia reclamada de tornar al reclamant, la dife-rència entre l’import del bitllet del tren Altaria, que ha-via abonat, i el del tren Estrella, que va haver d’agafaren no arribar a temps a l’estació. Igualment se li hau-ran d’abonar els sis euros que pagà per a reservar elsegon bitllet.


* * *

Reclamació: Sol·licita que la companyia reclama-da li torni l’import del trajecte Madrid-Barcelona, jaque va arribar amb dues hores de retard.

Laude: S’estima en part la reclamació, havent lacompanyia reclamada de tornar-li al reclamant la di-ferència entre l’import del bitllet de Reus a Barcelo-na en el tren Altaria que havia abonat el reclamant iel bitllet del tren de rodalies en el qual va acabar elviatge, en concepte d’indemnització per les inferiorscondicions d’aquest en relació amb el viatge con-tractat.


* * *

Reclamació: Per un error de la persona que aténla finestreta, li donaren un bitllet de tren amb una dataanterior a la que havia de sortir. La companyia recla-mada es limità a lliurar-li el full de reclamacions.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque en el bitllet reclamat hi figuraven clarament llegi-bles les dades corresponents al dia i hora de realitza-ció del viatge.


* * *

Reclamació: Amb el corresponent bitllet d’anada itornada de Cerdanyola a Sabadell i de Sabadell aCerdanyola, en lloc de baixar a Cerdanyola va baixar aBarcelona-Sant Andreu Arenal i l’empleat de la compa-nyia li va cobrar com si hagués viatjat sense bitllet.

Laude: S’estima en part la reclamació havent lacompanyia reclamada de tornar a la reclamant la mei-tat de l’import del bitllet cobrat, per considerar que no


hi va haver ànim de defraudar per part de la recla-mant.


* * *

INFORMÀTICA

Reclamació: Demana que l’empresa reclamada litorni la quantitat de 505,39 euros, import abonat perla reparació de l’equip informàtic que hi compraren,atès que des del primer moment de la seva adquisicióno ha funcionat correctament.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque l’empresa reclamada haurà d’abonar la facturacorresponent a la primera reparació, 201,95 euros(IVA inclòs) ja que és l’única que no va atendre ambla corresponent diligència, en quant a la resta de fac-tures no a de fer-se’n càrrec perquè l’ordinador haestat manipulat per un altre empresa.


* * *

Reclamació: Li ha cobrat dues vegades la repara-ció de la font d’alimentació de l’ordinador.

Laude: Es desestima la reclamació en el sentit quedesprés de la reparació inicial l’ordinador va funcionarcorrectament, ja que la reclamant no ha manifestat resen contrari, i a més, tècnicament, és possible que s’ha-gi produït la segona avaria amb independència que lafont d’alimentació s’hagués canviat feia quatre dies.


* * *

INSTAL·LACIONS DE GAS, ELECTRICITAT, LAM-PISTERIA, CLIMATITZACIÓ I AFINS

Reclamació: No està conforme amb la reparacióde l’aire condicionat efectuada per l’empresa recla-mada i demana que l’hi reparin en condicions.

Laude: S’estima en part la reclamació, haventl’empresa reclamada de contactar amb el fabricantperquè procedeixi al canvi de l’aparell.


* * *

Reclamació: Li repararen la palanca de la clau depas de l’aigua i no està conforme amb l’import de lafactura abonada.

Laude: S’estima en part la reclamació, haventl’empresa reclamada d’abonar a la reclamant, en eltermini màxim de quinze dies des de la notificaciód’aquest laude, la quantitat de 10 euros més IVA, cor-responents als honoraris de l’operari que va efectuarels treballs ja que, segons ha admès l’empresa recla-mada, aquest no era oficial de primera, sinó ajudant.


* * *

Reclamació: Després d’una reparació efectuadaen el seu bany i a causa d’una deficient manipulaciódel tub de desguàs, va tenir problemes de fuites d’ai-gua que es va anar filtrant pel terra. Demana que liabonin l’import dels danys soferts.

Laude: Es considera que l’avaria de fuita d’aiguano és conseqüència de la primera reparació efectua-da per la lampisteria reclamada. No obstant això, pelsperjudicis que hagi pogut tenir el reclamant, se li des-comptarà de la factura que deu la quantitat de 108euros, corresponents a la reparació dels mobles da-nyats. Per tant, la quantitat que el reclamant hauràd’abonar a la lampisteria reclamada serà de 23,96euros, IVA inclòs, en el termini màxim de quinze diesdes de la notificació d’aquest laude.


* * *

Reclamació: L’empresa instal·ladora no ha acabatels treballs d’instal·lació de l’aire condicionat. Demanaque li acabin la instal·lació i quedi en bones condicions.

Laude: Les parts s’avenen en el sentit que l’em-presa reclamada revisarà l’aparell d’aire condicionaten el domicili del reclamant. En el cas que el proble-ma fos degut a la instal·lació, el repararien sense càr-rec, i si es tracta de l’aparell, ho posaran en coneixe-ment del servei tècnic perquè es procedeixi al seucanvi o arranjament.

S’aprova en avinença.Barcelona, 7 de febrer de 2006.(Ref. 05/3392)

* * *

Reclamació: L’empresa instal·ladora no li ha solu-cionat el problema del radiador, que no funcionava.Demana que li acabin la reparació en condicions iemetin la corresponent factura.

Laude: La part reclamada lliurarà a la reclamant,en el termini màxim de quinze dies des de la notifica-ció d’aquest laude, certificat de la instal·lació realitza-da, no exigint l’abonament de la quantitat deguda iquedant en aquest acte rescindit el contracte entreles parts sense res més demanar o reclamar.


* * *

MOBLES

Reclamació: Va adquirir tres prestatgeries ques’anunciaven com a vàlides per a CDs, vídeos DVDs illibres de butxaca. Després d’utilitzar-les uns mesos,s’adonà que tots els prestatges s’havien vençut pelpes i estaven inclinats. Demana la substitució delsprestatges o bé una solució per al problema.


Laude: Es desestima la reclamació en considerarque la inclinació de les prestatgeries és deguda alpes acumulat i no a una deficient fabricació de lesmateixes.


* * *

Reclamació: Va encarregar un bufet de fusta debanús i una taula per al menjador per un valor de3.990 i 1.850 euros, respectivament. El bufet que de-manaren era de color negre amb vetes blanques,però els hi van servir de color marró fosc. Demana ellliurament d’un moble nou, del color sol·licitat.

Laude: Es desestima la reclamació atès que, unavegada estudiats els catàlegs i informacions sobre lafusta de banús, essent aquesta un element natural,pot ser que la tonalitat del color variï, no havent-hicap certesa de que canviant el moble, aquest fos delcolor desitjat.


* * *

Reclamació: L’empresa reclamada ha incomplert ladata de lliurament i muntatge dels mobles, amb la con-següent pèrdua de dies de treball. Sol·licita la devolu-ció de l’import de les despeses de transport i muntat-ge, més les despeses extraordinàries ocasionades.

Laude: S’estima en part la reclamació, haventl’empresa reclamada d’abonar al reclamant, en el ter-mini màxim de quinze dies des de la notificaciód’aquest laude, la quantitat de 651 euros (IVA inclòs),dels quals corresponen 273 euros al transport de lacomanda, ja que es va fer el lliurament amb retard, i378 euros (meitat de la despesa d’instal·lació), com aindemnització pels perjudicis causats.


* * *

Reclamació: Va fer una compra de mobiliari perun import de 6.788 euros, fent un pagament inicial de1.988 euros i finançant la resta en 12 mensualitats. Liserviren els mobles, causant-li desperfectes en elparquet del seu habitatge al instal·lar-los. Demanaque l’empresa reclamada l’indemnitzi amb 2.500euros pels danys causats.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque l’empresa reclamada no és responsable delsdanys soferts pel terra, ja que aquests es deuen al ti-pus de parquet que té instal·lat el reclamant al seudomicili.


* * *

Reclamació: Va adquirir unes làmpades amb bom-betes d’origen i a l’establiment reclamat no li submi-

nistren els recanvis. Sol·licita que li subministrin lesbombetes de recanvi.

Laude: Es desestima la reclamació atès que, se-gons s’informà al reclamant, les bombetes d’origenno estan disponibles al mercat espanyol. No obstantaixò, se li oferiren unes de la mateixa intensitat i ca-racterístiques, les quals no va voler acceptar.


* * *

TÈXTIL

Reclamació: L’establiment reclamat no acceptàcanviar-li una samarreta de talla, perquè tenia l’eti-queta del preu tallada.

Laude: S’estima la reclamació en el sentit que l’es-tabliment reclamat canviarà la samarreta de talla, atèsque la reclamant té l’etiqueta de la peça malgrat estiguitallada. No obstant això, haurà de portar-la en un bonestat a fi que es pugui posar la peça a la venda.


* * *

Reclamació: Demana que li tornin l’import d’unvestit de dues peces, perquè no li han arranjat correc-tament.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque l’establiment reclamat haurà d’arranjar el vestit ala mida correcta de la reclamant i deixar-lo en un per-fecte estat, sense cap càrrec per a la clienta, no pro-cedint el canvi de la peça ja que no presenta cap de-fecte de fabricació.


* * *

Reclamació: L’establiment reclamat no acceptàcanviar-li el gènere adquirit un dia abans, al·legantque estaven en període de rebaixes, i en cap lloc s’in-dica que no s’admetin devolucions, a més el dia de lacompra li digueren que podria canviar-lo si la devolu-ció s’efectuava en un curt període de temps.

Laude: Es desestima la reclamació en el sentit quela reclamant no ha efectuat una petició en concret,ara bé davant les manifestacions efectuades peraquesta, el Col·legi Arbitral recorda a l’establiment re-clamat la necessitat de donar un tracte adequat al pú-blic, tot i en cap moment s’ha incomplert la normativavigent.


* * *

Reclamació: Va portar unes peces de seda per ala confecció d’un vestit de dues peces, la part recla-mada no ha complert amb el termini de lliurament i, amés, vol cobrar-li un import superior al pactat.


Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque la reclamant haurà d’abonar la quantitat corres-ponent al reforç en les costures i les vores ambfrisselina adhesiva, atès el tipus de teixit que aportà,havent d’abonar la quantitat de 100 euros i no de 120euros ja que no s’inclou la quantitat corresponent alfolre que es considera que ja està inclosa en el pres-supost inicial. Una vegada abonada l’esmentadaquantitat, l’establiment reclamat haurà de lliurar elvestit acabat i en perfecte estat a la reclamant. Enquant a la petició de l’abonament del vestit que vahaver d’adquirir per anar al casament, la reclamadano ha de fer-se’n càrrec perquè no té cap responsabi-litat sobre la decisió que va prendre la reclamant decomprar-se un altre vestit per a acudir a la cerimònia.


* * *

TINTORERIA

Reclamació: Va portar a planxar una camisa novai la hi van retornar amb una màniga tacada desprésde molts dies de retard en l’entrega de la mateixa.Demana l’abonament de l’import de la camisa.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque la tintoreria reclamada haurà d’abonar la quanti-tat de 43,50 euros en concepte d’indemnització pelsdanys soferts per la camisa objecte de la reclamació,ja que el Col·legi Arbitral considera que aquestes ta-ques, amb un tractament adequat, poden desaparèi-xer. El Col·legi Arbitral considera que, atesa la incom-pareixença de la tintoreria reclamada, aquesta no hapogut desvirtuat les al·legacions fetes pel reclamant,a més en el tiquet de recepció no es va fer constarcap mena d’anomalia i es pronuncia en que les ta-ques no hi eren en el moment de dur-la a planxar.


* * *

Reclamació: Va portar a netejar una peça de sedai quan va anar a recollir-la, hi havia un trencament defibres en una part de la mateixa.

Laude: S’estima en part la reclamació en el sentitque la tintoreria reclamada hauria d’haver indicat enla recepció la petita estripada que tenia la peça, perla qual cosa haurà d’abonar al reclamant la quantitatde 20 euros en el termini de quinze dies des de la no-tificació del laude a les parts, ja que el reclamant tam-poc ha acreditat el preu de la peça.


* * *

Reclamació: Demana la restitució d’uns coixinsdanyats a la tintoreria reclamada, per uns de nousiguals, atès que formen part d’un conjunt de cortines iedredó.

Laude: Es desestima la reclamació en el sentit quela tintoreria reclamada, en el moment de la recepció

dels coixins objecte de la reclamació, ja va indicar lapossibilitat que no quedessin en bon estat.


* * *

Reclamació: Demana que li abonin l’import d’unconjunt, 240 euros, ja que a la tintoreria reclamada lihan fet malbé la jaqueta i ha quedat de color gris, enlloc del blanc original.

Laude: Es desestima la reclamació en el sentit queel Col·legi Arbitral no ha pogut examinar el conjuntobjecte de la reclamació atesa la manca d’assistènciade la reclamant sense que hagi justificat la seva ab-sència.


* * *

VIATGES

Reclamació: No està conforme amb l’organitzaciódel viatge realitzat a Cuba a través de l’agència de vi-atges reclamada i sol·licita una indemnització justaper les molèsties ocasionades.

Laude: S’estima en part la reclamació, haventl’empresa reclamada d’indemnitzar al reclamant pelspresumptes danys morals soferts, amb la quantitat de62 euros, corresponents a les trucades telefòniquesefectuades, ja que possiblement hi va haver unamanca d’informació al client per part de l’agència deviatges reclamada.


* * *

Reclamació: Demana una indemnització perdanys i perjudicis per les irregularitats i molèsties so-fertes en un viatge en vaixell de Barcelona a Maó.

Laude: Es desestima la reclamació atès que,d’acord amb el contracte del bitllet subscrit, no es ga-ranteixen els horaris si sorgeixen problemes tècnics.


* * *

Reclamació: A causa de diverses cancel·lacionsde vols, varen arribar al Nepal el dia 3 d’agost de2005 a les 18.00 hores, en lloc del dia 1 a mig matí.Aquest retard, els condicionà el programa del viatge.

Laude: S’estima en part la reclamació, haventl’agència reclamada d’abonar al reclamant la quanti-tat de 525 euros, corresponents a la indemnització dedos dies i mig per a tres persones. L’abonamentd’aquest import s’efectuarà en el termini màxim dequinze dies des de la notificació d’aquest laude.



Reclamació: Es va produir un retard en la sortida delseu viatge concertat a Cancún, passant del dia 20 a les14.00 hores, al dia 22, a les 19.00 hores. Demana unaindemnització per aquest retard, de 2.300,00 euros.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque l’agència de viatges reclamada no és responsa-ble dels retards soferts en el viatge programat. Noobstant això, si el reclamant així ho desitja, pot dirigirla seva reclamació a l’empresa majorista, responsa-ble directe de l’organització del viatge.


* * *

Reclamació: No està conforme amb l’incrementdel preu del viatge que va efectuar a Costa Rica.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque l’increment del preu del viatge es va realitzar dinsel període fixat en la normativa vigent.


* * *

Reclamació: Sol·licita de l’empresa reclamada unacompensació per danys i perjudicis per la inexistènciad’oferta alternativa de plats en els sopars contractatsen l’hotel i per no haver estat advertit d’aquest fet enel catàleg de viatges.

Laude: Es desestima la reclamació per considerarque no hi ha hagut cap negligència per part de l’agèn-cia de viatges reclamada, ja que no són de la sevaresponsabilitat els aspectes de règim intern de l’esta-bliment hoteler.


* * *

DIVERSOS

Reclamació: Va contractar un curs de Shiatsu i unSeminari Tuina i després d’haver abonat la primeramensualitat se li presenta a signar el contracte ambclàusules que no li havien explicat anteriorment.Sol·licita la devolució de l’import íntegre abonat, de-gut al canvi en les condicions contractuals.

Laude: S’estima la reclamació havent l’escola recla-mada d’abonar al reclamant, en el termini màxim dequinze dies des de la notificació d’aquest laude, laquantitat de 85,00 euros (IVA inclòs), corresponents ala matrícula, ja que no va realitzar el curs i 72,50 euros(IVA inclòs) corresponents a la meitat de la mensualitatque va realitzar, com a compensació per no haver-loadvertit amb anterioritat de les clàusules contractuals.


* * *

Reclamació: Començà un tractament de depilaciólàser amb l’institut reclamat. Sol·licita que es respec-

tin les condicions pactades i li retornin l’import abo-nat, o bé li facin una sessió complementària.

Laude: Les parts s’avenen en el sentit que les ses-sions ja pressupostades es mantindran amb els preuspactats i si la reclamant desitja fer el tractament ennoves zones, li aplicaran els pressupostos actuals.


* * *

Reclamació: Comprà unes sandàlies i li han sortitdefectuoses. Demana que li retornin els 85,00 eurosabonats.

Laude: Les parts s’avenen en el sentit que en l’ac-te de la vista el representant de l’establiment recla-mat, fa lliurament al reclamant d’un taló per valor de85,00 euros (import de les sandàlies objecte de laseva reclamació) i el reclamant li lliura aquestes.


* * *

Reclamació: Va comprar unes maletes amb ga-rantia per defectes de fabricació, però havent-les uti-litzat només en una ocasió, es varen descosir per lapart interior i el pany es va partir. Sol·licita que l’esta-bliment on comprà les maletes faci d’intermediari ambl’empresa fabricant per a l’arranjament dels panys.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque el trencament dels panys de la maleta no és de-gut a un defecte de fabricació de la mateixa, sinó a unmal tracte rebut per part dels operaris de la compa-nyia aèria en la qual viatjava la reclamant.


* * *

Reclamació: Sol·liciten una disculpa per part delsresponsables del teatre reclamat, així com la devolu-ció de l’import abonat per les entrades d’un grup denens de 2 i 3 anys, atès que no varen poder gaudir del’espectacle en bones condicions.

Laude: Es desestima la reclamació en considerarque, segons es desprèn de les manifestacions delresponsable del teatre, que no han estat negades pelrepresentant de l’associació de lleure reclamant, elsnens varen poder gaudir de l’espectacle perfectamenten les localitats assignades.


* * *

Reclamació: Mentre el seu automòbil estava estaci-onat al pàrking reclamat, li varen sostreure una maletaamb un ordinador portàtil i una altra documentació.

Laude: Es desestima la reclamació ja que, de con-formitat amb la normativa vigent –article 3.c) de laLlei 40/2002, de 14 de novembre, reguladora del con-tracte d’aparcament de vehicles– els accessoris no fi-


xes han de ser retirats pels usuaris, no essent res-ponsabilitat del titular de l’aparcament la seva restitu-ció en cas de sostracció.


* * *

Reclamació: Considera que els cartells informa-tius que figuren a l’entrada de la perruqueria reclama-

da són publicitat enganyosa, ja que no coincideixenels preus exposats amb el que realment cobren des-prés pels serveis.

Laude: S’estima la reclamació en el sentit que esrecomana a la perruqueria reclamada que adverteixien els seus cartells publicitaris dels preus reals quees cobren per cada servei.


Concursos

Expedient núm.: 06/076

ObjecteContractació de la remodelació de la caseta de jar-

diners dels Jardins Joan Brossa.El lliurament es farà en els termes regulats en l’arti-

cle 6 del plec de clàusules administratives.

Import69.693,14 euros (IVA inclòs).

FinançamentAmb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-

ci 2006 per a Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal.

Presentació de les pliquesEls licitadors hauran de presentar les proposicions

en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-gurar la inscripció:

“Proposta per prendre part al concurs convocat perParcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per al’adjudicació de la contractació de la remodelació dela caseta de jardiners dels Jardins Joan Brossa”.

Garantia provisionalD’acord amb els articles 35.1 i 177.2 del text refós

de la LCAP, es dispensa de l’obligació de constituirgarantia provisional.

Garantia definitivaConsistent en el 4 per 100 de l’import de l’adjudica-

ció, d’acord amb la clàusula 13 del plec de clàusulesadministratives particulars.

Procediment i forma d’adjudicacióTramitació ordinària, procediment obert, forma

d’adjudicació per concurs.

Els plecs de condicions es poden passar a recollira partir del mateix dia de la publicació d’aquest anun-ci al Departament de Contractació de Parcs i Jardins(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) dedilluns a divendres, de 9 a 14 hores (amb encàrrecprevi al telèfon 93 413 24 00).

Model de propostaS’haurà de redactar d’acord amb el model que figu-

ra en el plec de clàusules.

Presentació de les proposicionsDes de l’endemà de la data de publicació fins al dia

16 de maig de 2006, ambdós inclosos.

Lloc de presentacióDepartament de Contractació de Parcs i Jardins

(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) dedilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Les proposicions es poden redactar enCatalà o castellà.

Data de celebració de la licitacióEl dia 24 de maig de 2006, 9.30 hores, en la seu de

l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –car-rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona.

El preu d’aquest anunci anirà a càrrec de l’adjudi-catari.

Barcelona, 6 d’abril de 2006. La secretària delega-da, J. I. Martínez Legaz.

* * *


ObjecteContractació de la prestació del servei de conser-

vació d’àrees de joc infantil, bancs, papereres, taulesde pícnic, taules de ping pong, cistelles de bàsquet,tanques i senyalització dels parcs i jardins de la ciutatde Barcelona (districtes 1, 8, 9, 10), per a un períodede dos anys

El lliurament es farà en els termes regulats en laclàusula 7 del plec de clàusules administratives.

Import2.244.081,78 euros (IVA inclòs).

FinançamentAmb càrrec a la previsió pressupostària dels exer-

cicis 2006, 2007 i 2008 per a Parcs i Jardins de Bar-celona, Institut Municipal.

Classificació necessàriaEls licitadors hauran de disposar de les classifica-

cions següents:Grup: “O. Servicios de Conservación y manteni-

miento de bienes inmuebles”.Subgrup: “5. Conservación y mantenimiento de

mobiliario urbano”.


Categoria: “D. Cuando la anualidad media seaigual o superior a 600.000 euros”.


en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-gurarà la inscripció:

“Proposta per prendre part al concurs convocat perParcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per al’adjudicació de la contractació de la prestació delservei de conservació d’àrees de joc infantil, bancs,papereres, taules de pícnic, taules de ping pong, cis-telles de bàsquet, tanques i senyalització dels parcs ijardins de la ciutat de Barcelona (districtes 1, 8, 9,10), per a un període de dos anys”.

Garantia provisional44.881,64 euros.


ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu-les administratives particulars.



El plec de clàusules administratives particulars elpoden recollir a partir del mateix dia de la publicaciód’aquest anunci al Departament de Contractació deParcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173,08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost,plànols, etc.) està a la seva disposició a CopisteriaMiracle, SA (carrer del Rector Ubach, núm. 10, 08021Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 8544 i fax 93 209 17 .82) Tanmateix el plec de clàusulesadministratives particulars es pot consultar a la nostraIntranet adreça: www.parcsijardins.net.




30 de maig de 2006 ambdós inclosos.


(carrer de Tarragona, núm. 173, 08014 Barcelona) dedilluns a divendres, de 9 a 14 hores.


Data de celebració de la licitacióEl dia 7 de juny de 2006, 9.30 hores, en la seu de

l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona –car-rer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Barcelona.




ObjecteContractació de la prestació del servei de conser-

vació d’àrees de joc infantil, bancs, papereres, taulesde pícnic, taules de ping pong, cistelles de bàsquet,tanques i senyalització dels parcs i jardins de la ciutatde Barcelona (districtes 2, 3, 4, 5, 6 i 7), per a un perí-ode de dos anys.

El lliurament es farà en els termes regulats en laclàusula 7 del plec de clàusules administratives.

Import2.190.710,28 euros (IVA inclòs).

FinançamentAmb càrrec a la previsió pressupostària de l’exerci-

ci 2006, 2007 i 2008 per a Parcs i Jardins de Barcelo-na, Institut Municipal.

Classificació necessàriaEls licitadors hauran de disposar de les classificaci-

ons següents:Grup: O; Subgrup: 5; Categoria: d.


en sobres tancats i signats. En el dors, hi haurà de fi-gurar la inscripció:

“Proposta per prendre part al concurs convocat perParcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal per al’adjudicació de la contractació de la prestació delservei de conservació d’àrees de joc infantil, bancs,papereres, taules de pícnic, taules de ping pong, cis-telles de bàsquet, tanques i senyalització dels parcs ijardins de la ciutat de Barcelona (districtes 2, 3, 4, 5,6 i 7), per a un període de dos anys”.

Garantia provisional43.814,21 euros.


ció, d’acord amb la clàusula 13.1 del plec de clàusu-les administratives particulars.



El plec de clàusules administratives particulars elpoden recollir a partir del mateix dia de la publicaciód’aquest anunci al Departament de Contractació deParcs i Jardins (carrer de Tarragona, núm. 173,08014 Barcelona) de dilluns a divendres, de 9 a 14hores. Pel que fa al plec tècnic (memòria, pressupost,plànols, etc.) està a la seva disposició a CopisteriaMiracle, SA (carrer de Rector Ubach, núm. 10, 08021Barcelona; amb encàrrec previ al telèfon 93 200 8544 i fax 93 209 17 82) Tanmateix el plec de clàusulesadministratives particulars es pot consultar a la nostraIntranet adreça: www.parcsijardins.net.





30 de maig de 2006 ambdós inclosos.


(carrer de Tarragona, 173, 08014 Barcelona) de di-lluns a divendres, de 9 a 14 hores.


Data de celebració de la licitacióEl dia 7 de juny de 2006, a les 9.30 h, en la seu

de l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona–carrer de Tarragona, núm. 173, 2a planta, de Bar-celona.



Notificacions

En compliment del que disposa l’article 59.4 de laLlei 4/1999, de modificació de la Llei 30/92, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions pú-bliques i del procediment administratiu comú, i en re-lació amb l’expedient núm. 1241/05 instruït pel De-partament Juridicoadministratiu de l’Institut Municipalde Mercats de Barcelona sobre extinció de l’autoritza-ció d’ús del dipòsit-magatzem núm. 3 del mercat mu-nicipal de la Boqueria, es notifica al seu titular, Ger-mandat de Pagesos, a l’últim domicili conegut delqual s’han rebutjat les notificacions que li han estatadreçades, que en ús de les facultats atorgades perdecret d’Alcaldia de data 2 de setembre de 2003, elpresident de l’IMMB ha disposat en data 20 de marçde 2006:

“Declarar extingida de l’autorització d’ús del dipòsit-magatzem núm. 3 del mercat municipal de laBoqueria, que figura a nom de Germandat de Page-sos, a l’empara de la lletra i) de l’article 42 (tanca-ment de lloc de venda durant un mes) de l’Ordenançade mercats; i deixar la parada esmentada en situacióde vacant i revocada l’autorització d’ús corresponent,requerir la titular perquè de conformitat amb el quedisposen els articles 160 i 161 del Reglament de pa-trimoni dels ens locals, en el termini de deu dies deixiel lloc de venda a disposició de l’Administració, lliu-res, vacus i expedits; dins el vuit dies següents a l’ex-piració del termini esmentat, assenyalar el cinquè diahàbil a les 8 hores per la pràctica de la diligència dellançament. Designar el director del Mercat de laBoqueria i l’auxiliar de zona perquè, junts o separats,efectuïn l’expressada diligència amb absoluta indem-nitat per a l’erari municipal, assistits del personal dela Policia Municipal que estimin necessari i amb la fa-cultat de reclamar directament l’auxili de la força pú-blica si així calgués per l’exacte compliment de la co-mesa que els ha estat assignada.”

Contra aquesta resolució es pot interposar recursd’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,comptat des de l’endemà de la present notificació.L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcorretres mesos de la seva interposició sense que se’n noti-fiqui la resolució. Contra la desestimació tàcita del re-curs d’alçada, es pot interposar recurs contenciós ad-ministratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiude Barcelona o del que correspongui al seu domicili,en el termini de sis mesos a comptar de la data en quèes produeix l’acte presumpte. També es pot utilitzarqualsevol altre recurs que es cregui convenient.

Barcelona, 23 de març de 2006. El secretari gene-ral, Jordi Cases i Pallarès.

* * *

En compliment del que disposa l’article 59 de laLlei 4/1999, de modificació de la Llei 30/92, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions pú-bliques i procediment administratiu comú, en relacióamb els expedients seguits sota els núm. 1855-1856/05 pel Servei de Mercats de l’Institut Municipal deMercats de Barcelona, sobre renúncia de les paradesnúm. 258-259 del mercat municipal de Sants, es noti-fica a la titular de l’autorització d’ús de les paradesesmentades, la senyora Mercè Ribera Ortiz, a l’últimdomicili conegut de la qual, han estat rebutjades lesnotificacions que li han estat dirigides, que el presi-dent de l’IMMB, per delegació expressa de l’Alcaldiaen data 2 de setembre de 2003, ha disposat en data13 de febrer de 2006:

“Declarar extingida l’autorització que empara l’úsde les parades núm. 258-259 del mercat municipal deSants, la titularitat de la qual l’ostentava Mercè RiberaOrtiz, per renúncia expressa i escrita d’ella mateixa, al’empara de la lletra a) de l’article 42 de l’Ordenançade mercats, i deixar els llocs de venda esmentats ensituació de vacant, revocada l’autorització d’ús cor-responent.”

Contra aquesta resolució es pot interposar recursd’alçada davant l’Alcaldia en el termini d’un mes,comptat des de l’endemà de la present notificació.L’esmentat recurs s’entendrà desestimat si transcor-ren tres mesos des de la seva interposició sense quese’n notifiqui la resolució.

Contra la desestimació tàcita del recurs d’alçada espot interposar recurs contenciós administratiu davantdels Jutjats contencioso administratius de Barcelona,en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà dela data en què es produeix l’acte presumpte.

També es pot utilitzar qualsevol altre recurs que escregui convenient.


* * *

En compliment del que disposa l’article 59 de laLlei 4/1999, de modificació de la Llei 30/92, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions pú-bliques i procediment administratiu comú, en relacióamb l’expedient seguit sota el número 64/06 pel Ser-


vei de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats deBarcelona, sobre renúncia de la parada núm. 49 Es-pecial del mercat municipal de l’Abaceria Central, esnotifica a la titular de l’autorització d’ús de la paradaesmentada, la senyora Carolina Conde Casanovas, al’últim domicili conegut de la qual, han estat rebutja-des les notificacions que li han estat dirigides, que elpresident de l’IMMB, per delegació expressa de l’Al-caldia en data 2 de setembre de 2003, ha disposat endata 13 de febrer de 2006:

“Declarar extingida l’autorització que empara l’úsde la parada núm. 49 Especial del mercat municipalde l’Abaceria Central, la titularitat de la qual l’ostenta-va Carolina Conde Casanovas, per renúncia expres-sa i escrita d’ella mateixa, a l’empara de la lletra a) del’article 42 de l’Ordenança de mercats, i deixar elsllocs de venda esmentats en situació de vacant, revo-cada l’autorització d’ús corresponent.”





* * *

En compliment del que disposa l’article 59.4 de laLlei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment admi-nistratiu comú, i en relació amb l’expedient núm.

1841/04 instruït pel Departament Juridicoadminis-tratiu de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelonasobre subhastes de parades i dipòsits-magatzemdels mercats municipals de Barcelona, es notifica alseu titular, el senyor David Rosell Rosell, a l’últim do-micili conegut del qual s’han rebutjat les notificacionsque li han estat adreçades, la resolució que es trans-criu a continuació:

“El gerent de l’IMMB ha disposat en data 14 de fe-brer de 2006:

“Deixar sense efecte, l’adjudicació de l’autoritzaciód’ús corresponent al magatzem 7 del mercat de San-ta Caterina a nom de David Rosell Rosell, ja qued’acord amb la clàusula 24a del plec de condicionsque regeix la subhasta, la titular no ha efectuat el pa-gament del preu de l’adjudicació en el termini atorgat,i així mateix ha renunciat a l’adjudicació mitjançantcompareixença davant la Direcció del mercat; atèsaquest incompliment, en virtut de l’article 35.2 delRDL 2/2002 pel qual s’aprova el text refós de la Lleide contractació de les Administracions Públiques,incautar la garantia provisional, i finalment, ja que noes va presentar cap més licitador per aquestes auto-ritzacions, declarar deserta la subhasta del magat-zem 7 del mercat municipal de Santa Caterina.”





Altres anuncis

Institut Municipal d’UrbanismeExp. 06obo3

La Comissió de Govern, en sessió de data 29 demarç de 2006, aprovà, entre d’altres, l’acord següent:

“Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitzacióbàsica del barri Trinitat Nova, promogut per Bagursa,amb un pressupost, per a coneixement de l’Adminis-tració, de 19.146.916,60 euros, l’impost del valor afe-git inclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficialde la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya i en la Gaseta Municipal i donar-ne comptea la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge”.

Contra aquest acord, que exhaureix la via adminis-trativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposi-ció davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’unmes comptat a partir del dia següent al de la recepció

de la present notificació, o es pot interposar recurscontenciós administratiu davant el Jutjat del Conten-ciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dosmesos comptats des de l’endemà de la present notifi-cació.

Contra la resolució expressa del recurs potestatiude reposició es podrà interposar recurs contenciósadministratiu davant el Jutjat del Contenciós Adminis-tratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos acomptar des del dia següent a la seva notificació.

Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiude reposició, que s’entendrà produïda un cop trans-corregut un mes comptat des del dia següent al de laseva interposició sense que s’hagi notificat resolucióexpressa, es pot interposar recurs contenciós admi-nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiude Barcelona, en el termini de sis mesos a comptardes del dia següent al que s’hagi produït la desesti-mació tàcita.

No obstant això, se’n pot interposar qualsevol altrerecurs que es consideri convenient.

Us ho comunico als efectes oportuns.



* * *

Institut Municipal d’UrbanismeExp. 06obo76

La Comissió de Govern, en sessió de data 29 demarç de 2006, aprovà, entre d’altres, l’acord següent:

“Aprovar, a l’empara de l’article 87.6 del Decret le-gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte segregatcomplementari d’urbanització del carrer d’Aiguablavaentre els de Tamariu i de Sa Tuna amb la nova im-plantació de serveis al barri de Trinitat Nova, promo-gut per Bagursa, amb un pressupost, per a coneixe-ment de l’Administració, de 4.070.618,43 euros,l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquest acorden el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya i en la Gaseta Munici-pal i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,Infraestructures i Habitatge”

Contra aquest acord, que exhaureix la via adminis-trativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposiciódavant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mescomptat a partir del dia següent al de la recepció de lapresent notificació, o es pot interposar recurs contenci-ós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Admi-nistratiu de Barcelona, en el termini de dos mesoscomptats des de l’endemà de la present notificació.

Contra la resolució expressa del recurs potestatiude reposició es podrà interposar recurs contenciósadministratiu davant el Jutjat del Contenciós Adminis-tratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos acomptar des del dia següent a la seva notificació.

Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiude reposició, que s’entendrà produïda un cop trans-corregut un mes comptat des del dia següent al de laseva interposició sense que s’hagi notificat resolucióexpressa, es pot interposar recurs contenciós admi-nistratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiude Barcelona, en el termini de sis mesos a comptardes del dia següent al que s’hagi produït la desesti-mació tàcita.

No obstant això, se’n pot interposar qualsevol altrerecurs que es consideri convenient.

Us ho comunico als efectes oportuns.Barcelona, 31 de març de 2006. El secretari gene-

ral, Jordi Cases i Pallarès.

* * *

Exp. 06/004

El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal, per delegacions de la Presidenta de data 2de gener de 2006, en data 5 d’abril de 2006, va adop-tar la resolució següent:

“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal dedur a terme la contractació del subministrament deplanta arbustiva i vivaç, per a l’exercici 2006, que ne-cessita Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici-pal, en els termes regulats a l’article 2 del plec declàusules;

Adjudicar, mitjançant el procediment obert i persubhasta, el contracte de subministrament, a l’empre-

sa Centre de Jardineria Sils, SA, pel preu de160.798,08 euros (IVA inclòs);

Aplicar la despesa amb càrrec a la partida60100121 del pressupost de l’any 2006;

Disposar l’abonament de la esmentada quantitat al’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia deles factures cursades pel tràmit reglamentari;

Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins deltermini dels quinze dies següents en que rebi la notifi-cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-rantia definitiva de 6.431,92 euros, i perquè compare-gui el seu legal representant el dia i hora que se liindiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar lesdespeses relatives a la publicació dels anuncis cor-responents en els diaris oficials.”


* * *

Exp. 06/068

El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal, per delegacions de la Presidenta de data 2de gener de 2006, en data 5 d’abril de 2006, va adop-tar la resolució següent:

“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur aterme la contractació de les obres de formació d’unanova àrea de jocs infantils al Zoo de Barcelona, queprecisa Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici-pal, en els termes regulats a l’article 2 del plec declàusules;

Adjudicar, mitjançant el procediment de concursobert, el contracte d’obra, a l’empresa Azahar, Jardi-neria y Riegos, SA, pel preu de 102.297,10 euros(IVA inclòs);

Aplicar la despesa amb càrrec a la partida62902909 del pressupost de l’any 2006;


Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins deltermini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-rantia definitiva de 4.091,88 euros, i perquè compare-gui el seu legal representant el dia i hora que se liindiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar lesdespeses relatives a la publicació dels anuncis cor-responents en els diaris oficials.”


* * *

Exp. 06/069

El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal, per delegacions de la presidenta de data 2de gener de 2006, en data 5 d’abril de 2006, va adop-tar la resolució següent:

“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur aterme la contractació de les obres de millora del Parcde Joan Miró, obra civil i jardineria, que necessitaParcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, enels termes regulats a l’article 2 del plec de clàusules;


PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPALNúmero corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n

Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958

Declarar exclosa de la licitació la plica presentadaper l’empresa UTE Constraula - Indesfor Soria, perno acreditar la classificació requerida en el plec declàusules administratives;

Adjudicar, mitjançant el procediment de concursobert, el contracte d’obra, a l’empresa URBASER SA,pel preu de 1.050.546,59 euros (IVA inclòs);

Aplicar la despesa de 1.050.546,59 euros (IVA in-clòs) amb càrrec a les consignacions pressupostàriesque s’indiquen en el present document, condicionantaquesta autorització a l’aprovació del pressupost cor-responent a l’exercici 2007 d’acord amb l’article 69.4del text refós de la LCAP;


Requerir l’empresa adjudicatària perquè dins deltermini dels quinze dies següents en que rebi la notifi-cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-rantia definitiva de 42.021,86 euros, i perquè compa-regui el seu legal representant el dia i hora que se liindiqui per tal de formalitzar el contracte i abonar lesdespeses relatives a la publicació dels anuncis cor-responents en els diaris oficials.”


Documents

GASETA - Barcelona · NÚM. 13 a 30-IV-2006a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 955 euros i el salari mínim interprofessional està enguany en 479,10 euros, quantitats que comporten moltes