GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 272, gener del 2010

25anys1985·2010G

DM

25anys1985·2010G

DM

Gent del Masnou, associació adherida als actescommemoratius de “L’Any Amades”, ha rebut el Manifest

que, de manera unitària, serà llegit a la cloenda del properdia 17 a diferents municipis del país. Per tal de fer-ne elmàxim ressò possible, ens plau reproduir-lo en portada,

amb la certesa que el tarannà del manifest és el que ensha motivat durant aquest 25 anys de vida social que

enguany celebrem.

L’any Amades és la commemoració del 50è aniversaride la mort de Joan Amades, però també una crida lliurea tot el país i en especial al món de la cultura popularper reflexionar sobre el moment actual. Ja no parlem defolklore sinó de patrimoni, que és el llegat dels nostresavantpassats que volem transmetre als catalans delfutur.

Vivim una època de modes i globalitzacions que dis-posen, a més de l’impuls de la novetat, de la forçad’agents divulgadors d’altres cultures. Catalunya viuuna pretesa època d’or de llibertats. Per això, quan elque es considera normalitat és la tònica general, hi hauna tendència a la relaxació. En moments com aquestés quan hi ha el perill que es perdi la nostra identitat.

Joan Amades va ser un home que va treballar incansa-blement pel país i que, sense frases grandiloqüents,dedicà tota una vida a l’estudi i a la divulgació de lestradicions, Avui, el seu exemple ens ha de remoure laconsciència, ens ha d’impulsar a lluitar sense vergonyaper la cultura popular catalana, viva i permanentmentrenovada, que és la forma més genuïna de la nostramanera de ser.

Manifest deL’Any Amades

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2010

87ANYS

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2009!

NOVA CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS .

DIUMENGE, DIA 10 DE GENER A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

Barcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 45 anys · 2009Descomptes especials d’aniversari

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: 25è aniversari de l’associació Gentdel Masnou.

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5TOQUEM DE PEUS A TERRA per Joan Camps........................................ 7RASCA I PICA per Ramon Serra ............................................................... 913D per Pere Companyó ............................................................................. 11EFEMÈRIDES DE L’ANY 2010 per Joan Muray......................................... 12LIMA per Joan Maresma............................................................................. 15HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................... 16PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran ......................................... 19CRÒNIQUES............................................................................................... 20TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas........................................ 25ARRAN DE SÒL per Pledebuit.................................................................... 25ELS LIBERTY per Josep Condeminas ....................................................... 26GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany............................ 27QUI ÉS AQUEST PERSONATGE per Antoni Ferrero .................................. 28GENT DEL MASNOU INFORMA.................................................................29LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol ......................................... 30LA CUINA DE L’ANTÒNIA ......................................................................... 30

El dia 27 de gener d’enguany és un dia ben especial per a la nostra associació. Just escompleixen els primers vint-i-cinc anys de la nostra història, curta, si voleu, però intensa,a l’entorn d’un projecte en comú que hem anat desplegant al llarg d’aquests anys, treba-llant de manera altruista per la llengua i la cultura catalanes, fent país, des del lloc queconeixem i estimem més: la nostra vila i la nostra gent.Va ser a la seu del Casinet (SOCNUM), societat masnovina que ens va acollir en els nos-tres inicis, que aquell diumenge de l’any 1985 ens vam aplegar els pares de la criatura i,a l’entorn d’una taula expectant, vam signar l’acta de constitució de la naixent Gent delMasnou i els seus estatuts socials.No cal dir que ja feia uns quants mesos que s’estava gestant i prenia forma la incipientassociació, amb tot el treball previ de confecció de l’esborrany d’estatuts, l’ideari i els pro-jectes debatuts en nombroses reunions prèvies, a casa de l’un o de l’altre; però fou aquell27 de gener que Gent del Masnou veié la llum definitivament, sense comptar amb mésrecursos que les pròpies forces i un munt d’il·lusions.I són aquestes forces i il·lusions, encara intactes, el que ens ha permès realitzar aquestrecorregut de vint-i-cinc anys fins avui, comptant amb el suport extraordinari de tots elssocis que ens han acompanyat –alguns, malauradament, ja no són entre nosaltres– i enshan fet costat en diferents tasques, des de les més modestes fins a les de més respon-sabilitat. Moltes gràcies a tots.Com que l’ocasió s’ho mereix, durant l’any farem alguns actes de celebració, que anun-ciarem oportunament. Aprofitarem l’avinentesa per revisar la feina feta i projectar-nosendavant bo i millorant tot allò de què siguem capaços, tocant de peus a terra i comptantamb les naturals limitacions dels qui fem les coses voluntàriament, per pur esperit de ser-vei i sense esperar res a canvi. En aquesta tasca gratificant, però també feixuga, neces-sitarem el suport de tots els socis i simpatitzants, i serà important qualsevol ajut ocol·laboració que pugueu aportar a l’associació, des de la inevitable quota de soci fins aqualsevol altra aportació personal en funció de les habilitats i disponibilitat de temps decadascú. Tot és important. Veniu-nos a veure i digueu-nos amb què podeu col·laborar.Sereu molt ben rebuts.I per acabar, un prec als habituals lectors d’aquest butlletí i que encara no sou socis deGent del Masnou: ara és un bon moment per sumar esforços i de fer pinya per assegu-rar-ne la continuïtat: Feu-vos-en socis ja!13-D Va ser una festa. Hi havia moltes expectatives per saber quina resposta tindria lacrida a la consulta popular sobre la independència de Catalunya celebrada el passat 13de desembre al Masnou i, simultàniament, a més de 160 municipis catalans, i podem dir,sense por d’equivocar-nos, que es van complir a bastament. Encara que és important devalorar el nombre de vots aconseguits i la tendència d’aquests, volem ressaltar especial-ment el comportament cívic durant la jornada de consulta, sense cap tipus d’incidència,el caràcter festiu i joiós viscut en aquesta primera oportunitat d’expressar, obertament isense pors, quin és el futur que desitgem per a Catalunya, malgrat el caràcter no vincu-lant de la consulta. Va ser una lliçó de democràcia ben entesa.Cal felicitar i agrair la feinada feta per la coordinadora de la consulta i de tots els volunta-ris de la societat civil que hi van participar, amb seriositat i rigor, suplint amb esforç perso-nal i imaginació totes les mancances d’ajut institucional que van llastar la consulta.Felicitats a tots i enhorabona!

El President

PrimeríssimEXPOSICIONS:

PER TAL DE COMPLETAREL CALENDARI

D’EXPOSICIONS PER AL2010, TOTS ELS INTERES-SATS CAL QUE ES POSIN

EN CONTACTE AMB ELVOCAL DE CULTURA, SR.JOAN MURAY, AL LOCAL

SOCIAL O BÉ PERTELÈFON 93 540 39 29

O CORREU ELECTRÒNICgentmas@suport.org

Que tinguemun Bon Any

2010!

GENTDEL MASNOU

Editorial

3

25anys1985·2010G

DM

BON ANY

Gener 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Reis

17aTrobadaNadons

Cap d’Any Fàbregas

Viayna CViayna C

AymarOcataRieraFàbregasViayna CAymarAymarOcataRieraFàbregasViayna CFàbregasDominguezDominguezRieraFàbregasViayna CDominguez

divendresdissabtediumenge

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

293031

123456789

101112131415161718

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

Viayna CAymarAymarRieraDominguezDominguezFàbregasViayna COcataOcataFàbregasViayna CRieraAymarOcataFàbregasFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraDominguezDominguezRieraAymarOcataDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

17a Trobada de Nadons. Nascuts al Masnou el 2009.

Diumenge 10 de gener del 2010a les 11.30 a les escalinates

dels jardins del Bell Resguard.Tocant a la N.II

Febrer 10

GRÀCIESEm llevo el 14-D amb unesangines que amb prou fei-nes em deixen empassarsaliva. M’he de quedar al lliti sentir com les veus autorit-zades del país dissertensobre el que van fer o elque no van fer els catalansi catalanes el dia anterior:ha de ser ben bonic això decobrar per anar dient el queet passa pel cap –o el queet diuen que t’ha de passarpel cap– per tots els mitjansdel país, experts de tot i deres. Ja fa temps que nocrec en els tertulians, se’lsveu massa el llautó, a lamajoria. Crec mil cops mésen els masnovins i masno-vines que, voluntàriament iamb recursos casolans,van organitzar una jornadahistòrica que milions decatalans que han viscut enaquest país durant els dar-rers tres segles haurien vol-gut viure i es van haver dequedar amb les ganes.Vés a saber les bestiesesque es deuran haver ditquan surti aquesta carta,però sempre quedarà elmeu reconeixement enversla gent que, sense capafany personal, va dedicaresforç, imaginació i horesdel seu temps a fer-me unamica més feliç.

Joan Marc Ramos-----------------------------------------

PARLAMENT I TOROSSenyors,Llegeixo als diaris que en la

darrera sessió delParlament de Catalunya esva batre el rècordd’assistència per debatre eltema de braus sí, braus no.Quina vergonya! És que nohi ha altres assumptes mésimportants com l’economia(crisi), ensenyament, salut,tercera edat…? Per què nohi assisteixen tots sempre?Varen ser escollits pels nos-tres vots com els nostresrepresentants i, a més, elspaguem nosaltres. Per quèno s’estableix un controld‘assistència i, segons lesfaltes, que deixin el seuescó a un altre que siguimés honest i complidor?Tenim una classe politicaque fa pena i després esqueixen de l’abstenció!Cordialment,

Pierfranco Fornero Vallés-------------------------------------------------

EL QUE NO S’HA DIT DEDOGI

DOGI tenia ofertes llamine-res d’altres municipis. Peròper sentiment es volia que-dar al Masnou i, amb elsuport explícit del comitèd’empresa, van recórrer al’ajuntament de la vila eldesembre del 2000. El maigdel 2001 es va signar unconveni urbanístic i a finald’any s’aprovava el textrefós del pla general, queincorporava el conjunt del’operació. Es van aplicarels mateixos paràmetresurbanístics que en altresciutats de Catalunya,

governades per diferentsforces polítiques, perquèdes de CiU volíem garantirel màxim d’equitat i trans-parència en les compensa-cions i cessions al municipi.A mitjan 2002 s’aproven ini-cialment els projectes.DOGI tenia pressa percomençar les obres. Almaig del 2003 CiU es vaquedar sol i en minoriadefensant el darrer tràmitmunicipal per a l’execuciódels projectes. La resta deforces polítiques–s’acostaven eleccions– novan donar suport al conjuntde l’operació. Vam advertir-los, i així consta a l’acta delPle, que “com més tempspassa, més risc hi ha queles coses acabin malament”i “que no es pot jugar ambel futur de 500 famílies delMasnou”.No van guanyar, però vanconstituir el tripartit i forma-ren govern. Van fer un nouconveni, el 2004, amb unafàbrica, la meitat de la ques’havia aprovat inicialment,a canvi d’una dotzena depisos socials més, més pla-ces de pàrquing i “garantirels llocs de treball”, queabans sembla que no elsgarantien, tot i que no séper què llavors DOGI feiauna fàbrica el doble de laque ara ha fet. En definitiva,endarrerir-ho quatre anys,per penjar-se la medalla.En el següent mandat,2007, apareixen les pres-ses i els neguits per allòque ja havíem pronosticat, iposaren en contradicció elgovern, el PSC pressionantperquè es construís la fàbri-ca a corre-cuita, sense lli-cència, els d’ICV no donantla llicència d’obres: esper-pèntic! I, com era de preveure, eltemps juga en contra, lacrisi econòmica i

l’endarreriment provocatper la miopia d’uns políticsdemagogs ho ha engegattot a dida. I ara esquiven elmort i l’hi pengen a un altre.La crisi la pateix tothom,però no és el mateix tenir lasituació financera resoltaque tenir-la empantanega-da. La falta de liquiditat, acausa de l’endarreriment,ha complicat enormementla viabilitat de l’empresa i,lògicament, ha repercutit enels treballadors. Si nos’haguessin perdut inútil-ment aquests quatre anys,la situació seria diferent, lacrisi general no l’hauríemestalviada, però DOGIl’hauria afrontada en millorscondicions. Senyors del govern, no car-reguin els neulers als altresi entomin la seva part deresponsabilitat, que no éspetita. L’avarícia (= egola-tria) trenca el sac. Han fetperdre bous i esquelles.S’han ben lluït!

Llorenç Birba-----------------------------------------

PROU AGRESSIONS ALPATRIMONI HISTÒRIC!

Amb motiu de la inaugura-ció de la plaça del MercatVell, un grup de personesque vivim al Masnou volemdonar la nostra opinió sobrequin ús es dóna als espaispúblics al poble. L’edifici del Mercat Vell eraun espai municipal gran icobert, que podia albergarfires i concerts, a la vegadaque constituïa un lloc identi-tari del poble, sobretot perla seva ubicació a primeralínia de mar. La inexistènciadel Catàleg del PatrimoniHistòric al Masnou permetque edificis com aquestpuguin ser enderrocats.Valorem que el Masnou dis-posi cada cop més de pla-ces per tal de realitzar acti-

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

6

cies, va ser emocionantveure i viure el vostre nivelld’implicació i compromís.Ara demanem que el pobledel Masnou prengui notarespecte a l’actuació,creiem que molt negativa,de l’equip de govern. Va sernegativa perquè, tot i que elPle va aprovar una mocióper donar suport a les enti-tats que organitzessin laconsulta, els manaies vannegar-se a cedir materials iespais habituals percel.lebrar eleccions, i vanprohibir (no explícitamentperò sí de forma implícita)que féssim difusió de laConsulta en espais munici-pals cedits a entitats delmunicipi (d’això se’n diumanipulació). Tampoc novam tenir cap mena decomplicitat ni implicació perexplicar la Consulta alsinstituts, tot i que un delspartits va votar a favor de lamoció (d’això se’n diu ci-nisme polític).Sàpiga el Masnou la realitatde qui el governa i que,quan hi ha iniciatives com ladel 13D, que no encaixenamb els interessos particu-lars del partit, l’equip degovern es comporta deforma sectària i no atén lapoblació com és la sevaobligació.

Finalment, des d’Almas-noudedidim donarem su-port a les consultes de Teiài Alella. També obrim untemps de reflexió per valo-rar la possibilitat de seguirtreballant des de la humili-tat, el debat, la pedagogiai la unitat d’acció.

Almasnoudecidim

2/3 parts. El BLAU (delmar), que ja fa mil·lennisque el tenim; L’EIX pròpia-ment dit, que ja té gairebé200 anys; i ara ja nomésfalta l’últim terç, que és elcorresponent al PARCVALLMORA, que, si mala-ment no recordo, ha estat elprojecte estrella en les dueslegislatures en les qualsvostès governen i, que pelque es veu, “el més calentés a l’aigüera.

Albert BellidoSoci n. 73

-----------------------------------------------

ALMASNOUDEDICIMDÓNA LES GRÀCIES

I DEMANA PRENDRE NOTA

Des d’Almasnoudecidimvo-lem agraïr la voluntat detots aquells que el 13D vanexercir el seu dret a votamb civisme i normalitatdemocràtica. La seva par-ticipació va fer que elMasnou fos la segonapoblació de tamany similar,després de Manlleu, enaconseguir el nivell més altde vots. També agraïm atotes aquelles personesque no van anar a votar jaque la seva decisió ensaporta la reflexió que calseguir treballant per laIndependència.Donem les gràcies a totesaquelles persones que vo-luntàriament i desinteressa-da han fet que la Consultafos plenament satisfactòria.Destaquem els qui vancedir materials i/o espaisper tal de poder dur a termeles votacions, en concret a:Gent del Masnou, Cafépara todos, Petit Vailet,C.D. Masnou i EscolaBergantí, i aquelles perso-nes i entitats que vancol·laborar tant enl’organització com en lapròpia jornada. Moltes grà-

males intencions. A partird’ara tot començarà a tenirun altre color. Si ens continua guiantaquesta gent ho tenim clar:“Cataluña”.No podem tornar enrere niquedar aturats. Hem dedefensar les consultes po-pulars cap a la independèn-cia. Ens hi juguem un futurmillor. Estiguem alerta perquè ensvoldran confondre. Que noens agafin desprevinguts.Tinguem clar que ja no ensserveixen ni estatuts ni fe-deralismes ni promeses devenedors mentiders. Gent catalana d’arreu, d’es-perit noble i valent, ambganes de tirar endavant unaCatalunya nova, si estemunits i ho volem, ho podemaconseguir.

Lluís Valls i Marí-------------------------------------------

COM PICA… I A L’EIXHe llegit amb molta atenciól’escrit de rèplica del Sr.Fàbregas (ICV) als seusantics socis de govern(ERC), i a fe que li piquen imolt les crítiques, o el quesegons ell són “mitges veri-tats“, publicat en el MasnouViu del mes de desembre.Seria molt grat per a moltsmasnovins i masnovinesque el mateix tracte quedemana per a vostè,l’hagués aplicat de bonprincipi respecte als anticsgoverns de CiU que el vanprecedir i a l’obra feta enaquells mandats. NO POT DEMANAR RES-PECTE QUI NO HA RES-PECTAT. Aquest és el pro-blema de ser un mal oposi-tor i un pitjor governant. I ara, si li sembla, parlem del’EIX CÍVIC VERD BLAU:Quina gran idea que hantingut els nostres gover-nants (PSC-ICV)! Per sort,veig que ja en tenen fetes

vitats i fomentar les rela-cions entre nosaltres; noobstant això, creiem que laplaça del Mercat Vell témancances. Considerem que no és unespai adient per fer les acti-vitats que requereixensilenci, com les havaneres,sardanes o concerts, nitampoc on realitzar activi-tats amb infants, perquè laproximitat de la N-II hoimpedeix.Creiem que en comptesdels habitatges construïtshauria estat més útil habili-tar un espai cobert on poderrealitzar activitats en cas depluja (i així no saturar Can’Humet), ja que podriemdir que més habitatges alpoble son innecessaris.Entenem que si l’entradadel pàrquing dóna a la N-IIés perquè l’Ajunatment noté gaire present la mobilit-zació ciutadana a favor dela via cívica a la N-II.Per últim, creiem que l’EixCívic Blau-Verd, que had’unir el port i el mar amb elParc Vallmora, ha de mini-mitzar el seu impacte almediambient; per tant és fadifícil creure que una plaçaque pràcticament és deciment constitueixi un espaiverd. ZONA VERDA? LESARRELS NO NEIXEN DELCIMENT!

Uns masnovins/es-----------------------------------------

HO PODEM ACONSEGUIRCreixerà l’esperit indepen-dentista del 13D? No ha estat un foc d’ence-nalls ni una jornada ociosacom s’ha dit. El que es vavotar quedarà en la històriai no es convertirà en capanècdota. No volem políticsgrisos, sense una idea clarai catalana, faltats d’il·lusió,de compromís i plens de

diners i temps propis i han treballatorganitzant la consulta: un referèn-dum amb una gran pregunta, quesent tan transcendent per als cata-lans, segons Marta Neira, l’alcaldia nopodia cedir a la petició dels organitza-dors que demanaven disposar delslocals electorals, de les urnes i d’unmínim suport moral, per no excedir-seen les seves competències. És escan-dalós: Marta Neira i Eduard Gisberthan mostrat les seves preferències ihan volgut quedar-se al marge de lesconsultes oblidant-se que són alcalde-president i regidora de cultura tambédels quatre mil masnovins que hanvolgut atendre la crida i ser conse-qüents a la consulta del 13 D. L’escritde Marta Neira en “el Masnou viu” ésuna demostració més de la seva equi-tat democràtica. Quatre mil ha estat prou bé, oi? Ambmenys vots governa el govern munici-pal havent tingut tots els serveis a laseva disposició i una despesa inne-cessària de propaganda empallegosa,en bona part sublimada des de lapublicació “el Masnou viu”, que pa-guem entre tots. El Masnou s’ha mobi-litzat en un acte festiu i una demostra-ció del que és la veritable democràciasorgida per la espontaneïtat de lagent. Ara ja sabem que, sense elsuport de l’alcaldia, el Masnou és mésviu que mai i ja no ens ha de fer caprecança l’arbitrarietat del poder. Finsara quatre mil vilatans hem tingut un

govern que no ens mereixíem, unamala peça al teler, que no ens ajudaràa les properes eleccions d’aquest anyal Parlament de Catalunya, però qua-tre mil som quatre mil. Que escalfin màquines als tebis partitspolítics de l’oposició davant els prepo-tents partits en el poder, que, comsempre, tots encadirats sense excep-ció volen ser a la missa i anar a la pro-cessó, vull dir: complir quatre anys delegislatura a la missa de l’espanyo-lisme amb servil devoció, i un dia al’any fer el paperot a la processó del’Onze de Setembre amb ofrenes flo-rals, com si es tractés d’un dia dedifunts. A veure, quina llei electoralens muntaran en el proper pessebrede les eleccions al Parlament deCatalunya? Què podem esperard’aquests iupis i iupies que tenen lapaella pel mànec en estar blindats perles sigles dels seus respectius partitspolítics? Si no els podem evitar, sihem de seguir la normativa constitu-cional i tolerar els partits polítics comun mal necessari, potser que els aju-dem a raonar. Mireu!: jo mateix, si avuihi hagués eleccions, tinc clar quinspartits no votaria; però el meu cor estàpartit entre dues formacions a lesquals, tot i estar fastiguejat dels seuslíders, em trobo molt bé amb la gentque els vota, i aquest dilema em faimpossible votar els uns sense evitarla sensació de trair els altres; i, si votoel partit que vaig votar a les eleccions

Aquest és el meu 50è article a Gentdel Masnou i la veritat és que emsento privilegiat de poder buidar elpap cada mes i alliberar total’adrenalina que, reprimint-la,m’obligaria a posar-me en mans delsmetges, els quals, omplint-me depotingues, frustrarien el meu desig deseguir viu quan assolirem la terrasomiada: una Catalunya democràticaalliberada dels dos partits espanyolis-tes majoritaris, que per guanyar leseleccions han de concursar empasti-fant-nos-la. Parlant de democràcia, el desembrepassat el Masnou va estar sotmès ados experiments amb una actoracomuna: la senyora Marta Neira, regi-dora de cultura. Amb paraules d’ellamateixa, en no haver cedit a les pres-sions d’Amics Pere Grau en l’any2008, havia rebut una il·lustríssima idesaforada reprimenda de l’alcalde,senyor Eduard Gisbert, per la quals’ha vist obligada en aquest passatNadal, suposo que per obediènciadeguda o per seguir sortint a la foto, aconvertir el paratge més viu i bell de lavila, el jardí del Casal de la Gent GranCan Malet, en un lloc tancat com si hiconstruïssin el metro, i impedir al llargde mil cent setanta-sis hores el bon úsde l’únic jardí amb cara i ulls del poble,per encabir-hi quinze hores el malanomenat pessebre vivent. Paradoxalment Marta Neira es prego-na sensible a les pugnes polítiques,sobretot si no les mou el PSOE; el seumanifest contra les consultes en “elMasnou Viu” del mateix novembre ésuna perla per a la posteritat d’aquestapublicació pamfletària pagada pelsmasnovins, sense tenir-hi un espai onpoder expressar el seu rebuig a tantesinexactituds propagandistes.Sortosament els capricis del podermunicipal no han impedit que el dia 13de desembre haguem viscut alMasnou una acte de proclamació cívi-ca, el qual, tot i haver-li negat el suportdel consistori, ha regit per la tenacitatde nombrosos vilatans que mogutsper l’esperit altruista han aportat

7

Toquem de peus a terra i anem per feinaper Joan Camps i Ortiz

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

17 de gener, St. AntoniBons tortells i borregosDe les pastisseries del Masnou

passades, temo que per un plat dellenties se’m tornin a vendre el meuvot a un dels partits que ni en un delí-rium trémens no hauria votat mai.Deixeu-me dir-los: Nois i noies de lasopa boba, llimeu el vostre orgull, quetots els mals de la societat civil catala-na es guareixen amb democràcia itambé amb regeneració política; rege-neració que, si fos la vostra, seria comun canvi d’aires per enfortir la salutmental de tots i, si a més ens oferiu

l’ambició amb honestes ganes de tre-ballar per assolir democràticamentl’Estat català, aleshores no estaríememprenyats ni decebuts de tot el queheu fet fins ara. Identifiqueu-vos d’unapunyetera vegada sense embutsdavant els enemics tangibles de lanostra llibertat com a poble i, si us heude barallar per les cadires, no us ata-baleu, feu-vos-ho com al cole, a palle-tes. Feu-ho aviat perquè, si no ho feu,gairebé segur que sortirà un tercer

que ho farà; i, si ho fa, millor que us hiajunteu unitàriament abans de leseleccions, eviteu-nos d’una vegada iper sempre el vergonyós canvi de cro-mos subhastant el nostre vot a qui endoni més, que de tripartits podemconstituir-ne un de natural i, per moltmaldestres que fóssiu ara, mai noserà pitjor que els dos anteriors anti-naturals, que, de tan decebedors, ésimpossible superar-los.

davidpastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

antiga pastisseria FontdMMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya03)

Mestre Pastisser

RASCA I PICAPer Ramon Serra

Per un instant vaig veure tota l’exhibició de dualitat, tot eldevessall de paraules buides, la impúdica parafernàliavocal, llegir textos com aquell qui recita un mantra, repeti-tiu, mandrós, d’ofici, d’esma. Un públic educat va aguantaramb paciència la fredor del discurs, estructurat possible-ment per un funcionari i explicat amb tan poca conviccióque em creia que no podia ser el que estava escoltant.Tinc clar que ell hi era per obligació, ineludiblement haviade representar el seu paper i no era fàcil perquè el seu par-tit era contrari a la consulta, per una clara protecció delsseus vots. En aquell moment no defensava tothom, comsens dubte hauria de ser sempre; crec que protegia la par-cel·la pròpia, la dels seus i no la de tots. No és difícil ven-dre fum quan la parròquia és entregada, submisa i obe-dient. La cosa es complica quan les preguntes no les fal’amic o el company sinó el ciutadà que no té res a veureamb la partida que ell vol jugar. És complicat, i hauria deser molt hàbil per sortir-se’n amb un parlar segur, sòlid, ungest ver, creïble, no un reguitzell de frases llegides en unsapunts o en un llibre.Era aquell el moment de fer gran la democràcia, d’ajudar elfeble i fins i tot de ser magnànim aprofitant la seva posicióde força. No era tan complicat, i hauria quedat com el capde tots i no d’una part; però com sempre el maleït tactisme–que empren tots els partits sense distinció de colors– vatrencar un pont d’entesa entre tots plegats i va quedar clarque portava l’aigua al seu molí.Volia preguntar, però les ganes em van fugir com ho fa laboira, a poc a poc i amb poca transparència, i era preferi-ble esvair-me mentalment i rumiar per què el meu repre-sentant, a qui respecto ja que el poble és qui l’ha escollit,no es mullava, ja no ideològicament –que no tenia perquè–, però sí a nivell logístic. En aquella xerrada amb dosalcaldes més no va dir ni que sí ni que no, que és el pitjorque pot fer un representant del poble, perquè va demostrara tothom que vol nedar i guardar la roba, i això, de moment,no ho ha pogut fer ningú.Sí, el senyor Gisbert, alcalde del Masnou, no va deixar lesurnes –símbol icònic de la democràcia– i va obligar que esdemanessin a un ajuntament veí.Gairebé quatre mil persones del nostre poble van haver devotar en urnes manllevades i aquest no és un bonic exem-ple i vostè, Sr. Gisbert, en aquell moment havia d’estar persobre del seu partit perquè és l’alcalde de tots; i votar,encara que no sigui vinculant, és un fet democràtic i la baseen la qual sustentem tota la nostra convivència. Vostè éson és perquè la gent va votar, va exercir el seu dret i el vaescollir. Tenia un desafiament i l’obligació de resoldre’l pelbé dels masnovins, però dissortadament va caure en la vul-garitat de ser un home de partit, un home de consignes; endefinitiva, vostè va fer de polític en el mal sentit de la paraula.La votació va anar bé, va ser transparent i modèlica, però

9

no tenia l’aixopluc dels locals municipals, que teòricamentsón per facilitar la vida a la gent del poble. No crec quepugui sentir-se orgullós si és que va dignar-se veure lamesa electoral a la Plaça Ramón y Cajal a l’aire lliure sotad’una glorieta. Moltes gràcies per res. Altres entitats de laVila van cedir els seus locals i una munió de gent va treba-llar de valent per amor a l’art.Després es pot dir que va ser un èxit o un fracàs, que hihavia molta gent o poca; però el que no es pot dir és queno es fes d’una manera neta i democràtica, deixant votar apartir dels setze anys a tots els empadronats al poble.És que això no és un fet democràtic? A qui fa por que la gent s’expressi pacíficament?Per què es va negar al poble béns comprats amb els seusdiners?De qui són les urnes del Masnou ?Com he dit abans, vostè no tenia cap obligació de recolzarideològicament la votació, però li repeteixo que, tot i quefos il·legal o al·legal o com es digui, tenia moralmentl’obligació de donar suport logístic en forma de locals,urnes i facilitat en la publicitat. No crec que fos tan difícil.Sé també que em sortiran amb lleis i burocràcia, però vostèsap que no parlem d’això sinó d’ètica, de respecte, de sen-tit comú, de seny, que diríem els catalans.Tot seria més senzill si entenguéssim que el bé comú és detots i no d’una part, sigui aquesta la que sigui.PD. Si es fes un referèndum per prohibir el català i el partitque tingués el poder fos nacionalista, faria el mateix escrit,perquè molt em sembla que tampoc no haurien trobat faci-litats, i parlar a les urnes és un dret que va costar moltd’aconseguir, i serveix tant si ens agrada o no el que espregunta.

Decidimlll

ww.almasnoudecidim.org

abte 28 de novembre a les 8 de la tarda a Ca

Taula rodona amJosep Botey

(alcalde de Teià)

Andreu Francisco(alcalde d’Alella)

i Eduard Gisbert(alcalde socialista del Masnou)

è en pensen els alcaldes de la consulta sobre la Indepen

Comerciants de carrer Pere Grau

BON ANY2010

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL L’ENDOLL

93 555 06 61

93 555 12 52

Primera casa al Masnou HOTEL TORINO93 555 18 60

93 555 02 44

93 555 23 13

93 540 35 76

93 555 35 78 / 36 58

93 555 14 73

93 555 14 73

93 555 64 51

Fes que el moment sigui inoblidable

93 555 70 55

Teràpies naturals, productes biològics

Capitans Comellas, 3-5(Prop del baixador d’Ocata)

93 540 96 30

Nutrició i Dietètica

TALLA amb el SOBREPÈSSempre hi ha un abans i un després!

Visites gratuïtes

Ara que ja fa dies que es va fer la consulta popular sobre la independència de Catalunya i que molts hi han volgut dir laseva, jo també ho faré, però sense judicis de valor i amb les dades a la mà.Va ser una jornada molt festiva i cal destacar el gran civisme que va regnar, sense cap incident de cap classe; això demos-tra la maduresa d’un poble al qual alguns volen donar classes de democràcia dient-li què és el que està bé i el que estàmalament, inclosos alguns recomanant-li en què ha de perdre el seu temps i en què no.Vaig col·laborar-hi, igual que col·laboro en moltes coses cíviques del Masnou, sense fer valoracions de qui les organitzao qui en pot treure rendiment polític; són coses en què, al meu parer, paga la pena d’ajudar els qui les organitzen (des decol·laborar a la Festa Major fins a dur la Flama del Canigó).Vull comentar algunes anècdotes (diguem-ne interioritats) que van passar en el “col·legi electoral” en el qual jo em troba-va. Va venir una persona a ¾ i 5 minuts de 8 del vespre, amb un carnet d’identitat en el qual constava que vivia en unmunicipi que no era el Masnou; i, en dir-li que no podia votar, va anar a casa seva, va agafar el contracte de lloguer, quefeia 15 dies que tenia, i va tornar, completament suat i esbufegant (amb el fred que feia) amb el document, per poder votar.Una altra persona, que es va enfadar moltíssim perquè la seva senyora s’havia deixat el carnet d’identitat, i que, a més,són molt coneguts al poble (deia que tothom el coneixia) i no se la va deixar votar (és molt possible que un dia o altre pas-sem tots per les seves mans). Una persona basca, que va passar a mig matí, el carnet d’identitat de la qual posava quevivia a Bilbao (on si no?), a qui es va comentar que no podia votar en no poder demostrar que estava empadronada alMasnou, i a les 5 de la tarda tornava amb un document acreditatiu per poder fer-ho. Força magribins (suposo que marro-quins), que amb el seu NIE és molt possible que votessin lliurement per primera vegada a la seva vida. I una personaque se m’acosta i em comenta en un castellà amb molt accent estranger: Mire, yo soy ‘guiri’, pero tengo todos los pape-les (portava un certificat d’empadronament) y me gustaría poder votar. Li vaig indicar on tenia les paperetes per fer-ho ia quina mesa podia fer-ho; després m’hi atanso i li dic: Miri, no digui que és ‘guiri’, digui de quina nacionalitat és i en paus!;la resposta d’ell va ser sorprenent: Mire, yo soy polaco, de la Polonia del norte, y vengo a votar por la independencia dela ‘Polonia’ del sur.Ara passo a les dades, que són molt més fredes, però que són la realitat de les coses, i només faré comparances ambeleccions municipasl i al Parlament de Catalunya, però des de l’any 95 fins a les últimes del 2007:Vots aconseguits per cada grup polític

Bé, conclusió dels números freds: Només CiU, en unes eleccions municipals i en tres del Parlament de Catalunya, hasuperat (en un total de 8 eleccions) el sí per a la independència. La segona força més votada en aquestes 8 darreres con-sultes (PSC-PSOE), la vegada que s’hi ha apropat més va ser l’any 1999 a les eleccions del Parlament; però, tot i així,va aconseguir 540 vots menys que els aconseguits pel sí; i la resta de forces polítiques (en totes les eleccions) es que-den a molta distància.A partir d’aquí que cadascú en tregui les seves conclusions i que cap partit no digui al poble què és el que ha de fer o no(o com ho ha de fer), i sobretot (i sempre segons la meva opinió) que valorin per què, segons l’enquesta del CIS publica-da el desembre de 2009, els polítics són la tercera preocupació dels espanyols, després de l’atur i l’economia, i per davantdel terrorisme i la immigració.

Eleccions municipals

Eleccions al Parlament de Catalunya

Dades de la consulta per a la independència

ARA QUE FA DIES DEL 13-DPer Pere Compañó i Fibla

11

Grup polític 1995 1999 2003 2007 CiU 3844 3254 3072 2289 PSC-PSOE 1959 2252 2488 2481 ERC 1111 1392 2181 1319 PP 1360 1181 1281 1022 IC-EV 1107 915 1433 1147

Grup polític 1995 1999 2003 2006 CiU 5036 4491 3755 3674 PSC-PSOE 1863 3187 2665 2063 ERC 1138 1172 2260 1494 PP 1299 1017 1202 981 IC-EV 813 304 1002 1255

Total vots Sí No Blancs Nuls 3975 3727 163 82 3

EFEMÈRIDES 2010 del Masnou i de CatalunyaPer Joan MurayVocal de Cultura

600 anys (1410) Mor el comte-rei Martí I, l’Humà, darrer monar-ca del Casal de Barcelona. Ambell s’extingí la dinastia que haviaregnat al nostre país durant mésde cinc-cents anys.

400 anys (1610) Data de lapublicació, a Venècia, del llibrede Galileu Galilei “SidereusNuncius” (Missatge Sideral), alqual parlava de la importànciade veure l’espai amb un telesco-pi. Aquest instrument, el desco-briment del qual es va atribuir aun holandès, ara s’ha sabut(vegeu la revista britànicaHistory Today de setembre del2008) que el seu autor era elcatalà Joan Roget, que l’haviainventat feia ja dècades, o siguial segle XVI.

12

50 anys (1960) Mor PrudenciPagès i Millet, enginyer establerta Mèxic. Havia descobert diver-ses i importants mines a la BaixaCalifòrnia, i va participar en laconstrucció delcèlebre pontque creua labadia de SanFrancisco, elGolden Gate.

25 anys(1985) Neix GENT DELMASNOU, la nostra entitat. Laseva alta “en societat” fou el 27de gener, i l’aprovació dels esta-tuts el dia 18 de juliol, totd’aquell 1985.

EFEMÈRIDES 2010 DEL MASNOU

150 anys (1860) Naixement deLluís Estapé i Alsina, marí mer-cant i comerciant, establert aHondures. Fou cònsol de l’EstatEspanyol en aquella república.

150 anys (1860) Creació de laprimera Escola de Nàutica delMasnou. Fundada pels germansJosep i Jaume Villà al carrer queporta el nom de “Mestres Villà”.

75 anys (1935) Mor elDr. Enric Ribas i Ribas,impulsor dels Con-gressos de Metgesde Llengua Catala-na. Pioner en la fil-mació de les ope-racions, fetes perell a la seva clí-nica.

75 anys (1935) Gerard Pla iMora (1880-1957), marí mercanti empresari establert a l’Argen-tina, celebra a la seva capital,Buenos Aires, una gran exposi-ció de modelisme nàutic a laSala Witcomb, que fou un èxittotal, i enrebé innom-brables feli-c i t ac ions ,entre elles lade l’almirallVon Reuter,de la mari-na alema-nya.

200 anys (1810) L’emperadordels francesos, Napoleó I,coneixedor de les diferèncieshistòriques de Catalunya i elcentralisme espanyol, signà alPalau de les Tulleries el decretde segregació de Catalunya i

Galileu Galilei

EFEMÈRIDES DE CATALUNYA

850 anys (1160) Fundació delmonestir de Santes Creus, del’Orde del Cister. De primer, elsmonjos cistercencs li van dir deSanta Maria de Valldaura. És,conjuntament amb el de Poblet,obra de l’expansió territorialcatalana dels nostres comtes-reis.

100 anys (1910) Surt a Saba-dell, Vallès Occidental, el primernúmero del “Diari de Sabadell”.

100 anys (1910) Surt a Girona,Gironès, el primer número de larevista “Catalanitat”.

100 anys (1910) Surt a Barce-lona el primer número del set-manari “Renaixement”.

100 anys (1910) Surt a Perpi-nyà, Rosselló, el primer númerodel setmanari “La Veu delCanigó”.

100 anys (1910) Neix a Saba-dell, Vallès Occidental, el pa-leontòleg Miquel Crusafont iPairó.

50 anys (1960)Mor a Lió (Fran-ça) el professorJaume Vicens iVives.

50 anys (1960)Surt a l’Alguer, Sardenya, el pri-mer número de la revista“Renaixença Nova”.

50 anys (1960) El gran poetaSalvador Espriu (1913-1985)escriu el cèlebre poema “La pellde brau”, una reflexió sobre lainutilitat de la guerra.

50 anys (1960) Dels anomenatsFets del Palau, ocorreguts pelmaig, quan s’havia d’interpretar“El Cant de la Senyera”, amb lle-tra de Joan Maragall i música de

Lluís Millet. L’acte estava inclòsdins la commemoració del cen-tenari del naixement deMaragall, al qual assistirien qua-tre ministres del dictadorFranco, que es trobava aBarcelona. De primer fou autorit-zat, i després prohibit. Com ésnatural, hi hagué aldarulls i forçadetencions.

13

150 anys (1860) Neix PompeuFabra i Poch, a Gràcia,Barcelona, el gran filòleg i orde-nador de la llengua catalana.

150 anys (1860) Neix a Cam-prodon, Ripollès, el compositorIsaac Albéniz i Pascual.

150 anys (1860) Neix a Barce-lona el pintor Joan Llimona iBruguera.

150 anys (1860) Neix a Barce-lona el poeta Joan Maragall iGorina.

150 anys (1860) Neix a Barce-lona l’escriptor i historiador ArturMasriera i Colomer.

100 anys (1910) Surt a Barce-lona el primer número de larevista “Art i Cultura”.

100 anys (1910) De les prime-res proves d’aviació a Catalu-nya i a l’Estat; foren fetes al’Hipòdrom de Barcelona.

100 anys (1910) Surt a Barce-lona el primer número de la re-vista setmanal “La Renaixença”.

l’annexionà a França.

200 anys (1810) Neix a Vic,Osona, el pensador JaumeBalmes i Urpià.

150 anys (1860) Narcís de Mon-turiol i Estarriol demostra amb elseu “Ictíneo” la possibilitat de lanavegació submarina.

25 anys (1985) Una expediciócatalana aconsegueix d’arribaral cim de l’Everest, la munta-nya més alta del món, i la coro-na amb la bandera catalana.

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El MasnouP. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

REBAIXES D’HIVERN FINS AL13 DE FEBRER DEL 2010

DEL 5 AL 20% DE DESCOMPTE SEGONS ARTICLES(Excepte promocions i ofertes)

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

El passat mes de setembre vaig estarnovament a Lima. Alguns companys del’Institut em comentaven més o menysel següent: Que bé que viatges...Els humans sempre comparem, ja quenecessitem tenir un punt de referència:Jo em quedo a Rio i el Joan se’n va aLima. I també pensem en el passat i enel futur, perquè el present se’ns escapacom aigua entre les mans: Jo seré a lamateixa feina i el Joan dilluns vinent nohi serà perquè serà al Perú...Sí, ens comparem amb els altres i com-parem situacions, però no sabem què hiha al darrere de tot, després d’havertravessat la façana. És ben fàcil dir: Que bè que viatges.Però abans de viatjar he hagut de llegirunes quantes hores, he hagut de pre-parar un curs sobre els exàmensd’espanyol com a llengua estrangera dedeu hores i sé perfectamente que nonomés sóc el Joan Maresma sinó quetambé represento la institució en la qualtreballo aquests dies. El vol Rio de Janeiro – Lima és de gai-rebé cinc hores, i surt a les quatre de lamatinada. Cert que només són cinchores i fa quaranta anys s’hi trigavamolt més. Però també és veritat quevivim en la societat –per a alguns, peròjo hi sóc a dins malauradament– en quètot ha de ser gairebé immediat; des del’aparició dels emails i dels mòbils ningúno s’estalvia un escrit o una trucada;ningú no es para a pensar si el que hade preguntar ho pot consultar en algundocument o ho pot solucionar sensehaver d’empipar ningú. I a la tornada deLima la feina s’ha amuntegat i hi ha unmunt d’emails per respondre; és a dir,que tothom va angoixat amb la feina,anem sempre amb la llengua fora i sal-vem barroerament les coses.A Lima, com en les dues estades ante-riors, em van tractar molt bé. El poc queconec de la ciutat em va semblar benbonic i les persones em van semblarmés que amables. Tothom em tractavade vostè, i en aquest tracte, contra elque molts podrien pensar, no hi havia

uma distància antipàtica sinó cordialitati respecte. Sembla ser que a l’estat per-drem el vostè, malgrat l’allau de llatino-americans que ens el regalen dia darre-re dia, ja que ells el perdran per inte-grar-se, però em sembla que hauriad’existir una delicadesa en el tracte, i latrobo a faltar en algunes entrevistes,que de vegades semblen una xerrade-ta entre col·legues...Vaig arribar a Lima un dissabte al matí.Però el dissabte va ser de mitja feina:conèixer alguns professors i dinar ambells. Dilluns i dimarts eren de treball. Pertant, només em va quedar el diumengeper fer una miqueta de turisme.Al centre històric de la ciutat hi ha elconvent de Sant Francesc, inaugurat el1672. El claustre és un lloc tranquil,fresc, agradable, on es troben les famo-ses rajoles sevillanes dels segles XVII-XVIII i s’hi explica la història d’algunssants franciscans. També al centre hiha la Plaza de Armas i la catedral deLima.

Vaig poder estar també a la HuacaPucllana, que va ser un centre adminis-tratiu i cerimonial de la Lima del 200 al700 d.C. És aquest un edifici piramidalconstruït amb maons anomenats “ado-bitos” i on hi ha un restaurant excel·lent.Sí, és bo viatjar i sortir una miqueta dela rutina del dia a dia. Però és ben can-sat i ningú no fa el que em toca fer a mia la feina quan no hi sóc…

15

LimaPer Joan Maresma Duran

“Rosario, 5 setembre de 1886.Senyor Francesch Flos.Masnou.

Senyor i amich:Lo renaixement de nostraCatalunya té dugas classes departidaris: los uns, actius propa-gandistas, ardorosos apòstols;los altres, passius partidaris, fer-vorosos creyents. Dels primersés vostè y de’ls segons, jo. Y nocregui que si de neòfit no passoa predicador sigui per falta deganas, sinó per manca de medisy capacitat, y qui sap/ també /si/per ausència d’ocasió propícia.Mes tot y no prènder una partactiva en aqueixa noble y, ¡ay!,potser improba lluyta, tot y notenir l’honor de contar-me entreels esforsats combatents que,com vostè, ja ab la paraula, jaab la ploma, batallan incansa-blas per la reconstitució de lapàtria catalana, no deixod’entusiasmar-me quan finsaquest recò de món arriva laremor de’l combat y ressona emas orellas la veu ar·rebatadorade’ls atletas qu’ab forsas tandesiguals lo sostenen. Llavorsvibran totas las fibras de moncor y si la veu és d’un amich,més m’entussiasmo y desitjosm’agafan de volar a son costat

per abrassar-lo y posar-me alluytar ab ell y per la mateixacausa, tan noble y santa.Jo tampoch, amich Flos, fórad’aquells que imploran, jo exigi-ria y, si bé és cert que momentà-neament “la fcostums y de orceprime le droit”, com diguél’absolut lladre d’islas, la històrianos ensenya ab sos exemplesque a la curta o a la llarga lasbonas causas triunfan.Convensut y fins cego admira-dor de la fraternitat universal, dela pau y unió de tots los hòmens,no vinch are a predicar separa-cions ni odis, separacions quepotser fóran contraproducents yodis que son fatals sempre per-què “quien siembra vientos,recoge tempestades”. Però del’aliansa, del’unió de’ls poblesentre sí a l’absorció o supedita-ció dels uns per los altres, hi haun abisme y este abisme és elque’ns /volen/ fer traspassar loscastellans y /en lo qual/ nosal-tres hem de tractar de tornar noveure’ns enterrats. Lo poblequ’abdica de sas lleys, de sascostums y de sa parla ja no éstal poble, és una part d’un altre,és cua de peigell quan val mésésser cap d’arengada, y nosal-tres acabarem per no éssercatalans si tot lo qu’és català

oblidem y abandonem. Per evi-tar-ho s’han alsat los bonspatriotas, a llurs esforsos se deulo camí recorregut per lo renai-xement, però crech com vostéque tot serà inútil si no reaccio-nem vigorosa y decididamentcontra la mala costumd’ensenyar a nostres fills en cas-tellà. Aqueixa costum, que totsmil voltas hem trovat perniciosa,ve valentament a combátre-lavostè ab sa “Memòria sobre lasEscolas Catalanas”, que tanacertadament premià lo Centre

“EL COMPROMÍS POLÍTIC I CULTURAL (I) DE DOS HOMESDEL SEGLE XIX”Antoni SUNYOL i PLA i Francesc FLOS i CALCATEpistolari entre Buenos Aires i el Masnou1886

Per Joan MurayHistòries de la vila

EFrancesc Flos i Calcat (Arenys de Mar1856-Barcelona 1929)

Antoni Sunyol i Pla (el Masnou 1859-Barcelona 1918)

16

Aquestes Històries... tenen un precedent (1), una mena d’aperitiu,menys explícit, naturalment, i especialment centrat només en untema; cosa que, l’actual, més ampli i documentat, analitza a fons.El tema del present és fruit d’un treball fet (2) per a la Universitat deSzeged, a Hongria, sobre l’ensenyament de l’espanyol a Catalunyael 1886, extret de l’epistolari esmentat entre Sunyol i Pla i Flos iCalcat, al qual aquests dos personatges, l’un masnoví i l’altre are-nyenc vinculat a la nostra vila, debaten a bastament.En aquest primer capítol analitzarem la carta, tema central del tre-ball, que es troba a la Universitat de Szeged (Hongria). És la següent:

Escut de la Universitat de Szeged

Catalanista Provensalench, y quejo en mon entussiasme hauriacoronada de llorer. La delicadaatenció d’enviar-me-la, recordant-se /de/ que en eixas terras hitenia un amich, és d’agrahir, ymolt l’agraheixo; prò segur potestar que més, moltíssim més, liagraheixo l’haverla escrita, puig alfer-ho ha fet un servey molt grana la causa de la pàtria.Jo, que tants anys fa que visch eneixa terra sembrada de catalans,he tingut mil ocasions de conside-rar lo gran inconvenient que’ésper nosaltres l’actual sistemad’ensenyansa. Ferms patriotas,bons catalans qu’estan ennay-gats ab tot lo de casa, homes ins-truits los uns, ignorants los altres,que tindran per vergonya l’haveroblidat la dolsa parla apresa en lobressol, que tenen (com jo tinch)l’orgull d’ensenyar a llurs fills lallengua de llurs pares, se veuenobligats a escriurer en castellàquan entre ells s’escriuhen y, loqu’ésmés trist, fins moltas voltasno entenen lo qu’un escriu quan

nostra llengua emplea. Quanl’any 1877 fundàrem lo ClubCatalà a Buenos Aires, fundacióacullida ab entussiasme gran pernostres paysans, no hi havia, ¡ohdolor!, mitja dotzena d’hòmensque sapiguessins escriurer encatalà, y /de/’ls pochs que l’

17

sabien, encare no tots l’escribianbé! Per’xò m’entussiasmo leigintla “ Memòria” citada, y demano aDéu que sa veu trovi propaga-dors, de’ls quals, si bé l’mes insig-nificant, seré quan arrivi a casa,que serà, volguent-ho Déu,avants de dos mesos, puig pensoembarcar-me ab ma família en totlo corrent setembre. Més com ésla falta de salut la que m’ treud’Amèrica, i ¿qui sab si no serà lamateixa causa un obstacle quem’privi perde prendrer una partactiva en la santa lluyta?De ma esposa y de mi, rebi amichFlos, per vostè y sa família, laseguretat del més afectuós apre-ci.

A. Suñol.”

Analitzem diversos punts de lacarta, els següents:

Portada d’“Acta Hispanica” de la Universitat de Szeged (Hongria)

Edifici central de la Universitat de Szeged

18

1-Parla del renaixement de lanostra terra; cert, ja que alesho-res, 1886, estaven en plenarenaixença, i dels activistes,com Flos i Calcat, tot un exem-ple.2-Sunyol i Pla fa una declaracióde principis d’allò més en conso-nància amb els ideals imperantsentre els bons patriotes: admira-dor de la fraternitat universal, dela pau i de la unió de tots elshomes.3- Ell mateix diu que no predicaseparacions ni odis; efectiva-ment, en aquell moment elscatalanistes només pensavenen un “regionalisme” autònom. 4- I també de la unió delspobles, tot remarcant que unacosa és això i l’altra l’absorció osupeditació d’uns sobre elsaltres.5- una frase que trobo genial,diu: “el poble que abdica deles seves lleis, de les seves

costums i de la seva parla jano és tal poble, és una partd’un altre, és cua de pagellquan val més ser capd’arengada”6- Felicita efusivament Flos perla “Memòria sobre les EscolesCatalanes”, tot una declaraciótambé de principis sobrel’ensenyament (en castellà) alnostre país, fet que rebla dient-lique en una societat tan catala-na, tot i que dins de l’Argentina,com fou el Club Català deBuenos Aires, al qual, almoment de la seva fundació, el1877, no hi havia més que mitjadotzena d’homes que sabessinescriure en català; i, d’ells, enca-ra no tots ho feien bé, a causade l’ensenyament en llenguacastellana que havien rebut demenuts a Catalunya.

Com veieu, per això trobava tanexcel·lent el treball de la seva

memòria, l’embrió, que méstard, el 1898, donaria fruit ambla fundació del Col·legi SantJordi, a Barcelona, ons’ensenyaria en català, desprésde l’assaig que féu al Masnoudel 1878 al 1887.... continuarà

NOTES1- Històries de la Vila núm. 121,d’abril del 1997. “111 anys de “LasEscolas Catalanas”, diàleg entreFlos i Calcat al Masnou i Sunyol i Plaa l’Argentina.2- Treball fet conjuntament amb elprofessor de Filologia Rafael CalaCarvajal, de la Universitat deBarcelona, i publicat per laUniversitat de Szeged (Hongria),l’any 2001, dins l’apartat “ActaHispànica”, tom VI (es pot consultarper Internet).

FONTS CONSULTADESButlletí de Gent del Masnou núm.121, d’abril de 1997.

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

VINE’NS ACONÈIXER. SOM ALCAMI RAL D’OCATA

AL MIGDIA MENÚPARERA.

INFORMA-TE’N

ATENEM COMANDES PER

TELÈFON

FP

19

Adéu, Maria Dolors.

Quan l’Esther, la tevafilla, va trucar per dir quehavies mort el dissabte, 7de novembre, al vespre,no m’ho podia creure. ¡Sinomés feia vuit o deudies que havíem parlatper telèfon i m’havies ditque acabaves de rebre eldarrer llibre meu i que elcomentaries per a larevista de Sant Quirze deBesora! Si no feia pasgaire que ens havíem trobat a Sant Quirze, que anàveu adinar a Vidrà, amb en Jan, el teu marit, i l’Esther! I en totesdues ocasions t’havies mostrat animada com sempre! Sí quesabia que tenies càncer, però estava ben convençut que eltenies superat i ben superat, o almenys controlat i ben contro-lat. Però es veu que no, es veu que la vitalitat, l’alegria,l’optimisme, la bonhomia (em sap greu, però la bonadoniaencara no existeix com a paraula, però potser l’hauríemd’inventar per aplicar-te-la) que no vas deixar en cap momentnomés ens ho feien pensar. Com podia ser, em repetia, queuna dona amb tanta vitalitat, amb tantes ganes de fer coses,amb projectes i més projectes al cap i, segurament, esbos-sats a l’ordinador, amb només 68 anys, s’hagués apagat aixítan de sobte? No podia ser, però era, com tantes altres mortsque tots coneixem. Les notícies que es van anar penjant ainternet (CCLIJCAT, Cornabou, Institució de les LletresCatalanes...), algunes trucades o correus d’amics i d’amiguesm’ho anaven fent assumir. I com aquell qui no vol la cosa vaig començar a recordar, atirar enrere, a intentar esbrinar quan i com ens havíem cone-gut. Em semblava que feia anys i panys, com si de petits jahaguéssim coincidit a Sant Quirze, quan baixaves de Vidràper passar temporades a cal sastre Plans. Però no, aquestsrecords només eren records de converses que havíem tinguten sopars, passejades, tertúlies... Remenant papers, he arri-bat a la conclusió que no ens vam conèixer fins a l’any 1990,en què vam compartir jurat del premi “El Vaixell de Vapor”. Toti que llunyà, recordo que va ser un premi en què vam deba-tre molt i molt i en què vam coincidir plenament. I les coinci-dències van ser en gustos literaris (tot i que teníem estils moltdiferents tu i jo), però també en paisatges comuns, en objec-tius i visió de país compartits i amb tantes i tantes altrescoses. I va començar una relació molt fructífera, que ha duratfins aquest mes de novembre funest. Vam compartir altresjurats, com els dels premis “Crisol” o els “LiterarisPenedesencs”, tots dos l’any 1995; vas passar pel programade literatura infantil i juvenil de Ràdio Vilafranca, l’any 1994, iel vas fer sortir i tot en aquell llibre entre esbojarrat i crític, que

vas escriure a quatre mans amb l’Elena O’Callaghan i queretratava amb humor la LIJ catalana d’aquells anys:L’enrenou del 49 (Baula, 1996); vam coincidir en algunaexposició de Gent del Masnou, població en la qual vas residiruna bona colla d’anys, abans de tornar cap a les terres piri-nenques; encara ens vam trobar en projectes editorials diver-sos (a Alfaguara i a Barcanova, per exemple); i sobretot vamcomençar a intercanviar-nos llibres i a comentar-nos-els, tanten privat com en públic. Perquè ho he de dir, Maria Dolors,sempre vas ser molt generosa amb la meva obra incipient,fins al punt que estic convençut que em vas ajudar a tirarendavant la meva nova faceta d’escriptor, perquè em vascomençar a comentar llibres a les revistes on col·laboraves(Gent del Masnou, Presència, El 855...) i a animar-me. Elsteus comentaris, parlessis de qui parlessis, sempre eren posi-tius: “Si un llibre no m’agrada”, em sembla que deies, “no enparlo.” I sempre eren plens d’entusiasme, l’entusiasme queposaves en tot: en les classes, la colla d’anys que vas fer demestra (em vénen a la memòria especialment els cursos quevas ser a Sant Joan les Fonts); en la promoció de la llenguai de la cultura catalanes (els anys que vas ser al SEDEC); oen coses tan quotidianes com les arrossades que organitza-ves amb amics o les anades a buscar bolets quan n’era eltemps. Tot en tu era explosiu, vital, alegre, compromès, comla teva literatura. Una literatura que en una de les nombrosesressenyes que hi vaig dedicar, concretament parlant del llibreL’ombra del nas (Casals, 1998) vaig caracteritzar ambaquests trets: irònica i humorística, tendra i imaginativa, i ambun llenguatge fresc i enjogassat que sempre fa anar ambmestria. En Josep Maria Aloy, crític i bon amic teu i meu, ambla precisió i el coneixement que el caracteritzen, ho ha fet així:“Sentia una veritable passió per les paraules i pel llenguatgei sovint et feia parar esment en una paraula concreta i deia:“M’agrada aquesta paraula, no la coneixia, me l’apunto”.Aquesta fascinació per la llengua suposo que fou la basedamunt la qual va construir tota la seva obra literària, unaobra fresca, alegre, senzilla i amb aquell deix d’innocència id’ingenuïtat que no és altra cosa que una enorme capacitatd’observació i de sensibilitat i un bon recurs per apropar-seals lectors joves.” Ens has deixat moltes coses, Maria Dolors, de ben segur quealgunes les anirem oblidant, perquè el temps ho esborra tot,però la quarantena d’obres literàries que has escrit, seran unpatrimoni que passarem de generació en generació, perquèvolem que el teu optimisme, la teva fantasia, la teva vitalitat,et teu amor per la llengua, el teu compromís, els teus..., quesón ben presents als teus llibres, no es perdin i enriqueixin ifacin gaudir les noves generacions, que sens dubte s’ho pas-saran d’allò més bé llegint-te, com ja ens l’hi hem passat unesquantes que hem tingut la sort de conèixer-te, personalmenti a través de la teva obra literària. Maria Dolors, pots estar bensegura que alguns títols teus, com L’Aniol i el peix, Monstrebusca monstra, Boira a les butxaques, Màquinesd’empaquetar fum i altres invents, etc. etc. etc. ja formen partdel patrimoni escolar i cultural d’aquest nostre país que tanthas estimat i que has ajudat a fer millor amb allò que mést’agradava: escriure.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

20

Trobada ens va deixar un bonsabor de boca i ja estem posantfil a l’agulla pel al diumenge dia28 de novembre d’enguany, pera la que serà la XII edició, a laqual una vegada més sou totsconvidats.Agraïments: Ajuntament del Masnou, asso-ciacions de col·leccionistesCPC, ACP Bagà i Xapes.net,Revista La Clau, AssociacióLúdica amics del carrer PereGrau, Agrupació Sardanista,Caixa Penedès, Can Colomé,Can Mai Tanquis, Can Rac,Celler del Mar, Condis PereGrau, Novetats Maria Pradell iPastisseria Miquel, i a tots elsvisitants, que ens vau acompa-nyar i animar durant la Trobada.Moltes gràcies a tots.-------------------------------------------

nombrosos comerciants espe-cialitzats en aquesta creixent i jaconsolidada faceta decol·leccionisme. Cada mitja horaun sorteig de lots de cava o pas-tisseria va amenitzar la Trobada,mentre el temps s’anava aguan-tant, tot i algun intent de plugimque, per sort, no va acabar dereeixir.Mentre els col·leccionistes feienla seva, una quarantenad’acompanyants van poder gau-dir d’un interessant visita guiadaa la casa-palauet del Marquèsdel Masnou situada a l’entorndel Bell-Resguard, acompanyatsen el recorregut pel guia masno-ví Jordi Milà, que els facilità totamena de detalls de l’edifici sin-gular.Cansats però satisfets, la

Durant la setmana prèvia a laTrobada estàvem amb l’ai al cori la mirada al cel, pendents deles indicacions dels homes deltemps. Com més ens apropà-vem al dia de la Trobada, lesprevisions eren més alarmants:pluja, fred i vent a dojo..., quinpanorama més negre. Doncs,no. El diumenge de matinada,quan vam treure el nas al carrerde Pere Grau per fer el muntat-ge, s’havien esvaït el mal tempsi els mals presagis. Sant Pere,patró del Masnou, deu sercol·leccionista de plaques decava…!Amb aquesta introducció enssituem al diumenge 29 denovembre, data de celebracióde l’XI Trobada d’Intercanvi dePlaques de Cava del Masnou,organitzada per l’associacióGent del Masnou. Continuant la sèrie de vaixellsde la marina de vela del 1800,iniciada l’any 2000, enguanyvam presentar una nova placade color blau amb la siluetad’una Pollacra, segonsl’habitual disseny del Taller dePublicitat Lluís Valls, embotella-da per Caves Lincon, de SantSadurní. L’ampolla anava acom-panyada d’un díptic amb text iimatges referents a aquest tipusde vaixell facilitades, novament,per l’historiador local JoanMuray. Com a atractiu afegit perals col·leccionistes, al revers dela placa hi figurava l’escut deCaves Lincon sobre fons gris.Durant tot el matí el gran nom-bre d’afeccionats fidels a laTrobada van aprofitar el tempsamb els intercanvis i algunescompres a les parades dels

Cròniques“XI TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUESDE CAVA, AL MASNOU.”29 DE NOVEMBRE DEL 2009Per Joan Casals

21

“Unes petites reflexionssobre l’exposició deJoan Muray a Gent delMasnou” Per Iago pericot

necessitat “arqueològica” de lanostra cultura, ja que semprebusquem una “raó” que enstranquil·litza davant de l’abs-tracció. Crec que tot això és legí-tim, però a la vegada un pèlabsurd, ja que volem prendrepart, quan aparentment, semblaque les formes i els colors noconcrets no són suficients per al’espectador. És possible quealgú busqui i vegi cares i objec-tes dins les formes abstractes,que gaudeixi, però... no canviares. El que s’ha d’aconseguir ésdeixar-se portar i gaudir amb lesformes incorrectes de l’abstrac-ció.Joan, molt bé per la teva exposi-ció, que no havia vist mai. Ets undescobridor de formes inexis-tents i que sense la teva miradamai no hauria pogut contemplar.Gràcies.-------------------------------------------

CròniquesPresentació del caganer“CAPITÀ MASNOVÍ”i dels Gegants delMasnou amb el “caganer portador”Per Joan MurayVocal de Cultura

El dissabte, 21 de novembre, ala Sala d’Actes de la nostra enti-tat, dos socis de l’Associaciód’Amics del Caganer i alhora deGent del Masnou, MiquelGarolera i Vicenç Segarra, pre-sentaren en societat, actuant de“mestre de cerimònies” l’autord’aquesta crònica, tres nouscaganers, “batejat” l’un amb elnom de CAPITÀ MASNOVÍ, i

no crec que sigui així. La casua-litat és un acte lliure de l’atzar, ila natura n’està plenad’aquestes visions casuals, perònecessiten la visió d’un artistaque sàpiga escollir i seleccionarde la casualitat aquell petit frag-ment que en Joan escull perdonar-li forma abstracte i pre-sentar-lo a l’exposició amb uninterès molt intel·ligent, davantun públic on detecta tota unasèrie de formes i colors que maino hagués imaginat.Aquesta mirada de l’artista ensfa veure i gaudir d’una sèrie deformes totalment inèdites, id’una bellesa desconeguda finsara.Les gotes de pintura no existei-xen fins que la mirada de l’artistaens les mostra ampliades foto-gràficament. No havien existitfins aquest moment.Tot aquest treball no és genscasual, és una tasca prou com-plicada sota una mirada selec-cionadora, atenta i molt sensi-ble, fruit de molts anysd’observació constant, sota unaexquisida sensibilitat, que enssorprèn en cada una de les di-vuit obres que ens proposa.Nosaltres podem veure “formesconcretes”, que responen a la

Cròniques“ABSTRACCIONS PICTÒRIQUES”de JOAN MURAY

El 28 de novembre passat la sala d’exposicions de Gent del Masnous’engalanà de manera especial amb una nova mostra artística delnostre consoci Joan Muray. Aquesta vegada l’ull fotogràfic de l’autorens tornà a sorprendre bo i endinsant-nos en un món imperceptiblea primera vista, descobrint, amb gran encert, imatges “fortuïtes” delrastre que deixen les gotes i traces de pintura en un aiguabarreig deformes i colors.És d’agrair que la persona que té cura de la programació anuald’exposicions de la nostra sala ens ofereixi, de tant en tant i en pri-mera persona, una mostra de la seva habilitat i reconeguda facetaartística. Moltes gràcies, Joan.Deixem que siguin les paraules del mestre, pintor, escenògraf i psicòleg,Iago Pericot, qui ens expliquin aquesta nova mostra d’art de Joan Muray.Diu així:

Parlar de Joan Muray és comanar repetint el que molts denosaltres ja sabem. Joan Murayés una de les ànimes de Gentdel Masnou, la que ens presen-ta tot el que ell considera impor-tant en art, i tots els movimentssocials i culturals d’interès perals ciutadans del Masnou. Ell hosap tot de la cultura i la històriade la nostra vila.Avui ens presenta una esplèndi-da exposició, que anomena“Abstraccions Pictòriques”, alfinal del programa de la qual diu...les formes que espontània-ment formen les gotes de pintu-ra al barrejar-se entre elles...Sembla que la casualitat siguil’origen de la seva obra, però jo

altres dos, anònims, eren elsportadors dels Gegants delMasnou.La “cerimònia” es va fer a les setde la tarda, amb una importantassistència de personal, àvid deveure en directe aital necessitatcorporal. El “mestre de cerimò-nies” va fer primer la presenta-ció del capità caganer i n’explicàles característiques personals.Era un capità (anònim) que va

tenir la nostra marina de vela delvuit-cents, i anava abillat amb elclàssic vestit de pantalons ijaqueta foscos, amb gorra devisera i espardenyes catalanes.La “feina”, la feia, no com lamajoria dels caganers, quedefequen al camp, arrupits iaguantant l’equilibri, sinó a borddel vaixell i, com acostumaven afer-ho els capitans, a dins d’unsambullo, una mena de galledade fusta i cèrcols amb nansa (laresta de la tripulació ho havia defer fora borda i, suposo, aguan-tant-se a les cordes per nocaure a mar).Per cert, parlant del “zambullo”,el nostre president va sortir unmoment de l’acte i va tornaramb un sambullo autèntic del’època, net però, per estrenar,que va donar un toc més autèn-tic a la festa.Després va presentar els dosanònims i ben amagadets caga-ners, que ho feien a la part del

darrere dels gegants, amb lesfaldilles un xic obertes (queda-ven ben arrecerats).L’acte va continuar amb parla-ments del president del’Associació d’Amics delCaganer, Joan Lliteras, i del Capde Colla dels Gegants delMasnou, Josep Fàbregas, queglossaren els seus acòlits i agra-ïren als amics Miquel i Vicenç ladeferència vers ambdues asso-ciacions.Al final, tots contents, omplíremla panxa amb un exquisit bere-nar preparat per la PastisseriaMiquel, que ajudaria, quan con-vingués, a afluixar les necessi-tats de cadascú.Enhorabona, amics caganers,per fer-nos passar una estonatan agradable i força riallera,una teràpia que tant convé sem-pre, però més ara amb elstemps que corren (corren sobre-tot aquells que fan córrer elseuros cap a la butxaca).

22

CròniquesPresentació del LlibrePIRATA I NEGRERPer Jordi Godàs

El passat 12 de desembre es vapresentar al local social el llibre“PIRATA I NEGRER”, de l’autorJoan Muray, de sobres conegutper tots els vilatans i per tots elssocis de la nostra associació.Junt amb l’autor, va ser al’escenari de la presentació elDr. Amorós, historiador especia-litzat en els afers de l’Illa dePascua, que va ser el qui posaren solfa el tema del capità JoanMaristany i Galceran “Tara”, jaque aquest historiador va conèi-xer el fet que va passar a l’illa dePasqua (Rapa Nui) al desembrede 1862, per les converses tin-gudes a l’illa amb l’erudit Sr.Conte, el qual el va posar enantecedents del fet.El Sr.Amorós va venir al Masnou

buscant els capitans del vaixellRosa y Carmen, que va ser elque va fer la incursió, saqueig iesclavisme de la població nadi-ua. El van dirigir al Sr. Muray iaquest, amb les dades que el Sr.Amorós va aportar i les investi-gacions que va realitzar, va arri-bar a conèixer el currículumvitae del capità Maristany.Cal dir que el local era ple de pleja que hi havia un interès perconèixer el que ja feia temps va

provocar una reacció en algunsdescendents de capitans de lanostra marina de vela. No cal dirque s’ha de desmitificar i situaren el seu context el tema del’esclavisme, fa quasi cent cin-quanta anys. En aquella èpocaels aspectes morals de la socie-tat europea no eren els d’ara;pensem que fins i tot les donesno es tenien en consideració, jaque no se les tenia per a res,que no fos servir els homes.Les explicacions del Sr. Amorósens van posar la pell de gallina,pensant en el sofriment de lespersones que van caure sota elpoder d’aquells negrers, ja que,a part del capità Maristany, quefeia de cabdill d’una flota dediversos vaixells, n’hi haviad’altres que no van quedar enre-re fent malifetes per tal de fer-serics.Junt amb el llibre ens va entre-gar un petit opuscle Els 7 espe-rits d’Alqueria Nova, que en elpròleg ja ens anuncia que no volser exhaustiu i que s’anirà des-

23

un Fill, que porta a l’espatlla lainsígnia de sobirà; aquest és elseu nom: Meravellós, Consellerprodigiós, Déu heroi, Pare eter-nal, Príncep de pau.L’orquestra ens va regalar elnúmero 12 Pastoral, joiosamentnadalenca.Després va sonar el Coral 23:Tots anàvem com ovelles dis-perses, cadascú seguia el seucamí. Però el Senyor ha carre-gat damunt d’Ell les culpes detots nosaltres.El Coral 35: El seu anunci s’haescampat a tota la terra; i lesseves paraules, fins als límitsdel món.I el Coral 30: Al·leluia! PelSenyor Déu Omnipotent queregna. Al·leluia! El Regned’aquest món ha arribat, elRegne de nostre Senyor i delseu Crist, i ell regnarà per sem-pre. Rei de Reis i Senyor delsSenyors; i ell regnarà per sem-pre. Al·leluia!Els aplaudiments, sonoramentenfervorits, del públic ens vanconvidar a cantar Sant Josep i laMare de Déu i, amb tothom,Fum, fum, fum. Es veu queencara no n’hi havia prou i vamtornar a cantar –era un bis dedebò– l’Halleluja del Messies.La directora va convidar elsassistents al concert que vul-guessin sumar-se a la coral quevinguessin a engruixir-la; i envan pujar uns quants –anticscantaires de la mateixa Coral,cantaires en baixa forçosa i afi-cionats al cant–; va ser un finalde concert més participat quemai. Els qui us hi vau afegir,esperem que feu un pas més ientreu a formar part de la Coral;us hi esperem.Cal dir que, com ja és costum,es va fer una recapta en favor

granant; com sempre el nostreamic i respectat Joan Muray ensdóna una història amb incògni-tes que, si bé quan la llegeixesdescobreixes què vol dir, encarano la dóna per finida.El llibre és una exposició de fetscontrastats de la nostra històriapassada i que ens assenyalaque, com a tot arreu, hi hacigrons negres, que per sort sónpocs, però que es veuen delluny. Mai no s’ha de fer del’excepció la norma general,com és el cas.-------------------------------------------

CròniquesLA CORAL XABECCANTA EL COCERTDE NADALPer Esteve Pujol i Pons

Fa uns dies la MontserratLlagostera ens va dir en unassaig: –A la primera part delconcert nadalenc farem unasuite de Nadal.–Bona idea; això serà bonic–vaig pensar.El diccionari ens diu que unasuite és un conjunt de fragmentsinstrumentals de caràcter divers,presos d’una òpera o d’un ballet,o també lligats per una temàticacomuna.Així, doncs, tots els vilatans i novilatans que van omplir la parrò-quia de Sant Pere al vespre deldissabte 19 de desembre vansentir un enfilall de cançons i demelodies nadalenques, lligadescom si formessin un bell decoratde Nadal, un teixit amb trama iordit. La trama van ser tresnadales cantades per la Coral–La Pastora Caterina (harm.A.Pérez Moya), Cap a Betlem(harm. M.Oltra) i Marxa delsReis (harm. F.Perret); l’ordit erentres fragments del ConcertoGrosso per la Notte di Natale,d’Angelo Corelli (Vivace-grave,

Pastoral i Vivace). Com un tapísbigarrat i harmònic, amb olor demolsa, brodat de boix grèvol igalzeran, i regust de neules i viblanc.La introducció a tot el concert vaser la nadala del Chocó deColòmbia Velo qué bonito(harm. A.Escobar), amb acom-panyament de percussió.

I ara va canviar el decorat. Elmestre dels mestres, Mozart,ens va fer gaudir de la músicasacra més pletòrica. L’AveVerum (K 618) ens ha acompa-nyat al llarg dels quinze anys dela nostra Coral Xabec; cadavegada l’hem cantat amb méssentiment, amb més profunditatmusical i mística. No hi va pasfaltar; …corpus natum de MariaVirgine…I després les dues primerespeces, Kyrie i Gloria, de la Missade la Coronació (KV 317); vanser un tast de la composicióescollida enguany per celebrarprecisament el quinzè aniversarid’aquesta coral. Un Kyrie supli-cant; un Gloria vibrant. Hi vahaver, doncs, un canvi de ritme:recolliment, dolcesa d’esperit.Així va acabar la primera partdel concert.En iniciar la segona, va serHändel qui ens va omplir debellesa immensa: drama evan-gèlic, Nadal, Creu i Pasqua. Elgran artista va musicar tota lavida de Jesús, des del naixe-ment fins a la glòria, en l’oratoriimmortal El Messies. Vam cantar-ne el Coral 4:Llavors apareixerà la glòria delSenyor. I tothom veurà alhoraque el Senyor ha parlat.El Coral 11: Perquè ens ha nas-cut un infant, ens ha estat donat

�� � � �

de la Marató de TV3. Gràciesper l’aportació! La Parròquia il’Ajuntament van col·laborar per-què aquest concert fos possiblei perquè comptéssim amb unbon conjunt orquestral.

diumenge 20L’endemà, el diumenge 20, almigdia vam fer una cantada a laCasa Benèfica, tal com és habi-tual cada any per aquestes festes.Les nadales de la Coral i duespeces de violí del cantaire EnricBadal van embadalir els residents,que seguien amb veu baixa lescançons nostrades i amb un batecperceptible a la cara. Gràcies perles atencions rebudes!

I al carrer de Sant Rafel, davantdel Pessebre, dels Reis d’Orienti enmig del carrer ornat ambmotius nadalencs, vam cantar-hiunes quantes nadales més i vatornar a sonar el violí de l’Enric.I gràcies novament per les aten-cions rebudes. I fins a l’anyvinent, si Déu vol!I ara a continuar preparant lacelebració d’aquesta efemèride:quinze anys de Coral Xabec. Jahi esteu tots convidats.

24

DIUMENGE AMB LLETRESPer Grup Rauxa

Com saben els nostres lectors, el GRUPRAUXA, de Gent del Masnou, ha fet ja dues vet-llades literàries i artístiques, els diumenges 25d’octubre i 29 de novembre, a la Sala d’Actes del’entitat. Vam anunciar que la intenció era quecada darrer diumenge de mes, a les 7 de tarda,dedicaríem una hora a la poesia, a la prosa, a lamúsica, al teatre… per a tothom qui volguésgaudir-ne.Sense pretensions, amb una gran senzillesa demitjans i amb una enorme bona voluntat, així hohem fet. Han estat dues sessions inicials, detempteig de possibilitats, de començament derodatge. Els qui hi van assistir hi poden dir laseva a fi que puguem millorar-ne els continguts,

la presentació, el dinamisme i tot el que redundia fer-ne una estona de lleure i plaer de la tardade diumenge.Ja vam anunciar que pel mes de desembre no hihauria vetllada, atesa l’acumulació de festes icelebracions nadalenques.El diumenge 31 de gener, a les 7 de la tarda, hitornarem a ser. Volem que aquestes vetlladessiguin agradables, variades, actives… desitjadesi tot. Tothom hi està convidat.Sabeu que el grup està obert a tothom qui hi vul-gui participar. Cal només que deixeu el vostrenom i cognom al telèfon de Gent del Masnou 93540 39 29 o bé a gentmas@suport.org i ensposarem en contacte amb vosaltres.

FELICITACIÓVolem expressar la nostra felicitació al soci deGent del Masnou, pedagog i col·laborador assidud’aquest butlletí, Esteve Pujol i Pons, per haver-liestat atorgat el Premi “Joan Profitós” d’AssaigPedagògic 2009, a La Festa de les LletresCatalanes, 59a Nit de Santa Llúcia, celebrada aTerrassa el proppassat 11 de desembre, per l’obra“PENSAMENTS D’UN EDUCADOR”.Tal com diu l’acta de concessió d’aquest guardó,el jurat va decidir per unanimitat atorgar-li aquestpremi pels valors que conté i que difon amb unasaviesa amena, pulcritud extremada i bellesa lin-güística.Esperem la publicació i presentació d’aquestaobra a fi de gaudir-ne i treure profit de les sàvies,

pulcres i belles reflexions per a l’educació de lesgeneracions joves.Enhorabona, Esteve, i a continuar escrivint!La Junta Directiva de Gent del Masnou

��

Mentre la comè-dia Boulevard dela dramaturga idirectora escèni-ca Carol López( B a r c e l o n a ,1969) continuafuncionant ambèxit a La Villar-roel, l’any 2009 ens diu adéu-siau i rebem el 2010.La companyia Comediants (www.comediants.com), queaterrava al Teatre Romea el 27 de desembre, hi fa tempo-rada fins al 24 de gener de 2010. Teatre, dansa, música,cançons, màscares i projeccions s’apleguen aNum3er@lia, un espectacle especialment pensat per algaudi en família.El 13 de gener Figuretes de vidre, del dramaturg,novel·lista i poeta nord-americà Tennessee Williams(1911-1983), amb direcció i dramatúrgia de Jordi Pons-Ribot, i interpretació de Lluïsa Sala, Gemma Sangerman,Andreu Banús i David Ortega serà present a la SalaMuntaner fins al 14 de febrer.Del 8 al 24 de gener l’Espai Brossa ens (re)apropa a lafigura de la narradora i periodista Montserrat Roig (1946-1991) a través de l’espectacle M de Roig, que han dirigitMaria Manau i Frederic Roda.El dijous 14 de gener de 2010 comencen les representa-cions d’American Buffalo (1975), de David Mamet(Chicago, 1947), amb direcció de Julio Manrique, al TeatreLliure. Michael Corrente, recordem, la traslladà al cinemael 1996 amb una nòmina que encapçalà Dustin Hoffman.Del 28 de gener al 7 de febrer L’última vedette del Molino,d’Aleix Aguilà (Girona, 1977), amb direcció d’Adrià Auberti Jordi Pérez Solé (Boà teatre), ens aporta amb gran imagi-nació i solidesa un acarament entre el món de la burocrà-cia municipal i els vells fantas-mes i glòries musicals que habi-ten el vell Paral·lel. La podremveure a la Nau Ivanow (c/Hondures, 28-30), de dijous adiumenge). Aguilà fou el gua-nyador del Premi de Teatre 50èAniversari Crèdit Andorrà del2006 amb l’obra Ira (ArolaEditors, setembre de 2007).També el dia 28 enceten les fun-cions de M de Mortal de CarlesMallol (Figue-res, 1981) al TNC(Sala Tallers), on la vida de pa-rella troba ingredients moltespecials: la immortalitat.

Sóc tan humà!

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. Josep R. Lucas

25

Carles Mallol el8 del 08

Arran de sòlPer Pledebuit

A l’escrit del passat mes i any us deia, al final, que el que haviaescrit de meravellós del nostre poble, dels que manen, de lesobres públiques, del civisme, de l’ordre, de la netedat, etc., eraperquè anava trompa, ja que, si no, no podia ser que veiés tanbé l’entorn vilatà.En aquest primer d’any que fineix la primera dècada del segleXXI, us comentaré un escrit que em va arribar pel desembrepassat. El dirigien als comerciants els “manaies” de la vila.Després de llegir-lo curosament, vaig tenir un ensurt d’allò mésgran, em pensava que encara em durava la borratxera o, el pit-jor, que ja estava alcoholitzat i patia delírium trémens.Les llumeneres municipals havien tingut una idea d’allò méslluminosa (valgui la redundància) per revifar el comerç local elsdies finals de l’any, quan a quasi a tothom li agafa aquellafal·lera de comprar i gastar com si s’acabés el món. Això finsara, ja que potser amb la crisi material per a uns i la crisi men-tal per a altres, això, els manaies ja ho preveien en fer, o dis-senyar, que els agrada més dir, aquella campanya, potser sí.Bé, al que anava, el que importa menys és si s’ha gastat poco molt a les passades festes. Vegem l’escrit dirigit al comerç.Els explicaven una “fórmula màgica” per fer que la gent gasti ial comerç li surtin els comptes (potser és perquè puguin se-guir pagant els forts impostos dels quals surt tot, sou inclòs).La idea era d’allò més impressionant; els deien, primer, que lacampanya feia un joc de paraules entre el nom de la vila i el fetde comprar més i gastar menys, es deia MENYSNOU%.Òndia tu, quina manera d’esprémer el magí, es deuen haverquedat sense matèria (no ser si grisa o de color catxumbo).Per tant, la seva finalitat era que ells tenien la gran idea (segurque a ningú més se li ha ocorregut!) i els comerciants farien elsdescomptes; o sigui, segons deia el nom, un 9%, això durantels dies de la campanya, la segona quinzena de desembre.Mira tu, fantàstic, jo em penjo la medalla de cara a la galeria,el consumidor content (llegeixi’s votant potencial) i el comer-ciant, apa, com una mena de nou impost (temporal, peròimpost al cap i a la fi).Vaig llegir-la i rellegir-la i no hi vaig veure pas res més. Res queindiqués que després els recompensarien d’alguna forma,com: tornar-los tots els diners esmerçats en descomptes, tor-nar-los-en una part i una part pagar-la ells, fer-los algun des-compte en impostos, etc. Però no, res de res. O sigui, jo con-vido i tu pagues.Oh, i quan es reuniren, manaies i “pagans”, en preguntar elssegons amb qui havien comptat a l’hora de fer-la, ja que finsque reberen la carta no en sabien res, ells, els “cervells”, va iencara s’”embarrufen” d’allò més.En fi, la reunió va acabar com havia començat. Amb el méscalent a l’aigüera, i que cadascú faci el que vulgui. Això sí, elscartellets de la campanya ja estaven fets i s’havien d’aprofitar.Per tant, els penjaren a cada botiga; per a aquestes ja no ved’una penjarolla.Apa, bup, bup.

Si a Espanya l’automòbil que vamotoritzar el país va ser el “Seat600” i a Alemanya el “Wolks-wagen escarabat”, els vaixellsde càrrega per excel·lènciadurant la II Guerra Mundial vanser els “Liberty”. El disseny eraanglès, però van ser els nord-americans qui el van fabricarmassivament, simplificant laseva estructura utilitzant partsprefabricades i substituint elsclàssics reblons per soldadures.Va aparèixer en el moment enquè les pèrdues de vaixellsanglesos sobrepassaven laseva capacitat de reemplaça-ment. No era un vaixell bonic,no; fins i tot el PresidentRoosevelt va dir-ne que era unaespècie “d’ànec lleig”, però erabarat i, en ser fet de peces pre-fabricades, el feien particular-ment adequat per a les cadenesde muntatge. Molts opinavenamb menyspreu (sobretot elsalemanys) que era un vaixell“d’usar i llençar” i no els faltavacerta raó, ja que més d’un es vapartir per la meitat en el cursd’una singladura. A pesard’aquestes deficiències estruc-turals, la majoria van complir lamissió per a la qual van serfabricats i contribuiren enorme-ment a la victòria aliada i acon-seguiren salvar del bloqueig la

Gran Bretanya. La veritat és quevan resultar clau a l’hora detransportar tota classe de mer-caderies a tots els escenaris deguerra, i patiren tota classed’adversitats, sobretot a l’Àrticon, no solament van ser atacatspels submarins i avions ale-manys, sinó que van haverd’enfrontar-se al terrible climaàrtic i a les seves al·lucinantstempestes. Després de la guer-ra, molts dels que van sobreviu-re van ser utilitzats per la marinamercant de diversos països. Unamic meu, que era primer oficiald’un d’ells, en el curs d’un viatgeel va haver d’embarrancar acorre-cuita ja que se li estavapartint per la meitat.El primer “Liberty” va tardar dos-cents quaranta-quatre dies a serconstruït, i va ser avarat aBaltimore el vint-i-set de setem-bre de 1941; però a finals de1945, la mitjana de fabricaciód’un “Liberty” era de... quarantadies! Dels més de cinc mil quees van fabricar, actualment sola-ment en queden dos, el “JohnW. Brown” amb base a la costaest dels Estats Units, i el“Jeremiah O’Brien” al port deSan Francisco. Aquest últim vaser construït a East Portland,

Maine, i avarat el dinou de junyde 1943. Va fer set viatgesdurant la guerra, quatre aEuropa, un a Amèrica del Sud,un al Pacífic i un altre desd’Austràlia a San Francisco.Actualment està sota la tutela dela societat “National Liberty ShipMemorial”. Supervivent del “Dia-D”, va fer onze viatges desd’Anglaterra a Normadia. Avuidia es pot visitar com un museu,però durant l’any fa dos creuersal voltant de la badia de SanFrancisco. L’any 1994, l’“O’Bri-en” va tornar a les platges del“Dia-D” portant antics veteransde guerra a prendre part a lescerimònies de commemoraciódel 50è aniversari del desem-barcament de Normandia, amés de fer un periple per setports d’Anglaterra, França i lacosta est dels Estats Units; untotal de disset mil milles en elcurs de cinc mesos. Va ser l’únic“Liberty” que va tornar a les plat-ges de Normandia cinquantaanys més tard. I és que, encaraque l’“O’Brien” va ser fet en tansols cinquanta-set dies, almenysaquest els va sortir rodó.

ELS “LIBERTY”, VAIXELLS “D’USAR I LLENÇAR”.Per Josep Condeminas

26

27

Extracte d’un manuscrit del qui foudirector de vendes del Departamentde Pesatge Industrial de l’empresaque esmentarem, el senyor AntoniMongay. Per llegir al menjador de casa.

Amb el pas del temps, que és veloçquan vols explicar una cosa, que, comdic sovint, “és així de senzill”, doncsno ho és tant. Per fer entenedora unacosa, n’has d’explicar moltes d’altres.Això podria passar ara, però totl’entorn és diferent, tan diferent, ja queels fets esdevingueren més o menysal voltant dels anys 1938-1941. Què va passar? On va passar? Quanva passar? Què era una ferreria? Va passar un cas curiós, en un indretde la ciutat en part desaparegut i enpart recentment modificat. On unescircumstàncies ara ja històriques feienque s’hi ubiquessin oficis i negocismolt d’aquella època: ferrers i serra-llers amb fornals i encluses. Tallersper a la reparació de carruatges, quasidiligències. Llavors començava ahaver-hi automòbils, n’hi havia moltpocs i, per contra, els cavalls erennombrosos. Va tenir lloc a Badalona, al carrer de laCreu. Era empedrat, avui és Carreteraa França N II. En aquell temps la cir-culació era de doble sentit i ja circula-va el tramvia núm. 70, que era defabricació anglesa. La gent en deia“tanques” i anaven de Can Màrtir atocar el carrer d’en Prim, aleshoresl’extrem nord de Badalona, fins a laPlaça d’Urquinaona a Barcelona.Podem entendre que el trànsit era lenti escàs i que aquesta via principalpogués donar servei amb doble direc-ció als mitjans de transport de perso-nes, mercaderies i proveïment de tot-xos, sorra i ciment a les obres enconstrucció. Llavors circulaven carretons plans peral transport del peix i uns altres ambbaranes tirats per persones. LaColoma del carrer de la Granota els

llogava a hores.A ca la Mònica venien diaris i patufets.La seva casa al carrer del Mar era dePatufets (per com era de petita).Els trens funcionaven amb vapor i,com ara, també amb retards.Cavalls i carbó eren primordials.Quantes carboneries i cellers devenda de vi a doll, amb la branca de piposada sobre la porta d’entrada. res-ten avui dia? De fleques amb forn dellenya i de lleteries amb vaques al’estable, no en queda cap! Ja han transcorregut uns setantaanys, poc més o menys.Els automòbils produïen admiració,puix no n’hi havia gaires. En les pobla-cions com el Masnou, Premià de Maro Vilassar de Mar, gent de la mevaedat o majors m’han explicat quegrups d’adolescents es passavenestones del diumenge veient-los pas-sar i comptant-los. Era tota una diver-sió, un passatemps ara impensable.Els avions eren més escassos, enpassaven pocs i no volaven alts. Volarera per als rics.De benzineres, n’hi havia poques,amb uns sortidors molt alts i pintats devermell. Semblaven fanals. (Llavorsera un monopoli de CAMPSA).Els semàfors encara no s’havieninventat, ni feien falta.La ferreria era un lloc molt important,el nom li ve pel tractament del ferro. Elnegoci era anomenat “A Cal Ferrer”.N’hi havia de tall, els que feien espa-ses, armadures i altres estris de tall.La ferreria que ens ocupa era de forjai forma part determinant del’esdeveniment. Una de les feines mésfreqüents era fer les ferradures per alscavalls i ferrar-los. Altres treballs delferrer consistien a fer reixes, tanques,portes, eines, forjats, soldadures,panys i claus entre altres coses.Les ferreries estaven dotades d’unafornal per escalfar els metalls, uncossi amb aigua per refredar-los sob-tadament i trempar-los, una enclusa imalls i martells per colpejar-los i

donar-los forma. Quan treballen es comuniquen mésper la dringadissa dels martells queper les paraules, ja que treballant fort iràpid fan molt soroll.L’amo de Cal Ferrer del carrer de laCreu era en aquella època el Sr.Ezequiel Minguella. Més endavant,crec recordar que el seu successorfou el Sr. Juanola. A la ferreria s’hi feien coses ben dife-rents, però molt importants. El veteri-nari (el Sr. Francesc BarrigaBusquets) passava visita als cavalls,eugues i burrets que ho necessitaven.Els amos d’aquests animals aprofita-ven el desplaçament i el temps, totavegada que havien d’emmordassar-los i subjectar-los tant per a la visitacom per ferrar-los i ajudaven el ferrer iel veterinari tot tranquil·litzant l’animal.El principal client era allà davantmateix, era Can Puça (Can Fradera);tenia molts cavalls negres i de bonaplanta. Disposaven de carrosses i car-ruatges per fer el servei a batejos,comunions, casaments i enterra-ments. Varen començar el servei detaxi i foren els pioners a passar-se al’automòbil. Els xofers anaven benuniformats, nets i elegants, amb gorrade plat i ben educats i feien gala debons modals. També fins al Barri de la Salut, al cos-tat de Can Fitó (la primera benzinera),a Bufalá, Canyet, Pomar, CanMatamoros eren camps de cultiu ambcavalls i eugues, burros i mules. Amb

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

HISTÒRIA D’UNA BALANÇA

també pintades i darrerament anodit-zades. El plat era de porcellana blanc.El fre hidràulic d’amortiment fou pri-merament d’antimoni fos, però esdeformava amb el temps, i es va sub-stituir amb encert, conservant-ne lescaracterístiques originals, pel plàstic.Fou exportada a tota l’Amèrica Llatinai la majoria de les oficines de correusen disposaven d’un exemplar.Qui això escriu va comprar-ne dues,dues picadores de carn i una rentado-ra de “roba bruta”. Conservo encarauna de les balances i avui, després de62 anys, funciona perfectament(adjunto fotografies i factura).Aprofitant l’avinentesa de l’Any Nou,desitjar-vos, amics i lectors, la fi deldesgavell imperant i l’obertura, de bata bat, de l’escletxa de llum que s’albiraal fons del passadís.

28

els dels parracaires ja tenien clients ifeina assegurada. Fins aquí la “prehistòria”; ara ve LaHistòria d’una Balança.Crec recordar que fou un dissabte queel ferrer tingué una sorpresa ambl’arribada d’uns clients molt peculiars idiferents dels habituals. Els dos ocu-pants conduïen un formidable auto-mòbil amb matrícula alemanya. Acausa de les “bones” carreteres dequè llavors disposàvem des del Pertúsendavant, varen trencar la costellad’una ballesta de la suspensió. Tincentès que, en estar el Sr. Barriga pas-sant visita, intervingué primer com aintèrpret i després com a relacionshumanes tot ajudant-los. Treballaren de valent desmuntant, sol-dant i tornant a muntar la ballesta jaarreglada. Els clients quedaren contents i agra-ïts, i ben segur que devien pagar lafactura o el compte al ferrer.Procedien de la ciutat alemanya deBalingen i es dirigien a Barcelona.Portaven una balança.Era una meravella, un enginy de lamecànica avançada. Hem de pensarque en aquella època els instrumentsde pes funcionaven a base de plats dellautó o metàl·lics i peses de diferents

mesures per a les petites pesades.Per als grans pesos eren utilitzadesles bàscules de romanes. La que por-taven aquells senyors d’Alemanya eratot un prodigi de la tècnica avançada.M’explicaren que l’admiració versaquest aparell fou compartida icomentada per diferents senyors, queen aquest moment es trobaven casu-alment a la ferreria; tant és així quel’examinaren exhaustivament. No hepogut conèixer gaire més sobre elcas, si feren tractes i, de fer-los, quinsforen. Entusiasmats, varen trigar ben poc aformar una empresa. El seu nom esconstituí amb les lletres dels cognomsdels entusiastes fundadors, que, si lesajuntem, diuen: MOBBA, que esregistrà mercantilment en Societat iesdevingué una pròspera i importantempresa.L’èxit va coronar els seus esforços debon principi: va ser una BALANÇA de8 kg de força, en divisions de 10 gr,que es va anomenar “VICTÒRIA”.Se’n produïren mentre existí la fàbri-ca. Se’n produïren a la fàbrica deBadalona milers d’exemplars. De pri-mer les carcasses eren de ferro colat ipintades al foc. Després d’alumini i

CONCURS

Qui és aquest personatge?Per Antoni Ferrero

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector, d’acord amb lesbases següents: Cal endevinar de quin personatge estem parlant i comunicar-ho ala redacció del Butlletí mitjançant correu electrònic (gentmas@suport.org) o percorreu ordinari (c/Dr. Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge enqüestió i les dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfon decontacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia2148. Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com a màxim. Elguanyador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

Va nàixer en un barri antic de Valènciaun dos de maig de 1754, quan ja feia43 anys de l’ensulsida de son país.Son pare participava en una de lesdependències de la catedral de la ciu-tat. Sa mare era barcelonina, de famí-lia d’argenters.Fou un artista molt important de sontemps, imitat un xic (i en honor seu)per un altre famós de la mateixa

època. Son recorregut artístic el feucórrer món; passà per Madrid, on arri-bà als 16 anys, i hi treballà molt durper transcriure obres que eren famo-ses en molts teatres europeus. Fouadmirat pel futur Carles IV, que elnomenà artista oficial de la cort madri-lenya, després de l’estrena d’una obraescrita quan tenia 22 anys.I tan sols dos anys més tard comença

son itinerari europeu per la ciutat deNàpols, on arribà amb sa muller, ambqui s’havia esposat a Madrid.Son itinerari europeu continuà visitant,entre d’altres ciutats, Viena, SantPetersburg i Londres. I encara se’lrecorda en la ciutat fundada pel tsarPere I, però certament molt poc en elsnostres països.A Nàpols, una ciutat molt pròspera enaquell temps, amb una vida social iartística molt intensa, i on regnavaFerran IV, casat amb Maria Carolinad’Àustria (germana de Josep IId’Àustria), va rebre un primer encàrrecdel reiper celebrar-ne l’aniversari, i en unmoment determinat de l’obra sonarenvint canonades. L’espectacle agradàtant que els monarques li encomana-ren en els següents tres anys moltesmés obres, que foren interpretades enels millors recintes teatrals, entre ellsel teatre San Carlo de Nàpols.

29

EN EL CONCURS DEL PASSAT MES DEDESEMBRE, EL PREMI VA QUEDARDESERT. EL PERSONATGE ERA:

BUENAVENTURA DURRUTI.

La seva fama s’anà estenent i rebiacada cop més ofertes de treballd’altres ciutats com Parma i Venècia. Iàdhuc Josep II d’Àustria (seguramentper suggeriment de sa germana)l’invità a treballar a la seva cort, undels centres artístics més importantsd’aquells temps. En arribar a Vienatenia 31 anys, estava fent una carreramolt brillant.Caterina II, emperadriu de la granRússia, assabentada del prestigid’aquell artista valencià, el nomenàartista de la seva cort.– És curiós que un altre personatged’aquell tombant de segle (xviii a xix),Francisco de Miranda, sense el qualno hi hagués hagut la revolució boliba-riana (segons l’escriptor navarrès

Fermín Goñi), també fou admirat, imolt, per Caterina II amb qui va inti-mar.En morir Josep II, Viena deixà de serla capital artística d’Europa. Aquesthonor es traslladà a Sant Petersburg,ja que Caterina II hi atreia les mentsmés brillants d’aquell temps. El nostrepersonatge hi romangué fins al 1793,on fou responsable de moltes i impor-tants responsabilitats artístiques. Amb39 anys se’n anà a Londres, on tambétingué molts èxits. Però la seva estadaa Rússia l’havia impactat i hi tornà alcap de tres anys (el 1796). En arribar-hi va fundar una institució on es for-maren molts artistes de renom.Malauradament aquell ressò artísticde la capital de la Gran Rússia s’anà

esvaint en morir la tsarina. Tot i aquestesdeveniment, el nou tsar Pau I elnomenà conseller d’estat; però, enmorir, el seu successor Alexandre I,de gustos diferents de sa mare i songermà, tot i mantenir-lo a la cort, no vaimpedir que el nostre personatgeabandonés els seus càrrecs. Tenia 46anys i havia començat un nou segle.Sa família, la seva muller i son fill“Federico” romangueren a Rússiaamb ell. Sis anys més tard (1806) vamorir d’una grip i fou soterrat alcementiri de l’illa Vasilievski Ostrov deSant Petersburg.

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 15/1 “UN PAS PER LA VIDA”, diorames de J. Condal.

Del 16/1 al 5/2Blancdeguix-Blancdenit “NOCTURNS”. Alumnes infantilsde l’escola Blancdeguix

Del 6/2 al 5/3Maquestisme de trens, cartells, etc. de l’Associaciód’Amics del Ferrocarril del Masnou. (AFEM)

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLA-QUES DE CAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS,MONEDES, SOTAGOTS, GOIGS, ETC.(cada segon dimecres de mes)Dimecres 13 de gener, de 6 a 8 del vespreDimecres 10 de febrer, de 6 a 8 del vespre

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a ser un altre?

No ho dubtis. Vine i… actua!Cursos de teatre per a nens, joves i adults

Telèfons de contacte: 627630082 (Oriol Colomer) 676334144 (Aina Ripol)

I N F O R M A

CAMPANYA DONACIÓ DE SANG.

“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 31 de gener

a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…

A càrrec del “Grup Rauxa”de Gent del Masnou

Entrada gratuïta

Donar-ne una mica és donar molt.Diumenge 10 de gener de 2010,

de 10 a 14 h. Al local social de Gent del Masnou

30

En català no canviem mai la conjunció copulativa I perla E, encara que li segueixi una paraula començadaper una I: Hem de dir i escriure:PUR I INNOCENT – SA I HIGIÈNIC – DESCARAT IINSOLENT – FINAL I INICI – CÈLEBRE I IMMOR-TAL – PENÍNSULA I ILLA – XINA I ÍNDIA … … …

Tampoc no hem de canviar mai la conjunció disjuntivaO per U, encara que li segueixi una paraula comença-da per una O:Hem de dir i escriure:PATRÓ O OBRER – TANCAT O OBERT – MUSSOLO ÒLIBA – DOLENT O HONEST – BONA O ÒPTIMA– DEMANDA O OFERTA … … …

Tampoc no escrivim mai Ò, encara que vagi entre núme-ros:Cal escriure: 20 o 30 (no pas 20 ò 30) – 245 o 250 (nopas 245 ò 250) – 100 o 200 (no pas 100 ò 200) – 4 o5 (no pas 4 ò 5) … … … … …

La punta de lallengua (9)Per Esteve Pujol i Pons

La cuina de l’Antònia

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

Ingredients per a 4 persones: 6 pits de pollastre, 225 de bolets variats tallats en juliana, 1 ceba, 4 branques d’api, 4 pastanagues, 2 porros i julivert, 1 kg de patates tallades a llesques, 125ml de nata líquida,

250ml de brou de pollastre, sal, 1 cullerada de mantega i 2 d’oli d’oliva

Elaboració:Escalfem l’oli a la cassola de LeCreuset a foc

mitjà. Hi afegim la pastanaga, l’api, la ceba i el porro iho saltegem fins que comenci a daurar-se. Un cop

cuites, les traiem i les escorrem bé.Afegim els pits de pollastre a la cassola i els

daurem per tots els costats igual. Quan estiguin, també els traiem i els escorrem. Mentrestant ja podem

escalfar el forn a 140º. Traiem la cassola del foc i hi posem la meitat de les

verdures i les cobrim amb tres peces de pollastre. Hocobrim amb una capa espessa de bolets, amb la meitat deljulivert picat i condiment. Ho repetim amb les verdures, elpollatre i el julivert restant. Ho salpebrem. Hi aboquem una

mica del brou calent i la nata. Ho cobrim amb les patates a llesques.

Amb el pinzell ho untem amb la mantega. Ho tapem amb la tapa i tot al forn de 2 a 3 hores. Hem de tenir

cura, els darrers 20 minuts, de treure la tapa per torrar una mica les patates.

Pollastre fàcil

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Preu parella: 75 €

Places limitades.Inscripcions i informació: a

Gent del Masnou Dr. Agell, 9

de 6 a 9 del vespre.

Tel 93 540 39 29 Organitza: Vocalia Recreativa

XXXIX Curs de Balls de Saló

Febrer-Maig 2010del 5 de febrer al 7 de maig

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

B o n A n y 2 0 1 0

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Protecció contra els colomsPintura de patis interiors

Reparació o substitució de baixantsRehabilitació de façanes

Juntes de dilatacióTOT SENSE BASTIDES!

colomsicoloms@yahoo.escolomsicoloms–tecniquesverticals.com

Toni Mora659 145 053652 433 62093 30812 28

Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció

OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT BON ANY 2010

Pl. Marcel·lina Monteys, 1Telèfon/fax: 93 540 39 06

08320 EL MASNOU

Joan Llampallas, 17Tel. i Fax: 93 540 04 13

Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89 Lluís Millet, 109, 93 555 97 44

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

VENDA, LLOGUER IREPARACIÓ DE

MAQUINÀRIA I ESTRIS PERA LA CONSTRUCCIÓ I EL

BRICOLATGE

MIQUELVINARDELLI BOLART .

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT

Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91

PROMOCIONES BOLART S.L.CONSTRUCCIONS I REPARACIONS D’OBRES

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

L’ENDOLL

Pere Grau, 72 Tel. 93 555 12 52 • 93 540 28 75

El Masnou

TOT PER A LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT

Som al polígonLa Bòbila

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

•SE

RR

AL

LERIA

• JOSEP

TAL

LA

DA

•

EL M A SN OU

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62

Ametllers, 12 · 93 555 83 91

S.E.F.

Obres i reformes en general

607 947 004

ConstruccionsJiménez

TOTA MENA DE CALÇAT

Plaça Ramon i Cajal, 193 540 75 88

INSTAL·LACIONS

sl

Calefacció d’electricitatper acomulació de calor