GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 268, setembre del 2009

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

Barcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 45 anys · 2009Descomptes especials d’aniversari

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El MasnouP. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: De Joan Comellas

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 7IN MEMÒRIAM Josep Pujades Rossell .......................................................... 10AGRUPACIÓ SARDANISTA DEL MASNOU per Carme Pruñonosa .................. 10LES BOLES D’AGOST I EL BROU AL FOC per Joan Camps...................... 11VIATGE NOSTÀLGIC A LA CANTONADA DE CASA per J. Condeminas ......... 12RASCA I PICA per Ramon Serra ...................................................................... 13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................... 14EL MASNOU D’AHIR per Mercè i Immaculada Pujol......................................... 16 CRÒNIQUES per Joan Muray i Joaquim Masoliver ............................................ 17QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Ferrero ...................................... 19 LA TIA TERESA per Joan Maresma Duran....................................................... 20TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 21GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ............................... 22UN ALTRE CIM EL PUIGMAL per Jaume Boadella ....................................... 24PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 26GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 27LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol .............................................. 27ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 30LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot ................................................................. 30SÍMBOLS DE CATALUNYA ................................................................................... 32

El breu parèntesi d’estiu ja és a les acaballes i, amb més resignació que motivació,tornem a pujar al tren del dia a dia, que ens espera just allà on el vam deixar. L’entradaal setembre sempre ve a repèl; la calor encara és sufocant i la tornada a les tasqueshabituals es fa força feixuga. A la nostra vila, la canalla ja ensuma l’escola i acabad’esgotar els darrers dies de vacances amb la sensació que han estat massa curtes;els pencaires, sant tornem-hi cap a la feina, si tenen la sort de no trobar les portes del’empresa tancades; els aturats, comptant els mesos que els resten del subsidi; elsjubilats exercint de mainaders del menuts que encara no han tornat a l’escola; i, alscarrers, la maquinària frenètica de les obres s’ha tornat a posar en marxa per entraren calçador el pla d’obres municipals (FEIL) finançat pel govern central, omplint depols, soroll i incomoditats el veïnat, els comerços i els soferts cercadors de llocs onpoder aparcar els vehicles. Tant de bo que tota aquesta guerra urbana arribi a bonport i hagi servit per millorar la qualitat de vida dels masnovins; el temps ho dirà.Mentrestant, ànims i tornem a començar.

LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYAAl bell mig d’aquestes realitats properes i d’àmbit local, se’ns acosta la Diada Nacionalde Catalunya, que enguany té una rellevància especial, atès el munt d’interrogantsde significació política que l’emmarquen: El finançament tan mal forjat que s’ha pactat i del qual, a hores d’ara, ningú no treul’entrellat ni se sap si pal·liarà el dèficit fiscal crònic que ens ofega (com a mostra,vegeu el dibuix que il·lustra la portada d’aquest Butlletí, obra de Joan Comellas, datatl’any 1978, on l’artista ja feia evidents les difícils relacions amb Espanya).La sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, vergonyosament encara al’aigüera, sotmesa a tota mena d’especulacions i pressions, que en fan augurar undesenllaç ben galdós, acabant d’allisar un Estatut que ja fou aprimat i ribotejat abansde ser aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i referendat pelpoble català.La creixent onada de “desafecció” cap a l’estat espanyol, materialitzada en diversesentitats i associacions sobiranistes i en un nombre cada cop més considerable de per-sones que sense pertànyer a cap organització veuen com a única sortida la inde-pendència de Catalunya.La convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya a la poblaciód’Arenys de Munt. Tot i el caràcter no vinculant, l’experiència pretén ser emulada peruna seguit de poblacions, que ja s’hi han interessat per tal de polsar l’opinió dels seusvilatans, bo i exercint el dret de lliure expressió democràtica. La proposta d’una manifestació multitudinària propiciada per Òmnium Cultural,secundada per diverses personalitats dels àmbits polític i social, entitats i grups polí-tics i sindicals, com un acte d’afirmació nacional i en protesta per la sentència pen-dent del TC sobre l’Estatut.A la vista de tots aquests ingredients, sapiguem estar a l’alçada de les circumstànciesi celebrem una Diada responsable, plena de sentit de país.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial TORNEM A COMENÇAR

OFRENA FLORAL DELA DIADA

NACIONAL DECATALUNYA

Divendres 11 de setembre de2009, a les 11.30,

Ofrena Floral a la plaçade l’11 de Setembre

La Coral Xabec hi parti-ciparà amb el Cant delsSegadors i altres can-

çons patriòtiques.Tots els socis i simpatit-

zants de Gent delMasnou hi sou

convidats.3

Primeríssim

Sovint quan pensem en eltemps passat recordemfets, persones, llocs, etc.Aquells dies, aquells anys,aquelles sensacions sónels pilars del nostre futur.Un segle és important per auna persona, institució onegoci i també per a unaidea. Hi ha empreses fami-liars que continuen i potserens preguntem quina és lafórmula? Jo diria que sem-

pre és la mateixa: il·lusió,fidelitat i treball. Quan pensem en els cis-tells, aquí al Masnou, veiemla botiga de can Basomba.Al Camí Ral, primer en unlloc, després en un altre. Sivoleu recordar qui els venia,primer el besavi, després lafilla, més tard el nét i sadona i ara els besnéts; totsells diferents però igualsamb la mateixa idea,il·lusió, fidelitat i capacitatde treball.La Teresa i en Xavi, que sónels qui porten ara el negoci,han après d’en Jaume i laRosa, que ja havien aprèsdels seus anteriors, peròtots i cadascun han anatinnovant i això fa que qual-sevol projecte es vagienriquint constantment. En

definitiva és el que hi veiemactualment a Can Basom-ba; un establiment que etdeixa bocabadat. Uns apa-radors magnífics, uns pro-ductes originals i sorpre-nents i una atenció al clientde primera. Si hi aneu a ferun cop d’ull, segur que hitrobareu allò que busqueu;i, si no, quelcom que s’hiassembli o canviareu

d’idea, potse un altre cosacosa, que serà molt millor.Ara han fet 100 anys i, comés lògic, ho han celebrat abombo i platerets. Tot elMasnou ja sap que l’anyque ve faran 101 anys.Diuen que els númeroscap-i-cua porten sort; segurque els clients i amics elsdesitgen tots els bonsauguris del món.

Moltes felicitats

La Rosa i en Jaume davant la botiga a Prat de la riba 47amb la loteria de Nadal abans de repartir-la.

El besavi Jaume Basomba,primigeni del negoci famíliar.

La Maria amb en Jaume a la botiga a primers dels anys 60Una petita mostra fotogràfica del dia de la celebració, elpassat 25 de juliol. Fotografies de Gerard Poch

Cap a l’any 1909 en Basomba arribà al Masnou.

Tan bon punt hi va arribar a Sant Agustí s’instal·là

Fent els coves i cistells no li queien els anells.

L’auca de Can BasombaAmants sempre de la tradició i la cultura popular, a tots els assistents a la festa de celebració els obsequiaren amb unarajola de ceràmica, que és la que encapçala el reportatge, i una auca que explica la seva història a manera de versets irodolins tal com feien antigament els joglars per explicar contes i fets a les places i mercats. Llegim què és el que ens diuen.

Per fi es varen casar i al Camí Ral instal·lar.

Ell hi va posar un taller de bicicletes, primer.

De mica en mica canviaren, també cotxes hi arreglaren.

Al costat, just a la dreta, hi havia la botigueta.

De llavors ençà, tomba i tomba,no hem parat, a can Basomba

Hem tornat d’allà on venia, ja fa molts anys la Maria.

Va canviar molts cops de casa,era inquiet, de bona raça.

Qui dia passa any empeny,anava bé fer cistells.

Amb la Matilde Marcè es va dir: M’hi casaré

Tingueren dos fills i una fillaLa noia es va dir Maria.

Ben aviat va saber què era ser botiguer.

L’Esteve, xicot ben plantat, el cor li tenia robat.

Avui en Jaume i la Rosa i els seus fills Teresa i Xavi amb molta satisfacció Continuen la tradició.

Us volen donar les gràcies per haver-nos fet costat,amb l’Auca de can Basombaque amb molt de goig us hem explicat.

25 de juliol de 2009

Publireportatge Taller de Publicitat

5

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U

DIADA

M. de Déudel Pilar

Setembre 2009Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

OcataRiera

FàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraAymarViayna CDominguezFàbregasFàbregasFàbregasAymarViayna CDominguezFàbregasOcataOcataFàbregas

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedissabte

2930

123456789

10111213141516171819

Octubre 09

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

FàbregasViayna CDominguezAymarAymarAymarViayna CAymarDominguezOcataOcataViayna CViayna CRieraDominguezAymarOcataViayna CFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasRieraRieraAymar

123456789

10111213141516171819202122232425262728

pel nostre Consistori: ellss'enduen els vehicles queestan mal aparcats i queentorpeixen el pas dels vila-tans abans esmentats, peròmalauradament no podemdir que ells pregonin ambl'exemple.I com que penso que unaimatge val més que milparaules, he creat lasegüent pàgina web:

www.lesdenunciesdelmasnou.comUs convido a entrar-hi.Per cert, allò de la caserna,que ens està costant tantsdiners del poble: vergo-nyós.Ben atentament,

Un masnoví com qualsevol altre

----------------------------------------

T’HO EXPLICO, MARIA.

Maria, he llegit amb moltd’interès la teva carta onmanifestes que voldries ferde missatgera. Ja que jo hisóc dins aquesta professió,em complau el fet de saberque és un treball que et cridal’atenció. Si ho desitges, pucposar-te en llista d’espera pera pròximes vacants; estaréencantada de fer-ho. De totesmaneres, i perquè no hi hagimalentesos, em sento obliga-da a aclarir-te algunes cosesque considero que són pri-mordials.Entenc que allò que t’atraud’aquest treball sigui, bàsica-ment, el seu considerablesou. Però no és aquesta unarealitat. Aquesta generosadonació de 51000 (cinquan-ta-un mil) euros anuals per alservei de missatgeria tan solsla dóna el nostre excel·lentís-sim Ajuntament; la qual cosaem fa pensar que l’empresaque fa aquests serveis li deubesar els peus cada dia.T’explico que amb l’antigaadministració i durant 20 anys

(vint), MISSATGERS ELMASNOU va realitzar tota lamissatgeria, TOTA, d’aquestAjuntament. L’úl-tim any,2003, vam facturar exacta-ment 6.867,43 euros (sis milvuit-cents seixanta-set eurosamb quaranta-tres cèntims). Ise’ns va pagar amb un preujust i de mercat pel servei. Nise’ns va regalar res, ni se’nsva treure res. L’actual equipde govern, en sis anys, hamultiplicat el preu del serveiper 750 (SET-CENTS CIN-QUANTA). Ni el doble, ni eltriple, no. Per SET-CENTSCINQUANTA. Això en unmoment en què totes les con-tractacions s’estan renego-ciant a la baixa per les cir-cumstàncies, que tots conei-xem, de la crisi. I en unmoment, a més a més, enquè moltes documentacionsque abans s’havien de trami-tar “a mà“, actualment es fanvia Internet. Ho conec moltbé ja que porto 26 anys treba-llant amb altres ajuntamentsde la zona i no tan sols nohan doblat el pressupost delservei, sinó que alguns d’ellsl’han rebaixat. Pot-ser, uncop has llegit aquests aclari-ments, ja no et sembli un tre-ball tan atractiu, excepte queho facis per a l’ajuntament delMasnou i, és clar, amb l’equipde govern que hores d’aragestiona els nostres diners iels nostres interessos. Et benasseguro que ningú més noet pagaria aquesta barbaritattan generosa. Tant de bo fos-sin així d’esplèndids en mol-tres altres coses, començantper les necessitats de la gentgran de la nostra vila.Només aclarir, i perquè aixíconsti, que en els 20 anysque MISSATGERS ELMASNOU va fer el serveide missatgeria del nostreAjuntament, no va haver-hicap incidència destacable.NI UNA SOLA EN 20 ANYS.

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

VICENÇ

La teva partida ha estatinesperada i sobtada. Tot-hom qui t’estimava ha per-dut un trosset d’ell mateix.Suposo que, com tots,tenies les teves contradic-cións, els teus problemes,les teves cabòries; però elque vertaderament eraenvejable de tu era que noho encomanaves. Sempredisposat a arrencar l’alegriadels altres era com el teurepte diari; mostrar-te con-tent i fer que la gent se sen-tis bé al teu costat. Feia 51anys que érem cosins ihavíem passat bons mo-ment, sobretot quan érempetits; després, més tard, jano compartíem tantes esto-nes, però sempre era agra-dable de trobar-te i fer-lapetar. Has deixat molta gentorfe de tu, molta gent quet’enyorarà i que et trobarà afaltar; segur, però, que, siens poguessis parlar, enca-ra en feries un acudit de totplegat i junts ens en riurí-em. Amic, la vida no és plana;començo a veure que quasisempre fa pujada i que nose sap mai què hi ha darre-re la carena; però al trosque hem caminat junts heaprès que cal veure sem-pre, de la vida, el seu som-riure. A reveure, Vicenç, i gràciesper tot.

Un company de viatge

BÚSTIA OBERTAFE D’ERRATES

En la Secció de Bústia Ober-ta corresponent al Butlletínúmero 267, mesos de juliol iagost d’enguany, es va publi-car una carta amb el títol:“LES DENÚNCIES DEL MAS-NOU”, signada amb el pseu-dònim “Un masnoví comqualsevol altre”. En l’es-mentada carta l’autor comu-nicava als lectors la creaciód’una pàgina web, a la qualens convidava a entrar. Pererrada involuntària (el fulletd’impremta!) no va aparèixertranscrita l’esmentada pàgi-na web, per la qual cosa, bo ipregant disculpes a l’autor,la reproduïm a continuació:

La Redacció

LES DENÚNCIES DELMASNOU

Últimament no parem deveure com la grua munici-pal va sempre carregadaamb algun vehicle que hanaparcat de forma incorrec-ta; però em fa la sensacióque l'argument que posenper a la retirada del vehicleno és de bon tros el que ellscompleixen, i m'explicaré.És ben sabut que moltes deles nostres voreres comp-ten amb una baixada adap-tada per a qui porta cotxetde nen, per als minusvàlids,per a la gent gran, etc., i ésde llei defensar aquestamobilitat a la nostra vila, jaque tots ens en beneficiem.Però és aquí on em cridal'atenció el que em semblauna doble mesura utilitzada

7

Parc

LLAR D’INFANTS A PARTIR DELS 4 MESOS

PASSI PER L’ESCOLA I DEMANI EL LLIBRET INFORMATIU

• Programa específic per a cada edat, des dels 4 mesos als 3 anys • Horari extens: de les 7’30 del matí a 18,30 de la tarda • Transport a la porta de casa • Cuina pròpia (papilles, triturats, règim, etc.)• Servei psicopedagògic / escola de pares • Personal titulat amb experiència • Piscina pròpia • Català i anglès • Nou sistema d’estimulació precoç (G.Doman.)• Gran jardí• Audiovisual• Ritme - iniciació a la música

I el que és més important... el seu fill o filla hiserà feliç!

Vingui’ns a conèixer

Av. Gaietana, 50 Alella · Tel. 93 555 09 00

(darrere del camp de futbol del Masnou)

c/. Ventura Gassol, 29 · El MasnouTel 93 555 57 11

C U R S 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Si es va defenestrar l’em-presa que represento vaser per interessos que jodesconec... però que pucintuir. Per tant, Maria, siencara desitges ser missat-gera, no dubtis a trucar-meperquè puguem petar laxerrada alhora que revisemel teu currículum.

Rosa María Robles Carro,responsable de MISSAT-GERS EL MASNOU-----------------------------------------CEMENTIRI MUNICIPAL

Sr. President,Aprofito l’oportunitat quevós em doneu per manifes-tar el meu disgust per ladestrucció del patrimonicultural del meu poble, ELMASNOU.M’agradaria saber el nomde l’arquitecte que ha sig-nat el permís d’obresd’ampliació del CementiriMunicipal. Un cementiri,que era un orgull per al nos-tre municipi i que està cata-logat com a edifici INTE-GRAL, que tenim un llibrepublicat pel Patronat delMuseu Municipal que ensparla d’un “MUSEU AL’AIRE LLIURE”, fentreferència al dit cementiri.No és suficient permetrel’enderrocament de la majo-ria de cases amb anysd’història, i algunes de cata-logades per la Generalitat,que fins i tot el cementiri,obra de l’arquitecte MiquelGarriga i Roca l’any 1869,també cal destrossar-lo?L’excusa és que no hi halloc per enterrar més gent.En sentir coses com aques-tes em poso a riure per noplorar, veient quina menade responsables hi ha alnostre Ajuntament, tan pocsensibles que toleren cosescom aquesta.No es pot fer un nou

cementiri mancomunat ambels nostres veïns?Segur que, si es consulta,hi ha més solucions.Atentament,

M. Carme Giralt i RosésMembre del Patronat del

Museu Municipal-----------------------------------------

SR. ALCALDE …I ARA QUÈ?

Han passat set mesos desde la primera carta i cincdes de la segona; i ara quèal sector de Torrent Um-bert? Tot segueix igual. Tansols es va remoure un xicdesprés d’aparèixer enaquesta secció de cartesles preguntes/denúncia; sino, potser ni això. Va pas-sar la policia. Dos cops ambuniforme i un de paisà. Laprimera per al bàndol quepaga, la segona per al queno, i la tercera no sé si pera un o per a tots dos.A la primera va dir que feiencom una enquesta (?). Elque sé és que, a més de pre-guntar-me si era tal, em pre-guntaren l’edat. No vaigentendre què hi tenia aveure l’edat, però vaig res-pondre. Potser volen saberl’edat per veure si amb sei-xanta-quatre anys ja esticxaruc! Per si ja repapiejo!Per si ringolo perquè sí, pervell(?). Però per aquestaregla de tres, vós encaraestaríeu pitjor, i encara esteuactiu i amb responsabilitats.O potser només ho fem elsciutadans de peu això?La segona, per al sectorokupa, per als fora de la llei,etc. (no hi afegeixo cap mésqualificatiu, ja que aquest“col·lectiu” en té molts més,i cap de bo, i potser encaraem penjaríeu el mort im’enviaríeu un nombrósescamot dels mossos).Només sé que, entre lespreguntes que els feren, hihavia si tenien aigua, digue-

ren que no, i si tenien llum,digueren que sí (això no hosabien?), i a més, la tenenbarata del tot, mentre nos-altres la paguem i, si no hofem, ens la tallen, la llum(no us penseu altra cosa).La tercera visita, el policiade paisà, fou per informarque des d’aleshores farienrondes. Tot un detall!I ara què, Il·lustríssim Sr.Alcalde? Doncs res, totsegueix igual. Els okupes,etc., etc., segueixen fent laseva, ja m’enteneu.Trafiquen, es barallen i totala resta. I els veïns quepaguem, no molestem,votem, etc., doncs coml’ase dels cops, i a mésimpotents.I per més inri, un altre pro-blema, el dels veïns mar-rans, els qui es treuen lamerda de casa i la posen ala del veí, oh! i sense avisarmanteniment. Si no volshaver d’aguantar un muntde trastos vells i brutsdavant la teva finestra un omés dies, amb el consegü-ent perill que passi qualse-vol brètol (que n’hi ha perdonar i per vendre) i t’hi fotiuna burilla, doncs t’has derascar la butxaca, telefòni-cament parlant, emprenyar-te, i a sobre encara sentir-tedir de tot per aquests incí-vics que van a la seva.Bé, com veieu, tot va moltbé. Vivim en un poble brut,sorollós, incívic, amb fortsimpostos, amb obres faraò-niques (i lletges, però dedisseny), amb un munt defuncionaris i, apa, a esperarles properes eleccions, quetant si votem com si no sor-tireu igual, o fareu algunpacte per sortir, o pujarà unaltre que farà el mateix, i elpoble calla i paga, que leslleis estan així, ja que lesfeu vosaltres, els polítics demés amunt. Bé, les lleis

municipals sí que les feu, jaes veu, perquè us les feu amida, no a la del poble.No m’acomiado, no, ja que,per desgràcia, i sense bus-car tres peus al gat, hihauré de tornar.

Joan-----------------------------------------

EP!, SENYOR CAMPS:

Llegeixo tots els butlletinsmensuals de la casa i, pertant, les seves ambiciosescol·laboracions. Sovint hiestic d’acord en algunsaspectes, però al darrer casvaig “ensopegar”: es tractadel tractament que doneuals nostres eurodiputats,quant a funcions i compen-sacions.No són 13.000 euros al messinó menys de la meitat,exagereu en un 100%. Ah, ino hi ha la pensió que vosxifreu en 5 anys…, no sesap el perquè ni d’on vósheu tret això (aquí l’error ésinfinit...!).Em sembla una compensa-ció proporcionada per aprofessionals amb bonaqualificació que han de dei-xar les seves ocupacionsactuals i que al termini delseu mandat hauran de tor-nar-hi amb “pèrdua de peu”. La iconoclàstia, Sr. Camps,té un límit, encara que siguipràctica habitual –vers totsels poders– a casa nostra;ara, deu ser l’anarcoide quecada català porta dins seu?

Cinto Ros OmbravellaEconomista i soci de

Gent del Masnou-----------------------------------------

GRÀCIES SR. ALCALDESr. Alcalde,Els vilatans agrairíem queens expliqués per què ensva enviar cartes afirmantque vetllaria perquè aquestestiu no hi hagués actesincívics a la platja i es res-pectés el descans dels

9

10

veïns.Pensem que s’estava bur-lant de nosaltres perquè enaquells moments ja sabiaque la guingueta tornaria aobrir com cada any. I, comcada any, continua fent-nos-ho passar fatal amb elsseus espectacles i amb elsseus clients, que fan unsoroll infernal mentre mal-

In memòriamJosep Pujadas i RossellEl passat 9 de juliol, a l’edat de89 anys, ens deixà el bon amici col·laborador de Gent delMasnou, Josep Pujadas iRossell, masnoví de soca-rel isoci de l’entitat des dels inicisde la nostra singladura. Durant molt de temps i mentreel seu estat de salut li ho per-meté, col·laborà desinteressa-dament en les funcions deguarda del local social, serveien què molts el tindrem present per la seva natural amabi-litat i bona disposició. En Josep era fill del qui fou insigne poeta masnoví, JosepPujadas i Truch, del qual, sens dubte, havia heretat la sen-sibilitat i estimació per la nostra vila i per Catalunya.Des d’aquestes línies ens afegim a les nombroses mostresde condol adreçades a tots els seus estimats, que l’hanacompanyat fins el darrer moment.A l’hora trista del seu comiat, considerem molt adient repro-duir la poesia, obra del seu pare, que amb molt d’encertfigurava en el recordatori que es distribuí als nombrososassistents a les exèquies celebrades a la parròquia de SantPere. És un cant a l’esperança des dels ulls de la fe:

Mai més, vol dir no rebre tes besades,ni oir ta fresca veu, ni tes cançons,ni tornar amb amor tes abraçades,ni veure’t, ni gaudir amb tes il·lusions.

Però quan la dolor: –Mai més!– em crida,ve la fe per dir-me amorosida:Calma, fill, t’enyorança i ton recel.És curta i passatgera aquesta vida.Mai més, no; no t’ho creguis… Fins al cel!

Amic Josep, units amb l’esperit d’aquesta poesia, et diem:A reveure!

La Junta Directiva

meten el poc que queda delpasseig de què els vilatansvoldríem gaudir.Per culpa seva, Sr. Alcalde,ens veiem obligats, els quipodem, a marxar del poblei, els qui no podem, a fer-nos fotre.Gràcies, Sr. Alcalde!

Valldeperas

Presentació del cavade l’AgrupacióSardanista del Masnou Per Carme Pruñonosa i Amador

L’Agrupació Sardanista del Masnou, el dia 22 d’agost va ferun sopar sardanista, la presentació del seu cava amb xapainclosa, ballada de sardanes amb la Cobla Premià i ball derevetlla amb mitjans mecànics, tot això a la Plaça d’Ocata,a partir de les 9 del vespre. En el sopar vam ser cent quin-ze persones entre socis, amics i entitats sardanistesd’altres pobles veïns, com ara Amics de Premià de Mar,Amics de Vilassar de Mar, Amics de Vilassar de Dalt, Amicsde Tiana, Amics de Tàrrega (Lleida), Amics de l’Ideal d’enClave de les Roquetes, Amics de l’Hospitalet, entred’altres. El sopar va anar a càrrec del Restaurant El Tastet,i el cava de l’agrupació es va vendre com l’aigua!Recordeu que la propera ballada serà la de la DIADA, aldia 10 de setembre a les 10 del vespre a la Plaçad’Ocata amb la Cobla Marinada!També seguirem venent al CAVA amb l’escut de l’agrupacióa la xapa. Venda del cava: al local de l’agrupació a la Plaçad’Ocata, 8, en el transcurs de la ballada del dia 10 desetembre.El curset de l’ensenyament de sardanes per a petits i granscomençarà a partir del 16 de setembre, cada dimecres ales 8 i a les 9 del vespre per aprendre a comptar i repartir.Us hi esperem a tots!Visca la Sardana!

mitja dotzena de canals que des del’altiplà es passen el dia i la nit de ter-túlia pregonant les virtuts dels cata-lans. Tan bé que ho feia FedericoJiménez Losantos des de la COPE iara aquests copions de M, en voleremular el mestre, han entrat en lacursa: a veure qui la diu més grossa!Ja sabeu, espanyols: parlar bé deCatalunya és perillós: hom pot perdreunes eleccions, vet aquí el vostre dile-ma!Com que no hi havia prou canals deTV, el 13 d’agost el govern ha muntatun Consell de Ministres extraordinariper donar llum verda al TDT de paga-ment, quina urgència! Tots sabem queno hi ha mes millor que l’agost per ferl’agost. En política, l’agost és el mesper engaltar-se un fusell de mira teles-còpica i tirant amb bala contradecretarels badocs aliens a la informació privi-legiada que ara malviuen amb elpoder perdut a la corda de l’oposició.La bona noticia és que el futbol serà elmotor principal d’aquesta modalitat depagar per mirar. La mala notícia ésinsignificant, pura anècdota: els dissetmilions de descodificadors de TDTque hem comprat de bona fe i lespresses que ens donaven per no que-dar desconnectats no tindran cap utili-tat per a aquesta nova modalitat deveure TV passant per caixa. La broma més macabra de l’estiu elsha tocat als pagesos, que, a més detrobar-se subjugats per l’especulacióde cadenes comercials que els esca-nyen, per postres han perdut collitesmultimilionàries en els incendis i lescalamarses recents: davant d’aquestpanorama dramàtic, que ha esquitxat

centenars de temporers, que s’hanquedat sense la feina de supervivèn-cia, a aquests nois de la políticad’humor retorçat se’ls ha ocorregut lametàfora dels brots verds, un miratgefantasiós i parabòlic de la crisi econò-mica per entretenir el personal. S’hade ser molt pixapins, o molt cínic, peril·lusionar amb un esporàdic brot verdd’herba borda quan, metafòricamentparlant, només és bona per escagarri-nar conills.Davant d’aquesta panoràmica tan fas-tigosa, encara hem hagut de contem-plar amb vergonya com els portant-veus dels partits polítics, seient para-petats a la cadira i al sou del poder,engegaven una vegada més els venti-ladors d’escampar la merda delsadversaris per tapar la merda pròpia iel triomfalisme que ha permès algovern creure’s que se’n podia anarde vacances, té un termini molt curt,més curt que la targeta de crèdit delsqui han tirat la casa per la finestra fentun creuer de luxe que mai no podranpagar, però és igual: tampoc nopodrien pagar ni la hipoteca de la casani les lletres del cotxe; aleshores, quèmillor que fer un embolica que fa fort. Porto mesos escrivint que així nopodem anar enlloc; els polítics, quesón els qui haurien de fer no fan nisaben com fer-ho, i si fan és nomésnosa als qui sabien com fer-ho i feien.Però enmig de tot això tan decebedor,potser sí que hi ha una cosa que esmou de boca a orella: és el tam-tamde la societat civil que anuncia quealgú ha posat l’olla al foc on, lenta-

Per Joan Camps i Ortiz

11

Imaginava que el parèntesi que haaconsellat no editar aquest butlletí elmes d’agost acumularia un reguitzellde notícies que em permetrien, si noentretenir, evitar que els lectors i lecto-res que fidelment o esporàdicamentfan una ullada a aquesta pàgina, nos’avorrissin. Doncs no ha sigut així!Estic davant la pantalla de l’ordinadoren blanc i fent una escannejada men-tal de tot el que ha estat notícia desdel dia 20 de juny, quan tancava elmeu article anterior, fins avui, 14d’agost, que m’imposo dir-hi la mevaper a l’edició de setembre, i no troboun punt d’inspiració que no sigui reite-ratiu, pesat, demagògic, falsari,pedant, sospitós, interessat, soporífico electoralista. Reconec que les meves fontsd’informació no són de les privilegia-des, quasi totes provenen de fer zàp-ping, una acumulació de flaixosextrets de les emissores de TV queconformen aquest andròmina amena-çant del TDT, que, o te’l compres o etdesconnectem! També de la TV delPlus: o pagues o no el veus! I del’Imagenio: home, si ja tens el fix, elmòbil i l’ADSL de Telefònica, per qua-tre duros més que costa, per què nohas de tenir la TV per cable?En suma, quasi mil i un canals, que, sino t’interessa el cinema americà ni elsdocumentals del National Geographic,pots escollir les interminables falquesde publicitat, la propaganda electoral,el proselitisme religiós, la vendaambulant i poca cosa més, excepciódels nous i nombrosos canals escura-butxaques, que a cop d’ull semblen eltocomocho d’última generació tecno-lògica: uns programes on una noiaquasi vestida i aparentment curta degambals proposa una pregunta per aidiotes amb premi de milers d’euros;així incita els incauts perquè truquin ies quedin penjats al telèfon i, enllocde premi en milers d’euros per saberla solució, acaben endeutant-se a lafactura del telèfon de tot allò que notenen. Ai!, me n’oblidava: no us perdeu la

LES BOLES D’AGOST I EL BROU AL FOC

Repassant els butlletins de “Gent delMasnou” d‘octubre i desembre del2007 i, molt concretament, els articlesde Joan Muray referents al garrofer iel pi de l’Indià, no vaig poder evitaruna fiblada de nostàlgia recordant laprimera vegada que vaig conèixeraquests dos símbols del Masnou. Vaser a principi del anys cinquantaquan, juntament amb els pares,germà, uns oncles de Badalona i elscosins Marta i Agustí, aquest últimencara anava en cotxet de criatura, hivam anar a fer una xocolatada. En elsesmentats articles consta que el pi vaser tombat per una forta ventada acomençament dels anys seixanta, ipotser jo podria concretar que deuriaser l’any 1964, ja que a finals d’estiud’aquell any el vaig veure tombat i,fins i tot, vaig pujar-hi al damunt. Anar-hi era un passeig molt agradable, unaexcursió a l’abast de tothom i, verita-blement, des de la carena es veia unamagnífica vista del Masnou. A primers de la dècada del anyssetanta, desapareguts el pi i el garro-fer i amb el turó aplanat i desfigurat, hivaig anar amb els meus fills a veureuna demostració d’avions teledirigits.En una altra ocasió, per veure unsavions ultralleugers que hi aterraven.Si hi anava sol, baixava per la faldadel turó, travessant vinyes i camps decultiu fins arribar a les vinyes deVallbellida de Teià, un altre indret plede records d’infantesa, principalmentla part alta del torrent travessat perl’aqüeducte de les aigües de Dosrius,

on el principal atractiu era travessar-lode punta a punta, ara totalment envol-tat de cases que no el deixen veure.Sols n’és visible una mínima part sipasses pel carrer Garbí. Mai nom’hauria imaginat que en aquell sots’hi pogués fer una urbanització.M’agradava aquest recorregut esquit-xat de pins, vinyes i conreus, així comde petites formacions rocoses on avegades m’asseia, tot contemplantaquell espai obert, lluminós amb elpoble i el Mediterrani a l’horitzó. Fa quaranta anys que visc a la urba-nització Vallbellida de Teià, a unamitja hora escassa a peu del turó del’Indià, com aquell qui diu a la canto-nada de casa, però feia trenta anysque no hi pujava. Desaparegut aquellpaisatge del meu record, havia perduttot interès per anar-hi, però el passatdia vint-i-tres d’abril, diada de SantJordi, vaig sentir la necessitat depujar-hi. Costa creure que els pins

que hi ha en els jardins de les últimescases abans d’arribar al turó formes-sin part d’aquell deliciós bosquet depinetons, lloc de tantes acampades.L’indret on hi havia el garrofer i el piara és una gran vinya. Des de la care-na on abans es veia un bucòlic pa-norama ara s’hi veu el mar de teula-des de la urbanització, on les últimescases arriben a escassos tres-centsmetres de la carena. Definitivament unpaisatge perdut.Temps era temps! Diuen que en anysmolt reculats tota aquesta serraladaera un espès i abrupte bosc que arri-bava fins a línia de mar i, possible-ment, els habitants que van viure lesprimeres i progressives desforesta-cions per donar pas a la implantacióde vinyes i conreus també devienlamentar la desaparició d’aquell primi-tiu hàbitat, i és que, ben mirat, com diuaquell antic refrany, per la vida es perdla vida.

VIATGE NOSTÀLGIC A LA CANTONADA DE CASAPer Josep Condeminas

12

ment, es podria coure el brou de cultiud’un esperançador Estat Català; jacomençava a ser hora. Haig de dirque jo no sóc defensor de les manifes-tacions al carrer, sobretot perquè sónfàcils de contaminar d’interessos par-tidistes d’aquells que només mouen elcul quan senten tremolar la seva cadi-ra, perquè excuses per escórrer-sesempre en tenen: que potser ara noés el moment, que amb una mica de

peix al cova ja faríem, que les lleiss’han de complir encara que siguin del’embut, que no hem de caure en elvictimisme, que si un federalismenegociat de bon rotllo, que si les roda-lies, que si l’aeroport del Prat. Ques’acabi tanta comèdia d’una vegada ifem la manifestació; però aquestavegada anem-hi tots junts amb unmissatge inequívoc, que digui ambclaredat del que estem farts: estem

fastiguejats d’un centralisme estèril iinoperant, que vol mantenir-nos alie-nats en perpètua campanya electoral,on per guanyar vots, els dos partitsmajoritaris es barallen per fer la guitzaals catalans. Anem-hi tots i, d’unavegada per sempre, sabrem qui som iquants som. És l’hora de comptarpatriotes. És l’hora de descartar boti-flers i despatxar els panxescontents.

RASCA I PICAPer Ramon Serra

13

Obren la porta del Ministeri d’Hisenda i, amb les armesamagades sota els llargs abrics, es dirigeixen directamenta la segona planta, coneixen la casa i es planten en un tresi no res a la central d’ordinadors. Un cop allà tanquen laporta darrere seu i treuen les escopetes.– Tots quiets i no passarà res– diu la dona amb veu tran-quil·la.– Tu, porta’ns a la sala de màquines.La parella i un jove acollonit s’endinsen fins a l’ordinadorcentral, un monstre que controla tot el país, amb dades detothom i de tota mena, l’estatalisme en la seva màximaexpressió, el somni humit de tot governant.Ell comença a manipular aquell monstre, a fora se sentencrits, algú ja ha donat la veu d’alarma. Cinc minuts méstard, ell ja ha col·locat els explosius que faran volar totaaquella informació, que en mans de segons qui pot ser elmés semblant a un Déu a la terra, que ho vol saber tot aqualsevol preu, per justificar i perpetuar el seu poder.Surten amb la dotzena de treballadors encanonats; el caosés total a l’interior de l’edifici ajudat pels pots de fum queells mateixos han llançat.La gent surt d’estampida cap al carrer; la policia tot justestà arribant; la parella s’ha desfet de les armes i delsabrics, han llençat les ulleres fosques i les perruques i sur-ten amb tots els altres cames ajudeu-me.El cordó policial encara no és total i poden escapolir-se jun-tament amb molts d’altres, que els donen sense voler unacobertura perfecta.Ràpids com un llamp, fan cap fins al carreró, agafenl’utilitari i se’n van com ànima que porta el diable. Un cop al’autopista, ella fa una trucada amb el mòbil, que actival’explosiu. Darrere seu s’alça una gran columna de fum.– Servirà d’alguna cosa?– pregunta ella.– Com a mínim sabran que hi ha gent que lluitarà per la lli-bertat.

Encara sentia la remor del seu cos bellugant-se pel llit iaquell perfum de hippy veterana escampant-se per la cam-bra. S’alçà d’una revolada en direcció al bany com portatper control remot. La seva cara davant del mirall era com unvers de Martí Pol, fràgil, gairebé trencada, profunda també ion es podien comptar les batalles. Els ulls manaven enaquell rostre i retornaven una vidriositat esfereïdora.El soroll de l’aigua de la dutxa va començar a desvetllar-lo,la fredor a la pell li retornà sensacions conegudes i la sangfluïa més de pressa pel seu interior. Abans d’afaitar-sepremé el play d’un minúscul CD i Le nozze di Figaro ambla seva extraordinària obertura va donar inici al ritual: lanavalla ben esmolada, la brotxa repartint el sabó, la prime-ra passada suau i la segona a contrapèl. Perfecte. La lociófacial, amb aquella fortor d’altres temps, de records, d’olorsreconegudes a l’instant, eren la millor cloenda. Ara, si volia,ja podia ploure.La dona seguia al llit, bocaterrosa, mostrant una esquenabruna i un cul poderós, ben posat i encara ferm, tot i quefeia molt de temps que ja no era una joveneta. Ell la resse-guia amb la mirada amb més tendresa que lascívia carcomplia una norma ineludible: mai sexe al llevar-se.Mozart seguia amb l’òpera mentre ell cercava uns texansdescolorits tirats per terra. Ella va girar-se de cop per dir-lique havien de fer la feina.La màgia va desaparèixer, el treball els cridava i res notenia més importància. La dona es va vestir apressadament, ell va fer cafè. Van sortir del bloc de pisos amb pas decidit i uns llargsabrics de pell, l’hivern al nord sempre és fred. Un utilitariaparcat tres carrers més avall va estossegar un parell decops abans d’engegar-se. Als cinc minuts de funcionar jaformaven part de la corrua que lentament es bellugava perla ciutat.– Tens clar el que has de fer?Ella el va mirar sorpresa i sense pensar-ho un moment li vaetzibar:– Calla i condueix que jo faré el que haig de fer i no cal queet preocupis més.Les cares de la gent de l’embús eren tenses, també hihavia el tipus tranquil, que aprofita per llegir el diari, i el queparla pel mòbil amb cara d’estressat.– Ja hi som; aparca el cotxe en el carreró.– Estàs nerviosa?– No, ja t’ho he dit abans, no és la nostra feina, però lafarem bé.Surten del vehicle i ell obre el maleter per treure’n unabossa. Creuen el carrer i, un cop són a l’altra banda,s’aturen, es miren fixament amb ulls de complicitat i ell liallarga una de les dues escopetes retallades que portaven.Ell respira profundament i li diu:–Som-hi.

Aquests fets ocorregueren al Masnou.El primer per l’11 de setembre del1927, i el segon, el 1932, al cap decinc anys.El seu protagonista involuntari fou elmasnoví d’adopció Vicenç A. Ballesteri Camps (Barcelona 1872-el Masnou1938), marí, comerciant, activista polí-tic (1) i cultural, etc.Els fets, en síntesi, foren tal comsegueix:A- En aquella data, que aquell anys’esqueia en diumenge, al mig de laprimera dictadura (2) del passat segle,les celebracions que s’havien intentatfer a Barcelona foren prohibides perles autoritats militars. S’havia impeditsaludar l’estàtua de Casanova (sí,saludar una estàtua). Tampoc no dei-xaren ni aturar-s’hi. Feren detenir orecular els qui hi passaven descoberts(aleshores la majoria dels homesduien gorra o barret). B- A la tarda al Masnou se celebravaun concert de l’Orfeó Atlàntida (3) alTeatre del Casino, que, dirigit pel mes-tre Normand Soler (4), va oferir unampli ventall de cançons, tant nostrescom internacionals, el qual va arran-car amb les notes d’“El Cant de laSenyera”, que el públic va escoltar icorejar dempeus. El mestre Millet hiassistia des d’una llotja del pis.C- Al final, i després de grans aplaudi-ments i bisos que els demanaren,totes les mirades confluïren on era elmestre Millet demanant-li que baixés al’escenari i dirigís aquest orfeó inter-pretant de bell nou “El Cant de laSenyera”, l’himne del seu OrfeóCatalà. Al final del qual, i després del’excel·lent interpretació, hi hagué unnou xàfec (5) d’aplaudiments, menysels d’un, que, a més d’estar assegutquan tothom restava dempeus, estavad’esquena a l’escenari.D- L’individu en qüestió (6) va restartota la interpretació i durant els aplau-diments assegut. Al finalitzar aquests,

D’un CONCERT (1927) … a un ESCORCOLL (1932)

Per Joan Muray

Històries de la vila

14

dissolució i l’acceptació de laGeneralitat de Catalunya, així com del’adveniment de la II RepúblicaEspanyola, quan, després d’un supo-sat complot monàrquic, la policia,arran d’una denúncia, que va resultarser falsa, no podia ser d’altra manera,va haver de fer un escorcoll a la casade Ballester al Masnou.F- L’acusaven d’amagar armes i muni-cions, que estarien relacionades ambl’esmentat complot monàrquic. Quinacosa més llunyana de la realitat, jaque de sobres era coneguda la sevamilitància catalanista i republicana,alhora que la seva bonhomia i huma-nitat, incapaç de fer qualsevol actereprovable, ni que fos als enemics de

El mestre Lluís Millet i Pagès (el Masnou 1867-Barcelona 1941)

Sala del teatre del Casino del Masnou

i mentre el mestre Millet era acompa-nyat pel seu amic Vicenç A. Ballester,l’individu s’aixecà i els saluda amb elcap, Ballester no li respon. L’individuavança pel mig del públic i, en trobar-s’hi enfront li allarga la mà tot dient-li“Com està?” Ballester per tota respos-ta li demana que faci el favor de nosaludar-lo mai més. Per la qual cosava amenaçar-lo dient que “Tinc prouinfluència perquè vostè no vagi avui adormir a casa seva”.E- Un cop a casa, Ballester va refle-xionar tot pensant en les conseqüèn-cies que podia portar-li l’incident,especialment pensant que estaven enplena dictadura, i en com aquestareaccionava a les nostres coses. Nopodia dormir i es va posar a escriureun parell de fulls amb les impressionsdels fets ocorreguts aquella tarda alconcert del Casino. Fins aquí la primera part de la història.Passa el temps, s’acaba la dictadura,es fan eleccions i triomfa la Repúblicael 14 d’abril del 1931.Ballester ja potser ni recordava el tristincident de l’individu que havia fet tallleig als mestres Millet i Soler, a l’OrfeóAtlàntida i al poble que havia resposttan unànimement al respecte degut aaital himne.Feia ja més d’un any de la proclama-ció de la República Catalana, la seva

“Había sido una equivocación”, segu-eix excusant-se “Que ellos son perso-nas mandadas” i acaba dient “Quecumplen con su deber”. Excuses demal pagador, una planxa com unacasa, o vés a saber si fou la revenjad’un enyoradís de l’antic règim dictato-rial. J- Quan ja han acabat i tot just els ins-pectors anaven cap a l’Ajuntament,arriba Ballester, i els seus li expliquenbreument tot el succés. Ell vol mésaclariments i marxa també cap al’Ajuntament. A l’Ajuntament parlaamb el Jutge municipal i rep del’“inspector” excuses per “la equivoca-ción” i el consol (?) que “se habrá tra-tado de una mala persona que habráhecho una falsa denuncia”.Com és possible que un cap de policiaadmeti de qualsevol manera unadenúncia del primer que passi?I a més, hi procedeixi d’acord com sifos certa i com si el denunciant fos otingués responsabilitat per al cas de laincertesa? I això en un règim de llibertat, dedemocràcia, de república, que es per-meti a qualsevol impresentabledenunciar un ciutadà honrat, tot vio-lant, a més, el seu domicili?Semblaria que això només podia pas-sar en règims totalitaris, però és veuque no. O potser és que certes perso-nes, i especialment pels seus ideals,estan sempre sota sospita, sigui elrègim que sigui el que governi o mani?O bé, és que en certs llocs de poder,tot i estar en règim republicà i, pertant, sembla de llibertats, encara hihavia enyoradissos d’altres temps, pera ells molt millors (com ara).Després d’aquell escorcoll policial acasa de Ballester, fet el 16 de juny del1932, arribem al 28 d’agost, quanBallester, mentre caminava per la car-retera de Teià, al sector anomenatactualment Dr. Agell, al tros del costatdel Col·legi de les Escolàpies, o al delseu darrere, va veure per l’altra voreraun home que caminava en la mateixadirecció; el reconeix, és el que feiacinc anys no havia volgut retre el res-pecte que mereix l’himne “El Cant dela Senyera” al Teatre del Casino.L’aconsegueix i li diu que és un covardi, no era vostè el que tenia tanta influ-

15

Vicenç A. Ballester i Camps, a l’època delsfets.

Escut de l’Orfeó Atlàntida de l’època del con-cert masnoví

ència que faria detenir-lo?L’acusat li respon que ell no i li asse-gura que mai no s’havia ficat en políti-ca.Però Ballester està segur que és ell, ili diu de nou, vostè no és José BoschPagès, aquell covard que va amena-çar-me i que tot seguit va anar a trobarel general Barrera (9)?El diàleg (?) va continuar una bonaestona, Ballester recriminant-li la sevafalta de respecte i després de covar-dia, i Bosch negant-ho un cop i unaltre. El típic comportament del qui tirala pedra i amaga la mà.Al final, l’increpat s’escapoleix carrete-ra amunt, mentre algun veí que haviaescoltat els crits treu el nas i preguntaa Ballester si passa alguna cosa. Ell lirespon que res, no passa res. Uns que passejaven també feren lapregunta, però a en Bosch, i aquestels deuria explicar el que va voler, jaque al passar pel costat de Ballesterdigueren “No hay derecho, no hayderecho”.I acabem amb unes paraules deVicenç A. Ballester referint-se a lagent que s’empara a les dictaduresper ser alguna cosa. Diu així:- ...I jo l’assenyalo (10) a les mevesamistats com un de tants, com un detots els dictatorials que es prevaliende la força bruta, obtenint-la fos comfos, amb diners o amb dinades, ambafalacs, amb llepades als de dalt, alspodrits...”Aquesta història, que més aviat sem-bla un malson, no es podia aguantarper enlloc, ja que era i és de sobresconegut l’ideal de catalanitat, de lliber-tat, de pacifista i republicà deBallester, com per voler-li penjar, i amés en temps de república, la llufa depresentar-lo com un revolucionari, unterrorista, que, a més, el que volia eraatemptar contra la República i a favorde la Monarquia. Quin disbarat!

NOTES1- Vicenç A. Ballester es definia com aseparatista, ideal amb què pocs personat-ges catalans tenien el valor de declarar-se.Només ell, junt a Manuel Massó Llorens,Josep M. Folch i Torres, Frederic Soler“Pitarra”, Enric Morera Viure, ÀngelGuimerà i Antoni Gaudí i Cornet. Era l’idealmés vilment perseguit, i això en un temps

la Pàtria.G- L’escorcoll es va dur a terme eldijous, 16 de juny del 1932; es presen-taren tres policies a darrera hora de latarda al domicili de Ballester, alesho-res al carrer Salmerón, 11 (7), anavenacompanyats de l’agutzil municipal iamb un manament judicial de Mataró,que deia així: “... en busca de cajasconteniendo armas y municiones parair contra el régimen”.H- El titular de la casa i de l’ordre,Ballester, era fora de casa. Els agentstenien pressa i “habían de proceder alminucioso registro”. Feren l’escorcolldetingudament sense esperar el titu-lar, tot i que havia dit als de casa sevaque no tardaria gaire. Ho regiraren totinfructuosament, fins i tot demanarenfer-ho al soterrani, que ho especifica-va l’ordre. Però la casa no en tenia. I- Aleshores l’inspector va cap al’Ajuntament i telefona als seus supe-riors de Barcelona i torna dient que

FONS CONSULTATS- Butlletins de Gent del Masnou, núm. 136(juliol 1998) i 259 (nov. 1908).- Diari “La Humanitat”, de 21 de juny del1932.- Diari “El Diluvio”, de 23 de juny del 1932.- “Origen de la bandera independentista”,de Joan Crexell. El Llamp. Barcelona 1984.

1a edició.- “Origen de la bandera independentista”,de Joan Crexell. Rafael Dalmau. Editor.Barcelona 2008. 2a edició ampliada.- Arxiu-Biblioteca Muray. El Masnou.

16

que no hi havia cap partit que ho fos.2- La dictadura del general Primo deRivera, que la van patir del 1923 al 1930.3- L’Orfeó Atlàntida fou fundat l’any 1926 albarri barceloní d’Hostafrancs. Quan vaactuar al Masnou ja comptava amb unamassa coral de 232 cantaires. Actualmentsegueix vigent i amb bona salut.4- El mestre Normand Soler i Balbina enfou director del 1926 al 1930, i del 1951 al1954 en la represa de després de la guer-ra; va estar clausurat fins al 1951.5- A fora al carrer, i mentre a dins el xàfecera d’aplaudiments, hi queia un gran xàfecd’estiu amb forts trons i llampecs. Allò queaquí en diem una “tribunada”.6- Aquesta persona es deia José BoschPagès (el Masnou 1879 - ?), parent (?) delmestre Millet.7- Actualment és el carrer de Jaume I, 15. 8- Aquest Barrera era el general EmilioBarrera Luyando, militar espanyol, que del1924 al 1930, o sigui, quasi tota la dictadu-ra de Primo de Rivera, va ser CapitàGeneral de Catalunya.9- Es refereix a José Bosch Pagès.

Vista aèria centrada pel Col·legi de les Escolàpies, al costat del qual tingué lloc una partd’aquesta història.

DES DE GELIDA, EVOCANT RECORDSD’INFANTESA (I)Per Mercè i Immaculada Pujol i Serarols

(Iniciem una sèrie d’articles escrits per dues mestres quehavien passat la seva infantesa al Masnou i que viuen aGelida; des d’aquí els agraïm molt de cor la sevacol·laboració tan sentida i valuosa).

La nostra família tenia llogada al Masnou, una de les casesbarates de la carretera d’Alella, al carrer d’Amadeu I. Erauna de les casetes de la travessia de dalt, no recordem béel número, però ara potser correspondria al 20, 21 o 22.Era la mateixa travessia que Can Xuriach, més amunt i alcostat d’on uns anys després hi havia una perruqueria, lade l’Albert Paus, fill petit del senyor Ricard i la senyoraConsuelo. L’altre veí nostre era el senyor Joan, que veniaplàstics a casa seva i també oueres i setrills. Dues casesmés amunt hi vivia la senyora Angeleta, una iaia que feiaunes puntes al coixí, així amples i quilomètriques, assegu-da al carrer.El que ara és la plaça de Maria Cristina, era la placeta deles moreres on jugàvem tots els nens i nenes de les case-tes. Al final de la placeta hi havia la font de la caseta delpou de distribució d’aigües.El pàrquing del davant era l’hort del Peó. Un descampatamb una barraca, ple d’herbes altíssimes i arbres fruiters

(figueres, micaquers, alguna noguera). Per a nosaltres, elspetits, un dia era la selva on caçàvem lleons, un altre diaera un mar immens amb un vaixell (la figuera) ple de mari-ners, que la feien trontollar com bojos perquè les tempes-tes eren terribles.Al final de cada estiu, des d’allà mateix, vèiem baixar lariera i el soroll de quan s’acostava encara el recordem.Anàvem a missa a l’església del Pilar i érem de les nenesque els estius passàvem la safata.De tot això només deu fer uns quaranta anys.Gràcies als lectors d’aquest butlletí pels records; les emo-cions estan a flor de pell.Qui m’havia de dir que aquesta oportunitat em portaria alMaresme de fa uns quants anys?Ja us n’explicaré més, de records d’infantesa.

El Masnou d’ahir

17

La nostra Sala d’Art va acollir la inte-ressant i acurada mostra d’aquestapintora, masnovina d’adopció. Fou entre els dies 20 de juny i 17 dejuliol, dates, dins les quals s’esqueiala Festa Major de Sant Pere, que sem-pre aquesta entitat reserva per a artis-tes nostrats, però de solvència i mes-tratge reconeguts.Ens va presentar majoritàriament obramixta, entre oli i altres matèries, aixícom uns apunts al carbó, tots ells, tantels uns com els altres, demostratiusdel domini de la tècnica que tél’autora.Totes les obres, com el seu títol indica,eren figures humanes, una especiali-tat de l’art força difícil, sobretot per aqui no té una sòlida base acadèmica.Als apunts, per als poc bregats enl’art, s’hi podia veure molt millor el traçferm, decidit, fort, de qui sap el que téentre mans i com utilitzar-ho.En canvi, a l’obra mixta, quasi tota endimensions poc freqüents actualment,l’artista ens hi mostrava més el seuinterior, com una mena de psicoanàli-si. Una obra que evidencia tota laforça creativa de l’autora. Les unesfetes amb colors terrosos, demostrati-us del seu arrelament a la terra, ialtres de colors més foscs, potser devivències més neguitoses.Tot i amb això, la majoria eren decolors suaus, que ens donaven unatranquil·litat encomanadissa, mentreque les de tons més foscs ens feiensentir basarda.Per tot això, aquesta vocalia vol mos-trar el seu agraïment a la Fina Peig,

no sols com a sòcia de l’entitat, sinócom a artista i, és clar, com a ciutada-na compromesa.Mercès, Fina, i fins a una propera. --------------------------------------------------

Concert IX Marató de veusEl diumenge, 19 de juliol, vam podergaudir d’un esplèndid concert decançó lírica, la IX MARATÓ DE VEUS,en el qual, amb la direcció artística del’exímia cantant lírica Montserrat APA-RICI i amb l’acompanyament al pianodel mestre Carles PUIG, ens oferirenun ampli i variat repertori líric.Enguany els cantants foren, per ordred’aparició en escena: Ester MARTÍN,Blanca SANTIGOSA, Carlota PORTA,Susanna WAGNER, Eva ANAYA,Anna ROMA, Jesús CASTILLÓN iAkiko KURODA, que interpretarenobres de Rossini, Mozart, Scarlatti,Puccini, Alonso, Offenbach, MartínezValls, Bizet, Granados, Verdi,Donizetti i Guerrero.Alguns d’ells són ja familiars d’aquestsconcerts, que venim celebrant des defa nou anys, o sigui des del 2000, id’altres de novells, però tots amb qua-litats i mèrits.Al programa d’enguany s’hi va alternarl’òpera amb la sarsuela, tot i quedominant-hi la primera; i al final, elnombrós públic assistent (sense rega-lar cap llibre ni berenar), que pràctica-ment omplia la Sala d’Actes, va gaudird’un final diferent i alhora a l’alçadadel concert, el que oferiren tots elscantants i la professora junts, queinterpretaren el famós “Va pensiero”dels cors de l’òpera “Nabuco” deVerdi. Un veritable èxit líric i de públic. Per tant, no només en nom de laVocalia de Cultura, sinó també en elde la Junta Directiva de Gent delMasnou, volem agrair als cantants,pianista i professora la magnífica vet-llada que ens oferiren, i al públicassistent, correctíssim, també el nos-tre agraïment.I a més, a tots els qui gaudíremd’aquesta vetllada lírica, des del’escenari o des de platea, us encorat-gem perquè l’any vinent, el de la X

MARATÓ..., ens puguem retrobar debell nou i celebrar-la.--------------------------------------------------

La darrera obra deFèlix GarcíaFèlix García i Pou, el nostre estimatsoci, col·laborador i amic, que ensdeixà l’agost de l’any passat, del qualtots sabeu que fou un artista del ferro,del Gremi de Serrallers, i que fouhonorat l’any 1999 per la Generalitatde Catalunya amb el títol de MestreArtesà, després de la seva darrerapartença encara va deixar un encàrreca la seva esposa, que fes entrega dela seva darrera obra a la nostra entitatque tant estimava.Aquest encàrrec, aquesta obra,l’escultura de ferro del que fou el vai-xell de fusta, navegant, més antic delmón, el bergantí “MARIA ASSUMPTA”(1858), que havia naufragat a la costade Cornualla (Gran Bretanya) l’any1995, després de cent trenta-set anys(137) de navegació.Aquesta escultura del “MariaAssumpta” ens el presenta al momentdel naufragi, mig desarborat, migenfonsat, escorant-se, una visió tràgi-ca per a un vaixell tan elegant.Del mateix vaixell, la nostra entitat jan’havia rebut del mateix Fèlix, fa unsanys, una versió viva, l’escultura delqual presideix la nostra sala principal.Per tant, des d’aquestes pàgines i ennom de la Junta Directiva volem agra-ir a en Fèlix la plasmació, en duesvariants, que féu d’aquest històric vai-xell masnoví, així com a la seva espo-sa, la Rosa, i als fills d’ambdós, per ferque arribessin a la nostra entitat i for-messin part del seu patrimoni.

CròniquesPer Joan MurayVocal de Cultura

“Figura humana” de Fina Peig

18

Per tant, recomanem a tots aquells aqui pugui interessar el tema, els lli-bres: “Set dies de fúria”, d’AntoniDalmau, i “La Semana Trágica”, deJoan Connelly Ullman.Als esmentats llibres hi trobareu nomsde diversos masnovins i fets delMasnou i del Maresme, que il·lustrenaquells esdeveniments i la participaciód’uns quants masnovins que, potser,si els haguéssim publicats nosaltres,haurien ferit més d’una sensibilitat, jaque sembla, com ha passat en oca-sions anteriors, que, del Masnou i elsmasnovins només se’n pot parlar defets i coses bones, quan, com ja s’hadit a bastament, de mal també n’hi ha,i molt!--------------------------------------------------

Una visita a Can Teixidor Per Joaquim Masoliver¿Quina població del món no ofereix alturista o vilatà una visita al palau omansió d’algun dels seus personatgesdestacats?Normalment ho fa un guia que enresumeix la història amb un relat querepeteix mecànicament en cada visita,sigui de mitja hora o de dues hores, acada grup.Amb aquesta idea al cap i poc entu-siasme, vaig anar a l’entrada de CanTeixidor el passat 14 de juny. La con-vocatòria era de Gent del Masnou, i elmotiu una de les dues visites culturalsanyals que programa.Dues hores més tard, acabat el recor-regut, havia perdut la meva al·lèrgia a

sició commemorativa del centenari dedos fets, l’un tràgic i l’altre cultural,ocorreguts l’any 1909 a Barcelona.Al butlletí esmentat, s’hi feu una cròni-ca avançada de l’exposició, explicant-ne el contingut, però ara, ja en passat,volem comentar que, malgrat que lacultura, i concretament la història,despertin poc interès entre els masno-vins, els visitants d’aquesta mostra,especialment els més entesos en lamatèria, ens felicitaren per la qualitatde les imatges exposades i pel desco-neixement que tenien de la seva exis-tència, així com pel rigor històric de lamostra.També ara, passada l’exposició i com-memoració, i gràcies a les múltiplespublicacions que han aparegut, enespecial sobre la Setmana Tràgica,les quals han obert nova llum a aque-lla tenebrosa història, de què ni al seumoment ni fins fa pocs anys s’hapogut parlar i escriure obertament,s’han descobert nous i extensos vin-cles amb el Masnou, que s’haurienpogut mostrar al públic.Per això, i des d’aquestes pàgines,volem fer-nos ressò d’aquestes fonts,que parlen de masnovins d’aquelltemps implicats en la SetmanaTràgica i amb el qui en fou el cap deturc, l’alellenc Francesc Ferrer iGuàrdia, creador de l’EscolaModerna, que fou afusellat injusta-ment, no per haver participat o dirigitels revoltats, sinó pel nou sistemad’ensenyament que havia implantat,un ensenyament laic i molt racional,totalment contrari a l’imperant alesho-res, profundament religiós.

Aprofitant que parlem del “MariaAssumpta”, volem fer unes precisions,ja que d’ell se n’ha parlat en premsa iper altres mitjans de comunicació peraltres vinculacions, i sempre deixantde banda la vinculació masnovina.Vinculació que tenia per ser el seuarmador i capità el masnoví JosepIsern i Maristany (1809-1869) i quetambé comandà el capità SalvadorLlimona i Fornés ((1829-1887). A mésde formar part, durant els seus pri-mers anys, de la flota del Masnou.El tema a què em refereixo al paràgrafanterior és que el seu dibuix, fet perl’eminent artista Josep Obiols, peril·lustrar l’anagrama de la col·lecció dellibres “Navego a tot vent” d’EdicionsProa, del qual l’any passat es va cele-brar el vuitantè aniversari, i pel fet queaquesta col·lecció fou creada aBadalona, població on també va serconstruït el “Maria Assumpta” (ja queaquell 1858, les quatre drassanesmasnovines estaven col·lapsades),tots els badalonins o no que n’hanparlat, sempre han obviat que el vai-xell era del Masnou, ja que el quesigui sempre és del lloc on és el pro-pietari, i més tractant-se d’un vaixellper estar-hi matriculat, en aquesta casal Masnou i no a Badalona. Després d’aquest aclariment, acabemaquestes ratlles tornant al tema princi-pal, l’escultura del “Maria Assumpta”al moment del seu naufragi i al seuautor, Fèlix García.Des del moment que ens fou entregat,el passat juliol, orna la nostra salaprincipal.Mercès, moltes mercès, Fèlix, pel teuart i estimació a Gent del Masnou, i alsfamiliars el nostre agraïment pel com-pliment dels seus desigs.--------------------------------------------------

Exposició

1909 – 2009.Centenaris de:La Setmana Tràgica i5è Congres d’EsperantoCom ja s’havia anunciat al butlletí delpassat juliol-agost, del 18 de juliol al18 de setembre, amb el parèntesi deles vacances, vam tenir aquesta expo-

19

Va nàixer en un mas conegut com el“Castell” a la segona meitat del segleXVII. Quan tenia 36 anys, desprésd’haver viscut fins aleshores del con-reu de les seves terres, va entrar enpolítica i ben aviat s’allistà a les forcescatalanes conegudes com els “viga-tans”, tipes com estaven d’aguantarles incursions dels “gavatxos” que cre-uaven la “ratlla” per furtar el quepodien, endemés d’altres malifetes. Aquesta malvolença contra els france-sos, a ell i molts altres catalans els féudecidir per decantar-se a favor delpretendent austriacista a la coronad’Espanya. Les forces vives d’aquellapart de Catalunya escolliren vuit per-sonalitats que signaren el conegutcom a pacte de Sant Sebastià. L’actetingué lloc un 17 de maig del mateixany a la capella d’aquell sant (éscuriós que el nom ens recordi el d’unaltre pacte celebrat dos segles méstard). Amb aquell acte es formalitzàdonar poders a dos dignataris (elsgermans Parera), que participaren enel Pacte de Gènova pel qualCatalunya entrava en una “guerraeuropea”, sota la “garantia” anglesa.Formant part del Regiment de lesReials Guarides Catalanes i encaraamb cap ajuda dels “aliats” començà,amb els homes a les seves ordres, latasca de combatre els “enemics” de

casa, entre ells els “micalets”,que foren derrotats al Congost.La seva capacitat de comanda-ment el feu ascendir ràpidamenta coronel d’un regiment decavalleria de 900 homes, desti-nat a defensar la frontera desdel Rosselló. Quan tenia 38 anys rebél’ordre de tornar a Barcelona assetja-da per primer cop pels borbons.L’arribada d’una esquadra aliada elsféu desistir del setge. Tot seguit foudestinat a València amb el càrrec deGeneral de Batalla. El mateix any elsborbons guanyaren la batallad’Almansa. Malgrat aquesta desfeta,pels seus mèrits fou nomenat gover-nador de Castellciutat, plaça forta perdefensar la “ratlla”. Per cert, fou quanes maridà amb una damisel·la de Sort.I en aquesta plaça forta s’hi mantin-gué durant sis anys defensant-la con-tra els nombrosos atacs borbònics.Però finalment davant d’una força bor-bònica molt gran hagué de rendirCastellciutat per evitar-ne la destruc-ció. El pacte fou de deixar passar elsseus homes armats cap a Barcelona.Com era d’esperar, els borbons no elvan complir i els feren passar totamena de penalitats fins a reduir-los asimples i maltractats presoners deguerra. En assabentar-se’n, reunínoves forces per reconquerir-la, mes

hagué de desistir-ne enarribar un fort contingentde forces enemigues.Aleshores ajudaren elMarqués de Poal (AntoniDesvalls), que controla-va una gran part de terri-tori a la CatalunyaCentral. Ell i sa tropareiniciaren el camí cap aBarcelona, assetjada denou des de feia moltsmesos. Pel camí derrota-

ren la columna de Bracamonte, quees refugià a Vic. Aleshores, cobrint larereguarda de les forces del Marquèsde Poal, intentaren arribar tan ràpidcom fos a Barcelona. Assabentatd’això, l’exèrcit borbònic donà un dar-rer assalt a la ciutat, que ja no poguéresistir més i capitulà. Fou un dia molttrist per a la història de Catalunya (ique tots els catalans portem gravat ala nostra memòria): 14 de setembrede 1714. En les condicions de la “capitulació” hiconstava la garantia de seguretat delnostre personatge. El qual, i a causadel que ara en diríem “estrès” (benimaginable), emmalaltí i es retirà a lavila de sa muller. Mes, en veure que“anaven” per ell, intentà escapolir-secap a Menorca en poder dels angle-sos, que res no feren per ajudar-nos,malgrat les condicions del Tractatd’Utrech. No hi reeixí. Son final fou un delsactes més vils i horripilants de la nos-tra història, que es repetí 225 anysmés tard.

ConcursQui és aquest personatge?Per Antoni Ferrero

aquest tipus de visites.Acabava de comprovar que hi haaltres formes, i millors, de presentarun monument.El nostre cicerone, l’historiador i fotò-graf masnoví, en Joan Muray, enshavia conduït, a una vintena de curio-sos, pels racons i estances de CanTeixidor. Al mateix temps que ensexplicava la història de l’edifici i delsseus residents al llarg dels anys isegles, comentava les característi-

ques arquitectòniques de les diferentsèpoques de què està compost. Totaixò amanit amb detalls sobre: ecolo-gia, artesania, materials de construc-ció, estris i eines de la pagesia, aspec-tes religiosos, tot sempre amb el telóde fons dels dos mil·lennis de vida delmas, que alhora ho és també del queara tenim com el Masnou, des de laseva ocupació romana fins a la victò-ria del nacionalcatolicisme. Tot ambmolt de rigor i no menys sentit del’humor, sense escatimar atrevits ipicants comentaris sobre qüestions

que tant havien passat a l’antigor compassaven a l’actualitat.Em va sorprendre (és un dir o unescriure) que, segons he sabut, elscol·legis i els instituts del Masnou noporten els seus alumnes a fer aquestavisita, i que solen preferir fer-ho aBarcelona, a visitar monuments mésemblemàtics.És una pena, perquè el coneixementdel medi social al qual ens desenvolu-pem és fonamental per una bona for-mació cultural de l’estudiant.

Cròniques

20

El passat 20 de maig va morir la tiaTeresa. Era la petita dels germansMaresma Pujadas. Sé perfectament que tots ens hem demorir. Algun dia el nostre cos deixaràde funcionar i el nostre caminar pelplaneta serà oblidat pel pas del temps.Algun cop he llegit que les personessegueixen vives en la memòria delsque queden; però els que quedemtambé anirem desapareixent i arribaràel dia –després d’alguns anys– en quèja ningú no es recordarà del meu aviJoan, o de la meva àvia Filomena, ode la meva altra àvia Antònia. Passaràd´aquí poc amb l´àvia Rosita, de qui jovaig sentir parlar als meus pares ooncles. Passarà amb l’avi Cià, que vamorir poc abans de jo néixer.Aquests últims anys he pensat molt enels meus pares, en els meus oncles,en la tia Teresa. Pensar en els recordsde la infantesa. Temps que ja no tor-naran i que queden a la meva memò-ria de forma personal, de forma queés difícil expressar-ho en paraules, jaque moltes vegades tot és metafòric ofigurat, sense precisió. Temps deseguretat, de sentir-se acollit, de tenirla sensació que no ens pot passar resperquè els pares, o els oncles, ensprotegiran, i pensem que ells no tenendubtes i que sabran tirar –i empènyerla família– endavant.Recordo diumenges a la tarda de pas-sejar pel poble, un poble que era méspetit i on tothom es coneixia–o alme-nys així el veia amb els meus ullsd’infant– i arribar-nos amb els meuspares a la carretera d’Alella, on vivienla tia Teresa i l’oncle Josep –que vamorir el febrer de l’any 2000. Passaralgun diumenge a la tarda allà.Diumenges de jugar amb un pequi-nès, que es deia Tren, i que acabavenamb un sopar de pa amb tomàquet ipernil dolç i fanta de taronja, preparatper la tia Teresa. D’això fa més detrenta anys...Dono gràcies a Déu per haver-la vistaaquest últim Nadal. I que la Mari –lameva esposa– també l’hagi poguda

conèixer. Per haver estat a casa seva–al pis del carrer Sant Miquel– i haver-la escoltada parlant de ganxet, deencaje de bolillos i de temps més difí-cils –almenys materialment– i alhoramés simples –és una impressiómeva– espiritualment. Gràcies per haver estat amb ella enun dinar al port del poble amb la Mari,els pares i els oncles i per haver anata Cervià de Ter al gener un dia deventada fortíssima.La vaig veure per última vegada afinals de febrer d’enguany. Vaig haverde passar uns dies per feina a Madridi vaig poder anar al poble. La vaigveure amb la seva cara rodona, rosa-da, rostre amable i rialler. Amb elsmeus pares i l’oncle Cid i la tia Rosa.Hi faltava la Mari. Aquell dia havia aju-dat el Quim i la Gemma –veïns seus iamics meus– com sempre ho feia.Més val tenir un veí a la porta quefamília a Mallorca, deia. Era un fethabitual que la tia Teresa ajudés elsaltres: ajudava la mare a fer ganxet,canviava cremalleres de pantalons orefeia vores, estava amb els seus néts–xicots afortunats, tot i que ara potserno en són conscients. Trobaré a faltarque la mare –sempre detallista– emdigui la propera vegada que vaig alpoble: “Truca a la tia Teresa” o “Vés aveure la Tia Teresa”. Aquesta és la tradició universal, per-donar els morts, no parlant malamentd’ells, com aconsellava –crec– Virgili.En aquests últims anys –o potser és aRio de Janeiro– he observat que aningú no li agrada parlar de la mort.Les persones es posen a la defensivao se senten incòmodes quan el temad’una conversa va en aquesta direc-ció. La Mort, que porta una clepsidra ala mà dreta i una llança dos cops tren-cada, com un llampec sense tro, i veuesgotar-se la sorra o l’aigua, tal i comapareix en el quadre de HansBandung Grien anomenat Las edadesy la muerte, que es troba a El Prado.No obstant, és l’única seguretat queexisteix en aquest món, tot i que ens

panseix la pèrdua de les personesque estimem.

Este mundo es el caminopara el otro, qu´ es moradasin pesar;mas cumple tener buen tinopara andar esta jornadasin errar.Partimos cuando nascemos,Andamos mientra vivimos,e llegamosal tiempo que feneçemos;assí que cuando morimos,descansamos

Jorge Manrique (1440-1479)

Revertere ad locum tuum, tia Teresa.

LA TIA TERESAPer Joan Maresma Duran

L’A.E.F.S. MASNOU INTERDINÀMICVA PRESENTAR EL SEU NOU COSTÈCNIC

La junta directiva del’entitat, encapçaladapel seu president,Toni Lozano, va pre-sentar el dimarts 14de juliol a les ins-tal·lacions del club elnou entrenador delprimer equip femeníper a la propera tem-porada. Es tracta deRamon Roca, un vellconegut del Futbol Sala femení català. El tècnic barceloníja va estar vinculat al femení en una etapa anterior quan vadirigir la Selecció Catalana durant quatre temporades (unaa la Sub-16 i tres a l’absoluta) i posteriorment al UDFS LasPalmeras a la temporada 2002/03 i al FSF Castelldefels ala temporada 2003/04.

Ramon Roca formarà tàndem amb Ignasi Pérez “Natxo”tècnic de la seva confiança i que l’ha acompanyat en elsseus últims projectes esportius. També Oscar Garcia for-marà part del cos tècnic en qualitat de delegat.“Esperem tornar amb treball la confiança que el clubha dipositat en nosaltres” van ser les primeres paraulesdel nou tècnic. Durant la presentació Ramon Roca vaexposar breument, davant les jugadores, la línia de treballamb la qual es guiaran durant la temporada.Els objectius de la temporada passen per consolidar-se ala categoria i per dotar a l’equip d’una personalitat quel’identifiqui. El dia 1 de setembre és la data fixada per donar el tret desortida per al nou projecte amb el començament de la pre-temporada.

A.E.F.S. MASNOU INTERDINÀMIC

21

Obrim el teló de la nova temporada… L’Habitació deVerònica (1974), de l’americà Ira Levin (Nova York, 1929-2007), es reposa tot el mes al Club Capitol (Les Rambles,138) altra vegada amb sava masnovina: els actors SílviaMarty i Miquel Sitjar.

El dia 8 enceten les representacions al Teatre Gaudí deBarcelona (Sant Antoni Maria Claret, 120) dintre del CicleAvantime 2009 de l’obra En alta mar, del polonès SlawomirMrözeck (n.1930); hi actuen Jordi Domènech, Xavi Mañé i –eltambé codirector del muntatge– José Malaguilla.Aquest mateixdia 8 el Teatre Tívoli (Casp, 8-10) comença a acollir elmacroespectacle Hoy no me puedo levantar, el musical que faemocionar amb els grans èxits de Mecano. La data final pre-vista de representacions és el 31 d’octubreEl dia 9, amb entra-da lliure, tenim una cita particular a Caixafòrum (Av. Marquèsde Comillas, 6): un espectacle de dansa contemporània ambinternes de Can Brians dirigit pel coreògraf i ballarí Toni Mira,amb activitats complementàries (www.tv3.cat/nit10).L’endemà,dia 10, el Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12) obre la sevaprogramació amb Persones perdudes del dramaturg del paísOctavi Egea (Barcelona, 1946), el text que guanyà el PremiOctubre de Teatre 2007, publicat el 2008 (Lost Person Area) aEliseu Climent Editor. Dirigeix Josep Costa. A meitat de mes, eldia 16 el Teatre Tantarantana (Flors, 22) ofereix el seu (ado-rable i lloable) V Cicle de teatre físic, dansa i performance,que finalitza el 4 d’octubre. De tal manera, el 26 i 27 HelenaLizari hi ofereix Winners (teatre físic) o bé Rasatabula hi pre-senten Fruits (performance; 30 set.-1 oct.).El Festival Àsia–dos dies de programació, dins el programa de les Festes deLa Mercè– ofereix el dia 24 de setembre(www.casaasia.es/festival/), per exemple, a la nit, un recital decontes tradicionals de Pakistan, històries d’amors impossibles,llegendes de tots els temps. (El teatre hi llueix per la seva...absència!). Tanca el mes la visita fugaç –en anglès– de TimRobbins () al Teatre Poliorama (La Rambla, 115), amb el seuorwellià 1984. Per cert, els dimecres te-niu la possibilitat derecuperar la co-mèdia absurda de Ionesco, La cantant calba,a dos quarts de deu del vespre, a La Riereta Teatre (ReinaAmà-lia, 3), amb StròmboliTea t re (www. la r i e re ta .es ) .Finalment... Prepareu calerons: l’1d’octubre comença el FestivalTemporada Alta (www.tempo-rada-alta.cat). Prop de cinquantaestrenes (entre absolutes, al’Estat espanyol i a Catalunya),quinze produccions internacionalsi unes vint coproduccions delFestival obliguen a dir: Venim,Girona, sí senyor!

Temporada 2009/2010

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

Gairebé tot això és veritatPer Carles Maristany

22

Altres animals de contacte irritant: pro-testes (unicel·lulars que a vegadestenyeixen les aigües), alguns alciona-ris i cogombres o “pepinos de mar” (elseu líquid visceral). També algunshidroides. Els celenteris són els res-ponsables del major nombre delesions. N’hi ha al món unes nou milespècies, de les quals unes cent sóntòxiques per a les persones.Meduses: Pelagia, Aurèlia, Rhizos-toma, Physalia 1. Via (contacte amb els nematocistsdels seus tentacles)2. Toxina (complex format per polipèp-tids, ènzims i tetramina)3. Símptomes (dolor immediat, erup-ció cutània lineal, rampa muscular,febre, calfreds, dolor abdominal, nàu-sees, vòmits i fins i tot dificultat respi-ratòria)

Entre tots els animals que pul·lulen enles nostres aigües, alguns estandotats d’elements (tòxics o defensius)que són capaços d’infligir lesions enl’home, algunes potencialment mor-tals, segons el temps d’exposició, elmecanisme lesiu i la susceptibilitat dela persona que les sofreix. Això és en especial cert en aigües tro-picals, on l’enorme varietat d’espèciesha propiciat un major risc agressiu;però en els nostres mars litoralstambé és possible trobar éssers derisc lesiu, si bé tan sols en ocasionsespecials d’època de zel i cria; els ani-mals tendeixen a fugir de l’home. Distingim quatre mecanismes causalsde lesió: per ingesta, per contacte, perpicadura i per mossegada.

TOXINES INGERIDESEn les nostres latituds, tan sols hi capesmentar com a tòxica de forma direc-

Escòmbrids, (tonyina, verat, bacora)1. Via (ingestió de peixos en mal estatde conservació)2. Toxina (histamina i saurina)3. Símptomes (cefalea, enrogimentfacial, sibilacions, taquicàrdia, dolorabdominal, urticària, hipotensió, set,nàusees, vòmits, diarrea i disfàgia)4. Tractament (rentat gàstric, suportrespiratori i circulatori). Antihistamí-nics i adrenalina por via SC.

LESIONS PER CONTACTENo existeixen en el Mediterrani espon-ges o corals que determinin (causin)dermatitis de contacte, però sí nom-brosos hidroides (celenteris de lesclasses escifozoi, cubozou i hidrozou)de tres nombroses famílies: meduses,actínies i anemones, tots ells armatsde nematocists, que actuen comautèntiques xeringues que injectenuna substància urticant. L’efectedepèn del lloc contactat (més sensibleen cara i coll), de l’edat (més sensibleen nens, ancians i embarassades) i latolerància personal, la qual pot estarfins i tot sensibilitzada per contactesprevis (anafilaxi).

LESIONS CAUSADES PER ÉSSERS MARINS DEL MEDITERRANI

4.Tractament (rentat d’arrossegamentamb aigua de mar o vinagre, sensefregar, aplicar amoníac o bicarbonatdiluït i crema corticoide. Afaitar.Adrenalina SC si anafilàxia).Anemones i actínies (“ortigues”) 1.Via (contacte amb els nematocistosdels tentacles i pòlips)2. Toxina (laceració superficial, ques’infecta fàcilment)3. Símptomes (dolor urent, eritema,edema i erupció cutània no lineal, sino a vegades com estrellat)4. Tractament (rentat d’arrossegamentamb aigua de mar, vacuna antitetàni-ca i antibiòtic tòpic)

Eriçó de mar (garota)1. Via (contacte mecànic)2. Toxina (pues trencadisses)3. Símptomes (dolor a la pressió o a lamobilització)

Aranya

Medusa

Escòrpora

Congre

ta la toxina present a la sang de lesmorenes; però, en ser una proteïnatermolàbil, la simple cocció la desna-turalitza i inactiva. En certes condi-cions, distingim les produïdes per:

Marisc (cloïsses, escopinyes, ostres)1. Via (ingestió dels dinoflagel·lats queels contaminen), 2. Toxina (saxitoxina, que és hidroso-luble i termoestable),3. Símptomes (apareixen als 30minuts, parestèsies en cara i progres-siva paràlisi al tronc i diafragma; tar-dana: nàusees, vòmits, diarrea i dolorabdominal) 4: Tractament, (rentat gàstric, suportrespiratori i monitorizació).

23

4. Tractament (extreure les pues aviat.Si s’enquisten, crema emol·lient)

Ictiol, tremolosa, vaca tremolenca1. Via (contacte o proximitat a la sevaàrea de descans)2. Toxina (descàrrega elèctrica breuperò intensa)3. Símptomes (perill en cardiòpates,embarassades, etc.)4. Tractament (evitar-ne el contacte iproximitat)

TOXINES INJECTADES Altra consideració, la de l’autènticapicada, mereixen els “arpons” quetenen diferents peixos i mol·luscs ique, com veritables xeringuetes,inoculen algun tipus de substànciatòxica o simplement laceren i estripenels teixits amb ferides anfractuoses,fàcilment infectables.

Milanes i rajades1. Via (injecció d’un arpó recobertd’una mucositat tòxica)2. Toxina (termolàbil, toxina que esdesnaturalitza per l’acció de la calor)3. Símptomes (dolor intens i senyalsd’isquèmia, salivació, vòmits, diarrea,hipotensió)

4. Tractament (extraure l’arpó, sub-mergir el membre en aigua calenta50º, analgèsia i vacuna antitetànica)

Traquínids: peixos-aranyes i escorpí1. Via (inoculació a través de lesseves espines, tant dorsals com pèlvi-ques i peribucals)2. Toxina (termolàbil)3. Símptomes (dolor intens, edema,eritema, cianosi, vòmits, hipotensió ifins i tot parada cardíaca)4. Tractament (membre pendent,declivi, submergir amb aigua calenta50º, infiltrar amb anestèsic local iposar corticoide im. o adrenalina s.c.si reacció).

els vasos que sagnen, membre elevat,antisèpsia amb povidona, no suturar(almenys inicialment), embenatgecompressiu, cobertura antitetànica ivalorar antibiòtics (els més efectiusseran els antipseudomones).En cas d’amputació de dits:Recollir-los amb bossa de plàstic ambgel i transportar-los a l’hospital per auna possible reimplantació.Les infeccions marines poden ser cau-sades per: bacteris, microbacteris iprotozous.

Morena

Eriçó o garota

Barracuda

Milana

LESIONS PER MOSSEGADA Morena, congre, pinta-roja i barra-cuda són els possibles causants delesions d’aquesta mena, de gravetatmolt variable, però moltes vegadesdeterminada per la reacció de retiradade la mà, la intensitat de l’hemorràgiacausada i el tractament inicial.Tractament recomanat: remarquem:No fer: deixar que sagni la ferida, apli-car alcohol, col·locar el membre decli-vi, saturar amb punts molt “estètics”…Fer: aplicar un bon torniquet, controlar

Tot el que precedeix és un interessanti acurat treball de la doctora, metge defamília, Helena Estopà Pujol i del’infermer del SEM Catalunya JorgeOrduña Casado, aparegut pel marçdel 2009 a la revista “MAR”, traduït ireduït en part per Carles Maristany.

Escopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli, navalles de les ries gallegues,perles de carxofa, xatca, banderetes d’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxovaartesanal, seitó amb vinagre, minifavetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb olid’oliva, caviar iranià, selecció de vins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre iblanc, vi ranci, patates fregides, cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol,espàrrecs de Navarra, sardineta amb oli, olives d’Aragó, musclos en escabetx, pebrotsfarcits, olives farcides, banderetes d’anxova. Escopinyes de les ries gallegues, cala-marsets amb oli, navalles de les ries gallegues, perles de carxofa, xatca, banderetesd’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxova artesanal, seitó amb vinagre, mini-favetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb oli d’oliva, caviar iranià, selecciódevins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre i blanc, vi ranci, patates fregides,cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol, espàrrecs de Navarra, sardinetaEscopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli, navalles de les ries gallegues,

Elaboració artesanal d’anxoves i aperitius selectesSelecció de productes per a grans paladars

Carrer Barcelona, 50 (Camí Ral) al davant del port del Masnou 93 555 48 22 - 659 351 350

24

El Puigmal és un dels cims més emble-màtics de Catalunya. La seva anomena-da és ben merescuda per diversos moti-us; la seva notable alçada de 2913metres, l’entorn espectacular i la proximi-tat del santuari de Núria fan que nomésla menció del Puigmal evoqui immedia-tament l’esforç del muntanyenc il’espiritualitat latent de les persones.Els dillunaires del Masnou ens propo-sem regularment fer algun cim a l’abastde les nostres possibilitats (la mitjanad’edat és de 66 anys). Ja n’hem assolituns quants: el Canigó, Pedraforca... totstenen el seu encant, ja sia pel seu valorsimbòlic o per l’espectacular siluetad’aquests gegants. Aquest any havíemdecidit fer el Puigmal i amb aquest pro-pòsit ens reunírem de matinada aQueralbs, uns venien de Barcelona: enJaume Boadella, en Marià Aran i l’ErnestAguilar; uns altres venien de Camprodono de Campelles: en Joan Casals, enVíctor Domingo, en Jaume Grané, enJosep Ramon i l’Antoni Busquets.Bé, un tram més amb cotxe fins aFontalba i comencem a caminar. A lamitja horeta fem un mos i cap amunt, aestones enmig de la boira o bé amb uncel cobert que augura pluja abundant.No som els únics a pujar; quan la visibi-litat ho permet, observem els més mati-ners com puntets menudíssims a cente-nars de metres per sobre nostre. Altres,els més atlètics, ja baixen esperitats comsi els empaités el sastre. I uns altres,més avall, van resseguint els nostrespassos i escurçant distàncies, ferint elnostre orgull ja que els anys no passenen va. Per fi, un crit del capdavanter: Jala veig!; la creu del Puigmal es perfila enel cim arrodonit i desapareix tot seguitenmig de la boira. Ja hi som. Ens afanyem a desplegarl’estendard de Gent del Masnou. Potploure. Fem les fotos de rigor i cap avalldirectes cap al Santuari. Abandonem elsplans de baixar per altres indrets mésagosarats i prenem el camí més ràpid.Més val no confiar en la sort dels dilluna-ires, la que diu que no ens plou mai endilluns. Cap avall, ara ambl’impermeable ara sense; el temps nos’acaba de decidir, però se’n prepara

una de grossa. A mig camí un respir peresperar els companys endarrerits. El celobre una clariana de sol perquè confia-dament puguem menjar tranquils, aixòsí només una estoneta; un tro ressonaper indicar-nos que la treva s’ha acabati comença de nou la incertesa. Som-hique és tard i vol ploure. El Santuari de Núria i el seu entornespectacular ens reben en silenci.Només un guarà i el seu fill avorrits detanta calma se’ns acosten amb aquellamirada intel·ligent que fan els ases quandemanen una carícia o un tros de pa.Ambdues coses obtenen; carícia, pa iuna d’extra: una fotografia de conjunt.Us podem assegurar que no són elsmés rucs que hem trobat pels caminsd’aquesta vida.Al cap d’una estoneta arriba en JaumeGrané fatigat i cruixit, vigilat de prop pelcompany Marià Aran. Prenem un refresci plegats enfilem el camí, ara amb tele-cabines, cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga,que ens acollirà durant la nit. La Vergede Núria, que vigila els nostres passos,avisa sant Pere que ja pot descarregar,ja estem sans i estalvis. La pluja contin-guda del dia cau a dojo mentre sopem.Una xerradeta i a dormir.L’endemà toca camí de tornada, peròabans la Verge de Núria ens espera.Ens ha donat hora de visita ja que no hiha ningú més, només nosaltres plens debuit i silenci, ens arreple-guem al voltantd’aquella ingènua forma de fusta quealgun pastor va tallar amb les mansrudes però amb el cor tendre. Aquestaimatge aplega esperances, pors,dolors... la gent s’acosta i prega. Somhumans i tots estem fets de fusta com laimatge, però també d’esperit, que ensmou i agermana. L’olla i la campana,

símbols de Núria, ens donen l’oportunitatde recordar els nostres millors desitjos.Ja de camí cap a Fontalba fem la darre-ra visita a sant Gil, patró dels pastors. ElSantuari es desdibuixa al nostre darrereper la distància i la broma. Un senderolpel mig del bosc ens mena cap al miste-ri i l’encant de la boira. Només les nos-tres veus i el xiulet del cremallera sem-blen reals i fiables, la resta són siluetesque parlen mimetitzades amb el paisat-ge liquat i llefiscós. Ara sí que plourà.Impermeables a punt... dos-centsmetres més i ja ens fan nosa, la pluja noes decideix. Ja veiem els cotxes al’esplanada fidels a l’espera, intactes inets de la pluja de la nit. Poc desprésens retrobem amb en Jaume Grané aQueralbs, que gràcies al cremallera ensha guanyat la partida i ha arribat abans,ja que les cames l’impedien de fer-ho apeu –Ha plogut a bots i barrals! –és elprimer que ens espetega...; nosaltresnomés quatre gotes mal comptades...,gràcies, Verge de Núria!Ja a la vall del Freser fem una darreraullada al massís del Puigmal. Estemcontents ja que hem aconseguit elsobjectius, fer el cim i passar unes bonesestones tots plegats com quan éremminyons. El nostre pensament vola uncop més cap a les alçades sobiranes peracomiadar-se mentre mussitem, com sifos una pregària, el poema èpic de mos-sèn Cinto:

Lo vell Puigmald’espatlla rabassuda

és l’arx d’aqueixaaltiva fortalesa

que en set-cents anyslo sarraí no ha presa.

UN ALTRE CIM: EL PUIGMALPer Jaume Boadella

El Masnou dissabte 19 de setembre a les 8,30 delvespre a la plaça d’Ocata

Hi actuaranCor Euskalhiria (País Vasc-Catalunya) Els Panxuts (Palafrugell)

Borinquen (El Masnou)

En cas de pluja o mal temps es farà a can’Humet

Ho patrocina:

Ho organitza:

Hi col·laboren:

ESTUDI MUSICAL

Carmen Amo Torra

Portes i automatismes

Enric, sl

SonsAssociació Musi ulturalE L M A S N O U

c

Taller de publicitat

Car

tell

de J

oan

Xir

au.

Dis

seny

Grà

fic: ▼

Tal

ler

de P

ublic

itat

VEREMAAUTOS SL

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Nyap – Nyaufar - OasiNyap- Cosa mal feta, no gens reeixida, particularmenttractant-se d’obres d’art. Bunyol, disbarat.I per què solament en obres d’art?; per què no en altrescoses com la política, la religió, etc.? També se n’hi fan denyaps… i grossos.

Nyaufar- Aixafar, abonyegar, trepitjar els raïms.Bona feina poc higiènica si es tenen el peus bruts, peròsempre val més això que aixafar, abonyegar o trepitjar totauna nació com manta vegada s’ha fet.

26

Oasi- Clap de terra fèrtil i verdejant que es troba enmigd’un desert d’arena // Lloc de descans després de mol-tes penes i fatigues. Ambdues coses són belles, ideals i beneficioses.

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 18/9“CENTENARIS DE LA SETMANA TRÀGICA I DEL VèCONGRÉS D’ESPERANTO”

Del 19/9 al 16/10Ceràmiques de Joan Comellas

I n f o r m a

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.Cada segon dimecres de mes, de 7 a 9 del vespre, al localsocial de Gent del Masnou.PROPERES TROBADES: Dime. 9 de setembre Dime. 14 d’octubre

CAMPANYA DE DONACIÓDE SANG

Diumenge 4 d’octubre de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou

Donar-ne una mica és donar molt.

27

En català tenim paraules generalment negatives, peròque en certes frases tenen sentit afirmatiu.Pensem en: QUE HI HA NINGÚ? = QUE HI HA ALGÚ?SI HI HA NINGÚ, QUE SURTI = SI HI HA ALGÚ, QUESURTI.QUE TE’N QUEDA GENS? = QUE TE’N QUEDA UNAMICA?SI TE’N QUEDA GENS, DÓNA-ME’N. = SI TE’N QUEDAUNA MICA, DÓNA-ME’N.QUE HO HAS VIST MAI? = QUE HO HAS VIST ALGU-NA VEGADA?SI HO HAS VIST MAI, HO RECONEIXERÀS. = SI HO

HAS VIST ALGUNA VEGADA, HO RECONEIXERÀS.QUE DIUS RES? = QUE DIUS ALGUNA COSA?SI DIUS RES, ET DESCOBRIRAN. = SI DIUS ALGUNACOSA, ET DESCOBRIRAN.QUE L’HEU TROBAT ENLLOC? = QUE L’HEU TROBATEN ALGUN LLOC?SI L’HEU TROBAT ENLLOC, DIGUEU-M’HO. = SI L’HEUTROBAT EN ALGUN LLOC, DIGUEU-M’HO.… … … … … … …Com veieu, això passa amb les paraules NINGÚ, GENS,MAI, RES, ENLLOC en frases interrogatives i condicio-nals.

La punta de la llengua (5)Per Esteve Pujol i Pons

28

Festes de la veremaAlella 200911, 12 i 13 de setembre

B R U T N A T U R E · B R U T R E S E R VA · B R U T

E s c u l t o r L l i m o n a s / n A l e l l a T e l 9 3 5 4 0 3 4 0 0

CavesBrut Nature Reserva

Brut NatureBrut

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo” ·“Sauvinyong blanc”

Negre Coupage

Tres ceps reservaMerlot reserva

Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni, Aparici, Gres catalan, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficines AlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

DIGUES ADÉU A L’ESTIUI REP LA TARDOR AMB UN BON

ÀPAT. I que te’l serveixin!

Prat de la Riba, 9 · T 93 555 20 03/75 11 · El MasnouBarcelona, 2 · T 93 555 02 01 · El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I AMas Vell

MENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA · MENJARS PER EMPORTARDILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

Arran de sòlEs diu que a l’estiu tota cuca viu; però més que viure, a totesles cuques, tant si som de quatre potes com de les de dues, elque fem és voltar. Als de dues us agafa, fins i tot, una mena defrisança. Per veure món, com deia en Capri.Jo tampoc no me n’escapo. Vaig sortir i, tot fent parada i fonda(mai més ben dit) amb la meva companya, i mentre esperàvemles viandes, vaig prendre nota del que veia i escoltava. Això:“En una cruïlla de camins, els hostals, són una mostra rica icuriosa del tarannà d’un país o, on pots copsar un variat mos-trari de gent.En una de les taules de la fonda hi ha un matrimoni clàssic.L’home es pensa que mana, i qui mana és la dona.En una altra, tres homes sols, tenen entre els setanta/vuitantaanys, i encara fan negocis. Són del terròs, un entre un “meca-gumdeu” i un “hòstia”, explica aventures boletaires. Desprésd’un “collons” para, li sona el mòbil. Pel que diu i com, queda atrobar-se amb el seu interlocutor per a una venda de “paia”.En una tercera taula, un altre matrimoni típic, dels que quanarriba el servei (forà, és clar) canvia el “xip” i xerra en llenguaforana (oh nois, ells són molt educats!). Bé, tot no, ja que elsnoms dels plats que encomanen, els diuen en el “pus bell cata-lanesc del món”, i la “pobra noia” els entén; però ells, pobrets,de tan servils, no se n’adonen. La noia en qüestió, tot i no parlar la nostra llengua, ho entén totperfectament. Ho he comprovat dient-li-ho tot en català, pràcti-cament acadèmic. Sense problemes.Hi ha una taula amb una parella forana. No sé si de vacanceso dels qui viuen aquí d’anys i panys, però que no baixen delruc. O potser són rucs?La guinda la posa una taula amb dos homes sols, aquests demitja edat. Se’ls veu somrients, afables, contents. Com duescriatures sense els pares, a colònies. Són dos clergues. No ensé el grau o l’orde, si és que són de convent. Aquests són delpaís i de pedra picada. Arriba la mossa i ells no canviend’idioma i s’entenen. En el bon sentit.Al menjador del costat, més casolà, hi dinen homes sols, segu-rament obrers, que estan treballant fora de casa. En aquestmenjador hi ha una TV. Per sort, la nostra.Aquests hostals o fondes de la Catalunya muntanyenca sónuna delícia. Hi pots veure un variat mostrari social. Llàstima queels seus propietaris, molts, tenen un concepte d’estar al diamolt “sui generis”. Ho fan “arranjant-los”, és un dir, ja que sovintho fan posant “terrasso” al terra i plaques de guix al sostre, i ales parets llates de plàstic.Llàstima, ja que des de les finestres es pot contemplar un bonici antiquíssim pont romànic. Pont que, si pogués parlar, ens con-taria qui hi ha passat, cap on anaven, d’on venien, i vés a saberquins afers duien entre mans. Per aquest, segurament hi haviapassat el comte Arnau. Potser alguna abadessa llicenciosa.Segurament més d’un bandoler. Potser més d’un exèrcit inva-sor. Vés a saber!Bé, ara, quasi tothom ja deurà haver tornat a la feina. La mai-nada a escola, i els iais a voltar, i menjar, sobretot.Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

Fideuà de sípia i gambesIngredients per a 4 persones:

600cc de fumet de peix. 200 g de fideus del núm 11 ceba. 3 tomàquets de pera. 3 grans d’all

3 ametlles. 3 avellanes. 100cc d’oli de girasol200 g de sípia, tallada en anelles primes

15 gambes (segons butxaca), caps i cues separats

Elaboració:Picar un gra d’all. Fregir-lo en l’oli de girasol molt

suaument. Quan estigui daurat, afegir-hi els fideus iremenar-los fins que estiguin rossos.

Escórrer i reservar-ho.

En una paella que pugui anar al forn fregim els caps deles gambes en 25 cc d’oli d’oliva. Retirem els caps ien aquest mateix oli fem un sofregit amb la ceba i eltomàquet. Afegir-hi els calamarsets i deixar suar fins

que estiguin tendres (uns 5 minuts).

Arrencar a foc fort la paella; hi tirem els fideus i,quan estiguin ben calents, els mullem amb el fumet depeix que prèviament s’ha fet bullir. Remenar ràpida-

ment i afegir-hi les cues de gambes i la picadad’ametlles, avellanes i all.

Tornar a remenar i fornejar 4 minuts a 200º.

La cuina de l’Antònia

30

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, polca, fox, pas

doble, mambo, etc…Preu parella soci: 75 € no soci 85€ Places limitades.

Inscripcions i informació a partir de primers de setembre: a Gent del Masnou Dr. Agell, 9 de 6 a 9 del vespre.

93 540 39 29 Organitza: Vocalia Recreativa

XXXVIII Curs de Balls de SalóSetembre-desembre 2009

del 25 de setembre al 18 de desembre

Símbols de Catalunya