Miriam Pablos

1 EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

1 CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL

La forma massissa, determinada per l’amplada i l’extensió de les costes. La major part del perímetre costaner presenta un traçat rectilini, a excepció de petits trams (litoral gallec) amb costes retallades.

L’elevada altitud mitjana deguda a l’existència d’un altiplà central i les nombroses i diverses serralades que travessen el territori.

La disposició perifèrica del relleu peninsular, que dificulta l’accés a la Meseta. La diversitat del relleu de la Península, a causa de la seva complexa formació geològica,

i la varietat de climes expliquen que el territori presenti unitats naturals ben diferenciades.

2 LA MESETA

És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la Península Iberica. Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs:

La Submeseta Nord envoltada de muntanyes travessada per la xarxa fluvial del Duero. Els rius de la Submeseta Nord superen el desnivell que hi ha entre la Meseta i el peneplà, i, baixen fins al mar encaixats entre els materials durs i formant cingleres i congostos.

La Submeseta Sud (500-700 m) formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l’altiplà solcat pel riu Tajo i l’altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana. Agafa una suau inclinació vers l’Atlàntic, els rius s’escolen plàcidament fins la desembocadura. Entre aquests dos altiplans s’estén la planura de la Manxa.

3 LES SERRALADES INTERIORS A LA MESETA

Les serralades interiors de la Meseta son el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo (d’est a oest). Formades per granit, pissarres... presenten formes suaus i arrodonides.

El sistema central

Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats i esta format per diferents serres d’altitud important. Entre les serres del Sistema Central, els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts i nevosos que fan difícils les comunicacions a l’hivern.

Les Muntanyes de Toledo

Divideixen en dues parts la Submeseta Sud i fan de divisòria entre les aigües del riu Tajo i les que aflueixen al Guadiana.

1

Miriam Pablos

4 LES SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA

Els Pirineus

Formen una alineació continua de muntanyes d’uns 440 km de longitud que s’estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. La serralada forma una sèrie d’alineacions paral·leles que, des de la par central o axial dels Pirineus, davallen en forma d’esglaons colossals. Esta formada per dos grans unitats: els Pirineus axials o centrals i els Prepirineus.

Els Pirineus axials o centrals

És on es troben les altituds mes notables com l’Aneto i la Pica d’Estats. A la part central es formen glaceres gràcies al clima d’alta muntanya.

Els Prepirineus

De menys altitud i de formes més suaus, els formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial i de materials secundaris calcaris: les Serres Interiors i les Serres Exteriors “Cadí”. Entre tots dos grups de serres s’obre la Depressió Mitjana pirinenca.

Les Serralades Litorals Catalanes

Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa: la Serralada Prelitoral presenta algunes altituds considerables, com la del Montseny (Turó de l’Home) mentre que la Serralada Litoral té un desenvolupament escàs.

Les Serralades Bètiques

Es van formar al llarg del moviment alpí. Està format per la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie discontinua de depressions o foies que donen lloc a un paisatge de badlands.

5 LA GEOMORFOLOGIA DE CATALUNYA

El protagonisme dels Pirineus

Els Pirineus Axials prolonguen els d’Aragó amb una estructura de blocs fallats i aixecats. Amb ports de muntanya elevats. Algunes d’aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades.Valls amb forma de U.

Els Prepirineus, on dominen les roques calcàries. Formen dues unitats: les serres interiors (Cadí, Pedraforca) i les serres exteriors (Montsec i Montroig), separades per algunes depressions mitjanes, com la conca de Tremp.

La serralada transversal

La formen una sèrie de relleus al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirineu amb les serralades litorals. Son blocs tabulars: n’hi ha que son elevats i formen muntanyes com el Puigsacalm, i d’altres enfonsats, com la plana d’Olot, el pla de Bages i l’Empordà.

2

Miriam Pablos

Les serralades de costa

Conjunt muntanyós que forma una doble serralada paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre. Separen les terres de la costa de les de l’interior de Catalunya. Les muntanyes formen una doble alineació, separades per un conjunt de depressions o falles. Des de Collserola fins a les Gavarres està format per muntanyes antigues, d’altituds modestes. Es tracta de relleus de formes suaus, molt desgastats per l’erosió.

Els rius que desemboquen al mediterrani (Ebre, Llobregat, Francolí) s’obren pas amb dificultat en aquest relleu. Els rius que neixen en aquestes serralades son de tram curt a causa de la proximitat al mar i tenen un cabal irregular i de règim torrencial a causa del clima.

La Serralada Interior o Prelitoral forma una alineació amb cims importants com els de les Guilleries, al Montseny, a Prades i als Ports de Beseit. Relleus que no hi corresponen pròpiament (conglomerats) Montserrat i Montsant.

A la Serralada de Marina o Litoral, suaument ondulada, no hi ha cap altitud important (Collserola). Va baixant fins a desaparèixer vora el Vendrell, on la serralada Interior arriba al mar.

Entre les dues serralades s’obre un llarg corredor, la Depressió Prelitoral, formada per les falles que avui constitueixen les comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès.

Ara aquestes depressions (a causa de l’erosió dels rius) formen turons i relleus, son un espai obert per a les comunicacions i estan molt poblats.

La depressió Central Catalana

Part oriental de la depressió de l’Ebre, però una part d’aquesta és drenada per rius que no desguassen a l’Ebre.

Té la forma d’un gran amfiteatre, en pendent feble cap a Lleida, Tàrrega i Calaf. Fins fa poc s’hi formaven aiguamolls. Hi ha diferents relleus (altiplans, terrasses, tossals) per l’erosió dels rius (altiplà de la Segarra) i conques excavades (plana de Vic).

Al centre de la depressió s’estenen amplies planes argiloses (segrià, Urgell i Noguera).

Les costes catalanes

Costa nord: cap de Creus, golf de Roses, plana de l’Empordà i Costa Brava. Després continua una costa rectilínia i monòtona a causa de la plana litoral, estreta al Maresme i més ample al Camp de Tarragona i als deltes que formen alguns rius a la desembocadura.

Únicament l’Ebre forma un gran delta que, amb una extensió de 320 km2, avança 25 km mar endins.

Població elevada a la plana litoral, ja que la terra es rica, el clima suau, molta activitat econòmica i bones comunicacions marítimes, terrestres i aèries. (+turisme)

3

Miriam Pablos

A les planes de la costa hi ha crescut moltes ciutats: Barcelona, Tarragona, Mataró, Vilanova i la Geltrú.

Vocabulari

Peneplà: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.

Cinglera: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.

Relleu Tabular: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.

4

Miriam Pablos

2 ELS CLIMES D’ESPANYA

1. MECANISMES QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA

La circulació atmosfèrica en altitud

A la part alta de l’atmosfera la circulació dels vents es molt més intensa. Forts vents circulen d’oest a est, en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la terra. Pot arribar a superar els 500 km/h.

Aquests potents fluxos d’aire reben el nom de corrent en jet o jet stream, s’observen als dos hemisferis. Hi ha dos corrents a cada hemisferi: el subtropical i el polar. A l’hivern – corrents baixen de latitud, a l’estiu – pujen.

Protagonisme del jet stream

La Península Ibèrica és mes a prop del tròpic de càncer que no pas del cercle polar àrtic. Això fa que es trobi en una zona molt afectada per les altes pressions tropicals. A l’estiu, sota la influencia dels anticiclons tropicals (Açores) i també masses d’aire anticiclòniques càlides i seques procedents del nord d’Àfrica.

Circulació de l’aire en superfície

La circulació de l’aire a la troposfera (capa atmosf. En contacte amb la Terra) s’organitza bàsicament en zones d’altes pressions o anticiclons i zones de baixes pressions o depressions. Camps de pressió – isòbares.

Zones d’altes pressions o anticiclons (A)

Són masses d’aire originades per l’efecte del corrent en jet o per masses d’aire fred i dens. A les zones d’altes pressions el baròmetre marca valors superiors als 1015 milibars (mb) o hectopascals (hPa)

Als anticiclons l’aire tendeix a baixar i escalfar-se en contacte amb la Terra. Aquest aire calent absorbeix la humitat: cel sense núvols, insolació intensa: temps estable.

Zones de baixes pressions o depressions (D)

Són masses d’aire originades per l’acció del corrent en jet o perquè es tracta d’aire calent. Les isòbares marquen valors inferiors als 1015 hPa.

Si l’aire d’una depressió és lleuger i pesa poc, tendeix a pujar – refredament progressiu + humitat condensada i formació de núvols amb pluja: temps inestable.

5

Miriam Pablos

2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D’ESPANYA

Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores

A l’estiu aquest anticicló càlid i sec, domina una part del territori peninsular i de les Balears.

Els anticiclons tropicals son responsables de la massa d’aire tropical, continental o sahariana, aire molt càlid i sec.

L’aire procedent del desert del Sàhara arrossega partícules de pols: pluja de fang.

Les depressions atlàntiques

Les situacions de mal temps van generalment unides a la presència de depressions o zones de baixes pressions. Depressions atlàntiques (creuen l’oceà).

Generen un temps molt variable amb molta nuvolositat, pluges abundants i freqüents, vent i temperatures suaus a causa de l’oceà.

El vent de l’oest i les depressions atlàntiques afecten les zones nord i nord-oest de la Peninsula i amb menys intensitat i menor frequencia a altres zones del territori si els relleus muntanyosos no els barren el pas.

El comportament semiautònom del Mediterrani occidental

Les aigües del Mediterrani a l’estiu es rescalfen i es produeix una evaporació abundant. A la tardor, quan els anticiclons es retiren cap al sud, entren masses d’aire atlàntiques (fred). Aquesta gran diferència tèrmica genera baixes pressions al Mediterrani occidental que provoquen la condensació de l’aire i poden derivar en pluges torrencials.

La forma i el relleu de la Península Iberica

A causa de l’amplada i de la disposició perifèrica i aillant d’alguns relleus, les terres que estan situades a l’interior, allunyades de la influència del mar, es comporten com un petit continent, es refreden intensament a l’hivern i s’escalfen molt a l’estiu.

L’escalfament de l’interior a l’estiu fa que els anticiclons subtropicals afectin amb més intensitat. Es produeix un nivell de sequedat molt alt. Augmenta la temperatura i l’escassetat de les precipitacions.

A l’hivern, si una massa d’aire s’estanca sobre la Península, quan entra en contacte amb les terres interiors experimenta un refredament molt intens. Això explica l’escassetat de pluges hivernals.

6

Miriam Pablos

3 ELS CLIMES DE L’ESPANYA PENINSULAR I DE LES BALEARS

Climes de predomini oceànic o atlàntic

Aquests climes reben la influència de l’oceà – humitat molt alta durant tot l’any. Son els únics climes d’Espanya que no tenen l’aridesa dels estius típicament mediterranis.

Clima pròpiament oceànic. Rius i Vegetació.

S’estén per Galícia, Astúries, Cantabria, País Basc, extrem septentrional de Navarra i Vall d’Aran. Precipitacions abundants durant gairebé tot l’any. Nuvolositat i humitat ambiental altes i temperatures suaus, mitjanes anuals 11ºC - 15ºC i poca oscil·lació tèrmica. Vents del ponent, d’intensitat moderada tot i que a vegades formen galernes i temporals de mar de forta intensitat.

Gran quantitat de rius, molt cabalosos i regulars, són curts amb excepció del Miño. L’abundància i la força de l’aigua d’aquests rius en permet un gran aprofitament energètic.

A les zones de clima oceànic hi prospera el bosc temperat caducifoli, malgrat que s’ha substituït per pins de creixement ràpid. Extenses poblacions d’eucaliptus. Quan aquests boscos secundaris es degraden es forma la landa (matolls) bruc, la gatosa i la ginesta.

El clima oceànic afavoreix el prat natural, que ocupa els vessants i les fondalades de les valls i que s’utilitza per a pastura del bestiar boví. Hi creixen conreus que requereixen humitat: patates, blat de moro, pomeres.

Pag. 77 Paisatge Vegetal Oceànic

Bosc temperat oceànic – roure i faig

Rouredes s’enfilen per vessants de les muntanyes ja que necessiten humitat, però suporten malament el fred i la neu. Fusta dura. No necessita gaire cura.

Fagedes – menys tolerància a la calor, molta humitat. Fusta tova.

Per damunt dels 1600 – 2000 metres d’altitud, fred i sequedat, apareix la landa. Matoll atapeït format per brucs, ginebres i ginestes. La seva altura oscil·la enter uns quants decímetres i quatre metres. Zones de matolls sovint pateixen cremes i artigaments per poder ser aprofitades com a pastures per al bestiar.

7

Miriam Pablos

Climes mediterranis

S’estén per la part meridional de la façana atlàntica peninsular i per tot el litoral mediterrani, les Illes Balears, Ceuta i Melilla. També es mediterrani el clima d’Andalusia i de gran part d’Extremadura.

Clima pròpiament mediterrani. Rius i vegetació

Els climes mediterranis es caracteritzen pel domini dels anticiclons subtropicals durant l’estiu, temps càlid i sec. Durant l’hivern i gran part de la primavera i la tardor hi predomina la circulació de depressions de latituds mitjanes acompanyades per pluja. Manca de pluja a l’estiu que, unida a temperatures altes, provoca aridesa.

Gran diversitat climàtica a causa de l’extensió en latitud, la diversitat en l’altitud i la proximitat o no al mar. Caract. Típiques: estius calorosos i secs, hiverns suaus, pluges no gaire abundants, poden ser torrencials, sobretot a la tardor.

El vent més humit és el del llevant; uns altres vents freqüents son el cerç i el ponent (afavoreix incendis forestals).

La sequedat de l’estiu mediterrani explica l’estiatge de molts rius. Alguns s’han arribar a assecar completament. En canvi, les pluges torrencials de la tardor n’augmenten el cabal i poden provocar inundacions catastròfiques.A les zones de clima mediterrani, el bosc d’alzines està molt degradat i en part ha estat substituït per pinedes. Màquia, garriga i estepa. Conreus – blat, vinya i olivera.

Pag 78. El paisatge vegetal mediterrani

Alzinar, suredes. Bosc mediterrani, també anomenat escleròfil, preparat per les dures condicions del calor i sequera estivals.

Les capçades dels arbres del bosc mediterrani són amples i tancades. Fulles dures, petites i dentades. Alzina – fulla perenne.

L’acció de l’esser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i l’expansió del matollar. Aquest forma màquies, garrigues i estepes.

Climes continentals o d’interior d’influència mediterrània

Conjunt climàtic format pel clima continental o d’interior i les seves varietats. Comprèn gairebé la totalitat de Castella la Manxa i la Comunitat de Madrid. Es caracteritza per la forta oscil·lació tèrmica que hi ha entre els hiverns freds i els estius calorosos. Climes de caràcter mediterrani, escassetat de precipitacions a l’estiu.

8

Miriam Pablos

Clima pròpiament continental o d’interior. Rius i vegetació

Hiverns molt freds, durant els quals es registren algunes de les temperatures mínimes absolutes d’Espanya (-24º). Freqüent formació de bancs de boira hivernal. L’estiu molt calorós i sec mitjanes de +22,5ºC, màxims absoluts de 45ºC, per l’acció de masses d’aire tropical continental saharià.

Precipitacions escasses. L’estiu es caracteritza per la sequedat extrema.

Les condicions d’aquest clima expliquen que els rius siguin irregulars amb crescudes en èpoques de pluja o de desglaç i estiatges a l’estiu. Vegetació d’alzinars i pinedes, s’enfila pels vessants de les muntanyes. Planes – arbustos. Tradicionalment aquestes terres s’han dedicat al conreu dels cereals de secà i a la cria de bestiar de llana.

Vocabulari

Temps atmosfèric: Estat de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.

Clima: Successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es necessiten com a mínim les observacions recollides durant un període de 30 anys.

Isòbares: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.

Vents: Els vents son masses d’aire en moviment que sempre circulen de les altes pressions a les baixes pressions. Quan es desplacen tendeixen a igualar les temperatures i les pressions.

Aridesa: Terme que indica sequedat, manca d’humitat. L’índex d’aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l’evaporació representada per les temperatures.

Galerna: Vent sobtat i tempestuós que, a la costa septentrional de la Península sol bufar entre l’oest i el nord-est.

Oscil·lació tèrmica: Diferencia entre la temperatura mes baixa registrada i la mes alta. Es fa comparant mitjanes mensuals.

Climograma: Els climogrames són gràfics de doble entrada en el quals es presenten resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada.

Generalment es representen els valors mitjans de cada mes de l'any tenint en compte els valors de precipitació atmosfèrica i la temperatura mitjana recollits al llarg de la darrera sèrie climatològica complerta.

9

Miriam Pablos

3 ELS RECURSOS DE LA NATURA

1 L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS

Les Conques HidrogràfiquesEntenem per conca hidrogràfica el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu; el cabal fluvial i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg de l’any. La majoria dels rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de pluges o de desglaç, i amb forts estiatges.Les conques fluvials s’ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les aigües. Per això distingim els rius del vessant cantàbric i gallec; els del vessant atlàntic i els del vessant mediterrani.

Els rius cantàbrics i els gallecs són curts per la proximitat entre els llocs on neixen i la desembocadura.

El vessant atlàntic, pel fet que la Meseta meridional està inclinada cap a l’oceà Atlàntic, rep la majoria dels grans rius peninsulars: Duero, Tajo i Guadiana, i el mateix passa amb la depressió del Guadalquivir. El fet que les aigües baixin sobretot en direcció a l’Atlàntic crea un desequilibri hídric respecte al vessant mediterrani, on desemboca un únic riu cabalós, l’Ebre.

Els Recursos HídricsLes confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al ministeri de medi ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat. Excepte els arxipèlags, la divisió en confederacions hidrogràfiques no es correspon amb l’actual divisió administrativa en comunitats autònomes i això fa que sigui més complexa l’actuació de les confederacions que abracen grans conques fluvials.A Espanya els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total. Aquesta diferència es considera petita si es compara amb la d’altres països europeus. A més l’aigua de que es disposa és un recurs repartit desigualment. Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:

● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.

● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries.

● Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears.

Les Demandes d’AiguaL’aigua Per a ús Agrícola i RamaderÉs evident que el regadiu fa augmentar la productivitat i millora el nivell de vida dels agricultors. Però l’aigua utilitzada per a les activitats agrícoles i ramaderes ocasiona una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins.

10

Miriam Pablos

Per frenar el consum d’aigua, els agricultors reben ajudes per transformar en reg per aspersió o per degoteig la modalitat tradicional de reg per inundació.

Les hortes mediterrànies presenten un dèficit d’aigua important. En aquestes zones es recorre a l’explotació de cabals subterranis per mitjà de l’extracció d’aigua per bombeig.

L’aigua Per a ús Urbà I IndustrialLa majoria d’indústries necessiten aigua en els processos de refrigeració de la seva maquinària o per netejar i eliminar residus.

La provisió d’aigua per a usos domèstics és prioritària i presenta elevades exigències de qualitat que en garanteixin la potabilitat. La despesa mitjana d’aigua a Europa per persona i dia és de 200 litres, amb un increment important durant l’estació estival. A Espanya els subministraments domèstics i urbans acostumen a combinar aigües fluvials amb aigua dels aqüífers. El principal problema és la falta de garantia de subministrament per a moltes ciutats espanyoles, cosa que arriba a provocar serioses restriccions en èpoques de sequera.El consum d’aigua a les àrees turístiques entra en competència clara amb les necessitats del regadiu o amb el proveïment de nuclis urbans.

La contaminació de les aigües s’ha corregit en gran part gràcies a un control més estricte dels abocaments i per l’obligació d’instal·lar depuradores. També es tendeix a promoure processos de reaprofitament d’aigües que, si bé no produeixen aigües potables, permeten satisfer la demanda d’alguns processos industrials, del reg i del manteniment i la neteja de zones urbanes.

Les Polítiques HídriquesLes polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.

Política de transvasamentsLa desigual distribució dels recursos hídrics ha fet plantejar la possibilitat d’una política de transvasaments. De fet l’abastiment de ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao o València depèn de petits transvasaments d’aigua i de complexos sistemes de distribució.La conducció d’aigua a grans distàncies exigeix obres d’enginyeria i bombeig molt costoses i, a més. Comporta pèrdua d’aigua per l’evaporació.

La dessalinització de l’aigua del marEs mira de satisfer la demanda de les àrees deficitàries mitjançant la instal·lació de plantes dessalinitzadores. Aquesta solució resulta cara i el funcionament de les plantes consumeix molta energia, però la tècnica de dessalar està fent molts progressos en l’abaratiment dels costos i en el consum d’energia. L’aigua que se n’obté és de bona qualitat. (Illes Canàries i a la província d’Almeria + noves instal·lacions a diferents punt de la costa mediterrània.)

11

Miriam Pablos

La recuperació dels aqüífersLes aigües subterrànies, la renovació de les quals pot requerir desenes de milers d’anys, s’exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua. L’aprofitament és molt intens, especialment a les terres mediterrànies. L’extracció d’aigua dels aqüífers no solament n’ha fet disminuir el nivell, sinó que ha provocat la dessecació total o parcial d’àrees lacustres i palustres .

A les àrees litorals, el risc més greu és la salinització de l’aigua dels aqüífers. Per poder extreure aigua dolça, les perforacions de vegades han arribat als 600m de profunditat. La manca de pressió de l’aigua dolça trenca l’equilibri entre la pressió que fa aquesta i l’aigua del mar, la qual penetra als aqüífers i provoca la salinització dels sòls de conreu i la pèrdua de la seva fertilitat. La filtració d’aigües residuals, purins i productes químics ha corromput la qualitat de moltes aigües subterrànies.

Els plans de sanejament dels riusA Espanya s’hi apliquen plans de sanejament dels rius amb la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i d’assolir un bon estat ecològic.Aquests plans suposen un major control sobre els abocaments industrials i urbans, així com la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d’aigua. (Besòs, Catalunya).

2 ELS RECURSOS ENERGÈTICS

Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics

A Espanya l’augment de consum d’energia primària ha fet camí amb la seva industrialització, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis, en definitiva el creixement de la riquesa del país i del benestar.

Espanya és un país dependent, no té fonts d’energia suficients .

Els darrers PEN, plans energètics nacionals, han tingut com a objectius reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica, reduir consum de petroli i diversificar fonts de proveïment: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables alhora que el desenvolupament de polítiques d’eficiència i estalvi.

Actualment, com a membres de la UE, les polítiques energètiques espanyoles han de ser pactades d’acord amb les directrius comunitàries

Altres propostes: millorar la xarxa ferroviària (reduir transport per carretera), el tren estalvia carburants i disminueix la dependència energètica.

12

Miriam Pablos

L’aigua com a Recurs Energètic

Avantatges

És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua.

És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers.

No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses.

Es podria considerar energia neta.

Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis.

Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.

Inconvenients

El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques.

Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum; cal construir la infraestructura necessària per transportar l’electricitat.

La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls.

Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix; pot ocasionar focus infecciosos.

L’aigua representa el 20 % de l’energia consumida al món. Es troba en augment als països en vies de desenvolupament. És una energia renovable, neta (no contaminant). L’ús de la força desenvolupada mitjançant salts d’aigua permet aprofitar l’aigua per a l funcionament de les centrals hidràuliques.Gràcies a l’aprofitament de la força de l’aigua en salts d’aigua es creen les centrals hidroelèctriques.

El Carbó

Amb la Revolució Industrial, el carbó va substituir la força de l’aigua per moure màquines. A la segona meitat del segle XX el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs.

13

Miriam Pablos

La mineria de carbó a Espanya sempre ha estat important, tot i que actualment es troba en declivi a causa del tancament de moltes mines.

La qualitat del carbó espanyol és baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc. Es troba barrejat amb altres materials i cal rentar-lo, gran part del carbó extret és molt friable, s’engruna fàcilment.

El cost de la producció és elevat en comparació amb l’importat de Sud-àfrica, Indonèsia, Polònia i Russia.

La zona més important de producció és l’asturlleonesa. Les conques de Lleó i Palència tenen producció d’antracita i hulla. La zona sud comprèn altres mines com la de Ciudad Real, Còrdoba, Badajoz i Sevilla. Els jaciments més importants són els de Puertollano a Ciudad Real i els de bélmez i Penyarroya a Còrdova, tot i que són de qualitat inferior. A la zona de Catalunya i Aragó s’extreuen lignits.

L’Estat procura mantenir l’activitat minera del carbó a fi de disminuir la dependència energètica d’Espanya. Moltes mines d’Espanya es mantenien fins ara gràcies a subvencions de la UE, ajuda dubtosa a partir de 2010, ja que la UE està compromesa pels acords de Kyoto a reduir les emissions de CO2. Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l’atmosfera i produeixen efectes ambientals nocius, com la pluja àcida.

El Petroli i el Gas Natural

La producció de petroli i gas natural mundial està repartida molt desigualment, de manera que els països productors no sempre coincideixen amb els països consumidors. El control d’aquestes fonts d’energia, la seva comercialització i el seu preu a nivell mundial expliquen moltes de les aliances polítiques i també desencadenen molts conflictes.

El petroli

Després de la Segona Guerra Mundial, el petroli va protagonitzar el creixement econòmic des països industrialitzats pel seu baix preu i el seu gran poder energètic. Tot i això, la crisi del 73 va posar en qüestió el possible esgotament d’aquest recurs.

Les varietats de preu d’aquest han produït trastorns econòmics greus en diferents moments.

Espanya no té reserves importants d’hidrocarburs. Depenem de l’abastiment per part de Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita.

El petroli segueix una política de diversificació de la procedència del subministrament, a fi d’assegurar el proveïment i d’evitar riscos. També es redueixen costos amb el control del transport i fent el refinatge al nostre país.

El gas natural

Consisteix en una mescla de gasos, en proporcions variables, en la qual el metà és el que en forma part amb un percentatge més gran. En proporcions menors hi ha el nitrogen, el diòxid de carboni i l’età.

14

Miriam Pablos

És una font d’energia d’important creixement a Espanya davant les dificultats que presenten altres energies.

Espanya té reserves de gas natural. També Algèria ens proporciona gas natural a través de l’estret de Gibraltar.

3 L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES

L’Energia Nuclear

L’energia nuclear procedeix de reaccions de fissió o fusió d’àtoms en què s’alliberen grans quantitats d’energia que s’utilitzen per produir electricitat. La fissió nuclear utilitza l’urani, un mineral present a la Terra en quantitats limitades, com a combustible i consisteix en el trencament o partició d’un nucli pesant en dos nuclis de massa aproximadament igual.Malgrat les grans quantitats d’energia que s’aconsegueixen amb aquest procés, presenta problemes molt greus tant en el tractament i extracció de l’urani: generació de residus sòlids, contaminació d’aqüífers i emissió de gasos contaminants; com en la producció d’energia, per la generació dels residus de les centrals nuclears, i pel risc potencial que representen els reactors nuclears des del punt de vista de la salut i la seguretat, a més de la possible utilització com a armament nuclear.

Un segon tipus d’energia nuclear és aquella generada gràcies al procés de fusió, que consisteix en la unió de dos nuclis lleugers per formar-ne un altre de més pesant i amb menys contingut energètic, amb el qual s’alliberen grans quantitats d’energia.Aquest procés utilitza àtoms lleugers, com els del deuteri, el triti o l’hidrogen, unes substàncies molt abundants a la natura; a més, l’impacte ambiental produït és molt baix comparat amb el de l’energia nuclear per fissió. Actualment, aquesta font d’energia es troba en fase experimental, ja que la tecnologia encara no ha aconseguit crear reactors de fusió a causa de les altes temperatures necessàries per dur a terme el procés. El consum d’energia creixent i la inestabilitat dels preus del petroli, juntament amb el possible esgotament de les reserves, plantegen la possibilitat de recórrer a l’energia nuclear, millorant-ne les condicions de seguretat.

Les Noves Fonts d’Energia Renovables

Les energies renovables són totes aquelles que, com que provenen del sol de forma directa o

indirecta, són inesgotables a escala humana. Efectivament, a més d’aprofitar-se directament a

través de l’energia solar, el sol és l’origen de l’energia eòlica (les diferències de calor són les

que provoquen les diferències de pressió que originen el vent), de la hidràulica (el sol ordena

el cicle de l’aigua, en provocar l’evaporació i les pluges), i de la formació de la biomassa (la

matèria vegetal que se serveix del sol per viure i créixer). També són inesgotables l’energia

geotèrmica, procedent del vapor natural de la Terra, i la de les marees, causada pels camps

gravitatoris terrestre i lunar.

15

Miriam Pablos

Aquestes fonts d’energia es consideren també netes, ja que són molt més respectuoses amb el

medi ambient que les energies convencionals o brutes. L’aprofitament humà de l’energia

sempre comporta un cert impacte en el medi, però, comparat amb els importants efectes

negatius que causen a l’entorn les energies convencionals, l’impacte de les renovables és

ínfim.

Tampoc generen residus de difícil tractament i que suposen una amenaça per a totes les

generacions futures, com els provocats per l’energia nuclear.

Una altra característica de les energies renovables és que es consumeixen generalment al lloc

on es generen, és a dir, són fonts d’energia autòctones.

Les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.

Energia solar tèrmica

La tecnologia solar tèrmica utilitza l’energia procedent directament del sol per produir aigua calenta, que es pot utilitzar amb aplicacions sanitàries (per a la dutxa o per a la cuina) o per a la calefacció (de piscines, de locals...), i també es preveu el seu ús en processos industrials de rentada o de preescalfament.

Una instal·lació solar tèrmica es compon d’un sistema de col·lectors que capten l’energia solar i la transformen en energia tèrmica, una sèrie de dipòsits que emmagatzemen l’aigua calenta, i un sistema de canonades, vàlvules, i bombes que transporten l’aigua calenta des del sistema col·lector fins al d’acumulació i d’aquest als punts de consum.

Segons el tipus d’aprofitament energètic que realitzin les instal·lacions solars tèrmiques, les podem dividir en sistemes d’alta i mitjana temperatura, que escalfen aigua, oli o aire per a usos tèrmics o de producció d’electricitat mitjançant una turbina de vapor; i els sistemes de baixa temperatura, els més estesos, que s’utilitzen per a l’obtenció d’aigua calenta per a usos sanitaris.

Els captadors solars poden instal·lar-se a les ciutats en terrats, teulades, façanes o patis assolellats, sempre seguint criteris arquitectònics que permetin la màxima integració dels elements en l’edificació i en minimitzin l’impacte visual. Els col·lectors s’han d’orientar cap al sud, i amb una inclinació que maximitzi l’energia captada. A Barcelona, per un consum d’aigua calenta sanitària constant al llarg de l’any, la inclinació aconsellada és de 45 graus. Aquestes instal·lacions poden aportar, als habitatges barcelonins, més del 60% de l’energia necessària per escalfar l’aigua sanitària domèstica. La resta pot ser aportat, per exemple, per una caldera

16

Miriam Pablos

convencional de modulació termostàtica i eficient de gas.

Malgrat el cost inicial d’aquest tipus d’instal·lacions, l’alta rendibilitat de l’energia solar permet recuperar a mitjà termini la inversió inicial.

Energia solar fotovoltaica

L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles. Moltes aplicacions - electrònica, bombetes, motors- poden emprar aquest tipus de corrent, que és l’únic que pot ser emmagatzemat en bateries. Quan les plaques es connecten a la xarxa elèctrica, o quan treballen en paral·lel amb aquesta, cal convertir el corrent continu en altern amb uns onduladors electrònics.

L’energia fotovoltaica té un gran futur com a sistema autònom de subministrament elèctric en zones amb baixa densitat de població, i com a sistema connectat a xarxa a les ciutats. En el primer cas, la generació es realitza en el lloc de consum, evitant les costoses línies de transmissió d’electricitat. També és una bona fórmula en aplicacions de poca potència allunyades de la xarxa -senyalització, comunicació- o integrat en edificis que formen part de finestres, parets o teulades.

La generació fotoelèctrica no produeix contaminació ni soroll.

Com succeeix amb la tecnologia solar tèrmica, la fotovoltaica es troba ja en un estadi molt madur de desenvolupament, també compta amb una rendibilitat prou alta com per recuperar la inversió inicial a mitjà termini i permet acollir-se a subvencions per reduir les despeses d’instal·lació. Malgrat tot, s’enfronta a la mateixa problemàtica que l’energia solar tèrmica: el gran desconeixement, per part del la major part de la societat, de les seves aplicacions i els possibles ajuts per a l’amortització de les despeses inicials.

Energia eòlica

L’aprofitament de l’energia del vent no és una idea nova per a la humanitat: s’ha utilitzat durant molts segles en molins de gra o per impulsar els vaixells de vela. Actualment, a part de les tradicionals aplicacions mecàniques, pot utilitzar-se també per a la producció d’electricitat gràcies a la utilització d’aerogeneradors, que transformen l’energia del vent en energia elèctrica.

Es tracta d’una de les fonts d’energia renovable més neta i econòmica, però només es pot aprofitar en àrees concretes. La seva aplicació privilegiada, per tant, és el bombeig de l’aigua, que pot realitzar-se en qualsevol moment i permet un emmagatzematge senzill. Per a la producció d’electricitat s’han de distingir dos casos: el de les petites instal·lacions autònomes, normalment situades en habitatges particulars en zones rurals, i el de les grans instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica, agrupades normalment en parcs eòlics.

Com principals inconvenients d’aquest tipus de font d’energia la contaminació visual i el

17

Miriam Pablos

possible impacte en la fauna, però cal tenir en compte que aquests desavantatges són mínims comparats amb els d’una central elèctrica convencional: no emet elements contaminants a l’atmosfera i estalvia la contaminació derivada del transport dels combustibles, tampoc no produeix vessaments ni cap tipus d’alteració sobre els aqüífers, o les característiques del sòl.

Mitjançant els dispositius adequats, es poden extraure tres tipus d’energia del mar: la procedent de les forces gravitatòries terrestre i lunar (a partir de les marees), la que prové de l’escalfor del sol (a partir dels gradients tèrmics), i la produïda per l’acció del vent (a partir de les ones).

Energia maremotriu

L’energia de les marees, o maremotriu, aprofita la capacitat de les marees per desplaçar grans masses d’aigua: fent passar l’aigua per una turbina hidràulica s’aconsegueix generar electricitat.

Pel que fa a l’energia de les onades, es pot aprofitar gràcies a uns dispositius que capten l’energia mecànica de les ones i la converteixen en energia elèctrica.

Per la situació geogràfica i les condicions climatològiques i oceanogràfiques del litoral català, la forma d’aprofitament de l’energia del mar amb més potencial és la de la generació d’electricitat a partir de l’energia de les ones. La producció elèctrica s’aconsegueix fent baixar l’aigua per gravetat, de manera que, en passar per una turbina, impulsa un generador elèctric.

Aquest sistema energètic constitueix un dels renovables, però cal tenir en compte que les preses i els embassaments poden arribar a tenir un impacte ambiental i humà considerable, com l’alt cost econòmic o la inundació de terres cultivables. Tot i que cada una d’aquestes construccions presenten unes característiques específiques a causa de la configuració i de les propietats del terreny, i perjudiquen el seu entorn de forma diferenciada, les grans construccions tendeixen a causar un impacte més greu.

Energia hidràulica

L’energia hidràulica és l’obtinguda a partir de l’aigua dels rius, i s’aprofita bàsicament gràcies als salts d’aigua de les preses. La producció elèctrica s’aconsegueix fent baixar l’aigua per gravetat, de manera que, en passar per una turbina, impulsa un generador elèctric.

Així, aquest tipus d’energia tan sols és sostenible si s’aposta per la construcció d’una xarxa de centrals minihidràuliques, que afavoreixen la diversificació i l’eficàcia energètiques i produeixen un impacte ambiental molt més reduït que el de les grans centrals hidràuliques.

18

Miriam Pablos

Energia geotèrmica

L’energia geotèrmica es basa en la producció de calor i electricitat a partir de l’aprofitament de l’energia calòrica continguda a l’interior de la terra. Aquesta energia prové d’una dinàmica interna del planeta, que la concentra en llocs molt concrets, on el flux calorífic, que es transmet per conducció tèrmica cap a la superfície, pot arribar a ser unes deu o quinze vegades més elevat del normal.

Com a font d’energia és essencialment inexhaurible, a més, el flux de producció d’energia és constant al llarg de l’any, ja que no depèn de variacions estacionals com ara pluges o cabals de rius. Els jaciments geotèrmics, si es gestionen correctament, poden mantenir la seva producció d’energia indefinidament.

Aquesta font d’energia es pot utilitzar tant per subministrar calor mitjançant aplicacions d’ús directe (per a aigua sanitària, per a la implantació de calefacció, per a usos tèrmics industrials...) o mitjançant sistemes de calefacció de districte, que transfereixen aigua calenta a través de bombes de calor geotèrmiques. Però també es pot aprofitar per produir electricitat a les mateixes centrals geotèrmiques, on es dirigeix el vapor cap a unes turbines que, amb la seva rotació, mouen un generador que produeix energia elèctrica.

Energia biomassa

L’energia de la biomassa és aquella que prové de la transformació de matèria orgànica, com ara residus agrícoles o troncs d’arbres, en energia calòrica o elèctrica. De fet, el terme biomassa es defineix com el conjunt de matèria orgànica, tant d’origen animal com vegetal, que inclou els materials procedents de la seva transformació natural o artificial.

La gran varietat de materials inclosos en el concepte de biomassa permet plantejar una gran quantitat d’aplicacions possibles, que tenen en comú la combustió de la biomassa o dels seus productes resultants.

La biomassa natural, que es produeix sense la intervenció humana, com per exemple la llenya, que podem utilitzar per a aplicacions tèrmiques o fins i tot elèctriques.

La biomassa residual, composta pels subproductes de l’activitat humana (agricultura, ramaderia, processos industrials...).

La biomassa procedent dels cultius energètics, que es realitzen amb l’única finalitat d’obtenir materials destinats al seu aprofitament energètic.

Aquesta energia de la biomassa ha de ser extreta a partir d’una sèrie de processos de transformació que poden ser físics, com el trencament, químics, com la piròlisi i la gasificació, o biològics, com els processos de fermentació per produir alcohols i èsters.

19

Miriam Pablos

Els aprofitaments més significatius de la biomassa provenen de la llenya, amb aplicacions tèrmiques i elèctriques que possibiliten l’estalvi de combustibles fòssils; el biogàs, utilitzat com a substitut del gas natural; o els biocarburants, combustibles líquids usats en l’automoció que es generen a partir de productes agrícoles. Les fonts d’energia no renovable són aquelles que es troben en una quantitat limitada i que s’esgoten amb la seva utilització: una vegada exhaurides les reserves no poden regenerar-se. Es consideren fonts d’energia no renovables els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i l’urani, la matèria primera per aconseguir l’energia de fissió nuclear. Totes aquestes fonts d’energia tenen unes reserves que es poden considerar finites, ja que necessiten molt de temps per ser reposades, i amb una distribució geogràfica no homogènia, al contrari que les fonts d’energia renovable, originades gràcies al flux continu d’energia procedent de la natura.

4 ELS RECURSOS MINERS

L’explotació dels recursos miners

Mineria Metàl·lica

Aquests minerals s’utilitzen per a les industries de base, com la metal·lúrgica i la química, i també per a les industries de transformació.

A patit un retrocés, amb tancament d’explotacions importants (Mines de ferro de las Encartaciones, Biscaia, les de mercuri d’Almadén, Ciudad Real o les de coure i pirita de Riotinto, Huelva).

Mineria No Metàl·lica

Espanya manté una alta producció de sal: sal gemma a Cantàbria, que la subministra a fabriques de sosa i altres industries químiques, i sal marina, de salines que hi ha al litoral mediterrani i a la regió sud-atlàntica.

Les sals potàssiques s’utilitzen com a fertilitzants agrícoles i en la industria química, on es fan servir com a colorant per a medicaments, sabons i vidre.

S’han tancat moltes mines perquè han deixat de ser rendibles.

5 L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA

La demanda d’aigua a Catalunya

A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics. Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La

20

Miriam Pablos

ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya. Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes.

La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el consum agrícola i ramader.

Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consum industrial i urbà.

Hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions. La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes: Instal·lació de plantes dessalinitzadores, recuperació dels aqüífers, millora dels sistemes de canalització i reg, reutilització de l'aigua regenerada.

21

Miriam Pablos

4 PAISATGE I MEDI AMBIENT

DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE VEGETAL: ELS INCENDIS

Son una de les causes principals de destrucció dels paisatges vegetals. Les causes són molt diverses:

- Sequedat: altes temperatures i manca d’humitat, sobretot a l’estiu, fan que la vegetació es ressequi i es converteixi en un combustible òptim.

- L’abandonament de les explotacions agràries no rendibles ha fet augmentar la quantitat de zones boscoses i disminució de població, qui s’encarregava de la neteja dels boscos.

- L’augment de segones residencies i l’increment de la circulació d’automòbils per accedir-hi. Risc per descura o accident.

- A Espanya, la gestió forestal va consistir en substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus. Els incendis afecten zones d’Espanya de clima oceànic, com Galicia.

- Malauradament el 97% dels incendis son provocats per l’acció humana.

REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

La contaminació es una de les conseqüències ambientals i socials mes negatives de les activitats humanes. Es produeix per la introducció en un medi d’una subsistència que po ser perjudicial per a la salut, la seguretat o el benestar de la població o per a la vida vegetal i animal, en una quantitat tal, que hi pot causar un dany o un desequilibri, irreversible o no.

Es classifica segons els medis que afecta

- Contaminació atmosfèrica- Contaminació de l’aigua- Contaminació del sòl.

També es pot classificar en funció del tipus d’agent contaminant ambiental:

- Contaminació química- Contaminació radioactiva- Contaminació acústica- Contaminació tèrmica- Contaminació electromagnètica- Contaminació lumínica- Contaminació visual

La contaminació genera danys greus i atempta contra la salut i la qualirar de vida de la població humana, dels animals i les plantes. Deteriora el nostre planeta.

22

Miriam Pablos

El Canvi Climàtic

És la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment. Sobre el clima influeixen l’orbita de la Terra, el tipus i la quantitat d’insolació, la composició de l’atmosfera, la disposició dels continents, els corrents marins... certament, sempre hi ha hagut canvis climàtics.

Els éssers humans també son un agent que pot influir. Els darrers anys l’acció humana ha augmentat i va en augment progressiu, de manera que s’impedeix l’adaptació de la natura a les noves circumstàncies. Canvi climàtic antropogènic.

L’empremta ecològica

És un indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l’àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. El seu objectiu consisteix a avaluar l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de viure.

S’ha estimat en 1,8 ha la biocapacitat del planeta per cada habitant. Globalment, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot generar i admetre,

Cada habitant necessita com a mitjana 5,7 ha de territori per satisfer els seus consums i absorbir els seus residus, que és gairebé el triple del que Espanya es pot permetre.

3 RESPOSTES PER A LA SOSTENIBILITAT

L’ecologia i els moviments ecologistes

S’ha anat imposant consciencia ecològica com una manera d’entendre que els essers humans son part de la natura i, per tant, formen part d’un sistema interdependent que s’ha de mantenir en equilibri perquè és molt fràgil. Actuar localment pensant globalment.

El moviment ecologista va néixer a les dècades dels 50 i dels 60. Les seves protestes sorgeixen contra la contaminació atmosfèrica, les centrals nuclears, els abocaments petrolífers o en defensa de determinats ecosistemes naturals.

La banca ètica

És un tipus d’entitat financera que combina els beneficis socials i ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals, però es distingeix amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals, però es distingeix d’aquests pel compromís ètic de les empreses en que inverteix i per la transparència de les seves actuacions.

Internament acostumen a tenir un funcionament mes democràtic i participatiu, de vegades son cooperatives. A més, a través dels microcrèdits, procuren donar suport a les persones i a les iniciatives empresarials que son excloses del sistema financer tradicional.

23

Miriam Pablos

5 EL PAISATGE: POLITIQUES DE PROTECCIÓ I DE CONSERVACIÓ

Paisatge: el paisatge és la fisonomia externa d’un territori, també és el resultat de la interacció de factors naturals (relleu, hidrografia, flora o fauna) i factors humans (activitats econòmiques i culturals o patrimoni històric) al llarg del temps. El paisatge és un producte social, és la projecció de la cultura d’una societat sobre un espai determinat.

Espais naturals protegits

Són parts del territori que es troben molt poc modificades per l’acció humana i que, segons les diverses legislacions, tenen algun tipus de categoria de protecció.

Parcs nacionals o regionals

Àrees on els ecosistemes naturals es troben poc alterats i, a causa de la seva bellesa tenen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics.

Parcs naturals

Exigeixen una gestió ferma i un ús regulat, equilibrat i sostenible dels recursos.

Reserves Naturals

Es procura una protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics que, per la seva raresa, fragilitat o singularitat mereixen una valoració especial.

Mesures de política ambiental

A instancies de la UE, la legislació espanyola obliga que abans que s’aprovi i es comenci la construcció de grans obres publiques se’n faci una Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA). Si aquesta reconeix que la construcció alterarà significativament el medi, les autoritats poden impedir que es faci o bé recomanar canvis perquè l’impacte sigui menor.

6 PAISATGE I MEDI AMBIENT A CATALUNYA

Els parcs de Catalunya

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és l’únic parc nacional de Catalunya.

La generalitat també vetlla per la conservació d’11 parcs naturals, 3 paratges naturals d’interès nacional, una reserva natural i una reserva marina (Medes).

La Diputació de Barcelona és la responsable de la conservació de la seva Xarxa de Parcs Naturals, que inclou 12 parcs.

24

Miriam Pablos

El PEIN

L’any 1985 una llei de la Generalitat de Catalunya va establir el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) segons el qual se seleccionaven un seguit de zones de tot l’espai català, tant terrestre com marítim, que calia protegir.

Dins d’aquest pla d’espais estan incloses també les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA) com les zones d’especial conservació (ZEC).

L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural del territori català, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals.

25

Miriam Pablos

5 CANVIS I PERMANÈNCIES EN EL SECTOR PRIMARI

1 DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A L’AGRICULTURA DE MERCAT

Avui dia, a Espanya, l’agricultor ha abandonat pràcticament l’agricultura tradicional, destinada al consum propi, economia de subsistència, i dedica la producció, o una bona part, al mercat. Transformació notable de la producció rural, de les feines agràries, de la superfície i l’estructura de les explotacions agràries i la producció i la comercialització dels productes.

Població rural i població agrària

Població rural: aquella que vivia en una zona rural, encara que treballes en el sector secundari o terciari

Població agrària: aquella que treballava en el sector primari

Hi va haver un augment de població activa agrària jove, amb un percentatge important d’immigrants.

El treball agrari a Espanya

A finques petites i mitjanes els propietaris treballen la terra amb l’ajuda de la família explotació familiar, o amb la participació d’un assalariat fix o d’uns quants.

No es sol comptabilitzar la feina de les dones pageses.

A causa dels baixos rendiments cada vegada es mes freqüent que el cap de família treballi a l’explotació agrícola mentre que la dona i es fills es dediquen a altres activitats econòmiques. També es combinen feines agrícoles amb feines en la industria, la construcció i els serveis.

A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueixen la parceria i l’arrendament de parcel·les. La mecanització també ha provocat la disminució del nombre de treballadors assalariats fixos, i ha fet que augmentes la demanda de treballadors eventuals.

Latifundis

Son explotacions de grans dimensions on es practica una agricultura extensiva. Hi predominen a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia.

Minifundis

Explotacions de petites dimensions, predominen a la meitat nord de la Península i als dos arxipèlags.

Es dediquen a una agricultura intensiva o molt científica. Plantes ornamentals als hivernacles de la costa mediterrània.

26

Miriam Pablos

2 PRODUCCIO I COMERÇ AGRARIS

La Política Agrària Comunitària

La CEE va potenciar l’agricultura des dels seus inicis per proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries. Per fer-ho, va subvencionar els productes i en va comprar els excedents.

El 2003 la Política Agrària Comunitària, PAC, va modificar l’orientació a favor d’una competivitat mes gran i una millor adaptació a la demanda i va restringir les ajudes econòmiques. Espanya va haver de limitar moltes inversions previstes i eliminar àrees de conreus subvencionats, com el tabac i el cotó.

Per al període 2007-2013 la UE va assignar a Espanya una ajuda de 7213 milions d’euros i la comissió Europea va aprovar el Pla Estratègic Nacional de desenvolupament Rural, que te aquests objectius:

- Augmentar la productivitat- Desenvolupar la industria agroalimentària- Millorar el medi ambient

La producció Agrícola

Depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu, de la qualitat del sòl i de la intensitat de conreus. L’aportació d’aigua es un factor basic per augmentar la productivitat de la terra, imprescindible als conreus d’horta. Actualment es reguen conreus que havien estat de secà ja que es poden salvar les collites abans de la sequera o de pluges fora de temps.

Conreus de secà

Cereals, vinyes i oliveres. Cereals es conreen de manera extensiva, el blat es el cereal predominant de la península, està molt mecanitzat.

Vinya: Rioja, Ribera de Duero...

També es conreen fruits secs, oleaginoses i lleguminoses

Conreus de regadiu

Sobresurt la producció de fruita i horticultura. Els cítrics tenen un gran pes en les exportacions, especialment els tarongers. Les fruites de llavor i les fruites de pinyol.

Hortalisses a la zona mediterrània.

Necessiten molta mà d’obra, fertilitzants, productes fitosanitaris i llavors d’alt rendiment.

La comercialització dels productes agraris

Espanya ven a la UE el 75% de les exportacions agràries, però compra a la Comunitat el 57% de ñes importacions d’aliments: animals vius, carn, blat... etc.

27

Miriam Pablos

Cada vegada s’ofereixen aliments més elaborats industrialitzats: sopes preparades, refrescos, farinetes infantils...

5 EL SECTOR PRIMARI CATALÀ

A la façana marítima, a la plana litoral i als cursos baixos dels rius s’hi dóna una agricultura intensiva i d’elevada productivitat.

A les comarques més urbanes, molt poques persones es dediquen a l’agricultura i encara moltes d’elles ho fan a temps parcial.

Al maresme existeixen petites explotacions de conreus molt intensius.

Les riques hortes del Baix Llobregat abasteixen Barcelona de verdura fresca de qualitat.

Zones de regadiu al Baix Ebre, al Montsià i al Delta de l’Ebre, on es produeix arròs.

A Catalunya hi predominen les propietats petites i l’explotació familiar, però amb un nivell alt de capitalització i amb una estructura productiva moderna.

28