7/30/2019 Guimer i Oller

1/4

Alba Pmies

Catal 1r Artstic

LA RENAIXENA. GUIMER I OLLER

Terra Baixa

Ens explica la histria de la Marta, una noia jove que depenia totalment del seu amo de tot,

Sebasti que la tenia com a propietat seva. La fortuna de Sebasti estava en perill, i per aquest

motiu va decidir casar-se amb una pubilla, per no sense abans assegurar-se que la Marta

seguiria sent seva. Per aquest motiu li va voler buscar un marit ben ruc i molt bona persona. Va

trobar en Manelic, que s'enamor d'ella bojament, tot i que la Marta no sent el mateix, no lin

fa gaire cas, encara que se l'aprecia molt i arriba a estimar-lo. En Manelic, comena a adonar-

se que hi ha alguna cosa que ell no sap i decideix tornar-se'n a les muntanyes. Per la Marta,

que ja no pot suportar ms la situaci li explica tota la veritat i en un atac de rbia, Manelic

mor Sebasti, i ell i la Marta fugen a viure lluny de la terra baixa.

Acte II, escena VIII

MANELIC: Marta?!MARTA (resolta): No; perdonar-me aixs, no! Que tu em perdones perqu no hosaps tot encara. Doncs a saber-ho al punt, i per mi mateixa. I desprs lo que Duvulga!MANELIC: A saber-ho, s; mes no ac baix, Marta, que el cel s'ha enterbolit amb lobaf de tantes misries, i Du no et veuria la cara quan parlessis.

MARTA: Doncs all dalt; i ara mateix!MANELIC: S, anem-hi, s, que all es perdona tot; que no s com aqu baix, on totse corromp. Quin fstic. (Enduent-se-la.) Que all dalt, Marta, f ins els cossos en laneu se conserven: ves qu faran les nimes!MARTA: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa! (Van per sortir.)

Podem interpretar que Marta ha explicat tot lengany a Manelic i se

navergonyeix, per ell la vol perdonar , metafricament ens diuen que volen

anar al cel amb Du perqu ell ho perdona tot i aix tots els seus problemes

seran resolts.

7/30/2019 Guimer i Oller

2/4

Acte II, escena IX

[...](Marta va a sortir; en Manelic sens entendre-la, la segueix. En Mossn riu sarcstic.

Al se r ell a a la por ta es troba amb en Sebas ti .) SEBASTI (rient satisfet): Ja t'he atrapat! Mira-te-la, Mossn, que em sortia a

rebre! (La Marta retrocedeix. En Mossn segueix irnic.)

MOSSN: S, prou!

MARTA: Manelic: no t 'apartis!

SEBASTI (que no ha comprs res) : I ms content que vinc, Marta! Perqu ja s'ha

arreglat el meu casament, i aquest vespre mateix arriba el pare de la meva

promesa a donar un cop d'ull per aqu.

MARTA (apart): Ai, Du!

SEBASTI (al Mossn): Qu t aquella?

MOSSN (rient): Pregunteu-l'hi.

MANELIC: Ja us ho dir; que me'n vaig amb la Marta.

SEBASTI (corrent a ella furis): Marta: qu est dient aquest home! Contesta'm!

Que em contestis!

MARTA: S, que ens en anem!

SEBASTI: Marta! Marta! Que tu te'n vas amb ell! Ira de Du! (Agafant-la per un

bra i sacsejant-la.)

MANELIC (interposant-s'hi): Nostramo! Qu feu, nostramo! Que s la Marta!

SEBASTI (al Manelic): I tu qu t'has pensat? Si jo d'aix en disposo! Jo, jo en

disposo!

MANELIC: s meva! s la meva dona!

SEBASTI (rient irnic): Teva? Teva la Marta!

MARTA: S que ho sc, s!

SEBASTI: Marta!

MARTA: Tot s'ha acabat, tot! (Agafant-se al Manelic.)

SEBASTI: Mossn: aquells que vinguen, i treu -me d'aqu a aquest home! (Mossn

va a la porta del porxo i crida a tothom.)

Un cop en Manelic ja sap tot lengany de Sebasti i la Marta, ella en resulta

enamorada, i es troben amb en Sebasti.

Parla de la seva futura esposa a Marta i ella i Manelic marxen.

Sebasti tot furis de veure que ella marxa amb en Manelic la reclama com a

seva, per Manelic refusa la idea tot dient que ella s la seva esposa.

Ella dacord amb Manelic accepta a marxar amb ell, sencara amb Sebasti

donant per acabat tot lengany que tenien.

Sebasti senfada moltssim i crida al mossn.

7/30/2019 Guimer i Oller

3/4

Acte II, escena X

MANELIC: A mi? I per qu m'han de treure, a mi?SEBASTI: Perqu aqu jo sc l 'amo com abans. De tu, i de tot, i d'el la! D'ella!MARTA: No l 'escoltis! Anem's-en, Manelic!MANELIC: Anem's-en!

SEBASTI: Tu endur-te-la! Oh, t! Per brtols! (Pega una bufetada a en Manelic.) MANELIC (rabis): Ah! A mi!MARTA: Manelic! (Amb tristesa, desprs amb ira.) Manelic, que t'ha pegat! Revenja-t'hi!MANELIC (plorant rabis): Oh, quina rbia! Per si ell s l'amo!MARTA: No s l 'amo, no; que ell m'ha perdut. A mi! Ell! Ell! Que s la mevadeshonra!MANELIC (a Sebasti): Vs! Oh!... Tu! (Anant-shi a tirar a sobre rabis.) Lladre!Pil lastre! Lladre! Lladre!MOSSN (als pagesos que contenen al Manelic): Traieu-lo!JOSEP (amb los altres): Correu! A l 'amo!MANELIC: Que et matar!SEBASTI: Traieu-lo! A fora! Com un gos rabis!MANELIC: Que vui sa vida! Que jo vui sa vida!SEBASTI (anant a la Marta): I aquesta meva per sempre!MARTA: Manelic!MANELIC: No! s meva! Lladre! Ja et trobar, ja et t robar, l ladre!(La gent treu alManelic fora i el Sebasti subjecta a la Marta.)

En Manelic i en Sebasti es disputen per la Marta, tots dos la volen, per ella

noms estima a Manelic.

En Sebasti vol imposar respecte fent-los veure que ell es el seu amo i tot

havent-ho dit pega a en Manelic, el qual no sap com reaccionar per amb lesparaules de Marta shi acaba tornant.

Es comencen a barallar i els separen, per Sebasti sacaba emportant a Marta

contra la seva voluntat.

Lescanyapobres

Pratbell, s una crulla de camins dedicada bsicament al comer i

emmagatzematge de blat. L'Oleguer s'installa a Pratbell per fer de blader,

amb considerable xit. L'xit que obt provoca l'enveja i , aviat, l'odi dels

vens del poble. l'Oleguer es torna una persona una persona arrogant i

miserable, cosa que saccentua de cara a la seva dona, la Tuies. Per

l'arribada del ferrocarril revoluciona l'estructura econmica i social del poble.

Mentre Pratbell comena a progressar, concretada en la indstria txtil i

farinera, l'Oleguer i la Tuies comencen a arrunar-se. LOleguer acaba

assassinat a mans dun proletari, simbolitzant el triomf de la nova societat

industrial.

7/30/2019 Guimer i Oller

4/4

"Quan l'Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d'una candelaque duia estanallada entre dos dits, un xicot del carrer crid pel forat del pany:Escanyapobres! I aquest crit, que retruny amb veu aspra i desvergonyida per les tenebrosesvoltes del magatzem, gla les sangs de l'avar.Escanyapobres! Renom que li aplicaren feia un quant temps, que anava popularitzant-se, i queduia en si tots els aires d'una persecuci rabiosa, que era un estigma amb qu li escopia a la cara

tot un poble. Aix ho entenia l'Oleguer, i, en pensar-hi, ell, que per prpia voluntat s'apartavasempre de tothom, s'esferea.La seva naturalesa era la de l'arrel o del talp: viure en la foscor, crixer en ella, i en ella desplegarla seva fora; no eixir mai a fora, ni sser assenyalat amb el dit, ni sser l'enveja ni el sac delscops de ning. El crit de Escanyapobres! era un crit de venjana, l'alerta d'un regiment defoners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia ja un toprovocador. Es sent acorralat, i en el seu semblant es lleg tota la sobtada desesperaci de labstia sorpresa en el cau, la ira salvatge d'aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tantsanys men dintre la foscor del seu magatzem, l'havia fet tornar esglaiads com una rata. Delcoratjs traginer no en servava sin la primera envestida i la confiana absoluta en tota lanaturalesa, exceptuant-ne l'home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia ditde la humanitat que era una colla de lladres: cada home era, doncs, un lladre de qui caliaguardar-se; i, en la confusi d'idees del seu cervell escanyolit per la ignorncia, havia cregutsempre honrada tota cobdcia que no ans armada fins a les dents. La usura, que les moderneslleis no persegueixen, tampoc no la condemnava el sentit moral de l'Oleguer."

LOleguer sha tornat un home avar i egoista que noms pensa en ell mateix i en els seus

diners. Tot el poble ns conscient i li criden amb el nom d escanyapobres.

Podrem dir que es contradiu ell mateix ja que ens esmenta en el text que ell sempre havia

dit que la humanitat era una colla de lladres i que no thavies de refiar de ning i ara ell

era una persona ms daquesta humanitat; sense compassi ni humilitat.