Any II - III Epoca - N.« 6O Redacció I Administració» AH d« Sant Per«, 39, pral.-Barcelona-Tel. 22442 27 d'ago«! de 1932

P R E U :15 CTS.

Ha estat indultatel traïdorSanjurjo...

La República hopagarà car....

Ò R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

Per què no destitueixen el coronel Ibáñez?L'últim editorial de JUSTÍCIA SOCIAL ha estat

reproduït per tota la Premsa d'esquerra. Vol dir queha tingut un ressò profund, per interpretar fidelmenti valentament un estat d'opinió.

Però no ha tingut cap ressò' allà on calia que eltingués més immediat i més categòric : en el Governcivil.

Ni el governador senyor Moles, ni el propi coronelIbáñez, han dit una paraula.

Per què?¿No considera necessari el senyor Moles aclarir

les situacions equívoques en hores de gravetat extre-ma per a la República i, per tant, per a Catalunya?

¿No creu el senyor coronel Ibáñez que posat enfront d'un corrent general d'opinió, corrent de mal-fiança envers ell, a la seva lleialtat, al seu republica-nisme, a les seves mesures contra els conspiradors mo-nàrquics, no tenia més que dos camins a seguir: o larenúncia immediata o una reacció enèrgica antimonàr-quica ?

Vàrem oferir a un i a altre l'oportunitat rcivindi-catòria. Què n'han fet?

Vàrem afirmar que els caps carlins de Catalunyareberen l'ordre de concentrar-se a Núria els dies 12,

13 i 14; que l'empresa del cremallera a Núria ja teniael servei de transport reservat; que en aquella reunióse'ls "daría instrucciones"; que la mateixa va ésserajornada en fracassar el cop de Madrid i de Sevilla;que el 9, vigília dels esdeveniments, anà a Madrid uncarií líder, acabalat, que en reunions privades donavaper segur l'enderrocament de la República i el comen-çament de cruenta repressió monàrquica : Enric GomisCornet.

Quan nosaltres havíem escrit la denúncia i estavaja impressa, El Socialista, de Madrid, afirmà que percauses encara ignorades, el motiment s'anticipà, carla data era la del dia 16.

Relacionant, només, les datps, qualsevol ciutadàes donarà compte del valor inftaens de la nostra de-núncia. Vegi's si no: 1

Dia 9: viatge d'Enric.Gomis Cornet.Dies 12, 13 i 14: reunió ciflina a Núria.Dia 16: data del movimenti,.L'anticipació ho va fer fressar tot. La localit-

zació dels "pronunciats" no jj^a més.í<pie*ia desmo»ralització dels complicats, però no l'isolament delsfocus. Car és avui una cosa demostrada que en totes

les guarnicions, en totes les comarques, hi havia mili-tars i paisans compromesos.

Aquí, a Catalunya, petits incidents van palesant-ho. Recordem el cas de Moià: dipòsit d'armes llar-gues en la casa d'un tinent d'alcalde carií.

¿No era, doncs, aquesta correlació de dates, quemillor que nosaltres la Policia tenia el deure de conèi-xer, un punt de partida d'altíssim valor per a arribaral descobriment total, definitiu, de les ramificacionsdel complot a Catalunya i a la detenció o dislocacióde tots els conspiradors?

Sembla que el senyor Moles no ho ha vist així.Sembla que el coronel Ibáñez no ho vol veure així.Mentrestant la desconfiança, el descontentament

popular creixen i és possible que acabin en realitatsd'ordre públic.

Cal que, qui pot i deu, ens estalviï aquesta possi-bilitat.

Cal que, abans que sigui tard o que la Repúblicaes vegi novament avergonyida per altres "sanjurja-des", es depurin responsabilitats, començant perla ^destitució fulminant del coronel Ibáñez.,

L'ex-guàrdia de corps del general Barrerà no had'ésser cap de Policia de Barcelona 1...

Defensa de la RepúblicaLa llei d'Expropiació sense

indemnització aprovada per lamajoria absoluta de la Cam-bra Constituent, és, indiscuti-blement, la mesura més revo-lucionària presa per la Repúbli-ca. La seva aplicació rígida tin-drà conseqüències fecundes, tanten el que es refereix a una re-organització general de la rique-sa, com a prova de fortitudmoral de la República i del po-ble que és el seu suport.

És, potser, massa benigna.Els aristòcrates pronunciats

contra la República no merei-xen compassió, ni tracte espe-cial de cap mena, i calia aprofi-tar aquesta ocasió per a rectifi-car la política funesta dels pri-mers temps.

Aquest era el sentit de l'es-mena presentada pel nostre vol-gut company M. Serra i Mo-ret, la qual no va ésser accep-tada per la Comissió. D'haverestat acceptada i aprovada, ungros sector de la casta aristo-cràtica ja no seria cap proble-ma. Ara, aquest, reviurà, carels paràsits compromesos, enels anys de monarquia, acumu-laren tanta riquesa en terrescom en finques urbanes, en va-lors industrials i estatals i en di-ner efectiu. Là República esquedarà amb una part de la ri-

L'abast de l'esmena de Serra i Moret a lallei d'Expropiació sense indemnitzacióquesa aristocràtica, però no detota la riquesa. Error greu queens costarà més hores d'an-goixa i de perill.

Heus ací el text de l'esmenapresentada pel company Serra iMoret, i discutida en la sessiódel dia 18 del mes que som:

"A las Cortes Constituyen-tes.—Los Diputados que sus-criben tienen el honor de pre-sentar la siguiente enmienda alproyecto de ley de Expropia-ción de bienes de los complica-dos en el complot monárquico.

Se añadirá un art. i.° bis quediga asi :

"Serán asimismo objeto deexpropiación, en las condicionesanteriormente señaladas, todoslos demás bienes inmuebles yDerechos reales sobre ellos es-tablecidos que sean propiedadde las personas indicadas en elartículo precedente.

El producto de estos bienes,después de su liquidación, o lasrentas y frutos que produzcanserá preferentemente aplicadoal seguro de paro forzoso o aatenciones de cultura y asisten-cia social."

Palacio de las Cortes, 18 deagosto de 1932.—Miguel Se-rra Moret.—José Xirau.—JuanLluhí. — Rafael Campalans.—Miguel Santaló.—Epifanio Be-lli. — José Grau. — HumbertoTorres."

En defensa de l'esmena vadir el company M. Serra i Mo-ret :

"Lo mucho que se ha dicho en estedebate y el haberse expuesto por piartedel Gobierno y de otros oradores losfundamento» del proyecto de ley quese discute, me absuelve de hablar ex-tensamente en defensa de esta enmien-da. Me limitaré a manifestar los moti-vos que nos han impulsado a presen-tarla y que hasta este momento nos in-ducen a •sostenerla.

En primer lugar, con nuestra enmien-da no nos proponemos continuar o acen-tuar el espíritu represivo o de perse-cución que pueda tener el proyecto, sinode poner el énfasis posible a MI aspec-to de aplicación del art 44 de la Cons-titución, en el que se establece que sepodrá expropiar toda clase de bienescon fines de utilidad social. Con estesolo objeto sostenemos est« enmienda.Porque si son fines de utilidad sociallos que se concretan en el proyecto deReforma agraria, no lo son menos losque aqui mentamos: el seguro de paroforzoso y la creación de Centros cultu-rales, de Casas de reposo, de Esta-blecimientos adecuados para colonias es-colares u otras instituciones de ca-rácter educativo y cultural, así como

otros fines de previsión y asistencia so-cial. Y como quiera que en el proyectoque examinamos se trata sólo de ex-propiar las fincas rústicas propiedad delos que estén comprendidos en la listade reos del acto de insubordinación ode rebelión llevado a cabo últimamente,nosotros creemos que, además de esasfincas rústicas, debieran expropiarse, alos que en ese caso se encuentren, todoslos bienes, particularmente los inmue-bles.

Los motivos de expropiación—y conesto me refiero al art 44 de la Cons-titución—existían antes de los actos de-lictivos que se han cometido, porque sehabía« cometido una serie de actos re-probables que no indujeron a las Cor-tes y al Gobierno a tomar ninguna me-dida de represión, pero los actos exis-tían: existía el propósito de obstruir elcamino de la estabilización del régimen,no sólo en los grandes terratenientes,sino en los banqueros, en los fabrican-tes, en todas las clases capitalistas delpaís, y apelaron a todos los medios;de ahí vino este período de desconfian-za, de depresión económica que hemossufrido y que ha causado males con-siderables al país y al régimen; y todoCuerpo social, como todo régimen polí-tico y toda institución de Gobierno, par-ticularmente cuando se basa en un sen-tido democrático, única legalidad admi-sible, tienen derecho a defenderse y arecurrir a todos los medios precisospara ello.

Existían ya, como digo, motivos su-ficientes para llegar a la expropiaciónpor fines de utilidad social; existían ypersisten hoy con más motivo; pero re-sulta que en este momento se confirmauna de tantas teorías que hemos po-dido sostener y que yo sostuve el otro

día en la Cámara, y es que las revolu-ciones no se hacen con propósitos y porpropósitos, sino que se hacen por cir-cunstancias, por hechos económicos ypsicológicos que se producen, -y en estosi que debo confirmar y confirmo, desdeluego, mi credo socialista.

Las revoluciones se hacen siempre, ycristalizan cuando las circunstancias lasimponen, y si no hemos tenido la auda-cia suficiente para proclamar aquí nues-tros principios, para afirmarnos en ellosy para traer a las Cortes proyectos deley de carácter radical que consagraranla revolución y el carácter social quela revolución española tenía y debetener, las circunstancias nos dan la oca-sión y los medios necesarios para queesta revolución se produzca. En estemomento, el Gobierno, impelido por lanecesidad, ha tenido que adoptar medi-das de defensa y que acudir al artícu-lo 44 de la Constitución, que es, induda-blemente, el más substantivo de ella yel que tiene más valor de transfórma-te, los hechos nos ofrecen una ocasiónción y de radicalismo. Por consiguien-de poner en práctica aquellos principiosque consagra la Constitución; si no losponemos hoy enteramente en práctica,las circunstancias nos depararán otrodía para que volvamos a sentirnos ra-dicales y a adoptar medidas como lasque se trata de adoptar hoy.

Señores de la Comisión, confío en quecomprenderéis cuál es el espíritu denuestra enmienda, que es, sencillamen-te, dar amplitud al espíritu de la ley,que, en cuanto ella representa sociali-zación y expropiación para fines de uti-lidad social, no debe regateársele me-dios para que pueda restar a los ene-migos del régimen que se han hechoreos en el último movimiento los me-dios que poseen para combatirnos. Se-gún este proyecto de ley, resultará queunos serán castigados y otros no, y porun sentido de equidad, por un recto sen-tido de interpretación del árt. 44 de laConstitución, nosotros »ostenemos estaenmienda."

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICALes declaracions de Sanjurjo

Des de la presó el generalSanjurjo va fer llargues decla-racions a un periodista.

Reposen elles en dues afirma-cions: el seu republicanisme i elseu anticatalanisme.

Anticatalà ho és.Republicà, no.Sanjurjo va ésser traïdor a

l'ex-rei, que el protegí, a l'horasuprema.

Sanjurjo ha traït la Repúbli-ca, en hores també supremes.

Val a dir que Sanjurjo no és,en el fons, més que un generalespanyol segle xix.

Avergonyeix que avui, any imig de proclamada la Repúbli-ca, quan el món occidental esdebat per a crear una novacivilització, existeixin a Espa-nya generals que es creguin, ellsque no són altra cosa que assa-lariats paràsits del país, en eldret i en el deure d'interpretarel sentit popular, de realitzarels seus desigs, de dir, amb ar-mes que no són seves a la mà,que ha arribat l'hora de can-viar de govern.

Encara que Sanjurjo fos unsincer republicà, la seva actitudno tindria perdó. Menys quantmés republicà es digui. Car siRepública no és "antipronun-ciamiento" no és res.

Però la confessió republica-na de Sanjurjo és una farsa.

La "sanjurjada" era monàr-quica. Monàrquics eren els su-blevats de Madrid. Monàrquicseren els col·laboradors imme-diats de Sanjurjo a Sevilla. Mo-nàrquiques eren les primeresautoritats nomenades. Monàr-quics els que li oferiren aplau-diments i diners. Monàrquicstots els complotais de la pen-ínsula que el deixaren sol en elperill. Monàrquics els financia-dors de la criminal empresa.Monàrquic l'organitzador su-prem, el general Barrera. Mo-nàrquics els polítics i els diarisque anaven preparant l'ambientmoral del país. "Pirata con pa-tente de corso", en temps de lamonarquia, l'inspirador moraldel "pronunciamiento" : Ler-roux.

I com a monàrquic que traíel seu rei i la República quel'honorà amb immerescuda i te-merària confiança, ha d'éssercastigat!...

Aquests herois!..

En La Batalla, òrgan caste-llà dels separatistes del "Blo-que Obrero y Campesino", esprotegeix els rabassaires. Elsdiuen tècnicament el que hande fer per a guanyar pessetesi realitzar el principi puramentdemagògic i totalment antiso-cialista de "la tierra para elque la trabaja".

I bescantant l'acció dels polí-tics de l'Esquerra, exclamen :"Ahí, si hablara Anguera deSojo!"

Però, bons herois del "Blo-que Obrero y Campesino", ¿perquè "mentar la soga en casadel ahorcado"?

Si Anguera de Sojo parlés!Bé ho voldríem, bé ho desit-

gem nosaltres!Podria dir-nos, entre altres

coses, el perquè herois tan'he-

rois com els bloquistes varenacceptar, mansoiament, la sevaprèvia censura. Com varen con-juminar, durant el seu mandat,la revolució 100 per 100 ambla presentació de les galeradesde La Batalla al Govern civil.

Bons herois del B. O. C., re-torneu al vostre heroic crit deguerra, i us estalviareu ensurts:"Obrers, armeu-vos i aneu-hi!"

La confessió de Lerroux

Lerroux, sabent-se en el bancdels acusats, ha fet declara-cions. S'ha confessat, sense pro-posar-s'ho.

Començà ftnt-se el valent :menyspreant la "canalla" que"no tiene en política padre po-lítico, como yo lo tengo desdehace cincuenta años". I ben co-negut, i ben funest, per cert:Moret.

Assegura que la seva casa,"abierta para todo el mundo",es tancà "para quienes solicita-ron permiso para venir a ellay hablar conmigo reservada-mente". I afegeix sense repren-

dre alè: "Sin embargo, si esasmismas personas hubiesen veni-do, no habrían dejado de serrecibidas..."

Afirma que "a mí no se mehan hecho proposiciones de nin-guna clase". I afegeix en el pa-ràgraf següent: "algunos ve-nían explorando mi estado deánimo". I als que li proposarenun cop d'Estat, els contestà queno, que ell no en volia d'això,i que sotmetria ' 'estrictamente ala ley a los autores de toda vio-lencia, para demostrar que notenía .con ellos complicidad declase alguna". I, efectivament,preguntat per Azaña es negà a"precisar nombres", car això"era llegar al terreno de la so-plonería".

Lerroux sabia que es conspi-rava i advertí el Govern, peròes refusà a concretar l'acusació.Com sempre: es posà de cara alvent.

Lerroux fou invitat a parlara Saragossa, coincidint aquestainvitació amb "el conocimientode propósitos subversivos". Es

comprometé, diu ara per a para-litzar els conspiradors, a atacarel Govern, a exigir l'eliminaciódels socialistes, a realitzar, enuna paraula, el programa delmanifest de Sanjurjo a Sevilla.

La confessió no pot éssermés greu.

D'ésser autèntic republicà,demòcrata, home del nostretemps, Lerroux hauria acusatpúblicament els conspiradorsmilitars i monàrquics. Contrà-riament, es convertí en el seualiat, en fer-se seu el programadels generals providencialistes,en debilitar civjlment el Governrepublicà amb les seves criti-ques i amb les seves amenaces.¿ Com és possible que un bondemòcrata, un republicà honrat,cedeixi a pressions de generalssense una reacció? Una claudi-cació semblant sols és pròpiad'un reaccionari, dels deshones-tos, dels especuladors que polí-ticament no desitgen més quela satisfacció dels seus afanysmesquins i persorialíssims.

Volent-se sincerar, sortir de

la situació equívoca en què elsesdeveniments l'han col·locat,Lerroux no ha aconseguit mésque demostrar la seva culpabi-l i tat .

Lerroux, en l'ombra, eral'"esperança" civil de Sanjurjo.

«La Publicitai»El governador civil va mul-

tar amb 500 pessetes La Pubií-citat. Aquest diari català no vacometre altre delicte que el devoler col·laborar a la defensa deCatalunya. Varen assegurar-lique el general Barrera es pas-sejava per Barcelona i va apres-sar-se a dir-ho.

Terrible delicte!Més en una ciutat governa-

da, policialment, per l'ex-guàr-dia de corps del benemèrit ge-neral Barrera.

En temps de la Dictadura,les multes als periòdics liberalseren el nostre pa de cada dia.¿Hem de tornar-hi en Repúbli-ca i per als diaris autènticamentrepublicans?

Protestem enèrgicament.JOAN COMORERA

Cal netejar la Generalitat i l'AjuntamentLa "sanjurjada" ha palesat

que els homes de la Repúblicahavien estat sobradament gene-rosos i exageradament càndids.Ha servit per a descobrirque molts generals i coronelsi jutges i funcionaris de totamena, que s'havien apressat,tot just arrencat el full delcalendari corresponent al 14d'abril de 1931, a declarar-serepublicans i a oferir llurs ser-veis al nou règim, continuavende fet addictes a la monarquiaderrotada per l'onada popular.Molts han estat posats al des-cobert per la "sanjurjada";molts més en resten, amagatsencara, que seguiran treballantperquè un altre general tornia pronunciarse en temps més omenys llunyà. I si els homes dela República no es decideixena ampliar la intervenció quirúr-gica començada, tornarem afruir una nova era de pronun-ciamientos, i qui sap si ens arri-barem a semblar a alguna deles pintoresques republiquetessud-americanes o a la més pro-pera de Portugal.

Ací, els compromesos no han

arribat a eixir al carrer. Segu-rament perquè Barcelona nodevia figurar, dintre el pla re-volucionari, en les primeres zo-nes del moviment. No perquèmanquin a la nostra capital iarreu de Catalunya romanallesde monàrquics més o menys de-cidits a sacrificar-se perquè re-tornin els venturosos temps dela Dictadura. En resten mésque del compte, i, cosa que favergonya, ocupen llocs estratè-gics, el qual els permetria decol·laborar a la tentativa d'unamanera verament eficient. N'hiha al Govern civil, a la Jefatu-ra de Policia i també a la Ge-neralitat i a l'Ajuntament.

Ja he dit que els homes dela República han pecat de càn-dids i de generosos. Els homesde Catalunya han comès les ma-teixes faltes. Com a mesura deprofilaxi s'imposava, al Palaude Sant Jordi i a la Casa de laCiutat, un bon cop d'escombra.Calia treure'n els que, durantels anys vergonyosos de la Dic-tadura, actuaren d'espietes, delacais dels dictadors, de cori-feus de les Unions Patriòtiques.

Per la justíciaEn tancar aquesta edició

s'ha fet pública la sentènciadel Tribunal condemnant amort el general traïdor San-jurjo, i les gestions pro in-dult. Immediatament es cur-sà el següent telegrama :

"Presidente Gobierno Ma-nuel Azaña.—Madrid.—Pe-dimos estricto cumplimientosentencia tribunal contraSanjurjo, en defensa altosintereses República en peli-gro por falso sentimentalis-mo. — Comorera, Secretariogeneral "Unió Socialista deCatalunya".

Ignorem, en tancar aquestaedició, si el Govern indultael traïdor Sanjurjo, cedint a

les pressions de tots els mo-nàrquics i monarquitzants idels ingenus republicans queno senten la gravetat de l'ho-ra ni tenen el coratge d'a-frontar les responsabilitatsnecessàries.

Contra l'indult i les pro-babilitats d'indult, en protes-tem amb tota energia.

I si, malauradament, ensortir aquesta edició, no s'hacomplert la sentència, prepa-rem-nos tots plegats a sofrirmolt aviat una dictadura mi-litar.

I tots sabrem com serantractats els sentimentals i elsidealistes que viuen a la llu-na, pels Sanjurjos de llavors!

I no s'ha fet això. Es va fer, enles dues cases, un petit simula-cre; però la justícia seca, infle-xible, resta encara inèdita. Elsque vàrem passar lluny de Ca-talunya aquell període afrontósdels Barrera, dels Milà, delsViver, no coneixem prou la genti no podem sentenciar. Però ensassessoren gent de confiança icontínuament sabem que enca-ra resten al servei de la Gene-ralitat o al del Municipi deBarcelona gent que no hauriende restar-hi perquè no en sóndignes per la seva conducta pas-sada i perquè constitueixen unperill. La major part, cautelo-sament, hipòcritament, amb unabarra que deu haver-los sorprèsa ells mateixos, han evolucionati avui són republicans de totala vida, i no en manquen que,han estat ascendits pels homesde la Generalitat i del nouAjuntament i ocupen llocs deconfiança prop del President od'algun conseller. Altres —• iaquests són menys indignes —han seguit i segueixen actuantde reaccionaris i de monàrquics,i no en manquen que fan pro-paganda oberta dels seus idealsde restauració, o es resisteixenpassivament a emprar la nostrallengua, o sabotegen o ridiculit-zen les disposicions que no sóndel seu gust. I no ho dubteu :els uns i els altres, si una oca-sió es presenta, pagaran la ge-nerositat dels homes de Catalu-nya de la mateixa manera queho han fet els Sanjurjo i altresmembres de la cuadrilla enversels homes de la República.

¿No pensen els nostres ho-mes que ara seria una nova oca-sió per a fer una bona depura-ció, ja que no fou aprofitada lamagnífica que va procurar-losl'esclat popular del 14 d'abrilde 1931?

Sí, cal fer una depuració se-rena i desapassionada. Sensemirar si el que mereix el copd'escombra és un humil escri-vent de cinquanta duros men-

suals o un dels peixos grossosque cobren més que- un minis-tre.

Per higiene...RAFAEL RAMIS

FULLS DEL MOMENTL'aprovació de l'Estatut de Catalunya

es gairebé un fet, donat el punt en quèactualment es troba. Dia darrera diaes van discutint i aprovant els articlesen les sessions de les Coits Constituentsespanyoles.

Aquelles nuvolades, aquelles horras-ques de desconfiança que en dies nomolt llunyans teníem, de veure apro-vat aquest Estatut, que encara no ensconcedeix el grau de l l ibertat i auto-nomia a què els nostres somnis de ca-talans fervents aspiraven, s'han dissi-pat per complet; i així com en dies d'es-tiu, després d'unit borrasca horrible ipaorosa el sol lluu i ho alegra altravolta tot, així maleix acaba de passaramb l'Estatut de Catalunya.

Aquelles borrasques mauristes i ro-yovillanovesques gairebé s'han dissipati esfumat, i el sol de la justícia i de lacomprensió ho alegra altra volta tot iresplendeix pur i clar al Congrés.

Fins ara, en aquelles campanyes ques'havien portat a cap contra l'Estatutcatalà ningú no hi veia més que- un de-sig d'obstrucció i fanatisme; però des-prés dels esdeveniments del complot mo-nàrquic, que han fet viure a Espanyatot un seguit d'emocions, podrem con-venir que aquella divulgació ?ntiesta-

' tutista era com una preparació per alsque tenien en projecte la sublevadocontra aquest Govern republicà que demassa bo, de massa benèvol, s'hauriavist potser atropellat per aquests des-contents que encara somien en un nouAlfons.

Justícia!, clama el poble. Justícia, se-nyor Azaña, conti a aquests que senseconsiderar la confusió i malestar quepodien portar-nos, es volien aixecar con-tra el règim que els treballadors ambtitànics esforços han arribat a portar ala nostra volguda Espanya ; i així comells castigaren quan estaven al poderels herois de Jaca, aquells Fermí Ga-lán i García Hernjndez mai no oblidatsen la nostra memòria, així mateix me-reixen ells el càstig, complint-se unavegada més aquell aforisme castellà de"Quien a hierro mata a hierro muere".

En les seves mans, doncs, senyor A/a-ña. "Justicia populi in manibus tuis",que dirien els llatins. T. TOSAS

UNID SOCIALISTA DB CATALUNYAMíting« I Conferencie*

AVUIConferència de J. Pallerola al Casal

Català Republicà de Sant Celoni, a lesnou del vespre. Tema: "Les üuites declasses a través de la Història".

Conferència de Joan Comorera a SantVicens de Castellet, a les deu del ves-pre. Tema: "Socialisme i Comunisme".

Justícia Social Pag. 3

Apagada la remor dels sabresQuan escrivia el meu article

"Lerrouxisme o Revolució í"no pensava que la tràgica con-tundencia dels fets vingués a do-nar-me la raó tan aviat. Fran-cament.

Però, què voleu?, els fetssón aquí, encara palpitants d'e-moció i. de traïció. Els fets sónaquí. A l'horitzó andalús enca-ra hi ha la boira del darrer in-cendi. Sobre l'asfalt madrileny,les taques negres de sang. I elmetall d'aquest fanal de davantdel ministeri de la Guerra tél'ànima travessada per una ba-la de fusell. Que un faixí degeneral espanyol fos abandonaten un reco de jardí sevillà, os'exhibís inclement i orgullós ala Presidència d'un govern haestat una simple qüestió de cir-cumstàncies.

Ara, més en fred, examina-des serenament les coses, hemde reconèixer això: que la "san-jurjada" ha pogut ésser un mo-viment importantíssim, ambpossibilitats momentànies detriomf. No ha estat així perquèels organitzadors han demos-trat ésser el que són tots elstraïdors : uns covards. Tinc elsmeus motius per a creure que siles coses van d'una altra ma-nera, és probable que a horesd'ara jo no publicaria normal-ment aquest article a JUSTÍ-CIA SOCIAL. Es tractava d'unvast moviment, no gens malpreparat, sobre una base formi-dable d'armes i diners. Per for-tuna, la gent de cabaret, per ba-talles que hagi guanyat al Mar-roc, no es juga la vida.

Però també hem de reconèi-xer això altre : que, covards ovalents, perduda o guanyada,la "sanjurjada" no hauria estatpossible si a partir del 14 d'a-bril s'hagués portat la Revolu-ció a fons.

Sí, s'ha demostrat que la Re-pública és prou forta per a re-sistir aquestes empentes. Evi-dentment. No faltava més! Pe-rò no hi ha necessitat de sotme-tre-la a aquesta mena de pro-ves. Són perilloses, massa peri-lloses per a assajar-hi curses deresistència.

* * *

I bé. Es farà justícia. Esticsegur que es farà justícia, ine-xorablement. Hi ha la llei—aprovada per les Corts el diai j—de destitució fulminant defuncionaris militars i civils. ElConsell d'avui—dimarts — haestudiat segons sembla un ex-tens i radical projecte d'incau-tació de béns. "La Reformaagrària es farà des de Governa-ció!", m'han dit, subratllant-mela importància de la determina-ció governamental. El BuenosAires tornarà a estar immedia-tament a punt de fer-se a lamar, rumb a Hannobon, a 140milles al Sud de la costa de Fer-nando Poo. El sumari pels fetsde Sevilla i Madrid està trami-tant-se ràpidament, en algunscasos—d'entre centenars d'en-cartats—per procediment su-maríssim...

Sí, es farà justícia. Sense de-magògies ni sensibleries es faràjustícia. Estrictament. No se-

U N A H O R Arem nosaltres els que demana-rem clemència, ni creiem que hosigui cap republicà de cor. Sin'hi ha algun, que pensi nomésuna cosa. Aquesta : de triomfarel moviment, el director gene-ral de Seguretat havia d'ésserel doctor Albiñana.

Es farà justícia. No pot és-ser d'altra manera. Però tan es-sencial com castigar la culpapassada, m'ho sembla evitarper sempre que la culpa puguitornar a produir-se. Si la Revo-lució del 14 d'abril s'haguésportat a fons, repeteixo, ara jani '»auríem de parlar d'aquestescoses. No ha estat així, i aquísom. Aquí hem hagut de tro-Lar-nos ara no solament ambe!s quadros militars i civils des-afectes al règim; no solamentamb diputats a les Constituentsque han esperat, i no sé si col-laborât d'una manera directaa la "sanjurjada"; no solamentamb una fracció parlamentàriaque ha sabotejat el règim enplena Cambra i en ple Diariode Sesiones; no solament ambuna part de la Marina incompe-tent i enemiga; no solamentamb una Premsa de capellans,monàrquics i contrabandistes

que ha acusat públicament elGovern de totes les infàmies;no solament amb l'existència deLa Nación, fundada per Primode Rivera i dirigida per Del-gado Barreto; no solament ambjutges que han posat en lli-bertat pistolers que anaven aatemptar contra el cap del Go-vern; no solament amb caps dePolicia de grans capitals, visi-tats un dia sí i un altre tambéper homes que foren policieshonoraris de l'ex-rei; no sola-ment amb les Ambaixades i elcos diplomàtic plens de conspi-radors; no solament amb La-sartes—i no voldria parlar demorts—que han poçut tornar apassejar les seves carronyes perles Rambles barcelonines; nosolament amb militars quea Madrid han pogut celebrar lafesta de Sant Jaume—per Es-panya i per la cavalleria—al critde "viva el rey!"; no solamentamb caps de la Guàrdia civilque podien conspirar tranquil-lament amb les forces a les se-ves ordres; no solament ambdiaris que han pogut dir queabans que l'Estatut la guerracivil.

No solament hem hagut detrobar-nos amb tot això. Enca-ra més : hem hagut de trobar-nos amb el fet que diverses de

Ú N I C Ales columnes que s'enviaren aSevilla contra Sanjurjo anavenmanades per oficials monàr-quics. Per oficials monàrquics 1No n'hi havia d'altres. Cal pre-guntar-nos què hau r i a passat siles columnes haguessin arribat apresentar batalla a les forcesdel traïdor Sanjurjo.

I bé. Som a una hora únicaper a rectificar enèrgicament.Per a canviar de tàctica políti-ca. Per a reeditar—ara sí—elprograma de la República, queés el de la Revolució i no capmés. Per a reeditar-lo integre,amb totes les seves conseqüèn-cies.

O ara o mai. Tan importantcom fer justícia, ho és tornar acomençar la Revolució. Donarla batal la , per a evitar que lesdretes puguin ni tornar a pen-sar a fer-ho elles. Aquests pro-jectes del Govern em semblenun bon inici. Un bon i n i c i ;però ¿ Ili haurà prou tremp,prou esperit renovador, proucoratge, prou condicions polí-tiques en alguns dels actuals mi-nistres per a arribar allà on cal-gui en un camí que pot ésser, ique cal que sigui, el d'una veri-table revolució social—social—i política? No ho sé. Tota afir-

mació—per molt que vingui aflor de llavi—és prematura iimprudent.

Una hora única. La d'orga-nitzar la joventut, la de liqui-dar moltes coses, la de refor-mar els òrgans de defensa del'Estat, la de no tolerar mésobstruccions al programa revo-lucionari, la de crear una bu-rocràcia addicta, la de posarl'Exèrcit en mans provadamentrepublicanes, la de fer justíciaals obrers de la terra, la de con-trolar estretament el capital pri-vat, la de no tolerar la campa-nya de creus i de sagristies. Unahora única. Cal coratge per aafrontar-la, evidentment. Elsque no el tinguin, que s'apartina un costat, que el menys quepodem demanar-los és que nodestorbin.

Només amb una política decoratge i d'entusiasme seguiràla joventut, que és el secret detots els règims. Ara no ha se-guit perquè no ha trobat la pas-sió d'una bandera ni els quadrosd'una organització. ¿Es que noés alliçonant el fet que ara, al'hora de la "sanjurjada", lesmasses universitàries—elles queforen el nervi de la proclama-ció de la República — s'haginmantingut en un silenci i en unapassivitat que no són altra co-sa que desil·lusió?

JOSKP M." MASSIP

COMENÇA LA REVOLUCIÓSembla que ara va a comen-

çar de debò la Revolució espa-nyola. Ja era hora. Hem de fe-licitar-nos-en, si realment ésaixí, i hem de desitjar que va-gi endavant amb un ritme ac-celerat, perquè, cal recuperarràpidament el temps perdut.

Una revolució és una armaque esgrimeixen els pobles pera enderrocar privilegis i acon-seguir reivindicacions. Es unaarma que, com totes les armes,està destinada a fer mal als quees posin davant amb l'intent debarrar-li el camí. Fins ara, l'ar-ma de la Revolució espanyolano havia fet mal a ningú, per-què semblava que no hi haviaresistència contra d'ella. Perònomés ho semblava. Sota lescapes superficials de la políticas'agitava una munió de con-trarevolucionaris que, empa-rant-se a l'ombra de lleis i decostums encara en vigor, i ani-mats per la tolerància de lanova República, anaven corcantels fonaments de la revoluciópacífica que Espanya tenia lapretensió d'haver descobert;aquesta munió reaccionària s'haimpacientat ;*ha cregut que po-dia aixecar el cap i aturar lamarxa de la nova Espanya quees forjava amb una lentitud queels feia tenir esper-ances detriomfar; i, naturalment, la Re-volució ha hagut d'ensenyar-losles ungles.

Hem d'agrair als contrarevo-lucionaris llur caparrada, per-què han donat ocasió que l'armarevolucionària compleixi la sevamissió, que és la de fer mal, en-derrocar les coses caduques i

crear damunt les runes una vidanova.

El dia 14 d'abril de l'any pas-sat les masses espanyoles es va-ren trobar amb una Repúblicaque, francament, no l'espera-ven. No els havia costat cap sa-crifici , no havien vessat ni unagota de sang, i havia caigut lamonarquia. Va semblar un mi-racle. Però en l'ambient suravael nom de Revolució i aquellesmasses, enardides per la for-ça augusta d'aquest nom varenllançar-se al carrer per manifes-tar-se en favor de la Revoluciói per donar la prova d'una em-penta revolucionària que no perhaver estat adormida deixavade tenir una vàlua enorme.

Entretant, davant un canvide règim aconseguit tan dolça-ment, els dirigents de la naixentRevolució varen creure possiblecanviar els puntals podrits de lavella monarquia amb legalismesi amb prudència. Ni vencedorsni vençuts. Anaren canviant lescoses, fent tasca revolucionàriapoc a poc, amb peus de plom.I les masses varen impacientar-se, i hem de reconèixer que s'im-pacientaren amb raó.

No havien posat fe en la Re-volució perquè aquesta s'acon-testés amb canviar el color d'unatira de la bandera, ni perquèunes Corts Constituents elabo-ressin una Constitució, i un Es-tatut, i una llei agrària amb len-titud desesperant, discutint itransigint amb l'oposició sorne-guera dels enemics de la Revo-lució, emparats en el reglamentde la Cambra, Les masses nohavien posat llurs il·lusions en

la Revolució perquè tot acabésen una disposició poruga con-tra els jesuïtes, ni en petites re-formes del Codi del Treball, nien prudents modificacions en laconstitució de l'exèrcit, ni enprojectes fu tu r s de depuracióde responsabilitats, ni en altresminúcies sense profunda efec-tivitat.

Les masses s'havien declaratentusiastes de la Revolució,creient que aquesta desempenya-ria el paper que li pertoca, deforça dinàmica i contundent queescombra les velles coses amb lavigoria d'una tramuntanada.Però veieren que l 'arma de laRevolució en inactivitat s'es-mossava i començaren a mani-festar-se en protestes, que laRepública ha reprimit per espe-rit de pròpia conservació. I s'hadonat, a Espanya, el cas para-doxal que les primeres víctimesde la Revolució pertanyen a lespròpies masses que havien posaten ella una fe cega i que, astora-des, començaren a cridar-se aengany.

Gràcies a l'acció contrarevo-lucionària de les figures mili tarsde l'antic règim, secundades pelslatifundistes, pels aristòcrates,pels jesuïtes amagats, i per to-tes les serpetes reaccionàries,pot tornar a renéixer la confian-ça i potser que hagi arribat l'ho-ra de començar la Revolució.

Fa creure que potser hagi ar-ribat aquesta hora la darrerallei d'expropiacions contra elsque han intervingut en l'aixeca-ment monàrquic. Però n'han deseguir d'altres que arranin lasuperfície social nostra, treient-

li tots els abonyegaments que ladesfiguren. I s'ha d'obrar ràpi-dament i contundentment. Sen-timentalisme o légalisme i Re-volució són termes antagònics.

Si es fa una Revolució per acanviar un estat social injust iarcaic, tot el que siguin contem-placions a les coses caduques ésrenegar de la pròpia Revoluciói fer-la inútil. Un moviment ques'acontentés amb un canvi defaçana política no seria una Re-volució. I cal que la nostra hosigui.

Cal que desapareguin els la-tifundistes; cal que desapare-gui l'aristocràcia del d iner ; calque es renovi de soca i arrel to-ta la màquina burocràtica; caldestruir tota mena de privile-gis; cal acabar amb l'embruti-ment de la religió que és su-perstició i és incul tura; cal quedesaparegui la burgesia.

Si no s'arriba a això, la Re-volució nostra està destinada amorir i serà fatal que en vin-gui una altra amb l'empenta ila dinàmica que a la nostra limancaria.

R. FOLCII i CAPDEVILA

Distintiu« de la U. S. C.Posem en coneixement del afi l iats a

la U. S. C. que els distintius aprovatspel Comitè Executiu s'han posat a lavenda al preu d'una pesseta.

Per a demandes adreceu-voä a l'ad-ministrador de JUSTÍCIA SOCIAL.

Nomenament del conserge delDictrictt VIU

Per a ocupar la vacant que oportu-nament anunciàrem ha estat designatper aquesta Junta, prèviament vistes iexaminades les sol·licituds dels concur-rents, el company Josep Torta, de laSecció 4.« del Districte IX (S. A.).

Pag. 4 Justícia Social

Quatre cops de llapisIII. El dlput»t qui "«'hi fixa"

Pertany a la pintoresca fauna dels que un dia ferenla descoberta que en l'oposició a les aspiracions allibera-do'es de Catalunya hi havia, a Madrid, una font inexhau-rible d'humanals gaubances. No cal anomenar-lo. És undels nostres enemics pitjors. Encara que signi conegutamb algun sobrenom pintoresc, li direm el senyor X; po-dria ésser un senyor qualsevol. El seu cas és típic.

Representa l'exemplar perfecte de la mitjania, l'es-tricta cristal·lització de la mediocritat. Posseeix, però, untipus d'estructura mental sumament útil en tota repúblicaque se les doni de ben ordenada. Tots els treballs — éscert — assoleixen als ulls de Déu i del Socialisme unadignitat aparellada. Però és cert també, que si no hihaguessin al món homes com l'illustre diputat del qual usparlo, hi haurien útils i feixugues tasques que ningú novoldria fer.

Es tracta d'un vell amic meu i jo tinc per a ell unveritable enterniment, perquè conec la desgràcia de laseva limitació i admiro el partit que n'ha sabut treure.

Cal reconèixer que en la vida no ha tingut la sort detopar-se amb gaires idees, ni gaire originals, però és in-discutible que ha sabut explotar-les meravellosament i que,sota tots els règims—Monarquia, Dictadura o Repúbli-ca—n'ha recollit fruites envejables i sucoses.

El seu mèrit més gran, però, és la seva oportuna disrcreció. A força de silencis parlamentaris i de no moure'smai en les seves mesurades paraules particulars del campprudent del lloc comú, ha arribat a forjar-se un prestigimític, d"1 home que s'hi fixa". Això ha fet que entre elsdiputats tothom el respecti. El seu silenci és una forçaimpressionant. Així no sap ningú els límits que assoleixla seva compatita! ideològica i fins on arriba l'agudesadel seu esperit d'incomprensió. Només, -de tant en tant,s'atreveix a malparlar del cas de Catalunya. Ell, diu,és home liberal i està disposat a concedir-nos tota menad'autonomies, a condició que deixem d'anomenar-nos ca-talans. Amb això no hi passa. Davant de tota invocacióa la catalanitat fa una apel·lació lírica als postulats méscarrinclons y passats de moda del cosmopolitisme abs-tracte i ens apostrofa dient-nos que hem d'abominar del"grito de la sangre". (Em guardaré prou bé de qualificarde femenina la periòdica regularitat amb què el senyor Xal·ludeix al crit de la sang; és, simplement, sospitosa.)

Tot amb tot, a desgrat dels profits incomptables queU ha reportat el seu odi a les aspiracions catalanes (unacaseta, un passament i una posició política), no vull queningú imagini que el meu amic és mogut per mesquinsegoismes materials. Res d'això. Ell és home d'absolutabona fe. El que passa és que, com que la clarividència noli sobra, el subconscient té en la seva activitat una impor-tància preponderant i—com és sabut—el subconscient ésun bandarra, que, com diuen per ací, "siempre barre paraadentro". Cap ttirpitud, doncs. Un idealisme ben aprofi-tat, y res més.

Davant els esdeveniments darrers i l'especial situaciódel socialisme a Catalunya, tan gràvida de futur, jo—quesóc d'una candidesa infinita—em vaig arribar a creureque l'home, per fi, obriria els ulls a la claror de la rea-litat.

—¿Voleu dir—vaig preguntar a un dels seus correli-gionaris, que el coneix com si l'hagués parit—que el com-pany X no canviarà de posició?"

—/ cal—em va fer ell—. Ja sabeu la seva atzarosajoventut de rodamón: D'ací cap allà, perdut sempre entrela turbamulta dels manobres de la intel·ligència. Anys i anys,es va passar l'existència esgarrapant d'un costat a l'altrela panxa esquerpa de la vaca de la vida. Un dia, essenta Madrid, va palpar uns apèndixs mòrbids i arrodonits:havia fet l'enorme descoberta de les possibilitats crema-tístiques d'una posició irreductible en front de Catalunya.I, ara que té la vaca, com qui diu, agafada per les banyes,¿penseu que pugui deixar-la anar?

Si us haig de dir la veritat, aquestes paraules cíniquesem varen omplir de fàstic. Sembla mentida que la gentsigui tan maliciosa!

DR. SALVIATIMadrid, agost 1932.

El cas de la fàbrica de paper "La Aurora"

Els eruditsEl conegut estudiós Pere Castells, al darrer número

de Front, replica vivament un article del company Gra-nier-Barrera publicat el 14 de setembre de 1929.

A aquest pas els nois de Front—setmanari d'avan-çada—acabaran citant els clàssics.

Hem llegit a la Premia d'aquests diesla notícia del tancament de la fàbricade paper "La Aurora", de Girona, aconseqüència del qual queden lent« fei-na 62 obrers entre homes i doneï, iels "amos" senyors Manuel Vancells iCompanyia, han dit que era per crisieconòmica, però nosaltres sabem qu« elcas et un bon tro* diferent.

Per a millor coneixement de l'afer ex-posarem una mica d'història.

Allà per l'any 1900 comentaren lesgestions per a la fundació de "La Pa-pelera Española", entitat que es for-mà agrupant set fàbriques que ja tre-ballaven al Pais Base essent directorgeneral el senyor Nicolau Maria d'U r-goiti i president del Consell d'Admi-nistració el comte d'Aresti. Aquesta en-titat obri un magatzem de venda depaper al carrer de Bailen a Barcelonaportant per fi acaparar el mercat depaper i cartó de Catalunya per ésser elmés important d'Espanya. La Societat,centralitzada a Madrid, amb residèn-cia social a Bilbao, s'amplià més tardsota el nom de "Central Papelera" cap al'any 191;, entrant a formar-ne part lesfàbriques catalanes "La Aurora" i "LaGerudense", de Girona. Aquesta So-cietat "Central Papelera" que respecta-va la llibertat del fabricant dins de laseva fàbrica controlava la venda delpaper dels seus afiliat» que havien depassar les comandes a Madrid per és-ser després repartides proporcionalment.La Societat establí més magatzems devenda per Catalunya i per Espanya icomençà una veritable lluita amb elsaltres fabricants no associats i amb elsmagatzemistes. Aleshores va començar"La Papelera Española" la fàbrica queté al Prat del Llobregat. El periòdic ElSol va ésser fundat per la mateixaCompanyia per a fer propaganda delsseus interessos. Després de la guerra,.laSocietat "Central Papelera" canvià denom per augmentar el nombre de socisadherits que tenien por a la competèn-cia i preferien pactar i prengué el nomde ."Sociedad Cooperativa de Fabri-cantes de Papel de España" conegudasota les inicials S. C. P., entitat quecontrolava la producció dels fabricantsassociats i que lliurava tota la produc-ció a una societat formada per ells ma-teixos anomenada "Almacenes generalesde papel", coneguda sota el- nom d'A.G. P. Aquesta societat es cuidava de lavenda i recollia les comandes dels clientsi les lliurava a Madrid i després esrepartien antre els fabricants associatsa la S. C. P. De manera que els mo-tius de crisi econòmica amb la qual esvol tapar el tancament de 1'"Aurora" nosón possibles per a repartir-se les co-mandes en proporció a cada fabricant.Els motius són uns altres, i ara els ex-plicarem: La Dictadura amb els seusComitès Reguladors donà la idea alsfabricants de U S. C. P. per a crearun Monopoli i a tal fi hi van haver di-ferents opinions entre ells, i el directorgeneral senyor Urgoiti, home recte iliberal dimití a fi de l'any 1925, per acuidar-se de El Sol i Calpe< L'any 1928«s nomenà el senyor Araoz, directorgeneral de la S. C. P. Aquest senyorque és advocat, i que no era gaire co-negut per part dels fabricants, estavamolt ben situat per les seves amistatsdins dels Ministeris i Consell d'Econo-mia i era gran amic del senyor EnricGonzález d'Heredia, director generalde'"La Papelera Española", que haviareemplaçat al senyor Urgoiti. Per mitjàdel sou de 50.000 pessetes al senyor Araozi altres 50.000 que se li van regalar des-prés com a gratificació, junt amb 50.000pessetes que va cobrar el fatídic senyorAunós, i altres íoo.ooo repartides dinsel Consell d'Economia Nacional s'ob-tingué aquell famós Decret de la Dicta-dura de l'any 1928, pel qual s'obligavaa l'associació forçosa de tots els fabri-cants de paper d'Espanya, acceptant lesbases ja establertes. Per a evitar la pro-testa dels altres fabricants, que encarano estaven associats, l'Estat subvencio-nava el "Trust" del paper, que s'acaba-va de formar, amb la quantitat de1.500.000 pessetes anuals fent veure queera per a ajudar l'exportació, la qualquasi no es va fer. De manera que enlloc de pagar impost especial per dretsde Monopoli hi havia cl sarcasme, queencara dura, de cobrar una subvencióde l'Estat, és a dir: explotar el paísamb el Monopoli i tornar-lo a explotaramb la subvenció. No satisfets amb aixòs'emprengué la idea i es posà en pràc-tica de tancar fàbriques per mitjà decompra o passant una renda al fabri-cant Alguns acceptaren com és ara elcas de "La Aurora", però la clienteladel fabricant que tanca passa a mansdel "Trust" que és l'objecte que perse-gueixen, i el "Trust" instal·la, en canvi,fàbriques noves repartint accions de lesmateixes als fabricants que tanquen, peròels obrers queden acomiadats, així comtambé l'altre personal, al·legant crisi,però omplint de bitllets i d'accions lesbutxaques del fabricant que plega; iaquest és el cas de "La Aurora", d'ara.Ja l'any 1938 es tancà "La Forestal de

Urgel", a Mollerusa, precintant el se-nyor Sabates les màquines com a repre-sentant del "Trust", i es va passaruna renda de 40.000 pessetes anuals alsfabricants. Més tard la fàbrica fou com-prada i les màquines desmuntades i, enpart, destruïdes i altra part venudes, iper contracte notarial es prohibeix ins-tal·lar de nou allí cap indústria de pa-per. Per la resta de Catalunya es pre-cintaren altres màquines com fou a "LaPapelera del Fresser", de Ribes, deixanten marxa una màquina, per no fer parartota la fàbrica i altres llocs de Ca-talunya i Llevant, es portà a terme lacampanya sempre que es trobava algunfabricant que es deixava conquistar pelsbitllets de banc i per accions. Al mateixtemps, pel mateix Decret de la Dicta-dura, es prohibia la importació de ma-quinària i la instal·lació de noves fà-briques sense el permís del Comitè Re-gulador que era format pels represen-tants de "La Papelera Española" alConsell d'Economia, i en canvi, al ma-teix temps "La Papelera" feia projec-tes de noves fàbriques i ampliava lafàbrica que té al Prat imtal·lant duesmàquines més da gran producció (mésde seixanta tones diàries) i s'estava ins-tal·lant també la nova fàbrica a Oarso(Guipúscoa), que .produeix cinquanta to-nes diàries de paper de diari, i queobligarà més endavant a tancar també"La Gerundense", si els obrers de Gironano reaccionen.

A Barcelona es volgué tancar tambéla fàbrica "Viuda de Quirico Casano-

vas", situada a Can Tuo», i desprésque ja ¿Is fabricants havien cobrat elsdiners (ï milions de pessetes) i- anaven atancar-la, els obrers protestaren en és-ser acomiadats amb vuit dies de tempsi al Prat es declararen també en vagaper solidaritat Degut a aquesta pro-testa vingué ràpidament a Barcelona eldirector general de "La Papelera", se-nyor Enric González d'Heredia i s'a-cordà continuar treballant en la fàbricaque es volia tancar i encara avui treba-lla, fins que el Port Franc l'obligui atancar per expropiació.

A Girona es podria aconseguir elmateix o sigui treballar, si els obrersno es deixessin convèncer pel que handit els "amos" senyors Manuel Vancellsi Cia. Si els obrers de "La Aurora", perignorància del que passa, no protestena temps, í amb ells els de "La Gerun-dense" per solidaritat, com van fer elsdel Prat i els de Can Tunis, veuremque dintre de pocs anys a Catalunya ia la resta d'Espanya hauran desapare-gut els fabricants de paper per éssertotes les fàbriques de propietat del"Trust", el qual pren la feina als obrerscatalans i el mercat de Catalunya.

La nostra indústria no deu ni potdeixar-se sotmetre per aquest "Trust"sense escrúpols, ni consciència, al qualfan el joc uns quants fabricants cata-lans, escòria de la nostra burgesia, que,pel que es veu, no tem aquesta traïcióa la classe treballadora.

PAPYRUS

Un general d'ànimamonàrquica

Considerem útil reproduir uneditorial de JUSTÍCIA SO-CIAL del ç de gener del pre-sent any, comentant l'actitudde Sanjurjo a l'endemà delsfets de Castilblanco i d'Arnedo.L'article va éssev qualificatd'excessiu llavors. Però els es-

'deveniments han palesat que hivàrem veure clar. Dèiem :

Molt greus són les actitudsde la Guàrdia civil. La "bene-mèrita" ha matat més homes,més obrers, en aquests mesosde República, que en anysde monarquia. Són ja centenarsels pobles espanyols "razziats"per una força pública que, crea-da, inicialment, per a perseguirlladregots, ha finit per deixartranquils a lladres i assassins.És un institut eminentment po-lític i social. Polític, en quantés suport de les desferres delcaciquisme monàrquic. Social, enquant respon a gratcient a to-tes les incitacions contràries alstreballadors del camp i de laciutat.

És greu, sens dubte, la per-manència d'un cos que, fusellen mà i la por i la reacció enl'ànima, patrulla per camps icarrers, deixant llargs estels desang i dolors.

Però, molt més greu és laconducta del seu general en cap,del general Sanjurjo, que pocadiferència troba entre el Rif,on fou "heroi" a les ordres dePrimo de Rivera, i Espanya.

Comentant els fets de Castilblanco, el general Sanjurjo vapermetre's insultír MargaritaNelken, diputat, titllant-la d'es'trangera, en sentit pejoratiu, id'espia.

Comentant els fets d'Arnedo,el general Sanjurjo ha amena-çat la República i el Govern. Hadit que la Guàrdia civil ve do-nant "proves de prudència",que la campanya "sistemàtica"contra la Guàrdia civil crea eldilema d'una política sovietit-zant o d'ordre; que els succes-sos d'Arnedo—«Is assassinats,

diem nosaltres—proven el des-envolupament d'un pla d'acciósubversiu i d'extermini de la"benemèrita". Ha dit més. Hadit: si fel que es diu ara de laGuàrdia civil es digués de qual-sevol altre cos armat, aquesthauria ja assaltat els diaris "sub-versius". La interpretació no ésdifícil: la Guàrdia civil "pot"també assaltar diaris si li plau.

No parlaven d'altra faisó elsgenerals sota la monarquia. '

No han de parlar així, ni encap sentit, els generals sota laRepública. Els generals, ara, nosón més que generals, és a dir,funcionaris especialitzats en latècnica destructiva, un mal ne-cessari que la col·lectivitat pagai no vol sentir.

El general Sanjurjo no ho hacomprès, encara, i convé, és ab-solutament necessari, que el Go-vern de la República el posi aratlla.

S'imposa una reacció enèr-gica.

Que l'autoritat del Govern si-gui autoritat, damunt l'autori-tat facciosa d'un general d'àni-ma monàrquica.

CRÈDIT IPREVISIÓSOCIETAT COOPERATIVACortt.flTB.l.·'-Tel.lMTl

L'objecte de la Societatés practicar la coope-ració en el crèdit ,l'eatalvi f la previsiósuprimint el lucre enaquestes activitats

TIP. CATALANA-Vlch, 16 Tel. 7J7M - Bare«lona