- 334-323 a.C.: Grans expedicions d'Alexandre el Gran i conquesta d'Orient. Conquesta de Grècia per part de l'Imperi macedònic.

- Extensió del grec com a llengua comuna de l'administració de l'Imperi.

- 323 a.C.: Mort d'Alexandre el Gran.

- Els diàdocs successors d'Alexandre es reparteixen l'Imperi: formació de les noves dinastiesmilitars d'Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam.

- Final de l’època de les polis i començament d’una nova era imperial o hel·lenística.- Crisi moral i anarquia política.- La coexistència de pobles (grecs, perses i egipcis) originà el cosmopolitisme.

S’origina en el segle III aC. amb Pirró d’ Elis i els seus deixebles, els pirrònics quedesprès foren denominats escèptics.És divideix en 4 etapes:

«La diversitat d'opinió existeix entre savis igual que entre ignorants. Qualsevol opinió que jotingui pot ser repudiada per persones igual de llestes i preparades que jo, i amb argumentstan vàlids com els meus ... »

La primera etapa és l’escepticisme de Pirró. Va ensenyar que la raó humana no potpenetrar fins l'essència íntima de les coses.

La segona etapa de l’escepticisme és amb la unió dels membres de l'AcadèmiaMitjana (l'escola que es va desenvolupar al segle III aC a partir de l'Acadèmia dePlató) i de l'Acadèmia Nova (segle II aC) de Carnèades en la lluita contra eldogmatisme dels estoics.

Carnèades va ensenyar que el coneixement és impossible i que no existeix cap criteri cert.

«" No hi ha cap doctrina que sigui veritable i certa en si mateixa. Totes tenen només part de veritat, i aquesta part és suficient, per fonamentar l'acció atenint-se a la probabilitat. "»

En la tercera etapa de l’escepticisme va reaparèixer el Pirrisme a través dels alumnes de l’Acadèmia, a finals del segle I aC.

Enesidemo va ser el primer a recuperar el pensament de Pirró i desenvolupar el pirronisme, que fins llavors pràcticament no havia existit, diferenciant clarament l'escepticisme de l'Acadèmia.

Va produir una classificació de deu raons en suport de la posició escèpticadenominats "tropos".

≪"Aquell que nega que tot és relatiu, confirma que tot és relatiu, ja que mostra que la proposició mateixa" tot és relatiu "és relativa a nosaltres, que no és absoluta, perquè ell ens contradiu."

L'última fase de l'escepticisme és representada per Sisè Empíric, metge que va pertànyer a l'escola empírica del segle II dC

Proposava destruir tota mena de dogmatisme especulatiu, adoptant una actitud pràctica empírica davant la realitat.

Sisè sostenia que hem de suspendre el judici perquè tant l'afirmació com la negació són igualment persuasives. No hi ha criteri de veritat

Doctrina que va sorgir a Atenes l’any 306 a.C (entre els segles III a.C – III d.C). En l’escola la va crear Epicur.

Epicur elabora el tetrafarmacon o “quàdruple remei”, que constade diverses tesis bàsiques:

Els déus no són a témerLa mort és unaEl plaer és fàcil d’aconseguirEl mal es pot suportar amb valentia

Epicur divideix la filosofia en tres parts: la canònica, la física il’ètica.La felicitat s’obté quan l’ànima està en pau amb si mateixa( atharaxia) i el cos en l’equilibri saludable (aponia).

Hi ha dos tipus de palers, els catastemàtics i els cinètics.

≪”El plaer és el primer bé . És el començament de tota preferència i de tota aversió. És l'absència del dolor en el cos i la inquietud en l'ànima.”≫