NOM CIÈNTÍFIC:Pinus pinea

om en català: Pi pinyer

Nom en castellà: Pino piñonero

Espècie: Pinea

Família: Pinàcies

Gènere: Pinus

Habitat: La península ibèrica. És més habitual que es situi a la zona del centre i del sud.

Usos i propietats: La fusta del pi pinyer és lleugera i flexible. S'utilitza en fusteria i en estructures, en particular, en la construcció marítima. També es pot utilitzar aquesta per fer carbó vegetal de manera tradicional. Els pinyons també es poden fer servir per menjar.

Característiques: Són uns arbres molt robustos que poden arribar fins a uns 30 m d'alçada. Floreixen a la primavera, tenen un creixement ràpid i poden arribar a uns 400 o 500 anys.

NOM CIÈNTÍFIC: Acer opalus

Nom en català: Blada

Nom en castellà: Orón

Espècie: Acer opalus

Família: Aceraceae

Gènere: Acer

Habitat:Boscos mixtes,clas de bosc,rocosos i pedregars.

Usos i propietats:

Característiques: Pot assolir fins a15 metres d'alçada,amb el limbe de les fulles dividit en 3 o 7 òbuls aguts,retallats i amb entrants poc profunds.Floreix de març a maig i fructifica cap el setembre.l'angle de les ales del fruit,que es en sàmara,ès agut o recte.Els seus fruits maduren a la tardor.

NOM CIENTÍFIC: Prunus dulcisNom en català:Ametller

Nom en castellà:Almendro

Espècie:P.dulcis

Família:Rosaceae

Gènere:Prunus

Habitat: Paisatge mediterrani

Usos: salses,ingredient de les picades,per fer torró,ect

Característiques:Fules petites, flors amb colors,fruits el tronc dur, l'abre és molt semblant al preseguer, les fulles són plegades i planes.

NOM CIÈNTÍFIC Sorbus domesyicaNom en català:Servera

Nom en castellà:Serval común

Espècie:S.domestica

Família: Rosaceae

Gènere: Sorbus

Habitat: Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa, vivint als canals i a racons frescals dels boscos. S'estén per l'est de la península Ibèrica, per l'Europa Meridional, la banda turca del Mar Negre, a vegades cultivat o plantat entre cultius.Usos i propietats :En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", no és lo mateix que la cervesa actual.Característiques: És una espècie caducifòlia de fins a 20 metres d'alçada, fulles imparipinnades de 13 a 21 folíols serrats. Flors amb 5 pètals blanques i reunides en corimbe. Floreix a la primavera i els seus fruits, en forma de petita pera, es cullen a finals d'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla per a poder ser comestibles.

NOM CIÈNTÍFIC: Quercus pyrenaica

Nom en català:Roure reboll

Nom en castellà:Roble melojo.

Espècie:Quercus pyrenaica

Família: Fagaceae

Gènere:Quercus

Habitat:: Fa boscs cadicifolis purs o mixtos amb pins sobre sòls silícics.

Usos i propietats:

Característiques: Arbre de talla mitjana amb branques molt tomentoses. Les fulles són caduques, grans i profundament.El fruit és un gra com la restade congèneres

NOM CIENTÍFIC: Citrus sinensisNom en català: Taronger

Nom en castellà: Naranjo

Espècie:C. sinensis

Família: Rutaceae

Gènere:Citrus

Habitat: Sobretot per la meditarrania i llocs frescs i poques precipitacions en estiu i bastantes en hivern.

Usos i propietats: S'utilitza el fruit per ses seves proteines

Característiques: té la fulla perenne, el fruit àcid, flor blanca i té espines.

NOM CIÈNTÍFIC: POPULUS ALBA

Nom en català: àlber blanc

Nom en castellà: Álamo Blanco

Espècie: pollancre

Família: salicàcea

Gènere: populus

Habitat: Situada fonamentalment al centre i sud d'Europa, a l'Àsia central i al Nord d'Àfrica, especialment al Marroc, i també a tota la península Ibèrica. Principalment presenten gran importància als boscos temperats de l'Hemisferi Nord

Usos i propietats: s'utilitza per a la obtenció de fusta i ombra i per a determinats productes farmacèutics.

Característiques: Creix ràpidament i és econòmic. Bastanta alçada, tronc de gruixa mitja, fulla caduca. Flors masculines grans i rogenques que floreixen des de febrer a abril

NOM CIÈNTÍFIC : Cupressus Semperviren

Nom en català: Xipres Mediterrani

Nom en castellà: Ciprés común

Espècie:C. sempervivens

Família:Cupressaceae

Gènere:Cupresus

Habitat :És original de regions de l'estat del Mediterrani, a zones importants en el nord de Líbano, sud de Grècia (Creta i Rodes), sud de Turquia, Xipre, oest de Jordània i certes zones de l'Iran. Es creu que fa uns dos o tres mil anys formava grans masses forestals en el nord d'Àfrica, quedant avui en dia pocs exemplars.

Usos i propietats :La fusta del xiprer comú s'utilitza en ebenisteria fina,fusteria, construcció i escultura. Donada la seva resistència a la humitat,des d'antic s'ha utilitzat en la indústria naval, com ja s'ha comentat, aixícom en aquells treballs exposats a la humitat o l'aigua. També s'utilitza per a la construcció de guitarres. És la fusta tradicional en l'elaboració de guitarres flamenques, amb un timbre molt característic.

Característiques:• Alçada: entre 25 i 30 metres.• Fulles: Es presenten en ramillos amb forma d'escata entre 2 i 5

mil·límetres de longitud. Formen un fullatge dens de color verd fosc.

• Branques: fines, més o menys cilíndriques o tetragonals de color verd fosc mat.

• Flors: les masculines són cilíndriques de to groguenc entre 3 i 5 mil·límetres de llarg i llancen el pol·len entre febrer i març. Les femenines formen conjunts de petites pinyes o cons de color gris

verdós de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 8 a 14 escates, que en madurar adquireixen un aspecte llenyós. La floració es produeix a laprimavera i la maduració es produeix a la tardor de l'any següent de la pol·linització, prop de 20 mesos després.

• Llavors: la llavor es troba en els cons i posseeixen una propietat germinativa molt duradora.

• Tronc: recte, podent aconseguir fins a 1 metre de diàmetre, encaraque excepcionalment s'han trobat exemplars de fins a 3 metres a la base. Escorça prima, més o menys llisa, de color grisenc en arbres joves que amb l'edat canviarà a un marró fosc i esquerdes longitudinals.

• Arrels: ben desenvolupades. Les secundàries són horitzontals, superficials i allargades, el que li permeten ancorar fermament a terra.

• Fusta: de color marró clar, nudosa, resistent i prou lleugera. No és resinosa, però exhala un perfum que recorda a la fusta del cedre. És de molt llarga durada, es considera imputrescible i que no existeix cap insecte que l'ataqui.

NOM CIENTÍFIC: PINUS SILVESTRISNom en català:Pi roig (pi silvestre o rojalet)

Nom en castellà : Pino silvestreEspècie: P. sylvestrisFamília: PinaceaeGènere: PinusHabitat: El pi silvestre és un arbre molt comú a l'Hemisferi Nord. Es distribueix desd'Escocia i Espanya per l'oest fins a Siberia i les montanyes de Caucaso per l'est, idesde Laponia pel

nord fins a Serra Nevada (Espanya) pel sud.Es troba ampliament cultivat a Nova Zelanda i a moltes regions mes fredes deNordamerica.Es troba catalogat com a una “especie invasora” a algunes zones nordeamericanes.Usos i propietats: L'oli esencial es responsable de l'acció com a antisèptic,expectorant, diurètic. A més és antiviral, antipirètic, inmunoestimulant ivasoprotetor capilar. En ús tòpic l'oli esencial produeix un efecte rubefaent.Indicat per a infeccions respiratòries: grip, costipat, sinusitis, faringitis, laringitis,traqueitis, bonquitis, asma, cistitis, ferides.Característiques:Fa de 20 a 40 m d'altura. Té el tronc recte i prim, i de vegadesnuós i recargolat, la copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Té l'escorçaesquerdada de color vermell metàl·lic. Té les artícules agrupades de dos en dos, decolor verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 mm de longitud.El fruit es la pinya es de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 cm degruix. Floreix de maig a juny i la pinya madura a la tardor de l'any següent, si bé potquedar a l'arbre un o dos anys. Aquesta pinya té de 3 a 8 mm de llarg i es troba unidaa les branques per un peduncle curt. No és una pinya totalment simètrica i lesapòfisis de les escates poden estar més corbades en la part externa. La llavor no ésfèrtil amb normalitat fins als 40 anys.

NOM CIÈNTÍFIC: Ceratonia siliqua.

Nom en català: Garrover

Nom en castellà: Algarrobo

Espècie: Ceratonia siliqua

Família: Fabaceae

Gènere: Ceratonia

Habitat: Arbre característic de la regió mediterrània

Usos i propietats: El seu fruit la garrova s’emplea com aliment d’animalscom cavalls i porcs i també s’utiliza com a sucedani de la xocolata.La seves llavors s’ampleaven per pesar joies i d’elles s’estreu una gomaaferradisa que s’emplea per aprimàr. La seva fusta és molt apreciada pelsfusters per fer eines i mobles.

Característiques:-Es un arbre molt característic de la religió mediterrània, cultivat pels seusfruits que són les garroves. -Fa les fulles compostes en parell (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacisde color verd fosc. -Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de lesbranques velles;les flors sense corol·la són poc aparents.

NOM CIENTÍFIC: Celtis australis

Nom en català: Lledoner

Nom en castellà: Almez, latonero, lodón.

Espècie: Celtis australis

Família: Cannabaceae

Gènere: Celtis

Habitat: És un arbre ornamental, ideal per alineacions i emprat per a donar ombra, que pot viure fins a 5 o 6 segles.

Usos i propietats : es pot utilitzar per a decorar places, jardins, carrers, parcs...

Característiques:*Pot viure fins a 500 o 600anys*Es pot sembrar en tot tipus de terrenys

NOM CIENTÍFIC: MESPILUS GERMANICA Nom en català: Nespler

Nom en castellà: Níspero

Espècie: M.Germanica

Família: Rosaceae

Gènere: Mespilus

Habitat: Creixen en climes càlids, tolera molts de tipus de sòls.

Usos i propietats: Comsum fresc. L'arbre també s'utilitza com a para vents.

Característiques: - Arbre fruiter de fulla caduca.- Viu molts d'anys, creix lentament i arriba a fer uns 8m d'alçada per uns 4m d'ample.- Ses seves flors són blanques o grogues, hermafrodites i floreix a la segona mitad demaig.- D'ell el més utilitzat és sa fruita.

NOM CIÈNTÍFIC: SORBUS ARIA

Nom en català: MOIXERA VERA

Nom en castellà: MOSTAJO

Espècie: SORBUS ARIA

Família: ROSACEAE

Gènere: SORBUS

Habitat:Creix en terrens de perdra caliza, entre 500 i 1700 metres d'altitud. Normalment es troba a les boreres dels boscs o zones clares perquè necessita del sol. El podem trobar al costat de rouredes, fagedes... A les Illes Balears només apareix a Mallorca a la serra de Tramuntana entre 1000 a 1400 m d'alt.

Usos i propietats: La fusta es dura i de color blanca cap a vermell.S'utilitza per fer mànecs de destrals. La seva fusta es bona per fer foc.

Característiques: És un arbre entre 7 i 14 metres d'alçada. La seva escorça és blanquinossa. Les fulles fan de 5a 12 cm de forma ovade o el·liptiques i cantons serrades. Les flors són blanques i floreix de maig a juny. Els friuts són molt petits, vermells i als ocells els agrada molt.

NOM CIÈNTÍFIC Punica granatum

Nom en català: magrana

Nom en castellà: granada

Espècie: punica granatum

Família: lythraceae

Gènere: punica

Habitat:Africa(cartago)

Usos i propietats : serveix com menjar

Característiques: abundant en granes

NOM CIENTÍFIC: Lonicera implexaNom en català: Didalets de la mare de deu

Nom en castellà: zapattillas o calzas

Espècie: L.Implexa

Família: caprifoliaceae

Gènere: Lonicera

Habitat:Turquia fins a Portugal,al nord d'Africa,de Tunísia a Marroc i als països Catalans.

Característiques: És un lligabosc de fulla persistent que fa 1 a 4 metres de llargada les fulles són molt corácies i estan mucronnades de 2 a 5 cm x 1 a 2,5cm,flors molt flairoses d'un blanc groguentla corol·la té dos llavis desiguals,floreixen d'abril i juliol.

NOM CIÈNTÍFIC Geranium selvaticumNom en català:Gerani

Nom en castellà:Geranio

Espècie:Geranium sylvaticum

Família:Geraniaceae

Gènere:Geranium

Habitat: És una planta nativa d'Europa i bastant comú a Escandinàvia on es troba comunament en els boscos de nord a sud a través de Suècia. Creixen a les zones de muntanya i sovint creix en els prats i boscos de bedolls.Usos i propietats:És la flor del comtat de Sheffield al Regne Unit.

Les flors de G. sylvaticum produeixen un tint d'un color blau-gris que s'utilitzava en l'antiga Europa per a la coloració dels mantells de guerra, en la creença que oferien protecció en el camp de batalla. Per aquesta raó, G. sylvaticum es deia la gràcia d'Odín.Característiques:És una herba, bastant gran (30 cm a 60 cm d'alt). Les flors són de color porpra amb cinc pètals, quearriben a mesurar de 2 a 3 cm de diàmetre. Les fulles són lobulades, però no tant com els de Geranium maderense, amb la qual pot ser fàcilment confós

NOM CIÈNTÍFIC : Smilax aspera

Nom en català:Aritja. Arítjol. Eura del diable. Matavelles.

Nom en castellà:Zarzaparrilla

Espècie:vegetal

Família:LILIACEAE

Gnere:Smilax

Habitat:Enfilada per parets roques bardisses arbres i arbusts.

Usos i propietats:Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques:Liana coberta d'agullons, tant a les tiges com a les fulles. Les fulles tenen una forma que recorda a un cor, que potser més o menys ample o allargat en la punta, però sempre amb les orelles bassals arrodonides. Les flors formen umbel·les que pengen d'un peduncle. La subspècie típica es diferencia de la subsp.balearicaen que aquesta quasi no té fulles i les tiges són molt gruixades, a més no forma lianes sinó mates espinoses. D'altre banda la subsp.al tissima té fulles molt amples quasi més amples que llargues i sense espines. De totes maneres hi ha moltes formes de transició entre les tres subspècies. Floració de tardor.

NOM CIENTÍFIC: Erica multiflora

Nom en català: Peterrell

Nom en castellà: Brezo

Espècie: E. multiflora

Família: ERICACEAE

Gènere:EricaHabitat: Les illes BALEARS I CATALUNYA

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines.

Característiques: El xipell és un component freqüentíssim dels nostres pinars. La seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, i que s'obren a la tardor l'identifiquen amb seguretat. Com tots els brucs té les fulles petites agrupades per tres, i d'un color més clar que enErica arborea. El xipell viu sobre substrats carbonatats (una excepció a les ericàcies europees).

NOM CIENTÍFIC: CAKILA MARITIMA SCOP

Nom en català: Rave de mar

Nom en castellà: Oruga maritima

Espècie: C. maritima

Família: Brassicaceae

Gènere: Cakile

Habitat:Costes de l'Atlàntic (incloses les Illes Canàries), de la Mediterrània i del Mar Negre, des del Marroc fins a Finlàndia alNord. Naturalitzada a Amèrica i Austràlia.Usos i propietats: és antiescorbútic, aperitiu, excitant.Característiques:És una planta anual que creix en massissos o enels monticles de sorra a les platges i dunes. Les fulles són carnoses, lobulades, de color verd i eventualment amb tintat magenta. Les flors, tetrámeras, curtament pedunculades, són de color blanc-lila, amb els sèpals erectes i els pètals ben diferenciats en ungla i limbe, aquest últim patent fins reflex. Els fruits (síliqües), en forma de mitra cònica erecta, són articulats en 2 parts imbricades, cadascuna monolocular. La inferior monosperma o avortada, la superior generalment monosperma. Aquesta última, amb la seva llavor, pot surar després de separar-se del artell basal, i quedar així dispersada pel mar. Aquestes llavors, de color marró ataronjat, tenen una forma oblonga arquejada i són lateralment solcades.

NOM CIENTÍFIC: Borago officinalis

Nom en català: Borratja

Nom en castellà: Borraja

Espècie: B.oficinalis

Família: Boraginaceae

Gènere: Borago

Habitat: Vora dels camps i caminsUsos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.Característiques: Aquesta espècie dóna nom a la família de les Boraginàcies, és doncs el seu representant més típic. Té unes fulles bassals amb un limbe bastant ample i un llarg pecíol, tant les fulles com les tiges estan cobertes per pèls rígids que donen un tacte molt aspre a la planta, el tacte característic de moltes espècies de Boraginàcies. Pot ser el caràcter més representatiu de l'espècie són les seves flors, d'un color blau intens amb la gorja blanca , amb cinc pètals ben obers uns estams que estan al centrede color negre que formen una mena de punta .Les fulles també son comestibles. I floreix des de finals l’hivern fins a la primavera.

NOM CIENTÍFIC: Thymus vulgaris

Nom en català: Farigola

Nom en castellà: Tomillo

Espècie: Thymus vulgaris

Família: Laminacea

Gènere: Thymus

Habitat: Garrigues i pinars assoleiats

Usos i propietats: Aromatica, comestible, alimentaria i medicinal

Característiques: Petita mata amb les fulles lanceoades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits.Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta.A Eivissa, que es on viu aquesta espècie, coincideix amb altres espècies aromàtiques semblants.Micromeria inodoraté les fulles molt petites i quasi no fa olor.Thymbra capitata floreix en arribarvl'estiu i té totes les flors agrupades en glomèruls a la part d'alt de les tiges.

NOM CIENTÍFIC: MYRTUS COMMUNISNom en català:Murta, Murtera,Murtra.Nom en castellà:Arrayán, Mirto.

Espècie:M.Communis

Família:Myrtaceae

Gènere:Mirtus

Habitat:Marges de torrents, tàlvegs, vessants ombrívoles, moltes vegades lligada a la vegetació forestal

Usos i propietats:Afrodisíaca, Aromàtica, Comestible o usos alimentaris, Medicinal, Perfumeria, Tincions.

Característiques:La murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums. Elsseus fruits, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Lesfulles son lluents i disposades per parelles, s'assemblen a altresarbusts mediterranis escleròfils però el seu olor les delata fàcilment. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any.

NOM CIENTÍFIC: ROSA EGLANTINA

Nom en català: Roser rubiginós

Nom en castellà: Rosa mosqueta

Espècie: R. rubiginosa

Família: Rosaceae

Gènere: Rosa

Habitat: És una planta nativa d'Europa, on es cultiva sobretot al Regne Unit, també es trobaen estat silvestre a la regió sur dels Andes, Chile i a l'Argentina. No requereix un sól fèrtil ni amb un bon drenatge i és tolerant a ses sequeres i a nombroses enfermetats.

Usos i propietats: Se considerà un dels més potents productes antienveiment de la naturaleza, es seu oli s'emplea per regenerar sa pell. També s'emplea com a planta ornamental. Els seus fruits s'utilitzan per fer conserves, mermelades, infussions i licors. Es molt rica en vitamina C i és un potenciador del sistema inmunològic

Característiques: Els seus pétals són de color rosa, ses seves fulles verdes, a les seves vaines conté ses llavors que tenen forma de bulbo de color vermellós, té una delicada fragàcia i sa planta pot creixer fins uns 3 m d'alçada.

NOM CIÈNTÍFIC: Lavandula angusti floia

Nom en català:Espígol

Nom en castellà:Espiego

Espècie:Lavandula angustifloia

Família:Lamiaceae

Gènere:Lavandula

Habitat:L'hemisferi boreal

Usos i propietats:Fa oli

Característiques:Lavandula spica és un arbust de 0,30 a 1 m d'altura, de tija molt ramificada i grisenca, la tija de la qual és quadrangular, tret característic de la família. La tija és erecte i d'ella surten unes branques herbàcies amb angle ascendent a les quals hi ha unes fulles. Les fulles d'uns 2-3 mm d'amplada són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques, disposades demanera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd, amb poc pèl i amb glàndules d'oli essencial al reves. Les inflorescències, utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un peduncle de 10-15 cm.Lavandula spica, té una fórmula floral de ↓K(5) [C(5) A 4+1º] G(2).Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color violeta i acompanyades de bràctees amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors. Tenen una fragància aromàtica i una simetria zigomorfa (amb un pla de simetria).El periant generalment consta de sèpals que constitueixen el calze i la corol·la, els pètals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, és gamosèpal (sèpals fusionats), tubulós i de color violeta. La corol·la de 10-12 mm. està formada per cinc gamopètals (pètals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca té un llavi superior més o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol·la de tipus bilabiada, amb pètals petits i agrupats en inflorescència de tipus raïm o espiga és la característica més important de la lavanda.

L'androceu és format per quatre estams lliures didínams (A 2+2) dos dels quals són curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol·la, a l'interior de la flor.

D'altra banda el gineceu, que és l'aparell reproductor femení, està format per un ovari súper i de concrescència tetracarpelar. Alhora conté un estil ginobàsic amb quatre cluses.

Finalment, els fruits són simples, ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic i indehiscents. L'anomenem aqueni. Aquest té la característica que conté una sola llavor, brillants i de color marró.

NOM CIENTÍFIC: ARBUSTUS UNEDO

Nom en català: Arbocer

Nom en castellà: Madroño

Espècie: A. unedo

Família: Ericacea

Gènere: Arbustus

Habitat: El seu hàbitat natural són boscos mixtos de barrancs i congostos fluvials, vessants, alzinars o roquissars, des del nivell del mar fins 800-1 200 m altitud.Creix bé en sòls llimosos i ben drenats.

Usos i propietats: Principis actius: arbusterina, taní i àcid gàl·lic. Els fruits contenen una mitjana d'un 20% de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. L'escorça s'ha utilitzat en medicina natural com diürètic, és astringent, antisèptic urinari i renal.

Característiques: L'arboç és un arbust que pot arribar a fer un arbre, esreconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits triguen un any a madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació esdóna

NOM CIÈNTÍFIC:Rubus caesius

Nom en català: Betzer

Nom en castellà: Parrilla

Espècie:Rubus caesibus

Família: Rosaceae

Gènere: Rubus

Habitat: Vora de torrent,llocs himits i llindars cultius.

Usos i propietats: La decocció de les fulles s'utiliza tradicionalment per les seves propietats antdiarreiques.

Característiques: Planta amb tiges arquejades, plenes d'agullons,planta amb tiges arquejades, plenes d’agullons vermellencs poc corbats i desiguals. Les fulles tenen 3 folíols, els bassals pràcticament sèssils i el terminal peciolat, a vegades trilobulat. Els pètals estan arrugats i són de color blanc. El fruit és una drupa de color negre blavós. Sol florir en maig,juny,juliol i agost.

NOM CIENTÍFIC: PISTACIA LENTISCUSNom en català:Llentiscle, Llentrisca, Mata. Nom en castellà:Lentisco.Espècie:P.LentiscusFamília:Anacardiaceae.Gènere:Pistacia.

Habitat:Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles (Illes Balears)

Usos i propietats:Aromàtica, comestible o usos alimentaris, medicinal.

Característiques:La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. A Mallorca també hi viu Pistacia terebinthus, aquesta es troba només a les parets rocoses de la Serra de Tramuntana, es diferencia perquè les fulles compostes tenen un folíol terminal (llavors tenen un número imparell de folíols), són bastant més grans i a més cauen a l'hivern.

NOM CIÈNTÍFIC CistusNom en català: Estepes

Nom en castellà: Jara pringosa

Espècie: Malvales

Família: Cistaceae

Gènere: Cistus

Habitat: MediterraniUsos i propietats: Les seves arrels creixen i es ramifiquen molt a la primavera, l'època de pluges i s'estenen superficialment per tal de poder aprofitar l'aigua que caigui, per poca que sigui. Les sevesfulles poden caure o es marceixen de manera reversible en èpoques de sequera.Són fàcilment inflamablesles seves llavors, que mig enterrades no han sofert danys, germinen ràpidament i en poc temps els estepars tornen a envair l'espai.Característiques: Són un gènere d'arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves,mentre que els altres gèneres autòctons de la família tenen càpsules que s'obren en tres valves. Tenen les fulles perennes i oposades, i flors vistoses, blanques o rosades, amb cinc pètals iguals, i assoleixen alçades d'entre 1 i 2 metres. La fórmula floral predominant és * K 5, C 5, A molts, G (5), o sigui, flor actinomorfa amb 5 sèpals, 5 pètals, molts estams (més de 20) i 5 carpels concrescents.

NOM CIÈNTÍFIC: Caronilla Glauca

Nom en català: Carolina

Nom en castellà: Carolina

Espècie: Coronilla glauca

Família: Fabaceae

Gènere: Coronilla

Habitat: En el Mediterràni

Usos i propietats: La llavor s'utilitza per a fer infusions, en finalitats medicinals i regula el ritme cardíac en persones majors.

Característiques:

- Arbust Perenne . Aconsegueix fins a 2 m. d'alçada- Té Un color verd glauc . Fulles compostes imparipinnades , peciolades , sense pèls . Els folíols téforma obovada .- Les Flors són grogues agrupades en glomèruls terminals . Floreix entre abril i juny.- Forma Biològica : nanofanerófito

NOM CIÈNTÍFIC: Anacamptis Piramidalis

Nom en català :Barreret.

Nom en castellà: Orquídea piramidal.

Espècie: Anacamptis pyramidalis

Família: Orchidaceae

Gènere: Anacamptis

Habitat: Prats i llocs herbosos tant a la plana com a la muntanya. Garrigues i pinedes.

Usos i propietats: Es pot utilitzar en medicines, en usos aromàtics.

Característiques: Aquesta és una de les orquídies més fàcils de trobar, perquè és bastant freqüent i molt visible.

NOM CIENTÍFIC: AMPELODEMUS MAURITANICUS

Nom en català:Càrritx

Nom en castellà:Ampelodesmos mauritanicus

Espècie:A.mauricanica

Família:Poaceae

Gènere:Ampelodesmos

Habitat: Bosc i garriga des de vora la mar fins als cims més alts de la Serra de Tramuntana

Usos i propietats: Mobiliari,contruccio i eines

Característiques: El càrritx forma el tipic paisatge sabanoide de les muntanyes s'ha estès moltissim afavorida pels incendis que provoquen els pastors per generar pastures per les ovelles.Es tracte d'una graminia de grans dimensions fulles aspres al tacte que poden arribar a tallar la pell de les mans si l'agafam sense cura.

NOM CIENTÍFIC: Cyclamen balearicumNom en català: Pa porcì

Nom en castellà: Ciclamen

Espècie: c.balearicum

Família: Mirsinàcies

Gènere: Cyclamen

Habitat: illes Balears

Característiques: Ès unaplanta herbàcia d' entre 10 i 25 centímetres.Les fulles són cordiformes d'un color verd fosc amb taques blanquinoses per l'anvers i de color morat pel revers.Els pecíols són llargs i surten directement del bulb.Les flors són penduclades amb 5 pètals girats cap amunt i com la resta de flors genera ciclament són molt caracteristíques.

NOM CIENTÍFIC: CITIS MONSPELIENES

Nom en català: ESTEPA NEGRA

Nom en castellà: Tomillo blanco.

Espècie: C. monspeliensis

Família: Cistaceae

Gènere: Cistus

Habitat: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: L’estepa borrera té fulles arrodonides, d’un verd obscur, no viscoses com passa a Cistus monspeliensis, que també té flors de color blanc. La planta sense flors es podria confondreamb C. creticus, però es diferencia bé d’aquesta al moment de la floració, dons aquesta estepa té flors roses.

NOM CIÈNTÍFIC: Iris germanica

Nom en català:Gínjol blaul,liri blau.

Nom en castellà:Lirio azul.

Espècie:Iris germanica.

Família:Iridaceae.

Gènere:Iris.

Habitat:Cultivada a jardins. Subespontània a vores de camins.

Usos i propietats: s'utiliza pel benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. Aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis,la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitzacom a purgant. És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

Característiques: Es una planta amb flor. Aquest és un lliri de jardí que es pot trobar ocasionalment com subspontani. Té fulles en forma d'espasa de color verd glauc. Les flors són grans, fins a 9 centímetres, de color violeta. Floreix a la primavera.

Nom científic: Arudo donax

Nom en català: Canya.

Nom en castellà: Canya común.

Espècie: Arudo donax.

Família: Gramineae(Poaceae).

Gènere: Arudo.

Habitat: Cultivada i naturalitzada a indrets de sòl humit, rieres, voreres de camps i camins.

Usos i propietats: Medicinals, mobiliari, construcció i eines.

Característiques: Les canyes són originaries d'Àsia però s'han incorporat a la nostra flora com una planta més;sol trobar-se a llocs humits mes o menys humanitzats.És molt més gran que el canyet de l'albufera(Phragmites australis) i floreix a la tardor enlloc que a l'estiu.

NOM CIENTÍFIC: RUBIA PEREGRINANom en català:Rogeta

Nom en castellà:Rubia peregrina

Espècie:R.peregrina

Família:Rubiaceae

Gènere:Rubia

Habitat: Creix a matorrals, parets i zones forestals de ses regions de la mediterrània i macarolecia. Dins Espanya es troba al Vall del Ebro, Andalucia, Alicant, Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Tarragona i Valencia.

Usos i propietats: Excel.lent medicament contra se efeccions renals i urinaris, també s'utilitza com a desinfectant, sedant, laxant i antidiarreic.

Característiques: Herba perenne de 0,3 a 2m. És una planta trepadora amb un tall quadrangular, fulles coniàceas i un fruit en forma de baya esfèrica de color negre. Ses seves flors són de color groc-verdós i floreix d'abril a juny.

NOM CIÈNTÍFIC: VIOLA ALBA

Nom en català:VIOLA ALBA

Nom en castellà:VIOLETA

Espècie:V.ALBA

Família:VIOLACEAE

Gènere:VIOLA

Habitat: Alzinars de la serra de Tramuntana

Usos i propietats: És una planta molt verinosa, fins i tot pels animals de companya. Antigament s'usava com a laxant o per fer vomitar.

Característiques: Herba perenne amb un rizoma subterrani. Té les fulles amb forma de cor amb el marge dentat. Les flors són de color violeta. Viu a llocs ombrívols de la Serra de Tramuntana. Floreix des del final de l'hivern i durant la primavera.

NOM CIENTÍFIC:CAKILA MARITIMA SCOP

Nom en català: Rave de mar

Nom en castellà: Oruga maritima

Espècie: C. maritima

Família: Brassicaceae

Gènere: Cakile

Habitat:Costes de l'Atlàntic (incloses les Illes Canàries), de la Mediterrània i del Mar Negre, des del Marroc fins a Finlàndia alNord. Naturalitzada a Amèrica i Austràlia.Usos i propietats: és antiescorbútic, aperitiu, excitant.Característiques:És una planta anual que creix en massissos o enels monticles de sorra a les platges i dunes. Les fulles són carnoses, lobulades, de color verd i eventualment amb tintat magenta. Les flors, tetrámeras, curtament pedunculades, són de color blanc-lila, amb els sèpals erectes i els pètals ben diferenciats en ungla i limbe, aquest últim patent fins reflex. Els fruits (síliqües), en forma de mitra cònica erecta, són articulats en 2 parts imbricades, cadascuna monolocular. La inferior monosperma o avortada, la superior generalment monosperma. Aquesta última, amb la seva llavor, pot surar després de separar-se del artell basal, i quedar així dispersada pel mar. Aquestes llavors, de color marró ataronjat, tenen una forma oblonga arquejada i són lateralment solcades.