L’HiPERBÒLic96 novEMBRE- 2011

LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A

Pau Garcia-MilàEmprendre, innovar, treballar

ADOLESCENTS (PÀG 7) Bruno oro

REPORTATGE (PÀG 11) SKINS

ALTAVEU (PÀG.6)

Dharma

oPiniÓ L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE

2

Als nostres lectors Flaixos

President del Consell Editorial: Josep Ritort.

Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.

Redacció i edició: Grup Nació Digital.

Assessorament lingüístic:Xavier Borràs.

Impressió : Imprintsa.

Dipòsit legal: GI-161-95.ISSN: 1137-4306.

Adreça:Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 – Barcelona.

Redacció: 93 433 52 96. Publicitat: 93 446 42 15. jordi@edicat.cat.

Web: www.naciodigital.cat/hiperbolichiperbolic@naciodigital.cat

Edita: Grup Nació Digital.SCG Aquitània SLDos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 – Barcelona.

El model Pau Garcia-MilàDediquem la portada i l'entrevista de convidat d'aquest número de la nostra revista a Pau Gar-cia-Milà, un dels joves creadors que estan des-puntant amb més força entre entre els empre-nedors de casa nostra. Mereixedor de diversos guardons, en Pau representa un corrent creixentel dels qui han comprès que no són els altres qui ens faran les coses sinó que hem de ser nosal-tres mateixos els qui, amb esforç i enginy i volun-tat, fem progressar els nostres propis projectes. Sempre amb un esperit d'equip, evidentment, però no defugint la responsabilitat de cadascu en el treball diari.Diuen que tota pedra ajuda a fer paret, i és ben cert, que des de les petites coses fi ns a les grans aportacions, el lema comú ha de ser la capacitat de perseverar, creient en les pròpies forces i sentint-se capaç de posar en cir-culació conceptes i idees que siguin trencadors, que superin el que hi ha per avançar i avançar. En Pau Garcia-Milà és un gran exemple d'aquest sector de la joventut del nostre país que no es conforma i que fa funcionar la intel·ligència per al progrés econòmic i social de tots plegats.

L'Hiperbòlic i Secundèria estrenen edicions digitals!Les revistes L'Hiperbòlic i Secundèria ja disposen de les seves respectives edicions digitals. Cadascuna amb la seva personalitat pròpia, dedicada l'una als estudiants de Secundària, i l'altra als de les universitats catalanes.

Es tracta d'edicions digitals amb actualització diària permanent, no pas d'una reproducció de les seves edicions impreses. Volem refl ectir que es tracta d'un pas que aquestes dues capçaleres —amb una llarga experiència en el treball entre els estudiants i els joves en general— fan per

anar-se situant en un futur que és digital, que implica comunicació ràpida i efi cient, suma de coneixements i molt d'intercanvi i participació.

Volem que aquestes noves dues capçaleres també siguin ben vostres!

www.naciodigital.cat/secunderiawww.naciodigital.cat/hiperbolic

Pau Garcia-Milà i Pujol és un model de jove emprenedor que, a través de la seva empresa eyeOS, ha creat un programari informàtic que ja s'ha implantat en nombrosos països d'arreu del món. Als seus 24 anys ha guanyat diferents guardons, com el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya en la categioria d'Internet.

Quins projectes immediats teniu damunt la taula de la vostra empresa? O ja hem de dir damunt del “núvol”?Treballem per avançar en aquest món del cloud computing. Ara que el món ja el comença a entendre i acceptar i que es veu que el que vam començar amb eyeOS ja no és una idea esbojarrada, és el moment de madurar-la i fer-la avançar amb la tecnologia. En aquest mercat no hi pot haver cap dia de descans!

Et sents pressionat pels mitjans audiovisuals en els darrers temps?

No. La veritat és que els mitjans s’han interessat molt per la història d’eyeOS i en el fons això és el millor que ens podia passar. Hem pogut, essent una empresa petita, fer-nos conèixer i guanyar notorietat, cosa que d’una altra manera seria impossible.

No et preocupa que se t’emportin més enllà de la teva professió i acabis convertit en un telepredicador?És un punt que vigilo, i fins ara no he deixat de parlar únicament del que sé. No és qüestió de ser telepredicador o no, sinó de perdre l’essència i el nord del món en el qual estàs treballant.

Per què creus que la teva popularitat ha anat més enllà dels cercles tecnològics i empresarials?La veritat és que no ho sé. El que hem fet ha estat explicar com vam crear eyeOS i l’hem feta créixer en un context no gaire favorable. Potser és aquest punt de proximitat i realisme

que li donem el que fa que molts joves se sentin identificats pel missatge. No és un tema que busqui, més aviat el trobes.

D’ençà que vas rebre el Premi Nacional de la Generalitat l’octubre de 2009 ha canviat molt la teva personalitat? Ets massa o poc inaccessible?La personalitat és la mateixa i no sóc ni més ni menys accessible. El fet no ha estat el premi de la Generalitat o una altra cosa, sinó una

trajectòria que fa que cada cop eyeOS sigui més gran i l’agenda estigui igual de plena que els darrers cinc anys, però que hi hagi més peticions. Treballar treballem igual que sempre, passa que ara hem de dir que no a algunes propostes, principalment per qüestió de temps.

Quina música t’agrada?M’agraden molts grups. Qualsevol en català em va bé, Obrint Pas, Manel, d’altres més clàssics com Sopa de Cabra… Si he de triar un autor em quedaria amb Rafa Pons, que a part d'agradar-me el que canta és un gran amic.

Hi ha algun festival que no et deixis perdre de cap de les les maneres?Quedarà lluny del que em preguntes, em sembla, però intento no deixar de visitar Campus Party, una trobada de gent apassionada per la informàtica que combina les xerrades formatives amb conferències de gran nivell amb la trobada de gent que va amb el seu ordinador a compartir

ENTREVISTA

Pau Garcia-Milà

"La proximitati el realisme fan que molts joves s'identiquin amb el meu missatge"

Pau Garcia-Milà, en una recent intervenció pública (foto: eyeOS).

3convidat L’HiPERBÒLic/96 NOVEMBRE

Creador i impulsor d'eyeOS, està implantant l'empresa en nombrosos països

4 L’HiPERBÒLic/96 convidatNOVEMBRE

coneixement. De fet ja hi he anat unes quantes vegades, com a participant i com a ponent.

El cloud serà una altra moda efímera?La vida que porta el cloud fa que digui que no. És veritat que per al gran públic sembla que s’hagi inventat avui, però ja fa anys que s’aplica a la vida quotidiana de la gent i crec que encara queden moltes parcel·les i espais on es pot avançar i fer més fàcils coses que ara creiem inamovibles. Pujar les fotos directament de la cámera digital al núvol, i oblidar-nos de la tarja SD seria un exemple que se m’acut.

Facebook i Twitter són “la fi de la història” a Internet? No hi haurà vida més enllà? Quin tipus de vida?Hi haurà vida però no et puc dir quina. Facebook començarà i acabarà igual que Yahoo, per exemple, que va tenir la seva època i està canviant. El que passa és que si sabés quin és el futur d’aquestes plataformes que comentes estaria desenvolupant-ho!

La gent jove publica massa material de forma inconscient a Facebook sense mesurar les consequències que pot tenir en el seu futur? Quina hauria de ser la norma de conducta adient a Facebook?La nostra societat té dos conceptes mal entesos o poc entesos i que són privacitat i confidencialitat. El cloud té un avantatge molt important, que és la possibilitat de poder accedir des de qualsevol dispositiu als teus arxius, però

d'altra banda no ens parem a pensar on posem aquests arxius. El que han de fer els joves és pensar si el que posen a Facebook els és igual veure-ho a un anunci, per exemple, que són els drets que dónes a Facebook quan ho penges. Cal educar en aquest sentit des de casa i les escoles.

Com injectar optimisme en la gent, especialment els joves, en aquesta època tandifícil que estem passant?És difícil, ja que hi ha moltes famílies que ho estan passant malament a casa i que de ben

segur els costa tirar endavant. El meu missatge, la idea que vull transmetre, és que no deixin de lluitar i tirar endavant. M’agrada dir que està tot per fer i que mai seràs tant jove com avui per fer una cosa nova. Al final hi ha moltes coses i mons a explorar i els temps com els que corren són potser el moment més adequat per intentar-les.

Algú té la solució per trencar la tendència de l’atur juvenil que ja supera el 45% a l'Estat espanyol?

Nosaltres mateixos. La solució l’hem de buscar

al marge dels polítics. Ens hem de moure i fer coses. D’exemples, no en falten. Joves han creat empreses grans com en Marc Bonavia amb SitMobile, o n’han fet evolucionar d’altres com en Xavier Berneda i Munich, o d’altres n’han creat reinventant l’entorn com en Marc Gabarró amb l’empresa de cítrics Kubkis, per posar exemples diferents. La qüestió, i sé que és difícil, és moure’s.

Et planteges abandonar Catalunya i residir en un altre país a curt o mitjà termini per tirar endavant els teus projectes?És una pregunta recurrent i no en sé la resposta. Ara, avui, no m’ho plantejo, però les coses canvien molt de pressa i qui sap què passarà en uns mesos.

Molts et consideren com un “nen prodigi”. T’enfades?No m’enfado però ho considero injust. eyeOS no s’ha fet sol, hi ha hagut i hi ha un equip de gent que lluita per tirar-ho endavant deixant-s’hi la pell. Molts cops se centren en mi i s’obliden de l’equip que hi ha darrera. Les empreses són com orquestres on sense instruments no sona res.

"Cal educardes de les escolesen la privacitatde l'ús de Facebook"

Trenta-vuit anys després del seu naixement, ben poques coses es poden afegir sobre la Companyia Elèctrica Dharma per presentar-la al públic sense caure en els tòpics habituals que, aquesta vegada sí, són certs..

El grup dels germans Fortuny, els inventors de la fusió entre la música d’arrel catalana i el rock, ha decidit fer una aturada indefi nida de l’activitat artística. Ho han anunciat coincidint amb l’any del 25è aniversari de la mort d’Este-ve Fortuny, el seu pirmer guitarrista i principal compositor. El darrer concert l’han fet en un espai que coneixen tan bé com casa seva: el Palau de la Música Catalana. El futur, de moment, està obert. Però el so Dharma, per ara, restarà en silenci, si més no damunt dels escenaris.

La Dharma ha sobreviscut a totes les etapes i infl uències del rock català. Des dels anys se-tanta amb l'ona laietana a la sala Zeleste fi ns al seu comiat, el grup ha trepitjat multitud de territoris sonors i ha escrit de forma inesborra-ble el seu nom en la memòria musical del país. Així consta en el documental La Dharma, una emoció, que ha produït la revista Enderrock coincidint amb el comiat del grup. En aquest document inèdit, els músics de la Companyia Elèctrica Dharma refl exionen sobre la seva obra pocs dies abans del seu darrer concert al Palau de la Música. El documental és el llegat audiovisual d’un grup que ha treballat sempre amb la premisa de “l’autòcton com a estil”.

Josep Fortuny, bateria i lletrista –quan cal– de la Dharma, ho explica així: “El primer disc en el qual practiquem l’autòcton com a estil és L’ou-comballa (Edigsa, 1976). Ens va arribar com una revelació, escoltant un disc de sardanes de Joaquim Serra. Com a infl uències ens eren molt més properes que no pas el fl amenc. De fet, ja al primer disc, Diumenge (Edigsa, 1975), havíem intentat fer una cosa diferent del que feien els anglosaxons, però l’arrel que havíem buscat, sobretot per infl uència de Toti Soler, era el fl amenc. Al segon disc vam passar del fl amenc al folk mediterrani i la cosa va tenir

molta força. M’imagino que és perquè va ser com si de cop la nostra infantesa ens tornés. L’oucomballa i Tramuntana (Edigsa, 1977) són exactament això. Després ja vam començar a divagar amb altres experiments”. Joan Fortuny també ho viu en aquesta línia: “La nostra infl u-ència de l’adolescència havien estat Beatles i Stones, i volíem casar-les amb les de la in-fantesa. La nostra música era intentar fer un compendi d’infantesa i adolescència”.

El llegat de l’Esteve

El so Dharma no hauria tingut aquestes ca-racterístiques tan especials si no hagués estat per la petja del guitarrista i compositor Esteve Fortuny. Amb una formació musical bàsicament autodidacta –tot i que va estudi-ar quatre anys al Conservatori–, era capaç d’interessar-se per qualsevol tipus de música. Increïblement prolífi c a l’hora d’escriure músi-

ca –el grup encara guarda les partitures que va deixar inèdites–, marca una línia musical que la Dharma ha mantingut al llarg de tots els anys d’existència. El 1986, durant una actuació a Cardedeu, pateix una hemorràgia cerebral. Pocs dies després –el 19 d’agost de 1986– mor a l’Hospital Clínic de Barcelona als 32 anys. La seva desaparició fa que el grup es plantegi la dissolució. La gran pressió po-pular demanant el retorn de la Dharma fa que el grup, fi nalment, anunciï la seva tornada als escenaris. Des de la mort d’Esteve Fortuny hi ha hagut veus que han demanat un reconei-xement institucional a la seva fi gura i la seva música. Això, al cap dels anys, s’ha traduït en una placa posada a la casa on va viure i al compromís de l’Ajuntament de Barcelona de donar el seu nom a un dels carrers de la ciutat. Tot i que ja està aprovat, encara no se sap ni quan ni on es farà efectiu.Text: Joaquim Vilarnau

aLtavEu L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE_____________________________________________________________________________________________________

66

www.enderrock.cat La Dharma, una emocióEn aquest document inèdit, els músics de la Companyia Elèctrica Dharma reflexionen sobre la seva obra pocs dies abans del seu darrer concert.

DAGOLL DAGOM COP DE ROCK(MÚSICA GLO-BAL) BSO POP-ROCKLa cançó que obre aquest

disc, “A cop de rock”, ha estat composta expressament per a l’espectacle de la companyia teatral Dagoll Dagom que omple aquests mesos el Teatre Victòria de Barcelona. El musical reivindica l’escena del ‘rock català’ dels anys noranta i consolida aquest imaginari col·lectiu com un refe-rent patrimonial de la història musical del país. Temes del pop-rock en català que són tan emblemàtics com “Bon dia” o “L’Empordà” hi apareixen interpretats per un actor que ja té una llarga trajectòria com a vocalista, el rocker mallorquí Llorenç Santamaria (a “Trepitja fort”), que no per casualitat rep tanta ovació en directe al teatre. HELENA M. ALEGRET

disc, “A cop de rock”, ha estat composta expressament per a l’espectacle de la companyia teatral Dagoll Dagom

RAPH DUMASCOBLISM(DISCMEDI) FUSIÓ-ELECTRÒ-NICADesprés d’haver fl irtejat

amb la fusió entre el funk, el rock i la música d’arrel catalana amb el conjunt The Primaveras, el reputat discjòquei i productor de Perpinyà Raph Dumas afronta al nou disc Coblism el repte d’unir en un únic disc les seves dues grans passions: la música de cobla i l'electrònica. El resultat sin-tonitza amb la tradició de la tenora i pot funcionar a la pista de ball de qualsevol club. A partir de samplejar vinils dels anys cinquanta i barrejar-los amb les gravacions de diferents cobles modernes, l'alquimista Dumas elabora una poció en què fl abiol i tamborí marquen el ritme d'un fructífer xoc de civilitzacions musicals. Aparqueu els prejudicis i descobriu un dels artistes de fusió més creatius tant al nord com al sud de les Alberes. ROGER PALÀ

amb la fusió entre el funk, el rock i la música d’arrel catalana amb el conjunt The Primaveras, el reputat discjòquei i productor de Perpinyà Raph Dumas afronta al nou disc Coblism el repte d’unir en un únic disc les seves dues grans Coblism el repte d’unir en un únic disc les seves dues grans Coblism

ELS SURFING SIRLESROMANÍ, SEMEN I SANG (BANKROBBER)GARATGE-ROCK

El segon disc dels barcelonins Els Surfi ng Sirles arriba amb les mateixes ganes de fer soroll i de passar-s’ho bé que sempre han tingut. Un particular homenatge al Montseny en clau soul-pop sixtie i amb la companyia dels vents de la Gramophone Allstars obre un disc carregat de simbolisme i actitud, que inclou un homenatge en forma de cançó al mític fotògraf Flowers, personatge de la faràndula nocturna de la ciutat de Barcelona. La producció de Joan Colomo hi dóna un punt de caos controlat que es pot traslladar igualment als seus directes, caòtics i divertits. Les lletres del poeta punk Martí Sales combinades amb psiquedèlia rocanrolera i garatgera esdevenen un bon antídot contra l’avorriment. LAURA TORRENT

El segon disc dels barcelonins Els Surfi ng Sirles arriba amb

L'actor, de pare italià i mare catalana, és l'encarregat d'imitar a l'Artur Mas al Polònia i a Cristiano Ronaldo al Crackòvia. Les seves representacions, tant al cinema, a la televisió o al teatre estan vinculades a l'humor. Vols saber més coses sobre ell? Treballes a la tele, a la ràdio, al cinema, cantes..., on gaudeixes més?Cantant.Quin personatge t'agrada més imitar?A l'Artur Mas.Has tingut l'oportunitat de co-nèixer a algú a qui imites?Sí, a l'Artur Mas.Una cançó del teu àlbum Tem-pus Fugit va dedicada a Leo

Messi. El podries defi nir en tres paraules?Geni, humil, ambiciós.Mig italià mig català, domines els dos idiomes?Sí.Quan va ser la teva primera aparició a televisió?A Plats Bruts, fa..., 12 anys?T'agrada que et reconeguin pel carrer, o prefereixes passar de-

sapercebut?De vegades m'agrada..., i de ve-gades gens.Quina és l'experiència més es-trafolària que has viscut?Haver de portar un capgròs per passar desapercebut!Quantes vegades se sol repetir un gag, abans d'arribar al defi -nitiu?Entre dues i quinze.

Una nena mexicana ha estat mare amb només 10 anysLa criatura ha nascut amb condicions generals de bona salut i després de 31 setmanes de gestació....+info

FOTOS: Errors garrafals de cirurgia estèticaAquí teniu un recull de personatges més o menys coneguts i que han patit...+info

Un noi penja el seu gos a l'estenedor per aconseguir comentaris de Facebook

La gracieta en questió és a càrrec de Jerzon Senador, un noi filipí que s'avorria. A diferència de la resta d'adolescents, Jerzon va descartar la possibilitat d'entretenir-se amb un joc o una pel·lícula i va optar per fer unes fotografies que cridéssin l'atenció. Així, aconseguiria comentaris de Facebook i sumaria popularitat.

+info a:

gent7L’HiPERBÒLic/96 adoLEscEnts

NOVEMBRE -

BRUNO ORO: «He arribat a repetir fins a 15 vegades un mateix gag»

Deu mil nens moren cada dia per desnutrició en un món que produeix suficients aliments per a tothom. Aquest fet és l'enemic a batre per Acció contra la Fam, una organització privada, aconfessional i sen-se ànim de lucre que es va fundar a França el 1979 i que avui arriba a més de sis milions de persones en més de 40 països d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia.

Tres passos per a aconseguir un món sense fam Encara que l'enfocament de treball d'Acció contra la Fam és cada vegada més integral en tots els seus projectes, sempre ens ha agradat parlar de tres eines principals per lluitar con-tra la fam: la nutrició, l'aigua i la seguretat alimentària Els nostres projectes de nutrició aborden directament la punta de la piràmide de la fam: els 55 milions de nens amb desnutrició aguda al món, o els 19 milions que la pateixen en la seva forma més severa. La desnutrició es produeix quan l'organisme no disposa dels aliments necessaris per al funcionament dels seus òrgans vitals. Ha gastat les seves pròpies reserves energètiques a la recerca dels nutrients i l'energia que necessita per sobreviure. Llavors, els músculs i les reserves de greix corporal comencen a consumir-se.

Com més massa muscular i de teixit gras es perden, menors són les probabilitats de sobreviure. El cos s'afebleix, l'absor-ció intestinal es redueix, fallen els ronyons, i la capacitat del sistema immunològic minva, amb què el risc de contreure malalties és més gran. La desnutrició està relacionada amb el 35% de morts infantils.

Treballem per la nutrició fent coses com prevenir la des-nutrició dels grups més vulnerables; tractar la desnu-trició aguda severa i moderada; recolzar les capacitats locals per al desenvolupament de polítiques i plans de lluita contra la desnutrició i facilitar formació a les famíli-es sobre hàbits alimentaris i prevenció de la desnutrició. Els nostres projectes d'aigua, sanejament i higiene busquen garantir l'accés a l'aigua i al sanejament bàsic necessaris per a la vida i el desenvolupament de les comunitats i re-duir els riscos de propagació de malalties vinculades amb l'aigua i la manca de sanejament i higiene. Avui, 884 mili-ons de persones no disposen d'una font segura d'aigua i 2.600 no compten amb les condicions bàsiques de sane-jament. Alguns exemples dels nostres projectes d'aigua i sanejament són el subministrament d'aigua, la disposi-

ció d'excretes, la gestió de residus sòlids, la promoció de la higiene o la gestió de riscos davant desastres naturals.

Els nostres projectes de seguretat alimentària complemen-ten el nostre treball en nutrició. Mentre els nostres projectes de salut i nutrició restableixen la salut de les persones que sofreixen desnutrició aguda, els programes de seguretat alimentària ajuden a prevenir i a anticipar futurs brots de desnutrició. La seguretat alimentària, de la qual avui estan privats 925 milions de persones, es produeix quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i preferències ali-mentàries per portar una vida sana i activa.

Cooperants, professionals compromesosTot això és possible gràcies al treball de més de 500 coope-rants (metges, enginyers, infermers, nutricionistes…, profes-sionals amb un gran cor humanitari) que un dia van decidir posar-se a treballar per un món millor. Tots estan convençuts que, avui dia, la fam ha deixat de ser una fatalitat, i que té solució. La desnutrició és una malaltia diagnosticable, pre-venible i tractable. La fam es guareix, la indiferència també.

aPunta't L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE _____________________________________________________________________________________________________8

Apun

ta't

a Acc

ió c

ontr

a la

Fam Som la primera generació

que pot acabar amb la famAcció contra la Fam, que treballa des de 1979 en més de 40 països i ajuda a 6,4 milions de persones, està

convençuda que avui dia la desnutrició és una malaltia diagnosticable, prevenible i tractable.

T’agrada cuinar? La càmera t’estima? Inventa’t una recepta marinera original i ràpida, enregistra't en un vídeo de 3 minuts i penja’l al Facebook del Museu Marítim de Barcelona. El vídeo més votat per part dels amics del Facebook del museu podrà presentar la seva recepta al mestre cuiner Albert Raurich, propietari i cuiner del restaurant Dos Palillos de Barcelona i de Berlin i guanyar un sopar en una de les sessions de les Nits Gastronòmiques Norai.El Museu Marítim de Barcelona organitza el concurs Ets cuinetes? dins el marc de les Nits Gastronòmiques Norai, un cicle de xerrades i sopars al voltant de la cuina marítima. El cicle compta amb els millors mestres cuiners del territori, com ara l’Albert Adrià, l’Albert Raurich, el Quim Marquès o el Joan Sala, entre d’al-tres. Cada sessió se centra en una temàtica concreta, des del peix no comercial pescat a la Barceloneta, fins a les algues i verdures de

mar presents a la cultura mediterrània. Tant les Nits Gastronòmiques Norai com el concurs de receptes marineres Ets cuinetes? tenen per objectiu la difusió del patrimoni marítim gastro-nòmic del país.

Les Nits Gastronòmiques Norai, estan emmar-cades dins el projecte social i cultural Norai. El projecte, a través del restaurant del Museu Ma-

rítim de Barcelona, realitza formació hostalera i ofereix pràctiques a persones en risc d’exclusió social, que després d’un temps passen a for-

mar part de la plantilla del restaurant del museu temporalment. Els cuiners que col·laboren amb les Nits Gastronòmiques Norai, treballen amb aquestes persones per oferir-los l’oportunitat d’aprendre dels millors mestres. Conjuntament, realitzen un sopar mariner que tothom pot de-gustar al restaurant Norai del museu amb re-

serva prèvia. Una iniciativa social i d’alta gas-tronomia en la qual t’animem a participar i a formar-ne part. Penja el teu vídeo del concurs Ets cuinetes? i presenta’ns la teva recepta!

Més informació a l’esdeveniment del Facebook Ets cuinetes? Concurs de receptes marineres.

Des de fa uns mesos, el Museu Marítim de Barcelona ha obert les seves portes a les xarxes socials. L'MMB ja té presència a Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin...

Inventa’t una recepta marinera i presenta-la al Facebook del Museu Marítim de Barcelona

9L’HiPERBÒLic/96 _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE

El cicle compta amb els millors mestres cuiners del territori, com ara Albert Adrià Albert Raurich, Qui Marquès o Joan Sala, entre d’altres

REPoRtatgE L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE -

10

Joves de Moviment per la Pau promou campanyes en favor dels drets humansi la superació pacífica dels conflictes

Associa't per la pau

Si vols associart-te per a la pau, pots fer-ho a Joves de Moviment per la Pau, la secció jove de l’entitat Moviment per la Pau. Des del març de 2006 oferim al jovent català la possibilitat de participar en campanyes i projectes relacionats amb el compromís amb els drets humans i la promoció de la cultura de pau.

El nostre objectiu és fomentar l’interès i el compromís de la joventut catalana pels temes de pau i drets humans, a través de la partici-pació en projectes de difusió i sensibilització. Per aconseguir-ho, actualment participem en la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersona (ICBL) i en la Campanya contra les Bombes de Dispersió (CMC). Tre-ballem voluntàriament en les Reunions anuals d’Estats Part del Tractat d’Ottawa per a la prohi-bició de les mines antipersona i en les reunions del Tractat d'Oslo. A través d’aquest programa tenim l'oportunitat de conèixer i viure de prop com funcionen organitzacions com la ICBL i la CMC i com es treballa un tema humanitari com aquest en les instàncies diplomàtiques.Desenvolupem també diversos projectes locals com l’organització de cicles de cinema sobre conflictes i l’elaboració d’un programa de ra-

dio a Boca Ràdio anomenat “Bonobolitza’t”, a través del qual difonem, promocionem i sensi-bilitzem sobre temes de cultura de pau i drets humans. Per tal d’aconseguir que tot plegat rut-lli necessitem necessitem joves compromesos amb la cultura de pau i els drets humans, que tinguin ganes de participar. Si voleu unir-vos al projecte o voleu més informació podeu escriu-re’ns a l'adreça de correu electrònic jovesx-pau@movimentperlapau.org

Descobreix els nous talents musicals de BCN!

Podràs fer-ho si vas als dos concerts de les finals del Brot 2011, el Festival de Bandes No-vells de Barcelona, organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), conjuntament

amb d’altres 7 equipaments juvenils i/o musi-cals de la ciutat. Es realitzaran els propers dies 25 de novembre (per a la categoria de 12 a 17 anys) i 3 de desembre (per a la categoria de 18 a 25 anys). Els concerts, gra-tuïts, es realitzaran a l’Espai Musical La Bàscula i a l’Espai Jove La Fontana, respectiva-ment. En total, 13 bandes de les 37 bandes inscrites inicial-ment actuaran per a convèncer el jurat de les finals. Per a ho-raris dels concerts, consulteu el Bloc del Brot 2011 (www.cjb.cat/brot2011)

El Brot és una proposta del CJB amb l’objectiu de donar impuls als nous talents musi-cals emergents de la ciutat, promoure la incorporació de noves bandes joves al circuit d’equipaments musicals i juve-nils de BCN i difondre la pro-posta musical de les bandes participants.

Vols fer ràdio associativa?

Doncs ara pots! A través de Boca Ràdio, una emissora gestionada per una associació juvenil de la ciutat. Està oberta a qualsevol jove o grup de joves amb ganes de fer un programa de ràdio o fer de tècnic d’altres espais de l’emissora i, al mateix temps, participar en una associació juvenil.

L’emissora té com a objectius principals fer difusió de les propostes associatives juvenils de la ciutat i explicar temes que passen a Bar-celona però que tenen molt poca presència als mitjans convencionals, en diferents àmbits (co-munitari, cultural, associatiu, social...)

Els estudis estan situats a l’Espai Jove Boca Nord del barri del Carmel de BCN. Boca Ràdio es pot escoltar per internet (www.bocaradio.org) o pel 90.1 de la FM al districte d’Horta-Guinardó. Si tens ganes de fer ràdio amb d’al-tres joves escriu a bocaradio@bocaradio.org.Més info a www.bocaradio.org.

El Brot és una proposta

del CJB amb l’objectiu

de donar impuls als

nous talents musicals

emergents de la ciutat

11L’HiPERBÒLic/96 REPoRtatgENOVEMBRE

La sèrie britànica Skins arriba aquest novembre al canal 3XLAquesta sèrie britànica se centra en la vida d’un grup de joves de 17 anys, de Bristol, que tracten de créixer i trobar la felicitat. A la trama, hi apareixen temes com la promiscuïtat sexual, l’homosexualitat, la virginitat, les drogues, l’anorèxia, les relacions familiars o la mort.

Skins consta de sis temporades, amb tres “generacions” diferents d’actors. El canal 3XL l’emetrà des del començament i serà la primera vegada que Skins es podrà veure sencera i en obert a l’Estat.

Skins és un dels drames juvenils més innovadors del panorama britànic i ha rebut nombrosos premis, com dos Bafta o el Rose d’Or. A més, ha generat un fenomen dins i fora de la xarxa: milions de seguidors a Faceebook i Twitter, recopilatoris musicals, remake nord-americà, etc. Els crítics diuen que es tracta d’una de les millors sèries joves del que portem de segle, i no exageren.

El canal 3XL també emetrà reportatges extra al voltant de l’univers Skins. El primer d’ells, que s’estrenarà conjuntament amb la sèrie, trenca el tòpics sobre els joves i se centra en creadors (escriptors, dissenyadors, músics, directors de cine, etc) que destaquen per la seva joventut.A la web del canal 3XL, www.3xl.cat, els

capítols d’Skins es podran veure durant set dies després de la seva emissió, i també es crearà un grup oficial de la sèrie.

Els personatges:

Tony (Nicholas Hoult)El més guapo, el noi més popular de la ciutat. El Tony és un líder nat y sempre engresca tothom en una nova aventura. Li agrada riure, però sempre a costa d'un altre.

Sid (Mike Bailey)És verge i desconfiat. Sempre cobeja la xicota del seu millor amic, mentre que en Tony el tracta com si fos un ximple. Però en Sid és més llest del que ell pensa i aconseguirà, amb el temps, la noia dels seus somnis. El problema és que ella no és com s’imaginava.

Michelle (April Pearson)La xicota d’en Tony. El seu ràpid enginy ràpid manté a tothom al seus peus, tret d’en Tony.

Cassie (Hannah Murray)Un sonada total, però plena de màgia. És anorèxica i la seva autoestima està sota zero, però té un cor d'or.

Chris (Joe Dempsie)Sempre a punt per riure una mica, però res l'atura per arribar a la seva classe de

psicologia, perquè res no li agrada tant com la seva mestra, l’Angie.

Jal (Larissa Wilson)És un dels joves intèrprets de clarinet clàssic més brillant del país. No suporta com en Tony tracta la seva millor amiga, la Michelle.

Maxxi (Mitch Hewer)Màgia en els seus peus i un geni amb les mans. Maxxi pot tenir qualsevol noi que es proposi. I els vol a tots.

Anwar (Dev Patel)La família de l’Anwar vol que e s t u d i ï l'Alcorà i, definitivament, que no begui, no fumi i que no mantingui r e l a c i o n s s e x u a l s . Però a l’Anwar li agrada el tequila, les d r o g u e s , pastilles i els pits.

Effy (Kaya Scodelario)És la

germana d’en Tony i no parla gaire. En Tony l’adora, però el fa parar boig.

Abigail (Georgina Moffat)Guapa i elegant, addicta als medicaments amb recepta, l’Abigail viu en un món de luxe, amb catifes importades, escola privada i teràpia constant. Només pensa en tota la diversió que en Tony podria tenir amb ella.

Fitxa tècnica:Direcció: Paul Gay, Adam Smith i Minkie SpiroProducció executiva: Bryan Elsley, Charlie Pattinson and George FaberProducció: Chris CloughUna producció de Company

Pictures per a E4.

Cada dimecres, se n'emeten dos capítols, a partir de les 22.30 h

Si vols cursar un cicle formatiu de formació professional, però per diferents motius no pots fer-lo en cap centre educatiu ni en l’horari presencial que ofe-reix, has de saber que tens a l’abast la modalitat en línia.

Com funciona?

La formació professional en línia és per a aquelles persones que tenen una disponibilitat limitada; per això poden matricular-se dels mòduls que vulguin en funció de les seves necessitats. A diferència de la modalitat presencial, no cal anar a classe perquè el cicle formatiu, de grau mitjà o superior, es desenvolupa a través de la xarxa.De tota manera, cal que tinguis en compte que: Els exàmens són presencials, i per això caldrà que et desplacis a la comu-nitat on t’hagis matriculat.No pots fer diferents mòduls alhora en diferents comunitats. És obligatori seguir el mò-dul de Formació en centres de treball (FCT), que és necessàriament pre-sencial. No obstant això, si acredites

una experiència laboral mínima d’un any, podràs sol•licitar l’exempció total o parcial d’aquest mòdul professional.

Matrícula

Pots matricular-te dels mòduls que t’in-teressin a través del centre on vulguis estudiar, sigui de manera presencial o en línia. Un cop feta, rebràs una clau d’accés que et permetrà entrar a la plataforma on es troben els materials i des de la qual podràs comunicar-te permanentment amb el professor o la professora.

Com es treballa?

Cada mòdul s’organitza en unitats de treball, que et donen un accés pro-gressiu als continguts.

En cada unitat trobaràs:

Unes orientacions sobre el que s’espe-ra que hi aprenguis. Un mapa concep-tual, que et servirà per visualitzar tots els continguts que treballaràs en forma d’esquema. Els apunts, que, a més de text, inclouen recursos gràfics: vídeos,

animacions, etc.Un qüestionari d’autoavaluació.Un glossari amb el vocabulari especí-fic. Una sèrie d’activitats que, un cop fetes, has d’enviar al teu tutor o tutora perquè en faci les correccions i els co-mentaris pertinents. Aquestes tasques puntuen i permeten que el professor dugui a terme una avaluació continu-

ada.Enllaços d’interès amb informació per saber més sobre els temes. Un fòrum d’intercanvi i discussió entre alumnes i professor. Un examen en línia, que el professor et tornarà corre-git i puntuat. La qualificació d’aquesta prova també es té en compte per al resultat final del mòdul. Les pregun-tes d’aquestes proves són aleatòries, i per això no es repeteix mai el mateix examen. Tindràs fins a tres intents per unitat, i es tindrà en compte el millor resultat. Si el professor o la professora hi veu algun error, et farà arribar l’ajuda necessària.

Sabies que...?

Segons les estimacions del Ministeri d’Educació per al curs 2010-2011, la xifra de nois i noies matriculats a la for-mació professional específica ha cres-cut un 6,45% respecte a l’any anterior. Concretament, en la modalitat presen-cial dels cicles formatius de grau mitjà, l’increment ha estat del 3,9%; en els de grau superior del 4,5%, i en la modali-tat en línia ha augmentat fins al 71,9%.

EducawEB L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE -

12

Formació professional en líniaConeix quins són els cicles que pots estudiar en línia i els passos que has de seguir per cursar-los.

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

La pàgina web

http://www.educaweb.com/enlace/formacion-profesional-traves-internet-20655/

tEndènciEs L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE 14

Facebook és la xarxa social més coneguda, la primera que molts hem utilitzat. Primer era divertit trobar-hi gent amb qui, en algun moment havíem coin-cidit. Ara es estrany trobar al-gun amic o conegut que no en té, de Facebook. Alguns per-què diuen que no el necessi-ten. D’altres, perquè no sabrien fer-lo servir. I una minoria, en-cara, assegura que vol que les seves dades siguin privades, i això Facebook no ho garanteix.

Podríem pensar que, en el cas de les xarxes socials, aquesta mena de monopoli és millor que en altres àmbits perquè ofereix un sol lloc, unificat, de reunió amb tothom: en cas de frag-

mentar-se les ofertes, també ho poden fer els usuaris, i acabaríem sense saber on trobar-nos. I res més lluny de la realitat. Si bé és cert que no tornarem a veure un “fenomen Facebook”, per quantitat d’usuaris i reconeixement, en for-ça temps, l’arribada de competidors ha ajudat a accelerar, i molt, algunes millores que eren molt necessàries.

De fet, a Facebook sembla que sempre li ha quedat la recança de no poder-se assemblar més a Twitter, de ser més senzill d’utilitzar. Però precisament la diversitat d’opcions que ofereix obliguen a que sigui més complicat. I, en el fons, Twitter i Facebook semblen serveis complementaris, ja que són fàcils de connectar, i per tipologia, Twitter no pot substituir amb fra-ses de 140 caràcters el mur de Facebook, on hi podem publicar àlbums de fotografies sencers.

Però l’arribada de Google+, la xarxa social del cercador més utilitzat arreu, va fer que la companyia de Mark Zuckerberg introduís tota una sèrie de millores de cop: llistes d’usuaris, molta més facilitat per publicar elements sa-bent qui els veurà... de fet, eren precisament les premisses bàsiques del Google+: ordenar els contactes en cercles d’amistats, i poder es-collir en cada moment quins cercles veien el què enviàvem.

Google+, però, va aparèixer d’una forma molt precipitada, sense estar del tot acabat. Deien que estava en fase de proves, amb invitació, però qui volia hi podia accedir sense massa dificultats, esperant dos o tres dies en el pitjor dels casos. I mesos després, encara no és una xarxa social completa: fa unes setmanes va

permetre crear pàgines de negocis, però encara no es pot, per exemple, tenir-hi més d’una persona gesti-onant-la. Això arribarà ben entrat el 2012, asseguren. Tard.I aquest novembre es hem assabentat de la possible arribada, en un moment encara indeterminat, i sense saber si és una decisió ferma, de la xar-xa social de Microsoft, que s’hauria batejat amb el nom de Socl i seria, bàsicament, una eina molt semblant a Facebook i Google+.

El futur, com sempre, és incert. No podem saber amb seguretat què passarà, i menys en un àmbit com el d’Internet, on fa cinc anys no podíem ni imaginar-nos el què hem vist fins ara. Potser molts usuaris deixen Fa-cebook, després de problemes com el d’aquest mes en què els usuaris, sense saber-ho i a causa d’un atac,

publicaven imatges de contingut pornogràfic i violent als seus murs, fent que en alguns casos les pantalles dels seus amics s’omplissin de material força desagradable. Potser Google+

arriba a ser un producte acabat i convenç a la gent: tot i que des de la companyia s’han afa-nyat a assegurar que no és una xarxa social, és ben cert que s’hi assembla molt, i ofereix prestacions semblants, encara que l’objectiu real sigui crear un espai on concentrar els seus molts serveis (cerca, calendari, gestió de docu-ments compartits, ...) i donar-los funcionalitats socials. O potser ha arribat Socl, o l’alternativa d’Apple, si al final ho creuen convenient, i s’ha endut els usuaris de la resta.En tot cas, però, no ens ha d’espantar veure més xarxes socials. Alguns, els més proactius, seran a totes per explicar-nos com la veuen. Els exploradors del segle XXI. D’altres aniran seguint a la majoria dels seus amics i familiars, que al cap i a la fi per això tenen Facebook, ara. Però el cert és que la diversitat ens do-narà noves alternatives i idees, a nosaltres i a les xarxes socials existents, i farà que creixin, totes elles, amb noves funcionalitats i millores que, agradant-nos o no, potser contribuiran a garantir-nos, un dia o un altre, la privacitat del què publiquem. Miquel Serrabassa

Xarxes socials, un mercat per descobrirDe tots és sabut que Facebook és una xarxa social. Amb tot el que se n’ha parlat no en queda cap dubte. Els usuaris superen de llarg els 700 milions de persones, i es tracta d’un dels serveis més importants que es poden trobar.

Twitter no pot substituir amb frases de 140 caràcters el mur de Facebook

PEtits anuncis L’HiPERBÒLic/96NOVEMBRE

15

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions finan-ceres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 90 412 44 31Fax: 90 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idio-mes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIREC-CIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Di-recció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció d’Esdeveniments i Congressos.També podràs realitzar pràctiques internacio-nals i disposaràs d’una extensa borsa de treball. Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

T’obrim les portes al món · Hostessa de Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat