Al descobert la nova‘jugada’ digital de Camps

Segueixenles manipula-cions a la TVvalencianaEls mateixos treballa-dors de RTVV lideren lescrítiques a la televisióautonòmica pel caràcteresbiaixat i sectari delsinformatius de la cadenapàgs. 13

COMARQUES

D’Hiroshimaa Teheran,l’amenaçanuclearSegona part sobre lasituació a l’Orient Mitjàdesprés de Sadam. Araels EUA, Gran Bretanya iIsrael volen bombardejarl’Iran pàg. 06-07

INTERNACIONAL

Acció a Valènciacontra l’especula-ció immobiliàriapàg. 18

+ Notícies

ENTREVISTA

“Viure l’Horta”pàgines centrals

TRIPIJOC IMPULSA D’AMAGAT UN TERCER CANAL PRIVAT DE TV AUTONÒMICA

Els ultracatòlics s’organitzen a internetEls nous moviments socials de l’Església i de la dreta espanyola impulsen la reacció conservado-ra contra els nacionalismes sense Estat i els nous drets socials a travès d’Hazte Oir pàg. 08-09

20 DE GENERHivern 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#96

El preu de la vidapuja de forma desi-gual al País Valenciàpàg. 20

Quadern

LLUITA ARAMATEIXFrancesc Ribera “Titot” ens explica algunes de lesclaus d’Aramateix, la nova formació que acaba decrear junt amb altres exmembres de Brams

Un dels principals accionistes de Mediamed Comunicación, Antonio Marín Beaumont, ha man-tingut contactes recents amb el partit d’extrema dreta Democracia Nacional pàgs. 11-12

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés,Tàfol Cruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, IñakiAicart, Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, SandraQuintero, Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis.COL·LABORADORS: Emili Olmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel,Diagonal, César Lledó, Joan Antoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, VicentG. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de Publicacions Periòdiques (APPEC).

El Consell vs Llibertat d’expressió

02 L’Avanç informació, 20 de gener de 2006

OPINIÓSIMÓN BOLÍBAR

“D’allò heroic al ridícul

no hi ha més que un pas”

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17CP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

DIEGO JIMÉNEZACSUD-LAS SEGOVIAS

Desgraciadament, el Consell ens té ja massa acostumats ales seues eixides de to. I les aparicions de cap de setmanad’un González Pons, un Font de Mora o el mateix Camps a lavora d’un atac de nervis, plouen ja sobre mullat en unasocietat, la valenciana, que ja ha fet call de tant de sobresaltpatrocinat pel consell. L’última aparició va ser la de la lasecretària autonòmica de Comunicació, Paula Sánchez deLeón, per a bramar per l’emissió en Informe Semanal deTVE d’un reportatge sobre l’Urbanisme al País Valencià. Elreportatge duia com a títol Construcción sin límites i donavales opinions de totes les parts implicades en la crisi de laconstrucció a València. És més, el Conseller de Territori iHabitatge hi intervenia tres vegades. Però segons lasecretària autonòmica, el programa estava plagat de«informaciones falsas con opiniones interesadas». Eldocumental, no obstant això, ha estat qualificat com abenèvol per gairebé totes les parts implicades a excepció, ésclar, del Consell, que acaba confonent els seus interessospropagandístics amb la informació, com es pot comprovardesprés d’una petita ullada als informatius de la cadenaautonòmica.Segons Sánchez de León, la legislació urbanística valencianaés «pionera a Espanya” i podríem fins i tot dir que a Europa,però evidentment per causes molt diferents a les què espuga referir l’encarregada de comunicació. I és que el PaísValencià té el dubtós privilegi de ser pioner en nombre dedenúncies contra els abusos urbanístics i ser el primerterritori contra el qual ha hagut d’actuar el parlamenteuropeu perquè derogués una llei que potenciaval’especulació i desprotegia al petit propietari. Però a més de la sortida de to del Consell, sorprèn i molt lareacció de la secretària autonòmica que ha arribat fins i tot aamenaçar a la televisió pública espanyola amb trencar elconveni de col·laboració i obligar-los a abandonar lesinstal·lacions que actualment ocupen en el parc tecnològicde Paterna. Si fa unes setmanes apareixia el Portaveu delConsell lloant la pluralitat en la concessió de les llicències deTelevisió Digital Terrestre, aquest episodi ens pot donar unaidea del que els responsables de la Generalitat entenen perpluralitat.

Diners públics pera l’extrema dreta Segons el periòdic digital elplural.com, la GeneralitatValenciana va contractar a l’empresa Levantina deSeguridad, propietat d’un conegut capdavanter del’ultradreta valenciana per a la vigilància de diversesinstal·lacions públiques. La suma d’imports dels diferentscontractes signats entre 1999 i 2004 ascendeix a 6 milionsd’euros, sempre segons elplural.com. De ser certes aquestesinformacions estaríem en condicions de dir que laGeneralitat Valenciana ha subvencionat a l’extrema dreta através de contractes públics, sobretot si tenim en compteque el propietari de l’empresa va reconèixer en unaentrevista, que les seues empreses les utilitzava per afinançar les seues aventures polítiques.

Des de fa segles, tal ve-gada des del momentmateix de la invasió

europea de la regió que avui esconeix com Amèrica Llatina,els pobles originaris que l’ha-bitaven –i que, encara avui, lasegueixen habitant–, van en-gegar una àmplia gamma demecanismes de resistènciaque tenien com a contingutmaterial i espiritual a la (mare)terra i, com rerefons polític, elcontrol polític sobre el territo-ri i els recursos naturals.Paradoxalment, a partir de laseua independència, la major partde les noves repúbliques llatinoa-mericanes –condicionades per l’-hegemonia política d’unes elits ne-tament europees (que van heretarde la Colònia el seu caràcter et-nocèntric i racista) i/o subjectes alscondicionaments d’un sistemamundial imperialista– es van donarpresa a negar les arrels històriquesque els oferien les cultures autòc-tones de la regió, per a abraçar sen-se miraments el model de desen-volupament capitalista i les estruc-tures polítiques i jurídiques occi-dentals, també en allò referit a lagestió dels territoris on es van as-sentar. A pesar d’això, els pobles indíge-nes no desparegueren, sinó que en

diverses formes i amb diferentabast, van construir alternativespolítiques de facto, que van resis-tir els successius embats en la seuacontra i que –sobre la base d’unarelació profunda amb les seues te-rres, inclosos els recursos naturalsque en elles es troben–, van man-tenir un entramat d’institucions,normes i autoritats que arriben finsals nostres dies. És a dir, van cons-truir un model de desenvolupa-ment alternatiu aplicat en territo-ris específics. És aquest model el què, en l’actua-litat, comença a eixir a la llum, jaque apel·la a les pròpies institu-cions estatals i busca transformarles estructures formals de poder.Les mateixes de les què han estat

permanent exclosos. El que està succeint a Bolívia,amb totes les cauteles que esvulguen posar, no és més queel reconeixement formal/elec-toral d’una realitat prèviamentexistent, aquesta alternativapolítica que sorgeix de la basei que duu funcionant durantsegles. Però aquest fet, queestà deixant perplex a mitjanmón i que incomoda i espantaals grups de poder i als massmedia a escala global, no ésexclusivament bolivià, sinóque està present i es desenvo-

lupa –inexorablement i amb diver-ses modalitats– en la resta d’estatsllatinoamericans amb presència in-dígena. Des de les comunitatsmaies del sud de Mèxic i Guatema-la, fins als pobles maputxes de l’ex-trem austral de Xile. En tots aquests països, ja els po-bles indígenes compten amb unsistema d’organització propi a es-cala local i/o regional, i controlen(o aspiren a fer-lo) de manera méso menys exitosa, els seus territorisi recursos naturals. Ara únicamentqueda esperar si les estructuresdel poder formal de la regió reco-neixen el model plantejat o si eldesconeixement del mateix deri-va, una vegada més, en un nou ci-cle de resistències.

Territoris indígenes a AmèricaLlatina: construint l’alternativa

La victòria del Moviment Al Socialisme (MAS) situa a Bolívia da-vant d’una oportunitat històrica per a canviar la seua situació depaís tutelat i espoliat. Però, de moment, el triomf electoral d’Evo

Morales és només això, un triomf electoral, perquè de guanyar les elec-cions a tindre el poder hi ha molta distància. Exactament la distànciaque marca que els mitjans de producció i el capital estiguen en mansde la oligarquia neocolonial i de les multinacionals, la distància quemarca que els mitjans de comunicació estiguen majoritàriament en ei-xes mateixes mans i la distància que marca, sent generosos, un exèrcitde dubtosa obediència. El MAS s’enfronta per tant a un difícil repte, eld’avançar en la presa real del poder i escometre les anhelades transfor-macions socials. Un camí que almenys serà tan tortuós com el de Ve-neçuela: desestabilització, divisió de la base política del govern, boicot idestrucció de l’economia, intoxicació mediàtica... fins a arribar inclús alcolp d’Estat. Saber mesurar la correlació de forces en cada moment, nocometre errors tàctics d’importància, mantindre unit un ampli bloc so-cial que sustente el govern,aconseguir un recolzament in-ternacional mínim, són qües-tions de vital importància per-què cada pas que Bolívia donecap a la transformació social ila sobirania nacional no suposeun pas en el buit.Davant d’aquesta oportunitat ien bona lògica, la maquinàriaimperial ja està en marxa ambl’objecte de malmetre-la. Sensetanta lògica, una important partde l’esquerra no assimiladatambé ha començat a denun-ciar i renunciar al nou govern bolivià encapçalat per Evo Morales. Desd’acusacions de reformista o de connivència amb el neoliberalisme finsa adjectivar-lo de tirà populista. Sí, parle d’eixa esquerra que també acu-sava i continua acusant a pesar de les evidències, a Hugo Chávez (perno parlar de Cuba o molts altres casos), del mateix. Sempre és més cò-mode prendre distància, ser exigent amb els altres, posar-se per da-munt dels processos revolucionaris dels pobles (agraden més o menys)que comprometre’s i ser subjecte actiu. Les experiències ràpidamentavortades o que no arriben a quallar són molt més còmodes de defendrei fins d’idealitzar, cal reconéixer-ho. Paradoxa per a alguns que al con-trari els comunistes, com amb Veneçuela, també recolzen al MAS. Es-tos, a pesar d´acusacions de dogmatisme i nostàlgia per part del sistemai de la nova esquerra, s’encaboten a recolzar i sostindre processos dife-rents del de 1917, demostrant així que tindre un mètode, uns objectius ino renunciar a ells en el temps, és tot el que fan per a meréixer aquestosadjectius. Afortunadament, estos són debats de sobretaula que soste-nim al primer món a falta de quelcom propi que fer, perquè a Bolívia oVeneçuela, amb totes les disputes lògiques i necessàries entre l’esque-rra, saben el que passaria si cauen els seus respectius governs.Estats Units ocupat a obstaculitzar la consolidació de les alternativesimperialistes que a la seua hegemonia representen la Unió Europea iXina, amb una Rússia en creixement i esperat a ser inclosa en la UE oformar bloc propi en aliança amb Xina, continua perdent països en elseu continent. Governs revolucionaris a Cuba i Veneçuela i governs na-cionals i sobirans encara que no revolucionaris a Argentina, Brasil, Uru-guai i Xile. D’un suport internacional fort dependrà que Bolívia pugaconsolidar un projecte socialista. La conjuntura sud-americana li és fa-vorable, intentem que el corrent d’opinió ací també ho siga. Perquè, en-cara que alguns escèptics no ho creguen, és important que el món nosiga insensible als atacs de l’imperi.

Cop d’estat gramatical

EMILI OLMOS Professor i POETA

LLUÍS MOTES El director d’informatius de C9 va escriure recent-ment a un periòdic de tirada estatal que Tejero ha-via sigut empresonat per atacar la constitució peròque el tinent general Mena havia estat penalitzatper defensar-la. Amb aquesta expressió queda benpalès el tarannà democràtic del personatge.

NO AL 5%Un col·lectiu d’intelectuals catalans ha encetatuna campanya contra la barrera del 5% peraccedir a les Corts valencianes. Una bonamostra de solidaritat amb els valencians. En-tre ells personalitats com Agustí Colomines iFrancesc Ferrer i Gironés.

03OPINIÓL’Avanç informació, 22 de juliol de 2005

Una oportunitat per a Bolívia

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

La paraula Pasqua -d’origen he-breu i llatí- pronunciada en pú-blic resulta inconstitucional a

l’Estat Espanyol ja que commemora laresurecció de jesucrist. La Pasqua Mi-litar, per tant, és la commemoració dela tornada a la vida d’una persona dedubtós naixement i tot això entre sol-dats i tancs, o altrament dit, no teníemprou amb dos mesos de consumismevoraç i religió banal sinó que ara el mi-litaret de torn ens fa com a regal de Reisun Pronunciament, en paraules delsecretari de Comunicació pepera. Uti-litzarem per uns minuts la fantasia perfugir d’aquells carrers agonitzants decontrarebaixes i necronadals. Imagi-nem, sense que s’entere la queen, queGran Bretanya està controlada perGal·les i aprofitant la presidència de laUE Anglaterra ha intentat millorar elseu Estatut d’Autonomia, però el Ge-neral en Cap de la Royal Army -Josephof Mene and Water- fa un míting desde Picadilly Circus consternadamentpreocupat perquè al text de l’Estatuts’inclou que els anglesos coneguen laseua llengua, l’anglés. El fet de què enuna autonomia siga exigible -continuadient l’insurrecte gramatical- el conei-xement de la seua llengua és una aspi-ració desmesurada que obligaria a lesForces Armades a regular el destí d’ei-xa autonomia. De regrés als monòtonscarrers capitalistes la gent podria anara bacs si haguera sentit la frase. O siga,exigir que la gent de Londres aprengaanglés i no faça tantes faltes -que josóc mestre!- obliga segons la Constitu-ció a traure els tancs al carrer. I les re-baixes, Joseph of Mene? Un poc de res-pecte al capitalisme, per favor! Quanpassen aquestes coses es comprén enquina democràcia tan antidemocràticavivim. No tinc res contra Cervantes i ad-mire la seua obra magistral però emfot que l’utilitzen, que ens passen du-

rant un any el Quixot pel nas, que arri-ben a les escoles centenars d’exemplarsde bades i no del Tirant lo Blanc. Seràque ets nacionalista -en el sentit valen-cià- em diria alguna, doncs sí, però araveig el pannacionalisme espanyol comallò que és, autoexcloent, feixista, im-positiu, miserable, pudent. També éscuriós que en qüestió d’un mes les dosassociacions que perpetraren i/o per-petuaren el feixisme franquista du-rant 40 anys -exèrcit i església- hagendonat símptomes de voler reviureaquell ranci passat carregat de pre-potència i menyspreu. M’estic referinta la intolerable actuació de la cope ambEvo Morales. Ambdós episodis demos-tren que aquestes associacions -quecaldria il·legalitzar- accepten les reglesde joc democràtiques per compromís,i de bon grat voldrien reviure el passat.Jo a partir d’ara hauré de fer les clas-ses de Socials amb una perspectiva di-ferent, i si utilitze una paraula catalanano acceptada a la meua comunitat o ac-centue obert en lloc de tancat, s’alçaràen armes el Capità General de Llevantperquè he ultrapassat el meu Estatu-tet Valencià? Aquest cop d’estat està encontra de la cultura, estudiar poquesllengües, i qüestiona el valor d’unesfront a altres. El castellà o l’anglés se-rien molt útils perquè es parlen a moltsllocs, el català, swahili o cors inútils i demal gust. Podríem analitzar per què unallengua és parlada terres enllà. Con-questa, colonització, opressió, domini,violació són els camins seguits per im-posar una llengua. Quantes personeshan mort per cada síl·laba pronuncia-da en castellà? Però tornem a la fortapreocupació de Mena, article 8.1. de laConstitució: Les Forces Armades te-nen com a missió garantir la sobiraniai independència d’Espanya, defensarel seu ordenament i integritat territo-rial. O siga, en cap moment diu que les

forces armades han de vetlar perquèles ciutadanes no facen faltes en cas-tellà, i si realment hi ha algun articlelingüístic en la Cosnti que se m’esca-pa, en tot cas la llengua que més in-gerències, faltes i negoci està provo-cant a l’Estat Espanyol és l’anglés, ésa dir, que ja podria Mena parlar amb elseu homòleg anglés, estadounidenc,canandenc, australià o similars per de-manar una compensació econòmicapels entrebancs que causa aquestamoda i amb els diners obtinguts sub-vencionar l’estudi de l’aranés, asturià,aragonés, gallec, euskera, i català. D’al-tra banda Matías Vallés manifesta quel’acte de Mena té una bona dosi de mas-clisme, i realment té raó. A més, si femun repàs històric dels darrers alça-ments i cops d’estat -de caire feixista-patits al territori on acostumem a viu-re podem veure amb sorpresa que capdona ha gosat alçar-se en armes con-tra el règim legítim i democràtic esta-blert. Per acabar, l’Associació de Mili-tars Espanyols vol interposar una que-rella contra Urkullu, president del Biz-kaia Buru Batzar perquè en unes de-claracions equiparava ETA a l’Exèrcitespanyol dient que eren organitzacionsarmades. Sembla que la defensa perpart de Zapatero del dret de reunió deBatasuna va encaminat a la soluciódel problema basc i a que ETA deixeles armes, tema difícil però factible.Quan acudirem a l’escena final onl’Exèrcit espanyol entregue també lesarmes i es rendisca? I la solució a Mena?Jo posaria a totes les escoles una assig-natura obligatòria: Llengua i culturad’una comunitat no castellanoparlant.I a Mena no el cessaria, li regalaria uncurs ràpid de català, i abans de la seuajubilació -que era al març- una provaoral, confeccionar un discurs de dis-culpa i desgreuge al poble català. Ge-ranis i nards.

Estats Units ocupat a obstaculitzar la consolidacióde les alternatives imperialistes que a la seuahegemonia representen laUnió Europea i Xina, ambuna Rússia en creixement iesperat a ser inclosa en laUE o formar bloc propi enaliança amb Xina

TRONS DE BAC

Comencem nova secció. A peti-ció popular encetem aquesta novasecció: uns trons de bac on, a tall dexicotetes píndoles informatives, usanirem desgranant rumors, anècdo-tes i impressions de l’actualitat co-municativa i política valenciana.

Benvingut Mr Marshall?. L’actepolític escenificat pels socialistes va-lencians el passat 14 de gener aValència va significar un gir “valen-cianista” en la formació que lidera (?)Joan Ignasi Pla. Igualment, Zapatero

es passejà pel cap i casal asseverantcom era d’important per a ell el PaísValencià. Tant important com per de-cidir-se a forçar l’eliminació de la tu-tela antidemocràtica que suposa labarrera del 5 per cent?

Pel valencià sense el valencià.Per segon any consecutiu podemgaudir del cicle de cinema valenciàimpulsat pel Servei de NormalitzacióLingüística de la Universitat deValència. Una interessant iniciativaque possibilita la visió de pel·lícules

d’estrena en llengua pròpia a les sa-les comercials del país. El que ens hasobtat ha estat que els responsablesd’aquest instrument clau per a la nor-malització lingüística hagen optat en-guany per ignorar la premsa en va-lencià. Així com sona. Han gastat elsdiners en anunciar-se exclusivamenten la premsa en castellà, i ni tan solshan atés l’oferiment de L’Avanç de re-petir l’experiència de l’any passat,sense cap cost publicitari per a ells,de regalar-li entrades als nostres lec-tors. Així ens va el país.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 20 de gener de 2006

ALTRES VEUS

L’Amèrica del Sud, aquella queSan Martín i Bolivar van somiargran i unida, comença a cami-

nar per una conjuntura històrica fa-vorable a aquells somnis. Hi ha forcessuficients per a poder potenciar can-vis profunds. El recent electe presi-dent de Bolívia Evo Morales, en ini-ciar la seua gira de contactes prepa-ratoris del que serà el seu govern, vatriar la Veneçuela bolivariana de Chá-vez per a esbossar aliances que su-men al nou panorama obert per aque-lles terres i que, al mateix temps, lipermeten al veneçolà mostrar la seuanova talla de líder continental, a mésd’avançar acords sobre el gas entreambdós països. Lula, des de Brasil,està donant el suport necessari tantper a enfortir la seua pròpia gestiócom la del bolivià, sense perdre devista la injecció que això pot suposarper al vacilant projecte del MERCO-SUR, tan important per als brasilers.El uruguaià Tabaré Vázquez tambésuma, però necessita una mica mésque bones intencions per a capejar eltemporal que plou damunt de la pos-sible instal·lació sobre el binacionalriu Uruguai de les papereres estran-geres (l’espanyola Ence i la finlande-sa Botnia). Kirchner, des d’Argentina,ha de cuidar no solament el seu frontintern complicat per l’excés de pobla-ció empobrida que li van deixar suc-cessius governs amb pèssima gestióde les arques públiques (encara queva ser excel·lent en termes de les em-preses multinacionals), sinó tambéles seues relacions amb els veïns(Uruguai en aquests moments) per ano acabar exercint el poderío quesempre va exhibir i que avui és potserel principal causant dels seus desen-contres amb els uruguaians en inten-tar solucionar el diferendo que s’haproduït a causa de la instal·lació deles papereres esmentades. En Xile, aaquestes hores, es confirma la victò-ria de la socialista Michelle Bachelet,amb la qual cosa s’enfortirà el cerclede presidents sud-americans pro-gressistes o d’esquerres darrere demajors nivells de negociació amb elsnord-americans, antics amos absolutsdel “pati del darrere” continental. En-cara no se sap quin serà el futur delmilitar nacionalista Ollanta Humala aPerú, que es postula a les futureseleccions presidencials com gairebésegur guanyador, encara que el rumbpres per la resta del subcontinent potarribar a servir de fre davant algunpossible desbordament. És temps que tots puguen veure l’o-portunitat històrica que tenen davantseu, deixant de costat aspiracionspersonals i unint esforços...els seuspobles esperen.

El temps delssud-americans

L’AMÈRICA

Valencians iempresaris

PERE

FUSET

Fins ara haviem sentit parlar decontraprogramació televisiva. Allò quealguns mitjans de comunicació fan a

uns altres amb la finalitat de presentarbatalla en l’audiència, estimació que donaalegries ,o les lleva, als monstrestelevisius.Ara però, la contraprogramació haarribat al terreny de la política valenciana. L’improvisat acte d’infrastructures, amb lapresència del cap del Consell i del presidentmurcià, no poden ser enteses d’una altramanera que un intent de contraprogramacióa la visita de Zapatero als socialistesvalencians.No era l’audiència allò a disputar-se entre PPi PSOE, ni ser la notícia que obrira elsinformatius. Tampoc no crec que l’objectiufora l’agenda mediàtica, ni llançar el títolarmés enginyós (tot i que l’anunciada intencióde Camps, d’anar a parlar amb els llauradorsde l’Ebre per explicar-los per a què voll’aigua del transvassament seria mereixedoradels millors elogis de la seua categoria). Elmotiu era demostrar a Zapatero al costat dequi estan els empresaris. I allí van estarmolts d’ells, forçats o no, per escoltar al MoltHonorable tot deixant en evidència a un JoanIgnasi Pla que, de nou, haurà de donarexplicacions als superiors.El país necessita empresaris i no crec queassenyalar-ho em convertesca en algú dedretes. No per això i no en este lloc i segle.I acompanyem l’obvietat d’una altra; ambempresaris esclaus (en alguns casos tambéesclavitzadors...) com són bona part delsnostres, el valencianisme, o el país, vaapanyat. Llegia estos dies una ressenya d’un llibre alvoltant d’eixe malson que des de fa anyspreocupa a l’únic valencianisme que des dela transició resta viu, el progressista. El llibreporta per títol “Los nuevos burguesesvalencianos” i encara espera ser fullejat. L’autor llança algunes idees sobre la novafauna burgesa valenciana. Així assenyala unaque no per més coneguda desmereix atenció:l’identificació entre Madrid i Èxit.Segons eixa idea... hauriem d’interpretarcom un avanç per al país que l’empresariatopte per acompanyar a l’ocupant de Plaçade Manises front al titolar de Moncloa? Holamente però dubte que siga així.No vull menystindre la capacitat de pressiódel Consell, ni estic especialment interessaten trobar-me als liders socialistes rodejats dela high society autòctona. Així i tot crec quela tria dels empresaris valencians té una altraexplicació: la seua insostenible visió de país.La mateixa que, casualment els principalsdirigents polítics valencians mantenen. Potser no estiga, ni haja d’estar, en mans del’esquerra solventar-ho però no puc evitardesitjar un altre típus d’empresariat, ambmajor i més sostenible visió de país. Per aixòno m’extranyaria que a la properamanifestació de les nostres, algú acabara pertransformar la consigna a “Una altra burgesiaés possible!” i ens deixara a tots bacabadats.Estarem atents a les pancartes.

POLIFÒNIC

JOSEFINA

JUSTE *

A continuació reproduïsc tres cartes al direc-tor del diari El País, que no van ser publicadesni en l’edició impresa ni en la seua pàgina web(en la que se suposa són penjades totes), nitampoc contestades pel Defensor del Lector,a qui vaig fer arribar els mateixos arguments.Així vaig poder comprovar que ni la ironiacàustica ni l’asèpsia descriptiva serveixen pera aconseguir que en El País apareguen críti-ques a la línia clarament tendenciosa de la seuasecció Internacional.

UN REI COM DÉU MANADilluns 1 d’agost del 2005 Ha mort el rei Fahd. Amic entranyable de JuanCarlos de Borbó, aliat de l’exèrcit nord-ame-ricà en la campanya per la democratització delmón àrab, treballador incansable pel benestardels seus súbdits, va tindre a bé estendre laseua generositat al territori espanyol amb mo-tiu de les seues visites a Marbella. Per això vaobtindre el merescut reconeixement dels mésimportants líders polítics d’Occident. La seua grandesa ressalta al comparar-lo ambel “dictadorzuelo” Chávez, populista que guan-ya les eleccions perquè “s’aprofita” del petro-li veneçolà per a fer polítiques educatives, sa-nitàries i socials que afavoreixen als pobres.Encara sort que tenim honests i progressistesintel·lectuals que, des de les pàgines del seudiari, denuncien aquesta infàmia.

QUI ÉS POPULISTA?Dimecres 24 d’agost del 2005 Llig en un extens article sobre les eleccions aAlemanya, publicat en El País del diumenge21 d’agost, que al canceller Schröder se li atri-bueix la frase “per governar em basta amb elBild Zeitung i la caixa tonta“. El periodista re-corda també que el seu fitxatge estrela per algovern, Peter Hartz, va prometre a l’agost del2002 un pla “amb el que en tres anys abaixa-rem la desocupació en dos milions”. Ha trans-corregut eixe temps i la desocupació no s’hareduït sinó que hi ha cinc milions més de per-sones sense treball. No obstant, en l’editorialdel mateix dia i seguint la línia habitual del seudiari, no és a Schröder sinó al candidat del Par-tit de l’Esquerra Oskar Lafontaine a qui se lipenja el qualificatiu de “populista”.Quelcom semblant va succeir amb el tracta-ment de la campanya del referèndum sobre laConstitució europea a França. De les notíciespublicades es desprenia clarament que el dis-curs de l’esquerra pel NO posava l’èmfasi enl’anàlisi sobre el text complet i les conseqüèn-cies econòmiques i socials de la seua aplicació,mentres que els partits majoritaris defenien elSÍ amb apel·lacions genèriques a la responsa-bilitat històrica i moral dels francesos o a la im-portància simbòlica de la Constitució per al fu-tur d’Europa. No obstant, una vegada més, peral seu periòdic els “populistes” eren els pri-mers.Tot això em porta a formular-li un preguntamolt concreta. Què entenen els editorialistesi redactors de la secció Internacional de El Paísper populisme? Perquè aquest és un terme po-lisèmic, amb distintes accepcions segons elcontext històric i el lloc en què s’utilitze. I noobstant, en el seu diari s’utilitza freqüentmentper a qualificar a personalitats tan diferents entarannà personal i en cultura política com

Hugo Chávez, Ken Livingstone, Oskar Lafon-taine o Manuel López Obrador. I resulta que jonomés els trobe dues coses en comú: són d’es-querres i mal vistos pels opinadors del seu grupde comunicació.

EL “PLUMERO” AMB CUBADilluns 26 de desembre del 2005 El dilluns 26 de desembre, el seu periòdic pu-blica un reportatge titulat “Gran Hermano enCuba” que comença amb la següent declara-ció, segons es diu “mig de broma, mig seriosa-ment”, d’un professor universitari: “No esta-mos en 1984, sino en los finales de 2005, peroes igual: el Gran Hermano te vigila. Al menosen Cuba”. Terrorífic títol i aborronador co-mençament, que fa presagiar un relat de pràc-tiques totalitàries de repressió física i controlmental al més pur estil nazi o stalinista.No obstant, en el cos de la notícia només esmencionen dos mesures posades en marxa pelgovern de Fidel Castro: la primera, instal·laren els camions i tractors de propietat estatalun localitzador GPS per a controlar els seusmoviments, evitant el balafiament i el robato-ri de combustible que suposen un sobrecostde 1.000 milions de dòlars a l’Estat cubà; la se-gona, repartir gratuïtament, casa per casa isense cap cost, peretes de baix consum per asubstituir les velles, de tipus incandescent,dins d’una campanya de control i estalvienergètic.No arribe a vore on està la similitud amb la no-vel·la de George Orwell. En el primer cas, estracta de la localització de vehicles de propie-tat pública, utilitzats com a instrument de tre-ball. En el segon, d’una exemplar mesura desdel punt de vista econòmic i ecològic, que javolguérem per al nostre país.La notícia em pareix un altre exemple, més evi-dent encara, del caire amb què el seu corres-ponsal en L’Havana, i el seu periòdic en gene-ral, tracten la informació referida a Cuba.

Cartes sense respostaIgnacio Blanco*

POLITÒLEG

Reconvertits, tancats, privatitzats ideslocalitzats els més importantssectors de l’economia espanyola (si-

derúrgia, drassanes, mineria, pesca, calçat,tèxtil, moble, etc.) només la fabricació d’au-tomòbils pareixia resistir l’envit dels ventsapocalíptics d’estos temps, que solen anaracompanyats d’acomiadaments, desocupa-ció i crisi per a les comarques que es van que-dant desindustrialitzades, sense més ocupa-cions que els contractes temporals que ofe-rixen la voràgine constructora i el florent,per ara, sector servicis.El ram de l’automoció a Espanya és sensdubte les que més ocupacions (exceptuantl’administració pública, per descomptat) hamantingut fins ara i el que més punts apor-ta al PIB i al comerç exterior, ben és cert queels capitals, els guanys i les decisions de to-tes estes empreses corren de compta de fir-mes estrangeres: franceses, nord-america-nes, alemanyes i japoneses, en concret. Peròés evident que han creat la sensació que elpaís continuava funcionant, produint i, se-gons els polítics, millorant dia a dia.Que la indústria de l’auto mantinga a plenaproducció totes les seues factories no sig-nifica que no hagen posat en marxa puntualsi repetits expedients de regulació, els qualshan facilitat l’eixida del món laboral de de-senes de milers de treballadors, a més d’a-rrasar amb importants partides pressu-postàries del govern i les autonomies, doncsno oblidem que totes estes baixes voluntà-ries, jubilacions anticipades i la resta de mo-dalitats d’acomiadaments? no traumàtics?es paguen amb els diners dels contribuents.La necessitat d’eixes reduccions de planti-lla i d’enviar a l’INEM temporalment a partdels obrers mai no l’hem entés des de CGT;per això ens hem negat a aprovar tots eixosERO que alleugerien la mà d’obra del ram i

permetien majors beneficis a les potentsmarques del motor, al mateix temps queobrien la porta per a la substitució de treba-lladors amb salaris i condicions laborals ac-ceptables per altres pitjor pagats i amb con-tractes eventuals. Mentre els sindicats ma-joritaris aprovaven, l’un darrere de l’altre,tots els expedients i aquells convenis queimplantaven retalls i flexibilitat per a lesplantilles, les mateixes empreses que al·le-gaven passar un mal moment en el mercatsolien acabar l’any amb rècord no sols deproducció (gràcies als alts ritmes, a la bos-sa d’hores, les hores extres pactades amb elsseus comités, etc.) sinó de vendes i de be-neficis. Com es veu; un negoci redó. Enca-ra que estes complexes i enormes factoriesno es poden tancar i traslladar a un altre paísde la nit al matí, açò no ha sigut obstacle per-què les seues direccions no hagen utilitzatel xantatge, enfront de sindicats i adminis-tració, del seu possible deslocalització a paï-sos de mà d’obra barata (a l’est d’Europa, fo-namentalment; encara que ara ja es parla deXina i Turquia) llevat que els uns acceptennous retalls de drets i congelacions salarialsi l’altra finançar els seus projectes de nousmodels i de modernització d’instal·lacions.Però este estat de tensa espera s’ha trencatamb la recent onada d’expedients per a des-truir mig miler d’ocupacions en Opel, mil iescaig en SEAT i diversos centenars més enla resta d’empreses de l’automoció, incloentels aproximadament 700 que es van a per-dre en Ford amb les jubilacions anticipadesen marxa.Sent greu l’amenaça de deslocalització quepesa sobre qualsevol indústria, la de l’au-tomòbil pareix resultar una miqueta més di-fusa (almenys a curt termini) per les gransdimensions i la complexitat d’estes fàbri-ques.Pareix lògic pensar que el trasllat seria méslent i pausat, però pot produir-se per les ma-teixes raons per què estes marques van vin-

dre al nostre país fa 20 o 30 anys. El que síque succeirà és que es va a rendibilitzar estapossibilitat - sobretot la por que genera- pera arrancar al sindicalisme oficial major fle-xibilitat i la substitució progressiva de la màd’obra actual per nous contractes, molt mésprecaris i pitjor retribuïts; és a dir, que lesmultinacionals han optat pel camí més fàcild’importar les condicions de treball del ter-cer món, en compte d’emportar-se imme-diatament la seua pesada i costosa tecnolo-gia a regions llunyanes, on és molt possibleque no existisquen totes les infraestructu-res (mitjans de transport, indústria auxiliar,etc.) necessàries perquè el trasllat oferiscatotes les garanties. Enfront d’estes políti-ques globals només caben respostes globals.La vella recepta de solidaritat internaciona-lista que van preconitzar els fundadors delsindicalisme revolucionari és hui més vigentque a finals del segle XVIII. De poc servixenles lluites aïllades, excepte per a retardar unpoc allò inevitable, i acabar acceptant sacri-ficis per a vore si així no es van. El cas deSamsung i altres empreses on, després derebaixar-se inclús els salaris, han acabat so-frint el tancament, ens il·lustra molt bé so-bre allò inútil de tals ostentacions de resig-nació. Un poc pareix que s’està movent enel sector, sobretot després de l’escandolosexpedient que ha suposat l’acomiadamentdirecte de 660 treballadors en SEAT. La gentcomença a entendre la postura de rebuig alsERO mantinguda per CGT (no sols en la ma-jor empresa de Catalunya, sinó també enOpel, Volkswagen, Renault, Peugeot, Nissano la pròpia Ford d’Almussafes) i comença ademanar explicacions a UGT i CC.OO. Lesaturades espontànies en Seat, nada més co-néixer els acomiadaments, i el suport a lamanifestació del 21 de gener a Saragossa po-drien suposar un punt i final en l’ambient dederrota i conformisme sembrat pels sindi-cats majoritaris i la patronal en totes estesempreses.

Crisi en el sector de l’automoció

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 20 de gener de 2006

Antonio Pérez ColladoCGT-PV

Tancs al carrer

TONI

CUCARELLA

Han mogut rebombori les declaracionsdel President del Tribunal Supremespanyol i del Consell General del

Poder Judicial, Francisco José Hernando:«Si ejerciera en Cataluña aprendería cataláncomo me gustaría saber bailar sevillanas enAndalucía». Per Vilaweb ens assabentemque l’Instituto Cervantes a Brussel·les im-parteix cursos de basc, català i sevillanes. Siaquest tal Hernando exercira al País Valen-cià aviat es faria blavero i de tant en tantquedaria per fer-se’n una amb el caudillo deCoalición Valenciana y de las JONS. Però se-gur que es flixaria d’aprendre a ballar lesdanses.Tot i el rebombori, no deixa de ser una anèc-dota comparat amb el renou de sabres queestà movent l’alta camarilla castrense. Fran-co ho va advertir en el seu testament que hodeixava tot «atado y bien atado», i els polí-tics que amaniren la constitució espanyola liferen el llaç al nuc franquista amb l’articlevuitè: «Las Fuerzas Armadas, constituidaspor el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejér-cito del Aire, tienen como misión garantizarla soberanía e independencia de España, de-fender su integridad territorial y el ordena-miento constitucional». No tenien ganes nires, els militars, de «defender la integridad»d’Espanya. O potser ha estat cosa del patèticpallasso Boadella, que ha posat un ciri pas-qual a sant Jaime Milans del Bosch. Recor-dem que Boadella, en un altre temps demò-crata i tot, va demanar, en una entrevista alperiòdic ABC, la intervenció de la força mili-tar: «Pero cuando un Estado no tiene dispo-sición ni fuerza moral para, en el momentoen el que hay un acto de desobedienciaconstitucional, poner los tanques en el terri-torio que comete este acto de desobediencia,la situación se puede volver muycomplicada». Potser no posaran els tancs en el carrer. Físi-cament, vull dir. N’hi ha prou que la premsa“afecta”, els polítics i els intel·lectuals i ar-tistes “joseantonianos” animen els militarotsa fer soroll de sabres. Llavors, la memòriatràgica dels vençuts farà la resta de la feina, icreixerà la por. I com ja va passar amb la far-sa del colp d’estat del 23-F, hi haurà una fre-nada i marxa arrere. Els colps d’estat d’avuisón mediàtics. Gràcies a això ens lliuraremde ser afusellats. Però vivirem amb la por alcos i el cul apretat. I no hi ha ningú, política-ment parlant, que gose a defensar el nostredret democràtic a viure i decidir sense el re-nou intimidador dels sabres espanyols.I perquè quede clar que estan diposats a tot,ni tan sols ens permeten criticar-los amb hu-mor. Així, el periodista Iu Forn els dedicava al’AVUI l’article «Manual del bon colpista», enquè ironitzava sobre una possible intervenciómilitar a Barcelona: «Recordin que l’orde-nança de civisme de BCN prohibeix la pràcti-ca de la prostitució en segons quins supòsits.Per tant, millor que vinguin sense les sevesmares». La broma ha acabat en la Fiscalia del’Estat. O siga que és cert: volen traure elstancs, i no els ha agradat que els advertirenque si de cas ho farien alguns els diríem quesón uns fills de puta. Com a mínim.

LA TRINXERA

Xúquer Viu ha de canviar d’estratègia

Sense deixar de reconèixer les coses po-sitives que la Plataforma Xúquer Viu haaconseguit, ens sembla que en aquests

moments hauria de replantejar-se la seuaestratègia. Creguem que és un greu error pro-posar alternatives que impliquen un o altretransvasament. Així no s’impedirà que el go-vern de la Generalitat canvie el seu nefast mo-del de creixement econòmic que és l’arrel delproblema. Un model que aposta exagerada-ment pels sectors de la construcció i de l’es-peculació urbanística i immobiliària. Aquestssectors són la gallina dels ous d’or que per-meten al govern de Camps obtenir ingressoseconòmics en quantitat i ràpids per fer frontal forat econòmic que arrossega de l’etapa za-planista; però que, simultàniament, estan pro-vocant un desmesurat i incontrolat i, per tant,caòtic creixement urbanístic, que alhora com-porta un desmesurat i incontrolat creixementdemogràfic. Tot plegat genera incrementsalarmants de la demanda dels recursos hí-

drics i energètics, augmentant de forma po-tencial els ja elevats dèficits respectius. Pertant, afavorir, fins i tot com a mal menor, qual-sevol transvasament, del tipus que siga ipasse per on passe, permet al govern de laGeneralitat continuar amb l’espiral d’insos-tenibilitat que genera l’actual model econò-mic.Per altra banda, els transvasaments dificul-ten la implantació progressiva de la Directi-va Marc de l’Aigua (DMA), i comptant que jahan passat cinc anys dels deu previstos per-què es puga aplicar progressivament. La DMAque haurà d’aplicar-se en passar els cinc anysque falten diu que l’usuari ha d’assumir totsels costos derivats de la infraestructura i nonomés el 25 % com fins ara. Per tindre unaidea clara del que açò suposa direm que a l’Es-tat espanyol se subsidia, de mitjana, el 75 %del aigua urbana; o siga que si s’aplicara laDMA caldria pagar fins a 4 vegades més perl’aigua. ¿Algú creu que els futurs usuaris deltransvasament estaran disposats a pagar finsa quatre vegades més per l’aigua contamina-da de l’Assut de la Marquesa?

Trobem que és pecar d’excessiva ignorànciapensar que una obra faraònica com el trans-vasament, passe per on passe, només portaràl’aigua contaminada de l’Assut de la Mar-quesa. En aquests moments, en el terme deBarxeta alguns propietaris de pous propersal recorregut del transvasament han dema-nat de poder augmentar el volum de les ex-traccions, així com obrir nous pous. Estemconvençuts que aquesta aigua és la que real-ment els interessa transvasar. Per tant, l’única estratègia raonable i cohe-rent passa pel rebuig contundent a qualsevoltipus de transvasament, i posar l’èmfasi quela prioritat és una moratòria que paralitze l’ac-tual expansió-agressió urbanística. Cal pres-sionar alhora el govern de la Generalitat i l’es-panyol. La situació és tan greu que no éspossible acceptar “mals menors”. Si fan eltransvasament, passe per on passe, els pro-pietaris dels pous ja tindran la infraestructu-ra necessària per vendre l’aigua per a les ai-xetes i piscines del sud. La Plataforma Xú-quer Viu ha de canviar d’estratègia i dir NOALS TRANSVASAMENTS.

Rafael Pastor ENGINYER AGRÒNOMLluís Seguí REGIDOR D’ERC-BARXETA

06 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Exactament com va passar amb lesarmes de destrucció massiva que,segons l'administració neoconser-vadora de George W. Bush, teniaIraq, el passat Agost de 2002 vanarribar les primeres informacions so-bre les activitats nuclears de l'Irande la mà de disidents al règim. Iran,tradicional enemic dels EUA i d'Is-rael al món àrab, des de la guerraIran-Iraq, ha estat patint en els da-rrers mesos una campanya mediàti-ca de cara a un nou episodi de gue-rra. L'escusa ha estat la suposadapossibilitat que tindria Iran de fabri-car armament nuclear, malgrat lesreiterades afirmacions dels dirigentsiranians sobre l'ús exclusivament ci-vil i pacífic de l'energia nuclear. "Elpoble iranià i el seu govern conti-nuaran amb el seu projecte de con-trol i ús d'energia nuclear amb fina-litats pacífiques", ha declarat el pre-sident conservador Mahmud Ahma-dineyad en resposta a les amenaçesdels EUA i de la Unió Europea. Elprimer ministre britànic, Tony Blair,va advertir que "no descartem capmesura" per respondre a Teheran iva qualificar de "probable" que el seupaís porte l'assumpte al Consell deSeguretat de l'ONU. Per una altrabanda, el secretari d'Assumptes Ex-teriors alemany, Gernot Erler, va ad-vertit del risc de desestabilitzacióque suposaria a l'Orient Mitjà la re-missió del cas al Consell de Segure-

tat en referència a una futura esca-lada de violència incontrolable. Fi-nalment, l'eurodiputada del grupverd, Angelika Beer va demanar unaoferta millor a l'Iran per part de laUE per a evitar una "escalada mili-tar" i va destacar "que fins ara no hiha cap prova que demostre que elgovern iranià ha violat el Tractat deNo Proliferació" nuclear.

Guerra nuclear per la pau mundialEn els darreres mesos el conjunt demitjans de comunicació occidentalshan dirigit la seua agenda mediàticaa l'energia nuclear a l'Iran, però handeixat de banda un altre aspecte su-mament important: el pla de guerranuclear dels EUA i d'Israel contra laRepública Islàmica. El pla militar deguerra nuclear contra l'Iran es trobaen "estat adavantat de preparació" icompta amb la participació de Tur-

quia, element clau en la geopolíticadegut a la seua posició geogràficaentre l'Orient i l'Occident, i l'OTAN,encara que no està del tot configu-rada la participació d'aquesta en elsatacs.

Segons una decisió del Senat es-tadounidenc del passat 2003, la novageneració d'armes nuclears tàcti-ques o "mini bombes" de "baix ren-diment" -amb una capacitat explosi-va de fins a sis vegades la bomba d'-Hiroshima- són considerades ara"segures pels civils", ja que suposa-dament l'explosió seria subterrànea,malgrat que les proves mostren la li-mitada capacitat de penetració sotaterra. Si la preparació mediàtica ipropagandística de la guerra de l'I-raq es va basar en el concepte deguerra preventiva, l'administracióBush ha anat més lluny amb el nouconcepte de guerra nuclear "pre-ventiva". D'aquesta manera, segons

la retòrica neoconservadora, com-partida per Blair, els aliats de la dre-ta espanyola i Israel, els "atacs qui-rúrgics" serien un mitjà per evitarque l'Iran desenvolupe armes nu-clears: la guerra nuclear ja no és unaguerra, és una "operació militar demanteniment de pau". La nova doc-trina militar ha eliminat perillosa-ment la distinció entre armes con-vencionals i armes nuclears

La proliferació nuclear israelianaDes de finals de l'any 2004, l'Estatd'Israel ha acumulat sistemes d'ar-mes convencionals i nuclears. L'ar-senal -fabricat i finançat pels EUA-ha estat completat en gran part alJuny de 2005 i inclou la Unitat deBomba Guiada-28 (GBU-28, en lesseues sigles en anglès), una de les ar-mes convencionals més mortíferesdel món que va causar milers de víc-

times civils a l'Iraq durant la invasiódel 2003. A més, recentment s'ha in-format de la intenció d'Israel de rea-litzar exercicis militars així com eldesplegament de Forces Especials ales zones de muntanya de Turquia,en la frontera amb Síria i... Iran.

L'agenda d'Iran per l'IraqEls nous interlocutors de l'Iraq ambels EUA són els elements del con-fessionalisme xiïta -Al Dawa i el Con-grés Suprem de la Revolució Islàmi-ca a l'Iraq (CSRII)- estretament vin-culats i dependents del país veí. Defet aquestes dues formacions xiïtesvan veure el seu triomf a les elec-cions de Gener de 2005, de les quels,per cert, els tradicionals aliats ira-quians dels EUA van demanar el seuaplaçament.

La paradoxa Iran-EUAIran està avui present a l'Iraq de ma-

ASSESSOR DE COLPISTESAznar anuncia que utilitzarà la FAES en el seucombat contra Hugo Chávez, Fidel Castro i EvoMorales. Ara la pregunta és: quant de tempsqueda per al proper cop d’estat contra und’aquests governants llatinoamericans?

INTERNACIONALESPECIAL ANÀLISI DE L'ESCENARI DE LA POSTGUERRA AL MÓN ÀRAB (II PART)

D'Hiroshima a Teheran,l'amenaça nuclearAl món àrab, els Estats Units han obert un escenari de fragilitat i de tensió després de la guerra i l'ocupació de l'Iraq. Sien la darrera edició de L'AVANÇ tractàvem la situació de Síria, aquesta última part de l'especial sobre la configuració del'Orient Mitjà de la postguerra iraquiana està dedicada a l'Iran. I és que els EUA, Gran Bretanya i Israel han amenaçatl'Iran amb un atac nuclear preventiu

Fonts expertes diuen queel pla militar de guerra nuclear contra l'Iran estroba en un estat“avançat de preparació”

Des de finals de l'any2004, l'Estat d'Israel haacumulat sistemesd'armes convencionals inuclears

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

LUCAS MARCO / SERGIO DE CASTRO

Per a Erick Fajardo, "la gran majoriaindígena veu amb molta esperançal'arribada d'Evo Morales al poder" i"fins i tot les classes mitges tenencompromeses les seves expectatives,tal com mostra el marge de votacionsque ha aconseguit". "Però sobretottenim un país que ha canviat la con-flictivitat per un ambient de con-fiança (…) en la resolució d'unaagenda no resolta per més de 500anys". Els inesperats resultats acon-seguits pel Moviment Al Socialisme(MAS) fan que "Morales es transfor-me en un president d'una legitimitatsorprenent enfront d'altres presi-dents que havien arribat al poder através de pactes entre partits". Totaixò, malgrat que els mitjans de co-municació, com per exemple algunsintegrats en el Grup PRISA, "han sus-tentat la candidatura de Tuto Quiro-ga "amb la finalitat de mantenir l'sta-tu quo i els interessos de les trasna-cionales a Bolívia" (com per exempleRepsol YPF), el que s'evidencia enque la candidata a vicepresidenta dePODEMOS, partit de Quiroga, ha es-tat la comentarista principal d'aquestgrup mediàtic. Per al periodista boli-vià, el compromís de Morales amb lesreivindicacions populars ha estat lacausa de la seua aixafadora victòriapel que "de no complir amb elles se-guirà la mateixa sort que anteriorsmandataris" que van haver d'aban-donar el poder. "El nivell de compli-ment amb aquesta agenda donarà eltipus de govern del que forma partEvo Morales", atès que "en els últimstemps el MAS s'ha vist contaminatper expressions de la política tradi-cional boliviana" veient-se-li fins i tot"com una oportunitat de no perdretot per part de la dreta boliviana" elque ha provocat que "certs sectorssocials veuen amb escepticisme l'a-

rribada d'Evo Morales al poder". Enaquest sentit "la relació de Moralesamb els sectors socials no és tensaperò sí d'expectativa en alguns casosmés propera al MAS i en altres méscrítica amb ell".

El distanciament de la COBUn exemple d'aquesta relació d'ex-pectativa crítica amb el MAS ho re-presenta la Central Obrera Boliviana,el més important sindicat obrer delpaís. Per a Jaime Solars, secretari ge-neral de la COB, Morales "ha fet unagran campanya indicant que s'ha decanviar el model econòmic. Nosaltresestem a l'expectativa que ell pugacomplir amb la seua paraula". Peraixò, "li hem donat de termini fins almes de març perquè engegue la na-cionalització sense indemnització deles empreses petrolieres". Per al di-rigent sindical, Morales té el suportde més de la meitat dels electors,però també "ha de complir amb el queva dir el Tribunal Constitucional queva declarar els contractes de les pe-trolieres nuls de ple dret". En aquestcontext, "qualsevol inversor que vin-ga a Bolívia tindrà garantia jurídicasempre que respecten les lleis boli-vianes. I sinó, millor que se'n vagen".Per a Solares, la proposta del MAS denacionalizar els hidrocarburs "a bocade pou" però sense tocar els béns pri-vats de les trasnacionales és una pro-posta "demagògica", producte d'unmodel econòmic, el "capitalismeandí" formulat per Álvaro García Li-nera, nou vicepresident de Bolívia,que desvirtua a un partit denominatsocialista. I afegix que "les suposadesinversions de les trasnacionales a Bo-lívia han de ser comprovades per unaauditoria perquè a nosaltres no ensconsta que realment siga així." Unadisconformitat que de moment no-més es dóna en el plànol teòric peròque fàcilment pot passar a tenir con-

seqüències pràctiques: "Tant de boque l'Evo Morales governe amb el po-ble. Ara bé, si es corromp, igual queva fer la dreta, enganya al poble i facoses indegudes, l'anem a botarigualment, com vam fer amb Sánchezde Losada i Carlos Mesa". El suport de FEJUVE de l’AltoUna postura molt diferent la repre-senta FEJUVE (Federació de JuntesVeïnals de L'Alto), que va decidir do-nar suport al MAS en el moment enel qual va proposar crear un front so-cial contra la dreta. El seu secretariexecutiu, Abel Mamani, ens mostra-va les raons del seu suport: "Nosal-tres tenim demandes molt clares quehan estat adoptades pel MAS compart del seu programa de govern".Aquesta proximitat entre ambduesagrupacions fa que "FEJUVE L'Altono comparteixen el que s'estiguendonant terminis" al MAS, atès que noels sembla una actitud responsable"ni l'adequat després d'una votaciótan contundent" a favor d'Evo Mora-les. "Si L'Alto torna a aixecar-se comho ha fet en el passat, ho farà amb ab-soluta responsabilitat, una vegadaque identifiquem que les demandesde la població no estan sent ateses.Pensem que el país necessita d'unaoportunitat". Respecte a una de lesreivindicacions bàsiques del poblebolivià, Mamani declara que aquest"ha de tenir dret a decidir el que feramb els recursos naturals bolivians".I afegeix, "si es necessita alguna in-versió estrangera, les condicions hande ser millorades per al benefici delpoble bolivià i que no es base en unaexplotació" per part de les trasna-cionales.

+info: www.radioklara.orgwww.bolpress.comwww.masbolivia.orgwww.cob-bolivia.org

ANÀLISI ASCENS D’EVO MORALES, ENTRE L'OPTIMISME I LA DESCONFIANÇA

Bolívia avança cap al canvi amb incertesa

nera intensa amb una especial im-plicació en posicions estratègiquesdel debilitat Estat iraquià: és la pa-radoxa d'Iran i els EUA respecte al'Iraq. Després del recolzament aSadam Hussein a la guerra pel li-deratge regional contra l'Iran, queva suposar el seu armament fins ales dents, els EUA el van enderro-car i ara concedeixen l'Iraq i el seulideratge a l'Iran i al fill de la Re-volució de Jomeini... Evidentmentes desconeix si aquesta paradoxaestava prevista o és el resultat deles errades dels EUA a l'Iraq.

Líban i Hizbul·làDe fet, en certa mesura l'estabilit-zació de l'Iraq beneficia tant alsEUA com a l'Iran, però per aixòmateix a la República Islàmica en-cara li queda una assignatura pen-dent: Hizbul·là. Aquesta organit-zació xiïta -que ha estat un malsonper Israel- compta amb una fortapresència al Sud del Líban, estantfortament vinculada amb el règimde Teheran. Molt significativa-ment, en sintonia amb els interes-sos d'Iran a l'Iraq i de les forma-cions confessionals xiïtes a l'Iraq,el gran aiatolà Mohammad HusseinFadlallah, màxima autoritat reli-giosa xiïta de Líban i lider espiri-tual d'Hizbul·là, va fer una crida alsxiïtes iraquians al vot positiu a l'es-borrany de Constitució durant elreferèndum del 15 d'Octubre, con-siderant-ho una "responsabilitatislàmica", segons informava al-Ja-zeera el passat 6 d'Octubre de2005. L'Iraq és un gran negoci pelpaís veí, inclús si això significa li-quidar Hizbul·là, com demana laresolució 1559 del Consell de Se-guretat de les Nacions Unides, dic-tada el passat 6 d'Abril de 2005 perpressió dels EUA i de França, enrelació dels fets del que després esconeixerà com la primavera àrab alLíban (veure en aquest sentit laprimera part d'aquest especial a ladarrera edició de L'AVANÇ).

Iran, Xina, Índia i RússiaAquesta esgarrifosa situació a l'O-rient Mitjà s'extrapola a d'altrespaïsos del món a través de la claude tot l'assumpte: el control delsrecursos energètics de la zona.Iran té l'avantatge del petroli, tanten termes de preus com de les ne-cessitats energètiques de Xina il'Índia. Rússia, aliat i soci comer-cial de l'Iran ha demanat com-prensió "als europeus" als quals va

instar a negociar amb Iran "en co-operació amb Rússia, Xina i els paï-sos no-alineats".

Malgrat les posicions multilate-ralistes d'aquestst països autode-nominats "no alineats" (recuperantla terminologia dels anys seixanta)no sembla que els EUA estigen dis-posats a cedir. El ComandamentConjunt de Components Funcio-nals per a l'Atac Espacial i Globaldels EUA (JFCCSGS, en les seuessigles en anglès) té mandat per su-pervisar el llençament d'un atacnuclear segons la Revisió de la Pos-tura Nuclear (NPR) de l'any 2002,aprovada pel Congrés estadouni-denc. L'NPR destaca l'ús preven-tiu d'ogives nuclears, no noméscontra els "Estats delinqüents"("rouge state"), també contra...Xina i Rússia!

D'Hiroshima a TeheranEn els darrers anys hem assistit anombrosos episodis bèlics prota-gonitzats pels EUA i els seus aliatsarreu del món, especialment a l'O-rient Mitjà. La decadència de l'im-peri sembla manifestar-se enaquestes derives brutals, però l'a-menaça nuclear contra l'Iran sem-bla un camí sense retorn.

Per la pau i la seguretat del móns'hauria d'encetar un desarma-ment complet per part dels EUA,d'Israel i de Gran Bretanya, de Rús-sia, de Xina, de Pakistà i de l'Índia,si no volem repetir Hiroshima i Na-gasaki. Tal com sostenia, en aquestsentit un editorial del periòdic LaJornada: "En tant que no existeixaquest propòsit, els advertimentsde l'Occident i els alegats d'El Ba-radei [director de l'Agència Inter-nacional de l'Energia Atòmica,premi Nòbel] s'han d'entendrecom a maniobres propagandísti-ques per justificar un intervencio-nisme hostil contra el règim de Te-heran, que pot arribar, no s'ha dedescartar, a una agressió militartan injustificable, bàrbara i crimi-nal com la que va llençar la CasaBlanca contra l'Iraq".

+info:globalresearch.caglobalsecurity.org irna.ir/es irandayli.com iranfile.comtehrantimes.commfa.gov.irenglish.aljazeera.net gulfnews.com

COMARQUES08 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

ESTAT

REDACCIÓ VALÈNCIA

Probablement l'organització més cri-danera del nou moviment social sor-git al voltant del fonamentalismecatòlic a l’Estat espanyol siga la pàgi-na web Hazteoir.Org, per ser la quemillor sintetitza aqueixa capacitat decompaginar l'arcaic fonamentalismede la seua ideologia amb les més mo-dernes tècniques de comunicació, di-fusió i pressió política. Utilitzant coma plataforma internet, aquesta inicia-tiva ha permés la mobilització de mi-lers de ciutadans que inunden a po-lítics de totes classes amb e-mailspressionant a favor de les més in-transigents tesis vaticanes: denun-ciant el perill per als xiquets de tin-dre pares homosexuals; en contra dela investigació amb cèl·lules em-brionàries; en contra de la legalitza-ció de les parelles de fet; denunciantles activitats dels lobbys homose-xuals…

En l'apartat “qui som?” de la seuapàgina, els responsables d'Hazte-oir.Org són impecables en la discre-ció dels seus veritables orígens i ob-jectius. Segons afirmen “Hazteoir.Orgva ser fundat per un grup d'amics quedesitjava expressar - fer sentir - laseua opinió, però que no sabia exac-tament amb qui parlar”. I quina és laideologia d'Hazteoir? Només es men-ciona que Hazteoir.Org "no promoucap ideologia". Únicament es fa unareferència de passada què “les nos-tres iniciatives estan inspirades en lesidees i propostes de l'humanisme

cristià”.Cal navegar més profundament en

la web per poder trobar una pista dequi està darrere d'aquesta organitza-ció aparentment espontània i preo-cupada per la participació social. Enl'apartat de qui està darrere de l’or-ganització s'afirma que aquesta vanàixer l'any 2001 com una iniciativade la secció espanyola del PhoenixInstitute .

Segons informa Ignacio Arsuaga,director i fundador d'aquesta "plata-forma transversal", en una entrevis-ta en periodismocatólico.org: “Alguns

dels fundadors d'Hazteoir.org ensvam conéixer en els cursos d'estiu delPhoenix Institute en elss de comuni-cació”.

De fet, Hazte Oir s'inspira en la re-alitat de les associacions americanes,d'entre les que destaquen un parell:Moveon.Org i la Christian Coalition.Aquest últim grup, de l'òrbita del mo-viment neoconservador, té un pes no-table en la vida pública dels EstatsUnits a través de les seues campan-yes contra l’avortament.

Però no cal anar-se tan lluny comArizona per a comprovar els vincles

existents entre aquesta pàgina i l'en-tramat del nou fonamentalisme catò-lic espanyol. “Humanisme Cristià” ésl'expressió utilitzada sovint pels Le-gionaris de Crist per a referir-se a laseua ideologia. De fet el mateix Igna-cio Arsuaga és l'encarregat d'impar-tir el mòdul sobre Internet i Partici-pació Ciutadana en el Màster sobreAcció Política de la Universitat Fran-cisco de Vitòria, compartint docènciaen el curs de 2003 amb nombrosespersones vinculades a tot aquest en-tramat com Gustavo Villapalos(UCM), Jaime Urcelay (Professionals

per l'Ètica/Sant Pau CEU), Alex Ro-ser (Regnum Christi/La Raó), MiguelOsorio (Fundació IUVE) o Mª TeresaLópez (Acció Familiar).

Una de les impulsores que tambéfigura en la pàgina, Paloma Girona, ésdirectora del programa ParticipacióCiutadana de la Fundació IUVE. En-cara és més aclaridor saber qui és elpresident del Phoenix Institute a Es-panya, Luis Losada Pescador, direc-tor de contingutsd'Intereconomia.com, professor de laSant Pau CEU i ponent en els III i IVCongressos de Catòlics i Vida Públi-ca organitzats per Alfonso coronel dePalma. La III edició d'aquests con-gressos va estar dedicada precisa-ment als “Reptes de la nova societatde la informació” i en ella van parti-cipar com a ponents fins a cinc mem-bres d'Hazteoir.org.

Un dels mètodes millor utilitzatsper Hazteoir.org, inspirats en les cam-panyes de la Dreta Cristiana ameri-cana, són les 'alertes legislatives'. Mis-satges que s'envien als usuaris que s'-han donat d'alta en el servei (uns8.350 en el 2002) informant-los de leslleis i normes que s'estiguen trami-tant en cada moment i que afecten,segons ells, “a la dignitat de la perso-na i/o les seues llibertats”. Als recep-tors se'ls demana que envien una car-ta model de protesta o ànim, en fun-ció de la posició política del destina-tari, que serà enviada amb un sol clicdel ratolí. Igualment, des de la pròpiaweb es poden enviar missatges, re-colzant les preses de postura de la pà-

Els fonamentalistes catòlicss’organitzen a l’americana

ESPECIAL (I) OFENSIVA DE LA DRETA ESPANYOLISTA I ULTRACONSERVADORA

Portal d’Hazte Oir. Aquesta pàgina web és el principal canal de mobilització de la dreta a Internet

Encetem una sèrie d’articles sobre els nous moviments socials vinculats amb el Partit Popular, l’extrema dreta i els sec-tors més conservadors de l’Església, nascuts i alimentats a l’empara del govern d’Aznar, que estan desatant una ofen-siva mediàtica i social contra les mesures socials del govern de Zapatero i els nacionalismes alternatius de l’Estat

09COMARQUES L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

gina, a tots els eurodiputats espan-yols, a membres del Congrés, o a de-senes de mitjans de comunicació.

I tenen efecte aquests missatges?Alguns dels èxits més sonats d’HazteOir han estat, per exemple, les pres-sions a Alberto Luís Gallardón quanpresidia la comunitat de Madrid per-què aparquès el seu projecte de Lleide Família o canviès el reglamanetd’un Consell de la Joventut massa es-corat cap al progressisme, o la mésrecent participació activa ens les tre-sa convocatòries massives organitza-des per l’Església i la dreta contra elmatrimoni gai, la negociació amb ETAi l’Estatut de Catalunya. Amb el pasdel temps la plataforma Hazteoir.orgha esdevingut el front de propagan-da i agitació de la dreta catòlica es-panyola. L'anterior secretari d'Estatde Relacions amb les Corts, JorgeFernández Díaz, evidentment delPartit Popular, va lloar la labor d'-Hazteoir.org durant el darrer Congrésde l’organització i va ratificar l'eficà-cia d'aquest portal en els cercles po-lítics. També el diputat popular perGuipúscoa, José Eugenio Azpíroz, vaexpressar que “és important per a unpolític saber que la seua postura està

abonada per més de 8.000 internau-tes”.

Durant l'any 2002 els xics d'Haz-teoir.Org també van ser molt actiusen les seues reunions amb polítics.Segons afirmen van mantindre reu-nions i intercanvi de correspondèn-cia amb José María Aznar, Ana Pas-tor, Josep Piqué, Ángel Acebes, JoséMaría Michavila, Ana Mate, Concep-ció Dancausa, Jesús Pedreguer, Án-gel Pintat, José Eugenio Azpíroz i Eu-genio Nasarre per part del PP, ManelSilva d'UDC i Jesús Caldera i Con-suelo Cristiano del PSOE.

Tampoc es van mantindre inactiusen el pla mediàtic i van començar viesde col·laboració amb la COPE, pro-duint la secció sobre família del pro-grama Las Tardes con Julia i l'emis-sió de falques publicitàries; i amb elGrup Intereconomia, presentant “l’a-lerta legislativa” de la setmana, cadadiumenge en el programa de les artsi les lletres, emetent falques publi-citàries i redactant articles d'opinió ianàlisi en la revista Trámito Parla-mentario pertanyent a aquest grup.A més, a Catalunya presentaven lesnovetats de la web en Ràdio Estel, enel programa Qui Tinga Oïdes. Des d’a-

leshores el seu contacte amb l’estelade mitjans de comunicació integris-tes creada sota l’empara del governd’Aznar és permanent.

En el plànol internacional vancol·laborar i van llançar campanyesconjuntes amb la World Youth Allian-ce i Eurofam.org. Al desembre, vanparticipar en la Convenció de Cris-tians per Europa organitzada a Bar-celona per E-Cristians, i el seu co-rresponsal a Brussel·les va començara fer un seguiment de les alertes di-rigides a la UE.

Unitat d'accióUna estratègia clau per a l'èxit de lesaccions d'aquestes noves organitza-cions és la 'transversalitat', que se-gons Ignacio Arsuaga consistiria en“donar prioritat als valors comuns,que no han de ser objecte de discus-sió”. Per això, defenen tindre presèn-cia en diversos partits, tendències igrups; bé. que tots formen part delque es coneix com la dreta social es-panyola, que abarca des del Partit Po-pular fins el falangisme més extrem.

Aquesta unitat d'acció va quedarreflectida en la capacitat de convo-catòria que té Hazteoir.org i que es va

fer patent en la celebració del I Con-grés Internacional sobre Internet iparticipació ciutadana organitzat perHazteoir.org en la Universitat SantPablo-CEU de Madrid, amb la col·la-boració de la Universitat Francisco deVitòria. Unes jornades que amb elpretext de reunir a un grup d'experts,associacions, polítics i mitjans de co-municació per a debatre "sobre l'im-pacte de les noves tecnologies en l'en-fortiment democràtic i social", de nouamagaven una verdadera concentra-ció de persones clau i organitzacionsvinculades a l'extrema dreta catòlica.

La trobada va començar amb l'en-trega dels Premis Hazteoir.org 2003als ciutadans i organitzacions més ac-tius i participatius, així com als polí-tics “més sensibles a les peticions ciu-tadanes”. El sopar de gala presenta-da pel periodista Ramón Pi (Intere-conomia) va comptar amb la presèn-cia de Manuel Contreras (CONCA-PA), Juan José Sánchez Jaúregui,(Fòrum Espanyol de la Família); An-tonio Urzáiz (ACdP) Teresa GarcíaNoblejas, (Professionals per l'Ètica)a més dels ponents i assistents al Con-grés. Els premiats van ser José Ra-món Losana, (Famílies Nombroses),

Jesús Muñoz de Priego (Col·lectiu So-cial en Defensa de l'Educació d'Ini-ciativa Social) i els diputats José Eu-genio Azpíroz (PP), Ángel Pintat,(PP) i Manuel Silva, (UDC), aqueststres últims per "el seu compromísamb la vida humana i tot el que li afec-ta directament", en especial, pel seurebuig a la Llei de Reproducció As-sistida.

Inaugurat el Congrés per IgnacioArsuaga i Daniel Sada, rector de laUniversitat Francisco de Vitòria, acontinuació van animar a la con-currència a continuar amb el seu pro-jecte el rector de la Universitat SantPablo-CEU, Josep Albert Parell Gá-mir i el llavors secretari d'Estat de Re-lacions amb les Corts, Jorge Fernán-dez Díaz (vinculat a l'Opus Dei) quiva certificar que "L'activitat d'Hazte-oir té influència", a més va acudir eldirector de Joventut de la Comunitatde Madrid, Antonio García Terol, quiva assenyalar que "cal buscar vies departicipació per als jóvens". Igual-ment, van participar en el Congrés al-tres polítics com Eugenio Nasarre, oel llavors secretari d'Estat de la So-cietat de la Informació, Carlos Blan-co.

Per part del món associatiu catò-lic van participar Luis Losada (Insti-tut Phoenix), Eduardo Hertfelder(Institut de Política Familiar), PabloGutiérrez (Associació Nasciturus),Fabián Fernández d'Alarcón (Pro-fessionals per l'Ètica) i Paloma Giro-na (Fundació IUVE). I els directorsde diversos iniciatives digitals enaquesta òrbita com Josep Miró i Àr-devol (E-Cristians), Eulogio López(Hispanidad), Antonio Martín Beau-mont (El Semanal Digital), Juan Car-los Escudier (El Confidencial).

I com no podia faltar, per a la clau-sura van comptar amb Alfonso coro-nel de Palma qui va tornar a insistiren el seu discurs amb què “la gran ba-talla que cal lliurar hui en favor de l'-home, de la família i del bé comú s'hade lliurar en el pla cultural”. Tambées va dur a terme un taller de treballsobre com muntar una campanya enla xarxa. Els directors i responsablesd'Hazteoir.org van ser els encarregatsd'explicar el funcionament intern delportal als assistents, els seus meca-nismes i estructura.

Ignacio Arsuaga. President d’Hazte Oir. Foro de la Familia. Estretament vinculat amb els impulsors de la pàgina.

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

JUAN CARLOS USÓLa pràctica totalitat dels mitjans de comunica-ció espanyols s'han adherit recentment a uniniciativa impulsada per la Fundació d'Ajudacontra la Drogoaddicció (FAD), sempre prote-gida per la Reina d'Espanya, que és la seuapresidenta d'honor. L'acte va tenir lloc a la seude l'Associació de la Premsa de Madrid, sota lapresidència de donya Sofia, abrigallada enaquesta ocasió per la presència de José A.Sánchez Asiaín, Ignacio Calderón i AlejandroEchevarría, president, director general i presi-dent de la Comissió de Mitjans respectiva-ment de la FAD, així com una nodrida repre-sentació d'empresaris, directius i professio-nals de fins a onze associacions i grups de mit-jans de comunicació. En els parlaments de ri-gor es van aportar algunes dades més o menysalarmants sobre l'increment del consum dedrogues que s'ha registrat durant els últimsanys a l'estat espanyol (segons estudis de laFAD, el 70% dels joves de 14 a 18 anys ha con-sumit cannabis en alguna ocasió, i el 25%d'ells ha provat cocaïna) i es va denunciar la"banalització" d'aquest fet per part de la socie-tat. Només la revelació pública d'aquestes da-des hauria de donar motiu a l'obertura d'undebat sobre la política governativa en matèriade drogues, articulada des del 1985 a travésdel Pla Nacional sobre Drogues, per no es-mentar la més que discutible eficàcia de la tas-ca preventiva ocupada per la pròpia FAD, queva sorgir un any més tard amb "vocació de ca-talitzador que acceleri la reacció precisa pertal de plantar cara a l'amenaça de la droga, de-tenir la seua progressió, ajudar al drogodepen-dent i dur una llum d'esperança a les famíliesde les víctimes". Gens més lluny d'això, el periodista LorenzoMilá, presentador de l'edició de nit del Tele-diari de TVE 1, en representació de tots elsmitjans de comunicació conjurats davant laseua "majestat", va donar lectura pública a lasegüent declaració sota el títol Els mitjans decomunicació davant les drogues: "Els mitjansde comunicació social manifesten la seua pre-ocupació pels consums de drogues a la socie-tat espanyola i per les seues possibles conse-qüències en l'esfera personal, familiar i comu-nitària, máxime en uns moments que novessubstàncies i nous patrons de consum dismi-nuïxen la percepció dels riscos i reduïxen l'a-larma social. Consideren adequat prestar una especialatenció a les informacions relatives als con-sums de drogues, a les seues circumstàncies

associades i a les seues possibles conseqüèn-cies. Declaren, sense perjudici del rigoróscompliment de les responsabilitats informati-ves que els són pròpies i dels seus compromi-sos amb el públic, la necessitat de promoureuna informació crítica que contribuisca a laconstrucció d'una opinió pública més lliure ireflexiva i afavoreisca l'articulació d'una dinà-mica social capaç d'afrontar els riscos derivatsdels consums de drogues, especialment entreels joves". El document ha estat subscrit per l'Associaciód'Editors de Diaris Espanyols, Associació deRevistes d'Informació, Associació Espanyolade Radiodifusió Comercial, Federació d'Asso-ciacions de la Premsa d'Espanya, Unió de Te-levisions Comercials Associades, Federaciód'Organismes de Ràdio i Televisió AutonòmicsFORTA, RTVE i les agències de notícies Colpi-sa, Efa, EuropaPress i Servimedia. I varis delsmitjans signants s'han compromès així mateixa incorporar en els seus llibres d'estil i normesde redacció les recomanacions fetes en el 1erFòrum sobre "Joves, drogues i comunicació",organitzat uns mesos enrere per la FAD, jun-tament amb l'Institut Oficial de Televisió i Rà-dio, i orientat a donar un tractament informa-tiu adequat d'aquestes matèries. Segurament ningú es gosarà qüestionar sem-blant declaració d'intencions. Molt menys siadquireix el rang de compromís davant la rei-na. Un compromís "solemne", com ha recone-gut El Semanal Digital, doncs al cap i a la fi estracta "d'una causa molt volguda per ella". L'a-liança del quart poder amb la Monarquia peruna causa tan encomiable, qualsevol s'atre-veix. Però més enllà del valor simbòlic quetanca l'acte protocol·lari, poden plantejar-sealguns interrogants. Vol dir-se que fins a ladata els mitjans no consideraven adequatprestar una especial atenció a les informa-cions relatives als consums de drogues, a lesseues circumstàncies associades i a les seuespossibles conseqüències? Per ventura fins al'escenificació de l'acte descrit no havien con-templat entre els seus objectius la necessitatde promoure una informació crítica que con-tribuís a la construcció d'una opinió públicamés lliure i reflexiva i afavorís l'articulació d'u-na dinàmica social capaç d'afrontar els riscosderivats dels consums de drogues, especial-ment entre els joves?... En fi, caldrà esperarper a veure com es dota a aquesta declaracióde contingut i s'interpreta el desenvolupa-ment concret del compromís adquirit.*Historiador i sociòleg

ESTEL ORTELLSPassem per alt la trans-cendència del fet què elquart poder s'alie amb laMonarquia en qualsevoltema. Passem per alt queaquesta aliança siga per laqüestió de les "drogues".Intentem fer un enfoca-ment sanitari de la qües-tió. Què suposarà aquestaaliança, a nivell de la mi-llora de la salut dels con-sumidors de "drogues"? Primer de tot, una obser-vació terminològica. Supo-sem què estan parlant deles drogues psicoactivesprohibides, perquè , nooblidem, què la definicióde la paraula droga , ésampla (DROGA: "Amb in-dependència de la seua fi-nalitat, tota substànciaque introduïda en un or-ganisme, pot modificaruna o més de les seuesfuncions. Sinònim de fàr-mac i medicament .OMS1975)En segon lloc, un comen-tari sanitari: Mai els mit-jans s'han aliat amb la Mo-narquia per a tractar l'úsabusiu de medicamentsquè fa la nostra societat,per posar un exemple. Nohan fet una aliança perpromoure el bon ús de lesaspirines ni de la ketami-na o morfina, drogues to-tes elles incloses a la llistade medicaments essen-cials de la OMS (edició2005) - les dos últimesamb actuació sobre el Sis-tema Nerviós Central -.Així que com a primeraconclusió, hem de dir quealguns metges interessatsprofessionalment en elsefectes sobre la salut delconsum de substànciespsicoactives, consideremun greuge importantaquest fet.En tercer lloc, comenta-

rem breument el paper dela FAD i del PNSD en laPrevenció Primària (PP).La PP va dirigida a evitarquè l'usuari entre en con-tacte amb allò què suposaun risc per a contraureuna malaltia, com a es-tratègia per disminuir l'e-fecte final d'aquest con-tacte. PP seria posar-se unpreservatiu per evitar unamalaltia de transmissió se-xual, per exemple. En eltema de les "drogues" en-cara no s'ha demostratque les campanyes de PP,destinades a disminuir elconsum de substàncies ,aconseguisquen el seupropòsit. Campanyes deltipus: "DROGAS: CADAVEZ CUENTA", les de laruleta del anuncis de la te-levisió de la FAD, quehaurien de tenir com a ob-jectiu la disminució delconsum de "drogues" perpart del jovent no són ava-luades, per la qual cosa,no sabem si el què verita-blement aconsegueixen ésuna disminució del con-sum o si, pel contrari, inci-ten al seu consum. Per nodir què està per demostrarl'impacte sobre la salut dedeterminats consums (perexemple el consum res-ponsable, no abusiu). No-saltres qüestionem la Pre-venció Primària en aquestcamp. Ens explicarem,amb un exemple del campde la salut. Sabem, des defa temps, que les gambes,el marisc en general, tériscs associats al seu con-sum: Son aliments rics engreixos saturats, que aug-menten el colesterol, iper tant el risc cardiovas-cular, per la qual cosa fanaugmentar el risc de patiratacs de cor o infarts cere-brals. Per altra banda, laOCU ha estudiat i denun-ciat repetidament la ex-

cessiva quantitat de sulfitstrobada a les gambes quèes venen als mercats (elssulfits s'afegeixen sobre elmarisc per evitar què esfaça negre). Segons dife-rents mostres estudiades,uns 100 grams de gambessuposarien la superació deles quantitats de sulfitsadmissibles i per tant aug-mentarien el risc de patiruna destrucció de la vita-mina B1 - tiamina- i de pa-tir reaccions al·lèrgiquesgreus o atacs d'asma. Què pensaríem, doncs,d'una campanya nadalen-ca, què digués GAMBAS:CADA VEZ CUENTA. Id'una aliança mediàticaamb la reina, per aquestmotiu? Probablementpensaríem què ens estemtornant bojos. De mo-ment, pel contrari, elsmitjans ni tan sols infor-men de cap dels riscs es-mentats ací. Jo personal-ment soc de l'opinió quèno cal.L'aliança mediàtica es-mentada es fa amb l'argu-ment què "el problema deles drogues" se soluciona-ria augmentant la percep-ció de risc què tenen elsconsumidors d'aquestessubstàncies. Tot plegat su-posicions no demostrades.Tot plegat desmesurat i ri-dícul. Mentrestant, se-guim perdent oportunitatsper informar el jovent ambobjectivitat sobre els riscsassociats al consum desubstàncies psicoactivesde manera raonable i creï-ble, amb un discurs quèpuguen entendre i accep-tar i que servisca per dis-minuir les malalties asso-ciades a determinats con-sums, qüestions sanitàriesimportants què quedensense tractar amb un en-focament d'aquest tipus.*Metgessa

Drogues i comunicació mediàticaDEBAT PUNTS DE VISTA CRÍTICS AMB LA POLÍTICA DE TOLERÀNCIA ZERO PACTADA ENTRE ELS MITJANS I LA FAD

El passat 15 de desembre, la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), sota el suport de la reina Sofia, es reu-nia amb els representants de la majoria de mitjans de comunicació de masses i associacions de periodistes per tal queaquests assumisquen un únic discurs envers les drogues: tolerància zero. Així, la majoria de mitjans de comunicació anivell estatal es comprometien a afegir al seu llibre d'estil un tractament sobre les drogues sota la retrògrada visió de laFAD. Des de L'AVANÇ, hem volgut convidar a dos bons coneixedors de la temàtica de les drogues -des de línies diferents-, a oferir la seua visió sobre el significat d'aquesta línia d'acció de la FAD. Per una banda Juan Carlos Usó, sociòleg, his-toriador i bibliotecari, responsable de la web Mundo Antiprohibicionista i autor de llibres com "Drogas y cultura de masas"i "Spanish Trip. La aventura psiquedélica en España". Per altra banda, Estel Ortells, metgessa, membre del sindicatSimap i del col·lectiu mèdic Grup d'Intervanció en Drogues.

Segurament ningú es gosaràqüestionar semblantdeclaració d'intencions

“Gambas: cada vezcuenta”

11COMARQUES L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Un nou comensal ha irromputd'amagat en el festí del repartimentde llicències de la Televisió DigitalTerrestre (TDT) per part del Con-sell de Camps. Junt amb els dosgrups empresarials que s’han be-neficiat d’un dels dos canals au-tonòmics de televisió que hi haviaen joc -la COPE i el diari Las Pro-vincias-, sorgeix emboscada comaccionista de referència en moltespetites empreses concessionàriesuna mercantil que, sota la denomi-nació Mediamed Comunicación Di-gital, s'ha colat de manera indirec-ta en l'adjudicació de 13 de les 14demarcacions comarcals. Malgratque la Generalitat valenciana no-més tenia potestat per otorgar duesllicències de TV d’àmbit autonòmic,els canals de què disposarà Media-med li permetran en la pràcticaemetre en quasi tot el País Valen-cià i esdevindre, de facte, una menade tercer canal autonòmic de tele-visió privada, per a major glòria deFrancesc Camps i el sector demò-crata-cristià del Partit Popular.

Una TV campsistaLa nova societat, constituïda ad hocdurant l'estiu de 2005, serà capita-nejada oficialment per FranciscoJavier García del Moral, apoderatde la societat inversora Beta Capi-tal i lligat per amistat familiar ambel portaveu del Consell valencià,Esteban González Pons, cervell iànima del repartiment de llicènciesi d'una operació que tanca el cercledel control absolut per part de ladreta de la televisió digital valen-ciana

Impulsada des dels sectorsdemòcrata-cristians del Partit Po-pular, i, segons publica El Confi-dencial del periodista Jesús Cacho,amb l'exministre de Justícia JoséMaría Michavila (germà de la cap degabinet de Camps, Ana Michavila)com a mediador, els prinicipals ac-cionistes de referència de Media-med Comunicación són el fosc(veure requadre) exdirigent deNuevas Generacions iexdiputat delPP al Congrès espanyol AntonioMartín Beuamont, propietari d'ElSemanal Digital, i el constructor iempresari televisiu castellà-lleonès

José Luis Ulibarri, president i prin-cipal accionista de Retecal (la xar-xa de cable de Castella i Lleó, alça-da sota els auspicis del PP local ambel recolzament de les caixes d’es-talvi de la regió), actualment alia-da amb ONO en aquella comunitat.

Flor i nataEntre els administradors de Media-med figura també Ignacio LópezRoselló, un financer lligat a diver-ses societats d'inversió (Sicav) en-

tre les quals hi ha la de la famíliaLladró, patrocinadora d'institu-cions anticatalanistes com la ReialAcadèmia de Cultura Valenciana,de la qual Juan Lladró n'és presi-dent.

Al costat d'aquests personatgess'hi ha sumat una variada llista denoms provinents de diferents àm-bits socials i econòmics de la dretacatòlica i empresarial valenciana,molts dels quals no tenen res a veu-re amb el món dels mitjans de co-municació. Entre d’altres, tenim ellegionario de Cristo Alfonso Bullónde Mendoza, rector de la universi-tat privada Cardenal Herrera i pre-sident del patronat de la FundacióSan Pablo-Ceu; Perfecto Palacio,de Construcciones Navales Palacio,empresa propietària del vaixell UbiBene emprat per Aznar i Zaplana enalgunes de les seues aventures ma-rines); Ángel Raga (lligat en el seudia a la televisió alegal de Las Pro-vincias), Juan Carlos Gómez Pan-toja (qui liderava Canal 7 Televa-lencia), José Adolfo Vedri (de l'em-presa de comunicació Engloba),l’empresari Fernando Serratosa Ca-

El Consell impulsa d’amagat un tercercanal autonòmic de televisió privada

COMARQUESPROPAGANDA MÉS DEL 90 PER CENT DELS CANALS DE TDT ESTARAN SOTA L’ÒRBITA DEL PARTIT POPULAR

La concessió de llicències de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amagava un convidat inesperat que tanca el cercle d’una operació que ha estatqualificada per l’oposició com “un veritable cop mediàtic” del PP. Una mercantil nascuda al caliu de la Generalitat Mediamed Comunicación S.A.,posseeix almenys el 51 per cent del capital de diverses empreses locals que en conjunt s’han fet amb un canal a 13 de les 14 demarcacions a concurs

Una circularque la forma-ció d’extremadreta Demo-cracia Nacio-nal va difondreel passat juny

de 2005 convocant la seua X Uni-versitat d’Estiu, incloïa una re-ferència a “personatges impor-tants del món de la política” quehi havien anat en anteriors edi-cions “per aportar-nos els seusconeixements”, entre els quals,un dels principals accionistes deMediamed, Antonio Martín Beua-mont, actual director d’El Sema-nal Digital i exdiputat del PP. Mal-grat la seua relativa joventut, Be-aumont és un vell conegut de lapolítica. Antic dirigent de NuevasGeneraciones, col·labora amb larevista integrista Arbil i els seusarticles són difosos per Internet

en pàgines web del que es coneixcom a “nova dreta espanyola”, uncorrent de pensament que preténactualitzar els postulats ultres alstemps moderns. Relacionat dins del Partit Popularamb Javier Arenas, Antonio Mar-tín Beaumont ha trobat en Campsun aliat imprescindible per a lesseues aventures empresarials,convertint-se en el principal vale-dor mediàtic del president de laGeneralitat valenciana en la cortmadrilenya. Des de la web d’El Se-manal Digital (que es presentacom la quarta en el rànquing dediaris digitals en castellà) carre-ga a tort i dret contra Zaplana i fal’impossible per situar Campsen el sanedrí dels consellers àu-lics de Mariano Rajoy. No de ba-des el Govern valencià constitueixel seu principal client publicitari ipatrocinador.

UN OPORTUNISTA CONNECTAT AMB L’ULTRADRETA

Antonio Martín BeaumontEntre el planter deMediamed figura LourdesReyna, germana de quifóra directora del diari LasProvincias als anys 80

Antonio Martín Beaumontva participar en unesjornades de l’organitzaciód’extrema dretaDemocracia Nacional

Amo i senyor. Cada volta són més els mitjans de comunicació valencians que pertanyen a l’òrbita del PP

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

turla, el constructor Andrés Sel-ma (Promociones Mogar), Corra-do Holding, Piqueres Audiovisuali Ana María Royo Cabrera (Anro-ca 91).

Igualment, també hi figuren elspropietaris d'algunes de les em-preses participades per Media-med, com ara Juan Carlos GómezPantoja, de Telecomarca, o la fa-mília Miralles Troncho, de TV Cas-telló Retransmisiones, coneguda.

Entre el personal de las novasocietat mediàtica hi ha la germa-na de Maria Consuelo Reyna, quiva ser des de la direcció de LasProvincias assot de l'esquerra i elnacionalisme.

En conjunt, Mediamed és pro-pietària d'almenys el 51 per centde les següents societats: Medi-terránea InformativaTelevisiónS.L; Comercial Alyma S.L; TVCastellón Retransmisiones S.L; 43TVS.L; Comunicación Audiovi-sual Editores S.L; y TelecomarcaS.A., que entre totes elles hanaconseguit llicències en 13 de les14 demarcaciones del País Valen-cià.

Cop d’estat mediàticEl convidat sorpresa del Governde Camps en el repartiment dellicències de TDT s’afegeix com aguinda final (si no hi ha més sor-preses) a un mapa televisiu que ja

apareixia copat per empresesproperes als sectors més inte-gristes i reaccionaris del PartitPopular i de l’Església. Un mapaque revela el veritable perfil con-servador, autoritari i espanyolis-ta de Francesc Camps, un homeque va assumir la presidència dela Generalitat valenciana anun-ciant un gir valencianista, demò-crata i centrista respecte a l’eta-pa del seu predecessor EduardoZaplana. Lluny d’haver-lo portat aterme, ha afegit a les polítiques deZaplana una impronta ultracon-servadora

A banda de Mediamed Comu-nicación Digital, els grans triom-fadors del concurs han estat eldiari conservador Las Provinciasi la Cadena Cope, propietat de laConferència Episcopal, cadascundels quals obté una de les duesllicències legals de TV autonòmi-ca. Pel que fa a les llicències lo-cals, els principals beneficiaris di-rectes han estat el grup ultra-catòlic Intereconomia -editor dela revista Época i el setmanari in-tegrista Alba-, i Libertad Digital,propietat del periodista FedericoJiménez Losantos.

Ramaderia. Menorca és l’illa de les Balears on més ramaderia hi ha

NELO MARTÍNEZ* VALÈNCIA

Per als pròxims 10 anys els valen-cians tindran una oferta televisivade vora 20 canals de TV digital; po-dran veure canals de multinacionalsprogressistes com PRISA; podranveure CUATRO, CNN+, VIA DIGI-TAL... Podran també veure altrescanals com Tele5 o Antena3 propie-tat de multinacionals europees iamericanes de la mà d'empreses es-panyoles. Podran veure també elscanals públics, propietat temporal-ment del partit socialista.

I ara en les nostres terres més ca-nals, més pluralitat, de la dreta al'extrema dreta; després de la re-cent concessió de llicències de TVdigital pels pròxims deu anys po-drem veure canals “locals” com lesultra catòliques Libertad Digital, Po-pularTV i Intereconomía. Veurem lamoderada TV del diari El Mundo icanals autòctons integrats en el hol-ding Mediamed amb representantsde La Fundació ultra catòlica CeuSan Pablo o la Saga dels Ferratosa,més pluralitat.

Deixarem de veure entre altresCanal33 i TV3, la TV de la Universi-tat Politècnica o InfoTV.

Quin escàndol! I per als pròxims10 anys, però són les regles del jocd'esta democràcia virtual, els partitsgovernants alternen els seus favorsa les seues empreses afins, el PSOEamb Prisa i el PP amb la dreta me-diàtica plural.

Però quin escàndol! I damunt enstrobem amb una oposició timorata,incapaç de despertar la més mínimaconsciència sobre este nou ladroni-cidi entre la població, tal com deiaun article de la cartellera Túria:

“Els partits de l'oposició, els queno estaven de vacacions han despat-xat esta nova demostració demenyspreu cap a la ciutadania ambel tradicional comunicat reprobatorio tradicional roda de premsa. Hau-ran quedat descansats.”

Quina vergonya! Quin cinisme

més absolut per part del PSOE ques'ompli la boca de pluralitat i despo-litització dels mitjans quan tot açòestà passant, i no sols ací, més delmateix a Múrcia, Balears o Madrid,per “la seua” llei de Televisió Digitalque va donar tot el poder a l'hora deles concessions a les comunitats au-tonòmiques.

Per a quan una verdadera despo-litització? per a quan consells audio-visuals de conformació plural?... plu-ral, traduïm: integrats per associa-cions professionals, organitzacionssocials, econòmiques i polítiques, oncada sector posseïx un percentatgede vot. Per a quan?

Però en esta predemocràcia reinala cultura de l'amiguisme perma-nent i la mentida quotidiana, menti-des que no s'han cansat de repetirels diferents portaveus del PSOE alsmitjans alternatius que esperavenuna regulació del sector ciutadà dela comunicació.

Una regulació que reconeixeràque hi ha els mitjans del Tercer Sec-tor, és a dir, tots els mitjans de co-municació que no són públics, go-vernamentals, ni privats, empresa-rials, sinó que són comunitaris, sen-se ànim de lucre, de propietat, estavegada sí, plural.

Existixen sí, però no tindran dreta res, estos sociollestos… Fins alprogressista tripartit va i els reco-neix en la nova Llei de l'Audiovisual

aprovada el passat 20 de desembre,establix que la Generalitat donaràsuport a mitjans que no existiran…Però tal com ens conta un represen-tant de l'Assemblea per la Comuni-cació Social, que integra a centenarsd'entitats socials catalanes que hanaconseguit crear una TV per ones:

“La Direcció de Mitjans Audiovi-suals, que és la que dóna de mo-ment les freqüències i sanciona lesemissions il·legals, ja ens ha comuni-cat que en el pròxim concurs per adonar llicències de televisió, no que-darà espai per a les televisions co-munitàries; és a dir, que se'l reparti-ran tot, una altra vegada, entre em-preses privades i ajuntaments”

Toca apel·lar a la rebel·lia contrala tirania, que la indignació ens deforces creatives per a crear espaisde llibertat, que siguem cada vegadamés conscients que en el tauler co-municatiu ens juguem molt de lesnostres vides, que reforcem el crei-xent, a pesar dels pesars, nombre demitjans alternatius que, a través dela xarxa, la premsa escrita, ràdio oInternet, ajuden a dignificar al serhumà al mig d'esta selva de merca-ders.

* President de PluràliaTV

OPINIÓ DEMOCRÀCIES HIPOTECADES PER ALS PRÒXIMS DEU ANYS

L'escàndol de les llicències de TV digital

Entre els socis deMediamed ComunicaciónS. A. hi ha el legionari deCrist Alfonso Bullón deMendoza

Antonio Martín Beaumontva participar en unesjornades de l’organitzaciód’extrema dretaDemocracia Nacional

13COMARQUES L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

VICENT CANET VALÈNCIA

Canal 9 va ser una gran esperançaper a molts. Naixia en el 9 d'octubrede 1989 (quan encara estaven els so-cialistes en el poder), però per amolts no ha acomplit les expectati-ves amb les quals va ser creada. S'es-perava que fóra el mitjà que difon-guera i normalitzara el valencià: quedifonguera una versió estàndard dela llengua lliure de castellanismes imés acurada i perquè donaria pres-tigi social al valencià podent poten-ciar el seu ús social. Però ni una cosani l'altra. El valencià només s'utilit-za en determinats programes (in-formatius, concursos, magazine ino tots) però no en pel·lícules, sèriesi determinats programes coproduïtsamb la FORTA. A més, Canal 9 tam-bé hauria pogut ser un important im-pulsor del sector audiovisual valen-cià, però tampoc ha sigut així. Ambels anys Canal 9, i ja en ple governdels populars, tot i que abans tambéapuntava maneres, es converteix enla primera televisió, pública, que ini-cia tot el bum de “telefems”, ambprogrames com “Tómbola”, on elscrits, la informació poc contrasta-da, els insults i el xafardeig eren labase del programa. Este programano va fer més que inaugurar unanova època de programes del cor ide telerrealitat que, sembla, que hancomençat el seu decliu per un altretipus de programació menys “crida-nera”.

Informes sobre els informatius-Són els mateixos treballadors de latelevisió autonòmica els que denun-cien que els serveis informatius estroben totalment controlats pel Par-tit Popular. “Sempre es diu que go-verne qui governe granarà cap a casai no deixa de ser, en part, veritat. Toti això, els socialistes com a mínimmantenien les formes, els informa-tius podien ser acusats de tenden-ciosos, no de propaganda com sí queho és amb els del PP”, indica JoséManuel Alcañiz, membre del comi-té d'empresa de Canal 9 i responsa-ble de llibertat d'expressió de laUGT. Segons este sindicalista, els delPP utilitzen la televisió valencianacom un centre de propaganda. Estaopinió, és compartida per la majoriade la plantilla del canal: ho recol-zen els 9 delegats sindicals perCCOO, els 4 per CGT i els 3 per UGT,no així els 6 d'USO que no es mani-festen clarament al respecte. L'úni-ca referència de qualitat i difusió d'ús

del valencià -i en això coincidixenoposició, sindicats i PP- és Punt 2.“Però hi ha una trampa, el govern va-lencià impulsa estos continguts enuna cadena que només té el 3% del'audiència, i no, com hauria de ser,en Canal 9 que n'assolix un 18%”,afegix Alcañiz.

Va ser el mateix PP qui va crearen el 1997 el comité de redacció pervigilar la parcialitat o imparcialitatdels informatius de la cadena. “Peròalhora que el van crear van posarles bases per carregar-se'l, perquèemetia informes contraris als seusinteressos, cosa que han aconseguitfa dos anys”, indica Alcañiz. El sin-dicalista indica que en els últimsanys la direcció de la televisió va-lenciana s'ha dedicat a no obrir qua-si oposicions i contractar només aaquells que siguen afins al PP i enuna situació laboral precària (és adir, temporals, becaris, etc). Ser fun-cionari dóna més marge per resistirles pressions polítiques que si es téun contracte temporal, en què et po-den fer fora en qualsevol moment.Amb els anys, sempre segons Alca-ñiz, l'empresa va aconseguir blo-quejar l'elecció d'este comité fa dosanys. Fins esta data, i durant sis anysel comité havia emés informes sobreels informatius de la cadena públicavalenciana, no especialment favo-rables. Però de fa dos anys UGT hadecidit continuar esta tasca i men-sualment es penja un informe a laweb http://www2.ugt.es/rtvv/infor-mescomiteugt.htm. “En els informesel que fem és analitzar com es mos-tra la informació als espectadors i sies manipula o no, o s'oferix una ver-

sió plural, contrastada i veraç. El queconstaten els estudis és que cada ve-gada més Canal 9 s'assembla a un ga-binet de premsa i propaganda del PPvalencià. De fet, entre 1998 i 2004la que va ser directora general de lacadena valenciana havia estat durantels set anys anteriors cap de prem-sa i assessora d'imatge de Zaplana”,indica Alcañiz.

El sindicalista ens assenyala di-ferents exemples que tenen a veureen l'exclusió de presència als infor-matius de totes aquelles notícies quepuguen perjudicar els populars: elcas Fabra, un presumpte cas de co-rrupció del màxim dirigent del PP deCastelló, no existix a Canal 9 quanha tingut bastants titulars i portadaa altres mitjans. “Això també ha pas-sat amb les diferents vagues i mani-festacions contra l'anterior governpopular de Madrid. La Vaga Generalde 2002 que va fer que es retirara el“decretazo”, segons els informatiusdel canal valencià, no va pràctica-ment existir, i les protestes contra laguerra d'Iraq que van ser les mani-festacions més grans de tota la histò-ria del País Valencià no va merèixermés de 30 segons en els informatiusd'esta emissora”, afegeix el membredel comité d’empresa de Canal 9.Des del programa Notícies 9, segonsun dels autors dels informes al vol-tant de la manipulació informativa,es tendixen a magnificar tots els con-flictes que es puguen relacionar ambCatalunya a partir d'elements coml'Estatut, la llengua i l'aigua. “Estostemes obrin els noticiaris quan hiha temes més importants que afec-ten els valencians i que no són trac-

tats per la cadena. La doctrina ofi-cial a Canal 9 és que els catalans noens donen aigua perquè no volenperò que en tenen molta. Per aixòaprofiten qualsevol crescuda de l'E-bre per anar allà treure imatges i de-claracions al voltant de com s'ha in-crementat el cabal. Personalment hepogut presenciar com es tallavenunes declaracions d'un llaurador deTortosa al qual li preguntaven si l'E-bre tenia molta aigua i deia que si,però que era una situació excepcio-nal. Només quedava la part que re-coneixia la crescuda però no la quedonava a conéixer que a l’Ebre tam-bé falta aigua”, diu Alcañiz. El ma-teix sindicalista conclou que una deles possibles solucions a esta situa-ció seria la de crear un Consell Va-lencià de l'Audiovisual que exerciraun control democràtic sobre la plu-ralitat democràtica per garantir-la,com passa a altres països com araFrança, però caldria el consens delsdiferents partits polítics.

EEssttàà ddeemmoossttrraatt qquuee eell nniivveellll ddeessaattuurraacciióó iinnffoorrmmaattiivvaa ((eennttee--

nneenntt iinnffoorrmmaacciióó ccoomm uunnaa ssiimmpplleeaaccuummuullaacciióó ddee ddaaddeess,, mmoolltteess vvee--ggaaddeess ddeessccoonntteexxttuuaalliittzzaaddeess ii ffrraagg--mmeennttààrriieess qquuee ssiimmuulleenn sseerr cceerr--tteess,,ppeerr rreeiitteerraacciióó)),, aa lleess ssoocciieettaattssoocccciiddeennttaallss hhaa ssuuppeerraatt ttoottss eellss nnii--vveellllss eexxiisstteennttss eenn llaa hhiissttòòrriiaa ddee llaahhuummaanniittaatt.. PPooddeemm iinnggeerriirr uunnaaeennoorrmmee qquuaannttiittaatt ddee ddaaddeess sseennsseeqquuee ss’’aarrrriibbee aa pprroodduuiirr llaa nnoorrmmaallrreessppoossttaa hhuummaannaa ddaavvaanntt llaa ddii--vveerrggèènncciiaa eennttrree rreeaalliittaatt ooffiicciiaall iiqquuoottiiddiiaannaa:: ddeessccoonnffiiaarr ddee llaa pprroo--ppaaggaannddaa.. UUnn eexxeemmppllee eell tteenniimm eennllaa rreeaalliittaatt ddeell nnoossttrree PPaaííss,, oonn ss’’aa--pplliiccaa ààmmpplliiaammeenntt aaqquueessttaa ppaarraaddoo--xxaa;; ppeennsseemm llaa vveerriittaatt ooffiicciiaall,, eenn llaaqquuaall eess ssuucccceeeeiixxeenn lleess ccoonnssttaannttssaaggrreessssiioonnss ccaattaallaanneess ssoobbrree eell ppoo--bbrree ii ddeesspprrootteeggiitt cciiuuttaaddàà vvaalleenncciiàà,,ii eell qquuee ééss mmééss ggrreeuu,, aavvaallaaddeess ppeerruunn ppooddeerr cceennttrraall qquuee vviiuu eenn ccoonn--nniivvèènncciiaa aammbb aaqquueellllss qquuee vvoolleennddeessttrruuïïrr--lloo (( sseerriiaa uunn ccaass úúnniicc eennllaa hhiissttòòrriiaa ))..PPeennsseemm ppeerr uunnaa aallttrraappaarrtt llaa rreeaalliittaatt qquuoottiiddiiaannaa ddeellss iilleess cciiuuttaaddaanneess vvaalleenncciiaanneess:: eenn qquuèèaaffeeccttaa eell nnoomm qquuee ttiinnggaa uunnaa lllleenn--gguuaa,, ssii llaa mmaajjoorriiaa ddee ppeerrssoonneess qquueess’’iinnddiiggnneenn ccoomm ffaarriisseeuuss,, nnoo ll’’hhaannuuttiilliittzzaaddaa mmaaii?? QQuuee ppoott pprreeooccuuppaarreell pprreetteexxtt ddee qquuee eell ccaammpp vvaalleenncciiàànneecceessssiittaa ll’’aaiigguuaa ddeell DDeellttaa ddee ll’’EE--bbrree,, ssii ll’’aaggrriiccuullttuurraa vvaalleenncciiaannaapprreeooccuuppaa bbeenn ppoocc aa llaa nnoossttrraa ssoo--cciieettaatt,, ccoomm hhaann ddeemmoossttrraatt eellss eess--ddeevveenniimmeenntt ddeellss úúllttiimmss aannyyss.. II eennqquuèè ppoott aaffeeccttaarr qquuee eellss ii lleess ccaattaa--llaanneess ttiinngguueenn uunnaa mmiilllloorr rreettrriibbuu--cciióó ffiissccaall (( vveerrttaaddeerr ii úúnniicc mmoottiiuuddee llaa rreeffoorrmmaa ddee ll’’eessttaattuutt CCaattaallàà,,nnoo eennss eennggaannyyeemm )),, ssii eesstteemm aaccooss--ttuummaaddeess aa vviiuurree aammbb uunn ddeellss ppiitt--jjoorrss rreennddiimmeennttss ffiissccaallss rreessppeeccttee aallaa nnoossttrraa aappoorrttaacciióó eeccoonnòòmmiiccaa qquueeeexxiisstteeiixx eenn ll’’eemmbbuutt eeccoonnòòmmiicc qquueeééss ll’’EEssttaatt EEssppaannyyooll?? QQuuaann eellss nnaa--zziiss iinncceennddiiaarreenn eell RReeiicchhssttaacchhtt,, iiaaccuussaarreenn eellss ccoommuunniisstteess dd’’hhaavveerr--hhoo ffeett ((ttrreett dd’’eeiixxiiddaa dd’’uunn ddeellss ppee--rriiooddeess mmééss nneeggrreess ddee llaa hhiissttòòrriiaaddee llaa hhuummaanniittaatt )),, uunnaa ddee lleess ccaauu--sseess qquuee eellss hhoo ppoossssiibbiilliittàà ffoouu llaappaassssiivviittaatt ii ccoommpplliicciittaatt dd’’aammpplliisssseeccttoorrss iinnssttiittuucciioonnaallss iinnccllúúss mmoo--ddeerraaddaammeenntt dd’’eessqquueerrrreess.. AAiixxíí,,sseennssee qqüüeessttiioonnaammeennttss,, aaccoonnsseegguuii--rreenn qquuee eellss ppeerrsseegguuiittss,, eessddeevviinn--gguueerreenn aallss uullllss ddee llaa ssoocciieettaatt vveerr--ttaaddeerrss bboottxxiinnss.. AAll PPaaííss VVaalleenncciiàà,,hhii hhaa mmoollttss qquuee pprreeffeerreeiixxeenn ccaallllaarraabbaannss ddee qqüüeessttiioonnaarr lleess eexxiittoosseessmmeennttiiddeess ooffiicciiaallss.. HHii hhaa qquuii ttéé mmééssiinntteerrééss eenn eessppeerraarr qquuee eell PPPP ccaaiiggaaddeell ppeeddeessttaall,, ppeerr lleess ccoorrrruupptteelleess iieell ddeessppoottiissmmee,, qquuee eenn rreeffoorrmmaarruunnaa lllleeii eelleeccttoorraall aannttiiddeemmooccrrààttiiccaa(( eell mmaalleeïïtt 55 %% )) qquuee ppeerrmmeettrriiaaddeessbbaannccaarr aall PPPP ppeerr aa lleess pprrooppee--rreess eelleecccciioonnss,, ii eell qquuee ééss mmééss iimm--ppoorrttaanntt ddee ttoott,, aaccaabbaarr aammbb eell vveerrii--ttaabbllee ggeennoocciiddii ccuullttuurraall qquuee eesstteemmppaattiinntt..

Des de l’illa

Fins els Estatuts!

MARC PERISDocent valencià a les Illes

PROPAGANDA AL SERVEI DELS INTERESSOS DEL PARTIT POPULAR

Les manipulacions continuen a la televisió pública valencianaEls mateixostreballadors de l’enspúblic lideren lescrítiques a la televisióautonòmica pelcaràcter esbiaixat delsseus informatius

Des de fa dos anys la webde la secció d’UGT a C9publica uns informesmensuals sobre la líniainformativa de la TV

Es tendeixen amagnificar tots elsconflictes que espuguen relacionar ambCatalunya

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

LUCAS MARCO / XAVIER MARTÍNEZVALÈNCIA

Quins son els orígens d’aquest lli-bre? El llibre és el resultat d’un procéscol·lectiu d’investigació i cooperacióentre estudiants de pedagogia i mes-tres del Moviment de Renovació Pe-dagògica i de moviments ciutadanscom Per L’Horta.

En que ha consistit aquesta tascad’anys que han precedit al llibre ?El que nosaltres voliem era pensaren un tipus de material didàctic queservira per a poder treballar pro-blemàtiques socials reals. En aquestcas l’horta era una de les moltesurgències que té aquest país, per apoder treballar-nos-la bé des d’unpunt de vista educatiu. Poden haverpropostes molt interessants des delpunt de vista polític, però molt con-servadores des del punt de vista pe-dagògic, i al contrari. El que hemtractat amb aquest material ha sigutjuntar ambdues coses, la mirada crí-tica més compromesa amb la pro-blemàtica de l’horta i alhora podertreballar també d’una manera com-promesa.

Quina és la vostra proposta pe-dagògica ? El que teníem clar és que nosaltresno podíem fer un llibre de text decom hem d’estudiar, comprendre...no podem fer de l’horta un llibre detext. Necessitàvem fer un materialper a que la gent investigue i penseper ella mateixa. No ens interessaque s’aprenguen de memòria les mal-dats que es fan a l’horta. Una de lesqüestions fonamentals que oferim ésl’autonomia i la capacitat de cadas-cú de crear. Nosaltres no som ex-perts en ecologia o sociologia. El quepodíem oferir eren idees i recursosper a poder començar a posar-nos enmarxa. Que es faça problema de larealitat, i que aquest problema ensservesca per a crear alternatives pera poder pensar diverses formes d’ex-perimentar la vida, com per exempleen la ciutat respecte de l’horta. Unade les característiques innovadoresque pot tenir el material és que pugaser treballat a distints nivells, el que

nosaltres aportem són idees pràcti-ques i molta informació. No és un ma-terial destinat a un únic cicle educa-tiu: primària, secundària... està des-tinat a tothom i per poder ser treba-llat amb major o menor profusió pelsi les mestres. El que ha de veure ellector és que aquest llibre i CD potser emprat estiga on estiga, des d’u-na escola d’adults i fins a una aula deprimària. Òbviament, també fora delsistema educatiu: associacions deveïns, grups de barri que tracten d’a-gafar problemàtiques socialment re-llevants...

Quin és el plantejament d’aquesttreball i on s’emmarca ? Una proposta didàctica ha de tenirdes del nostre punt de vista, el de larenovació pedagògica, ha de tenirtres punts molt clars. Hem de saberque passa, per tant hem de sabercomprendre, investigar, saber trac-tar la informació: hem de construirun bon mapa de continguts i una

bona ferramenta conceptual per apoder pensar la realitat. Però l’altrapart important de la proposta didàc-tica és que no sols ens hem de con-formar en saber què passa, tambéhem de poder intervenir sobre eixarealitat per tractar de transformar-lai això passa per donar ferramentesteòriques i pràctiques sobre com in-tervenir d’una manera activa, cons-cienciada, pràctica, participativaamb els professors, que avui en diarequereixen una intervenció cívica iciutadana. I aquesta alhora ha de sereducativa. Això vol dir que jo tinc quesaber perquè està malament l’horta,no m’ho han de contar a través d’u-na pintada a una paret, encara queaquestes poden ser absolutamentnecessàries. Necessite pensar aixòdes del saber que jo vaig construint.La nostra proposta son fonamental-ment guions per a poder treballar elconeixement. Tenim una primerapart de justificació, on nosaltres di-guem qui som i perquè fem el que

fem, creiem en la transparència,creiem que s’ha de ser coherent, mol-tes vegades els materials didàcticsque trobem no justifiquen ni la se-lecció de temes ni la selecció de co-neixements que fan. Nosaltres di-guem què és el que volem treballar,perquè ho volem treballar i com hovolem treballar. Posteriorment, pera parlar d’eixe mapa de contingutsvindrien els continguts a treballar oncabrien tres blocs que estan interre-lacionats, encara que hem hagutd’organitzar d’alguna manera les pro-postes per a treballar. Una primerapart era què està passant amb l’hor-ta, on no li deiem a la gent el que diualgú sobre el tema, sinó dur la gent ales fonts d’informació; retalls de dia-ri, textos sobre ecologia política, tex-tos sobre sociologia urbana... En unsegon bloc de continguts, no nomésa la ciutat de València, sinó també aaltres llocs de la resta del País Va-lencià i dels Països Catalans s’ha anatconstituint un moviment ciutadà queha anat prenent cos no tan sols ambmoviments ecologistes, amb unesreivindicacions de caràcter localperò que estan parlant de conceptesmés globals, com puguen ser de-

mocràcia, ciutadania, etc. que hananat treballant amb noves propostes.És a dir, la gent de La Punta que es-tava a dalt de la teulada intentant evi-tar que la policia els desallotgés es-tava proposant altres formes de re-sistència. Per tant, aquest segon blocés el dels Salvem, moviments socialsi lluites ciutadanes. Perquè creiemque el que han generat és una saberestratègic per viure i treballar i pen-sar la ciutat, el territori. I la darrerapart d’aquest bloc de continguts se-ria l’anomenat viure una altra vida,dedicat a la sustentabilitat. Viure lanostra vida amb uns altres criterisque no siguen els del capitalisme fe-rotge. El tercer bloc seria la propos-ta de macro-activitats, sempre sug-gerint sense imposar, creant itinera-ris amb la possibilitats d’introduircontinguts i preguntes, sempre vin-culat al que hem treballat. Per exem-ple a l’itinerari de la desfeta de l’hor-ta es treballaran imatges que visua-litzen la desfeta de l’horta, una altraproposta seria la de l’antropologia dela paella, que és una activitat inte-ressant, o els jocs i la didàctica críti-ca, etc. La última part, que intentemque estiga present a tots els mate-

CLARA ARBIOL I JAUME MARTÍNEZ BONAFÉCOAUTORS DEL LLIBRE “VIURE L’HORTA”“ELS SALVEM HAN CREAT UN SABER ESTRATÈGIC

PER VIURE, PENSAR I TREBALLAR EL TERRITORI

NECESSITÀVEM FER UN MATERIAL PER TAL QUE LAGENT INVESTIGUE I PENSE PER ELLA MATEIXA

“

Clara Arbiol i Jaume Martínez Bonafé atenent les preguntes de L’AVANÇ sobre la seua darrera proposta didàctica al voltant de L’Horta XAVIER MARTÍNEZ

Clara Arbiol i Jaume Martínez Bonafé son pedagogs i membres del Moviment de Renovació Pedagògica del PaísValencià, conjuntament amb Sal·lus Herrero, Raquel Aguilar i Josep Gavaldà han elaborat una proposta didàcticaanomenada “Viure L’Horta” per tal d’aportar noves formes de traballar i d’interrelacionar el professorat ambl’alumnat i aquests amb les transformacions i destrossa que l’Horta de València ve patint darrerament.

rials fets i pensats per la RenovacióPedagògica és l’agenda crítica; el tre-ball en xarxa. Perquè creiem que eltreball en cooperació i aprendre juntamb altres és fonamental i importantper a créixer. Per tant, el que propo-sem a l’Agenda Viure l’Horta és unasèrie de recursos i de contactes degent que ja ha fet altres coses i de lesquals podem aprendre, amb l’objec-tiu de fer créixer això, una xarxaaixò.

Podríeu comentar-nos més exten-sament la qüestió del CD ? Sí. Al CD trobareu els textos esmen-tats als materials, fotografies, el ví-deo de La Punta i hi ha cançons pera algunes activitats.

L’edició d’aquest llibre coincideixamb l’edició dels documentals “ATornallom” i “Arrels de Lluita”. Sem-bla que vivim una situació en què laqüestió del territori està molt can-dent i fins i tot des dels movimentssocials s’estan impulsant propostesmolt interessants, no ? Sí, de fet, l’edició d’aquest materialconnecta amb la tercera Diada Es-colar per l’Horta. Això és una troba-da que dem coincidir amb el dia mun-dial del medi ambient, per poder in-

tercanviar propostes, projectes i ex-periències. La proposta d’aquestaDiada, que més que escolar és edu-cativa i per tots el públics, és sentar-nos a parlar i trobar-nos experiènciesen escoles, al barri, experiències demoviments com Xúquer Viu, Portxi-nos, Per l’Horta, etc. Una altra ca-racterística significativa d’aquestmaterial és que no és un laboratoride “despatx o laboratori”, és un ma-terial fet des d’un col·lectiu que estàcompromès i arrelat a un movimentsocial; Moviment de Renovació Pe-dagògica, Federació Escola Valen-ciana, STE, Per L’Horta. És a dir, queés gent que recolza la proposta i ques’implica en l’edició i distribució.

Quina relació té aquest materialamb la Universitat Popular de L’-Horta ? Surt d’una banda, de part d’interes-sos d’alumnes de Pedagogia, de fet,una de les vies va nàixer a classe.Mentre fèiem experiències de treballa l’aula vam pensar per què no trans-formar el que era un exercici pura-ment didàctic a l’aula en treball com-promès que puga eixir cap a fora. Iaixò connecta també amb el Movi-ment de Renovació Pedagògica i ambla gent amb què Clara estava impul-

sant la Diada Escolar per l’Horta, pertant són diverses forces amb dife-rents objectius, compromisos perso-nals i col·lectius... El nostre com-promís és, des de dins del propi En-senyament, fer aquest tipus de co-ses que poden servir per pensar lalluita en defensa de l’Horta d’una al-tra manera. Som educadors i en tantque educadors el que podem fer sónmaterials per educar. A més a més,nosaltres assumim que tenim uncompromís polític amb el que vivim,amb la gent amb què treballem i ambla terra a la que estem.

Per últim ens agradaria que ens par-lareu d’aquesta combinació pe-dagògica entre el carrer i les aules?La Universitat et dóna un espai tra-dicional, un saber, una capacitat deconceptualització i, diguem-ne, unasèrie de recursos per a la investiga-ció. Però la Universitat no és el com-promís social. És a dir, hem de tren-car les parets de la Universitat i eixiral carrer.

+info:www.fmrppv.orgwww.perlhorta.orgwww.intersindical.org

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

LLaa ddeessttrruucccciióó ddee LL’’HHoorrttaa i una classe d’educació mediambiental a Les Carolines VViiuurree LL’’HHoorrttaa una proposta didàctica del Moviment de Renovació PedagògicaDAVID SEGARRA / LES CAROLINES

Aquesta proposta didàctica que haeditat el Moviment de RenovacióPedagògica amb l’ajuda d’institu-cions com l’Ajuntament d’Alfafar,l’Escola La Florida i organitzacionscom el sindicat de Treballadors del’Ensenyament de la IntersindicalValenciana, Per L’Horta i EscolaValenciana, pretén donar una sèriede materials de treball, tant en elseu format més clàsic de llibrecom en el CD-ROM que l’acompan-ya. Un suport digital on han explo-tat les noves tecnologies per com-plementar els textos acadèmicsamb diveros formats: fotografies,música, retalls de premsa, diaposi-tives, presentacions, articles, víde-os... , que fan d’aquest “ViureL’Horta” una proposta innovadora imolt necessària a les aules valen-cianes per a que des dels mésgrans fins als més menuts cone-guen i alhora aprenguen a trobarinformació, punts de vista, lluitesciutadanes etc. fent ús de les expli-cacions i preguntes elaboradespels membres del MRP, tot linkantamb els continguts del CD-ROMamb els propis materials aportatsper mestres i alumnes a les aules.Segons afirmen els seus autors,

“aquest treball vol afavorir els can-vis estratègicament necessaris pera la preservació de l’horta des d’unprojecte pedagògic que ajude aincrementar l’autoconsciència i elcompromís pràctic entorn a lasituació i el complex conflicte decreixent domini destructiu deldesenvolupament urbà sobre lesmil·lenàries terres fèrtils de l’Hortade València”. Una definició que jaens suggereix una altra forma detreballar sense dogmatismes niimposicions on l’aprenentatge ésrealment lliure quan mestres ialumnes aprenen alhora aportantconeixements i complementantmaterials tan necessaris comaquest, on l’aprenentatge col·lectiuenriqueix l’individu al marge delsprogrames i del propi sistemaescolar, tan habitualment asèptic iallunyat de la realitat per molteslleis d’educació que passen. Afor-tunadament mentre queden mes-tres i alumnes amb ganes d’apren-dre i ensenyar amb aquestes pro-postes, podrem mantenir l’espe-rança en l’ensenyament.

+info i comandes:escoles@perlhorta.org

Ed. Moviment de Renovació Pedagògica / Germania

Viure L’Horta, una proposta didàctica

LA UNIVERSITAT NO ÉS EL COMPROMÍS SOCIAL,TRENQUEM LES PARETS I EIXIM AL CARRER

“

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

MIQUEL ANDREU BARCELONA

Poques vegades deu passar que unamateixa lluita es transmeti de paresa fills. No parlem de lluites genèri-ques (contra l'energia nuclear, con-tra l'explotació laboral o pels dretsciutadans) sinó d'un cas concret, d'u-na mateixa història i de les mateixes30 hectàrees de terreny. Són les quehi ha als voltants de la masia de CanZam, dins la ciutat de Gramenet delBesòs, oficialment anomenada San-ta Coloma de Gramenet. I és la lluitadels seus veïns per destinar-les a ungran parc, urbà i frondós, la que fatrenta anys que dura, tot i que els orí-gens del conflicte daten ja de la dè-cada dels 50, quan el fort creixementde la població degut a la immigraciómassiva d'altres indrets de l'Estat (eldoble que a Barcelona) junt a les ne-fastes polítiques municipals van do-nar lloc a un intens procés de subur-bialització. I és que Gramenet delBesòs reunia les millors condicionsper a que s'hi donés una forta opera-ció especulativa en relació a l'habi-tatge. En aquestes circumstàncies,les mancances estructurals a la ciu-tat es van fer més evidents que mai,així com la necessitat d'una raciona-lització urbanística que acabés ambel caos generat i fes de Gramenet delBesòs quelcom més que un conjuntd'habitatges i serveis.

Plans Parcials, un negoci suculentEl 1953 les autoritats franquistespromulgaven el Pla d'Ordenació Ur-bana de Barcelona i de la seva àread'influència, que incloïa 24 munici-pis, Gramenet entre ells. Segons afir-men molts colomencs, el Pla Comar-cal que se'n desprenia buscava el de-senvolupament autònom d'aquestesciutats, però va resultar del tot inefi-caç per a Gramenet perquè va ser feti imposat d'esquena als municipis i elseu caràcter no exclusiu va perme-tre que els ajuntaments, amb els seusplans parcials, tinguessin una cober-tura legal per als grans negocis es-peculadors. I Can Zam resultava unespai molt atractiu per la seva am-plitud i proximitat al nucli urbà.

De fet, aviat va patir un procés deconcentració de la propietat, en quèdestaca l'empresa Prominsa (un49%d'aquesta pertanyia al Bank ofAmerica). Tot i que el Pla Comarcal

de 1953 destinava Can Zam a usosagrícoles permanents, l'ajuntamentel va vendre barat i el 1964 el va re-qualificar amb un Pla Parcial. Nomésamb el canvi de qualificació (d'agrí-cola a industrial i d'habitatges) el ne-goci va ser de gairebé 1.000 milionsde pessetes de l'època. Un altre PlaParcial, el de 1972, potenciaria elconcepte de ciutat dormitori, propo-sant per a Can Zam molts menys llocsde treball que d'habitatge, amb laqual cosa s'obligava molts veïns aanar fora a treballar i portar els seusnens en escoles llunyanes. La res-posta social, però, no va ser massaimportant, tot i que eren moments degrans mobilitzacions, ja fos per re-clamar un ambulatori, un enllumenato més autobusos.

Reacció dels veïns: el Pla PopularMort el dictador i amb una poblacióde ja 150.000 habitants aproximada-ment, la necessitat d'espais lliures id'un gran parc per a Gramenet delBesòs era més que evident. I que aixòhavia d'anar a Can Zam, també. Defet, aquest va ser un dels pilars delPla Popular que es va donar a conèi-xer el 1978 després de dos anys d'e-laboració entre multitud de ciuta-dans de tots els barris a través de pro-cessos participatius i després de laprimera manifestació per reivindicar-ho (Dia de Reis del 1976). El Pla pre-tenia que Gramenet deixés de ser unsuburbi i esdevenís "una ciutat habi-table". I incidia en tres grans àmbits:l'urbanístic, el socio-sanitari (fins a10.000 persones havien sortit al ca-rrer per reclamar centres d'atencióprimària) i l'escolar. Cada un d'a-quests àmbits es referia a dos nivells:el de barri i el de ciutat. Així, perexemple, es propugnava la creaciód'una rambla, d'una plaça i d'un cen-tre cívic a cada barri i a nivell de ciu-tat es pensava en l'anella fonamentalde circulació viària urbana o la crea-ció de grans parcs, Can Zam entreells.

Arribades les primeres eleccionsdel nou règim el 1979, a Gramenetguanya l'alcaldia Lluís Hernández,del PSUC, i molts militants dels mo-viments populars entren de regidors.Sense que ningú ho fes mai oficial, elPla Popular va esdevenir el veritablepla d'acció de govern d'aquest primerconsistori. Per fer de Can Zam un

parc urbà íntegre calia molts passosprevis, com el de passar-lo a dominipúblic, cosa gens fàcil d'aconseguir.

De moment, almenys, s'impediaedificar-hi. Durant la dècada dels vui-tanta, i després d'alguns avant-pro-jectes més dissuassoris que realistes,Can Zam va quedar com un descam-pat on s'hi feia circ i actes de la Fes-ta Major.

Arriba el PSC, arriben les frustracionsEntre 1989 i 1992 es va aconseguirelaborar un Pla Estratègic que man-tenia Can Zam com una de les prin-cipals reivindicacions. Però quanaquest s'havia de començar a im-plantar, i amb Manuela de Madre coma alcaldessa de la ciutat, els socialis-tes l'aturen. Mentre, però, la Manco-munitat de Municipis compra bonapart dels terrenys a la immobililàriapropietària.

Un dels primers projectes de lacorporació metropolitana fou que elsterrenys acollissin grans esdeveni-ments com la Feria de Abril, organit-zada per la Federación de EntidadesCulturales Andaluzas en Catalunya(FECAC), entitat promotora i res-ponsable en bona part del manteni-ment de guetos culturals i socials.

Això requeria una gran superfície desòl dur que feia inviable un parc verdi frondós similar al de La Ciutadellade Barcelona, que era el model queseguien els veïns.

La idea de l'Ajuntament era la d'a-profitar els terrenys per a equipa-ments, fer-los econòmicament ren-dibles i adequar-los com a espai firal,com el festival multitudinari de Ra-dio Tele Taxi, a més de la ja citada Fe-ria, que va instal·lar-s'hi a partir del1993. Curiosament, el pre-projectepresentat pel consistori el 1996 des-tinava a usos firals els mateixos me-tres quadrats que demanava la FE-CAC, a més d'un gran edifici de ser-veis per a cinemes, discoteques i bo-tigues. La pressió popular, però, vaaconseguir que s'aprovés una prime-ra fase del futur parc que esvaïa elperill de construir-hi indústries, ha-bitatges, fires o complexos comer-cials.

L'inici de les obres, amb molt deciment, i el retorn de la Feria va tren-car la relativa entesa entre movimentcívic i ajuntament. Després de l'opo-sició d'Iniciativa-Els Verds, amb elsmateixos regidors que el PSC, la Fe-ria se'n va. Poc abans de les eleccionsde 1999 s'inaugura la primera fase delparc i s'ajorna el debat públic sine

die.

Un nou alcalde, la història continuaEl PSC guanya per majoria absoluta,i el 2002 Bartomeu Muñoz, fill d'unantic alcalde franquista que es cara-ceritzà pels projectes especuladors,substitueix de Madre en el càrrec iatia les discrepàncies amb la Plata-forma de la Serra de Marina, qui araaglutinava el moviment de defensa deCan Zam. La intenció de Muñoz eradefugir el debat i urbanitzar la sego-na fase.

La Plataforma no es va aturar. Varecórrer els barris, creant comissionsi propostes, assessorades per equipsde professionals propers. L'alcalde,però, mantenia la seva negativa aqualsevol diàleg. Una acampada rei-vindicativa al parc, el 2003, evidenciàel rebuig popular a les intencions delconsistori.

Finalment, es crea una comissiód'experts per tal de definir els usos deCan Zam. El dictamen estableix queserà un parc urbà i no s'hi construiranvivendes, però la vaguetat és el quecaracteritza el text, sense afegir resque no s'hagués estat dient. Poc des-prés s'organitzava una segona acam-pada popular. I la història continua.

30 anys en defensa de Can ZamREIVINDICACIÓ LA LLUITA MÉS ANTIGA DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Els veïns de Gramenet del Besòs no es donen per vençuts. La reivindicació d'un gran parc en una de les ciutats méscastigades del mític "cinturó roig" de Barcelona suposa un exemple de valor i fermesa.

Manifestació. Els veïns de Gramenet del Besós porten 30 anys lluitant pel parc al carrer

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

Obrint Pas hi oferiren, junt amb Feliu Ventura i la participació final del cantant de la Gossa Sorda, un recital sopresa

REDACCIÓ VALÈNCIA

València va obtindre l’any passat eldubtós mèrit de ser la ciutat de l’Es-tat on més va pujar el preu de l’ha-bitatge. Per això esdevenia una citainel·ludible en la campanya d’ac-cions que, sota el lema “El joventens emancipem”, està duent a ter-me Maulets per denunciar l’espe-culació immobiliària i les dificultatsdel jovent per trobar un habitatgedigne. Així, el passat dimecres 18de gener una cinquentena de jovesindependentistes -que van ser dà-pidament identificats per la policia-van acampar simbòlicament davantl’ajuntament de València desple-gant unes pancartes on es podia lle-gir els lemes “Emancipació impos-sible: 2352 euros el metre quadrat”i “Joves sense sostre, joves sensefutur”. Acompanyats per so de les

dolçaines i la posterior lectura d’unmanifest, la sorpresa de l’acte tin-gué color musical, amb les actua-cions de Feliu Ventura i Xavi Sarriài Miquel Gironés d’Obrint Pas per lanit. Amb les seues cançons, elsintèrprets van amentitzar la nit a lesgairebé cent persones que s’aple-garen a la plaça, en una vetlada queva cloure amb un Cant dels Mauletsal qual es va unir el cantant de laGossa Sorda.

Emanicipació als carrers d’AlacantLa campanya de Maulets va ence-tar-se el dissabte 14 de gener ambun acte simbòlic a Alacant. Més tardagafaven el relleu les assembleesdel Barcelonès, Baix Maresme,Vallès Occidental i el Bages. Aques-ta darrera comarca va dur a termeuna acció a Manresa on es va de-

nunciar la impossiblitat dels jovesd'emancipar-se i el desorbitat crei-xement dels preus de l'habitatge ala ciutat.

No va poder ser a ValladaTot i que la intenció era simplementoferir una xerrada informativa so-bre l’especulació immobiliària i elcaciquisme local, la intervenciópersonal de l’alcalde de Vallada, l’i-nefable president de la Diputacióde València Fernando Giner, va im-pedir que Maulets exercira el seudret a exercir la llibertat d’expres-sió en aquesta localitat governadapel representant del sector més an-ticatalanista del PP. Segons denun-cien els joves independentistes enun comunicat, “la xerrada havia es-tat autoritzada i per odres del ma-teix alcalde va ser prohibida uneshores abans”.

REDACCIO VALÈNCIA

El 12 de febrer de 1939 les bom-bes de l'aviació italiana del bàn-dol franquista caigueren sobrel'estació del tren de Xàtiva per-petrant una massacre de 109morts, entre els quals hi havia 3nens. Quasi 70 anys després, elConsell de Joventut de la capitalde la Costera ha el·laborat, ambel reconegut constructor MiquelMollà, un monument en memòriade les víctimes d'una carnisseriaque guarda prou paral·lelismesamb la més famosa massacre deGuernica.

A pesar que del finançaments'ha encarregat el mateix Consellde la Joventut “el govern del PPde la ciutat s'ha desentès com-

pletament, negant-se a signar unaproposta junt a la resta de grupsper reclamar a Renfe la cessió delterreny, de la mateixa maneral'empresa pública ferroviària s'harentat les mans al·legant que nohi havia consens al consistori”, se-gons denuncia la diputada alCongrès espanyol per EU-EntesaIsaura Navarro. D’avant d’aques-ta situació, Navarro li ha instat algovern central a “forçar a Renfe ique deixe de mirar cap a un altrelloc".

En el 75 aniversari de la pro-clamació de la II República i el 70aniversari del cop feixista queacabà amb el govern democràtici amb la vida de centenars de mi-lers de persones, Navarro consi-dera "importantíssim" que les ad-ministracions públiques "s'impli-quen en un imprescindible pro-cés de recuperació de la memòriahistòria". Actituds com la de l'A-juntament de Xàtiva, diu, "no aju-den a millorar la convivència" i elgovern socialista "no pot ni deudesentendre's fent com si la cosao anara amb ells".

CAMPANYA MAULETS SIMBOLITZA L’EMANCIPACIÓ ALS CARRERS

Acció a València contral’especulació immobiliària

XÀTIVA ISAURA NAVARRO DEMANA A ZP QUE ACTUE

El PP torpedeja unmonuments a lesvíctimes franquistes

El PP de Xàtiva s’ha negata signar la proposta aRenfe perquè cedisca elsterrenys, i l’empresa sen’ha desentès

REDACCIÓ VALÈNCIA

Un premi literari amb participaciórècord a Europa i en valencià.Aquesta és la carta de presentaciódel certamen literari juvenil Sam-bori que per vuitena convocatòriapresenten la Fundació Sambori il’Escola Valenciana. Aquest premiva superar l’any passat la barreradels 49.000 treballs presentats perjoves de tres anys fins l’edat uni-versitària.La novetat més important d’aques-ta edició és la incorporació de lesEscoles Infantils, la qual cosa pro-mou la participació dels xiquets i lesxiquetes de 0 a 3 anys, de forma quela iniciativa arribarà per primera

volta a tota la comunitat educativavalenciana i s’espera una participa-ció que trencarà tots els rècors pre-cedents.A nivell universitari, la FundacióSambori juntament amb la Univer-sitat Jaume I de Castelló, la Univer-sitat Politècnica de València, la Uni-versitat d’Alacant, la Universitat deValència i la Universitat Miguel Her-nández d’Elx, posarà en marxa el IIIConcurs Universitari de NarrativaSambori 2006, amb la novetat queenguany els premis seran enmetàl·lic (2000 euros el primer pre-mi, 1000 el segon i 500 el tercer).D’altra banda, per primer cop elspremis apareixen en el pressupostde la Generalitat. El seu president,Josep Chaqués, ha valorat aquestavanç tot i que ha afegit que “ne-cessitem encara més ajuda del Con-sell i esperem que l’any que ve aug-menten l’ajuda que enguany repre-senta un 15% de la despesa total delSambori. Es tracta d’un premi de li-teratura amb participació rècord aEuropa, i és valencià i en valencià”.

PREMIS ELS MÉS CONCORREGUTS D’EUROPA

Els Sambori 2006esperen batre rècordsde participació

L’edició d’enguanyincorpora les escolesinfantils i una primerasubvenció de laGeneralitat valenciana

19COMARQUES L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Esquerra Republicana rebutja icondemna el comportament abso-lutament escandalós d'una patrullade la Policia Nacional que anit va de-nunciar un jubilat a Algemesí (Ri-bera Alta) per parlar-los en valen-cià. El Secretari d'Organitzaciód'ERPV, Jordi Vayà, ha declarat que"és inadmissible que els valencianssiguem tractats com una colònia" iha demanat l'obertura d'un expe-dient disciplinari i la separació delcos d'aquests dos agents.

Els fets van ocórrer al terme d'Al-gemesí la nit del dilluns 16, quanJoan Rafael M. T. passejava per unshorts i es va aturar per orinar. Totseguit, una patrulla de la Policia Na-cional li va preguntar què feia. Encontestar-los l'home en valencià livan dir de males maneres: "no en-tiendo nada de lo que me dice; há-game el favor de hablarme en espa-ñol". Joan Rafael va respondre queestava a València i parla sempre envalencià. En sentir això, els policies,adscrits a la comissaria d'Alzira, elvan advertir de que "ha faltado elrespeto a la autoridad y voy a de-nunciarlo".

La Policia Nacional l'ha denunciatfinalment "per anar indocumentat",tot i que Joan Rafael assegura quees va identificar en tot moment. Ladenúncia li pot comportar una mul-ta administrativa. El Secretari d'Or-ganització d'ERPV, Jordi Vayà, haafirmat que "el fet que açò passe enun estat democràtic és molt greu idemanem tant al Consell com al De-legat del Govern que actuen imme-diatament per exigir responsabili-

tats". Vayà ha dit que "és curiós queara haja de ser la Policia Nacional laque dicte com han de parlar els ju-bilats de la Ribera del Xúquer. Defora vindran que de casa ens trau-ran".

Vayà també ha afirmat que "l'a-pel·lació al "hábleme en cristiano" ésuna actitud senzillament feixista,pròpia dels anys més foscos de ladictadura de Franco, per la qualcosa exigim una investigació delsfets i que se'ls òbriga expedient aaquests policies. Se'ls hauria d'ex-pulsar del cos perquè han demostratno estar preparats per treballar pelsdrets dels ciutadans en un règim de-mocràtic". El dirigent republicà, perúltim, ha mostrat la seua solidaritatamb Joan Rafael i la seua família.

Davant l’empeny aparlar en valencià, l’agentva decidir denunciarl’acusat per haver “faltadoal respeto a la autoridad”

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es

IMPUNITAT MULTA PER PARLAR EN LLENGUA PRÒPIA

ERPV denuncia un nou abúspolicial contra l’ús del valenciàUna denúncia d’ERPV haalertat sobre una novaactuació policial contral’ús de la llengua, enaquest cas a Carlet, onagents de la PoliciaNacional han multat unhome per parlar-los envalencià

Correllengua. Simbolitza la defensa de la llengua

Mobilitzacions. El veïnat ha tractat d’impedir les obres

REDACCIÓ VALÈNCIA

Tant li fa caréixer de la preceptivallicència municipal d’obres i queuna sentència judicial li haja dene-gat l’autorització administrativaconcedida per la Generalitat valen-ciana. La companyia Iberdrola estàdecidida a continuar amb les obresde la línia d’alta tensió a Barxeta,per molt que li pese al consistori -que ha votat per unanimitat la pa-ralització immediata de les obres- ia la majoria de veïns i veïnes d’a-questa localitat de la comarca de laCostera. L’oposició al projecte de lacompanyia elèctrica està tan extèsa la localitat, que al referèndum perla Constitució europea Barxeta vaser l’únic poble del País Valencià onva guanyar aclaparadorament el nocom a protesta simbòlica del veïnatcontra Iberdrola.

Malgrat el caràcter il·legal de lesobres, cap instància judicial o de lesadministracions estatals o autonò-mica ha obert cap investigació so-bre la companyia elèctrica, que vatractar la setmana passada de re-emprendre-les davant la protestaairada de la població. Des de la Pla-taforma No a l'Alta Tensió de Bar-xeta NAT, han denunciat que propd’una vintena de veïns i veïnes deBarxeta han estat citats a com-parèixer davant del Jutjat d’Ins-trucció núm. 3 de Xàtiva, acusatsper suposades coaccions i danyscontra Iberdrola. Segons la plata-forma veïnal, la denúncia ha estattan arbitrària que no solament s’handenunciat persones que no havienparticipat en les mobilitzacions,sinó que fins i tot s’ha citat a com-parèixer un home que fa deu anysque és mort.

ESTRATÈGIA DENÚNCIES ARBITRÀRIES

La companyiaIberdrola segueixassetjant Barxeta

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

GONÇAL BRAVO-COS

Fa uns dies el Ministeri d'Economiaespanyol feia públiques les dades del'IPC del passat 2005, tant l'nteran-nual com el subjacent. Arran d'a-questes dades, s'ha fet palesa la di-ferència de preus entre els diversosterritoris dels Països Catalans delsud de l'Albera, i sense considerarl'IPC dels territoris ("provincias" jaque no disposem de les dades co-marcals) de moment, al Principatl'IPC augmenta el 4,3%, sis dècimesmés que la mitjana de l'estat (del 3.7%), mentre que al País Valencià i ales Illes només puja el 3,5%.El 3,7% espanyol és el resultat mésalt des de l'any 2002. A banda delspreus dels carburants -amb un aug-ment de gairebé el 10%-, també haninfluït l'habitatge, els aliments fres-cos i les begudes alcohòliques i el ta-bac. L'augment del Principat està moltcondicionat per les xifres de la in-flació a la demarcació de Barcelona,amb un increment del 4,4%. A Giro-na i Tarragona, per exemple, les xi-fres són molt pròximes a les de l'es-tat. A Lleida, l'augment ha estat del4,1%. El fort increment de la taxa in-teranual s'explica, en part, per l'aug-ment del desembre passat respecteal desembre de 2004, provocat prin-cipalment per l'encariment de l'ali-mentació i el lleure i la cultura.L'anàlisi de la inflació de l'any pas-sat per grups de despesa mostra queels capítols amb increments méssubstancials van ser els transports(un 6,2%), l'habitatge (un 6,4%, perl'encariment dels subministra-ments) i l'ensenyament (un 5,2%). El Departament d'Economia i Fi-nances de la Generalitat principati-na destaca que els transports hantendit a desaccelerar l'augment delspreus en l'última part de l'any, grà-cies a la moderació registrada pelscarburants. En canvi, en els últimsmesos s'ha observat una acceleraciónotable en els preus del vestit i elcalçat i, sobretot, dels aliments. Eldepartament assenyala en una nota

que part de l'acceleració que elspreus van registrar l'any passat ésconseqüència de l'escalada delspreus energètics i la dels alimentsfrescos a causa de la sequera patidadurant 2005 (i que pel 2006 no apun-ta gaire millora), fet que queda de-mostrat, segons el Departament,perquè la inflació subjacent s'ha si-tuat en nivells força més baixos quel'IPC general, tot i que al desembres'ha incrementat dues dècimes, finsa un 3,4% al Principat.A Ses Illes es tanca l'any 2005 ambuna pujada dels preus del 3,5 per

cent, conseqüència sobretot de l'in-crement del preu del petroli, que hafet que els transports s'apujassin un6,6 per cent, segons les dades del'Institut Nacional d'Estadística(INE), valor 4 punts superiors al delPrincipat i 5 al del País Valencià. Cu-riosament, Ses Illes són la tercera"autonomia" de l'Estat espanyol ambun menor augment de l'IPC el 2005al mateix nivell que el País Valencià.Pel que fa a aquest, el valor és tam-bé del 3,5% (igual que a les "provin-cias" de Castelló i València i un puntper sobre del d'Alacant).

El comportament positiu respecte al'Estat es dona als preus de les Co-municacions, Vestit, Llar, Oci i En-senyament, mentres que els incre-ments s'observen als grups de Be-gudes alcohòliques i tabac, Medici-na i Altres bens i serveis. Evident-ment, aquest menor increment del'IPC al País Valencià s'hauria de re-lativitzar, en part, prenent en comp-te els menors nivells salarials res-pecte a d'altres territoris del país,com el Principat. Encara que calconsiderar l'enorme pes de les co-marques Barcelonines en l'incre-ment dels preus al Principat. Les empreses de l'Estat espanyolhauran de compensar tres de cadaquatre treballadors per la pujada del'IPC del 2005, arran de les clàusu-les de revisió salarial que s'activenquan al final de cada exercici elspreus superen el 2,1%.

El preu de la vida puja de formadesigual a casa nostra en 2005

VIDEO SOBRE CORRUPCIÓ A BENIDORMCircula un video per internet força curióssobre un cas de corrupció a Benidorm enel que s’implica a Zaplana. L’adreça és:http://video.google.com/videoplay?docid=9213482554224924119 ECONOMIA

IPC L’ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM PUJA AL PAÍS VALENCIÀ PER SOTA DE LA MITJANA ESTATAL

Amb el crit dels grumets en-filats al pal major a l'apro-

ximar-se el vaixell a les costes,encetem aquesta sèrie dedica-da al territori, entès com a lasuperfície física on s'hainstal·lat l'activitat humana,del País Valencià. Com en l'ar-got de la marineria del segleXVIII, i amb l'arribada de lapròxima cita dels 300 anys dela Batalla d'Almansa (1707),sembla que les potències euro-pees s'han tornat a confabularen contra de la costa medi-terrània. Més enllà de la ironia,però, estan els fets. Acabem desaber que, finalment i expiat eltemps per a les al·legacions (elgovern valencià no ha presen-tat cap), la Unió Europa cons-truirà l'eix estratègic per altransport de mercaderies queha d'unir Europa amb Àfrica, ique transcorrerà entre Françai Marroc, fent servir l'eix Bar-celona - Saragossa- Madrid -Algesires. En altres paraules,el País Valencià, i gran part deCatalunya, es queden fora de lapart destinada al negoci de ladistribució i serveis per a mer-caderies. Lliure, per tant, perpoder continuar amb l'edifica-ció amb usos residencials, pre-ferentment a la costa i, clar,quan no en quede, cap a l'inte-rior (segona línia de costa perals interessats!). Una decisióeuropea amb diversos còmpli-ces locals. L'administració pú-blica, que ha deixat que el costdel sol industrial siga avui finsa tres vegades més car que aParís o Amsterdam. I la socie-tat en general, que ha accep-tat, en definitiva (lluny de sa-ber les veritables conseqüèn-cies que vindran) la situacióque es dibuixa en l'horitzó.Alemanys, anglesos i altrespotències internacionals hanposat rumb definitiu a les cos-tes del mediterrani.

Mentre el Principat experimenta un increment d’IPC per sobre de la mitjana la resta de territoris no

L’Apunt

Terra a la vista! (1)

Les empreses de l’Estat hauran de compensar tres de cada quatre treballadors arran les clàusules dels convenis

PAU CAPARRÒSSociòleg

El Ministeri d’Economiaha fetpúblic el que totes itots ja intuïem: cada copla vida de lestreballadores i delstreballadors dels PaïsosCatalans és més difícil iprecària

21COMARQUES L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

REDACCIÓ

L'agricultura ecològica no acabade veure la llum amb el govern de Za-patero. Representants de les asso-ciacions CAAE, COAG, INTERECO,SEAE i UPA, que recolzen la pro-moció de l'agricultura ecològica al'Estat espanyol, es reuniren el pas-sat 12 de desembre, a sol·licitud prò-pia, amb el nou secretari generald'Agricultura i Alimentació delMAPA, Josep Puxeu, per expressar-li la seua profunda preocupació perl'escàs interés manifestat per la novaadministració socialista, fins ara, enel foment d'aquest mode de pro-ducció d'aliments, a pesar dels be-neficis ambientals i socials que apor-ta.

En la dita reunió, es va emfatitzarel fet que els pressupostos generalsde l'Estat no contemplen una parti-da específica per recolzar l'anunciatPla Estratègic Nacional de Fomentde l'Agricultura Ecològica, o que ha-gen sigut rebutjats la majoria delsprojectes d'investigació en agricul-tura ecològica en l'última convo-catòria del ministeri. Tampoc s'hancomplit els compromisos adquirits,tant per la pròpia Ministra d'Agri-cultura, com per l'anterior secretarigeneral del MAPA, Fernando Mora-leda, de mantindre consultes periò-diques amb el sector per analitzar elsobstacles que impedeixen el desen-volupament del sector de l'agricul-tura i reprendre les propostes d'ac-cions per a elaborar el citat Pla d'Ac-ció específica

En la reunió, el Sr. Puxeu, va ra-tificar alguns d'aquells compromisosassumits per l'anterior equip, anun-ciant la imminent publicació de ReialDecret que protegeix la denomina-ció BIO per a productes de la agri-cultura ecològica, eliminat així elsaliments etiquetatges com “falsosBIO” para abans de finals d'any. Amés, va anunciar la seua intenció dereprendre l'elaboració d'una norma-tiva estatal de coexistència, entre

cultius transgènics i ecològics i con-vencionals. Així mateix, per a l'any2006, es va comprometre a repren-dre les conclusions i recomanacionsde les Jornades de Reflexió sobreagricultura ecològica, organitzadespel MAPA i celebrades al maig pas-sat, com a base per a establir priori-tats en l'elaboració del futur Pla Es-tratègic Nacional de Foment de l'A-gricultura i Alimentació Ecològica.L'objectiu principal d'estes Jornadesva ser precisament arreplegar l'opi-nió dels distints agents implicats enel sector, per a poder prioritzar i dis-senyar futures accions de foment del'agricultura ecològica.

El palmito d'accions proposadesva ser àmplia, comprenent diversoscamps, des de la promoció del con-sum, la investigació i formació, finsal suport a la creació de mercats, mi-llora de sistemes de control i certifi-cació, ajudes a la producció i elabo-ració ecològiques, etc.

En temes de Pressupost per a l'a-gricultura ecològica en 2006, el Sr.Puxeu va indicar que l'agriculturaecològica s'ha introduït com un ob-jectiu horitzontal en els plans delMAPA i entre les distintes àrees mi-nisterials.

Esta és la raó, segons el Sr. Puxeu,per la que no existixen partidespressupostàries específiques per al'AE.

També va al·legar que els recentscanvis d'alts càrrecs en el MAPA,com el de la nova directora generald'Indústria Agroalimentària i Ali-mentació, María Echevarría, i el nouSubdirector (Francisco J. Vaig ma-tar), han afectat al ritme d'aplicacióde les mesures previstes per a re-colzar l'Agricultura ecològica. Perultim, el Sr. Puxeu va prometre es-tablir un marc regular i estable d'in-terlocució amb el sector, amb calen-dari, establint-se la pròxima reunióper a gener, amb la Sra. Echevarría.

Els assistents a la reunió, van va-lorar positivament este acostament,oferint la seua col·laboració al nouequip, a què van acordar donar unmarge de confiança per a executarels compromisos, encara que vanemfatitzar en la impaciència del sec-tor, que porta esperant molt detemps per a veure resultats imme-diats, lamentant-se que fins a la datanomés han rebut promeses d’actua-cions del MAPA, que no s'han mate-rialitzat en la pràctica, posterior-ment.

REDACCIÓ

Una carpa a l’entrada de la ma-triu del Grupo Juan Santamaría eHijos S.A. tracta de protegir delfred als treballadors que, des de di-vendres passat, formen part delstorns acordats en assemblea per aimpedir que els amos de la tèxtils’emporten producte acabat i ma-quinària.

Després de més de dos anysd’”estranys” moviments observatspel sindicat CGT, el Grup especia-litzat en tèxtil d’alta qualitat, de-clarat en el seu temps com empre-sa model, amb beneficis, fàbriquesa Argentina i Austràlia i un CentreEspecial d’Ocupació, el que huiqueda d’ell és un conjunt d’em-preses en liquidació i crisi total.

La setmana passada diversostreballadors i representants deCGT van detectar que s’estavatraient material de les naus, d’a-magat i contravenint clarament lesobligacions empresarials en unprocés de liquidació i tancament:comptabilització de béns, subhas-ta i liquidació dels deutes contrets.

Davant d’aquestos fets, el Co-mité d’Empresa de Juan Santama-ría e Hijos S.A. va promoure unaassemblea de treballadors i extre-balladors de les empreses del Gruptèxtil en què es va decidir la con-formació de grups rotatius per aevitar la desaparició de mercade-ria i altres béns. També es va acor-dar la interposició d’una demandadavant del Jutjat de PrimeraInstància de Torrent amb l’objecteque l’administració garantisca lapermanència del material en l’in-terior de les naus.

Des de la Confederació Generaldel Treball es destaca que aques-tos esdeveniments formen part delprocés d’extinció del sector tèxtil.

Les organitzacions sindicals ANPE,CIG, ELA, IAC, IC, SAE, CEMSATSE iSTEs-i, que representen una majoriasindical alternativa, han encetat unacampanya per donar a conèixer elseumés enèrgic rebuig a la política que enmatèria de Funció Pública vénen practi-cant els distints Governs, tant de l'Es-tat com de les diferents ComunitatsAutònomes, durant el present any. Enaquests àmbits, consideren, s'obvia lanegociació real adoptant-se un siste-ma habitual d'imposició de les condi-cions de treball per al funcionariat.

Manifest per la recupera-ció del poder adquisitiu

Concentrats a les portes de l’empresa d’Alaquàs CGT

AJUDES QUE PERJUDIQUEN L’OLIVERA LOCAL

L’agricultura ecològica sesent marginada per ZP

TTÈÈXXTTIILL LA CRISI ES MANIFESTA A VALÈNCIA

Guàrdies detreballadors a unaempresa tèxtil

Fa un any l’IVF va concedir un prèstec de 2 milions d’euros al grup per que fera front als deutes

La Coordinadora d’Esquerra Unida delPV, Glòria Marcos, considera que “ElPartit Popular està decidit ha privatit-zar o fer desaparèixer RTVV, d’altramanera no s’entendria l’augment des-comunal del deute consolidat”. RTVVaprovarà, previsiblement, un nou crè-dit de 138.034.420 euros que cal su-mar als 811 amb que va acabar 2005per fer un total de vora 1.000 milionsd’euros de deute consolidat: “En l’ac-tualitat l’ens públic es finança quasiexclusivament del deute ja que ésminso el pressupost de la Generalitat.

EUPV tem pels 2000 treballadors de RTVV

The take, o "La presa", és el títol de lapel·lícula documental que l'escriptora iactivista Naomi Klein -autora de No-logo- ha realitzat com a guionista alcostat d’Avi Lewis sobre la situació del'Argentina post-declivi 2001, i ve acompletar d'alguna forma el documen-tal de Fernando Solanas, “Memòriadel Saqueig”. La pel·lícula és una po-derosa denúncia dels desastres a quèla globalització aboca a les seues vícti-mes. El documental tracta de la presad'una fàbrica abandonada per partdels obrers que treballaven en ella.

Documental sobre l’ocu-pació fabril argentina

AMADEU ADELL PUBLICA “LILES”

El contrabaix és sense dubte l’instrument que marca elritme de la història del jazz, encara que no serà fins a lafigura de Charles Mingus quan siga evident que aquestenorme instrument pot també liderar les formacions deJazz. Aquest és el cas del músic valencià Amadeu Adellque acaba de publicar el seu darrer àlbum “Liles”, ambOmix Records, segell amb el qual ja va publicar el seuprimer CD “Innsbruck” l’any 2003. Segons explica elpropi Adell, aquest treball fusiona “tots els estils quem'han influït com contrabaixista i amb els quals he ex-perimentat al llarg de tota la meua trajectòria musical.És un treball de cort contemporani i innovador, i en elqual han col·laborat alguns dels músics més representa-tius del panorama jazzístic valencià: Buenaventura Mar-co (guitarra), Juanjo Garcerá (bateria), Ester Andújar(veu), David Casany (flauta), Toni Berenguer (trombó)i Vicente Macián (saxo)”. Tots els temes (llevat de leslletres de les cançons Liles i Adeu, signades per Andú-jar) han estat composats pel propi Adell, que també esva encarregar de la producció del disc al costat de XimoTébar i Vicente Sabater. Aquest disc evidencia la bonasalut dels contrabaixites, com també ho fan altres inicia-tives com la web www.contrabaix.net i els cicles que or-ganitza al principat de catalunya.

L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

REDACCIÓ

El passat divendres 13 de generarribà a Sagunt “84 Charing CrossRoad”, que en paraules d’Isabel Coixetque l’ha adaptat en la seua versió cata-lana, els anys posteriors a la SegonaGuerra Mundial. Una dona novaiorque-sa intel·ligent, solitària, enginyosa, cul-ta, atrincherada en un apartament petiti ple de gom a gom de llibres i cendrers:Helene Hanff. Londres: una ciutat onencara poden observar-se els cràters deles bombes, on cal guardar tres horesde cua per a comprar dues costellesd'anyell i on una dotzena d'ous fa saltarles llàgrimes de les ancianes. Un anglèsreservat, meticulós, treballador, casatamb una dona tan silenciosa com ell:Frank Doel. Helene Hanff descobreixun petit anunci en el Saturday Review

d'una llibreria de Londres especialitza-da en llibres de segona mà. Decideixescriure a aquesta llibreria demanantedicions difícils de trobar a un preumòdic a Nova York. Li contesta un cir-cunspecto Frank Doel, fidel empleatd'aquesta llibreria. D'aquesta maneras'inicia una correspondència que du-rarà vint anys, on Helene i Frank Doelparlen de llibres i lliures, autors obli-dats, farina, ous, peniques, centaus, pe-nes, alegries, esperances, somnis, lesinsignificants minúcies que conformendues vides. L'alegria, l'humor, l'enginy,l'efervescent personalitat de Helenecontrasta amb l'aparentment freda co-rrecció britànica a ultrança de FrankDoel. Però el vincle que els uneix, l'a-mor als llibres, és més fort que les se-ves diferències i va fent-se més profundcada any que passa. La intimitat acon-

seguida per aquest parell d'ànimes so-litàries és més rica, més vívida, mésreal que aquest oceà que els separa ique cap d'ambdós s'atreveix a franque-jar. El poder d'evocació d'aquest textés fascinant: a mesura que avança l'o-bra, el pes de les paraules no aquestes,de les coses que cap d'ambdós esmen-ta, però l'absència dels quals es fa més imés present en l'obra, és un elementque juga tendra i hàbilment amb l'es-pectador, duent-li més enllà dels confi-nis de l'apartament de Helene i d'a-quest lóbrego però lluminós 84 CharingCross Road, on consumeix els seus diesFrank Doel. 84 Charing Cross Road ésla història de dues ànimes solitàriesunides per una passió: la passió per lalectura, pels llibres, per aquestes fines-tres cap a altres vides que mai ens dei-xen de fascinar.

“84 CHARING CROSS ROAD”D’ISABEL COIXET A SAGUNT

CARME ELIÍAS I JOSEP MINGUELL PORTAREN A SAGUNT L’OBRA DE HELENE HANFF

L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006 23

DAVID SASTRE BARCELONA

Cap al febrer és previst que enFrancesc Ribera "Titot" torni a re-viure musicalment amb un nou disci nou grup que s'anomenarà ARA-MATEIX. El mateix Titot comentaque "el grup el formaran sis músics.Gairebé tots de la Plana de Vic (a lacomarca d'Osona), un de Manresa(a la comarca del Bages), un de Ri-poll (a la comarca del Ripollès) i jomateix (de la comarca del Ber-guedà)". Tres dels musics que com-ponen aquesta nova banda musicalsón de fet de la ja mítica i desapare-guda banda de rock Brams, conjuntque, després de quinze anys de tra-jectòria, es va acomiadar del seupúblic al maig de l'any passat a laseva ciutat natal Berga, amb unmultitudinari concert que va aple-gar gairebé deu mil fidels. En quanta la idea d'un nou projecte musicalTitot explica que "quan vam crearel grup teníem pocs referents", tot ique "quan vàrem plegar de Bramsja estava pensat de crear una einanova com un group nou. Ja es teniapensat des d'un any abans de ple-gar amb Brams."

La idea d'aquest grup és defugird'un estil concret, per no caure enl'etiquetatge, "per transmetre alsdiferents estats d'ànim a cadacançó", és per això que el nou grupAramateix té pensat emprar "totsel recursos i tots els estils", a l'horade musicar les idstintes lletres, talcom ens apunta. Encara que no ésdefinitu, perquè de moment estanen plena fase de producció, el nomi molt probablement el títol del seuprimer album serà Aramateix, en

referència al poema L'àmbit de totsels àmbits de Miquel Martí i Pol, dequi Francesc Ribera confessa ques'inspira apart de considerar-lo ungran poeta.

Pel que fa al disc, Titot avançaque tindrá onze cançons i que d'al-

guna manera el disc i el mateixgrup tindran dins la seva filosofiarecullir "el testimoni de Brams","actualitzar o adequar el format alque som ara", o sigui, expresant elsmateixos ideals i pensaments quefa quinze anys, peró amb la manera

de ser própia d'algú que ja té quin-ze anys més sobre les seves espat-lles.

Els antics fans de Brams que vul-guin conéixer en viu aquest nougrup musical, s'hauran d'esperar,"no hi ha res decidit fins l'abril o

maig". De moment estan concen-trats en gravar i enllestir el materialmusical, ell mateix reconeix que,"primer treurem el disc que sortiràcap al Febrer i ja veurem quan femel primer concert en viu", que po-dria ser per volts d'abril o maig.

FRANCESC RIBERA “TITOT” TORNA A LA CÀRREGA

Titot, el líder de Brams, el conjunt que fou un dels grups de rock català més importants a Catalunya, i actualcantant de Mesclat, ja té previst continuar la seva trajectòria musical amb un nou grup i un nou disc que veurà lallum en les pròximes setmanes, que extreu el seu nom d’un vers del poeta Miquel Martí i Pol

ARAMATEIX, RERE L’ESTELA DE BRAMS

DDaarrrreerr ccoonncceerrtt ddee BBrraammss.. Moments de l’actuació que el grup berguedà va oferir a la seua localitat d’origen per acomiadar-se del públic

VICENT GENÇÀ VALÈNCIA

Situar una acció als barris de la peri-féria, que no tracte d'agressions,drogues, dones violades o matrimo-nis forçats, s'ha convertit en un actequasi revolucionari, i jo tenía ganesde sentir parlar d'amor i teatre, pervariar".Concebuda al 93, cap pro-ductor ni canal televisiu va voler sa-ber res de la història d'una familiaàrab a la França contemporànea.Potser no pel tema en sí, si no perl'enfocament del tema que Kechicheli donava. Sense cap presupost, ambmínims mitjans i amb actors no pro-fesionals, s'ha endut els premis quetot cinasta voldría guanyar: millordirecció, millor guió, millor actriurevelació i millor pel.licula als pre-mis César francesos, (una de sort deGoyes o Oscars gals). Càmara alllom, estil "Dogma", una trama apa-

rentment poc trascendent, sensepretendre abarcar reflexions socio-polítiques, que envolten la perifèriafrancesa, ( com magistralment feuMatthieu Kassovitz a "La Haine")Kechiche ens mostra uns personat-ges estigmatitzats per les cir-cumstàncies, que no són altra cosaque "persones senzilles amb vidaprivada, un món interior propi, sen-timents subtils, homes i donesautèntics, amb dret a una psicologíacomplexa, amb una diversitat i com-plexitat humana sovint negada.Gent que vé de la inmigració i quel'únic tret que se'ls concedeix es elde si estan o no integrats. Es una vi-sió limitadísima. La representacióde les minoríes a l'audiovisual fran-cés pateix una total falta de curiosi-tat", diu Kechiche. L'acció gira alvoltant d'una obra del dramaturgfrancés del 1730, anomenada "Jocs

d'amor i fortuna", que serveix demetàfora paral.lela al film, on con-trasta el ric vocabulari i ingeniososdiàlegs de l'obra amb el brusc i durargot dels joves, aparentment agres-siu, que sols amaga la fragilitat delspersonatges, l'amistat i estima quees profesen. Por a declarar un amor,por a acceptar els propis sentimentsi les relacions que impliquen, la vio-léncia com a mitjà per afrontar si-tuacions, encara que amb la volun-tat d'ajudar l'amic, demostrar-li queens importa, la quotidiana brutalitatpolicial, confusos sentiments ado-lescents, riquesa psicològica i moltaforça... Explícita i subtil, contundent i ten-dra, una petita-gran (segur que in-fravalorada i inadvertida pel granpúblic) obra d'art.

L’ESQUIVELA DURA TENDRESADEL GUETOAmb “Good Bye Lenin” i “L’Esquive” continuem amb lasecció per a la crítica cinematogràfica, amb la que cadaquinze dies repassarem alguna de les estrenes a lespantalles valencianes o rescatarem alguna películadigna de ser recuperada del video-club o d’algun ciclede la filmoteca.

JIM TORRES VALÈNCIA

Dirigida pel realitzador alemanyWolfgang Becker i protagonitza-da pel jove actor Daniel Brühl,fill de pare alemany i mare es-panyola, i per Katrin Sass, en elpaper de la seva mare, ‘GoodBye Lenin!’ narra la història d'u-na dona, amb fortes conviccionscomunistes, resident en el BerlínOriental de 1989, que sofreixuna malaltia i cau en estat decoma just abans de la desapari-ció del Muro. Quan desperta 8mesos després, el seu metge, ad-verteix als seus familiars, de la

fatalitat de comunicar-li els nouscanvis polítics, doncs sofririauna mortal recaiguda. El seu fillconverteix l'apartament en unmuseu del socialisme en el qualla seva mare viu creient quegens ha ocorregut. Una petitamentida piadosa es converteixamb el temps, en una estafa deproporcions considerables queaconseguirà arrossegar als seusfills i a la resta dels seus veïns.Un film entranyable i divertitque relata un capítol fonamentalde la recent història d'Alemanya.Premi a la millor pel·lícula euro-pea del 2003.

GOOD-BYE LENINDESPRÉS DE LA CAIGUDA DEL MUR

24 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

REDACCIÓ El grup teatral valencià Albenaestà protagonitzant en la seuasegona temporada, un delsèxits d’audiència de Canal 9, elprimer canal de la televisió pú-blica valenciana. Auto in-defi-nits lidera les dades d’audièn-cia de l’ens autonòmic valenciàcom un programa d’humor queha sabut connectar amb els es-pectadors. La seua mitjanad’audiència és del 17% de quo-ta (s’ha situat en el 19,6% i els436.000 en l’emissió més vis-ta), per sobre dels 14,8% de lamitjana que ha obtingut el ca-nal durant la setmana passada.La televisió pública valencianaha estat durant les primeressetmanes de l’any d’estrena dela seua graella i no ha obtingut

bons resultats. La gran majoriade les noves propostes hanvist com només eren seguidesper menys del 10% de l’au-diència, quan la mitjana delcanal del 2005 ha estat en el16,4%. Només els partits defutbol, el cinema i els informa-tius, juntament amb l’esmen-tat programa d’humor, es man-tenen per sobre de l’audiènciadel canal i són els que el per-meten obtenir el 14,8% dequota.D’altra banda, la setmana pas-sada Radiotelevisió Valenciana(RTVV) ha presentat unaqueixa formal a Sofres al vol-tant del seu sistema de mesu-ratge d’audiència. Qüestionaque programes similars tin-guen audiències dispars.

AUTO IN-DEFINITSÈXIT D’AUDIÈNCIAA CANAL 9El programa d’humor en valencià trenca per dalt elsostre d’audiències de la televisió valenciana i deixaen entredit la política lingüística dels responsables dela cadena pública

REDACCIÓClàssic entre els clàssics, Paul Co-llins va firmar amb The Beat l'any1979 el que és considerat per moltscom el millor disc de power-pop detots els temps, i va desenvolupar du-rant els 80 i primers 90 una carrerainfestada de grans cançons. Ara tor-na en plena forma, amb un disc quemanté un equilibri perfecte entreles cançons més vigoroses i explosi-ves i els emocionants i intensos mit-jos temps que evidencien la madu-resa i la credibilitat d'un músic quevola de nou tan alt com en els seusmillors temps. Un gloriós disc derock and roll tan clàssic com vigent.La tornada de Paul Collins suposa

una grata sorpresa per als aficionatsal millor Rock and roll, una inespe-rada i formidable notícia. Acompan-yat per una banda esplèndida, quedamunt d'un escenari malgasta clas-se i energia, i amb un imbatible noudisc sota el braç, Paul té ara tot elque és necessari per a resituar-se enla primera fila del pop internacional.Més conegut a l'Estat espanyol queen qualsevol altre indret del planeta,Paul Collins és un dels referents fo-namentals del power-pop nord-ame-ricà dels últims anys setanta. Elsseus dos primers àlbums són clàs-sics entre els clàssics del gènere iles formidables cançons que els con-formaven han sigut i continuen sent

un model admirat i imitat per cente-nars de bandes en tot el món.Els Beat es van formar a San Fran-cisco després de la dissolució delsseminals The Nerves, en els quePaul tocava la bateria, mentres quePeter Case i Jack Llig s'ocupaven dela guitarra i el baix, respectivament. Ràpidament, els Beat van fitxar perla companyia de management deBill Graham, el qual al seu torn elsva proporcionar un prometedorcontracte amb Columbia. El seu ex-traordinari àlbum de debut, una in-creïble successió de cançons ra-diants, enèrgiques, directes i refres-cants, gravades, a més, amb unesplèndid so derivat en gran maneradel patent entusiasme de la pròpiabanda, es va convertir en una re-ferència ineludible per a qualsevolque, des de llavors, s'haja dedicat alpop de guitarres més enèrgic i vi-brant.

PAUL COLLINSEL GRAN MESTREDEL POWER POPEl divendres 27 de gener visita València Paul Collins,qui fóra membre fundador de The Beat i The Nerves.Considerat com una màquina de fabricar melodiesperfectes, junt amb The Beat va signar el que esconsidera com el millor disc de power pop de la història,inspiradors de grups com els Ramones

L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006 25

PROGRAMACIÓ

DILLUNS

19.30. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de divendres.

20.45. CasaBlanca. Redifusió delprograma de divendres.

21.30. L'Info. Notícies de València,Espanya i el món. Presenten: JuliEsteve i Lucía Calvo.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIMARTS

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dilluns.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dilluns.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIMECRES

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dimarts.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dimarts.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIJOUS

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusió

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió

21.10. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIVENDRES

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusiódel programa de dijous.

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dijous.

21.10. Watts.

21.30. L'Info. 22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo. Entrevistesd'actualitat. 23.30. Infoborsa.

23.35. Casablanca. Presenta:Blanca Gras. Programa dedicat a lainformació cinematogràfica i alscurts.

00.15. L'Info. Edició de mitjanit.

00.50. La nit d'InfoTV.

DISSABTE

18.00. CasaBlanca. programadedicat a la informaciócinematogràfica i a l'emissió decurtmetratges. Presenta: BlancaGras (redifusió).

18.40. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels més interessants.

21.45. Els Reportatges d'InfoTV.

22.15. Me n'InfoTV. L'humor de PauBlanco.

22.30. Les Entrevistes d'InfoTV. Lesentrevistes de la setmana.

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIUMENGE

18.30. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels debats mésinteressants.

20.30. La setmana. Totes lesnotícies de la setmana.

23.00. Les Músiques d'InfoTV. Lesactuacions més interessants detota la setmana.

00.15. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

NOTES

Durant la resta de les 24 hores deldia, InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistesd'InfoTV, Els debats d'InfoTV iMeninfoTV, que recuperen elsmoments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula, el microespai dedicat a lanostra llengua.

InfoTV emet pel canal 42 a Valènciai l'àrea metropolitana. En cas detindre a casa una antena col·lectiva,s'hi ha de col·locar un mòdulamplificador. Consulteu l'antenista.

Seguint la tradició d'esta casa,InfoTV modificarà la programació delcap de setmana per oferirinformació en directe i en diferit, perexemplle, dels dos actes políticsprevistos per a eixos dies: elcongrés del Bloc Nacionalista i elmíting del PP de dissabte amb lapresència de Mariano Rajoy.

Info TV (CANAL 42)

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

18:00 - 18:30 Radio Ciencia

20:00 - 22:00 La Maldición deMalinche

23:00 - 01:00 El Perito Pirómano

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Nuevaradio

18:30 - 20:00 Docu RK

20:00 - 21.30 La Poesia/El taller delos etc.

21:30 - 22:00 Radiociencia

23:00 - 01:00 La Descoberta

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club de amigos delcrimen

22:00 - 00:00 Klartelera

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

18:30 - 20:00 Altaveu

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

Ràdio Klara (104.4 FM)

BARRIS

Cabanyal PortesObertes, FestesPatraix 2005, No a lasubestació de Patraix

LLIBRES

Conferència de JoséLuís Sampedro

INTERNACIONAL

Lluites populars aBolívia, Entrevista a

Isaura Navarro, "Larevolución no serátransmitida"

ANTISPOTS

La compra, Pond's,Jaés primavera, Eslloga, El preu d'unesNike, Global World,Interrompem lapublicitat

MÚSICA

Pirats Sound System,

Obrint Pas, FeliuVentura i Lluís Llach

SOMRIU

Cálico i la telebasura

AGENDA

Agenda valenciana

Pluràlia TV (www.pluralia.tv)

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

Asseguts i assegudes encercle, es reparteixen elspapers: una persona fa demare i a la resta se li as-signa un número. La marecarabassera comença eljoc dient: “La mare cara-bassera tenia una cara-bassa - pot dir qualsevolxifra-”. La persona a la

qual se li ha assignat el nú-mero esmentat ha de res-pondre: “Com que una ?”- o la xifra que tinga as-signada-. I replica la marecarabassera: “Què quan-tes ?”. I qui funciona coma número un - en aquestcas - implica qualsevol al-tre número en el joc ver-bal, per exemple: “Cinc”,amb la qual cosa involucra

la següent participant enel joc verbal, qui, de nou,insisteix: “Com que cinc?”. I l’un li respon: “Quèquantes”. així s’hi van im-plicant participants. Quanalgú o alguna s’enganya hade pagar una penyora. Fi-nalment, la mare carabas-sera demana que facen elque ella vol per tal de re-cuperar les penyores.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: Mare Carabassera

26 L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006

L’Avanç Informació, 20 de gener de 2006 27

DISCOS LLIBRESAPRENENT A VOLARVOLTOR

XAVIER MARTÍNEZEl aficionats al hardcore i als sons més durs en ca-talà estan d’enhorabona amb l’edició del primer tre-ball de “Voltor”. “Aprenent a volar” recull un bon gra-pat de contundents descàrregues d’adrenalina icompromís social i polític amb els PPCC de la màd’aquests joves de L’Horta Sud . 9 cançons ràpides irítmiques hereves del HxC dels 90 com feia tempsque no escoltavem a l’escena valenciana, més acos-tumada a rítmes més tropicals. “Atac Feixista”, “En-cén l’Oïda” o “Solidaritat” ens porten uns “Voltor”que es mostren sense contemplacions cantant al’actualitat més recent, una claredat que els ha duttambé a clavar-se dins la llista de votacions dels mi-llors grups del 2005 de la revista Enderrock. Per úl-tim alguna dosi de metalls per als temes més skata-lítics demostren el seu saber estar a l’escena amb laque mantenen bones relacions i on son molt respec-tats, com així exemplifiquen les col·laboracions deXavi Sarrià d’Obrint Pas o Àlex “el Dur” d’Sva-ters.

DAVID MUÑOZLa vida oscil·la entre problemes invencibles i xicotetes solucions. Elconte és un nexe entre entre un “gran problema” i una “xicoteta so-lució”. Raül Vidal escruta el món i s’aferra al pensament com el PetitPríncep al seu cometa, repta entre la pols de la qüotidianitat. Expul-sat a colps del cel, talment com Belerofont, s’arrossega per terra,però al contrari que el mític genet de Pegàs no eludeix els caminsdels homes, ans al contrari: ix al seu encontre, però no es mesuraamb ells, tracta d’entendre’ls i construeix històries menudes que elspuguen servir per acarar els grans problemes. Les històries d’Elcaçador de gats conformen una magnífica caixa d’eines per enten-dre el nostre món, a nosaltres mateixos. Vidal té molt a veure ambChesterton. Tots dos abominen de la correcció moral de les societats“avançades”; tots dos entenen la literatura com una art a política,com una de les millors formes de transformació de la societat, mal-grat que tots dos renuncien explícitament a qualsevol modificacióde la realitat. Els personatges que Vidal ha inventat (que ha “desco-bert”, en sentit etimològic) són una ofrena a la cultura que li ha do-nat la llengua, i amb ells ha construït un imaginari particular. llibre,

CCeerrccaanntt ccoonntteess ffeelliinnssEL CAÇADOR DE GATS RAÜL VIDAL

Breska Editorial, 2005.Preu: 10 euros

Cambra Records, 2005.Preu: 10 euros.wwww.cambrarecords.com

QUAMLIBETHISTÒRIES DE TAGARINS

XAVIER MARTÍNEZEls Tagarins són el poble andalusí, que va viure al li-toral mediterrani i que va quedant marginat i senseinfluència amb la invasió cristiana. Una paraula queve de l’àrab “az-zughrí”, de la frontera, i que avuipràcticament ens la podríem aplicar a cadascú denosaltres, qui no té arrels perduts? o, qui no ha ha-gut de caminar per trobar el seu present lluny delsseus orígens?... Amb aquestes paraules presentenels “Quamlibet” el seu primer treball discogràfic“Històries de Tagarins”. Un disc on trobarem un pul-cre treball de recopilació de melodies i cadències po-pulars mediterrànies amb les lletres de Paco Medi-na, ha exepció feta d’una versió d’UC i una troballadel etnògraf Joan Amades. Una bona ocasió per con-tinuar buscant les nostres arrels en els marges deles cultures que habiten el mediterrani.

Cambra Records 2005.Preu: 10 euros.www.cambrarecords.com

LUCAS MARCOEl continent africà ha estat postergat a la ignorància, especialment perl'Occident, la seua actualitat política no entra en les agendes informa-tives. Per això, Ébano és un llibre fonamental per aproximar-se a la re-alitat africana. Kapuscinski, ha estat corresponsal de premsa a diver-sos indrets del món, especialment al continent africà, fins el 1981. Du-rant anys va escriure les cròniques dels colps d'Estat i de les revolu-cions que es van produir en el període postcolonial. Però l'estil de Ka-puscinski, s'alimenta del periodisme, de la història i de la sociologia -inclús de l'antropologia- per crear així un estil literari propi; tot barre-jat amb una especial sensibilitat cap als més desafavorits. Els seus es-crits, en paraules de Lawrence Wescher es situen "just entre Kafka iGarcía Márquez". Segons el mateix autor ha declarat, "el reportatge ésuna activitat amb tres elements: el viatge cap a l'altre, tractar de com-prendre-ho; les lectures prèvies i la reflexió personal". Contràriamenta molts dels seus col·legues de professió, les seues cròniques s'allun-yen del periodisme fet des de la comoditat dels hotels: Kapuscinskiviatja al llarg de l'ample territori africà, patint les condicions extre-mes i mil i un perills, conviu amb els habitants de cada país, però nodeixa d'apropar la seua mirada als principals esdeveniments políticsque marquen aquell temps, en aquell indret del món.

RReettrroossppeeccttiivvaa aaffrriiccaannaaÉBANO RYSZARD KAPUSCINSKI

AnagramaPreu: 6 euros