BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS SANT CEBRIÀ // Setembre/2011. núm 32

HISTÒRIES ILLEGENDESDE LA FINESTRA DE CAN CORIS

Dibuix de Linus Monge Serra (arquitecte i professor de belles arts)

CAN CORISREVISTA VALLALTA 02

LA JOIA ARQUITECTÒNICA DE MÉSVALOR EN EL NOSTRE MUNICIPI ÉS,AMB TOTA PROBABILITAT, UN FINES-TRAL DE LA MASIA DE CAN CORIS,SITUAT EN LA FAÇANA DEL MIGDIA,FAÇANA QUE DÓNA AL CARRER DELCENTRE, DAVANT DE L’ AJUNTAMENT.

LES FINESTRES DE CANCORIS A SANT CEBRIÀPER MARTA COLELL / CESC bablement un lleó, en posició d’atac i amb

la cara girada cap enrere. Existeix un quartfinestral que no es veu des del carrer, en lafaçana est, en la qual es troba la portad’entrada a la masoveria. L’estil d’aquestfinestral és també neogòtic amb caracterís-tiques i ornamentació molt similars als jaesmentats.

Dels tres finestrals de la façana del mig-dia hem de remarcar-ne el central, una ver-tadera joia (sempre seguint J.M.Clariana)de l’art renaixentista català. La seva gran-dària en relació a les altres dues finestresque l’enquadren i el seu més que considera-ble bon estat de conservació són dignes demenció. Volem destacar-ne la filigrana de laseva decoració que no deixa cap espai lliu-re: figures antropomòrfiques, fruites i vege-tals, elements ornamentals (gerros, una pet-xina, motllures, sanefes amb motius floralsi geomètrics, una corona que emmarca l’escut de la casa flanquejat per dos lleonsrampants que li fan de suport... I, per sobrede l’escut, col·locats simètricament a cadacostat, dos caps grotescos: l’ un d’un homebarbat i l’altre d’un angelet. A banda i ban-

da de la llinda, dues columnes s’uneixen ambles motllures superior i inferior i configurenun marc complet (marc clàssic) que enqua-dra tot el finestral.

No és sorprenent que tota aquesta pro-fusió d’elements decoratius entrellaçats hagiavivat, al llarg del temps, la imaginació dela gent del poble generant interpretacionsmolt suggerents sobre el ric decorat del fines-tral, fins a transformar les lianes vegetals enuna serp i crear una llegenda popular ambla serp com a protagonista, una llegenda ques’ha transmès oralment de generació engeneració, amb les conseqüents variacionsque presenten totes les llegendes orals segonsqui les explica.

El CESC ha recollit per a aquest fulletódues versions d’aquesta llegenda, les duesexplicades per persones que han tingut unaespecial relació amb Can Coris ja que laPepita Amargant i la Lourdes Ciuró hi vanviure molts anys. Les dues narracions tenenmés similituds que diferències però sónentranyables pels sentiments d’afecte i demoments viscuts que deixen entreveure lesseves narradores.

En efecte, en aquesta façana podem obser-var tres finestrals que, segons J.F.Clariana,van ser construïts dins dels segles XVI iXVII i treballats en pedra de Montjuïc.Malgrat ser d’època renaixentista, els fines-trals dels extrems són d’estil neogòtic ambmarcades característiques de l’art gòticcatalà, com són les arcades i les ogives. Toti així, cal remarcar que el finestral del’esquerra (situant-nos de cara a la faça-na), presenta dos medallons claramentrenaixentistes amb les típiques cares enrelleu. I, com a base de les arcades, tro-bem, a la part esquerra, un animal, pro-

Finestra façana est Finestra esquerra façana carrer Centre Finestra dreta façana carrer Centre

CAN CORISREVISTA VALLALTA

Can Coris és una casa pairal de Sant Cebriàde Vallalta, poblet situat al peu delMontnegre a tres kilòmetres de distància deSant Pol de Mar, dintre del litoral delMaresme.

Sant Cebrià, cap a finals del 1930 comen-çament del 1940, tenia uns 300 habitants, uns70 vivien en el poble (nucli urbà), els altres enmasies escampades per la muntanya, ja que laseva demarcació és gran i extensa (1.800 ha.).

El poble que d’uns anys ençà s’ha engran-dit molt i ha canviat completament de fiso-nomia, començava al “safareig gran” amb lafont de Nostra Senyora del Carme. En aquestsafareig hi venien totes les dones a rentar laroba i a buscar aigua fresca pels àpats. Noméstenia un carrer pedregós i costerut on hi haviala botiga de la senyora Maria de Can Martri,botiga que feia a la vegada de carnisseria,estanc, bar, ... i on s’hi trobava de tot, fins lescoses més inversemblants. Aquest carrer vaa parar a la plaça de l’església a la qual espujava per unes escales de pedra molt gas-tades que arribaven fins el cementiri quel’envoltava. L’església, que data del 1577,continua aquí, en el seu lloc, blanca, neta,

amb el seu petit i airós campanar dominanttota la vall; està protegida per unes munta-nyes curosament treballades amb el cultiudels maduixots, muntanyes que, en aquelltemps, eren boscos de pins o vinyes de secàamb velles i recargolades figueres.

Si algun dia aneu a Sant Cebrià i pugeuper aquest carrer, abans d’arribar a la plaça,a la dreta, veureu la corba d’un ampli i alt murque és una de les parets laterals de la casa de“Can Coris” on hem viscut els meus pares, ger-mans i jo durant 20 anys. Si aixequeu el cap imireu enlaire, veureu que, a la part alta delmur, s’hi obren tres finestres de pedra d’estilgòtic. La del mig és gran i majestuosa, molttreballada amb ornamentació plateresca.Recordeu això, perquè després us n’explicaréuna llegenda.

La casa és tota de pedra però està totaemblanquinada menys els muntants i la llin-da de les portes que és de pedra picada. Totesles parets interiors tenen un gruix de 80 cm.

El menjador és llarg i estret, fa uns 5 m.d’ample per 12 de llarg; a un i altre costat hiha unes portes amb grossos forrellats i gate-res que donen als dormitoris. Els dormitorisconsten de sala i alcova. Totes les finestres,gòtiques, unes amb més filigranes les altresmolt més sòbries, tenen festejadors i reixes.

El menjador d’aquesta casa és per a miinoblidable. Acabada la guerra civil, estantl’església cremada, el capellà hi venia a dirla missa per a la gent del poble. Anys méstard, va servir de sala de ball. Els diumengesa la tarda, el meu pare posava en marxa unagramola amb manovella i venia tot el joventa ballar durant 2 o 3 hores, eren unes 5 o 6parelles. Jo, des d’un racó, me’ls mirava migencantada. Ara quan parlo amb aquestes per-sones, ja grans, encara les veig ballant. Enaquest menjador, cada capvespre, per la fines-tra gran, hi entraven ratpenats; donaven unesquantes voltes i tornaven a sortir. Jo ja elsesperava, no m’espantaven gens perquè sabiade segur que acabaven anant-se’n.

El jardí, que nosaltres fèiem servir mésd’hort que de jardí, tenia una paret comunaamb el cementiri i des del llit estant veiem

LA LLEGENDA DE LA FINESTRA DE CAN CORISVIVÈNCIES DE LOURDES CIURÓ BERTRAN

Finestra principal façana carrer Centre

alguna de les tombes. Tampoc això em feiapor perquè sempre ho havia vist així.

Darrera de la casa hi havia el safareigi al costat la mina d’on trèiem l’aigua, bom-bejant-la des de la cuina. Aquesta part dela casa era per mi la més bonica, quasi deconte de fades; molt ombrívola, exuberantde vegetació i amb frondosos arbres queguardaven com un tresor aquell raigd’aigua que mai s’acabava i cantava melan-giós dins d’aquell silenci que imposava.

Els meus germans i en Joan, el fill d’enMatías i la Genoveva, els masovers, sovintentraven a la mina; s’havien d’ajupir i tar-daven en fer el recorregut, jo els esperavaa fora. Un dia vaig voler entrar amb ellsperò em van dir que m’exposava a trobaruna serp que vivia dintre la mina. Vaig pre-guntar-li a en Matías i em va explicar que:

“Fa molts anys, aquesta mina era el refugid’una serpent molt bonica i altiva que por-tava sobre el cap un gros brillant. Cada nit,després de les dotze, entrava dintre de la casai es passejava. Els amos ambicionaven aque-lla pedra i alguns d’ells van provard’arrancar-li, però en el seu intent morien.

Un dia, el més jove i més valent va oferir-se per agafar el brillant, però amb la condi-ció que els diners que traguessin de la ven-da, serien destinats a esculpir una finestraon quedés immortalitzada la històriad’aquella peculiar serpent.

Aquella nit, com de costum, la serp es vapresentar i dòcilment es va deixar arrancarel brillant pel jove. El noi va complir, al peude la lletra, la seva promesa. La serp es varecloure per sempre més dintre del seu ama-gatall i mai més va tornar a sortir.

Així, en aquesta finestra ha quedat plas-mada la llegenda de la pretensiosa i presumi-da serp que va voler passar a la posteritat.”

No vaig demanar mai més per entrar ala mina. Em recolzava a la finestra i bus-cava la serp que, en la pedra, es va perfi-lant sortint i amagant-se entre els capsd’uns nens amb ales.

CAN CORISREVISTA VALLALTA

La meva àvia Pepa Serra Costa em va expli-car, quan jo era petita, la llegenda de laserp de Can Coris. Deia així:

Hi havia una serp que anava a beureaigua a la font situada al darrera de Can

Coris. La casa no era tal com és ara. No hihavia escala per anar al jardí i, al safareig deldarrera, s’hi entrava per la casa dels maso-vers. També hi havia una petita porta per sor-tir a baix al carrer. La serp que s’acostava abeure a la font era grossa, amb potes i pèls(serpent), i duia alguna cosa al cap: una coro-na que es treia quan bevia i es banyava dinsel safareig.

Un bon dia la minyona, mentre la serp esbanyava, li va prendre la corona. La serp, acops de cua, intentava rebentar la porta perentrar a dins i recuperar la corona. Des dedins, clavaven claus amb les punxes cap afora, perquè la serp es fes mal i marxés. La

LA LLEGENDA DE LA SERPDE CAN CORISPER PEPITA AMARGANT CABALLÉ

El dia 29 d’abril, coincidint amb l’estada de les famílies de Capolona al nostre poble, elCESC va obrir les seves portes a aquestes famílies perquè poguessin conèixer el nostrefons documental i la història del nostre Centre d’ Estudis. Volem agrair particularmentdes d’aquestes línies la col·laboració desinteressada d’en Francesc Pla, de Ca l’Estrany,que ens va servir d’intèrpret i que ens va facilitar la comunicació amb els nostres visi-tants italians. La visita es va desenvolupar en un clima distès i cordial i, en donar peracabada la visita que va durar més d’una hora, els amics de Capolona van visitar un con-reu de maduixes i varen poder assaborir aquests deliciosos fruits tan característics delnostre poble.

VISITA AL CESC DELS AMICS DE CAPOLONA

El dia 11 d’agost a les 11 del matí l’AnnaParera, president del CESC i la Marta Colell,secretària, en nom de tota la Junta del Centred’Estudis, varem fer una visita a la nova regi-dora de cultura, Sra Antonia Benítez. Unavisita de protocol, per presentar-nos com aEntitat i per iniciar una col·laboració queesperem estreta i fructífera com sempre hoha estat amb el Consistori. Varem parlar-lide la nostra tasca, dels nostres projectes amig i llarg termini i li varem oferir la nos-tra bona disposició en ajudar en tot allò queens sigui possible. Des d’aquestes línies volemdesitjar a la nova regidora molta sort en elseu mandat.

VISITA A LA REGIDORA DE CULTURA

BREUS

serp picava i picava, s’anava enganxant enels claus fins que es va dessagnar i es va morir.

A partir d’aquest episodi, la mestressa(Maria Bec Fornés, de Girona) va fer la pro-mesa que emmarcaria les finestres amb elsfets que havien succeït.

Avui dia podem veure a les finestres deCan Coris, esculpit a la pedra que les emmar-ca, la serp amb la cua dins la boca de la mes-tressa.

(Recollit pel CESC a Sant Cebrià de Vallalta el gener del 2003).

FIRA DE LA MADUIXAEl 30 d’abril i l’1 de maig és va celebrar a Sant Cebrià la tradicional Fira de la Maduixa.Per segon any consecutiu la Fira es va desenvolupar en ple centre històric. El CESC hi vaser present amb un estand la tarda del dissabte dia 30 i el matí de diumenge, dia 1. Comja és habitual, el nostre Centre va oferir als visitants que es varen apropar al nostre estand,un full amb la història del conreu de la maduixa al nostre poble i de la seva evolució. Vanser nombrosos els vilatans i forasters que ens varen visitar i molts d’ells van reconèixermembres de la seva família, i fins i tot ells mateixos, en algunes de les imatges de lespublicacions del CESC.

Enguany varem rebre la visita d’una delegació de Sant Ciprien sur Mer, poble delRosselló, que va mostrar interès en mantenir el contacte amb el nostre Centre i amb elConsistori, tot manifestant el desig d’organitzar en el nostre poble una jornada conjuntade la Sardana.

Els dies 14 i 15 de maig es va celebrar aAndorra la VII edició del Recercat. Aquestany, el CESC hi ha participat enviant les sevespublicacions però ens ha estat impossiblepoder assistir als seus actes i a la permanèn-cia que cada any assegurem en els estands.Esperem ser-hi presents en el 2012.

RECERCAT