Lluis Maria Xiiiiti,^cs D^^nn,^ti5, Unrnodcl glo[^al do la realitat. Teri doc-toral, dirigida pcl Dr. Antonio f\gui-Icra Pedrosa i llegida a l.t Universitatdr Barcelona el 19 de descmb-e do1997.

llcia cl vell Aristutil que la filosafia

prrtcn ser la cicncia del tot: «Penscm

yur cl savi ho sap tat en la mcsu^^a del

possible, sense tenir la cicncia dr calla

rosy en partirular> (Met, 952a 8-9). No

hi podra arrihar mai. I'l tut cs masa

gran. dui es crew haler abarcat el tot

potscr s'cnganva i csdcvc u>talitarista.

Peru, si que es pat pretendre seleccio-

nar aquells nuclis que es cregui i mcs

determinants, del masim numero de

regions asseyuibles de la realitat, i pre-

tcndre rcl,tcianar-los glahalitiadamcnt,

com ha intenta cl mcu il•lustrc c:>mpa-

triata Raman I.lull en I'cdat n^ itjana,

I.cibniz en la nuxfcrna i'1'arski, ^^)uinc,

[^crrater Mara, etc. en la amtempora-

nia.

A tital do romparacio in distuns, as-

srns^ala surcinrtmcnt Ics major coin-

cidcnries (I) i discrepancies (2) ael mo-

del que presenter respecte del m^ulel de

PAYS ultima (1305) Juliana.

(I l) No separem radicalment, comfeu Aristutil i cam Para la madernitat, el

cuntinrnt: mctodc o art (ART), farma-lismc logic (LC)G), ronstrucciu tebrirtespcculativa (TEO) i runtingut-. cicnciade les cores uhser^^ahles (CIE), practiraconcreta (PRA), categories metafisi-qucs (MI:^['). Es una rccomanacici do'I'h. Adorno que cl desplegament delpensament es fa alhara amb el dcsplc-gament do la realitat (onto-lagia).

(12) Aizu es fa cn tots cls casos mit-

jan4ant una sinrtxi, cn forma de sistcma

de la matcmatica formal, una scmanti-

ca, cn forma do sistcma do camgarics, i

una semiutica, cn forma do sistcma do

signcs (figures matcmatiqurs i simbals

filosufics). (13) Ambdc^s s'adreccn a to-

tes Ics cultures ronegudes cn el scu Iloc

i moment (transrulturalirtt), nu cal dir,

amh ell debits incvitables a les defar-

macions degudcs a les ignorancies i dc-

formacions idoliques. (14) En tots cls

casos s'empra un mcrtllenguatge que

Plana sobre cls difcrents jocs wittgcins-

tenians do Ilenguatgcs: usual, formal,

metric, cstetic, mertfisic, mistic, prag-

matic, especulatiu, etc. (15) Tots dos

permeten la invcstigacio per separat

tant dell formalismes, Ilcnguatgcs arti-

ficials, sistemcs sccundaris dr signcs

(deduccic^ Pura do la filosofia analitica),

com cls continguts filosufics, Ilcnguat-

ges usuals, sistemcs primaris de signcs

173

I I^It I I. 1 I^„^i

1110 IICULIe.1). I..l segofLd de ICS cues poPsibilitats s'ha practicat des de sempre.La primera , mcs treballada en Cl darrersegle 1 mig, pcrmct , en aqucsts models,introduir el calcul i, per tant, la in-formatica , en certs aspectcs del saberque depassen la frontera estricta deli-mitaLla per la -nova ciencia' modernade Galileu i Descartes . ( 16) El moderncalcul logic, com die Eusebi Colomcr,es basa en l'equivalcncia dels elementsclue prcten combinar, segons el consellde Th. Adorno de pluralismc igualitariconstel • latiu. b:n ambdc s models escompleixen Ies Ileis logiques de substi-tucio i perm uteici. Aixi1 s'esdeve tansen les categories lulianes de la 1.1 figuracom en el conjunt de Ies meves 80 cate-gories. F Is simbols que les dcsignen sonestrictament equivalents , - regions noprivilcgiades -. Avui els logicomatema-tics per representar rclacions binariesempren, com nosaltres, una scrie devcrtexs connectats per lfnics ( AnthonyBonner ). En I ordinador de I'empresaSiemens de Berlin funciona be un pro-grama ,Ars Magna. Autor : RaymundusLollies (entorn del 1300 )> segonsllenguatgc computational Cobol iAssembler. (17) Tots dos son modelstopologies , ns calla de merament geo-metrics. Diu Hull: -totes les propo-sions posibles - tots els sil•logismespossible-. A116 clue ell mateniatiquess'anonena funci6 d'una func16 . Parlem,no de sistenes determinats , en bonapart cxclocnts els ens dcls altres, ansd'espais ontolugics , de <plssarres,, real-mentals on dibuixar els sistemcs, coinen un piano s'executen diferents peces.

Discrepem en clue (21), pcI que fareferencia als continguts , a una ontolo-gia classica he afegit considerationssobrc ] ' art, la subjectivitat , la critica fi-losbfica , la fisica i les altres ciencicscontcmporanics de la naturalesa 1 deI'home, Ia tecnologia , l'oricntalismcmitja 1 extrem , els pobles primitius, lahistbria , etc. quc arrodonirien una on-tologia nits general quc Llull no podiaconcixcr o que en el see temps no exis-tia i que hauria saludat goj6s si I ' hagucsconeguda. (22) 1"] seu es un model ambvoluntat sistematitzadora . El meu cs

I h. Adonlo. IIigloha p.11adlg111rs sistematics i enigmes antisistcmatics, elsprincipis , tradicionalmcnt exclocnts cfesi i do no contradicci6 . ( 23) h:1 scu, volser un mitja infallible d'adquirir sabercert, art de trobar veritat , dogmatic, in-dubitable. El meu vol ser un mitjii validnomes en tart que explicatiu de tot Cs-pai i moviment ontolugic a I'abast ioperatiu en ells, a I'estil semiesccptic dela Nova Academia neoplat6nica deCarneades (- 214-129 iC.). Allo queresta sense poder- se cxpressar potser esalto mes important -- Ia materia fos-ca,,- segons dita de 'I 'll. Adorno. (24)Hull empra implicitanent una topolo-gia filosbfica de tall euclida i cartcsiaavant la lettre , certament tancada, comla meva, peril que pcrmct , dintre dclssees limits, tota Mena de valors segonspcrmct cada dinensi6 do quc en fa Is.I mpra espais cartesians : ...".La seva xarxa de rclacions s ' expressaamb tabulations o matrius planes,,. F.Imeu model cmpra una topologia ric-manniana que, de tots cis punts possi-bles de calla espai cartcsia nomes per-met una reducc16 « esfcrica ,,, un espaid'n- I dimensions de curvature constanti conseguent tancament inevitable, se-gons pcrmct cada d1inens16 dc clue ellfaig us . Treballo amb una matematicacircular ( E' en E' ), esfcrica ( E' en H) ihiperesferica ( 1r' en E4), que em per-nut el jot complementador controlatentre oposats .(25) La meravellosa, pc-r6 rudimentaria , ntaquina de calcularcombinations simples d'rn elementspresos n a n, de la 4a figura de l'Ars deHull, algoritmizada pcI Calcul Combi-natori de Lcibniz , es substituida en elmeu model per moderns programes in-formatics de trigonometria hipcresfc-rica.

Si, despres d'aquestes considera-cions comparatives , abandonem Ra-mon Llull i aterrem als nostres dies,sembla que bona part de la filosofiad'aquest segle ve detcrminada pel clues'ha anomenat , gir linguistic >'. I'analiside la Ilengua , fenomen perfectamentobservable , ens duu amb ma Segura alconeixenent del coneixement , del qualel llenguatge n'cs I'cxpressid. Quallen a

174

\11^1.11cri.1 Ic, ,luc, trn,lcn,ic,Iieolingiiistiques : l'analitica del Ileaguatge ideal, predominantment cant: -brigcnse ( B. Russell i Ir . L.Wittgensteinde Cambridge, A. J. Aver d ' Oxford,...)i I'analitica del Ilenguatge torrent pre-dominantment oxomense ( G. E. Moorei 2n. L. Wittgenstein de Cambridge, G.We, J. L. Austin 1 R P. Strawsond'Oxford...); la primera, a la reccrca delIlenguatge perfeete, univoc, amplia-ment conreuada a Nordamcrica, mcsclue no pas a 1

'uropa , i la segona, a la

recerca de I'aclariment del Ilenguatgeusual, polisemic , analogic 1, sovi it,equivoc , mes conreuada a Europa queno a Nordamcrica . Tanmateix les duestendencies han gnat avanFant mes di-vergents quc convergents.

Aquesta test Vol oferir- se com una-pedra dialcctica ,,, a mig cami entrc lcsdues perspectives linguistiques, talladesentre si drasticament per la -nova ci^n-cia» galileana 1 cartesiana , com a mate-rial per al possible -potser, des deK.Giidel , inevitable- futur pont entrcles dues ribes , tot seguint I'estil gotic deI'Ars Magna do R. Llull , evolucionadaen mans do I'humanista A. Kircher, enl'estil racionalista de G. W. Leibniz idel see seguidor,1 . 11. Lambert . 1, sobretot, en un intent de desenvolupar i con-eretar la idea de constel-lac16 adornia-na, inspirada en I lolderlin , Kierkeg.tardi Nietzsche , la coneepeio holistica delpensament , enunciada per W. O nine,I'integracionisne del nostre J. per-aterI'dora o el pensament planetarl de LaMcthode d ' l',. Morin, etc. Proposa unmodel 1 mctode transdisciplinari moltdeterminat , entrc molts de possbles,per tractar la complexitat de les realitatsque ens envolten , que ens consrtuei-xcn, que ens fonamenten , clue ens so-brepassen. No hi ha, desenvolupada enla test, la filosofia d'aquest model 1 me-todc. Resti aquesta feina, si s'ho VA, pera filosofs do la filosofia que vi iguindcspres. t 11 ha un us que tracta de rc-soldre implicitament els innombcablesproblenes resultants de partir e:a dosdrasticament el Ilenguatge (ideal iusual ). No In ha , tanmateix , una solu-cici explicita . Aqucsta potser es tascadell Departarnents de filosofia analitica

,Ic Ic, 1.1,u1[.11, ,1c II I^ -, ,Ii.i dc icy

Lnisersitats. lie inscrit ci projecte de

test en el I)epartament de filosofia de la

cultura, a mig cami entre filosofia anali-

tica tendcncialment expressable cn Ilen-

guatge ideal i filosofia teoretica ten-

dencialmcnt expressable en Ilenguatge

usual, a manera d'un material apte per a

ser analitzat, criticat, esgrunat des de

Ies dues perspectives.

D'una Banda existeix el Ilenguatgeideal logicomatematic. La test tria unafigura gcometrica, el volurn hiperesfc-ric, simplifieadament dit hiperesfera,perfectament definible en tots els souspunts mitjancant una geometria analiti-ca do quatre dimensions. En podria ha-ver triat altres. Aquesta figura, tambc,permct de fer transformations conti-nues en forma d'hipcrel•lipsoides, hi-perparaboloides, hiperhiperparaboloi-des, etc... totes Its hiperconoides. Enun pas seguent, la tesi prep aquesta fi-gura, corn a pissarra, topologicament,com a topos, on poder dibuixar totamesa de figures tridimensionals curva-des en quatre dimensions, a la manerade la geometria de Ricmann o de l'espaifisic einstenia. Cada punt, en relac16 hi-jectiva, es correspondra, dcspres, ambun conceptc constant nuclear. Cada li-nia amb un conceptc Variable o furicio-nal. Tot cs univoc 1 consistent, els ele-ments i cl conjunt. Pura matematica.

D'una altra Banda existeix el Ilen-guatge torrent -en aquest cas, el ca-tala- amb les seves constel•lacions deparaules, amb les seves estructures sin-tactiques, semantiques, pragmatiques,sociologiques 1 metafisiques implicites;cada paraula amb la scva indetermina-cio, anifibologia, amb la seva historia,la seva sociologia, Ies particularitatsgrupals 1 individuals, les seves meta-morfosis literaries, les seves corrup-cions 1 interinflucncics, la scva villaprdpia. Analogies, equivocitats, meta-fores, confusions, borrositats vivides.

I, en tercer Iloc, estableixo una cor-respondencia biunivoca dinamica, unadialcctica tensa, suggestiva 1 dificil, en-trc el(s) valor (s) usual(s), les multiplesaccepcions de significat de cada paraulai el valor ideal de significat segons I'usfilosofic que en faig, d'acord amb la se-

175

[,,I'1'l„ I,I.III^I I, I ,iiIIt:III ,fitl

11h )d CI. (. ad.l for c1 to IC llna port.l

ohcrta a la polisenlia popular i una altraa la monoscnlia vulgar. Filosofia es faretens cntre aqucstes dues opcions, queenriqueix cadascuna amb les aporta-cions continues i variables de la contraria.

El proccdiment basic es el seguent.D'antuvi s'cstableix axiomaticamentuna scmiiltica minima inevitable, fonamental, I'encert de la determinacio de laqual representa la maxima responsahili-tat filosdfica crcativa del treball. Espostulcn quatrc i nomes quatrc -se-gons ,navalla d'C)ccam conccptesvariables dimensionals: "Cernent" (k),«Paren4a,, (p), ,Tensid,, (t) i «Voltant,,(v). Cada conccptc variable inclou in-numerables conceptes constants. Cadaconccptc constant puntual o nuclear esun ictus (forca), un cop en I'espai (es-pai) onto logic o real mental, durantun temps (temps), que afecta al tot.Corn una nota de piano polsada en elsilcnci do la tarda. Es possible que al-gun dia cs detecti un limit en la subdi-visici possible dcls «actes,, de parla(proposicions), de I'-accid,, conceptua-litzadora ontolbgica, a I'estil do la cons-tant universal ('accid fisica (forca:'es-pai~temps) do Planck. Aci no hicntrcm.

No cal dir quc calla conccptc cons-

tant equival a una proposicid implicita.

" Feoria-, per cxcmple, equival a la pro-

posicio: Aquest punt (del Ilcnguatge

ideal) de la rcalitat es tcbric (segonsIlcnguatge usual))). L'oposat cs Prac-

tica,, («Aquest punt de la rcalitat cs

practic,,). Ill concepte variable cs ,Ccr-

ncnt ^Teoria,, cs ,Dis-cer-ninicnt» al

100% (Veritat plena). «Practica,, es

,,Con-cr-ecio,, al 100%. «Teoria- equi-val en rigor a «Aquest punt do la reali-

tat cs tcoric al 100%o -. -Practica,, tam-

be pot equivaldre a «Aquest punt de larcalitat es tcilric al 0%,» (Falsedat ple-

na). I viceversa. Es pot veure que, en

introduir conccptes variables dimensio-

nals treballo amb una lbgica limitada

(0%) -100%) polivalent, amb tots els va-

lors que es vulgui, interposablcs entrc

els dos limits.

Tainbc es pales el tractament delsoposats filosbfics, que foren objecte de

ull^l,l ^'I l^ I,^ III,'., I, I .I i`l 1"':

presocr ,11 ics prinuerencs . Fn son rxrnl-ples nostres : ,'l'coria ( I)isccrniment)-Practica (Concrecid )», « Fcnomcn (Apa-ren4a )- Noumen ( Desparcnca ),,, «Ohjcctc(Extcnsid) - Subjecte ( lntcnsid),, i «Mdn(Evolucid )- Plasma ( Involucid ),,. Carlavariable tc un valor maxim (100'',))i unvalor minim (0%) de vcritat mctalin-guistica . Per el 100% es 0'G, del scuoposat i viceversa , talment que calla va-riable d'aqucsta l6gica polivalent to unpunt zero mitja -un mesdtes- entrccis extrems equidistants , clue determi-nen dos scntits oposats: «dcspleg:unent(+),, i -replegament (-),,. Si donem unigual valor 1 a la maxima distancia querepresenten els tcrmes oposats, soncxcmple de dcsplcgamcnt ( 0'5): -'Peo-ria,,, ,Fenorncn ,,, , Objectc - i "Mein,,.1, de replegament , ens corresponentsoposats als antcriors (-0'5): <,Pr.ictica«Noumen », , Subiccte» , '.Plasnna,,.'Potsells, dos a dos , extrenns de Ies quatrc va-riables dimensionals fonamentals: ± k,t p, ± t i ± v, per a -0'5 < dimensions <+ 0'5.

Axiomaticament aqucsts quatrc pa-rells d ' oposats constituiran cis vuit

-vertexs- o vuit punts cardinals de la

hiperesfera , que equival a 1'equaci6 de

segon grau amb quatre variables: k' +

p2 + t' + v ' = r', per a r=1/(27t), perquc

la circurnfercncia maxima prcn cI valor

plc unitari: C = 21tr = 1. Aixi introduim

amb forca la topologia , I'analysis sitlls,

com diria el scu fundador Ricmann, en

el tractament sistematic do la filosofia.

La resta de Ies vuitanta categoriesdescritcs , situades i emprades cn aqucstmodel i metodc cs deducixen facilmentde Ies vuit primeres en la tercera part dcla tesi ( 3). El conjunt constitucix unmodel compactc , que prcn la formad'instrument , d'ars, clue cal saber utilit-zar a l'cstil dcls organa o de Ies artsmagnes de la nostra tradicid filoshfica 0dens mandala («cerclc> en sanscrit) doles tradicions dc I'India. I'invcntor del-pianoforte ,, fou I'italia BartolomeoCristofori, perm qui el duguc a perfec-ci6 a mitjans del segle XVIII fou Pale-many Gottfried Silbermann, qui el pre-senta a I'il•lustrat i music Frederic elGran, rci de Prusia, en la seva famosa

176

disprc. dC procar-lo, sc n'enanxna IIIan,iva coniprant tota la producciu.

Arriba a tenir quinzc pianos cn el scuPalau. F.neara havien dc sorgir cis grins

compositors de piano, cis grans imer-prcts, cis grans concerts, la, fins ira,inacababie varictat do combinacionsdunes cent tecies dcterminades, cadas-cuna amb cl scu valor fix, tempcrat...Homes en una sofa dimensib. Ja voldriajo que aquesta joguina que prescnto

Bones tart dc joc com I'artilugi pianis-

tic o com despres donaria el Sist:ma

Periodic dels Elements --de dues di-mensions-, proposal per Mendclciev

en cl scgic XIX, en l'Imnlens camp dc

la quimica. No ens podem cntretenir acantar Ics glories a la intuiciu de Men-deleicv clue, sense saber res d'clectrons

orhitais pcriferics discontinus clue .,ancrcixent d'un en un en cada caseila con-secutiva del scu Sistema, dispos;r ciselements talnient que aficrraven Ics re-gularitats suhjacents dcsconegudesaleshores.

Si seguim I'exemple del piano, Icsnotes homologues a Ics categories dcla tesi , afinades, fixades rigorosa-ment, son arrengicrades al Ilarg dci te-clat. Diriem quc son euclidianes o -cartesiancs. Formcn una gc.mma(recti)lineal ascendent, amb diferinciesen aparen^a nomes quantitatives: aug-ment tie frequincia o, correiativ,i, dis-minuciu do longitud d'ona. La matcixacosy podriem dir de la gamma fisica dela llum. "lanmateix, tant el so coin laIluni, ambdos do naturalcsa ondula-toria, mirats psicologicamcnt, paiescnuna circuiaritat que evidencia diferen-cies qualitatives: do-mi-sol-do, roig-ta-ronja-groc-verd-Blau-morat-roig. opo-sicions, compiementarietats, etc. Tambcen aquest model, que gcometricamentCs una figura en un espai euciidii (rec-ti)lincal, topologicament es un espairicmania no (rccti)lincal, corn 1'cspai re-lativista cinstenia. Acostumar-nos apensar en corb i tancat en filosofia po-dria constituir la seva revoluci6 con-temporania postil•lustrada o el scu gircinstenia, parallel al gir copcrnica de lafilosofia induit per Kant. La circularitatno viciosa, ,ins virtuosa, ha fet manta

^^41,i 1 1,tr J, IIIi.cn,1.1 Cl I.^ II!-,Ii.i.

tics del model geometric subjacent assneoplatonics Plots, Proclc i Escot E:riu-gcna, fins a l'afirmacid orsiana, quc laciincia cs cscala i la filosofia ccrclc (laveritat primera es recolzara en la veritatpostrera , a I'estil de Nicolau de Cusa),tot passant pcl pensament hegeihi en«ccrclc de cercles ,, segons agrada de dira Hans Leisegang . Avui ens envacixenels girs copcrnica o linguistic, cis ccr-cles hermeneutics , cis cicics retroactiuscibcrnitics , cis bucles estranvs quc tro-ba D. Hofstadter en Bach el music, enEschcr el dibuixant i en Godcl el logic.El nostre model es essencialmcnt corb,tancat i do radi constant , tot i quc sem-pre es pot rcformar i ampliar. La cur-vatura Permanent controlada permetd'una part fornir una semiotica a] nio-viment dialectic i, per tant , al pas a ladiferencia. Dc I'altra, permct d'evitar elcaos , inevitable si s'accepta el pas in-controlat a la difcrincia.

Anomenem Diaiictica - 0 a un espaiontologic zero amb un concepte pun-tual unic monistic ( nuch ontologic:Monada, ligura gcomitrica:punt ) i fertil(aureola ontologica: Matriu-I,lavor, fi-gura geometrica : radiaciu) . AnomenemDiaicctiqucs-1, 2, 3, 4 a espais ontolo-gics, amb el corresponcnt numcro dedimensions, quc constitucixen concep-tes variables diniensionais , en el si dcisquals poden quallar conceptes puntualso no puntuals constants o variables. Persimplificar, considerem un conccptepuntual constant en relaciu als altres dela matcixa naturalcsa. En cl propi nucli(punt geometric), cada concepte pun-tual constant roman identic a si matrix,no contradictor ] amb els altres concep-tcs puntuals constants difcrcnciats d'elli exclocnt un terccr entre ell i cis altres.Pero cnsems i alhora (hama, en Aris-totil; simul, cn Ilati), en i ' auriola ( radia-ciu geomitrica ), cada concepte puntualconstant esdevc un altre o deferent res-pecte del scu propi nucii , contradictorsamb cis altres conceptes puntuals cons-tants difcrcnciats d'ell i incloent un ter-cer entre ell i cis altres. I: aureola d'unnucli conceptual ja pertanv a un altrenucli conceptual . 0 pitjor, ja cs un altrenucli. I la variable , a la qual pertanv

177

. 1 , 'j I ]] V JHI , oI I,I.t 1I I. I C, I(iLI I I) 1I.

roman amb Cl signifIca t idcntic. Pero,dins de la curvatura possible a partir deD-2, va altcrant o mctamorfosejant elscu significat , proporcionalment a 1'a-llunyament del nucli mes propi del seusignificat.

Segons el scu concepte semantic deveritat, Alfred Tarski din que per afir-mar la veritat de quelcom cal situar-seen un metallcnguatge , mes enlla delllenguatgc d'aqucll « quelcom >. Podriemdir que la filosofia es dues coses alhora:un llenguatgc que parla do tot en gene-ral (ontologia , causes primeres) i unmetallenguatge clue critica aquesta on-tologia (cpistemologia , filosofia trans-cendental , principis primers). Des d'on

la critica? Si generalitzem , diriem quetot intent de comprens16 de la realitatcomporta una fase d'estirament o cx-pandiment 1 una fase de plcgament oreduccio , en terminologia de fisica d'a-tractors en un medi caotic o turbulent.Quan intentcm comprcndre una cosa,estirem el punt de mira, el col•loquemfora de la cosa, ens en distanciem, in-tentem desplcgar una nova dimensioindependent de les implicades en aque-Ila cosa . Aixo s' anomena - meta->' -fi-sica, Ilenguatge , etc. Pero cal fer duesobservacions, que sovint s'obliden: A)Aquest proces no es a I'infinit, pre-tensio divina ; en els procesos men-

tals-ccrebrals hi trobo com un estatd'elasticitat , d'estirabilitat limitada, dedependcncia indefugible del medi on esla cosa a estudiar, la nova dimens16 csex-tcnsio de les antigues. No existeix el

-des de fora ' pur. B ) Ward o d'hora es-deve un proces invers de plcgament. Lanova dimcnsi6 estirada can plegada so-bre si mateixa . I cau en un Iloc -x>> de-terminat del medi mateix on era la cosa

a estudiar. No necessariament sobre lacosa estudiada . El resultat es la visio dequalsevol cosa o del tot des d'-x- o desd'una part , no des de full divi. Cal queaqucsta consideracio I'apliquem aaqucsta tesi. En el nostre model hem dedistingir el nivcll ontologic linguistic

(Ni) del nivcll epistemologic o trans-

cendental metalinguistic (N2). La tesipropiament dita pertany al nivell N 1.Pero Ics questions que es plantegen a

I,1opo,ii ,1,1 111141cI pc11.111v II .1 A_'.

I. teary podricnl distingir un nivcll ontic (NO ). L'intent innovador es el modelsituat en el nivcll N1 . No es un modelsistcmatic , vol englobar sistcma i vida.No treballa amb conceptes , treballaamb realitats . S'han buscat lcs oposi-cions i les dimensions mes radicals, mesomniabracants de la realitat global: on-tos (Practica ) - logos ( tcoria ), observa-bilitat ( Fenomen ) - mistcri ( Noumen),no contradiccio ( Objecte) - si contra-diccio (Subjecte ) i macrofisica o n16ncorpori ( Mon) - lnicro!isica o mein sub-ti1 (Plasma ). Linguisticamcnt es global.Pero aqucst model , mctalinguistica-ment ( N2) no es global, es tematico -estructural - definitori - no contradic-tors (Arquetip { ARQ modelidcic), es teoric (+k) (no practic), espc-culatiu (-p) (no observable ), objectiu(+t) (no subjcctiu ) 1 munch (+ v) (nomagmatic). D'allo mes classic en lahistoria de la filosofia. Podria scr litera-

ri a l'estil platonic , podria scr sapiencial

a I'estil de Nietzsche , podria ser analitic

a I'estil de Russell - Whitehead , etc. No

es res do tot aixo.Fins acs unes considcracions meta-

lingciistiqucs ahistoriqucs o sistemati-

ques sobrc el model ( 3). Tanmatcix des

de fa prop de cinquanta anys (1950),

quan la paraula -globalitzacio >> era una

perfecta desconeguda , s'havia anat ges-

tant la idea, d'antuvi (1) amb un parell

d'intuicions : « concepte - judici viu' (14-

15) 1 -curvature ontologica,, (18) 1 unmodel cubic senzill de vint-i-set cate-gories ( 17), clue tot seguit evoluciona

cap a una superficic esfcrica (42).

Despres he dedicat la major part do lameva vida a actuar. Peru, amb una fortavocac16 globalista he experimentat va-

riadissims camps d'actuac16 1 m'hi heimplicat decididament. La utilitat del

model es recollida en els diversos apar-

tats de la part segona (2). Si he posat cnsegon Iloc Ics construccions parcials,

tot i que son dc dificil intel • leccio per

causa do Ia poca explicitacio previa, esper manifestar el caire predominant-ment inductiu 1 genetic de la consecu-

cib d'aqucst model . He volgut que mai

no em guies I'apriorismc. Guardo mu-nio d'esborranys de mapes, de Ies mes

178

Jl\ Cl `CS ,1I CC.S, ^ C I1 (ill c' ].1111','11[ 1,, bll h

I patella (I IIC tIactas a CH cads 1011111 t I

situacio, sense tcnir en compte d'antuviIcs dimensions 1 categories del n>{elque ana a quallant. I le canviat diversesvegades la forma global del model. 1-liha testinloms cn Ilibres meus publicats,que olio en la tesi. I estic sempre dispo-sat a considerar iI•lusionadamcnt {ar-mes quc s'averin mcs avantatjoscs per acxplicar (logos) la rcalitat (ontos) en clSCU co111unt, alnb Ia seva conlplexitat

real i amb la inimensa varietat d'ex-

plicacions culturals o civilitzacionals

quc avui ens arrihen a tots, dell quatre

punts cardinals, a mans vessadcs.

A 1'apartat 48 explico la rara formade presentac1 d'aquesta test. No 6spropianlent un text, esta conccbada

cum un hipertext. Es dividida en petits

paragrafs numerats per facilitar-nc lacitacio crcuada prccisa, talment cons clnostre cervcll cs fet de petites neurones

a1111) multiples 1 preciscs sinapsis qucpernieten la construecio i desconsti uc-cio continua d'univcrsos pluridin-en-

sionals. Sc m'ha denlanat quc rcescriguila tesi en forma lineal classical 11cs

acadcnlica. A part quc l'acadcmia algundia haura do dollar- entrada a I'hipcr-

text, aquesta reduccio quc sc m'aconsc-Ila cs practicannent impossible. Molteslectures possibles dcsaparcixen en laprojcccici lineal reductora. Uri exempleparallel es cl de la impossibilitat do di-buixar en un planol lcs obres do Gaudi,eoncebudes intrinsecanlcnt en tres di-

mensions. La intcncio do I'hipertext, anlcs de pernlctre precisar Ics h i fu rc a -

c 1 1 1 1 " I , ' s , 1 1 1 , 1 ^ f ^ 1 I I I , ' ^ 1 ^ , ] , ' , I C t l n,I,, I,l I l ^,

etc., cs de servir al lector la pussibilitat

do fcr-se cl scu cami do lectura , tot sc-

guint les rcferencies crcuades al scu

gust . Els cercles , Ics esferes , etc., no te-

nen cap porta ni d'entrada ni do sorti-

da. Reconec que aixo exigeix Ilegir I'hi-

pcrtcxt en suport informatic i que

rcsulta labor16s anar a buscar manual-

ment les pagines citades. Tanmatcix cs

un preu quc cal pagar si cs vol salvar

la multidimensionalitat del discurs 1 esvol mantenir cl format de 111bre do la

tesi.

Tambe demano excuses per la intro-duccio de paraules rarcs: Ics variables«Cernent>', <. Parenca ", , Voltant-, etc. iparaules exotiques corn « Tiamat,, o'Akaixa». Es possible quc cxisteixi unasolucio lexica millor. No I'he sabudatrohar.

Aquesta tesi vol ser una aportacio ala Pilosofia de la Cultura humana 1 cos-mica. I: arrcl :; kl -indoeuropca de laparaula cultura, la mateixa do la paraulaoleic, d' origen grec ( cf. «enciclopedia»,«en-kyklo -paideia', ,ensenvar en ro-do» ), significa , girar » cl tcrrbs am[) 1'a-rada, agricultura , o girar la pedra contrala pedra per tallar una destral... La cul-tura cs rodona . Tots els homes, tota larealitat, no en hemicicle parlamentarians en cicle sencer o rotllana sardanisti-ca de germanor, on el divers hi cap, onels oposats somriuen i es piquen Pulleta distancia , on floreix cl concixement ila pau de la festa do la vida.

Lluis M. Xirinacs

179