INCENDIS AL MASSÍS DEL GARRAF

I. Introducció als incendis

II. Geografia del garraf

III. Incendis al Garraf (1965-2003)

IV. Incendi a Olivella, 29/VII/2000

OBJ ECTIUS

- Conèixer els principis bàsics de la dinàmica dels incendis - Posar en relació la climatologia amb els demés factors que

intervenen en un incendi

- Acostar-nos a la realitat del Massís del Garraf veient casos concrets

I . INTRODUCCIÓN A LOS INCENDIOS

INCENDIO FORESTAL

ETAPAS DEL INCENDIO:

1- Precalientamiento: temperaturas entre los 100-200ºC

2- Combustión de gases: temperaturas entre los 300-1000ºC

3- Combustión de madera: temperaturas > 1000ºC

TRANSMISIÓN DE CALOR

EN UN INCENDIO:

1- Convección

2- Conducción

3- Radiación

TIPO DE FUEGO:

1- Fuego de superficie

2- Fuego de copas

3- Fuego de subsuelo

BIOMA MEDITERRANEO

CARACTERISTICAS GENERALES:

1- Sequía estival (marcada)

2- Vientos fuertes secos (tramontana,

Poniente...)

3- Vegetación altamente combustible

(por ejemplo el pino en general)

Esta combinación da un mapa de riesgo de incendio……..

Font: ICC

MAPA DE RIESGO DE INCENDIOS

I I . GEOGRAFIA DEL GARRAF

ÁMBITO GEOGRÁFICO DEL PARQUE NATURAL DEL GARRAF:

· Compartido por 8 municipios comprendidos en las comarcas del Baix Llobregat, l’Alt Penedés y Garraf

· Situado entre el río Llobregat y la depresión del Penedés · Ocupa una extensión aproximada de 10638 Ha

Geomorfología: · La parte más oriental del macizo está formada por pizarras, conglomerados y areniscas rojizas · La zona más elevada corresponde a rocas calcáreas, margas y areniscas · Modelación del paisaje a través de la erosión química · Red hidrológica de tipo torrencial y presencia de aguas subterráneas

Climatología: · Fuerte irregularidad térmica y pluviométrica

· El relieve y el mar actúan como acondicionadores climáticos · Las precipitaciones anuales oscilan entre los 500-600 mm · Vientos dominantes: Garbí (SW) y Migjorn (S) procedentes del mar

Biogeografía: · Vegetación típica mediterránea: encinas, pinos blancos y arbustos · Progresiva degradación hacia el estrato arbustivo debido a los incendios y la presión humana · Presencia de aves, mamíferos (sobretodo murciélagos) y reptiles.

Acción antrópica: · Dentro del área de protección del Parque viven unas 30 personas · Gran presión urbanística y de otras actividades en los alrededores del Parque · Transformación de segunda a primera residencia

Abocador del Garraf

I I I . INCENDIS AL GARRAF (1965-2003)

NOMBRE D'INCENDIS PER MESOS. PERÍODE 1965-2003

0

20

40

60

80

100

120

NÚ

ME

RO

DE

INC

EN

DIO

S

Màxims al juliol: - dèficit hídric / poca humitat- temperatura mitjana elevada- més nombre de visitants al parc i la resta del massís

HORA D'INICI D'INCENDI

0

10

20

30

40

50

60

70

nombre d'incendis

Hores de:- màxima insolació- màxima activitat humana

NOMBRE D'INENDIS PER ANY

0

5

10

15

20

25

30

- Tendència a l’alça per la creixent pressió humana del territori del Garraf

TOTAL HECTÀRIES CREMADES PER ANY

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000H

ectà

ries

Juliol 1982: enorme incendi que cremà gairebé 7000 ha

Abril 1994: Arrassat gran part del Massís (unes 3500 ha)

NOMBRE D'INCENDIS / HECTÀRIES CREMADES

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

hec

tÀri

es

1982: només un incendi molt important1994: temporada especialment crítica amb nombrosos incendis

NOMBRE D’INCENIS PER MUNICIPI (1975-2003)

PERCENTATGE DEL TOTAL D'INCENDIS PER MUNICIPI (1975-2003)

49; 11%

34; 8%

62; 14%

130; 31%

34; 8%

50; 11%

76; 17%

AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES

Municipis costaners: - pressió urbanística- pressió turística

HECTÀRIES CREMADES PER MUNICIPI

Total hectàries cremades per municipi (1965-2003)

3%

44%

2%6%0%

40%

5%

AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES

Municipis més afectats:- difícil accés- vegetació altament inflamable- superfície extensa de boscos

MITJANA D’HECTÀRIES CREMADES PER INCENDI (1965-2003)

Mitjanes d'hectàries cremades per incendi en els municipis

3%

55%

1%2%

1%

35%

3%

AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESA BONESVALLS OLIVELLA SITGES

Municipis més urbanitzats:- més facilitat d’accés- menys espais forestals

PRINCIPALS CAUSES

134; 31%

48; 11%

85; 20%

154; 35%

13; 3%1; 0%

CAUSAS NATURALES

NEGLIGENCIAS

ACCIDENTES

INTENCIONADOS

CAUSA DESCONOCIDA

REVIVIDOS

CAUSES D'INCENDI PER MUNICIPI

0

10

20

30

40

50

60

AVINYONET BEGUES CASTELLDEFELS GAVÀ OLESABONESVALLS

OLIVELLA SITGES

no

mb

re d

'in

ce

nd

is

CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS

CAUSES D’INCENDI

- Causes antròpiques- Causes naturals- Cases desconegudes

PRINCIPALS CAUSES D'INCENDIS A BEGUES

6%

29%

29%

12%

24%

0%

CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS

PRINCIPALS CAUSES D'INCENDI A GAVÀ

0%

29%

9%

19%

43%

0%

CAUSES NATURALS NEGLIGÈNCIES ACCIDENTS INTENCIONATS CAUSA DESCONEGUDA REVIFATS

COMPARACIÓ GAVÀ - BEGUES

Causes naturals:- Begues: 6 %- Gavà: 0 %

IV. INCENDI A OLIVELLA, 29-VII-2000

SITUACIÓ DE L’EPISODI

- Municipi: Olivella/ Olerdola

- Lloc: Can Surià/ Arboçar

- Inici: 29-07-2000 a les 12:50h

- Extinció: 30-07-2000 a les 21:00h

-Devastació: 420 hectàries (270 h d’Olivella i 150 d’Olérdola)

Activació del plà INFOCAT, nivell d’alerta I:

13 medis aeris.

41 dotacions terrestres.

Efectes del incendi:

1 mort per parada cardiorespiratoria.

Desallotjament de les urbanitzacions de Can Surià i Les Colines.

Carretera BV-2111 tallada.

70.000 abonats sense llum.

Cases cremades y desperfectes

SITUACIÓ DEL DIA 291. CLIMA

SITUACIÓ DEL DIA 30

MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 29

Font: http://data.ecmwf.int/data/d/era40_daily/

MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 30

Font: http://data.ecmwf.int/data/d/era40_daily/

METEOGRAMA DE LA FACULTAT DE FÍSICA DE LA UBDESCENS BRUSC DE LA HUMITAT

Font: SMC

-5

0

5

10

15

20

25

30

Tem

pera

tura

(°C

)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cip

itació

(m

m)

Precipitació T mitjana

Observatori del Vendrell

Observatori de Sitges

DADES DE PRECIPITACIONS i TEMPERATURA

Font: SMC

CONCLUSIONS DE LA CLIMATOLOGIA DE L’EPISODI

Valors mitjans Valors extrems

Temperatura Humitat Pressió Pluja Temp Hum Pres VV DV

Màx mín màx mín màx mín VV Dia

mm °C % hPa m/s ° °C °C % % hPa hPa m/s

23 1.8 24.1 70 1010.4 1.6 36 27.8 20.9 88 53 1012.9 1006.8 9.9

24 0.0 24.3 70 1010.0 1.9 109 27.9 21.1 84 43 1011.5 1009.1 11.7

25 0.0 24.4 77 1009.1 1.1 128 26.1 21.6 87 55 1011.5 1007.3 5.8

26 0.0 24.0 78 1012.9 1.4 132 25.5 22.6 86 68 1016.7 1009.0 5.8

27 0.0 24.0 73 1016.8 1.2 124 26.6 20.4 86 55 1018.1 1015.2 4.9

28 0.0 24.2 79 1017.4 1.5 94 26.1 22.2 88 67 1020.4 1015.1 7.2

29 0.0 24.0 72 1020.7 2.3 253 26.2 21.9 83 41 1021.8 1019.8 10.4

30 0.0 24.1 79 1022.2 2.3 206 25.9 23.1 84 70 1023.2 1021.3 7.7

31 0.0 24.2 81 1022.3 1.5 138 26.6 21.8 86 75 1022.9 1021.0 6.3

Dades de l’observatori de Sitjes. Font: SMC

-La temperatura registrada es alta, però no excessiva com per haver estat la principal causa d’incendi-El vent prové de ponent; és sec i càlid-La humitat pateix un descens brusc al mig dia del dia 29, hora d’inici-La precipitació acumulada es 0, degut a que l’últim dia q va ploure va ser el 23 amb 1.8mm

2. MEDI FÍSIC

Font: Diputació de Barcelona

OROGRAFIA

Pendent entre 20 i 30%

Medi calcari

Vessant solana

- Predomini de bosc de pi blanc (pinus halepensis).- Zones de matolls baixos amb predomini de romaní (rosmarinus officinalis), coscoll (quercus coccifera) i bruguerola (calluna vulgaris); amb substrat herbaci format per festuca.

Font: Mapa de cultivos y aprovechamientos del suelo del M.A.P.A.

VEGETACIÓ

Inflamabilitat

* Facilitat d’un vegetal a cremar-se a certa temperatura.* En una escala de l’1 al 10:

Pinus halepensis................................ 8Quercus coccifera.............................. 6Colluna vulgaris.................................. 7Festuca............................................... 9

Contingut hídric

* Contingut d’aigua en les plantes.* Al passar 5-6 dies sense ploure, en un ambient de relativament alta

EVT, es redueixen els continguts hídrics:Fullaraca............................................ 10%Branques mortes............................... 15%Gramínies.......................................... 20%

* Augmenta la inflamabilitat

CONCLUSIONS DEL MEDI FÍSIC DE L’EPISODI

- La presència de certa pendent va facilitar la propagació de l’incendi.

- El tipus de vegetació de la zona es caracteritza pel seu grau d’inflamabilitat.

- La precipitació acumulada nul·la, més la alta EVT augmentà el grau d’inflamabilitat al reduir els continguts hídrics d’aquestes.

3. POBLACIÓ

Presència d’urbanització prop del focus d’inici.

Es desenvolupen activitats d’oci i lleure.

Font: Generalitat de Catalunya

UN FOC INTENCIONAT