I NDEX

Núm 4 • FEBRER 1991 • SUPLEMENT GUIX 160

LA NARRACIÓEusebi Coromina

La narració 3Classes d'històries 4Els personatges, el temps i el lloc

6. L'organització de les històries 9

El pas del temps 11Relat, descripció i diàleg 1 4Punt de vista

1 6

Director GUIXdos: Gregori Casamayor. Edita: Serveis Pedagògics SA. c/ de l'Art,81. 08026 Barcelona. Telèfon (93) 235 23 11 i 256 02 24. Producció: Punt iRatlla SA. Impressió: Imprimeix SCCL. Disseny: ACE Disseny. I SSN: 0213-8581 .DL: B-29863/77

MATERIAL FOTOCOPIABLE. SE'N RECOMANA L'AMPLIACIÓAL 122 % PER TAL D'ACONSEGUIR FORMAT DIN A-4

LA NARRACIÓ

Aquesta proposta d'unitat de tercer nivell de concreció vaadreçada als alumnes del segon cicle de l'Ensenyament Se-cundari Obligatori (14-16 anys), preferentment a principide cicle.

Basada fonamentalment en la comprensió i l'expressióescrita del text narratiu, vol introduir l'alumne/a en elsaspectes més formals o tècnics implicats en la construccióde relats de fets i accions: tant els de ficció (novel-les, contes,rondalles, acudits) com els reals (notícies, fragments d'his-tòria, biografies, memòries, dietaris).

La unitat posa en relleu la necessitat de coherència icohesió dels textos: punt de vista des del qual es trien elselements imprescindibles en tota narració (personatges,fets, llocs, temps...), com s'organitzen per fer avançar lahistòria i tipus de presentació (descripció, relat i diàleg). Lacoherència i la cohesió narratives comporten alhora lamobilització d'un seguit de conceptes i de fets lingüístics es-sencials: subjecte, predicat, verb i temps verbals, comple-ments, circumstancials (especialment els que ordenen elsfets en el temps o en posen de manifest la cronologia).

Objectius relacionats amb els procedimentsOrdenar els fragments desordenats d'una narració d'a-

cord amb la lògica significativa, els signes de puntuació, elsordenadors cronològics, etc.

Restaurar una narració adjuntant-hi coherentment elsordenadors i indicadors cronològics.

Restaurar una narració adjuntant-hi coherentment elsverbs necessaris (en els temps adequats).

Corregir, en una narració, els temps verbals inadequats.Completar l'esquema d'organització d'una narració.Resumir i esquematitzar l'organització d'una narració.Continuar lliurement una narració, d'acord amb el punt

de vista, el to, el tema, etc. inicials.Rescriure un text variant-ne el punt de vista i el to.Contextualitzar un diàleg en un relat.Usar adequadament els guions en l'intercanvi de paraules

del diàleg.Redactar notícies periodístiques partint de dades bàsi-

ques (i de major a menor grau d'importància significativa).Redactar biografies a partir de dades bàsiques.Redactar un diari personal o dietari.Redactar contes a partir de dades bàsiques.Passar d'un missatge escrit al seu corresponent oral

(conte).Passar d'un missatge oral al seu corresponent escrit

(acudit).

Objectius relacionats amb els conceptes, els fets...Identificar els tipus de narracions: acudit, notícia, frag-

ment d'història, conte, memòries, dietari, biografia...Distingir la ficció de la realitat.Identificar els tipus de narradors: periodista, escriptor,

historiador...Reconèixer els elements de la narració literària: personat-

ges, època o temps, espai o lloc...SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91/ E. Coromina: La narració

3

Reconèixer els tipus de presentació: relat, descripció idiàleg.

Reconèixer els punts de vista: extern, intern, objectiu,subjectiu.

Identificar l'organització de les narracions (situació ini-cial, acció i situació final).

Reconèixer els verbs i la seva funció localitzadora delsfets en el temps (present, passats, futur).

Identificar el subjecte, els complements i els circumstan-cials.

Identificar les repeticions com a mitjá de cohesió textual:repetició d'un mateix element, repetició per substitució(lèxica, pronominal).

Objectius relacionats amb les actituds...

Analitzar, comentar i interpretar models de la vida real odels mitjans de comunicació per arribar a prendre conscièn-cia de la utilitat de la llengua parlada i escrita en la comuni-cació social.

Presentar models correctes d'acord amb les normes esta-blertes en les comunicacions formals.

Valorar positivament l'adequació a les normes prèvia-ment conegudes i assumides.

Valorar positivament l'hàbit d'escriptura amb lletra clarai amb un disseny de pàgina adequat (marges, paràgrafs,etc.).

Estimular l'actitud de recerca d'informació en textosescrits.

Seleccionar lectures creatives que ajudin a formar criteriliterari.

Manifestar la capacitat de crítica envers els missatgespropis i els aliens.

Molt sovint fem de narradors quan expliquem fets que ens han passat, que hem vist o llegit, històries que ens han explicat,etc. I ho fem de paraula i per escrit. Podem explicar, per exemple, una pel.lícula, un acudit, un conte, allò que ens ha passaten una botiga, el que hem fet durant el cap de setmana...

- Els periodistes ens expliquen per la ràdio, per la televisió o a través dels diaris i de les revistes notícies sobre els fets quepassen al món.

- Els escriptors ens expliquen històries a través dels contes i de les novelles; alguns també escriuen diaris, dietaris omemòries, on expliquen el que han fet, vist o viscut cada dia o durant un temps de la seva vida.

-Hi ha estudiosos que escriuen llibres d'història, on expliquen fets que han passat en una ciutat o en un país o en una èpocadeterminada; n'hi ha que també escriuen biografies, on relaten la història de la vida d'algun personatge.

- Hi ha també les rondalles, aquesta mena de contes fantàstics i llegendaris que fa molts anys que passen de pares a fills.- Els acudits que expliquem o que ens expliquen són petites històries divertides que també es transmeten d'una persona

a una altra.

1. Llegeix els textos següents i indica quin és:- el resum d'una novella;- el fragment d'unes memòries;- una biografia;- una notícia.- un fragment d'història del nostre país.Subratlla després en què t'has fixat de cada text per fer la tria.

LEEUWENHOEK I L'OBSERVACIÓ MICROSCÒPICA

Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723). El propietari d'aquest cognom tan enrevessat, però molt cèlebre en lahistòria de l'òptica, va néixer l'any 1632 a Delft (Holanda), d'una família de cervesers. Se li va morir el pare quan noméstenia setze anys, i es va veure obligat a anar a Amsterdam a guanyar-se la vida: va col.locar-se de comptable a casa d'uncomerciant de teixits. Allà va veure com manejaven la lupa per examinar la qualitat de les teles i li van venir ganes de ferservir aquell petit instrument per observar coses que no fossin teixits, i s'hi va apassionar. A fi de millorar les observacions,va aprendre a tallar ulleres engrandidores i hi va aconseguir un gran èxit. Ben aviat va decidir dedicar la vida a l'observaciómicroscòpica.

NICOLAU, Francesc: "Leeuwenhoek i l'observació microscòpica". Cavall Fort núm. 555.

ELS TREBALLADORS DURANT EL SEGLE XIX

Els treballadors de les fàbriques, a Barcelona, a Manresa, a Mataró o a qualsevol indret de casa nostra, eren el grupmés desafortunat de la societat del segle XIX. Un estudi de l'enginyer Ildefons Cerdà, fet el 1856, demostra que era gairebéimpossible que un obrer pogués mantenir amb el seu sou una família amb dos fills. El treball a les naus de les fàbriquesno tenia cap condició d'higiene. A més, els obrers podien ser acomiadats de la feina sense cap explicació en els momentsde crisi. I la vellesa, sense cap tipus d'assegurança o de jubilació, era encara més trista que l'edat de treball. Les revoltesde la gent desesperada es repeteixen sovint a la Barcelona i a les principals ciutats catalanes del XIX. Són moviments quetenen l'origen en la fam i en la impotència dels treballadors per millorar la seva trista situació.

COMES, P.; VERGÉS, O.; RUIZ-CALONJA, J.: Història contemporània de Catalunya. Barcelona. Teide, 1978.

LA TANIT I LA VELLETA

Tanit, llibre escrit per Núria Albo, explica la història d'una nena, la Tanit, que viu en un poblet amb els seus pares.La seva vida transcorre tranquil.lament: va a l'escola, fa altres activitats i, com que els seus pares treballen tots dos, elladisposa de força temps per estar sola. Un bon dia, el gos que tenen a casa fa una de les seves escapades habituals. En veureque triga molts dies a tornar, la Tanit decideix d'anar-lo a buscar. Surt de casa un bon matí i se'n va cap al bosc. Allà, talcom ella pensava, troba un Xut (el seu gos), però també hi farà un altre descobriment: en una petita cabana descobreixla vella Perona, una dona que viu tota sola al mig del bosc i que pel poble es diu que és bruixa. Però entre la nena i la velletaneix una bonica i especial amistat.

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

MUT, Rosa: "Una cruilla d'estiu". Cavall Fort núm.599.

Classes d'històries

PERRIER DESTRUEIX 900 TONES D'AIGUA MINERAL

GAVÀ - Un milió i mig d'ampolles d'aigua mineral de la marca francesa Perrier es destrueixen aquests dies a Gavà(Baix Llobregat). Aquest conjunt d'ampolles pesava 900 tones quan eren plenes d'aigua. La causa de la destrucció és quel'empresa Perrier va decidir retirar del mercat totes les seves existències després que es va detectar una mica de benzé enunes ampolles de la seva marca als Estats Units d'Amèrica. Les que es destrueixen a Gavà són les que s'havien recollita Catalunya després de 1' alarma. Aquesta anomalia ha fet perdre molts milions de francs a l'empresa, però Facció de retirarles ampolles li ha fet guanyar confiança i prestigi.

Avui, 22-3-1990

BOMBARDEIG AERI

Diumenge, 22 de gener de 1939. Mentre la meva muller i jo ens en tornem a peu cap a Horta, comença un altre fortíssimbombardeig, que ens agafa al passeig de Sant Joan, cantonada al carrer de València. Allí mateix hi ha un refugi encaraa mig fer, com quasi tots els de Barcelona; però no hi entrem. Em desplau l'entrada dins aquests soterranis foscos on lagent esfereïda s'empeny i s'agombola. Prefereixo entrar a l'escala d'una casa del xamfrà que tenim al davant. És la mateixacasa on jo havia habitat amb la meva família des del convenç de la guerra fins fa deu mesos. [...J Vam deixar-la perquèes troba situada en una de les zones més castigades pels bombardeigs aeris, zona que la gent anomena "el barri de la mort".Diverses vegades van caure bombes a pocs metres de distància d'aquella casa, i per dues vegades els vidres de les finestresvan saltar a bocins.

ROVIRA i VIRGILI, Antoni: "Els darrers dies de la Catalunya republicana". Avui.

2. Indica ara quins dels textos anteriors expliquen fets reals i quins n'expliquen de ficticis. Justifica les respostes.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 911 E. Commina: /n narració

Les narracions literàries (contes, novelles, rondalles...) expliquen generalment uns fets de ficció que sovint fa laimpressió que són reals. Aquests fets, en què actuen personatges, solen passar en una època (o temps) i en uns llocsdeterminats.

1. Localitza les informacions sobre el lloc i sobre el temps en què passen els fets, reals o ficticis, de les narracions següents.Subratlla amb una línia contínua les indicacions de lloc, i amb una línia discontínua les de temps.

a. A darrera hora de la tarda del 29 de setembre de 1759, el cel es va enfosquir de cop a la regió de l'arxipèlag JuanFernández, a uns sis-cents quilòmetres de les costes de Xile...

Michel Tournier, Divendres o la vida salvatge.b. Fa mil milions d'anys, en una selva del Brasil, com que hi havia molts incendis (un bosc és, al capdavall, un enormedipòsit de llenya), s'hi va crear un cos de bombers...

Alberto Moravia, Històries de la Prehistòria.c. Provaré d'evocar un Nadal a bord del Florida, un vaixell mercant francès de divuit mil tones. Havíem salpat de Marsellaun dia de desembre de 1939. Fugíem de França i d'Europa i d'una nova guerra...

Joan Oliver, Un Nadal al tròpic.d. Més de 15.000 nens ¡nenesd'entre 6 i 14 anys van celebrar ahir l'entrada de la primavera plantant unes 70.000 plantesflorals en 10 parcs de Barcelona...

Avui, 22-3-1990e. Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga capa Manresa, es van presentar tres homes de la mun-tanya demanant alberg per la nit que els queia al damunt...

Els savis prudents dels Piteus

2. Triant cada vegada un grup de paraules de cada columna, construeix el màxim de frases possibles, encara que resultin

còmiques. Procura que a cada frase quedi ben clar qui és el personatge, què fa, quan, on o com ho fa. (Fes concordar elsubjecte amb el verb i tria cada vegada el temps verbal que més et convingui.)

Exemple: Uns espies italians es barallaven pel carrer.

Els personatges, el temps i el lloc

QUI QUÈ ON/QUAN/COM

Uns espies italians fer un viatge durant una setmanaTintin i Milú empaitar dos lladres el 15 d'octubreQuatre savis suecs barallar-se pel carrerUn periodista trobar un amic per la Costa BravaDos amics comprar una moto inesperadamentUn taxista descobrir un crim per Nadal

A A partir dels dos grups d'informacions següents, redacta dues notícies. Fes-ho començant pels fets més importants icontinuant pels menys importants.

a. robatori de caixa forta, 400 kg de pes, amb 2 milions a dins / nitdel 20 al 21 de febrer / lladres no-identificats / magatzem depneumàtics, carrer Nou, Vic / carregada en un camió del mateix ma-gatzem, trobada l'endemà a la carretera Vic-Manresa.

b. accident de cotxe / quatre morts i un ferit greu / xoc del vehiclecontra un arbre / carretera comarcal 1313, a Vallfogona de Balaguer/ ahir a la matinada.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91 / E. Coromina: Ln narració

4. Perquè una història sigui entenedora, convé deixar ben clar quants

personatges hi intervenen i quines accions fa

cadascun. Al text següent hi ha uns mots en majúscula: són els que utilitza la narració per designar els dos personatges dela història. Subratlla els mots que fan referència al que es queda al poble del Pirineu, i encercla els mots que es refereixen alpersonatge que se'n va a Amèrica.

EL LLORO

Fa molts anys hi havia dos companys en un poblet del Pirineu. L'UN se n'anà cap a Amèrica a fer fortuna; a l'horad'acomiadar-se va dir a L'ALTRE:

- Què vols que ET porti d'allà?AQUEST, havent sentit parlar molt dels lloros, LI va respondre de seguida:- Porta'M un lloro.Tornà al cap d'uns anys i, en ser a Barcelona, es recordà que no havia pensat en la promesa feta al SEU COMPANY,

i va cercar immediatament un lloro per tota la ciutat, però no n'hi va trobar cap. Llavors es va dir: "Com que AQUELLno ha vist mai cap lloro, LI enviaré un mussol".

Tornà al poble al cap d'unes setmanes, i el SEU COMPANY va dir-LI que ja havia rebut el lloro. ELL, no sabent quèrespondre, LI va dir:

- Bé, i parla?- De parlar, encara no ho fa; però així que sent enraonar, escolta i s'hi fixa molt.

VERDAGUER, Jacint: El lloro (adaptació)

5. Explica ara tu un acudit en què hi hagi dos personatges que conversin. Fes-ho primerament de paraula. Després, escriu

l'acudit procurant de deixar ben clar què fa i què diu cada un dels personatges de la història. Pensa a fer servir els guions permarcar el diàleg que mantenen entre ells.

GUIXdoa / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

L'organització de les històries

A més del temps i del lloc, hi ha altres elements que fan que les històries puguin començar, avançar i acabar. Normalmentaquests altres elements són:

- El protagonista de la història.- L'objectiu o projecte del protagonista (allò que vol fer o que ha de fer).- Els amics o ajudants del protagonista (tots els personatges o fets que l'ajuden a realitzar el seu objectiu).- Els enemics o opositors del protagonista (tots els personatges o fets que entrebanquen el seu objectiu).

Llegeix ara la narració següent i comprova al quadre que hi ha després quins són els elements que intervenen en la història:

FOC GLAÇAT

Durant els anys setanta, en Matthew i el seu pare, que eren nord-americans, van anar a l'Àrtic. El pare estava convençutque hi trobarien una mina de coure, la més important del món, amagada sota el gel. En el poblat on van instal •l ar-se, enMatthew es va fer amic d'un esquimal que es deia Kayak. Un bon dia, el pare no va tomar del viatge que havia fet ambhelicòpter: havia anat a inspeccionar la zona on podia haver-hi la mina. En Matthew i el seu amic van sortir aleshores ala recerca del pare. Els dos nois van haver de vèncer moltíssims perills: gana, fred intens, atacs d'animals salvatges,tempestes de neu... Durant els dies que van estar perduts, en Kayak va ensenyar a en Matthew la manera de sobreviureenmig de les condicions adverses en què es trobaven. Quan ja es pensaven que no en sortirien vius, un equip de rescat elsva localitzar i els va tornar al poblat, on van trobar el pare que es recuperava de les ferides rebudes en un accident ambl'helicòpter. En Matthew i el seu pare van decidir d'abandonar el projecte i de tornar al seu país.

Però perquè una història es mogui i sigui interessant, cal ordenar i organitzar tots aquests elements. Generalment, lesnarracions literàries comencen amb una situació inicial que, després d'un seguit d'accions o peripècies, desemboca en una

nova situació, en la situació final. Comprova en aquest quadre com s'organitza la narració que has llegit (Foc glaçat):

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91/ E. Coromina: La narració

Situació inicial Acció

Situació finalL'acció s'engega Peripècies L'acció s'atura

Un pare i un fill El pare té un acci- El fill i un seu amic van Els dos nois tor- El pare i el fillvan a buscar una dent amb un helicòp- a la recerca del pare. nen al poblat, on abandonen el pro-mina de coure a ter quan intenta loca- Es perden. troben el pare que jecte i tomen al seul' Àrtic. S'ins- litzar la mina. Han de lluitar contra la es recupera de país.tallen en un po- gana, el fred, feres, tem- l'accident.blat esquimal pestes de neu.

Un equip de rescat elstroba.

TEMPS Els anys setanta.

LLOC A l'Àrtic.

PROTAGONISTA En Matthew, un noi nord-americà.

OBJECTIU Trobar una mina ïle coure amagada sota el gel.

AMICS En Kayak, un noi esquimal. L'equip de rescat.

ENEMICS L'accident del pare. La fam, el fred, les bèsties, les tempestes que han de suportarels dos nois quan es perden.

1. Llegeix ara la faula següent. Després copia en un full un quadre com l'anterior, on escriuràs d'una manera resumidaels fets d'aquesta història: la situació inicial, l'acció (engegada, peripècies, aturada) i la situació final.

EL PARE GUINEU I ELS PEIXOS

1 Un dia d'hivern el pare Guineu, que tenia molta gana, voltava pels camps buscant menjar per a ell i la seva família.2 De cop i volta va veure uns homes que tornaven del port amb un carro ple de peix.3 Aleshores, el pare Guineu es va fer el mort al mig del camí.4 Els homes, quan hi van ser al davant, el van arreplegar amb la intenció d'aprofitar-ne la pell.5 El pare Guineu, ja a dins del carro, va començar a menjar peix d'amagat fins que en va quedar ben tip.6 Després es va enrotllar pel cos una bona pila de congres per a la seva família.7 Va saltar de seguida del carro i se'n va allunyar fent pam i pipa als homes.8 El pare Guineu, ja ben tip, va arribar finalment a casa on la seva dona i els fills el van rebre amb crits d'alegria.

Fragment

Núm. d'ordre 1 2 3 4 5 6

GUIXdoa / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

LA FONTAINE: El pare Guineu i els peixos (adaptació)

2. Indica l'ordre en qué s'han de col-locar els fragments següents per poder reconstruir correctament la història queexpliquen. Un cop hagis ordenat la narració, digues quin o quins fragments corresponen a la situació inicial, a l'engegadade l'acció, a les peripècies, a l'aturada de l'acció i a la situació final.

UN ACCIDENT AL ZOOLÒGIC

a. L'animal, xisclant, se'n va anar corrents, empaitat per altres vigilants i enmig de l'esverament de la gent. Uns metresmés enllà van poder atrapar-lo.b. De cop i volta, un gorilla que jo no havia vist em va saltar a l'esquena i em va fer caure aterra; jo no sabia què passava.c. Quan ja tot havia passat, en Marc es va adonar que tenia sang en una mà; jo ¡el vigilant que ens havia ajudat vàremacompanyar-lo a la farmàcia del parc.d. Un diumenge del mes de maig, vaig anar al parc zoològic amb el meu amic Marc a veure les feres. Passejàvem tran-quil.lament pel sector dels simis.e. En aquells moments, un vigilant del parc que passava per allà va córrer cap a nosaltres, i amb un pal que duia vacomençar a donar cops al gorilla.f. En Marc, que ho havia vist tot, es va llençar sobre l'animal, li va agafar els braços i els hi va estirar ben fort perdesenganxar-los del meu cos; el gorilla, llavors, em va deixar i es va encarar al meu amic, que va intentar com va poderde protegir-se dels atacs de la bèstia.

3. Indica ara quins són els elements principals d'aquesta història: temps, lloc, protagonista, objectiu, amics i enemics.

TEMPS

LLOCPROTAGONISTAOBJECTIU

AMICS

ENEMICS

El pas del temps

Per indicar l'ordre temporal que segueixen els fets o les accions d'una història, sovint n'hi ha prou de col.locar un fetdarrere l'altre i unir-los amb la partícula i o amb un signe de puntuació:

Un equip de rescat els va localitzar /i/ els va tomar al poblat /,/ on van trobar el pare que es recuperava de les feridesrebudes en un accident amb l'helicòpter /./ En Matthew i el seu pare van decidir d'abandonar el projecte...

De vegades, però, cal indicar més clarament l'ordre cronològic dels fets. Per fer-ho, disposem de nombrosos mots iexpressions:

abans, mentre, mentrestant, primerament, per començar, enprimer lloc, després, de seguida, tot seguit, aleshores/llavors,finalment, al final...

1. Localitza i marca a les narracions El pare Guineu i els peixos i Un accident al zoològic (pàgina 10) tots els mots i

expressions que indiquen l'ordre temporal dels fets de la història.

2.

Col.loca convenientment als espais buits d'aquesta narració els mots o expressions següents que indiquen ordretemporal o circumstàncies de temps:

EL BOIG DE MATARÓ

SERVEIS PEDAGÒGICS 1 GUIXdos febrer 91 E. Coromina La narració

VERDAGUER, Jacint: El boig de Mataró (adaptació)

de seguida

al cap d'una estona

una vegada

demà llavors migdia abans d' l'endemàvespre

al final

durant

sempre

ara mateix matí quan després de

3. En aquest acudit hi falten els mots o expressions que serveixen per indicar l'ordre i les circumstàncies temporals

enquè succeeixen els fets. Omple lliurement els espais buits amb mots o expressions temporals.

ELS DOS BOJOS

Hi ha una altra classe de paraules, que són els verbs, que també ajuden a situar els fets o les accions en un temps (en elpassat, en el present o en el futur):

PRESENTSitua els fets en el moment en què es parla os'escriu

Chris Evert abandona la pista, s'eixuga la suor i desa laraqueta a la bossa. Mira a la graderia i saluda el públic quel'aplaudeix.

FUTURSitua els fets en un moment que ha de venir

Demà es llevaran a les set, esmorzaran a l'hotel i sortiranamb autocar cap a Rabat, on visitaran el palau reial.

4. Encercla tots els pretèrits imperfets i els pretèrits perfets

de la faula El pare Guineu i els peixos (pàgina 10).Comprova com els primers expressen fets passats amb idea de duració, i com els pretèrits perfets expressen fets passats iacabats.

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliem el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

PASSATPretèrit imperfetSitua en un temps passat fets inacabats (queencara duren)

El capità i Robinson jugaven a cartes tranquil-lament a lacabina mentre a fora les ones creixien amenaçadores.

Pretèrit indefinitSitua fets acabats en un passat recent o actual

Aquest matí s'ha cremat un tren a Sabadell per causes des-conegudes. Els passatgers, els han evacuat amb dificultat.

Pretèrit perfetSitua fets acabats en un passat no-recent

Es va enrotllarpel cos una bona pila de congres, va saltar delcarro i se'n va allunyar.

Pretèrit plusquamperfetSitua fets acabats en un passat anterior a unaltre moment passat

El capità i Robinson jugaven a cartes tranquil-lament a lacabina mentre a fora les ones creixien arnenagadores. Robinsonhavia deixat a York la seva dona i els seus dos fills i s'haviaembarcat en el Virgínia.

5. Encercla tots els presents, pretèrits imperfets i pretèrits indefinits de la notícia següent. Justifica cada vegada l'ús

d'aquests temps en la narració dels fets.

CINQUANTA FERITS EN L'INCENDI D'UN TREN

Unes 50 persones, una de les quals estava molt greu, han estat ingressades a diversos centres hospitalaris aconseqüència de l'incendi d'un tren en un túnel de Sabadell. La persona greu és un home de 59 anys que es troba a la unitatde cures intensives de la Mútua de Terrassa. Aquest migdia, un tren que anava cap a Manresa ha començat a cremar percauses desconegudes, just quan entrava a l'estació subterrània de Sabadell-Centre. Els passatgers han estat evacuats ambdificultats, a causa del fum i de la calor.

Notícia emesa per televisió

6. Les dues narracions següents presenten equivocacions en l'ús d'alguns temps verbals. Corregeix, sempre que calgui,

els temps equivocats. La primera frase de cada text (en negreta) t'ajudarà a fer les correccions necessàries ja que el verb hiés utilitzat correctament.

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

EXPLOSIÓ D'UNA BOMBA

Un mínim de 15 persones van resultar ferides ahir en esclatar un artefacte en unaestació d'autobusos a Johannesburg. La bomba l'han col•locat en una paperera i esclatapels volts de les tres de la tarda, quan molts negres tornaven a casa seva, a la perifèria dela capital sud-africana. Fins ara cap grup no se n'havia responsabilitzat.

LA VISTA

No era encara migdia quan Ned Beaumont va sortir de la seva cambra i se'n va totcaminant vuit illes de cases fins a un edifici d'un gris pàl •l id de Link Street. Premia un botóal vestíbul, va entrar a la casa quan la porta s'obre, i va enfilar-se fins al setè pis en el petitascensor. Prem el botó del timbre posat al marc de la porta que duia el número 611. Unanoia menuda l'obre immediatament.

HAMMET, Dashiell: La clau de vidre. Barcelona. Edicions 62, 1981.

Aquest text és un fragment de dietari. Tal com pots veure, hi falten alguns verbs. Amb una mica d'imaginació i d'acordamb el tema que hi tracta l'escriptor, escriu en els espais buits els verbs que hi falten (fes-ho en el temps i en la persona queconvinguin).

LA TORTUGA

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91 / E. Coromina La narració

PLA, Josep: El quadern gris. Barcelona. Destino, 1969.

Relat, descripció i diàleg

Si t'hi has fixat, les narracions literàries presenten les històries combinant:- el relat d'uns fets en què intervenen persones, animals, etc,;- la descripció dels personatges, dels llocs on viuen, de l'ambient i dels objectes que els envolten;- i el diàleg o converses dels personatges de la història.

1. El text següent és extret d'una novella. Llegeix-lo atentament i indica al costat quants personatges hi intervenen, quinsfets o accions realitzen, en quin lloc passen i en quina època se situen. Justifica les respostes.

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

.................................

TROBADA CASUAL EN UN AVIÓ

En Philip Swallow ja comença a estar tip de seure, i es belluga en el seient tot cercantuna nova posició per als membres, el soroll apagat dels motors del jet comença a posar-lonerviós, i el fet de mirarper la finestra encara li produeix vertigen. Intenta llegir un exemplardel Time, però no es pot concentrar.

En Philip pestanyeja en veure un xicot jove que s'ha aturat al passadís. La seva aparençael sobta. Porta una mena de samarra casolana amb serrell desmesurat que li arriba alsgenolls per sobre d'una camisa de ratlles roses i grogues. Els cabells rinxolats de colorpanotxa li arriben a les espatlles. A la solapa de la samarra a manera de medalles militarshi porta una dotzena o més d'insígnies de coloraines.

- Que no em coneix, senyor Swallow?- Bé... -En Philip s'esprem el cervell. Hi ha alguna cosa de familiar, però... I llavors

l'ull esquerre del jove comença a rodar de manera desconcertant, com si veiés que un motores desprèn de l'ala, i en Philip se'n recorda.

- Ets en Boon! Déu dels cels, no et coneixia... Has... has canviat molt.

2. Col-loca entre parèntesis la descripció que hi ha a la narració anterior. Subratlla després la part de diàleg del text.Finalment, deixa tal com estan els fragments que són el relat de fets o accions.

3. Escriu lliurement la continuació d'aquest relat: afegeix-hi unes quantes accions més. Fes-ho utilitzant el mateix temps

verbal.

HO VA ENGEGAR TOT

Obrí la porta, encengué el llum del rebedor i, un per un, continuà encenent els llums de totes les habitacions. Pujà al'estudi, es mirà amb infinita estranyesa els pots, els pinzells, les carpetes, els llapis, les teles i els cavallets, i encenguétots els llums i la ràdio. Al pis de baix, engegà l'altra ràdio, el televisor, el tocadiscos, i apujà al màxim el volum de totsels aparells. No va poder engegar alhora la ràdio i la cassette, perquè engegar-ne una feia que s'apagués automàticamentl'altra. Això el molestà. [...] A la cuina, engegà...

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4

LODGE, David: Intercanvis. Vic. Eumo Editorial, 1989.

MONZÓ, Quim: Benzina. Barcelona. Quadems Crema, 1983.

4.

Llegeix el diàleg següent. Imagina't quines dues persones estan conversant: la seva edat, el seu ofici, la seva relació...Imagina't també l'hora i el lloc on es troben. Després, introdueix i tanca lliurement aquest diàleg relatant els fets o les accionsque aquests dos personatges poden haver fet abans i després de conversar. Presenta-ho redactat.

- Ep, noi! Què hi fas, aquí?- Oh... és que jo... estava mirant...- És teu aquest cotxe?- No, senyor guàrdia.- Doncs per què toques el mirall?- És que... ja li dic que jo... tinc una dent a punt de caure i...- Té cotxe el teu pare?- Sí, senyor guàrdia.- I t'agradaria que els altres nois juguessin amb el seu mirallet?- No jugava. Miri, si li plau. Veu? Està a punt de caure, oi?- És cert. Balla molt.

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91/ E. Coromina: La narració

ALIBÉS, M. Dolors: "Temps de caure les dents". Tretzevents núm. 452.

Punt de vista

Els fets poden ser explicats per algú que hi participa, per algú que està implicat en els fets. Aleshores, diem que la històriao els fets els coneixem a través d'un punt de vista intern, i el narrador que els explica sol utilitzar la primera persona.Però els fets els pot explicar un narrador que no hi participa directament, algú que no hi està implicat. En aquest cas, diemque la història o els fets els coneixem a través d'un punt de vista extern, i qui els explica sol utilitzar la tercera persona.

Un diumenge del mes de maig, vaig anar al parc zoològic amb el meu amic Marc a veure les feres. Passejàvemtranquil-lament pel sector dels simis... (punt de vista intern)

En Philip Swallow ja comença a estar tip de seure, i es belluga en el seient tot cercant una nova posició per als membres,el soroll apagat dels motors del jet comença a posar-lo nerviós, i el fet de mirar per la finestra encara li produeix vertigen...(punt de vista extern)

Les històries reals i fictícies solen presentar fets que ja han passat; per això, en la narració dels fets s'utilitzen sovint elsverbs en temps passat. Hi ha, però, casos en què els fets són explicats en present: els periodistes de la ràdio i de la televisió,per exemple, utilitzen el present per explicar en directe fets que passen en el moment en què parlen. Però qualsevol història,real o fictícia, pot ser explicada en present, encara que hagi passat fa molts anys; i es fa així per acostar els fets al lector o al'oient, perquè aquests tinguin la impressió que allò que s'explica és més viu o actual.

1. Rescriu aquest text explicant els fets a través d'un narrador intern (en primera persona). Fes-hi tots els canvis que

consideris necessaris.

DE VACANCES DE VACANCES

L'ha despertat el soroll del mar.S'ha fregat els ulls i ha esperat que fosde dia. S'ha aixecat. Ha obert la fines-tra, ha mirat cap a la platja i ha pensatque feia un dia esplèndid per sortir anavegar. S'ha gratat la barba i ha cridatel seu fill, que feia equilibris entre lesonades. El noi, però, no l'ha sentit.

PÀMIES, Sergi: T'hauria de caure la cara de vergonya. Barcelona. Quaderns Crema, 1986.

2. Digues quin tipus de narrador explica la, història d'aquest text: un narrador intern o un narrador extern.

LA GAVARDINA MÀGICA

CALDERS, Pere: El núvol guilla (adaptació)

1. Transforma oralment el text anterior presentant els fets de la història a través de la Glòria. Per fer-ho, hauràs d'introduir-

hi alguns canvis, com per exemple passar de 3a persona a la en alguns passatges.

2. Al text anterior hi ha uns quants mots en majúscules. Són les paraules que utilitza la narració per referir-se als diferents

personatges de la història. Com pots observaren el cas de la Glòria, el text repeteix el seu nom o s'hi refereix a través d'altresexpressions (li, nena, noia). Enquadra ara, com en l'exemple, tots el mots que es refereixen a l'oncle Daniel i a la mare dela Glòria. Uneix després amb una línia les expressions que es refereixen a l'oncle; uneix amb una altra línia les que esrefereixen a la mare (pots fer servir un color diferent per a cada un d'aquests dos personatges).

3. En aquest quadre hi ha l'esquema de tres històries incompletes (A, B i C). Guiant-te per les dades que hi apareixen,imagina't el contingut de les caselles buides. Després, tria una d'aquestes històries i escriu-ne la narració (a través d'unnarrador extern o intern, en passat on en present, amb comentaris o sense).

SERVEIS PEDAGÒGICS / GUIXdos febrer 91/ E. Coromina: La narració

Situació inicial Acció Situació finalL'acció s'engega Peripècies L'acció s'atura

A.

Desapareixen elsllibres de la biblio-teca d'una escola.

Uns alumnes de 6è de-cideixen investigar.

B.

De cop i volta es pro-dueix un incendi.

C.

Un poble de la La tranquil.litatVall d'Aran viutranquil.lament.

toma al poble.

6. Redacta la biografia de l'escriptor i cavaller Joanot Martorell a partir d'aquestes dades. Pots, però, fer la biografia d'unaltre personatge si ho creus convenient: sobre un esportista, un cantant, un pintor, etc. que t'agradi i del qual puguis trobarinformacions. Fes-ho per ordre cronològic i utilitzant els verbs que hi convinguin.

JOANOT MARTORELL

1413: Naixement a Gandia (comarca de la Safor); de llinatge de la mitjana noblesa valenciana.1437: Inici d'una sèrie de lletres de batalla contra el seu cosí Joan de Montpalau, acusat d'haver trencat la promesa

de matrimoni feta a Damiata Martorell (germana de Joanot).1438-1439: Estada a Anglaterra; coneixement de la vida sumptuosa de la cort, del cerimonial de l'orde cavalleresc

de la Garrotera (lligacama); relació amb cavallers i aventurers de tot Europa; lectura de llibres - influència en les sevesobres literàries.

1443: Viatge a Portugal (poques notícies).1450: Segon viatge a la cort anglesa.1454: Notícia de la seva estada a Nàpols.1460: El 2 de gener, començament de la redacció de la seva gran novella cavalleresca Tirant lo Blanc, dedicada a

l'infant Ferran de Portugal, resident a Barcelona entre el 1464 i el 1465.1468: Defunció (sense notícies del dia ni del lloc); solter; la novella Tirant lo Blanc, acabada pel cavaller Martí Joan

de Galba, dipositari dels manuscrits de Martorell.1490: Impressió, a València, de la primera edició de Tirant lo Blanc.

7. Escriu un text breu (d'unes 10 línies) en forma de diari o de memòries. Explica-hi allò que t'ha passat o que has feten un dia o en un període de temps més llarg (fets, sentiments, impressions, etc.).

GUIXdos / Material fotocopiable. Ampliant el full al 122%, obtindreu un DIN A-4