Embed Size (px)
Citation preview
'i*- ''*^*=—¿^srn^f^Núm. 425 Any XXXVI MCOKTr^XTX3RX JULIOL 1988
...
LA NOSTRA HISTÒRIA
Repartiment de le$ pastures del termeL'any 1813 i 1814 l'ajuntament
decideix que Ies pastures del termemunicipal han d'esser repartides entreels pastors i Ies possessions segons elcriteri del Consistori.
EIs documents que segueixen a conti-nuació reflexen Ia manera en què s'ha-vien de fer les parts de terra,juntamentamb les normes que havien de compliri el que havien de dar als propietarisde Ia terra.
Però, el fet que hem trobat mésinteressant no són aquestes divisions-que tenen una importància relati-va— sinó Ia sèrie de topònims que apa-reixen i dels quals molts d'ells s'hanperdut o els coneix tan sols un reduïtnombre de persones. La conservaciódels topònims —noms de Uoc- és im-portant en tant i en quant formen partdel nostre bagatge històric i lingüístic.
"Corrals donats i recompartits per IoMagnífic Ajuntament en Io any de 1813a los pastors de dins Ia vila de Montuirii a los amos i majorals de les possessionsdel terme són com segueixen:
Al majoral de Son Collell se Ii dónael Camp VeIl.
Al majoral de Son Miró se Ii dónadel Pou Sabatarino tot dret a Son Mirói pel Camí Pelut i tanca en el camí deManacor.
Son Costase Ii dóna del camí que da-valla de Son Company i fins al Torrentde les Passadores i fins a Ia punta delnotari Gallard.
Alcoraia se Ii dóna de Ca'n Camposfins a Son Ripoll, camí camí de SonRipoll fins a Ia Cova; de Ia Cova fins alPont del Tamarell; camí camí fins a NaRepic d'En Batista "Cuca" i torrent to-rrent fins a l'Hort deI Secret i pujantcapamunt fins a les cases de Son Rubíi de Son Rubí camí camí fins al Camíde Porreres.
P O R T A D A
LATASCADELBATRE
Podem veure encara l'era de Son Mane-ra un horabaixa d'estiu, acabant debatre, Ja amb el gra dins els sacs. EIsdos de l'esquerra, Joan Bisquerra "Tra-pellí" ¡ Ia seva dona Teresa, Ja morts, iel seu fill Joan, damunt Ia bístia. Espot destriar també Pep Gomila 'Uull"enmig dels sacs i Jaume Clar (mort)
aguantant l'animal.
Gabriel Gomila "Llull" seH dóna son corral tirant pelcamí de Manacor fins al CamíPelut capamunt fins al pouSabatarino i fins a Son Ripolli al camí de Son Ripoll, i delCamí de Son Ripoll fins a IaCova.
Rafel CloqueU se Ii dónason corral pel carreró d'EnJaume "Mascle" fins a Ia Co-va, i de Ia Cova fins al Molíd'En Negre i Son Pastor i SonGaià confrontant a Ia vinyade Son Rafel Mas.
Miquel Gomila "Canals" se Ii dónason corral del Pont fins a Ia vinya deSon Vanrell i fins a Ia "rayha" del ter-me d'AIgaida i fins los aubaIlons d'EnNadaI i cau en el Pont.
Miquel Pocoví "de Son Moià" prenson corral de Na TrepaIlina de Son Cos-ta camí camí que va a Sineu fins a SonPastor i de Son Pastor fins al cantód'En Joanot i d'En Joanot fins a Iacreueta de Son Costa camí camí fms aIRafaI de Son Costa.
Pere Ballester "Nyol" i GabrielCerdà prenen son corral des de Ia Covapujant per los molins, pel Garrover finsaI cantó de Ca'n Blanc i fins en el Ponti del Pont fins el Camí de Randa i tot elMagalaf fins a Son Rubí i de Son Rubífins a Na Repic d'En Batista "Cuca" ifins al Pont del Tamarell, camí camífins a Ia Cova.
Son Company pren son corral delTorrent d'En Piadós per Io Amaradortorrent torrent fins aI canyar de SonCompany i fins el Camí de Marinacamí camí fins el Torrent d'En Piadós.
Mateu Sastre "Tahuoner" té soncorral de Can Toni Antic fins a Son Pas-tor i de Son Pastor fins al Torrent deCa'n Piadós camí camí al Camí deMarina fins al Pont Foradat camí camífins al Pou Nou fins a Ca'n Toni Antich.
Se fà saber que qualsevol pastor siaque trenc el corral i se dóna part d'havertrencat dit corral pagarà 5 lliures de pe-na i així mateix se fà saber que qualse-vol sia que facin mal que el facin pagaral pastor que té el corral i així mateixqualsevol sia que vulla cobrar el dretdel corral que el faci pagar al pastor araó de sis lliures per quarterada de ros-toll i los gorets a raó de tres lliures.
Fonc publicat el present contracteel dia 11 de Juliol de 1813 per medid'Antoni Ximenis oficial saig de quedon fe.-Joan Oliver i Salvà, secret.".-
L'any 1814 es tornen repartir ambles següents variacions:
"Son Moià pren de les barreres deIa Torre fins al carreró d'En Jaume"Mascle" carreró, carreró fins a losmorers d'En Batista Manera, pujant pelPou Sabatarino fins a Son Ripoll i pelcamí d'Alcoraia finsa Ia Cova.
Son Collell se Ii dóna tot el CampVeIl pujant pel torrentó i per Ia partióde Ia Torre capamunt fins al marged'En Quelet "Roquer" i fins al Camídel Puig.
Miquel Gomila LmIl i l'amo En PereJosef Nicolau pren son corral de NaTrepaIlina de Son Costa pujant fins alos Rafals i fins a Ia creueta de SonCosta camí, camí fins al cantó deCa'n Blanc pujant pel Molíd'En Gospetfins al cantó d'En Piadós, camí, camífins al cantó de Son Pastor, camí,camí fins al sementer de Son Picornell.
Gabriel Cerdà pren son corral delPou Nou fins al revolt d'En Tavet iles Forques tirant per Ia partió del termefins a Ia vinya d'En Tavet, prenint pelCamí de Marina i pujant pel Molí d'EnGospet fins al Pou Nou.
Pere Ballester "Nyol" pren son cor-ral per Ia Cova fins a Na Repic d'EnBatista "Cuca" pujant fins a Son Ru-bí i fins a Ia partió del terme i fins alos aubellons d'En Nadal per Ia partiódel terme i fins a les Forques camí, camífins al cantó d'En Blanc pujant per losMolins de Ia Cova.- Joan Oliver i Salvà,secret."
Guillem Mas Miralles
OPINIO
F U I T E SCada dia augmenta el nombre dels
qui, per un o altre motiu, es retiren delnostre món posant fi a Ia seva vida. Peròcreix molt més aviat encara, el nombred'aqueUs qui, sense renunciar a Ia vida,es retiren de Ia forma de vida que ofe-reix Ia nostra civilitzacid.
Molts cerquen donar una nova di-mensió a Ia seva vida anant a viure a zo-nes residencials, i si no n^i van més, ésperquè aquesta solució segueix essent unprivilegi. Alguns dels qui no poden fugirfísicament, es fabriquen el seu propi"deisterro' recorrent a Ia droga, passantde tot, o bé saltant-se a Ia torera tots elsconvencionaUsmes i les Ueis de Ia nostrasocietat.
Qualque cosa no funciona en d nos-tre món quan Ia majoria no està satisfe-ta, ni tan sols Ia minoria dels privilegiats.
Segons pareix, els mites del progrés,de Ia indústria, de Ia tècnica no tenen jaIa força suficient per encantar les gene-racions joves.
El model de societat desenrotllada,en Ia que Ia publicitat i certs programesde televisio' ("H precio justo*) desper-ten totes les cobdícies i ambicions, noés capaç d'oferir més que una felicitatbarata, a.baix preu, ja que tot aüò ques'adquireix amb doblers, es va devaluantprogressivament i resulta que Io quel'home cerca és ' una altra cosa".
En una societat en Ia que es pro-dueixen tantes coses i en Ia que es téquasi de tot, no es poden produir elsvalors de Ueialtat, entrega generosa, res-pecte a l'altre, solidaritat..« Tper aixòs'estén el desànim, Ia frustació i fins itot l'abandó de Ia vida. Molts, sobretotels més joves, no saben què fer ni perquè Uuitar.
¿Fins quan serem capaços de mante-nir aquesta situació?
Es ben hora de trobar una sortida.
Andreu Genovart
UNA POSTURA INCONSEQÜENTNo és Ia primera vegada que es dóna. El fet sembla que es repe-
teix des que hem entrat a Ia democràcria. Ens referim a Ia posturaque prenen determinats regidors de l'Ajuntament quan es tractade representar el poble davant una autoritat o personalitat relevant.Tot depèn del seu partit.
Pensam, però, que no és aquesta Ia postura que s'ha de sostenir.Si a Montui'ri ve, com va venir el passat 5 de juny, el President de IaComunitat Autònoma per presidirelsactesd'homenatgea les pare-lles que han complit més de cinquanta anys de matrimoni, en unacte organitzat pel mateix Ajuntament i l'Associació de Ia TerceraEdat; o si ve, corrr va venir En Fèlix Pons, aleshores Ministre d'Ad-ministració Territorial, un 15 d'Agost, ara farà tres anys, per a pro-nunciar el pregó de les festes de Sant Bartomeu, també organitzatper l'Ajuntament, o altres esdeveniments que no cal esmentar..»haurien d'haver estat tots els regidors que constitueixen el Consis-tori els qui, en aquests casos, corporativament, ens haurien d'haverrepresentat a tots.
No creim que sia Ia més adient, l'actitud que prenen certs regi-dors, ni aquesta Ia millor manera d'educar un poble. Si a l'hora deles eleccions es varen presentar voluntàriament per assumir elsdrets dels montuVrers, no fou per exercir aquesta tasca sols en deter-minades ocasions. Consideram que mentre dura Ia legislatura, tanta les sessions plenàries com en els altres actes en què, d'una maneramés o manco oficial hi està involucrat el poble, haurien d'essertotsels membres del Consistori els qui representassin Montuïri. Unaaltra cosa seria quan se celebràs un acte organitzat per un determi-nat partit poh'tic o Ia personalitat quevehofesa t í to l personal ocom a membre d'una determinada ideologia.
OnofreArbona
LA TROBADA DE BANDES DE MUSICACinc músics veterans, de 80 anys o més, reberen l'homenatge dels assistents: MartíPuigserver, de Lloret, Gabriel Ferrer i Bartomeu Rossinyol, de Montuïri, Antoni ViIa
i Antoni Picornell (que no es veu a Ia foto) de Porreres
ENTRE VIS TA
La Comissió de fira d'enguany ja treballa activamentSerà primordialment una fira de caça
Joan Antoni Ramonell, Joan Beltran i Joan Miralles Julià Ia preparen a niveU nacional
Teníem notícies de que ja s'haviaconstituït h Comissió de Ia fira d'en-guany. Ens va sembkr un fet molt pri-merenc perquè massa vegades hem hagutd'impovisar. Però no, de voler-li donark importància i transcendència quesTian proposat, ja és hora de posar-s'hide veres.
La Comissió a Ia qual acudírem per-què ens informàs està formada peraquests tres membres: Joan Antoni Ra-monell, batle; Joan Beltran, presidentde to Societat de Caçadors de Montui'ri,i Joan MiraUes JuUa, president de l'Asso-ciació de Caçadors de Perdiu amb re-clam de MaUorca. Foren eUs, indistin-tament, eb qui contestaren a les nostrespreguntes:
-¿D'on va sorgir Ia idea de formaruna comissió de fira?
-La comissió de fira es fa formaramb Ia fmalitatde fer una fira decaça per anguany,l'any 1988; i lesentitats que hiparticipen s6n:l'Ajuntament. deMontuïri, Ia So-cietat de caçadorsi Ia Societat deperdius amb re-clam. I es va feraixí perquè de fetIa Societat de Ca-çadors tota sola
tes són les tres entitats pròpies les or-ganitzadores de Ia fira i no se'n pot
•«xcloure cap d'aquestes.
-¿Per qüè es fa una fira de caça?-El motiu de fer-se una fira de caça
és perquè consideram que és una cosamolt interessant. EIs components de Iacomissió vàrem trobar que seria una no-vetat perquè no se'n fa cap a niveU deMallorca, ni a niveU fins i tot nacional.Es fan fires d'armes, fires "expo-caza",però el que no es fa és una fira exclu-sivament de caça.
— ¿Amb quin pressupost comptau?-Encara no el tenim ben elaborat,
— ¿Podríeu fer un pre-avanç del queserà això?
-Aquesta fira de caça vol abarcar totel que sigui tema de caça. Veim que lesfires —i amb això volem dir que és unpoc l'objectiu— necessiten una motiva-ció molt concreta per estirar Ia gent. AIa fira de Montuïri, qui més qui mancoho ha vist, el tema de Ia caça, concreta-ment el tema de Ia perdiu, és l'acteprincipal, el que ha estirat més Ia genti el que ha fet original Ia nostra fira.D'aquí es deriva que s'orienti de cara auna fira de caça.
— ¿Quins objectes o productes s'ex-posaran en aquesta fira?
LA FIRA DURARÀ QUATRE DIES
EN ES DAU ES MONTARAN UNS 25 ESTANTS
S'ESPERA LA VISITARAN UNES20.000 PERSONES
<i*^*% .
tendria molts difi-cultats d'organitzar-la, i per això totesaquestes altres que hi participen, és peraquest motiu.
-¿Per què Ia necessitat de crear unacomissió de fira?
-La necessitat és perquè tot el mun-tatge d'una fira per a una entitat totasola o un pareU de persones totes soles,és molt difícil de fer. Per tant, Ia partici-pació de tres entitats suposa tenir moltamés gent per fer feina i molta més col-laboració. A més, es desprèn que aques-
EIs tres membres que componen Ia Comissió de de Ia firad'enguany: Joan Antoni Ramonell, Batle; Joan Beltran,President de Ia Societat de Caçadors, i Joan Miralles Julià,President de Ia Societat de Caçadors de Perdiu amb reclam
de Mallorca
però se suposa que s'anirà devers elsquatre o cinc mUions de pessetes.
-¿Quines entitats us ajudaran?
-Hi forma part el Consell Insular deMaUorca, Ia Conselleria d'Agricultura,Ia mateixa Comunitat Autònoma... ésun muntatge un poc gros perquè hemde tenir en compte que s'haurà de tapartot Es Dau, perquè aUà es muntaranuns 25 estants, i això fa pujar el pres-supost; perquè just tapar-lo ja suposenuns tres milions de pessetes.
-En aquesta fira hi haurà concreta-ment des dels ormejos de caça tradi-cionals, que estaran col.locats en estantsmolt ben acondicionats, tapats i total-ment vigilats amb una seguretat extre-ma; hi haurà estants de cartutxeria,estants d'escopetes, una exposició d'ar-mes antigues, una exposició de pintura,una altra de ceràmica, una altra decuina, de Hteratura... La ConseUeria d'A-gricultura també montarà un estant itambé Ia Societat de Caçadors junta-ment amb Ia societat de perdius. Hihaurà també una exposició de mate-rials de cara als cans. Igualment unaexposició de cans de caça, una exposi-ció de treballs que feim comptes fer fera totes les societats de caçadors de Ma-llorca, uns treballs culturals relacionatsamb Ia caça. Les empreses que es dedi-quen a donar caceries a Ia Penínsulatambé hi acudiran com igualment lestres revistes de caça més importantsd'Espanya: "Ceder Caza", "Caza yPesca" i "Trofeo", menjar pels cans decaça... Tota aquesta gamma suposaràuns 24 o 25 estants i pensam que seràuna atracció.
(Passa a Ia pàg. següent)
ENTRE VIS TA
TOTA CLASSE D'ORMEJOS
DE CAÇA I ARMES ANTIGUES
AIXÍ COM LES EXPOSICIONS
TRADICIONALS, HI TENDRAN
CABUDA
(Ve de Ia pàgina anterior)
-Concretament, ¿què hl haurà pelscaçadors?
-En quant als caçadors hi haurà uncampionat de ca eivissenc; també hihaurà un altre campionat a niveU desocietats; una caçada que es dirà "unSan Huberto", una tirada organitzadaper Ia Federació. Tot això en quant aIa pràctica de Ia caça. Llavors tambétendrem l'exposició dels cans guanya-dors de Ia diferents races i també hihaurà l'exposició de criadors de cans.
-¿Assistirem a altes actes?
-Aquesta fira també constarà detaules rodones. Donarà una conferèn-cia don FeUx Pérez i Pérez, un doctorde Ia Universitat de veterinaris de Ma-drid, damunt el tema de Ia perdiu, po-blació, cria i caça. També vendrà un fiMd'En Miquel DeHbes, el qual és el di-rector de "Trofeo"; i altres personali-tats que dins el tema de Ia caça menortenen bastant resonància. Comptamtambé que hi haurà debats i una taularodona damunt el ca eivissenc i el cade mostra.
-¿Quins dies feis comptes fer-la?-De dia 1 a dia 4 de desembre; o
sia dijous, divendres, dissabte i diu-menge.
-¿Quina publictat teniu previstdonar-H?
-En quan a publicitat, se'n faràmolta. Un gabinet de premsa ens estàfent un pressupost exclusiu per fer pu-bMcitat, Ia qual arribarà a tots el raconsde Mailorca i a totes les federacions decaça de les comunitats autònomes delterritori espanyol. En concret ja comp-tam amb Ia vinguda d'una expedicióde Córdona i una altra de Menorca.
-¿Esperau molta gent?
La flra d'enguany tendrà molta més envergadura que Ia dels anys darrers
ES CONVIDARAN LES
EMPRESES DE CACERIA DE
LA PENÍNSULA I S'ESPERA
HI ACUDESQUIN LES TRES
REVISTESDECAÇA
MES IMPORTANTS D'ESPANYA
-Entre els quatre dies feim comptesque venguin, sense exagerar, més de20.000 persones.
— ¿Trobau que el tema de Ia caçaes prou important com per fer unafira?
-Es diu que a les Balears hi ha 30.000llicències de caça. Això és suficient pertenir una idea de Ia nombrosa gent aIa qual aquest tema els atreu. A més,Ia gran miïh'onada que es gira mitjan-çant els "cotos" de caça a Mallorca ésimpressionant. A Ia nostra ComunitatAutònoma és on es paga més car el ter-reny per poder caçar. Amb això quedaclar que hi ha molta gent a Ia qualaquest tema els agrada.
-¿Creis que una fira amb aquestestil pot dur molts de beneficis a Mon-tuiri?
—Sí. Creim que en un futur potesser molt rendable per a Montui'ri. 0per a una empresa que a Ia fi es puguimuntar. Fins i tot l'Ajuntament en
UN GABINET DE PREMSA JA
ESTÀ FENT EL PRESSUPOST
PERALAPUBLICITAT
podria treure doblers damunt.
— ¿Que pensau sincerament de totaixò?
—Amb això no volem dir que Iafira deixi d'esser el que era. 0 sia quel'important és augmentar més Ia fira,no reconvertir-la. Realament el queimporta és dur Ia gent a Montuïri i totaaquella gent que hi vulgui exposar ten-drà el seu benefici. Al manco hi hauràgent que ho veurà.
-¿Ja teniu pensat el programa quees farà?
-Si. Es farà un programa eminent-ment cultural, que abarcarà totes les ex-posicions que es faran i tots els temesque es tractaran. El mateix programaportarà Ia seva expUcació i Ia seva histò-ria; i reflexarà un poc Ia cultura quecomprèn el tema.
I així acabàrem l'entrevista, si bé quanens despedíem ek tres membres de hcomissió ja ens convidaren a nosaltresi a tot el poble a participar-hi. Vertade-rament, d'esser així com ho tenen pro-gramat, serà una fira excepcional.
Ma. Antònia Rigo GaUardPetra Mayol Roca
TERCERA EDAT
Montuïri reté un homenatge a les 33 pareües vives amb mésde 50 anys de matrimoni
El quart aniversari de l'Associacióde Ia Tercera Edat a Montuïri fou ce-lebrat el passat 5 de Juny amb un ho-menatge a les 33 pareUes del poble queja han complit més de 50 anys de matri-moni, parelles que es varen casar entrel'any 1926 i 1937, totes de Montuïriexcepte dues que provenen d'altrespobles però que ja es consideren mon-tuïreres.
EIs actes varen transcórrer tal comestaven programats. A les 10'30 va co-
El President del Govern Balear amb elDirector de l'Escola de Balls Mallorquins
mençar Ia Missa concelebrada, presidi-da per Mn. Joan Bauzà, Vicari Episco-pal de Ia IV Zona, amb participació delCor Parroquial dirigit per Baltasar Fioli ocupant Uocs preferents el President deIa Comunitat Autònoma, Gabriel Cane-Uas, el del ConseU Insular, Joan Verger,el Batle de Montuïri, Joan A. Ramonelli altres membres del Consistori, els qualstambé varen presidir els altres actes ques'havien organitzat.
A Ia sortida de Missa, enmig de Plaça,primer Ia Banda de Música, dirigida perPere MiraUes i després els componentsde l'Escola de BaUs MaUorquins de Mon-tuïri, volgueren rendir homenatge a lespareUes cinquantenàries, les quals, aque-lles que Ia salut els ho permetia, s'haviencol.locat a un Lloc preferent sobre Ia ma-teixa plaça.
Com a record d'aquest homenatges'entregà una placa de plata a totes lespareUes, amb el seu nom gravat. I a lesque no eren presents, se'ls va fer arribar aca seva.
Amb un dinar en el restaurant "EsDau" es donaren per conclosos els actesde l'homenatge.
Les 33 pareUes homenajades foren:
1926. Bartomeu Tous - Aina Gomila
Joan Fornés - Magdalena Fiol1927. Antoni Ribas - Coloma Nicolau
Bartomeu Garcias-Francisca Munar1928. Jaume Nicolau - Franciscà Verger
Bartomeu MartoreU - Marg. Bauzà1929. Bart. Amengual - Sebast. Garcias
Bartomeu Mayol - Isabel JaumePere Cerdà - Catalina VerdGuülem Verd MargaLida Trobat
1930. Bartomeu Ribas - CataHna CerdàPere Servera - Damiana GarciasJosep Gonzàlez - Maria N. ViUarJosep Alvarez - Encarnació Olmedo
1931. Joan Miralles = Magdalena GomilaJacint Noguera - Joana GomilaSilvestre Rigo = Franciscà Barcel6
1932. Joan Servera - Franciscà JuanMateu Miralles = Joana Aina VerdBartomeu Gomila -Franciscà Jaume
1933. Bernat Garau = Franciscà MartorellBaltasar Nicolau = Maria ManeraMiquel Mayol - Margah'da Mas
1934C Gabriel Ferrer - Margah'da MiraUes1935. Guillem Garau = Maria Mora
Ramon Bauzà - Antònia MiraUesJoan Bisquerra Catalina MirallesJoan Roca - Margalida Pomar
1936o Jóan Bauzà - Margalida AmengualJoan Mas - Angela MoraSeb. Amengual - Miquela MartoreU
1937. Jaume Miralles - Isabel BauzàJosep Roca - Sebastiana Vich
DE MONTUÏRI
REOBERTURADELASALAMARIANA
A Ia foto de dalt veim el moment de l'actuació conjunta d'ambdues corals i Ia banda de música i abaix Ia del tenor Honorat MoIl
El dissabte dia 25 de juny tingué lloc Ia reo-bertura de Ia SaIa Mariana, després de l'encerta-da reforma a què ha estat sotmesa durant mésd'un any.
Es va inaugurar amb un magnífic concert acàrrec de Ia coral "MontUiri" de Montuïri, Iacoral de Porreres, Ia nostra banda de musica il'actuació del tenor Honorat MoIl, el qual tam-bé fou l'ànima de Ia reforma.
Abans del començament el rector soLidariAndreu Genovart feu Ia presentació de Pacte,dient entre altres coses que "Ia nostra SaIa Ma-riana s'ha envelh'da i cah'a una renovació. Esce-nari, Uums, butaques, cortinatges, etc. Aquestarentada de cara ha duit el seu temps, però aixòha fet possible que Ia nostra SaIa reaparegui da-vant tots amb una nova fesomia, per tal de po-der acollir i donar cabuda a totes les expressionsculturals, musicals i artístiques del nostre poble,a les quals Ia Parròquia sempre ha estat oberta".
Tant Ia reforma com el concert foren possi-bles gràcies a Ia col.laboració de moltes perso-nes i entitats que varen esser anomenades a Iapresentació de l'acte i que no repetim per man-ca d'espai. Vagi per endavant el nostre agraï-ment. No cal dir tampoc que Ia SaIa, com sem-pre, està oberta a totes aqueUes manifestacionsque pugin contribuir a Ia cultura i bona convi-vència del nostre poble.
Pere Orpí.
DE LA CASA DE LA VILA
L'AJUNTAMENT INFORMAResum de l'acta de Ia sessió plenària ordinària del 27 de Maig de 1988
DWORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDIA
£1 Batle va informar que el properdia 26 de Juny a Montuïri se celebraràh "VIII Trobada de Bandes de Músi-ca".
-Escrit de SM. El Rei, comunicantque no podrà assistir al lOè. Aniversa-ri de Sa Fira de Montuïri.
-Escrit de Ia Fedaració Balear deCaça agraint a l'Ajuntament Ia col.la-boració entre les dues entitats, per talde cobrir Ia prestació del servei deguarderia rural.
PROJECTE DEL SERVEIDEPOLICLV LOCAL MANCOMUNADA
El Sr. Miralles Pizà manifestà quedonada Ia importància del tema, seriaconvenient que el Batle especificàs lesfuncions concretes a complir per Ia Po-licia Local. El Batle U contestà que vé-nen explicades i detaUades en el pro-jecte presentat.
El Sr. Sampol Mas manifestà que esdeixàs damunt Ia taula el tema, ja queel mateix es debat al Parlament Balear,i el resultat podria esser contrari al re-sultat del debat parlamentari.
El Sr. Ferrer Arbona manifestà queaquest tema de Ia poHcia local pareixtenir un caràcter més polític que jurí-dic i que l'Ajuntament ha de decidirallò que sigui més favorable pel muni-cipi, amb independència del resultatdel debat del Parlament.
La Corporació amb el vot en contradel Srs. Miralles Pizà, MiraUes JuUa,l'abstencio dels Srs. Amengual Mora iSampol Mas i el vot favorable dels Srs.Ferrer Arbona, Cardell Mayol, BauzàFerrer, Rosselló Mayol, Ferrer Morai RamoneU Amengual, acordà aprovarel projecte de policia local mancomu-nada amb els mateixos terminis queva esser aprovada per Ia Mancomuni-tat.
DEMOLICIÓ D'OBRESREALITZADES SENSE LLICÈNCM
El Batleva donar compte a Ia Cor-poració de l'expedient incoat per a IareaUtzació d'unes obres sense Uicènciaa Ia Plaça Major, 6; i havent transcorre-gut el termini de dos mesos per a Iaseva legalització, sense que l'interessatho hagi complert, l'Ajuntament had'acordarla seva execució subsidiària.
El Sr. Sampol manifestà que Ia pro-posta d'execució subsidiària suposa-ria un agravi, ja que hi ha altres obresil.legals, sense que s'hagi incoat l'expe-dient.
El Sr. Ferrer Arbona va sol.Hcitar iproposar que aquest assumpte quedàsdamunt Ia taula i que eU personalmentparlaria amb el propietari abans deprocedir l'execució subsidiària de lesobres de referència.
El Sr. MiraUes Pizà va sol.Hcitar iexigeix un seguiment i inspeccions pe-riòdiques de les llicències d'obres a fide garantitzar Ia seva legalitat.
La Corporació amb l'abstenció delsSrs. Sampol Mas i Amengual Mora, vaacordar deixar l'assumpte damunt Iataula i aplaçar Ia discusió i votació pelproper ple.
PLA TERRITORIALD'EQUn>AMENTS ESPORTIUS
La Corporació va acordar sol.lici-tar de Ia C.A.Í.B. un finançament de996.246 pessetes per a Ia construcciói il.luminació d'una pista poh'esportiva,amb un pressupost de 2.988.738 ptes.d'acord amb lesnormesestablertesperl'esmentat organisme.
SUBVENCIÓ CONVENI BNÍEM-CC.LL.I CONTRACTACIÓ TEMPORAL
D'UN PEO ESPECIALITZAT
La Corporació va acordar acceptarIa subvenció atorgada per l'INEM,
amb Ia finaHtat de finançar l'execucióde les obres "Conservació i reparacióescoles púbUques", i contractar deforma temporal un peó especiaHtzat.
JUBILACIÓ DEL FUNCIONARIDON JOAN ANDREU MAREMON
Es va acordar declarar Ia jubilacióvoluntària del peó d'oficis varis, donJoan Andreu Marimon, i reconeixer-Ii 10 anys, 7 mesos i 24 dies com atemps de serveis, fins el dia 24-8-88,en què es produeix Ia seva jubilació.
PRECS I PREGUNTES
-El Sr. Sampol Mas va demanar sis'havia complert l'acord adoptat, refe-rent a Ia donació possible del Molíd'Es Fraret; a Ia qual cosa el batle Ii vacontestar que s'havia fet Ia notificacióals propietaris.
-El Sr. MiraUes Pizà va demanar sihi havia hagut cap canvi de regidor dedeports. El batle va contestar que nos'havia fet cap canvi.
-El Sr. Miralles Pizà va demanar isol.ücitar una exph'cacio,ja que actual-ment el Local Jove d'Es Dau s'utüitzaper activitats sense coordinació ni cri-teris concrets, i sense una programaciód'activitats, i sense el corresponentmonitor-animador. El Batle U contestàque només s'obrirà en casos especials iquan sigui necessari, fins que s'hagicontractat el monitor.
—Finalment el Sr. MiraUes Pizàmanifestà que desconeix totalment lesactivitats que realitza el regidor d'es-ports, que encara no s'ha constituït IaJunta del Patronat Municipal d'Es-ports, i que l'oposició està disposta acol.laborar, sempre que ho sol.licitiel regidor d'Esports. I al mateix tempsformula una queixa del grup PSOE,davant Ia falta de deUcadesa de Ia ma-joria governant, al no convidar-los alsactes protocolaris esportius, cosa queno succeïa a l'anterior legislatura.
NOTICIARI LOCAL
Prest tendrem policía ruralA una reunió celebrada a María de Ia
Salut el passat 2 de Maig va quedar apro-vat l'esborrany del conveni entre Ia Man-
.. a missa a un no se Ii ocorregué al-tra cosa que fer aquest comentari a n'esseu vei'nat: "Es capellans deuen ser despocs que no tenen accidents laborals".I un altre afegia: "locert és que fins arasón s'únic gremi que no ha fet vaga".
-oOo-
... es polítics locals quan llegeixenaquesta secció i veuen que no hi surten,fan un alè.
)̂Oo-
... en- Toni Mayol "Món" va anar perl'Anglaterra a "London City'c. Lo bo vaser que, sa primera setmana que tornàser per aquí, en lloc de saludar es clientsamb un "bon dia" (es deia "goodmorning".
-oOo-
... En Joan Verger, president desCIM, davant s'amenaça de brusca desdia de sa Trobada de bandes de música ivist ets resultats des dia de sa "Processóde Ia Beata" (que plogué a portadores)digué: "No tornarem organitzar altraactivitat fins que es pagesos dema-nin una bona saó".
-oOo-
.„ En Miquel "Sa'stró" se'n feia grosdins es cafè de Io molt que Ii havia agra-dat sa festa de sa reobertura de sa SaIaMariana, i deia: "Ert Norat és encanta-dor i un gran cantador".
-oOo-
... s'eslògan que Ii han tret a s'emisso=ra local: 'Radio Murta' és una ràdio mu-da".
-oOo-
..0 Va costar molta pena s'elecció desnou president des futbol. Foren neces-sàries tres assemblees, però... "à sa terce-ra, sa vençuda". En va sortir un de va-lent: En Joan Verger Jaume. Ben arri-bat sia!
ENXERRIM
comunitat d'Es PIa i Ia Comunitat Autò-noma per a Ia creació de Ia PoUcia Ruralaixí com els sistemes de trebaU. Hi assis-tiren el President CaneUas, el ConsellerAdjunt a Ia Presidència, Francesc Gilet iel Director General d'Administració Ter-ritorial, Josep Vidal, representant a IaCAIB per una part, i els batles'dels tret-ze municipis que conformen Ia Manco-munitat. Entre ells, el de Montuïri.
S'ha previst que el proper octubrequedi creat el cos de Ia PoUcia Rural.Falta ara l'aprovació definitiva pel Con-seil de Govern i per cada un dels plensdek tretze ajuntaments.
El cos de PoUcia Rural serà formatper quinze guàrdies de tendran rang defuncionaris interins. Les seves funcionssón les següents: donar suport a IaPoU-cia Municipal, prestar seguretat a perso-nes i béns i en general vigilància del m6nrural.
S'ha decidit Ia creació d'una Comis=sió per salvaguardar el bon funciona-ment de Ia PoUcia Rural, que a Ia vegadaassessorarà Ia Mancomunitat. Serà for-mada per tres representants de Ia Conse-Ueria Adjunta a Ia Presidència i tres deIa Mancomunitat.
Encara està per decidir on s'instaUa-rà Ia seu de Ia PoUcia Rural. Hi ha cincmunicipis que s'hi han ofert: Maria de IaSalut, Sant Joan, Petra, Sineu i Algaida.
El pressupost pel darrer trimestre del
88 és de 22.220.000 pessetes, l'aporta-ció de Ia Comunitat és de 17 milions.
El conveni té caràcter anual i s'hauràde renovar cada 31 de desembre
Comunicat de premsa
Dia 22 de juny, els tres batles de IaComissió de Policia -Ariany, Montuïri iSineu- juntament amb En Gilet, ferenel següent comunicat de Ia Premsa a fid'aclarirconceptes:
1.- El projecte de policia rural fouaprovat en el seu dia pels 13 ajunta-ments i pel ple de Ia Mancomunitat.
2.- El ConseU de Govern de Ia C.A.va acordar concedir una ajuda de 17 mi-Uons a h Mancomunitat d'Es PIa perposar en marxa Ia poUcia rural.
3.- L'oferta reaUtzada pel Delegat delGovern als batles de Ia Mancomunitat vaesser ampliar eis medis i dotacions de Iavigilància als medis rurals. Aquesta ofer-ta es considera positiva.
4.- No obstant, Ia Mancomunitat d'EsPIa es ratifica amb Ia seva decisió i vo-luntat de crear Ia poÜcia rural indepen-dentment del nom que se U pugui donari Ia Conselleria Adjunta a Ia Presidènciaes ratifica amb Ia voluntat de les sevescompentències de coordinació en matè-ria d'administració local.
5. La Mancomunitat d'Es PIa i IaConseUeria adjunta a Ia Presidènciaesperen que Ia poUcia rural pugui entraren funcionament a principis de l'últimtrimestre d'aquest any.
Malauradament, poc a poc, van desapareixent les peces antigues perquè no sabemapreciar el seu valor. Però, aixíi tot, encara trobàrem aquestes motlures que adomen
unes portes,. possiblement centenàries
LA MODERNA MAQUINÀRIA AGRÍCOLA HA FETL'Amo En Tomeu Rossinyol ens
PESADES TASQUES DEL BATRE:a aquells treballs tan esgotadors
AqueUes tasques tan esgotadores delbatre amb bísties damunt l'era ja s'hanacabades. La civilització moderna les hafet desaparèixer i avui ja no es veuenhomes torrats baix del fort sol d'estiu niaqueUs animals suant i voltant durantles Uargues hores d'uns dies estiuencsque qualcú deia que no s'acabaven mai.
A Montuïri són moltes les personesde Ia tercera edat que han viscut aquestsanys difícik i ek joves no sabemque era aHò. I a posta hem acudit a und'eDs, de més de 80 anys, l'amo En To-meu Rossinyol, perquè ens contàs quèeren i en què consistien aqueUs trebaUstan pesats. Així començàrem Ia xerrada:
-Diuen que les eres han mort. ¿Perquè, l'amo En Tomeu?
—Hem de partir de Ia base que alagent jovenoHagrada el campi queles màquines han fet desaparèixer lesbísties. I Ia gent d'edat, que abans feiafeina al camp, ha tornat veUa... i moltesmés raons.
-¿Com eren de pesades?—Tots els pagesos, quan venia aquest
temps, anaven a fer feina al camp, a fergarbes, a garbejar, o sia dur les garbesfeixos de blat, d'ordi, de civada, de fa-ves.« a l'era.
Batien damunt l'era, però, ¿comeren les eres?
—Feien les eres damunt Ia terra delcamp. Havien d'arreglar el trespol da-munt Ia mateixa terra i el regaven. Ambuna bfstia i un carretó posaven Ia terraforta. I quan havien de començar a batreescampaven les garbes de blat o d'ordiallà damunt i les bísties batien amb unaperxa, i darrera hi anava el carretó.
-¿Com eren de grosses les eres?-Si les feien per batre dues bísties,
tenien 15 o 20 passes de diàmetre.
— ¿Quin temps batien?-El mesos de Juny, Juliol i Agost,
si bé n'hi havia que no batien tant detemps.
-¿Podríeu relatar-nos les tasquesd'un dia damunt l'era?
*MAEaAAf^'- É ' ' '
4 ?f • .s. >fc**wsa*? Xv*v*"""
^
—Devers les 5 començàvem a gar-bejar i garbajavem fins a mitjan dematí.Devers les 9 o 9 i mitja berenàvem itotd'una ja posàvem ies bísties damuntl'era; primer sense carretó i Llavors ambcarretó. Voltaven enmig de l'era desd'on el batedor les guiava, fins a Ia üna imitja o les dues. Cada estona anàvemdonant voltes a Ia palla perquè tota estrossejàs per un igual. Llavors anàvem adinar i l'horabaixa, si feia vent, ventà-
-Berenàvem a Ia caseta, si n'hi havia,i si no, davaU una figuera. I en estar ba-tut, devers Ia una, si feia vent, ventàvem,i si no, anàvem a dinar. 0 devers Ia unao les dues, quan havfem acabat Ia feina!
-¿Què feien les bísties?—Molta feina. Traginaven garbes el
dematí; els donàvem menjar i desprésles tornàvem enganxar per batre. Batienun parell d'hores. Descansaven mentreventàvem i Uavores, l'horabaixa, torna-ven traginar Ia palla i el gra.
—A què venien les clucales?—Les clucales eren de roba, rodones,
que es posaven damunt els ulls de lesmules perquè quan rodassin no es mare-jassin; i també perquè si les pegàvem ojaabans de pegar, amb les clucales ni s'as-sustaven ni fugien.
-¿Què trobau que es podria dir alsjoves de les paraules garbeUs, tocar,ventar, porgar, palejar, ererar...?
—Que ja sols en són un record.
—I dels ormejos o aparells, com ekcarretons, forques, pales, erers, garbells,
L%,
'1-**
Aquesta estampa del batre es va captar a Ses Son Amoianes, fa uns cinquanta anys, on podem contempar un montuïrerfent voltar les bísties a punt del migdia
clucales, rampins, tiràs, bigues...? =—Que ja han passat a ser valuoses
peces de museu o objectes d'adorn.
La jornada del batre solia començar deversles 5 del matii acabava entrada de fosca
-De totes maneres podríeu dir-nosque era el carretó de batre?
—Era una pedra Uargueruda i rodonaamb 10 ó 15 estries, a una part més grui-xada que a PaItTa, que anava amb una per-xaestirada perunabístia.
v
-¿Quants d'homes hi solia haver da-
EIs ormejos de batre han romàs coma peces de museu o objectes d'adorn
vem amb unes forques, per separar elgra de Ia paUa. Si no feia vent, estàvemdavall una ' figuera, però generalmenten feia i amb un parell d'hores estavanet. Amb un garbeLl gros porgàvem da-munt una branca grossa de dos caps.Després omplíem els sacs amb el gra iels llençols amb Ia paHa i els dúiem capal sostre, i el blat a l'ensofrador o gra-ners. Tot seguit fèiem l'era ben neta perel sendemà tornar partir a batre.
— ¿Per què vos hi posàveu tan dema-tí?
—Perquè si no estava ben assolellatno es batia. A vegades segàvem quan eraun poc verdós i ho havíem de deixarfer un mes. Si no està ben assolellat nos'esflora i no es treu paUa.
-¿Què ens direu del berenar i deldinar?
Dibuix d'una escena de batre: Elpagibranca gtt
munt l'era?—Per batre bastaven dos homes, però
per ventar, si eren quatre anava miUor.
-¿Quinaquantitates recollia cadadia?
-Depenia de les bísties Per exemple,amb una tota sola batien 30 garbes, osiatres cavallons.
-¿Què es feia amb Ia palla?—Solia ser per a Ia bístia, i Ia guardà-
vem dins ek sostre per a l'hivern.
-¿Què era el ventar?—Una vegada havfem fet caramulls.
amb una lona i un garrot de tres punxesalçàvem Ia paLla i el vent se le'n duia unpoc més enfora i Ia separava del gra.
1 —¿Per què servien les forques?-Per ventar Ia paUa.
— ¿Què eren els tirassos?-Una post amb un mànec, amb el qual
empenyíem el gra.
n gran garbell porgant damunt unaos caps
-"Ererar", ¿què es això, què voldir?
—Ererar venia a ser com porgar; ésa dir, posaven una branca que a Ia vega-da estava dividida en dues; enmig d'a-questes dues branques més petites posa-ven un erer (com un garbeLl gros) i ana-ven tirant el gra a dins; i les petites mo-tes de brutor que hi havien quedat, esseparaven del gra, i així el gra romaniaben net, a punt de posar dins el sac.
-Ja per acabar, podríeu dir-nos al-gunes cançons de batre.
-En record poques, però així ma-teix us en diré algunes:
L'any coranta vaig segardevora una jovençana,i de tota sa setmanamai Ia vaig sentir cantar,només que sempre va anarde puput i mala gana.
Na "Roja" n'és bona mula,ja m'ho ha dit es senyor,que es caire que té millor,en dir-h arri, s'atura.
Sabeu quin estar que hi fa,s'estiu, es temps de segar,davall un capeU de paumes!
(Continua a Ia pàgina següent)
12 TEMPS ENRERA
Les pesades tasques del batre, un altre temps a Montuïri
Cansats del treball de tot el dia, els batadors amb elgra dins el sac, s'aturaren un horabaixa perfer aquesta foto
(Ve de Ia pàgina anterior)
Noltros segam i batem,i el duim en es molí;i si ho començam a fer així,per a Nadal no en tendrem.
CavaUet, quan eres jove,que anaves de pentinat,i ara n'ets arribat,que no dus pèl a sa coa.
Si no fos pes carretó,que va darrera, darrera;no hi hauria cap somera,que batés un cavaUó
—¿I alguns refranys?-Podeu anotar aquests:
- En es juny sa falç en es puny.- Sac usat, ram usat, tard diu.- En es maig, a segar vaig.- Qui no vol pols, que no vagi a s'era.- Qui no va a s'era, no té blat.- Qui bat prest, bat de franc.- PeI mes de juuol, ses egos a s'era i
es bous an es sol.- Qui no bat pel juliol, no bat quan
vol.Encara volia contar-nos més coses
d'aquells temps del batre damunt l'era;dels dies bons idolents, de lesperipècies
VOCABULARI RELACIONATAMBESTUDisBarbarismeQuadernoLli!eraturaBorrarTissaEstodiarCompanyeroRecreoPassilloBombillaBolígrafoLapisSobressalienteBien
COrSSELL INSULAR DE MALLORCA
Forma correctaQuadernLiteraturaEsborrarGuixEstudiarCompanyEsplaiCorredorBombetaBolígrofLlapisExcel.lentBe
que havien de patir quan plovia, o feiauna ventada, no enfeiagens... peròjaera hora d'aturar-nos.
Margalida VergerRossinydMa. Antònia Rigo i Gallard
Tercera Edat
EXCURSIÓ A LLUC
Dia 22 de Juny un grup molt nom-bros de membres de Ia 3a. Edat gaudirend'una excursió a Lluc.Des d'aUà seguirencap al Puig Major on pogueren visitarles intal.lacions militars allà dalt ubica-des. Posteriorment dinaren en el Portde SóUer.
Després continuaren cap a Deyà iVaUdemossa per aturar-se en el CasteUde Bellver a Ia festa que els va oferirINSERSO.
ASSEMBLEA GENERAL
Dia 30 de Juny a Ia SaIa Mariana esva celebrar l'Assemblea General que esconvoca cada any.
Enguany fou molt curta: SoIs es vaUegir Ia memòria i s'oferí l'estat decomptes. Acabà Pacte amb un refresc.
CULTURA 13
EL NOSTRE CONCURS LITERARITots els 76 participants reberen premi
Una vegada haver rebut el premi, els participants en el concurs literari volgueren posar per a Ia posteritat
El divendres 10 de juny el "Local Jo-ve" d'Es Dau va esser escenari de l'en-trega de premis del Consurs Literari queva organitzar BONA PAU i Ia Comissióde Cultura de l'Ajuntament amb Ia col-laboració del Consell Insular de Mallor-ca, Col.legi Públic ''Joan Mas i Verd","LaCaixa"i"SaNostra".
Al Uarg de nou mesos BONA PAU haanat publicant les redaccions o entrevis-tes que els alumnes de Ia segona etapad'E.G.B. de Montuïri feien cada mes.
En aquest horabixa de juny el con-curs arribà a Ia seva fi amb l'entrega dedos Uibres i un bolfgraf a cada un dels76 participants.
"No es tractava d'un concurs pròpia-ment dit -començà explicant GuülemFerrer, President de Ia Comissió de Cul-tura de l'Ajuntament— sinó una poten-ciació de Ia vostra capacitat Uterària.No hem donat premis especials per aningú perquè consideram que el publicar l'escrit a BONA PAU és ja un premi;
D U N C A N D H UG R U P M US I C A L
Actuació a Montui'ri: Camp de Futbol
9deJulioldel988 A les 10 del vespre
per això volem que tots tengueu el ma-teix record".
A continuació, el nostre Director,Onofre Arbona, després d'agrair Ia par-ticipació als "joves escriptors", va alabarIa qualitat dels escrits i l'interès que elkhavien tengut. EIs va animar a escriureper a BONA PAU, revista de Ia qual enguardaran un record imprès amb lesseves pròpies lletres. Vaacabarencorat-jant-los a que aquestes primeres passespuguin continuar fins arribar moltamunt i a que facin ús de Ia nostra llen-gua de Ia millor manera possible.
A més dels alumnes protagonistes del'acte, hi assistiren els esmentats Regidorde Cultura i Director de BONA PAU, elBatle, el Director de l'Escola, el Delegatde "LaCaixa", altres regidors, els dosrectors solidaris de Montuïri i el Profes-sorat de Ia segona etapa.
Després de posar per a Ia posteritat,els participants al concurs Hterari varenesser convidats a una saborosa berenada.
Biel Gomüa
14 DE MONTUÏRI
La VIII Trobada de Bandes de MúsicaCONSTITUÍ UN HOMENATGE DE MONTUÍRI I MALLORCA ALS MÚSICS
26 BANDES AMB MES
D'UN MILENAR DE MÜSICS
PARTICIPAREN A LA
TROBADA
TOTS, BAIX LA BATUTA
DE PERE MIRALLES,
mTERPRETAREN
"FLOR DE MURTA"
DES DE LES
VELLES GLÒRIES
FINS A LES JOVES
GENERACIONS,
ES DESTRIA
UN FUTUR ESPLENDORÓS
LA GENT JOVE
-AL.LOTS I AL.LOTES-
QUE NODRIA TOTES LES
BANDES, DONÀ A LA
TROBADA UN AIRE
ESPERANÇADOR
I UNA GARANTIA DE
CONTmUÏTAT
UN MATI ENNIGULAT
NO VA RESTAR
PARTICIPACIÓ
NI EXPECTACIÓ
Un moment de Ut desfilada de h Banda de Música de Montuiri
Un aspecte de Ia tribuna d'autoritats
Aquestes foren les 26 Bandes participants:
> AlgaidaAlcúdia
• La AlmudainaArtà
• Felanitx• Capdepera• Petra• Esporles• Pollença• Ses Salines
LlucmajorEs Verger (compostaper membres de l'Es-glésia Evangèlica).IncaSon Servera
• Santanyí• Calvià• Unió Musical de Son
Servera.
- Sant Llorenç— Filharmònica
Porrerense.— Muro— Santa Maria- Son Rapinya— Campos- Sa Pobla— La del Govern Militar— Montuiri.
DE MONTUÏRI 15
El Director de Ia Banda de Montuïrí, Pere Miralles, reb l'obsequi i Ia felicitació delPresident del C.I.M., Joan Verger, com a cap de Ia banda anfitriona
C O N T I N U Ï T A TSi al Harg dels darrers anys havíem
contemplat no sols Ia Banda de Músicade Montuïri, sinó també Ia d'altres po-bles nodrides de gent d'edat, Ia VmTrobada, que tengué per marc esplendo-rós Es Dau de Montui'ri, oferí un airede renovació, però sobretot de conti-nuïtat.
EIs milenars d'espectadors gaudíremd'aplaudir Ia desfilada d'aquestes 26agrupacions musicals d'altres tants in-
drets de Mallorca i d'una manera espe-cial Ia joventut que incrementava lesrespectives formacions musicals perl'aire nou que transpuntava a cadascu-na d'elles.
Ara ja es pot assegurar que no peri-Uen, el temor de Ia seva caducidat hadesaparegut. Músics i directors jovesdemostraren que Ia seva continuïtatés un fet palpable. I per a nosaltres,els qui gaudim en les seves audicions,
Vffl TROBADA DE BANDESDE MÚSICA DE MALLORCA
Montuïri, 26 Juny 1988a les 11 hores
Cartell anunciador de Ia Trobada
suposa també una tranquil.Utat.
La Trobada del darrer diumenge deJuny de 1988 donà l'oportunitat alsmontuïrers de demostrar més que Iaseva afició musical, el recolzament detot un poble cap a una institució cen-tenària que de cada dia assegura mésel seu futur.
Onofre Arbona
El President del C.I.M. es dirigeix als components de les bandes i a Ia gent concentrada expressant Ia seva complaençai admiració cap als músics, als quals va felicitar, per Ia seva desinteressada tasca
16 DE PER LA VILA
l>WlH>Mi1*fflHBIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPAL
(Continuació)
Dos dits de sèny i ben afavorits, ésJo que demostra tenir el qui va donar Iaidea de posar a Ia SaIa Mariana aquellscartells que diuen: "No fumeu ni men-geu. Gracies*.
Ara només falta que Ia gent del pú-blic tengui també els dits de seny sufi-cients per complir aquesta norma. Si no,tal vegada Io que hauran de tenir sóndos peus, per posar-los un davant l'altrei prendre portal.
Així que ja se sap: dins Ia SaIa Maria-na, res de pipes, ni tabac ni altres coses.No "empipeu" si no voleu sortir "atàba-cats".
DUNCAN DHU
El proper dissabtes 9.de JuUoI, a les10 del vespre en el camp de futbol hihaurà una gran vetlada musical recrea-tiva a Ia qual hi actuarà el famós grupmusical DUNCAN DHU.
L'acte esta organitzat per l'Ajunta-ment i "Ràdio Murta" i s'espera unagran assistència de gent degut a l'ano-menada d'aquest conjunt.
RADIO "MURTA" NO FUNCIONA
Fa uns dos mesos que l'emissora lo-cal Radio "Murta" ha deixat d'emetredegut a unes averies que a hora de tan-car aquesta edició encara no havien estatsubsanades. Esperam i desitjam queprest pugi estar de bell nou en funcio-nament i els oients rebre les seves emis-sions.
FE D'ERRADES
Ens han fet notar que en el númeroanterior en sortiren dues:
A Ia 6a. pàgina, 3a. línea, el primerllinatge de Na Maria de Lluc és Horrachi no Mayol. I a Ia pàgina 19, el malnomde Ia difunta Maria Verger Bauzà és"Tec' i no el que apareix.
I Ia clastra del dibuix de Catalina Sas-tre, de Ia pàgina 5, correspon a Son PropManera i no a Can Soquetes.
— Oliver, Maria Antònia.- ESTUDIEN LILA.- Ed. La Magrana.
—Pamies, Sergi.- T'HAURIA DECAURE LA CARA DE VERGONYA.-Ed. Quaderns Crem.
—Pons .i Jaume, Margalida.- SISBRONZES GRISOS D'ALBA.-Edicions62.
—Pombo, Alvaro.- LOS DELITOSINSIGNIFICANTES.- Ed. Anagrama.
DARRERESADQUISICIONS—Porcel, Baltasar.- LES PRIMAVE-
RES I LES TARDORS.- Ed. Proa.
Valentí.- COMPLOT.- Edi-—Puig,cions 62.
—Riera, Miquel Angel.- ELS DEUSINACCESIBLES.- Ed. Proa.
—Saladrigas, Robert.- MEMORIALDE CLAUDI M. BROCH.- Ed. Plaza &Janés.
—Suskind, Patrick.- EL PERFUM:HISTORIA D'UN ASSASSf.- Ed. SeixBarral.
*************************
*****
*******
*****
*********
CORREDURMDE SEQUROS
GOMILA S.A.CarrerJaumeIInúm.4 - Tel.646043- MONTUIRI
Un pont
entre Ia
companyia
ivostè
|
*
I
*
**********************************í,.^^*^^^**»»^^^»^^^^^^^^^^^^^^.
ESPORTS 17
Joan Pocoví OliverFins al passat 30 de Juny, President dei C.D.Montuiri
"Aquesta temporada hem evitat que el futbol
caigués en picat, com sol passar als equipsque baixen de Tercera"
"A Ia segona assemblea per elegir presidentnomés es presentaren dotze persones.
Esperava més participació popular"
'Per dur el futbol endavant, tothom és necessari'De persones com el qui fins el passat
3G de Juny fou President del C.D. Mon-tuïri n'hi hauria dl·aver més per totarreu.
Han estimat i estimen l'entitat i elpoble per al qual fan feina. Al futbolmontuïrer, En Joan Pocovfli ha dedicathores, esforços, preocupacions i doblers.Gràcies a eU no va desaparèixer el futboldesprés de Ia crisi motivada pel descensde categoria nacional.
Amb eU anaUtzàrem un dissabte de-matí el que ha estat aquesta ja acabadatemporada futbolística 1987-88.
-La temporada -comença explicant-nos- ha estat molt dificil,ja que al principi no Iu havia col.laboració per part dequasi tota Ia ''gent des futbol". Tot aixòdegut a Ia desmoralització pel descensde III. A Ia primera volta, parlant delprimer equip, no hi havia confiança ambeUs mateixos, en les seves possibilitats...però nosaltres sabíem que teníem ungran entrenador i una bona plantilla iconeixíem que tot havia de canviar.Vàrem tenir raó, perquè vàrem estar17 partits seguits sense perdre (tota unavolta) i hem disputat Ia Uigueta d'ascens.
-¿Com ha funcionat el futbol base?
-Ha estat una de les temporades méspositives. VuIl anomenar les personesque han fet possible que el futbol basees mantingués i pugui continuar en elfutur el futbol;ja que aquests equips fi-UaIs són l'ah'ment del primer equip.
-¿Quines són aquestes persones?
-Per part dels alevins, el delegat, Ga-briel Verger ÇMatxo), i l'entrenador Mi-quel Oliver (Castellitxo); en els infantilshi ha .hagut com a Delegat En RafelJuan (casat amb Na Joana Nyola), i comentrenador En Joan Verger Ramonell
^latxo); i els juvenils han tengut EnToni Sànchez (del bar Can Toni) per de-legat i Tomeu Ferrer (Xorri) per entre-nador. Tots eUs han fet un sacrifici moltgros per al Club, el qual és molt difícild'agrair. Aprofit per donar-los les grà-cies per Ia feina feta i animar-los a seguirendavant perquè com he dit sempre,"a Un poble petit ens necessitam tots".
-¿Ila directiva?
-La directiva ha fet una labor difícil.Es veritat que al principi em vaig sentirun poc tot sol, però, poc a poc, vaigpoder incorporar les persones indicadesper ocupar els càrrecs que han exercital llarg de Ia temporada. Entre tots hemconseguit, diferent de com sol passarquan es baixa de III divisió, que el fut-bol caigués en picat. Així s'ha evitat elperill de desararèixer.
La xerrada cau ara en el darrer trosde Ia campanya esportiva. La lligueta
d'ascens a III divisió ens Ia comentaaixí:
-L'objectiu de principi de tempora-da era salvar el Montuïri de Ia situaciócrítica en què es trobava; i no simple-ment s'ha compUt això, sinò que hemarribat a Ia Uigueta d'ascens a III. Lò-gicament, el Montuïri hi ha anat peridentificar-se com un dels miUorsequips de Preferent, encara que no perascendir. EIs equips del nostre grup es-taven motivats per ascendir; nosaltresérem els únics que no, a causa dels pro-blemes que ja sabem que hi ha a III.Si hagués interessat, crec sincerament,que s'hagués pogut pujar; ara bé peraixò mancava un fort al.hcient perpart del conjunt afició-directius-juga-dors. Entre aquests darrers hi circulavaIa remor que per a Montuïri "Ia III eramassa grossa".
-¿S'ha solventat Ia part econòmica?
—Sí, perquè Ia programació pensadaa principi de temporada s'ha duit a ter-me encara que no hàgim liquidat tot elpressupost degut a Ia rifa del 18 de juny,si hi ha dèficit, serà insignificant i elClub quedaria amb un saldo zero; pertant, sense deutes, Ia qual cosa potqualificar-se com un èxit econòmic.
— ¿Han rebut els jugadors Ia parteconòmica acordada?
-Si; puc assegurar que tots els juga-dors han cobrat el que s'havia estipu-lat; i també els de Montuïri han rebut50.000 pessetes cada un.
— ¿Com han anat les eleccions pera un nou president celebrades aquestsdies?
—Esperava més participació popularde socis i afició, ja que es decidia el
(Passa a Ia pàgina següent)
18 ESPORTS
JOAN POCOVI OLIVER(Ve de Ia página anterior)
futur el fútbol a Montuïri. A Ia primeraassemblea no va sortir cap persona quevolgués fer-se càrrec del Club, encara quehi assistissin quaranta persones. Tot elque he dit en aquesta entrevista, i méscoses, ho vaig expMcar a l'assemblea.
— ¿ Què féreu després?
-La Junta Gestora, formada ante-riorment amb En Joan Verger Jaume,com a president, i En Biel Miralles coma secretan, vàrem haver de convocar unasegona assemblea. La participació aquíva ser mfnima. Només es presentarendotze persones i no va sortir ningú demanera definitiva. En Francesc Barcelóva manifestar que eU podria ser el pre-sident, però després no va trobar suporti va desistir.
-¿Què passarà en elfutur?
-El patrimoni del Club és cosa detots, no d'unes persones en concret. Sitots feim costat el tendrem endavant.
ÜLTIMA HORA ESPORTIVA
Nou PresidentA l'assemblea genral de socis - i
aquesta fou Ia tercera celebrada ambIa mateixa nnaIitat-, el darrer dissabtede Juny, dia 25, fou elegit Presidentdel C.D. Montuïri Joan Verger Jaume,el qual fins ara havia estat entrenadordels equips filials i actualment preparavaelsjugadors de futbol sala.
Li desitjam èxit i encert en el noucàrrec.
S'ha convocat una pròxima assembleaper al dissabte 25 de juny. Jo em posa disposició de qualsevol persona quevulgui assumir el càrrec de presidenten tot i per a tot el que demani i jopugui.
Una xerrada prou interessant i since-ra que ens ha servit per corroborar elque dèiem al principi: l'estimació capel Club Esportiu Montuïri d'En JoanPocovf, una persona decididament en-tregada a Ia seva tasca i complidorade Ia seva paraula.
Gabriel Gomiia
FINAL DE LA LLiGUETA D'ASCENS
No pogué esser. EIs darrers resultatsforen dolents pel Montuïri i el nostreequip, Ia temporada que ve haurà detornar jugar a Primera Preferent.
Aquests foren els resultats i desenvo-lupament dels dos darrers encontres,amb els quals es donà per acabat el fut-bol oficial per enguany:
Ferriolense 1 -Montuïri, 1Partit que havia d'esser guanyat pel
Montuïri però sols es logrà l'empat. EIsde Ia vila faUaren un penal i l'àrbitre elsanul.là un gol que, des del punt de vistade Ia majoria, havia estat legal. Resul-tat que feu perdre las aspirans dels nos-tresjugadors.
Montuïri, 0 - Arenal, 3Davant les nul.les possibilitats d'as-
cens del Montuïri, al contrari dels fortsdesitjós de victòria dels arenalers -recol-zats per un public molt nombrós ques'havia desplaçat per animar-los—, elsnostres foren incapaços davant un rivalque els va superar clarament i que ambaquesta victòria aconseguiren l'ascens aIII Divisió.
F À B R I C A D ' E M B O T I T S E S P A G È S
ESPECIALITATS EN
Sobrassada de tota casta
Crema de sobrassada
Tarrines de sobrassada petites
Tarrines de sobrassada grosses
Productes derivats del porc
* * *
Producció ì administració: Carrer Velar de sa Torre TeIf. 64 60 70
MISC EL. LANIA 19
m»I&f>ttM:hMU=£i fy/^fgTrf;^y^i fJMAVJ>V,/4/:/^
En Pau al peu del pou,pouava un piu,que en tocar elpeuIi ha fet un piual peu d 'En Paudelpeu delpou.
* * *
— Teta tonta,amb tanta tintatota t'untes!
— ¿Tens, tu, tintaal tinter, TeIm?
* * *
— ¿Què fas aquí, Pepa?—Pel faves, Pau.—Faves peles, Pepa?—Pau, faves pel.
AMBMOTIU OE LAPRIMERACOMUNIÓDELSNÉTS
Amb molta d'il.lusióets infants s'han presentatamb franquesa i humildatdavant el senyor Pector,i amb gran devociótots plegats han combregatper demostrar Ueialtata Cristo Nostre Senyor.
Avui ha estat un gran dia,pes pares poder menarets infants a combregaramb salut i amb alegria;i per noltros, veUs, voldria,perquè se fan estimar,es poder-los adorarIo que mos queda de vida.
Bartomeu Garcias "Mosson"
DEIXAU-MEANAR
No me torneu convidaren gloses ni en cançons:no m'agrada es dar Oiçons;per favor, deixau-me anar,que un homo en veU tornarja perd ses il.lusions,no pot afinar es cantonsni es camfper on passar.
Miquel Massanet "Pam'"
Moviment demogràfic durant el passatmes deJunyde 1988
DEFUNCIONS
Dia 1.- Llorenç MiraUes Servera de61 anys. Casat. "Queló".
Dia 19,- Jaume Pons Martorell, de80 anys. Casat. "Sabater".
Dia 21.- Jaume MiraUes Manera, de80 anys. Casat. "Maneot".
Dia 30.- Aina Manera Mesquida de86 anys. Vidua. "Fustera".
WJlcf<l:mi*r<Kf<]COCA AMB ALBARCOCS
Ingredients
1/2 quilo de farina de força.1/2 tassó d'aigua.1/4 de patates.170 grams de sucre.65 grams de saïm.3 ous i un poc de llevadura de pa.
ElaboracióEs bullen les patates i passen pel
premsa-purés. Amb l'aigua teba es fonIa Uevadura i es mescla amb els ous, su-cre, patates, farina i saïm. Es componIa pasta damunt Ia Uauna amb un pocd'oli. Es millor fer Ia coca al vespre,que tovi tota Ia nit. Es posen els albar-cocs damunt i s'enforna.
Recepta de Margalida Mesquida Mayol"Na Bella"
Pluja caiguda durant el passat mes de Juny,permetre quadrat
Dia 3" 5" 7" 9" 23" 26
Total
0' 40 litres3'50 "6' 70 "3'40 "1'6O "
1 0' 70 "
26'30 litres
r^wt^v^ JU
18Julioll963
EL BATLE, GUARDONAT
El Batle de Montuïri i DiputatProvincial, Gaspar Oliver Barcelófou guardonat en aquesta dataamb l'ingrès a l'Ordre de Cisneros,amb Ia categoria de Medalla d'Or.
lTT.T^OM:l1^U
JULlOL 1963-1968
Miquel MiraUes Trobat"de S'AIqueria"
ambApoUònia Rigo Bover "PeI"
es casaren dia 18 de JuUoI de 1963
Desitjammoltesfelicitats a aquestmatrimoni i voldríem que en poguessin
complir molts més vivint plegats.
VOCABULARI
/^^^^ffi&Í^*
^^í&-~~^ MJ^^
y^^^^^^^^^-d^3CXfc_ _rriz( g- —
COMSELL
RELACIONAT AMB COTXES
BarbarismeEmbragueFreno
^sv Asiento^^~-̂ X MaleteroSp f̂S VentanillaH-WBf Seguro
PanelMando
tJ&l> Faro^fjUiiK ümpiaparabrisas
INSULAR DE MALLORCA
Forma correctaEmbragamenlFreSeientMalelerFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parobrisa
I
20 E S G L K ,S 7 A E N C A MI
Comença Ia restauració del retaule de SantPereELS QUADRES RESCATATS
ROMANEN DINS LESDEPENDÈNCIES PARROQUIALS
TaI com estava previst i anunciat, dia20 de juny s'inicià Ia primera etapa derestauració del retaule de Sant Pere.
Es va començar per desmuntar tot elretaule, fortament afectat per Ia formigablanca, que té Ia particularitat d'anarminant Ia fusta sense sortir a Ia superft'-cie,ja que no pot veure Ia claror.
Aquestes pintures comencen a estaratacades per les termites, motiu pel quales feia urgent agafar una decisió abansque no es destruís una obra tan valuosa.Lo més perjudicat eren les columnes ialtres elements ornamentals de facturamoderna i sense cap valor artístic i quees varen cremar per prevenir una possi-ble propagació de Ia plaga.
EIs quadres rescatats, cada un separa-dament, han estat sotmesos a un procéstècnic de fixació de Ia pintura mitjan-çant una imprimació de ceres i un paperespecial. Una vegada impregnada Ia fus-ta amb un insecticida adequat i moltactiu, cada peça ha estat curosamentprotegida i embalada. Així romandràdins les dependències parroquials, perun temps indefinit, esperant que eltractament vagi fent el seu efecte i que
algun dia es pugui 'disposar de possibili-tats econòmiques per continuar Ia res-tauració.
ACAMPADA D'ESCOLANETS
Com a complement de les trobades oexcursions interparroquials d'escolanets,a les quals ja ens hem referit en altresocasions, es va dur a terme, a finals dejuny, una acampada de tres dies, concre-tament d'àlJots de Montuïri, Porreres,Algaida i Son Macià, acompanyats i di-rigits pels nostres rectors solidaris i al-gun altre monitor. Se h' va donar un ca-ràcter de campament ecologista, amb Iafinalitat d'aprendre a conèixer i respec-tar Ia naturalesa. S'instalJaren les ten-des al pinar de Ses Mates Clares, propde CaIa Virgili ^lanacor), una cala ver-ge molt estimada pels macianers i moltapropiada per a colònies infantils.
A més de l'entusiasme dels al.lots il'interès i iUusió dels organitzadors,cal destacar i agrair Ia coUaboració delspares en tot allò que estava al seu alcanç.
CATEQUESIJUVENIL
Per a finals de juliol es té en perspectivacelebrar una acampada de convivènciaper part dels grups que participen en Iacatequesi juvenil de Ia parròquia i espreparen per rebre, en un futur més omanco pròxim, el sagrament de IaConfirmació.
CONSELLPARROQUIALv.
Dia 23 de Juny tingué Uoc Ia darrerareunió del ConseU Parroquial del curs87-88. El tema central fou l'avaluació deles línies i activitats seguides durant elcurs, que en general es considerarenpositives i coherents, malgrat els canvisde personal una vegada feta Ia programa-ció i iniciada Ia tasca de portar-la a ter-me.
Es revisà l'actuació de Ia parròquiade cara als objectius senyalats per l'As-semblea Diocesana per al present trienni1986-89, i s'oferiren una sèrie d'infor-macions.
Freqüentment elsgrups de confirmació realitzen sortides i excursions.Aquest és un dels que anys passats anaren a Cura.
Del'entrevistaa "RàdioMurta"
EL BISBE DÓNALA SEVA I M P R E S S I ÓSOBRE L'OPUS DEI
¿Quina opinió té de l'Opus Dei? Fatemps va sortir al setmanari "Cambio16" tota Ia història de l'Opus. iA vostèno Ii dol això ?
—Bé. Jo per anar a conèixer Ia his-tòria de POpus, no vaig a "Cambio 16".Molts setmanaris d'aquest tipus es ve-nen i tenen clientela, precisament pelsensacionaUsme que porten en moltesocasions. Endemés, no es pot fer Iahistòria d'una institució tan importantcom aquesta en unes pàgines d'un set-manari; necessàriament haurà d'esseruna cosa retaUada, i freqüentmentembiaixada, segons el criteri del quifa el reportatge. Per tant, jo no posa-ria com a referència un setmanari així,però sí diria que l'Opus és una institu-ció important dins l'Església, que té unsplantejaments distints de molts altres,i que ha estat reconeguda pel Papa enun estatut jurídic; que té valors i queté defectes, com totes les institucionsde l'Església. Si em parles dels francis-cans, dels jesuïtes, dels moviments apos-tòUcs, d'instituts seculars, jo diria queen unes coses m'agraden i en altres no,i certament això ho diria de l'Opus tam-bé.
