Embed Size (px)
Citation preview
1
J (X L Ik L), 6avi
I8
Ci tenor ci` ópera „^/ngel , yQngioleff
Director: J. Ayné RabellAdministrador. Bartomeu Lluró
i CONSUMA TUM EST!han sigut destrui-
justicia y déyamtots:
"La Providéncia es sábia y justa; ella vetlla pe `1 débil y l` ajuda en la lluyta con-tra `1 colós miserable."
"La Providéncia treurá en tot temps de las dents del llop al inofensiu anyell!..Pero ¡ay! la Providéncia tot de cop deixa d' allargar la má al pobre anyellet y 1`
animaló tot y bregant fins al últim, sucumbéix caixalejat, unglejat y malmés sota lagrapa de la fera.
¿Ho ha disposat aixís la Providéncia? No.Es el destí que `s compláu avuy en demostrar al mon qu' ell es 1` árbitre y senyor
de las cosas, de la sórt de las nacións, del repós y de la vida dels homes.....Es el destí que crida ab ronca veu de mar esvalotat ó ab dols accént de trova
poética:—"En mon albur capritxós tot ho encadeno."¿Y la Providéncia? Fresca estaría de tenir d' atendrer á tot lo que en el mon passa;
ademés, jo créch que cuan del home `s tracta no `n vol sepiguer rés; 'n` está cansaday aborrida de las tonterías de la terra.
¡Com que 'Is homes no pensan més que en posarla en ridícol, la sábia Providénciadeclina'la responsabilitat de cuant, tant aquí com al Transvaal com á Inglaterra ocó-rri; recindéix el mando en son lloch- tinent el destí, y com aquet es partidari de po-sarse al costat del fort, sigui vil ó honrat, heus aquí perque aquesta vegada, com enal.tras, ha abandonat als infelissos boers sense respectar sas nobles aspiracións d' in-dependéncia.
Mes, ¿per qué en un principi els donava la cara?No era pas el destí... Era que `1 fort encare era débil, y esperava reforsarse pera
obtenir 1` éxit més tart paulatinament y á cópia d' acumular homes y canóns y caixasd' or.
¿Lá victória definitiva, á pesar de la debacle soferta pels que tenen rahó, s' haobtingut per part dels inglesos?
Creyém que sí y á voltas pensém que no, sols pera consolar el cor desenganyatde tanta injusticia.
ARNAL.282
Tots aquells esforsos, totas aquellas valentías dels soferts boersdas per la forsa bruta y el poderíu dels fills de la vella Albión.
Al principi de la guerra la balansa `s decantava del cantó de la
LïA GALkA^ «)R1A
Al entrar al bon temps, tan bellp,ïnt las clavellinas treyan ufanay es-badellava `1 poncellar la (orsa, del sol, 1„
fent apareixen aquel] bé (le Deu deflors matisades; cuan se veyan lasgábias de las caderneras y derdumspenjadas en els claus del bálcons,ylas cortinas balandrejaven suaument mogudas per;l` ay 'et fresgiilvol y consolador de las xardosas rat-xas del tebi alé; cuan la vida semblava menos feixu-ga perque de cualsevulla manera podía allargarseab esbargiments alegres..... sentían els vehins refi-lar uns cants tendrivols que desde qu' eixia `1 solfins al cap-tart no s' estronca van.
Y haurían pogut veurer alashoras, de bon matí,asseguda en el balcó, apoyada en els Cerros de la ba-rana, voltada de testos ab clavellinas, y tot fent mo-xaynas als aucells de las gábias, á una noyeta desetze á disset anys que no `s distreya de 1` agullames que `Is preeisos instants d' aixecar el cap y diri-gir la vista á las gábias, treballa que treballares, en-layrar cants y mes cants, que no semblava sinó quela cadernera y el verdúm li tinguessen respecte ó ensentissen admiració, perque aixís que la noyeta can-tava, ells paravan de cop, escoltantlas potser sascan tadissas.
La Merceneta treballava á casa, per altri; tot elsant (lía y ab un gïast que feynejava, que en son l^en-sament no hi cabía altre desitj que `1 de poguer en-dúrsen de la camisería, cada dissapte, una embostacurullada de pessetas, y diligenta retornar á casa áportar aquell consol á sa mare malaltissa.
Mes, sempre hi ha pe ls vehinats qui disfrutatrayent motius á tothom... En el barri á la Mercenetali deyan la Calándria, vés, perque sempre se la sen-tía etgegar cantúrias desde `1 balcó, y molts se cre-yan que no tenía res mes que fer sino cantar.....¡cuan la pobra si bé cantava ho feya tot fent córrer1` agulla, qu` es mes honrat sempre que fer correr lallengua com feyan las que tot mofántse `n la criti-quejavan.
Y, era encare mes de dóldrer que se `n parlés abburla de la Merceneta, perque la pobrissona de salutno `n tenía gayre.
Molts no sabían que al tenir llesta la tasca deldía, n' hi esperava un' altra de pitjor, a la nit; vet-]lar moltas vegadas á la seva mare...
Com que la casa no s' obría á las trapasseras delas comares, ignoravan casi sempre lo que hi passa-va dintre del pis de la Merceneta, y aixís no vayaneoïn la pobra no dormía sempre que tenía son, y quepassava moltas nits asseguda vora `1 capsal del llitde sa mare, tota amorosa fentli pendrer la medicina,y tampóch vayan com al eixir el sol, molts eran elsdías que, la Merceneta, del capsal del llit passavaal balcó...
Y després d' una nit en vetlla, dali que dali altrecop á 1` agulla per no perdrer un moment de tasca!
Ningú sabía comprender, ó no volía endevinar, quedevegadas eran els cants de la noyeta mes melancó-
a
r.,
lichs y tristos que de costúm; y sols sentían las can-tadíssas alegras... y al obrir las finestras del cel
-obert las vehinas, ab ayre de mofeta `s preguntavanavans de donarse el bon-día:
—Ja está desperta la Calándria!-Si qu' estava desperta, la pobra; mes, era perque
no havía descansat en son llit virginal encare; qu'ella no podía fer com las vehinas que `s llevaban en-gandulidas y tot fregantse `ls ulls mitj tancats peraquell sopor dols y aquell deix suau que `ns tramon-ta á un mon de sensacións delitosas...
Y ' arrivá `1 día erl que algú mes compassiu vaadonarse de que la Calándria no trinava tan fermcom avans, y que de cop parava sa cantúria per mord' un atách de tós que la deixava muda una bella.estona.
Algú s' encarrega de fer córrer que no estavamolt bona la Merceneta— ¡compassió tardana!—que`1 treballar á la máquina la corsecava y 11 pit en va-lía de menos... Mes, no hi mancó, tampóch una vehi
-na xafarderassa que, per malicia de no haverse po-gut entafurar may en aquell piset honrat, en treyala consecuéncia de la malaltía, fins al extrém de lii-gaï caps entre la enfermetat de la rioya y , las passa-das escadusseras per sota `1 seu balcó d` un xitxaret-lo d' aquets que apuntalan las cantonadas y gastanun capitulen niitjas-solas, dé tan esmolarlas ab laspedras del carrer.
En resúm, que va correr la veu de que la Calán-dria cuan parava de cantar, era que feya telégrafosab el promés que la rondava á. istil de caballar de laEdat Mitja, tot misteriós y fent senyas ab estosséchsy xiulets estrafalaris. De manera, que en lloeh de
283
¡Pobrissona!:... La seva cadernera y `1 seu ver.dúm, tornarán á cantar...
Ella no, la Calándria que li deyan.
j. AYNÉ RABELL
]'locas d' esticANDORRA
sentirne llástima de la pobreta noya, li carregavanla responsabilitat de que vivía enamorada...'
Y no era cert, no; puch assegurarbo.May en sa vida havía rebut ni una paraula ca-
rinyosa de cap homo... Cuan sa mare no `s trobavaimpossibilitada de sortir de casa, alguna tarde, á lafesta, 1` havia portada á una reunió familiar ahonts' hi feya comédia y ball; y algún jove, naturalment,al véurerla tan joveneta y bonieoya, li havía dirigitalgún xicoleyo... Mes d' aixó ú rebrer una canonadad' amor directament, hi ha diferéncia. Per altra part,las anadas á la reunió varen durar pocas (estas per-que la desgráeia va fer presa en aquellas dugas do-nas, y va acabarse tot ab alió: humor, llibertat d'acció, salut, diners...
¡Pobra Merceneta!Si 1` haguessiu coneguda... Tan rodanxona, fres-
quívola com las poncellas á mitj badar de sa clave-llina, enjogassada com la cadernera y `1 verdúm delas gábias... ¡un pom de flors, una papallona volantsempre!... ab la frescor de la salut en sas gaitas rojas,ab el riurer sempre á flar-de llavi, uns llavis de ro--sella, y ab la cansó sempre á la garganta... Un Maigetern y alegre. ¡Y gosavan retallantla, pobreta cria-tura, sense remordiments d' atacar una puresa desetz` anys, que, víctima del seu deber, anava es-canyolintse y demacrantse; que esclava del trebally 1` amor de filla, `s consumía, y ab resignació demártyr, llensava la salut á embostas, enterrant lafrescor de sa vida en el fossar de la fatalitat im-placable!...
. . . .¡Poden estar satisfets els escorsóns, las remale-
hidas llenguas verinosas de las comares!El crepúscol del matí cridá un día al sol á pen-
drer son lloch, y 1` astre content d' oferir al ¡non sasexplendents besadas avansá, lentament ciutat en-dintre...
Mes, el ' primer raig se `n entri, d' esquitilentaspe 'ls porticóns d' un balcó hont s' hi mustigavan lasclavellinas en sos testos, hont hi havía una caderne-ra y un verdúm ab el cap amagat sota las alas, ge-megant á sa manera, tal vegada de dolor... pont totera silenciós, y fret, y melancólich...
Y `1 raig de sol s' endinzá fins al centre de la sa-la... y ¡ay!, que allá mateix se confongué sa claror
explendent y llant, ab la groguenca llum de dosblandóns que xisparrotejavan a] costat de la caixad' una morta vestideta de blanch y ab el somriureals llavis,..
No li havém de dir à la Merceneta «Deu 1` hageperdonada». No havia fet mal á ningú.
Era un ángel.
Desde petits qu` hem sentit dir, referintse á granscentros de població, Reus, Paris y Londres y cre.yém que molts dels que no han pogut visitar la Ba-bilónia que rega `1 Támesis, ui veurer la modernaBabel que fertilisa el Sena, s' hauran acontentat enpassejarse pe 'is carrers de la Sevilla catalana do-nant una llambregada al boulevard de Jesús, alstreet Monterols, á 1` estátua del gran Prim y alTheatre Fortuny, bonich colisseu, avants d` embar-carse al port de Salou; aixís mateix cuan se bateijaá algú per rondaller se li diu que ha seguit la Seca,
la Meca y la Vall d' Andorra, encare que visitar laSeca, es cosa fácil, si aquesta es aquell casal del ca-rrer dels Flassaders, en el que antiguament s' hi fe-yan las pessas de sis, pero un bon xich mes difícil es1` anar á la Meca, primerament porque `s te de sen-tar plassa de moro, si se `n vol sortir be, y en segónlloch, per` seguir la Jerusalem Mahometana s' ha derenunciar á la carn de porch per algún temps y pas
-sar el Mar Roig ab barco, cosa més difícil que cuanel passaren, á peu aixut, els Hebreus capitanejatsper Moisés.
Aixís donchs, lo mes fácil es anar á la Vall d An-dorra y cap allí ferem via pera pendre á miajas eltitul d` excursionistas.
II
Una excursió á la vall d` Andorra, no es pas unacosa del altre mon. Ab tres días cíe recorrer mon
-tanyas, visitá una cincuantena de pobles, casi totsde mala mort, baixá `1 Balira oriental y remontar elcurs del occidental, queda fet tot, restant sols 1` es-tudiar el carácter dels andorrans, 1` influéncia cadadía més creixent de la República Francesa, en detri-ment de las atribucións de la mitra d' Urgell, peraferrarse aquesta á tradicións antiguas, reácias é to-ta idea de progrés, y per no tindrer tampoch elPrimcep d' Andorra 1` apoyo necessari del goberncentral de Madrit.
La Vali d' Andorra per sa disposició geografica,per son llenguatje, per sas costums, es purament ca-
talana, avuy día sols de nom, porqué la deixadés, lafalta de comunicacións unidas á certas exigénciasrelligiosas fan que cada día siga, de fet, més fran-
cesa qu' espanyola.Com nostres vehins nedan més que nosaltres en
1` abundáncia per mor de sa administració, sinó bo-
na millor que la que 'as regala el poder central ma-
drileny, procuran afalagar als andorrans ab una P°
284
lítica dé simpatia y 4tracció; farán de manera que,molt aviat, ens sembla qu' en las escolas d' Andorraen lloch d' ensenyar el castell:;, els mestres ensenya-Ma el gabatx, quedant la mitra d' Urgell á la llunade Valencia.
Els francesos tenen estudiada, trassada y replan-tada una carretera desde `1 Hospitalet (Arriege) finsá Soldeu, primer poble d' Andorra sota las fonts delBalira oriental; quina primera subasta de 1.4.743 me-tros ó sian aproximadament 15 kilómetros, que com
-prén el trajecte desde `1 «Pas de la Casa» fins á Sol-deu, va ferse en el Palau de Justicia d` Andorra laVella el día 6 de Desembre del any passat, essent lavaluació sense engravar el tipo de 66.300 pessetas;res de 1` altre mon. Telégrafo- desde Porté (Cerdanyafrancesa) fins á Sant Juliá de Loria, y Espanya té unmal camí de ferradura desde Sant Juliá á la Seu deUrgell, deixant al Primpcep d' Andorra á 1` estaca-da, negantli tota protecció material, de manera quela Mitra de la - Seu sois pot enviar á sos vassalls, inpartibus, indulgéncias; al pas que Fransa ab sos mi-mos s' hi gasta cada any una futralada de franchs alintent d' atraurer als andorrans á sa part pe `1 díano lluny, que digui á Espanya, en llengua castella-na, s` entén: —»Se acabó el carbón!... y aquets 27 ki-lómetros de llargada per 20 d' amplada de PirineusMeridionals separats de casa pe `1 N. y N. E. del de-partament de 1' Arriege, antich comtat de Foix, per1` E de `ls Pirineus Orientals en part ; y en part de laCerdanya Espanyola; pe `1 S. E. y S. 0. de la pro-vincia de Lleyda, antich comtat d' Urgell y viscom-tat de Castellbó, quedan meus de fet y de dret encaraqua aquest siga tort y si tens algo que reclamar fesun plebiscito y pregunta als interessats, qu' ells ma-teixos te dirán si volen esser francesos ó espanyols.»
Aixó passar, avans de gayre y cal no mes reco-rrer el pahis per veurer que s' hi va á passos age-
gantats.Fa poch temps, uns set ó vuyt anys, que `]s fran-
cesos plantaren el telégrafo desde casa seva á la ca-pital d' Andorra, baixant el Balira Oriental pe `1port de Framiquel y en un día donat els partidarisde la reacció, tallaren fils, trencaren pals y tot armáen orri; avuy en dia el telégrafo funciona per totsels pobles andorrans en comunicació ab Fransa y,¡ay del que `1 toqui! perqué fins els que alashorasforen els principals instigadors á destruirlo en lacreéncia de que alteraría sas costums patriarcals,son avuy els mes gelosos de tenir aquet adelantomodern.
¿Per qué Espanya no ha posat telégrafo desde laSeu á Andorra, cosa tan senzilla? ¿per qué no ha fetuna carretera, al menys fins á Andorra la Vella con-trarrestant 1` influencia de la Fransa? No culpém alBisbe de la Seu, perque per sí sol no pot fer resd` aquestas cosas, ademés de que la mitra per la granextensió de sa diócesis es pobre, y la sabiduría delil-lustre Cardenal Casanyas s` estrella devant la man-dra deis goberns centrals, que á bon segur ni tan solssaben qu` existeixi Andorra.
¿Com voleu que sumin simpatías als andorransper ferse `Is seus, si `n restan deis aranesos que á lafi es una vall espanyola deixada de la ma de... Ma-
drit, y de la que t<o se `n recordan mes què peracobrar?
Sabia centralistas, doneu 1` autonomía adminis-trativa amplia á Catalunya, unifiqueu las Diputacionsy aviat veuréu contents als aranesos y formant partde la pátria catalana als andorrans, cuan are única-ment els Lliga el tacto del sabi Primcep d` Andorra,el prelat Casanyas y la relligiositat d' un pahis emi-nentment católich.
En aquet cas la civilisació entraría á Andorraper la Sea en llengua catalana qu` es la que allá `sparla, encara que s' hi ensenyi el castellá, y no ab1` idioma transpirenaich dels gabatxos.
Per sas faccions, per sa cara y per la manera devestir els andorrans poch se diferencian exteriormentdeis habitants de 1` Urgell; pero en sas costums in-teriors son bastant equi- distants.
Tenen fama els habitants de la Vall d' Andorra deganduls, pero trobém que la gandulería dels ando-rrans té una correcta explicació que dona sa situaciópolítica. L' Estat imposa al andorrá cargas moltxicas, casi res; paga una petita contríbució d' utili-tats, tant per cap de bestiar ó segons la cullita; noconeixen als Villaverdes y demés plagas d' pIisenda,y sent aixis, forsa es consignar que viuhen felissossense necessitats, d' ahont se desprén que per gosard' una vida holgada no tinguin de treballar gayre,ademés de que `1 clima de la Vall obliga al cor de1` hivern á la inacció.
La falta mes gran del andorrá es son carácter reze-lós y mal pensat, diferent en tot al deis habitants delas comarcas de 1` encontrada, y aixó sols s' explicaper son endarreriment moral y material, falta com
-plerta d' instrucció Es astut en algunas cosas, sobretot en treurer bon profit de la falta d' unitat entrefrancesos y espanyols pera regir la Vall y en intro-duhir de contrabando aquella espécie de fullaracaque `n diuhen tabaco; mistos de cerilla; bestiar, etc.Es relligiós en grau superlatiu, y encare que pecanuna mica d'esser mentiders, son n' obstant amables,caritatius, hospitalaris y pacífichs.
La Vall d' Andorra es pobra, no de dret, sino perdeixadés, ó mes ben dit por las pocas necessitats desos habitants. En mans de Catalunya autónoma, ó deFransa, sería una regió rica y fértil. Allí no hi man-can atapahits boscos verges, terrenos s:nse cultiu,prats que podrían esser molt ben regats, produhintla millor herba per' mantenir mils de milers de capsde bestiar, minas de ferro y ar^ím, salts d' aygua per1` industria, manantials d` ayguas medicinals de totamena, veneros de riquesa que allí ningú pot ni pensaen explotar.
R. FRANQUEZA Y COMAS(Seguirá.)
:i. CONTR)BOY£NYLEMA; "¡Paga qu` es gata!"
Aquí `m tenen, y un momentDesitjo un poch d' atenció:No soch un home, jo sóTant sois un contribuyent.Avants que era respectat,
Ib i
Firis ho créch que un home era,Pero avuv que tréch brumeraPerque 'ni veig atropellat, .(Fins de dicho, 'm cou la llaga)Dech dir ajustant la mida,Que jo só un borne que crida,Pero só un mussol que paga.Y encar lo que més m' alteraAb el sarau que s' ha armat,Que m' empaytan po `1 darrera,Pe `l devant ype'1 costat.
Avants (ho tinch ben present)Tot me marxava millorY vamos, era un senyor,Lo que 's diu, de bon regent.Pero desde que ha vingutUn mal ayre de MadritM' hi quedat escanyolit,Reventat y desvalgut.Y encara que `1 dirho 'm mataY esclamo, «¡no puch pagar!»Me contestan: «¡A callarY paga, paga que 's gata!»Y aquet procedir m' alteraY em sento tot indignat,Puig m' apretan pe '1 darreraPe '1 devant y pe '1 costat.
Jo `m recordo y es ben netQue '1 treball me produhiaY á cada «Balans» crexiaLa pometa por la sed.Pero ara rábia 'm fá;Puig pago pe '1 que vull fé;Pe q que faig y `1 que faré,Per dormi y per respirá.Y encare que nit y díaTregui jo tota la manya,Tot el fruyt que '1 treball guanyaMe '1 prén la gandulería.Per aixó es que tant m' alteraSentirme aixi atropellat,Puig m' apretan po '1 darrera,Pe '1 devant y pe '1 costat.
Ice modo, que `s pensa mevaQue seguint aixi, ab delitPer menjá '.in'xuclaré '1 ditY aniré ensenyant la seva.Per aixó hi dit a la donaQue 'm suprimeixi '1 dinar;Sols vull fé esmorsá y soparY en be `n sopat, á la nona.Que !1 teatro s' lia acabat,Al café ja no hi vull riure.Y tan sols tracto de viureAb un preu més limitat.Y prou; que '1 dicho m' alteraY tarta un disbarat.¡Llamp que '1s volti pe 'l darrera,Pe '.1 devant y po `1 costat!
JOSEPH MOLAS BALLESTER
* I.
Vos ho juro, Marquesa, vos ho juro.May havía vist una dona tan hermosa.Sou la encarnació sublim de la Bellesa.Cregueume; jo no tinch res de adulador, com
aquest aixám de sindrts qu' us voltan, porque jo usmiro desapassionadament.
Son espléndida, sí; mes ¡ay! no sé perque 'ni sem-bla qu' us falta ánima.
Vostres ulls miran ab una indiferencia qu' esgla-ya. May he vist en el cel de vostra cara delicada elsomriure que reflecteix una emoció; vostre somriurees el somriure refinadament irónich del despreci.
He sentit mil voltas pels recóns de vostres salonsmagnifichs, ó al giravolt del vertiginós vals, qu' al-gún home us ha dit á cau d' orella paraulas atrevi-das; filias d' una passió rastrera; he sorprés moltasvegadas qu' us dirigian miradas de foch prenyadasde desitjos, y las rosas esblaymadas de vostras gai-tas may han pres aquell color de la dignitat ofesa.
He notat que disfruten mes parlant de modas yjoyas y soirées, que no de literatura, d' arts, de la Na-turalesa.
Si alguna vegada m' he vist obligat á recitar poe-sías dels eminents mestres, qu' en cada vers tancantot un niar de sentiment, la cadéncia que en onadasarmoniosas se rabejava pel saló vos heu escoltat indi
-ferenta, ab la mirada freda, esbarriada, com escol-taríau el cant somort de la pluja monótona.
Atenent á las súplicas d' un dels mils admiradorsvostres, un jorn vau retratarvos (de quin retrato `mconcediren 1' honor de dedicármen un exemplarqu` ab molt agrahiment guardo), vau retratarvos vol-tada de flors, pero alsant els ulls enláyre, a `n aquestcel que sé que no hi creyéu.
¿Per qué no las miravau s, las flors tan hérmcsas
286
savan cert remordiment en el cor ci` en Carlos. Ellaignocenta, moria á la primera volada per omplir al-gun buyt de sa colecció. Y volguent en Carlos aca-bar aquell sofriment que feya obrir y aclucar elsulls de la rata-pinyada humitejantlos, apuntá un clanen mitj de son cos pelut y tou y apretantlo ah forsa,li enfonsá dintre fins á foradarli son cor calent.....enfebrat.
El vespre ja apuntava, cuan en Carlos satisfet dela seva obra, sorti de casa seva, á dar un tom pelcamí de las moreras. Aquella pluja, ho havia mullattot. Las socas dels arbres eran negrosas. Las olivar-das, margalis y rabanissas entre corritxolas y esvar-sers florits, aniagavan la mullena fresca de la terraroja y estovada dels marges del camí que vorejavanels fruyterars; uns fruyterars de presseguers grogo-sos, crescuts demunt d' una catifa de blat vert, benvert, d' espiga novella y bellugosa, nascuda entre lavermellor dels galls-gallerets en flor.
Entre aquellas moreras, hi havia la morera desoca menjada ahont en Carlos s' apoderá de la pobrerata-pinyada. Ara sols s' hi veya humitat... foscor...Goytá soca endins, y soptadament, un aucellot ne-gre d' alas amplas, va esquitllarse d' una voladafins al cap del camí; hi arrivá, y desseguit, d' unarevolada nerviosa, baix, avall, depressa, esbojarrat,prop de terra, fins á enfonzarse talment dintre lanegror d' aquella soca.
Aquell volar agitat, va fer treballar una estona1` imaginació d' en Carlos. Y pensant, recordantsede las extremituts nerviosas d' aquella rata-pinyadaal morir, va darse compte de lo que cercava aquellaucellot. L` amor, 1` amor el feya corre y li davaforsa. Debía trobar á faltar aquella rata-pinyada decos pelut y ullets blanquinosos, morta al bó de ferse,qu' en dias no llunys, potser ab las alas plegadasentre 1` escalfor del niu, tremolava de pahor, al sen-tir els trons de las turbonadas; uns trons caragolats,aixordadors, corn els que en las primeras horas d'aquella tarde s' havian desfet demunt d' aquell po-ble, en aquells mom3nts ja negrós, recollit, ab espi-rais de fum en las xemaneyas humidas de sas casas.
LEOPOLn NEGRE Y BOBA.
com son? Segurament las prengueretï com adornó.Diguéu la veritat: ¿Eh que las flors no us fan sen-
tír? Si no fos aixis las miraríau somrisent • ó meditant,y `1 retrato hauría resultat delicadament poétich per-que á vos se us haguera confós ab ells.
M` havéu demanat que parlés de vos, y aquí teniuaquestas rallas.
Estimeulas, que son francas.¡Qué més desitjaria jo qu` equivocarme!¡Tan de bó tanquessiu en vostre cor sentiments
delicats é indefinibles! Ells, junt ab vostra hermosuraespléndida, farían del home qu` estimessiu el ser mésfelis de la terra.
Pero no m' equivoco, no, benvolguda Marquesa.¡N' he conegut tantas de donas! En sé tant de llegiren els ulls!
Jo, devant de vostra bellesa sempre acataré `1 cappero may podría estimarvos.
Vos sou la camélia altiva, y á mí m' agradan tantlas violetas!
Villa-María, Octubre 1900.
LA RATA-PINYADA
Era jove, molt jove, petita, de color de terra mo-lla y tot just li apuntavan sos ulls blanquinosos, en-tre son pel curt y sedós. Potser aquella tarde emboy-rada, d' ayre frésch , era la primera que s' haviatirat á la vida, lliure de sos pares, de sas germanasde niu, sortint enfora d' aquella morera revellida,ahont va rebre escalfor al neixer sota las alas de samare. En Carlos la va trobar de cop y volta. ¡Pochs` ho pensava despres d' aquellas horas de tordo,humidas, foscas y tristas, cuan encara plovisquejava,apoderarse de semblant bestiola de nit, d' alas tras-parentas y punxagudas orellas, cansada al primervol. ¡Si n' estava de content ab aquella rata-pinya-da, que venia á engrossir la colecció d' Historia Na
-tural que tenia en la ciutat; una munió de pedras ymes pedras brillantes, ab escarbatots verts y Ilustro
-sos, com deya á vegadas la sèva mare, tot reullant
aquella tría, feta un any rodera 1` altre, per ell de
preu inestimable! ¡Ab quin goig va prepararla! Prop
dels vidres entelats d' un balcó de ferros molls y
ahont hi arribavan brincantse, las floridas brancasd' un roser espléndit, ab un maig de rosas carmesi-nas y frescas, vingut del jardi, reverdit pe `1 aygua,allá, á.la claror blanca d' un cel de pluja, va co-
mensar el martini. crudel de la fosca bestiola qu' ex-
tremintse tot' ella, movent son caparró, plegant sas
alas, semblava volguer arrencar del seu cos las agu-
lles que li foradavan la pell, aplanantla demunt d'un tros de fusta, ab sanch d' ella mateixa. Aquellsmohiments rápits, aquellas estrebadas nerviosas, po-
Hi ha homes que son com els projectils que van á
parar al ferro vell: passan la vida amenasant y `s
moren sense haber pegat.
Lo que no gosém deslligar avuy, ho rompém demá.
L' escéptich es un gran desventurat, perque no pot
alentar cap esperansa; y si diu que n` atenta, ja no
es escéptich, puig qui espera, crea.—T Y S.
287
F:
1ky Pas ¿e.
/ Í
f / / ,1 ^IIII IIl^ill,
;_I (W Wla ' rxxies
f . ^,
Fl.l d^ O^t'$Cú e 1 r /
3^ @ p \flJ y \ . /`
^ I ^ VII ' \ ^. f
ir
e^ 1d
1 ^^
//^^
^, • `' fi a
LA SETMANA FESTIVA(per .Argemí)
AHIR Y AVUY
o- f5
t
I
%:. , : ,
Ellas avuy son las que matan. ¡Totprogressa!
Eran ells ahir els que pegavan.
ç1&_
1
4'ÐgWthIIlIIIIIIIIIlllll
L' INSPECCIÓDELAS FARINASEL FORNER.—Entrin, entrin, que no 'n gasto
Esperant que arrivi cotó.
jo de BARITA. (Els donaré pá del que jo menjo)
ímimaDius t` encantan del cel els goigs y galasy voldrias ser au per' tenir alasy visitar son embaumat palau,no somihis tal goig ma enamorada,
donchs tú estás condempnadacom jo mateix, á viure sempre esclau.
IL RÁMÉNTOL,'
No `m llensis la ploma, mare miaQu' al llensarla m' aumentas mon dolor,Deixa que fassi versos à ni` aymia,Deixa `m tot sol qu' escrigui nit y diaPuig m` apar que se `m calma `1 mal d`
LO PrSCAlli)it'D21, GAYÁ,
289
EN LA EXPOSICIÓ ZOOLÓGICA
—Mira, Elissa, quina cornamenta mes rara.—De mes raras n° he vistas.
lšj RAU
Estancants els medis de poder propagar nostras as-piracions als que encare no han combregat en las nos-tras filas, aprofitém el temps al menys fent art y li-teratura, ahont s` hi esbarja `1 cor y s' hi dignifica1` esperit y aixó, que no ho poden privar de cap ma-nera, pot ser es el motiu mes llaminer pera fer adep-tes á la nostra causa y aixis es que tot sovint s' anun-cian vetlladas íntimas, sessions públicas y concertsA dojo, que si mes no serveixen que pera avistarnos,estrenyens las mans y encoratjarnos mes en la nostratasca santa de fer art y de fer Patria.
Dissapte y diumenge 29 y 30 respectivament delmes de Septembre, foren días de memorable recor-dansa pels amants de la Patria y sas glórias.
Dissapte a la nit se celebraren duas vetlladas, unuintima en el Catalunya y Avant y altra pública enLo Somatent, duas entitats de las mes treballayresen el camp de nostres aspiracions. En la primera `1coro Unió Mercantil feu passar una vetlla delitosa enextrém, puig ademés de donar á coneixer els aven-sas en la tasca musical, el mestre Masó y Goula, quees una esperansa pera donar jorns de gtória á la po-breta Catalunya, ab cooperació de la hermosa y agra
-ciada senyoreta Maria Vila, prou coneguda en nos-tras (estas artísticas, enlleminá al escullit públichque de gom á gom omplia la sala, ab un enfilall decansons originals que feren esclatar en devassall deaplausos; no menys els treballs literaris d' en Camp
-many, Folch Torres (Joseph M. a), del nostre volgutcompany de Redacció en Busquets y Punset, que fe-yan una flayre que enamoravan.
Al Somatent hi canta 1` Escola Jordiana OrféoCanigó;, que dirigit pe `1 mestre Lapeyra, va conque-
rint ab llurs mórits renóm y gloria. També s' hi lle-giren composicions literarias per varias senyoretasy socis. Lo que 'ns plagué fou lo sentirhi La Parsa-llera de nostre company Busquets y Punset, llore-Jada en el certamen de Sans d' enguany. En Camp
-many també hi cantí una rondalla que com semprefeu la delicia del públich.
Diumenge, h dos cuarts de cinch de la tarde,tingué lloch en el Centre Catalanista Graciench unconcert que aná cárrech de la ja citada Escola Jor-diana Orfeó Canigó; cantó un debolit de pessas deson repertori, sobressortint entre nitras L'Estandart,de son mestre director, L' arbre sagrat, d' en More-ra y la Retreta d un mestre extranger, sense faltarhiLo Pardal armonisat per en Mas y Serracant.
No hi manca la rondalla indispensable d' en Camp-many y algunas disertacions que `1 públich aplaudí
molt.Finalment a la nit del mateix diumenge tingué
lloch en la societat Familiar Obrera, de Sans, la vet-llada necrológica en honra d' en Laporta, mort fa
poch, voltat de gloria y renóm.En Bonaventura Bassegoda llegí el discurs necro-
lógich que resultó una apología del musich mort entemps que podía aumentar la glória de Catalunya.
Ademés s` hi llegiren poesías dedicadas al difunt,originals dels poetas celebrats Apeles Mestres, Ra-món E. Bassegoda y J. Franquesa y Gomis, siguenttotas fortment aplaudidas, com ho sigueren las senyo
-retas Giardini y Luque, no menys el senyor Pocoví.Els mestres Pedrell, Rodoreda, Millet, García Ro-
bles, Salvans, Goberna, Nicolau, Vives, Martínez Im-bert y altres, enviaren sentidas adhessions que `1 pú-blich escoltó ab gust.
El coro Euterpe de Clavé, Orquesta de Saló, Sex-teto d` alumnos de 1` Escola de Sorts-muts y Banda dela Casa de Caritat, coadjuvaren en tan lloable tasca
290
1MALA CASSERA
Aré es.meu, are! — ¡Alto!, la llicéncia
dp
................._...._ r
'•............................................_....:.._-.....__......._............._.._...
..........
—Y rés, com no cenia llicéncia, sense escopeta y senseconill!.....
de ornar ab una corona la memória del mestre quela Patria ha d' anyorar.
P. nE A.
v
¡Qu' es trista la cansó de 1` anyoransa!¡Qu` es trista la cansó que va cantantcuan orfe de la °llum de 1` esperansava 1` home per la vida caminant!¡Qu' es trist el viurer sempre ab 1` anyoransa'de dia y nit plorant, sempre plorant!
MARIN VILALLONGA.
¡Qu` es trist el tóch pausat de la campana!¡Qu' es trista la cansó que vá cantantcuan al cap-vespre fret, á la fossana1` enterro silenciós vá, caminant!
¡Qu` es trist sentí del vent la gran complanta!¡Qu` es trista la cansó que vL cantantá la nit del hivern freda y pesantacuan passa per 1` arbreda tot plorant!¡Qu' es trist senti del vent la gran complantaque 'Is pins, van aprenent, balandrejant!
¡Que trista qu' es la pluja á 1` hivernada!¡Que trista la cansó que vá cantantal devallá fi, la terra acompassadacom llagrimall del cel que `s vá gelant!
BOILVASEs llassols del cor son d' un teixit tan suniament
delicat, que un cop romput, per molt cuydado que. unhi posi en surgirlos, sempre s' hi coneix 1` adób.
Si la verdadera modéstia prengués forma humana,.ab un pam de tela n` hi hauría prou pera ferli unvestit ab róssech.
La llengua no es casi may intérprete fidel del'nostre pensament. Molt sovint diu, expresament, locontrari de lo que sentim, y en ocasions fá esforsosinútils pera expressar lo que realment pensém.
Dagas cosas humillan á la dona; el que ' un ,no. laentengui cuan ella vol que la entenguin sense parlar;y el que, d' enténdrersela, se li dongui á compendrerque se la complau per haverla entés.
Una pessa de cinch céntüns pot interceptar un raig•de sol.
La urbanitat es la mentida vestida d' etiqueta.
P. TASSO Y SERRA."
Tristór
¡Qu' es trista la remor de la riuhada!¡Qu` es trista la cansó que vá cantantal devallá quieta per la pradacom un plor de la tarde agonitzant!¡Qu' es trista la remor de la riuhadacuan la clarór del dia 's vó, apagant!
291'
MADPIT
L' eminent novelista montanyénch Pereda, es-criurá un' obra dramática qu' estrenará la com-panyia Guerrero-Mendoza en el Espanyol.
—L' autor Caamafio ha presentat à la empresadel teatro Cómich, una obra denominada La osa ma-yor, a la que escriurá música el sabi mestre Mateos.
—El teatro Lara ha obert sas portas. Per inau-guració de la companyia `s representaren La sala dearmas, La muela del juicio y El barón de Tronco-Verde.
—Los viernes de la Dolores, porta per titul unaconcedia , en tres actes que han escrit els autors có-michs Ramírez y Jiménez.
Quina llástima que no siguin tres y un d' ells sedigui Gutiérrez.
—Se creu que `1 dia 25 podrá obrirse la tempo-rada del Espanyol. L' obra d` inauguració ser á latragédia Virginia, presentada ab veritable luxo demise en scène.
LXTR7- NGER
Paris.—Fins al 30 d`aquet mes en el teatro SarahBernhardt continuarán sense interrupció las repre-sentacions del drama de Rostan, L/ Aiglon..
—Avuy s' estrenará en el Gymnase la comedia deCarré, Une idée de mar¡.
—La setmana entrant tindrá lloch, devant de laempresa del teatro de Varietées, la lectura del llibretpera sarsuela en 3 actes, Mademoiselle George, delsescriptors Victor de Cottens y Pere Veber. La mú-sica es del inspirat mestre Varney.
—El teatro del Athenée, atreu en aquets momentstot cuant de notable oferix 1` Exposició, respecte áreputacions artísticas.
Al goig de poguer aplaudir una companyía ve-rament important á quin cap lii figuran la famosaJoana Hading y els no menos celebrats Mayer y De-val, pot agregarshi 1` espectacle cl` un decorat y unmobiliari extra, de modern estil.
Entre 1` abono hi figuran ja el maradjah de Ka-pourtala, el Kaïd de Mataour, lord Lincoln, el mar-qués de Pambrini, el primcep Oblenski, el generalHoraci Porter, etc.
La temporada promet esser lluhida y productivaen obras d' art.
--L' opereta ha trobat en el teatro de la Renais-sanee 1` aceptació d` altres temps. Ab 1` ajuda de va-liosos elements artístichs com la Lambrecht, la Gau-thier, en Guyon, Bourgeois, Wolf y altres, la xamosaobra Maria ge Princier segueix en els cartells, y MissHelyett se `n vá á las 1600 representacions. .
¡Mil siscentas vegadas de representar un' obra!Aquí á Barcelona ens fem creus de que `1 millor éxitarrivi al centenari.
En el própi teatro no `s pert el temps; ho prova loque ja s` anuncihi pera debut d en Guyon, Mam'zelleCarabin; y pera `1 de la sugestiva Gauthier, Les pe-tites vestals.
—L' editor 011endorff ha posat á la venda unanova edició de Trois femmes pour un marí, 1` inago-table éxit del teatro Cluny.
Després d' aquet vaudeville, en el mateix teatros` estrenará una humorada que cid per titul Les qua-tre coins de Paris, escrita per Barré y Numes, y queserá estrenada ab váris cuadros pintoréschs.
--El teatro del Odeon ha obert de nou sas portasab L' Arlesienne, cual éxit sembla inextinguible.Vritat es que Bizet vá brodar sobre `1 tenia conmo-vedor de Daudet una partitura qu` es un' obra mes-
292
tre de la música contemporánea. Ningú s' ha cansat
ni `s cansar, may de sentirla.
—Enrich -Lavedan , presentará aviat al teatro
Fransais una comedia moderna en 4 actes que `s
,titula Le marquis de Prïola.
—Aviat s' estrenara en el teatro Antoine la come-
dia de M. Vaucaire, Le danger d' aimer, cual princi-
pal paper anirít d cíirrech de la Susagna Després.
—Diumenge eu el Athenée, reproducció de .Demi-
Vieges ah 1` espiritual Joana Hading.
Marsella. —En el Grand Theatre s' han fixat lasllistas de la vinenta temperada d` ópera. Entre lasobras novas hi figuran: Henry III, del mestre Sal-
vayre; Ne? on, de Rubeinstein; Cendrillon, de Masse-
net; Louise, de Charpentier, Le dépit amour r eux, una
ópera bufa inédita, de Jose^h Gerard, professor del
Conservatori de aquesta ciutat.
Tolón. —Ni `1 llibre ni la partitura del' ópera del
mestre Halevy, La Juive, que `s vá cantar en el
Grand Theotre varen agradar.Els artistas encare menos.
Londres. —En el teatro Drury Lane s' ha estre-nat un melodrama titulat El procés de la pau. Hi ha
cuadros molt interessants, entre`ls cuals sobressurten
els que representan el naufragi d' un trasatlántich ysalvament dels passatgers, y el de la Cambra de di-
putats de Londres, en el que apereixen els polítichs
inglesos mes coneguts.L' obra vá tenir bon éxit.
—Diuhen que la Guerrero treballará en aquesta
capital durant el mes de Janer del any vinent.Diuhen que es molt dir.
BARCELONA
Romea.—E1 Sr. Millú, va enamorarse del as-sumpto qu entranya un` obra en 4 actes cl` Alexan-dro Dumas, y condensantlo en un acte, n` escrigué lacomedieta Sol matinal, estrenada dimars de la set-mana passada en aquet teatro.
La nova obreta no vá satisfer al públich de dalt
que sempre espera riurer cuan sab que ha de veureruna pessa, y com Sol matinal no perteneix al géneroalegre y xistós, sino qu' es, corn havén dit una come-dieta, d' alta escola, heus aqui la solució del fracás.En cambi agradaren algunas situacións y en certs
moments 1` elegáncia del llenguatge, á algún espec-tador arnant de la escola de Dumas.
En la interpretació s' hi varen distingir la senyo-ra Clemente y els Srs. Goula y Virgili.
W
Dijous se reproduhi la bonica comedia de D. Al-bert Llanas, La germana gran, que lográ `1 mateix
éxit de sempre.
Ahont , menos se pensa... salta una sorpresa comla que ns va donar el Sr. Ramón Vidales ab la se
va comedieta. Després d' haverli celebrat el saynete
A cal notari, verament esperavam véureli donar
un pas avant dintre de la escena, y lo que, sabentnos
greu, várem observar en sa última obreta, es una
gambada cap enrera...Si, senyor Vidales: Ahont menos se pensa, es una
obreta ignocenta del tot; la única entramaliadura
que s' hi nota es falsa; complertament falsa, y ningú
ha refutat la nostra apreciació. ¿Vosté no coneixeria
ti una dona, ab quina hi hagués tingut una filla, al
caplde divuyt anys ele no véurela y després de par-larse tres setmanas sè'uidas ab ella? Home, per 1`
amor de Deu, no diguí que no, perque tothom está
que si; com qu' es la cosa mes natural.Vegi vosté si aquet enfantillage posat en escena
se 1 pot empassar qui sigui fisonomista.
1 Avans d` ahir vá estrenarse el drama en tres actes
del popular actor en Jaume Capdevila, ¡Carme!; que
obtinguó un éxit magnífich_En el próxim número emitirém la nostra opinió
sobre aquesta obra.
Gran-via. -- El passat dissapte s' estrenó, la sar-
suela La balada de la luz, lletra del autor de El nudo
gordiano, 1` Eugeni Sellés y música, del mestre
Vives.El llibre es un epissódi melodramátich de 1`
época en que ls hungrus lluytavan contra ls aus
-triachs: assímilantse per sa construcció als llibres de
las sarsuelas grans. Te algunas escenas sentidas peroen totalidat está mancat d' interés y resulta enso-pidet.
La música tampoch te rés de particular, llevat del
primer número, que vA esser repetit, y es 1` únich de
factura original, molt característich.La instrumentació deixa molt que desitjar y els
293
conceptes melódichs_son un bon xich gastats y 'Is himanca vida y vigorositat.
Ab tot y haverse cridat en escena al mestre Vivesal final de 1` obra, no per aixó pot dirse que La ba-lada de la luz hage obtingut un éxit expontzíni.
Nou-Retiro.- Diumenge passat la companyiaí ráxt-Fa es vá esses ovacionada ab motiu de ]a.10-
na interpretació que doná Alas obras posadas en es-cena,, sobretot en la de la nit, qu' era `1 drama ilu-sión y realidad, hont recullire4 bons aplausos els di-rectoi s de lar eompanyía, la primera actriu Sia. Ta-rés-y len Srta. Marsal y els actors Srs. Ballart, Espi-nosa y altres.
Pera `1 vinent diumenge preparan 1` obra de Su-dermann, Magda, en la que 'ns consta que la senyo-ra Tarés hi está molt notable.
Circo Espanyol. — Dijous passat lii hagué enaquet teatro un altre éxit dels grossos, ab motiu delestreno del melodrama en 6 actes escrit per D. RamónSarmiento, ab el titul de Honra Cristiana. Elements:un frare molt dolent que revela un secret de confessió(sense confessionari); una víctima del amor, que teun _fill d' un criat que serveix á casa dels pares deaquella; la noblesa y `1 poble. Lluytas política-relli-giosa y de classes. Aquesta es la síntesis de 1` obra.
Obtingué, com deyam, un gran exit; alió sembla-va una plassa de toros en els bons temps en que `I Gue-rra matava, ab la variant de que `I toro era un frare(inverossímil per lo rebuscat), y la niña torera (di-guemho aixis) la dama jove que `l capejá banderillejáy mató ab totas las reglas del art.
Enhorabona senyor Sarmiento per 1` éxit y per1` adelanto que significa la novetat del argument. Lainterpretació bona com sempre.
CLAR Y NET.
MATARÓ
Dissapte passat en el Ateneu de la classe obrerava tenirhi lloch una representació de] drama histó-rich de Pitarra, Batalla de Reynas, per la compan-yía d' en Borrós, obtenint bon desempenyo en con-junt, mes no individualment, puig vá haverhi mo-ments d' indecisió en algúns passatges, sobretot enparlaments llarchs, degut tot á la poca seguritat delspapers.
Per fi de festa `s posá en escena la xamosa come-dieta La Teta gallinayre, en la que la Sra. Mena en-care vá fer gala de sas condicións de dama jove.
—En el Euterpe, diumenge s' hi cantó la óperaFaust.` El tenor, barítono y tiple regu]ars en conjunt;la orquesta poch numerosa y per lo tant sense po-guer donar el relleu necessari á la partitura. Els co-ros detestables.
A pesar de tot la batuta del rnestre Puig vá fersortir ayrosos algúns passatges.
En el cuadro de la companyia catalana y caste-llana que baix la direcció de Don Enrich Borrós,debutará el dia 26 en el teatro de Novedats, hi figu-rarán definitivarnent las actrius Sras. Mena, Pari•ei3o,Delhom, Morera (M.) y Merceneta Daroqui y els àc-tors Enrich Borrós, Enrich Guitart, Enrich Gimenez(tres Enrichs), Montero, Borrós (Jaume), Delhom(Carlos), Vinyas y altres.
—Se `ns diu que la empresa del Nou Retiro contaab unas cuantas obras per' estrenar, entre ellas undrama castellá titulat Honra ajena, d' un reputatautor local, en cual obra s' hi xifran grans espe-ransas.
En la societat Foment de la barriada de Caputxins(Gracia) vá donarse `1 diumenge passat una funcióen honor del conegut escriptor en Joseph Asmarats,representanse las obras de dit autor A ca la modista,La Samatruquis y estrenanse además A cal plats yollas.
Totas ellas foren aplaudidas y molt celebrats elsinnumerables xistes que enclouen, havent logrataplausos sos intérpretes la Srta. Segura y `Is senyorsSenra, Vila, Muñoz, Rastell, Treviho, Alberti y Pons'junt ab 1` autor de las obras, que al final fou demanatab insisténcía.
En el mateix local que ocupa aquesta societattindrá llóch el proxim dissapte `1 benefici del mi-niich pierrot D. Tomás Gomá, representantso dugaspantomimas y formant part de la mateixa funció elxispejant juguet A cal sabaté.
—El vinent diumenge tindrá lloch en la Unió fa-miliar, la inauguració de las funcions teatrals ab elprimer drama que va escriurer el malaguanyat Fre -derích Soler, Las joyas de la Roser, quin desem
-penyo anirá á cárrech del núele de joves aficionatsque dirigeix D. Emili Prats.
Com haviam anunciat, el darrer díssapte vá294
efectuarse en el Centro Lliberal Mondrquich det seté
districte (Lope de Vega) la,füíició á benefi4i del galanjove Sr. Furquet ab la magnífica obra del plorat Fe-liú y Codina, Lo nuvi, en quina -interpretació varendistingirse d' una manera notable la Sra. Jarque,la-Srta. Guart y els Srs. Amores, Fernández, (quipèr deferéncia al beneficiat s' encarregá del paper deClaudi) Gou, Truncal, Ros, Izquierdo, Bello y enFurquet, que vá esser obsequiat ab molts presents desos amichs y companys, logrant una bona entrada.
Pera `1 vinent diumenge s' anuncia en el própiteatro la comedía Enseñar al que no sabe y la sar-sueleta Lo pasado, pasado.
—Ab un pié c-)mplert vá tenir lloch en el Jockey-
Club, la representació del drama en tres actes, Des-
pertar en la sombra, quin conjunt €1' execució vá sor-tir aceptable, per mes que en alguns moments decay-gués un bon xich, lo que no obst pera que la nume-r.)sa concurréncia aplaudís als intérpretes á cada fi-nal d • acte.
El diumenge que vé el cuadro dramaítich d` aquel,ta societat posará en escena la comedia en 3 actes -Los dulces de la bodá.
eis eminents artistas,nostre paysá en Pau Casals, violoncellista, y el pia-nista Harold Bauer.
—El mestre Enrich Morera, per atendrer á la sevasalut, s' ha separat de la direcció de la societat coralCatalunya Nova, á quin cap ha figurat fins are abéxit.
De la direcció d' aquesta institució catalana se `nha encarregat el mestre Joan Gay.
—Modelat pe `1 jove esculptor en Pagés y Horta,havém vist aquesta setmana exposat á ca `n Parésun busto-retrato esculpit en terra cuyta, en el cualse fá digne d` elogi la naturalitat de la pose y lajus-tesa de dibuix de las líneas anatómicas que `1 cons
-tituheixen.Sols es de dóldrer en el llorejat autor, 1` estrany
retrahiment que se li nota d' un Guant temps ensá,donchs la seva última obra artística exposada, ens fií,recordar 1` empenta ab que vá comensar la seva ca-rrera, guanyant brillantment unas oposicions, las de1` Academia de Bellas Arts, y el seu triomf en el con-curs obert per la Societat Económica de Amichs del
País, á mes de váris premis que obtingué -etnias Ex-posicions celebradas oficialment per la nostra Cor
-poració municipal.L` encoratgém pera que retorni á la vida artística
ab dalé.
SUSCRIPCIÓJ^PÚBLTCA
destinada á aumentar els ingresos pera `1 Monument
á FREDERicx SOLER, cuals donatius no podrán exce-
dir de una pesseta, al objecte de donar á la sus-
cripció carácter popular.De las cantitats recaudadas se `n fará.entrega á
la Comissió Executiva del Monument.
Suma anterior: 24`60 ptas.Joan Vila, 0`25 pta. —Emili Riera; O'50 pta.—
J. Bello, 0`25 pta.-Total: 25`60 ptas.
(Continua oberta la suscripció.)
Ab el present número repartim com á regalo á
nostres favoreixedors 4 planas de la preciosa co-media de D. Albert Llanas
U4 G> RMANA GRAN
Un telegrama:
Madrit 8.
«La prensa en general dedica gran parte de suscolumnas á las cogidas de ayer, en particular á la del
Dominguín.
¡Tota la prensa d una capital civilisada! .
Ja ho saben els escriptors y artistas; cuan publi-
quin un llibre ó exposin un' obra d' art, aquesta
prempsa `n donará compta ab dugas ratllas esca
-dusseras.
En Romero Robledo ha dit en un discurs que«sigue dispuesto á combatir á los que trafican con la
conciencia nacional.»
Y després vá dirigir un saludo. als seus amichs de
Catalunya.Demá dirá que ls catalans soni uns imbécils com
ha dit mil vegadas.¡Uix!
El Diluvi del dia 5.«El ministro de Obras públicas á trasladado de
Lérida ha Canarias á un funcionario.»¡Santa Gramática!
295
G1YAN1t;5CÁXorüda
Tu de la gorra moraday el pantalón de vellut,tota la teva maliciaes per que no t' hi volgut.
Cansó popular (entre'ls gitanos.)
I.¿No 1` heu vist may per aquestos carrers una gitana
ab un parell de pessas de teixit sota `1 brás sostenint ablas mans alguna camisa de dona, quina venda vá anun-ci ant á la seva manera?
Porta unas faldillas molt apedassadas, un cós molt...deixat anar y un mocador de seda molt gran sobre lasespatllas que li dissimula tota 1` esquena.
Encare que no es molt cuart-segona té un pamet decara que 1` adorna en molta part el pentinat especial d'aquell cabell negre ab una clenxa partida pel miíj queni que s' hagués prés las midas ab un compás.
Es més aviat hu-invers -segón que grossa y com endeixar anar las paraulas no es gens total y té un parlarhasta cert punt simpátich (segóns per' qui) no faltá quiun dia va posarli una dóssis de carinyo. Ert un gitanetde dos-sis del color del pá moreno, que se `1 veya sempreab pantalón de vellut molt estret, una brusa blava quen` amagava un trós sota la faixa y ab una gorra moradaque era 1` admiració de tots els de la séva classe.
Se guanyava la vida comprant, venent y esquilantgossos menors d' edat.
II.La Remey (nostra protagonista) de resultas d' una
entrevista que no vá, hu-dos-tres-cuarta ab en Bieló várenquedar empastats (gitanalment parlant,) y desde llavorassempre que `s veyan, se miravan, se parlavan y fins pro-.curavan arrambar dinérs (segóns ells) por fer casa.
L' amor dels dos gitanos anava creixent, creixent, yun parell de pollastres que un dia ell va tres-cuart tam-bé feyan la séva creixensa, tant que en Bieló vá prome-tre que tan bon punt fossin bons por matar, ells serianels únichs testimonis del seu casament, ja que la ceremo-nia la celebrarían sense pretensións y sense convidats.
III.Un cuart-tres, pels voltants del Encant vá haverhi
molta saragata, per unas rahóns que vá buscar I, la Re-mey un` altra gitana:—Que si I, la meva tela hi ha cotóy si la meva es tot fil —van acabar per esgarraparse y laRemey tres-sis una pessa pel cap de 1` altra, que segónsel parte do la Comandáncia, li vá causar una ferida alnás do pronóstich reservat.
IV.En Bieló no vá enterarse d' aquet succés fins al cap
de vuyt días, por una germana de 1` atropellada que feyade tres-sis-cinch-sis á 1` Alhambra, y com aquesta li vá
pintar á la seva manera, ja tením al nostre enamoratfent cárrechs a la Remey, més no per aixó sense ferli al-guna postura á la cuarta.
Com siga que ella no `1 vá poguer convencer á pesardel cinch que tenía en el parlar, la gelosia vá ficarshientremitj y acaba per , despedirlo y malehirlo ¡per la sa-lut dels seus morts!
El pobre Bieló ab la cúa entro camas '.y ab un parellde gossets entre mans, se `n vá anar del seu devant perno.rembrutar de sanch un carrer que no era seu y per nodonar un mal exemple á n' aquells dos ángels de Deu quefeya set días eran al mon.
V. Y EPÍLECH.Si anant per algún carrer veyéu un gitanet que ves-
teix pantalón estret de vellut de color d' oli, y gorra mo-rada, primera en Bieló. No li cantón pas la cansó á daltestampada, porqué sinó fora capas de fer Com el Lázarodel drama La Dolores, I, qui parodiant, podria dir des-prés de fer..... lo que també vá fer en Llátzer:
Tip de sentir cantar tantaquesta copla que altera,que `m vinguin ara al darreraab un fluviol sonant.
J. Staramsa.
Solución als del número 17
Xarada: Es- can-da-lo-sa.
Els 10 primers que han enviat la solució exacte sonels senyors: Jesús Franquesa .-J. Montabliz.—FranceschGené. —Un deixeble sense mestre.—Baltasar Casademont—Rafé1 Campíns Serra (de Vilasar de Dalt).—Jaume Pié.—Emili Gironella.—Pere Fiol y Pelegri Romá.
Els cuals poden recullir 1` exemplar de la comedietaque com á PREMI els ofereix 1` autor de la Xarada.
Creu numérica: Benicarló.
S. Munrás: Passi per la Redacció cualsevol vespre yparlarém.—Quiquet: L' articlet está bé; pero no li asse-guro publicarlo el día a que está destinat per una rapóque ja veurá en nostre número dedicat als Morts. —Jo-seph M. a de Sucre: Rebut y queda en cartera.—X. Zen-gotita Bayona: Son fluixos. —C. V. Jhon Bull: El seu tre-ballet té poca consisténcia. Probi d' enviar altra cosa.—Ramón Enrich Mallofré: Ni are ni may; composicións d'aquesta índole ja sab hont pot enviarlas.—Riudevitlles:¿Qué are comensa? mal fet; are es cuan tindria d' acabar.—Rossendo Picas: Gracias per la bona intenció. —P. Gi-ner y Font: Bé voldríam compláurel, pero la composicióestá tan mal rimada!... —R. Homedes Mundo (Tarrago-na): De tot lo que envía aquesta vegada sols hi ha unaespurna aprofitable. —R. Campíns y Serra, (Vilasar deDalt): Veurém si retocat...
J. Collazos, impresor.—Plassa de la Igualtat, 3
296
