IES PROFESSOR MANUEL BROSETA VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA 2n de BATXILLERAT

1 

COMENTARI DE TEXT DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT  15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.  ACTIVITAT: A partir de la informació que et donem en els fulls següents, intenta elaborar la resposta al tema 15 mitjançant una redacció d’unes  150 paraules) PROCEDIMENT PER RESPONDRE LA PREGUNTA Si  us  pregunta  per  la  repercussió  de  l’assaig  de  Joan  Fuster  en  el  context  de  l’època  serà fonamental explicar mínimament tres coses: 

‐ Quines són les característiques definitòries del context i de l’època en què va escriure. ‐ Qui és Joan Fuster i què ha escrit, tot definint què és l’assaig i quina importància  té en 

la seua obra. ‐ Com ha influït la seua obra en altres assagistes, escriptors o pensadors contemporanis. 

 INFORMACIÓ PER CONTESTAR‐LA ( Extreta de la següent FONT D’INFORMACIÓ:  J.A. FLUIXÀ introducció al llibre : Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. Ed. Bromera. Alzira, 1991)  

1) CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT I DE L’ÈPOCA  Joan Fuster comença a fer‐se notar com a escriptor a principis de la dècada dels 50 i  manté la seua activitat creativa  fins a  la seua mort en 1992. Podem dir, per tant,   que  l’època en què escriu abasta  les dues dècades finals de  la dictadura del general Franco  i els primers 15 anys  de democràcia  Les dècades finals del franquisme (a partir dels anys 60) es caracteritzen pel desenvolupament de  la  indústria  i  del  turisme,  cosa  que  comporta millors  jornals  i  condicions  de  vida  per  a moltes  famílies  i  la  superació  de  la misèria  de  la  postguerra;  per  l’emigració  del  camp  a  la ciutat; per l’accés a la formació i a la cultura d’un major nombre de gent;  per  l’alleujament de la censura i una major permissivitat en el control ideològic i polític; per l’afavoriment del debat religiós que comporta el Concili Vaticà II; i pels moviments socials reivindicatius de treballadors i estudiants. En aquest  context,  reviscolen  les  lletres catalanes –sobretot,  l’assaig‐  sorgeixen preocupacions en la gent per l’aproximació a Europa, per una major democràcia, per un millor accés a la cultura i pel diàleg i el debat entre el cristianisme i el marxisme, etc.).    Més endavant, amb  l’arribada de  la democràcia, sorgeixen altres preocupacions, com  la crisi econòmica,  la  identitat nacional  i  la projecció de futur dels valencians com a poble, al marge del  tòpics  i  del  folkorisme  conegut  (les  paelles,  les  traques  i  les  falles,  les  flors,  el  caràcter alegre  i festiu...), els nostres trets d’identitat  i els nostres vincles  lingüístics  i culturals amb el Principat  i  la  resta  de  Països  Catalans,  amb  totes  les  polèmiques  que  comporten  (sobre  la denominació del territori o de la llengua comuna), el desencís amb la classe política autòctona, etc.  

2) L’ASSAIG  L’assaig s’ha de considerar una mica com  una incitació a la conversa, a divagar sobre qualsevol tema.  Els  seus  límits  són  poc  precisos  i  podem  establir‐los  entre  el  parlar  per  parlar  i  els gèneres de caràcter didàctic (amb finalitat d’ensenyar) o d’especialització científica (divulgació d’una ciència). 

IES PROFESSOR MANUEL BROSETA VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA 2n de BATXILLERAT

2 

 El mateix J. Fuster ha definit l’assaig com una literatura d’idees, que no s’ha de confondre amb els estudis històries, ni amb  les  tesis doctorals, ni amb qualsevol altre escrit de pretensions científiques. En  la  seua definició enciclopèdica,  l’assaig es considera un “gènere en prosa no narrativa que a aborda, d’una manera  lliure, no exhaustiva  i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre  filosòfic, històric, polític,  literari,  científic,  etc. Amb  voluntat de  creació literària  i amb  la  intenció d’aprofundir en el coneixement de  l’home”. Tot això no ho fa d’una manera  rígida ni  complicada,  sinó  amena.  L’amenitat és necessària en  l’assaig,  sobretot, en aquells que prenen  la  forma  i  l’extensió d’un article de premsa, que  tant abunden en  l’obra fusteriana.  L’assaig no ha estat mai un gènere massa conreat  pels nostres escriptors. A més, la guerra civil espanyola  i  les  seues  conseqüències  van  enfonsar  les  poques  iniciatives  i  possibilitats  de desenvolupament assagístic que s’havien iniciat des del noucentisme. La censura imposada pel franquisme  va  fer que aquest  fóra un  temps difícil per a  les  idees: qualsevol  temptativa de debat  i  de  reflexió  ideològica  era  prohibida  o  entrebancada.  Ni  hi  havia  escriptors  que  el practicaren perquè  estaven  a  l’exili o  incomunicats dels  col∙legues  europeus, ni hi havia un públic que el llegira. Per tot això, l’assaig era un gènere inexistent els anys 40.  El  mateix  Fuster  va    començar  la  seua  carrera  assagística  escrivint  en  revistes  catalanes publicades  a  l’estranger.   Durant els  anys 50  s’inicia  tímidament  la pràctica del  gènere pels escriptors; els temes tractats eren sobretot  la reflexió sobre el país  i  les conseqüències de  la guerra. A partir dels anys 60 la situació canvia: hi ha una recuperació de l’economia, afavorida per la situació internacional; un major nombre de gent accedeix als estudis mitjans i superiors; la  censura  es  suavitza  i  els  temes  es  diversifiquen.  Entre  les  preocupacions  que  esdevenen temes  d’assaig  hi  trobem  el  diàleg  entre  cristianisme  i marxisme,  l’activitat  obrera  front  al capitalisme, el paper de la joventut, la lluita per la democràcia i els problemes del Tercer Món.   Entre els assagistes més importants d’aquests anys en llengua catalana podem citar:  

‐ Al Principat, autors com Josep Ferrater Mora i Jaume Vicens Vives. El primer des de la filosofia  i  el  segon des de  la història,  ambdós  reflexionen  sobre  el país  i  la  situació col∙lectiva  del  seu  poble.  Altres,  com  Joaquim Molas,  tracten  una  temàtica  cultural variada: art, poesia, crítica literària, etc. 

‐ Des de  l’òptica valenciana, cal no oblidar alguns  intents de reflexió sobre el país  fets per escriptors com Martí Domínguez, E. Gómez Nadal o Manuel Sanchis Guarner 

 3) JOAN FUSTER i ORTELLS (Sueca 1922‐1992) 

Nascut a Sueca (Ribera Baixa) l’any 1922, fill d’una família de llauradors i artesans, s’afeccionà a la lectura en plena crisi d’adolescència, amb la guerra civil pel mig. Llegia de tot i sense cap tipus de selecció i això ha determinat que la seua cultura siga caòtica i dèbil –segons ell ‐, però també extensa i variada. Es  llicencià  en  Dret  a  València  l’any  1947,  però  prompte  abandonà  l’ofici  d’advocat  per dedicar‐se  a  l’escriptura,  conreant    la  poesia,  el  periodisme  i  l’assaig  i  dedicant‐se  –com  el mateix solia dir‐ a “l’ofici de ser Joan Fuster”.   Publicà molts articles en  la premsa a València, 

IES PROFESSOR MANUEL BROSETA VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA 2n de BATXILLERAT

3 

Barcelona  i Madrid  (viure  del  periodisme  en  aquella  època  implicava  haver  d’escriure  en castellà).  A més d’escriptor prolífic  i d’home de gran  formació  intel∙lectual  i  cultural, va  ser un home compromés  i  amb  una  gran  actitud  cívica:  col∙laborador  i  director  de  revistes  literàries; prologuista   de  llibres  i assessor de col∙leccions, antologies  i obres com: La Gran Enciclopèdia catalana i l’Enciclopèdia de la Región Valenciana: Va ser també membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president d’Acció Cultural del País Valencià i de la fundació Josep Renau.  Encara que no  era  la  seua  intenció,    va  exercir  un  magisteri  important  sobre  noves  generacions d’escriptors  i articulistes. Per  la seua vasta obra  literària  i per  la seua actitud cívica va  rebre nombrosos premis i distincions: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de les Lletres al País  Valencià, Medalla  d’Or  de  la  Generalitat  de  Catalunya  i  Doctor  Honoris  Causa  de  la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins a la seua jubilació va ser catedràtic de literatura a la Universitat de València.  La seua actitud  intel∙lectual  i cívica  li va procurar seguidors enfervorits, però  també enemics acèrrims, que el van amargar –amb atemptats, fins  i tot‐ els darrers anys de  la seua vida. Va morir l’any 1992.  3.1. L’obra de Fuster: Va evolucionar amb els canvis històrics, socials, culturals i polítics de l’època en què li va tocar viure i escriure. Ara bé, va mantenir  sempre dues constants: 

a) Una  àmplia  cultura  i  saviesa,  adquirides  en  un  temps  en  què  no  era  gens  fàcil aconseguir una formació sòlida. 

b) La  seua  independència  ideològica  enfront  d’un  poder  despòtic  partidari  de l’uniformisme encefàlic. 

 Començà publicant llibres de vers, entre 1949 i 1954, com: Sobre Narcís, Ales o mans, Terra en la boca, Ofici de difunt i Escrit per al silenci. Tot i que el mateix autor manifestava sovint l’escàs valor dels seus versos, la poesia fusteriana té una vàlua indubtable, entre altres coses, perquè dóna testimoni del clima angoixós  i desficiós de la dècada que va dels quaranta als cinquanta.  En la seua poesia, Fuster aborda temes com el sentit de l’existència, perdurar a la fugacitat de la vida, l’amor com a forma intensa i excel∙lent de viure la vida i la poesia social, que té com a eix la polis, entesa com un projecte d’habitar el món. Aquesta darrera temàtica perd perfecció però guanya intel∙ligència i ironia punyent. Alguns llibres van tenir problemes amb la censura. Destaquen entre  les seues obres poètiques  les següents: Ales o mans, Terra a  la boca, Escrit per al silenci i Ofici de difunt.  L’obra  en  prosa  de  Fuster  té  una  gran  significació:  d’una  banda,  compensa  un  dèficit  que patíem en  la nostra  literatura  (els nostres escriptors  solien dedicar‐se més al vers),  i, d’altra banda,   serveix de model a noves generacions. És un dels autors més prolífics  i fecunds de  la nostra  literatura  i molt significatiu des de  la perspectiva valenciana. Tot  i que, per extensos  i variats, són difícils de classificar, podem dividir en tres grups els escrits en prosa de Fuster: 

a) ASSAJOS  HUMANÍSTICS  :  constitueixen  el  nucli  central  i  la  part  més  interessant  i perdurable de la seua obra. Hi podem trobar assajos llargs que tracten un únic tema en llibres com:  El descrèdit de la realitat, Figures de temps, Diccionari per a ociosos, entre d’altres. També podem trobar llibres que són recopilacions d’articles i assajos breus al 

IES PROFESSOR MANUEL BROSETA VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA 2n de BATXILLERAT

4 

voltant d’una temàtica semblant, com:  L’home, la mesura de totes les coses i Babels i babilonis. Així mateix,  llibres  que  són  reculls  d’assaigs  breus,  en  forma  d’aforismes, com Consells, proverbis i insolències i Sagitari. Finalment, el tipus d’assaig on Fuster és troba més còmode són els dietaris, escrits sobre reflexions que les lectures o els fets li suggerien. Dos dietaris  importants dintre de  la  seua obra  són: Causar‐se d’esperar  i Diari.   

Els  temes  que  tracta  en  aquests  assaigs  són  d’una  gran  universalitat  i  diversitat;  però, centra la seua atenció sobretot en l’activitat creativa (pintura, música o cultura en general) i  en  la  crisi  de  l’home  en  el món  actual  tan  canviant.  En  els  seus  assajos  humanístics queden  també  reflectits  els  grans  temes  de  la  seua  època:  el  paper  de  la  ciència  i  la tecnologia, el marxisme,  la  revolució  sexual,  l’ecologisme, el paper dels  intel∙lectuals  i  la relació dels pensadors amb el poder o el pacifisme.  b) ESCRITS SOCIOPOLÍTICS: Aquests escrits han estat els més coneguts i llegits de l’autor, 

però també, els més polèmics i influents. Són fruit de la seua consciència d’intel∙lectual i del seu compromís social en l’època i en el país que li ha tocat viure. Fuster va tractar de plantejar‐se, d’una manera  lúcida  i  crítica,  la  realitat del poble valencià  sense els tòpics patriòtics i folklorizadors que el despersonalitzen i, precisament al País Valencià, han despertat tota mena d’indignacions i admiracions. Dintre d’aquest apartat trobem assaigs llargs, com Nosaltres els valencians i també escrits de tipus polític i pamfletari, com Qüestió de noms, El blau en la Senyera, País Valencià, per què? o reculls d’articles de premsa, com  Combustible per a falles, Un país sense política o Destinat (sobretot) a valencians.  Nosaltres els valencians és el  llibre més  important dintre d’aquest apartat, on Fuster intenta mostrar‐nos  una  nova manera  d’entendre  la  història  dels  valencians  i  unes possibles  línies  d’actuació  per  a  superar  la  feblesa  nacional,  entre  les  quals  està  el reconeixement  de  la  catalanitat  dels  valencians.  Tot  i  la  controvèrsia  que  això  ha causat  entre  els  seus  patriotes,  l’obra  de  fuster  ha  ajudat  a  crear  una  consciència unitària  entre  totes  les  terres  que  parlen  la  nostra  llengua  i  ha  contribuït    a  una constant i profitosa relació entre Catalunya i el País Valencià. En aquesta apartat d’escrits  sociopolítics  s’inclouen  també algunes guies  turístiques, entre descriptives i interpretatives, com  El País Valenciano, Alicante y la costa Blanca, La Albufera de Valencia o Veure el País Valencià. 

 c) ESTUDIS D’HISTÒRIA  CULTURAL:  Ja  hem  dit  que  Fuster  estava molt  interessat  en  la 

creació  literària  o  artística,  això  l’empeny  a  classificar    i  inventariar  la    cultura valenciana.  Sense  ser un especialista o un  crític d’art o  literari, en  sentit estricte, ni  tampoc un acadèmic, els  seus escrits estan dotats d’un  interés didàctic  i d’una gran amenitat. En aquests escrits Fuster ens apropa autors que ell havia estudiat i ens ajuda a  entendre’ls  i  a  interpretar‐los.  Tres  grans  direccions  prenen  les  obres  d’aquest apartat:  l’estudi dels clàssics, especialment valencians;  la  literatura  i  la història de  la llengua en els segles de “la Decadència”  i els autors literaris dels segle XX. Destaquen també llibres com Poetes, moriscos  i capellans, El bandolerisme català, La decadència al País Valencià i sobretot: Literatura catalana contemporània i Contra el Noucentisme. 

 

IES PROFESSOR MANUEL BROSETA VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA 2n de BATXILLERAT

5 

Significació de l’obra de Fuster  El valor  i el significat històric de Fuster  li  l’hem d’atorgar no sols per  la  influència  i  la repercussió  dels  seus  llibres,  sinó  també  per  tota  la  seua  tasca  cultural  i  pel  seu compromís  cívic.  Tot  i  que  molts  dels  seus  llibres  només  són  reculls  d’articles periodístics,  ha  exercit  un  clar magisteri  sobre  les  noves  generacions  d’articulistes  i assagistes  valencians  (Joan    Francesc  Mira  o  Josep  V.  Marquès,  per  exemple). Important ha estat també la seua tasca com a autor d’edicions i antologies i els pròlegs per  animar  o  confirmar  nous  escriptors.  Cal  destacar  també  la  seua  participació  en empreses  culturals  i  editorials,  així  com  també  les  seues  intervencions  en  actes, conferències o debats o l’assessorament d’obres enciclopèdiques.  Pel que  fa  a  la  repercussió dels  seus  assaigs,  a banda del magisteri  sobre  les noves generacions d’assagistes, que ja hem esmentat, cal destacar la importància que tenen com a novetat,  iniciativa  i referent  literari en una època –com  també hem dit‐ difícil per  a  la  literatura  d’idees  i  l’aportació  que  fan  al  coneixement,  no  solament  de  les preocupacions d’eixa època, sinó d’aspectes importants de la història i de la cultura del poble  valencià,  la  consciència  del  qual  va  voler  activar  amb  una  fina  ironia  i  una agudesa  intel∙lectual  que  delecten    als  lectors,  tant  com  empipen  a  la  “caverna” reaccionaria.