Infor matiu de 99 l’economista - CEC - INICI · Jordi Conejos Deg à El Col·legi no ... començar la seva carrera de banquer, per casualitat, arran de les classes de finances que

SUMARI

3 Editorial

4-7 L’interès més alt

8-11 Notícies

12-33 Al vostre servei• Noticiaris• Memòries de sostenibilitat• Situació econòmica (tardor 2004)

34-39 Treballem en grup:• Ressenyes d’actes del Col·legi• Crònica d’activitats realitzades

40-41 Avantatges del carnet col·legial

42 Hemeroteca

I n f o r m a t i u d e

l ’ e c o n o m i s t anúm.99novembre 2004

C O L · L E G I D ’ E C O N O M I S T E S D E C A T A L U N Y A

[email protected]

C Col·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde Catalunya



C

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Especial

memòries de

sostenibilitat

Informatiu de l’economista núm. 99 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, ent. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] de Foix, 4 25002 LleidaTel. 973 268 089 Fax 973 267 [email protected] Nova, 58-60 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorJoan B. Casas OntenienteVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Joan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJordi Gual SoléXavier Subirats i AlcoverroAnton Gasol i MagriñàPilar Soldevila i GarcíaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsJoaquim Lladó Senpau

uan llegiu aquest escrit haurà finalitzat la Jornada dels Economistes 2004 i el Sopar delsEconomistes on, com cada any, haurem atorgat els premis Joan Sardà Dexeus de la

Revista Econòmica de Catalunya, s’hauran homenatjat els col·legiats que fa 25 anys que ho són,haurem lliurat els guardons dels Premis de Reconeixement del Col·legi d'Economistes de Cata-lunya 2004, al millor currículum universitari, al projecte més innovador de despatxos professio-nals, i a l’economista d’empresa de l’any i, no per ser el darrer el menys important, hauremrealitzat l’acte oficial de nomenament com a Col·legiat d’Honor, al Sr. Rafael Termes, i com acol·legiats de Mèrit al Sr. Francesc Granell i al Sr. Guillem López Casasnovas

No és el més habitual, però tampoc és un fet extraordinari que la Junta de Govern acordi nome-nar en un mateix any a dos col·legiats de Mèrit. La Junta de Govern quan adopta els acords denomenament de col·legiats de Mèrit i/o d'Honor, ho fa buscant el consens de tots els membresassistents a la reunió, i enguany veiem que aquest consens es mantenia quan és proposaven lesdues candidatures. El fet de poder nomenar un, o més col·legiats de Mèrit com succeeix aquestany, indica la fortalesa del nostre col·lectiu i de la institució que l’aglutina.

No m’estendré en fer un resum dels seus mèrits, i us convido a llegir els escrits de les seves ver-semblances que han publicat el Sr. Antoni Argandoña, professor de l’IESE i president del Comitède Normativa i Ètica Professional pel Sr. Rafael Termes; l’escrit del Sr. Miquel Valls, president dela Cambra de Comerç de Barcelona pel Sr. Francesc Granell; i l’escrit dels Srs. Joan B Casas i IvanPlanas, president i vicepresident de la Comissió d’Economia de la Salut, respectivament, en rela-ció al Sr. Guillem López Casasnovas, als quals vull agrair públicament la seva col·laboració.

El passat 14 d’octubre es va presentar als diversos mitjans de comunicació els resultats de l’en-questa “Situació Econòmica Tardor 2004”, acomplint-se tres anys des de la primera de les enques-tes “Situació Econòmica” que es va presentar als mitjans de comunicació. En aquest temps hemaconseguit que cada cop més economistes hi participin, (de 451 col·legiats a 934 col·legiats), aixícom que cada cop sigui major el nombre de mitjans de comunicació que assisteixen a la pre-sentació dels resultats i major sigui, també, l’impacte posterior en els mitjans de comunicació.

Dels resultats de l’enquesta Situació Econòmica, Tardor 2004, destacaria el fet que els col·legiatsopinen que en els darrers mesos ha continuat l’empitjorament de l’economia catalana, ja mani-festada en l’enquesta anterior del mes de maig, i que preveuen que continuarà cara a final d’any.

En aquest informatiu també s’acompleix un any de la primera vegada que vam donar a conèixerels resultats de l’Índex d’Expectativa Borsatil, que coordina la Sra. Montserrat Casanovas, secretà-ria de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes. Durant aquest any s’ha anat consolidataquest instrument de previsió del valor de l’IBEX35, a partir de l’opinió de 30 experts en rendavariable. Malhauradament en aquest informatiu no trobareu la previsió del IEBE per a 31 dedesembre, ja que els calendaris de producció no han coincidit. No obstant si que el podreu con-sultar a la pàgina web del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

En aquesta mateixa línia, la d’emetre opinió sobre els principals aspectes econòmics, he de res-saltar la nota d’opinió de la Junta de Govern en relació a les “Deslocalitzacions a Catalunya. Reptede principi d’aquest mil·leni”, que podeu consultar íntegrament en la pàgina web del Col·legi iun resum de les propostes que la Junta de Govern va fer, en aquest informatiu. A destacar elressò que ha tingut en el diversos mitjans de comunicació sense necessitat de convocar als perio-distes. Les primeres notícies aparegudes en els mitjans de comunicació varen tenir el seu origenen el darrer Informatiu de l’Economista i concretament dins del noticiari d’economia, que es feiaressò de l’enquesta realitzada per la secretaria econòmica del Col·legi d'Economistes de Catalunyaals membres de la Comissió d’Economia Industrial en relació a les deslocalització. Les segonesnotícies van aparèixer quan es va enviar als diversos mitjans de comunicació la nota d’opinió dela Junta de Govern, confeccionada a partir dels resultats de l’enquesta i d’una reunió mantingu-da amb economistes que a la vegada són empresaris.

Finalment, en aquest informatiu hi trobareu un especial sobre “Memòries de Sostenibilitat”.Aquest projecte neix de la Comissió d’Economia del Medi Ambient, que la Junta de Govern varecolzar, ja que un cop finalitzat s’hauran acomplert dues condicions, objectius. Serem pioners enla descripció dels eixos i indicadors que descriuen l’àmbit econòmic de les empreses, que incor-porin no sols els aspectes financers sinó que a més defineixen l’activitat dins un marc global desostenibilitat, tenint en compte els aspectes socials econòmics i ambientals, i la seva plasmaciómitjançant indicadors en les memòries de sostenibilitat. Un segon aspecte, i no per això menysimportant, és que haurem potenciat dins del nostre col·lectiu una nova activitat professional, jaque a més de l’elaboració de l’estudi, el projecte contempla accions encaminades a sensibilitzari formar als economistes per desenvolupar la seva tasca d’assessorament a les empreses en temesmediambientals i de sostenibilitat.



C



C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunya

C

C


de Catalunya Q

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat EscanillaSecretaria Econòmica: Àngel HermosillaAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Bitmap S.L.Isidre Rodríguez Tel. 93 416 16 04Dipòsit Legal: B-36694-89

Jordi ConejosDegà

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut delsanuncis publicat en tot l’Informatiu.

L’interès més alt

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 99

“Un és liberal perquè creu en la llibertatde l’home. És més: no es pot no ser libe-ral si es creu que la natura de l’home ésser lliure. La llibertat és valuosa pel béque permet assolir. Sense llibertat no pothaver bé veritable. Però la llibertat nomésés veritable quan s’adhereix a la veritat ial bé”. Així pensa Rafael Termes.

Em va agradar molt el títol que Rafael vaescollir per a les seves memòries: Desde lalibertad. Aquesta expressió reflecteix bé elseu tarannà, aquella romàntica i responsa-ble ambició per construir un món millor iel profund respecte que sent pels altres.

Rafael Termes és un dels millors defensorsque ha tingut la llibertat. Una passió aquè s’ha sumat l’ensenyament i la banca,em sembla que per aquest ordre. Comintel·lectual ha consagrat la seva vida adefensar el capitalisme, el sistema organit-zatiu que millor protegeix i promou la lli-bertat. Home de fe vigorosa, Rafael nos’ha cansat d’explicar que aquest capitalis-me ben entès és perfectament compatibleamb la doctrina de l’Església.

Recordo les paraules que va pronunciaren el seu discurs d’ingrés a la Real Acade-mia de Ciencias Morales y Políticas, titulatAntropologia del capitalismo. Rafael expli-cava que si volem que el capitalisme don-

gui els seus millors fruits, no hem d’inten-tar corregir coactivament el funcionamentdel sistema, sinó regenerar moralmentl’entorn en què funciona. És a dir, impul-sar la millora del sistema ètico-cultural idel sistema jurídico-institucional per ade-quar-los a una antropologia basada en lanatura i el valor de l’home, com a serracional i lliure, amb una finalitat pròpiaque és, alhora, immanent i transcendent.A fi i efecte que l’economia de mercat fun-cioni és necessari que els agents del siste-ma capitalista preguin les seves decisionselegint les alternatives en funció no exclu-sivament del valor econòmic immediat,sinó tenint en compte l’impacte queaquestes alternatives produeixen en elvalor de la persona, tant en el propi deci-sor com en els altres.

El seu currículum és tan extens com bri-llant. Doctor enginyer industrial, académicde número de la Real Academia de Cien-cias Morales y Políticas i de la Reial Acadè-mia de Ciències Econòmiques i Financeresde Barcelona, doctor honoris causa enCiències Socials per la Universitat Francis-co Marroquin, de Guatemala, és professorde Direcció Financera de l’IESE, la Busi-ness School de la Universitat de Navarra,des de la seva fundació el 1958. Va serdirector de la seu de l’IESE a Madrid desde setembre de 1991 fins a juny de 2000,data en què va ser nomenat presidentd’honor de l’IESE de Madrid.

El mateix Rafael recorda com vacomençar la seva carrera de banquer, percasualitat, arran de les classes de financesque impartia en el nounat IESE. En parau-les d’Enrique Fuentes Quintana, Rafael“ha deixat la emprenta de la seva perso-nalitat sobre el canvi que la banca espanyolaha registrat al llarg de la seva vida”. Con-seller del Banc Popular Español i conse-ller delegat del mateix banc des de 1966fins el 1990, va ser president de l’Associa-ció Espanyola de Banca Privada (AEB)des de novembre de 1977 fins a maig de1990. Des de març de 1978 fins a 1995 vaser vocal del Consell Rector de l’Associa-

ció pel Progrés de la Direcció. És presi-dent d’honor de l’Instituto Español deAnalistas Financieros i president del Cen-tro Internacional de Investigación Finan-ciera (CIIF) de l’IESE.

Entre les seves publicacions trobem,entre altres llibres, El poder creador delriesgo (1986), Del estatismo a la libertad.Perspectiva de los países del Este (1990), iDesde la Banca. Tres décadas de la vidaeconómica española (1991). En aquestaobra, en dos volums, es recull, deguda-ment sistematitzat, treballs sobre la infor-mació financera, la crisi dels anys setantai les seves conseqüències, la política fis-cal i la política monetària, el sistemafinancer espanyol, l’empresa, la banca, il’economia i l’ètica. Posteriorment, hapublicat Antropología del capitalismo:un debate abierto (1992; segona edición,corregida i augmentada, 2001), Las cau-sas del paro (1995), y Desde la libertad(1997) que pot considerar-se com unacontinuació de Desde la Banca, ja querecopila sota un esquema similar, articlesi conferències publicades des de 1991fins 1996.

En aquell mateix any va dirigir la publica-ció d’un Libro blanco sobre el papel delEstado en la economía española, en laconfecció del qual hi va participar unselecte grup de professors i experts eco-nomistes. La seva obra, Inversión y costede capital. Manual de finanzas (1998),recull part de la seva experiència docent ales aules de l’IESE.

El 1999 va recollir sota el títol Capitalismoy cultura cristiana les intervencions dediversos autors, espanyols i estrangers, enles trobades interdisciplinars sobre cristia-nisme i cultura contemporània que ellmateix va organitzar i el contingut és pre-sentat a l’inici del llibre. I és també autorde nombrosos articles i col·laboracions ala premsa.

El professor Termes posseeix, entre altrescondecoracions, la Gran Cruz de la Ordendel Mérito Civil i l’Encomienda amb Placade la Orden de Alfonso X el Sabio i éscavaller de la Legión de Honor. Va rebreel premi Libre Empresa 2002, atorgat perla Fundació Rafael del Pino per la sevaobra Antropología del capitalismo (segonaedició), i el premi d’Economia Castilla iLleó Infanta Cristina 2003.

Antoni Argandoña, economista, professor de l’IESE

Col·legiats de Mèrit i d’HonorRafael Termes: passió per la llibertat


El Col·legi d’Economistes de Catalunya hadecidit nomenar col·legiat de mèrit a Fran-cesc Granell, i em demanen que faci unaexplicació de la seva trajectòria. Ho faigcom a president de la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació de Barcelo-na, però vull fugir de fer una presentacióinstitucional i vull endinsar-me en elscamins de la nostra vella amistat.

Francesc Granell i jo ens vam conèixerl’octubre de 1961 quan ell i jo vamcomençar, conjuntament, estudis de cièn-cies econòmiques a les aules de la Facul-tat de Ciències Polítiques, Econòmiques iComercials. Aquestes aules estaven llavorsen l’edifici històric de la Universitat deBarcelona, de l’arquitecte Elies Rogent, ala plaça d’Universitat. Després, ell va con-tinuar estudiant a Barcelona i jo vaighaver de compartir estudis entre Bilbao iBarcelona, per acabar la carrera.

Des del començament dels estudis, ell teniavocació d’economista generalista i jo, encanvi, la tenia d’economista d’empresa. Peraquest motiu, la nostra vida com a economis-tes ens ha portat per camins diferents, però enaquest començament del segle XXI les nos-tres preocupacions públiques han convergit.

Mentre jo feia vida d’empresa, ell estavapresent a la palestra pública i ens feia arri-

bar el que pensava sobre la nostra realitata llibres, revistes i articles a La Vanguar-dia, El Pais i l’AVUI.

Mentre jo havia d’ajustar comptes de pèr-dues i guanys de cada exercici, ell com-paginava l’ensenyament de l’economia i elcomerç exterior i l’acció pública. Primer,va fer-ho com a economista de la Cambrade Comerç de Barcelona, després com adirector general de Promoció Comercial ala Generalitat, i després, encara, com a altfuncionari de la Comissió Europea.

Des de les meves talaies empresarials, jovaig seguir la seva trajectòria fins que lesmeves preocupacions pels interessos gene-rals del país em van portar a assolir res-ponsabilitats directives a la Cambra deComerç de Barcelona i a la Fira Internacio-nal de Barcelona. En les dues institucions,Francesc Granell tenia molt bona premsa.A la Cambra, havia format part de l’equipd’Andreu Ribera Rovira, amb homes comNarcís Serra, Joaquim Tosas, Andreu Gis-pert, Josep Maria Surís i Francesc Sanuy, enuna època en què el govern autonòmic noexistia. Granell va ser una de les ànimescreadores del Centre d’Estudis d’EconomiaInternacional, que al cap d’uns anys serial’embrió de l’Escola de Comerç Internacio-nal de la Universitat Pompeu Fabra, avuigestionada per Antoni Rovira. També vaser una de les peces fonamentals en lacampanya que la Cambra de Barcelona i elConsell Superior de Cambres de Comerçd’Espanya van dur a terme a favor de l’a-propament i la integració d’Espanya a laComunitat Europea, en una època en quèestar a favor d’entrar a Europa es conside-rava com un acte d’oposició al règim deFranco. I havia arribat a ser membre del Plede la Cambra, com a president de la JoveCambra de Barcelona.

Quan va deixar la Cambra per incorporar-se a la Generalitat de Catalunya, el 1980,Granell va ajudar a establir relacions decooperació entre la corporació, presididallavors per Josep Maria Figueras i JosepMaria Calpe a la Secretaria General, i lanova administració autonòmica; en elDepartament de Comerç i Turisme hi haviaal capdavant Francesc Sanuy, i Granell iGispert hi tenien llocs de responsabilitat.Avui dia, en què l’acció internacional de lesautonomies està més o menys assumidapel Govern de l’Estat, això pot semblarbanal, però en aquell 1980 en què elGovern de l’Estat no volia que la Generali-tat fes res en l’àmbit exterior, es va poderestablir una certa connivència per fer frontal centralisme de Madrid, la qual cosa vaajudar a fer avançar moltes activitats pro-mocionals que encara avui continuen.

Però, com he dit, Granell i jo havíem tin-gut interessos separats fins que jo vaig

començar a interessar-me pels assumptespúblics. Vaig arribar al Ple de la Cambrade Barcelona i el president Antoni Negreem va encarregar les delegacions de laCambra, i també em vaig començar aimplicar en assumptes de la Fira de Bar-celona.

En aquest moment vam retrobar la possi-bilitat d’aplicar a l’acció concreta la nostraantiga amistat. Granell estava a punt declausurar la seva etapa de 15 anys a Brus-sel·les amb la imminent nova ampliacióde la Unió Europea, i tenia una experièn-cia ben acreditada en moltes de les qües-tions econòmiques, polítiques i socialsque preocupen la Cambra en la seva llui-ta a favor dels interessos generals de lanostra economia. Per si això fos poc,podia lluir la Medalla d’Or de la Fira deBarcelona per la seva permanència de sisanys com a membre del Comitè Executiui al Consell General –en la presidència dePasqual Maragall–; i al Foment del Treballrecordaven que ell i altres economistes dela Cambra van ajudar a mantenir la iden-titat de l’entitat –a través de la seva revis-ta– en uns moments en què la pressiód’absorció del Sindicat Vertical no deixavagairebé espai per les institucions històri-ques empresarials catalanes.

La Cambra no podia desaprofitar el seuretorn a Barcelona, i li vaig oferir decol·laborar en l’etapa cameral que jo esta-va a punt de començar a liderar. Ens vamentendre de seguida. Francesc Granell téunes idees molt clares del que ha de fer iel que no ha de fer la Cambra i les insti-tucions públiques.

Més de 30 anys de treball com a econo-mista i la seva feina en favor de Barcelona,Catalunya, Espanya i Europa justifiquenplenament que el Col·legi d’Economistes elfaci col·legiat de mèrit, i jo, com a amic demés de trenta anys, me’n congratulo.

Miquel VallsPresident de la Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barcelona

Francesc Granell i la Cambra de Comerçde Barcelona

VENTA DE PARTICIPACIONEN SUELO RESIDENCIAL

➤ Dentro del radio de 75 km. de Barcelona Capital.

➤ Con planeamiento aprobado a punto para iniciar obras.

➤ Para construir 53 viviendas unifamiliares.

➤ Información: ASETEC

ASETEC Tel. 678 404 235


El Dr. Guillem López Casasnovas és cate-dràtic d’Economia Aplicada de la UniversitatPompeu Fabra de Barcelona. Nascut a Ciu-tadella de Menorca, l’any 1955, fill d’un boti-guer de vins de Ciutadella es va desplaçarprimer a Barcelona per fer els seus estudisde Ciències Econòmiques (de les quals esllicencià amb Premi Extraordinari) i de Dret,i després a York (Regne Unit) on es doctoràen Economia Pública. La Guerra Civil vaestroncar la possibilitat de fer estudis uni-versitaris al seu pare, tal i com havien fet lamajoria dels seus germans, així que després,va fer tot el que va poder a fi i efecte queels seus dos fills estudiessin. York va prelu-diar d’altres sortides, en les quals va exercirde visitant escolar a la Universitat de Sussex(Regne Unit), i posteriorment a la Universi-tat de Stanford als Estats Units. Casat ambtres fills, la família sempre ha estat un pilar iun suport en la seva carrera.

Guillem López és un acadèmic que hasabut mantenir el contacte amb la realitatquotidiana i amb els avenços acadèmicsinternacionals. La seva vocació internacio-nal amb viatges a congressos i seminarishan estat sempre compatibles amb la sevadedicació a la terra on va néixer (les IllesBalears), i la seva terra d’acollida (Catalunya)on no té mai un “no” per a qualsevol delsdebats entre gestors, polítics i acadèmics,entre ells els que organitza el Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya.

Va ser professor titular d’Hisenda Públicade la Universitat de Barcelona, i després deles seves dues estades a la Universitat deSussex i a la Graduate School of Businessde la Universitat de Stanford, entusiasmatper la creació d’una universitat amb unesperit diferent es va unir al nou projectede la Universitat Pompeu Fabra i des dejuny de 1992 n’és Catedràtic d’Economia.

Com a professor és exigent amb coneixe-ment de causa, conscient del repte quesuposa una societat competitiva com l’ac-tual, i tenint molt present la gran quantitatde recursos que la societat destina al siste-ma universitari. Com ell mateix diu “noentenc que pugui haver estudiants que tansols vagin a la universitat a gaudir i estar albar”. Tot i això, val a dir que no exigeixmai més del que s’exigeix a si mateix.

Essent un home que no defuig responsabi-litats, entre 1994 i 1997 va ser vicerector d’E-

conomia i Relacions Internacionals, estantinvolucrat amb la renovació i adquisició delsnous espais del campus de la ciutadella.Entre els anys 2000 i 2003 es volcà en latasca de dirigir la Facultat de C. Econòmi-ques i Empresarials com a degà, incorporantnoves modalitats d’ensenyaments com ladoble llicenciatura en economia i dret, enadministració d’empreses i dret, i potenciantels programes Erasmus i Sòcrates. Aquestaúltima tasca no resulta sorprenent donada laseva idea del profit acadèmic i personal queels alumnes poden treure del fet de marxartemporalment a estudiar a l’estranger.

La formació de postgraduats ha estattambé una de les seves prioritats, mit-jançant la seva docència al programa deDoctorat del Departament d’Economia iEmpresa, així com en diversos mestratges.Ha estat també creador del Mestratge enEconomia de la Salut i Gestió dels ServeisSanitaris, i director en diverses edicions,codirector del Mestratge de Gestió Pública(UPF-UAB-ESADE) i membre del ConsellAcadèmic del màster en Fiscalitat (UPF-UPC).

Tot i residir permanentment a Catalunyamanté una estreta relació amb la seva terrad’origen i és també membre electe de l’Ins-titut Menorquí d’Estudis i de l’Institut Bale-ar d’Economia.

Persona vinculada, oberta i sensible a lesinquietuds socials i polítiques, no amagamai en aquest sentit les seves preferències,que s’emmarquen en un ferm compromíscap al seu país “de Menorca-Balears fins aCatalunya”, des d’una perspectiva d’esquerralliberal. Aquestes però, no han estat maiun impediment per a poder exercir d’as-sessor en matèria d’hisenda pública i sani-tat en governs de diferents colors, tenintmolt clar on comença l’economista i juris-ta, i on comença l’opinió personal.

Des de 1999 és conseller de la AgenciaEspañola del Medicamento, i del ConsellCientífic de l’Agència d’Avaluació de Tec-nologia Sanitària, del Departament deSanitat de la Generalitat de Catalunya. Ésmembre, així mateix, del Consejo Asesordel Ministerio de Sanidad y Consumo, delConsell Assessor de la Conselleria de Sani-tat de les Illes Balears i del Consell Asses-sor de la Conselleria de Sanitat de laGeneralitat de Catalunya.

El 1999 fou nomenat un dels cinc mem-bres del Consell Assessor per a la Moder-nització de l’Administració Pública de laGeneralitat de Catalunya. Recentement haestat nomenat membre de la Comissiód’Experts per a temes de Envelliment iDependència, en el desenvolupament delPacto de Toledo, del Ministerio de Traba-jo y Asuntos Sociales. Tot i això ell mateixreconeix que no creu en receptes, encara

Guillem López, acadèmic que ha sabut mantenir el contacte amb la realitat quotidiana i amb els avenços acadèmics internacionals

que provinguin de Guillem López. Darre-rament ha estat nomenat com a membrede la Comissió d’experts en el finançamentde la Sanitat del Govern de Catalunya.

Com a economista i investigador, les sevesàrees de recerca han passat pel mesuramentde l’eficiència en el sector públic, la revisiódel paper del sector públic en general –i enl’àmbit sanitari en particular–, i el finança-ment de les hisendes territorials. Els seus tre-balls sobre aquestes matèries superen elcentenar de publicacions1. La seva tascadivulgativa en el camp de la gestió públicainclou obres com Gestión Pública. Funda-mentos, técnicas y casos amb E. Albi i J.M.González Páramo (ed. Ariel), Els nous Ins-truments de Gestió Pública amb J. Puig-Junoy, J.J. Ganuza i I. Planas (ed. Serveid’Estudis de “la Caixa”), o Incentivos y Con-trol en la Empresa Pública amb J. EnricRicart i altres (ed. Ariel). Essent especial-ment sensible al tema del finançamentautonòmic els seus estudis com a autor ocoautor recullen obres com Les Finances deles Comunitats Autònomes: L’Experiència deCatalunya IEA, 1988 (coautor), Anàlisi delFinançament Autonòmic de la Sanitat,Generalitat de Catalunya, 1992, i Los contra-tos en los servicios sanitarios, entre d’altres.

Cal destacar el seu compromís amb eldesenvolupament de la nostra societat con-siderant que la recerca econòmica ha deconcloure en implicacions per a la presade decisions polítiques i que aquesta recer-ca ha de proporcionar informació objectivaal polític per a sospesar els avantatges iinconvenients de les polítiques adoptades.

Des de 1996 dirigeix el Centre Especial deRecerca en Economia i Salut (CRES-UPF)de la Universitat Pompeu Fabra conjunta-ment amb Vicente Ortún, des d’on haimpulsat la recerca en un sector maiexempt de polèmica, tal i com l’anomenàel seu professor i amic Alan Williams:“sector hostil” per als economistes. El seutreball però, ha estat benvingut per aquestcol·lectiu i li ha valgut el seu nomenamentcom a membre electe de la Reial Acadè-mia de Medecina de Catalunya.

La seva opinió és valorada també per partde moltes entitats essent patró de l’Institutd’Educació Continua de la UPF, de la Fun-dació Novartis Espanya i de la FundacióPuigvert de Barcelona.

L’any 2000 rebé el premi de la SocietatCatalana d’Economia per la seva recercasobre el Dèficit Fiscal de Catalunya ambl’Estat, i el 2001 el Joan Sardà Dexeus almillor llibre d’economia per la publicació‘La sanitat catalana i els seus referents enpaïsos desenvolupats’. El Col·legi d’Eco-nomistes decideix doncs reconèixer aratota la seva trajectòria desitjant que s’am-pliï en els propers anys i destacant enespecial la seva dedicació a l’economiadel nostre país i la seva intensa col·labo-ració amb l’activitat del Col·legi.

Joan B. Casas, president de la Comissió d’Economia

de la SalutIvan Planas,

vicepresident de la Comissió d’Economiade la Salut

(1) D’entre les seves publicacions destaquen:‘The impact of teaching status on average costsin Spanish hospitals’, Health Economics 8:641-651 amb (M. Sáez, 1999), ‘The measurement ofHospital efficiency: A comparison of AlternativeStochastic Frontier Models Applied EconomicLetters, 3 (amb A. Wagstaff, 1996), ‘Review ofthe literature on Reference Pricing’ HealthPolicy 54 87-123 (amb J. Puig, 2000), ‘Equityand Efficiency Aspects of Regional Redistribu-tion Policies in Spain’ a A. Mullins & Ch. Saun-ders (ed.), Economic Union in Federal Systems,The Federation Press, Melbourne, Australia.Economía y Salud. Fundamentos y Políticas(amb V. Ortún), Ed. Encuentro, 1998, Incenti-ves in Health Systems –Springer Verlag, Berlín,1991 (editor i autor d’un dels textos)–, Incenti-vos y Control en la Empresa Pública –Ariel, Bar-celona 1991 (en col·laboració amb J. EnricRicart i altres)–, “Equity and Efficiency Aspectsof Regional Redistribution Policies in Spain” inA. Mullins & Ch. Saunders (ed.), EconomicUnion in Federal Systems, The Federation Press,Melbourne, Australia,1994; Allocation ofResources and Choices in Health Care Inst.Borja de Bioètica (edit)., El Sistema SanitarioEspañol: Informe de una Década (amb Ortún yMurillo), Análisis Económico de la Sanidad(editor i autor d’un dels textos), Departamentde Sanitat, Generalitat de Catalunya, 1994.

Des del CRES ha dirigit els projectessobre la proposta de reforma del finança-ment autonòmic de la sanitat espanyola,per encàrrec del Ministeri de Sanitat iConsum i ha dirigit el projecte d’Avalua-ció de les polítiques sanitàries de les CA,per encàrrec de la Conselleria de Pre-sidència de la Generalitat de Catalunya ide la Fundació BBV. Recentment ha diri-git també els estudis de Balança Fiscalentre Catalunya i l’Estat (1995-1998).

Els grans reptes del sector sanitari hanestat sempre la seva preocupació, des dela necessitat de finançament, els reptes delcreixement de la despesa farmacèutica oel canvi demogràfic (sobre el qual coordi-na una taula en les Jornades d’Economis-tes d’enguany). Tot i no considerar-se unexpert en la matèria, el seu llibre escritconjuntament amb en D. Casado, Vellesa,dependència i atencions de llarga durada(ed. “la Caixa”), ha posat les bases deldebat sobre l’impacte dels nous patronsde malalties de la vellesa sobre l’econo-mia familiar i nacional.

Darrerament ha enfocat els seus esforçosen avaluar l’impacte de la immigraciósobre el països desenvolupats. Destaquenen la seva anàlisi les propostes econòmi-ques de desenvolupament i col·laboracióamb els països d’origen, així com el ree-quilibri territorial amb polítiques públi-ques del seu impacte.

A nivell internacional forma també part del’Steering Committee de l’European HealthSystems Observatory (OMS i Banc Mundial,entre d’altres), i participa en diverses xarxesd’investigació europees conjuntament ambla London School of Economics –Health ila Universitat de York. La seva voluntatd’internacionalització del CRES i de la Uni-versitat Pompeu Fabra l’ha portat darrera-ment a organitzar el Congrés Mundial deEconomia de la Salut IHEA que se cele-brarà al juliol del 2005 a Barcelona. Tambédestaca en aquesta vessant el Curs quecodirigeix per a executius sanitaris (AHLF)conjunt amb la Universitat de Berkeley(EEUU) i la Universitat Pompeu Fabra.

En l’exercici de la pràctica pericial les partsdemanen al jutge una relació d’extrems, ode fets a dictaminar, a vegades curta i altresextensa; però és freqüent trobar-nos que elprocediment,expedient o sumari no inclou totala documentació citada textualment,necessàriaper utilitzar i realitzar la prova que se’ns demana.

En aquestes situacions a l’economista se lipresenten diverses alternatives,i segons quinaesculli pot incórrer en conflicte amb els

principis ètics i deontològics de la profes-sió.Aquestes notes pretenen aclarir aquestessituacions, i recomanar les línies d’actuació.

En la prova pericial hi ha tres fases clau:a) Acceptació del càrrecb)Redacció del dictamenc) Emissió i ratificació del dictamen: la vista

La Llei 1/2000 d’enjudiciament civil (LEC),en la seva secció 5ª DEL DICTAMEN DE LOS

PERITOS (Art. 335). Objeto i finalidad deldictamen de peritos. Juramento o promesa deactuar con objetividad, expressa el següent:1. Cuando sean necesarios conocimientos

científicos, artísticos, técnicos o prácticospara valorar hechos o circunstanciasrelevantes en el asunto o adquirir certe-za sobre ellos, las partes podrán aportaral proceso el dictamen de peritos queposean los conocimientos correspon-dientes o solicitar, en los caso previstosen esta ley, que se emita dictamen porperito designado por el tribunal.

2. Al emitir el dictamen todo perito deberámanifestar bajo juramento o promesa dedecir verdad, que ha actuado y, en sucaso, actuará con la mayor objetividadposible, tomando en consideración tantolo que pueda favorecer cómo lo que seasusceptible de causar perjuicio a cual-quiera de las partes, y que conoce las san-ciones penales en las que podría incurrirsi incumpliere su deber cómo perito.

Per la qual cosa, des de l’aplicació de laLEC, l’actuació del perit, tant si es designatper les parts, com si ho és pel jutjat, had’actuar amb la major objectivitat possi-ble, tant en el que afavoreixi, com el queperjudiqui a les parts intervinents en ellitigi. L’actuació contrària és sancionable.


Notícies

Casos d’èticaLa prova pericial de l’economista, la seva pràctica,i la seva possible incidència amb els principisdeontològics

USO DE DESPACHOS Y SALAS DE REUNIONES

A més d’aquestes indicacions genèriques,la LEC, en el seu Article 336, explica comes realitzaran els dictàmens pericials quepodran aportar el demandant i el deman-dat junt amb la seva demanda, i contesta-ció a la demanda, respectivament.

L’article 339 de la LEC determina com esrealitzarà la designació dels perits per partdel tribunal. En aquest cas el tribunal pro-cedirà a la designació judicial del perit, siconsidera pertinent i útil el dictamen peri-cial sol·licitat.

a) Acceptació del càrrec

1. En el plazo de cinco días desde la desig-nación, se comunicará ésta al peritotitular, requiriéndole para que, dentrode otros cinco días manifieste si aceptael cargo. En caso afirmativo, se efectua-rá el nombramiento y el perito hará, enla forma en que se disponga, la mani-festación bajo juramento o promesa queordena el apartado 2 del artículo 335.

2. Si el perito designado adujere justacausa que le impidiere la aceptación, yel tribunal la considerare suficienteserá sustituido por el siguiente de lalista, y así sucesivamente hasta que sepudiere efectuar el nombramiento.

3. El perito designado podrá solicitar enlos tres día siguientes a su nombra-miento la provisión de fondos que con-sidere necesaria que será a cuenta de laliquidación final. El tribunal, medianteprovidencia decidirá sobre la provisiónsolicitada y ordenará a la parte o partesque hubiesen propuesto la prueba peri-cial y no tuviesen derecho a la asisten-cia jurídica gratuita que procedan aabonar la cantidad fijada en la Cuentade Depósitos y Consignaciones del Tri-bunal, en el plazo de cinco días.Transcurrido dicho plazo si no se hubie-re depositado la cantidad establecida, elperito quedará eximido de emitir el dic-tamen, sin que pueda procederse a unanueva designación.

És en el moment de l’acceptació, quan elperit haurà de presentar-se en el jutjat,demanar l’expedient, llegir les preguntes oextrems que se li demana dictamini, i com-provar si inclou tots els antecedents i docu-ments, sobre els quals se li demana la prova,que li hauran de servir per fonamentar el seudictamen i conclusions. Si les preguntes con-tingudes en l’extrem són difícilment entene-dores, cal demanar aclariment a les mateixes.Si l’expedient no conté la documentaciócompleta, ha de posar-ho en coneixe-

ment del tribunal, per si cal postposarl’acceptació fins aconseguir-la, per peticióa les parts; o lliurar-se-li ordre judicial, afi i efecte que la part afectada li facilitil’accés a dita documentació.

En aquesta visita és adient avaluar eltemps de dedicació necessària per realitzarel dictamen i si seran necessaris desplaça-ments i dietes. En base a aquest preestu-di és recomanable demanar una provisióde fons estimada, fent ús del que s’indicaen l’article 342.3 de la LEC, anunciant eltemps necessari per emetre el dictamensol·licitat. També és un bon moment perobtenir còpies d’aquells documents quemés ens interessaran pel treball.

b) Redacció del dictamen

Si no es poden aconseguir tots els docu-ments citats per les parts, en la formulaciódels extrems a contestar, estimats pertinentspel tribunal, l’economista té dues opcions: 1. Limitar-se a contestar els extrems sol·lici-

tats per les parts, fent referència alsdocuments examinats, amb indicacióexpressa de les limitacions a l’abast, siés que hi ha, com a conseqüència de nohaver tingut accés als documents noaconseguits (ressenyant-los).


2. Malgrat això, en determinats casos, enquè d’una lectura dels documentshaguts en l’expedient es podria deduirla impossibilitat de respondre l’extremtal i com està formulat, l’economistan’ha d’efectuar una interpretació àmpliatot respectant l’esperit de la pregunta, iactuant amb la prudència necessària,així com especificant les corresponentslimitacions i aclariments dins l’informe.

El text íntegre del dictamen ha de ser fàcil-ment comprensible, sense utilització de ter-mes tècnics que puguin dificultar la sevacomprensió i interpretació. En el seu redac-tat, cal que quedin contestats gran part delsextrems estimats pertinents pel tribunal.Finalment, sempre que sigui possible, alfinal del dictamen, s’inclouran les conclu-sions, que sols es referiran als extremsestimats pertinents pel tribunal.

c) Emissió i ratificació del dictamen:la vista

Article 346 de la LEC

El perito que el tribunal designe emitirá porescrito su dictamen, que hará llegar al tri-bunal en el plazo que se le haya señalado. Dedicho dictamen se dará traslado a las par-tes, por si consideran necesario que el peri-to concurra a juicio o a la vista, a los efectosde que aporte las aclaraciones o explicacio-nes que sean oportunas. El tribunal podrá

acordar en todo caso, mediante providen-cia, que considere necesaria la presencia delperito en el juicio o la vista para compren-der y valorar mejor el dictamen realizado.

Pel seu interès transcrivim l’article 347 de laLEC, que indica l’abast de la possible actua-ció dels perits en el judici o en la vista. 1. Los peritos tendrán en el juicio o en la

vista la intervención solicitada por laspartes, que el tribunal admita.

El tribunal sólo denegará las solicitudes deintervención que, por su finalidad y contenido,hayan de estimarse impertinentes o inútiles.

En especial, las partes y sus defensorespodrán pedir:1.º Exposición completa del dictamen, cuan-

do esa exposición requiera la realizaciónde otras operaciones, complementarias delescrito aportado, mediante el empleo de losdocumentos, materiales y otros elementos aque se refiere el apartado 2 del artículo 336.

2.º Explicación del dictamen o de algunoo algunos de sus puntos, cuyo signifi-cado no se considerase suficientementeexpresivo a los efectos de la prueba.

3.º Respuestas a preguntas y objeciones,sobre método, premisas, conclusiones yotros aspectos del dictamen.

4.º Respuestas a solicitudes de ampliacióndel dictamen a otros puntos conexos,por si pudiera llevarse a cabo en elmismo acto y a efectos, en cualquiercaso, de conocer la opinión del peritosobre la posibilidad y utilidad de laampliación, así como del plazo necesa-rio para llevarla a cabo.

5.º Crítica del dictamen de que se tratepor el perito de la parte contraria.

6.º Formulación de las tachas que pudie-ren afectar al perito.

2. El tribunal podrá también formularpreguntas a los peritos y requerir deellos explicaciones sobre lo que seaobjeto del dictamen aportado, pero sinpoder acordar, de oficio, que se amplíe,salvo que se trate de peritos designadosde oficio conforme a lo dispuesto en elapartado 5 del artículo 339.

En aquestes actuacions és convenient con-testar amb objectivitat i metodologia, mirantde front, amb atenció, el tribunal o elsadvocats de les parts, segons qui pregunti,limitant-se a contestar en base al treball rea-litzat, podent demanar la repetició de lespreguntes, tants cops com sigui necessari, sino han estat ben enteses o escoltades. Sem-pre que les preguntes siguin sobre aspectesnous, pot indicar-se que no és possiblecontestar, per desconèixer-les, ja que ini-cialment no van ser objecte de la prova. L’exposició oral del perit, d’acord amb lanova LEC, és gravada en DVD, al igual quetot el judici, per facilitar la tasca dels jutgesi la seva revisió; per la qual cosa és impor-tant l’expressivitat i el convenciment.

Conclusió: en les actuacions pericials, hade primar el compliment dels principisdeontològics que orienten les actuacionsprofessionals de l’economista.Incideixen els principis deontològics decapacitació professional, de legalitat, d’in-tegritat i veracitat, d’independència, d’ob-jectivitat, de confidencialitat, de salvaguardad’informació privilegiada, de diligència,d’evidència i custòdia, i d’equitat.En qualsevol cas cal evitar fer afirmacions,comentaris i exposicions, als extrems queno siguin els requerits i s’aparten de l’essèn-cia de la pregunta i que podrien influirnegativament en el resultat de la prova.Per la qual cosa, caldrà dictaminar ambobjectivitat, limitant-nos a contestar deforma comprensible els extrems que se’nsdemanen, i sobre els quals podem con-testar fonamentadament.

Joaquim Lladó, vocal del CNEPMelcior Viloca, vocal del CNEP


ASSESSORIA D’EMPRESESFiscal, Laboral, Comptable, Legal,

Auditoria, Gestió de Qualitat ISO,

Corredoria d’Assegurances, Protecció

de Dades i Recursos Humans

Més de 50 oficines a tota Espanya

INCORPORA NOUS DESPATXOS

PERFIL SOL·LICITAT:

– Llicenciats en Econòmiques, Dret, Empresarials i Graduats Socials

– Assessories en funcionament

– Corredories d’Assegurances

Per a més informació:Tel.: 972 67 41 77 Fax: 972 67 38 10

[email protected] www.tax.es

En defensa de l’assessorament fiscalLa Comissió d’Assessors Fiscals va rebrea principi del mes de juny escrits d’al-guns dels seus membres en els qualsadjuntaven circulars de les empresesGas Natural i del Banc Santander Cen-tral Hispano, en què oferien gratuïta-ment als seus clients assessoramentgratuït en la seva declaració de larenda i assessorament fiscal en general,respectivament. Aquests escrits forenestudiats i analitzats en primera instàn-cia per la Comissió d’Assessors Fiscals,els quals van recomanar a la Junta deGovern, hi així es va fer, que enviessinescrits als responsables d’aquestes enti-tats, en els quals, se’ls hi manifestés, queel Col·legi d’Economistes de Catalunyaessent respectuosos en la seva políti-ca comercial que creguin més adequa-da, se’ls hi feia arribar unes reflexions,en relació a la responsabilitat quepodien incórrer i en la pèrdua d’imat-ge que els hi podia representar pres-tar aquest servei sense comptar amb elsdeguts professionals. També se’ls hi ofe-ria la possibilitat, si així ho desitjaven,d’arribar a un acord institucional per talque, aquells membres de la Comissiód’Assessors Fiscals que ho volguessin,pugessin prestar el servei en les con-dicions que prèviament s’hagin pactat.Finalment també es va acordar notifi-car al Consejo General de Col·legisd’Economistes d’Espanya i al Registred’Economistes Assessors Fiscals del’existència d’ambdues circulars pertal que actuessin en conseqüència.

L’any 1989 el Col·legi d’Economistes deCatalunya esdevingué entitat promotorad’un pla de pensions associatiu, Econo-mistes Pla de Pensions, gestionat per Ban-Sabadell Pensions, per oferir la possibilitatals col·legiats de poder estalviar per la sevajubilació, en condicions preferents i en unproducte amb grans avantatges fiscals.

A partir de 1999, s’amplia l’oferta dels Plansde Pensions dels Economistes, donant l’o-portunitat de invertir i/o diversificar enqualsevol dels plans de Pensions de la cis-tella següent: – Economistes Monetari, Pla de Pensions – Economistes Prudent, Pla de Pensions – Economistes Pla 40, Pla de Pensions – Economistes Pla 60, Pla de Pensions – Economistes Renda Variable Mundial,

Pla de Pensions Dins aquest context l’Economistes Pla de Pen-sions canvia la seva denominació per la de

Economistes Prudent,Pla de Pensions actuantla comissió de control d’aquest Pla única-ment sobre la vocació inversora d’aquest.

Cada partícip pot escollir el percentatgeque vol invertir en cadascun d’aquestscinc plans i, per tant, gaudeix d’una polí-tica d’inversions personalitzada. A més amés, el partícip pot canviar el tipus d’in-versió tantes vegades com sigui necessarisense cap tipus de comissió.

Recentment la Comissió de Control d’Eco-nomistes Prudent,Pla de Pensions ha decidit,conjuntament amb el Banc Sabadell, fer uncanvi del model de gestió i de la políticad’inversió per aquest pla. Així, a partir d’ara,l’equip d’anàlisi de Ibersecurities, AV, SA,gestora de prestigi reconegut al mercat,col·laborarà amb BanSabadell Pensions enla gestió de les inversions de l’EconomistesPrudent Pla de Pensions.

Respecte a la nova política d’inversió, Eco-nomistes Prudent Pla de Pensions passa aser un pla de renda fixa mixta orientatprincipalment al mercat nacional (de mane-ra habitual invertirà prop d’un 30% de la car-tera en renda variable), si bé invertirà un petitpercentatge dels seus actius en borses d’Eu-ropa i dels Estats Units. La flexibilitat en lapolítica d’inversions permetrà adaptar-lo deforma molt ràpida a les variacions del mercat.La nova orientació en la política d’inversió,segueix el model de gestió de BS Pentapen-sión, un pla que, des de la seva constitucióel 1997, ha obtingut unes rendibilitats moltelevades, significativament per sobre de lamitjana de la seva categoria. Per això, haestat reconegut com el millor pla de RendaFixa Mixta II a 3 i 5 anys amb els prestigio-sos premis Expansión i Standard & Poor’s,els dos darrers anys. Recentment també haobtingut el premi atorgat per Radio Intere-conomia i Morningstar com el millor pla deRenda Fixa Mixta. Actualment, continuaocupant el primer lloc del rànquing perrendibilitat a 1, 3 i 5 anys. La diferencia ambBS Pentapensión és que la comissió de ges-tió del Economistes Prudent Pla de Pensionsés inferior, pel que els col·legiats gaudeixende condicions preferents.

Per ampliar aquesta informació o bé, perconèixer altres alternatives d’inversió, nodubti a informar-se a la seva oficina delBanc Sabadell. Si ho prefereix, també pottrucar al 902 323 222.

Economistes pla de pensions

Notic

iari

legi

slat

iu

IRPF

REAL DECRETO 1775/2004, DE 30 DE JULIO (BOE 04-08-2004) [LE103122]Se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de lasPersonas Físicas

SOCIEDADES

REAL DECRETO 1777/2004, DE 30 DE JULIO (BOE 06-08-2004) [LE103126]Se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre Sociedades

NO RESIDENTES

REAL DECRETO 1776/2004, DE 30 DE JULIO (BOE 05-08-2004) [LE103125]Se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de noResidentes

IVA

RESOLUCIÓN 3/2004, DE 21 DE JULIO (BOE 04-08-2004) [LE103123]Dirección General de TributosSe determina la parte del trayecto de un transporte entre laPenínsula y las Islas Baleares que se entiende comprendida enel ámbito territorial del Impuesto sobre el Valor Añadido

INSPECCION TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 27 DE JULIO DE 2004 (BOE 04-08-2004) [LE103124]Presidencia de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe determinan los órganos competentes para la adopción de lasmedidas cautelares previstas en el artículo 81 de la Ley 58/2003, de17 de diciembre, General Tributaria, así como para la ratificación delas medidas cautelares previstas en el artículo 146 de la misma Leyque sean adoptadas en el curso de actuaciones de recaudación

GESTION TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN 4/2004, DE 30 DE JULIO (BOE 13-08-2004) [LE103131]Dirección General de TributosSe delegan competencias en materia de consultas tributariasescritas en los Subdirectores Generales del Centro Directivo

REAL DECRETO-LEY 6/2004, DE 17 DE SEPTIEMBRE (BOE 18-09-2004; c.e. BOE 23-09-2004) [REF. CISS LE103169]Se adoptan medidas urgentes para reparar los daños causadospor los incendios e inundaciones acaecidos en las Comunida-des Autónomas de Aragón, Cataluña, Andalucía, La Rioja,Comunidad Foral de Navarra y Comunidad Valenciana• Materias afectadas: IBI; IAE; IRPF y Tasas estatales

PROCEDIMIENTOS TRIBUTARIOS

RESOLUCIÓN DE 21 DE SEPTIEMBRE DE 2004 (BOE 29-09-2004) [REF. CISS LE103185]Presidencia de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe establece la estructura y organización territorial de la Agen-cia Estatal de Administración Tributaria

NORMATIVA AUTONOMICA

C.A. CATALUÑA

LEY 7/2004, DE 16 DE JULIO (BOE 29-09-2004) [REF. CISS LE103113]De medidas fiscales y administrativas• Materias afectadas: Patrimonio; IRPF; Sucesiones y Dona-ciones; Transmisiones; I. sobre la Venta Minorista de Hidrocar-buros; Tasas y tributos autonómicos

Noticias al díaNuevos reglamentos de IRPF, Sociedades y Renta de no ResidentesComo consecuencia de la entrada en vigor de los nuevos textos refun-didos de las leyes del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas,Impuesto sobre Sociedades e Impuesto sobre la Renta de no Residen-tes, aprobados por los Reales Decretos Legislativos 3/2004, 4/2004 y5/2004, respectivamente, ha sido necesaria la elaboración de nuevostextos normativos donde se refundan todas las disposiciones regla-mentarias dispersas hasta el momento en cada una de las materias,realizándose al mismo tiempo una actualización de las remisiones, unareordenación de los artículos, así como la conversión a euros de lasexpresiones monetarias que aún figuraban en pesetas.El nuevo Reglamento del IRPF incorpora además los nuevos supuestosque determinan la obligación de declarar, que afectan a los contribu-yentes que tengan derecho a deducción por cuenta ahorro-empresa oque realicen aportaciones a patrimonios protegidos de las personascon discapacidad o a planes de previsión asegurados. Se incluye igual-mente la definición de los descuentos ordinarios o comunes, incorpo-rada a la Ley del IRPF por la Ley 62/2003 de Medidas Fiscales,Administrativas y del Orden Social, recogiéndose por otro lado lasobligaciones de retener e ingresar a cuenta de los representantesdesignados por la entidades aseguradoras y por las sociedades gesto-ras de instituciones de inversión colectiva, que operen en España enrégimen de libre prestación de servicios.En el Impuesto sobre Sociedades cabe mencionar la supresión de lospreceptos relacionados con el régimen de reinversión de beneficiosextraordinarios.En el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de no Residentes se haprocedido a completar la relación de sujetos obligados a practicarretención o ingreso a cuenta, incluyendo a los representantes dedeterminadas entidades que actúen en nombre de gestoras que ope-ren en régimen de libre prestación de servicios.Los nuevos textos reglamentarios entraron en vigor entre el 5 y 7 de agos-to de 2004, salvo alguno de sus preceptos que lo ha hecho el 1 de sep-tiembre, coincidiendo con el inicio de la vigencia de la nueva Ley Consursal.

Nuevos beneficios fiscales en Cataluña aplicables en Renta y PatrimonioLa Ley de Medidas Fiscales y Administrativas para el ejercicio 2004, ala que se alude en la sección dedicada a las novedades normativas tri-butarias ha introducido nuevos beneficios fiscales en materia de impo-sición directa que afectan a sectores sociales concretos.Con relación al Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, la Ley7/2004, de 16 de julio, establece una nueva deducción en el tramosautonómico de la cuota para los contribuyentes que hayan quedadoviudos durante el ejercicio 2004. Dicha medida pretende aminorar lacarga impositiva que recae sobre el colectivo de personas viudas en elmomento inicial de su nueva situación, al entenderse que en esemomento requieren de una atención y protección especiales, siendoampliable esta deducción durante los dos ejercicios siguientes.En cuanto al Impuesto sobre el Patrimonio, se introduce una bonifica-ción del 99% de la cuota respecto de los patrimonios especialmenteprotegidos de contribuyentes con discapacidad, definidos y reguladospor la Ley estatal 41/2003, de 18 de noviembre; pudiendo ser benefi-ciarios los afectados por una discapacidad psíquica igual o superior al33%, o física o sensorial igual o superior al 65%.

Exenciones en IRPF de las ayudas por daños personales conce-didos por incendios e inundacionesComo consecuencia de las inundaciones que se produjeron en marzo yen la primera quincena de septiembre de 2004, así como por los incen-dios acaecidos en julio y agosto pasados, abarcando diferentes términosmunicipales y núcleos de población de las comunidades autónomas deAragón, Cataluña, Andalucía, La Rioja, Navarra y Valencia, se concedenayudas excepcionales para paliar los daños personales que hayan teni-do su causa en las mencionadas catástrofes, quedando éstas exentas detributación en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.Estas ayudas alcanzan la cuantía de 18.000 euros por cada personafallecida o que haya sufrido una incapacidad absoluta permanente aconsecuencia de estos hechos.Asimismo, los gastos de hospitalización de las personas afectadasserán abonados siempre y cuando no fueran cubiertos por ningún sis-tema público o privado de asistencia sanitaria.Se establecen igualmente una serie de requisitos respecto a los bene-ficiarios de las ayudas en los supuestos de fallecimiento, así como enla presentación de solicitudes para la concesión de las mismas cuyoplazo será de un mes a partir del 18 de septiembre de 2004.

Nuevas disposiciones

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha estat sempre al capda-vant en l’estudi i la difusió de la nova llei concursal (Llei 22/2003, de9 de juliol) per l’interès que la Llei té en ella mateixa i per les impor-tants oportunitats professionals que ofereix als nostres col·legiats.En aquest sentit, la nostra corporació ha promogut seminarisespecífics, cursos de formació, col·loquis i diverses publicacionsque ajuden a complementar la nostra formació professional. Amb motiu de l’entrada en vigor de la Llei el passat dia 1 desetembre de 2004, es vol tractar una qüestió d’utilitat generalcom és la prelació de crèdits, és a dir l’ordre pel qual seransatisfets els diferents crèdits que es mantinguin contra unapersona que es troba en situació de concurs.

L’article jurídic d’aquest número pretén un doble objectiu: peruna banda oferir un esquema que classifiqui els diferents crè-dits d’una manera senzilla i gràfica i per una altra, oferir elsconeixements necessaris per saber el nivell de risc que estemassumint en el tràfic mercantil habitual, davant una possiblesituació de concurs.

Segons l’establert a l’art. 1 de la Llei, la nova legislació s’apli-ca tant a persones físiques com jurídiques, de manera que totsestem directament interessats en la matèria concursal i pertant en un dels seus punts principals, la nova classificació delscrèdits que es detalla seguidament.

Notic

iari

juríd

ic

Prelació de crèdits a la Llei Concursal

Els privilegis i les preferències de determinats creditors a efectesdel concurs s’han vist reduïts respecte a la legislació anterior, is’ha fixat un sistema d’igualtat de tractament de creditors, ambdeterminades excepcions. En aquest sentit, es preveuen excep-cions positives (privilegis especials o generals) i excepcions nega-tives (crèdits subordinats) en relació amb els crèdits ordinaris.

Els privilegis previstos legalment poden ser per raó de les sevesgaranties, com per exemple els crèdits hipotecaris o per laseva naturalesa (crèdits laborals) que facin necessària unaespecial protecció.

Per la seva part els crèdits subordinats es preveuen en virtutdel seu caràcter sancionador o punitiu, com a conseqüènciade la condició personal dels seus titulars, etc., és a dir, aquellsque per la seva naturalesa creu el legislador que han de ser elsúltims de la llista en el moment de procedir al seu pagament.

Entre aquestes dues categories es troben els crèdits ordinaris,que configuren per regla general el volum més important dela massa passiva del concursat, crèdits que seran satisfets ambel romanent de l’actiu una vegada satisfets els crèdits privile-giats, en les seves dues categories.

Independent a la classificació dels crèdits concursals, tenim elscrèdits contra la massa, compostos principalment pels crèditsgenerats per la tramitació del concurs o per aquells que esgeneren per la continuació de l’activitat del concursat.

De manera excepcional s’inclou dins dels crèdits contra lamassa els corresponents al salari pels trenta (30) últims dies detreball, crèdits que atenent l’especial rellevància del seu titularmereixen segons el legislador una especial protecció.

Per tot l’exposat, es desprèn que la nova Llei concursal intro-dueix modificacions importants en l’ordre dels crèdits concur-sals, ja sigui de persona física o de persona jurídica.

Conèixer les característiques de cadascun dels crèdits ens per-metrà establir unes relacions jurídiques més segures, buscant lesgaranties necessàries per tenir millor dret davant d’altres creditors.

Enric FortMillet Guillén Bécares

CRÈDITS CONCURSALS

A. CRÈDITS PRIVILEGIATS

B. CRÈDITS ORDINARIS

C. CRÈDITS SUBORDINATS

CRÈDITS CONTRA LA MASSA

CRÈDITS CONTRA LA MASSA

Privilegi especial

Privilegi general

– Garanties hipotecàries/prendes/anticresi– Crèdits refraccionaris– Arrendaments financers o c-v a termini– Anotacions en compte

– Crèdits laborals (salaris, indemnitzacions) anteriors a la declaració del concurs

– Retencions tributàries i de Seguretat Social– Treball personal no dependent– Crèdits tributaris i de Dret Públic (50%)– Crèdits per responsabilitat civil extracontractual– Part del crèdit ordinari del creditor instant del concurs

– Crèdits comunicats amb retard– Subordinats per pacte contractual– Sancions, multes i interessos– Crèdits de persones especialment relacionades amb el deutor– Crèdits a favor dels declarats amb mala fe, per mitjà de sentència

– 30 darrers dies de salari– Costes i despeses judicials– Aliments del deutor– Crèdits meritats per l’exercici en curs, un cop declarat el concurs (crèdits

laborals, obligacions recíproques, rehabilitació de contractes, devolució decontraprestacions, noves obligacions)

{{

{

{

{

Notic

iari

de c

ompt

abilit

atDarreres novetats sobre les NIC

CONTROVÈRSIA A NIVELL DE LA UE EN LA IMPLEMENTACIÓDE LA NIC 39

Aquesta norma obliga a les empreses que cotitzen a borsa acomptabilitzar els seus actius financers segons el valor de mercat,és a dir, persegueix que tant els títols accionarials, com els bonsi els derivats estiguin permanentment valorats a preus de mercat.Aquest procediment s’ha utilitzat fins al moment als EUA i no téres a veure amb la comptabilització a valor històric que obliga-va la normativa espanyola. Un dels principals efectes resultantsd’aquesta modificació en la normativa pot ser un increment de lavolatilitat del resultat de les empreses, sobretot de bancs, caixesi empreses asseguradores a causa de les especials característiquesdel seu negoci. D’altra banda, el compliment de la NIC 39 tambéobliga a les empreses amb carteres de participacions sobre ter-ceres empreses a no consolidar els beneficis obtinguts en aques-tes últimes, si la participació no arriba al 20% del capital total.Amb l’única excepció que l’empresa pugui demostrar una posiciódominant en la gestió de l’entitat participada, com podria ser unnombre important de representants en el consell d’administra-ció o un alt poder en la presa de decisions corrents de l’empresa.

VARIACIONS EN EL RECONEIXEMENT D’ACTIUS I PASSIUS

Segons la nova normativa comptable i basant-se amb la NIC38, les empreses hauran d’eliminar del seu balanç de situacióles següents partides de despeses d’intangibles que fins almoment, s’havien reflexat dins de l’actiu. Algunes d’aquestesdespeses són:– Investigació– Formació– Publicitat

Així com també s’hauran d’eliminar del balanç de situació lespartides referents a:– Reemborsos– Actius contingents incerts

D’altra banda, les empreses que vulguin complir la NIC 37 haurande reconèixer com a passius algunes provisions com els costos dereestructuració o les garanties. Els actius i les responsabilitatsd’impost diferit també haurien de ser reconeguts com a pas-sius segons la NIC 12. Aquestes modificacions en els compo-nents del balanç de situació formen part d’una estratègia dereestructuració del seu contingut per tal de millorar la qualitat(imatge clara i fidel) de la informació que se’n pot extreure.

MODIFICACIONS EN LA NORMATIVA PER A LA COMBINACIÓDE NEGOCIS

Com a conseqüència de les últimes actualitzacions i modifica-cions realitzades sobre les NIC, s’ha creat una nova norma quepretén ser una millora de la NIC 22. Aquesta basa el seu con-tingut en tres aspectes clau:– Passa a prohibir-se la utilització del mètode de la unió d’in-

teressos i s’obliga a què totes les combinacions de negociss’hagin de comptabilitzar mitjançant el mètode d’adquisició.

– Tots aquells actius i passius identificables en el procés de com-binació de negocis hauran d’estar valorats al seu valor raonable.

– Queda totalment prohibida l’amortització del fons decomerç i d’aquells actius intangibles de vida indefinida. En elseu lloc, s’haurà de revisar el valor d’aquests actius periòdi-cament amb el fi de detectar possibles deterioraments. Encas de pèrdua, aquesta no podrà ser revertida.

CANVIS EN LA VALORACIÓ DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL

Algunes de les modificacions proposades per les NIC revisadesafecten de forma directa la valoració i el tractament de l’im-mobilitzat material:– La permuta de béns de l’immobilitzat serà comptabilitzada

al seu valor raonable, reconeixent un benefici o pèrdua encas que es produeixi.

– S’haurà de revisar la vida útil, el mètode d’amortització i elvalor residual de l’immobilitzat material al tancament decada exercici.

Ramon Bastida VialcanetEconomista i coordinador del Congrés Català

de Comptabilitat i Direcció

CONGRÉS CATALÀ DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ

26 i 27 de maig de 2005

Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (EUEE UB)

Els propers 26 i 27 de maig de 2005 tindrà lloc el I Con-grés Català de Comptabilitat i Direcció a l’Escola Univer-sitària d’Estudis Empresarials de la Universitat deBarcelona (EUEE UB). Aquest primer Congrés constarà dediferents conferències referides totes elles a temes degran actualitat com pot ser la reforma comptable (NIC),els intangibles,... i de sessions de treball paral·leles quetindran com a objectiu fomentar el debat i l’intercanvid’idees i experiències entre el món acadèmic i el mónempresarial-professional. En aquestes sessions es tracta-ran temes relacionats amb la comptabilitat financera,comptabilitat de gestió, comptabilitat pública, auditoria,responsabilitat social corporativa i bon govern, i novestecnologies aplicades a la comptabilitat, entre d’altres.

Aquest I Congrés Català de Comptabilitat i Direcció ha deservir per donar un fort impuls a tots els temes de recer-ca que s’estan duent a terme en l’actualitat a Catalunya ia tots aquells que estan en procés de gestació. A mésd’actuar com a plataforma de presentació de nous desen-volupaments en matèria comptable i de direcció. És peraquest motiu, que des de la Comissió de Comptabilitatdel Col·legi d’Economistes i l’ACCID s’anima a totsaquells professionals que de forma directa o indirectatenen contacte amb el món de la comptabilitat i la direc-ció a participar de forma activa en aquest Congrés, assis-tint-hi i aportant idees i experiències que de ben segurserviran per enriquir encara més els continguts proposats.

D’altra banda, tots aquells investigadors i professionalsque ho desitgin poden enviar comunicacions sobre qual-sevol tema relacionat amb la comptabilitat i la direcciód’empreses. Per tal d’obtenir informació addicional sobrel’enviament de comunicacions (dates clau, normes,....), osobre qualsevol tema relacionat amb el I Congrés Catalàde Comptabilitat entreu a la web www.accid.org. Tambépodeu contactar amb la Secretaria del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya.

Les deslocalitzacions a Catalunya: repte de principi d’aquest mil·leni.Propostes del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Notic

iari

d’ec

onom

ia

La Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya creuque el fenomen de les deslocalitzacions és inevitable i irreversible,davant el qual la societat catalana no ha pres, encara, prou cons-ciència sobre què significa. Estima que aquests processos s’han dedesdramatitzar i racionalitzar per part de les diverses instàncies, i quecal contextualitzar-los dins d’un marc internacional(*). Per a la Juntales deslocalitzacions són un repte que obre importants oportunitatsque Catalunya ha de saber aprofitar, i per això és necessari:

• Impulsar la unitat i el consens dels agents i de les institu-cions socioeconòmics catalans en la diagnosi i, sobretot, enla presa de decisions i en les actuacions pròpiament dites.En aquesta línia, cal mobilitzar la societat per impulsar ini-ciatives i desenvolupar activitats.

• Intensificar els esforços de prospectiva i d’anticipació d’a-quests tipus de fenòmens i dels seus efectes, tractant de pre-veure els canvis d’escenaris econòmics internacionals i locals.

• Animar processos de deslocalització d’empreses catalanes en elcas de sectors que pateixen processos similars per part d’empre-ses d’altres països que són clarament competidors del Principat.

• Instrumentar mecanismes àgils que permetin gestionar efi-cientment les conseqüències negatives directes derivadesdels processos particulars de deslocalització que es vaginproduïnt a Catalunya –especialment per part de multinacio-nals d’origen estranger–, tractant de reduir al màxim el seuimpacte social i econòmic.

• Continuar amb els esforços que el conjunt de la societat i,concretament, el Govern català estan esmerçant en el dis-seny d’un model de futur per a l’economia del Principat. Enaquesta línia, resulta bàsic donar resposta als problemes del’entorn econòmic i empresarial (infraestructures, fiscalitat,formació,…), atès que de la solució d’aquests depèn lacobertura de moltes altres deficiències.

• Apostar clarament per posar en marxa una política de “rein-dustrialització” de Catalunya, que sigui activa i estigui molt bendefinida. Aquesta ha de combinar les actuacions horitzontals,sobre factors de competitivitat, amb una vessant d’acció méssectorial, tant sobre branques tecnològicament avançades comsobre activitats més tradicionals, en les quals el Principat enca-ra té un important paper a jugar en el context internacional.

• Donar resposta al més ràpidament possible i de la maneramés adequada al dèficit fiscal que pateix Catalunya i a lesnecessitats d’un model de finançament autònomic, com apremissa bàsica per donar resposta a molts reptes que téplantejats la societat catalana.

• En el context actual, alguns dels camps específics d’actuacióque es considera prioritaris són els següents: – Implementar accions que permetin resoldre el problema de

la petita grandària que palesen les empreses catalanes i quelimita les seves possibilitats de futur en molts sentits (pro-ducte, recerca i desenvolupament, internacionalització, ges-tió,…). Respecte d’això, hom ha de tenir present lanecessitat de professionalitzar les empreses com a garantiabàsica de la seva continuïtat. Això és especialment impor-tant en el cas de les empreses familiars, les quals tenen unpaper clau en el teixit econòmic català dels propers anys.

– Instrumentar les mesures d’acompanyament i suport mésoportunes per al teixit empresarial català, pensant en lesseves necessitats reals, entre les quals es poden ressenyarles actuacions en matèria de:– infraestructures energètiques, de transport i de comunicació;– flexibilització del sistema sòciolaboral;– impuls de l’esperit emprenedor i major i millor valoració

social de la figura dels emprenedors;

ACCIONS A EMPRENDRE PER AFRONTAR EL FENOMENDE LES DESLOCALITZACIONS A CATALUNYA

Unitat i consens dels agents i institucions socieconòmics:mobilització de la societat.

Esforços de prospectiva i d’anticipació: previsió dels esce-naris econòmics.

Deslocalització d’empreses catalanes afectades per pro-cessos similars en la competència.

Mecanismes àgils per gestionar eficientment les desloca-litzacions: reduir l’impacte social i econòmic.

Disseny d’un model de futur per a l’economia: afrontar elsproblemes de l’entorn econòmic i empresarial.

Política de “reindustrialització” activa i ben definida:actuacions horitzontals i sectorials.

Resoldre el dèficit fiscal: nou model de finançament autonòmic.

Alguns camps específics d’actuació prioritària:– Petita grandària de les empreses catalanes –professio-

nalització–: empreses familiars.– Mesures d’acompanyament i suport: infraestructures,

sistema sòciolaboral, finançament,…

– esquemes de finançament empresarial, sobretot de llargtermini, que es basin més en la valoració de projectes i lacapacitat de gestió que no pas en les garanties;

– mecanismes d’impuls de la recerca, desenvolupament iinnovació;

– xarxa de serveis externs de suport (consultoria,…);– formació, especialment de caràcter professional i tècnic;– aplicació i generalització de les tecnologies d’informació i

comunicació;– internacionalització comercial i productiva.

Àngel HermosillaEconomista i responsable de la Secretaria Econòmica

* Aquesta és la segona part del document “Les deslocalitzacions a Cata-lunya: repte de principi d’aquest mil·lenni”, Nota d’opinió de la Juntade Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que segueix a unaprimera part publicada a L’informatiu de l’economista, núm. 98, agost-setembre 2004. El document sencer pot consultar-se a la pàgina webdel Col·legi d’Economistes (www.coleconomistes.com).

Notic

iari

d’in

form

àtic

a

LA WEB DEL COL·LEGI

Nova edició del Directori de Col·legiats 2004

Com ja us hem informat

repetidament, la Junta de

Govern del Col·legi va apro-

var que es confeccionés una

nova edició del Directori deCol·legiats amb la voluntat que

es pugui disposar d’una eina

útil en el moment de buscar

informació dels economistes.

Aquest directori s’ha de com-

plementar amb l’edició on-line d’aquest i que ja porta un

any en funcionament (http://directori.economistes.com).

Des del passat mes de setembre hem posat en funcionament en

la web del Col·legi una eina per tal que els col·legiats actualit-

zeu d’una manera totalment segura les vostres dades personals

i professionals. A més, aquest sistema és totalment respectuós

amb les diferents disposicions de la Llei de Protecció de Dades.

Però, no només per a la confecció del Directori sinó també pel

treball diari, al Col·legi ens és fonamental poder disposar de

les dades actualitzades de tots els col·legiats. Per tant, un cop

més, us volem demanar la vostra col·laboració. Actualitzar les

vostres dades no us prendrà més de cinc minuts.

MÓN INTERNET

Google prepara un navegador internet?

Des del passat mes de juliol corren per la xarxa diferents

rumors que el cercador Google (www.google.com) podria

entrar properament en el terreny dels navegadors. Concreta-

ment, aquests rumors parlen que aquesta empresa hauria

encarregat una versió adaptada del navegador basat en els

codis oberts de Mozilla (www.mozilla.org). Tot i que l’em-

presa nordamericana no ha confirmat aquests rumors, sí que

hem trobat per internet diferents articles i notícies que en par-

len. Per exemple, un dels més significatius és que la darrera

edició del Mozila Developer Day 2004 s’hagi celebrat en el

campus que té Google a California o que aquesta empresa

hagi contractat uns quants membres de l’equip de desenvolu-

padors del Microsoft Internet Explorer. A més, des del passat

abril, Google té registrat el domini gbrowser.com.

Podeu llegir els articles que fan referència a aquest rumor en

els següents enllaços:

http://www.dashes.com/anil/2003/07/15/upon_the_demisehttp://www.deftone.com/blogzilla/archives/google_browser.htmlhttp://www.nypost.com/business/30438.htm

Del món virtual al món real

Finalment els diferents rumors que apuntaven a que Yahoo!

(www.yahoo.com) prestaria la seva marca per crear una línia d’e-

lectrodomèstics, s’han confirmat. Segons ha publicat la revista nor-

damericana Engadget (www.engadget.com) Yahoo! ha signat

un conveni amb el distribuidor d’electrodomèstics Diamond Elec-

tronics (www.diamondelectronics.com) mitjançant el qual, pro-

perament surtiran al mercat diferents aparells electrònics amb la

marca Yahoo! I com que a Internet és fàcil trobar de tot, hem pogut

aconseguir una fotografia amb alguns d’aquests productes i que

reproduïm en aquest article. I encara més... hem esbrinat que el pri-

mer producte de la marca ja està a la venda per un preu de 100 $,

es tracta d’un reproductor MP3 que es pot comprar per Internet.

Més informació:

http://yahoo.weblogsinc.com/entry/7832616627215716

Teletreball

L’empresa espanyola és, dins Europa, la que menys facilitats ofe-

reix als seus treballadors per tal que desenvolupin les seves tasques

des de casa seva, principalment perquè desconfien de la producti-

vitat dels teletreballadors i del poc control que poden exercir sobre

la seva feina. Aquesta conclusió hi ha arribat l’empresa Samsung

després d’un estudi que ha fet entre 640 empreses europees.

Al nostre país, Samsung ha enquestat 158 empreses i, d’a-

questes, només el 53% ofereix facilitats als seus treballadors

perquè treballin des de casa seva. D’aquest percentatge, el

55% corresponen a empreses amb seu a Madrid i el 49% a

empreses amb seu a Barcelona. Comparant aquests resultats

amb altres països europeus, Suècia i Holanda van al capda-

vant amb uns percentatges del 78% i del 72% respectiva-

ment. A la cua d’Europa hi ha el Regne Unit amb un 46%.

Departament d’Informàtica

del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Quadern de navegació

Notic

iari

med

iam

bien

tal

Recuperem de nou la tasca “d’interessar” als economistes ambtots els nous paradigmes que el segle XXI ens depara i que anosaltres, volguem o no ens sacseja en la tasca professional queestem desenvolupant. Volem, desitgem i creiem que desprésd’una parada vacacional en les nostres accions, després que lesveus de comunicació ens reclaman el nostre interès per temestan importants com el mercat de drets d’emissió,el complimentde Kioto, les Memòries de Sostenibilitat com a eina de la Res-ponsabilitat Social Corporativa, l’energia, l’educació empresarialcap el desenvolupament sostenible, el consum sostenible etc….no podem fer el sord, el desinteressat, el ja tinc prou maldecaps,el cobraré el mateix, això és per altres professionals…. no com-panys no, ens cal reaccionar i entendre que hi fem falta.I és per això que tornem a la càrrega, i demanem, almenys alslectors d’aquesta pàgina, que s’integrin a la Comissió, no ésmolt d’enrenou i es pot fer. Aprofitem per dir a tots els que usvàreu incorporar l’any passat que moltes gràcies i que conti-nueu amb el mateix interès. Hi ha moltes coses per fer i commés siguem, més profit per a tots.

UN BREU REPÀS DE LA COMISSIÓPer aquest any es va fixar uns objectius, basat en l’aprofundimentdel coneixement i desenvolupament de les Memòries de Sostenibi-litat, nova eina que va començar el 2000 i ha evolucionat conside-rablement.Tres aspectes a considerar:– Informació en aquest noticiari, amb articles d’interès per part

de socis i no socis, per anar entrant en matèria (es podenrecuperar a la web del Col·legi).

– Recollida de Memòries de Sostenibilitat, d’empreses pioneresen el tema i el desenvolupament. Estan disponibles al Col·legiper ser revisades i consultades per tots els interessats.

– Petició d’un estudi “Disseny de mínims d’indicadors econòmicsde les Memòries de Sostenibilitat” de comprovar la dificultat perpart de les empreses de diferenciar els indicadors econòmics delspròpiament financers quan fan la seva memòria. Aquest encàrrecva evolucionar en un projecte de més contingut. Empreses inte-ressades fan d’espònsor i ens vàrem incorporar a un grup moltinteressant, per presentar-ho conjuntament al VII Congrés deMedi Ambient CONAMA a Madrid del 22 al 26 de novembre.

Aquest grup de treball el coordina el Sr. José Barrantes delCol·legi de Físics de Barcelona i està format per unes 18 empre-ses líders, AECA, AENOR i FUNDACIÖN ENTORNO. El treball secentra amb els indicadors socials de l’empresa i el Col·legi apor-tarà els indicadors econòmics, segons el model GRI.S’han dut a terme sessions de treball a Barcelona i a Madrid.El Col·legi tindrà dues intervencions, una dins aquest grup detreball i l’altra en una sala dinàmica del grup AGBAR, que esfarà un avenç del treball esmentat.També varem assistir el dia 19 d’Octubre al XV “Congreso de fac-tores y entornos de progreso” Valor Líder, que es va celebrar aMadrid i a Barcelona. El 13 d’octubre es va fer una jornada “Comerçde drets d’emissions i altres mecanismes flexibles” per part del Governcatalà on hi van pendre part autoritats de prestigi en aquest camp, itambé hi varem ser convidats. Tema molt interessant i al que la Comis-sió vol dedicar-hi els seus esforços.El 26 d’octubre la Comissió va organitzar una conferència sobre “Elproblema de l’aigua al País Valencià” que va anar a càrrec del Sr. Eme-rit Bono, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València, i el3 de novembre va tenir lloc la primera reunió de la Comissió que va anara càrrec del Sr. Josep Maria Salas i que ens va parlar de memòria ambien-tal o ambientalitzar la memòria financera. Us esperem a les properes reu-nions, tenim molt per fer, però encara molt més d’aprendre i compartir.Us recordo que per a qualsevol aclariment o consulta us podeuadreçar al Col·legi o al correu [email protected]

Apunts de legislació• El Govern espanyol aprova el Pla Nacional d’Assignació de drets

d’emisssió. El seu objectiu és la reducció d’emissions que causenel canvi climàtic i l’acompliment dels compromisos de Kioto. El mer-cat de drets d’emissió es posa en marxa el primer de gener de 2005.

• Espanya estudia el primer esborrany per transposar la directivacomunitària sobre envasos i residus.

Notícies d’interès• El Govern de Rúsia dóna suport definitivament al “Protocol

de Kioto”, que entrarà en vigor el gener de 2005. (Moscú.ElPaís,1 d’octubre).

• Europa publica el 54% de les Memòries de Sostenibilitat mun-dial, segons informa ACCA,compta amb la informació de més de20 països i 2000 empreses.(Fundación Entorno,15 de setembre).

• Carrefour es converteix en la primera cadena de distribucióespanyola, que ofereix bosses reutilitzables en els seus 125hipermercats. Estan fabricades amb materials reciclables,suposen per al client l’alternativa a la bossa convencional.Aquesta acció és dins la política de desenvolupament sosteni-ble de l’empresa. (Carrefour,21 de setembre).Gas Natural és l’empresa privada més transparent, en la rela-ció amb els medis, segons el rànquing 2004 sobre trans-parència informativa elaborada pel seminari econòmic “ElNuevo Lunes” 21 de setembre.

• Les empreses industrials varen gastar 28% més en protecció ambiental2002.Despeses 1.891,2 milions d’euros segons INE, a Catalunya184,4 un 2% més en 2001. (Madrid Europa Press 9 d’agost).

• GRI i PNUMA obren el procés de consultes per l’elaboraciód’indicadors avançats per el sector financer.(Madrid EuropaPress,setce de juliol).

• Des de la UE s’està treballant perquè la Responsabilitat Social Cor-porativa s’incorpori a la cultura empresarial europea, per assolir mésdesenvolupament i cohesió social a Europa. Canal Solidari 2 d’agost.

• El Congrés crea una Subcomissió d’RSC per aclarir el concep-te, i per elaborar un informe d’orientació al Govern, de la ges-tió ètica de les empreses. (Europa Press 24 de setembre).

Esdeveniments• Triodos Bank inicia les seves operacions a Espanya com a primer

banc ètic, conjuminant rendibilitat econòmica i social. Europa Press.• S’ha declarat el decenni 2005-2015 com dècada de l’educació

per al desenvolupament Sostenible, per tal d’aconseguir uncanvi en els patrons de pensament i comportament dels ciuda-tans, per a més detalls www.org/themesw/cec/education.

• La Fundación Santander Central Hispano i l’Instituto Francés deMadrid, organitzen conjuntament la II trobada dedicada alCanvi climàtic.

Des del 4-10 fins el 25-11, intentarà contribuir amb diferentsactivitats a millorar el coneixement sobre un tema tan d’actua-litat i important com són els drets d’emissió. Interessant.

Marta Roca i LamollaEconomista, Comissió de l’Economia del Medi Ambient

Comissió d’Economia del Medi Ambient

Al web del Col·legi www.coleconomistes.com, Comissionsde Treball i clicant a Medi Ambient hi trobareu més infor-mació de les referències legislatives, notícies i ajuts.

Les 12 principals conclusions de l’estudi: més recursos per a la salut?Sense abandonar la idea dels “Decàlegs de la Comissió”, en aquest número de l’Informatiu la Comissió d’Economia dela Salut ha volgut recollir les principals conclusions d’un informe sobre la situació del finançament de la sanitat a l’Estat.Aquest treball, que va ser presentat a la seu del Col·legi, tracta un tema de debat de molta actualitat i sens dubte tindràun gran impacte social i polític. Us convido doncs a gaudir d’una estona de reflexió, tant si esteu d’acord amb la interpre-tació dels resultats, com si en discrepeu.

Ivan Planas, vicepresident Comissió d’Economia de la Salut

1El nivell de despesa sanitària total per persona a Espanya, pública iprivada, se situa en línia, amb el d’altres sistemes sanitaris del nos-

tre entorn (països de la OCDE). Per la qual cosa, els resultats obtingutsindiquen que no és del tot cert que el total de la despesa sanitària aEspanya (les diferències territorials requereixen aquí una anàlisi desegon nivell), sigui massa baix, ja que suposa un nivell molt properque correspon al seu estat actual de desenvolupament econòmic i alconjunt de determinants coneguts de la despesa sanitària.

2Pel que fa a la despesa sanitària pública per persona a l’any 2001,aquesta sí resulta entre un 6 i un 12% inferior que li correspondria

d’acord amb el nivell de renda i característiques socioeconòmiques.Això suposaria una xifra d’entre 2.300 i 4.600 milions d’euros; això és,al voltant de 0.3 i 0.6 punts del PIB, equivalent a una xifra entre 60 i120 euros per càpita i any. Xifres totes elles moderades, ja que, prin-cipalment per la seva quantia, deixen intuir que els problemes de sos-tenibilitat futura del sistema sanitari espanyol no es resolen amb unsimple increment de finançament (en la suposada línia dels nostresreferents europeus), sinó que passen sobretot per prestar una majoratenció a com gastem els recursos disponibles. Per aquest motiu, lesdiversitats territorials requereixen aquí també un tractament específic.

3En les actuals coordenades socioeconòmiques, de creixement rela-tiu de la renda dels espanyols, és previsible que tant la despesa

sanitària privada com la pública tendeixin a créixer per sobre del nos-tre PIB nominal. Això és probable que s’accentuï en comunitats autò-nomes d’elevada renda relativa. No obstant, que creixi la despesasanitària pública no implica que el seu finançament públic hagi decréixer exclusivament a càrrec del contribuent, ja que pot fer-hotambé el copagament de l’usuari. Convé en aquest sentit desfer laconfusió que increment de despesa pública és sinònim d’un augmentde finançament impositiu sobre la base de la capacitat de pagamentdel contribuent.

4En efecte, atès els nivells d’utilització de serveis sanitaris observats,resulta també rellevant, i esperable, la decisió que part es fianciï

d’acord amb el principi de benefici, ja a través d’impostos indirectessobre determinats consums sanitaris o a través de fórmules de parti-cipació de l’usuari. De fet, en estudis comparats, s’observa que els paï-sos amb carteres de cobertura més àmplies (noves prestacions, mésqualitat percebuda, amb interseccions assistencials amb la vessantsociosanitària) mantenen percentualment majors copagaments (perexemple els països nòrdics). Això és lògic quan els increments decobertura poden estar recollint prestacions de menor efectivitatterapèutica i més valoració o preferència individual. És previsible pertant un increment del finançament privat dels serveis sanitaris. Si volmantenir-se el criteri operatiu de necessitat com a guia de l’assignacióde recursos que aquest finançament permeti, el control hauria d’ésserpúblic, d’aquí la importància d’un copagament regulat o d’una primacomplementària, més que d’un pagament directe, a efectes d’evitar laexplotació dels usuaris i el desviament de fons públics.

5Convé destacar, en el sentit apuntat abans, que des de l’any 1990fins al 2001, la despesa sanitària pública ha crescut a un ritme

anual real, descomptant l’efecte de la inflació, del 2,8%. D’aquestincrement, la variació de la població total i el seu envelliment pro-gressiu són responsables de poc més d’una tercera part, de maneraque el creixement de la prestació sanitària mitjana (intensitat de recur-sos per persona i adopció de noves tecnologies diagnòstiques iterapèutiques) ha estat el principal factor que ha contribuït al creixe-ment de la despesa sanitària pública.

6Les projeccions de la despesa sanitària pública en els pròxims 10anys (2004-2013) realitzades al nostre estudi indiquen un creixe-

ment esperat que supera també el ritme de creixement del PIB. A l’any2013, la despesa sanitària pública se situaria així entre el 5,7% i el 6%

del PIB, o sigui, no més d’entre 0,24 i 0,53 punts addicionals del PIB,per sobre de la xifra de l’any 2003. En d’altres termes, d’acord ambl’escenari base d’aquest estudi, la despesa sanitària pública podriacréixer, en termes reals, un 35% fins l’any 2013.

7El factor amb major responsabilitat sobre el creixement de la des-pesa sanitària pública dels pròxims deu anys continuarà sent previ-

siblement la prestació sanitària mitjana, seguida del factordemogràfic. D’aquí la importància dels estudis cost-efectivitat de totesles prestacions sanitàries, inclosos els medicaments.

8Tot i la importància relativa dels factors demogràfics (augment dela població i envelliment), el creixement de la despesa sanitària

pública atribuïble als canvis en la demografia resultaria sosteniblesense majors problemes, si la resta de components que impulsen ladespesa es mantinguessin constants. A més a més, aquestes previ-sions poden variar a la baixa segons quines siguin les pràctiques clíni-ques en els últims estadis de la malaltia (des de l’acarnissamentterapèutic fins als tractaments pal·liatius i domiciliaris). Sense serdoncs menyspreable l’envelliment relatiu de la població, el ritme espe-rat de creixement del PIB sembla doncs que permet fer front senseexcessives dificultats el creixement atribuïble a aquest factor, sempre iquan es faci un ús raonable dels recursos disponibles. Un tema dife-rent és el de l’impacte de la immigració a la despesa sanitària pública,de moment mal resolt en el finançament autonòmic.

9Des d’una altra perspectiva, l’estimació del cost per any de vidaguanyat amb un augment de despesa sanitària pública a Espanya,

en el context aproximatiu d’una funció de producció simple, indica quese situa per sota dels 13.000 euros, xifra encara inferior a la majoria devalors generalment utilitzats com a xifra de referència límit per a la dis-posició màxima a pagar per l’obtenció d’un any de vida addicional.

10En general, l’establiment d’un llindar d’eficiència, fixat al voltantdels 30.000 euros com a cost màxim per any de vida addicional

ajustat per qualitat obtingut amb les innovacions sanitàries, pot repre-sentar una guia, genèrica encara que no determinista, per a les decisionspúbliques d’assignació de recursos, i especialment per a les decisions definançament públic de noves prestacions a Espanya, que seran la clau desostenibilitat del finançament públic de la despesa sanitària pública.

11Realitzades les salvetats anteriors, el creixement de la despesasanitària pública fins l’any 2013, segons l’escenari base de l’estu-

di, és compatible amb un increment real del 2,5% al consum real de laresta de béns i serveis per part de la població espanyola. Per finançaraquest augment la població espanyola destinaria a aquesta finalitatmenys del 7% de l’augment real de la renda els pròxims 10 anys. Tal icom hem comentat, les previsions d’impacte de la demografia sobre ladespesa sanitària pública a Espanya, indiquen una contribució mode-rada al creixement de la despesa pública, que es calcula al voltant del0,9-1% d’augment anual.

12En conclusió, el problema real no és tan la factibilitat o sosteni-bilitat dels augments de la despesa sanitària pública com la seva

desitjabilitat social. Tot i que ens poguem permetre determinats crei-xements en la despesa, la pregunta rellevant, a realitzar en cada lloc itemps, és si aquests: valen el que costen? Al marge de la magnitud ila desitjabilitat del creixement de la despesa, resulta imprescindibleidentificar i avaluar les alternatives del seu finançament: reformes des-tinades a millorar l’eficiència de la despesa pública (fer més amb elmateix), reformes destinades a augmentar el finançament públic i pri-vat de la despesa (fer més amb més), i reformes destinades a priorit-zar i racionalitzar les prestacions públiques.

Jaume Puig-Junoy, Guillem López-Casasnovas i Vicente Ortún Rubio

Notic

iari

de s

alut


Especial memòries de sostenibilitat

Introducció

Aquest especial sobre memòries de sos-tenibilitat que us presentem en aquestInformatiu de l’Economista, és la prime-ra d’un conjunt d’accions englobadessota el projecte Disseny de contingutsmínims de l’Apartat Econòmic dela Memòria de Sostenibilitat queengloba, per un costat, accions enca-minades a apostar decididament per laconveniència que les empreses elaborini presentin memòries de sostenibilitat,segons el model GRI. L’objectiu és millo-rar la transparència de les empreses nosols en els seus aspectes financers sinótambé en les seves repercussions socialsi mediambientals, mitjançant l’elabora-ció d’un estudi consistent en identificarels eixos i indicadors que descriuenl’àmbit econòmic en les memòries desostenibilitat, que incorporin no nomésels aspectes financers sinó indicadorsque defineixen l’activitat dins un marcglobal de sostenibilitat, tenint en comp-te els aspectes socials econòmics iambientals. Per altra banda inclouaccions encaminades a sensibilitzar iformar als economistes en aspectesmediambientals que permeti fer un gira l’actual situació de pràcticament ine-xistència de professionals de l’econo-mia en coneixements mediambientals.

Aquest projecte té el seus orígens en unproposta que la Comissió d’Economia

del Medi Ambient va presentar a laJunta de Govern, a principi d’any i queconsistia que al llarg del 2004 s’anésengrandint, a mesura que els membresde la Comissió hi treballessin.

Així, us avanço, que representants d’a-questa Comissió participaran en duessessions del Congrés Nacional delMedi Ambient que se celebrarà aMadrid (CONAMA), a final del mes denovembre, una per presentar els resul-tats d’un estudi que el grup de treballsobre memòries de sostenibilitat delCongrés els hi ha encarregat i unaaltra per presentar un esborrany del’estudi que estan realitzant.

Està previst que a final d’aquest any, elsredactors del document el lliurin a laJunta de Govern per tal d’iniciar el pro-cés de revisió i control de qualitat i capa mitjans del mes de febrer s’organit-zarà una jornada de presentació deldocument als col·legiats. Entremig laComissió haurà organitzat tot un seguitde tertúlies per aproximar les memòriesde sostenibilitat als col·legiats que hiestiguin interessats a més d’organitzarun seminari amb empreses per tal deformar-los i copsar la seva utilitat.

Pels que no coneixeu la Comissió d’E-conomia del Medi Ambient, sols dir-vos

que agrupa als economistes que esdediquen professionalment a temesmediambientals, que està en funciona-ment des de l’any 1993, que com totorganisme ha tingut diverses etapes,però que, en els darrers anys, està fentun esforç tant en la promoció delsaspectes mediambientals en les dife-rents àrees d’activitats professionalsdels economistes, com en la formaciód’estudiants i recent llicenciats en temesrelacionats amb l’economia del mediambient, i que l’any passat van liderarl’elaboració de “L’informe sobre laintegració de la informació am-biental en els comptes anualsde les empreses. Implicacionsfiscals, jurídiques i d’auditoria”,document que fou elaborat conjunta-ment amb les Comissió d’Assessors Fis-cals i la secció del REA a Catalunya, ique compta amb el patrocini de la Fun-dació Fòrum Ambiental.

Sols em resta dir que per la realitzaciód’aquest projecte s’ha comptat amb elsuport de: Fòrum Ambiental; AGBAR;CESPA; i Fira Barcelona –ECOMED,als quals faig arribar l’agraïment de laJunta de Govern.

Joan RàfolsPresident de la Comissió d’Economia

del Medi Ambient


activitats i decisions. Moltes de les empresesmés clarividents i innovadores estan incor-porant el concepte de sostenibilitat a lesseves actuacions, adaptant els seus plansd’acció i d’inversió en conseqüència.

Aquest procés que abasta tota la cadenade valor, i en aquest sentit es tracta que totsels grups d’interès de l’empresa estiguinimplicats en el procés. Cada empresa hade definir els seus grups d’interès o partsinteressades en funció de les seves particu-laritats. Podem trobar: empleats, clients, pro-veïdors, accionistes i proveïdors de capital,sector públic, sindicats, socis empresarials,ONG, etc.

Tradicionalment, la majoria d’empresess’han limitat a fer públic només allò queera obligatori, o sigui, bàsicament la infor-mació financera. Tot i així, no podem obli-dar, que paral·lelament s’han donatiniciatives d’algunes empreses que hanvolgut anar mes enllà publicant memòriesexternes no financeres. Ens trobem queaquesta informació no s’ha desenvolupatdins un marc comú d’actuació de principisi mètodes pel que fa referència al ques’hauria d’incloure, com, quan i on fer-ho.Les organitzacions informants han hagut dedesenvolupar el seu propi model alhorad’escollir sobre els aspectes que de la sevaactuació social, ambiental i econòmicavolien informar.

S’estan donant factors que estan fent can-viant el marc d’actuació. A nivell de la UnióEuropea s’ha aprofundit en la transparènciai la divulgació de la sostenibilitat a travésdel Llibre Verd: “Promoure un marc europeuper a la responsabilitat social de les empre-ses”. En el cas espanyol, les empresescotitzades hauran de presentar un informeanual de bon govern.

Des del punt de vista dels inversors i delsmercats, la incorporació de la sostenibilitatestà gaudint d’una elevada demanda,donant lloc al que es denomina InversióSocialment Responsable. Com exemple,han aparegut índex borsàtils com el DowJones Sustainability Group Index o FTSE(Finalcial Times Stock Exchange Indexes) inomés a l’entorn de la Unió Europea exis-teixen 251 fons d’inversió que incorporencriteris de sostenibilitat.

Dins aquest context de nova realitat i novademanda d’informació, és evident que lesactuacions sostenibles han de ser comuni-cades creant un model d’informació de l’ac-tuació de les empreses. Es generen lesMemòries de Sostenibilitat, que constituei-xen, a més, una eina de recolzament a lagestió que proporciona rigor, transparènciai credibilitat. Són un informe de caràcterpúblic de les companyies cap a les sevesparts interessades, sobre la posició corpo-rativa i la contribució a la sostenibilitat en lesactivitats en les tres dimensions.

Dins les diferents iniciatives a nivell globalper integrar les necessitats d’informació cre-ant un marc d’acceptació general, el modelproposat pel GRI1 (Global Reporting Initiati-ve) és el que gaudeix de major consens.L’objectiu és reduir aquesta confusió i homo-geneïtzar en el possible les regles d’elabo-ració maximitzant el valor de les memòries.El seu esperit és que la informació assoleixinivells sense precedents pel que fa a l’ex-haustivitat, la comparabilitat i la credibilitat.

L’any 2002 el GRI va publicar la segonaversió de la Guia per a l’Elaboració de lesMemòries de Sostenibilitat. El setembre de2004, 522 organitzacions, moltes de lesquals considerades de les més importants anivell mundial, ja havien redactat la sevamemòria de sostenibilitat seguint el modelproposat.

Aquesta iniciativa promou i facilita criterisper generar una informació realista i compa-rable entre diferents empreses. Requereix indi-cadors d’actuació concrets d’aplicació pera qualsevol tipus d’organització i altres espe-cífics per a diferents sectors d’activitat. Lainformació s’organitza d’una manera estruc-turada i sistemàtica.

Es proposen una sèrie d’indicadors econò-mics, ambientals i socials. Els relatius aaquests dos últims, tot i que són susceptiblesde millora, poden donar una visió generalde l’organització. Però si ens parem a ana-litzar allò que proposa la guia en el seuapartat econòmic o allò que les diversesorganitzacions aporten en el mateix apartat,es fa evident que existeix una greu man-cança. És senzill adonar-se que el queestem anomenant informació econòmica ésúnicament la informació financera. El propi

Disseny de continguts mínims de l’apartat econòmic de les memòries de sostenibilitat“El desenvolupament sostenible, lluny de ser una nova condició restrictivaal progrés financer i industrial, representa la clau que permetrà obrir elsprincipals mercats del futur”

IR. DRS. H.N.J. SMITS, CEO AND CHAIR, RABOBANK GROUP

La mundialització de l’economia, la libera-lització dels mercats, les noves formes degovern global, les economies incipients, lacreixent notorietat de les organitzacions,l’augment de la informació i una societatcada vegada més oberta i exigent, estanprovocant una evolució en el món delsnegocis cap a un posicionament de méscompromís amb la societat. Aquesta novarealitat que es dibuixa demana noves formesd’actuar de les organitzacions empresarials res-pecte la societat en general i respecte de lesseves parts interessades en concret.

El creixement econòmic i la rendibilitat sónelements que presideixen la gestió empresa-rial, però sovint, la riquesa i el benestar quegeneren les empreses amb la seva activitat esprodueix a expenses dels impactes negatiusen el medi ambient, en les desigualtats, enla distribució de la riquesa i en conseqüèn-cia en un desenvolupament econòmic nosostenible en el temps. Per pal·liar-los, lesempreses capdavanteres enfoquen la ges-tió actualment amb una nova perspectiva,la de la sostenibilitat, un nou model dedesenvolupament.

Model que es fonamenta en assolir unaequilibrada combinació d’un creixementeconòmic que afavoreixi el progrés i lacohesió social, tot respectant el mediambient. Aspectes que cal tractar-los deforma integrada, com a principi bàsic.

La sostenibilitat entesa com la necessitat del’empresa de generar no només beneficiseconòmics als seus accionistes, sinó tambéefectes positius a qualsevol de les sevesparts interessades (stakeholderes) comportaun canvi en prioritats i valors, així com unadisminució dels consums no eficients. Reque-reix un compromís de l’alta direcció de l’em-presa que faci de fil conductor de totes les


GRI a la guia ja esmenta aquesta man-cança i convida a la societat a milloraraquest apartat donant-li el caire econòmicque necessita.

Quan parlem de sostenibilitat en la seva ves-sant econòmica ens estem referint al conjuntde les implicacions econòmiques de l’orga-nització respecte de les seves parts interes-sades. Hem de recollir tant els aspectestangibles com els intangibles. L’empresaseguint les eines i els esquemes d’informacióeconòmics tradicionals pot informar ambrelativa facilitat del que genera un correntfinancer, diguem tangible. Pel contrari infor-mar de tot allò que no és fàcil o directamentmesurable en diners es converteix en unaassignatura encara no superada. Estemdavant la problemàtica de la valoració d’in-tangibles.

Però és evident que aspectes com el capitalhuma, la relació amb tercers, la millor qua-litat producte, la disminució de queixes, elclima laboral, les responsabilitats ambien-tals, l’ecoeficiència, la innovació i tantsaltres no poden quedar oblidats a la infor-mació d’una empresa respecte de la sevasostenibilitat.

Davant aquesta realitat, el Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya ha encarregat als mem-bres de la Comissió Permanent de MediAmbient: Marta Roca, Josep Maria Salas iIñaki Gili, l’estudi “Disseny de contingutsmínims de l’apartat econòmic de les memò-ries de sostenibilitat”. L’objectiu és proposarun esquema d’indicadors econòmics queajudin a les empreses que realitzen lesmemòries i als usuaris d’aquestes a conèixermillor les implicacions econòmiques de l’ac-tuació de l’organització informant. Aquestesquema ha de recollir com informar de lamillor manera de tot allò tangible o financeri de com integrar els intangibles.

Desenvolupar l’apartat econòmic de lesmemòries de sostenibilitat és un repte tantdifícil com necessari. El Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya dóna un pas endavantapostant per aquest projecte. Dins d’aquestprocés d’evolució, sabem que no podremproposar un model que sigui definitiu, peròsi que podem contribuir a aprofundir en eldebat de sostenibilitat i empresa, a marcarun punt de partida i a ser un referent. Ésnecessari desenvolupar el concepte de sos-

tenibilitat en termes econòmics en els seusaspectes pràctics.

Per al desenvolupament d’aquest ambiciósprojecte s’ha comptat amb la col·laboraciói l’esponsorització d’empreses compromesesamb el desenvolupament sostenible d’unamanera efectiva com Aigües de Barcelona,Grupo Cespa, Fira de Barcelona i la Fun-dació Fòrum Ambiental. Amb la col·labora-ció d’experts contrastats en aspectesrellevants de la part econòmica de lesmemòries, s’han convocat reunions de tre-ball obertes a la participació dels membresde la comissió de medi ambient i a lesempreses col·laboradores.

El projecte és inèdit, valent i innovador. L’o-rientació que els autors estem donant aquestrepte és que sigui una proposta pràctica iaplicable per facilitar a les organitzacions laimplementació dels indicadors proposats.Considerem que el grau d’èxit del projecteserà el nombre d’empreses que en un futurportin a terme alguna de les propostes del’estudi.

La proposta d’indicadors econòmics seràmodular, podent les organitzacions entraren un procés d’implementació d’indicadorseconòmics en funció de les seves capaci-tats de produir i gestionar la informaciónecessària.

Es pretén establir un quadre d’indicadors onquedin recollits per a cadascuna de lesparts interessades, per exemple les diferentsimplicacions econòmiques de l’organitzacióen termes de sostenibilitat. Diferenciarem elque és financer, tangible, del que no ésfinancer, intangible.

La millor manera d’abordar com s’informadel corrent financer és mitjançant indicadorsde valor afegit. Sembla un punt on la majo-ria d’interlocutors socials hi estan d’acord; lafunció de l’empresa és la creació de valor.Afegir valor als productes que hi pren coma ingredients del seu procés de transforma-ció. L’empresa en la seva activitat acom-panya a la creació de valor un segonefecte: contribueix a repartir unes rendes ouns valors entre diferents grups socials impli-cats en el desplegament de la seva activitat.L’estat comptable EVA (Estat de Valor Afegit)sovint es representa com a complement dela presentació dels comptes anuals. Tot i

que la seva arrel és comptable, l’estudi iposterior modificació de l’EVA constitueix ungrau d’explicació del comportament del’empresa dins la societat. L’indicador EVAguarda una estreta relació amb el comptede resultats de l’entitat. En un sentit moltbàsic, es tracta de presentar els mateixosconceptes orientats a una explicació mésgenèrica i no enfocada només a un grupsocial.

Respecte dels intangibles es tracta d’identifi-car els aspectes mes determinants per acada grup de les parts interessades, per tald’establir mesures quantitatives i/o qualitati-ves que ajudin a millorar la informació pera cadascuna de les parts interessades.

D’aquesta manera, mitjançant la creació i laposterior distribució del valor afegit, com-plementada amb els indicadors dels intan-gibles de cadascuna de les parts podemcomplementar una visió mes general de larealitat.

Encara quedarà molt camí per recórrer, jaque com sabem la valoració d’intangiblesencara està supeditada al desenvolupamentd’eines i criteris comuns d’interpretacions.

Per altra banda existeixen altres limitacionspròpies tant del debat sostenibilitat i empre-sa, com del propi model que proposa elGRI que dibuixen un escenari tant canviantcom interessant a mig termini.

Iñaki Gili, economistaMarta Roca, economista

Josep M. Salas, economista

(1) El GRI va ser creat al 1997 com una iniciativaconjunta de l’organització no governamentalamericana CERES (Coalition for EnvironmentallyResponsible Economies) i el PNUMA (Programade les Nacions Unides pel Medi Ambient), ambl’objectiu de fomentar la qualitat, el rigor i la uti-litat de les memòries de sostenibilitat. Aquesta ini-ciativa té el recolzament i el comprimísd’empreses, organitzacions assessores no lucrati-ves, auditories, societats d’inversió o sindicats entred’altres. http://www.globalreporting.orgasp


bilitat l’any 2004 sobre la base de dadesdel 2003, data en què ja estava disponiblela guia del GRI 2002. Podem començar acomentar que la gran majoria de les memò-ries editades corresponen a grans empre-ses, que al disposar d’una gran estructuraels és possible destinar recursos humans imaterials a la elaboració de les memòries.Al respecte destacar que el GRI conjunta-ment amb les Nacions Unides (dins del seuprograma Global Compact) han editattambé una guia en versió reduïda per talque les PIME puguin també publicar lesseves memòries d’acord amb les sevesdirectrius.

Un altre punt a destacar és la poca valida-ció externa de la informació (si ho compa-rem amb els percentatges de validacióexterna de les memòries d’empreses estran-geres) que subministren aquestes empresesespanyoles als seus informes, i és que latransparència de la informació és l’aspectemés valorat en aquest tipus d’informes,encara que això no s’ha de contemplar comun problema, hem de dipositar la nostraconfiança en una empresa que ens estàobrint les portes a informació en molts casossensible a ser utilitzada per tercers.

Respecte als tres grups principals d’indica-dors de sostenibilitat dir que, en general lainformació econòmica és la que està menysintegrada en la memòria de sostenibilitat imoltes de les dades i dels indicadorsemprats s’han de cercar a les pàgines dedi-cades a la informació econòmica. L’aspectemés detallat és el mediambiental (segura-ment a causa que les memòries de sosteni-bilitat poden considerar-se una continuïtatdels informes ambientals de les empreses,pel que està més desenvolupat el mètode detreball per donar a conèixer aquest tipusd’informació) i la que menys treballada apa-reix és la informació de l’apartat social, lespolítiques de treball, els beneficis socials alsempleats i aspectes de salut laboral, perexemple.

Tampoc les qüestions d’estratègia i desen-volupament futur de negoci estan massadesenvolupades. Recentment a Espanyas’ha produït una discussió sobre si lesempreses haurien de fer públiques lesseves normes ètiques i de govern corpo-ratiu, algunes veus reclamaven que fosmitjançant una norma AENOR (i semblaser que han estat els guanyadors) espe-rem doncs que aquesta informació vagiapareixent a les properes memòries desostenibilitat

Pep TarifaDirector tècnic de la Fundació

Fòrum Ambiental

Coautor de l’estudi sobre memòries de sostenibilitat (en elaboració)

Les memòries de sostenibilitat a examen

Els aspectes ambientals s’han anat conver-tint en alguna cosa més que una matèria pera uns quants grups ambientalistes. Ara jasón els inversors, els analistes i els propisaccionistes que volen saber més respecte al’impacte que la companyia està tenint alplaneta.

Als aspectes ambientals es van afegirràpidament (en molts aspectes estan moltrelacionats) els aspectes socials, és a dircom es comporta l’empresa vers els seusempleats i també portes enfora. Almateix temps si aquestes empreses diuenque realitzaran una acció per millorarqualsevol aspecte relacionat amb elsanteriors assumptes, han de destinar unapartida pressupostària, sense la qual difí-cilment es realitzaren aquelles accionsproposades.

Aquesta informació es lliura a les parts inte-ressades mitjançant la memòria de sosteni-bilitat, que s’està convertint, amb el temps,en un document seriós i amb un gran abast,ja lluny d’aquells documents voluntaris ons’estructurava la informació com millor sem-blava al moment.

L’any 2000 es llançà la guia del GlobalReporting Iniciative (GRI), posteriormentes millorà amb una segona edició el2002, ambdues amb la idea de servir dereferència per a aquelles empreses quevolien imprimir més transcendència i“seriositat” al seu informe. Existeixenaltres línies a seguir per la seva prepara-ció però aquesta és la que està tenint mésadeptes, des d’algunes institucions esreclama que definitivament s’estableixi unestàndard comú a totes les empreses iaquesta sembla ser la que està en millorsituació. El propi GRI dictamina cada anyquines de les memòries publicadessegueixen els seus criteris (encara quesigui algun d’ells tan sols) atorgant-losalguna cosa semblant a un segell degarantia de qualitat.

La Fundació Fòrum Ambiental (FFA) és unafundació que té l’honor de comptar entre elsseus patrons tant a diferents administracionscom empreses privades. Té per objectiucrear una plataforma de diàleg i col·labo-ració entre empreses, administracions i laresta de la societat per aconseguir conjun-tament un model de desenvolupament méssostenible que l’actual.

Pretenem aconseguir-ho mitjançant la divulga-ció d’informació, el desenvolupament d’estudisi el recolzament a activitats de formació i inves-tigació, tot això dins del camp mediambiental.

Dins del nostre camp d’acció doncs, s’em-marquen diferents actuacions, com:– està en la seva fase final un estudi sobre

indicadors de pressió ambiental de lesempreses, que permetrà conèixer en quinestat es troben unes empreses respecte deles altres, encara que siguin de diferentssectors productius;

– estem col·laborant amb organitzacionsambientals d’altres comunitats autònomesen la realització d’un estudi sobre forma-ció i inserció al mercat de treball de lespersones amb formació ambiental, s’es-pera poder comptar amb ajut econòmicde la Unió Europea;

– organització de jornades divulgatives deles relacions entre el medi ambient i dife-rents sectors industrials.

Entre els informes i estudis nomenats, amode de resum, anteriorment es troba elque passem a comentar a continuació,estem realitzant des de l’FFA un estudi sobreles memòries de sostenibilitat de les empre-ses espanyoles seguint les indicacions de laguia GRI 2002. Hem de fer constar que estracta d’un enfocament en positiu, és a dir,pretenem destacar els aspectes positius deles memòries estudiades per intentar servird’ajut a les empreses que les han editat, a fii efecte que puguin millorar en les següentsedicions. Destacarem alguns aspectes preli-minars del nostre estudi, es preveu tenir-lofinalitzat cap al mes de desembre.

La base d’aquest són les companyies espa-nyoles que han editat un informe de sosteni-


Les memòries de sostenibilitat, una eina per exercir la transparència empresarial

pacte mediambiental i social de l’actuacióempresarial.

La sostenibilitat, paraula que en els darrerstemps ha sofert un excés d’ús, representa enel camp empresarial l’adopció d’una visióholística dels negocis. Les empreses treba-llen en un societat concreta, en un emplaça-ment geogràfic determinat i donen feina apersones de diferent condició i origen. Així,en el camp empresarial, la sostenibilitat ésun equilibri entre tres vectors als quals caldonar satisfacció, el creixement econòmic,la protecció del medi ambient i l’ actitudsocial responsable.

Un dels instruments a mans de la comunitatempresarial que està guanyant adeptes ésl’elaboració dels informes o de les memòriesde sostenibilitat que també es poden trobarsota altres noms com informes de responsa-bilitat social, per exemple. Aquests docu-ments són un rendiment de comptes queincorporen, als tradicionals aspectes finan-cers, els mediambientals i els socials.

Un dels principals problemes en el momentd’adoptar un model de rendiment de comp-tes és que, a diferència de les memòriesanuals que es basen en unes normes con-sensuades fa molts anys que permeten lacomparabilitat entre diferents organitza-cions, en el camp de la sostenibilitat encarahi coexisteixen diferents models.

Hi ha normes com les de la sèrie ISO14000 o la SA8000 que posen l’accent enles vessants mediambientals o socials. D’al-tres, com la AA1000 que atorguen alspúblics interessats o stakholders un paper detotal rellevància, de situar-los al cor de lapresa de decisió de les companyies.

Existeix però, un model d’informe, una guia,que sembla que està obtenint un recolza-ment força generós. Es tracta de la GlobalReporting Initiative, comunament conegudacom GRI. En realitat es tracta d’un procésinternacional, a llarg termini, en el qual hanparticipat diverses parts interessades, i la

seva missió és elaborar i difondre la Guiaper a l’elaboració de Memòries de Sosteni-bilitat.

Constituïda al 1997 per l’ONG CERES(Coalition for Environmentalyy ResponsibleEconomies) i el PNUMA (Programa deNacions Unides per al Medi Ambient), tél’objectiu de fomentar la qualitat, el rigor i lautilitat de les memòries de sostenibilitat. LaGRI té el recolzament de moltes ONG,empreses, societats d’inversió, sindicats i,darrerament del Pacte Mundial qui ha reco-negut que l’edició de memòries de sosteni-bilitat seguint aquest model representa unbon instrument per acomplir els principis delPacte.

Aquesta guia és per a ús voluntari de lesorganitzacions que volen informar sobre elsaspectes econòmics, mediambientals isocials de les seves activitats, productes iserveis, i els seus promotors declaren quel’objectiu principal és d’ajudar aquestesorganitzacions a articular les seves contribu-cions al desenvolupament sostenible, i elsseus stakeholders a interpretar-les.

Moltes empreses han adoptat, arreu del món,aquest model d’informe que pot promoure elbenchmarking i es diferencia d’altres instru-ments afavoridors de la sostenibilitat en el fetque no constitueix una pauta d’actuació, ni unsprincipis de conducta, ni es tracta d’un sistemade gestió a l’estil de la sèrie de normes ISO.

Els usuaris de la guia troben alguns defectesque els propis impulsors reconeixen. Perexemple, es tracta d’un model excessiva-ment estandarditzat que no permet algunesadaptacions depenent del sector empresa-rial on estigui l’usuari i adoleix d’una mancade definició i consistència en alguns indica-dors socials.

Tot i això, sembla que hi ha algunes raonsque avalen la utilització de les memòries desostenibilitat i el seu perfeccionament. Perexemple, aquests documents públics afavo-reixen el principi de transparència i consti-tueixen un factor de diferenciació positiva.També són una bona eina per organitzarl’empresa, tot aportant, durant la seva ela-boració idees per a la millora de la gestióen direcció a una més gran sostenibilitat.

Finalment, encara que enguany són d’utilit-zació voluntària, sembla que es dibuixa enun horitzó no massa llunyà l’obligació d’in-formar sobre els tres aspectes de la sosteni-bilitat: només cal seguir les informacionsque avalen la creació d’un comitè ministe-rial que incorporarà els diferents actorssocials per debatre sobre la creació d’unallei sobre responsabilitat social.

Anna BolañosAGBAR

Alguns joves executius que han cursat MBAhan manifestat que estarien disposats a renun-ciar a una part de les seves expectativeseconòmiques si l’empresa que els contractésvalorés l’ètica en els seus negocis. Sembla,doncs, que se sentirien ben pagats gràcies ala “confortabilitat” que proporcionaria treba-llar en un entorn respectuós amb alguna cosamés que el benefici a curt termini.

Aquesta situació pot considerar-se l’anècdo-ta d’un escenari que està canviant. Ni quesigui de passada cal recordar els recentsescàndols empresarials viscuts a l’altre costatde l’atlàntic i també aquí, on els casos d’em-preses que han buscat el guany sense capmena d’entrebanc ha esdevingut en pèrduesno només econòmiques –per als accionistes,empleats, proveïdors, és a dir per a la comu-nitat– sinó també de tipus moral, ja que hanigualat en la concepció popular totes lesgrans empreses i les ha col·locat en un espaidedicat als sense escrúpols.

I malgrat aquesta situació, cal dir que eldesenvolupament sostenible és impensablesense la participació de les empreses, men-tre tingui vigència l’afirmació que el motorde les societats és el seu teixit empresarial.

Quines alternatives tenen les empreses quesón conscients d’aquell ull públic que des-confia d’elles? Hi ha algunes, i la majoriaes basen en l’adopció de mesures voluntà-ries de transparència informativa. Segonsaquesta premissa, les organitzacions empre-sarials han d’informar de tot allò que puguitenir impacte en el seu entorn i que esdevin-gui de la seva actuació en el món delsnegocis. Ja no es tracta, únicament, delresultat econòmic, sinó que cal avaluar l’im-

Signatura electrònicacom a economista

• Perquè cada cop més l’ús de les noves tecnologies és un fet més quotidià

• Perquè cada cop és més habitual que ens comuniquem i enviem els nostres informes, docu-ments als nostres clients en formats electrònics, ( e-mail,....)

• Perquè cada cop és fa mes necessari que les comunicacions electròniques generin confiança,tant per qui l’envia com pel receptor

Per totes aquestes raons és necessari que tinguis una signatura electrònica com a economista.

La signatura electrònica com a economista:

• Ens aporta seguretat en les comunicacions que es realitzen mitjançant internet

• Ens garanteix que, si s’altera el contingut d’un document, signat digitalment, és detecta deseguida, a la vegada que garanteix al receptor que l’emissor “no repudiarà” el document o mis-satge tramés electrònicament.

La signatura electrònica com a economista es converteix en el document d’identitat imprescindible peroperar en la xarxa amb les màximes condicions de seguretat que no solament garanteix la identitat dela persona, que signa un document o un correu, sinó que a més garanteix que aquella signatura és d’uneconomista.

Firmaprofesional és una societatcreada per diferents col·legis pro-fessionals (advocats, arquitectes,economistes, enginyers, farmacèu-tics i metges) que, al seu torn faci-lita la firma electrònica delscol·legiats. Firmaprofesional ésuna autoritat de certificació. ElCol·legi d’Economistes de Cata-lunya actua com a autoritat deregistre de Firmaprofesional, és adir qui diu a quins economistesse’ls pot emetre el certificat digitalque els haurà de permetre signarelectrònicament i a quins se’ls hade “ revocar” el permís.



C




C

C


de Catalunya

Diagonal, 512, Principal • Barcelona 08006 • Tel. 93 416 16 04 ext. 209 (Sra. Mercè Bel) • Fax 93 416 00 61www.coleconomistes.com [email protected]

Per més informació:

Notic

iari

d’au

dito

ria

Recomanacions tècniques del Registre d’Economistes Auditors

El Comitè de Normes i Procediments del REA l’any 1999 vadecidir iniciar una sèrie de publicacions sota el nom de“RECOMANACIÓ TÈCNICA” amb l’objectiu de proporcionarals membres del REA uns documents, fonamentalment decaràcter tècnic, que poguessin subministrar unes guies o ser-vir d’ajut per abordar determinats temes insuficientment regu-lats per la nostra normativa.

Aquest documents es confeccionen per un o diversos mem-bres del propi Comitè de Normes i es presenten al Comitè,que alhora en fa les correccions que creu necessàries i un copaprovat el document es publica en forma d’esborrany. Aquestesborrany es fa arribar a tots els membres del REA a fi i efec-te que en puguin cursar al Comitè totes les al·legacions queconsiderin necessàries. Les al·legacions rebudes s’analitzen enel si del Comitè i si s’escau es procedeix a efectuar les correc-cions necessàries. En aquest moment la recomanació tècnicapot ser publicada en forma definitiva.

Com tots sabeu, els auditors estem sotmesos a tota la norma-tiva que publica l’ICAC, que principalment fa referència atotes les normes tècniques d’auditoria i a les altres resolucionsi consultes que aquest organisme publica. En aquest sentit lesrecomanacions tècniques del REA no tenen la força normativade les diferents regulacions de l’ICAC, però el seu seguimentper part dels auditors implica, als efectes dels controls de qua-litat fets per la nostra corporació, que el treball en aquella àreao aspectes concrets s’hagin dut a terme adequadament.

Ara vull encara que d’una forma molt superficial fer una peti-ta referència a les recomanancions tècniques que hi ha publi-cades fins avui i que són les següents:

a) Recomanació Tècnica núm. 1 “Assitència de l’auditor decomptes a la realització de l’inventari físic d’exsitències”.Aquest document proporciona a l’auditor una guia delsprocediments que ha de fer abans, durant i després de lapresa física de les existències. Com annexos s’inclou unqüestionari d’avaluació d’instruccions d’inventaris i unaguia per a la seva elaboració. Com sabeu existeix unanorma tècnica de l’ICAC que conté un apartat dedicat a lapresa d’inventaris, però que tracta el tema d’una formamolt general. En aquest sentit l’esmentada recomanació ésun document de suport important per a l’aplicació correc-ta d’aquesta norma tècnica.

b) Recomanació tècnica núm. 2 “Incidència dels canviscomptables en l’informe d’auditoria”. Aquest documentens explica en la primera part els diferents tipus de canviscomptables que poden haver-hi, inclosa una gran gammad’exemples per a cadascun dels casos. En segon lloc ensclassifica els diferents tipus de canvis comptables en funcióde si poden ocasionar una salvetat o no en l’informe d’au-ditoria, o si tenen efecte sobre la uniformitat. Com annexinclou un apèndix normatiu on hi ha les principals referèn-cies normatives sobre aquest tema.

c) Recomanació tècnica núm. 3 “Serveis relacionats ambl’auditoria”. Aquest document ens orienta sobre els nivellsde seguritat que poden oferir-se amb resultat d’exàmens,revisions limitades i procediments acordats. A més ens faci-lita models d’informes i de cartes d’encàrrec. Aquesta reco-manació ve a regular allò contingut en les ISAS 910, 920 i930.

d) Recomanació tècnica núm. 4 “Auditoria de la valoraciódel producte en curs i acabat”. La valoració de les exitèn-cies és una de les àrees que solen revestir gran importànciaen un gran nombre d’auditories, a causa que solen ser par-tides significatives dels comptes anuals i que a més podenestar subjectes a multitut d’errors. Aquest document ensorienta sobre els procediments a fer tant per a la verificaciódel cost com per a l’anàlisi del valor net de realització. Enla part final ens exposa els principals possibles efectes sobrel’informe d’auditoria.

El Comitè ha publicat els esborranys números 5 i 6 (se sot-meten a informació pública) que versen sobre la revisió d’in-formació financera prospectiva i l’auditoria de l’àrea de laSeguretat Social. El primer dels documents ve a ser una adap-tació de l’ISA 810 al context espanyol i està també inspirat enl’antic butlletí núm. 13 del REA. Crec que aquest document ésd’especial interès com a guia quan els auditors duem a termedeterminats treballs de valoració. El segon document ens pro-porciona un enfocament de caràcter força pràctic per a l’au-ditoria de totes les despeses i els passius amb la SeguretatSocial.

El Comitè treballa en altres documents que esperem puguinpublicar-se en el primer trimestre del 2005 (guia sobre l’audi-toria en entorns informatitzats i aplicació pràctica de la revisióanalítica en l’auditoria) i com a novetat està en fase d’estudiun projecte per començar a emetre una sèrie de documentsdedicats a orientar a l’auditor en treballs fets per al sectorpúblic.

Com a president del Comitè de Normes us animo que em feuarribar els vostres suggeriments sobre aquests documents oles vostres sol·licituds per tractar altres temes que puguin serdel vostre interès.

Carlos Puig de TravyPresident del Comitè de Normes i Procediments del REA

Notic

iari

fisca

l

En primer lloc cal distingir entre un particular i un subjectepassiu a efectes de l’IVA.

No sempre és aplicable automàticament el criteri que unatransmissió feta per un particular tributa per TransmissionsPatrimonials i no tributa per l’IVA i, si és feta, per un empre-sari sempre tributa per l’IVA.

A efectes de l’IVA és empresari o, millor dit, subjecte pas-siu de l’IVA qui realitza operacions d’urbanització deterrenys o promou la construcció d’edificacions per la sevavenda o el seu lloguer, tant si es tracta de persona físicacom jurídica.

També és empresari o subjecte passiu de l’IVA qui realitza ellloguer d’immobles.

L’article 20.Ú, de la Llei de l’IVA en els seus apartats 20è, 21è,22è i 23è regula les exempcions en operacions immobiliàries.Aquests apartats fan referència als lliuraments de terrenys,edificacions i als lloguers.

LLIURAMENT DE TERRENYS (Art. 20.Ú. 20è l’IVA)

1. Lliurament de terrenys rústics i terrenys no edificables =transmissió exempta.

ATENCIÓ: L’article 20. Dos de la Llei de l’IVA permet que,quan l’adquirent sigui subjecte passiu de l’IVA amb dret a ladeducció total de l’IVA suportat, si el transmitent és empresa-ri o professional, es pugui renunciar a l’exempció. La renúncias’haurà de comunicar a l’adquirent prèviament o simultània-ment a la transmissió del corresponent bé. La renúncia signifi-ca tributar per IVA i per AJD.

2. Lliurament de terrenys destinats exclusivament a parcs i jar-dins públics o a superfícies vials d’ús públic, efectuades pelspromotors = transmissió exempta.

3. Lliurament de terrenys urbanitzats o en curs d’urbanització= transmissió subjecta i no exempta.

ATENCIÓ: si aquests tipus de terrenys els ven un particularque els ha adquirit ja urbanitzats el lliurament estaria no sub-jecte a l’IVA, i tributaria per ITP.

4. Lliurament de terrenys amb edificacions en procés de cons-trucció o sense acabar = transmissió subjecta i noexempta.

ATENCIÓ: Els terrenys que es transmeten amb edificaciótenen el mateix tractament que l’edificació amb què sónobjecte de transmissió.

5. Lliurament de terrenys a Juntes de Compensació i adjudica-cions als propietaris, SENSE TRANSMETRE LA PROPIETATDELS TERRENYS = operacions no subjectes (Art. 20. Ú.21è, l’IVA).

ATENCIÓ: En aquest cas la Junta de Compensació no actuacom a propietària sinó com a fiduciària (mandatària) dels seusmembres. Per tant no hi ha lliurament de béns, és a dir, no hiha operacions subjectes a l’IVA. Però, la Junta de Compensa-ció urbanitza els terrenys, suportant l’IVA per l’execució d’o-bra i prestacions de serveis corresponents, que repercutirà alspropietaris dels terrenys.

És a dir, la Junta de Compensació és subjecte passiu del’IVA, haurà de suportar l’IVA que li repercutirà l’empresaurbanitzadora i se’l podrà deduir de l’IVA que repercutirà alspropietaris dels terrenys. Aquests, a la vegada, si sónempresaris o professionals i compleixen els requisits legals,podran descomptar-se les quotes d’IVA pagades a la Juntade Compensació.

6. Transmissió de la propietat dels terrenys a Juntes de Com-pensació = operació subjecta i exempta.

ATENCIÓ: En aquest cas (poc freqüent en la pràctica) estàexempta l’aportació dels terrenys a la Junta i la posterior adju-dicació de la Junta als seus membres.

Però, en aquest cas, l’IVA suportat per les obres d’urbanitza-ció no serà deduïble doncs la Junta es considera que nomésrealitza operacions exemptes i no cal distingir entre el valorcorresponent al terreny que s’adjudica i la part de les obresd’urbanització, reglamentaris.

Cabria, però, la possibilitat de renúncia a l’exempció quan s’a-compleixin tots els requisits.

IMPORTANT: Quan l’adjudicació és superior al que s’ha apor-tat, l’exempció no s’aplica a l’excés d’adjudicació.

LLIURAMENT D’EDIFICACIONS (Art. 20.Ú. 22è l’IVA)

Estan exemptes les segones i posteriors transmissions d’e-dificacions després d’acabada la seva construcció o reha-bilitació.

Això, que sembla senzill, en la pràctica comporta nombrososdubtes.

Atès que l’exempció afecta a les segones i posteriors trans-missions caldrà saber que s’entén a efectes de l’IVA per pri-mera transmissió o primer lliurament.

Primer lliurament: és la realitzada pel promotor que tinguiper objecte una edificació que la construcció o rehabilitacióestigui acabada.

Per tant, per tal que el lliurament d’una edificació estigui sub-jecte i no exempte, aquesta ha de ser realitzada pel promotor.Aquest requisit elimina ja molts dubtes.

També es considera primer lliurament el realitzat pel promotord’una edificació utilitzada per aquest de manera continuada

L’exempció de l’IVA en les operacions immobiliàries

La problemàtica i confusió en aquests tipus d’operacions i les consultes de molts companys ens ha suggeritescriure aquest article per intentar aclarir conceptes bàsics.

Notic

iari

fisca

l

en un termini no superior a 2 anys. Un cop transcorregutaquest termini la transmissió estarà exempta, perquè es consi-dera segona transmissió.

També es considera primer lliurament si l’edificació ha estat ocu-pada més de 2 anys i l’adquirent és el propi arrendatari.

Quan es lliura una edificació pel promotor, havent estat deso-cupada des de la seva construcció o rehabilitació, la trans-missió sempre estarà subjecta i no exempta, perquè desdel seu acabament no ha estat llogat, ni utilitzat per ningú, niha estat objecte de transmissió.

Edificació: L’article 6 de l’IVA regula el concepte d’edificacióafectes de l’IVA. En particular, es consideren edificacions:– Els edificis concebuts per a ser utilitzats com habitatges, o

per a desenvolupar una activitat econòmica.– Les instal·lacions industrials no habitables– Les plataformes per a exploració i explotació d’hidrocarburs.– Els ports, aeroports i mercats.– Les instal·lacions esportives i d’esbarjo.– Les autopistes, camins, canals i línies de ferrocarril.– Les instal·lacions fixes de transport per cable.

Construcció o rehabilitació acabada: és un requisit impres-cindible per gaudir de l’exempció. Per tant, tota transmissiód’una edificació no acabada està subjecta a l’IVA i noexempta (llevat dels casos de transmissió del tot el patrimoniempresarial).

Per edificació acabada s’ha d’entendre que és apta per ser uti-litzada, en l’estat que es transmet, per a l’ús previst i sensenecessitat d’obres posteriors.

Rehabilitació: es consideren obres de rehabilitació d’edifica-cions les que tenen per objecte la seva reconstrucció mit-jançant la consolidació i el tractament de les estructures,façanes o cobertes i altres anàlegues sempre que el cost glo-bal de les operacions de rehabilitació excedeixin del 25 per100 del preu d’adquisició si aquesta s’hagués efectuat durantels dos anys immediatament anteriors o, en altre cas, del veri-table valor (mercat) que tingués l’edificació o part de la matei-xa abans de la rehabilitació.

RENÚNCIA A L’EXEMPCIÓ

Hem vist quan les transmissions de terrenys, aportacions aJuntes de Compensació i lliuraments d’edificacions quedenexempts de l’IVA.

Doncs bé, cap la possibilitat de renunciar a aquestaexempció quan l’adquirent sigui un subjecte passiu de l’IVAamb dret a la deducció total de l’IVA suportat en les sevesadquisicions (Art. 20.Dos. LIVA).

Això té especial importància atesa la complementarietat entrel’IVA i l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes JurídicsDocumentats en la tributació de les operacions immobiliàries :les transmissions d’immobles (terrenys, edificacions) quan esti-guin exemptes de l’IVA queden subjectes a l’Impost sobreTransmissions Patrimonials.

Les exempcions relatives a les transmissions de terrenys noedificables, aportacions a Juntes de Compensació i segons iposteriors lliuraments d’edificacions, poden ser objecte derenúncia per part del subjecte passiu.

PROCEDIMENT

La renúncia a les exempcions regulades en els números 20,21 i22 de l’apartat Ú de l’article 20 de la Llei de l’IVA, s’haurà decomunicar de manera fefaent a l’adquirent amb caràcterprevi o simultani al lliurament dels corresponents béns.

La renúncia s’haurà de justificar amb una declaració subs-crita per l’adquirent en què aquest faci constar la seva con-dició de subjecte passiu amb dret a la deducció total del’IVA suportat per les adquisicions dels corresponents bénsimmobles.

El més habitual és fer constar aquests aspectes en el contrac-te de compra-venda i, sobretot, en el document o escripturapública atorgat davant fedatari públic.

Ricard ViñaEconomista, assessor fiscal del Col·legi

h t t p : / / w w w. c o l e c o n o m i s t e s . c o m / s e r v e i s / d i r e c t o r i

Directori de Col·legiats 2004La Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha acordat editar un

Directori de Col·legiats amb la voluntat que aquesta publicació esdevinguiuna eina important de consulta i contacte entre els companys col·legiats.

Per a la realització d’aquest Directori és del tot necessària una actualització

de la base de dades col·legial, d’acord amb la Llei de Protecció de Dades. És

per tot això que hem habilitat a la web del Col·legi un qüestionari que us

permetrà actualitzar d’una manera molt ràpida i senzilla les vostres dades.

Trobareu a la pàgina inicial un enllaç que us portarà a una àrea totalment

privada i personalitzada on podreu realitzar l’actualització de les vostres

dades amb total seguretat. Si ho preferiu, podeu entrar directament a

aquesta àrea mitjançant aquesta adreça:

Durant l’estiu s’ha produït un empitjora-ment de l’economia catalana, continuantamb la tendència ja manifestada en l’en-questa anterior del mes de maig.

Un 47,9% dels col·legiats que contesta al’enquesta considera que la situació actualde l’economia catalana és igual que fa unany, mentre que un 44,1%, assenyala queés pitjor i un 7,3% que és millor. Enaquests mesos de l’estiu ha tingut lloc undeteriorament de l’estat de l’economia enrelació amb l’enquesta passada del mes demaig. El percentatge de col·legiats queopina que la situació és ara igual que lade fa un any s’ha reduït respecte de l’an-terior consulta de maig (2,1 punts percen-tuals menys), alhora que augmenta laproporció dels que consideren que l’estatactual és pitjor (2,6 punts més), mentreque s’estabilitza la dels que estimen queés millor. Val a dir, no obstant, que l’em-pitjorament de la situació econòmica delsdarrers mesos és inferior a la que es pro-duí en l’enquesta de maig en comparacióamb la del febrer. Es tracta dels pitjorsresultats des de la consulta efectuada elmes de maig de l’any passat.

Com és habitual, l’opinió que tenen elscol·legiats sobre la seva situació econòmi-ca personal és força més positiva que laque tenen sobre l’estat de l’economia engeneral.

A l’igual que en ocasions anteriors, elscol·legiats donen un aprovat a l’evolució

actual de les economies de Catalunya id’Espanya. No obstant això, ambduespateixen un empitjorament en relació amesos anteriors. S’ha d’apuntar, d’altrabanda, que segueix el diferencial favora-ble pel conjunt estatal que s’inicià a prin-cipi d’aquest exercici. Específicament, espuntua amb un 5,43 sobre un total de10,00 a la marxa actual de l’economia delPrincipat, mentre que es valora amb un5,91 la relativa al global d’Espanya (5,56 i6,03 en el mes de maig, respectivament).

Problemes de l’economia catalanaL’estat de les infraestructures i comunica-cions segueix sent el problema més impor-tant que té actualment l’economia catalanad’una manera significativa.Destaca la puja-da de la preocupació vers al preu del petrolii dels carburants, que ha passat a ser elsegon problema en rellevància, així com lapreocupació davant la inflació.

Com és tradicional, per als col·legiats elprincipal problema que té actualment l’e-conomia catalana és l’estat de les infraes-tructures i comunicacions, tal i comapunta el 62,9% dels que han contestat. Acerta distància, li segueix la preocupaciópel preu del petroli i els carburants, asse-nyalat pel 49,0% dels col·legiats, la qualpassa a situar-se, per primera vegada, en

segona posició en la llista de problemesdels economistes. Prop d’aquesta cal res-senyar una altra preocupació habitual delscol·legiats com és la manca de reformesestructurals, indicada per un 47,1% delseconomistes. Altres dificultats a destacarsón, per aquest ordre, la inflació (31,0%),els costos laborals (24,4%) i la feblesa dela demanda estrangera (21,1%). La restade problemes és assenyalat per menysd’un 20% dels col·legiats.

En els darrers mesos s’han produït un aug-ment significatiu de rellevància de la pro-blemàtica associada al preu del petroli i delscarburants, cosa que es palesà ja en l’en-questa passada de maig. Aquest problemapassà de ser assenyalat per un 3,0% delseconomistes en l’enquesta del mes de febrerd’enguany a ser apuntat per un 38,7% en lade maig i per un 49,0% en la present.També creix de forma notable la preocupa-ció davant la situació de la inflació, que eraindicada per un 24,2% dels col·legiats elmaig i actualment la destaquen un 31,0%.

A l’igual que en altres ocasions, els col·legiatstambé manifesten una preocupació notable icreixent pel dèficit fiscal que pateix Catalun-ya. Altres problemes apuntats a destacar sónla situació política (feblesa de poder, inex-periència i incertesa, dispersió i manca depolítiques estratègiques clares,…), els pro-cessos de deslocalització, i les deficiènciesen els camps de la recerca, desenvolupa-ment, innovació i tecnologia (manca d’inver-sions, inadequat sistema d’innovació,…).


Situació econòmica (tardor 2004)Reproduïm les principals conclusions de la tercera de les enquestes de situació econòmica corresponents a l’any 2004,que entre el 16 de setembre i l’1 d’octubre tots els col·legiats varen poder contestar mitjançant la pàgina web del Col·legi.A la web del Col·legi http://www.coleconomistes.com, hi trobareu el text complet de l’informe.

En aquesta edició un total de 943 col·legiats han contestar l’enquesta, (15,6% del total dels col·legiats), batent novament unnou record de participació. Del conjunt de col·legiats que han respost l’enquesta, el 55,9% són assalariats i el 44,1% sónempresaris. Per sectors: el 86,7% treballen en serveis; el 9,2% en la indústria; el 3,7% en la construcció; i l’0,4% en l’agri-cultura, ramaderia, pesca i forestal.

Com titular podríem dir que en els darrers mesos ha continuat l’empitjorament de l’economia catalana, cosa quecontinuarà cara a finals d’any. Prop d’un 73% de col·legiats creu que el model turístic català està en crisi i la mei-tat considera que els costos socials de la immigració no compensa la seva aportació a l’economia.

Estat actual de l’economia

Perspectives sobre l’economia pels propers mesosEls col·legiats preveuen que en els propersmesos la situació econòmica es man-tindrà estable, encara que amb tendèn-cia a l’empitjorament cara a final del’exercici 2004.

Un 63,2% dels col·legiats espera que en elquart trimestre de l’any 2004 l’economiadel Principat continuï igual que en l’ac-tualitat, alhora que un 25,4% anticipa unempitjorament i un 10,8% preveu unamillora. A l’igual que en l’enquesta passa-da, es confirma un estancament de lasituació actual en els propers mesos, ambuna tendència al deteriorament de l’eco-


Situació de l’economia catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,876,19

6,03

5,74 5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (octubre 2004): 1,2Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (octubre 2004): 1,5

5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 2001 Febr. 2002 Maig 2002 Oct. 2002 Febr. 2003 Maig. 2003

5,60

5,37

Oct. 2003 Febr. 2004

5,72

5,62

5,86

5,66

Maig 2004

6,03

5,56

Oct. 2004

5,91

5,43

Situació de % de col·legiatsl’economia 2004 2003 2002 2001catalana Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct Tendència

Millor 7,3 7,8 13,3 12,2 6,7 3,7 3,4 6,3 6,4 11,8

Igual 47,9 50,0 48,8 55,6 44,0 32,7 32,1 43,7 38,5 39,7

Pitjor 44,1 41,5 37,6 30,8 48,4 62,1 63,4 46,4 53,1 47,2

No tenen opinió 0,7 0,7 0,3 1,4 0,9 1,5 1,1 3,6 2,0 1,3

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (943) (885) (777) (734) (691) (590) (650) (558) (439) (451)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

47,9

0,7

44,17,3

Situació econòmica personal“Creus que la teva situació econòmica personal és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació % de col·legiatseconòmica 2004 2003 2002 2001personal Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct Tendència

Millor 24,1 25,0 27,6 24,9 21,8 21,0 20,8 26,2 28,0 30,9

Igual 58,2 57,3 55,9 58,1 55,4 48,5 54,3 52,5 59,0 52,1

Pitjor 17,6 17,6 16,1 16,4 22,4 30,0 23,7 17,9 11,6 15,6

No tenen opinió 0,1 0,1 0,4 0,6 0,4 0,5 1,2 3,4 1,4 1,4

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (943) (885) (777) (734) (691) (590) (650) (558) (439) (449)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

58,2

0,117,6 24,1

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola(0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

nomia. De fet, creix el percentatge d’eco-nomistes que anticipen un estancamentde la situació respecte dels que la pre-veien en l’anterior enquesta per a aquestestiu i també el dels que esperen unempitjorament, mentre que cau els queanticipen una millora.

Els economistes atorguen un aprovat a lasituació econòmica per a final de l’any,tant en el cas de Catalunya com del con-junt de l’Estat. Tanmateix, però, en totsdos casos s’espera un empitjorament res-pecte de la situació present, que, a l’i-gual que a les dues enquestes passades,

serà més intens en el conjunt d’Espanyaque al Principat. No obstant això, lesprevisions per a l’economia espanyolasón una mica millor que les relatives al’economia catalana, encara que es reta-lla part del diferencial favorable que tél’economia estatal. Específicament, espuntua amb un 5,26 sobre un total de10,00 a l’estat de l’economia del Princi-pat a final de l’any (0,17 punts menysque en l’actualitat), mentre que, d’altrabanda, es valora amb un 5,63 la situacióeconòmica del conjunt de l’Estat en elproper mes de desembre (pèrdua de0,28 punts en relació al present). Val a

dir que en el cas de Catalunya s’assoleixel valor mínim des que es va començara fer l’enquesta, cosa que pràcticamenttambé passa per al global d’Espanya.

Si es comparen les previsions actualssobre la situació esperada a final d’anyamb les previsions que es realitzaven enl’enquesta anterior sobre el mateix perío-de, es pot destacar que hi ha hagut unlleuger ajustament de les perspectives pera l’economia espanyola i una revisió a labaixa en el cas de la catalana. Així, enl’enquesta de maig els col·legiats anticipa-ven un valor de 5,47 per a l’economia delPrincipat cara a les acaballes de l’exercicii un valor de 5,68 per al global estatal.

Crisi del model turístic de CatalunyaGairebé un 73% dels economistes consi-dera que el model turístic de Catalunyaestà en crisi.

Un 72,6% dels col·legiats creu que elmodel turístic de Catalunya basat en “soli platja” i preus baixos està en crisi, frontun 23,0% que opina el contrari.


Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quin són els tres principals problemes que té actualment l’economiacatalana?”

% de col·legiatsProblemes 2004 2003 2002 2001

Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct Tendènc.

Infraestructures icomunic. 62,9 63,0 69,9 66,9 56,8 55,9 62,9 62,2 59,9 43,9

Preu del petroli icarburants 49,0 38,7 3,0 7,5 7,9 15,3 16,2 8,6 9,1 16,2

Manca reformesestructurals 47,1 48,2 52,5 51,1 43,9 42,2 49,2 50,7 58,5 58,5

Inflació 31,0 24,2 28,1 41,1 45,0 75,6 39,7 38,4 30,3 35,5

Costoslaborals 24,4 30,5 33,2 23,8 22,4 17,8 23,7 25,5 28,7 31,3

Feblesa demandaestrangera 21,1 19,8 20,0 26,0 26,2 23,1 32,9 19,2 19,6 17,3

Atur 15,0 17,9 20,7 21,4 19,2 25,9 21,1 27,1 22,1 16,2

Feblesa demandainterna 14,8 13,7 13,5 19,9 26,7 17,1 26,0 22,6 27,8 24,2

Cotitzaciódòlar-euro 7,7 13,2 23,0 14,4 23,3 4,2 1,7 6,5 8,0 12,6

% de col·legiats

63,2

0,625,4 10,8

Perspectives de l’economia catalana“Creus que l’economia catalana millorarà,continuarà igual o empitjorarà en el quarttrimestre (octubre-desembre) de l’any?”

Millorarà

Continuarà igual

Empitjorarà

No tenen opinió

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (finals 2004): 1,3Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (finals 2004): 1,4

5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,876,19

6,03

5,74 5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 01(resultats)

Febr. 02(resultats)

Maig 02(resultats)

Oct. 02(resultats)

Febr. 03(resultats)

Maig. 03(resultats)

5,60

5,37

Oct. 03(resultats)

Febr. 04(resultats)

5,72

5,62

5,86

5,66

Maig 04(resultats)

5,56

6,03

Final 04(prev.)

5,43

5,915,74

Oct.04(resultats)

5,63

5,26

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 com estarà a final d’aquest any l’economia catalana i l’economiaespanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

% de col·legiats

72,6

4,423,0

“Creus que el model turístic de Catalunyabasat en “sol i platja” i preus baixos està encrisi?”

Sí No No tenen opinió

La meitat dels col·legiats creuen que elscostos socials de la immigració no com-pensen la seva aportació a l’economia.

Un 50,5% dels economistes considera quea Catalunya els costos socials de la immi-gració no compensen la seva aportació al’economia, mentre que un 38,0% creu quesí. S’ha d’apuntar, no obstant això, el sig-nificatiu percentatge de col·legiats que noté opinió respecte d’això (11,5%).


% de col·legiats

38,011,5

50,5

“Creus que en el cas de Catalunya els cos-tos socials de la immigració compensen laseva aportació a l’economia?”


Modalitats % de col·legiats

Costos socials de laimmigració a Catalunya

0

10

20

30

40

50

Crisi del model turístic català segon condició laboral


AssalariatsEmpresarisi autònoms Mitjana

60

% d

e co

l·leg

iats

70

80

0

10

20

30

40

50

Crisi del model turístic català segon sector d'activitats


Indústriai costrucció Serveis Mitjana

60

% d

e co

l·leg

iats

70

80

Mesures per augmentarla productivitat del treballLa intensificació de la innovació tec-nològica i l’augment de la formació sónles mesures més convenients per aug-mentar la productivitat del treball.

Un 82,4% dels col·legiats opina que laintensificació de la innovació tecnològicaés la mesura més convenient per aug-mentar la productivitat del treball en elmarc d’un model econòmic i social méscompetitiu per a Catalunya i Espanya,seguida per l’augment de la formació(74,1%). També és important l’incrementde la flexibilitat de les jornades laborals(46,0%), darrera de la qual se situa, a certadistància, la reducció de la pressió fiscalsobre el treball i l’afavoriment de la mobi-litat geogràfica i laboral, apuntats, respec-tivament, per un 34,6% i un 20,6% delseconomistes.

“En el marc d’un model econòmic i socialmés competitiu per a Catalunya i Espan-ya, quines mesures creus que són mésconvenients per augmentar la productivi-tat del treball?”

Intensificar la innovació tecnològica 82,4

Augmentar la formació 74,1

Incrementar la flexibilitatde les jornades laborals 46,0

Reduir la pressió fiscal sobre el treball 34,6

Afavorir la mobilitat geogràfica 20,6i laboral

Disminuir els incentius a la jubilació 7,9

Augmentar les jornades laborals 4,2

El darrer 10 de juny la Comissió d’Econo-mia Financera celebrà, a la seu de Barce-lona del Col·legi, una conferència sobreels efectes del pla urbanístic darrere de lacelebració del Fòrum sobre Barcelona iSant Adrià. Els convidats foren personesprofessionalment implicades en la sevaplanificació i execució: el Sr. Josep Roca,catedràtic d’Arquitectura Legal i directordel Centre de Política del Sòl i Valoracions(CPSV), va fer la presentació general del’estudi, elaborat per la seva entitat, imostrà virtualment el desenvolupamentde les diverses fases de la transformacióurbanística de la zona; el Sr. Joan Molina,director financer d’Infraestructures de Lle-vant, SA, parlà de les inversions fetes enel Fòrum i del seu finançament; el Sr. JordiSisquella, gerent del Consorci del Besòs,explicà l’impacte urbanístic de l’operació;la Sra. Sara Mur, professora associada de laUPC i consultora del CPSV, va resumirl’estudi fet sobre la rendibilitat fiscal isocial; i, finalment, el Sr. Joaquim Clusa,investigador i professor del CPSV, apro-fundí l’impacte per a les hisendes locals.L’acte fou moderat pel Sr. Xavier Segura,vicepresident de la Comissió.

El Sr. Roca explicà que el Fòrum 2004 és,sobretot, una operació urbanística a llargtermini. En efecte, més que el recinte i unsmesos de trobades culturals implica remo-delar la zona de llevant de Barcelona, unade les més conflictives de la ciutat. I afegíque, per fer-ne una bona avaluació, caltenir en compte, entre d’altres, els efectessobre les hisendes locals, el mercat immo-biliari i el valor afegit a la ciutat.

El Sr. Molina explicà que el Fòrum té unadoble intenció: recuperar un espai dellitoral de la ciutat que quedava ocupat perinfraestructures, i incorporar el barri de laMina (de Sant Adrià del Besòs) al teixiturbà. Això s’aconsegueix reubicant lesinfraestructures que la ciutat necessita–passant-les a segona línia de mar o sote-rrant-les–, de manera que s’obre tota unagran zona per urbanitzar. Per tant, lesinversions aniran tant cap a:1. Sostenibilitat: modernització en nous llocs

d’infraestructures com la depuradora.2. Nova activitat: un palau de congressos

per a 15.000 persones –ens diferenciad’altres ciutats–, nous habitatges, hotels,un campus universitari, etc. Canviaràtotalment la Mina.

3. Transports: el tramvia i una nova esta-ció de metro.

Una primera fase és finançada per capitalmajoritàriament públic, però després del’esdeveniment cultural se cedirà el prota-gonisme a la inversió privada, que arri-barà al 58% del total.

Per al Sr. Sisquella, el Fòrum materialitzaun pla de l’Ajuntament de Barcelona, deSant Adrià del Besòs i de la Diputació Pro-vincial per remodelar el marge dret delBesòs i els barris de la Mina i Via Trajana.Es tracta d’acabar amb la fragmentacióterritorial que generen, entre altres, el riu,la ronda i el ferrocarril.

La Mina serà la gran beneficiada per l’o-peració, en tant que allí s’hi ubicarà lagran major part dels nous habitatges. Es


Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Fòrum 2004: Impacte econòmic,financer, social i urbanístic

rehabilitarà no fent-la de nou, sinóampliant-la amb una sèrie d’actuacions:amb més de 3.267 habitatges, noves zonesverdes i espais per activitats econòmiques.El canvi general tindrà tres aspectesbàsics. En primer lloc, una rambla donaràcentralitat al barri, evitant així la formacióde ghettos. En segon lloc, es dotarà albarri de diversitat, tant en activitats econò-miques com amb nous veïns. I en tercerlloc, fomentarà l’intercanvi amb nousrecorreguts transversals.

La Sra.Mur va començar l’anàlisi de la ren-dibilitat subratllant la seva necessitat enels projectes municipals: si poden retornarels recursos invertits, llavors es podrà rea-limentar el cicle i seguir realitzant nousprojectes amb el que s’ha recuperat.

Per a l’estudi de rendibilitat, es va consi-derar que els edificis són rendibles per lapròpia revalorització, de manera que esva tenir en compte la inversió en infraes-tructures generals i les necessitats permantenir i millorar la zona del projecte. Elresultat va ser que, prenent com un horit-zó temporal de 50 anys, els ajuntamentsde Barcelona i Sant Adrià del Besòspoden recuperar, via taxes, els imports deles inversions –tenint en compte que esvan reposant–, si considerem una taxa dedescompte del 7%, l’habitual d’aquestesoperacions.

El Sr. Clusa, aprofundí en el balanç fiscalde l’operació. Especificant els tipus d’in-gressos per als ajuntaments, parlà de pun-tuals (com ara les taxes de construcció) ide permanents (com l’IBI). I aquestsvénen de nous habitatges, oficines i indús-tries. Per descomptat, es tenen també enconsideració les despeses dels serveis queaquests demanden.

L’anàlisi preveu un balanç fiscal positiu,sobretot a partir del 2014, quan estarà aple rendiment. Des del 2004 l’operaciógenera superàvits fiscals, i tots dos muni-cipis en surten beneficiats, al final.

Finalment, el Sr. Clusa va fer especialesment a les operacions urbanístiques ques’estenen més enllà del municipi on es rea-litzen, i que cada cop faran més necessà-ries les actuacions conjuntes.

Ramon Vallés i FortEconomista, col·laborador

de la Comissió d’Economia Financera

Una versió més detallada de la res-senya està disponible a l’apartat dela Comissió d’Economia Finance-ra de la pàgina web del Col·legi

12 Juliol

Sessió temàtica sobre “Les responsabili-tats de les subcontractacions”, organitza-da per la Comissió d’Assessors Fiscals iel REAF, a càrrec del Sr. Raúl Burillo,delegat especial de l’AEAT de Catalunya,el Sr. Braulio Martin, subdelegat especialde l’AEAT de Catalunya i el Sr. Júlio Váz-quez, cap d’informàtica de l’AEAT deBarcelona.

13 Juliol

Reunió del Panel d’Experts del IEBE (Índexd’Expectativa Bursatil) per examinarel resultat de l’enquesta sobre l’IBEX 35.

20 Juliol

Roda de Premsa per presentar l’Índexd’Expectatives Borsàtils dels Economistes

(IEBE) corresponent al tercer trimestre de2004.

20 Juliol

Reunió de la Junta de Govern ampliadaamb els vicepresidents de les comissionsde treball a la seu del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya a Tarragona.

21 Setembre

Presentació del Llibre Normes internacio-nals de comptabilitat, organitzada per la

Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades

• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà

• Contractació de l’assegurança

• Finançament en la compra

Serveisd’AssegurancesCol·laboració

GGDDSSCorreduría de Seguros



C




C

C


de Catalunya

Informació:Col·legi d’Economistes de Catalunya Eli Masip (Tel. 934 16 16 04 Fax: 934 16 00 61) [email protected]

El cotxe al millor preu i amb la millor assegurança


Seu del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya a Lleida, a càrrec del Sr. José LuisGallizo, catedràtic d’Economia Financera iComptabilitat de la Universitat de Lleida.

22 Setembre

Inici del curs Introducció a les NIC:Alter-natives, organitzat per la Seu del Col·legid’Economistes de Girona, a càrrec del Sr.Oriol Amat, economista i catedràtic de laUniversitat Pompeu Fabra, del Sr. Joa-quim Rabaseda, economista i catedràticdel Departament d’Empresa de la Univer-sitat de Girona, de la Sra. Soledad Moya,economista i professora de la UniversitatAutònoma de Barcelona i del Sr. FrancescGómez, economista i doctor en CiènciesEconòmiques i Empresarials.

28 Setembre

Presentació del llibre Normes Internacio-nals d’Informació Financera, organitzadaper la Comissió de Comptabilitat i l’ACCID,

a càrrec del Sr. Ferran Termes, president del’ACCID i del Sr. Oriol Amat, economista icatedràtic de la UPF. Aquest acte va serpresidit per l’Il·ltre Sr. Jordi Conejos, degàdel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

4 d’octubre

Conferència sobre La visió de la Patronal iels Sindicats sobre la Nova Llei Concursal,organitzada per la Seu de Girona delCol·legi d’Economistes de Catalunya, acàrrec del Sr. Pere Cots, economista,membre del Comitè Executiu de PIMEC icol·laborador de Roca Junyent Consultorsi la Sra. Anna Campà, advocada del gabi-net jurídic de la UGT de Catalunya.

4 d’octubre

Roda de premsa i presentació del llibre“¿Más recursos para la salud?”, organitzadaper la Comissió d’Economia de la Salut, acàrrec del Sr. Jaume Puig, del Sr. GuillemLópez i del Sr. Vicente Ortún, professorsde la Universitat Pompeu Fabra i codirec-tors del llibre. Va presidir l’acte l’Hble.Sra. Marina Geli, consellera de Salut de laGeneralitat de Catalunya.

5 d’octubre

Sessió temàtica sobre “Règim sanciona-dor de la nova Llei general tributària.Règim transitori”, organitzada per la

Comissió d’Assessors Fiscals, a càrrecdel Sr. Eduardo Barrachina, magistratdel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya.

5 d’octubre

Inici del Curs de fiscalitat pels col·labo-radors de despatxos professionals, orga-nitzat per la Seu de Lleida del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrecdel Sr. Jaume Serra, economista; Sr.Josep M. Rusinyol, economista; Sr. JordiVilalta, economista; Sr. Carlos Montes,economista.

6 d’octubre

Conferència sobre Certificat de Contratis-tes i Nova reglamentació de facturació,organitzat per la Seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec delSr. Joan Robleda, cap de Serveis d’Infor-mació Tributària de l’AEAT de Girona.

6 d’octubre

Tertúlia sobre “Ajudes a la creació d’em-preses”, dins del cicle: El pla d’empreses,organitzada per la Comissió d’Assessorsen la Creació d’Empreses.

7 d’octubre

Inauguració del curs acadèmic: “El con-text econòmic de Catalunya i el diàlegsocial”, organitzat per la Junta de Govern,a càrrec del Sr. Rafael Hinojosa, presidentdel Consell de Treball Econòmic i Socialde Catalunya. Va presidir l’acte l’Il·ltre. Sr.Jordi Conejos, degà del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya.

7 d’octubre

Conferència sobre Anàlisi Laboral,organit-zada per la seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec delSr. Raimon Casanellas, economista-audi-tor, expert en procediments concursals.


14 d’octubre

Conferència sobre Projecte Internet Catalu-nya (PIC).“Les TIC i les transformacions de l’em-presa catalana”, organitzada per la Comissiód’Economia del Coneixement, a càrrec delSr. Joan Torrent, professor de la UOC.

14 d'octubre

Roda de premsa organitzada pel Col·legid’Economistes de Catalunya per a la pre-sentació de l'informe “Situació EconòmicaTardor 2004”, a càrrec del Sr. Àngel Her-mosilla, economista i responsable de laSecretaria Econòmica del Col.legi i del’Il·ltre Sr. Jordi Conejos, degà del Col.legi.

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a dis-posició dels membres del Col·legid’Economistes de Catalunya, lasegüent documentació que podeutrobar a la pàgina web del Col·legi,a l’apartat corresponent:

– Presentació aportada pel Sr. JoanTorrent, professor de la UOC,amb motiu de la conferència Pro-jecte Internet Catalunya (PIC).“Les TIC i les transformacions del’empresa catalana” del passat 14d’octubre organitzada per elGrup de Treball d’Economia delConeixement.

– Documentació aportada pel Sr.Rafael Hinojosa, president delConsell de Treball Econòmic iSocial de Catalunya, ambmotiu de la conferència de la“Inauguració del curs acadè-mic: el context econòmic deCatalunya i el diàleg social”,del passat 7 d’octubre, organit-zada per la Junta de Governdel Col·legi.


Avantatges del carnet col·legial

AC Hoteles ofereix avantatges amb la tarja de client d’Ac Hoteles,la Preferent Card. Per a més informació: Tel. 902 292 293

L’empresa Amena, ofereix un descompte per a col·legiats amb IAE del 15% sobre la facturació amb tarifa Tempo.Per a més informació: Tel. 933 253 726

ARGOS, Academia Náutica, Escuela de Navegación,ofereix un descompte del 10% en els seus cursos teòrics.Per a més informació: Tuset, 8, 3r 2a 08006 BarcelonaTel. 902 160 508 [email protected] www.argosacademianautica.com

AS Atención Sanitaria Domiciliaria, empresa dedicada a l’atenció de persones amb situació de dependència, ofereix a tots elscol·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar els serveis.Per a més informació: Muntaner, 217 08021 BarcelonaTel. 933 632 605 [email protected]

A3 Software, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5%per cada compra que es realitzi. Per a més informació: Tel. 932 533 600

Barna House ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Roger de Llúria, 123 08037 BarcelonaTel. 934 880 080 Fax 934 880 [email protected] www.barnahouse.com

Business Advisoring ofereix a tots els col·legiats un descompte desdel 10% sobre les tarifes oficials en el moment de concertar el servei.Per a més informació: c/ Moià 1 - Tuset 3, 2a. pl. 08006 Barcelona Tel.: 932 413 717 www.tusetbusinesscenter.com

CCCB ofereix un 20% de descompte en les exposicions que organit-za. Aquest descompte s’aplicarà per a dues entrades màxim.Per a més informació: Montalegre, 5 08001 BarcelonaTel. 933 064 100 www.cccb.org www.coleconomistes.com

Centro Médico Dental, ofereix a tots els col·legiats condicions especials i en tots els tractaments un 20% de descompte.Barcelona: Pg. Maragall, 25-27, bjs. Tel. 934 360 989

Indústria, 298-300, bjs. Tel. 934 503 111Pg. de Gràcia, 100, entl. Tel. 932 157 382

Calella: Església, 202-208, 2n 1a. Tel. 937 690 961Girona: Joan Maragall, 44-46 Tel. 972 200 126

Catalunya Motor, SA, ofereix a tots els col·legiats i familiars un descompte del 5% més aportació fabricant, en la compra de vehicles de la marca SEAT.Per a més informació: Sr. Víctor Castaño Silvela (assessor de vendes)Gran Via Corts Catalanes, 140 08038 BarcelonaTel. 933 32 11 00 Mòbil: 647 508 [email protected] www.catalunya-motor.es

CISS, editorial, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5% per cada compra que es realitzi.Per a més informació: Tel. 902 250 500

Clínica Baviera Corporate ofereix a tot el nostre col·lectiu i els seus familiars revisió ocular gratuïta, descompte del 50% en la primera visita,20% de descompte en correcció làsser (miopia, hipermetropia i astigma-tisme), 20% de descompte a altres serveis (glaucoma, cataracta...)Per a més informació o demanar cita: Tel. 933 624 990 Ganduxer, 71

Els clubs de fitness DIR ofereixen un 10% de descompte a la quota mensual a tots els col·legiats.Per a més informació: Tel. 934 504 818 ext. 292Els descomptes no són acumulables.

L’empresa Disseny i Grafisme ofereix als col·legiats un descompte del 15% en els seus serveis: disseny gràfic, identitat corporativa,publicacions empreses, catàlegs, memòries, etc. Pòsters, packaging,infografia, disseny pàgines web. Per a més informació: [email protected]

El Muig, complex de Turisme Rural a Sant Joan de les Abadesses amb tres allotjaments independents totalment equipats i confortables,ofereix a tots els col·legiats un descompte del 10%.Per a més informació i reserves: Tel. 609 613 [email protected] www.el muig.com

Litografies i escultures d’artistes catalans procedents del Fons d’Art d’Enciclopèdia Catalana, a preus especials (descomptes d’un 15% de mitjana) i possibilitat de pagament a terminis. Per a casa o el despatx.Per a més informació: Tel. 902 161 035 [email protected]

Entrada gratuïta per al titular i un acompanyant presentant el carnet de col·legiat a la recepció del Casino i un descompte del 10% en el sopar dels nostres restaurants.Per a més informació: Marina, 19-21 08005 BarcelonaTel. 932 257 878 www.casino-barcelona.comImprescindible DNI, permís de conduir o passaport. Només majors de 18 anys.Només passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea.

Climatització H&H Tofret ofereix en tots els seus articles d’aire condicionat i calefacció un descompte del 10% i la instal·lació gratuïta.Per a més informació: Tel. 933 189 779.

Francesc Mestre Art, ofereix realitzar taxacions d’obres d’art i assesso-rament de restauració, conservació, emmarcament i autentificacionsgratuïtament (excepte despeses). En les exposicions, s’aplicarà un5% de descompte.Per a més informació:Enric Granados, 28 08008 Barcelona Tel. 934 5104 66

Hotel Rutllan, ofereix un descompte del 5% sobre el total de la factura.Per a més informació: Av. del Ravell, 3 LA MASSANAPrincipat d’Andorra Tel. 376 835 000Fax. 376 835 180 [email protected]

IAE ofereix descomptes prop del 10% sobre el preu de tarifa a tots els col·legiats del Col·legi d’Economistes de Catalunya.Podrà consultar-ho en un entorn DEMO.

L’Auditori ofereix, en la programació dels cicles “Auditori XXI”i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un 10%de descompte per la compra d’entrades a les taquilles de l’Auditori.Per a més informació:Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 932 479 300

L’Aquàrium ofereix a tots els col·legiats i dos acompanyants un 10% de descompte en la compra de les entrades.Per a més informació:Moll d’Espanya del Port Vell, s/n 08039 BarcelonaTel. 932 217 474 [email protected]

La Casa del Llibre ofereix un descompte del 5% en tots els seus articles.Per a més informació: Pg. de Gràcia, 62 Tel. 932 723 [email protected]

La botiga Magda Planellas de bosses, sabates i articles de viatgeofereix un descompte del 10% en tots els seus articles.Rbla. de Catalunya, 95 de Barcelona.

El Celler Mas Saloni ofereix un 5% de descompte en els seus articles.Per a més informació: Enric Granados, 68 08008 BarcelonaTel. 934 534 358

Catalunya Motor

francesc mestre art

Us informem dels acords a què ha arribat el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb empreses, establiments i entitats diverses que oferiran descomptes iavantatges comercials als membres del Col·legi, presentant el carnet col·legial.

Poliesportiu Marítim centre de Talassoteràpia, ofereix un descompte del 50% en la inscripció i fins un 20% en les quotes mensuals.Per a més informació: Pg. Marítim, 33-35 08003 BarcelonaTel. 932 240 440 [email protected] www.claror.org

Flors Navarro, ofereix un 10% de descompte en tots els seus productes.Per a més informació: València, 320 Tel. 934 574 099

NH Hoteles Descomptes variables fins un 25% sobre tarifa oficial en hotels d’Espanya i Portugal, en habitacions dobles o dobles d’ús individual i en règim d’allotjament.Descomptes no aplicables en períodes de fires i temporades altes.Les reserves les podeu fer al telèfon 902 115 116 indicant que sou membres del Col·legi.

Vins Noe, S.A. ofereix una tarifa preferencial en els seus articles,del 4% al 7%, segons producte.Si desitgen fer la compra a través de la seva web, caldrà identificar-seposant la clau eco + núm. de col·legiat (www.vinsnoe.com).Per a més informació: Av. Torre Blanca, 308190 Sant Cugat (Barcelona) Tel. 935 891 893

Occidental Hotels & Resort ofereix un descompte del 20% sobre la tarifa oficial en tots els nostres establiments.Les reserves hauran de ser efectuades a través del telèfon 900 100 149.

Ona Joies ofereix un 10% de descompte en tots els seus articles.Per a més informació: Bulevard Rosa, local 72 Pg. de Gràcia, 5508007 Barcelona Tel./Fax 932 158 307C.C. La Maquinista, L.C-102Ciutat d’Asuncion, s/n 08030 Barcelona Tel./Fax 933 608 190Roselló, 242 08008 Barcelona Tel./Fax 932 151 182València, 272 08007 Barcelona Tel./Fax 934 881 095

Parking David ofereix una tarifa especial de 4,50 t (1/2 dia),7,50 t (tot el dia), presentant el tiquet prèviament segellat pel Col·legi d’Economistes.Entrades: Aribau, 230-240; Tuset, 19-21 i Trav. de Gràcia, 62

L’empresa Pragma distribuidor de Coinna, ofereix a tots els col·legiats un descompte del 20%, per al moblament de les seves oficines (mobiliari, cadiratge, parets divisories...).Per a més informació: Llull, 48-52, 6è 1a 08005 BarcelonaTel. 933 000 153 Fax 933 000 [email protected] www.coinma.es

Prevengrup, Prevenció Integral, SL ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte i pressupost gratuït en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Travessera de Gràcia, 43 08021 BarcelonaTel. 902 195 148 Fax 932 419 [email protected] www.prevengrup.com

Nou servei de Quali Medic! Targeta QMCard ofereix grans descomptes en diversos serveis mèdics: Salut dental, urgències mèdiques, segonsdiagnòstic per malalties greus, medicina esportiva, fecundació in vitro,anàlisi clíniques i un accés com a client preferent en el Centre Mèdic Teknon i l’Hospital General de Catalunya. Preus especials per alscol·legiats del Col·legi d’Economistes.Telèfon d’informació: 902 158 940 – www.qualimedic.net

Style Hotels (Grup Hotusa) ofereix uns descomptes des d’un 10 finsa un 30% sobre les tarifes oficials dels seus hotels.Per a més informació i reserves: Tel. 902 444 470

S4 ofereix a tots els col·legiats ofertes d’ordinadors Toshiba.Podeu consultar aquestes ofertes en el número de telèfon: 902 158 920,o enviant un correu electrònic a [email protected]

Telfiscom, ofereix als nostres col·legiats un descompte del 3% mínimen totes les games de material informàtic i el pàrquing gratuït.Per a més informació: (preguntar per Silvia Jiménez)Viladomat, 237 08029 Barcelona Tel. 934 108 280 Fax 934 109 [email protected] www.carrie.net/informatica

Viatges Eroski ofereix un descompte del 5% en paquets turístics.Per a més informació: Comte d’Urgell, 224-226 08036 BarcelonaTel. 933 215 402 Fax 934 108 265

Vilavi Hotels, central de reserves hoteleres amb 80 hotels arreu de l’Estat, ofereix a tots els col·legiats preus de touroperadors.Per a més informació i reserves: Tel. 938 206 383 Fax 938 206 382www.vilavihotels.com

ZyLAB ofereix a tots els nostres col·legiats: 5% descompte en tota la línea de software. 30% descompte en la instal·lació funcional. 30%de descompte en formació. Un any de suport i manteniment gratuït,dues revisions completes gratuites i l’assistència gratuïta als seminaris.Per a més informació: Paris, 118, ent. 2a B 08036 BarcelonaTel. 934 101 935 Fax 933 631 933 www. zylab.es

GIRONA

Geieg-Mifas, ofereix unes tarifes especials en el pàrquing.C/ de la Creu, s/n (17002 Girona) de: 2 t (fins a tres hores) i 3 t (tot el dia) presentant el carnet col·legial a la caixa.

Optica Rueda, ofereix un descompte del 15% en la compra d’ulleresde sol i ulleres graduades.Per a més informació: Pujada St. Fèlix, 3(Girona) Tel. 972 20 39 11Bisbe Lorenzana, 33 (Girona) Tel. 972 20 62 26Migdia, 47-49 (Girona) Tel. 972 22 45 45Plaça dels Horts, 1 (Anglès) Tel. 972 42 05 05 www.opticarueda.com

TARRAGONA

El Grup Roc Blanc ofereix avantatges pels col·legiats.Podeu consultar-les a la pàgina web del col·legi.Per a més informació: H. Roc Blanc (Andorra) Tel. 00 (376) 871 400H. Panorama (Andorra) Tel. 00 (376) 873 400H. Termes Montbrió (Montbrió del Camp, Tarragona) Tel. 977 814 000

Tamoto, SL ofereix un descompte mínim del 5% segons vehicle.Per a més informació: Crta. de València N. 340, km 1159,700 43006 Tarragona Tel. 977 540 810

LLEIDA

Floristeries Piñol, us ofereix un 10% de descompte en tots els seusproductes.Per a més informació: Av. Garrigues, 29 25001 Lleida Tel. 973 201 573Magdalena, 39 25007 Lleida Tel. 973 238 030

DAVID, S.A.P

NAVARRO

TELFISCOM, S.L.

Recorda que si has de venir al Col·legi o a prop per fer algun tràmit, tens a la teva disposició el Pàrking David amb un preu especial

Grup Hotusa

HOTELES

Los mejores amigos de su negocio por sólo…

Peugeot Boxer435 ee al mes Peugeot Expert399ee al mes Peugeot Partner310 ee al mes

Ahora pueden acompañarle sin necesidad de comprarlos. Con Peugeot Renting, por unacuota mensual puede disponer de un Vehículo Comercial de Peugeot con todas las venta-jas fiscales para su empresa y la máxima comodidad en su trabajo. La cuota incluye seguro atodo riesgo, mantenimiento, cambio de neumáticos, y mucho más, para que usted puedaconducir sin preocupaciones.Ahora le toca elegir entre la Peugeot Partner, mezcla de ber-lina y monovolumen que siempre le responderá, la Expert, pura potencia, con puertasbatientes de 180º,o la Boxer, con su enorme capacidad de carga.Hemos buscado los mejorescolaboradores para su negocio y se los ponemos al alcance de la mano.

Peugeot Partner Combi Pro 1.9 D: Consumo mixto (L/100 Km)6,9. Emisiones CO2 (g/Km): 181.

BARCELONESA: Dpto. de venta y empresas - Rda. Gral. Mitre, 4-8 - Tel. 699 437 265 - Barcelona

Cuota mensual sin IVA para alquiler de un vehículo Partner Furgón 190 C o Peugeot Partner Combi Pro 1.9D;Expert Combi 220 C Confort 1.9 D; Boxer Furgón Standard 290 C Cerrado 2.0 HDI. Operaciones a 48 mesesy 100.000 Km, cambio de 8 neumáticos, según contrato Peugeot Renting. Oferta válida hasta el 31 de julio de2004, reservado a empresas y autónomos (Península y Baleares) condicionado a aceptación financiera. Consulteen su concesionario más cercano, nuestra oferta para otras versiones, plazos, kilometrajes.

Novetats Hemeroteca Història Econòmica de les Fires a Catalunya

Editorial: Generalitat de Catalunya. Departament deComerç Turisme i Consum

Autors: Albert Carreras i Lídia Torra

La importància de les fires en el desenvo-lupament de Catalunya és un fet acceptatper tothom, calia, però, demostrar aquestaevidència amb dades a la mà.

L’obra pretén documentar i explicar l’ori-gen i el paper destacat que han tingut lesfires en el desenvolupament econòmic isocial del país.

És un recull força exhaustiu poble perpoble de les fires amb orígens històricsconeguts, tot i que no esmenta totes les quehi ha, algunes de les quals són molt recents.

Análisis Económico de la Empresa Autogestionada

Autors: Alfonso Carlos Morales,José Luis Monzón y Rafael Chaves

Editorial: Ciriec-España

El objeto central de esta obra consisteprecisamente en poner al alcance del lec-tor una selección de los más importantestextos de economía versados sobre laempresa autogestionada, con firmas deprimera línea.

Tauler d'anuncisSERVEIS DE DESPATX PER PROFESSIONALS

• Despatx situat a AV. DIAGONAL (al costat Av. Sarrià). • Excelent imatge corporativa. Barcelona Capital.• Dotació de serveis de telefonia i recepció de clients.• Espais i sales d’ús privatiu i altres d’ús comú.•Ideal pel desenvolupament d’un professional lliberal: economista, advocat o similar.

Sr. Ricard Tel. 678 404 235


Administración concursal de empresasGuía Orientativa de actuación profesional

Editorial: Cedecs Editorial S.L.

Autor: Juan Rojas Graell

El objetivo de la Guía es ayudar a cumplirlos objetivos básicos que se plantea la leyy que son: la satisfacción de los derechosde los acreedores, la conservación de laactividad empresarial y el mantenimientodel empleo.

Para ello se da mucha importancia el aná-lisis y diagnóstico de la viabilidad empre-sarial y su relación con las propuestas deconvenio. De ahí que la Guía incida en losinstrumentos de análisis que deberán per-mitir a la administración concursal realizarel informe con la máxima solidez.

Asimismo cabe puntualizar que la Guía esun instrumento válido para todo aquélprofesional que interviene en el ámbito dela empresa y que esté interesado tanto enla práctica del ejercicio de la administra-ción concursal como en el conocimientode la sistemática de tratamiento de la cri-sis de las empresas que utiliza el procedi-miento concursal para su resolución.

Casos prácticos sobreanálisis de inversionesy financiación de Pymes.Desafiar la miopíaempresarial

Autor: José Manuel Ortigueira Bobillo

Editorial: Pirámide

Las organizaciones son cada vez másdependientes del comportamiento de susclientes. Por ello, es necesario realizar uncuidadoso análisis del negocio antes deponerlo en marcha y, después, llevar acabo una revisión permanente para adap-tarlo a las nuevas situaciones del mercadoy la competencia.

Este libro es una herramienta útil paralograr ese objetivo.

Un paseo aleatorio por Wall StreetLa estrategia parainvertir con éxito

Autor: Burton G. Malkiel

Editorial: Alianza Editorial

Este libro es una visita guiada por el com-plejo mundo de la bolsa y las finanzas.Muchas personas opinan que el inversorparticular tiene muy pocas posibilidadesfrente a los expertos financieros. Es fre-cuente oír que ya no existe lugar para losindividuos en los mercados institucionali-zados modernos. Nada más lejos de larealidad. Un paseo aleatorio por Wall Stre-et demuestra que cualquier persona lopuede hacer bien como los expertos, y esposible que aún mejor.


Generalitat de CatalunyaDepartament d'Economiai Finances

xarxa de municipis

Entitats col·laboradores

Agenda novembre 2004ORGANITZA DIA HORA LLOC

• 10 de novembre 09.30 h Sala d’ActesDynamic presentations in English

• 15 de novembre 18.00 h Sala d’ActesComptabilitat de fusions i escissions

• 15 de novembre 10.30 h Aula 1El pla de gestió. Un mètode integral per a la seva elaboració i el seu control

• 15 de novembre 18.00 h 2n 6aSeminari d’iniciació a l’assessorament en gestió de patrimonis

• 16 de novembre 16.00 h Aula 2Cicle sobre el tancament comptable i fiscal 2004

• 16 de novembre 16.00 h Aula 2Tancament comptable de 2004 abans de l’Impost sobre societats. Preparació de la informació i revisió de criteris comptables

• 19 de novembre 09.00 h 2n 6aGestió pràctica de tresoreria

• 22 de novembre 10.00 h Sala d’ActesL’execució pràctica del procés d’auditoria.Un cas pràctic global

• 25 de novembre 16.00 h Sala d’ActesPlanificació fiscal del tancament de l’exercici 2004

• 25 de novembre 18.00 h 2n 6aSeminari pràctic per a la confecció d’informes d’auditoria

• En preparació:Nova Llei general tributària i el seu desenvolupament reglamentari

Curs d’iniciació a l’auditoria

Auditoria. Nivell II

Postgrau de tractament d’empreses en crisi i administració concursal

• 16 de novembre 19.30 h Sala d’Actes“Fiscalitat de les Entitats amb règim d’atribució de rendes”Cal fer la inscripció a través de la pàgina web del Col·legi

• 24 de novembre 18.30 h Auditori de la“Introducció al XBRL (Sistema d’Informació Financera Digital)” Borsa deCal confirmar assistència a la secretaria de l’ACCID Barcelona

• 29 de novembre 19.00 h Sala d’Actes“La inversió alternativa: un nou model de gestió”

• 15 de novembre 18.00 h Sala de Juntes“On bilateral agreements: the importance of technological endowments in presence of a learning process”

• 18 de novembre 19.00 h Sala d’ActesTaula europea

• 30 de novembre 19.00 h Sala d’ActesCicle: Reflexions europees. El model europeu a debat: “Les relacions de la Unió Europea i Amèrica Llatina”

• 11 de novembre 09.00 h Hotel “L’economia catalana: què cal fer?” Fira Palace

• 11 de novembre 20.30 h La Fontana deLiurament d’insígnies als col·legiats amb 25 anys de col·legiació l’Eixample

• 11 de novembre 21.15 hSopar dels Economistes

Nomenament de col·legiat d’Honor al Sr. Rafael Termes i nomenament de col·legiatsde Mèrit als Srs. Francesc Granell i Guillem López Casasnovas

Lliurament dels Premis Joan Sardà Dexeus 2004 de la Revista Econòmica de Catalunya

Lliurament dels Premis de Reconeixement a:– Millor currículum universitari.– Projecte més innovador de despatxos professionals– Economista d’empresa de l’any

• 4 de novembre 19.00 h Sala d’ActesPresentació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2003

• 4 de novembre 18.30 h Universitat Jornada dels Economistes: de Girona“Reptes i oportunitats del turisme a Catalunya”

• 4 de novembre 18.00 h UniversitatJornada dels Economistes: de Lleida“L’habitatge en el moment present: una visió econòmica”

• 4 de novembre 18.30 h Universitat RoviraJornada dels Economistes: i Virgili“Factors de localització de les empresesamb un important contingut tecnològic”

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓ D’ASSESSORSFISCALS

COMISSIÓ DE COMPTABI-LITAT I ACCIDamb la col·laboració de Borsade Barcelona

COMISSIÓ D’ECONOMIAFINANCERA

COMISSIÓ D’ECONOMIAINDUSTRIAL

COMISSIÓUNIÓ EUROPEA

JORNADA DELS ECONOMISTES

JUNTA DE GOVERN

SEU DE GIRONA

SEU DE LLEIDA

SEU DE TARRAGONA