Introducció al programa PIDCES · 2011. 4. 2. · 3.3 El protocol.....- 13 - 3.4 L’hora d’esbarjo..........................................................................................................-

INTRODUCCIÓ AL PROGRAMA PIDCES

1

Introducció al programa PIDCES

Programa PIDCES 07-08 Formació de dinamitzadors/es

Oficina del Pla Jove


2


3


Dossier de continguts

1 Els PIDCES, definició i context en el marc de les polítiques de joventut.........................- 1 - 1.1 La informació juvenil.....................................................................................................- 1 - 1.2 La dinamització d’estudiants ........................................................................................- 3 - 1.3 Els destinataris .............................................................................................................- 4 - 1.4 Els objectius .................................................................................................................- 4 -

2 El perquè de la intervenció als centres d’educació secundària........................................- 6 - 2.1 Els joves del centre ......................................................................................................- 6 - 2.2 La relació amb els centres: la direcció i el referent ......................................................- 7 - 2.3 El compromís dels centres ...........................................................................................- 8 -

3 El PIDCES. Model de gestió.............................................................................................- 9 - 3.1 El funcionament del punt d’informació al centre ........................................................- 11 - 3.2 L’atenció als joves estudiants.....................................................................................- 12 - 3.3 El protocol...................................................................................................................- 13 - 3.4 L’hora d’esbarjo..........................................................................................................- 14 - 3.5 Les cartelleres informatives........................................................................................- 14 - 3.6 Altres estratègies d’atenció ........................................................................................- 15 - 3.7 Les activitats i campanyes que es generen des del PIDCES....................................- 15 - 3.8 La coordinació municipal i supramunicipal.................................................................- 18 - 3.9 Indicadors d’avaluació del projecte ............................................................................- 19 - 3.10 Recursos d’infraestructura .....................................................................................- 20 -

4 El perfil del dinamitzador del PIDCES............................................................................- 21 - 4.1 El perfil........................................................................................................................- 21 - 4.2 Les tasques ................................................................................................................- 22 - 4.3 La formació.................................................................................................................- 22 -

5 La promoció de la participació al centre. ........................................................................- 24 - 5.1 La dinamització de la participació del cos de delegats i delegades...........................- 25 - 5.2 Els consellers escolars...............................................................................................- 26 - 5.3 Estratègies per afavorir la participació dels estudiants..............................................- 26 - 5.4 L’associacionisme estudiantil .....................................................................................- 27 -

6 El PIDCES i els serveis d’informació juvenil...................................................................- 30 - 7 Les xarxes de corresponsals..........................................................................................- 31 - 8 Coordinació amb altres agents i treball en xarxa ...........................................................- 33 -

8.1 El treball transversal amb les altres àrees de l’ajuntament........................................- 33 - 8.2 La participació de les entitats i altres agents d’intervenció juvenil.............................- 35 -

9 La relació amb el centre .................................................................................................- 36 -


4

9.1 El centre d’ensenyament: òrgans de govern, gestió i funcionament .........................- 36 - 9.2 La coordinació amb el centre .....................................................................................- 41 - 9.3 El referent ...................................................................................................................- 42 - 9.4 Les reunions, seguiment i avaluació ..........................................................................- 42 - 9.5 La vinculació del PIDCES amb altres professors ......................................................- 42 - 9.6 Els usos i espais dels centres controlats pel personal de servei ...............................- 43 -


- 1 -

1 Els PIDCES, definició i context en el marc de les polítiques de joventut.

Els programes de descentralització de la informació i dinamització als centres dins de les

polítiques de joventut han estat una prioritat contínua de les gestions de les administracions

municipals, però les accions i les propostes han anat canviant conforme anaven canviant les

necessitats dels joves dels nostres pobles i ciutats.

La pràctica ens diu que la majoria de programes han estat dirigits de les regidories de joventut,

i en els casos on el PIDCES depèn d’educació ens trobem amb l’assumpció de les polítiques

iniciades per Joventut.

Quan parlem del PIDCES doncs, ho fem des de les polítiques de joventut, tenint present la

necessitat de treballar transversalment amb tots els departaments i especialment educació.

Pels vols dels 80 neixen els primers programes de descentralització de la informació als

centres d’ensenyament, els PICES, el funcionament dels quals es basa en la dispensació

d’informació del PIJ als centres per mitjà de les cartelleres i el punt d’informació setmanal a

l’hora de l’esbarjo, estratègies conjugades a través de la incorporació de la figura de

l’informador.

La necessitat d’arribar a més joves, la constatació de carències especials d’informació dels i les

estudiants i la concepció de l’institut com a centre de formació integral del jove defineixen els

nous programes d’informació i dinamització als instituts que mantenen l’aproximació de la

informació al jove amb un feedback més resolutiu i incorporen el foment de la participació

juvenil com a nou objectiu.

La metodologia d’aquests continua basant-se en la descentralització del PIJ però ara duent a

terme activitats de dinamització i foment de l’associacionisme. La professionalització del perfil

de l’informador / dinamitzador i les xarxes de corresponsals constitueixen els dos elements

cabdals d’aquesta nova etapa.

1.1 La informació juvenil

La informació és una eina clau en la situació dels joves que permet, quan se sap utilitzar,

prendre decisions per definir el present i el futur. L’absència dels habilitats per saber-la utilitzar


- 2 -

és la causa, la majoria de vegades, del tancament d’accés a les oportunitats i de deficiències

en el procés d’inserció social dels joves.

És tant l’allau d’informació de diferents àmbits que rep el jovent, que es fa del tot necessari

trobar referents que unifiquin la informació sobre tots els recursos que són a l’abast de la

població més jove, realitzant una tasca de sistematització i revisió diària per poder estar

preparats per donar-la actualitzada i així ser eficaços en la nostra feina. Tenir un Punt

d’Informació al seu propi centre d’ensenyament els permet resoldre aquest problema i resoldre

de manera més ràpida, còmoda i eficaç els seus dubtes i les seves inquietuds, fer arribar la

informació de forma correcta, ajudarà a que el jove triï amb més garanties en un moment en

que el futur és quelcom llunyà i variable per a ells, però que alhora dibuixa les seves

possibilitats.

No es limita el PIDCES a donar informació de caire acadèmic, tant necessari a rel dels últims

canvis soferts als últims anys, sinó que també apropa al jove tota la informació que pugui ser

d’interès per a aquest, especialitzant-nos també en altres vessants de la seva vida quotidiana,

com ara l’oci, la cultura, l’esport, la informació laboral, la participació, la sanitat, els serveis

socials, etc. La informació és més que una transmissió de dades i recursos, forma part del

procés d’aprenentatge d’hàbits que la persona adquireix progressivament e, i el fa més

autònom.

A més la informació com una exigència per a l’èxit en qualsevol activitat, per tal d’informar,

orientar i assessorar als joves a partir de les seves demandes és del tot important partir del

coneixement de les seves necessitats, en definitiva de la realitat sociocultural dels i les joves de

la ciutat de referència, més concretament del districte o barri, i encara més del seu centre

d’ensenyament.

El servei plantejat és part d’un punt d’informació juvenil d’atenció personalitzada, un mitjà i una

eina que faciliti la col·laboració entre els diferents grups que cohabiten el mateix centre, serveis

que ofereixi el districte i també amb diferents institucions i entitats d’àmbit ciutat que generin

informació d’interès i amb els quals podem mantenir una interrelació amb l’objectiu d’oferir un

servei integral i global als i les joves.

Així mateix, el PIDCES està immers en una organització que ofereix serveis i informació a tota

la població juvenil, els PIJ, els centres de recursos juvenils ... entre altres. Conèixer i difondre

aquests serveis és una tasca essencial dels PIDCES. De fet, tots els plans de joventut tenen la

voluntat de coordinar les seves accions, i per tant, és imprescindible disposar i treballar amb els

circuits establerts d’informació evitant la duplicació de serveis, col·laborant en accions

concretes, i fent les derivacions als especialistes que calguin.


- 3 -

1.2 La dinamització d’estudiants

Quan estudiem la participació dels joves estudiants observem dues realitats; una, la d’aquells

joves que amb ganes i iniciativa no troben el medi per poder portar a terme els seu propòsits i

l’altra, la d’aquells joves amb falta de motivació per participar en diferents dinàmiques de

participació, no només les proposades des del propi institut, sinó també fora del mateix. I aquí

és en definitiva on ha d’incidir el projecte PIDCES, en ajudar a buscar el medi que els primers

no acabaven de trobar i en potenciar la participació, mitjançant diferents línies d’actuació, dels

joves amb falta de motivació per aquests temes.

Per a tal fi, i dins l’institut, hem d’aconseguir la implicació directa amb el projecte de tots els

òrgans, grups formals i grups no formals existents. Hem d’aconseguir una participació activa

dels corresponsals per a que siguin ells amb l’ajuda del dinamitzador, els que tracin el camí que

ens farà arribar a la resta de joves. S’ha de potenciar la participació al Consell Escolar, la

participació dels delegats, dels professors, hem de potenciar l’associacionisme d’estudiants,

tant important des del nostre punt de vista com a motor impulsiu de diferents iniciatives dintre

de l’institut, i com actor necessari per al compromís d’alguns joves amb el seu centre. Hem

d’obtenir la col·laboració dels diferents agents actius de l’institut, en definitiva, la total integració

del projecte PIDCES dintre del dia a dia de l’institut.

A nivell de barri i districte, s’han d’aprofitar les oportunitats que aquests ens donen, hem

d’aprofitar espais, activitat i dinàmiques que s’ofereixen. Hem d’aconseguir apropar al jove cap

al medi que l’envolta, hem d’intentar crear un vincle d’unió directa entre els equipaments,

serveis municipals, CRPS, centres cívics i casals del districte i el jove. Aquest ha de tenir

l’oportunitat de poder donar resposta a totes les seves necessitats, inquietuds i interessos

personals. S’han de detectar aquells interessos susceptibles de ser compartits per un nombre

suficient de joves i orientar a aquests en el procés d’estructuració dels mateixos amb la finalitat

de crear, consolidar, projectar i donar continuïtat a entitats, associacions i grups formals i

estables de joves amb capacitat per ser portades a terme de forma autònoma.

Pot semblar que la dinamització als centres d’educació secundària és una activitat espontània

que depèn exclusivament de la iniciativa i empatia del dinamitzador/a però no és així perquè la

dinamització ben feta és una activitat tècnica i subjecta a unes normes i a un gran nombre

d’exigències. Això implica que el dinamitzador/a ha de programar i seqüenciar qualsevol acció

que vulgui dur a terme als centres.

La figura del dinamitzador/a PIDCES contribueix decisivament al fet que s’entengui la

dinamització als instituts com un procés de renovació i activació de la vida social i cultural. El

dinamitzador/a és el tècnic que fa brotar les idees entre el grup, el que motiva, el que anima a

la generació de projectes i/o activitats.


- 4 -

El PIDCES estudia la realitat del centre, del col·lectiu corresponsals... etc sobre el que es

desitja intervenir, per tal de conèixer les seves condicions de vida, la seva demanda, i les seves

expectatives. Aquesta observació de la realitat, en què es contrasten les aspiracions dels

alumnes amb els resultats de les anteriors activitats de dinamització que se’ls hi ha ofert, fet

partícips, proporciona un marc d’orientació per a la definició d’objectius (prioritats d’intervenció),

d’acord amb els quals s’haurà de fer la planificació de l’activitat de dinamització i l’avaluació del

com s’ha dut a terme. Abans de l’inici del servei, l’equip PIDCES dissenya i planifica les

activitats, que segons expressió dels centres i necessitats detectades durant el curs escolar

anterior s’han fet palès.

Però la participació dels estudiants pot tenir diferents graus, des de la no participació

inconscient fins a la participació activa o passiva. Davant l’objectiu de fomentar la participació

tan activa com passiva, les estratègies de dinamització seran diferents. Així, per fomentar la

participació passiva dels estudiants el PIDCES es centra en la generació d’activitats atractives i

en l’altre estadi més ambiciós de la participació activa, el PIDCES impulsa l’autoorganització

dels estudiants i la cogestió i/o autogestió de les pròpies activitats.

1.3 Els destinataris

El projecte va adreçat principalment als i les joves d’entre 12 i 18 anys com a potencials

usuaris/àries dels serveis oferts i beneficiaris/àries dels projectes d’Informació i Dinamització als

Centres d’Educació Secundària. Són joves i alhora estudiants, i aquest fet és fonamental a

l’hora de programar les nostres actuacions i realitzar-les.

Encara que no sent els seus destinataris principals, d’altres col·lectius, actors socials, membres

de la comunitat educativa i agents no estrictament juvenils poden ser cridats a implicar-se,

col·laborar i participar en el desenvolupament específic d’iniciatives i activitats vinculades, més

o menys directament, amb els objectius dels programes exposats al present document.

1.4 Els objectius

Els objectius genèrics dels PIDCES són:

⇒ Fer arribar informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida amb l’objectiu de

treballar per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i la dinamització.


- 5 -

⇒ Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres d’ensenyament i els espais juvenils del

municipi mitjançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries.

⇒ Fomentar l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves dins el seu àmbit més

proper i durant tot el procés de formació i desenvolupament personal.

⇒ Potenciar els mecanismes de participació tot contribuint a la creació i consolidació

d’associacions i grups juvenils i la vinculació de joves a entitats ja existents.

⇒ Promoure la realització d’activitats, per part dels joves, de difusió i creació cultural,

esportives, formatives i de temps lliure.

⇒ Prevenir conductes i hàbits de risc a través de la informació


- 6 -

2 El perquè de la intervenció als centres d’educació secundària

L’evidència de la intervenció als IES des de les accions i propostes de les regidories de joventut

rau en primer lloc en que una majoria important de la població es troba escolaritzada ( de dotze

a setze de manera obligatòria) i junts durant una mitjana de sis hores diàries de dilluns a

divendres.

En segon lloc, els IES són els espais de socialització dels joves d’aquesta franja d’edat més

importants. On per primer cop es formen com a persones i com a ciutadans i ciutadanes. L’IES

doncs, juga un paper clau en la formació de ciutadans i ciutadanes, en la formació de la cultura

cívica i participativa dels estudiants. Si volem ciutadans i ciutadanes que participin en els seus

entorns de vida, cal que des del principi tinguin la oportunitat de participar i cal que ho facin

sentint que la seva participació és significativa, que té incidència sobre el seu entorn.

En tercer lloc, perquè l’institut és a més d’un espai de docència que aglutina una majoria

important de joves, un espai de socialització i d’exercici de ciutadania, també és un espai obert

al territori a les persones i a la ciutat que ha d’integrar-se en el seu entorn social i geogràfic

servint no només a la comunitat educativa sinó al conjunt de la població.

2.1 Els joves del centre

El PIDCES forma part de la comunitat on pertany, i per tant ha d’estar en estret contacte amb la

realitat social, institucional, i associativa que l’envolta. Així per organitzar un PIDCES cal

conèixer prèviament l’entorn educatiu i juvenil del municipi perquè ens ajudi a comprendre com

són els joves de l’institut on volem intervenir, d’on provenen, els seus hàbits i la manera de

relacionar-se entre d’altres.

Quan parlem dels joves dels centres d’ensenyament secundari ens estem referint als joves

amb edats compreses majoritàriament entre els 12 i 18 anys, que estan escolaritzats entre el

1er de l’ESO i el 2on de Batxillerat i/o Cicles Formatius. L’ESO es posa en marxa als 12 anys i

allarga l’etapa d’ensenyament obligatori fins als 16 anys. Això vol dir que en un mateix centre

ens trobem amb nois i noies encara adolescents que estan en contacte directe amb joves

d’edats més superiors.


- 7 -

Aquest fet ens permet treballar amb més joves, i més aviat, però també ens recorda que hem

de treballar diferent segons l’edat, no ens adreçaran les mateixes consultes o demandes un

jove de 12 anys que un de 18.

Per tant, ens obliga d’entrada a diferenciar la informació que portarem al punt adreçada als

primers cicles de la ESO, als segon cicle ... i així per tots els altres nivells, perquè el procés

d’emancipació és diferent i les inquietuds i necessitats d’informació van canviant a mida que

avança l’etapa educativa i l’edat del jove.

Un altre aspecte a considerar és la procedència dels joves de l’institut. Ens alguns casos ens

trobem instituts amb joves de poblacions diverses, sigui per seguir un itinerari determinat que a

la seva població no s’ofereix, sigui perquè a la seva població no hi ha centre d’ensenyament.

No podem triar només els joves del nostre municipi per fer-los objecte de les accions

plantejades des del PIDCES. Cal que rendibilitzem esforços amb els programes dels altres

ajuntaments a fi d’oferir un servei de qualitat per tots els joves de l’insitut.

El que sempre hem de tenir present, és que els joves estudiants són un reflex mateix de tot el

col·lectiu juvenil, i de la societat mateixa, amb interessos molt diversos i característiques

diferents.

2.2 La relació amb els centres: la direcció i el referent

Tan o més important que la relació que establim amb els joves estudiants és la relació i

coordinació amb la direcció i referents del centre.

El director/a i o el cap d’estudis poden orientar-nos i familiaritzar-nos amb la vida del centre i

facilitar-nos l’accés i la presentació a tots els estaments de la comunitat educativa. Cal mantenir

una bona coordinació doncs amb l’equip directiu i fer-lo partícip de les avaluacions i seguiment

del programa. És imprescindible que coneguin l’abast de les actuacions que durem a terme i

les persones que implicarem, per tant, una reunió a principi de curs i una al final serien

suficients per coordinar totes les accions i intentar que siguin complementàries.

Ens cal també un seguiment més continu del projecte, però això pel centre suposa moltes

vegades una feina afegida. És per aquest motiu que proposarem la figura del referent entre els

professors i professores. Aquest referent serà el nexe entre el punt d’informació i dinamització i

la direcció i l’equip de professorat. Pot ben ser el coordinador/a de les activitats extraescolars, o

el coordinador pedagògic, o algú de l’equip directiu. Demanarem a l’equip directiu que designi

la persona més idònia.


- 8 -

Les reunions amb el referent del punt hauran de ser periòdiques i organitzades. Hem d’intentar

que les accions que proposem siguin rebudes sempre pel centre com un suport a la seva feina,

si no és el cas, ens trobarem amb poca predisposició a col·laborar.

2.3 El compromís dels centres

Per l’òptim desenvolupament del programa als centres, i partint de l’interès i disposició a

participar d’un servei com el PIDCES, podem establir un protocol d’adhesió verbal o escrit que

d’alguna manera simbolitzi i adopti el compromís per les dues parts ( els responsables del

programa a joventut i l’IES) tenint en compte les següents condicions:

• Compromís dels centres a fer difusió del programa entre tots els alumnes i els altres

estaments de la comunitat educativa.

• Facilitar la presentació del dinamitzador a tots els estaments de la comunitat educativa

• Facilitar al dinamitzador/ informador un espai visible i de pas on instal·lar el punt

d’informació, on classificar i emmagatzemat el material d’ús del punt i un espai per les

cartelleres i suports informatius.

• L’accés i disposició sempre que ho necessiti el programa d’un espai de reunió amb els

joves

• L’accés i ús a la infraestructura del centre: fotocopiadores, telèfon, recursos

tecnològics..etc

• El manteniment de reunions periòdiques i seguiment amb el dinamitzador i o amb el

tècnic de l’ajuntament responsable del programa.


- 9 -

3 El PIDCES. Model de gestió

El PIDCES és un espai de referència, de trobada i un àmbit destinat, per una banda, a la difusió

d’informació pertinent, adequada a les demandes dels joves i tota la comunitat educativa. Les

campanyes informatives abordaran tota la vessant educativa, d’orientació acadèmica i laboral

però també tota aquella informació canalitzada des del servei d’informació Municipal o bé des

de qualsevol àrea/servei que es consideri oportuna (activitats d’estiu, activitats culturals,

concerts, intercanvis, associacionisme, viatges, esports, lleure, etc)

D’altra banda, el PIDCES també està destinat a l’establiment de xarxes comunicacionals i

relacionals de treball que tinguin com a objectiu el foment i la promoció de l’associacionisme i

participació estudiantil.

El projecte de descentralització de la informació als IES es desenvoluparà tot considerant

l’horari d’obertura i tancament dels diferents centres, el calendari escolar, les activitats de

coordinació necessàries i les activitats extraordinàries que es promoguin. Sempre s’ha

d’atendre les necessitats dels i les joves en quant a la seva pròpia disponibilitat horària i

comptant que aquesta es construeix, bàsicament, a partir del temps a compatibilitzar amb les

obligacions escolars i/o laborals d’aquests i aquestes.

Per aconseguir una major implicació dels i les alumnes al Punt d’informació, s’utilitza la figura

dels corresponsals procedents de l’alumnat dels centres. Aquests constitueixen agents

dinamitzadors del punt d’informació i d’altres activitats generades al propi centre i a la ciutat.

Els corresponsals porten a terme una doble funció: d’una part ser transmissors de la informació

generada als propis punts, i d’altra banda, aporten elements per conèixer les necessitats reals

existents dins del col•lectiu més proper, els/les alumnes del seu propi centre.

Cal crear, doncs, un cos de referents i voluntaris/àries procedents de l’alumnat, el Consell

Escolar o de la resta de la comunitat educativa que es puguin coordinar amb el/la responsable

del Punt per tal de donar continuïtat a les tasques d’informació i difusió, tot mantenint els

contactes i les xarxes comunicatives i relacionals establertes. Tanmateix, hauran de fer, entre

la resta d’alumnes dels centres,difusió i divulgació de la informació generada, canalitzar la

comunicació entre aquests i el Punt i aconseguir el manteniment al llarg de la setmana de les

actuacions de difusió i foment i promoció de l’associacionisme estudiantil que es portin a terme.


- 10 -

Aquest cos voluntari de referència (corresponsals) als centres haurà de constituir-se com

autèntic agent dinamitzador dels i les estudiantes sota les directrius i coordinació de l’/la

informador/a del Punt.

És adient pensar en possibles trobades per tal de cohesionar el grup de voluntaris/àries i

col·laboradors/es, tot implementant protocols de treball en aquesta línia amb membres del

Consell Escolar i d’altres portaveus de la participació estudiantil.

Els Punts d’Informació als CES ha de ser el canal de difusió de la informació que es genera a

les ciutats integrades al projecte i a la comarca en temes d’activitats juvenils, dels propis CES

(Setmana Cultural, dates d’exàmens...) , de les AMPA’S, els Consells Escolars de centre i

municipals, els Consells de Delegats, les comissions de festes, les xarxes de corresponsals i

les Associacions d’Alumnes i Estudiants (carnet de l’estudiant, activitats...).

Perquè el Punt d’Informació funcioni adequadament cal una coordinació per part de

la/l’informador/a de tots aquests nivells, que són l’eix bàsic per poder constituir-lo com a centre

neuràlgic de l’IES en matèria d’informació i sigui considerat per l’alumnat com una eina eficient i

resolutiva segons les seves demandes i necessitats.

El Punt d’Informació ha d’informar envers temes juvenils de caire genèric: estudis, salut,

vacances i lleure, ocupació, educació, participació i societat... D’aquesta informació, el/la

responsable del Punt haurà de realitzar la recerca, elaboració, sistematització, actualització,

classificació i catalogació

Caldrà també que es realitzi un control del nombre d’usuaris/àries i nombre de consultes que

s’hauran de classificar per àmbits temàtics. consultades, així com del control i seguiment de tot

aquell material al quals se li doni difusió. El volum de consultes ha de plantejar la necessitat de

realitzar campanyes informatives i les seves temàtiques. D’aquesta forma el calendari

d’activitats i campanyes informatives que es desenvolupin seran determinades per les

necessitats detectades i definides

Per mantenir una bona dinàmica d’usuaris del Punt d’Informació ens cal realitzar campanyes

específiques que tinguin un interès especial pels/les joves estudiants. Aquestes vindran

definides pels responsables de la supervisió i coordinació comarcal del projecte, els Serveis

municipal d’Informació Juvenil de referència a cada municipi, tot tenint en compte les

demandes i necessitats que, en cada moment, es detectin entre el col·lectiu estudiantil dels

centres adcrits.


- 11 -

És igualment important que existeixi un referent per a l´informador/a: direcció, cap d’estudis,

coordinació psicopedagògica... per tal que la tasca desenvolupada sigui canalitzada

correctament i de la manera més efectiva i resolutiva possible.

El projecte ha de mantenir una lògica progressiva i polietàpica en la seva aplicació tot

visualitzant-se tant com una millora quantitativa i qualitativa. És important el fet d’aprofitar els

contactes amb els grups de joves més actius i participatius dels centres amb la finalitat de que

aquests tinguin en l’informador/a un/a clar/a figura referent.

La tasca de l’informador/a ha de consistir en constituir-se com a referent per als estudiants

supervisant l’adequada aplicació dels programes municipals i comarcals proposats i les

directrius a seguir i, d’altra banda, ha de donar també viabilitat a possibles propostes pròpies

que cal plantejar en funció de les necessitats detectades en els joves dels centres

d’ensenyament. Caldria incidir en aquesta línia de corresponsabilitat implicant als joves,

escoltant els seus suggeriments i les propostes per tal de donar-los sortida amb l’ajut dels

recursos que tan l’administració municipal com el territori posi al seu abast.

També seria important tenir present la necessitat de la formació dels alumnes. La formació que

se’ls hi facilitarà els donarà les pautes necessàries per a desenvolupar la dinamització que

vulguin dur a terme durant el període d’implementació del projecte i els seus programes. Cal

potenciar doncs, la creació de referents per tal d’arribar a propostes concretes de projectes a

desenvolupar sempre tenint presents les necessitats existents a nivell d’alumnat. El

dinamitzador ha de treballar per aconseguir que aquests col·lectius de referència

aconsegueixen ser sòlids per tal de poder així iniciar una tasca d’allò més engrescadora capaç

de permetre l’elaboració d’un possible calendari d’activitats a realitzar.

És important assenyalar la importància del personal informador tot intentant assolir una bona

interrelació entre aquest i el municipi de referència amb la finalitat d’aconseguir els objectius

conjunts i comuns des de la vessant informativa i de difusió.

3.1 El funcionament del punt d’informació al centre

L’atenció als centres es realitza amb una periodicitat setmanal, intentant aconseguir l’objectiu

bàsic de cobrir les necessitats informatives, especialment dels alumnes i dels altres estaments

de la comunitat educativa.

Quan excepcionalment no es pot atendre un punt d’informació als centres segons l’horari i el

dia previst, cal comunicar-ho a la direcció i/o professorat referent del centre.


- 12 -

Per garantir la viabilitat del projecte cal seguir dues condicions bàsiques:

• Realitzar un màxim de 5 atencions setmanals per dinamitzador

• Establir una dedicació mínima per punt d’informació de 3h

Correspon als equips de joventut la distribució dels diferents IES entre els professionals de la

dinamització i la informació juvenil. A més la distribució dels centres haurà de ser compatible

amb una planificació racional dels desplaçaments.

L’horari de funcionament del punt d’informació als centres d’ensenyament s’estableix en l’horari

d’esbarjo utilitzant així una franja horària que permeti als joves fer consultes i relacionar-se amb

el dinamitzador/a. Cal comunicar, sinó acordar amb la direcció del centre la periodicitat ( en el

cas que no sigui setmanal) i l’horari d’atenció, que serà sempre el mateix.

La resta de temps es dedica a treball intern basat principalment en :

• Elaboració de campanyes.

• Dissenyar noves accions dinamitzadores.

• Reunions amb altres departaments.

• Recerca d’informació.

• Preparació d’activitats amb el mateix departament.

• Relació i coordinació amb els grups de joves, associacions, corresponsals

• Dinamització d’activitats amb delegats, consellers escolars, corresponsals

• Trobades i formacions amb joves estudiants.

• Formació del dinamitzador

3.2 L’atenció als joves estudiants

Els joves no són ni adults ni nens, i partint del seu univers psicosocial haurem d’atendre les

seves demandes i ajustar-nos a les seves inquietuds i necessitats. Si les actituds que prenem

no desperten la confiança dels joves no ens manifestaran obertament les seves demandes.

Algunes característiques de l’establiment del PIDCES al centre ens ajudaran o no a prendre

confiança i captar més joves, així per exemple, la localització que hauria de ser en un punt de

trobada del centre ( i no en un despatx tancat), la imatge del punt, la gestió de les demandes i

les consultes, el llenguatge que utilitzem .. entre altres.

La participació dels joves estudiants en la programació i organització d’actuacions en la

mateixa atenció és molt important. S’han de sentir el PIDCES com a propi, i no com una

aparador de serveis i recursos proporcionats per nosaltres. Ells han d’utilitzar-los, avaluar-los,

dissenyar-ne i organitzar-ne de nous. Això no més serà possible si entenem l’atenció als joves


- 13 -

amb una estructura flexible, una atmosfera amigable i oportunitats per participar en els serveis

del programa.

La participació dels joves en la determinació de les seves pròpies necessitats és especialment

útil per conèixer els seus valors, percepcions, actituds i comportaments. ixí doncs, amb la

participació en campanyes d’informació, organització de tallers, xerrades i trobades d’alumnes i

moltes més ... adquireixen coneixements, es fan més perceptius en quan als problemes i

inquietuds que com a joves i com a estudiants tenen i estan en millors condicions per

transmetre la informació a altres joves.

És freqüent parlar de cultures institucionals contraposades a les cultures juvenils. Per les

intervencions provocades perquè això canviï, com el programa PIDCES, que recull la veu i les

necessitats dels joves i apropa els recursos de l’administració, cal que es treballi de manera

simultània per aconseguir canvis en les dues: per una banda cal fomentar l’acció compromesa

dels joves i procurar, per una altra, l’obertura institucional perquè els joves tinguin cabuda en

els serveis com a protagonistes. En aquest sentit, el rol del dinamitzador és fonamental.

3.3 El protocol

No existeix cap recepta màgica per captar l’atenció dels joves estudiants. Però sí que podem

fixar-nos en alguns aspectes generals que haurem de tenir en compte:

D’entrada el nostre principi i objectiu és tractar d’oferir un servei de qualitat i garantir l’accés a

les accions i dinàmiques del punt de tots els joves del centre, independentment de l’edat i

l’etapa educativa en la que es trobin.

Hem d’intentar que l’informació que oferim sigui d’interès general per tots els joves i

especialment de necessitats i demandes expressades pels usuaris del punt.

L’atenció al jove estudiant, i sempre que sigui possible ( es dóna sovint el cas de consultes en

grups d’alumnes), serà personalitzada i adaptada a la demanda i respectarem la

confidencialitat tot i que és convenient davant de nombroses demandes o consultes sobre un

tema comunicar-ho als referents del centre perquè puguin estar informats i emprendre les

accions preventives que calguin. En la mesura que ens sigui possible quan un jove vulgui

prendre una decisió important pel seu procés d’emancipació ( formació, treball, salut) li

aconsellarem que en parli amb els seus pares i/o tutors segons convingui.


- 14 -

En la línia d’un servei d’informació de qualitat, la informació que donem als joves ha de ser

completa, imparcial, exacta i actualitzada i sempre que no poguem mantenir aquests criteris

deleguerem la demanda als serveis especialitzats del territori.

Finalment, respectant el caràcter públic, lliure i sense afinitats polítiques del programa, totes les

accions encaminades a potenciar la participació i l’acció ciutadana seran lliures i plurals.

3.4 L’hora d’esbarjo

L’hora del pati és el marc per excelència el moment de contacte amb els joves i pertant on

durem a terme la majoria de les accions i on iniciarem les relacions amb els grups de joves

estudiants del centre.

Les reunions de delegats, de corresponsals, les xerrades amb els consellers escolars també

les podem duu a terme durant l’esbarjo però no en podem abusar perquè també és un moment

de descans i diversió pels alumnes. Seria millor que les propostes que tinguem durant aquesta

franja horària amb ells fossin molt concretes i amb continguts atractius.

Tan importants com els formals (consells, reunions, assemblees, passaclasses, cartelleres...)

els espais i canals informals de contacte, comunicació i relació en xarxa amb la comunitat

educativa del centre esdevenen àmbits privilegiats a l’hora de transmetre amb eficàcia i

rapidesa tot tipus de missatges i informacions concretes relacionades amb la nostra tasca com

a corresponsals de foment i promoció de l’associacionisme i la participació estudiantil.

Aquests espais (bar, pati, passadissos, xerrades disteses al Punt...) ens proporcionen marcs de

convivència propers als joves i allunyats simbòlicament de les limitacions derivades de la

comunicació formal a espais institucionalitzats ( dins de l’aula i sota el control del tutor).

Les xarxes relacionals i comunicacionals establertes des del Punt ens han de servir per tal de

mobilitzar tant líders d’opinió al centre com agents multiplicadors de l’efecte en cadena de les

nostres emissions.

Com hem dit abans, els continguts de la informació han de ser concrets, clars, directes,

contundents, impactants i breus per tal de facilitar una adequada transmissió exempta de

distorsions i interferències

3.5 Les cartelleres informatives


- 15 -

La situació de les cartelleres informatives del PIDCES ha de ser en llocs estratègics i de pas

dels joves.

A més de mantenir-ne actualitzada la informació del punt, caldrà reservar un espai per

l’associació d’alumnes i els corresponsals en aquelles activitats vinculants a les accions del

projecte.

La informació i els continguts de les cartelleres haurien d’especialitzar-se en novetats,

convocatòries, ofertes, anuncis que seleccionin els mateixos corresponsals, per poder-les

diferenciar de la informació de caràcter general i específica que sobre els diferents àmbits

temàtics ja disposa el PIDCES en el seu stand.

3.6 Altres estratègies d’atenció

Si mantenim una relació fluïda amb els joves estudiants del centre el punt potenciarà els seus

serveis i donarà sortida a noves propostes fetes per ells mateixos. Però moltes vegades

l’obstacle de la promoció del punt és el no ús de les seves possibilitats i serveis. Ens cal utilitzar

altres estratègies per ampliar l’atenció a més joves.

Un recurs que ens pot funcionar és d’instal·lació de bústies a les classes del centre. En elles

dipositarem, a través dels corresponsals, tota la informació que vagi arribant al punt i que pugui

resultar d’interès. Així mateix, podem intentar que cada classe, a través dels seus

corresponsals utilitzi les mateixes bústies per intercanviar-se altres propostes i informació.

D’aquesta manera estarem potenciant la comunicació amb tots els estudiants i també entre ells

i garantint que, com a mínim, un representant o corresponsal de cada classe participi dels

circuits i dinàmiques del PIDCES.

Podem també introduir als grups de joves estudiants a les llistes de distribució de trameses i

novetats especialment d’interès pels joves estudiants que arriben al PIJ, facilitar-los l’accés als

espais d’opinió de la pàgina web de joventut, de la pàgina del PIJ i si la tenim a la del PIDCES

pròpia. La xarxa ens obra un conjunt d’oportunitats de comunicació amb els joves estudiants i si

som capaços de crear l’oferta, la seva mateixa dinàmica anirà generant més necessitats i

propostes entre els joves.

3.7 Les activitats i campanyes que es generen des del PIDCES


- 16 -

Les activitats empreses PIDCES als centres, a més d’oferir l’espai de consulta informativa i

seguiment dels projectes dels alumnes i d’altres tasques internes, desenvolupament a través

de campanyes que tractaran un tema concret i que tindran un objectiu informador o

dinamitzador. En resum, el funcionament general del PIDCES es podria concretar de la

següent manera:

• Programació de les campanyes de forma mensual durant el període de funcionament

dels Punts d’Informació

• Mantenir, a l’inici de curs (setembre), reunions amb el equips directius dels IES per

explicar-los el programa i les prioritats del curs, així com perquè anomenin a un

professor referent.

• Mantenir reunions en les classes de tutoria per explicar als alumnes en què consisteix

el programa i com poden aprofitar-lo (setembre/octubre).

• Reunions amb els corresponsals, consellers escolars i delegats de classe (octubre)

• Presentació per les aules del servei amb la col·laboració dels corresponsals com a

figures que fan d’ eix de transmissió als centres d’estudi (octubre)

• Posta en funcionament dels Punts d’Informació i Dinamització (Octubre)

• Valoració i actualització de la informació que cal disposar per atendre els punts

(octubre)

• Pactar i preparar el programa i les activitats que es realitzaran durant el curs als

centres de secundària en coordinació amb els tècnics de l’Ajuntament ( juliol- set.-oct.)

• Constituir i consolidar (en els casos de què ja estiguin constituïts) als equips d’alumnes

mediadors, a les associacions d’alumnes, els grups formals. ( durant tot el projecte)

• Donar sortida a les accions dissenyades pels corresponsals i alumnes del PIDCES i fer

noves propostes. ( durant tot el projecte)

• Preparar activitats dirigides a la formació i representació dels joves estudiants al centre

i a favor de la participació ciutadana. ( durant tot el projecte)

• Realització de campanyes juvenils específiques, mòduls de formació, jornades

informatives formatives, projecte sortides culturals i cinefòrum... (durant tot el projecte)

• Avaluació i redacció de la memòria de l’any (gener)

• Avaluació i redacció de la memòria del curs escolar (mitjans de juny)

La possibilitat d’un calendari d’activitats pot ser molt efectiva per aconseguir una bona

planificació. Aquesta planificació facilitarà sens dubte la col·laboració per part dels municipis a

l’hora de donar ajut d’infraestructura per alguna activitat o per facilitar simplement la

col·laboració d’altres àrees, espais i equipaments dels ajuntaments.

El PIDCES ens obra la possibilitat d’arribar als centres amb un munt d’accions de diferents

tipologies i a continuació només en fem una petita descripció d’algunes a tall d’exemple:

• Punt de Trobada


- 17 -

• Informació, assessorament, acompanyament.

• Fomentar la participació.

• Organització d’activitats en grup.

• Tallers, cursos i sessions de formació

Treballar els objectius del projecte de sensibilització i formació amb el grup de joves

consensuades amb l’equip directiu del centre.

Continguts referents a temes socioculturals, sanitaris, participació, sòciolaborals,

mediambientals..

⇒ Mòduls de Formació

• Donar a conèixer al col·lectiu d’estudiants l’associació d’estudiants.

• Donar a conèixer al col•lectiu d’estudiants conceptes del seu interès; així com drets i

deures dels estudiants, òrgans de participació...

• Fomentar la implicació i la participació dels delegats, subdelegats, consellers escolars

als diferents IES de la ciutat.

• Crear cohesió a l’IES, amb la implicació dels diferents membres de la Comunitat

Educativa; Estudiants, informadors/es, professors, animadors juvenils..

• Contingut dels mòduls: drets i deures del consell escolar, l’associacionisme estudiantil,

funcionament del centre, el paper del delegat i del consell escolar i com organitzar-se

davant la comunitat educativa.

⇒ Jornada d’Alumnes

• Crear un espai de foment per la participació dels estudiants i per l’intercanvi

d’experiències entre l’alumnat dels diferents centres de secundària.

• Potenciar la xarxa entre els alumnes dels diferents IES de la ciutat

• Els temes proposats respondran a les demandes i necessitats concretes que

comparteixen els/les joves en tant què col•lectiu de joves.

• La metodologia que es planteja és una jornada d’un dia, organitzada pels propis

estudiants amb el suport dels informadors/es.

• El funcionament de la jornada estaria basat en el treball en grup- intentant aglutinar

dins d’ un mateix grup joves estudiants dels diferents IES, amb realitats molt

heterogènies- i per altra part classificant els grups en tallers amb diferents temàtiques

a debatre.

⇒ Trobada d’Estudiants

• Educar per la participació estudiantil.

• Organitzar un grup de joves dinamitzadors per tal que doni recolzament al projecte (

transmissor de informacions, suport als delegats)


- 18 -

• Donar a conèixer els Clubs Juvenils com a un espai de participació estudiantil dins dels

IES.

La trobada d’estudiants es portaria a terme un cap de setmana a una casa de colònies on es

realitzarien diferents activitats i dinàmiques per tal d’assolir els objectius plantejats. Les

activitats previstes serien lúdiques de creació d’un espai de cohesió i comunicació amb els

joves estudiants i formatives per treballar temes d’interès juvenil i estudiantil.

⇒ Difusió i Producció de la Informació Juvenil

• Dinamitzar la informació, cercant una eina de comunicació i difusió entre els diferents

joves de la ciutat, per tal de poder intercanviar informació del seu interès.

• Crear un canal de difusió adreçat als joves, dels recursos i serveis juvenil que

s’ofereixen a nivell de ciutat.

• Potenciar un espai d’intercanvi entre el jove i el seu entorn.

• Fomentar la interrelació dels joves dels diferents IES, creant xarxa d’intercanvi

d’informació d’activitats dels seus centres.

3.8 La coordinació municipal i supramunicipal

Perquè els punts d’informació funcionin calen pautes clares i protocols eficaços de coordinació

per part dels i les professionals encarregats de portar a terme el projecte. Perquè no hem

d’oblidar que els recursos més importants dins projectes com aquest no són pas els materials,

que també, sinó els humans, les persones que l’han de portar a terme, la seva bona disposició,

el seu grau d’implicació amb els seus objectius, el seu grau de motivació i capacitació tècnica.

Els professionals són l’eix bàsic per poder fer que els punts d’informació siguin el centre

neuràlgic i referencial per als joves al si dels diferents àmbits, espais i equipaments on hi siguin

presents.

Els ajuntaments hauran de facilitar al/ la informador/a la informació ciutadana que considerin

oportuna per mitjà del. corresponents Serveis municipals d’Informació Juvenil o a través d’altres

serveis que siguin necessaris. Una bona interrelació entre àrees permetrà establir millors i més

efectius canals de comunicació per tal que als joves els hi arribi tota aquella informació que els

pugui interessar.

Hi ha d’haver una avaluació contínua del funcionament del PIDCES a través d’una taula de

coordinació que es reuneixi periòdicament. Aquest òrgan ha de comptar amb la presència dels

tècnics municipals implicats, amb el personal del servei d’informació juvenil i el dinamitzador.

També cal fer una avaluació de cada acció concreta i limitada en el temps. Al final de cada


- 19 -

període, a més, es recullen totes les avaluacions i indicadors i es fa una valoració genèrica i

qualitativa del funcionament i l’assoliment dels objectius per part de dinamitzador.

3.9 Indicadors d’avaluació del projecte

En un projecte com aquest és important comptar amb indicadors d’avaluació i gestió concrets

que es puguin definir a partir de criteris de caire quantitatiu i qualitatiu per tal de fer un

seguiment acurat del projecte, una valoració de la seva evolució, el grau d’acompliment dels

objectius marcats, el nivell de satisfacció assolit per part dels usuaris i beneficiaris, agents i

referents i, per sobre de tot, la rendibilitat social de les accions comunitàries i els programes

d’intervenció portats a terme.

Indicadors quantitatius (tot establint ratios i resultats relatius mitjançant l’aplicació de

percentatges segons nombre total d’alumnes de cada IES)

• Nombre de consultes i atencions al punt d’informació i dinamització classificat per

districtes i detallat per àrees temàtiques i dades dels usuaris. Caràcter mensual

• Nombre de corresponsals amb les seves dades i grau d’implicació dels mateixos.

• Nombre de representants d’alumnes contactats per IES

• Nombre i contingut material d’informació difós. Caràcter mensual

• Nombre d’entitats, associacions i grups formals existents als IES i nombre de membres

• Nombre de membres de cadascuna de les entitats, associacions i grups formals

existents als IES

• Nombre de grups informals existents als IES

• Nombre de membres de cadascun dels grups informals als IES

• Registre d’activitats, campanyes... de dinamització i informació, promogudes bé des de

PIDCES, o en col·laboració amb altres entitats, associacions, casals, etc., així com

valoració de la mateixa i relació del número de participants. Caràcter mensual

Indicadors qualitatius (tot emprant enquestes de valoració del nivell subjectiu de satisfacció

qualitativa adreçades a l’univers o una mostra estadísticament representativa –segons cada

cas- d’agents implicats al projecte)

• Valoració d’usuaris i beneficiaris directes

• Valoració dels referents als IES, espais joves i altres àmbits i equipaments

• Valoració dels responsables de la coordinació i supervisió municipal del projecte

• Grau d’implicació a les diferents activitats de dinamització organitzades

• Qualitat del personal informador i dinamitzador

• Qualitat de la tasca desenvolupada per la xarxa de corresponsals i representants

d’alumnes


- 20 -

• Qualitat i grau d’implicació cívica estudiantil amb les activitats d’entitats, grups formals i

associacions tant del teixit associatiu juvenil del territori com de l’existent als centres.

La realització dels informes obliga a l´informador-dinamitzador a sistematitzar els protocols de

registre de dades sobre els usuaris i les consultes rebudes durant els períodes d’atenció als

punts descentralitzats d’informació. Aquestes dades són importants a l’hora de detectar quina

és l’evolució del servei que s’està realitzant als centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

3.10 Recursos d’infraestructura

Per al correcte funcionament del programa als diferents IES integrats, cal que l’adminsitració

municipal corresponent faci la inversió que suposa un digne equipament del punt en quant als

seus recursos materials mínims de funcionament i identificació.

S’ha de procurar l’equilibri entre elements tant diversos com una imatge informal, propera i

atractiva per als joves, la identificació clara del servei amb els seus titulars i gestors i una

presència seriosa i adient.

En concret estem parlant dels següents elements:

• Taules i cadires a un espai estratègic, ben visible, accessible i de pas als IES

• Espai tancat als IES per a guardar el material necessari.

• Arxivadors i prestatges per al fons documental que podria restar als IES

• Material d’oficina i fungible, accés a telèfon, fax, ordinador i impressora.

• Plafó informatiu o expositor propi per a col·locar als IES amb logo-imatge del Servei o

Punt d’Informació Juvenil, tot donant-li seriositat i uniformitat corporativa al projecte en

la seva implementació a l’àmbit d’actuació descrit.

L’espai dedicat a la tasca interna del dinamitzador hauria de ser al mateix servei d’informació

juvenil o en un altre espai del departament de joventut. Ens cal una zona de gestió amb les

eines mínimes imprescindibles com ordinador amb connexió a la xarxa, telèfon, impressora, i

material fungible.


- 21 -

4 El perfil del dinamitzador del PIDCES

La posta en funcionament del projecte requereix comptar amb personal remunerat. Aquest cal

establir-ho en funció dels objectius del propi projecte i la intenció d’oferir un servei públic de

qualitat i eficàcia contrastada. A tal efecte, necessitarem professionals degudament qualificats

amb suficient experiència i formació específica dins el món de la informació, l’animació i la

dinamització socio-cultural, la participació i el foment de l’associacionisme juvenil com per

poder portar a terme amb garanties d’éxit las tasques derivades de la gestió de l’àmbit

d’actuació descrit

Aquests perfils s’han d’adequar a persones joves amb formació acadèmica i experiència laboral

en el camp de la documentació, la informació i la dinamització i participació juvenil, amb un

contrastat perfil dinamitzador i un coneixement suficient de la realitat sòcio-cultural dels joves.

Tanmateix han de comptar amb un desenvolupament suficient de les habilitats socials que els

hi permeti seguir els corresponents protocols d’atenció al públic sota criteris d’empatia i

assertivitat.

Un agent d’intervenció ha de: saber (coneixements), saber fer (aplicar coneixements a cada

cas i situació concreta), saber estar (predisposat a l’enteniment i a la comunicació), saber

actuar/ser.

El dinamitzador ha d’ajudar a un autoconeixement de l’usuari/ària, és a dir que sigui conscient

de les seves potencialitats i així desenvolupar-les, afavorir el coneixement de l’entorn i això

facilitar-li el procés de presa de decisions. També estimular el coneixement, la identificació i l’ús

de les fonts d’informació.

4.1 El perfil

El perfil del dinamitzador és un dels aspectes més importants del projecte ja que determinarà el

seu bon funcionament. Cal que respongui als següents paràmetres:

• Capacitat de comunicació i relació amb el públic.

• Coneixement de la realitat juvenil, capacitat de detecció d’interessos i necessitats dels

joves a cada àmbit d’actuació i dels recursos per a joves existents.

• Capacitat de diagnòstic per tal de saber emmarcar la demanda del diferent públic.


- 22 -

• Capacitat de polivalència enfront d’un projecte adaptatiu i flexible susceptible de canvi i

evolució.

• Coneixements de documentació.

• Coneixements informàtics a nivell d’usuari, amb preferent atenció al programa de base

de dades i de tractament de textos.

• Capacitat per a recollir, sistematitzar i organitzar la informació.

4.2 Les tasques

Les tasques que hauran de desenvolupar els i les informadors/es seran:

• Garantir l’atenció als punts d’Informació amb la periodicitat que marquin els

responsables de la coordinació i supervisió del projecte.

• Coordinació amb el /la referent del municipi, així com dels equipaments juvenils

d’aquest.

• Coordinació amb els serveis especialitzats d’informació juvenil del municipi per la

recerca de material informatiu, observatori juvenil municipal i programació d’activitats

del PIJ.

• Coordinació amb els diferents estaments i òrgans de direcció dels IES.

• Responsable de cercar la informació local del municipi de referència.

• Responsable de detectar les necessitats informatives de cada centre i d’executar les

campanyes específiques mensuals, i altres activitats que es derivin del projecte.

• Capacitat de diagnòstic per tal de saber emmarcar les diverses demandes.

• Atenció personalitzada als joves estudiants.

• Documentar i informatitzar les accions del projecte.

• Recollir , sistematitzar i organitzar tota la informació.

• Coordinació, assessorament i seguiment dels corresponsals i resta de personal

voluntari, dels delegats i conselleres escolars i de les associacions d’alumnes.

• Motivar i detectar i canalitzar les necessitats de participació dels alumes de cada IES.

• Coordinació bàsica i fonamental amb els Serveis d’Informació Juvenil del territori.

• Coordinació amb altres àrees o departaments municipals a la ciutat de referència.

• Seguiment del pla i calendari de treball.

• Avaluació del projecte (continua i final) i redacció de la memòria.

4.3 La formació


- 23 -

Per les tasques i capacitats que conformen el perfil del dinamitzador del PIDCES és necessària

la conjunció de dues formacions diferents, una des d’una òptima educativa i social i l’altre en

coneixements i habilitats en processos d’informació i documentació.

Avui no existeix cap titulació acadèmica que defineixi i tingui en compte les especificitats i

característiques del dinamitzador juvenil als centres, com tampoc existeix la regulació del perfil

professional.

No obstant es reconeixen els esforços de molts professionals del sector joventut per formar-se

en aquests aspectes a partir de monogràfics i cursos específics que algunes administracions

duen a terme al voltant de la informació juvenil i el treball amb joves.

En aquest sentit, cal incorporar els coneixements i les habilitats necessàries a través dels

mitjans de l’Oficina del Pla Jove i el pla de formació per a dinamitzadors del programa PIDCES,

i totes aquelles formacions obertes i flexibles que segons procedència i característiques

s’adeqüin al lloc de treball, tan des de la visió de la formació bàsica pel projecte com des de la

òptica d’una formació permanent.


- 24 -

5 La promoció de la participació al centre.

L’IES juga un paper clau en la formació de ciutadans i ciutadanes, en la formació de la cultura

cívica i participativa dels estudiants. Si volem ciutadans i ciutadanes que participin en els seus

entorns de vida, cal que des del principi tinguin la oportunitat de participar i cal que ho facin

sentint que la seva participació és significativa, que té incidència sobre el seu entorn.

La participació dels alumnes ha d’ésser considerada com important contribució a la seva

formació cívica i hauria d’ajudar també a l’ordre dels centres. Molts alumnes no troben en el

centre més que relacions interindividuals, relacions amb cada professor/a i algunes relacions

d’amistat entre companys/es. Són poques les vegades que l’alumna percep que pertany a una

comunitat amb la que comparteix interessos i amb la que pot i ha de col·laborar per aconseguir

els objectius que aquesta es planteja. I tot això contribueix molt poc a l’exercici responsable de

la llibertat.

Per contra pensem que la participació dels alumnes al centre, les seves deliberacions i adopció

de resolucions seria un exercici molt valuós per formar consciència de comunitat, així com per

descobrir la dependència i connexió d’aquesta amb la comunitat social. Actuar comunitàriament

requereix imaginació i aprenentatge a més de voluntat. Se’ls ensenya moltes coses, però no hi

ha ningú que tingui la responsabilitat assignada d’ensenyar-los a participar dins del centre.

Així mateix, si els féssim partícips de l’elaboració de reglaments, interpretació i aplicació, faríem

possible la contribució a la convivència del centre, a més de fer-los assumir responsabilitats, no

només quan se’ls sanciona, sino en tota aplicació en l’aules i altres espais del centre.

Quan la participació així entesa és una realitat es donen les condicions necessàries perquè la

formulació de candidatures al consell escolar, i l’exercici del vot, sigui un fet normal. Però no

podrem esperar entusiasme per la participació en òrgans representatius si el clima general del

centre és de deixadesa, de falta de compromís i d’abandó de les pròpies responsabilitats.

La participació de l’alumnat en la vida dels centres és un factor de millora del sistema educatiu.

Incideix en el compromís dels alumnes en la seva pròpia formació i en la necessària adaptació

de continguts educatius a un entorn en constant canvi degut a factors demogràfics, socials,

familiars, econòmics, culturals, etc. Aquesta és una preocupació del Departament d’Educació

també que es recull clarament en el Pacte Nacional per a l’Educació on es potencia la

importància dels delegats i delegades d’alumnes com a element clau de la promoció activa en


- 25 -

els centres dels alumnes, així com la promoció de les associacions d’estudiants com a eix

fonamental d’aprenentatge cívic dels estudiants.

Per la seva banda, les polítiques de joventut “han d’aconseguir, com a objectiu estratègic,

l’emancipació de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb capacitat de construir i

desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participació en projectes col·lectius” ( Pla

Nacional de Joventut de Catalunya). En aquest mateix Pla, es reconeix el foment de la cultura

de la participació comuna dels eixos que permeten desenvolupar la capacitat de decidir sobre

tot allò que afecta directament o indirectament els propis joves. Per això, cal transmetre els

valors que aporta la participació, oferir eines i habilitats a la població jove perquè puguin

incorporar la participació en el seu dia a dia.

5.1 La dinamització de la participació del cos de delegats i delegades

El delegat és el representant de la classe. Assisteix a les reunions convocades pel PIDCES i

forma part del Consell de Delegats, parlant de temes que afecten als alumnes de l’IES. També

es coordina amb els diferents consellers escolars dels IES. Informa a la seva classe dels

acords arribats a les reunions, i de les propostes que s’han fet. I, fa traspàs d’aquella informació

rebuda en les tutories, dels professors, conserges...

Els/les delegats/des i sotsdelegats/des es trien lliurement per l’alumnat de cada grup-classe,

els/les quals són representants del grup davant el professorat i l’equip directiu del centre.

Per tal de treballar i fomentar la participació als instituts treballem el Consell de Delegats com a

organisme de força i representació als centres. Per això cal informar i motivar als alumnes per

tal que la seva participació sigui més viva, ja sigui mitjançant organismes oficials com el Consell

Escolar, el Consell de Delegats com en activitats extraescolars vinculades als seus centres.

⇒ Redefinint els aspectes formatius, centrant-los, d’una banda, en la formació dels

representants dels alumnes (delegats i consellers escolars), i d’una altra, en la dinamització

cultural, tants als IES com a la pròpia ciutat, continuant el treball fet durant el cursos

anteriors.

⇒ Consolidar els Consells de Delegats com espai de debat i d’intercanvi d’informació entre els

estudiants. En aquest consell també haurien d’estar integrats els representants dels

alumnes al Consell Escolar. També seria positiu que els corresponsals fossin delegats, o,

en tot cas, que ho fossin en un número important.


- 26 -

5.2 Els consellers escolars

El conseller escolar és escollit democràticament per sufragi universal de tot l’alumnat del

centre. És doncs, una de les primeres participacions dels ciutadans i ciutadanes en el sistema

de govern i representació.

És per això que aquests consellers i conselleres escolars són tan importants; perquè

representen la voluntat de tots els estudiants del seu centre, i això implica, un grau de

responsabilitat molt alt.

Així doncs es fa evidentment necessària la formació dels i les nostres representants en l’òrgan

de govern dels centres: El Consell Escolar.

5.3 Estratègies per afavorir la participació dels estudiants

Per començar haurem de vetllar per l’accés d’informació dels alumnes als reglaments i

projectes del centre. S’hauran de preveure canals i formes de transmissió de la informació. Els

alumnes hauran de conèixer com és el funcionament del centre i les possibilitats de participar,

com funciona cada òrgan, aprenent com s’actua i es desenvolupa una assemblea un debat,

etc.

Respecte als consells escolars, ha de ser possible que els alumnes coneguin una metodologia

que els permeti abordar els tres moments, abans, durant i després del consell, és a dir, com

preparar un consell, com intervenir-hi i com transmetre als companys les decisions adoptades.

Per això és necessari l’existència d’una estructura que vertebri el col·lectiu d’estudiants del

centre com el Consell de delegats.

Una altra estratègia assumible pel consell en sí, és que s’adeqüin les dinàmiques internes als

interessos i necessitats de tots els sectors representats. Tractant doncs de procurar que els

temes siguin adaptats a les possibilitats d’anàlisis i interpretació dels alumnes sense

manipulació, i que puguin tenir-hi un punt de vista, presentar propostes i que la resta de sectors

del consell pugui estudiar-les amb atenció i seriositat.

La resta d’estructures podrien treballar infinites estratègics per agilitzar i dinamitzar el

funcionament, professors, tutors, delegats. Algunes consideracions al respecte serien:

⇒ Seran els professors i tutors els que segueixin des de les primeres etapes educatives la

dotació d’efectivitat, dinamisme i valor a les reunions de l’aula, creant entre els alumnes


- 27 -

actituds dialogants i participatives i aconseguint que trobin la utilitat i el contingut en les

mateixes.

⇒ A mesura que s’avanci d’etapa, la importància del delegat de classe i del consell de

delegats ha d’adquirir també més dignitat, d’aquí l’èxit de que la participació no depengui

únicament de l’existència dels canals i estructures com també de les actituds i motivacions

que cap a la participació tinguin els alumnes.

Seran decisives les estratègies que el consell escolar i el claustre de professors desenvolupin

al respecte, facilitant la incorporació de l’alumne a la vida i al govern del seu centre.

5.4 L’associacionisme estudiantil

L’associacionisme estudiantil és una mostra d’interès per a la participació en el funcionament

dels centres d’ensenyament i l’expressió d’hàbits democràtics que s’han de consolidar a

l’escola.

Un dels drets que té l’alumnat és el d’associar-se, creant organitzacions d’acord amb la llei.

L’associacionisme al centre serveix per:

• Participar en les qüestions que tracta el Consell Escolar, o bé per preparar altres temes

que no són plantejats des del Consell però que poden ser de l’interès dels joves

estudiants.

• Per aconseguir diversos recursos materials i econòmics amb la finalitat d’organitzar

diferents activitats.

• Per relacionar-se amb altres alumnes.

• Per afrontar problemes d’àmbit més general (autonòmic o estatal) que puguin ser la

causa d’algunes de les deficiències més greus que es detecten en el sistema educatiu.

• Per contrastar experiències entre diferents centres.

• Per aprendre nous valors i actituds democràtiques, contribuint d’una manera més activa

i compromesa. No participar implica convertir-se en còmplice que les coses continuïn

igual.

L’associació és de gran utilitat a l’hora de dinamitzar la vida social del centre, cultural, o lúdica.

Una de les queixes més esteses sobre els centres de secundària, és que aquests només són

llocs on s’estudia, i on quasi no es fan activitats extraescolars. L’associació és un instrument

que permet l’organització de grups d’alumnes per dur a terme dites activitats.

Les associacions d’alumnes serveixen també, per a relacionar-se amb altres alumnes, per

afrontar problemes d’àmbit més general que puguin ser la causa d’algunes de les deficiències

més greus que es detecten en el sistema educatiu i per contrastar experiències entre diferents

centres.


- 28 -

També són una manera de participar en la vertebració de la societat, podent contribuir d’una

manera més activa i compromesa a que la societat avanci dia a dia. Són profitoses pels

membres que els componen, ja que integren valors i actituds democràtiques i contribueixen a

una educació integral i influeixen a la socialització dels joves estudiants.

El paper que les associacions d’alumnes poden desenvolupar en el funcionament dels centres,

en la dinamització de les activitats complementàries i en la dimensió sociocultural del

barri,municipi al que pertanyen, no té un límit determinat i és un camp amb grans possibilitats

de desenvolupament.

Són poques les associacions d’alumnes i d’antics alumnes que funcionen de manera efectiva i

són més les registrades que necessiten un impuls amb objectius i pla de treball renovadors.

D’aquí podem inferir que l’estudiant de secundària és poc participatiu en comparació amb la

resta de la ciutadania? Doncs depèn de amb qui i com ho comparem. Diem això, perquè en

general, les característiques de la participació estudiantil són semblants als de la participació

política no electoral i als nivells d’associacionisme.

Per tant, hauríem de preguntar-nos, no només perquè no es participa en associacions als

centres de secundària sino perquè no es participa políticament en la societat. Per què els joves

estudiants només fan que reproduir els comportaments que observen en el sí del que els

envolta.

En els centres on existeixen associacions actives es nota la influència en el numero d’activitats

que es programen, amb caràcter complementari – dins i fora de l’horari lectiu, per alumnes i

joves del barri.

És imprescindible doncs, que els centres animin i orientin als seus grups de joves, alguns ja

treballen en una activitat concreta o planifiquen fer-ho per constituir-se com associació. Els

avantatges són molt diversos i de gran repercussió pels objectius del grup perquè poden rebre

subvencions pels seus projectes i integrar-se plenament a la vida del centre, incloent els seus

projectes en el PEC.

AMPES i claustres tenen una important tasca en motivar i fomentar l’associacionisme entre els

alumnes i vetllar perquè els seus projectes contribueixin al manteniment de la iniciativa, la seva

continuïtat i la seva integració plena en la vida del centre i del barri.


- 29 -

Aquest suport no es pot confondre mai amb la tutela o control de l’associació d’alumnes ja que

limitaria la capacitat d’acció i creativitat dels joves sentint retallada la seva llibertat i autonomia i

es desanimaran abandonant els seus objectius.


- 30 -

6 El PIDCES i els serveis d’informació juvenil

El punt d’informació juvenil és un espai obert a tothom i que treballa principalment pels joves,

amb la voluntat de ser una eina que permeti als joves desenvolupar actituds, valors i

coneixements que els permeti millorar la relació amb el seu entorn més proper.

La tasca de la majoria de punts d’informació juvenil es podria resumir en informar, assessorar i

orientar als joves davant de qualsevol dubte que se’ls plantegi.

Disposen d’un seguit de serveis gratuïts com:

• Atenció personalitzada

• Autoconsulta

• Assessories especialitzades

• Fons documental

• Hemeroteca

• Accés a internet

• Difusió informativa: campanyes públicacions i webs

• Tramitació de carnets per a joves

• Suport a activitats

• Informació general i sobre temàtiques específiques com Educació (reglada i no reglada,

ocupacional, allotjament per estudiants, convalidacions, beques i ajuts, recursos

especialitzats.., Treball (eines per trobar feina, drets laborals, creació d’empreses,

borses de treball, anuncis de feina...) Lleure i cultura (informació sobre arts, espais

culturals, propostes de lleure..), Vacances (guies de viatges, recursos, guies

especialitzades...), Societat (drets i deures, medi ambient, participació ciutadana i

associacionisme, voluntariat, cooperació..), Habitatge( borses d’habitatge, guies i

recursos), Salut (recursos i serveis de foment d’un estil de vida saludable) entre altres.

I es caracteritzen també per oferir, independentment de la seva situació serveis d’informació

generalistes i de qualitat i a la vegada adaptats a cada realitat immediata ajustant el servei a les

demandes de l’entorn i intentant obrir el servei a altres joves. L’adaptació fa necessària

l’adequació de continguts i la recerca de formes de dinamització de la informació diverses.

En aquest sentit d’adaptar el model del PIJ a la tipologia i el perfil dels potencials usuaris del

servei, entenem el PIDCES com un satèl·lit del PIJ, amb especialització i diferenciació de

formats i suports de treball però mantenint els mateixos objectius d’una informació generalista i

de qualitat.


- 31 -

7 Les xarxes de corresponsals

Els alumnes corresponsals del Punt d’Informació a més de col·laborar amb les tasques pròpies

de la informació que s’ofereix des del punt i la dinamització en les campanyes, activitats i

creació de grups formals i no formals són l’enllaç del dinamitzador/a amb la resta d’alumnes del

centre

Per l’establiment d’una xarxa de corresponsals, cal un programa de dinamització complet. La

xarxa serà un bon nucli de contacte i de difusió de serveis no només si mantenim el dia les

cartelleres de l’institut, sinó que necessitem un grup més o menys estable i cohesionat que trobi

el nexe en el fet de ser corresponsal, però que ho aprofiti amb l’excusa per desenvolupar altres

activitats. Si la feina de dinamització de la xarxa de corresponsals la fem correctament, a les

activitats que organitzem vindran els mateixos corresponsals i el seu grup de contactes.

En aquest sentit, la feina continuada dels informadors / dinamitzadors, de convocatòria de

reunions i treball amb els grups és fonamental per l’establiment i reforç d’una xarxa de

corresponsals als centres. En alguns municipis aquesta tasca ha estat indispensable per portar

a terme les activitats, les quals han estat dissenyades i organitzades pels mateixos joves

responent a les seves necessitats i interessos.

Pel que fa a la selecció encara és habitual que la selecció final de col·laboradors/es

voluntaris/àries amb el Punt sigui d’allò realitzat pel propi IES, tot i que, si hi ha associació

d’alumnes al centre és convenient que els/les esculli aquesta. El nombre d’aquests/es s’ha de

fixar en funció de les necessitats i característiques dels propis CES (torns, línies, aules,

dimensió, etc.) Els criteris de selecció que hauríem de seguir són els següents: assegurar la

pertinença a diferents cursos i nivells i evitar la designació de col·laboradors sense voluntat de

ser-ho.

Pel que fa a les funcions dels corresponsals, és a l’inici del funcionament del Punt, quan s’ha

de desenvolupar una identificació de funcions i responsabilitats entre els/les col·laboradors/es

dels diferents cursos. D’entre altres:

• Detectar necessitats informatives i de participació.

• Difusió permanent del servei i gestió dels plafons informatius.

• Difusió de materials informatius.


- 32 -

• Engrescar i motivar al conjunt de la comunitat educativa, tot fent especial incidència en

la resta de l’alumnat i, dins d’aquest, aquelles persones que comptin amb la suficient

iniciativa i capacitat de lideratge com per donar continuïtat a la tasca de

la/l’informador/ra-dinamitzador/a en temes de participació, associacionisme i

organització í gestió autònoma d’activitats.

I si el que volem és una xarxa de corresponsals encara més ambiciosa sense límit d’incidència

dins dels centres, cal que propiciem espais de trobada i relació entre els corresponsals dels

diferents IES del municipi i /o territori buscant l’afinitat i interessos compartits entre ells i la

semblança i intercanvi del paper que representen.


- 33 -

8 Coordinació amb altres agents i treball en xarxa

La caracterització generalista dels PIDCES per informar als joves sobre tots els temes que els

interessin i dinamitzar la participació ciutadana comporta la necessitat de fer un treball

transversal amb tots els professionals de l’administració, les entitats i amb d’altres recursos del

territori tan a nivell municipal com supramunicipal.

D’aquesta manera, el PIDCES es coordina amb els centres d’ensenyament secundari i els

professionals de l’àrea de joventut però també amb la resta d’àrees de l’ajuntament, amb els

equipaments culturals, esportius, associacions i plataformes juvenils entre d’altres.

Si aconseguim establir conjuntament aspectes organitzatius i metodològics que facin possible

la transversalitat de les accions informatives i de foment de la participació a més de consolidar

el PIDCES al territori i serà reconegut com a programa d’atenció integral per a joves estudiants.

8.1 El treball transversal amb les altres àrees de l’ajuntament

És evident que el programa d’informació i dinamització als centres té continguts

necessàriament transversals, com totes les altres accions en matèria de joventut, i que és

necessari establir mecanismes que garanteixin el cobriment de les necessitats. er tant

qualsevol acció empresa des del PIDCES hauria de formar part del pla de joventut del municipi

(o l’eina de planificació equivalent) i de les altres àrees que hi hagin de participar.

El PIDCES, liderat i dirigit per joventut, s’ha de servir de la resta de serveis per ser

desenvolupat amb eficàcia i eficiència. En cada campanya, formació, acció continuada o

concreta que fem partícip a un altre servei ha d’estar liderada pels responsables del programa

sense que això impliqui la menor col·laboració dels altres serveis.

Calen referents amb noms i cognoms de persones implicades en l’acció i cal que aquests

estiguin a l’abast del dinamitzador i/o del responsable tècnic del programa.

La cooperació que desenvoluparem no sempre serà de la mateixa manera. Així podem

diferenciar:

⇒ Nivell d’assessorament: quan un servei ens aportarà assessorament o coneixements

específics sobre la seva àrea.


- 34 -

⇒ Nivell d’aportació de recursos infraestructurals: quan el servei o àrea que col·labora ens

aporta o cedeix l’ús d’espais que habitualment estan sota la seva responsabilitat. Si

realitzem una mostra de creacions artístiques haurem de necessitar probablement de la

cessió dels espais culturals del municipi.

⇒ Nivell d’aportació de recursos humans: quan el servei o àrea que intervé en l’acció ho fa

amb l’aportació de recursos humans adscrits.

⇒ Nivell d’aportació de recursos econòmics: quan es finança la totalitat o una part de l’acció.

⇒ Nivell de cooperació total: quan l’àrea o servei s’implica en el tot el disseny de l’acció i

aporta tota mena de recursos situant-se en el mateix nivell.

No podem imaginar-nos un PIDCES sense les accions de Cultura ( teatre, espectacles,

concerts, agenda d’activitats del municipi, biblioteques ) que ens permeten plantejar diverses

propostes de treball i difusió entre els joves estudiants.

Com tampoc sense tenir la informació permanent de tota la oferta esportiva de la ciutat,

interlocutant amb els responsables locals per afavorir l’accés i la participació dels més joves en

les activitats.

Sense la coordinació amb els responsables de salut, de dona, de participació, de promoció

econòmica, moltes de les iniciatives que voldríem duu a terme no serien possibles.

Però si existeix un departament municipal i supramunicipal amb el qual cal que ens coordinem

més especialment és l’àrea d’educació per la condició d’estudiants dels joves als quals ens

dirigim amb el programa.

D’aquesta manera caldrà que totes les intervencions que fem al centre siguin comunicades i/o

organitzades amb educació i a la vegada haurem de rebre la informació i l’abast dels

programes i recursos que implementen de cara a la complementariat de les accions.

A nivell de barri i districte, s’han d’aprofitar les oportunitats que aquests ens donen, hem

d’aprofitar espais, activitat i dinàmiques que s’ofereixen. Hem d’aconseguir apropar al jove cap

al medi que l’envolta, hem d’intentar crear un vincle d’unió directa entre els equipaments,

serveis municipals, CRPS, centres cívics i casals del districte i el jove. Aquest ha de tenir

l’oportunitat de poder donar resposta a totes les seves necessitats, inquietuds i interessos

personals. S’han de detectar aquells interessos susceptibles de ser compartits per un nombre

suficient de joves i orientar a aquests en el procés d’estructuració dels mateixos amb la finalitat

de crear, consolidar, projectar i donar continuïtat a entitats, associacions i grups formals i

estables de joves amb capacitat per ser portades a terme de forma autònoma.


- 35 -

8.2 La participació de les entitats i altres agents d’intervenció juvenil

Hi ha però molts altres agents, a part dels professionals de l’administració amb qui es relaciona

el PIDCES i que formen part del teixit social i cultural del territori, les entitats. Els projectes que

es generen des de les associacions juvenils, de medi ambient, de solidaritat, de cultura,

sindicals ... presenten un munt d’oportunitats educatives també pels joves estudiants i el

PIDCES pot ajudar a conèixer-les i a participar-hi activament.

A més, els professionals de l’acció social com educadors, monitors, caps, que treballen

permanenment amb grups de joves poden explicar-nos i orientar-nos en un univers de joventut

i d’altres que ofereixen serveis i/o productes per a joves ( comercials, bars i equipaments

lúdics...) poden proporcionar-nos informació que pot interessar els nostres usuaris.


- 36 -

9 La relació amb el centre

9.1 El centre d’ensenyament: òrgans de govern, gestió i funcionament

El primer que ha de fer un dinamitzador és presentar-se al claustre de professors i reunir-se

amb la direcció del centre. Aconseguir, com hem tractat anteriorment, un compromís de

col•laboració és imprescindible per tenir accés als joves estudiants i poder desenvolupar amb

qualitat i coordinació les possibilitats d’acció del PIDCES.

Hem de considerar també el PIDCES, com un recurs pel professorat, que el podran utilitzar per

millorar la seva tasca docent i per tant és, des d’aquesta perspectiva de col•laboració que hem

d’enfocar la relació per tractar d’establir canals de comunicació estables amb el centre.

Els apunts que segueixen a continuació ens poden ajudar a familiaritzar-nos amb l’organització

del centre, el funcionament dels òrgans de gestió i de govern, les relacions que s’estableixen

entre ells per traçar les línies de la coordinació que haurem d’establir.

⇒ El Consell Escolar

Amb la LOE, el Consell Escolar recupera el seu doble caràcter d’òrgan col•legiat i de govern i

de participació i consulta.

El Consell Escolar es reuneix preceptivament un vegada al trimestre i sempre que el convoqui

el seu president o presidenta o ho sol•liciti almenys un terç dels seus membres.

Les decisions es prenen normalment per consens. Si no és possible arribar a un acord, es

determina la decisió per majoria dels membres presents, que en tot cas no pot ser inferior a la

meitat més un.

Sent la seva composició la següent:

• El director o directora del centre, que serà en serà el president/a.

• El/la cap d’estudis.

• Un regidor o representant de l’Ajuntament del terme municipal on està situat el centre.

• Un nombre de representants del professorat, elegit pel claustre, que no podrà ser

inferior a un terç del total de components del Consell.


- 37 -

• Un nombre de pares i mares, i de representants de l’alumnat, elegit respectivament per

ells i entre ells, que no podrà ser inferior a un terç del total dels components del

Consell.

• Un/Una representant del personal d’administració i serveis del centre.

• El secretari o la secretària del centre, que actuarà com a secretari o secretària del

Consell, amb veu i sense vot.

I les funcions que li són atribuïdes:

• Aprovar i avaluar els projectes i les normes a què es refereix el capítol II del títol V de la

LOE.

• Aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense perjuí de les

competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització

docent.

• Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels

candidats.

• Participar en la selecció de la direcció en els termes establerts per la llei. Ser informat

del nomenament i cessament de la resta de membres de l’equip directiu. Si és el cas,

previ acord dels seus membres, adoptat per majoria de dos terços, proposar la

revocació del nomenament de la direcció.

• Decidir sobre l’admissió de l’alumnat amb sujecció a el que estableix la LOE i les

disposicions que la desenvolupen.

• Conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris i vetllar perquè s’adeqüen a la

normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades per la direcció

corresponguen a conductes de l’alumnat que perjudiquen greument la convivència del

centre, el Consell Escolar, a instància del pares, mares o tutors, podrà revisar la decisió

adoptada i proposar, si ho estima oportú, les mesures escaients.

• Proposar les mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre, la

igualtat entre hòmens i dones, i la resolució pacífica dels conflictes en tots els àmbits

de la vida personal, familiar i social.

• Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equipament escolar, i

aprovar l’obtenció de recursos complementaris d’acord amb el que estableix l’article

122.3.

• Fixar les directrius per a la col·laboració, amb finalitats educatives i culturals, amb les

administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes.

• Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i

els resultats de les avaluacions internes i externes en què participe el centre.

• Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració

competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió, així

com sobre aquells altres aspectes relacionats amb la seua qualitat.


- 38 -

• Qualssevol altres que li siguen atribuïdes per l’Administració Educativa.

⇒ La direcció

Li correspon al director la direcció i responsabilitat general de l’activitat escolar del centre, el

qual vetlla per la coordinació de la gestió, l’adequació del projecte educatiu i la programació en

general.

Són funcions del director:

• Representar el centre.

• Complir i fem complir les lleis i normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació al

centre.

• Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents.

• Elaborar amb caràcter anual, el marc del projecte educatiu, la programació general del

centre conjuntament amb l’equip directiu i amb la participació del claustre de

professors.

• Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col•legiats del

centre, visar les actes i executar els seus acords en l´ àmbit de la seva competència.

• Col•laborar amb els òrgans dels diferents sectors de la comunitat educativa.

• Tenir cura de la gestió econòmica del centre.

• Fer el seguiment del manteniment i material.

• Portar les tasques de secretaria.

• Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior del centre.

• Inscriure el professorat als cursos, cicles i matèries de la forma més convenient ateses

les titulacions i valorades les possibilitats i les necessitats del centre, un cop escoltat el

Claustre.

• Controlar la assistència del professorat.

• Garantir la informació sobre la vida del centre, els diferents sectors de la comunitat

escolar.

• Coordinar i presentar conjuntament amb l’equip directiu el Pla Anual del centre i la

Memòria.

• Vetllar pel compliment del Projecte Lingüístic.

• Vetllar perquè el personal no docent i altres serveis que intervenen en el centre

desenvolupin les seves tasques.

• Vetllar pel bon funcionament del centre.

⇒ El Cap d’Estudis, els Coordinadors Pedagògics, el Claustre i el professorat en general


- 39 -

Li correspon al cap d’estudis amb caràcter general, la programació, el seguiment i avaluació de

les activitats docents del centre amb col•laboració amb el director, el secretari i el claustre de

professors.

• Li correspon al cap d’estudis coordinar les activitats escolars reglades i les activitats

complementàries i dur a terme l´ elaboració de l´ horari escolar i la distribució dels

grups, de les aules i altres espais docents un cop escoltat el Claustre.

• Coordinar les activitats extraescolars en col•laboració amb el Consell Escolar i l’AMPA.

• Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i

especialment amb l´ EAP.

• Substituir al director en cas de absència.

• Coordinar l’elaboració i l’actualització del PCC i vetllar per l’elaboració de les

adequacions curriculars necessàries per atendre les necessitats del ritme

d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d’aquelles que presentin

NEE, tot procurant la col•laboració i participació de tots els mestres del Claustre en els

grups de treball.

• Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en

relació amb els objectius generals d’àrea i etapa, i en relació amb els criteris fixats pel

claustre en el PCC. Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les

reunions d’avaluació de fi de Cicle.

• Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres de text i material

pedagògic.

⇒ El claustre de profesors

El claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en la gestió i planificació

educatives del col•legi. Està integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i és

presidit pel director.

Les seves funcions són:

• Vetllar per l’aplicació de la línia pedagògica.

• Promoure el treball en equip i els projectes de centre.

• Informar i aportar propostes al Consell Escolar i a l´ Equip directiu sobre l’organització

general del centre, i per al desenvolupament de les activitats complementàries dins de

l’horari lectiu i extraescolar.

• Aportar a l´ Equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d’estudis

del centre, l´ actualització racional de l´ equip escolar comú i de l´ equipament didàctic

general.


- 40 -

• Establir les comissions de treball i els càrrecs, supervisar el treball fet i fer-ne

l’avaluació.

• Assumir i recolzar el treball dels membres de l’Equip Directiu

• Debatre els temes laborals i reivindicatius.

• La dinàmica del Claustre fa que en tot moment es puguin valorar les activitats i

propostes i, en el seu cas, modificar-les, generant una dinàmica que considerem

positiva.

• Fixar i coordinar criteris sobre el treball d’avaluació i recuperació d’alumnes.

• Elegir els seus representants al Consell Escolar.

• Participar en l’elaboració del Projecte Educatiu del Centre (PEC).

• Analitzar i valorar els resultats de les avaluacions dels alumnes.

• Valorar les candidatures per a la direcció.

Funcionament: El claustre es reuneix cada quinze dies amb caràcter ordinari i sempre que ho

convoqui el director/a. L’assistència al Claustre és obligatòria per a tots els seus components.

El secretari del centre aixeca acta de cada sessió, que passa a formar part de la documentació

general del centre.

⇒ Organització pedagògica.

Nivells

És la unitat de treball pedagògic més reduïda i immediata. Estan formats pels tutors que

imparteixen el mateix nivell. Es reuneixen setmanalment per a posar en comú i portar a terme

programacions, hàbits, aplicació de tècniques didàctiques, avaluacions, activitats i sortides.

• La funció principal del nivell és la de concretar al màxim, adaptant-la a la realitat, la

programació del curs (tercer nivell de concreció curricular) i la línia pedagògica de

l’escola.

• Unificar els criteris d’actuació professional de tots els mestres que intervenen en el dos

grups (metodologia, activitats tècniques, recursos, avaluació...), tenint en compte la

realitat social, cultural, econòmica....dels alumnes.

• Valorar i fomentar la feina ben feta.

Cicles

Els mestres de l’escola estan organitzats per cicles. Cada cicle està format pels mestres tutors

dels cursos que el formen i pels mestres de reforç.

Cada cicle escull el seu representant, que té com a funció la coordinació amb els altres cicles.

Aquests coordinadors proposen i recullen propostes pedagògiques i les impulsen.

Els cursos es reuneixen setmanalment per:

• Coordinar les qüestions pedagògiques relatives al cicle.


- 41 -

• Discutir sobre l’eficàcia de les tècniques didàctiques.

• Proposar temes pedagògics al claustre.

• Valorar l’aplicació de la línia pedagògica (mètodes, hàbits) elaborada pel claustre,

contrastant-la amb la pràctica.

• Fomentar les reunions amb els pares dels nivells. Controlar que es facin.

• Potenciar i controlar la realització d’avaluacions i informes.

• Organitzar xerrades amb els pares sobre temes relatius a un cicle: psicologia del nen,

alimentació, orientació escolar...

• Decidir els llibres de text que cal utilitzar

• Control dels llibres socialitzats.

• Distribució d’horaris i espais.

• Analitzar i cercar solucions als problemes que plantegin els alumnes.

• Adaptar al cicle els criteris d’avaluació marcats pel claustre.

• Elecció i adquisició de material didàctic.

• Fixar la selecció i seqüenciació d’objectius i continguts de forma progressiva.

• Estudi i seguiment dels casos especials d’alumnes.

• Elaboració i seguiment dels objectius final de cicle

• Elaboració del PCC.

• Programar activitats i serveis conjunts.

• Assumir els treballs generals de l’escola que afectin el cicle.

• Promoure i intensificar les accions conjuntes del cicle.

• Estudiar i resoldre els casos d’indisciplina d’alumnes que plantegin els tutors al cicle.

• Evitar accions individuals que distorsionin la dinàmica dels cicles.

• Promocionar la formació permanent del professorat a través dels projectes del cicle.

9.2 La coordinació amb el centre

Perquè diem que la clau de l’èxit és la coordinació amb el centre?

Per entendre les relacions i conflictes que sorgeixen en l’organització d’un centre hem de

conèixer la seva estructura, funcionament i cultura. Aquest apartat més o menys resumit

anteriorment el podem ampliar a partir de la nostra observació del centre.

Així doncs, la primera figura que advertim és la de l’equip directiu i amb qui haurem de procurar

mantenir una bona relació i intercanvi.

Ara bé, això no vol dir que haurem de coordinar-nos únicament en aquesta direcció sino utilitzar

de manera creativa les variables organitzatives del centre.


- 42 -

La coordinació ha d’ésser flexible i àgil, mantenint-nos atents a les circumstàncies del centre

per poder decidir, per exemple, quin és el millor moment per fer una proposta nova.

Hem de deixar clar, el propi compromís amb el projecte i assegurar-nos de que tothom té clar el

PIDCES i els objectius que pretenem aconseguir.

Podem introduir totes les eines que puguin afiançar la relació amb els equips, com l’enviament

de cartes a l’inici del projecte, en la presentació d’accions concretes, bústies de suggeriments.

Finalment, haurem de persistir davant els obstacles que el centre ens posi, assumint les

dificultats que ens posin, i recercant solucions als problemes plantejats.

9.3 El referent

Ens cal també un seguiment més continu del projecte, però això pel centre suposa moltes

vegades una feina afegida. És per aquest motiu que proposarem la figura del referent entre els

professors i professores. Aquest referent serà el nexe entre el punt d’informació i dinamització i

la direcció i l’equip de professorat. Pot ben ser el coordinador/a de les activitats extraescolars, o

el coordinador pedagògic, o algú de l’equip directiu. Demanarem a l’equip directiu que designi

la persona més idònia.

9.4 Les reunions, seguiment i avaluació

Les reunions amb el referent del punt hauran de ser periòdiques i organitzades. Hem d’intentar

que les accions que proposem siguin rebudes sempre pel centre com un suport a la seva feina,

sino és el cas, ens trobarem amb poca predisposició a col•laborar.

9.5 La vinculació del PIDCES amb altres professors

Davant la necessitat de respondre a l’increment de complexitat de la societat actual, els

instituts, i en conseqüèncial, els professors, es veuen obligats a complicar la seva estructura i el

seu funcionament.

Aquest fet provoca que un dels sentiments més constants del professorat, actualment, sigui la

seva sensació d’angoixa, de saturació de tasques i responsabilitats per fer front a les noves

exigències curriculars i socials que pressionen la vida diària als centres.


- 43 -

No obstant, això no ens ha de vèncer, sempre trobarem algun professor enrotllat que a més de

duu a terme la seva tasca docent voldrà implicar-se en les activitats i propostes del projecte.

9.6 Els usos i espais dels centres controlats pel personal de servei

Cal tenir en compte el personal de serveis del centre en l’ús dels espais comuns, com el

passadís, el vestíbul, el pati, ja que aquests espais són controlats per ells.

Familiaritzar-nos amb les normes d’ús i cura d’aquests espais i coordinar-nos amb el personal

adscrit al centre serà imprescindible per consolidar el PIDCES.

De la mateixa manera, tot un conjunt d’infraestructura i recursos són controlats i supervisats per

aquest personal ( fotocopiadora, telèfon, arxius, guixetes.. entre altres), i l’accés a ells ha

d’ésser, des d’un principi, acordat amb el personal.

Per acabar, i en la majoria dels casos, es tracta de figures integrades als centres, i coneixedors

de les dinàmiques, informació i les dades de tot el personal. D’aquesta manera, ens ajudaran

en la recerca de persones, d’activitats puntuals, localització d’espais...entre altres.


- 44 -


- 45 -

Documents

Introducció al programa PIDCES · 2011. 4. 2. · 3.3 El protocol.....- 13 - 3.4 L’hora d’esbarjo..........................................................................................................-