Joel Torremorell Amat 23/03/2016 ESTILS DE LA PINTURA … · Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016 5. Tracten de temes d’ordre públic i crítica social. 6. Els

Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016

ESTILS DE LA PINTURA CONTEMPORÀNEA

ENTERRAMENT A ORNANCE - Gustave Coutbet.

Estil de l’obra:

Realisme, França, 1855. El realisme va néixer com a pintura, gràcies al francès

Gustave Courbet. Tot i així, més tard el realisme és va passar a la literatura, a

l’escultura i a la filosofia.

Característiques:

El realisme consistia en representar de forma objectiva de la realitat, tal i com la

veien els artistes. Ja sigui en els aspectes contemporanis de l’època, com en

aspectes crítics de la situació que s’estava vivint.

Característiques de la pintura:

1. L’artista utilitza el coneixement de la perspectiva per crear il·lusions en

l’espai.

2. Els volums estan molt ben representats per la gradació de color, llum i

ombra.

3. Es representa molt bé i amb dificultat, la textura real de l’objecte.

4. El disseny i la tècnica per representar el cos humà, es perfecte.


5. Tracten de temes d’ordre públic i crítica social.

6. Els artistes recreen escenaris reals de la vida quotidiana i contemporània

de l’època.

7. Els artistes no intenten representar un ideal perfecte, sinó representar la

realitat tal i com és. Ja sigui amb les seves formes belles, o amb les

seves formes lletges. La majoria de les formes lletges que es

representaven, eren considerades massa vulgars per l’època.

8. Aquest estil pictòric, s’oposa completament al romanticisme.

9. El més important dels artistes eren els temes sobre que parlaven la

pintura, no la forma amb la que estava feta. La majoria del temes

realistes eren considerats massa vulgars per l’època.

Relació de l’estil amb l’obra:

Podem observar-hi una situació comú, en aquest cas un enterrament, un tema

considerat vulgar per l’època en la que es va pintar el quadre, fet que va

ocasionar moltes crítiques. Courbet no va idealitzar ni als personatges ni a la

situació, ja que volia representar l’enterrament tal i com era, una atmosfera

carregada de negativitat i tristesa.

Respecte als aspectes tècnics de la pintura, per una banda podem veure com

els punts 2, 3 i 4 estan molt ben representats en la pintura, sobretot al

personatges. Per altra banda, està clar que el punt número 1 és veu al quadre,

ja que podem observar com el crucifix que subjecta un home religiós, sembla

que estigui clavat al terra, ja que darrere d’ell hi ha una muntanya que es veu al

fons.


LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE - Delacroix.

Estil de l’obra: Romanticisme, Alemanya i el Regne Unit, S.XVIII.

Característiques del romanticisme:

El romanticisme va ser un moviment cultural que es va originar al Regne Unit i

Alemanya, com una acció revolucionaria en contra del racionalisme de la

il·lustració, i el neoclassicisme.

El romanticisme tenia com a finalitat defensar la llibertat en la vida i en l’art,

donar a entendre una idea de nacionalisme per el país de cadascú, i idealitzar

la veritat, és a dir, creant un món perfecte on la bellesa és absoluta, l’amor és

perfecte, hi ha una felicitat total, i hi ha justícia per tothom.

A més a més, en el romanticisme s’hi predominaven els sentiments per davant

de la raó i es reflectia la naturalesa com a estat d’ànim.

Característiques del romanticisme pictòric:

1. S’utilitzava en diferents tècniques, ja sigui al oli, amb aquarel·les, amb

gravats o litografies.

2. La textura de la pintura es va començar a utilitzar en aquest estil.


3. Les pinzellades acostumaven a ser lliures i plenes d’expressivitat.

4. Va desaparèixer la línia davant del color, és a dir, la taca era la que

insinuava una persona o un paisatge, i no la línia.

5. La llum és importantíssima, i s’ha de vigilar a l’hora de ficar ombra i

lluminositat.

6. Les composicions acostumen a ser dinàmiques, marcades per les línies

corbes i els gests dramàtics.

7. Els temes més utilitzats eren el que parlaven del nacionalisme, o els de

fantasia y els macabres, els quals van ser ocupats per monstres, bruixes

y espectres.

8. Als quadres s’acostumaven a veure factors com la violència, el drama, la

lluita i la bogeria.


Si ens fixem, veiem que la composició és dinàmica. Fet que confirmem en les

pinzellades, què són clarament lliures i tenen molta expressió, ja que la majoria

d’elles són corbes. De fet, les úniques línies rectes que trobem son a les armes

i als edificis. Per tant, hi ha un predomini de línies corbes. Si ens fixem de ben

aprop, podem observar que hi ha una certa textura i profunditat, en la pintura.

Si ens fixem en la llum podrem saber que s’ha vigilat molt cuidadosament a

l’hora de ficar llum i ombra.

Respecte el tema, està clar que parla del nacionalisme, i que a la vegada les

accions són violentes i dramàtiques, a part de que la gent sembla boja per la

lluita que es lliura.


ESMORZAR SOBRE L’HERBA - Édouard Manet.

Estil de l’obra:

És característic de l’autor, però es podria identificar com a Realisme-

Impressionisme, ja que té característiques d’ambdós estils.

Característiques de la pintura de Manet:

Té semblances que l’aproximen al impressionisme i altres que l’allunyen.

Manté una certa sensació d’immediatesa, típic del gust impressionista.

Composició que no està perfectament ordenada.

Li agrada lo fresc i lo natural.

No utilitza pinzellades dividides.

Utilitza com a color principal, el negre. Color que està prohibit en

l’impressionisme.

Molts quadres reflecteixen la realitat tal i com es veu. Característica

principal del realisme.

Alguns quadres són de crítica social. També és una característica del

realisme.


Utilitza molt el contorn negre per a separar objectes i persones.

Lés pinzellades eren molt pastoses, fet què donava un joc realista als

seus cuadres, malgrat que ell volia ser un pintor impressionista.

Molts dels seus quadres estaven inspirats en obres de pintors

espanyols, o simplement en la cultura espanyola.

Algunes de les seves obres tenien característiques dels estampats

japonesos.

Durant tota la seva vida utilitzava la tècnica de pintura al oli, però al final

de la seva vida va utilitza la tècnica del pastel.


Després de saber les característiques de la pintura de Monet, anem a veure

quines d’aquestes va utilitzar el pintor per a fer aquest quadre:

Per començar, veiem que el tema d’aquest quadre és a l’exterior, a un lloc

natural i fresc, on els protagonistes dels quadres van a esmorzar.

Podem observar també, que la composició no sembla que estigui ordenada, hi

predomina el negre i els contorns negres als personatges i als objectes, les

pinzellades no estan dividides i són molt pastoses, fet que també era una de les

característiques de Monet, i anava en contra de les obres impressionistes.


SOL NAIXENT – Claude Monet

Estil de l’obra: Impressionisme, França 1872.

Característiques de l’impressionisme:

L’impressionisme va néixer com a pintura gràcies a Monet, però més tard

també es va passar al món de la música, la literatura, la fotografia i el cine.

L’impressionisme va començar com una reacció contra el realisme, ja que els

artistes volien començar una nova era imaginativa.

L’objectiu dels artistes impressionistes era impressionar al públic. Els pintors,

fotògrafs i cineastes ho feien captant un moment concret de la llum. Els músics

buscant uns tons musicals que emocionessin als espectadors. I els escriptors

tractaven de representar primerament les sensacions, mitjançant el gènere

novel·lístic.

Característiques pictòriques de

L’objectiu era impressionar al públic.

Els pintors impressionaven al públic fent quadres captant moments

concrets de la llum, quan aquesta tenia una llum especial.

Triaven temes de la vida quotidiana.

Els paisatges eren pintats al aire lliure.


Els colors havien de ser vibrants, i s’intentaven barrejar el menys

possible.

És feien pinzellades curtes. Sovint eren taques.

Les ombres es feien amb colors complementaris i les detallaven molt per

a donar una llum realista als objectes. També cal dir, que les ombres del

terreny reflectien el color del cel, fet que donava una frescor i llum

natural al paisatge.

Els artistes treballaven molt la llum natural dels objectes, el quals

reflectien la seva llum a altres. Això era per a causar més impressió al

espectador al veure l’obra.


Aquesta obra va ser la primera del impressionisme, i estava clar que havia de

tindre totes aquestes característiques. Per començar, els traços són

pràcticament taques o pinzellades curtes, el quadre tracta d’una alba, és a dir,

el moment que comença a fer-se de dia. Un moment on la llum és molt

important. També, podem suposar que la pintura, o almenys els esbossos, han

estat fets al aire lliure just al moment de l’alba.

Podem veure un reflex clar dels arbres, el sol, el cel i altres plantes. I també

podem veure les ombres negres dels pescadors i les barques, i també unes

altres ombres fetes amb colors complementaris, dels peixos.

En conclusió, totes aquestes característiques formen l’objectiu de l’obra

impressionista de Manet. Que impressiona al públic.


LA NIT ESTRELLADA – Vicent Van Gogh

Estil de l’obra:

Postimpressionisme, França, 1980. És un moviment únicament pictòric, ja que

a diferencia de la música, la literatura, etc, la pintura impressionista es va

prolongar, però van sorgir uns petits canvis, i va néixer el post impressionisme

Característiques pictòriques del postimpressionisme:

L’objectiu principal, segueix sent el de impressionar al espectador.

Hi ha un interès força gran respecte la forma, el dibuix i la expressivitat

dels objectes i les figures humanes.

Desmaterialitza una mica les formes, tant dels objectes com dels

paisatges.

Els cossos acostumen a ser rigorosament geomètrics.

S’elimina la perspectiva i la profunditat, tant en els paisatges, com els

objectes.

Pel color s’utilitza molt el contrast entre uns i el altres, per definir els

plans i les formes.

S’utilitzen colors purs, amb una gran carga emotiva.

A diferència del impressionisme, aquí s’acostuma a utilitzar els tons

negres i les línies de contrast.

Les creacions acostumen a ser imaginatives.


Les pinzellades, al igual que l’impressionisme, són curtes o bé, són

taques.

Les pinzellades intenten expressar l’angustia y el desconsol de l’autor i

del espectador.

Hi ha un interès per lo exòtic y els baixos fons.

Les composicions acostumen a ser simples i estàtiques.


Primerament, veiem que l’autor ha fet pinzellades curtes i expressives, i que

mostren una gran angustia per part d’ell. També que els tons foscos i el negre,

predominen en el cuadre, i que el tema és molt imaginatiu, i bastant exòtic, ja

que estem parlant d’una nit plena d’estrelles.

Després, veiem clarament com l’autor li va donar molta importància a les

formes, que va desmaterialitzat tant el paisatge com les figures que apareixen

en ell, i que aquestes figures les ha fet força geomètriques. Respecte la

composició, em de dir que és nota què és estàtica, ja que tot el pes recau a la

part de baix del quadre.

Finalment, si ens fixem en els colors podem observar que són purs, que porten

emocions, i què torna a predominar els contrastos de color negre, juntament

amb aquest color.

En conclusió, totes aquestes característiques formen l’objectiu de l’obra

postimpressionista de Van Gogh. Que impressiona al públic.


JUGADORS DE CARTES– Paul Cézanne

Estil de l’obra:

Postimpressionisme, França, 1980. És un moviment únicament pictòric, ja que

a diferencia de la música, la literatura, etc, la pintura impressionista es va

prolongar, però van sorgir uns petits canvis i va néixer el post impressionisme.

Característiques pictòriques del postimpressionisme:

L’objectiu principal, segueix sent el de impressionar al espectador.

Hi ha un interès força gran respecte la forma, el dibuix i la expressivitat

dels objectes i les figures humanes.

Desmaterialitza una mica les formes, tant dels objectes com dels

paisatges.

Els cossos acostumen a ser rigorosament geomètrics.

S’elimina la perspectiva i la profunditat, tant en els paisatges, com els

objectes.

Pel color s’utilitza molt el contrast entre uns i el altres, per definir els

plans i les formes.

S’utilitzen colors purs, amb una gran carga emotiva.

A diferència del impressionisme, aquí s’acostuma a utilitzar els tons

negres i les línies de contrast.


Les creacions acostumen a ser imaginatives.

Les pinzellades, al igual que l’impressionisme, són curtes o bé, són

taques.

Les pinzellades intentes intenten expressar l’angustia i el desconsol de

l’autor i del espectador.

Hi ha un interès per lo exòtic y els baixos fons.

Les composicions acostumen a ser simples i estàtiques.


Respecte la Nit Estrellada, aquest quadre varia una mica, ja què l’autor li dona

una part del seu propi estil, però no deixa de ser impressionista. Tot i que

aquest autor és considerat com l’antecedent del cubisme.

Podem saber que és una obra impressionista, perquè veiem que les formes

estan una mica desmaterialitzades, els cossos dels jugadors son una mica

geomètrics, els color s’utilitzen per contrastar i per definir els plans i les formes.

S’utilitzen els colors purs, i també els negres i les línies de contrast.

En quant les pinzellades, cal dir que són o molt curtes, o simplement són

taques, a part que expressen molt bé l’angustia i el desconsol de l’autor.

Per acabar, cal dir que la composició és diferent a la de la resta de les obres

postimpressionistes, ja que aquí l’autor li va donar una mica del seu estil. Això

ho podem saber quan ens fixem que la composició és molt més complicada

que les altres obres, i qué en comptes de concentrar tot el pes a la part de baix,

la concentra en ambdós costats i una mica abaix.


HABITACIÓ VERMELLA – Henry Matisse

Estil de l’obra:

Fauvisme, un moviment pictòric expressionista considerat el primer moviment

d’avantguarda del segle XX.

Característiques pictòriques del fauvisme:

Els seus autors utilitzaven els colors purs, estridents i agressius, per tant

les seves pintures eren acolorides i atrevides.

Les formes eren més expressives que fidels a la realitat. Els quadres

eren expressions i no composició i ordre.

Es donaven una total llibertat davant la natura. Les figures són planes,

lineals i tancades en gruixudes línies de contorn.

Les perspectives són tancades i molt forçades i

Els temes que es tracten en aquest estil són els de sempre: el retrat, el

paisatge i els interiors.

La forma, i per tant els objectes, es simplifiquen i es representen en

funció d’un sentiment.



En aquest quadre, veiem que el color dona la llum al quadre, ja que aquest no

té cap font de llum, i per tant no hi ha ombres. Els objectes estan resseguits per

uns contorns negres, però el dels arbres i el de la dona són més senzills, per tal

de donar importància a les flors dibuixades tan el la paret com en les

estovalles. Les figures són planes i no tenim gaire percepció del seu volum.

Podem observar un cert caos en l’obra, ja que no està ben composada, i la

perspectiva es veu molt forçada, tant en la taula, la cadira, els objectes o la

finestra. Tracta un tema quotidià, un interior.


COMPOSICIÓ 4: Vasili Kandinsky

Estil de l’obra:

Art abstracte, 1910. Kandinsky va iniciar aquest corrent artístic en la pintura, i

més tard, altres persones la van iniciar també en l’escultura, la literatura, i la

música. Cal destacar, que els inicis d’aquest estil, van crear molta polèmica.

Característiques de l’art abstracte:

L’art abstracte és un concepte general, totalment opost al art figuratiu, ja que

utilitza el més esencial d’ell, així reduint-lo als aspectes cromatics, formals, i

estructurals.

Aquest moviment es basa solament en plasmar els pensaments de l’artista,

sense imitar el món exterior.

Caracteristiques pictòriques de l’art abstracte:

• Es prescindeix dels elements figuratius.

• es dona importància a les línies i als colors.

• La pintura no reflecteix la realitat, però expressa emocions i sentiments.

• Els colors s’escolleigen en total llibertat.



Relacionem aquesta obra en l’art abstracte, perquè podem observar clarament

com la majoria d’elements figuratius que hi veiem, no existeixen, o estan

representats d’una forma no realista. Observem també, que els colors han estat

triats sense tenir res a veure amb el món exterior, amb excepció del arc de

Sant Martí. A part, podem veure com les línies i els colors agafen molta més

importància en l’obra, que els demés elements figuratius.


EL GRITO – Edvard Munch

Estil: Expressionisme, Alemanya, s. XX

Característiques de l’expressionisme:

Va néixer en la pintura, però poc a poc es

va anant estenent, en altres camps

artístics, com: la música, el cine, el teatre,

la dansa i la fotografia.

L’expressionisme

Els artistes expressionistes buscaven la

expressió dels sentiment i emocions dels

artistes reflectides en les seves obres,

més que la representació de la realitat

objectiva.

L’expressionisme revela un costat

pessimista de la vida causat per les

circumstancies històriques del moment.

Característiques pictòriques del expressionisme:

Hi ha una força expressiva mitjançant colors forts i purs.

La composició dels colors estan fetes al atzar.

Els colors purs distorsionen les linies i les formes de la pintura.

Es pintes mascares i paisatjes on els protagonistes son: L’aigua, el cel,

la vegetació, i la intenció de mostrar els sentiments.

Són freqüents les cares desfigurades i tristes.

Les perspectives no són importants.

Els artistes reflecteixen els seus sentiments a través de la pintura.


El primer que pensem al veure aquesta pintura es que és molt probable que

l’autor sentís por a l’hora de fer aquesta pintura. Fet què es demostra quan ens

fixem més profundament amb el rostre de l’home que crida. A més, aquest

home te una expressió facial molt desfigurada. La perspectiva, no està del tot

correcta i comença a desfigurar-se també. Per acabar, cal dir què els color purs

i les pinzellades agressives, aconsegueixen que els espectadors sentim la por

que sentia l’autor a l’hora de pintar.


PERSISTENCIA DE LA MEMÒRIA: Salvador Dalí

Estil de l’obra: Surrealisme, França, 1919.

Característiques del surrealisme:

El surrealisme va néixer com a literatura, però poc a poc es va anar passant a

altres arts com la pintura i la escultura.

El surrealisme creia amb l’existència d’una altra realitat y del pensament lliure.

Va crear un món absurd e il·lògic, on la raó no pot dominar al subconscient.

Aquest estil va prendre del Dadaisme, la importància del atzar i la rebeldia,

però va deixar de banda el caràcter negatiu i destructiu. Malgrat això, els

artistes surrealistes s’inspiraven bàsicament en la inspiració i el subconscient

d’un mateix.

Hi han dos tipus d’estils surrealistes:

- El surrealisme abstracte (Joan Miró i André Masson)

- Surrealisme figuratiu o realisme màgic (Salvador Dalí i René Magritte)


Característiques pictòriques del surrealisme:

• Hi han formes abstractes o figuratives simbòliques, que intenten plasmar la

realitat més profunda del ésser humà, el subconscient, i el món dels somnis.

• És dona moviment o vida, a objectes que no en tenen.

• Es presenta una falta de composició y ordre en les parts anatòmiques dels

cossos. De fet, poden no tenir un ordre i no seguir la seqüencia correcta.

• Es molt comú trobar-se amb elements inesperats o fora de lloc.

• Hi han objectes que poden sofrir canvis repentins o graduals, que son

ocasionats per evolucionar o retrocedir. D’això se’n diu metamorfosis.

• Poden haver maquines fantàstiques, que son aquelles que realitzen funcions

extraordinàries o executen feines impossibles, així desafiant les lleis de la

física o la mecànica.

• El sexe i lo eròtic es tracten de forma lúbrica.

• Es representen éssers o màquines que es mouen de forma aleatòria.

• Tracta de temes que normalment tendeixen a acabar amb un caos casi

sempre parcial.

• Hi ha una fusió entre lo orgànic i lo mecànic, i entre la perfecció de la

humanitat i lo sintètic del metall i la maquinaria.

• Les perspectives acostumen a ser buides, ja que al haver sortit

majoritàriament dels somnis o de la imaginació, tampoc s’espera que el seu

resultat acabi sempre amb unes connotacions estètiques correctes.


Relacionem la pintura amb el surrealisme, ja que presenta característiques com

les que em anomenat anteriorment. Característiques com que les figures que

trobem són abstractes, i que la perspectiva és buida e inclòs trista.

Sobre els rellotges, cal dir que se’ls hi dona moviment, estan col·locats en llocs

inesperats, i n’hi han dos que estan sofrint una metamorfosi, i dos més que es

fusionen amb lo orgànic i lo mecànic.


EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS: Frida Kahlo

Estil de l’obra: Estil propi de l’autora.

Característiques d’aquest estil:

Les seves obres es caracteritzen per la

síntesis d ’elements expressionistes i

surrealistes i ens parlen de la seva vida,

mostrant el deteriorament i el sofriment

físic que va patir en el llarg d’aquesta,

també parlen sobre el feminisme, Mèxic

o política.

Frida Kalho Va començar a pintar obres

realistes, però finalment va acabar

juxtaposant elements en les seves

pintures fins que van semblar

surrealistes, però amb la diferència de

què pintava sobre coses reals.

Les seves pintures estan plenes de

colors brillants i els colors del fons

significaven diferents coses que anava anotant en un diari. Tots els quadres

estaven plens de símbols, ja sigues el seu cabell, els vestits, els objectes i

animals…

La tècnica que utilitzava era l’oli, tot i que alguna vegada va utilitzar aquarel·la.


És una obra surrealista, que parla sobre temes reals i està plena de

simbolismes. El tema principal és la política, concretament el marxisme, i el

quadre ens vol transmetre que el marxisme podrà alliberar la humanitat del

sofriment. Veiem que el quadre està ple d’imatges sense sentit, i que no trobem

tal qual en la realitat, així que veiem una mica el surrealisme en aquest sentit.


CREU I R – Antoni Tàpies

Estil de l’obra: Pintura matèrica dintre de l’informalisme europeu.

Característiques d’aquest estil:

Hi han 4 tècniques diferents, dins d’aquest estil:

1. Espacialisme: Tracta de fer malbé el llenç, ja sigui tallant-lo, foradant-lo,

perforant-lo, etc. Artistes com Lucio Fontana.

2. Art brut: s’acostumen a utilitzar materials reciclats juntament amb pintura,

per fer quadres que recreen mons del subconscient de l’artista. Artistes

com Adolfo Wolfli.

3. Informalisme gestual o pintura gestual: Juga amb les pinzellades fent veure

que hi ha volum, però en realitat és tot pla. Artistes com Jean Debuffet.

4. Informalisme matèric o pintura matèrica: L’artista utilitza tot tipus d’objectes

barrejats amb pigments i un aglutinant que acostuma a ser el làtex. També,

hi ha una gran preocupació per l’aspecte físic i tècnic de l’obra, També,

l’artista utilitza tècniques destructives, es preocupa per l’aspecte físic i

tècnic de l’obra, no utilitza perspectiva ni forma, i organitza l’obra amb

composicions de matèria i no matèria. Artistes com Antoni Tapies.



Creu i R és una pintura matèrica, i ho podem saber si relacionem les

característiques anteriors, amb el quadre. Per exemple, si ens fixem amb les

textures podríem veure que el quadre és una tècnica mixta que ajunta pigments

naturals amb elements naturals com terra, pedres, entre d’altres. També cal dir,

que hi ha una absència de perspectiva, i que també s’han utilitzat altres

tècniques com la destructiva, per fer algunes parts de l’obra.


NUMERO 1 – Jackson Pollock

Estil de l’obra: Expressionisme abstracte, Estats Units, 1940. Dintre de la

pintura abstracta.

Característiques del expressionisme abstracte:

L’expressionisme abstracte és considerat la primer pintura abstracta que va

sorgir d’estats units. Va sorgir gràcies a l’artista Jackson Pollock, el qual

pensava que les formes matèriques formaven part del vell món del

renaixement, i que el nou món modern, estava construït per gent que viu en

una època mecànica, treballen, i expressen un món interior. És a dir, les

persones modernes expressen energia, moviment, i altres forces internes. Per

tant, els nous artistes s’havien d’expressar tal i com es sentien al moment de

pintar, sense haver fet una preparació abans.

En l’expressionisme abstracte hi han tres vessants:

Action Painting: Tracta de fer linies al atzar, ja sigui amb el pinzell, amb

qualsevol material, o amb les mans o els peus, amb la finalitat

d’expressar els sentiments que l’autor sent en aquell moment. En el

action painting, la gama de colors es tria al atzar. Artistes com Jackson

Pollock.


Color Field paiting: Similar al action painting, però amb la diferencia que

aquí si què és té en compte la gama de colors i els materials amb que es

pinta. Artistes com Barnett Newman.

Pintura cal·ligràfica: Fa que qualsevol símbol, ja sigui abstracte o amb

significat, es converteixi en una obra d’art mitjançant tècniques

d’estilografia i pintura. Artistes com Mark Tobey.


Aquesta obra és situa dins de l’action painting, ja que Pollock va ser el seu

creador. Per a crear les obres, Pollock utilitzava el dripping, és a dir, deixava

caure la pintura en forma de fils, taques, o simplement tirava el pot se pintura.

Aquesta tècnica és veu clarament reflectida en l’obra de Pollock, i a més, cal dir

que la utilització d’aquesta tècnica feia que la creació de les pintures de

l’artista, fossin un autèntic espectacle.

Pollock acostumava a utilitzar pintura d’alumini, esmalt i pintura a l’oli, per les

seves obres, tot i que de vegades llançava al llenç alguns objectes que volgués

tirar. Per acabar, cal dir que el llenç que s’acostuma a utilitzar per aquest tipus

d’estil pictòric, és el de grans dimensions.


SOPA CAMPBELL – Andy Warhol

Estil de l’obra: Pop art, 1950, regne unit.

Característiques de l’art pop:

L’art pop va sorgir casi simultàniament al regne unit i als estats units a la

dècada dels anys 50, com a reacció artística davant del expressionisme

abstracte, el qual deien que era massa vuit i faltat d’estil.

L’art pop va néixer com a pintura, però poc a poc va anar augmentar les seves

fronteres cap a l’escultura, la música, el disseny, entre d’altres. L’art pop és

caracteritzava en tots els àmbits, per utilitzar temes famosos de l’època, per

aconseguir popularitat. És considerava un moviment intel·lectual i que estava

apartat de la realitat social.

Característiques pictòriques de l’art pop

Els colors son purs, brillants i fluorescents. X

El llenguatge és figuratiu i realista, a excepció dels colors. X

La temàtica ha estat extreta de les grans ciutats, dels seus aspectes

socials, y dels culturals.


Exemples on podem trobar il·lustracions de l’Art Pop, són: Als còmics,

revistes, diaris sensacionalistes, anuncis publicitaris, cine, ràdio,

televisió, música, espectacles populars, i elements de la societat de

consum. Y

Cada pintura o dibuix, tenia una explicació i un significat, al darrera.

La representació del caràcter és inexpressiva, preferentment frontal o

repetitiva. X

A vegades es combinaven objectes reals com flors de plàstic, botelles,

etc.

Moltes de les obres es feien com a referencia al status social, com

podrien ser la fama, la violència, els desastres, la sexualitat i l’erotisme,

signes de la tecnologia industrial, i la societat de consum. Y

En la majoria de les pintures es representaven els objectes en escala

real, és a dir, si un artista pop volia pintar una figureta que media 15cm,

a l’hora de pintar-la també havia de medir 15cm.

Les iconografies eren estilitzades, principalment en forma plana y amb

volum esquemàtic. X

Relació de l’obra amb l’estil:

Relacionem l’obra amb el pop art, ja que veiem un llenguatge figuratiu i realista,

amb uns colors purs, brillants, fluorescents i molt característics d’aquest estil.

També que les figures són més aviat iconogràfiques, planes, sense ombra i

sense volum esquemàtic. També sabem que l’obra és molt repetitiva, ja que

l’artista va fer el mateix objecte moltes vegades, en diferents colors.

El tema és la societat de consum, ja que estem parlant d’unes llaunes de sopa,

que en aquell temps eren molt emblemàtiques i populars als Estats Units.

Per acabar, cal dir que quan l’autor va pintar 32 llaunes de sopa Cambell’s, ho

va fer amb el tamany de les llaunes originals.

Documents

Joel Torremorell Amat 23/03/2016 ESTILS DE LA PINTURA … · Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016 5. Tracten de temes d’ordre públic i crítica social. 6. Els