61
1917 / 2017 Cent anys de la visita a Dénia JOHN DOS PASSOS (Escriptor. Chicago, 1896 - Baltimore, 1970) La visió de Dénia de John Dos Passos / Poemes de joventut

JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

  • Upload
    lytram

  • View
    217

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

1917 / 2017 Cent anys de la visita a Dénia

JOHN DOS PASSOS

(Escriptor. Chicago, 1896 - Baltimore, 1970)

La visió de Dénia de John Dos Passos / Poemes de joventut

Page 2: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

La visió de Dénia de John Dos PasosPoemes de Joventut

1917 / 2017 Cent anys de la visita a Dénia

Casa Municipal de Cultura de DéniaDel 15 al 30 de setembre de 2017

FITXA CATÀLEG:

EXPOSICIÓCasa Municipal de Culturadel 15 al 30 de setembre 2017

REGIDOR DE CULTURARafael Carrió Company

COORDINACIÓRosa Seser PérezArxiu Municipal de Dénia

FOTOGRAFIES I MATERIAL BIBLIOGRÀFIC Arxiu Municipal de Dénia. Fons Cardona-FarBiblioteca Pública de Dénia

CATÀLEG

EDITA: Ajuntament de DéniaDelegació de Cultura. Arxius i Biblioteques

AUTORS DELS TEXTOSRosa Seser PérezAlan SwanFrancesc Reus Boyd-Swan

Disseny:El Búho Diseño & Impresión

Dipòsit Legal:A 422-2017

EDICIÓ VALENCIÀ / CASTELLANO

Page 3: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

3

ÍNDEX / ÍNDICE

L’escriptor John Dos Passos, un jove que visita Espanya. La visió de Dénia

El escritor John Dos passos, un joven que visita España. La visión de Dénia

Rosa Seser Pérez

Dos poemes oblidats de John Dos Passos i les dificultats de traducció

Dos poemas olvidados de John Dos Passos y las dificultades de traducción

Alan Swan

A Pushcart at the Curb, 1922

Poema XVII

Poema XVIII

Poema XIX

John Dos Passos, notes biogràfiques

John Dos Passos, notas biográficas

Francesc Reus Boyd-Swan

59

1215

192327

3034

Page 4: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

5

a cent anys un jove nord-americà, acabat de llicenciar a la prestigiosa Universitat de Harvard, va visitar la ciutat de Dénia. L’estada degué ser curta i calculem que la realitza-ria entre els dies 6 i 7 de gener de 1917. Poc o res sabríem del fet si el visitant no haguera escrit dos poemes dedicats a Dénia -a la seua història i al paisatge-, tampoc sabríem res si no els haguera publicat i, sobretot, si aquell estu-

diant no haguera esdevingut amb el temps un destacat escriptor.

Del primer viatge per Espanya deixa testimoni en el llibre de poemes: A Pushcart at the Curb1 que publicarà l’any 1922. La primera part de l’obra, amb el títol: “Winter in Castile”, parla d’eixe hivern castellà, de les po-blacions, dels viatges i de Madrid, dels seus carrers i places. És en aquell conjunt de poemes on trobem referència a la seua visita a la costa amb dos poesies dedicades a Dénia i una tercera on evoca el camí cap a la Vila Joiosa. Indrets que és evident el van impressionar.

Dos Passos ha passat a la història de la literatura com a novel·lista, no com a poeta. D’aquest llibre de joventut, A Pushcart at the Curb, poca memòria ha quedat i, a diferència de les altres obres de Dos Passos, no ha estat mai editat en castellà, motiu de l’escassa o nul·la difusió. Tan-mateix, en els últims any s’han realitzat algunes traduccions al castellà i al valencià del poema XVIII (“How fine to die in Denia.../ Què bonic morir en Dénia...”) que ha guanyat cert protagonisme. Així, recentment aquest poema ha aparegut gravat en una placa metàl·lica clavada sobre el monòlit del cementeri dels Anglesos de Dénia. Cal aclarir que, malgrat parlar de la mort, aquest poema no guarda cap relació amb el cemente-ri dels Anglesos, ni molt menys amb el monòlit funerari que la família Rankin construí a mitjan segle XIX per als seus difunts. Dels altres dos poemes, el dedicat a Dénia i el de camí a la Vila Joiosa res se n’ha dit, ni els hem vist traduïts en altra edició.

Aquesta publicació té la intenció de retre un homenatge al gran escriptor que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John Dos Passos de-dicà a Dénia i al camí cap a la Vila Joiosa, i així donar a conéixer aquesta visita singular del jove escriptor a Dénia.

FL’ESCRIPTOR

JOHN DOS PASSOS, UN JOVE QUE

VISITA ESPANYA

DES DE MADRID UNA ESCAPADA A LA COSTALa visió de Dénia

John Dos Passos arriba a Madrid, amb vint anys, el 26 d’octubre de 19162 amb un bon bagatge cultural i gran curiositat fruit d’una vida viatgera. En tot moment estigué encantat amb Espanya, país que escollí per a acabar d’arrodonir la seua formació en arts, interessat en ser arquitecte. A Espan-ya serà on estudie l’arquitectura hispanomusulmana i on contacte amb l’essència d’una cultura que el fa sentir com el protagonista de les aventu-res del Quixot, un llibre que havia llegit nou voltes. Instal·lat a Madrid i en contacte amb el món cultural de la ciutat, Dos Passos realitzà diverses excursions i viatges per les poblacions del voltant. Anirà a Toledo i Aran-juez en recerca de la història, a Getafe i la serra de Guadarrama, on viurà un encontre amb la natura abrupta i difícil de barrancs i muntanyes. El desig de veure la mar l’empenta i, el dia de Nadal del 1916 escriu una car-ta3, des de Madrid, al seu amic Rumsey Marvin i li explica els seus plans de passar unes setmanes a València i Múrcia i conéixer el Mediterrani, el mar més simbòlic de la cultura i la civilització clàssica.

L’arquitectura i la història animaren el jove estudiant americà a vindre a Espanya, i aquesta inquietud és també el que determina el seu itinerari per la costa. També les condicions meteorològiques propiciaven l’aventura, amb un temps de gener fred però amb un cel net i solejat, que calculen també hi hauria a Dénia. Després, poc a poc, la situació empitjorà pels temporals de neu de la meitat nord del país4.

El viatge de Dos Passos fou en bona part en ferrocarril, que era aleshores el mitjà de transport terrestre habitual per a recórrer llargues distàncies. Gràcies a la publicació de les cartes i diaris del futur escriptor coneixem el seu periple per la costa5. Des de Madrid inicia el camí cap a Cartage-na, amb una parada el 30 de desembre6 en el nus ferroviari d’Alcázar de San Juan. A Cartagena va passar el Cap d’Any i va despedir l’any 1916, per a continuar cap a Alacant, Dénia, Oliva, Gandia, Carcaixent, Xàtiva, València, Sagunt, Tortosa, per a finalitzar l’itinerari a Tarragona. La ma-joria d’elles poblacions amb rellevància històrica que conservaven restes d’antigues construccions. Sobre aquell primer viatge quan estava a punt d’embarcar en el rápido Madrid-Cartagena, de la companyia M.Z.A7, escriu amb humor sobre els ferrocarrils espanyols: “Rápido tan sols en contrast amb els trens mixtos que van tan lents que de vegades se t’oblida la direcció cap a on vas”8.

A primeries de l’any 1917, es trasllada des de Cartagena a Alacant, i la descriu com: “una antiga ciutat portuària a un poc més de cent quilò-metres al nord de Cartagena en la costa mediterrània. La ciutat era una alta muntanya de color crema amb un castell – dos esglésies amb cúpules blau fosc, cel blau pàl·lid, mar de color blau fosc... amb una avinguda de polsoses palmeres datileres de la qual els habitants estan excessivament orgullosos...”9.

Dos Passos, que era un bon caminador, va fer a peu gran part de la dis-tància des d’Alacant al llarg de la costa fins a Dénia, com queda patent en el poema XIX (“On the highroad to Villajoyosa.../ Pel camí de la Vila Joiosa...”). Per tant, no sabem si arribaria a Dénia per la carretera a peu o amb tren a l’estació de la Marina o d’Alacant, acabada d’inaugurar l’any 1915. Si arribà amb tren trobaria a l’estació els empleats dels hotels que oferien els serveis d’hostatge i menjars i, si calia, feien d’intèrprets. John Dos Passos parlava un poc el castellà i l’entenia perfectament, per la qual cosa no degué tindre massa problemes. A Dénia hi havia fins i tot un consolat del seu país, EEUU, i sectors de la població lligats al comerç internacional que parlaven anglés. La ciutat, malgrat la crisi de la pansa, encara conservava un estil cosmopolita, la població estava acostumada a la presència d’estrangers i mostrava un tradicional tarannà acollidor.

La població marinera va agradar molt a Dos Passos que no degué saber res de les dificultats socials del moment. La Dénia del 1917 vivia temps difícils, l’agricultura encara era l’activitat principal dedicada a l’elaboració de la pansa però amb la greu problemàtica que suposà la fil·loxera, mal-grat les fàbriques de joguets, les serradores de fusta i altres activitats, la crisi laboral es deixava sentir amb duresa. Per tot açò el sindicalisme va prendre molta força a Dénia. El mateix any 1917 es creà el sindicat la Sociedad Obrera Marítima i el 1918, la Unión de Obreras que agrupava a més de 2.000 dones de la pansa. Les vagues i protestes per la falta de treball i la demanda d’obres públiques, com les del port, seran constants en aquests anys.

La Guia turística Levante d’Elías Tormo10, editada l’any 1923, resulta perfecta per a conéixer aquella ciutat que va trobar John Dos Passos:

DENIA, capital cabeza de partido de 7.500 habitantes, (12.100 con el campo), con puerto de mar, centro mercantil de exportación de pasa de la mayor parte de la Marina.ESTACIONES.- Del ferrocarril del Norte (Carcagente a Dénia) y de los ferrocarriles estratégicos y secundarios (vulgarmente ferrocarril de La Marina y estación de Alicante), línea de Denia a Alicante. Próximas la una a la otra; vecinas de la población, a la derecha del puerto. Exce-lente servicio de mozos para el traslado de equipajes.HOTELES, FONDAS. - Buenos hoteles en general. Hotel del Co-mercio con garaje a poca distancia, Pensión -sin desayuno ni vino- 7 pts. Intérprete y empleados a la llegada de todos los trenes. Su dueño es a la vez delegado de la Sociedad de Atracción de Forasteros, calle del Marqués de Campo. Hotel Fornos; intérprete y mozos en las estacio-nes; pensión desde 6 ptas, en la misma calle. Fonda Contrí; pensión desde 5 pts; calle del Marqués de Campo. Posadas del Sol, de Fernando y del Malagueño.COCHES, OMNIBUS.- Coches en las estaciones, situadas muy cerca de la población. Servicio diario de carruajes a Gata, Pedreguer y Pego. Carruajes de lujo, de alquiler Viuda de Perles (a) Viuda de Closa;

per Rosa Seser Pérez

Page 5: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

Baciano Jans (a) el Viudo. A precios convencionales. CORREOS, TELÉGRAFOS, TELÉFONOS.- Correo (con Giro Postal y Caja de Ahorros). Telégrafo (de 8 a 24). Teléfono urbano e interurbano. RESTAURANTES.- En los hoteles, Casas de comidas.CAFÉS , CERVECERIAS.- Café de Tonet (y los de los círculos re-creativos). Cafés conciertos (de camareras), Petit Kursaal , Café del Siglo, Café La Bombilla, Cervecería Dianense. BANCOS.- Corresponsal del Banco de España, del Banco Español del Río de la Plata y del Crédit Lyonnais[en 1917 encara no estava obert], Banqueros: Jaime Morán y Cia; Juan Merle, con Caja de Ahorros.CONSULADOS.- De Francia, de Inglaterra, de Italia y de Estados Unidos de América.BAÑOS.- Diana. Establecimiento de baños y, en verano, los de oleaje. Situado junto a la playa.TEATROS.- Teatro Principal (buenas condiciones de salida). Teatro del Circo, Palacio del Sol (barracón cine).DEPORTES.- Dos trinquetes de pelota. INDUSTRIA.- la más importante es la agrícola, siendo la peculiar la de la pasa moscatel, que se exporta en grandes cantidades al extranjero. Siguen luego la almendra y la naranja. Hay fábricas de conservas, de energía eléctrica, de gas, de juguetes de madera, de hojalata, bicicletas y coches para niños, y dos aserrerías mecánicas. Dos astilleros que cons-truyen buques de madera ( Juan Armell y Lanuza). Hay, además, dos arboladores.Pesca del bou y con faluchos sardinales (escenas interesantes).EL PUERTO.- Está, en gran parte cegado por aluviones, al punto de que los buques que cargan pasa para Inglaterra no pueden entrar en él. Aún cuando dada la importancia comercial de Dénia, sus obras están muy retrasadas, queda defendido por dos diques.Hermoso panorama des de el dique Norte (contémplase todo el Me-diterráneo: Al norte el cerro del Castillo, y al Sur el pico del Montgó, castillo del Moro, ermita de San Nicolás y Torre del Gerro). Bajo el Montgó, barriada de marineros. Grúa y tinglados para mercancías. Excelente material de salvamento. Rula para subasta de pescado. El movimiento principal del puerto es de exportación de pasa, naranja y cebolla. Importante movimiento de cabotaje.Sociedad de Obreros Marítimos.Las Compañías de vapores no tienen escalas fijas en este puerto. Con-signatarios establecidos en el puerto: Ribes y Compañía; Diego Ivars y Mac Andrews y Compañía.CLIMA DE DENIA.- Sano, de gran templanza. (V. Sociedad de Atracción de Forasteros) Aparte el verano, algo extremado, las demás estaciones son de gran suavidad.

Pensem que John Dos Passos pogué arribar a Dénia el divendres 5 o el dissabte 6 de gener, dia dels Reis, i va romandre en la ciutat fins el diu-

menge 7 de gener, quan a primera hora va pujar al tren en direcció a Oli-va. Gràcies al primer poema que dedica a Dénia, el XVII (“The old strong towers.../ Les velles i fortes torres...”) sabem amb seguretat que visità el castell per a la qual cosa, segons la guia d’Elias Tormo, calia demanar per-mís:

“El castillo ofrece vistas, y algún interés la situación de las perdidas rui-nas y lugar de excavaciones. Hay partes de todas las épocas.La guardiana exige para la visita un permiso escrito, que se da en casa de don Juan Morand (presidente de la Sociedad de Dueños del mismo), puede obtenerse por medio del Hotel o Casino Dianense.”

L’any 1917, el castell de Dénia era de propietat privada. En ser declarat in-servible per R.O. del 1859 i davant el perill de destrucció i pèrdua d’un es-pai emblemàtic de la ciutat, un grup de deniers benestants l’adquiriren i es repartiren a parts iguals les vint accions. Juan Morand Bordehore fou un dels accionistes, president de la societat en ser redactada la guía Levante, un temps abans de l’edició l’any 192311. El visitant, des del castell, tindria una vista privilegiada i clara en eixos dies que coneixem com les calmes de gener. Cap al Montgó, destacaria la gran muntanya rodejada de terra obscura i de marges de pedra amb els ceps retallats de gener, letàrgics, a l’espera de la primavera. Cap a les Marines, alguns bancals de tarongers i les omnipresents vinyes amb alguna caseta dispersa i les platges daurades. Enfront del castell, el port, i pertot arreu, la mar blava i els vaixells.

En aquest poema XVII, més enllà del paisatge, trobem dos referències al que semblen experiències directes de l’autor: la descripció d’un cabrer que pasturava el ramat pels voltants del castell i la de la melodia que tocava la banda de música, La Primitiva del mestre Fermín Ribes, o més probable-ment La Banda Nova de Casimiro Sendra, que l’any 1916 intervingué en tots els actes festius de la ciutat12. La música, segons el jove poeta, pujava des de la plaça -probablement la de l’Ajuntament- per les dades podrien aventurar que fora un concert festiu per ser el dia de Reis o per ser el diumenge 7 de gener.

Abans de deixar Dénia, a la qual descriu com “una ciutat pesquera amb una antiga fortalesa amb vistes al port”, li escriu el 7 de gener al seu amic Marvin que pensava caminar part dels trenta quilòmetres cap a Gandia i fer l’altra part del camí en tren13. Al final canvià d’idea i des de Dénia s’embarcà en el tren de Carcaixent, de la companyia del Norte, camí de València. Sembla ser que va gaudir d’aquell vagó de tercera classe que, segons conta, tenia “un lleuger aire imperial com els trens de París”. El jove John s’embrutà de sutja però considerà que les vistes mereixien la pena perquè des del tren podia veure una església renaixentista i un castell mentre s’acostava a Oliva, on va parar a dinar. A la fonda, conta a Marvin, que “un espetarrec d’olor d’oli d’oliva anunciava el dinar” i que li serviren un menjar que va trobar un poc estrany, el qual sembla ser un putxero,

6

menjar molt habitual en un diumenge d’hivern:

• Una sopa obscura de color crom (segurament seria la sopa del putxero amb el greix brillant per damunt fent un efecte com si estiguera cromat).• Un guisat com un “New England boiled dinner” (paregut a la verdura i carn de putxero) que Dos Passos defineix positivament: “però mengívol”, en contraposició al N.E. boiled dinner, un menjar que no devia d’agradar-li.• Salsitxes estranyes, dures, i amb gust a all – fredes (segurament un embotit tipus la llonganissa seca). • Xicotets pastissets fregits de creïlla i fetge ( pot ser alguna classe de figatell, tan típic d’Oliva). • Anous i mandarines.

Segons recullen les cartes i diaris de Dos Passos14, Oliva li va agradar amb el castell i les habituals es-glésies barroques amb cúpules de taulellet, després decidí anar a Gandia a peu, seguint la ruta costanera entre platges blanques i camps de tarongers, en aquell moment carregats de taronges. Quan havia caminat la meitat del camí, tres llauradors el pu-jaren a “un carro de dos rodes cobert que ells diuen tartana” i el portaren a una venta d’una carretera secundària on begueren un brandi fort. Dos Passos diu que parlaven en valencià i ell contestava amb el seu rudimenta-ri espanyol: “Es malentenien entre ells a la perfecció amb la millor volun-tat”. Després de visitar Gandia i el palau dels Borja pujà a un tren camí de Carcaixent “a través dels camps de tarongers, tan espessos, que el xicotet tren els fregava mentre arrancava i xafava taronges daurades que queien amb un cop sec...”. Passà unes hores passejant per Carcaixent i de nou aga-fà el tren de la companyia del Norte, de Carcaixent a València, per a fer els 19 km que el separaven de Xàtiva, que a més de la ciutat li va impressionar la fonda “a l’estil don Quijote” on va dormir. Després visità València i l’11 de gener ja estava en el tren camí de Tarragona. Abans pararia a Sagunt per veure el castell i a Tortosa, ciutat agrícola de l’Ebre, i al final de trajec-te la monumental Tarragona, de la qual quedà meravellat per l’antiguitat de la ciutat i per alguns personatges: uns homes vells a l’estació, coberts amb mantes, el feren pensar en els habitants de Troya.

El viatge a la costa acabà i uns dies més tard va tornar a Madrid i es va allotjar a la Residència d’Estudiants amb la idea de continuar les classes d’art i arquitectura. Tot quedà en suspens quan arribà la notícia de la mort sobtada de son pare, el 27 de gener, a Nova York. Tornà a casa ràpidament i amb la Primera Guerra Mundial en marxa, prompte s’allistà voluntari al Servei d’Ambulàncies Norton-Harjes. Va ser destinat a Verdun (França) i Bassano (Itàlia), una dura experiència que l’inspirà per escriure les pri-meres obres.

NOTES:1 DOS PASSOS, John: A Pushcart At The Curb, New York: George H. Doran Company, 1922.2 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey, New York: E.P. Dutton,1980, p. 96.3 MONTES, Catalina: La visión de España en la obra de John Dos Passos, Sala-manca. Almar, 1980, p.117. 4 EL PUEBLO, núms. dels dies 2, 4, 11, 12 i 13 de gener de 1917.5 TOWNSEND LUDINGTON: The Fourteenth Chronicle. Letters amb Dia-ries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973 i John Dos Passos a Twentieth Century Odissey, New York: E.P. Dutton,1980. La traducció de les quals agraïm a Marina Cruselles.6 Carta a Rumsey Marwin el 30 de desembre de 1916 en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.107.7 Totes les dades ferroviàries estan extretes de la Guía Rich d’agost de 1917, les quals agraïm a Vicent Ferrer Hermenegildo. 8 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey... p.107.9 Carta a Arthur McComb fechada el 4 de gener de 1917 en John Dos Passos a Twentieth Century Odissey... p.107.10 TORMO, Elías: Levante, provincias valencianas y murcianas, España-Guías Regionales III, Madrid: Calpe, 1923.11 MARTÍ DOMÍNGUEZ, Vicente: “Historia de la construcció del monument al Sagrat Cor de Dénia” Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang, Dénia, 2011.12 BALAGUER BISQUERT, Vicent: “Les bandes de música a Dénia”, III Con-grés d’Estudis de la Marina Alta, Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta i Institut Juan Gil-Albert, 1992. p.337- 343.13 Carta a Rumsey Marvin en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108.14 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey... p.108 i 109.

Page 6: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

ace cien años un joven norteamericano, recién licenciado en la prestigiosa Universidad de Har-vard, visitó la ciudad de Dénia. La estancia debió ser corta y calculamos que la realizaría entre los días 6 y 7 de enero de 1917. Poco o nada sabría-mos del hecho si el visitante no hubiera escrito dos poemas dedicados a Dénia -a su historia y su

paisaje-, tampoco sabríamos nada si no los hubiera publicado y, sobre todo, si aquel estudiante no se hubiera convertido con los años en un destacado escritor.

De su primer viaje por España dejó testimonio en el libro de poemas: A Pushcart at the Curb1 que publicará el año 1922. La primera parte de la obra, titulada: “Winter in Castile”, habla de ese invierno castellano, de las poblaciones, de los viajes y de Madrid, de sus calles y plazas. Es en aquel conjunto de poemas donde encontramos referencia a su visita a la costa con dos poesías dedicadas a Dénia y una tercera en la que evoca el camino hacia Villajoyosa. Lugares que evidentemente lo impresionaron.

Dos Passos ha pasado a la historia de la literatura como novelista, no como poeta. De este libro de juventud, A Pushcart at the Curb, poca memoria ha quedado y, a diferencia de otras obras del autor, no ha sido nunca edi-tado en castellano, motivo de la escasa o nula difusión. En los últimos años, sin embargo, se han realizado algunas traducciones al castellano y al valenciano del poema XVIII (“How fine to die in Denia.../Qué hermoso morir en Denia...”) el cual ha conseguido cierto protagonismo. Incluso recientemente este poema ha aparecido grabado en una placa metálica clavada sobre el monolito del cementerio de los Ingleses de Dénia. Hay que aclarar que, aunque se cite la muerte, este poema no guarda ninguna relación con el cementerio de los Ingleses, ni mucho menos con el mono-lito funerario que la familia Rankin construyó a mediados del siglo XIX para sus difuntos. De los otros dos poemas, el dedicado a Dénia y el del camino a Villajoyosa nada se ha dicho, ni los hemos visto traducidos en otra edición.

Esta publicación tiene la intención de rendir homenaje al gran escritor que fue John Dos Passos, además de recoger y difundir las traducciones del inglés al valenciano y al castellano de los tres poemas que John Dos Passos dedicó a Dénia y al camino a Villajoyosa, y así dar a conocer aque-lla visita singular del joven escritor a Dénia.

H

9

EL ESCRITOR JOHN DOS PASSOS,

UN JOVEN QUE VISITA ESPAÑA

por Rosa Seser Pérez

DESDE MADRID, UNA ESCAPADA A LA COSTALa visión de Dénia

John Dos Passos llega a Madrid, con veinte años, el 26 de octubre de 19162 con un buen bagaje cultural y gran curiosidad fruto de una vida viajera. En todo momento se muestra encantado con España, país que escogió para acabar su formación en artes, interesado en ser arquitecto. En España será donde estudie la arquitectura hispanomusulmana y don-de contacte con la esencia de una cultura que lo hace sentir como el pro-tagonista de las aventuras del Quijote, un libro que había leído en nueve ocasiones. Instalado en Madrid y en contacto con el mundo cultural de la ciudad, Dos Passos realizó diversas excursiones y viajes por las pobla-ciones de los alrededores. Irá a Toledo y Aranjuez en busca de la historia, a Getafe y la sierra de Guadarrama, donde vivirá un encuentro con la na-turaleza abrupta y difícil de barrancos y montañas. El deseo de ver el mar lo motiva y el día de Navidad de 1916 escribe una carta3, desde Madrid, a su amigo Rumsey Marvin y le explica sus planes de pasar unas semanas en Valencia y Murcia y conocer el Mediterráneo, el mar más simbólico de la cultura y la civilización clásica.

La arquitectura y la historia animaron al joven estudiante americano a venir a España, y esta inquietud es también lo que determina su itinera-rio por la costa. También las condiciones meteorológicas propiciaban la aventura, con un tiempo de enero frío pero con un cielo limpio y soleado, que calculamos también habría en Dénia. Después, poco a poco, la situa-ción empeoró por los temporales de nieve de la mitad norte del país4.

El viaje de Dos Passos fue en buena parte en ferrocarril, que en aquellos tiempos era el medio de transporte terrestre habitual para recorrer lar-gas distancias. Gracias a la publicación de las cartas y diarios del futuro escritor conocemos su periplo por la costa5. Desde Madrid inició el ca-mino hacia Cartagena, con una parada el 30 de diciembre6 en el nudo ferroviario de Alcázar de San Juan. En Cartagena pasó la Noche Vieja y despidió el año 1916, para continuar hacia Alicante, Dénia, Oliva, Gan-día, Carcagente Játiva, Valencia, Sagunto, Tortosa, para finalizar el itine-rario en Tarragona. La mayoría poblaciones con relevancia histórica que conservaban restos de antiguas construcciones. Sobre aquel primer viaje cuando estaba a punto de embarcar en el rápido Madrid-Cartagena, de la compañía M.Z.A7, escribe con humor sobre los ferrocarriles españoles: “Rápido solo en contraste con los trenes mixtos que van tan lentos que en ocasiones se te olvida la dirección hacia la que vas”8.

A principios del año 1917, se traslada desde Cartagena a Alicante y la describe como: “una antigua ciudad portuaria a poco más de cien kiló-metros al norte de Cartagena en la costa mediterránea. La ciudad era una alta montaña de color crema con un castillo – dos iglesias con cúpulas azul oscuro, cielo azul pálido, mar de color azul oscuro... con una avenida

de polvorientas palmeras datileras de la cual los habitantes están excesi-vamente orgullosos...”9.

Dos Passos, que era un buen caminante, hizo a pie gran parte de la dis-tancia desde Alicante a lo largo de la costa hasta Dénia, como queda pa-tente en el poema XIX (“On the highroad to Villajoyosa.../ En el camino de Villajoyosa...”). Con todo, no sabemos si llegaría a Dénia a pie por la carretera o con el tren a la estación de la Marina o de Alicante, recién inaugurada el año 1915. Si llegó en tren encontraría en la estación a los empleados de los hoteles que ofrecían los servicios de hospedaje y comi-das y, si era necesario, hacían de intérpretes. John Dos Passos hablaba un poco el castellano y lo entendía perfectamente, así que no debió de tener demasiados problemas. En Dénia había incluso un consulado de su país, EEUU, y sectores de la población ligados al comercio internacional que hablaban inglés. La ciudad, a pesar de la crisis pasera, aún conservaba un estilo cosmopolita, la población estaba acostumbrada a la presencia de extranjeros y mostraba un tradicional temperamento acogedor.

La población marinera gustó mucho a Dos Passos que no debió ente-rarse de las dificultades sociales del momento. La Dénia del 1917 vivía tiempos difíciles, la agricultura aún era la actividad principal, dedicada a la elaboración de la pasa, pero con la grave problemática que supuso la filoxera, a pesar de las fábricas de juguetes, las serrerías de madera y otras actividades, la crisis laboral se dejaba sentir con dureza. Por todo ello el sindicalismo tomó mucha fuerza en Dénia. El mismo año 1917 se creó el sindicato la Sociedad Obrera Marítima y el 1918, la Unión de Obreras que agrupaba a más de 2.000 mujeres trabajadoras de la pasa. Las huelgas y protestas por la falta de trabajo y la demanda de obras públicas, como las del puerto, serán constantes en estos años.

La guía turística Levante de Elías Tormo10, editada el año 1923, resulta perfecta para conocer aquella ciudad que encontró John Dos Passos:

DENIA, capital cabeza de partido de 7.500 habitantes, (12.100 con el campo), con puerto de mar, centro mercantil de exportación de pasa de la mayor parte de la Marina.ESTACIONES.- Del ferrocarril del Norte (Carcagente a Dénia) y de los ferrocarriles estratégicos y secundarios (vulgarmente ferrocarril de La Marina y estación de Alicante), línea de Denia a Alicante. Próximas la una a la otra; vecinas de la población, a la derecha del puerto. Exce-lente servicio de mozos para el traslado de equipajes.HOTELES, FONDAS. - Buenos hoteles en general. Hotel del Co-mercio con garaje a poca distancia, Pensión -sin desayuno ni vino- 7 pts. Intérprete y empleados a la llegada de todos los trenes. Su dueño es a la vez delegado de la Sociedad de Atracción de Forasteros, calle del Marqués de Campo. Hotel Fornos; intérprete y mozos en las estacio-nes; pensión desde 6 ptas, en la misma calle. Fonda Contrí; pensión

Page 7: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

desde 5 pts; calle del Marqués de Campo. Posadas del Sol, de Fernando y del Malagueño.COCHES, OMNIBUS.- Coches en las estaciones, situadas muy cerca de la población. Servicio diario de carruajes a Gata, Pedreguer y Pego. Carruajes de lujo, de alquiler Viuda de Perles (a) Viuda de Closa; Baciano Jans (a) el Viudo. A precios convencionales. CORREOS, TELÉGRAFOS, TELÉFONOS.- Correo (con Giro Postal y Caja de Ahorros). Telégrafo (de 8 a 24). Teléfono urbano e interurbano. RESTAURANTES.- En los hoteles, Casas de comidas.CAFÉS , CERVECERIAS.- Café de Tonet (y los de los círculos re-creativos). Cafés conciertos (de camareras), Petit Kursaal , Café del Siglo, Café La Bombilla, Cervecería Dianense. BANCOS.- Corresponsal del Banco de España, del Banco Español del Río de la Plata y del Crédit Lyonnais[en 1917 aún no estaba abierto], Banqueros: Jaime Morán y Cia; Juan Merle, con Caja de Ahorros.CONSULADOS.- De Francia, de Inglaterra, de Italia y de Estados Unidos de América.BAÑOS.- Diana. Establecimiento de baños y, en verano, los de oleaje. Situado junto a la playa.TEATROS.- Teatro Principal (buenas condiciones de salida). Teatro del Circo, Palacio del Sol (barracón cine).DEPORTES.- Dos trinquetes de pelota. INDUSTRIA.- la más importante es la agrícola, siendo la peculiar la de la pasa moscatel, que se exporta en grandes cantidades al extranjero. Siguen luego la almendra y la naranja. Hay fábricas de conservas, de energía eléctrica, de gas, de juguetes de madera, de hojalata, bicicletas y coches para niños, y dos aserrerías mecánicas. Dos astilleros que cons-truyen buques de madera ( Juan Armell y Lanuza). Hay, además, dos arboladores.Pesca del bou y con faluchos sardinales (escenas interesantes).EL PUERTO.- Está, en gran parte cegado por aluviones, al punto de que los buques que cargan pasa para Inglaterra no pueden entrar en él. Aún cuando dada la importancia comercial de Dénia, sus obras están muy retrasadas, queda defendido por dos diques.Hermoso panorama desde el dique Norte (contémplase todo el Me-diterráneo: Al norte el cerro del Castillo, y al Sur el pico del Mont-gó, castillo del Moro, ermita de San Nicolás y Torre del Gerro). Bajo el Montgó, barriada de marineros. Grúa y tinglados para mercancías. Excelente material de salvamento. Rula para subasta de pescado. El movimiento principal del puerto es de exportación de pasa, naranja y cebolla. Importante movimiento de cabotaje.Sociedad de Obreros Marítimos.Las Compañías de vapores no tienen escalas fijas en este puerto. Con-signatarios establecidos en el puerto: Ribes y Compañía; Diego Ivars y Mac Andrews y Compañía.CLIMA DE DENIA.- Sano, de gran templanza. (V. Sociedad de

Atracción de Forasteros) Aparte el verano, algo extremado, las demás estaciones son de gran suavidad.

Pensamos que John Dos Passos pudo llegar a Dénia el viernes 5 o el sába-do 6 de enero, día de Reyes, y permaneció en la ciudad hasta el domingo 7 de enero, cuando a primera hora tomó el tren en dirección a Oliva. Gracias al primer poema que dedica a Dénia, el XVII (“The old strong towers.../De las viejas y fuertes torres...”) sabemos con seguridad que vi-sitó el castillo para lo cual, según la guía de Elías Tormo, había que pedir permiso:“El castillo ofrece vistas, y algún interés la situación de las perdi-das ruinas y lugar de excavaciones. Hay partes de todas las épocas.La guardiana exige para la visita un permiso escrito, que se da en casa de don Juan Morand (presidente de la Sociedad de Dueños del mismo), puede obtenerse por medio del Hotel o Casino Dianense.”

El año 1917, el castillo de Dénia era de propiedad privada. Al ser de-clarado inservible per R.O. de 1859 y frente al peligro de destrucción y pérdida de un espacio emblemático de la ciudad, un grupo de dianenses acomodados lo adquirieron y se repartieron a partes iguales las 20 accio-nes. Juan Morand Bordehore fue uno de los accionistas, presidente de la sociedad al ser redactada la Guía Levante, un poco antes de su edición en 192311. El visitante, desde el castillo, tenía una vista privilegiada y nítida en esos días que conocemos como las calmas de enero. Hacia el Montgó, destacaría la gran montaña rodeada de tierra oscura y de ribazos de piedra con las viñas recortadas de enero, letárgicas, a la espera de la primavera. Hacia les Marines, algunos campos de naranjos y los omnipresentes viñe-dos con algunas casitas dispersas y las playas doradas. Enfrente del casti-llo, el puerto, y por todas partes, el mar azul y las embarcaciones.

En este poema XVII, más allá del paisaje, encontramos dos referencias a lo que parecen experiencias directas del autor: la descripción de un cabre-ro, pastoreando el rebaño en los alrededores del castillo, y la melodía que tocaba la banda de música, La Primitiva del maestro Fermín Ribes, o más probablemente La Banda Nueva de Casimiro Sendra, que el año 1916 intervino en todos los actos festivos de la ciudad12. La música, según el joven poeta, subía desde la plaza –probablemente la del Ayuntamiento- por las fechas se podría aventurar que fuese un concierto festivo por ser el día de Reyes o por ser el domingo 7 de enero.

Antes de dejar Dénia, a la que describe como “una ciudad pesquera con una antigua fortaleza con vistas al puerto”, le escribe el 7 de enero a su amigo Marvin que pensaba caminar parte de los treinta kilómetros hacia Gandía y hacer otra parte del camino en tren13. Al final cambió de idea y desde Dénia se embarcó en el tren de Carcagente, de la compañía del Norte, camino de Valencia. Parece ser que disfrutó de aquel vagón de ter-cera clase que, según cuenta, tenía “un ligero aire imperial como los trenes de París”. El joven John se ensució de hollín pero consideró que las vistas

10

merecían la pena porque desde el tren podía ver una iglesia renacentista y un castillo mientras se acercaba a Oliva, donde paró a comer. En la fonda, le cuenta a Marvin, que “un chisporroteo de olor de aceite de oliva anun-ciaba el almuerzo” y que le sirvieron una comida un tanto extraña, que parece ser un cocido muy habitual en un domingo de invierno: • Una sopa oscura de color cromo (seguramente sería la sopa del cocido con la grasa brillante en la superficie dando un efecto como cromado).• Un guisado como un “New England boiled dinner” (parecido a la ver-dura y la carne del cocido) que Dos Passos define positivamente: “pero comestible”, en contraposición al N.E. boiled dinner, un guiso que no debía de gustarle. • Salchichas extrañas, duras, y con sabor a ajo – frías. (debía tratarse de un embutido como la longaniza seca).• Pequeños pastelillos fritos de patata e hígado, (posiblemente algún tipo de figatell, tan típico de Oliva). • Nueces y mandarinas.Según recogen las cartas y diarios de Dos Passos14, Oliva le gustó con el castillo y las habituales iglesias barrocas con cúpulas de azulejos, después decidió ir a Gandía a pie, siguiendo la ruta costera entre playas blancas y campos de naranjos, en aquel momento cargados de naranjas. Cuando había andado la mitad del camino, tres labradores lo subieron a “un carro de dos ruedas cubierto que ellos llaman tartana” y lo llevaron hasta una venta de una carretera secundaria donde bebieron un brandi fuerte. Dos Passos dice que hablaban en valenciano y él contestaba con su rudimen-tario español: “Se malentendían entre ellos a la perfección con la mejor voluntad”. Después de visitar Gandía y el palacio de los Borja subió a un tren camino de Carcagente “a través de los campos de naranjos, tan espe-sos, que el pequeño tren los rozaba mientras arrancaba y chafaba naranjas doradas que caían con un golpe seco...”. Pasó unas horas paseando por Carcagente y de nuevo cogió el tren de la compañía del Norte, de Carca-gente a Valencia, para hacer los 19 km que lo separaban de Játiva, donde además de la ciudad le impresionó la fonda “al estilo don Quijote” don-de durmió. Después visitó Valencia y el 11 de enero ya estaba en el tren camino de Tarragona. Antes pararía en Sagunto para ver el castillo y en Tortosa, ciudad agrícola del Ebro, y al final de trayecto, la monumental Tarragona, de la cual quedó maravillado por la antigüedad de la ciudad y por algunos personajes: unos ancianos en la estación, cubiertos con man-tas, le hicieron pensar en los habitantes de Troya. El viaje a la costa acabó y unos días más tarde volvió a Madrid. Se alojó en la Residencia de Estudiantes con la idea de continuar las clases de arte y arquitectura. Todo quedó en suspenso cuando llegó la noticia de la muer-te repentina de su padre, el 27 de enero, en Nueva York. Volvió a casa rá-pidamente y con la Primera Guerra Mundial en marcha, pronto se alistó voluntario en el Servicio de Ambulancias Norton-Harjes. Fue destinado a Verdún (Francia) y Bassano (Italia), una dura experiencia que le inspiró para escribir sus primeras obras.

NOTAS:1 DOS PASSOS, John: A Pushcart at the Curb, New York: George H. Doran Company, 1922.2 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odys-sey, New York: E.P. Dutton,1980, p. 96.3 MONTES, Catalina: La visión de España en la obra de John Dos Passos, Sala-manca. Almar, 1980, p.117. 4 EL PUEBLO, núms. De los días 2, 4, 11, 12 y 13 de enero de 1917.5 TOWNSEND LUDINGTON: The Fourteenth Chronicle. Letters amd Dia-ries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973 y John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton,1980. La traducción de las cuales agra-decemos a Marina Cruselles.6 Carta a Rumsey Marwin el 30 de diciembre de 1916 en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.107.7 Todos los datos ferroviarios están extraídos de la Guía Rich de agosto de 1917, los cuales agradecemos a Vicent Ferrer Hermenegildo. 8 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odys-sey... p.107.9 Carta a Arthur McComb fechada el 4 de enero de 1917 en John Dos Passos a Twentieth Century Odissey... p.107.10 TORMO, Elías: Levante, provincias valencianas y murcianas, España-Guías Regionales III, Madrid: Calpe, 1923.11 MARTÍ DOMÍNGUEZ, Vicente: “Historia de la construcció del monument al Sagrat Cor de Dénia” Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang, Dénia, 2011.12 BALAGUER BISQUERT, Vicent: “Les bandes de música a Dénia”, III Con-grés d’Estudis de la Marina Alta, Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta i Institut Juan Gil-Albert, 1992. p.337- 343.13 Carta a Rumsey Marvin en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108.14 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108 y 109.

Page 8: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

urant la seua primera estada en Espanya l’emblemàtic escriptor nord-americà John Dos Passos, escriu una carta a Rumsey Marvin 1 dient-li que desitja emprendre un viatge per Andalusia i Granada desprès de Nadal, però canvia d’idea i entre els últims dies de 1916 i mitjans de gener de 1917 viatja per la costa mediterrània entre Cartagena, on passa el cap d’any, i Tarragona.

En la mateixa carta envia al seu amic tres poemes sobre Castella, Aranjuez i el dia dels difunts, que més tard integraria en el poemari “Winter in Castile”, que forma la primera part del llibre de poemes A Pushcart at the Curb (1922). Malgrat el títol “Winter in Castile” (Hivern en Castella), tres dels poemes ens interessen particularment, ja que Dénia és prota-gonista de dos d’ells (XVII i XVIII) i el camí des d’Alacant fins a la Vila Joiosa per la costa, de l’últim (XIX).El poema XVIII “How fine to die in Denia.../Què bonic morir en Dé-nia...”) es coneix en versió castellana almenys des de 1998 i existeixen di-verses versions en castellà i valencià 2, però els poemes XVII (“The old strong towers.../De les velles i fortes torres...”) i XIX (“The road winds white among ashen hills/ El camí blanc serpenteja entre turons cendro-sos...”) han sofert un llarg oblit i es presenten ara com poemes trobats. Poc es sap sobre la breu estància de John Dos Passos en Dénia, però ba-sant-nos en diversos texts publicats 3, sabem que l’escriptor estava a punt d’eixir de Dénia el 7 de gener de 1917. Durant la seua visita es probable que pujara al castell, ja que un dels motius del seu viatge a Espanya era l’estudi de la història i arquitectura del país; a més a més, en el poema XVII descriu aspectes de Dénia que sols podria haver observat des de les altures del castell. No obstant això, s’equivoca quan escriu que les torres es construïren sobre les runes d’un campament romà, i dubtem que en ple hivern haja vist l’escuma de flors de margarides i Alissum maritimum que descriu en el poema. Igualment, per molt que s’haja escrit en les xarxes socials sobre Dos Pas-sos i la placa verda amb el text de “How fine to die in Denia” 4 col·locada en el cementeri dels Anglesos, també sembla improbable que Dos Passos hagués visitat el cementeri protestant. En realitat, una de les poques certeses que tenim de la visita de John Dos Passos a Dénia es que va quedar meravellat per la bellesa del poble. En una altra carta a Rumsey Marvin, li escriu des d’Itàlia que, excepte Dénia, no creu haver estat en un poble tan bonic com Positano 5.Es poden establir paral·lels entre l’obra literària de John Dos Passos (1896-1970) i la del gran escriptor irlandés James Joyce (1882-1941). Ambdós van escriure breus llibres de poesia al principi de les seues ca-rreres literàries: Chamber Music (1907) i Pomes Penyeach (entre 1904 i 1924) de Joyce, i Pushcart at the Curb (1922) de Dos Passos, són obres de joventut publicades anteriorment a les seues obres mestres Ulysses i la trilogia U.S.A., fites en la història de la novel·la contemporània; els novel·listes es van interessar pel teatre; Joyce va escriure, Exiles (1918), i

DOS POEMES OBLIDATS DE JOHN DOS PASSOS

I LES DIFICULTATS DE TRADUCCIÓ

Quan jo use una paraula – insistí Humpty DumptyAmb un to més bé desdenyós– vol dir elQue jo vull que diga…, ni més ni menys.

Lewis Caroll

Dos Passos tres obres de teatre entre 1926 i 1934; ambdós tingueren pro-blemes de censura de les seues obres; i en últim lloc, ambdós van deixar abundant correspondència. Dos Passos escriu que la poesia que prefereix és intensament musical 6, el que podria ser una al·lusió a la poesia de Joyce, l’obra del qual admirava l’autor nord-americà. Segons el poeta Ezra Pound, la qualitat i claritat dels poemes de Chamber Music es deu al estricte entrenament musical del seu autor. Quant als poemes de “Winter in Castile”, poc tenen a veure amb els de Chamber Music des d’un punt de vista temàtic i estètic, ja que els poemes de l’irlandés són principalment poemes d’amor escrits amb la disciplina i el rigor dels poetes isabelins anglesos, i els de Dos Passos són poemes inspirats pel seu viatge per Castella i el litoral alacantí escrits en vers lliure amb imaginació i força.En el poema preliminar de A Pushcart at the Curb, Dos Passos diu que el seu vers no és una limusina confortable, sinó un carretó de venda ambu-lant carregat de taronges espanyoles, figues de Esmirna, pomes potser de les Hespèrides picades per mosques i fruites estranyes, picants i dolces de les Indies, i convida al lector a escollir i provar. La poesia de Dos Passos planteja diverses dificultats quan es tradueix. El llenguatge és barroc i la riquesa de vocabulari amb profusió de doblets, escassa puntuació, imatges insòlites que es repeteixen en contextos dife-rents i frases que poden incloure més idees que paraules, són prova del seu estil exuberant. Estem davant l’obra d’un escriptor que utilitza paraules a la vegada pel significat i per la musicalitat, i quan es tradueix d’un idioma a un altre la sonoritat i el ritme de les paraules pot variar. El poema XIX és el més senzill dels tres, ja que és descriptiu. L’escriptor es troba caminant cap a la Vila Joiosa per la costa un dia gris i ennuvolat. En la seua solitud escolta les seues passes, la dringadissa d’unes monedes en la seua butxaca i el silenci de la mar. Des de les altures de la costa la vista és meravellosa: una línia blanca d’escuma formada per les ones que trenquen, i el mar marbrejat pels rajos de sol que aconsegueixen passar a través dels núvols, que s’estén fins l’horitzó llunyà. El poeta transforma la mar en una estola o bufanda bordejada d’encaix, i compara els vapors negres amb el casc inferior pintat en roig amb ànecs negres amb panxes roges. Les nou línies sense puntuació que constitueixen la imatge central del poema són les més complicades de traduir, principalment per l’el·lipsi o omissió de paraules i la ràpida successió de imatges (“road – capes – foam-line – breakers – sea – horizon – steamers”/ camí – caps – línia d’escuma – ones que trenquen – mar – horitzó – vapors) que es transfor-men en la imaginació del poeta (“lace – scarf – ducks”/encaix – bufanda – ànecs).L’escuma és una imatge que es repeteix i es transforma de nou en el poema XVII, i aquest exemple mostra una de les característiques de la llengua anglesa i les dificultats que es poden trobar quan es tradueixen els poemes a l’espanyol (o al valencià). Aquest poema és el més complex dels tres. El poeta puja al castell de Dénia i, envoltat pels antics murs, la seua imagina-

ció percep escenes del passat romà (sic.), moro i cristià del castell. Com-para les torres, ara esqueixalades i trontolloses, a uns vells que somriuen mentre prenen el sol. Un jove cabrer descansa al costat d’un mur i xiula la tonadeta que una banda de música toca en una plaça més avall. Aquest poema és un himne a l’exuberància i l’energia de la naturalesa i a l’eterna joventut de la mar. La força i el poder del castell han decaigut al llarg dels anys, com la dels vells, mentre la naturalesa es renova continuament. Dels clevills i les pedres antigues broten herbes i flors, i el poema sorprén per les imatges de l’escuma, la mar i les flors que apareixen i reapareixen donant-li un tema comú a la primera i segona estrofa. L’escuma de flors de margarides i Alyssum maritimum 7 (“spreading bois-trous foam of daisies and alyssum flowers”) reapareix en la segona estrofa quan la mar es riu suaument en l’escuma blanca-margarida (“laughing in daisywhite foam”), mentre que les flors es riuen (“giggling flowers”). El tema de l’alegria uneix la segona i la tercera estrofa: “old men smiling – gi-ggling flowers – the sceptic sea gently laughinh – toothless and smilingly powerless towers – the ever-youthful sea... laughs”/ vells que somriuen – rialleres flors (flors que es riuen) – el mar escèptic (que) es riu suaument – torres desdentades amb riure impotent – la mar perpètuament jove... es riu. Les imatges antropomòrfiques i zoomòrfiques són emprades amb fre-qüència en aquests poemes. Dos Passos atorga característiques humanes a les torres vetustes: “doddering” (adjectiu que s’empra per a descriure la decrepitud del cos humà), “toothless” (sense dents, desdentades); la mar, les torres i les flors es riuen o somriuen; la mar fa palmes; la gorra torta que porta el cabrer, també la porta posada la melodia (fanfarrona de pillet) tocada per la banda del poble, melodia que camina (pels aires) encorbada, amb la gorra de costat i el cigarret inclinat descaradament. El mecanisme utilitzat per l’anglés per a la formació d’adjectius és molt lliure i més econòmic que el castellà; els adjectius poden derivar de subs-tantius i un substantiu pot emprar-se com adjectiu o servir per a la creació de paraules compostes i paraules niu. En la primera estrofa ens trobem amb “grave mailed knights” frase de tres paraules que descriu perfecta-ment els cavallers d’aspecte greu que vesteixen cota de malla. En anglés ‘chain-mail’ és un substantiu compost, afegint-li el sufix –ed es permet el seu ús com adjectiu: ‘chain-mailed’. Per el context es pot ometre ‘chain’ i la frase queda reduïda a “mailed knights”; en este exemple el substantiu “knight” porta dos adjectius “grave” i “mailed”, per a poder traduir-ho en poques paraules s’hauria d’inventar un nou adjectiu: “cotamallat”, o uti-litzar una frase més llarga que és la solució que utilitzem en la traducció del poema en castellà: greus cavallers vestits amb cota de malla. El mateix problema es planteja amb la traducció de “daisywhite foam” en la segona estrofa. L’escuma és blanca (“white”), blanca com les margarides (“daisies”) de la primera estrofa; en aquest cas hem decidit simplificar la frase “en la blanca escuma de la platja” ja que resulta difícil incloure les margarides en la frase ja que ni “en l’escuma blanca com les margarides de la platja” ni “en l’escuma de la platja blanca com les margarides” tra-

D

13

per Alan Swan

Page 9: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

urante su primera estancia en España el emble-mático escritor norteamericano John Dos Passos, escribe una carta a Rumsey Marvin 1 diciéndole que desea emprender un viaje por Andalucía y Granada después de navidad, pero cambia de idea y entre los últimos días de 1916 y hasta mediados de enero 1917 viaja por la costa mediterránea en-

tre Cartagena donde pasa la noche vieja y Tarragona.

En la misma carta envía a su amigo tres poemas sobre Castilla, Aranjuez y el día de los difuntos, que más tarde integraría en el poemario “Winter in Castile”, que forma la primera parte del libro de poemas A Pushcart at the Curb (1922). A pesar del título “Winter in Castile” (Invierno en Cas-tilla), tres de los poemas nos interesan particularmente, ya que Dénia es protagonista de dos de ellos (XVII y XVIII) y el camino desde Alicante hacia Villajoyosa por la costa del último (XIX).

El poema XVIII “How fine to die in Denia… / Qué hermoso morir en Dénia…”) se conoce en versión española desde al menos 1998 y existen varias versiones en castellano y valenciano 2, pero los poemas XVII (“The old strong towers… / De las viejas y fuertes torres…”) y XIX (“The road winds white among ashen hills / El camino blanco serpentea entre coli-nas cenicientas…”) han sufrido un largo olvido y se presentan ahora como poemas encontrados.

Poco se sabe sobre la breve estancia de John Dos Passos en Dénia, pero basándonos en varios textos publicados 3, sabemos que el escritor estaba a punto de salir de Dénia el 7 de enero de 1917. Durante su visita es pro-bable que subiera al castillo ya que uno de los motivos de su viaje a España era el estudio de la historia y arquitectura del país; además, en el poema XVII describe aspectos de Dénia que solo podría haber observado desde las alturas del castillo. Sin embargo, se equivoca cuando escribe que las torres se construyeron sobre las ruinas de un campamento romano y du-damos que en pleno invierno haya visto la espuma de flores de margaritas y alisos que describe en el poema.

Igualmente, por mucho que se haya escrito en las redes sociales sobre Dos Passos y la placa verde con el texto de “How fine to die in Denia” 4 coloca-da en el cementerio de los Ingleses, también parece improbable que Dos Passos hubiese visitado el camposanto protestante.

En realidad, una de las pocas certezas que tenemos de la visita de John Dos Passos a Dénia es que quedó encantado por la belleza del pueblo. En otra carta a Rumsey Marvin, le escribe desde Italia que, excepto Dénia, no cree haber estado en un pueblo tan precioso como Positano 5.

Se pueden establecer paralelos entre la obra literaria de John Dos Pas-sos (1896-1970) y la del gran escritor irlandés James Joyce (1882-1941).

15

DDOS POEMAS OLVIDADOS

DE JOHN DOS PASSOS Y LAS DIFICULTADES

DE TRADUCCIÓN

Cuando yo uso una palabra —insistió Humpty Dumpty con un tono de voz más bien desdeñoso— quiere decir lo que yo quiero que diga..., ni más ni menos.

Lewis Carroll

por Alan Swan

dueixen la lleugeresa de “daisywhite foam”. Recordem que Dos Passos preferia la poesia intensament musical i les poques síl·labes de “blanca escuma” corresponen millor a les de “daisywhite foam”. Del poema XVIII existeix una excel·lent traducció lliure en prosa de Ma-nuel Vicent 8; el tema de mort i la resurrecció és antic, però Dos Passos li dona una nova perspectiva ja que l’ésser mort s’incorpora a la terra roja de Dénia i renaix en el càlid raïm que els joves xafen per produir el most. El poema presenta algunes dificultats menors de traducció, sobretot amb l’ús de sinònims que resulten difícils de traduir: els adjectius “ardent” i “burning” signifiquen “ardent” i “ardent”, i la frase “the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun” resulta molt difícil de tra-duir.Compareu les tres traduccions en castellà i les dos en valencià d’aquestes línies:… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente del sol (Vicent)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente, el incandes-cente dios solar (anónimo)… el fuego omnipotente del joven dios incandescente, el dios sol de las llamas (Swan)… el foc omnipotent del jove blanc deu, flamejant esperit del sol (Mut)… el foc omnipotent d’aquest déu blanc, jove, l’incandescent déu solar (Mulet)

NOTES:1 Carta a Rumsey Marvin, 4 de desembre de 1916 in DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America, 2003, p.649.

2 Entre las traduccions destaquen la traducció lliure en prosa de Manuel Vicent en l’’article “Viajeros”, El País, 16 d’agost de 1998, (recollit en VICENT Manuel: Nadie muere la víspera, Madrid: Alfaguara, 2004, p. 93-94) i una versió anònima: http://lamarinaplaza.com/2013/08/20/el-cementerio-de-los-ingleses-cobija-en-secreto-el-unico-tributo-de-denia-a-john-dos-passos reproduïda de nou en: http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-homenaje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916 Existeix igualment una versió lliure en valencià d’Andreu Mut: https://andreu-mut.wordpress.com/2013/07/23/cementiri-dels-anglesos i una més recent de Carles Mulet en L’Aiguadolç, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 43-44 (2014), p. 136. 3 TOWNSEND LUDINGTON (ed): The Fourteenth Chronicle. Letters and Diaries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973; TOWNSEND LUDING-TON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton, 1980; DOS PASSOS John: The Best Times, An Informal Memoir, London: Andre Deutsch, 1988. DOS PASSOS; John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America. Existeixen igualment centenars de cartes i documents solts inèdits en diversos arxius nord-americans, i entre ells alguns que podrien contenir detalls de l’estada en Dénia i del viatge per les costes mediterrànies. Townsend Ludington menciona una carta datada el 9 de gener de 1917 i escrita quan Dos Passos estava “a punto de salir de Dénia”( John Dos Passos: A Twe.... Odyssey, p.156), però com Dos Passos va eixir de Gandia el 8 de gener per a anar a Carcaixent i Xàtiva (veure la carta datada a Xàtiva el 8 de gener de 1917 en The Fourth.... Chonicle p.64 i 65) es probable que eixira de Dénia cap a Oliva i Gandia el dia 7 i que Towsend Ludington s’haja enganyat de data.

4 Segons les fotografies de la placa que es troben en Internet és probable que siga l’obra d’un espanyol (o parlant d’una llengua romanç) ja que, en la segona línia del poema, la paraula “strength”apareix escrita “strenght”, falta d’ortografia freqüent entre els parlants d’aquest grup de llengües. Vegeu una foto de la placa en https://www.denia.com/denia-rotas/epitafio-del-cementerio-de-los-ingleses-2/" \l "main i en http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-home-naje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916.

5 “I don’t think -except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano”, carta a Rumsey Marvin, 21 de març de 1917, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.720.

6 “All the poetry I love best is intensely musical”, carta a Rumsey Marvin, 29 de maig de 1916, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.637. 7 “Alyssum” és la Lobularia maritima o Alissum maritimum que porta diversos noms populars, entre els quals floreta de gos y saliveta del Senyor que recorda la descripció de Dos Passos. PELLICER Joan: Costumari botànic (3), Picanya: Edicions del Bullent, 2004, p. 120.

8 Vegeu la nota 2.

14

Page 10: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

16

mera estrofa nos encontramos con “grave mailed knights” frase de tres palabras que describe perfectamente los caballeros de aspecto grave que visten cota de malla. En inglés “chain-mail” es un sustantivo compuesto, añadiéndole el sufijo -ed se permite su empleo como adjetivo: “chain-mailed”. Por el contexto se puede omitir “chain” y la frase queda reduci-da en “mailed knights”; en este ejemplo el sustantivo “knight” lleva dos adjetivos “grave” y “mailed”, para poder traducirlo en pocas palabras se tendría que inventar un nuevo adjetivo: “cotamallado” o utilizar una frase más larga que es la solución que utilizamos en la traducción del poema: graves caballeros vestidos con cota de malla.

El mismo problema se plantea con la traducción de “daisywhite foam” en la segunda estrofa. La espuma es blanca (“white”), blanca como las margaritas (“daisies”) de la primera estrofa; en este caso hemos decidido simplificar la frase “en la blanca espuma de la playa” ya que resulta difícil incluir las margaritas en la frase ya que ni “en la espuma blanca como las margaritas de la playa” ni “en la espuma de la playa blanca como las margaritas” traducen la ligereza de “daisywhite foam.” Recordemos que Dos Passos prefería la poesía intensamente musical y las pocas sílabas de “blanca espuma” corresponden mejor a las de “daisywhite foam”.

Del poema XVIII existe una excelente traducción libre en prosa de Ma-nuel Vicent 8; el tema de la muerte y la resurrección es antiguo, pero Dos Passos le da una nueva perspectiva ya que el ser muerto se incorpora en la tierra roja de Dénia y renace en la cálida uva que los mozos y mozas pisan para producir el mosto. El poema nos presenta algunas dificultades menores de traducción, sobre todo con el empleo de sinónimos que re-sultan difíciles de traducir: los adjetivos “ardent” y “burning” significan “ardiente” y “ardiente”, y la frase “the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun,” resulta muy difícil de traducir.

Compárense tres traducciones en castellano y las dos en valenciano de estas líneas:

… the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun (Dos Passos)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente del sol (Vi-cent)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente, el incandes-cente dios solar (anónimo)… el fuego omnipotente del joven dios incandescente, el dios sol de las llamas (Swan)… el foc omnipotent del jove blanc déu, flamejant esperit del sol (Mut)… el foc omnipotent d’aquest déu blanc, jove, l’incandescent déu solar (Mulet)

16

Ambos escribieron breves libros de poesía a principios de sus carreras li-terarias: Chamber Music (1907) y Pomes Penyeach (entre 1904 y 1924) de Joyce, y Pushcart at the Curb (1922) de Dos Passos, son obras de ju-ventud publicadas anteriormente a sus obras cumbres Ulysses y la trilogía U.S.A., hitos en la historia de la novela contemporánea; los novelistas se interesaron por el teatro; Joyce escribió un drama Exiles (1918), y Dos Passos tres obras de teatro entre 1926 y 1934; ambos tuvieron problemas de censura de sus obras; y en último lugar ambos dejaron una abundante correspondencia.Dos Passos escribe que la poesía que prefiere es intensamente musical 6 que podría ser una alusión a la poesía de Joyce cuya obra admiraba el au-tor norteamericano. Según el poeta Ezra Pound, la calidad y claridad de los poemas de Chamber Music se debe al estricto entrenamiento musical de su autor.

En cuanto a los poemas de “Winter in Castile”, poco tienen que ver con los de Chamber Music desde un punto de vista temático y estético, ya que los poemas del irlandés son principalmente poemas de amor escritos con la disciplina y rigor de los poetas isabelinos ingleses, y los de Dos Passos son poemas inspirados por su viaje por Castilla y el litoral alicantino es-critos en verso libre con imaginación y fuerza.

En el poema preliminar de A Pushcart at the Curb, Dos Passos dice que su verso no es una limusina confortable sino un carrito de venta ambulante cargado de naranjas españolas, higos de Esmirna, manzanas quizás de las Hespérides picadas por moscas y frutas raras, picantes y dulces de las In-dias, e invita al lector a elegir y a probar.

La poesía de John Dos Passos plantea varias dificultades cuando se tradu-ce. El lenguaje es barroco y la riqueza de vocabulario con profusión de do-bletes, escasa puntuación, imágenes insólitas que se repiten en contextos diferentes y frases que pueden encerrar más ideas que palabras son prueba de su estilo exuberante. Estamos ante la obra de un escritor que utiliza pa-labras a la vez por el significado y por su musicalidad y cuando se traduce de un idioma a otro la sonoridad y el ritmo de las palabras puede variar.

El poema XIX es el más sencillo de los tres, siendo descriptivo. El escritor se encuentra caminando hacia Villajoyosa por la costa un día gris y nu-blado. En su solitud escucha sus pasos, el tintineo de unas monedas en el bolsillo y el silencio del mar. Desde las alturas de la costa la vista es mara-villosa: una línea blanca de espuma formada por las olas que rompen, y el mar marmolado por los rayos del sol que logran pasar a través de las nubes que se extiende hasta el horizonte lejano. El poeta transforma el mar en una estola o bufanda bordeada de encaje, y compara los vapores negros con el casco inferior pintado en rojo a patos negros con barrigas rojas. Las nueve líneas sin puntuación que constituyen la imagen central del poema son las más complicadas de traducir principalmente por el elipsis

u omisión de palabras y la rápida sucesión de imágenes (“road – capes – foam-line – breakers – sea – horizon – steamers” / camino – cabos – línea de espuma – olas que rompen – mar – horizonte – vapores) que se transforman en la imaginación del poeta (“lace – scarf – ducks” / encaje – bufanda - patos).

La espuma es una imagen que se repite y se transforma de nuevo en el poema XVII y este ejemplo muestra una de las características de la lengua inglesa y las dificultades que se pueden encontrar cuando se traducen los poemas al español (o al valenciano). Este poema es el más complejo de los tres. El poeta sube al castillo de Dénia y rodeado por los antiguos muros su imaginación percibe escenas del pasado romano (sic.), moro y cristia-no del castillo. Compara las torres, ahora desmoronadas y tambaleantes, a unos ancianos que sonríen mientras toman el sol. Un joven cabrero des-cansa al lado de un muro y silba la tonadilla que una banda de música toca en una plaza abajo. Este poema es un himno a la exuberancia y energía de la naturaleza y la eterna juventud del mar. La fuerza y el poder del castillo han decaído a lo largo de los años, como la de los ancianos, mientras la naturaleza se renueva continuamente. De las grietas y las piedras anti-guas brotan hierbas y flores, y el poema sorprende por las imágenes de la espuma, el mar y las flores que aparecen y reaparecen dándole un tema común a la primera y segunda estrofa.

La espuma de flores de margaritas y alisos 7 (“spreading boistrous foam of daisies and alyssum flowers”) reaparece en la segunda estrofa cuando el mar se ríe suavemente en la espuma blanca-margarita (“laughing in daisywhite foam”), mientras que las flores se ríen (“giggling flowers”). El tema de la alegría une la segunda y la tercera estrofa: “old men smiling – giggling flowers – the sceptic sea gently laughing – toothless and smi-lingly powerless towers – the ever-youthful sea … laughs” / ancianos que sonríen – risueñas flores (flores que se ríen) – el mar escéptico (que) se ríe suavemente – torres desdentadas con risa impotente – la mar perpetua-mente joven … se ríe.

Las imágenes antropomórficas y zoomórficas se emplean con frecuencia en estos poemas. Dos Passos otorga características humanas a las torres vetustas: “doddering” (adjetivo que se emplea para describir la decrepi-tud del cuerpo humano), “toothless” (sin dientes, desdentadas); el mar, las torres y las flores se ríen o sonríen; el mar bate palmas; la gorra torcida que lleva el cabrero, también la lleva puesta la melodía (fanfarrona de pillo) tocada por la banda del pueblo, melodía que camina (por los aires) encorvada, con la gorra de lado y el cigarro inclinado descaradamente.

El mecanismo utilizado por el inglés para la formación de los adjetivos es muy libre y más económico que el castellano; los adjetivos pueden derivar de sustantivos y un sustantivo puede emplearse como adjetivo o servir para la creación de palabras compuestas y palabras nido. En la pri-

NOTAS:1 Carta a Rumsey Marvin, 4 diciembre 1916 in DOS PASSOS, John: Travel Bo-oks and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America, 2003, p.649.

2 Entre las traducciones destacan la traducción libre en prosa de Manuel Vicent en el artículo “Viajeros”, El País, 16 agosto 1998, (recogido en VICENT Manuel: Nadie muere la víspera, Madrid: Alfaguara, 2004, p. 93-94) y una versión anóni-ma: http://lamarinaplaza.com/2013/08/20/el-cementerio-de-los-ingleses-cobi-ja-en-secreto-el-unico-tributo-de-denia-a-john-dos-passos/” reproducida de en: http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-homenaje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916/Existe igualmente una versión libre en valenciano de Andreu Mut: https://andreumut.wordpress.com/2013/07/23/cementiri-dels-anglesos y una más reciente de Carles Mulet en L’Aiguadolç, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 43-44 (2014), p. 136.

3 TOWNSEND LUDINGTON (ed): The Fourteenth Chronicle. Letters and Diaries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973; TOWNSEND LUDING-TON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton, 1980; DOS PASSOS John: The Best Times, An Informal Memoir, London: Andre Deutsch, 1988. DOS PASSOS; John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America. Existen igualmente centenares de car-tas y documentos sueltos inéditos en varios archivos estadounidenses, y entre ellos algunos que podrían contener detalles de la estancia en Dénia y del viaje por las costas mediterráneas.Townsend Ludington menciona una carta fechada el 9 de enero 1917 y escri-ta cuando Dos Passos estaba “a punto de salir de Dénia” ( John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, p. 516), pero como Dos Passos salió de Gandía el 8 de enero para ir a Carcagente y Játiva (véase la carta fechada en Játiva el 8 de enero 1917 en The Fourteenth Chronicle, p. 64 y 65) es probable que saliese de Dénia para Oliva y Gandía el día 7 y que Townsend Ludington se haya equivocado de fecha.

4 Según las fotografías de la placa que se encuentran en internet es probable que sea la obra de un español (o hablante de una lengua romance) ya que, en la segunda línea del poema, la palabra “strength” aparece escrita “strenght”, falta de ortografía frecuente entre los hablantes de este grupo de lenguas. Véase una foto de la placa en https://www.denia.com/denia-rotas/epitafio-del-cementerio-de-los-ingleses-2/#main” y en http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-home-naje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916/

5 “I don’t think -except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano”, carta a Rumsey Marvin, 21 marzo 1917, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.720.

6 “All the poetry I love best is intensely musical”, carta a Rumsey Marvin, 29 mayo 1916, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.637.

7 “Alyssum” es el aliso (Lobularia maritima o Alissum maritimum) que lleva varios nombres populares, entre los cuales floreta de gos y saliveta del Senyor que recuerda la descripción de Dos Passos. PELLICER Joan: Costumari botànic (3), Picanya: Edicions del Bullent, 2004, p. 120.

8 Vease la nota 2.

Page 11: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

19

POEMA XVII A Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Les fortes i velles torres que els moros van construirsobre les runes d’un campament romàhan aparegut amb una exuberant escumade margarites i plantes en flori han fet brotar els trifolis i una cortina d’herbades dels badalls de les daurades pedres,convertint en suau domàs les velles escalesi els camins solcats on rellisquen els talonsdels greus cavallers armats que han perseguit i donat mort els moros de pell fosca,i on els seus fills, sobre sedosos genollss’agenollaven en les nits de lluna plenai prometien estranyes proesesper tal de merèixer la gràcia de les seues dames.

Les velles i fortes torres estan enderrocades i decrèpites arai seuen com els homes vells somrient al sol.Sobre elles pugen les rialleres florsi baix, la mar escèptica dolçamentriu en bromera blanca de la platjai balanceja els vaixells amb veles onejantsque llueixen blanques al blanc poble de la costa.

En una paret on el pas és suau amb florsel moreno cabrer descansa amb la gorra torta i xiula com una senyal a la marla melodia que la banda del poble entona;una lluentor de bronze baix a la plaçauna tonada fanfarrona de joveque mira cap avall amb la gorra de costat i el cigarretinclinat descaradament per davant de les antiguestorres sense dents i amb somriure impotent,més enllà de la mar perpètuament jove,que fa palmes al ritme amb mans lluentes de cobalti riu al llarg de les platges daurades.

DéniaTraduït del castellà per Francesc Reus

Page 12: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

20 21

De las viejas y fuertes torres que los moros construyeronsobre las ruinas de un campamento romanoha brotado una exuberante espumade margaritas y alisos,y surgen matas de trébol y hierba encubridorade las grietas entre las piedras doradas,convirtiendo en suave terciopelo las gastadas escalerasy los caminos surcados donde rechinaban los talonesde los graves caballeros vestidos con cota de malla que persiguieron y matarona los moros de piel oscuray donde, sobre sedosas rodillas, sus hijosse arrodillaban en noches de luna llenay prometían inauditas hazañas para merecer la gracia de sus damas.

Las viejas y fuertes torres están desmoronadas y tambaleantes,sentadas como ancianos que sonríen bajo el sol.En torno trepan las risueñas floresy abajo el mar escéptico se ríe suavementeen la blanca espuma de la playay mece los navíos con velas ondeantesque envían centellas blancas hacia el pueblo blanco en la orilla.

En un muro donde la senda está acolchada con flores,el cabrero moreno, gorra torcida, descansa tumbadoy, por encima de la mar que lo llama, silbala melodía que la banda del pueblo entona a golpes;bronce reluciente abajo en la plaza:una melodía fanfarrona de pillo,que camina encorvada, con la gorra de lado y el cigarroinclinado descaradamente, por delante de las antiguastorres desdentadas y con sonrisa impotente,más allá de la mar perpetuamente jovenque bate palmas al ritmo con manos luminosas de cobaltoy se ríe por las playas doradas.

Denia

The old strong towers the Moors builton the ruins of a Roman camphave sprung into spreading boistrous foamof daisies and alyssum flowersand sprout of clover and veiling grassfrom out of the cracks in the tawny stonesmakes velvet soft the worn stairsand grooved walks where clanked the heelsof the grave mailed knights who had driven and killedthe darkskinned Moors,and where on silken knees their sonsknelt on the nights of the full moonto vow strange deeds for their lady’s grace.

The old strong towers are crumbled and doddering nowand sit like old men smiling in the sun.About them clamber the giggling flowersand below the sceptic sea gentlylaughing in daisywhite foam on the beachrocks the ships with flapping sailsthat flash white to the white village on the shore.

On a wall where the path is soft with flowersthe brown goatboy lies, his cap askewand whistles out over the beckoning seathe tune the village band jerks out,a shine of brass in the square below:a swaggering young buck of a tunethat slouches cap on one side, cigaretteat an impudent tilt, out past the oldtoothless and smilingly powerless towers,out over the ever-youthful seathat claps bright cobalt hands in timeand laughs along the tawny beaches.

Denia

Traducido del inglés por Alan Swan

Page 13: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

22 23

Què bonic seria morir a Dénia,jove, sota l’ardent força del sol,tranquil en el blau intens de la mar,en la ferma abraçada de les colines de ferro!

Dénia, on la terra és rojacom el rovell i els turons grisos com la cendra.Oh! Podrir-se en el sòl duri fondre’s al foc omnipotentdel jove dèu blancper tal de trobar la resurrecció sobtadaen els càlids grans de raïmnascuts de la terra i el sol,que són aixafats baix dels peusde xics i xiquesi fluirà per a noves generacions d’homesun vi ple de terra i de sol.

POEMA XVIII A Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Traduït del castellà per Francesc Reus

Page 14: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

24 25

¡Qué hermoso morir en Dénia,joven, bajo la fuerza ardiente del soltranquilo en el azul intenso del maren el fuerte abrazo de las colinas de hierro!

Dénia, donde la tierra es roja como la herrumbre y los montes grises como la ceniza. ¡Oh! Pudrirse en tierra rojiza,fundirse en el fuego omnipotentedel joven dios incandescente, el dios sol de las llamas,para reencontrarse en una resurrección velozcon la cálida uva nacida de la tierra y del sol,mosto estrujado por los piesde mozas y mozosque hará fluir para nuevas generacionesun vino lleno de tierray de sol.

How fine to die in Deniayoung in the ardent strength of sun calm in the burning blue of the seaIn the stabile clasp of the iron hills;

Denia where the earth is redas rust and hills grey like ash.O to rot into the ruddy soilto melt into the omnipotent fireof the young white god, the flamegod the sun,to find swift resurrection in the warm grapes born of earth and sunthat are crushed to must under the feetof girls and lads,to flow for new generations of men a wine full of earthof sun.

Traducido del inglés por Alan Swan

Page 15: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

26 27

El camí anguileja entre turons cendrososamb núvols grisos al damunt i la mar grisa dessota.

El camí s’aferra als caps pronunciats,penjat sobre la blanca línia d’escumade les ones que trenquen en silenci,que voregen amb encaix la bufanda de la mar,estenent-se com el marbre per la llum del solfins el fosc horitzó,cap al qual s’adreça amb forta empentacom els ànecs amb els ventres rojosnaden els negres vapors carregats.

El vent bufa la pols del camíi gemega en l’herba secai fa el silenci.

Puc sentir les meues passesi la dringadissa de monedes en una butxacai el llunyà assossec de la mar

Pel camí de la Vila Joiosa

POEMA XIXA Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Traduït del castellà per Frances Reus

Page 16: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

28 29

El camino serpentea blanco entre colinas cenicientasnubes grises encimamar gris debajo.

El camino se aferra a los cabos pronunciadossuspendido sobre la blanca línea de espumade las olas que rompen en silencioque bordean con encaje la bufanda del mar extendiéndose marmolada por la luz del solhasta el oscuro horizonte hacia el cual dirigiéndose con empeño como patos con barrigas rojasnadan los negros vapores cargados.

El viento sopla el polvo del caminoy gime en la hierba secay se silencia.

Puedo oír mis pasosy el tintineo de monedas en un bolsilloy el lejano sosiego del mar.

En el camino de Villajoyosa

The road winds white among ashen hillsgrey clouds overheadgrey sea below.

The road clings to the strong capeshangs above the white foam-lineof unheard breakersthat edge with lace the scarf of the seasweeping marbled with sunlightto the dark horizontowards which steering intentlylike ducks with red belliesswim the black laden steamers.

The wind blows the dust of the roadand whines in the dead grassand is silent.

I can hear my stepsand the clink of coins in one pocketand the distant hush of the sea.

On the highroad to Villajoyosa

Traducido del inglés por Alan Swan

Page 17: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

30 31

La cita es completa amb “Pero junto a la alegría de mineros, mecánicos y agricultores, Dos Passos percibe también el odio en los rostros de las gen-tes elegantemente vestidas, sentadas en las mesas de los cafés de la calle más importante de Santander, mientras contemplaban a los sudorosos socialistas volviendo de la plaza de toros con sus hijos, sus cestas y sus banderolas. Si los ojos fueran ametralladoras, ni uno solo hubiera sobre-vivido ese día”.

L’obra fonamental d’aquest autor va ser la gran trilogia titulada U.S.A., la novel·la que pràcticament va servir de pròleg de la qual, Manhattan Transfer, està publicada en 1925. Aquesta obra, immensa pel que fa a l’extensió, mostra un socialista convençut que creu en la col·lectivitat com a resultat de la unió d’intel·lectuals d’esquerres, intel·lectuals que en l’obra apareixen matxucats per les forces reaccionàries, però que mostren sempre una gran dosi d’esperança. Tant en Manhattan Transfer com en les tres obres de la trilogia, The 42nd Parallel (El paral·lel 42, 1930), Ni-neteen Nineteen (L’any 1919, 1932) i The Big Money (Els grans diners o El diner llarg, com també ha estat traduïda, 1936) l’autor acusa a la civilització en general i proposa aturar siga com siga el seu desenvolu-pament gegant triturador i anorreador. Una extensa galeria de tipus di-ferents desfila a través de les pàgines d’aquesta obra, individualitats que són vençudes per l’estrèpit de la màquina i les injustes estructures socials i econòmiques. El rerefons, viu i palpitant, és la societat malaltissa, subjec-ta sempre a pujades i depressions, que actuen com una tempesta sobre els individus. L’obra està escrita amb total i pur objectivisme, en el que “l’ull cinematogràfic” i els “retalls de periòdic” donen sempre la idea del temps viscut, raó per la qual molts crítics literaris li atorguen el grau d’”història interna del nostre temps”. A més a més, en ella l’autor podem dir que in-augura una nova tècnica novel·lística semblant a la del cinema, basada en l’esmicolament, les alteracions sobtades i les intermitències i que obliga el lector a pensar, perquè segueix el ritme de la nostra vida febril i inquieta.En realitat, aquesta gran obra és per a Dos Passos la història vertadera dels Estats Units d’Amèrica des de la fi del segle XIX fins el començament de la Primera Guerra Mundial, data que per a ell inaugura la desintegració del món occidental. Aquesta desintegració, ja sense esperança, està cla-rament expressada en el darrer llibre de la trilogia, The Big Money, que determina les conseqüències finals de la crisi econòmica americana: su-perproducció, negocis bruts, operacions estranyes en la borsa, activitats mafioses, etc. (Cal recordar la gran depressió de 1929). Hom considera com el màxim exponent i testimoni de la “generació perduda” que no va saber (segurament, ni poder) fer més que canviar l’energia jovenívola per la desesperació. The Modern Library la va col·locar al lloc número 23 de la seua llista de les millors 100 novel·les escrites en anglès al segle XX.Hi ha, doncs, una descripció crua de la vida sorollosa i pintoresca (al ma-teix temps) de la gran ciutat, presentada amb episodis entrecreuats que es desenvolupen simultàniament. El seu judici sobre la vida en els grans centres urbans és pessimista i aspre, amb oberta denúncia de qualsevol

escriptor que en aquests dies homenatgem, John Roderigo dos Passos, va nàixer a Chicago el dia 14 de gener de 1896 i va morir a Baltimore, Maryland el 28 de setembre de 1970. Fill il·legítim d’un juris-ta, descendent d’un comerciant de Madeira, i mare nord-americana, ha sabut barrejar la violència de la seua expressió i un clar sentit de la ironia molt euro-

peu. La mare i el fill anaren a viure en l’Europa (Brusel·les, Wiesbaden, París i Londres) de 1897 fins 1901, quan tornaren breument a Estats Units. De nou en Brusel·les en 1902, John va emmalaltir i va acompanyar els seus pares a l’illa de Madeira fins a aconseguir la recuperació de la sa-lut. Entre 1904 i 1906 va fer els seus estudis en un internat en Anglaterra abans de tornar a Estats Units en 1907 d’una manera definitiva i es ad-més a la Universitat de Harvard en 1912, on estudiarà Lletres i llengües estrangeres.

En aquesta època d’estudiant va viure envoltat d’un ambient ple d’elegància i finor, quan predominava l’estètica de “l’art per l’art”, contra la qual va saber reaccionar a temps per a iniciar-se en el camí de la litera-tura per l’extrem contrari: el testimoni realista. De la seua primera etapa queda una selecció de poemes en l’antologia Poetes de Harvard.

Després de graduar-se a Harvard en 1917, durant la Primera Guerra Mundial s’enrola com a voluntari en el Servei d’Ambulàncies Norton-Harjes i va ser destinat a Verdun en França i Bassano en Itàlia. Una ve-gada finalitzada la guerra, comença de veritat la seua carrera d’escriptor de novel·les, on va tractar de plasmar les amargures del desastre bèl·lic, oblidant-se de les seues inclinacions estètiques de la joventut. Les dues primeres novel·les són One Man’s Initiation (Iniciació d’un home, 1919) i Three Soldiers (Tres soldats, 1921). Cap de les dues no van tindre massa bona acollida, però ja descobreixen un autor dels grans testimonis nord-americans, que centra la seua preocupació en la defensa de l’individu con-tra la massificació i la tècnica de la brutal civilització industrial. Three Soldiers va provocar un gran escàndol als mitjans patriòtics i oficials pel seu esperit anti-heroic i anti-militarista, però va ser defès com un docu-ment verídic per molts veterans de la guerra. Va tornar a Espanya de nou per a fer un seguiment de l’art i, sobretot, l’arquitectura àrab i l’interès pel país va ser constant en la seua vida. En 1922 publica Rocinante to the Road Again (Rocinante torna al camí) com a resultat del seu estudi cultural. Quan es proclama la II República Es-panyola, amb la seua dona Katharine, amb qui es va casar en 1929, ve una altra vegada. Aquí va conèixer Antonio Machado, José Giner, conserva-dor del Teatre Reial de Madrid i altres intel·lectuals del moment i pren contacte amb Azaña, President de la República. Conten que va comprar un petit cotxe i van recórrer gran part del país i una de les etapes va con-cloure a Santander, on va assistir a un míting de Giner de los Ríos, que va ser rebut amb els crits de “vivan los hombres honrados”.

JOHN DOS PASSOSNOTES BIOGRÀFIQUES

per Francesc Reus Boyd-Swan

L’ forma de corrupció i de violència i acusa el capitalisme burgés de devo-rar i desfer les persones. Possiblement, en aquests quatre llibres es pot entreveure alguns trets autobiogràfics i el 1972 es va fer d’ells una adapta-ció teatral a càrrec de la companyia no professional anomenada The City Center Acting Company de Nova York, que va tindre una existència no llarga però sí molt activa.En 1939, va iniciar una nova trilogia novel·lística, amb Adventures of a Young Man (Aventures d’un jove) a la qual van seguir Number One (Nú-mero u, 1943) i The Grand Design (El gran diseny, 1949). Algú ha traduït aquesta novel·la com El gran destí. Aquest conjunt és indubtablement inferior a l’anterior. Un total escepticisme domina el autor; totes les so-lucions col·lectivistes li semblen inútils i sense sentit; la desintegració ha arribat ja als seus extrems i no cap la lluita en un món en el qual tot és corrupte abans de néixer. Es desenvolupa dins l’ambient confús i malaltís del caciquisme polític i mostra caricaturitzades algunes conegudes figu-res de l’època de Roosevelt.A banda d’aquestes obres, cal comentar algunes altres d’importància, com ara:A Pushcart at the Curb (La paradeta en la vorera, 1922), llibre de poesia on apareixen els dos poemes dedicats a Dénia.Orient Express (1927)In all Countries (En tots els països, 1934)District of Columbia (1952)The Head and Heart of Thomas Jefferson (Cap i cor de Thomas Jefferson, 1954)The Great Days (Els dies grans, 1958), novel·la de caràcter social, que ex-posa les memòries d’un periodista que recorda i enyora la Nord-Amèrica de l’estàtua de la Llibertat, abans de la Segona Guerra Mundial. Està escri-ta en estil objectiu i directe, propi de l’autor i resulta una barreja d’ironia, passió, humor, cant fúnebre i lamentació gairebé bíblica.Midcentury (Mitjan segle, 1961), a través del qual ell mateix s’imita amb relativa originalitat fins arribar ben a prop del sarcasmeCom a autor de teatre, que va voler conrear més del que ho va fer, i al que era molt addicte, li se coneixen tres obres:Garbage Man (L’home de la basura, 1926) Airways, Inc. (1928)Fortune Heights (L’altura de la fortuna, 1934)Va escriure també diversos guions de pel·lícules, entre els quals destaca la coneguda The Devil is a Woman (El dimoni és una dona), estrenada el 1935, així com alguns interessants reportatges, com el que va aparèixer el 1944, State of the Nation, (Estat de la nació), el 1946, Tour of Duty, (Missió del deure) i, sobretot, l’aparegut el 1957, amb el títol The Men Who Made the Nation (Els homes que van fer la nació), on van sortir les gran figures de la història americana durant el segle XVIII, amb la gràcia que va saber donar sempre en les seues obres.Prop ja del final de la vida va publicar The Best Times (Anys inoblidables), una mena de memòries, en les quals es mostra com un home decebut i

Page 18: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

32 33

nostàlgic del passat d’Estats Units, quan el compara al seu temps.Pel que fa a la seua ideologia, ja he avançat que, per a molts, tenia carac-terístiques i forma de pensar molt propera al socialisme. La seua crítica al sistema capitalista així ho demostra. Hi ha uns moments de la seua joventut, en què participa en les lluites socials del seu temps i, fins i tot, va patir presó com a conseqüència de la seua defensa dels coneguts anar-quistes Bartolomeo Vanzetti, pescador piamontès i Nicola Sacco, sabater de Foggia. Ambdós, emigrants italians, estaven connectats al moviment anarquista i el 1920 van ser acusats del robatori de 15.766 dòlars a una fàbrica de sabates, a més de l’assassinat del seu comptable i d’un guàrdia de seguretat. Malgrat els molts dubtes que hi havia sobre la culpabilitat, el jutge, que els va descriure com “bastards anarquistes”, els va condemnar a la pena capital per electrocució. El 1977, és a dir, 57 anys després, aquesta condemna va ser anul·lada. El cas va ser famós a tot el món i a molts països es van produir reaccions en contra, fins que es va revisar, però quan ja era massa tard.Aquesta postura a favor de la classe menys afavorida va anar canviant o, si més no, matisant-se a causa de diverses circumstàncies. La primera és el trencament, o més bé, l’allunyament d’Ernest Hemingway, després d’haver tornat a Espanya per a col·laborar amb ell en una pel·lícula, el documental The Spanish Earth, (La terra espanyola) segons diu en les seues memòries “per la mancança de sensibilitat d’Hemingway davant el patiment humà”. La segona és la desaparició del seu amic i traductor de la seua obra José Robles, possiblement a mans dels serveis secrets soviètics, raó que li va fer trencar definitivament amb la ideologia comunista i cu-riosament va acabar militant en el Partit Republicà d’Estats Units, del qual son pare ja havia segut membre destacat.Per molts i variats motius, John Dos Passos va ser model i exemple per a molts altres escriptors. Afirmen els crítics que Jean-Paul Sartre el va imi-tar en la seua novel·la-trilogia Els camins de la llibertat. També sembla que el seu estil narratiu va influir poderosament en l’obra del novel·lista britànic John Brunner.

Cal no perdre la memòria dels homes singulars i John Dos Passos ho era. Per moltes raons literàries i humanes, però a més, per haver deixat el nom de Dénia en lloc molt alt, no sols pels dos poemes ja esmentats, sinó tam-bé pel que diu en una carta a Rumsey Marvin, en març de 1918: “I don’t think –except Denia that I must have told you about– that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano” (“No crec, excepte a Dénia, que ja t’ho hauré dit abans, que mai haja estat a un poble tan bonic com Positano”.Deixem, doncs, el record d’aquest home, repòrter, viatger, periodista, na-rrador, novel·lista, poeta, autor teatral i, fonamentalment, home del seu temps que va saber trobar els defectes de la seua societat i que va deixar com un dels seus llegats una frase: “L’únic element que pot substituir la dependència del passat és la dependència del futur”.

Page 19: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

32 35

Esta cita se completa con “..pero junto a la alegría de mineros, mecáni-cos y agricultores, Dos Passos percibe también el odio en los rostros de las gentes elegantemente vestidas, sentadas en las mesas de los cafés de la calle más importante de Santander, mientras contemplaban a los sudo-rosos socialistas volviendo de la plaza de toros, con sus hijos, sus cestas y sus banderolas. Si los ojos fueran ametralladoras, ni uno solo hubiera sobrevivido ese día”

La obra fundamental de este autor fue la gran trilogía titulada U.S.A., de la cual sirvió como de prólogo Manhattan Transfer, publicada en 1925. Esta obra, inmensa en cuanto a extensión, muestra a un socialista con-vencido, que cree en la colectividad como resultado de la unión de inte-lectuales de izquierdas, que en la obra aparecen aplastados por las fuerzas reaccionarias, pero que transmiten siempre una gran dosis de esperanza. Tanto en Manhattan Transfer como en las tres obras de la trilogía, The 42nd Parallel (El paralelo 42, 1930), Nineteen Nineteen (El año 1919, 1932) y The Big Money (El gran dinero, o El dinero largo, como también ha sido traducida, 1936) el autor acusa a la civilización en general y pro-pone detener sea como sea su desarrollo gigante triturador y aniquilador. Una extensa galería de tipos diferentes desfila a través de estas páginas, individualidades que resultan vencidas por el estrépito de la máquina y las injustas estructuras sociales y económicas. El trasfondo, vivo y pal-pitante, es una sociedad enfermiza, sujeta siempre a subidas y bajadas, que actúan sobre el individuo como una tormenta. La obra está escrita con total y pura objetividad, con la que el “ojo cinematográfico” y los “recortes de periódico” ofrecen siempre la idea del tiempo vivido, por lo que muchos críticos literarios le otorgan el grado de “historia interna de nuestro tiempo”. Además, el autor se puede decir que inaugura una nueva técnica novelística similar a la del cine, basada en la fragmentación, las repentinas alteraciones y las intermitencias y que obliga al lector a pensar, porque sigue el ritmo de nuestra vida febril e inquieta.

En realidad, esta gran obra es para Dos Passos la verdadera historia de los Estados Unidos de América desde el final del siglo XIX hasta el co-mienzo de la Primera Guerra Mundial, fecha que para él inaugura la des-integración del mundo occidental. Esta desintegración, ya sin esperanza, está claramente expresada en el tercer libro de la trilogía, The Big Money, que determina las consecuencias finales de la crisis económica americana: sobreproducción, negocios sucios, operaciones extrañas en la bolsa, acti-vidades mafiosas, etc. (Hay que recordar la gran depresión de 1929). Se considera como el máximo exponente de la llamada “generación perdida”, que no supo (quizá ni pudo) hacer más que cambiar la energía juvenil por la desesperación. The Modern Library la situó en el número 23 de su lista de las 100 mejores novelas escritas en inglés en el siglo XX.

Hay, pues, una descripción ruidosa y pintoresca (al mismo tiempo) de la gran ciudad, presentada con episodios entrecruzados que se desarrollan

l escritor que en estos días homenajeamos, John Roderi-go dos Passos, nació en Chicago el 14 de enero de 1896 y murió en Baltimore, Maryland, el 28 de septiembre de 1970. Hijo ilegítimo de un jurista, descendiente de un comerciante de Madeira, y de madre norteamericana, supo mezclar la violencia de su expresión con un claro sentido muy europeo de la ironía. La madre y el hijo fue-

ron a vivir a Europa (Bruselas, Wiesbaden, París y Londres) entre 1897 y 1901, en que vuelven a Estados Unidos por poco tiempo. De nuevo en Bruselas en 1902, John enfermó y acompañó a sus padres a la isla de Madeira hasta conseguir recuperarse. Entre 1904 y 1906 estudió en un internado de Inglaterra, antes de volver a los Estados Unidos de forma definitiva y fue admitido en la Universidad de Harvard, donde estudió Letras y lenguas extranjeras.

En esta época de estudiante vivió rodeado de un ambiente lleno de ele-gancia y finura, en el que predominaba la estética del “arte por el arte”, contra la que supo reaccionar a tiempo, para iniciarse en el camino de la literatura por el sentido opuesto: el testimonio realista. De su primera etapa queda una selección de poemas en la antología Poetas de Harvard.

Después de graduarse en Harvard, en 1917, durante la Primera Guerra Mundial, se enroló como voluntario en el Servicio de Ambulancias Nor-ton-Harjes y fue destinado a Verdún, en Francia y a Bassano, en Italia. Finalizada la contienda, empezó realmente su carrera de escritor de no-velas, en las que trató de plasmar las amarguras del desastre bélico, olvi-dándose de las inclinaciones estéticas de su juventud. Las dos primeras novelas fueron One Man’s Initiation (Iniciación de un hombre, 1919) y Three Soldiers (Tres soldados, 1921). Ninguna de ellas recibió demasiado buena acogida, pero ya descubren un autor de entre los grandes testigos norteamericanos, que centra su preocupación en la defensa del individuo frente a la masificación y la técnica de la brutal civilización industrial. Tres soldados provocó un gran escándalo en los medios patrióticos y oficiales por su espíritu antiheroico y antimilitarista, pero fue defendido como un documento real por muchos veteranos de la guerra.

Volvió a España de nuevo para hacer un seguimiento del arte español y, sobre todo, por la arquitectura árabe y el interés por el país fue una cons-tante de su vida. En 1922 publicó Rocinante to the Road Again (Rocinan-te cabalga de nuevo), como resultado de su estudio cultural. Cuando se proclama la II República Española, con su esposa Katharine, con la que contrajo matrimonio en 1929, visitó otra vez España. Aquí conoció a Antonio Machado, José Giner, Conservador del Teatro Real de Madrid, y a otros intelectuales del momento y tiene contactos con Azaña, Presi-dente de la República. Se cuenta que compró un pequeño coche y con él recorrieron gran parte del país y una de las etapas tuvo por final Santan-der, donde asistió a un mitin de Giner de los Ríos, que fue recibido con los gritos de “vivan los hombre honrados”.

JOHN DOS PASSOSNOTAS BIOGRÁFICAS

por Francesc Reus Boyd-Swan

E simultáneamente. Su juicio sobre la vida en los grandes centros urbanos es pesimista y áspero, con abierta denuncia de cualquier forma de corrup-ción y de violencia y acusa al capitalismo burgués de devorar y aniquilar a las personas. Posiblemente, en estos cuatro libros, se pueden adivinar algunos rasgos autobiográficos y en 1972 se hizo de ella una adaptación teatral a cargo de la compañía no profesional llamada The City Center Acting Company de Nueva York, que tuvo una vida no muy larga pero sí muy activa.

En 1939 dio comienzo a una nueva trilogía novelística, con Adventures of a Young Man (Aventuras de un joven) a la que siguió Number One (El número uno, 1943) y The Grand Design (El gran diseño, 1949). Algunos han traducido este título como “El gran destino”. Este conjunto es indu-dablemente inferior al anterior. Un total escepticismo domina al autor; todas las soluciones colectivizadoras le parecen inútiles y sin sentido; la desintegración ha llegado ya a su extremo y ya no cabe siquiera la lucha en un mundo en el que todo es corrupto antes de nacer. Se desarrolla en el ambiente confuso y enfermizo del caciquismo político y muestra las caricaturas de algunas conocidas figuras de la época de Roosevelt.Además de estas obras, conviene citar algunas otras que también tuvieron (y tienen) su importancia, como:A Pushcart at de Curb (El puesto en la acera, 1922), libro de poesía en el que aparecen los poemas dedicados a Denia.Orient Express (1927)In All Countries (En todos los países, 1934)District of Columbia (1952)The Head and Heart of Thomas Jefferson (Cabeza y corazón de Thomas Jefferson (1954)The Great Days (Los días grandes, 1958), novela de carácter social, que expone las memorias de un periodista que recuerda y añora la Norteamé-rica de la estatua de la Libertad, antes de la Segunda Guerra Mundial. Está escrita en un estilo objetivo y directo, propio del autor y resulta una mezcla de ironía, pasión, humor, canto fúnebre y lamentación casi bíblica.Midcentury (Medio siglo, 1961), a través de la que él mismo se imita con una relativa originalidad hasta llegar muy cerca del sarcasmo.

Como autor de teatro, que quiso cultivar más de lo que lo hizo, y al que era muy adicto, se le conocen tres obras:Garbage Man (El hombre de la basura, 1926)Airways Inc. (1928)Fortune Heights (La altura de la fortuna, 1934)

También escribió varios guiones de película, entre los que destaca el de la conocida The devil is a woman (El demonio es una mujer), estrenada en 1935, así como algunos interesantes reportajes, como el que apareció en 1944, State of the Nation (Estado de la nación), en 1946, Tour of duty (Misión del deber) y sobre todo el aparecido en 1957 con el título The

Page 20: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

36

Men who Made the Nation (Los hombre que hicieron la nación) donde aparecen, con la gracia que siempre supo imprimir a sus obras. las grandes figuras de la historia norteamericana durante el siglo XVIII.

Cerca ya del fin de su vida publicó The Best Days (Años inolvidables), una especie de memorias en las que se muestra como un hombre decepcio-nado y nostálgico del pasado de los Estados Unidos, cuando lo compara con su tiempo.

Respecto a su ideología, ya he avanzado que para muchos tenía caracte-rísticas y forma de pensar muy cercana al socialismo. Su feroz crítica al sistema capitalista así lo demuestra. Hay momentos en su juventud en que interviene en las luchas sociales de su época, e incluso sufrió penas de cárcel como consecuencia de la defensa que hizo de los conocidos anarquistas Bartolomeo Vanzetti, pescador piamontés y Nicola Sacco, zapatero de Foggia. Ambos, emigrantes italianos, estaban conectados al movimiento anarquista y en 1920 fueron acusados del robo de 15.766 dólares en una fábrica de zapatos, además de haber asesinado al contable de la misma y a un guardia de seguridad. A pesar de las muchas dudas que surgieron sobre su culpabilidad, el juez, que los describió como “bas-tardos anarquistas”, los condenó a la pena capital por electrocución. En 1977, o sea, 57 años después, esta condena fue anulada. El caso dio la vuelta al mundo y en muchos países se produjeron reacciones en contra hasta que se revisó, pero cuando ya era demasiado tarde.

Esta postura a favor de las clases menos favorecidas fue cambiando o, por lo menos, matizándose a causa de diversas circunstancias. La primera fue la ruptura, o más bien alejamiento, con Ernest Hemingway, después de haber regresado a España para colaborar con él en una película, el do-cumental The Spanish Earth (La tierra española), según dice en sus me-morias por “la falta de sensibilidad de Hemingway ante el sufrimiento humano”. La segunda fue la desaparición de su amigo y traductor de sus obras, José Robles, posiblemente a manos del servicio secreto soviético, razón que le hizo romper definitivamente con la ideología comunista y curiosamente terminó militando en el Partido Republicano de Estados Unidos, del que su padre ya había sido un destacado miembro.

Por muchos y variados motivos, John Dos Passos fue modelo y ejemplo para muchos otros escritores. Afirman los críticos que Jean-Paul Sartre lo imitó en su novela-trilogía Los caminos de la libertad. También parece que su estilo narrativo influyó poderosamente en la obra del novelista británico John Brunner.

No conviene perder la memoria de los hombres singulares y John Dos Passos lo fue. Por muchas razones literarias y humanas, pero además, por haber dejado el nombre de Denia en lugar bien alto, no solo por los poe-mas conocidos, sino también por lo que dice en una carta a Rumsey Mar-

vin en marzo de 1918: “I don’t think –except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano” (No creo, excepto Denia, que ya debo haberte comentado, que haya estado nunca en un pueblo tan hermoso como Positano)

Dejemos, pues, el recuerdo de este hombre, reportero, viajero, periodista, narrador, novelista, poeta, autor teatral y, fundamentalmente, hombre de su tiempo que supo analizar los defectos de su sociedad y que dejó como uno de sus legados una frase: “El único elemento que puede sustituir la dependencia del pasado es la dependencia del futuro”.

Page 21: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

CulturaArxius i Biblioteques

Page 22: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

1917 / 2017 Cent anys de la visita a Dénia

JOHN DOS PASSOS

(Escriptor. Chicago, 1896 - Baltimore, 1970)

La visió de Dénia de John Dos Passos / Poemes de joventut

Page 23: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

FITXA CATÀLEG:

EXPOSICIÓCasa Municipal de Culturadel 15 al 30 de setembre 2017

REGIDOR DE CULTURARafael Carrió Company

COORDINACIÓRosa Seser PérezArxiu Municipal de Dénia

FOTOGRAFIES I MATERIAL BIBLIOGRÀFIC Arxiu Municipal de Dénia. Fons Cardona-FarBiblioteca Pública de Dénia

CATÀLEG

EDITA: Ajuntament de DéniaDelegació de Cultura. Arxius i Biblioteques

AUTORS DELS TEXTOSRosa Seser PérezAlan SwanFrancesc Reus Boyd-Swan

Disseny:El Búho Diseño & Impresión

Dipòsit Legal:A 422-2017

EDICIÓ VALENCIÀ / CASTELLANO

Page 24: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

La visió de Dénia de John Dos PasosPoemes de Joventut

1917 / 2017 Cent anys de la visita a Dénia

Casa Municipal de Cultura de DéniaDel 15 al 30 de setembre de 2017

Page 25: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John
Page 26: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

3

ÍNDEX / ÍNDICE

L’escriptor John Dos Passos, un jove que visita Espanya. La visió de Dénia

El escritor John Dos passos, un joven que visita España. La visión de Dénia

Rosa Seser Pérez

Dos poemes oblidats de John Dos Passos i les dificultats de traducció

Dos poemas olvidados de John Dos Passos y las dificultades de traducción

Alan Swan

A Pushcart at the Curb, 1922

Poema XVII

Poema XVIII

Poema XIX

John Dos Passos, notes biogràfiques

John Dos Passos, notas biográficas

Francesc Reus Boyd-Swan

59

1215

192327

3034

Page 27: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

a cent anys un jove nord-americà, acabat de llicenciar a la prestigiosa Universitat de Harvard, va visitar la ciutat de Dénia. L’estada degué ser curta i calculem que la realitza-ria entre els dies 6 i 7 de gener de 1917. Poc o res sabríem del fet si el visitant no haguera escrit dos poemes dedicats a Dénia -a la seua història i al paisatge-, tampoc sabríem res si no els haguera publicat i, sobretot, si aquell estu-

diant no haguera esdevingut amb el temps un destacat escriptor.

Del primer viatge per Espanya deixa testimoni en el llibre de poemes: A Pushcart at the Curb1 que publicarà l’any 1922. La primera part de l’obra, amb el títol: “Winter in Castile”, parla d’eixe hivern castellà, de les po-blacions, dels viatges i de Madrid, dels seus carrers i places. És en aquell conjunt de poemes on trobem referència a la seua visita a la costa amb dos poesies dedicades a Dénia i una tercera on evoca el camí cap a la Vila Joiosa. Indrets que és evident el van impressionar.

Dos Passos ha passat a la història de la literatura com a novel·lista, no com a poeta. D’aquest llibre de joventut, A Pushcart at the Curb, poca memòria ha quedat i, a diferència de les altres obres de Dos Passos, no ha estat mai editat en castellà, motiu de l’escassa o nul·la difusió. Tan-mateix, en els últims any s’han realitzat algunes traduccions al castellà i al valencià del poema XVIII (“How fine to die in Denia.../ Què bonic morir en Dénia...”) que ha guanyat cert protagonisme. Així, recentment aquest poema ha aparegut gravat en una placa metàl·lica clavada sobre el monòlit del cementeri dels Anglesos de Dénia. Cal aclarir que, malgrat parlar de la mort, aquest poema no guarda cap relació amb el cemente-ri dels Anglesos, ni molt menys amb el monòlit funerari que la família Rankin construí a mitjan segle XIX per als seus difunts. Dels altres dos poemes, el dedicat a Dénia i el de camí a la Vila Joiosa res se n’ha dit, ni els hem vist traduïts en altra edició.

Aquesta publicació té la intenció de retre un homenatge al gran escriptor que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John Dos Passos de-dicà a Dénia i al camí cap a la Vila Joiosa, i així donar a conéixer aquesta visita singular del jove escriptor a Dénia.

FL’ESCRIPTOR

JOHN DOS PASSOS, UN JOVE QUE

VISITA ESPANYAper Rosa Seser Pérez

Page 28: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

5

DES DE MADRID UNA ESCAPADA A LA COSTALa visió de Dénia

John Dos Passos arriba a Madrid, amb vint anys, el 26 d’octubre de 19162 amb un bon bagatge cultural i gran curiositat fruit d’una vida viatgera. En tot moment estigué encantat amb Espanya, país que escollí per a acabar d’arrodonir la seua formació en arts, interessat en ser arquitecte. A Espan-ya serà on estudie l’arquitectura hispanomusulmana i on contacte amb l’essència d’una cultura que el fa sentir com el protagonista de les aventu-res del Quixot, un llibre que havia llegit nou voltes. Instal·lat a Madrid i en contacte amb el món cultural de la ciutat, Dos Passos realitzà diverses excursions i viatges per les poblacions del voltant. Anirà a Toledo i Aran-juez en recerca de la història, a Getafe i la serra de Guadarrama, on viurà un encontre amb la natura abrupta i difícil de barrancs i muntanyes. El desig de veure la mar l’empenta i, el dia de Nadal del 1916 escriu una car-ta3, des de Madrid, al seu amic Rumsey Marvin i li explica els seus plans de passar unes setmanes a València i Múrcia i conéixer el Mediterrani, el mar més simbòlic de la cultura i la civilització clàssica.

L’arquitectura i la història animaren el jove estudiant americà a vindre a Espanya, i aquesta inquietud és també el que determina el seu itinerari per la costa. També les condicions meteorològiques propiciaven l’aventura, amb un temps de gener fred però amb un cel net i solejat, que calculen també hi hauria a Dénia. Després, poc a poc, la situació empitjorà pels temporals de neu de la meitat nord del país4.

El viatge de Dos Passos fou en bona part en ferrocarril, que era aleshores el mitjà de transport terrestre habitual per a recórrer llargues distàncies. Gràcies a la publicació de les cartes i diaris del futur escriptor coneixem el seu periple per la costa5. Des de Madrid inicia el camí cap a Cartage-na, amb una parada el 30 de desembre6 en el nus ferroviari d’Alcázar de San Juan. A Cartagena va passar el Cap d’Any i va despedir l’any 1916, per a continuar cap a Alacant, Dénia, Oliva, Gandia, Carcaixent, Xàtiva, València, Sagunt, Tortosa, per a finalitzar l’itinerari a Tarragona. La ma-joria d’elles poblacions amb rellevància històrica que conservaven restes d’antigues construccions. Sobre aquell primer viatge quan estava a punt d’embarcar en el rápido Madrid-Cartagena, de la companyia M.Z.A7, escriu amb humor sobre els ferrocarrils espanyols: “Rápido tan sols en contrast amb els trens mixtos que van tan lents que de vegades se t’oblida la direcció cap a on vas”8.

A primeries de l’any 1917, es trasllada des de Cartagena a Alacant, i la descriu com: “una antiga ciutat portuària a un poc més de cent quilò-metres al nord de Cartagena en la costa mediterrània. La ciutat era una alta muntanya de color crema amb un castell – dos esglésies amb cúpules blau fosc, cel blau pàl·lid, mar de color blau fosc... amb una avinguda de polsoses palmeres datileres de la qual els habitants estan excessivament orgullosos...”9.

Dos Passos, que era un bon caminador, va fer a peu gran part de la dis-tància des d’Alacant al llarg de la costa fins a Dénia, com queda patent en el poema XIX (“On the highroad to Villajoyosa.../ Pel camí de la Vila Joiosa...”). Per tant, no sabem si arribaria a Dénia per la carretera a peu o amb tren a l’estació de la Marina o d’Alacant, acabada d’inaugurar l’any 1915. Si arribà amb tren trobaria a l’estació els empleats dels hotels que oferien els serveis d’hostatge i menjars i, si calia, feien d’intèrprets. John Dos Passos parlava un poc el castellà i l’entenia perfectament, per la qual cosa no degué tindre massa problemes. A Dénia hi havia fins i tot un consolat del seu país, EEUU, i sectors de la població lligats al comerç internacional que parlaven anglés. La ciutat, malgrat la crisi de la pansa, encara conservava un estil cosmopolita, la població estava acostumada a la presència d’estrangers i mostrava un tradicional tarannà acollidor.

La població marinera va agradar molt a Dos Passos que no degué saber res de les dificultats socials del moment. La Dénia del 1917 vivia temps difícils, l’agricultura encara era l’activitat principal dedicada a l’elaboració de la pansa però amb la greu problemàtica que suposà la fil·loxera, mal-grat les fàbriques de joguets, les serradores de fusta i altres activitats, la crisi laboral es deixava sentir amb duresa. Per tot açò el sindicalisme va prendre molta força a Dénia. El mateix any 1917 es creà el sindicat la Sociedad Obrera Marítima i el 1918, la Unión de Obreras que agrupava a més de 2.000 dones de la pansa. Les vagues i protestes per la falta de treball i la demanda d’obres públiques, com les del port, seran constants en aquests anys.

La Guia turística Levante d’Elías Tormo10, editada l’any 1923, resulta perfecta per a conéixer aquella ciutat que va trobar John Dos Passos:

DENIA, capital cabeza de partido de 7.500 habitantes, (12.100 con el campo), con puerto de mar, centro mercantil de exportación de pasa de la mayor parte de la Marina.ESTACIONES.- Del ferrocarril del Norte (Carcagente a Dénia) y de los ferrocarriles estratégicos y secundarios (vulgarmente ferrocarril de La Marina y estación de Alicante), línea de Denia a Alicante. Próximas la una a la otra; vecinas de la población, a la derecha del puerto. Exce-lente servicio de mozos para el traslado de equipajes.HOTELES, FONDAS. - Buenos hoteles en general. Hotel del Co-mercio con garaje a poca distancia, Pensión -sin desayuno ni vino- 7 pts. Intérprete y empleados a la llegada de todos los trenes. Su dueño es a la vez delegado de la Sociedad de Atracción de Forasteros, calle del Marqués de Campo. Hotel Fornos; intérprete y mozos en las estacio-nes; pensión desde 6 ptas, en la misma calle. Fonda Contrí; pensión desde 5 pts; calle del Marqués de Campo. Posadas del Sol, de Fernando y del Malagueño.COCHES, OMNIBUS.- Coches en las estaciones, situadas muy cerca de la población. Servicio diario de carruajes a Gata, Pedreguer y Pego. Carruajes de lujo, de alquiler Viuda de Perles (a) Viuda de Closa;

Page 29: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

Baciano Jans (a) el Viudo. A precios convencionales. CORREOS, TELÉGRAFOS, TELÉFONOS.- Correo (con Giro Postal y Caja de Ahorros). Telégrafo (de 8 a 24). Teléfono urbano e interurbano. RESTAURANTES.- En los hoteles, Casas de comidas.CAFÉS , CERVECERIAS.- Café de Tonet (y los de los círculos re-creativos). Cafés conciertos (de camareras), Petit Kursaal , Café del Siglo, Café La Bombilla, Cervecería Dianense. BANCOS.- Corresponsal del Banco de España, del Banco Español del Río de la Plata y del Crédit Lyonnais[en 1917 encara no estava obert], Banqueros: Jaime Morán y Cia; Juan Merle, con Caja de Ahorros.CONSULADOS.- De Francia, de Inglaterra, de Italia y de Estados Unidos de América.BAÑOS.- Diana. Establecimiento de baños y, en verano, los de oleaje. Situado junto a la playa.TEATROS.- Teatro Principal (buenas condiciones de salida). Teatro del Circo, Palacio del Sol (barracón cine).DEPORTES.- Dos trinquetes de pelota. INDUSTRIA.- la más importante es la agrícola, siendo la peculiar la de la pasa moscatel, que se exporta en grandes cantidades al extranjero. Siguen luego la almendra y la naranja. Hay fábricas de conservas, de energía eléctrica, de gas, de juguetes de madera, de hojalata, bicicletas y coches para niños, y dos aserrerías mecánicas. Dos astilleros que cons-truyen buques de madera ( Juan Armell y Lanuza). Hay, además, dos arboladores.Pesca del bou y con faluchos sardinales (escenas interesantes).EL PUERTO.- Está, en gran parte cegado por aluviones, al punto de que los buques que cargan pasa para Inglaterra no pueden entrar en él. Aún cuando dada la importancia comercial de Dénia, sus obras están muy retrasadas, queda defendido por dos diques.Hermoso panorama des de el dique Norte (contémplase todo el Me-diterráneo: Al norte el cerro del Castillo, y al Sur el pico del Montgó, castillo del Moro, ermita de San Nicolás y Torre del Gerro). Bajo el Montgó, barriada de marineros. Grúa y tinglados para mercancías. Excelente material de salvamento. Rula para subasta de pescado. El movimiento principal del puerto es de exportación de pasa, naranja y cebolla. Importante movimiento de cabotaje.Sociedad de Obreros Marítimos.Las Compañías de vapores no tienen escalas fijas en este puerto. Con-signatarios establecidos en el puerto: Ribes y Compañía; Diego Ivars y Mac Andrews y Compañía.CLIMA DE DENIA.- Sano, de gran templanza. (V. Sociedad de Atracción de Forasteros) Aparte el verano, algo extremado, las demás estaciones son de gran suavidad.

Pensem que John Dos Passos pogué arribar a Dénia el divendres 5 o el dissabte 6 de gener, dia dels Reis, i va romandre en la ciutat fins el diu-

menge 7 de gener, quan a primera hora va pujar al tren en direcció a Oli-va. Gràcies al primer poema que dedica a Dénia, el XVII (“The old strong towers.../ Les velles i fortes torres...”) sabem amb seguretat que visità el castell per a la qual cosa, segons la guia d’Elias Tormo, calia demanar per-mís:

“El castillo ofrece vistas, y algún interés la situación de las perdidas rui-nas y lugar de excavaciones. Hay partes de todas las épocas.La guardiana exige para la visita un permiso escrito, que se da en casa de don Juan Morand (presidente de la Sociedad de Dueños del mismo), puede obtenerse por medio del Hotel o Casino Dianense.”

L’any 1917, el castell de Dénia era de propietat privada. En ser declarat in-servible per R.O. del 1859 i davant el perill de destrucció i pèrdua d’un es-pai emblemàtic de la ciutat, un grup de deniers benestants l’adquiriren i es repartiren a parts iguals les vint accions. Juan Morand Bordehore fou un dels accionistes, president de la societat en ser redactada la guía Levante, un temps abans de l’edició l’any 192311. El visitant, des del castell, tindria una vista privilegiada i clara en eixos dies que coneixem com les calmes de gener. Cap al Montgó, destacaria la gran muntanya rodejada de terra obscura i de marges de pedra amb els ceps retallats de gener, letàrgics, a l’espera de la primavera. Cap a les Marines, alguns bancals de tarongers i les omnipresents vinyes amb alguna caseta dispersa i les platges daurades. Enfront del castell, el port, i pertot arreu, la mar blava i els vaixells.

En aquest poema XVII, més enllà del paisatge, trobem dos referències al que semblen experiències directes de l’autor: la descripció d’un cabrer que pasturava el ramat pels voltants del castell i la de la melodia que tocava la banda de música, La Primitiva del mestre Fermín Ribes, o més probable-ment La Banda Nova de Casimiro Sendra, que l’any 1916 intervingué en tots els actes festius de la ciutat12. La música, segons el jove poeta, pujava des de la plaça -probablement la de l’Ajuntament- per les dades podrien aventurar que fora un concert festiu per ser el dia de Reis o per ser el diumenge 7 de gener.

Abans de deixar Dénia, a la qual descriu com “una ciutat pesquera amb una antiga fortalesa amb vistes al port”, li escriu el 7 de gener al seu amic Marvin que pensava caminar part dels trenta quilòmetres cap a Gandia i fer l’altra part del camí en tren13. Al final canvià d’idea i des de Dénia s’embarcà en el tren de Carcaixent, de la companyia del Norte, camí de València. Sembla ser que va gaudir d’aquell vagó de tercera classe que, segons conta, tenia “un lleuger aire imperial com els trens de París”. El jove John s’embrutà de sutja però considerà que les vistes mereixien la pena perquè des del tren podia veure una església renaixentista i un castell mentre s’acostava a Oliva, on va parar a dinar. A la fonda, conta a Marvin, que “un espetarrec d’olor d’oli d’oliva anunciava el dinar” i que li serviren un menjar que va trobar un poc estrany, el qual sembla ser un putxero,

6

Page 30: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

menjar molt habitual en un diumenge d’hivern:

• Una sopa obscura de color crom (segurament seria la sopa del putxero amb el greix brillant per damunt fent un efecte com si estiguera cromat).• Un guisat com un “New England boiled dinner” (paregut a la verdura i carn de putxero) que Dos Passos defineix positivament: “però mengívol”, en contraposició al N.E. boiled dinner, un menjar que no devia d’agradar-li.• Salsitxes estranyes, dures, i amb gust a all – fredes (segurament un embotit tipus la llonganissa seca). • Xicotets pastissets fregits de creïlla i fetge ( pot ser alguna classe de figatell, tan típic d’Oliva). • Anous i mandarines.

Segons recullen les cartes i diaris de Dos Passos14, Oliva li va agradar amb el castell i les habituals es-glésies barroques amb cúpules de taulellet, després decidí anar a Gandia a peu, seguint la ruta costanera entre platges blanques i camps de tarongers, en aquell moment carregats de taronges. Quan havia caminat la meitat del camí, tres llauradors el pu-jaren a “un carro de dos rodes cobert que ells diuen tartana” i el portaren a una venta d’una carretera secundària on begueren un brandi fort. Dos Passos diu que parlaven en valencià i ell contestava amb el seu rudimenta-ri espanyol: “Es malentenien entre ells a la perfecció amb la millor volun-tat”. Després de visitar Gandia i el palau dels Borja pujà a un tren camí de Carcaixent “a través dels camps de tarongers, tan espessos, que el xicotet tren els fregava mentre arrancava i xafava taronges daurades que queien amb un cop sec...”. Passà unes hores passejant per Carcaixent i de nou aga-fà el tren de la companyia del Norte, de Carcaixent a València, per a fer els 19 km que el separaven de Xàtiva, que a més de la ciutat li va impressionar la fonda “a l’estil don Quijote” on va dormir. Després visità València i l’11 de gener ja estava en el tren camí de Tarragona. Abans pararia a Sagunt per veure el castell i a Tortosa, ciutat agrícola de l’Ebre, i al final de trajec-te la monumental Tarragona, de la qual quedà meravellat per l’antiguitat de la ciutat i per alguns personatges: uns homes vells a l’estació, coberts amb mantes, el feren pensar en els habitants de Troya.

El viatge a la costa acabà i uns dies més tard va tornar a Madrid i es va allotjar a la Residència d’Estudiants amb la idea de continuar les classes d’art i arquitectura. Tot quedà en suspens quan arribà la notícia de la mort sobtada de son pare, el 27 de gener, a Nova York. Tornà a casa ràpidament i amb la Primera Guerra Mundial en marxa, prompte s’allistà voluntari al Servei d’Ambulàncies Norton-Harjes. Va ser destinat a Verdun (França) i Bassano (Itàlia), una dura experiència que l’inspirà per escriure les pri-meres obres.

NOTES:1 DOS PASSOS, John: A Pushcart At The Curb, New York: George H. Doran Company, 1922.2 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey, New York: E.P. Dutton,1980, p. 96.3 MONTES, Catalina: La visión de España en la obra de John Dos Passos, Sala-manca. Almar, 1980, p.117. 4 EL PUEBLO, núms. dels dies 2, 4, 11, 12 i 13 de gener de 1917.5 TOWNSEND LUDINGTON: The Fourteenth Chronicle. Letters amb Dia-ries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973 i John Dos Passos a Twentieth Century Odissey, New York: E.P. Dutton,1980. La traducció de les quals agraïm a Marina Cruselles.6 Carta a Rumsey Marwin el 30 de desembre de 1916 en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.107.7 Totes les dades ferroviàries estan extretes de la Guía Rich d’agost de 1917, les quals agraïm a Vicent Ferrer Hermenegildo. 8 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey... p.107.9 Carta a Arthur McComb fechada el 4 de gener de 1917 en John Dos Passos a Twentieth Century Odissey... p.107.10 TORMO, Elías: Levante, provincias valencianas y murcianas, España-Guías Regionales III, Madrid: Calpe, 1923.11 MARTÍ DOMÍNGUEZ, Vicente: “Historia de la construcció del monument al Sagrat Cor de Dénia” Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang, Dénia, 2011.12 BALAGUER BISQUERT, Vicent: “Les bandes de música a Dénia”, III Con-grés d’Estudis de la Marina Alta, Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta i Institut Juan Gil-Albert, 1992. p.337- 343.13 Carta a Rumsey Marvin en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108.14 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos a Twentieth Century Odis-sey... p.108 i 109.

Page 31: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

ace cien años un joven norteamericano, recién licenciado en la prestigiosa Universidad de Har-vard, visitó la ciudad de Dénia. La estancia debió ser corta y calculamos que la realizaría entre los días 6 y 7 de enero de 1917. Poco o nada sabría-mos del hecho si el visitante no hubiera escrito dos poemas dedicados a Dénia -a su historia y su

paisaje-, tampoco sabríamos nada si no los hubiera publicado y, sobre todo, si aquel estudiante no se hubiera convertido con los años en un destacado escritor.

De su primer viaje por España dejó testimonio en el libro de poemas: A Pushcart at the Curb1 que publicará el año 1922. La primera parte de la obra, titulada: “Winter in Castile”, habla de ese invierno castellano, de las poblaciones, de los viajes y de Madrid, de sus calles y plazas. Es en aquel conjunto de poemas donde encontramos referencia a su visita a la costa con dos poesías dedicadas a Dénia y una tercera en la que evoca el camino hacia Villajoyosa. Lugares que evidentemente lo impresionaron.

Dos Passos ha pasado a la historia de la literatura como novelista, no como poeta. De este libro de juventud, A Pushcart at the Curb, poca memoria ha quedado y, a diferencia de otras obras del autor, no ha sido nunca edi-tado en castellano, motivo de la escasa o nula difusión. En los últimos años, sin embargo, se han realizado algunas traducciones al castellano y al valenciano del poema XVIII (“How fine to die in Denia.../Qué hermoso morir en Denia...”) el cual ha conseguido cierto protagonismo. Incluso recientemente este poema ha aparecido grabado en una placa metálica clavada sobre el monolito del cementerio de los Ingleses de Dénia. Hay que aclarar que, aunque se cite la muerte, este poema no guarda ninguna relación con el cementerio de los Ingleses, ni mucho menos con el mono-lito funerario que la familia Rankin construyó a mediados del siglo XIX para sus difuntos. De los otros dos poemas, el dedicado a Dénia y el del camino a Villajoyosa nada se ha dicho, ni los hemos visto traducidos en otra edición.

Esta publicación tiene la intención de rendir homenaje al gran escritor que fue John Dos Passos, además de recoger y difundir las traducciones del inglés al valenciano y al castellano de los tres poemas que John Dos Passos dedicó a Dénia y al camino a Villajoyosa, y así dar a conocer aque-lla visita singular del joven escritor a Dénia.

HEL ESCRITOR

JOHN DOS PASSOS, UN JOVEN QUE VISITA ESPAÑA

por Rosa Seser Pérez

Page 32: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

9

DESDE MADRID, UNA ESCAPADA A LA COSTALa visión de Dénia

John Dos Passos llega a Madrid, con veinte años, el 26 de octubre de 19162 con un buen bagaje cultural y gran curiosidad fruto de una vida viajera. En todo momento se muestra encantado con España, país que escogió para acabar su formación en artes, interesado en ser arquitecto. En España será donde estudie la arquitectura hispanomusulmana y don-de contacte con la esencia de una cultura que lo hace sentir como el pro-tagonista de las aventuras del Quijote, un libro que había leído en nueve ocasiones. Instalado en Madrid y en contacto con el mundo cultural de la ciudad, Dos Passos realizó diversas excursiones y viajes por las pobla-ciones de los alrededores. Irá a Toledo y Aranjuez en busca de la historia, a Getafe y la sierra de Guadarrama, donde vivirá un encuentro con la na-turaleza abrupta y difícil de barrancos y montañas. El deseo de ver el mar lo motiva y el día de Navidad de 1916 escribe una carta3, desde Madrid, a su amigo Rumsey Marvin y le explica sus planes de pasar unas semanas en Valencia y Murcia y conocer el Mediterráneo, el mar más simbólico de la cultura y la civilización clásica.

La arquitectura y la historia animaron al joven estudiante americano a venir a España, y esta inquietud es también lo que determina su itinera-rio por la costa. También las condiciones meteorológicas propiciaban la aventura, con un tiempo de enero frío pero con un cielo limpio y soleado, que calculamos también habría en Dénia. Después, poco a poco, la situa-ción empeoró por los temporales de nieve de la mitad norte del país4.

El viaje de Dos Passos fue en buena parte en ferrocarril, que en aquellos tiempos era el medio de transporte terrestre habitual para recorrer lar-gas distancias. Gracias a la publicación de las cartas y diarios del futuro escritor conocemos su periplo por la costa5. Desde Madrid inició el ca-mino hacia Cartagena, con una parada el 30 de diciembre6 en el nudo ferroviario de Alcázar de San Juan. En Cartagena pasó la Noche Vieja y despidió el año 1916, para continuar hacia Alicante, Dénia, Oliva, Gan-día, Carcagente Játiva, Valencia, Sagunto, Tortosa, para finalizar el itine-rario en Tarragona. La mayoría poblaciones con relevancia histórica que conservaban restos de antiguas construcciones. Sobre aquel primer viaje cuando estaba a punto de embarcar en el rápido Madrid-Cartagena, de la compañía M.Z.A7, escribe con humor sobre los ferrocarriles españoles: “Rápido solo en contraste con los trenes mixtos que van tan lentos que en ocasiones se te olvida la dirección hacia la que vas”8.

A principios del año 1917, se traslada desde Cartagena a Alicante y la describe como: “una antigua ciudad portuaria a poco más de cien kiló-metros al norte de Cartagena en la costa mediterránea. La ciudad era una alta montaña de color crema con un castillo – dos iglesias con cúpulas azul oscuro, cielo azul pálido, mar de color azul oscuro... con una avenida

de polvorientas palmeras datileras de la cual los habitantes están excesi-vamente orgullosos...”9.

Dos Passos, que era un buen caminante, hizo a pie gran parte de la dis-tancia desde Alicante a lo largo de la costa hasta Dénia, como queda pa-tente en el poema XIX (“On the highroad to Villajoyosa.../ En el camino de Villajoyosa...”). Con todo, no sabemos si llegaría a Dénia a pie por la carretera o con el tren a la estación de la Marina o de Alicante, recién inaugurada el año 1915. Si llegó en tren encontraría en la estación a los empleados de los hoteles que ofrecían los servicios de hospedaje y comi-das y, si era necesario, hacían de intérpretes. John Dos Passos hablaba un poco el castellano y lo entendía perfectamente, así que no debió de tener demasiados problemas. En Dénia había incluso un consulado de su país, EEUU, y sectores de la población ligados al comercio internacional que hablaban inglés. La ciudad, a pesar de la crisis pasera, aún conservaba un estilo cosmopolita, la población estaba acostumbrada a la presencia de extranjeros y mostraba un tradicional temperamento acogedor.

La población marinera gustó mucho a Dos Passos que no debió ente-rarse de las dificultades sociales del momento. La Dénia del 1917 vivía tiempos difíciles, la agricultura aún era la actividad principal, dedicada a la elaboración de la pasa, pero con la grave problemática que supuso la filoxera, a pesar de las fábricas de juguetes, las serrerías de madera y otras actividades, la crisis laboral se dejaba sentir con dureza. Por todo ello el sindicalismo tomó mucha fuerza en Dénia. El mismo año 1917 se creó el sindicato la Sociedad Obrera Marítima y el 1918, la Unión de Obreras que agrupaba a más de 2.000 mujeres trabajadoras de la pasa. Las huelgas y protestas por la falta de trabajo y la demanda de obras públicas, como las del puerto, serán constantes en estos años.

La guía turística Levante de Elías Tormo10, editada el año 1923, resulta perfecta para conocer aquella ciudad que encontró John Dos Passos:

DENIA, capital cabeza de partido de 7.500 habitantes, (12.100 con el campo), con puerto de mar, centro mercantil de exportación de pasa de la mayor parte de la Marina.ESTACIONES.- Del ferrocarril del Norte (Carcagente a Dénia) y de los ferrocarriles estratégicos y secundarios (vulgarmente ferrocarril de La Marina y estación de Alicante), línea de Denia a Alicante. Próximas la una a la otra; vecinas de la población, a la derecha del puerto. Exce-lente servicio de mozos para el traslado de equipajes.HOTELES, FONDAS. - Buenos hoteles en general. Hotel del Co-mercio con garaje a poca distancia, Pensión -sin desayuno ni vino- 7 pts. Intérprete y empleados a la llegada de todos los trenes. Su dueño es a la vez delegado de la Sociedad de Atracción de Forasteros, calle del Marqués de Campo. Hotel Fornos; intérprete y mozos en las estacio-nes; pensión desde 6 ptas, en la misma calle. Fonda Contrí; pensión

Page 33: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

desde 5 pts; calle del Marqués de Campo. Posadas del Sol, de Fernando y del Malagueño.COCHES, OMNIBUS.- Coches en las estaciones, situadas muy cerca de la población. Servicio diario de carruajes a Gata, Pedreguer y Pego. Carruajes de lujo, de alquiler Viuda de Perles (a) Viuda de Closa; Baciano Jans (a) el Viudo. A precios convencionales. CORREOS, TELÉGRAFOS, TELÉFONOS.- Correo (con Giro Postal y Caja de Ahorros). Telégrafo (de 8 a 24). Teléfono urbano e interurbano. RESTAURANTES.- En los hoteles, Casas de comidas.CAFÉS , CERVECERIAS.- Café de Tonet (y los de los círculos re-creativos). Cafés conciertos (de camareras), Petit Kursaal , Café del Siglo, Café La Bombilla, Cervecería Dianense. BANCOS.- Corresponsal del Banco de España, del Banco Español del Río de la Plata y del Crédit Lyonnais[en 1917 aún no estaba abierto], Banqueros: Jaime Morán y Cia; Juan Merle, con Caja de Ahorros.CONSULADOS.- De Francia, de Inglaterra, de Italia y de Estados Unidos de América.BAÑOS.- Diana. Establecimiento de baños y, en verano, los de oleaje. Situado junto a la playa.TEATROS.- Teatro Principal (buenas condiciones de salida). Teatro del Circo, Palacio del Sol (barracón cine).DEPORTES.- Dos trinquetes de pelota. INDUSTRIA.- la más importante es la agrícola, siendo la peculiar la de la pasa moscatel, que se exporta en grandes cantidades al extranjero. Siguen luego la almendra y la naranja. Hay fábricas de conservas, de energía eléctrica, de gas, de juguetes de madera, de hojalata, bicicletas y coches para niños, y dos aserrerías mecánicas. Dos astilleros que cons-truyen buques de madera ( Juan Armell y Lanuza). Hay, además, dos arboladores.Pesca del bou y con faluchos sardinales (escenas interesantes).EL PUERTO.- Está, en gran parte cegado por aluviones, al punto de que los buques que cargan pasa para Inglaterra no pueden entrar en él. Aún cuando dada la importancia comercial de Dénia, sus obras están muy retrasadas, queda defendido por dos diques.Hermoso panorama desde el dique Norte (contémplase todo el Me-diterráneo: Al norte el cerro del Castillo, y al Sur el pico del Mont-gó, castillo del Moro, ermita de San Nicolás y Torre del Gerro). Bajo el Montgó, barriada de marineros. Grúa y tinglados para mercancías. Excelente material de salvamento. Rula para subasta de pescado. El movimiento principal del puerto es de exportación de pasa, naranja y cebolla. Importante movimiento de cabotaje.Sociedad de Obreros Marítimos.Las Compañías de vapores no tienen escalas fijas en este puerto. Con-signatarios establecidos en el puerto: Ribes y Compañía; Diego Ivars y Mac Andrews y Compañía.CLIMA DE DENIA.- Sano, de gran templanza. (V. Sociedad de

Atracción de Forasteros) Aparte el verano, algo extremado, las demás estaciones son de gran suavidad.

Pensamos que John Dos Passos pudo llegar a Dénia el viernes 5 o el sába-do 6 de enero, día de Reyes, y permaneció en la ciudad hasta el domingo 7 de enero, cuando a primera hora tomó el tren en dirección a Oliva. Gracias al primer poema que dedica a Dénia, el XVII (“The old strong towers.../De las viejas y fuertes torres...”) sabemos con seguridad que vi-sitó el castillo para lo cual, según la guía de Elías Tormo, había que pedir permiso:“El castillo ofrece vistas, y algún interés la situación de las perdi-das ruinas y lugar de excavaciones. Hay partes de todas las épocas.La guardiana exige para la visita un permiso escrito, que se da en casa de don Juan Morand (presidente de la Sociedad de Dueños del mismo), puede obtenerse por medio del Hotel o Casino Dianense.”

El año 1917, el castillo de Dénia era de propiedad privada. Al ser de-clarado inservible per R.O. de 1859 y frente al peligro de destrucción y pérdida de un espacio emblemático de la ciudad, un grupo de dianenses acomodados lo adquirieron y se repartieron a partes iguales las 20 accio-nes. Juan Morand Bordehore fue uno de los accionistas, presidente de la sociedad al ser redactada la Guía Levante, un poco antes de su edición en 192311. El visitante, desde el castillo, tenía una vista privilegiada y nítida en esos días que conocemos como las calmas de enero. Hacia el Montgó, destacaría la gran montaña rodeada de tierra oscura y de ribazos de piedra con las viñas recortadas de enero, letárgicas, a la espera de la primavera. Hacia les Marines, algunos campos de naranjos y los omnipresentes viñe-dos con algunas casitas dispersas y las playas doradas. Enfrente del casti-llo, el puerto, y por todas partes, el mar azul y las embarcaciones.

En este poema XVII, más allá del paisaje, encontramos dos referencias a lo que parecen experiencias directas del autor: la descripción de un cabre-ro, pastoreando el rebaño en los alrededores del castillo, y la melodía que tocaba la banda de música, La Primitiva del maestro Fermín Ribes, o más probablemente La Banda Nueva de Casimiro Sendra, que el año 1916 intervino en todos los actos festivos de la ciudad12. La música, según el joven poeta, subía desde la plaza –probablemente la del Ayuntamiento- por las fechas se podría aventurar que fuese un concierto festivo por ser el día de Reyes o por ser el domingo 7 de enero.

Antes de dejar Dénia, a la que describe como “una ciudad pesquera con una antigua fortaleza con vistas al puerto”, le escribe el 7 de enero a su amigo Marvin que pensaba caminar parte de los treinta kilómetros hacia Gandía y hacer otra parte del camino en tren13. Al final cambió de idea y desde Dénia se embarcó en el tren de Carcagente, de la compañía del Norte, camino de Valencia. Parece ser que disfrutó de aquel vagón de ter-cera clase que, según cuenta, tenía “un ligero aire imperial como los trenes de París”. El joven John se ensució de hollín pero consideró que las vistas

10

Page 34: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

merecían la pena porque desde el tren podía ver una iglesia renacentista y un castillo mientras se acercaba a Oliva, donde paró a comer. En la fonda, le cuenta a Marvin, que “un chisporroteo de olor de aceite de oliva anun-ciaba el almuerzo” y que le sirvieron una comida un tanto extraña, que parece ser un cocido muy habitual en un domingo de invierno: • Una sopa oscura de color cromo (seguramente sería la sopa del cocido con la grasa brillante en la superficie dando un efecto como cromado).• Un guisado como un “New England boiled dinner” (parecido a la ver-dura y la carne del cocido) que Dos Passos define positivamente: “pero comestible”, en contraposición al N.E. boiled dinner, un guiso que no debía de gustarle. • Salchichas extrañas, duras, y con sabor a ajo – frías. (debía tratarse de un embutido como la longaniza seca).• Pequeños pastelillos fritos de patata e hígado, (posiblemente algún tipo de figatell, tan típico de Oliva). • Nueces y mandarinas.Según recogen las cartas y diarios de Dos Passos14, Oliva le gustó con el castillo y las habituales iglesias barrocas con cúpulas de azulejos, después decidió ir a Gandía a pie, siguiendo la ruta costera entre playas blancas y campos de naranjos, en aquel momento cargados de naranjas. Cuando había andado la mitad del camino, tres labradores lo subieron a “un carro de dos ruedas cubierto que ellos llaman tartana” y lo llevaron hasta una venta de una carretera secundaria donde bebieron un brandi fuerte. Dos Passos dice que hablaban en valenciano y él contestaba con su rudimen-tario español: “Se malentendían entre ellos a la perfección con la mejor voluntad”. Después de visitar Gandía y el palacio de los Borja subió a un tren camino de Carcagente “a través de los campos de naranjos, tan espe-sos, que el pequeño tren los rozaba mientras arrancaba y chafaba naranjas doradas que caían con un golpe seco...”. Pasó unas horas paseando por Carcagente y de nuevo cogió el tren de la compañía del Norte, de Carca-gente a Valencia, para hacer los 19 km que lo separaban de Játiva, donde además de la ciudad le impresionó la fonda “al estilo don Quijote” don-de durmió. Después visitó Valencia y el 11 de enero ya estaba en el tren camino de Tarragona. Antes pararía en Sagunto para ver el castillo y en Tortosa, ciudad agrícola del Ebro, y al final de trayecto, la monumental Tarragona, de la cual quedó maravillado por la antigüedad de la ciudad y por algunos personajes: unos ancianos en la estación, cubiertos con man-tas, le hicieron pensar en los habitantes de Troya. El viaje a la costa acabó y unos días más tarde volvió a Madrid. Se alojó en la Residencia de Estudiantes con la idea de continuar las clases de arte y arquitectura. Todo quedó en suspenso cuando llegó la noticia de la muer-te repentina de su padre, el 27 de enero, en Nueva York. Volvió a casa rá-pidamente y con la Primera Guerra Mundial en marcha, pronto se alistó voluntario en el Servicio de Ambulancias Norton-Harjes. Fue destinado a Verdún (Francia) y Bassano (Italia), una dura experiencia que le inspiró para escribir sus primeras obras.

NOTAS:1 DOS PASSOS, John: A Pushcart at the Curb, New York: George H. Doran Company, 1922.2 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odys-sey, New York: E.P. Dutton,1980, p. 96.3 MONTES, Catalina: La visión de España en la obra de John Dos Passos, Sala-manca. Almar, 1980, p.117. 4 EL PUEBLO, núms. De los días 2, 4, 11, 12 y 13 de enero de 1917.5 TOWNSEND LUDINGTON: The Fourteenth Chronicle. Letters amd Dia-ries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973 y John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton,1980. La traducción de las cuales agra-decemos a Marina Cruselles.6 Carta a Rumsey Marwin el 30 de diciembre de 1916 en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.107.7 Todos los datos ferroviarios están extraídos de la Guía Rich de agosto de 1917, los cuales agradecemos a Vicent Ferrer Hermenegildo. 8 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odys-sey... p.107.9 Carta a Arthur McComb fechada el 4 de enero de 1917 en John Dos Passos a Twentieth Century Odissey... p.107.10 TORMO, Elías: Levante, provincias valencianas y murcianas, España-Guías Regionales III, Madrid: Calpe, 1923.11 MARTÍ DOMÍNGUEZ, Vicente: “Historia de la construcció del monument al Sagrat Cor de Dénia” Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang, Dénia, 2011.12 BALAGUER BISQUERT, Vicent: “Les bandes de música a Dénia”, III Con-grés d’Estudis de la Marina Alta, Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta i Institut Juan Gil-Albert, 1992. p.337- 343.13 Carta a Rumsey Marvin en John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108.14 TOWNSEND LUDINGTON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey... p.108 y 109.

Page 35: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

urant la seua primera estada en Espanya l’emblemàtic escriptor nord-americà John Dos Passos, escriu una carta a Rumsey Marvin 1 dient-li que desitja emprendre un viatge per Andalusia i Granada desprès de Nadal, però canvia d’idea i entre els últims dies de 1916 i mitjans de gener de 1917 viatja per la costa mediterrània entre Cartagena, on passa el cap d’any, i Tarragona.

En la mateixa carta envia al seu amic tres poemes sobre Castella, Aranjuez i el dia dels difunts, que més tard integraria en el poemari “Winter in Castile”, que forma la primera part del llibre de poemes A Pushcart at the Curb (1922). Malgrat el títol “Winter in Castile” (Hivern en Castella), tres dels poemes ens interessen particularment, ja que Dénia és prota-gonista de dos d’ells (XVII i XVIII) i el camí des d’Alacant fins a la Vila Joiosa per la costa, de l’últim (XIX).El poema XVIII “How fine to die in Denia.../Què bonic morir en Dé-nia...”) es coneix en versió castellana almenys des de 1998 i existeixen di-verses versions en castellà i valencià 2, però els poemes XVII (“The old strong towers.../De les velles i fortes torres...”) i XIX (“The road winds white among ashen hills/ El camí blanc serpenteja entre turons cendro-sos...”) han sofert un llarg oblit i es presenten ara com poemes trobats. Poc es sap sobre la breu estància de John Dos Passos en Dénia, però ba-sant-nos en diversos texts publicats 3, sabem que l’escriptor estava a punt d’eixir de Dénia el 7 de gener de 1917. Durant la seua visita es probable que pujara al castell, ja que un dels motius del seu viatge a Espanya era l’estudi de la història i arquitectura del país; a més a més, en el poema XVII descriu aspectes de Dénia que sols podria haver observat des de les altures del castell. No obstant això, s’equivoca quan escriu que les torres es construïren sobre les runes d’un campament romà, i dubtem que en ple hivern haja vist l’escuma de flors de margarides i Alissum maritimum que descriu en el poema. Igualment, per molt que s’haja escrit en les xarxes socials sobre Dos Pas-sos i la placa verda amb el text de “How fine to die in Denia” 4 col·locada en el cementeri dels Anglesos, també sembla improbable que Dos Passos hagués visitat el cementeri protestant. En realitat, una de les poques certeses que tenim de la visita de John Dos Passos a Dénia es que va quedar meravellat per la bellesa del poble. En una altra carta a Rumsey Marvin, li escriu des d’Itàlia que, excepte Dénia, no creu haver estat en un poble tan bonic com Positano 5.Es poden establir paral·lels entre l’obra literària de John Dos Passos (1896-1970) i la del gran escriptor irlandés James Joyce (1882-1941). Ambdós van escriure breus llibres de poesia al principi de les seues ca-rreres literàries: Chamber Music (1907) i Pomes Penyeach (entre 1904 i 1924) de Joyce, i Pushcart at the Curb (1922) de Dos Passos, són obres de joventut publicades anteriorment a les seues obres mestres Ulysses i la trilogia U.S.A., fites en la història de la novel·la contemporània; els novel·listes es van interessar pel teatre; Joyce va escriure, Exiles (1918), i

DOS POEMES OBLIDATS DE JOHN DOS PASSOS

I LES DIFICULTATS DE TRADUCCIÓ

Quan jo use una paraula – insistí Humpty DumptyAmb un to més bé desdenyós– vol dir elQue jo vull que diga…, ni més ni menys.

Lewis Caroll

D

per Alan Swan

Page 36: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

Dos Passos tres obres de teatre entre 1926 i 1934; ambdós tingueren pro-blemes de censura de les seues obres; i en últim lloc, ambdós van deixar abundant correspondència. Dos Passos escriu que la poesia que prefereix és intensament musical 6, el que podria ser una al·lusió a la poesia de Joyce, l’obra del qual admirava l’autor nord-americà. Segons el poeta Ezra Pound, la qualitat i claritat dels poemes de Chamber Music es deu al estricte entrenament musical del seu autor. Quant als poemes de “Winter in Castile”, poc tenen a veure amb els de Chamber Music des d’un punt de vista temàtic i estètic, ja que els poemes de l’irlandés són principalment poemes d’amor escrits amb la disciplina i el rigor dels poetes isabelins anglesos, i els de Dos Passos són poemes inspirats pel seu viatge per Castella i el litoral alacantí escrits en vers lliure amb imaginació i força.En el poema preliminar de A Pushcart at the Curb, Dos Passos diu que el seu vers no és una limusina confortable, sinó un carretó de venda ambu-lant carregat de taronges espanyoles, figues de Esmirna, pomes potser de les Hespèrides picades per mosques i fruites estranyes, picants i dolces de les Indies, i convida al lector a escollir i provar. La poesia de Dos Passos planteja diverses dificultats quan es tradueix. El llenguatge és barroc i la riquesa de vocabulari amb profusió de doblets, escassa puntuació, imatges insòlites que es repeteixen en contextos dife-rents i frases que poden incloure més idees que paraules, són prova del seu estil exuberant. Estem davant l’obra d’un escriptor que utilitza paraules a la vegada pel significat i per la musicalitat, i quan es tradueix d’un idioma a un altre la sonoritat i el ritme de les paraules pot variar. El poema XIX és el més senzill dels tres, ja que és descriptiu. L’escriptor es troba caminant cap a la Vila Joiosa per la costa un dia gris i ennuvolat. En la seua solitud escolta les seues passes, la dringadissa d’unes monedes en la seua butxaca i el silenci de la mar. Des de les altures de la costa la vista és meravellosa: una línia blanca d’escuma formada per les ones que trenquen, i el mar marbrejat pels rajos de sol que aconsegueixen passar a través dels núvols, que s’estén fins l’horitzó llunyà. El poeta transforma la mar en una estola o bufanda bordejada d’encaix, i compara els vapors negres amb el casc inferior pintat en roig amb ànecs negres amb panxes roges. Les nou línies sense puntuació que constitueixen la imatge central del poema són les més complicades de traduir, principalment per l’el·lipsi o omissió de paraules i la ràpida successió de imatges (“road – capes – foam-line – breakers – sea – horizon – steamers”/ camí – caps – línia d’escuma – ones que trenquen – mar – horitzó – vapors) que es transfor-men en la imaginació del poeta (“lace – scarf – ducks”/encaix – bufanda – ànecs).L’escuma és una imatge que es repeteix i es transforma de nou en el poema XVII, i aquest exemple mostra una de les característiques de la llengua anglesa i les dificultats que es poden trobar quan es tradueixen els poemes a l’espanyol (o al valencià). Aquest poema és el més complex dels tres. El poeta puja al castell de Dénia i, envoltat pels antics murs, la seua imagina-

ció percep escenes del passat romà (sic.), moro i cristià del castell. Com-para les torres, ara esqueixalades i trontolloses, a uns vells que somriuen mentre prenen el sol. Un jove cabrer descansa al costat d’un mur i xiula la tonadeta que una banda de música toca en una plaça més avall. Aquest poema és un himne a l’exuberància i l’energia de la naturalesa i a l’eterna joventut de la mar. La força i el poder del castell han decaigut al llarg dels anys, com la dels vells, mentre la naturalesa es renova continuament. Dels clevills i les pedres antigues broten herbes i flors, i el poema sorprén per les imatges de l’escuma, la mar i les flors que apareixen i reapareixen donant-li un tema comú a la primera i segona estrofa. L’escuma de flors de margarides i Alyssum maritimum 7 (“spreading bois-trous foam of daisies and alyssum flowers”) reapareix en la segona estrofa quan la mar es riu suaument en l’escuma blanca-margarida (“laughing in daisywhite foam”), mentre que les flors es riuen (“giggling flowers”). El tema de l’alegria uneix la segona i la tercera estrofa: “old men smiling – gi-ggling flowers – the sceptic sea gently laughinh – toothless and smilingly powerless towers – the ever-youthful sea... laughs”/ vells que somriuen – rialleres flors (flors que es riuen) – el mar escèptic (que) es riu suaument – torres desdentades amb riure impotent – la mar perpètuament jove... es riu. Les imatges antropomòrfiques i zoomòrfiques són emprades amb fre-qüència en aquests poemes. Dos Passos atorga característiques humanes a les torres vetustes: “doddering” (adjectiu que s’empra per a descriure la decrepitud del cos humà), “toothless” (sense dents, desdentades); la mar, les torres i les flors es riuen o somriuen; la mar fa palmes; la gorra torta que porta el cabrer, també la porta posada la melodia (fanfarrona de pillet) tocada per la banda del poble, melodia que camina (pels aires) encorbada, amb la gorra de costat i el cigarret inclinat descaradament. El mecanisme utilitzat per l’anglés per a la formació d’adjectius és molt lliure i més econòmic que el castellà; els adjectius poden derivar de subs-tantius i un substantiu pot emprar-se com adjectiu o servir per a la creació de paraules compostes i paraules niu. En la primera estrofa ens trobem amb “grave mailed knights” frase de tres paraules que descriu perfecta-ment els cavallers d’aspecte greu que vesteixen cota de malla. En anglés ‘chain-mail’ és un substantiu compost, afegint-li el sufix –ed es permet el seu ús com adjectiu: ‘chain-mailed’. Per el context es pot ometre ‘chain’ i la frase queda reduïda a “mailed knights”; en este exemple el substantiu “knight” porta dos adjectius “grave” i “mailed”, per a poder traduir-ho en poques paraules s’hauria d’inventar un nou adjectiu: “cotamallat”, o uti-litzar una frase més llarga que és la solució que utilitzem en la traducció del poema en castellà: greus cavallers vestits amb cota de malla. El mateix problema es planteja amb la traducció de “daisywhite foam” en la segona estrofa. L’escuma és blanca (“white”), blanca com les margarides (“daisies”) de la primera estrofa; en aquest cas hem decidit simplificar la frase “en la blanca escuma de la platja” ja que resulta difícil incloure les margarides en la frase ja que ni “en l’escuma blanca com les margarides de la platja” ni “en l’escuma de la platja blanca com les margarides” tra-

13

Page 37: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

dueixen la lleugeresa de “daisywhite foam”. Recordem que Dos Passos preferia la poesia intensament musical i les poques síl·labes de “blanca escuma” corresponen millor a les de “daisywhite foam”. Del poema XVIII existeix una excel·lent traducció lliure en prosa de Ma-nuel Vicent 8; el tema de mort i la resurrecció és antic, però Dos Passos li dona una nova perspectiva ja que l’ésser mort s’incorpora a la terra roja de Dénia i renaix en el càlid raïm que els joves xafen per produir el most. El poema presenta algunes dificultats menors de traducció, sobretot amb l’ús de sinònims que resulten difícils de traduir: els adjectius “ardent” i “burning” signifiquen “ardent” i “ardent”, i la frase “the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun” resulta molt difícil de tra-duir.Compareu les tres traduccions en castellà i les dos en valencià d’aquestes línies:… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente del sol (Vicent)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente, el incandes-cente dios solar (anónimo)… el fuego omnipotente del joven dios incandescente, el dios sol de las llamas (Swan)… el foc omnipotent del jove blanc deu, flamejant esperit del sol (Mut)… el foc omnipotent d’aquest déu blanc, jove, l’incandescent déu solar (Mulet)

NOTES:1 Carta a Rumsey Marvin, 4 de desembre de 1916 in DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America, 2003, p.649.

2 Entre las traduccions destaquen la traducció lliure en prosa de Manuel Vicent en l’’article “Viajeros”, El País, 16 d’agost de 1998, (recollit en VICENT Manuel: Nadie muere la víspera, Madrid: Alfaguara, 2004, p. 93-94) i una versió anònima: http://lamarinaplaza.com/2013/08/20/el-cementerio-de-los-ingleses-cobija-en-secreto-el-unico-tributo-de-denia-a-john-dos-passos reproduïda de nou en: http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-homenaje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916 Existeix igualment una versió lliure en valencià d’Andreu Mut: https://andreu-mut.wordpress.com/2013/07/23/cementiri-dels-anglesos i una més recent de Carles Mulet en L’Aiguadolç, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 43-44 (2014), p. 136. 3 TOWNSEND LUDINGTON (ed): The Fourteenth Chronicle. Letters and Diaries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973; TOWNSEND LUDING-TON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton, 1980; DOS PASSOS John: The Best Times, An Informal Memoir, London: Andre Deutsch, 1988. DOS PASSOS; John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America. Existeixen igualment centenars de cartes i documents solts inèdits en diversos arxius nord-americans, i entre ells alguns que podrien contenir detalls de l’estada en Dénia i del viatge per les costes mediterrànies. Townsend Ludington menciona una carta datada el 9 de gener de 1917 i escrita quan Dos Passos estava “a punto de salir de Dénia”( John Dos Passos: A Twe.... Odyssey, p.156), però com Dos Passos va eixir de Gandia el 8 de gener per a anar a Carcaixent i Xàtiva (veure la carta datada a Xàtiva el 8 de gener de 1917 en The Fourth.... Chonicle p.64 i 65) es probable que eixira de Dénia cap a Oliva i Gandia el dia 7 i que Towsend Ludington s’haja enganyat de data.

4 Segons les fotografies de la placa que es troben en Internet és probable que siga l’obra d’un espanyol (o parlant d’una llengua romanç) ja que, en la segona línia del poema, la paraula “strength”apareix escrita “strenght”, falta d’ortografia freqüent entre els parlants d’aquest grup de llengües. Vegeu una foto de la placa en https://www.denia.com/denia-rotas/epitafio-del-cementerio-de-los-ingleses-2/" \l "main i en http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-home-naje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916.

5 “I don’t think -except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano”, carta a Rumsey Marvin, 21 de març de 1917, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.720.

6 “All the poetry I love best is intensely musical”, carta a Rumsey Marvin, 29 de maig de 1916, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.637. 7 “Alyssum” és la Lobularia maritima o Alissum maritimum que porta diversos noms populars, entre els quals floreta de gos y saliveta del Senyor que recorda la descripció de Dos Passos. PELLICER Joan: Costumari botànic (3), Picanya: Edicions del Bullent, 2004, p. 120.

8 Vegeu la nota 2.

14

Page 38: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

urante su primera estancia en España el emble-mático escritor norteamericano John Dos Passos, escribe una carta a Rumsey Marvin 1 diciéndole que desea emprender un viaje por Andalucía y Granada después de navidad, pero cambia de idea y entre los últimos días de 1916 y hasta mediados de enero 1917 viaja por la costa mediterránea en-

tre Cartagena donde pasa la noche vieja y Tarragona.

En la misma carta envía a su amigo tres poemas sobre Castilla, Aranjuez y el día de los difuntos, que más tarde integraría en el poemario “Winter in Castile”, que forma la primera parte del libro de poemas A Pushcart at the Curb (1922). A pesar del título “Winter in Castile” (Invierno en Cas-tilla), tres de los poemas nos interesan particularmente, ya que Dénia es protagonista de dos de ellos (XVII y XVIII) y el camino desde Alicante hacia Villajoyosa por la costa del último (XIX).

El poema XVIII “How fine to die in Denia… / Qué hermoso morir en Dénia…”) se conoce en versión española desde al menos 1998 y existen varias versiones en castellano y valenciano 2, pero los poemas XVII (“The old strong towers… / De las viejas y fuertes torres…”) y XIX (“The road winds white among ashen hills / El camino blanco serpentea entre coli-nas cenicientas…”) han sufrido un largo olvido y se presentan ahora como poemas encontrados.

Poco se sabe sobre la breve estancia de John Dos Passos en Dénia, pero basándonos en varios textos publicados 3, sabemos que el escritor estaba a punto de salir de Dénia el 7 de enero de 1917. Durante su visita es pro-bable que subiera al castillo ya que uno de los motivos de su viaje a España era el estudio de la historia y arquitectura del país; además, en el poema XVII describe aspectos de Dénia que solo podría haber observado desde las alturas del castillo. Sin embargo, se equivoca cuando escribe que las torres se construyeron sobre las ruinas de un campamento romano y du-damos que en pleno invierno haya visto la espuma de flores de margaritas y alisos que describe en el poema.

Igualmente, por mucho que se haya escrito en las redes sociales sobre Dos Passos y la placa verde con el texto de “How fine to die in Denia” 4 coloca-da en el cementerio de los Ingleses, también parece improbable que Dos Passos hubiese visitado el camposanto protestante.

En realidad, una de las pocas certezas que tenemos de la visita de John Dos Passos a Dénia es que quedó encantado por la belleza del pueblo. En otra carta a Rumsey Marvin, le escribe desde Italia que, excepto Dénia, no cree haber estado en un pueblo tan precioso como Positano 5.

Se pueden establecer paralelos entre la obra literaria de John Dos Pas-sos (1896-1970) y la del gran escritor irlandés James Joyce (1882-1941).

15

DDOS POEMAS OLVIDADOS

DE JOHN DOS PASSOS Y LAS DIFICULTADES

DE TRADUCCIÓN

Cuando yo uso una palabra —insistió Humpty Dumpty con un tono de voz más bien desdeñoso— quiere decir lo que yo quiero que diga..., ni más ni menos.

Lewis Carroll

por Alan Swan

Page 39: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

1616

Ambos escribieron breves libros de poesía a principios de sus carreras li-terarias: Chamber Music (1907) y Pomes Penyeach (entre 1904 y 1924) de Joyce, y Pushcart at the Curb (1922) de Dos Passos, son obras de ju-ventud publicadas anteriormente a sus obras cumbres Ulysses y la trilogía U.S.A., hitos en la historia de la novela contemporánea; los novelistas se interesaron por el teatro; Joyce escribió un drama Exiles (1918), y Dos Passos tres obras de teatro entre 1926 y 1934; ambos tuvieron problemas de censura de sus obras; y en último lugar ambos dejaron una abundante correspondencia.Dos Passos escribe que la poesía que prefiere es intensamente musical 6 que podría ser una alusión a la poesía de Joyce cuya obra admiraba el au-tor norteamericano. Según el poeta Ezra Pound, la calidad y claridad de los poemas de Chamber Music se debe al estricto entrenamiento musical de su autor.

En cuanto a los poemas de “Winter in Castile”, poco tienen que ver con los de Chamber Music desde un punto de vista temático y estético, ya que los poemas del irlandés son principalmente poemas de amor escritos con la disciplina y rigor de los poetas isabelinos ingleses, y los de Dos Passos son poemas inspirados por su viaje por Castilla y el litoral alicantino es-critos en verso libre con imaginación y fuerza.

En el poema preliminar de A Pushcart at the Curb, Dos Passos dice que su verso no es una limusina confortable sino un carrito de venta ambulante cargado de naranjas españolas, higos de Esmirna, manzanas quizás de las Hespérides picadas por moscas y frutas raras, picantes y dulces de las In-dias, e invita al lector a elegir y a probar.

La poesía de John Dos Passos plantea varias dificultades cuando se tradu-ce. El lenguaje es barroco y la riqueza de vocabulario con profusión de do-bletes, escasa puntuación, imágenes insólitas que se repiten en contextos diferentes y frases que pueden encerrar más ideas que palabras son prueba de su estilo exuberante. Estamos ante la obra de un escritor que utiliza pa-labras a la vez por el significado y por su musicalidad y cuando se traduce de un idioma a otro la sonoridad y el ritmo de las palabras puede variar.

El poema XIX es el más sencillo de los tres, siendo descriptivo. El escritor se encuentra caminando hacia Villajoyosa por la costa un día gris y nu-blado. En su solitud escucha sus pasos, el tintineo de unas monedas en el bolsillo y el silencio del mar. Desde las alturas de la costa la vista es mara-villosa: una línea blanca de espuma formada por las olas que rompen, y el mar marmolado por los rayos del sol que logran pasar a través de las nubes que se extiende hasta el horizonte lejano. El poeta transforma el mar en una estola o bufanda bordeada de encaje, y compara los vapores negros con el casco inferior pintado en rojo a patos negros con barrigas rojas. Las nueve líneas sin puntuación que constituyen la imagen central del poema son las más complicadas de traducir principalmente por el elipsis

u omisión de palabras y la rápida sucesión de imágenes (“road – capes – foam-line – breakers – sea – horizon – steamers” / camino – cabos – línea de espuma – olas que rompen – mar – horizonte – vapores) que se transforman en la imaginación del poeta (“lace – scarf – ducks” / encaje – bufanda - patos).

La espuma es una imagen que se repite y se transforma de nuevo en el poema XVII y este ejemplo muestra una de las características de la lengua inglesa y las dificultades que se pueden encontrar cuando se traducen los poemas al español (o al valenciano). Este poema es el más complejo de los tres. El poeta sube al castillo de Dénia y rodeado por los antiguos muros su imaginación percibe escenas del pasado romano (sic.), moro y cristia-no del castillo. Compara las torres, ahora desmoronadas y tambaleantes, a unos ancianos que sonríen mientras toman el sol. Un joven cabrero des-cansa al lado de un muro y silba la tonadilla que una banda de música toca en una plaza abajo. Este poema es un himno a la exuberancia y energía de la naturaleza y la eterna juventud del mar. La fuerza y el poder del castillo han decaído a lo largo de los años, como la de los ancianos, mientras la naturaleza se renueva continuamente. De las grietas y las piedras anti-guas brotan hierbas y flores, y el poema sorprende por las imágenes de la espuma, el mar y las flores que aparecen y reaparecen dándole un tema común a la primera y segunda estrofa.

La espuma de flores de margaritas y alisos 7 (“spreading boistrous foam of daisies and alyssum flowers”) reaparece en la segunda estrofa cuando el mar se ríe suavemente en la espuma blanca-margarita (“laughing in daisywhite foam”), mientras que las flores se ríen (“giggling flowers”). El tema de la alegría une la segunda y la tercera estrofa: “old men smiling – giggling flowers – the sceptic sea gently laughing – toothless and smi-lingly powerless towers – the ever-youthful sea … laughs” / ancianos que sonríen – risueñas flores (flores que se ríen) – el mar escéptico (que) se ríe suavemente – torres desdentadas con risa impotente – la mar perpetua-mente joven … se ríe.

Las imágenes antropomórficas y zoomórficas se emplean con frecuencia en estos poemas. Dos Passos otorga características humanas a las torres vetustas: “doddering” (adjetivo que se emplea para describir la decrepi-tud del cuerpo humano), “toothless” (sin dientes, desdentadas); el mar, las torres y las flores se ríen o sonríen; el mar bate palmas; la gorra torcida que lleva el cabrero, también la lleva puesta la melodía (fanfarrona de pillo) tocada por la banda del pueblo, melodía que camina (por los aires) encorvada, con la gorra de lado y el cigarro inclinado descaradamente.

El mecanismo utilizado por el inglés para la formación de los adjetivos es muy libre y más económico que el castellano; los adjetivos pueden derivar de sustantivos y un sustantivo puede emplearse como adjetivo o servir para la creación de palabras compuestas y palabras nido. En la pri-

Page 40: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

mera estrofa nos encontramos con “grave mailed knights” frase de tres palabras que describe perfectamente los caballeros de aspecto grave que visten cota de malla. En inglés “chain-mail” es un sustantivo compuesto, añadiéndole el sufijo -ed se permite su empleo como adjetivo: “chain-mailed”. Por el contexto se puede omitir “chain” y la frase queda reduci-da en “mailed knights”; en este ejemplo el sustantivo “knight” lleva dos adjetivos “grave” y “mailed”, para poder traducirlo en pocas palabras se tendría que inventar un nuevo adjetivo: “cotamallado” o utilizar una frase más larga que es la solución que utilizamos en la traducción del poema: graves caballeros vestidos con cota de malla.

El mismo problema se plantea con la traducción de “daisywhite foam” en la segunda estrofa. La espuma es blanca (“white”), blanca como las margaritas (“daisies”) de la primera estrofa; en este caso hemos decidido simplificar la frase “en la blanca espuma de la playa” ya que resulta difícil incluir las margaritas en la frase ya que ni “en la espuma blanca como las margaritas de la playa” ni “en la espuma de la playa blanca como las margaritas” traducen la ligereza de “daisywhite foam.” Recordemos que Dos Passos prefería la poesía intensamente musical y las pocas sílabas de “blanca espuma” corresponden mejor a las de “daisywhite foam”.

Del poema XVIII existe una excelente traducción libre en prosa de Ma-nuel Vicent 8; el tema de la muerte y la resurrección es antiguo, pero Dos Passos le da una nueva perspectiva ya que el ser muerto se incorpora en la tierra roja de Dénia y renace en la cálida uva que los mozos y mozas pisan para producir el mosto. El poema nos presenta algunas dificultades menores de traducción, sobre todo con el empleo de sinónimos que re-sultan difíciles de traducir: los adjetivos “ardent” y “burning” significan “ardiente” y “ardiente”, y la frase “the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun,” resulta muy difícil de traducir.

Compárense tres traducciones en castellano y las dos en valenciano de estas líneas:

… the omnipotent fire of the young white god, the flamegod the sun (Dos Passos)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente del sol (Vi-cent)… el fuego omnipotente de ese dios blanco y joven y ardiente, el incandes-cente dios solar (anónimo)… el fuego omnipotente del joven dios incandescente, el dios sol de las llamas (Swan)… el foc omnipotent del jove blanc déu, flamejant esperit del sol (Mut)… el foc omnipotent d’aquest déu blanc, jove, l’incandescent déu solar (Mulet)

NOTAS:1 Carta a Rumsey Marvin, 4 diciembre 1916 in DOS PASSOS, John: Travel Bo-oks and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America, 2003, p.649.

2 Entre las traducciones destacan la traducción libre en prosa de Manuel Vicent en el artículo “Viajeros”, El País, 16 agosto 1998, (recogido en VICENT Manuel: Nadie muere la víspera, Madrid: Alfaguara, 2004, p. 93-94) y una versión anóni-ma: http://lamarinaplaza.com/2013/08/20/el-cementerio-de-los-ingleses-cobi-ja-en-secreto-el-unico-tributo-de-denia-a-john-dos-passos/” reproducida de en: http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-homenaje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916/Existe igualmente una versión libre en valenciano de Andreu Mut: https://andreumut.wordpress.com/2013/07/23/cementiri-dels-anglesos y una más reciente de Carles Mulet en L’Aiguadolç, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, 43-44 (2014), p. 136.

3 TOWNSEND LUDINGTON (ed): The Fourteenth Chronicle. Letters and Diaries of John Dos Passos, Boston: Gambit, 1973; TOWNSEND LUDING-TON: John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, New York: E.P. Dutton, 1980; DOS PASSOS John: The Best Times, An Informal Memoir, London: Andre Deutsch, 1988. DOS PASSOS; John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, New York: The Library of America. Existen igualmente centenares de car-tas y documentos sueltos inéditos en varios archivos estadounidenses, y entre ellos algunos que podrían contener detalles de la estancia en Dénia y del viaje por las costas mediterráneas.Townsend Ludington menciona una carta fechada el 9 de enero 1917 y escri-ta cuando Dos Passos estaba “a punto de salir de Dénia” ( John Dos Passos: A Twentieth Century Odyssey, p. 516), pero como Dos Passos salió de Gandía el 8 de enero para ir a Carcagente y Játiva (véase la carta fechada en Játiva el 8 de enero 1917 en The Fourteenth Chronicle, p. 64 y 65) es probable que saliese de Dénia para Oliva y Gandía el día 7 y que Townsend Ludington se haya equivocado de fecha.

4 Según las fotografías de la placa que se encuentran en internet es probable que sea la obra de un español (o hablante de una lengua romance) ya que, en la segunda línea del poema, la palabra “strength” aparece escrita “strenght”, falta de ortografía frecuente entre los hablantes de este grupo de lenguas. Véase una foto de la placa en https://www.denia.com/denia-rotas/epitafio-del-cementerio-de-los-ingleses-2/#main” y en http://lamarinaplaza.com/2017/05/02/denia-al-fin-rinde-home-naje-al-poema-con-el-que-john-dos-pasos-inmortalizo-la-ciudad-en-1916/

5 “I don’t think -except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano”, carta a Rumsey Marvin, 21 marzo 1917, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.720.

6 “All the poetry I love best is intensely musical”, carta a Rumsey Marvin, 29 mayo 1916, DOS PASSOS, John: Travel Books and Other Writings, 1916-1941, p.637.

7 “Alyssum” es el aliso (Lobularia maritima o Alissum maritimum) que lleva varios nombres populares, entre los cuales floreta de gos y saliveta del Senyor que recuerda la descripción de Dos Passos. PELLICER Joan: Costumari botànic (3), Picanya: Edicions del Bullent, 2004, p. 120.

8 Vease la nota 2.

Page 41: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

POEMA XVII A Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Page 42: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

19

Les fortes i velles torres que els moros van construirsobre les runes d’un campament romàhan aparegut amb una exuberant escumade margarites i plantes en flori han fet brotar els trifolis i una cortina d’herbades dels badalls de les daurades pedres,convertint en suau domàs les velles escalesi els camins solcats on rellisquen els talonsdels greus cavallers armats que han perseguit i donat mort els moros de pell fosca,i on els seus fills, sobre sedosos genollss’agenollaven en les nits de lluna plenai prometien estranyes proesesper tal de merèixer la gràcia de les seues dames.

Les velles i fortes torres estan enderrocades i decrèpites arai seuen com els homes vells somrient al sol.Sobre elles pugen les rialleres florsi baix, la mar escèptica dolçamentriu en bromera blanca de la platjai balanceja els vaixells amb veles onejantsque llueixen blanques al blanc poble de la costa.

En una paret on el pas és suau amb florsel moreno cabrer descansa amb la gorra torta i xiula com una senyal a la marla melodia que la banda del poble entona;una lluentor de bronze baix a la plaçauna tonada fanfarrona de joveque mira cap avall amb la gorra de costat i el cigarretinclinat descaradament per davant de les antiguestorres sense dents i amb somriure impotent,més enllà de la mar perpètuament jove,que fa palmes al ritme amb mans lluentes de cobalti riu al llarg de les platges daurades.

DéniaTraduït del castellà per Francesc Reus

Page 43: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

20

De las viejas y fuertes torres que los moros construyeronsobre las ruinas de un campamento romanoha brotado una exuberante espumade margaritas y alisos,y surgen matas de trébol y hierba encubridorade las grietas entre las piedras doradas,convirtiendo en suave terciopelo las gastadas escalerasy los caminos surcados donde rechinaban los talonesde los graves caballeros vestidos con cota de malla que persiguieron y matarona los moros de piel oscuray donde, sobre sedosas rodillas, sus hijosse arrodillaban en noches de luna llenay prometían inauditas hazañas para merecer la gracia de sus damas.

Las viejas y fuertes torres están desmoronadas y tambaleantes,sentadas como ancianos que sonríen bajo el sol.En torno trepan las risueñas floresy abajo el mar escéptico se ríe suavementeen la blanca espuma de la playay mece los navíos con velas ondeantesque envían centellas blancas hacia el pueblo blanco en la orilla.

En un muro donde la senda está acolchada con flores,el cabrero moreno, gorra torcida, descansa tumbadoy, por encima de la mar que lo llama, silbala melodía que la banda del pueblo entona a golpes;bronce reluciente abajo en la plaza:una melodía fanfarrona de pillo,que camina encorvada, con la gorra de lado y el cigarroinclinado descaradamente, por delante de las antiguastorres desdentadas y con sonrisa impotente,más allá de la mar perpetuamente jovenque bate palmas al ritmo con manos luminosas de cobaltoy se ríe por las playas doradas.

DeniaTraducido del inglés por Alan Swan

Page 44: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

21

The old strong towers the Moors builton the ruins of a Roman camphave sprung into spreading boistrous foamof daisies and alyssum flowersand sprout of clover and veiling grassfrom out of the cracks in the tawny stonesmakes velvet soft the worn stairsand grooved walks where clanked the heelsof the grave mailed knights who had driven and killedthe darkskinned Moors,and where on silken knees their sonsknelt on the nights of the full moonto vow strange deeds for their lady’s grace.

The old strong towers are crumbled and doddering nowand sit like old men smiling in the sun.About them clamber the giggling flowersand below the sceptic sea gentlylaughing in daisywhite foam on the beachrocks the ships with flapping sailsthat flash white to the white village on the shore.

On a wall where the path is soft with flowersthe brown goatboy lies, his cap askewand whistles out over the beckoning seathe tune the village band jerks out,a shine of brass in the square below:a swaggering young buck of a tunethat slouches cap on one side, cigaretteat an impudent tilt, out past the oldtoothless and smilingly powerless towers,out over the ever-youthful seathat claps bright cobalt hands in timeand laughs along the tawny beaches.

Denia

Page 45: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

22

POEMA XVIII A Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Page 46: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

23

Què bonic seria morir a Dénia,jove, sota l’ardent força del sol,tranquil en el blau intens de la mar,en la ferma abraçada de les colines de ferro!

Dénia, on la terra és rojacom el rovell i els turons grisos com la cendra.Oh! Podrir-se en el sòl duri fondre’s al foc omnipotentdel jove dèu blancper tal de trobar la resurrecció sobtadaen els càlids grans de raïmnascuts de la terra i el sol,que són aixafats baix dels peusde xics i xiquesi fluirà per a noves generacions d’homesun vi ple de terra i de sol.

Traduït del castellà per Francesc Reus

Page 47: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

24

¡Qué hermoso morir en Dénia,joven, bajo la fuerza ardiente del soltranquilo en el azul intenso del maren el fuerte abrazo de las colinas de hierro!

Dénia, donde la tierra es roja como la herrumbre y los montes grises como la ceniza. ¡Oh! Pudrirse en tierra rojiza,fundirse en el fuego omnipotentedel joven dios incandescente, el dios sol de las llamas,para reencontrarse en una resurrección velozcon la cálida uva nacida de la tierra y del sol,mosto estrujado por los piesde mozas y mozosque hará fluir para nuevas generacionesun vino lleno de tierray de sol.

Traducido del inglés por Alan Swan

Page 48: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

25

How fine to die in Deniayoung in the ardent strength of sun calm in the burning blue of the seaIn the stabile clasp of the iron hills;

Denia where the earth is redas rust and hills grey like ash.O to rot into the ruddy soilto melt into the omnipotent fireof the young white god, the flamegod the sun,to find swift resurrection in the warm grapes born of earth and sunthat are crushed to must under the feetof girls and lads,to flow for new generations of men a wine full of earthof sun.

Page 49: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

26

POEMA XIXA Pushcart at the CurbJohn Dos Passos, 1922

Page 50: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

27

El camí anguileja entre turons cendrososamb núvols grisos al damunt i la mar grisa dessota.

El camí s’aferra als caps pronunciats,penjat sobre la blanca línia d’escumade les ones que trenquen en silenci,que voregen amb encaix la bufanda de la mar,estenent-se com el marbre per la llum del solfins el fosc horitzó,cap al qual s’adreça amb forta empentacom els ànecs amb els ventres rojosnaden els negres vapors carregats.

El vent bufa la pols del camíi gemega en l’herba secai fa el silenci.

Puc sentir les meues passesi la dringadissa de monedes en una butxacai el llunyà assossec de la mar

Pel camí de la Vila Joiosa

Traduït del castellà per Frances Reus

Page 51: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

28

El camino serpentea blanco entre colinas cenicientasnubes grises encimamar gris debajo.

El camino se aferra a los cabos pronunciadossuspendido sobre la blanca línea de espumade las olas que rompen en silencioque bordean con encaje la bufanda del mar extendiéndose marmolada por la luz del solhasta el oscuro horizonte hacia el cual dirigiéndose con empeño como patos con barrigas rojasnadan los negros vapores cargados.

El viento sopla el polvo del caminoy gime en la hierba secay se silencia.

Puedo oír mis pasosy el tintineo de monedas en un bolsilloy el lejano sosiego del mar.

En el camino de Villajoyosa

Traducido del inglés por Alan Swan

Page 52: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

29

The road winds white among ashen hillsgrey clouds overheadgrey sea below.

The road clings to the strong capeshangs above the white foam-lineof unheard breakersthat edge with lace the scarf of the seasweeping marbled with sunlightto the dark horizontowards which steering intentlylike ducks with red belliesswim the black laden steamers.

The wind blows the dust of the roadand whines in the dead grassand is silent.

I can hear my stepsand the clink of coins in one pocketand the distant hush of the sea.

On the highroad to Villajoyosa

Page 53: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

30

escriptor que en aquests dies homenatgem, John Roderigo dos Passos, va nàixer a Chicago el dia 14 de gener de 1896 i va morir a Baltimore, Maryland el 28 de setembre de 1970. Fill il·legítim d’un juris-ta, descendent d’un comerciant de Madeira, i mare nord-americana, ha sabut barrejar la violència de la seua expressió i un clar sentit de la ironia molt euro-

peu. La mare i el fill anaren a viure en l’Europa (Brusel·les, Wiesbaden, París i Londres) de 1897 fins 1901, quan tornaren breument a Estats Units. De nou en Brusel·les en 1902, John va emmalaltir i va acompanyar els seus pares a l’illa de Madeira fins a aconseguir la recuperació de la sa-lut. Entre 1904 i 1906 va fer els seus estudis en un internat en Anglaterra abans de tornar a Estats Units en 1907 d’una manera definitiva i es ad-més a la Universitat de Harvard en 1912, on estudiarà Lletres i llengües estrangeres.

En aquesta època d’estudiant va viure envoltat d’un ambient ple d’elegància i finor, quan predominava l’estètica de “l’art per l’art”, contra la qual va saber reaccionar a temps per a iniciar-se en el camí de la litera-tura per l’extrem contrari: el testimoni realista. De la seua primera etapa queda una selecció de poemes en l’antologia Poetes de Harvard.

Després de graduar-se a Harvard en 1917, durant la Primera Guerra Mundial s’enrola com a voluntari en el Servei d’Ambulàncies Norton-Harjes i va ser destinat a Verdun en França i Bassano en Itàlia. Una ve-gada finalitzada la guerra, comença de veritat la seua carrera d’escriptor de novel·les, on va tractar de plasmar les amargures del desastre bèl·lic, oblidant-se de les seues inclinacions estètiques de la joventut. Les dues primeres novel·les són One Man’s Initiation (Iniciació d’un home, 1919) i Three Soldiers (Tres soldats, 1921). Cap de les dues no van tindre massa bona acollida, però ja descobreixen un autor dels grans testimonis nord-americans, que centra la seua preocupació en la defensa de l’individu con-tra la massificació i la tècnica de la brutal civilització industrial. Three Soldiers va provocar un gran escàndol als mitjans patriòtics i oficials pel seu esperit anti-heroic i anti-militarista, però va ser defès com un docu-ment verídic per molts veterans de la guerra. Va tornar a Espanya de nou per a fer un seguiment de l’art i, sobretot, l’arquitectura àrab i l’interès pel país va ser constant en la seua vida. En 1922 publica Rocinante to the Road Again (Rocinante torna al camí) com a resultat del seu estudi cultural. Quan es proclama la II República Es-panyola, amb la seua dona Katharine, amb qui es va casar en 1929, ve una altra vegada. Aquí va conèixer Antonio Machado, José Giner, conserva-dor del Teatre Reial de Madrid i altres intel·lectuals del moment i pren contacte amb Azaña, President de la República. Conten que va comprar un petit cotxe i van recórrer gran part del país i una de les etapes va con-cloure a Santander, on va assistir a un míting de Giner de los Ríos, que va ser rebut amb els crits de “vivan los hombres honrados”.

JOHN DOS PASSOSNOTES BIOGRÀFIQUES

per Francesc Reus Boyd-Swan

L’

Page 54: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

31

La cita es completa amb “Pero junto a la alegría de mineros, mecánicos y agricultores, Dos Passos percibe también el odio en los rostros de las gen-tes elegantemente vestidas, sentadas en las mesas de los cafés de la calle más importante de Santander, mientras contemplaban a los sudorosos socialistas volviendo de la plaza de toros con sus hijos, sus cestas y sus banderolas. Si los ojos fueran ametralladoras, ni uno solo hubiera sobre-vivido ese día”.

L’obra fonamental d’aquest autor va ser la gran trilogia titulada U.S.A., la novel·la que pràcticament va servir de pròleg de la qual, Manhattan Transfer, està publicada en 1925. Aquesta obra, immensa pel que fa a l’extensió, mostra un socialista convençut que creu en la col·lectivitat com a resultat de la unió d’intel·lectuals d’esquerres, intel·lectuals que en l’obra apareixen matxucats per les forces reaccionàries, però que mostren sempre una gran dosi d’esperança. Tant en Manhattan Transfer com en les tres obres de la trilogia, The 42nd Parallel (El paral·lel 42, 1930), Ni-neteen Nineteen (L’any 1919, 1932) i The Big Money (Els grans diners o El diner llarg, com també ha estat traduïda, 1936) l’autor acusa a la civilització en general i proposa aturar siga com siga el seu desenvolu-pament gegant triturador i anorreador. Una extensa galeria de tipus di-ferents desfila a través de les pàgines d’aquesta obra, individualitats que són vençudes per l’estrèpit de la màquina i les injustes estructures socials i econòmiques. El rerefons, viu i palpitant, és la societat malaltissa, subjec-ta sempre a pujades i depressions, que actuen com una tempesta sobre els individus. L’obra està escrita amb total i pur objectivisme, en el que “l’ull cinematogràfic” i els “retalls de periòdic” donen sempre la idea del temps viscut, raó per la qual molts crítics literaris li atorguen el grau d’”història interna del nostre temps”. A més a més, en ella l’autor podem dir que in-augura una nova tècnica novel·lística semblant a la del cinema, basada en l’esmicolament, les alteracions sobtades i les intermitències i que obliga el lector a pensar, perquè segueix el ritme de la nostra vida febril i inquieta.En realitat, aquesta gran obra és per a Dos Passos la història vertadera dels Estats Units d’Amèrica des de la fi del segle XIX fins el començament de la Primera Guerra Mundial, data que per a ell inaugura la desintegració del món occidental. Aquesta desintegració, ja sense esperança, està cla-rament expressada en el darrer llibre de la trilogia, The Big Money, que determina les conseqüències finals de la crisi econòmica americana: su-perproducció, negocis bruts, operacions estranyes en la borsa, activitats mafioses, etc. (Cal recordar la gran depressió de 1929). Hom considera com el màxim exponent i testimoni de la “generació perduda” que no va saber (segurament, ni poder) fer més que canviar l’energia jovenívola per la desesperació. The Modern Library la va col·locar al lloc número 23 de la seua llista de les millors 100 novel·les escrites en anglès al segle XX.Hi ha, doncs, una descripció crua de la vida sorollosa i pintoresca (al ma-teix temps) de la gran ciutat, presentada amb episodis entrecreuats que es desenvolupen simultàniament. El seu judici sobre la vida en els grans centres urbans és pessimista i aspre, amb oberta denúncia de qualsevol

forma de corrupció i de violència i acusa el capitalisme burgés de devo-rar i desfer les persones. Possiblement, en aquests quatre llibres es pot entreveure alguns trets autobiogràfics i el 1972 es va fer d’ells una adapta-ció teatral a càrrec de la companyia no professional anomenada The City Center Acting Company de Nova York, que va tindre una existència no llarga però sí molt activa.En 1939, va iniciar una nova trilogia novel·lística, amb Adventures of a Young Man (Aventures d’un jove) a la qual van seguir Number One (Nú-mero u, 1943) i The Grand Design (El gran diseny, 1949). Algú ha traduït aquesta novel·la com El gran destí. Aquest conjunt és indubtablement inferior a l’anterior. Un total escepticisme domina el autor; totes les so-lucions col·lectivistes li semblen inútils i sense sentit; la desintegració ha arribat ja als seus extrems i no cap la lluita en un món en el qual tot és corrupte abans de néixer. Es desenvolupa dins l’ambient confús i malaltís del caciquisme polític i mostra caricaturitzades algunes conegudes figu-res de l’època de Roosevelt.A banda d’aquestes obres, cal comentar algunes altres d’importància, com ara:A Pushcart at the Curb (La paradeta en la vorera, 1922), llibre de poesia on apareixen els dos poemes dedicats a Dénia.Orient Express (1927)In all Countries (En tots els països, 1934)District of Columbia (1952)The Head and Heart of Thomas Jefferson (Cap i cor de Thomas Jefferson, 1954)The Great Days (Els dies grans, 1958), novel·la de caràcter social, que ex-posa les memòries d’un periodista que recorda i enyora la Nord-Amèrica de l’estàtua de la Llibertat, abans de la Segona Guerra Mundial. Està escri-ta en estil objectiu i directe, propi de l’autor i resulta una barreja d’ironia, passió, humor, cant fúnebre i lamentació gairebé bíblica.Midcentury (Mitjan segle, 1961), a través del qual ell mateix s’imita amb relativa originalitat fins arribar ben a prop del sarcasmeCom a autor de teatre, que va voler conrear més del que ho va fer, i al que era molt addicte, li se coneixen tres obres:Garbage Man (L’home de la basura, 1926) Airways, Inc. (1928)Fortune Heights (L’altura de la fortuna, 1934)Va escriure també diversos guions de pel·lícules, entre els quals destaca la coneguda The Devil is a Woman (El dimoni és una dona), estrenada el 1935, així com alguns interessants reportatges, com el que va aparèixer el 1944, State of the Nation, (Estat de la nació), el 1946, Tour of Duty, (Missió del deure) i, sobretot, l’aparegut el 1957, amb el títol The Men Who Made the Nation (Els homes que van fer la nació), on van sortir les gran figures de la història americana durant el segle XVIII, amb la gràcia que va saber donar sempre en les seues obres.Prop ja del final de la vida va publicar The Best Times (Anys inoblidables), una mena de memòries, en les quals es mostra com un home decebut i

Page 55: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

32

nostàlgic del passat d’Estats Units, quan el compara al seu temps.Pel que fa a la seua ideologia, ja he avançat que, per a molts, tenia carac-terístiques i forma de pensar molt propera al socialisme. La seua crítica al sistema capitalista així ho demostra. Hi ha uns moments de la seua joventut, en què participa en les lluites socials del seu temps i, fins i tot, va patir presó com a conseqüència de la seua defensa dels coneguts anar-quistes Bartolomeo Vanzetti, pescador piamontès i Nicola Sacco, sabater de Foggia. Ambdós, emigrants italians, estaven connectats al moviment anarquista i el 1920 van ser acusats del robatori de 15.766 dòlars a una fàbrica de sabates, a més de l’assassinat del seu comptable i d’un guàrdia de seguretat. Malgrat els molts dubtes que hi havia sobre la culpabilitat, el jutge, que els va descriure com “bastards anarquistes”, els va condemnar a la pena capital per electrocució. El 1977, és a dir, 57 anys després, aquesta condemna va ser anul·lada. El cas va ser famós a tot el món i a molts països es van produir reaccions en contra, fins que es va revisar, però quan ja era massa tard.Aquesta postura a favor de la classe menys afavorida va anar canviant o, si més no, matisant-se a causa de diverses circumstàncies. La primera és el trencament, o més bé, l’allunyament d’Ernest Hemingway, després d’haver tornat a Espanya per a col·laborar amb ell en una pel·lícula, el documental The Spanish Earth, (La terra espanyola) segons diu en les seues memòries “per la mancança de sensibilitat d’Hemingway davant el patiment humà”. La segona és la desaparició del seu amic i traductor de la seua obra José Robles, possiblement a mans dels serveis secrets soviètics, raó que li va fer trencar definitivament amb la ideologia comunista i cu-riosament va acabar militant en el Partit Republicà d’Estats Units, del qual son pare ja havia segut membre destacat.Per molts i variats motius, John Dos Passos va ser model i exemple per a molts altres escriptors. Afirmen els crítics que Jean-Paul Sartre el va imi-tar en la seua novel·la-trilogia Els camins de la llibertat. També sembla que el seu estil narratiu va influir poderosament en l’obra del novel·lista britànic John Brunner.

Cal no perdre la memòria dels homes singulars i John Dos Passos ho era. Per moltes raons literàries i humanes, però a més, per haver deixat el nom de Dénia en lloc molt alt, no sols pels dos poemes ja esmentats, sinó tam-bé pel que diu en una carta a Rumsey Marvin, en març de 1918: “I don’t think –except Denia that I must have told you about– that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano” (“No crec, excepte a Dénia, que ja t’ho hauré dit abans, que mai haja estat a un poble tan bonic com Positano”.Deixem, doncs, el record d’aquest home, repòrter, viatger, periodista, na-rrador, novel·lista, poeta, autor teatral i, fonamentalment, home del seu temps que va saber trobar els defectes de la seua societat i que va deixar com un dels seus llegats una frase: “L’únic element que pot substituir la dependència del passat és la dependència del futur”.

Page 56: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

33

Page 57: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

32

l escritor que en estos días homenajeamos, John Roderi-go dos Passos, nació en Chicago el 14 de enero de 1896 y murió en Baltimore, Maryland, el 28 de septiembre de 1970. Hijo ilegítimo de un jurista, descendiente de un comerciante de Madeira, y de madre norteamericana, supo mezclar la violencia de su expresión con un claro sentido muy europeo de la ironía. La madre y el hijo fue-

ron a vivir a Europa (Bruselas, Wiesbaden, París y Londres) entre 1897 y 1901, en que vuelven a Estados Unidos por poco tiempo. De nuevo en Bruselas en 1902, John enfermó y acompañó a sus padres a la isla de Madeira hasta conseguir recuperarse. Entre 1904 y 1906 estudió en un internado de Inglaterra, antes de volver a los Estados Unidos de forma definitiva y fue admitido en la Universidad de Harvard, donde estudió Letras y lenguas extranjeras.

En esta época de estudiante vivió rodeado de un ambiente lleno de ele-gancia y finura, en el que predominaba la estética del “arte por el arte”, contra la que supo reaccionar a tiempo, para iniciarse en el camino de la literatura por el sentido opuesto: el testimonio realista. De su primera etapa queda una selección de poemas en la antología Poetas de Harvard.

Después de graduarse en Harvard, en 1917, durante la Primera Guerra Mundial, se enroló como voluntario en el Servicio de Ambulancias Nor-ton-Harjes y fue destinado a Verdún, en Francia y a Bassano, en Italia. Finalizada la contienda, empezó realmente su carrera de escritor de no-velas, en las que trató de plasmar las amarguras del desastre bélico, olvi-dándose de las inclinaciones estéticas de su juventud. Las dos primeras novelas fueron One Man’s Initiation (Iniciación de un hombre, 1919) y Three Soldiers (Tres soldados, 1921). Ninguna de ellas recibió demasiado buena acogida, pero ya descubren un autor de entre los grandes testigos norteamericanos, que centra su preocupación en la defensa del individuo frente a la masificación y la técnica de la brutal civilización industrial. Tres soldados provocó un gran escándalo en los medios patrióticos y oficiales por su espíritu antiheroico y antimilitarista, pero fue defendido como un documento real por muchos veteranos de la guerra.

Volvió a España de nuevo para hacer un seguimiento del arte español y, sobre todo, por la arquitectura árabe y el interés por el país fue una cons-tante de su vida. En 1922 publicó Rocinante to the Road Again (Rocinan-te cabalga de nuevo), como resultado de su estudio cultural. Cuando se proclama la II República Española, con su esposa Katharine, con la que contrajo matrimonio en 1929, visitó otra vez España. Aquí conoció a Antonio Machado, José Giner, Conservador del Teatro Real de Madrid, y a otros intelectuales del momento y tiene contactos con Azaña, Presi-dente de la República. Se cuenta que compró un pequeño coche y con él recorrieron gran parte del país y una de las etapas tuvo por final Santan-der, donde asistió a un mitin de Giner de los Ríos, que fue recibido con los gritos de “vivan los hombre honrados”.

JOHN DOS PASSOSNOTAS BIOGRÁFICAS

por Francesc Reus Boyd-Swan

E

Page 58: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

35

Esta cita se completa con “..pero junto a la alegría de mineros, mecáni-cos y agricultores, Dos Passos percibe también el odio en los rostros de las gentes elegantemente vestidas, sentadas en las mesas de los cafés de la calle más importante de Santander, mientras contemplaban a los sudo-rosos socialistas volviendo de la plaza de toros, con sus hijos, sus cestas y sus banderolas. Si los ojos fueran ametralladoras, ni uno solo hubiera sobrevivido ese día”

La obra fundamental de este autor fue la gran trilogía titulada U.S.A., de la cual sirvió como de prólogo Manhattan Transfer, publicada en 1925. Esta obra, inmensa en cuanto a extensión, muestra a un socialista con-vencido, que cree en la colectividad como resultado de la unión de inte-lectuales de izquierdas, que en la obra aparecen aplastados por las fuerzas reaccionarias, pero que transmiten siempre una gran dosis de esperanza. Tanto en Manhattan Transfer como en las tres obras de la trilogía, The 42nd Parallel (El paralelo 42, 1930), Nineteen Nineteen (El año 1919, 1932) y The Big Money (El gran dinero, o El dinero largo, como también ha sido traducida, 1936) el autor acusa a la civilización en general y pro-pone detener sea como sea su desarrollo gigante triturador y aniquilador. Una extensa galería de tipos diferentes desfila a través de estas páginas, individualidades que resultan vencidas por el estrépito de la máquina y las injustas estructuras sociales y económicas. El trasfondo, vivo y pal-pitante, es una sociedad enfermiza, sujeta siempre a subidas y bajadas, que actúan sobre el individuo como una tormenta. La obra está escrita con total y pura objetividad, con la que el “ojo cinematográfico” y los “recortes de periódico” ofrecen siempre la idea del tiempo vivido, por lo que muchos críticos literarios le otorgan el grado de “historia interna de nuestro tiempo”. Además, el autor se puede decir que inaugura una nueva técnica novelística similar a la del cine, basada en la fragmentación, las repentinas alteraciones y las intermitencias y que obliga al lector a pensar, porque sigue el ritmo de nuestra vida febril e inquieta.

En realidad, esta gran obra es para Dos Passos la verdadera historia de los Estados Unidos de América desde el final del siglo XIX hasta el co-mienzo de la Primera Guerra Mundial, fecha que para él inaugura la des-integración del mundo occidental. Esta desintegración, ya sin esperanza, está claramente expresada en el tercer libro de la trilogía, The Big Money, que determina las consecuencias finales de la crisis económica americana: sobreproducción, negocios sucios, operaciones extrañas en la bolsa, acti-vidades mafiosas, etc. (Hay que recordar la gran depresión de 1929). Se considera como el máximo exponente de la llamada “generación perdida”, que no supo (quizá ni pudo) hacer más que cambiar la energía juvenil por la desesperación. The Modern Library la situó en el número 23 de su lista de las 100 mejores novelas escritas en inglés en el siglo XX.

Hay, pues, una descripción ruidosa y pintoresca (al mismo tiempo) de la gran ciudad, presentada con episodios entrecruzados que se desarrollan

simultáneamente. Su juicio sobre la vida en los grandes centros urbanos es pesimista y áspero, con abierta denuncia de cualquier forma de corrup-ción y de violencia y acusa al capitalismo burgués de devorar y aniquilar a las personas. Posiblemente, en estos cuatro libros, se pueden adivinar algunos rasgos autobiográficos y en 1972 se hizo de ella una adaptación teatral a cargo de la compañía no profesional llamada The City Center Acting Company de Nueva York, que tuvo una vida no muy larga pero sí muy activa.

En 1939 dio comienzo a una nueva trilogía novelística, con Adventures of a Young Man (Aventuras de un joven) a la que siguió Number One (El número uno, 1943) y The Grand Design (El gran diseño, 1949). Algunos han traducido este título como “El gran destino”. Este conjunto es indu-dablemente inferior al anterior. Un total escepticismo domina al autor; todas las soluciones colectivizadoras le parecen inútiles y sin sentido; la desintegración ha llegado ya a su extremo y ya no cabe siquiera la lucha en un mundo en el que todo es corrupto antes de nacer. Se desarrolla en el ambiente confuso y enfermizo del caciquismo político y muestra las caricaturas de algunas conocidas figuras de la época de Roosevelt.Además de estas obras, conviene citar algunas otras que también tuvieron (y tienen) su importancia, como:A Pushcart at de Curb (El puesto en la acera, 1922), libro de poesía en el que aparecen los poemas dedicados a Denia.Orient Express (1927)In All Countries (En todos los países, 1934)District of Columbia (1952)The Head and Heart of Thomas Jefferson (Cabeza y corazón de Thomas Jefferson (1954)The Great Days (Los días grandes, 1958), novela de carácter social, que expone las memorias de un periodista que recuerda y añora la Norteamé-rica de la estatua de la Libertad, antes de la Segunda Guerra Mundial. Está escrita en un estilo objetivo y directo, propio del autor y resulta una mezcla de ironía, pasión, humor, canto fúnebre y lamentación casi bíblica.Midcentury (Medio siglo, 1961), a través de la que él mismo se imita con una relativa originalidad hasta llegar muy cerca del sarcasmo.

Como autor de teatro, que quiso cultivar más de lo que lo hizo, y al que era muy adicto, se le conocen tres obras:Garbage Man (El hombre de la basura, 1926)Airways Inc. (1928)Fortune Heights (La altura de la fortuna, 1934)

También escribió varios guiones de película, entre los que destaca el de la conocida The devil is a woman (El demonio es una mujer), estrenada en 1935, así como algunos interesantes reportajes, como el que apareció en 1944, State of the Nation (Estado de la nación), en 1946, Tour of duty (Misión del deber) y sobre todo el aparecido en 1957 con el título The

Page 59: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

36

Men who Made the Nation (Los hombre que hicieron la nación) donde aparecen, con la gracia que siempre supo imprimir a sus obras. las grandes figuras de la historia norteamericana durante el siglo XVIII.

Cerca ya del fin de su vida publicó The Best Days (Años inolvidables), una especie de memorias en las que se muestra como un hombre decepcio-nado y nostálgico del pasado de los Estados Unidos, cuando lo compara con su tiempo.

Respecto a su ideología, ya he avanzado que para muchos tenía caracte-rísticas y forma de pensar muy cercana al socialismo. Su feroz crítica al sistema capitalista así lo demuestra. Hay momentos en su juventud en que interviene en las luchas sociales de su época, e incluso sufrió penas de cárcel como consecuencia de la defensa que hizo de los conocidos anarquistas Bartolomeo Vanzetti, pescador piamontés y Nicola Sacco, zapatero de Foggia. Ambos, emigrantes italianos, estaban conectados al movimiento anarquista y en 1920 fueron acusados del robo de 15.766 dólares en una fábrica de zapatos, además de haber asesinado al contable de la misma y a un guardia de seguridad. A pesar de las muchas dudas que surgieron sobre su culpabilidad, el juez, que los describió como “bas-tardos anarquistas”, los condenó a la pena capital por electrocución. En 1977, o sea, 57 años después, esta condena fue anulada. El caso dio la vuelta al mundo y en muchos países se produjeron reacciones en contra hasta que se revisó, pero cuando ya era demasiado tarde.

Esta postura a favor de las clases menos favorecidas fue cambiando o, por lo menos, matizándose a causa de diversas circunstancias. La primera fue la ruptura, o más bien alejamiento, con Ernest Hemingway, después de haber regresado a España para colaborar con él en una película, el do-cumental The Spanish Earth (La tierra española), según dice en sus me-morias por “la falta de sensibilidad de Hemingway ante el sufrimiento humano”. La segunda fue la desaparición de su amigo y traductor de sus obras, José Robles, posiblemente a manos del servicio secreto soviético, razón que le hizo romper definitivamente con la ideología comunista y curiosamente terminó militando en el Partido Republicano de Estados Unidos, del que su padre ya había sido un destacado miembro.

Por muchos y variados motivos, John Dos Passos fue modelo y ejemplo para muchos otros escritores. Afirman los críticos que Jean-Paul Sartre lo imitó en su novela-trilogía Los caminos de la libertad. También parece que su estilo narrativo influyó poderosamente en la obra del novelista británico John Brunner.

No conviene perder la memoria de los hombres singulares y John Dos Passos lo fue. Por muchas razones literarias y humanas, pero además, por haber dejado el nombre de Denia en lugar bien alto, no solo por los poe-mas conocidos, sino también por lo que dice en una carta a Rumsey Mar-

vin en marzo de 1918: “I don’t think –except Denia that I must have told you about- that I’ve ever been in a town so beautiful as Positano” (No creo, excepto Denia, que ya debo haberte comentado, que haya estado nunca en un pueblo tan hermoso como Positano)

Dejemos, pues, el recuerdo de este hombre, reportero, viajero, periodista, narrador, novelista, poeta, autor teatral y, fundamentalmente, hombre de su tiempo que supo analizar los defectos de su sociedad y que dejó como uno de sus legados una frase: “El único elemento que puede sustituir la dependencia del pasado es la dependencia del futuro”.

Page 60: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John
Page 61: JOHN DOS PASSOS - Ajuntament de Dénia · que fou John Dos Passos, a més de recollir i difondre les traduccions de l’anglés al valencià i al castellà dels tres poemes que John

CulturaArxius i Biblioteques