-.L

La BotalòriaGener 2009 . Segona època. Número O

Sumari

EDITORIAL 3

ACTUALITAT

· Breus 4

· Borriol: població i migracions 8

· Borriolencs pel món 13

· Les Coves organitza les Jornades

Culturals de la Plana de l'Arc 18

· Decàleg dels usos raonables

de l'aigua 19

· Qué opina la gent sobre ? 20

ASSOCIACIONS

· La vida cultural del nostre poble 21

EDUCACiÓ

· L'escola de música de la U.ML.B..... 22

HISTÒRIA

· Algunes dades sobre el sistema

hidràulic de l'horta d'avall a lafi del

s. XVII!. 23

· El castell roquer de Borriol 26

· Un gran dia per a la música

borriolenca 28

Consell de Redacció:Teresa Agut, Xavier Andreu) Salva Belenguer, SheilaCarbó, Cristian Fabra, Simon Franci~co, J. CristianLinares, Regina Moles, David Roca, Alex Tena, CarlaTena, Araceli Vicent, Maite Vidal.

Edita:Associació Cultural "La Botalària"

Dipòsit Legal:G-12811170

Imprimeix:Graficas Castañ

Portada:Vista de Borriol des del Fraret

TRADICIONS

· El Betlem de Constan. 30

· Jocs populars: pamet i boli dali 33

· Recepta de cuina: l'engravà 34

ART I LITERATURA

· L'amic de Jaume 1.. 35

· Publicacions sobre Borriol 36

· Pares brillants, mestres fascinants 38

· "Borriol", de V. Andrés Estellés 39

TERME

· Els barrancs del terme .40

· Caminant per borriol. .45

· L'espigol: un perfum medicinal. 48

ABANS I ARA

· El Rajolar de baix 51

Telèfons d'interés

Agència de lectura: 96432 21 74

Ajuntament: 96432 14 61

Ambulàncies: 964222222

Bombers: 085

Centre coordinació d'emergències: 96422 05 00

Centre sanitari de Borriol: 946 32 17 21

Col·legi Públic l'Hereu: 96432 1156

Diputació de Castellò: 96435 96 00

Farmacia: 96432 1152

Guardia civil: 062

Hospital General: 964 2110 00

Hospital Provincial: 964 35 97 00

Jutjat de pau: 96432 1001

Policia local: 630 507 316

Protecció civil: 964 22 05 00

Serveis agraris: 96432 10 19

Serveis socials: 96432 20 17

Universitat Jaume I: 964 72 80 00

Editorial

b

J a fa més de déu anys des que un grup de veïns iveïnes de Borriol, alguns molt joves llavors,

iniciàrem un projecte que cristal·litzà en l'edicióperiòdica d'una revista cultural, La Botalària, quetenia al nostre poble, al seu terme i a la seua història,al seu futur i a les seues tradicions, com a eixfonamental. El calor amb què reberen aquellainiciativa els borriolencs fou extraordinàriamentfavorable, desbordant totes les nostres expectatives.Durant anys, aconseguírem aixecar i fer possible unespai en el qual tingueren cabuda tot tipus de textos id'imatges que amb el temps han esdevingutUuntament amb altres iniciatives anteriors, com ara larevista Cominells) una mena d'arxiu de la memòria ide la història del nostre poble; un arxiu al quecontribuïren nombrosos veïns i veïnes de Borriol ambels seus articles, amb els seus testimonis, amb lesseues fotos antigues...

Però l'esforç que suposa mantenir una revista dequalitat d'aquestes dimensions és gran i ningú denosaltres érem professionals o ens hi podíem dedicaren exclusiva. A més, començàvem les carreres ihavíem d'estudiar. Arribaren, així, anys de sequera. LaBotalària, un dia, deixà de brollar. Des d'aquell mateixmoment fins a ara, però, no deixaren d'arribar-nos, depart de tot tipus de gent del nostre poble, felicitacionspel que havíem fet i mostres de suport i ànims perquèreprenguérem la tasca que havíem iniciat. En bonamesura, tots ells són els responsables de què tinguenen aquests moments a les seues mans aquestarevista.

Perquè La Botalària torna a eixir, i ho fa amb mésforça que mai. Alguns d'aquells que començàreml'empresa fa vora un decenni, la reprenem; moltsaltres s'afegeixen a ella amb ganes i amb moltail·lusió. Però més enllà dels qui formem el consell deredacció, volem que ara com abans la nostra revistaestiga oberta a tots aquells i aquelles que, siguen ono de Borriol, vullguen aprofitar les seues planes pertractar assumptes d'interès per als seus veïns i veïnes.

La revista s'organitza mitjançant seccions queagrupen diversos àmbits d'interès. En primer lloc, en"Actualitat" es farà un breu repàs a alguns dels fetsmés significatius que han esdevingut recentment alnostre poble. Sense ànim de ser exhaustius i sensevoluntat periodística, el seu objectiu és més el de

convertir-se en una mena de crònica local. Així mateix,en aquesta secció, trobaran articles sobre algunsaspectes que afecten el nostre poble ara mateix. En elpresent número, per exemple, el professor Joan SerafíBernat reflexiona sobre la transformació demogràficaque ha viscut Borriol en les darreres dècades. Sialguna cosa sorprèn especialment de l'article deSerafí Bernat és la dada que aporta segons la qualn'hi ha tants borriolencs vivint fora de Borriol com a lescases de la vila, així que hem pensat iniciar també unasecció especial dedicada a tots aquells que no són acasa nostra.

La rica vida associativa local ens ha dut a inclouretambé una secció en què periòdicament aniremtractant sobre aquest fenomen, obrint un espai per alsaltres col·lectius que amb la seua activitat dinamitzenel nostre poble. Així mateix, la importància central del'educació ens ha fet dedicar-li també un espai propi, aampliar en números pròxims. En les seccions"Història" i "Terme" tractarem aspectes relatius,respectivament, al que els seus noms indiquen:articles d'investigació sobre la història del nostre poblei sobre el seu medi humà i físic. Així mateix, en"Tradicions" inclourem elements relacionats amb lacultura popular, les festes o les tradicionsborriolenques. En "Art i literatura" intentarem resseguirelements propis de la vida artística i literària del nostrepoble i alhora obrir les portes a la creativitat delsnostres veïns i veïnes. També ens servirà perpresentar altres publicacions vinculades amb Borriol.

Partim del convenciment que les persones ensconstituïm i donem sentit a les nostres vides a través,en primer lloc, de la nostra identificació amb allò queens envolta. La justa valoració de tot un seguitd'elements que percebem com a propis és el primerpas per estimar-los i, des d'ací, per al seu respecte ipreservació. Alhora, creiem que l'element sobre el quals'ha de basar tota comunitat democràtica ésl'existència d'un espai fluid i obert de comunicació, enquè totes les opinions siguen escoltades i en què elsciutadans i les ciutadanes puguen participar (amb laseua opinió o el seu interès) en tots aquells àmbits dela vida local que els afecten més o menys directament.Volem fer de La Botalària un punt de trobada peraccedir al qual només calga emprar la contrasenyaBorriol.

3

Breus

Obra pública a Borriol

L'accés sud a Borriol fou completamentremodelat durant el passat any. A hores d'arapresenta una cara molt millor de la que tenia. Dela nova entrada destaca l'escultura de ceràmicaartística obra de Decorativa. Per als propers anysel consistori municipal té previst millorar tambél'accés Nord, mitjançant l'eixamplament del pontde la platera.

En els darrers anys s'ha posat fi a un projecteque arrossegava l'Ajuntament de Borriol des defeia dècades: la construcció d'un PavellóPoliesportiu que ha estat ubicat, finalment, a PobleNou, vora el barranc de Cominells. Tot i que es potdiscutir si és aquest el millor emplaçament per aun recinte l'objectiu del qual hauria de ser estar elmés a l'abast possible dels veïns i veïnes delnostre poble, el que no hi ha dubte és que omplifinalment un buit en les infraestructuresmunicipals borriolenques.

Menció a banda mereix el greu problema de lesescoles municipals que, pel que sembla, començafinalment a resoldre's. Durant anys, molts xiquets ixiquetes han rebut i segueixen rebent classes enaules prefabricades, sense les condicions

AGENTE COLABORADOR

del

_\..'- Banco~ Santander

educatives necessàries. Com diem, sembla quecomença a posar-se solució mitjançantl'ampliació de les escoles municipals de l'Hereu,que pareix que avança a bon ritme malgrat lacrisi. Amb tot, cal tindre en compte que si elmodel econòmic pel que se segueix apostant esbasa en el creixement urbanístic, aquesta obraserà prompte insuficient i tornarem a vorebarracons en alguns indrets del nostre poble. Elmateix pot dir-se d'altres infraestructuresmunicipals, com ara les de tractament d'aigüesresiduals, que ja es troben ara funcionant persobre de la seua capacitat.

Altre buit poc justificable en una vila que javoreja els cinc mil habitants era l'absència d'unaCasa de Cultura. Un espai que servís per aalbergar diversos actes i per servir de punt detrobada' i d'organització a les múltiplesassociacions de tot tipus que existeixen al nostrepoble. En part eixe problema sembla havercomençat a resoldre's amb l'edificació, al carrerSaragossa (cantó amb Ramón y Cajal) d'una Casade Cultura que sembla, però, que s'ha vistretardada per la crisi econòmica que afectaespecialment el sector de la construcció. Diem enpart perquè, almenys pel que es dedueix delsplànols i del projecte que ha publicat el mateixAjuntament al butlletí d'informació municipal LaFont, dóna la sensació que es volen resoldremassa problemes (auditori, biblioteca, centre dela tercera edat, espai per a associacions, escolade música... ) en un espai que no deixa de serreduït per a tanta cosa. Potser seria millor que esdestinés la nova Casa de Cultura, de laconstrucció de la qual ens felicitem, a algunes deles necessitats culturals del nostre poble is'iniciaren altres projectes alternatius per a lesaltres.

Araceli Balaguer BalaguerAsesaría Fiscal y Cantable

4Doctor Portoles, 6 • 12190 BORRIOL (Castellón de la Plana) • Tel.lFax: 964 32 13 69

_lIiiiiiiiiiiiii iiiIIiIiiI sd

Actualitat

Neteges de la Moreria i del Riu Sec

Borriol és un poble ric en patrimoni històric i natural. Tasca és delsborriolencs i de les borriolenques que hi vivim el conservar-lo iprotegir-lo, no només pel valor que té en ell mateix, sinó perquè fer­ho ens ha de permetre viure millor la nostra vida i perquè existeixtambé una dimensió econòmica que no hem d'oblidar. Larecuperació del casc antic de Borriol (Palau, Església Vella, Costeretade les Parres, Carrer Major, Plaça del Pou-Tori 11 , Moreria, Castell)hauria de ser un objectiu a llarg termini de tots els partits polítics queocupen el govern municipal. Caldria cercar ajudes d'on fóra igestionar-les perquè els veïns d'aquestes zones tingueren diners perpoder mantenir o remodelar algunes de les seues cases, perexemple, com es fa a altres pobles de la comarca. La neteja de laMoreria, que ha dut a terme l'Ajuntament de Borriol els darrersmesos, és en aquest sentit un pas endavant en la recuperaciód'aquest patrimoni. Caldria ara, però, aprofitar el que ja s'ha fet peremprendre estudis i iniciar projectes (en la mateixa moreria) mésambiciosos. Això sí, sense precipitacions i amb els coneixementstècnics pertinents, perquè no passe com amb el projecte d'il·luminarel castell que, tot i ser fet a bona voluntat, va danyar greumentalguna part de la mateixa Moreria.

El mateix pot dir-se del patrimoni natural i paisatgístic del terme deBorriol, que caldria protegir. Recentment s'han dut a termeactuacions per netejar el llit del riu Sec amb l'objectiu d'evitar elsmals que canyes i matolls poden provocar en embossar ponts oconductes en cas de riuada, però també per convertir el llit del riu enun espai útil per a l'esbarjo dels borriolencs. Caldria aprofundir enaquest tipus d'actuacions, tot i que cal anar amb compte perquè enalguns llocs s'han dut a terme arrabassant amb tota la fauna i laflora autòctona del riu (alguna d'ella protegida) i deixant solt aalgunes parts el sòl fèrtil del riu, que podria ara desaparèixer mancatde plantes que el fixen. En cas de riuada, a més, l'absència absolutade canyes o plantes és també molt perillosa, ja que fa que l'aiguaisca amb una força molt major. Es podria fins i tot, i esperem ques'avance en aquest sentit, plantejar la recuperació de la zona del riumés propera al poble, entre Sant Vicent i l'Assut de l'Arenal (que haquedat a l'altra banda de l'autovia), on a més de la riquesa naturales conserva també un patrimoni històric més que notable (Molí de laTorreta, Molí del Marqués, Sèquies, Basses, Alqueria ... ).

L'escola de pilota segueix amb força

Els èxits de l'escola municipal depilota valenciana de Borriol no ensdeixen de sorprendre. En l'any quepassa, els Infantils s'han proclamatcampions provincials en la modalitatde frontó; els Cadets han obtingutidèntic premi i, a més, han estatfinalistes autonòmics; mentre que elsJuvenils han sigut campions del trofeuEdicom Interpobles i finalistes en eltrofeu d'escala i corda.

Neteja del riu a Els Xops i el Toll de Banús

Si v.ts fer-te s.ci ~e [',t. ~. LI'- 'f>.t~./A,·il'-. "'''pli el ¡",Uet (i"sU'ip(ió ~;e s·~~i"'''t~.

l'-~ostl'- reli.stl'-i!es.t. fl-ITi¡'M~ fl-l~""l ~els ,n""),,.es ~,l (."soU ~o mi}tai. umtli¡i.'"j ,," (r'TUI

f\. 1.(\. }¡ostm. f\~re4 tt e-lec.tr·p,tic.tl.

A-. "ó. LA- f>()TA-LA-f<-IA-cprre.u: ¡'pt!\.[l\.rii\.(s¡ ~r"i\·il.WrH

p[pr [i\.¡'ptl\.[.Mil\.. w/rd¡re.55.wrH

s

~~~~~------Actualitat

Trobada de Bandes Juvenils, el passat 25 d'octubre

Nova tita de la Pedrera

El passat 30 de novembre, alguns delsmembres del Club Muntanyer la Pedrerainiciaren una nova aventura que ha conclósamb èxit amb l'ascens a l'Aconcagua, lamuntanya més alta d'Amèrica Llatina. En elproper número de la revista farem unreportatge en profunditat sobre aquesta novafita.

La banda juvenil de la Lira Borriolenca,molt activa durant el 2008

En l'any que tot just ha acabat, la UnióMusical Lira Borriolenca ha seguit mantenintel ritme de concerts a que ens té acostumatsen els darrers temps. Especialment destacadafou la seua participació a diversos festivalsd'Alemanya en el mes de juliol, on lluí el nomdel nostre poble. Però cal també fer mencióespecial a l'incessant activitat, al llargd'aquest mateix any 2008, de la bandeta, labanda juvenil de la U.M.L.B. Especialmentdestacada fou la seua participació al Concertde Festes d'Agost, en què compartirenescenari (tocaren durant la primera part) ambla banda de la Unió. Posteriorment, durant latardor, Borriol acollí la Trobada de BandesJuvenils de la Comarca, en què la bandetatambé participà central ment. Per últim, i peracabar l'any, conjuntament amb un enormecor de veus blanques composat per tots elsxiquets i les xiquetes de l'Escola de música,interpretaren i cantaren obres nadalenquesen el ja tradicional Concert de Nadal.

Crescuda al caliu de la banda de la Lira, labandeta és el més clar símptoma de la salutde què gaudeix la seua Escola de música, aixícom de l'espenta que empeny i obliga elsseus col·legues seniors a imposar-se reptescada vegada més difícils. Enhorabona tant alsjoves músics que treballen i estudien perorganitzar un concert, als professors que s'hidediquen perquè ho aconsegueixin i als paresi mares sense els quals tot seria molt mésdifícil.

CI Sanchis Guarner, 9 Tel. 964 321 11812190 Borriol (Castellón)

~__..... ..... ..d

Actualitat

Crisi econòmica

Si n'hi a dues paraules que han estat a la bocade tothom en els darrers mesos eixes són, no hiha dubte, crisi econòmica. Aquesta ha colpejatfort a tot el món occidental i, a casa nostra, s'havist agreujada per la paral-lela crisi del sector dela construcció (que a més de donar feina a moltstreballadors de forma directa, impulsava en elsúltims anys també importants empreses de lazona de Castelló com ara la manisa o el moble). Atot això cal afegir una tercera crisi, que sembla jaestructural, la de la taronja o d'altres productesagrícoles tradicionals (el conreu dels quals apetita escala ha servit, sovint, com un mecanismeper completar els ingressos familiars anuals).

El nostre poble, que duia anys immers en unabombolla immobiliària sense precedents, ha estattambé colpejat per la crisi, un fet que s'ha traduïten la frenada o fins i tot paralització de moltes deles obres que estaven ja en marxa o en projecte.Com en altres contrades això ha fet ques'incrementen les taxes d'atur local i queempreses o negocis que prosperen en paral·lel ala construcció, s'hagen vist també profundamentafectats. Així mateix, la crisi s'ha fet notar també ales arques municipals, ja que en aquests anys debonança els pressupostos s'han quadrat amb unaelevada partida d'ingressos procedents de laconstrucció dels quals ara ja no es disposa. Enuna època de crisi com la que travessem, semblaque les butxaques de l'Ajuntament es troben mésque buides i que es veu forçat a recórrer al deutepúblic. Potser ha arribat el moment de replantejar­nos quin és el model econòmic de creixement quevolem, i que siga viable i a llarg termini, per alnostre poble.

Els indicadors per a aquest 2009 semblen igualde dolents o pitjors. Esperem que estiguen errats.

apatos y omplementosC/German Garcia,40

Uunto farmacia)

Adéu al Quiosc de Pepito

Tot i tractar-se d'un negoci privat, per la seuaparticular història i emplaçament el Quiosc dePepito ha esdevingut un dels llocs de la memòriadels borriolencs i de les borriolenques d'avui. Elseu verd inconfusible forma ja part integral de laPlaça de la Font tal com tots la recordem. Lacaellona de Pepito sembla un element essencialde les festes patronals del mes d'agost. Aquestdarrer any, però, ha decidit tancar definitivamentles seues portes. No sabem què es farà del'estructura del quiosc. Si fóra per nosaltres esmantindria on està.

L'Església de Santa Maria fa 25 anys

A principis del 2009 han fet 25 anysdes que fou construïda l'Església deSanta Maria, un dels edificis méssingulars del nostre poble pel seu traçatarquitectònic d'estil contemporani. En lapropera revista dedicarem un article auna construcció tan singular.

I 7b ~

Actualitat

-- ".-

Borriol: Població i Migracions.........

per Joan Serafí Bernat

Els condicionants geogràfics i històrics

Borriol és una vila situada a prop de laMediterrània. De la nostra estimada, comuna i petitamar ens arriba la bonança climàtica i, des de famil·lennis, les grans influències culturals, però desdel poble no es veu la mar i malgrat tenir l'aiguasalada a pocs quilòmetres, els seus pobladors somde secà. La navegació, la pesca i la cultura marítimaens queden molt llunyanes.

El terme de Borriol està constituït,fonamentalment, per les terres que vessen lesseues aigües a un curt riu, del qual gran part del'any i la major part del seu llit és més rambla quecorrent continu, confirmant la veritat que és el seutopònim. Aquesta estreta vall, que s'obri a la Plana,és un espai de transició entre les terres desedimentació del Millars i el corredor de Cabanes­Sant Mateu. És el lloc natural de pas pels qui voltenla Mediterrània.

Cingles, barrancs, clapisses i penjats predominena les partides, atès que les dues cadenes demuntanyes que configuren els eixos del seu territoriestan quasi connectades a les Costes de la Pobla,se separen entre el pla de la Vall i Benifaet, però estornen a ajuntar al curs mitjà, i quan van a eixamplar­se les voreres s'acaba el terme. Més de sis-centsmetres de diferència d'altitud separen el Pla deMoro del cim de la Penya, i els desnivells són el tretmés significatiu de la majoria de les contrades.

La riquesa geològica del terme és tan notable comla pobresa de sòl. A l'article de David Aragón,publicat al llibre Borriol (2003) es pot trobar unaacurada descripció dels materials que el conformen.Tenim mostres de totes les eres i de molts períodes:Carbonífer, Triàsic, Juràssic, Cretaci, Terciari iQuaternari. La varietat paleontològica també és

significativa. Però a quasi tots els bancals la terraés poc agraïda i els regadius històrics molt reduïts,perquè ni les fonts ni els assuts donen per a més.

Les característiques físiques del terme de Borriolhan condicionat el passat i continuaran fent-ho enel futur. Muntanyes apropiades per a construircastells i poblats fàcil de defensar, però poc d'espaiapropiat per la llaurança i per fer carrers llargs iplaces amples.

L'antiquíssim passat històric de Borriol ha estatlloat fins a l'avorrició. Totes les grans cultures ques'han desenvolupat a la península Ibèrica handeixat la seua empenta en un o altre punt delterme. Epipaleolígic al racó de Raca; Mesolític a lacova Negra; pintura rupestre a la Joquera; Eneolítica les Ermites, el Molinàs, Montnegre, ... ;assentament de l'edat del Bronze al Molinàs, alCastellet de les Ermites, ... ; ceràmiques fenícies ijòniques; els poblats ibèrics del tossal de l'Assut,del tossalet de les Forques, o a l'Albaroc, .. ; delsromans destaca la via Augusta, el mil·liari de Deci, elcap d'Adrià, l'era de l'Assut i l'assentament delPalmar; dels àrabs tenim el poble, el castell, moltes

La Cova Negra

ANTDN IO [ANALES eH IunPeluquería Mixta

Sanchis Guarner, 3 . 12190 BORRIOL (Castellón) . Tel. 96432 11 73

______.........IIIIiiiIIIi~ sd

.-

Actualitat

Si a finals del set-cents encara quedaven moltespartides del terme per rompre, quan es publica elgran treball de Madoz els indrets més apropiats jaestarien tots en plena explotació, perquè allís'afirma "...en todo el termino no hay trozo algunocultivable que esté descuidado;... ", però la fallidad'altres alternatives productives obligarà acontinuar arrabassant fins el darrer pam de terra.El terme "cultivable" és relatiu, depèn de la fam ide la carència de llocs de treball, de manera que alprimer terç del segle XX els nostres aviscontinuaven arrabassant les foies que encaraquedaven ermes.

tradicional de producció s'hauria d'haver iniciat aldarrer terç del segle XIX, algunes generacionsabans ja percebrien la debilitat de la seuadependència del conreu de la terra. El granil·lustrat Antoni Josep Cavanilles va explicar latranscendència de l'orientació exterior de l'activitatproductiva dels borriolencs quan, en parlar delgran increment de la població diu: "No se debeatribuir este pasmoso aumento al que laagricultura ha tenido sino a la industria de arriería.Tienen los de Borriol muchas recuas de machosque traginan y corren por toda España." A mitjansdel segle XIX el corresponsal que va redactar la veuBorriol del diccionari de Madoz torna a constatar lasignificació d'aquesta ocupació i afegeix una altradimensió, l'avantatge que implica la proximitat dela ciutat de Castelló, que també ha estat clau alllarg de tota la nostra història: "... Ia arriería, en laque se ocupan crecido número de caballeríasmayores y menores, y las mujeres hilando encañamo, tejer y blanquear lienzos para loscomerciantes de Castellón."

construccions vinculades a l'ús per regar, un fum detopònims... ; i a les fonts documentals cristianesBorriol ja s'anomena al segle XII.

El veïnat actual se sent descendent dels primerrepobladors que s'instal·laren a partir de la creaciódel Regne de València per Jaume I, i els actes percommemorar els 750 anys de la primera CartaPobla així ho van constatar. Però el poble, encaraque de possible origen anterior, el van construirpersones que practicaven la religió d'AI·là. El castell,segurament la principal icona amb la quals'identifica tot "bon" borriolenc, és sense dubte detraçat àrab. I els descendents d'aquelles personesque van pactar la rendició amb les hosts del reiconqueridor van romandre aquí fins que, el 1609, el"Pietós" Felip IV els va donar tres dies per pujar alsvaixells que els traslladarien a l'altra banda de laMediterrània, deixant aquí els béns i les cases queels seus avantpassats havien aixecat al llarg demolts segles.

L'evolució de la població i les migracions

Històricament Borriol ha estat sempre un poblemenut, com no podia ser d'altra manera mentres'ha viscut de la caça, la recol·lecció i del conreu dela terra. A grans trets es pot afirmar que al llarg demil·lennis en poc superaria el centenar de famíliesfins que, curades les ferides econòmiques, que noles polítiques, generades per la guerra deSuccessió, a la tercera dècada del set-cents, es vainiciar l'expansió demogràfica. Quan el 1787 es dua terme la gran operació estadística deFloridablanca ja es van inscriure 1.774 habitants, idesprés d'un segle XIX de fort creixement s'arribariael 1910 als 3.477. Aquesta fita ha semblat durantdècades el sostre mític del potencial biològic delpoble.

Encara que la crisi definitiva del sistema

El detall evolutiuBorriol entre 1910següent gràfic.

del nombre d'habitants de2007 queda ben reflectit al

CA~~US$~¡~flA

~h\~\LJ'fITE~~ffi\

XARCUTERIA SElECTA o EMBOTITS CASOLANSPOLLASTRES A l'AST o PLATS PRECUINATS

Plaça La Font, 12 . BORRIOL (Castelló)

Encàrrecs al 964 321 203 qb .....

'. ---Castelló fugint de la pressió a la qual els sotmetiael senyor feudal. Sense anar tant lluny, els mésmajors encara ens poden contar com els seus avissegant blat arribaven a peu fins a Saragossa per apoder tornar amb uns pocs duros, o quantes donesmarxaven a Barcelona, València o a la capitalprovincial a ficar-se en amo per a poder amanir-sel'aixovar. I els qui ara tenim cinquanta o més anysrecordem els autobusos que carregaven a famíliessenceres a la plaça de la Font per fer la verema alsud de França.

20101990

A. n ys

1930 1950 L970

3.477

2.500

2.000

1.910

3.500

4.000

3.000 +-....-'o=----'\.------------f-----j

4.500 -

llabitants

4.715

5.000 - ...--..---------~----

Amb alts i baixos significatius la comunitatborriolenca durant setanta anys no feia més queminvar. Les petites recuperacions dels anys vint icinquanta no arriben a trencar la tendènciadepressiva.

L:agricultura ja no podia alimentar més boquesateses les condicions naturals, l'estructura de lapropietat, els mitjans tecnològics i les lleis delmercat. L:arrieria i les artesanies vinculades ambella van fer fallida amb el desenvolupament delssistemes de transport moderns, i encara que espodria trobar una certa continuïtat amb l'existènciaal poble d'un grup nombrós de camioners, la seuaaportació al conjunt de l'economia de la vila vaminvar significativament. Els intentsd'industrialització (calcer, fusta i moble) il'aprofitament de mines i pedreres van topar ambgreus limitacions, i no van poder arribar a donarocupació a tots els veïns. Sols restaven com aprincipals alternatives buscar jornals alstarongerars, a les fàbriques i als negocis de laPlana o l'emigració.

Eixir del poble per a buscar altres oportunitats devida ha estat una tradició històrica a Borriol.L'historiador Sanchez Adell va explicar com el 1459unes quantes famílies sarraïnes es van aveïnar a

L:exce1-1ent treball de Francisco del Campo,publicat el 2006, ens permet fer uns petits càlculsque considerem ben significatius. Entre 1887 i1981 el nombre d'habitants de Borriol va disminuiren 642 persones, en caure de 3.070 a 2.428. Enel mateix període el nombre de naixements inscritsal registre civil local va superar el de lesdefuncions en 1.157 partides. Açò voldria dir, si lesxifres censals foren absolutament exactes i tots elsfets vitals dels qui vivien al poble s'haguerendeclarat aquí, que en dita etapa el saldo migratorihauria sigut negatiu el 1.799 persones. Atès queés raonable pensar que la qualitat censal seriasemblant i que alguns centenars de naixementsocorreguts a hospitals i clíniques de Castelló abansde 1975 no es van recollir a la casa de la vila, elbalanç migratori de Borriol entre 1887 i 1981 vaser negatiu en més de dos milers. Com que deciutadans nascuts fora sempre n'han vingut aresidir al poble, especialment als anys cinquanta iprincipis dels seixanta, l'any 1981 hi viurien tants omés borriolencs a la resta del món com al poble.És a dir, que històricament hem sigut un pobled'emigrants, una comunitat que no ha pogutgarantir un futur adequat als seus membres i queaquest s'han vist obligat a buscar-se la vida aaltres llocs.

lj.O

I Cole de Nan;GUARDERIA LUDOTECA-MENJADOR ESCOLAR-ANIVERSARIS

el &Un, 14 9JOJt)tütf :(. !Jel.: 964 32 10 77

..b ..

Actualitat

Les causes de les migracions sempre són tancomplexes com el mateix ésser humà. Tenimcames per moure'ns, i traslladar-nos allà onvulguem és un dret reconegut a totes lesdeclaracions universals. Però la majoria delsviatges que comporten duracions llargues odefinitives es fan per necessitat, bé siga pertrobar un jornal o exercir la professió escollida, pergaudir d'uns serveis, per dur a terme una activitatempresarial o per fugir d'un ambient hostil. Lallibertat del fet migratori està molt erosionada perles condicions d'allà on es naix.

Considerar en termes comparatius l'evolució dela població de Borriol al segle XX amb el seuentorn pot ser un exercici aclaridor. Almenys desde l'edat mitjana i fins els anys seixanta delpassat segle el comportament és semblant al detot l'interior castellonenc: forta expansió al final del'antic règim i principi del sistema liberal; inici dela transició demogràfica al darrer terç del nou­cents; i molt elevada emigració a partir del 1910.El desarrollisme franquista agreujarà la dicotomiaentre la muntanya i la costa i, al temps que elrerepaís continua enfonsant-se, les ciutats ipobles de la Plana coneixeran una expansió senseprecedents a partir d'aquests anys. Borriolexperimenta en aquesta etapa una transformaciósignificativa: arriben treballadors de les regionsmés pobres de l'Estat espanyol, s'obrin o creixenfàbriques de mobles i calcer, els xiquets van aestudiar fora, etc. Però a la vila sobra força detreball, els serveis que s'ofereixen són insuficientsi moltes parelles joves decideixen anar-se'n aviure a Castelló o a altres grans ciutats. Enaquests anys la proximitat a Castelló juga a favord'incrementar la seua capacitat d'atracció vers elsnostres conciutadans i Borriol continua buidant­se, és a dir, comportant-se com una vila demuntanya i distanciant-se del dinamisme de laPlana.

A mitjans dels anys vuitanta la situació començalentament a canviar. Molts borriolencs,especialment els adults joves, aniran a viure aaltres indrets, però cada vegada arribaran méspersones de fora. La mobilitat que permeten elscotxes, un preu de l'habitatge molt competitiu, unacerta cultura neorural, la creació de molts llocs detreball a pocs quilòmetres del poble, unaclimatologia molt bona per la salut, la pau itranquiHitat dels carrers de la vila, les avantatgesque per algunes famílies ofereixen les novesurbanitzacions i el poblament dispers pel terme,etc., són potents factors de crida. A aquestselements interns s'afegirà en els noranta el fortcreixement econòmic i social que experimentarà totel districte industrial de la ceràmica primer i elsmunicipis turístics després. L:augment del nombrede veïns serà cada vegada més potent: si al cens de1991 es comptabilitzaren 2.668, al del 2001 jas'arriba a 3.812. Més del que s'havia perdut des deprincipis de segle es recupera en una dècada. Peròen canviar de centúria el procés s'accelerarà: alpoble apareixen noves oportunitats per guanyardiners fàcils venent solars i fent cases i pisos, i al'exterior, la província i la ciutats de Castelló hanentrat en una conjuntura expansiva mai coneguda ique sembla no tenir límits. En aquesta dinàmicatransformadora de l'ús del territori valencià, Borrioldeixarà de ser un poble de secà per convertir-se enun nucli residencial de la conurbació de Castelló­Vila-real-Almassora. A principis de 2007 el nombred'habitants ja era de 4.715 i ara en serem uns cincmilers.

No és aquest el lloc per fer judicis de valor, peròalgunes evidències és convenient airejar-les: No ésel mateix creixement econòmic quedesenvolupament sostenible; alguns usos del sòl noes poden compatibilitzar; els encerts i els errorsurbanístics solen ser irreparables; les pèrdues

DETAPêlpereri~

.1

LSRegqIs

CI Ximén Péez d'Arenós, 1512190 Borriol (Castelló)

TIF: 964321714

---------------------------------------------------'.t"

patrimonials, culturals i paisatgístiques empobreixentota la comunitat; gestionar noves realitats socialsrequereix fortes dosis d'imaginació i de diàleg; elBorriol d'avui no és el mateix poble que era quan vamnàixer.

Si al llarg de la major part del segle XX els fluxosmigratoris van ser els responsables de la disminuciódels veïns, des de fa vint anys són els que generenl'augment actual. La revisió del padró municipal adata 1 de gener de 2007 ens permet algunesconcrecions: del total de 4.715 habitants, sols 1.497persones havien nascut al poble; a la resta de laprovíncia havien vist la primera llum 1.945; a la restade l'Estat espanyol 799; i 474 a la resta del món.Intentar deduir de l'origen de les persones la seuatrajectòria migratòria és molt complex, ja que, perexemple, als DNI d'alguns centenars de borriolencs hiposa "Iugar de nacimiento Castellón" i des de laprimera setmana de la seua vida sempre han viscutal poble. Fins i tot tampoc s'ha de confondre origenamb nacionalitat, ja que alguns borriolencs van nàixera França i són espanyols i conviuen entre nosaltres, oalguns xiquets nascuts aquí fills de romanesos ocolombians no tenen la nacionalitat espanyola. Peròles dades anteriors permeten deduir que almenys lameitat dels ciutadans que resideixen a Borriol hanvingut de fora. Si avui la proporció dels "borriolencsde soca" és inferior al 50%, és evident que en unfutur variarà fonamentalment en funció de lesarribades, ja que la fecunditat autòctona no podràcompensar les defuncions.

La capçalera municipal de Borriol i lesurbanitzacions del terme tenen dinàmiquesd'ocupació diferents i les característiquessocioeconòmiques i culturals dels seus residentstambé divergeixen, però tenen en comú el recentcreixement demogràfic i les potencialitats de futur.Atès que al poble hi ha menys llocs de treball quepoblació activa, el factor principal d'atracció per alsnous aveïnats és l'habitatge i, en aquest sectors'ha buscat la competitivitat per la via d'oferirpreus menys exagerats que a la capital.

Aquest any que s'ha acabat ha estat el de l'esclatde la gran crisi econòmica, la qual es caracteritzaper la seua dimensió financera i global, però.que anostra casa ja s'havia iniciat amb la caiguda delsector de la construcció d'habitatges i s'ha agreujatamb la contracció de la demanda al clúster de laceràmica. L:expansió econòmica i social del'Espanya dels darrers anys va afavorir l'incrementde les còmpres de pisos i cases i, amb aquestal'alça dels preus, els grans marges delsconstructors, el valors dels solars, la proliferaciód'actuacions urbanístiques, l'especulació de moltsagents i, al capdavall, una producció molt superiora les necessitats. I tot això dins d'un marc legislatiuabsolutament favorable als promotors i d'uncontext polític local i regional que va convertir elformigó en l'eix central del seu discurs triomfalista.I aquesta febre també va arribar a Borriol i, ambaquesta l'augment del nombre de veïns de Borriol.

DISCO PUB

orriol ,il.z-- d

Actualitat

- Borriolencs pel món

per Caria Tena

eom s'ha comentat en l'article anterior, Borriol sempre ha sigut un lloc on la gent va i ve. Enaquesta secció volem parlar d'aquells que se'n van, alguns temporalment, altres definitiva­

ment. Perquè pensant pensant hi ha molts borriolencs repartits pel món i ens sembla molt interes­sant la seua visió de Borriol. Borriol vist des de fora, des d'una altra perpectiva que ens fa valorarmés allò que tenim, tot allò positiu i allò negatiu, però també ens fa compendre millor a la gent queve, ens fa obrir la ment i la gent que se'n va aprén a estimar Borriol d'una altra manera, ni millor, nipitjor, simplement d'una altra manera. Però si hi ha alguna cosa en què coincideixen és que tot elmón hauria de provar l'experiència.

En aquesta primera edició hem parlat amb tres borriolenques, una que està residint a l'Havana,una altra que ha estat tres anys a ühio, i una altra que passa llargues temporades a Ginebra.

Grisela Soto Personat, 28 anys,

Borriolenca resident a La Havana (Cuba)

1

Per què estàs ahí? Per què eixe lloc i no un altre?

Treballant a l'oficina de La Havana del Programa deNacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) mit­jançant una beca concedida per l'Agència Espanyolade Cooperació Internacional.

Perquè a Cuba i no a un altre lloc?

Per interés personal de viure allò de bo i dolent quehavia escoltat d'aquest país per així poder tant des­mitificar-lo com desendemoniar-lo, comprendre'l unpoc més, observar de ben a prop un altre sistemapolític, econòmic i social, pel Carib, per amistats, pelmoment històric que es vivia, per estar en el llocoportú en el moment idoni, perquè sí, perquè clarque sí...

Què fas i a què et dediques?

Estic traballant al Programa de DesenvolupamentHumà Local (PDHL) dins del PNUD, fent el seguimentde projectes locals de desenvolupament a les provín­cies de Guantanamo, Holguín, Cienfuegos i al munici­pi d'Havana Vieja finançats pel Govern Basc. Hi ha

PE RP~U QlJ ERIA

Afta L/~are3

projectes de diferents tipus però tot ells emmarcatsen alguna de les 5 línies estratègiques del PDHL:(1) Recolzament a la cobertura, qualitat i sostenibili­tat dels serveis territorials; (2) Recolzament al de­senvolupament econòmic local; (3) Recolzament ala descentralització tècnico-administrativa; (4) Re­colzament a la constitució i funcionament dels sis­temes locals de planificació territorial i d'inversióen el medi ambient i, (5) aplicació de l'enfocamentde gènere transversalment a totes les activitats i ini­ciatives de desenvolupament local.

Quant de temps has estat o tens pensat estar?

Vaig arribar en gener passat, és a dir, ja fa quasiun any que estic per ací i en principi en pocs mesostornaré cap a la terreta.

Adaptació: clima, menjar, idioma (si es dóna elcas), costums, ...

El clima, ja sabeu, açò és el Carib, fa un any queés estiu, la major part un estiu calorós però agrada­ble i al juliol/agost, molt molt calorós. És un climaben humit també.

Avinguda Saragossa.84 - Telèfon 96432 I I 24

BORRIOL (Castelló)

1.3b _

Actualitat

Ha sigut ben interessant viure aquest any acídos fenòmens meteorològics nous per a mi,l'huracà Ike i l'huracà (o huracana?) Paloma. Ésrealment admirable el sistema cubà de preven­ció de catàstrofes naturals, amb una coberturainformativa total, bons sistemes d'evacuació,molta pedagogia ciutadana, havent de lamen­tar les menors pèrdues humanes possibles encomparació als països del voltant i també alsanomenats del primer món.

Respecte al menjar... què voleu que us diga ...que somnie amb la paella. El menjar ací és boperò poc variat. Es bassa fonamentalment enporc, arròs i "frijoles". La fruita és molt bona ipoc coneguda per a nosaltres: fruita bomba (opapaia), mango, pinya, guayaba, tamarindo, to­ronja (que no taronja, que també hi ha, encaraque gens àcides), encara que clar, no està sem­pre disponible tot com allà, sinó només quanés temporada.

De verdures, també hi ha poca varietat... Lesbones amanides mediterrànies també es tro­ben a faltar, així com l'oli d'oliva que és unautèntic luxe. A més a més, després dels hura­cans de setembre i octubre ha hagut una granmancança de tot tipus de verdures i del que acíanomenen "viandas", és a dir, malanga, yuca,boniato, papa, etc., que acompanyen normal­ment fregides els plats de "bistec de cerdo y fri­joies". Com veieu, no és una dieta molt sana,no obstant això, tenen un dels índex d'espe­rança de vida més alts del món, per alguna co­sa serà.

Els mariscs són molt bons però només estandisponibles a hotels i restaurants, no els potsaconseguir al mercat fàcilment, almenys al le­gal. .. "ya tu sabes... "

Quant a costums, és ben interessant tot el tema de lareligió afro-cubana, els déus orisha i la seua identifica­ció amb els sants cristians, els babalaos (sacerdots), elsrituals i ofrenes, els "tocs" de sant, els collars i pulseresamb els colors corresponents de cada déu, etc. Comanècdota, cada vegada que s'obri una botella de ron enaquest país, el primer glop va per als sants, així que estira a terra ...

El Malecón, en L'Havana

Quina relació tens amb Borriol (parles a sovint, vens

prou, mantens poca relació, ... ) i com veus Borriol desd'allí (impressió des de fora)

Tota. La major part de la gent que estime està allà,així que tinc comunicació fluïda, més per lnternet queper telèfon ... El bloqueig dels Estats Units a l'illa nom'ho posa fàcil per al tema telefònic.

La veritat és que estar fora de Borriol m'ha fet voler­lo un poc més, encara que també es veuen molt millorles mancances, quant quiets estem, la destrucció queestan fent de la nostra terra ...

-

':14

AUTOSERVICIOS~SDS

Especialidad on: CHARCUT I lA, EMBUTIDOS, CARNES FRESCAS Y VERDURAS

Sanchis Guarner, 27TRI 904:'3? 30 27 . 12190 BORRIOL

Actualitat

Idea de tornar a Borriol i com t'ho planteges

Jo tornaré en pocs mesos... Tinc ganes encara quesé que en quant estiga allà una temporada, potsernecessite tornar-me'n a anar per reconciliar-me ambBorriol de nou.

Curiositats que considereu d'interés

Cap borriolenc per la zona que jo sàpiga ... Així cu­riós, hi ha un hostal a La Habana que es diu HostalValència i que cadascuna de les habitacions té elnom d'un poble del País Valencià; dels nostres vaigpoder vore una habitació Morella, una altra Vila-real i

Regina Moles Valls, 25 anys,

De borriol a Ginebra (Suissa)

Per què estàs ahí? Per què eixe lloc i no un altre?

Entre Suïssa i França es troba el CERN (Centre d'In­vestigació per a la Recerca Nuclear). En aquest cen­tre han tingut lloc importants descobriments en elcamp de les partícules fonamentals i també avançostecnològics i científics de gran rellevança. Per tant elCERN és un dels centres europeus amb més prestigien el camp de la física de partícules i és un dels cen­tre d'acollida per excel·lència dintre de la comunitatcientífica. Acull a molts investigadors i estudiants dedoctorat per tal que puguen realitzar els seus estu­dis. A més a més, el passat 11 de setembre va tenirlloc la inaguració del LHC (Large Hadron Collider), undels accelaradors més importants ja que arribarà aassolir energíes fins el moment inexplorades. Aquestexperiment requereix molt de treball, però al mateixtemps ofereix un ampli ventall de nous descobri­ments.

també Castelló. A la porta hi estan els escuts itambé un cartell que diu "Benvingut siga qui a sacasa ve". També hi ha una tasca al centre de Haba­na Vieja que es diu Onda i on està l'escut d'aquestmunicipi de la Plana Baixa. Vaig tindre alegria, jaque la presència valenciana a l'illa és molt poca,front a altres nacionalitats o comunitats autònomescom el País Basc, Galícia, Catalunya, Astúries o An­dalusia.

Un altre fet curiós és que el pare de José Martí,sens dubte el personatge històric més volgut i repre­sentatiu a Cuba, era valencià.

Tots aquets motius, juntament amb el fet que elmeu experiment està situat al CERN, fan queaquest centre siga el més apropiat per realitzar lesmeves estances durant el doctorat.

Què fas i a què et dediques?

Sóc estudiant de doctorat de la Universitat deValència. Treballe a l'Institut d'Investigació de Pater­na (I FIC). El meu grup treballa en ATLAS, un delsquatre detectors situats en l'anell colisionador LHC(de 27 km de perímetre) situat al CERN. Seria moltambiciós dir que treballe en ATLAS en general sen­se especificar res més, ja que aquest detector ésenorme (25m d'altura, 46m de longitud i tones depes), i necessita al voltant de 2000 persones per alseu funcionament. Concretament, jo treballe en elDetector Intern, que és el detector més proper alfeix, i juntament amb el meu grup de l'IFIC desenvo­lupem l'algoritme d'alineament d'aquest detector.

CI. Hereu, 2 - 12190 Borriol (Castellón) - Tel. 964 32 11 821.5 .

b --....J

l'¡-,-----------------------------------------__

Quant de temps has estat o tens pensat estar?

Durant quest any he estat 9 mesos residint a unpoble francés fronterís entre França i Suïssa. Elsanys vinents seran de gran importància i movimentcientífic ja que en el 2009 està previst el comença­ment del LHC. Per tant passaré algunes temporadesmés al CERN per tal de poder acabar el meu treballd'investigació.

Adaptació: clima, menjar, idiomes (si es dona elcas), costums.

El clima, el mejar, l'idioma i els costums són di­ferents. Passant per les normes d'educació, lapuntualitat , els horaris de les menjades, ... jocrec que el més dur ha estat adaptar-me al cli­ma. Dies i dies plovent sense veure el SOL!. Pera mi el solet és molt important i ha sigut una deles coses que més he enyorat.

Quina relació tens amb Borriol ( parles sovint,véns prou, mantens poca relació, ..) i com veus Bo­rriol des d'allí ( impressió des de fora)

Malgrat estar a 1200 kilometres de distància la re­lació que he mantés amb Borriol ha estat prou flui-

da. Les converses telefòniques freqüents, el "mes­senger" i les visites (tantes com han sigut possi­bles), han fet que em sentira lligada a Borriol en totmoment.

Idea de tornar a Borriol i com t'ho planteges.

Per ara estic cursant el doctorat i sóc conscientque hauré de passar més temps a Ginebra. Per tant,la decisió de tornar a Borriol l'aplaçaré fins a la fi deldoctorat , quan sopesaré les possibilitats laboralsque tinc, .... però independentment de quan o comsé que tornaré a Borriol sens dubte.

Curiositats que considereu d'interés .

Turísticament Suïssa és preciós i hi ha moltes co­ses que criden l'atenció. Per exemple, Suïssa és unpaís amb quatre idiomes oficials que es parlen alsquatre cantos de Suïssa. La visió de pluringüismecom a font ,de cultura i no de disputa em va agradarmoltíssim.

Per altra banda els paisatges de Suïssa són de con­te. Una de les coses que més em va impactar fou pu­jar al Agulle Du Midi a 3842m, des d'on les vistesdels Alps són precioses i concretament la vista delMont Blanc és impressionant.

El Jet d'Eau del Llac Léman, en Ginebra (Suïssa)

I. 1.0 ont, 16

12190 Borriol (Castelló)

______________________za

Actualitat

Susana Francisco Griñó, 28 anys

Veïna de Borriol, que ha viscut tres anys a Ohio (Estats Units)

Em diuen Susana, i he estat tres anys en Ohio, alnord dels Estats Units. A la ciutat de Cleveland vaigestudiar un Màster en Educació, i quan el vaig aca­bar em vaig posar a treballar en un institut on ensen­yava espanyol a la gent americana, i l'anglès aimmigrants sudamericans.

La veritat és que no vaig poder triar el lloc, ja que siho hagués pogut fer, hagués anat a un estat moltmés càlid com Califòrnia, Florida o Texas. Vaig arribara Ohio en gener, i estava tot completament nevat. Elshiverns resulten molt llargs degut a les baixes tempe­ratures. La neu sol començar a caure des de novem­bre fins a maig. Com a conseqüència, tothom volgaudir del bon temps a l'estiu, però aquest resultamassa curt.

Per una altra banda, i com tothom sap, els costumsque es tenen per a cuinar són ben diferents. Perexemple, es gasten molt els condiments com són sal­ses per a fer amanides. AI principi jo no volia perdreel costum de posar vinagre, sal i oli, però amb eltemps no vaig tenir més remei que acostumar-me.També és típic fregir amb mantega i oli, a la qual co­sa no em vaig poder acostumar.

Una altra cosa que cal destacar, i em va sorprendremoltíssim, va ser la gran quantitat de cafè que arri­ben a beure al dia. Els americans no gasten tasse­tes; gasten tassons. Normalment el beuen pur, peròtambé hi ha costum de posar unes gotetes de cremade llet. Està clar que hi ha cafè que és més fort queun altre, però jo he conegut gent que en les cafete­ries han demanat el got més gran, amb el cafè més

fort que hi havia, i sense sucre!! No res, que elsamericans van tot el dia hipertensos. I clar, com de­manen gots tan grans, aquestos són de cartró per apoder beure el cafè en el cotxe de camí al treball, oporten termos xicotets per mantenir el cafè calent.Resumint, he arribat a veure gent conduint, amb elcigarro a la boca, parlant en el mòbil (perquè Ohioés un dels estats on està permès), i el got de cafè al'altra mà. És clar, jo recorde que en tots els cotxeshi havia un lloc on posar gots entre el conductor i elcopilot.

La meua experiència en els Estats Units ha estatmolt gratificant, i la recomane a tothom. Això sí, hetingut molta sort amb les amistats i la casa on heestat vivint. He tingut oportunitat de viatjar moltís­sim per Califòrnia, Chicago, les catarates del Niàga­ra, Nova York, Virgínia de l'Oest, Pittsburg, Carolinadel Nord, Kentucky, i altres llocs. També he conegutmolta gent amb qui mantinc contacte per telèfon ilnternet.

Visitant una comunitat Amish

Ximen Pérez d'Arenos,3 - Teléfono 964 32 1482 - 12190 BORRIOL - loteriaborriol@terra.es

ActualitatLes Coves de Vinromà organitza

les XIII Jornades Culturals de la Plana de l'Arc,"'"....------------------------------------------------

per Xavier Andreu

Joan Mateu en la visita guiada a les Coves

E ls passats 17, 18 i 19 d'octubre l'AssociacióTossal Gros, de les Coves de Vinromà, va orga­

nitzar les XIII Jornades Culturals de la Plana de l'Arc.Han llegit bé, les tretzenes! Ara fa vuit anys que a Bo­rriol vam albergar les que feien cinc (i que seguirena les de la Pobla, Vilafamés, les Coves i Vall d'Alba).Després de les que reuniren a desenes de borrio­lencs i borriolenques al local que ens va cedir PepePitarch se n'organitzarenaltres a Cabanes, la Serra,la Vilanova, Ben-Iloch i laTorre en Doménech. El2006 la Pobla va tornar ainiciar un cicle que d'ací apoc tornarà a conduir-lesal nostre poble. Sens dub­te, ens trobem davantd'una iniciativa i d'una rea­litat ja extraordinària, sen­se parangó en tot el PaísValencià. Així ho va reconèi­xer la Fundació Gaietà Hu­guet de Castelló de laPlana, atorgant-li el passatmes de juny el premi Valen-cians de l'any 2007. Recentment, Vicent Pitarch lesvalorava també des d'un article a El País en què sin­tetitzava perfectament l'esperit alhora erudit i popu­lar d'unes Jornades en què es conjuminen elsestudis científics i universitaris més rigorosos ambles formes de coneixement més tradicionals. Unamena d'Universitat al carrer en què es mesclen fes­ta, estudi, cultura popular, preocupació pel medi i re­flexió sobre el futur de la vida social i econòmicadels pobles que conformen la Plana de l'Arc.

En les Coves els participants van poder gaudir no­vament de tot un seguit d'actes que incloïen con-

ferències, presentació de llibres, lectura de comu­nicacions, dinars i sopars de germanor... José V.Albert Ferrando explicà les característiques itransformacions del Ball Pla, una demostració delqual es pogué presenciar amb l'actuació conjuntade la Unió Musical Covarxina i tot un seguit degrups de dansa comarcals. També la música esti­gué present el dissabte 18 a la nit amb l'actuació

del grup de ball folk"Els Sonadors de laGuaita". Abans, almatí, es féu una tau­la rodona en què estractà la qüestió delsmoviments reivindica­tius a les nostres con­trades. t.:últim dia,des de bon hora, gau­dírem de la ja tradi­cional visita guiada alcasc antic de les Co­ves a càrrec del ca­ted ràtic de GeografiaFísica de la Universi-tat de València Dr.

Joan F. Mateu Bellés, en què participà també l'ar­quitecte Francisco Grande. Posteriorment es féuuna visita guiada al cingle de la Moreria de la màdel biòleg Jordi Domingo i de l'historiador PasqualBoira i es féu un homenatge a la Font de Com­panyen el seu 500é aniversari a càrrec del pro­fessor Josep Antoni Domingo Borràs. A més de totaixò i del lliurament d'una sèrie de llibres i catà­legs, durant tot el cap de setmana estiguerenobertes tres exposicions sobre ventalls, ceràmicai fotografia. I com sempre, no va faltar la germa­nor i els esmorzars, dinars i (novetat aquest any)sopar.

It 1.8b •

Actualitat

Decàleg dels usos raonables de l'aiguaper Notxo Valls

E ncara que durant elsultims mesos, haja plogut

prou, encara s'ha de seguirestalviant aigua. Ja que és un béescàs, per a fer un exemple mésvisual, ho compararé amb elsdiners. Quan tens pocs diners, notens més remei que fer un úsraonable d'aquests, ja que així espoden allargar més al llarg delmes, i quan tens molts diners,tampoc hem de malgastar-los, jaque, si no ens acostumem ianem regalant els diners adesconeguts fins que al finals'acaben.

En aquest exemple crec que esveu bé la idea que s'ha de seguiren el tema de l'aigua. Fent un úsraonable d'aquest recurs natural.Que és la molècula que ha fetrealitat que la vida existisca coma tal, el compost químic que esbusca en altres planetes, per asaber si hi poden sustentar lavida, o fins i tot la fonsd'inspiració per a pel·lícules, comés el cas de "Mad Max", suposeque ja sabreu de què estemparlant, sí, és de l'aigua, tambéconeguda com H20.

Per aquest motiu ara usproposaré unes 10 normes quecaldria seguir per a poderestalviar uns litres d'aigua, jaque allò que importa és el total,si cadascun dels habitants delnostre poble estalviara un litreal dia, al llarg de tot el dias'estaviarien vora 5000 litres isi ho contem per a un mestenim 155.000 Litres i ja per aun any, es pot arribar haestalviar vora 2 milions delitres, que si pensem en el petitsacrifici que hem fet dia reredia, no és res.

1.-Si vos llaveu les dents, o escureu els plats. No deixeu mai

l'aixeta oberta.Per a llavar-vos la cara i les mans, obriu-la

moderadament.

6.-Regueu les plantes i el jardí a primera hora del matí o

a última hora de la vesprada. Utilitza l'aigua de netejar la

verdura per a regar les plantes.

2.-No utilitzes l'inhodor per a llançar les ecombreries, ja que

cada cop que estirem la cadena són de 6 a 12 litres!. Si és

possible instaHa una cisterna de doble polsador.

Z-Outxa't en lloc de banyar-te,

tanca l'aixeta.

mentre t'ensabones

3.-Tanca lleugerament la clau de pas de l'aigua, així, tu no ho

notaràs i podràs estalviar una bona quantitat d'aigua.

4.-Repara les aixetes de tota casa, així es podran estalviar

les gotetes que cauen durant tot el dia i només ens molesten ala nit. Utilitza també dispositius d'estalvi en les aixetes i en la

dutxa.

5.-Utilitza la lIavadora quan estiga plena, i no a la meitat de

càrrega. Utilitza sempre el progama adequat. Si és possible

utilitza el rentaplats ja que fa un us més eficient de l'aigua.

B.-Mentre espereu l'aigua calenta, l'aigua que surt no la

tireu, utilitzeu un poal o una botella per a recollir-la i

després la podeu utilizar per a regar les plantes, o si l'heu

guardada en una botella, per a beure.

9.-Si observeu alguna fuga d'aigua, pels camins i carrers

del notre poble, aviseu inmediatament l'ajuntament o la

companyia d'aigua.

10.-Utilitza el sentit comú, i no malgastes ni una gota

d'aigua.

Aigua que no has gastat,Aigua que no has pagat.

Si seguiu aquests consells no només estareu ajudant al planeta, i a les generacions venideres, sino quetambé estareu ajudant a la vostra economia, ja que:

C/Colón,+212190, E:>orríol

Tel. 96+ 657 788

l'

Actualitat

Qué opina la gent sobre...?t~,----------------------------------------------~·-

7• La tornada de la revista La Bota/ària.2. Les instaJolacions culturals i el funcionament d'aquestes.3. Oferta cultural a Borriol.

Celeste Pallarés45 anysFuncionària

Cristina Escrig37 anysAdministrativa

Rafael Ramos43 anysProfessoruniversitari

1. Em pareix molt bé, perquè qualse­vol oferta cultural és bona.

2. La biblioteca funciona molt bé, laprova d'açò és que ens han donat unpremi per fomentar la lectura.

3. Cada vegada hi ha més oferta cul­tural. Avui en dia, aquests actes sónimpulsats bàsicament per la bandade música. Des de l'ajuntament es po­driem organitzar més actes.

1. Em pareix molt bé i hauria d'havertornat abans.

2. Les instal·lacions estan moltparades.

3. Ací a Borriol no hi ha massa ofertacultural a banda d'actes relacionatsamb la Lira Borriolenca

1. És uns cosa important per al pobleperquè és un mitjà de comunicació quecontribueix a difondre les idees de gentque pot arribar a pensar de manera dife­rent a les persones que controlen elsmitjans de comunicació de masses.2. En principi són limitades, per tant hau­riem d'intentar ampliar l'oferta, principal­ment amb un centre polivalent.3. L'oferta cultural s'ha incrementat enels últims anys, però la falta d'infrastruc­tures limita la diversitat d'opcions cultu­rals.

Laura Mayo25 anysAdministrativa

Rubén Vilarrocha26 anysEmpleat de banca

Yolanda Ramos45 anysMestressa de casa

1. Em pareix molt bé perquè és unmitjà per tenir informada a la gentdel poble i aprendre un poc méssobre Borriol.2. No sol utilitzar molt aquestesinstal·lacions però pense que en elcas del museu podría haver mésdisponibilitat i més facilitats per ferles exposicions.3. Crec que en aquest momemt,malgrat que hi ha alguns actes,falta molt.

1. Em pareix molt bé, quan més pluralitat enoferta cultural al poble molt millor.2. Personalment crec que l'ajuntament hau­ria de tenir solars disponibles per poderconstruir millors i més grans infrastructures,per exemple, crec que la casa de la culturaes quedarà xicoteta i per tant no hagués caI­gut tombar els llavadors. També considerenecessari un local multifuncional.3. En certa mesura hi ha una desinformaciósobre l'agenda cultural a borriol, la gent noés sabedora de les activitats que es fan. AImuseu podrien fer exposicions més a sovint.

1. Em pareix molt molt bé.

2. Com a socia de la bibliotecaquè sóc, falta innovació. A més amés crec que no hi ha massa mo­viment en la resta de instal·lacions.

3. Tinc fills joves i falta estimula­ció cultural.

20

elro(onet

(ofeterio -bor((en01 y(Omidm por en(orgo)

Plaça la Font, 19 Borriol

tlL 654526443

·reuniones famíliares

·cumpleaúos·despedidas·comidas/cenas de empresa·aniversaríos

Associacions

La vida cultural del nostre poble

per À/ex Tena

S empre he pensat que les per­sones ens fem més grans

quan estem amb altres persones, iencara ho som més, quan ensjuntem amb una finalitat comuna.

La vida cultural d'un poble, i endefinitiva la vida d'un poble, depénd'aquestes unions socials, de l'acti­vitat d'aquestes relacions entre per­sones, que moltes vegades esveuen fetes realitat en les associa­cions culturals.

La vida associativa del nostre po­ble podem dir que és bastant rica.Si ens disposem a observar les as­sociacions que es mantenen acti­ves, trobem un ampli ventall detemàtiques: (Disculpeu-me si men'oblide alguna)

Dins de l'esport l'oferta és diver­sa. El Club Muntanyer la Pedrera,el Club de Pilota Valenciana de Bo­

rriol, Club de Futbol Borriol, ClubBàsket Borriol, Club Ciclista de

Muntanya, Motor Club Borriol, Fut­bol Sala Borriol i Bici Extrem com­pleten l'ampli ventalld'associacions dedicades a l'es­port.

L:apartat musical mereix unamenció especial: Unió Musical Lira

Borriolenca, Coral Borriolenca,Grup de Dansa l'Hereu, Confraria

Creus del Calvari, Sarabanda, Mala­gana, Agraviats i Gargamboig sónel resultat de l'abundant i àmpliaproducció musical borriolenca.

A banda d'aquestes agrupacions,trobem un grup d'associacions la fi­nalitat de les quals no és pas lúdi­ca. Defendre els seus drets,millorarla seva situació (social, cultural,econòmica... ) en el conjunt culturaldel poble podria ser la seva finali­tat. En definitiva, vetllar pels seusinteressos a diferents nivells. Parled'associacions com ara l'Associacióde Mares i Pares d'Alumnes, Els

Agricultors, La Asociación VecinalUrbanización Montecristina, i la res­ta d'urbanitzacions i les Mestressesde Casa, entre d'altres. En la meuaopinió, aquestes associacionstambé són part activa de la realitatcultural i social del poble.

La Colla Ecologista l'Espígol pro­mou tota una sèrie d'activitats rela­cionades amb la natura i el mediambient, un terreny poc xafat per lagent.

Nueva Jerusalén i la Confraria deSant Antoni conformen una part im­portant de la cultura tradicional bo­rriolenca. La representació de laPassió de Jesucrist, amb més de25 anys d'èxit, compta amb unaafluència de públic espectacular.D'altra banda, la festa de Sant Anto­ni reuneix cada any milers de perso­nes amb la Foguera i els animalscom a grans protagonistes.

La Festa Alternativa als Bous ésmés que una realitat. Any rere anyens estan aportant una alternativadiferent, amb una aposta oberta a

tots, amb què sense cap menade dubte, estan contribuint a allòque vinc dient tot l'article: fer unpoble més ric culturalment.

La producció d'associacons cul­turals no s'atura. Les darreres as­sociacions en nàixer han sigutl'Associació Cultural Taurina CucaManyo i la que ha tornat a em­prendre el projecte, entre d'al­tres, de la revista que vostésestan llegint en aquest moment:L'Associació Cultural La Bota/ària.

La vida cultural d'un pobledepén, doncs, de l'activitat delsseus habitants, de l'acció de lesassociacions, però també d'unabona política cultural, i quan dicaçò faig referència a una bonaproposta cultural des de la regido­ria de cultura. Des de la promo­ció, ampliació i millora de labiblioteca, fins a l'activació delmuseu, passant per programa­cions de teatre i música, cursosde formació, una setmana cultu­ral digna, una política de coordina­ció de totes les associacions ontots puguem interaccionar ambtots, una escola en condicions,una casa de cultura, altres espaisper a la cultura ... En definitiva.una aposta cultural àmplia, rica icoherent.

És la meua opinió. Només vullconvidar-los a participar.

~h~dtw~t

fe¿jb~ de rPJ!J'~b

per Jovier Sos

• ..4 ~ .....

--:. ~ .. ~ ;

-, L'És~ola d~ Música de ¡ci UniÓ Musicaí L;r~: Bo'rriólenc~''l"'--------------------~~~ -

E n els últims anys hemvist com entre els nos­

tres joves, estudiar música iser membre de la banda demúsica, s'ha fet realitat.

Per poder arribar al puntque ens trobem la societat hasigut necessari que tot un con­junt d'esforços s'uniren, jaque sense la seua aportacióindividual no haguera sigutpossible: ajuntament, socis icol·laboradors, empreseslocals, professors de l'escolade música, director, juntes di­rectives... que sempre hanapostat per apropar la culturamusical als nostres veïns i do­tar-los d'una formació adequa­da.

Loferta formativa és molt va­riada: a partir dels cinc anys ifins els vuit, existeixen cursosde sensibilització a la músicaUardí musical, iniciació musi­cal i preparatori). Després escomença a estudiar llenguat­ge musical i instrument, ofe­rint classes de més de quinzeinstruments de les diferentsfamílies (vent fusta, vent me­tall, percussió i corda)

Actualment la nostra escolade música té com a objectiuformar als futurs músics de labanda de música, impartint el

Grau Elemental de llenguatgemusical i instrument. Una ve­gada acabats els quatre pri­mers cursos, els alumnes espoden preparar per accedir alConservatori a Castelló i conti­nuar els seus estudis de GrauMitjà.

Per tant l'educació que s'ofe­reix pot ser l'inici per a la pre­paració d'una professiófutura: ser músic professional.

Des d'ací voldríem incidirque mai és tard per aprendremúsica. Últimament hem vistcom persones adultes es vo­lien matricular a l'escola,aprendre a tocar un instru­ment. Front a l'entusiasmeque mostraven, la societat noha volgut tancar les portes,

sinó més bé al contrari, adap­tar la formació a les carac­terístiques d'aquest noualumnat: flexibilitat d'horaris,classes individuals i ritmesd'aprenentatge adaptats ales seues necessitats i dispo­nibilitat horària.

Cada vegada som més gentla que coneixem el llenguatgemusical, un llenguatge univer­sal a través del qual es trans­meten moltes emocions isentiments. Si voleu ser mú­sics ja ho sabeu, a Borriol po­deu ser-ho. No hi ha resmillor que compartir un espaii un temps amb altres perso­nes per poder fer allò quemés t'agrada, en el nostrecas, fer música.

Escola de Música de la u.M.L.B.

'22Camino La Coma, s/n - 12190 BORRIOL (Castellón) - Tel 96432 1093

Història

Algunes dades sobre el sistema hidràulicde l'Horta d'Avall a la fi del segle XVIII

per Xavier Allepuz

E I terme municipal de Borriol presenta unaconfiguració geogràfica caracteritzada per

l'existència d'un corredor central enfonsatemmarcat per dues estructures muntanyosessituades a l'est i l'oest. En el corredor central, la Vallfortament antropitzada, és on localitzem el llit delriu Sec; un riu que presenta un comportamenthídric vinculat al seu sobrenom.

L:aigua, element de vida, ha estat un bé preuattant en el passat com al present. És per això, quel'ésser humà, al llarg del temps, ha anatdesenvolupant tota una sèrie d'artefactes per tal deproveir-se d'aigua en temps de secà. I el riu Sec, alseu pas pel terme de Borriol, és un bon exemple deles diverses infraestructures hidràuliquesconstruïdes al llarg dels segles per retenir lesaigües d'escorrentia i crear zones d'irrigació, almateix temps que per a obtenir d'altres profits del'aigua (molins fariners, sènies...).

Les diferents estructures de l'arquitectura del'aigua que es troben al curs del riu Sec, mancadesd'un exhaustiu inventari i anàlisi, donaran lloc a unaestructuració de les terres de conreu irrigades enbase a l'aprofitament de les aigües del riu, establinttres hortes històriques: la d'Amunt, la Mitjana i lad'Avall, atenent a la posició que ocupen en el cursdel riu.

Si atenem les informacions toponímiques quehom disposa (Linares, 2003), podem veure comaquestes hortes s'articulen amb una seried'elements arquitectònics per a l'aprofitament deles aigües del riu. Així, l'element principal seràl'assut l'Assut estarà vinculat amb el reg de l'hortaAmunt, l'assut de l'Alquerieta amb el reg de l'hortaMitjana i, finalment, l'assut de Borrús amb el reg del'horta d'Avall. Juntament amb aquestes estructures

se'n localitzen d'altres a cadascuna de les hortes:les basses, les sènies i les sèquies amb els ramals ifiles corresponents per a la distribució de les aigüesentre els regants.

Ara i ací, ens centrarem en aportar unes dadesdocumentals relacionades amb les estructureshidràuliques vinculades al reg de l'horta d'Avall, enla partida de Borrús. Partida que, si atenen a l'arreletimològica, ens porta a un origen àrab (Linares,1999). Tot i això, no podem determinar unacronologia islàmica per a les construccions existents.

El pas del temps, juntament amb d'altresnecessitats, comportà que el dia 30 de juny de 1774(annex I), l'arrendador dels Drets Dominicals,Alberto L1ansola, juntament amb els representants"de los interesados en el agua de riego de la huertade Avall", Vicente Campabadal i Vicente Falomir,acorden amb l'obrer de Borriol, Miguel Palau, la"reedificación, obra y reparo de la Asud de la huertaintitulada de Avall", el qual es localitzava "al sitiolIamado de Borrús".

Els capítols signats defineixen perfectament lesobres a realitzar: "Primo. Que ha de ser del cargo dedicho maestro agotar, el basal, que se hace bajo dedicho Asud haciendo de forma que no traspele elagua de dicho Asud al referido basal. Otrosí, que ayade añadir todas las piedras que faltan a la filada dedebajo de dicho Asud. Otrosí, que dicha obra la ayade dar asegurada por espacio de seis años,contadores del dia que fuese abonada dicha obra, yconcluhida, y que se aya de visurar por dosMaestros elegidos, y pagados por parte de nosotrosdichos otorgantes. Otrosí, que la obra de la asequiase aya de construir con las paredescorrespondientes, por los dos lados hasta veinte yquatro pasos, y que aya de tener la asequia a la golaquatro palmos de hancharia, y en lo restante tres

CI. Sant Antoni, 59 • 12190 BORRIOL (Castellón) • Tels 96432 1635' Móvil: 696095077

Història¡.,~ --J

l~"".---------------------------------------------__-palmos, y que aya de anivelar el piso de la referidaasequia. Otrosí, que aya de dar fiadores asatisfación de los otorgantes, y aya de ser delMaestro el pagar esta escritura, con cuyascondiciones en dichos respective nombresprometemos, que esta dicha obra sera cierta ysegura, y no quitada por menor precio ni calidad.".Obres que van ser valorades en 80 lliures quel'obrer havia de cobrar en tres terminis.

Com es desprèn dels capítols, l'assut perdiaaigua per les esquerdes existents a la seua base,això comportava l'entollament de l'aigua a una cotainferior a la de l'assut i, per tant, la pèrdua del'aigua per al reg. Els treballs encarregats, secentren en l'anulació del bassal i el reforç de lacimentació de l'assut per limitar les filtracionsd'aigua. Però si aquestes són les reparacions quees pretenien efectuar, dels capítols també esdesprèn la necessitat d'augmentar les terresirrigades. És per això que s'encomana, igualment,la construcció d'una nova sèquia paredada (potserl'existent fins eixe moment estava excavada almateix terreny) que havia de tindre una longitud de"veinte y quatro pasos" (aprox. 18'66 m), mentreque l'amplària s'establia en "tres palmos" (aprox.67'98 cm), excepció feta de la gola o part d'unióamb l'assut on l'amplària havia de ser mayor, de"quatro palmos" (aprox. 90'64 cm), per permetreuna millor canalització.

Una vegada executades les obres havien de serreconegudes per dos mestres d'obra. Tambés'obligava a l'obrer a donar fiadors, aportant com atals als llauradors de Borriol, Francisco Balaguer iPasqual Marí.

Lobra contractada amb Miquel Palau, no sabemsi arriba a executar-se. Tot fa pensar que no, atés

que quatre mesos després, el 7 de novembre de1774 (annex 11), de nou els abans esmentatsarrendador dels Drets Dominicals, representantsdels interessats en l'aigua de reg, als que ara se'lshi afegeix l'alcalde major, Jaume Pastor, contractennovament l'obra de "radificación, obra y reparo dela Asud de la huerta intitulada de Avall" amb elmestre d'obres de Vilafamés, Francisco Beltran. Enaquesta ocasió, el preu de la contracta s'eleva a190 lliures, cent deu lliures més que al contracteanterior. Com es desprèn del document, el sistemad'adjudicació va ser la subhasta pública, fet queens porta a considerar les infraestructureshidràuliques propietat municipal.

Els capítols signats novament incideixen en lesnecessitats que presentava l'assut: filtracionsd'aigua, reforç de la cimentació i anulació delbasal. Ara però, res s'esmenta sobre la construccióde la sèquia. A més a més, de les clàusulesindicades, Francisco Beltran, s'obligava a donarassegurança sobre l'obra durant deu anys i afinalitzar els treballs per al dia de Nadal del mateixany, és a dir, l'obra s'havia d'executar en el terminide menys de dos mesos. També aportava fiadors,en aquest cas, el llaurador Vicente Benet deVilafamés, i el seu propi fill, també obrer, FranciscoBeltran.

Els promotors, però, es reservaven el dret depoder anular la contractació en cas que un altreobrer estiguera disposat a fer l'obra a un preumenor, i adquirien el compromís de pagar l'importde la valoració de l'obra en tres terminis: una partal mateix moment de començar les obres, d'altra ala meitat de l'execució i, finalment, la darrera unavegada acabada i reconeguda l'obra, per a la qualcosa, el mestre d'obres es comprometia a costejarles despeses de dos mestres d'obres triats pels

Plaça La Font, 29 A - 12190 Borriol (Castelló)Tel.: 964321633

... SZ1

.~

promotors de l'obra, bé de València o bé d'altresindrets, per fer sura de les obres efectuades.

En aquesta ocasió l'obra sí va ser executada jaque el 12 de març de 1775, es passen comptesamb el mestre d'obres Francisco Beltran, i es lliurala corresponent carta de pagament davant el notariJoaquin Artola per les 190 lliures en què havia estatadjudicada l'obra (Linares, 2001:71).

EL RAVAL

IHistòria

Bibliografia:

Linares Bayo, J.C. (1999): "Estructura i classificació

dels topònims rurals del terme de Borriol", en

Comunicacions. III Jornades Culturals. Les Coves de

Vinroma, 16-17-18 d'octubre de 1998, Associació

Cultural Tossal Gros, Les Coves de Vinromà, pp. 5-11

Linares Bayo, J.C. (2001): "Estructura agrària

urbanística en el Borriol de finals del segle XVIII. A partir

dels protocols notarials de 1775 (Josep Artola)", en Actes

IV Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, La Vall d'Alba,

octube 1999, Diputació de Castelló, Castelló, pp. 65-80

Linares Bayo, J.C. (2003): "La toponímia de Borriol" en

Allepuz Marzà et al.: Borriol, vol. I, Universitat Jaume I,

Castelló, pp. 147-241

Pilar Garcia DelgadaTel. 675 699 013

elravalcongelats@gmail.comOr. Portalés nO 9

12190 Borriol

2Sb .._

Història

El castell roquer de Borriol~'¡'-------------------------------------------------J

per Henri Bouché

Un versador local va cantar allò de

Castell moro, vell gegant,

als teus peus la Moreria

nostre pertany al primer tipus, és a dir, al'anomenat roquer, caracteritzat per ser, sobretot,defensiu, tindre forts murs, sense fossat (resultainnecesari, lògicament) i disposar d'uns elementspropis.

La construcció ens mostra una fortalesa de plantairregular d'una important extensió, amb murs d'unagruixària de quasi tres metres. Es poden distingirtres nivells: l'anomenat sobirà o recinte principal, elqual té una superficie de 300 metres quadrats ambuna entrada esglaonada i en línia crebantada;disposa d'un aljub i les dependències pròpies delsenyoriu.

Es diu que la seua antiguitat pot datar-se al'època ibèrica (i, encara, prehistòrica per lestroballes lítiques) i alguns autors atorguen el seuorigen a la cultura romana. El més segur és quefóra obra ~els àrabs, almenys en la seua plenitud,continuada pels cristians. Els àrabs, és clar,tingueren molts segles per construir o restaurar elcastell: vingueren al segle VIII i estigueren ací, a lesnostres terres, fins el primer terç del XIII. Iromangueren a Borriol fins el 1609 quan l'expulsiódels moriscs (i els que restaren per sempre!).

L'accés al recinte resulta difícil i el seu estatamenaça ruïna i, tal vegada, exigeix una revisiótènica. Ignorem com està actualment el seu interior(sóm acrofòbics!), però pensem que caldria fer unestudi de la seua estructura i veure si tenimasegurada la supervivència d'uns altres tantssegles com ha viscut fins ara. I, si no, posar-hi remei.

mirant-te a la llum del dia.

La següent estada o nivell és el jussà, destinat ala gentada del castell i el servatge, amb aljub icementiri. És el nivell millor conservat, el qualsembla que va ser transformat al segle XIX amb

Vista del castell des del Fraret motiu de les guerres carlines.

El castell no és tan sols una obra física, sinó, enel nostre cas i en molts altres, una comunitatterritorial, un àmbit social i també jurisdiccional.Però, no tots els castells són iguals: hi ha un castellroquer, altre munterí i el tercer model, de pla. El

el teu poble tot davant

És ben cert que el nostre poble sense el Castellno seria igual. Sobre una muntanya de roquescalcaris, a més de 300 metres d'altitud, s'alça lafigura esvelta, encara que ruïnosa, com la d'unadama noble, que és el Castell. Vore'l a la llum delfoc en la nit de Sant Antoni és tot un gaudimentestètic. Llàstima que la il·luminació nocturna permitjans artificials encara no s'haja dut a terme perpoder contemplar-lo totes les nits de l'any!

>

,A-. c,. LA- l>()T/+'L/+'[<IA-

c.vn-evc bpt¡_[,11 rúl l'' ¡¡,nil il. ePf"

b[,O'l: [.tI httl[,f\rÚI.l;l(;'rdvrw. c.v;"-' ''¡

, V,,{5 ~"l.le.5 te.:'Ie.~ lrtos :1;ltj'~Vfes (\.ri~,.e.¡~I'le:1 t\. [.t\ '?-"t¡\{Ari,\.? ,PPS1\. tel&. cpntllcte. {\;n." 11.(15.'1,1.1 'es (1 tU VI(\. liS IIJl- (.(llTe-: I {\ 1i\ 11 (1st r¡l. {la re,':l

ele.ct"òHíUL '

s

D

/

166. Aclaridors al Mas de Carpi. 1947.Vicent de Tarongeta, Bartolomé Breva i Femando BrevaPropietat: Carmen Breva

167. Collint olives. 1956.Vicente L1orens, Quiqueta Lacosta, Lola Peret i altres collidors de Benicàssim.Propietat: Vicente Llorens

~'¡,

,-

".. .- . ' ......; .... . - -,'-

.........",'"

168. Home treballant a l'horta. 1957.Propietat: Teresita Pallarés

169. Maset de Bartolomé Breva Castillo. 1941.Femando Breva Gonzalbo, Bartolomé Breva Gonzalbo, Roseta Gonzalbo Falomir, Rosita VallsGonzalbo, Carmen Breva Gonzalbo, Maria del Carmen Gonzalbo Falomir i Bartolomé BrevaCastillo,Propietat: Carmen Breva Gonzalbo

.7 n

170. Gent per la Serra. 1963.Miguel Bellés Barrach,ina, Miguel Bellés Tena, JoséTena, Juan Mondina, Angeles Tena, Carmen Bellés iJosé Tena. ,Propietat: Angeles Tena

171. Matxo~ batent a l'era. Anys 60.Propietat: Angeles Tena

b

172. Maset de Bartolomé Breva Castillo. 1941.Família Breva Gonzalbo.Propietat: Carmen Breva Gonzalbo

d

,'.:

173. Damunt d'un muntó de cebes. 1951.Vicentica Asencio i Carmen BrevaPropietat: Carmen Breva

174. Homes fent una rebassà. 1958.Propietat: Teresita Pallarés

-

-.. ".

175. Carro a les borrasques. 1953.Propietat: Carmen Breva

176. Gmp d'amics de borrasca. 1953.Manolo Capdevila, Adoración Ucher, Teresa Pallarés, Rosario Vilarrocha, AntonioBernad i Enrique Bernad.Propietat: Teresita Pallarés

177. Entrada de bous. Anys 70.Pepe 'el Catxano', Carlos Pallarés, el Sastret, Eliseo Tena, Rosendo, Fernando Sos,Jorge Luis i Jesús Solís.Propietat: Rosendo Vidal

178. Sant Antoni. Anys 50.Vicent Alafont, Pepe Camino, Vicente Femando Santamaría, Eliseo Terra i VicenteJosé Esteve.Propietat: Eliseo Tena

179. Pare i fill. Principis de segle.Eliseo Terra i Pepe Tena 'el Ventero'Propietat: Eliseo Tena

180. Grup d'amics en Sant Vicent. Vora 1960.Eliseo Tena, Vicent Alafont, Pepe Camino, Ma RosarioBalaguer, Trini Pallarés, Eduardo Vicent, Ma Teresa,Araceli Balaguer, Tere Ramírez, Pilar, Tonica MariCastelló, Ma del Carmen Alafont, Ma Teresa Safont, MaAntonia Pauner, Femando Sos i Vicente José Esteve.Propietat: Eliseo Tena

181. Obrant a la costereta de les Parres. 1969.

182. Grup d'amics el dia de Sant Vicent. 1958.José Francisco, José Falomir, Cornelio Pallarés, José Esteve, Antonio Bernad,Pascual Esteve i Eduardo Esteve.Propietat: Teresita Pal/al-és

183. Autoritats municipals en Sant Vicent, mitjans del segle XX.Juanito Ucher, Enrique Luna, Pepito Rubio 'el Soldat', Fernando Balaguer 'el Piñero',Vicent Bernad, Pedra Sanchez, Ricat'do Simó, Pepe Rubio 'Clareta', Eliseo Tena, RamónVicent, Vicent Gascón, Pepe Falomir, Carlos Pallarés, Pasqualet el dolçainer, JuanPallarés, 'El Coheter', Bartolo Saez i Antonio Falomir 'Roqueta'.Propietat: Eliseo Tena

I la tercera zona o nivell és l'albacar (de l'àrabalbaqqara, la porta on passaven els bous), lloc ons'allotjava el ramat que hi havia al castell.

És indubtable que, com diu el nostre amic VicentForcada -especialista en castellística-, el castell deBorriol és de tipus defensiu -encara que també pera guaitar (diu que fins el castell de Montornés!)- iaixí ens ho mostren els fets històrics que allíesdevingueren, alguns més recents com són els deles guerres carlines. I també es convertí en unimportant bé de la noblesa.

Probablement, afirma l'autor esmentat, Borriol (anosaltres ens agrada més Burriol, com diu laprimera carta pobla atorgada el 12 de febrer de1250) va ser conquerida pel rei En Jaume I en lasegona quinzena d'agost de 1233 i pogué coincidiramb la festa de Sant Bertomeu, el 24, al qual seriadedicada la primitiva església. Una hipòtesi.

Bé. Feta la conquesta, vingueren les donacions.Després d'un plet amb el bisbe de Tortosa, PonçTorrellas, el castell i les altres pertinences passenal lloctinent del rei, En Ximén Pérez d'Arenós l'any1254. (AI 1356 Pere IV concedéix el títol de vila aBorriol; i al 1379 dona llicència a Jofre Thous per ala construcció de les murades del poble). Altresdonacions se succeeixen: el 1417 passa a lafamilia Thous; Antoni de Thous (1459) i els seusdescendents, que la mantenen fins 1515.

I Història

Després, els Casalduch: Nicolau Casalduch (1525),el seu fill Jaume Josep i la seua neta, Violant. AI1608 hi ha una baronia a nom d'Antoni Boïld'Arenós i, més tard (1682), Pere Boïl d'Arenós,baró i senyor de Borriol, Antoni, Pere, Francesc iMaria. Amb Maria Boïl i d'lxar acaba el senyoriul'any 1778. No obstant, el feudalisme segueix ambRamon de Campobadal, l'Hereu, el Llaurador.

La moreria des del castell

Des d'aleshores, el nostre Castell, vell peròmajestuós, roman vigilant tota la vida del poble,impassible, mirant la Via Augusta, el riu, les cases,la gent... Nosaltres també el mirem, perquè japertany al poble, és nostre. Ell és el símbol de laprotecció, està més a prop del cel, és quasi sagrat.No està aïllat del poble, és el poble.

ForMaClóN:

ForMClClóN e INForMÉlt:.ICCI

INForMÉlt=.lca:- Centro de formación multimedia.- Nuevo centro de forlTlación del Servef.~ Cursos gratuïtos para ernpresas.- Ampllia variedad de cursos.- Infórmat.e sobre los cursos para desempleados.

-Venta de equipos informaticos.- Servici o t.écnico (Mantenimient.o / Reparación).- Diseño y creación de paginas web.- Alojamient.o web.- SOLUCIONES PROFESIONALES.

VISIt:.e Nuesa:.ras Nuevas INst:.alaCIONes eN:C/ XIMÉ!N péRez (':raReNÓs. 14 - 12'190 L!JORRIDl

[°34] 9641557723 / GEiS 16 t9 61 - www.enMar.es/enMan:menMar.es

TVCENTRE ASSOCIAT

_ FONDOSOCIALEUROPEa

FUlldacióll Tri pa ,oti la...... , lA FO"'''' ...·,.:»: F'. H .... n •.u

27.7 )

Història

Un gran dia per a la música borriolenca~'I' ---_"":'_------------------------------------_-J

per David Roco

·,28

A bans d'introduir-nos a fons en el tema que ensocupa, m'agradaria fer una xicoteta

introducció o reflexió per intentar esbrinar i apropar­nos al perquè de l'afició musical del poble de Borrioli en definitiva del País Valencià.

La nostra sensibilitat artística i, especialment,musical està estretament lligada a la nostracondició mediterrània, de mentalitat tolerant, passiópel color, la bellesa i la festa, segurament degut alnostre temperat i solejat clima, que pareix convidara eixir al carrer i gaudir de la vida.

La nostra particular història pareix reafirmaraquesta teoria, ja que si ens remuntem a tempsllunyans, podem trobar restes de la nostra aficiómusical. Començant pels ibers s'han trobat diversesrepresentacions de músics fent sonar els seusinstruments, encara molt rudimentaris, com unabanya o una doble flauta, en el poblat ibèric del Turóde San Miquel de Llíria i en "La Serreta", entre Alcoi,Penàguila i Cocentaina. Els àrabs també vancontribuir a augmentar l'afició musical d'aquestesterres, aportant nombrosos poemes que erencantats amb música creada per ells, elaborant aixímolts instruments com el "zolamí" - avi de ladolçaina -, la "xocra", la "nura", el llaüt...

Saltant alguns segles, podem trobar el famósdrama litúrgic medieval del Misteri d'Elx i podríemseguir citant fets i circumstàncies musicals lligadesa la nostra història que evidenciarien encara més latradició musical valenciana.

Amb tots aquest antecedents ja estava el campllaurat i abonat perquè a principi del segle XIXtinguera lloc el naixement de les Bandes de Música ide les seues Societats Musicals.

LETICIA SAFüNT TENA

Els conflictes polítics i revolucionaris de la primerameitat del segle XIX van omplir d'exèrcits o tropesmilitars tota la geografia valenciana. Quan no erenles tropes napoleòniques eres els ExèrcitsEspanyols o les tropes irregulars, i quan no eren lesconvulsions entre liberals i conservadors, eren elsconflictes carlistes. En definitiva, un període convulsen el que cada facció anava acompanyada per laseva banda militar, per donar color, solemnitat iimpressionar així al bàndol contrari. Aquestarivalitat entre dos bàndols i dues bandesenfrontades es va mantenir a Borriol fins a l'esclatde la Guerra Civil, amb La Unión Musical LiraBorriolense i La Unión Musical Santa Cecilia deBorriol.

Quan aquests regiments militars es retiraven delpoble o el conflicte s'acabava, ja estava sembradala llavor. per al sorgiment de les bandes en elspobles, encara lligades fortament a idearis polítics,però amb la voluntat d'amenitzar i donar-lisolemnitat als actes festius i religiosos de lalocalitat. Així, algun músic d'aquestes bandesmilitars, no ho tenia difícil per convèncer i ensenyarmúsica "d'oïda" a alguns habitants de la localitatque desitjaven canviar per alguns moments la sevaimatge de llaurador o artesà i lluir les seveshabilitats musicals amb un flamant uniforme. Escrearen així petites bandes de música civils, queamb el temps, van anar augmentant de nombre imillorant considerablement la seva qualitat musical.

Precisament m'agradaria parlar de la qualitatmusical de la banda o bandes del nostre poble. Tot isent una banda modesta, ha conreat diversos èxitsal llarg de la seva història, aconseguits pel seuímpetu i afició musical incansable dels habitants deBorriol però sobretot dels músics que al llarg delsanys han anat participant i materialitzant el seuesperit artístic en forma de notes musicals.

Avda. Zaragoza 69121 OBORRIOL C;lstel!on'¡

Tel. 964 32 1604

g

Tots podem recordar els èxits conreats per lanostra banda recentment, com la participació el 9 desetembre de 2005 en el I I CertamenInternacional Vall d'Aosta ( ltalia ) I en la SegonaSecció, on va aconseguir el 1er Premi i Menciód 'Honor, a més del premi a millor Banda delCertamen. O el 1er Premi en la Segona Secció delXXX Certamen Provincial de Bandes de Castelló al'abril del 2007.

Però en aquest article vull fer un poc més dememòria, recordar un gran dia que alguns joves, i notan joves, no van tindre el plaer de gaudir, i altres,més majors, han pogut oblidar.

Aquest dia especial es tracta del 24 de maig de1936, possiblement l'última gran actuació delsnostres músics abans de quedar les bandesdissoltes durant el període bèHic de la Guerra Civil.

Tot va començar quan molt abans de les 4 de lavesprada, d'aquell solejat diumenge, van desfilar lesbandes, vingudes de diferents pobles, pels carrersde Castelló, sempre acompanyades per un bonnombre de paisans que les animaven. A les 4 jaestaven totes les bandes a la Plaça de Bous,preparades per a participar en el Segon Concurs dePasdobles de la localitat.

Després de la desfilada, va començar el concursseguint l'ordre d'inscripció dels pasdoblespresentats. La primera banda en actuar va ser laBanda d'Alcora, amb el pasdoble "Dia de dobla",seguit de la Banda de Burriana amb "Ramonet", laBanda de Borriol amb "El Bohemio" de Ramón Sala ­per aquell moment músic de la banda i desprésdirector durant molts anys-, la Banda de Vilavellaamb "R. C. y S." del compositor i director de l'altrabanda borriolenca Cornelio Pallarés, la Banda de Vila­real amb "Vicente Sales" i finalment la Banda deBetxí amb "Aromas del Guadalquivir".

VALLSCalzados

Història

Acabada la primera part del concurs, va pujar al'escenari la Banda Municipal de Castelló, que vainterpretar l'obertura "Carnaval" de Dvorak, el"Vuelo del moscardón" de Rimsky-Korsakov i"Variaciones" cosa que va causar una gran ovacióentre el nombrós públic assistent.

AI finalitzar l'actuació de la Banda Municipal deCastelló, es van repetir els pasdobles del concurs,però aquesta vegada en ordre invers, es a dir,començant per la banda inscrita en últim lloc.Acabat l'espectacle, el públic va dipositar el seuveredicte en les urnes disposades en les portesd'eixida. Cal dir que a banda del públic assistent, hihavia una jurat format per Vicente Tàrrega, EduardoFelip, José Garcia i Francisco Bellido, que feia lesfuncions de secretari.

El veredicte final es va fer esperar fins passadesles 10 de la nit, amb un escàs públic que va haverd'aguantar la "fresca" de la recent entradaprimavera Tanmateix, per als borriolencsassistents l'espera es va veure recompensada. Elsnostres pasdobles no van poder guanyar el primerpremi, ja que va recaure en el pasdoble "VicenteSales" interpretat per la Banda de Vila-real, però lanostra música va ser premiada amb el segon i eltercer premi del concurs. El segon premi atorgat alpasdoble "R. C. y S." De Cornelio Pallarés,interpretat per la Banda de la Vilavella, i el tercerpremi al pasdoble "El Bohemio" de Ramon Sala.

Sense cap dubte uns premis merescuts, un granreconeixement a la tasca compositiva de dos gransmúsics del nostre poble que junt als intèrprets vanregalar el seu art a tots els assistents i, endefinitiva, un gran dia que mereix la pena serrecordat per tots.

Ma José Valls BalaguerGERENTE

Avda. Zaragoza, 67 • 12190 BORRIOL (Castellón)

~---------------------_ .....

El Betlem de Consten

,1--....:.-------:.....--,Tradicions

LB. Quants Nadals faque vens muntant el"Belemet" amb aquestformat obrint-lo alpúblic?

tingut eixa afició dins de mi, des de ben menudet.Sempre he tingut la il.lusió de fer un Betlem bonic.

LB. El canvi al nou format va ser d'un any per unaltre o ha segut un procés gradual al llarg deltemps?

C. Sent un treballador normal i corrent que va atorns, amb els maldecaps i limitacions normals queté tota persona treballadora, doncs comprendreuque no podia d'un any per l'altre fer un Betlem com

el que tinc ara. Ha estatun procés gradual oncada any he procuratafegir noves figures ielements que hanconformat el que veieu.

C. Doncs va ser fa 14anys que per mediaciód'un amic meu capellà

vaig aconseguir les meues primeres figures. Van serencomanades a l'escola de Salzillo de Múrcia. Sóngent que treballen per encàrrec i no per aqualsevol. Normalment s'encarreguen de ferpassos per Setmana Santa i figures per a usosreligiosos, no per particulars. Parlant-vos un poc deles figures vos diré que les fan de fang i lescobreixen de tela midonada, que després treballenper donar-li la forma i els plecs que podeu apreciar.Posteriorment apliquen el policromat sempre ambtons suaus. Reprenent la pregunta que m'heu fet,gràcies a la intervenció d'aquest amic meu capellàvaig poder aconseguir les meues primeres figures

LB. Què et va moure a canviar eixe "Belemet"inicial? Va ser per simple afició? Per fe?

C. Doncs les primeres figuretes que vaig comprarvan ser les que venien al Kiosko, devie ser l'any 57 o58, i ere regentat per la tia Maria i el tia Pepe, paresde Pepito. Eren de fang i valien unes pessetes i ambaixò i molsa, fustes, matisa i molta il.lusió feie elmeu petit "Belemet".

C. Com vaig néixer el dia de Nadal sempre he

LB. Suposem que a tacasa per Nadals sempres'havie muntat el "Belemet". Quins són els teusprimers records? Cóm ere?

D es que Sant Francesc d'Assís allà pels inicisdel segle XIII va començar la tradició de

representar el naixement de Jesús de Natzaret a lapoblació de Betlem de Judà, molts han segut els quehan pres el seu testimoni i segueixen fent-ho anyrere any, ja siga per tradició, fe, afició o un compendide tot açò. Són moltes, per no dir la majoria, lescases del nostre poble on es munta el "Belemet"quan s'aproximen les dates nadalenques, però, desde fa uns anys hi ha un que destaca sobre la restaper la seua grandiositat i bellesa, sent, per això,visitat per un gran nombre de borriolencs iborriolenques i per moltagent i mitjans decomunicació foranis. No ésaltre que el Betlem deConstan L1orens, veí deBorriol, que converteix elrebedor de la seua vivendade l'Avinguda Saragossa n°44 en un espectacle. Hemvolgut saber un poc méspreguntant al mateix

I~l'~/ÀI~Constan.

:1, •.-----------------------------------------------.........

per Ignacio Bernadi Simón F. Griñó

30

Dr. Fortolé~sJ 3Tclr 659 23 273 í Dorríol

-------------- d

que eren el conjunt de l'Anunciació i els Reis Mags.L:anunciació va ser completada 4 anys desprésamb un altre pastor i lluny de parèixer diferent alsprimers s'integra perfectament amb aquestos, perque veieu la mestria d'aquestos artesans. Elnaixement d'aquell primer any va ser regal d'unsamics que el van pintar amb les seues mans.Sempre ho recordaré amb molt d'afecte iagraïment. I així és com fa 14 anys vaig muntar elprimer Betlem de gran format, no en aquest mateixlloc sinó en una estància més menuda a l'interiorde la casa.

A l'any següent ja vaig aconseguir les figures delnaixement que veieu ara i poc a poc doncs ha anatcreixent.

LB. Quant temps trigues en el procés demuntatge?

C. Normalment un més. Aquest any he començatel 17 de novembre i he acabat el 17 de desembre.Em costarie menys però, com ja us he dit, soc untreballador a torns que fa açò per afició i quan lafeina li ho permet.

LB. Quins passos segueixes en aquestmuntatge?

C. Doncs el primer pas és preparar un entarimatde ferro. Aquesta estructura és necessària ja queha de suportar dues tractorades de llenya damuntseu. La llenya l'arreplegue jo mateix dels terrenysque tinc a les partides del Bustal, Raca iBenadressa i es tracte de fusta d'ametller, olivera,garrofera i arrels de pi, a més d'una branca d'unmagraner que tenie a Raca i va caure. També hi haun poc de taronger i surera. Durant l'any la tincguardada en un magatzem i a l'hora de fer elBetlem doncs veig la que encara està bé i la quetinc que substituir i per tant anar a buscar. Una

Tradicions

vegada tinc tota la llenya preparada l'arregle jomateix per formar les muntanyes que veieu i tots elsdemés detalls com corrals, arbres etc. Ho faig dedintre cap a fora i a vegades he d'emprar una escalaper aplegar als llocs de difícil accés que queden.Una vegada arreglada la llenya doncs és hora deposar la vegetació que està formada per matisa,molsa, fruits secs etc. Per fer el terra del Betlemutilitze palla. Després quede posar les figures i ferels últims detalls com poden ser la vareta de SantJosep, que he tret d'una planta del cim del Bustal, elremat de la taula i la neu artificial, que encarregue aMúrcia. Els únics elements no naturals que veieusón precissament aquesta neu, el decorat de fons iper suposat les figures. Tota la resta és natural. Percompletar el conjunt he posat uns focus al sostreper una correcta il.luminació i un fil musical que faque sonen nadales clàssiques mentre la gent estàadmirant el Betlem.

He de dir-vos que açò supose molt d'esforç idurant el procés hi ha moments que, quan no emsurt el que vull, arribe a desesperar-me i, com tincque anar-me'n a la feina m'ho deixe tot a mitges.Però després al tornar, només en mirar l'expressiód'una de les figures i vore la seua bellesa m'omplide forces renovades i continue endavant.

LB. D'un any per l'altre el Betlem sempre és igualo introdueixes canvis?

C. No és sempre igual. Cada any com ja us he dithe de parar compte de l'estat de la llenya i canviar-"la. A més intente arreglar-la de forma diferent creantrelleus nous. Després de muntat i mirant les formesde les branques, amb un poc d'imaginació cada anytrobe formes noves, si us fixeu aquí hi ha el capd'una cabra muntesa, i més a dalt un mussol. Éscom si estigués viu i cada any tingués detalls nous.També introduïsc nous elements de vegetació i ladecoració del remat de la taula cada any em surt

C/. REY DON JAIME, 9"12190 BORRIOL (CASTELLÓN)

TEL 964 32 1276

.-z ~

TradicionS"]

',,"--------------------------------------------------....d'una forma. En quant a les figures doncs procure,dintre de les meues possibilitats, adquirir-ne de noves.Concretament aquest any havie encarregat una"fugida a Egipte" però la gent de l'escola de Salzillo,per motius de feina no m'han pogut fer l'encàrrec. Perl'any vinent espere tindre-ho.

LB. El procés de muntatge i els recursos queutilitzes són ideats per tu o t'has informat abansd'algú o d'alguna publicació especialitzada?

C. Tot és de collita pròpia, no he llegit res a cap lloc.Només he seguit els consells d'alguns amics peròllevat d'això, res.

LB. Pertanys a alguna associació de Betlemistes?

C. No. M'ho han proposat moltes vegades. Inclúsm'han dit d'entrar en concursos però jo sempre he ditque no. Per mi el Betlem és només una afició i el fetde dir quin és millor o pitjor crec que no importe. Permi tots tenen el seu valor, des d'el més grandiós fins elque pot fer un xiquet amb retalls de paper. Si per mifore haurie d'haver-ne un en cada casa. Totssignifiquen el mateix per que estan fets ambamor i il.lusió i el més bé que es pot amb elsrecursos que es tenen. Per això per mientrar en associacions i ferconcursos no té cap rellevància.

LB. Quant de temps el mantensobert al públic?

C. Doncs des de mitjans dedesembre fins passar SantAntoni, ja que tinc moltscompromisos d'amics que elvolen vore i no poden estar enaquestes dates nadalenques.

LB. Què sents quan veus el grannombre de gent i de mitjans quecada any venen a vore el teu Betlem?

C. Per ml es una satisfacció molt gran. M'ompled'una gran alegria el veure que una afició d'un simpletreballador com jo pot moure a tanta gent a vindre ama casa. A més com estic assoles, el fet de rebretanta gent em fa sentir acompanyat en aquestesdates. Rebre tot el caliu i estima de tota la gent, delsmeus amics, per mi no té preu. Això per mi és el mésimportant. A vegades no sé si el fet de que venguentantes persones és degut al Betlem o a la voluntat queem te la gent pel fet que estigue assoles. Sigue pelmotiu que sigue els done les gràcies a tots de tot cor.

LB. Des de la teua experiència quins consellsdonaries a aquells que vulguen iniciar-se en elBetlem a aquest nivell?

C. Si tenen il.lusió i afició pel Betlem que no hodubten, avant amb el carro. Coste prou però poc a poci amb esforç es pot aconseguir. Jo estaré aquí peraportar el poc que pugue saber. Dir-vos que les portesde ma casa sempre estaran obertes, ja sigue ambBetlem o sense Betlem, pel que jo us pugue ajudar.

Moltes gràcies per haver-vos interessat i méssent un article fet per gent de Borriol.

Que passeu tots unes bones festes.

Només ens resta agrair aConstan la seuacol.laboració i plenadisposició cap a nosaltresi esperar que, fent honoral seu nom, continuedelectant-nos Nadal rereNadal amb aquestespectacle que combineart, esforç, imaginació itradició i que ja podem dirque forme part delpatrimoni cultural del

nostre poble.

. 32

~IBENJAMIN PITARCH BELLMUNT

Plaça de la Font, 6 - 12190 BORRIOL (Castelló)

T(r: 96-1 3] 13 O::

NOM DEL JOC: PAMET

Tradicions

Jocs popularsper Cario Teno

NOM DEL JOC: BOll DAll

Objectiu: coneixements i domini de l'espai il'entorn popular. Desenvolupament del'agilitat, la velocitat, la força i els reflexos.

Material: cap.

Espai: lloc ampli, preferiblement un carreramb portals, arbres, reixes... on els xiquetspuguen realitzar el joc degudament.

Participants: nombre lliure i gran (a serpossible), encara que amb un grup reduïttambé es pot jugar.

Origen i procedència: Borriol.

Descripció: el xiquet que paga es posa, al'inici del joc, al mig del carrer. Seguidamentpersegueix els jugadors; quan un d'aquestscregue que el van a agafar corre a posar-se allloc on estigue almenys un pam més alt que elsòl normal del carrer (com pot ser un portal,una reixa ... ). Si el que paga toca a un jugadorque tingue una part del seu cos o sabates amenys d'un pam, aquest paga.

Objectiu: cap en concret.

Material: un bastó (d'uns 20 cm) afilat pelsdos costats i una fusta d'una grandàriapareguda a la del bastó.

Espai: qualsevol.

Participants: il·limitat.

Origen i procedència: Borriol.

Descripció: es col-loca el bastó damuntd'una superfície plana, la meitat del bastó(boli) ha d'estar damunt la superfície i l'altrano s'ha d'apropar a cap lloc. El que paga hade colpejar el bastó amb la fusta perquè salte(i ha de deixar la fusta al costat del bastó). Elsaltres jugadors que estan darrere de qui pagai, a una certa distància, han d'agafar el bastóquan aquest salte i donar tres salts cap onestà la fusta que el company ha deixat. Ha decolpejar amb el bastó la fusta. Si encerta, hade colpejar el bastó el qui ha encertat. Si noencerta o ningú agafa la fusta, encara queaquesta salte, s'ha de seguir intentant-ho finsaconseguir-ho.

CI. Colón, 2 - 12190 BORRIOL (Castellón)Tel. 964 321448 - Móvil619 85 75 54

33

------------------------

j-

I,"

Tradicions

R d · "E ""ecepta e cUina: ngrava

per Maite Vidal--

La varietat gatronòmica de Borriol és extensa.Començant per les "famoses" i típiques olivestrencades com a aperitiu i acabant amb algundolç característic del nostre poble(coca fullada,rotllos bufaners, figues albardades... ), podemcompletar la menjada amb un plat típic de lageografia valenciana com és l'engravà.

L'engravà o també anomenada "empedrao" eraun plat molt comú, encara que actualment enpoques cases i en pocs restaurants el podemtrobar.

L'engravà es solia cuinar totes les nit en lescases dels llauradors, com que els ingredientseren fàcils d'aconseguir, sovint per sopar hi haviaengravà.

Aquest plat típic es pot cuinar amb torts,costella o en abadejo molt primet.

Els ingredients que necessitarem:

· litre i mig d'aigua

· mitja tasa d'oli

· sal, safrà i pimentó roig

· un cap d'alls

.400 g. d'arrós

· 250g. de costella

· 100 g. de tomata

· 150 g. de fesols tendres

.1 pimentó

.'-

,,!1

II"!'

,;.'

.,JI

Per preparar l'engravà primerament posarem a fregir la costella juntament amb la tomata, elpimentó i els alls. Després ficarem el pebre roig i anirem afegint l'aigua poc a poc. A continuacióposarem els fesols que previament s'hauran bollit, juntament amb el safrà.

Quan bull tot, això vol dir que ja està cuit i serà el moment que fiquem l'arròs. Aquest elcontinuarem cuinant fins que quede sec però meloset, és a dir, no ha d'estar dur.

34

Bon profit i a gaudir de l'engravà!

Avda. larogozo, 93

BORRIOL

ïel. 964 32 16 62

-,Art i Literatura

j-'; .•• ,- ,..... ~-=-- '-

~.. :l- ~ ~ .. lLit ..... '.. __ .. ....... ----- ::.

-~L'ami~- èiê Ja~me i~-1-~

~ = ------------- - .....

'.-- - ...., -..,.;;- -

per Teresa Agut(després d'escoltar n'Stefano Maria Gingo/ani)

F a pocs dies em trobava, accidentalment, amb unamic de Jaume I. Així se'm va presentar, com un

confident, un apassionat admirador. Érem en un bellracó de parla catalana, allà on pareix que tot s'oblidaperò totes les coses tenen el seu petit lloc. Alguns delsque allà hi viuen preserven aquests petits llocs i retienhomenatge als 800 anys del naixement d'en Jaume I, iel seu amic va deixar-se veure per allà. Jo, passava perdavant d'aquella casa blanca, i vaig entrar.

Amb les mans, descrivia la personalitat d'un rei, emrecordava l'anècdota de com el varen engendrar, decom la seua mare ho féu per posar-li finalment Jaume.Deia, fins i tot, que aquests fets i altres que elssucceeixen, podrien declarar Jaume I com un heroi.

Portava dins la butxaca de la seua jaqueta unexemplar barat de La Crònica o Llibre dels feits del reiJaume I. Un exemplar com el meu, ara aparcat a laprestatgeria de casa, que anys enrere vaig llegir,subratllar i fins i tot un dia, passada la mitja nit, vaigmaleir. Es referia a passatges que encara podiarecordar, per a mi lligats sempre a articles i paraulesque analitzen la veracitat del text, de l'escriptura, lescapacitats del rei per redactar-la o la cronologia de laReconquesta.

L'escoltava amb la mirada fixa, observava les seuesmans, que a mesura que avançava el relat, jugavenamb un braçalet de plata envellida. Potser Jaume I liho havia deixat com a penyora de la seua amistat.L'escoltava, però també pensava.

L'endemà, em trobava en una petita bibliotecasol·licitant el préstec del Llibre dels feits. Desd'aleshores, mentre el fullege, entenc, cada cop més,l'amistat entre Jaume I i aquell home.

Ara em trobe rellegint o llegint, millor dit, aquellllibre. Únicament llegint. I és curiós, m'he desfet, per

uns moments, de teories, articles i paraulesd'estudiosos, i llegint m'ha parlat Jaume I, m'haexplicat la seua història.

Mentre l'amic de Jaume I parlava jo pensava en eltemps que feia que no escoltava ningun apassionatde la literatura, històrica en aquest cas, en el tempsque feia que no obria la caixa mental on encaraguarde, i fa pocs dies vaig enyorar, les hores en quèintentava entendre, lligar i relacionar les paraules detants poetes, narradors i dramaturgs. Feia temps queno prenia cap dosi dels sentits de la literatura.

La crònica o llibre dels feits esdevé una de lesobres més impressionants de la literatura històricacatalana i un document imprescindible per a lahistoriografia universal. Llegint-la de nou m'alegre deno haver oblidat el valor de les històries, de laliteratura, que aquests dies em fa reflexionar, també,sobre el sentit que té la memòria per configurar elque hem estat i el que som, perquè al paràgraf 186he trobat el nom de Borriol.

Retrat de Jaume I de l'edició de la viuda de Joan Mey de laCrònica de Ramon Muntaner (València 1557)

BORRIOL 35

-------------------------...¡

per Xavier Andreu-

Publicacions sobre Borriol

Art j Literatura

Recentment han vist la llum dos noves publicacions centrades en Borriol: Borriol, records festius(recull des de l'oralitat), d'Henri Bouché Peris, i Borriol. Historia y población, de Francisco DelcampoBernad. Des de diferent plantejament, metodologia i temàtica, comparteixen ambdues el propòsitd'aprofundir en els coneixements sobre el passat i el present del nostre poble. No hi ha dubte queacompleixen amb escreix el seu objectiu i que contribuiran a que altres estudiosos segueixin lesseues passes. Anem per parts.

Borriol, records festius (recull des de l'oralitat), Borriol, Diputació Provincial de Castelló­Ajuntament de Borriol, 2006.

El doctor Henri Bouché, cronista oficial de la vila de Borriol, ha posat per escrit un 'recull' (com ell mateixl'anomena) de records sobre la cultura popular borriolenca durant els anys de la dictadura franquista (entre1940 i 1977, aproximadament). Com a antropòleg cultural que és, el professor Bouché s'ha centrat,especialment, en dur a terme un extens anàlisi de les festivitats religioses, que han estat secularment lesque han vertebrat la vida lúdica i social dels nostres pobles. Més encara en aquells temps, com els del règimfranquista, en què aquest no permetia molts altres tipus de diversió popular.

Amb un estil senzill i directe es dirigeix explícitament a un lector noespecialitzat. Com escriu ell mateix en començar l'obra la ?euafinalitat és que l'obra esdevingue "memòria per alguns, nostàlgia pera altres i aprenentatge per als més joves que no han conegut tempstan diferents als actuals." En aquest sentit, l'autor dedica un primercapítol a introduir alguns dels elements principals del context social,polític i cultural de l'època (parant especial atenció a les formes de lavida quotidiana) abans d'endinsar-se en l'anàlisi del calendari festiuborriolenc.

El cos principal de l'obra el constitueix la presentació de les diversesfestivitats religioses, de les que el professor Bouché explica l'origen,l'advocació i la forma particular amb què eren festejades a la nostralocalitat (afegint anècdotes i curiositats que sovint s'hi produïren).

També dedica espai a altres pràctiques festives no religioses, com Cap d'Any o la tradició dels Quintos. Totseguit inclou un apèndix en què explica l'origen i l'evolució de la representació que de la Passió du a terme alpoble l'associació Nova Jerusalem i narra algunes commemoracions que han tingut lloc recentment. Perúltim inclou un darrer apèndix amb la reproducció dels goigs a Sant Antoni i Sant Vicent, del text de lesestacions del Calvari i del de l'Himne de Borriol (lletra del qual n'és l'autor).

Malgrat la modèstia que ha presidit tant el plantejament com el desenvolupament del llibre, l'obra d'HenriBouché Peris és una obra important i, a mesura que passen els anys i els 'records' que no hagen estatescrits es vagen perdent, ho anirà sent cada vegada més.

www.navarrofotografos.com

el Hereu, 12 - BORRIOL'" el Major, 21 y el Sant Vicent, 5 - BURRIANA ". tel 639 610 520

,.' -

Borriol. Historia y población, Castelló, Diputació Provincial, 2006.

Per la seua banda, Francisco Delcampo ha escrit un magnífic estudi sobre l'evolució demogràfica de lavila de Borriol al llarg dels segles. Nouvingut al món de la investigació històrica (a la qual no es dedica

professionalment però que, després de la lectura del present volum, esperem que continue), el seu és noobstant un estudi seriós, basat en un treball rigorós i en el qual prima la síntesi significativa sobre

l'acumulació documental. Això no lleva perquè l'obra estiga acompanyada d'un notable aparell gràfic(quadres, gràfiques, piràmides de població... ) de gran ajuda per al lector, però molt útil també per al'investigador que disposa així fàcilment de noves dades per al seu estudi.

Ara bé, com dèiem, lluny d'optar per la simple exposició de les xifres, l'autor ha preferit inserir-les, fent-lescomprensibles, dins del marc més ampli de l'evolució històrica borriolenca tal i com la coneixem a partir

d'altra bibliografia secundària. Per eixa raó, tot i que el llibre de Francisco Delcampo es dirigeixespecialment als estudiosos de la història i la geografia de Borriol, resultarà sens dubte d'interès a tots

aquells que vullguen, de forma més general, apropar-se al passat i al present del nostre poble.

El llibre s'estructura en set capítols. El primer, dedicat a l'anàlisi de quina ha

estat la progressió de la xifra absoluta d'habitants de Borriol al llarg delstemps, ens serveix també per resseguir la trajectòria històrica dels éssers

humans que des d'antuvi han poblat les nostres terres. Des de l'edat moderna,moment en què comencem a tenir alguns registres censals, fins a l'inici de

l'època estadística (el 1857), Delcampo aplega críticament les dades que esconserven, les quals, tot i que irregulars i poc fiables, ens permeten fer-nos una

impressió general de quina hauria estat l'evolució de la població borriolenca.Destaca, en aquest sentit, la línia de continuïtat que s'hauria produït a Borriol

entre el període musulmà i la posterior època cristiana. Una continuïtat que ni •

tan sols hauria tallat l'expulsió dels moriscs (musulmans convertits alcristianisme) el 1609 ja que, com escriu l'autor, de la lectura dels registres

demogràfics es dedueix que "en la localidad no se produjo una expulsión totalsino que se quedaría una buena parte de este vecindario, muy integrado en la

cultura y la religión cristiana; lo que evidenciaría nuestra importante raíz mora".

BORRioLHistoria y población

FfilOCisco DcICilmpo Refilat.!

11~

BIBLIOTECA POPULAR

Pel que fa a l'època estadística, a partir de la qual ja tenim xifres més completes, fiables i regulars, l'autorafegeix a l'estudi de l'evolució de la xifra absoluta d'habitants (de la que destaca la gran acceleració que

s'ha produït en els darrers anys) el de diverses variables com el moviment natural de la població, lanupcialitat o l'estructura poblacional per edat i sexe (capítols 2, 3, 4 i 5). La gran transformació que han

sofert al llarg del segle XX totes aquestes variables ens permet comprovar, en la perspectiva històrica, el tallque suposà la consolidació d'un règim demogràfic modern en la passada centúria. Finalment, Delcampo

exposa les dades referides a Borriol del darrer cens general, el de 2001 (capítol 6), i fa una prospecció dequin pot ser el rumb demogràfic del poble en els propers anys (capítol 7).

RBIBNJAUME

R

PANADERIA - PASTISSERIA Rei en Jaume, 10 12190 BorriolTels. 964 322 009 castelló

37

1:,----....-::..--."

Art i Literatura

Pares brillants, mestres fascinants,,',--------------------------------------------~.

per Araceli Vicent

V ivim en una societat en la qual moltesvegades pareix que hem perdut la

batalla per l'educació, que no és el que moltses pensen que equival a maneres, sinó afórmules de ciutadania, tolerància,enteniment, etc...

Estrany és el dia en què els mitjans decomunicació no ens sorprenguem amb unanotícia en què actes de nens, que encara noestan en l'adolescència, ens semblen tancruels.

Tot i això, no tot està perdut, ja que hi hapossibles solucions partint de la base delproblema. De fet, com diu Augusto Cury en elllibre Padres bri/tantes, maestros fascinantes,no existeixen joves difícils, sinó una educacióinadequada.

L'educació és la clau de tot, i algunespautes per aconseguir aquella mésadequada, sense dubte la podem trobar enaquest llibre. Aquí, ens explica les lleis méselementals del civisme, que s'inicia en lapròpia família i s'aprofundeix a l'escola, jaque és un error pensar que els nens tenenprou amb unes hores de classe al dia.L'escola no és la clau de tota l'educació, sinómés bé un fort recolzament. La persona s'hade formar des de la pròpia família, que serà elque posteriorment exterioritzarà amb aquellsque s'interelaciona.

El llibre és molt útil per als educadors, jaque podem extreure ensenyaments quepareixen simples però que són molt méseficaços que moltes teories complexes.

En aquest llibre podem trobar algunes idees com:

· Els bons pares són els que corregeixen, els pares brillants són aquellsque ensenyen a pensar.

· Els bons pares preparen els fills per als aplaudiments, els paresbrillants prepares als fills per als fracassos.

· Els bons pares donen oportunitats, els pares brillants mai desisteixen.

· Els bons mestres eduquen la intel·ligència, els mestres fascinantseduquen l'emoció.

· Els bons mestres són temporals, els mestres fascinants sóninoblidables.

En les nostres mans està ensenyar, canviar les coses a millor amb molt d'esforç i ganes. Talvegada el camí no és fàcil, però no per això ens hem de rendir. Pot ser que ens sorprenguem anosaltres mateixos, i que ens sorprenguem més del que pensem si posem a la pràctica iniciativesencaminades a ser millors persones. Si hi ha qui pot, nosaltres també podrem.

38

AUTOMECANICA BORRIOLCI San Antonio, 18

12190 Borriol Tel/Fax: 964321425

~ FARM.8.CIA~ LI _

.e.YDA.Z,I).Rt-.OOZ.c. ~------r:=üEJ:J EL I=:J MAPFREI PARQUE MOLI

CiSAN,o.,NrON:O~

~~

______________________________d

•-"

. ..... ~ ......

Art i Literatura...., -

';"' )'B~ri~I"; d~'V: A'nd~és ~~ièflês" ·

"Amb aromats bolquers de matinada,

com un fillol aixecaves el fill

alt com la llum foradada del dia,

alt com l'amor que sempre se t'enduu.

Alt com l'amor i segur com l'espasa!

Veies el foc de l'amor que retorna.

Veies la pols, les consignes del dia.

T'arriba el vent profund d'autonomia!"

Dins Mural del País Valencià. Volum Il. Un poble en marxa, p. 68.

SERVICIO OFICIAL

REPARACION V VENTA

VEHICULOS NUEVOS

V DE OCASIÓN

• PRE ITV COMPLETA

• SERVICIO NEUMATICOS

• CARGA AIRE ACONDICIONADO

• L1MPIEZA CIRCUITOS INVECCIÓN

• VEHICULO DE SUSTITUCIÓN

.J. L. Andrés, S.L.

RENAULTAvda. Zaragoza, B - 10 - Tels.: 964 32 11 45 - 964 32 17 68

12190 • BORRIOL

n _

Terme;'.---

I Els barrancs del terme1.·,·--------------·.1

per Josep Cristià Linares

E I predomini dels terrenys abruptes i dels barrancs en el terme de Borriol és un tret comú en bona partdels seus 62 quilòmetres quadrats, a excepció feta de la vall del riu Sec pròpiament dita i l'obertura cap

a les terres de la Plana del terç sud del territori (Pla de Moro, Benadressa). Inclús l'emplaçament actual delcasc urbà es dibuixa entre els atzucacs que en el seu temps servien d'aigüeres per donar pas a l'aigua de lespluges de les muntanyes immediates al poble: barranc de les Alforges, barranc de l'Atzavara, barranc de lesMoreres... són algunes mostres de la nomenclatura urbana que conserven la referència directa a aquestfenomen hidrogràfic temporal i irregular. El mateix fenomen explica la conformació d'espais urbans d'arreu deldomini lingüístic, com les Rambles de Barcelona, a partir del llit sorrenc de les rieres antigues de la ciutat.

La toponímia caracteritza els barrancs amb diverses accepcions al llarg de la geografia romànica imediterrània: arroyo, carcava, cañón, arrido, torren te, ravine, uadi... O amb altres termes del món anglosaxó:gully, gulch. A ca nostra, a més a més, són emprades altres fórmules per explicar el cabal excavat per l'aiguadels vessaments superficials (torrent, escorranc, riera, rambla [de l'àrab ramla], rasa, còrrec) però sensdubte, aquella preferida pels nostres avantpassats borriolencs fou la de barranc:

La fesomia dels barrrancs mediterranis presenta trets comuns en la majoria dels territoris, com és el fetcomú d'ésser una formació del relleu que ha estat conformada a partir de lerosió del sòl a causa de lacorrent d'aigua. Sovint, aquesta erosió és produïda per la deforestació dels nostres boscos, atés quedesapareix la cobertura vegetal i el sòl és fàcilment arrossegat i incrementa el procés de desertització enmolts casos, d'ací que la geomorfologia tinga especial cura en l'estudi i caracterització dels nostres barrancs.

40forànef1a • gas • ah WJnlIclonado • cllefacd6n

descatlbciones • bomba de pr1IIón

~, : ' " .

I

"', \ ~ ... ,

d

1 Terme

Durant les últimes dècades, s'ha generalitzat unoblit i desídia que ha desembocat en unadesprotecció consumada de la majoria dels barrancsdels termes dels nostres pobles: abocaments ivessaments incontrolats, brutícia de massa forestal iproliferació excessiva de matolls, avanç de la pressióespeculativa i immobiliària, així com de les xarxesviàries (autovies, carreteres, ferrocarril), poc d'interésinstitucional en mantenir netes les conqueshidrogràfiques, desaparició de l'hàbitat natural demoltes espècies animals i vegetals, destrucció demostres d'arquitectura popular (sénies, canals,aqüeductes, séquies i files de reg, molins,abeuradors, pous, fonts, assuts, ponts, basses ibassots, etc.), entre molts altres aspectes.

~

Baladres del Barranc de la Mola

AI terme de Borriol els barrancs existents vessen els seus cabals en dues conques: principalment el riu Sec,corrent fluvial que acull la majoria de torrents i aigüeres (les Ermites, Bota/ària, /a Ma/a, Codina) i; en unasegona direccionalitat, aquells que cerquen la rambla de la Viuda, com algunes rieres del Quarto de Baix(Ma/vestit) i altres que limiten amb el terme de Sant Joan de Moró (Fortunyo, Ragina). Podem distingir 15barrancs principals, a més d'un complicat entramat d'afluents i barranquets que completen el sistemahidrogràfic local.

.. ".-S

..~ ':"\{; 'I ...... .- (.

f-.,· I - J ;-:.... \,. ..... r~\ r --t'

r .' ... r..- ..1 \,\,..../ ') .,.-? ....---

. "TE I E lo' I IC<P!'L DE C.o\.'STELL') DE LI, PL' ~A~...

Castesanca.ncsan.borrlol@yahoo.cs

R

A:v. Saragossa,:l.3 BorriolUf.:9G43220G:I.

Terme...-----------'

~1'1---------------------------------------------------_-.1,

I. Conca del riu Sec

(.-,

(

.À la Pe l'fa• TF.RMEt.1OE '¡.LAfM.'€S \

I/'\ \V' )

~ /T.M.OC -."S¡.N'f JÓil,N /"

OC ••iORO/

// .À l./

Tossa I de Coolna :-:>-J

,,~ .;n

'?'Ò"

-Barrancs de les Solsides i del Bocaverd. Són elsmés propers al terme de la Pobla Tornesa i alnaixement del riu Sec a les Costes.

Vessant occidental

-Barranc de Cominells. A l'igual que succeeix ambaltres barrancs, rep el cabal d'un altre torrent, elBarranc del Fontanar, que s'uneix a aquest en el cursmitjà, fins a la confluència amb el riu Sec, prop del'ermita de Sant Vicent.

-Barranc de Codina. Compta amb un importantsubsistema de barrancs secundaris i pendentselevades que vessen aigües en ell: el Barranc Fondo,el Barranc de la Penya i el barranc homònim deCodina, a més d'altres torrents d'ordre menor, ques'originen arreu de les partides de /a Serra i de /aPenya.

-Barranc de la Botalària. Entre la Roca de /a Dama

i el cormo de /a Bota/ària s'origina aquest barranc,que abasteix d'aigua el veïnat amb la Font de /aBota/ària.

-Barranc de les Ermites. És el barranc més llargque discorre íntegrament pel terme. El curs alts'inicia en les partides serratines del Pou de/

Portugués, la Serra de/ Portell i Purri, encara que lamajor part del seu recorregut discorre per la partidadel mateix nom, entre el Monegro i les Java/oies,

amb afloraments com la Font de /a Teu/a, fins a laintersecció amb el riu Sec.

i.?&ç

r~Rf,ll; r.llmICI?A1. o ~

s¡,m JON-¡!}!:: ~'ORÒ l'~¡~<,o

/,,//

la Sella

42

'\

A-. c:,. LA- r>()TA-LA-[<IA-curre¡,¡: ¡'ut(,\,LMi(,\,I~11fJ\fl-iLcUfJ\'

PLu1: Lfl-Putfl-LMitl.. wurr!rreSl.CUfJ\

5i vull fer·te¡uc' (e t.'k è-. LI' 1>utI'IAril', ",,,?l':'I f"'Uet {i,,¡,rip'ió 'J.!'e l '~1(""t~

l' Po2'tltft. re.4¡tl' t je¡.lul'm¡'M l' 1'/1"" (ell ,,,,,,,prel (el ,",,¡eU <{t "e(~a," u"'VlIt "l "" '"'...."{\. li\. 'terstr(\. J\~rt t\. e.le.ctrímil.t\..

d

Terme

l'Assut

T05S-<11 dI? l'Ass t...

/, 011(;0..

...10S5;11 Ro.;)

:y,.\'21

I~l, .....

,~<¿,. "

I,,./

i/

/

.I,l/

;'l

Vessant oriental

-Barranc de la Talaia. És el més septentrional delsbarrancs de la vessant oriental del riu Sec i s'obri pasentre el Morico i la partida de la Talaia, fins a la Vall.

-Barranc de la Mola. S'origina entre les partides dela Mola, Morico i la Talaia. Travessa la vessantoriental i meridional del Tossal Roig, i el Tossal del'Assut, on conflueix amb el riu Sec.

-Barranc de Porcs. També conegut com Barranc

d'Olària, discorre des del cim de la Llobera fins al'obertura cap a la vall a l'altura de l'Horta d'Amunt,

on s'uneix amb el curs fluvial.

-Barranc de l'Albaroc. Entre el Molinàs, la )oquera ila partida de l'Albaroe discorre aquest barranc fins elriu Sec.

11. Conca de la rambla de la Viuda

Els tres principals torrents d'aquesta conca, de nord a sud, són: el Barranc del Fortunyo i el Barranc de laRagina, que es dirigeixen cap al terme de Sant Joan de Moró, on acaben la seua cursa en la conformació del'embassament de Maria Cristina; i el Barranc del Malvestit, que ho fa cap al terme de Castelló de la Plana iesdevé el barranc més llarg de tots els esmentats.

" J

-'

"."

r

TE.Rt.t~ lofl.JUK:'PAL DE <:'/·STELlO olt' .' ," ~tl\

Arenal i Barranc de la Botalària;::

43

Terme

"------------------------------------------------.1.'Proposta d'activitats didàctiques per conéixer els nostres barrancs

El coneixement de l'entorn d'un poble és essencial per a la formació de les consciències de les futuresgeneracions. Transmetre el llegat dels nostres avantpassats és un repte pel qual hem l'escola actual s'had'involucrar necessàriament, a l'igual que la resta d'institucions públiques. Amb aquesta cojuntura, es podenaprofitar els coneixements exposats en aquest article per tal de presentar cinc rutes pel terme, amb laintenció que l'alumnat i la població en general, puga estimar i conéixer més l'espai on viu. Es tracta d'unprojecte encoratjador que es pot plantejar com a activitats complementàries al procés d'aprenentatge en elscentres educatius, o com a activitat lúdica i d'esbarjo des d'un ens públic com l'Ajuntament. Així, proposem 5itineraris que, en funció del temps i de les limitacions, es poden acurtar per adaptar-se a l'edat i a lespeculiaritats del grup amb què anem a treballar:

Ruta 1. Vessant oriental de la conca del riu Sec:Barranc de la Talaia-Barranc de la Mola-Barranc dePorcs (ESa, Batxillerat i adults).

Ruta 2. Vessant occidental de la conca de riu Sec,sector septentrional. Barranc de les Solsides-Barrancdel Bocaverd-Barranc de Codina-Barranc de la Penya­

Barranc Fondo. (ESa, Batxillerat i adults)

Ruta 3. Els Barrancs del poble: Barranc de lesAlforges-Barranc de l'Atzavara-Barranc de Cominells

(Totes les edats i nivells).

Ruta 4. Vessant occidental de la conca del riu Sec,sector meridional. Barranc de la Bota/ària-Barranc deles Ermites. (Els dos barrancs en conjunt es proposenper a l'ESa, Batxillerat i adults en general. Potplantejar-se l'excursió al Barranc de la Botalària per al'alumnat de Primària, per la seua ubicació propera alnucli urbà).

Ruta 5. Conca de la Rambla de la Viuda.Barranc del Fortunyo-Barranc de la Ragina­

Barranc del Malvestit. (ESa, Batxillerat i adults).

Es poden programar aquestes activitats dins de les diferents àrees del currículum: observar la vegetaciódels paratges, recollir mostres de minerals i de formacions geològiques interessants, conéixer la ubicaciógeogràfica i la seua importància econòmica (a partir d'assignatures com Coneixement del medi), analitzar lanomenclatura dels topònims i la seua correcta grafia (en l'assignatura de Llengua), calcular la llargària delsbarrancs, el temps que s'invertirà en l'eixida (dins de la classe de Matemàtiques) i, de manera especial,programar la ruta a desenvolupar d'acord amb les exigències que planteja la matèria d'Educació Física (perles destresses que cal tenir en compte abans d'afrontar la ruta: estudi de les pendents i de l'orografia,utensilis que cal portar, dificultats del recorregut, etc.) .

ci Peiró, 9Borriol. Tel. 964321682 • www.permusic.es.reparacionsperis@hotmail.com

reparació i venda d'instruments musicals

44

.; .mUSIC

- Ta.llel.· pl.·opi de l.-ep<n·ació- A:fl.J:l.acló i ....esta:u,..1...a.cló de plaI'1.0e- Eng:lnyel.·ia per a l'espectacle- Só i U.h:uui.uació- R.epa"1Oacló d"a.lt.n:ve,""l.s, Ht..F"'1,

J?rofesional i Ca1.-Audio- M:uut:at:ge de locals d'oci

d

1Terme

per Simón f. Griñó

Valoració i deficultat:

Caminant per Borriol:Ruta 1. Excursió a les pintures rupestres de L'Alba roc

Descripció:

Ruta circular pel terme de Borriol, que discorreendinsant-se pels paratges de l'Horta Novella,l'Albaroc i la Joquera.

Itinerari d'uns 3,5 km i uns desnivellsmàxims de 65 metres. D'una alta qualitatambiental, donada la proximitat al nucli urbà.Dificultat mitjana-baixa.

KmO

Des de la Plaça de l'Ajuntament o Plaça dela Font eixim buscant l'antiga carretera oAvinguda Saragossa, i des d'aquesta, baixemcap al carrer Sant Antoni, on ja a les afores delcasc urbà, creuem l'autovia CV-lü pel passubterrani construït en les proximitats delcamp de futbol "El Palmar".

,180,2

Borriol

Horta Novella153,8

KmO,5

Seguim fins encontrar el Riu de Borriol o RiuSec, i sense creuar-lo, busquem el pasinundable que ens porta fins l'Alqueria del'hortcfNovella d'origen àrab.

CEAAA... EAIA

JORGE ESTEVE, S.L.Tel.964 321 641Fax 964 321 792Móvil 627 960 511

CERRAJERIA INDUSTRIALHIERRO, ALUMINIO Y ACERO INOXIDABLE

Ctr'a. CastellÓn-Mor-ella. K,,,. a

1 21 90 BOR R IOL 4s(Castellón)

z

I·

,"

Terme

KmO,9

Seguim pel camí, que des de l'alqueria de l'Horta Novella, s'endinsa entre clementins capa la muntanya de l'Albaroc. Quant la pendent del terreny comença a ser elevada, el camídeixa pas a un sender tortuós i accidentat que entre conreus de secà i perduts, ens deixaquasi al cim envoltats de conreus de secà envaïts per una densa pinada.

Km 1,3

Una vegada arribat a aquest punt, s'hi tindràque anar en conter, ja que és fàcil pedres enels nombrosos senders que les motocicleteshan obert pels voltants. El nostre sendercamina entre parets velles, col·locades amode de pas entre els dos cims, el de laJoquera, a ma esquerra i amb una altura de280 metres, i el de l'Albaroc, a ma dreta i ambuna altura de 232 metres.

..,;

214.0

.232,2

JOQUERA

192,2

IJ

"'1

J

211,2

o273.6

Km 1,5

La densa pinada sobri per mostrar-nos elparatge de la Joquera i el sender que arribafins a l'abric que guarda al "bruixot", senderque després agafarem per tornar a casa.

t lleres

BALAGUERa~to-clec1rón'ca y n~ec¿n;ca

4tó para el au·ornóvil

Vicente Balaguer Meseguer

Rey D. J:~!:ne. 3Tel!. yFax: 964 3213 03 • Móvil: 629 67 71 96

12190 BORRiOL (C2s\eilo~)

_________lIiiiiliiii-------------s1

--,"",",,",,"","=,---.,..--;;-" - -~=~-'~'1 Terme--;---------:

Km 1,7

Ja de tornada, l'últim tram d'escassos 100 metres el farem en doble sentit fins deixar elcreuament amb el sender, que des de l'Horta Novella, ens ha portat al cim de l'Albaroc. Seguintaquest nou sender amb forta pendent negativa, tot ell entre rocall de gresos, arribem fins elcamí de la Joquera.

Km3,5

Seguint el camí de la Joquera arribarem sensemés problemes fins el Riu de Borriol o Riu Sec, icontinuant al mateix camí, fins Borriol.

291,0

IJUrb. de la Vall d'Umbrl

.¡'

II

IIII

I

, " t\ --------~_ ot

...,)

"

-I211,2

r'8/- \

)

273,'

176,5

10>,9

• è184,2 les~U9S ¡; ,

~ç>¡·1.T~1a ~

'""304,0

el MoIln~s

- J

215,7

47

Terme ,

ESPIGOL: Un perfum medicinal(Lavandula officinalis o Lavandula angustifolia)

per Sheila CarbóDESCRIPCiÓ

Aquesta planta es troba en l'Europa meridional i occidental, i el nord d'Àfrica, encara que actualment tambées cultiva en països com França o els Estats Units. És una espècie de la muntanya mitjana (entre 600 i 1800metres) típica de sòls calcaris.

Es tracta d'una planta semiarbustiva de la família de les labiades, que arriba als 50-80 cm. És moltaromàtica i té unes tiges endurides i unes flors petites de color blau-lilós agrupades en una mena d'espigues

florals que neixen als extrems de les tiges. El seu fruit està format per quatre parts que contenen una llavorcadascuna.

LOCALITZACiÓ AL NOSTRE TERME

A Borriol podem trobar l'espígol per quasi tot el terme, destacant les zones del castell o la Serra pel seu

fàcil accés, i la gran quantitat de plantes que trobem. Sobretot en carasols on escasetja el sòl.

ÚS TRADICIONAL

Des de l'antiguitat l'espígol s'ha emprat en banysrelaxants. Els romans foren qui expandiren el seu ús, de

fet la paraula "Iavandula" deriva del llatí "lavare", quesignifica rentar.

Entre els remeis tradicionals més curiosos podemdestacar l'ús de l'espígol a l'hora del part, les dones

acostumaven a agafar unes rametes perquè pensavenque facilitaven el naixement del bebè. També es

fabricaven bossetes per tal de fer fugir els insectes, i almateix temps aromatitzaven armaris i calaixos, inclús es

ficaven baix de les coixineres per ajudar a conciliar el son.

L.:oli d'espígol també s'ha emprat per a matar les puces ialtres paràsits que es trobaven al pèl dels animals,

especialment en gats i gossos. I durant molt de tempss'ha emprat per embalsamar.

BENEFICIS

Malgrat que l'espígol s'ha emprat i continua emprant-se per a ús intern, les aplicacions externes iespecialment aquelles en les quals s'usa l'oli són les més comuns actualment. Com que posseeix

propietats antiinflamatòries i sedants el fan molt útil per al tractament dels dolors, entre altres, dolorsreumàtics, lumbars, torticolis, de cap, dolor de peus...

48

HORNO Y PANADERIA

o a Arandes-specialidad en cocas y rollos

Virgílío Oñate Gil, 20Tel. 964 321 107 • 12190 BORRIOL

d

Terme

Com que també té propietats astringents i antisèptiques, s'utilitza per a les afeccions de la pell, tant enferides i talls (desinfectant, cicatritzant i disminuint la coentor) així com en cremades o malalties de la pell, talscom la psoriasis, els èczemes o les picadures d'insectes.

També s'empra per a previndre els efectes de l'alopècia (caiguda del cabell) realitzant unes friccionsnocturnes amb unes gotetes d'oli essencial diluïdes en oli d'oliva.

Com que l'espígol també conté propietats antivíriques, antibacterianes i bacteriostàtiques, els gargarismesamb una infusió a base de flors seques són eficaces per al tractament de faringitis, laringitis i angines. Tambés'ha demostrat l'eficàcia en altres malalties respiratòries com la bronquitis, la grip o el constipat, així com enalgunes afeccions microbianes com la vaginitis o la candidiasis.

Aquesta planta també s'empra per a aquelles alteracions relacionades amb el nerviosisme gracies a lespropietats antiespasmòdiques i sedants, com ara són: males digestions, gasos intestinals, insomne, mareig,vertigen, ansietat i hipertensió.

PRESENTACiÓ

Segons per a que vulguem emprar aquesta planta, s'haurà de preparar d'una forma o d'una altra. Acontinuació els indiquem les formes de presentació més comuns:

Principalment de l'espígol es tracta d'extraure el que s'anomena oli essencial, però aquest s'aconsegueix")

mitjançant la destil·lació de les flors, obtenint un oli de color groguenc.

Una altra preparació comú és l'alcohol d'espígol que s'aconseguiria afegint 30 grams d'essència (l'oliessencial que hem esmentat abans) a un litre d'alcohol de 90°, ho deixem macerar durant dos dies i despréscolem. Es recomana mantenir-ho en un recipient hermètic i en un lloc fosc.

També podem elaborar una bona infusió si bullim una cullerada de flors seques per tassa d'aigua.

A banda l'espígol també es pot preparar per a fer funció d'insecticida, com a cataplasma, o fins i tot peraromatitzar un vinagre.

Contraindicacions i efectes secundaris

No s'aconsella emprar olis d'espígol per via interna durant l'embaràs o la lactància, així com tampoc en nensmenors de sis anys o en qui sofreix trastorns gastrointestinals (gastritis, ulceres, colon irritable, colitis, ... ) omalalties neurològiques (Parkinson, epilèpsia... ).

En dosis terapèutiques l'espígol no presenta contraindicacions, però com tot, en excés no és recomanable,produint efectes que van des de un simple mal de cap a una parada cardiorespiratòria.

Electrodomésticos, Ferretería,Rega/os, Menaje Cocina, 000

País Valencià, 45 -B

12190 BORRIOL (Castellón)Tel. / Fax: 964 32 11 72

Terme

CURIOSITATS

En algunes publicacions apareix que l'espígolcultivat a Anglaterra és el que major fragànciadesprèn, sent molt apreciat en perfumeria.

Hi ha escrits de l'època de Plini o Galeno (s.l) en quèja es mencionen els olis d'espígol.

Durant el renaixement les seves fulles eren afegidesa les amanides, substituint en molts casos a la menta.

Des d'aquesta secció volem promoure elstractaments i remeis naturals, però sempre que ensinformem abans de com s'han de preparar per a unús responsable i adequat, ja que segons l'afecció esdeuen de tindre en compte unes coses o altres. És peraixó que a continuació els adjuntem algunes adrecesd'internet on poden consultar com preparar aquestaplanta, segons per a que la vulguem fer servir:

- www.botanical-online.comjmedicinalslavanda.htm

- articulos.infojardin.comjaromaticasjFichasjLavanda.htm

......

- www.mifarmacia.esjcontenidojarticulosjarticulo_n_lavanda.htm

- 213.96.18.9jjardijespeciesjEspigol.asp

- blocs.xtec.catjfa unaiflorajcategoryjespigoli

També poden ficar-se en contacte amb la redacció de la revista per a qualsevol consulta.

ESPECIALlDAD EN ALMUERZOSCOMIDAS - CENASTAPAS VARIADAS

so

Avda, Zaragoza, 56

tel. 964321 017 - BORRIOL (eS)

Abans...

El Ra¡olar de Baix

••••lora.

(fa') D'OLIVA~~~TERRA

Ctra. Castellón Borriol Km. 8,20012190 BORRIOL [Castellón)

tel. +3496432 1760. fax +34 964 32 1832.comercia lradoliva terra. es

www.dolivaterra.es