Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista de l'Escola Mercè Rodoreda de Barcelona
Citation preview
CURS 10-11 NúmeRo 3
LA COLOMETA
FestesEntrevistesOpinionsPassatempsTeatreNotícies
LA REVISTA DE L’ESCOLA MERCÈ RODOREDA
“Vola, Vola Colometa...”
2
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11Jo
an Fu
sTer
| n
úm. 3
7 | c
urs 2
008-
09
2
Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels autors. Els
escrits que no van signats són responsabilitat de l’equip de
redacció de la revista.
REDACCIÓ:
Mestres Alumnes:Classe Timbals i Xilòfons.Classe Pianos i Guitarres.Classe Saxos i Flautes.Classe Esquirols i Orenetes.Classe Serps i Conills.Classe Àguiles i Lloros.Classe Tucans i Cignes.Classe Estrelles de Mar i Taurons BlancsClasse Petxines i Peix Globus.
EDICIÓ I MAQUETACIÓ:
Carme MataDavid MassoniDaniel RodríguezMireia Miralles
Escola Mercè Rodoredac/ Vesuvi, 3508016 BarcelonaTelèfon: 93 353 82 17Fax: 93 35410 [email protected]://www.xtec.cat/ceiprodoreda
opinions a:[email protected]
EDITORIAL
SUMARI
SUMARI
a l’eSCola tot HI CaP, PeRÒ No tot S’HI Val
Aprofitant aquest eslògan, popular a la ciutat de
Barcelona des d’aquesta passada primavera, enfocarem aquestes quatre línies de benvinguda per al curs 2010-11 que des del dia 7 de setembre està en funcionament.
Ja a les acaballes de l’estiu i amb l’entrada a la tardor ens hem situat a l’inici del curs, sempre en companyia de l’enyor de les vacances i el fet que poc a poc es vagi obrint pas el realisme del retorn a la vida de cada dia, una vida plena de desitjos, de propòsits, de l’entusiasme de compartir convivint i de tantes altres coses.
I aquí és on farem un incís:
Intentarem dins l’ambient escolar fer la vida el més amable possible. Intentarem estar bé amb els altres al marge de les diferències personals Intentarem respectar la llibertat de tothom.
Intentarem dignificar la vida quotidiana en el si de les aules i escola en general, principalment en aquelles coses petites que ens fan ser millors persones i més lliures: saber escoltar, saber esperar el torn, saber parlar sense cridar, saber respondre quan algú ens pregunta, ajudar els altres davant dels petits problemes, saber somriure quan cal, tenir paciència, tenir sempre una paraula amable i moltes petites actituds que tenen repercussions positives en els comportaments socials i personals.
Totes aquestes actituds sí tenen cabuda dins l’escola, i el que no val és la grolleria i la manca de respecte cap als altres, siguin adults o companys i cap a les coses que formen part del nostre entorn immediat.
Desitgem que els adults siguem model de bones actituds, que caben de ben segur a l’escola, a casa i a la ciutat.
I ara, ja arribant Nadal, que també estigui a la ment de tots i totes com a pràctica per sempre.
Bon curs , Bon Nadal i feliç 2011 !
Carme Hortalà - Directora del centre
2.- Editorial3.- Sortida a Arbúcies4.- Festa de la Castanyada5.- Opinions sobre el Nadal6.- Concert de Nadal6 i 7.- Crítica de llibres8.- Sortida al Cim d’àligues8 i 9.- Projecte MIRA
10.- Viatge a Nicaragua11 i 12.- Entrevista a la Pepi12.- L’expressió oral a A.A.13.- Relació escola-família a E.I.14.- Puzzles15.- Entreteniments16.- Fotos nova promoció de P3
3 5 8 10 13
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
3
COSES NOSTRES
Sortida de tardor a ArbúciesEls nens de 2n hem anat al bosc a veure el bosc de tardor.
Hem recollit plantes, fruits, fulles... I a classe hem classificat les mostres i les hem dibuixat.
Hem après moltes coses:
-Els arbres que perden les fulles són de fulla caduca.-El arbres que no perden les fulles són de fulla perenne.-La castanya és el fruit del castanyer i té tres pells. -De l’alzina surera traiem el suro.-L’aglà és el fruit de l’alzina i del roure.
També hem estudiat els fruits de la tardor i hem fet un dibuix amb ceres:
4
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
LA CASTANYADA
FEM PANELLETSEls nens i nenes de primer hem fet panellets per la festa de la Castanyada.
Els ingredients són: patata, ametlla, sucre i pinyons.
La patata l’hem aixafat amb una forquilla i després li hem afegit l’ametlla ratllada i el sucre.
Amb les mans hem fet boletes i les hem decorat amb pinyons. Després les hem cuit al forn.
A la tarda hem fet una festa i els hem menjat. Què bons!!!
LA RECEPTA
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
5
ANEM DE FESTA
6
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
ANEM DE FESTA
CONCERT DE NADALCom cada any a la nostra escola hem celebrat el Con-
cert de Nadal. El dia escollit va ser el dijous 16 de desembre al Casal
d’Avis de Nou arris.Els alumnes van demostrar tot el treball fet a través de
nadalenques, balls, instruments musicals típics de Nadal i petites escenes.
El concert es va dividir en 3 grups, el primer on van ac-tuar 1r, 2n i 3r; el segon grup van ser 4rt, 5è i 6è i el tercer grup, que va cantar a la tarda eren P3, P4 i P5.
Enguany els alumnes van preparar tres cançons: en ca-talà, en castellà i en anglès, i després una conjunta que es diu “Som una barca”, on ens vol transmetre que ens neces-
sitem els uns als altres.Amb el lema del concert que es deia “Som iguals, som dife-
rents, el diàleg ens comunica” ens vol transmetre veure als com-panys que no pertanyen a la nostra cultura com a persones que ens poden aportar moltes coses i ens poden enriquir de coneixe-ments. No sols ens anirà bé per a aprendre d' ells sinó també ens ajudarà a ser millors persones a través del diàleg.
Des d’ací volem agrair a mares, pares i familiars dels alumnes del centre amb la seva presència i aplaudiments al Concert de Na-dal; i com no, als mestres tutors i mestres especialistes que ajuda-ren a la decoració de l’escenari, i així d’aquesta manera com diu la cançó, es demostra que “ens necessitem els uns als altres”.
Ens agradaria acabar aquestes paraules dient que la música és un meravellós instrument de comunicació entre els diferents po-bles i cultures.
¡Aprofitem-la! Lucía Capilla - Mestra de música
ARTICLE D’OPINIÓ. CRÍTICA LITERÀRIA INFANTIL. QUÈ OPINEM DELS LLIBRES QUE HEM LLEGIT?
ELS SECRETS DELS TAURONS
És un llibre que parla de curiositats dels taurons, com ara que a la prehistoria existia un tauró que mesurava 15 metres i que ara les seves dents es troben a 3 coves diferents. Jo el recomano als nens i nenes que els agradin els taurons. Els autors són Patrick Absalon, Sophie Philippo i Catherine
Vadon, i la primera edició es va er el 2007. És un llibre excel·lent!David Bueno (5è B)
EL CONTE DE NADAL
Charles Dickens va escriure El conte de Nadal, sobre un home, el senyor Ebeneze Scrooge, que no creu en el Nadal fins que rep la visita de 3 fantasmes per fer que hi cregui. Aquest llibre és una adaptació per a nens i nenes de l’editorial La Galera (col·lecció Petits Universals), amb il·lustracions de
Javier Andrada. La història ens ensenya que totes les festes s’han de celebrar i que hem d’ajudar als que ho necessiten. Jo el recomanaria a lectors que siguin egoïstes perquè aprenguin la importància de compartir.
Maria Piñero (5è B) ANGELMAN. EL PRIMER SUPERHEROI
Didier Lévy narra la història d’un nen que es troba a l’escala de casa un veí molt estrany, que mai parla amb ningú, i l’ajuda a pujar la compra a casa. Un cop a casa del veí, coneix un personatge ben curiós que li explicarà el seu passat com a superheroi. És un llibre sobre l’amistat amb unes
il·lustracions estupendes de Matthieu Roussel, editat per La Galera, que farà emocionar a petits i grans. Aquest llibre m’ha agradat moltíssim!Jonathan Jiménez (5è B)
GERÓNIMO STILTON. CINQUÈ VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA.
Gerónimo Stilton és l’autor d’aquest llibre fantàstic. També ha escrit altres llibres com: Gerónimo Stilton al Regne de la Fantasia, Tercer viatge al Regne de la Fantasia, Quart viatge al Regne de la Fantasia i molts més. El protagonista, en Gerónimo, és un ratolí que viu a una ciutat anomenada
Ratalona. Les il·lustracions són imaginatives i creatives. És una novel·la de 320 pàgines de l’editorial Estrella Polar (en català) o Destino (en castellà). El llibre que us estic recomanant ens ensenya que sempre és millor ajudar que no pas posar les coses pitjor del que estan. El recomanaria a tots aquells que els agraden els llibres de fantasia i a un lector molt especial amb molta imaginació perquè, si no en poses molta i també molt d’interès, millor no llegir-lo: val més esperar per tenir ganes de gaudir-lo. Espero que et vinguin ganes d’aconseguir un exemplar ique t’ho passis molt bé llegint-lo!
Paula Falo (5è B)
CRÍTICA DE LLIBRES
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
7
CRÍTICA DE LLIBRES
GERÓNIMO STILTON AL REGNE DE LA FANTASIA
En aquesta aventura d’en Gerónimo, el protagonista es troba una capsa que el fa viatjar per diferents regnes. Els llibres d’aquest ratolí aventurer ens ensenyen que els llibres no són avorrits. Recomano a tots els lectors que, quan vegin un llibre gruixut, com és el cas d’aquest, no s’espantin
perquè els hi agradaran molt les aventures que expliquen.Míriam Galán (5è B)
GERÓNIMO STILTON. QUART VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA
En aquest cas, ens ensenya a viatjar pel món sense por i a enfrontar els perills. En Gerónimo descobreix que han robat l’últim ou de drac i viatjarà per evitar que s’extingeixi l’espècie dels dracs de plata. Jo recomanaria aquest llibre a nens, nenes, joves, adults...
Tamara Recuero (5èB)
SÓC EL MÉS FORT
Aquest àlbum il·lustrat de Mario Ramos editat per Corimbo ens ensenya que no hem de tenir por d’aquells que es creuen els més forts perquè sempre trobarem algú que ho sigui encara més. Les il·lustracions són divertides i també la forma com s’explica el conte. El recomano a partir de
5 anys, però pot agradar a qualsevol edat.Gabi Raduta (5è B)
EL PETIT NICOLÀS
L’autor del llibre es diu René Goscinny i ha estat il·lustrat per Jean-Jacques Sempé. L’editorial és La Galera. Relata les aventures d’un nen anomenat Nicolàs amb els seus companys de classe i la seva família. Per a mi, les il·lustracions no són gaire realistes perquè els humans no som així per fora,
però en canvi sí que explica molt bé com som per dintre. Tot i així, els dibuixos són ben divertits. El recomano a nens de 8, 9 i 10 anys, encara que crec que els de 8 no entendrien la major part de la història a no ser que siguin molt bons lectors. També el recomano especialment als nens i nenes que els hi agradi la vida social. En Nicolàs ens ensenya que cal ser prudent a la vida.
Blessing Jonathan (5èB)
FRAY PERICO EN LA PAZ
Este libro escrito por Juan Muñoz de la colección Barco de vapor, narra la historia de unos frailes que viven en un convento y, como ha habido guerra, el convento está destrozado y tienen que ir a buscar comida. Mientras tanto viven muchas aventuras. Las ilustraciones son de Antonio Tello,
tienen muchos detalles y representan muy bien la historia. Nos enseña que si algo se ha roto o nos ha salido mal, no tenemos que estar tristes, sino que tenemos que buscar soluciones y arreglarlo con humor y paciencia. Lo recomiendo a lectores a partir de 9 años, porque hay algunas palabras difíciles de entender para lectores más pequeños.
Rita Salvador (5è B)
ENCICLOPEDIA DEL AEROMODELISMO Y RADIO CONTROL
Esta enciclopedia enseña como construir planeadores, barcas de juguete y demás aparatos. Es interesante para todos los lectores a los que les gusta construir este tipo de maquetas. Es de la editorial Hobby Press y se editó en el año 1984.
Edison F. Escobar (5è B)
TINA SUPERBRUIXA AL PAÍS DE LIL·LIPUT
Aquest llibre ens ensenya a imaginar i a fer servir la màgia, encara que no sempre surti bé. També ensenya a fer manualitats. El recomanaria a tots els lectors perquè és molt divertit i entretingut. Està editat per l’editorial Brúixola, està escrit per Knister i il·lustrat per Birgit Rieger.
Sonia Nocete (5èB)
EL SUPERZORRO
Esta historia de Roald Dahl narra con mucho sentido del humor las aventuras de tres granjeros malvados que se las ingenian para atrapar a un zorro que les roba la comida y les pone mil y una trampa. Está editado por Alfaguara e ilustrado por Quentin Blake. Nos enseña que con astucia se pueden
superar todos los problemas. Lo recomiendo a buenos lectores que quieran pasar un rato divertido con este libro lleno de ingenio y humor.Rodrigo Gonzáles (5è B)
8
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
COSES NOSTRES
Sortida al “Cim d’àligues” de les classes de 3rEns van tocar unes monitores que es deien Clara i Eli i ens van explicar moltes coses i ens van ensenyar moltes gàbies i a cada una d’elles hi havia el nom de cada ocell, què mengen, on viuen, etc.. (Gillian)Els animals que neixen d’ous són ovípars i els que neixen de la panxa són vivípars. Totes les aus són ovípares. Les rapinyaires coven els ous posant-se a sobre per fer escalfor o sinó els homes agafen els ous i els posen en una incubadora. (Dani P.)Quan les rapinyaires estan ferides les porten a un lloc especial on les curen i els donen menjar. (German)Una àguila va caure de l’arbre i un home la va agafar i se la va endur a casa seva i l’àguila no sabia si era un home o una àguila. (David)Al bosc hi havia una menjadora amb menjar pels ocells i també casetes pels ocells. ( Glòria )Ens van ensenyar que els esquirols i els ratolins mengen pinyes però la pinya de l’esquirol tenia com uns fils. (Fran)Als arbres hi havia cartells dels animals que hi vivien com l’esquirol, la serp blanca, el cucut i l’eriçó. (Moisés)Les rapinyaires nocturnes tenen una orella a dalt i una altra a baix i gairebé poden donar tota la volta al cap. (Laia G.)Els mussols tenen la cara plana i les òlives la tenen en forma de cor. (Laia A.)Les aus nocturnes hi veuen en blanc i negre. Hi havia un mussol que vivia en solitari. (Gisela)Quan volen de nit no fan gens de soroll perquè les preses no els escoltin. (Ingrid)Les rapinyaires diürnes que vam veure eren l’àguila rapaç, l’àguila de cap blanc, els voltors, els falcons, els milans i molts més. (Laura)Els ocells rapinyaires que cacen de dia tenen el cap ganxut i enfora. També tenen les urpes fortes i ganxudes. (Helena)Les àguiles mengen conills i ratolins i també ocells més petits que ells perquè són carnívors. (Nerea)Hi havia una àguila que tenia 4 mesos i ja era gran com el seu pare. (Elisabet)A la sessió de vol hi havia un conill mecànic que el voltor havia agafat i intentava menjar-se’l. (Dani G.)Els monitors els tiraven de llocs alts. Un home tenia a la mà pollets i l’àguila Mora va planejar amb les ales per anar a menjar. (Armèn)Per fer-les anar d’un lloc a l’altre els ensenyàven un tros de carn. Una àguila va atrapar un ratolí a ple vol amb les urpes i se’l va empassar senser. (Marc)Quan van treure el Gran Duc, per equivocació va anar a la mà de la Imma. Moltes de les aus passaven molt a prop del nostre cap.(Dani Q.) Les rapinyaires fan com una mena de bola amb tot el què no poden digerir i l’escupen. Es diu una egagròpila. (Thalia) El lloc on vam anar era Sant Feliu de Codines i després de dinar vam fer un concurs de dibuixos de les rapinyaires.(Lilit)Quan vam acabar de veure-ho tot i de dinar en un bosc vam anar a un parc a jugar. (Nelly)Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre coses que no oblidarem mai! (Imma)
MIRA !
Què és el projecte MIRA ?Una hora de classe a la setmana que els/les nens/es parlen sobre una sèrie de diapositives, amb la mestra com a moderadora
de la discussió. Escoltar i sobre la base del que escolta, la mestra, ha de fer preguntes que ajudin al desenvolupament del debat. Les preguntes bàsiques són :- Què està passant aquí ?- Què hi veus a la imatge que et fa dir això ?
Les imatges han estat triades, per les seves possibilitats narratives i per la gran diversitat estilística. Les obres estan ordenades per temes simples i amplis que van adquirint complexitat de manera progressiva, tant en continguts com en tècniques i estils. També incideixen en aspectes emocionals i perquè afavoreixen les discussions sobre temes impregnats de valors morals que ofereixen als nens/es la possibilitat de qüestionar prejudicis o opinions heretades.Les normes per a les sessions són :
- Preneu-vos el temps necessari per observar la imatge en silenci.- Aixequeu sempre la mà per demanar torn abans de parlar.- Parleu amb veu alta i clara.- Expliqueu clarament les opinions i argumenteu-les.
COSES NOSTRES
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
9
COSES NOSTRES- Feu sempre atenció a tot allò que diguin els/les altres.- Respecteu les opinions alienes.
SESSIÓ DE MIRA! CLASSE CIGNES 4r ACom a cada sessió, primer es recorden les normes.
Primera diapositivaQuè està passant aquí ?Cintia: la senyora plora perquè el seu marit el va matar amb una destral.Aaron C.: sembla que plora perquè a la seva filla li ha donat un infart.Què hi veus a la imatge que et fa dir això ?Aaron C.: perquè plora amb l'arbre.Àlex: crec que juga a fet i amagar i està parant.Elian: sembla que s'amaga perquè algú la vol matar.Què hi veus a la imatge que et far dir això ?Elian: perquè plora.Guillem: plora perquè la casa sembla que està destrossada.Josué: pot ser que hi ha una guerra i el seu pare ha mort a la guerra i el seu fill també, uns homes amb armes han entrat a la casa i han matat a tots i la dona s'ha amagat però els han matat a tots.Christian: uns lladres han vingut a casa i li han robat i han agafat una bomba i ha explotat i ha mort el pare i els fills. Ara plora perquè li arreglin la casa.Nerea : Jo crec que hi ha una noia plorant. Ai ! Déu meu, què he fet !Julissa: Jo crec que aquesta noia està embarassada i el seu marit no vol que tingui fills i ha manat destrossar la casa perquè es mo-rissin tots.Què hi veus a la imatge que et fa dir això ?Julissa : perquè plora a l'arbre i a darrera no fa res.Erica: la dona estava fent el menjar i s'ha cremat, han vingut els bombers.Rebeca : sembla que està plorant perquè està a la guerra i ha trencat la casa.Lidia: jo crec que plora perquè el seu marit va morir a la guerra.David: jo crec que estava fen un incendi. Amb la destral volia tallar l'arbre per posar-lo al foc.Elian: vull respondre al Guillem : sembla que fan obres i no les estan destruint sinó construint.Guillem: és veritat, veig dos homes que estant arreglant la casa.Mestra: bé, crec que, com a conclusió podríem dir que tots estem d'acord en que la senyora està plorant i a més per algun fet que és força trist : una mort, una guerra, s'ha quedat sense casa .....
Segona diapositiva.Què està passant aquí ?Aaron C.: sembla que està fent fotos amb un cigne.Àlex: sembla que estigui somiant.Què hi veus a la imatge que et fa dir això ?Àlex: els llibres estan volant.Elian: sembla que s'ha mort i està en el cel.Julissa: si estigués al cel no estaria així, despullada, amb una bata o alguna cosa.Erica: potser hagi mort despullada, a la dutxa, s'hagi adormit i s'hagi ofegat.Andrea: jo crec que és una dona que s'ha preparat un bany d'escuma, però està molt cansada, s'ha adormit i ara somia.Aaron G.: pot ser que sigui de viatge a la platja o a un riu i s'ha trobat amb aigua.Julissa: si estigués a un riu, els llibres no volarien.Andrea: si t'hi fixes, per anar al riu, ha de portar un banyador, i aquí va despullada, al riu de normal seria que portés top-less, però no despullada.Paula: a lo millor on està asseguda és inflable.Aaron G.: pot ser un desert.Christian: pot estar a la platja i està esperant al seu marit.David: és la germana de l'Elvis Presley perquè s'assembla molt, està morta i estant junts.Aaron C.: li vull contestar a l'Elian : que si tu creus que això és el cel ?Elian: síAaron C.: a on estan els núvols ?David: pot ser la platja del cel.Aaron G.: a lo millor és una fantasia.Andrea: mira Christian, tu veus que alguna persona estigui esperant al noi despullada, amb coses flotants i un cigne que li està to-cant el coco ?Elian: pot ser una foto que un nen està jugant a la play.Julissa: aquest cigne que té al costat està obert, la vol abrigar.Elian: com que està flotant està en el cel.Julissa: si jo cregués que això fos el cel, no hi hauria coves, sembla un poble.
Malauradament es va fer l'hora de recollir, crec que els diàlegs anaven per molt bon camí. Ja comencen, no només a dir frases sol-tes, si no que es vertebren entre ells, es responen, es qüestionen i argumenten les seves opinions sense que ningú es senti malament per opinar una cosa diferent.
Classe Cignes - 4t A
10
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
L’ENTREVISTA
EL MEU VIATGE A NICARAGUAEstimats amics i amigues de l’escola Mercè Rodoreda.
A rrel de la meva jubilació el curs 08-09, em vaig trobar amb l’agradable sorpresa d’una festa a l’edifici dels petits, d’infantil, (abans escola Benjamí). Allà em vaig trobar amb pares, mestres i alumnes de tots els meus anys de docència a l’escola. Val a dir
que va ser un moment molt entranyable, sobretot pel retrobament entre persones que feia anys que no es veien i tot va ser un munt de records i vivències d’aquells temps passats.
Una altra sorpresa va ser el fet de trobar-me amb una part del viatge a Nicaragua pagat, ja que van fer una recol·lecta ,entre tots, perquè jo pogués viatjar-hi i poder veure com estaven els nostres ordinadors –allà en diuen “computadoras”- i quin servei els fan. Recordeu l’agermanament que, des de fa anys, hi ha entre Nou Barris i el de Boris Vega, a Estelí, i els ordinadors que, de forma solidària i amb la col·laboració puntual d’alguna escola, els hem pogut anar enviant des de fa uns anys, aprofitant una campanya comercial que ens ho va fer possible.
Per això em vaig posar en contacte amb el comitè d’aquest agermanament i, a través del Rafa Juncadella (a qui ja coneixeu perquè venia a recollir els ordinadors que enviàvem a Nicaragua), em va facilitar el contacte amb les famílies del Boris Vega amb qui estaríem durant la nostra estada allà. Finalment, aquest agost, juntament amb el meu marit i una mestra de l’escola Antaviana, vam fer el viatge. Va ser un viatge inoblidable en el qual vam conèixer unes persones molt acollidores, vam tenir vivències enriquidores i vam poder gaudir d’uns ambients, costums i d’uns paisatges plens de color i vida, força motivadors.
Des d’aquesta revista de l’escola, vull felicitar a tothom, pares, mares, mestres nens i nenes, perquè, amb el vostre esforç , constància i gran solidaritat, heu fet possible que en el barri de Boris Vega d’Estelí, a Nicaragua, funcioni un cyber que proporciona al barri una font de coneixement ,de comunicació i de relació tant, a nivell personal com comunitari.
Us transmeto el missatge que em van donar per a tots vosaltres, les persones que formen part de la Comunal del Boris: “un agradecimiento infinito a nuestros hermanos de la escuelita Mercè Rodoreda por el envio de las computadoras”.
També, dir-vos que vaig complir un encàrrec de part dels pares,mestres i nens de sisè d’aquell curs, que van fer una donació de tres-cents cinquanta dòlars per cobrir algunes de les necessitats més urgents del Preescolar, com la compra de pissarres i penjadors per a les classes, ja que els feia falta.
Aprofito aquest escrit per donar les gràcies en especial,a tots els mestres que he anat coneixent al llarg de tots aquest 30 anys i escaig de professió, per compartir amb mi la seva amistat, el seu companyerisme, les alegries, les dificultats, el treball, el dia a dia i, sobretot, la seva vocació molt necessària per estimar els nens i acompanyar-los en la seva educació i aprenentatge.
Un petó ben fort!! Pepi - Desembre 2010
Preescolar de 5 anys Taller mediambiental amb nens i nenes del barri
Sala d’ordinadors El barri de Boris Vega
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
11
1.- Et van rebre bé a Nicaragua ? Molt bé. Quan vam sortir de l’aeroport de Managua, ja ens esperaven uns veïns del barri que ens van portar en cotxe fins el barri de Boris Vega, i ens van presentar les nostres “famílies d’acollida”.2.- Et va agradar molt Nicaragua?Sí molt, vaig descobrir un nou país amb uns paisatges esplèndids, amb un cel lluminós, ambients i cultures diferents, i una gent oberta amb la que em vaig sentir agermanada.3.- Les persones que van a l’aula d’informàtica van entendre ràpidament com funcionaven? De fet, ja fa temps que reben els ordinadors i molts joves ja saben com funcionen, altres van a aprendre i reben classes d’informàtica.4.- Com és l’aula d’informàtica gran o petita ?Hi ha 9 ordinadors en servei, col·locats en tauletes individuals , hi ha una pissarra, un armari i un banc per a seure mentre esperen.5.- Com és la vida allà ? Viuen molt al dia, sense preocupar-se massa pel demà. Les dones treballen a casa fent menjars i sucs que després venen pels carrers i per l’autobús. Pel clima, per la cultura, per la seva manera de ser, és diferent de com vivim nosaltres. 6.- Com va ser el teu comiat a Nicaragua?Després dels dies que hi vam estar convivint amb la gent del barri i sobretot amb la família que ens acollia, i amb les mestres, el moment del comiat va ser força emotiu.7.- Tenen bona Sanitat? No tenen un sistema de Seguretat Social com el que tenim nosaltres, i segons quines medicines les han de comprar pel seu compte, a l’hora de seguir un tractament concret.8.- Quines tradicions hi ha a Nicaragua?Degut al seu caràcter alegre i obert, donen importància a la música i els agrada cantar. Són un poble molt religiós i moltes festes giren al voltant de les celebracions religioses de cada lloc. Per les festes compren “ pinyates”,( una cosa equivalent a la nostra olla plena de llaminadures i petites joguines ) molt guarnides i en forma de ninots ple de colors.9.- Vas anar a alguna escola? Es portaven bé els nens?No era una escola sinó un Preescolar de 3 a 5 anys. El del barri Boris Vega és diu, precisament, Preescolar Nou Barris, ja que es va construir gràcies a l’ajuda de l’agermanament amb el nostre.10.- Amb qui vas anar a Nicaragua ?Amb el meu marit i una mestra de l’escola Antaviana.11.- Quantes hores de viatge són ?Moltes. Vam anar i tornar amb tres avions i la travessa més llarga va ser per sobrevolar L’Atlàntic: unes 9 hores! En total, però entre els canvis i esperes als aeroports , vora 26 hores!12.- Què es menja a Nicaragua ?El plat nacional –que el mengen sempre, fins i tot per esmorzar- és el “gallo pinto”, arròs i “frijoles” (unes mongetes petites, de color vermellós), tot barrejat i acompanyat amb trossos de carn de “res” (vedella, “chancho” (porc) o pollastre. Tenen molta fruita i molt bona; la tenen verda, per fer-ne sucs i “frescos”, com en diuen, i madura, per menjar.13.- Com eren les cases ?Al barri on érem, encara hi havia cases de fusta, barraques, però la majoria ja eren d’obra, amb totxos vermells i la paret arrebossada i la teulada metàl·lica, amb una petita separació per facilitar la ventilació (recordeu que la temperatura (26 graus).14.- Com són les escoles allà ? Les identifiques de seguida, les estatals: totes de color blanc i blau, els colors de la seva bandera. No tenen més d’una planta i són com les cases, amb el sostre metàl·lic i moltes reixes per poder tenir-ho obert. Les escoles privades, que també n’hi ha, són edificis més elaborats i complets i amb diverses plantes.Tots porten el mateix uniforme: vestit de peto o faldilla blava amb camisa blanca , les nenes, i pantaló blau i camisa blanca, els nens. Fan dos horaris, un horari de mati, amb una plantilla de mestres, i un horari de tarda amb une altre plantilla. De manera que en un mateix edifici funciona o funcionen dues escoles diferents.15.- Et vas divertir molt al viatge ?Molt, la veritat. Ha estat una experiència molt engrescadora i plena d’anècdotes. La gent és molt amable i li agrada parlar molt, són alegres i divertits. La gent aprecia els espanyols .16.- Quan et van regalar el viatge, et va sorprendre ? Molt! En un primer moment no tenia clar si faria o no aquest viatge, em semblava molt gros. Després, em vaig posar en contacte amb l’agermanament Nou Barris - Boris Vega i, poc a poc, em vaig anar situant i cada vegada tenia més clar que valia la pena fer el viatge i complir l’encàrrec dels diners que volíeu donar al Preescolar d’allà. I finament així va ser!17.- Són molt pobres allà ? Bastant pobres. Van patir una guerra que va destruir ciutats, pobles, barris i cases. La majoria de la gent del barri, varen baixar de les muntanyes,buscant refugi, i es van fer les cases com van poder. Poc a poc han anat millorant, ara la majoria tenen lavabos (abans letrínes) també llum i aigua corrent. Els carrers ja tenen enllumenat i canalització d’aigües brutes ,Els carrers encara no estan
12
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
COSES NOSTRES
A L’AULA D’ACOLLIDA FEM EXPRESSIÓ ORAL
Aquest trimestre, uns quants alumnes de l’aula d’acollida hem assajat el conte EL PETIT AVET i l’hem representat per als nostres companys de segon i tercer.A la classe, primer de tot vam llegir el conte sencer i ens vam repartir els personatges. Durant uns quants dies vam anar
memoritzant el trosset que ens tocava dir i vam anar assajant els moviments que havíem de fer. Després vam buscar unes disfresses que ens anessin bé i la Carme va buscar una música i uns sorolls que ajudaven a que l’obra fos més bonica i s’entengués millor.
Ens ho passem molt bé mentre assagem i ens va agradar poder ensenyar-la als nostres companys de classe. El dia de l’estrena estàvem molt nerviosos, perquè ho volíem fer molt bé i no volíem que res ens fallés. Ens van aplaudir molt i ens van felicitar, i nosaltres vam estar molt contents de la feina ben feta. Ja tenim ganes de fer-ne una altra.
Aquí us ensenyem unes fotos de com va quedar. Fins un altre dia.Alumnes de l’aula d’acollida.
asfaltats i quan plou s’omplen de bassals i fang, El Rafa Juncadella els han ajudat molt , en la creació de molts projectes, buscant subvencions,i portant molta gent al barri.18.- Vas ajudar a alguna escola ?No era una escola, sinó un preescolar, de 3 a 5 anys. El del barri Boris Vega es diu, precisament, Preescolar Nou Barris, ja que es va construir gràcies a l’ajuda de l’agermanament amb el nostre barri. Vaig ajudar a les mestres i també als nens amb els seus treballs. També, vaig fer una mica de turisme per conèixer una mica més el país.19.- En quin moment del viatge et vas sentir satisfeta de fer-ho ? En tornar a ser a casa i recordar tot el viscut a Nicaragua vaig sentir-me molt contenta i satisfeta d’haver-hi anat. No descartem, el meu home i jo, tornar-hi alguna altra vegada.20.- T’ho vas passar bé ?Molt bé! Perquè he après coses noves , perquè he vist magnífics paisatges, he tingut la possibilitat d’anar a un país on no havia estat mai, i he conegut unes excel·lents persones, I també hem caminat molt!He deixat molts amics, les dones de l’hort, les nostres famílies, l’encarregada de la Biblioteca, la responsable del Cyber, els nens i nenes, el professor d’anglès, les persones que formen part de la Comunal del barri , i els joves .
Alumnes de 6è
Mural de les dones ambientalistes
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
13
COSES NOSTRES
Relació família - escola al parvulari
Durant tota la vida acadèmica el suport de la família és fonamental pel progrés adequat dels alumnes. Al parvulari valorem molt positivament l’ajuda prestada des de casa i agraïm molt la col•laboració dels pares i mares en tot allò que demanem. El
fet que els nens i nenes vegin que allò que es treballa a l’escola és apreciat pels pares aporta una motivació extra de la qual ens nodrim per optimitzar els fruits de la nostra tasca. Al Mercè Rodoreda som afortunades, no és estrany veure dijous alguns pares que, encara que el nen estigui malalt, venen a buscar els deures del cap de setmana o els porten dilluns expressament a mig matí si a les 9 se’ls han oblidat a casa. Fets així ajuden a formar nens i nenes responsables i l’adquisició d’aquest valor no seria possible sense l’ajuda de les famílies.
A P3, cada divendres hi ha una nena o nen que s’endú a casa la maleta viatgera amb la mascota de la classe: la granota Carlota. Ella vol anar a passar un cap de setmana a casa seva i, amb ella, una maleta plena de coses per passar uns dies: un llibre sobre les granotes, el conte de la rínxols d’or, un puzzle de contraris per treballar l’orientació espacial, un joc amb el noms dels nens i nenes de la classe (així les famílies també poden conèixer a tots els companys) i la llibreta viatgera. Aquesta llibreta serveix perquè el dilluns següent tots els companys podran veure com ha anat. Aquí cada família escriurà i posarà fotos del cap de setmana.
A P4, cada setmana tenim un protagonista. El nen o nena que li toqui, s’endú a casa una maleta amb unes fitxes que ompliran amb la família: a on visc, com és la meva habitació, com és la meva família i a qui m’assemblo. També ve acompanyat d’un llibret que es diu “COM SÓC”: com tinc els ulls i el cabell, com tenen els ulls i el cabell la meva família, el meu pes, alçada, talla, com és la meva personalitat... Dilluns ho duen a la classe, junt amb fotos de la família i una joguina que vulguin ensenyar als companys. Durant aquella setmana, aquest nen o nena és el protagonista i anirem parlant de la família, d’allò que a ell li agrada fer al cole, quins són els seus millors amics,... Al final de la setmana, s’enduen un record: un llibret amb les fitxes que han omplert (tant a casa com al col·legi) i els dibuixos que tots els seus amics de la classe han fet per a ell/a.
A P-5, aquest any encetem un projecte nou. Al segon trimestre treballarem el tema: D’ON VINC. Hem preparat un llibre amb diferents activitats, la majoria de les quals hauran de realitzar els nens a casa durant les vacances de Nadal amb l’ajuda dels pares i una petita part d’aquest llibre es farà a la classe. Una vegada completat aquest treball, de forma setmanal cada nen/a explicarà als companys: On va néixer el pare, la mare i ell mateix, a on viuen: l’adreça, el tipus d’habitatge, persones que conviuen a la llar, com és la seva habitació, quines mascotes tenen, com col•laboren en les tasques domèstiques, quin és l’ofici dels pares, a què els agradarà dedicar-se a ells quan siguin grans, quins són els amics de la classe i d’on són.
L’objectiu és crear un vincle “laboral” entre la família i l’escola, treballar en equip amb un objectiu comú que en aquest cas és la confecció d’un llibre únic i diferent per cada nen. Amb l’activitat final de l’exposició, treballarem el discurs oral en públic, la capacitat de comunicar als companys allò que volen dir de la manera més apropiada i a sobre, tot plegat, ens dibuixarà més nítidament la personalitat i l’entorn del company, facilitant així la relació d’aquest amb el grup i millorant indubtablement la dinàmica de l’aula.
Al tercer trimestre i amb la mateixa dinàmica el treball versarà entorn a l’animal preferit de cada alumne. Des de casa i a l’escola buscarem tota la informació que calgui per tal de conèixer millor aquest animal i tots junts aprendrem un munt de coses relacionades amb les diferents espècies i hàbitats.
Fem aquests projectes amb il•lusió i amb la total seguretat de que serà un èxit, doncs comptem amb el suport de tots vosaltres. Des d’aquí i per avançat, tot el nostre agraïment.
Mestres d’Infantil
14
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
PUZZLES
escola mercè rodoreda | núm
. 3 | curs 2010-2011
15
Ajuda a cada mestre a trobar les seves cames
srqp
h i nm
o
f gd
lkj
ca b
t
1
e
2
8
3
141310 11
15 1617
6
9
4 7
1819 20
5
12
solucionsa-9 b-2 c-7 d-17 e-15 f-19 g-10 h-18 i-12 j-6 k-20 l-5 m-14 n-8 o-13 p-11 q-3 r-16 s-u t-4
ENTRETENIMENTS
16
esco
la m
ercè
rod
ored
a | n
úm. 3
| cur
s 201
0-20
11
Classe dels Timbals
Classe dels Xilòfons
Benvinguts !
