La Gaseta de Matadepera Febrer 2015

El molí de Can Vinyers torna aser un element visiblement des-tacat del patrimoni de Matade-

pera. Després de dos mesos de treballs,el molí ja ha tornat a ocupar el seu anticlloc al recinte de la Masia de Can Viny-ers i, des del mes passat, les seves aspestornen a girar seguint la força del vent imostrant els mateixos colors que l’apa-rell tenia a finals del segle passat, abansde quedar completament abandonat. Ara, els esforços es centren en enjardi-nar l’entorn perquè el molí llueixi mésque mai.La restauració ha estat possible gràcies

a una subvenció de 35.000 euros de laDiputació de Barcelona, i dels treballsse n’ha ocupat l’empresa Molins Tarra-gó, especialitzada en aquests aparells.La inauguració oficial tindrà lloc el dia22 d’aquest mes de febrer, a les 11 delmatí, amb un acte públic que servirà peroficialitzar la recuperació d’aquest nousímbol del poble. I és que malgrat quehi va haver un moment en què aquestsmolins de vent eren habituals arreu deCatalunya, ara molts d’aquests aparellssón vestigis decoratius que recorden elpassat agrícola del territori, com és elcas de Matadepera.

Josep Tarragó, responsable de l’empresa encarregada de la restauració del molí, treballant a Can Vinyers ©Miquel Badia

gMGaseta de

Matadepera

TEMA DEL MES

Can Vinyers recuperael seu molí de ventRecta final a la restauració del molí de vent de Can Vinyers, que ja tornaa girar seguint la força del vent. Aquest mes s’enllestirà l’enjardinat queenvolta aquest element emblemàtic del patrimoni matadeperenc. Lainauguració tindrà lloc el proper 22 de febrer, a les 11 del matí.

TEMES DESTACATS DEL MES

ENDEVINA QUI VE A SOPAR

“Avui Can Vinyers torna a ser com quan érem petits, no hi ha

vaques ni gallines ni conills... però el molí torna a voltar indi-

cant la direcció del vent amb el seu policromat de colors”.

Feb15

PÀGINA 12

Entrevista aJosep TarragóJosep Tarragó és un expert enmolins de vent. Ell és el responsablede l’empresa Molins Tarragó, ques’ha encarregat de la restauració del’històric molí de Can Vinyers.

PÀGINA 6

Obres al C/ Sant Joani al Camp de FutbolAquest mes començaran les obres demillora del clavegueram de la partalta del carrer Sant Joan i també elstreballs de construcció del bar i la seusocial del Camp de Futbol Municipal.

El carrer Sant Joan, ara fa unes setmanes ©M.Vila

PÀGINA 10

S’estrenen novesrutes de senderisme L’Ajuntament posa en marxa Mata-depera Camina, una iniciativa que volfomentar el senderisme. El Consisto-ri ha senyalitzat quatre recorregutsde diversa dificultat i llargada queressegueixen el nucli urbà.

Un dels moments més èpics: la baixada del Pi. ©MB

PÀGINES 4 I 5

Les millors fotos de Sant SebastiàLa Gaseta de Matadepera recullaquest mes en una doble pàgina lesmillors fotografies de les Festes deSant Sebastià, amb imatges de labaixada del Pi, la plantada o el GranConcurs de Grimpaires.

Un dels pins caiguts durant les ventades. ©MB

PÀGINA 8

Francesc Mauri parladels perills naturalsEl popular meteoròleg FrancescMauri explica en un reportatge elsperills naturals a què s’enfrontaMatadepera: un incendi, una grannevada i, també, fortes ventades,com les del passat desembre.

PÀGINA 9

En marxa els cursosde l’AIUMAL’AIUMA reactiva aquest mes elseus cursos adreçats a tothom. Elprimer tindrà lloc aquest febrer,dedicat al mindfulness, a càrrec dePilar Aguilera.

PÀGINA 9

Més cultura amb TheGourmets i La ButacaLa Temporada Estable de Música iTeatre continua aquest mes amb unadoble proposta: un concert del grupa capella The Gourmets i una peculiarversió del Tricentenari amb la comè-dia La Butaca.

Més col·laborar i menys criticar.Gràcies voluntarisFa més de 10 anys que estic involu-crat a la vida associativa de Mata-depera, dedicant el meu temps lliu-re a col·laborar voluntàriament enl’organització d’activitats de Mata-depera en diferents associacions icomissions.

Totes aquestes activitats les faig demolt bon gust i amb moltes ganes,però cada cop m’entristeix més elfet que, en acabar les festes, moltscompanys i companyes, en comptesde recordar els bons moments vis-cuts mentre es feien les activitats,expliquen topades que tenen ambgent sense respecte, que es presentaamb exigències i sense maneres, cri-ticant de forma destructiva l’orga-nització, despotricant dels queestem donant un cop de mà volun-tàriament, queixant-se que l’acteaquell no els agrada, que la músicaés dolenta i un llarg nombre d’etcè-teres.

A totes aquelles persones quecol·laboren en l’organització d’unaactivitat, els encoratjo a seguir-hofent, els animo a no fer cas d’aques-tes persones que només tenen acti-tuds destructives, i els dono les grà-cies per totes aquelles activitats queorganitzen i que em permeten gau-dir de la vida cultural de Matadepe-ra, que no té res d’envejar a la d’al-tres pobles i ciutats.

A tots aquells que es dediquen a fercrítiques destructives i a desanimara la gent que organitza totes aques-tes activitats, a les quals, per cert,no us obliguen a assistir, els vulladvertir que amb aquesta actitudno van enlloc, i que l’únic que acon-seguiran és que Matadepera es con-verteixi en un poble sense festes iactivitats, ja que gran part del quees fa és gràcies a la gran quantitatde persones que dediquen el seutemps de forma altruista per Mata-depera, i si no els fem costat deixa-ran de fer-ho, i organitzar tot el quees fa en aquest poble sense ells tin-dria un cost molt elevat i no espodria fer.

També els vull animar a que encomptes de fer crítiques destructi-ves i descoratjadores per a totsaquells que estem treballant, facincritiques constructives, s’apuntin ales comissions i associacions i doninun cop de mà i així cada vegada espodran organitzar més i millorsactivitats.

Joan Trenchs Russo

Sant Sebastià 2015Veïns, amics i germans, les Festesde Sant Sebastià 2015 ja s’hanacabat. És moment de fer balanç i,sobretot, de donar les gràcies.

En els propers dies ens anirem tro-bant per analitzar cada una de lesactivitats i veure què és el que haanat bé i quins són els aspectes demillora. Ens agradaria que tothomhi digués la seva, per tal de repetir

les coses que han anat bé i arreglarles que hem fet malament. Per aixòus agrairem totes les critiques icomentaris que ens feu arribar.

Tots sabem que unes festes comaquestes no són poca cosa; hi hamolta feina i cal molta implicació iaixò és el que hem vist quan tothoma qui ens hem adreçat ens ha ofertel seu ajut, quan ningú s’ha negat adonar-nos un cop de mà, oferint-nosmoltes vegades més del que havíemdemanat.

Volem agrair especialment la desta-cada col·laboració de les entitatscom a element clau en l’organitza-ció de molts del actes de les festes. Moltes gràcies també a l’Ajunta-ment de Matadepera en ple, des delsrepresentant polítics que han estatal nostre costat des del primer dia,fins als tècnics i treballadors de totsels departaments municipals, quehan complert amb la seva feinamolt més enllà de les seves obliga-cions professionals.

Agrair als comerciants, empresescol·laboradores i anunciants per lesseves aportacions i pels serveis queens han ofert.

També volem fer un esment especiala tots el membres de la Germandatperquè sempre estan a punt, posantel seu esforç i experiència al serveidels demés.

Però l’agraïment més gran és per atots els que heu participat en qual-sevol dels actes de les Festes deSant Sebastià; gràcies per la vostracomplicitat, per haver-nos ajudat entot moment a fruir d’uns dies inobli-dables i, sobretot, gràcies per ferque l’esperit de germanor ens hagiacompanyat aquest dies tant inten-sos. I posats a demanar, ens agrada-ria que tot plegat no fos cosa dequinze dies, que no sigui un miratgeen mig de l’hivern i que continuemamb aquest estat d’ànim, fent quetots plegats siguem mes bons veïns,més bons amics i més bons ger-mans.

No voldríem acomiadar-nos sensedemanar disculpes per tot allò queno ha anat bé i per qualsevol molès-tia o perjudici que haguem causat;de vegades amb bona voluntat non’hi ha prou i hi ha coses que nosurten bé. Per això us demanemperdó i us agraïm la vostra com-prensió i escalf.

Nosaltres ja comencem a treballarper les festes de l’any vinent i no caldir que els vostres suggeriments iaportacions seran benvinguts.

El pi no baixarà sol, així és queagafem-lo fort i FINS A LAPLAÇA!!

Pere Casals Junyent, en nom dela Junta de la Germandat de SantSebastià.

SERVEIS

Policia Local 092Mossos d’Esquadra 112Bombers 112Emergències trànsit 112Urgències mèdiques 112Sanitat respon 061

Ajuntament de Matadepera

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) 93 787 02 00 [email protected] / www.matadepera.cat

Fax de l’Ajuntament 93 730 00 48

Obres i Serveis 93 730 17 77

Urbanisme 93 730 17 77

Cultura 93 730 01 32

Esports 93 730 03 97

Benestar Social 93 730 17 71

Casal Gent Gran (Benestar Social) 93 787 17 69

Organisme de Gestió Tributària 93 730 16 56

Jutjat de Pau 93 730 17 82Dl-dv: de 9h a 14h

Aigües de Matadepera, S.A. 93 787 02 06

Arxiu Municipal 93 730 17 77Dl-dv: de 9h a 14h / Tardes: amb cita prèvia

Associació de la Gent Gran 93 730 11 46

Pàrquing Casal de Cultura 93 787 06 76

AutoTaxi Matadepera 619 782 255

AutoTaxi Matadepera 610 225 956

Autobusos

Estació Central Terrassa 93 733 11 12

Estació Central Sabadell 93 727 92 92De Sabadell a Matadepera(Gran Via - Pavelló) Dl-ds: 8h (arriba a Les Pedritxes), 14h i 18h Festius: 8h (arriba a Les Pedritxes) i 18h De Matadepera a Sabadell (Pavelló / Gran Via) Dl-ds: 8:45h (des de Les Pedritxes), 14:50h i 18:50hFestius: 8:45h (des de Les Pedritxes) i 18:50hDe Terrassa a Matadepera (Estació Central - Plaça de La Mola)Dl-ds: cada hora de 6h a 21hFestius: cada hora de 7h a 21hDe Matadepera a Terrassa(Plaça de La Mola / Estació Central)Dl-ds: cada hora de 6:55h a 21:55hFestius: cada hora de 7:55h a 21:55h

Biblioteca Àngel Guimerà 93 730 01 92Dl, dm, dc, dv i ds: de 10h a 13hDl-dv: de 16:30h a 20:30h

Bombers 112 / 93 730 00 18

Bar del Casal de la Gent Gran 93 730 03 44

Cementiri MunicipalDv, ds, dg i festius: de 10h a 18:00h

CAP Matadepera 93 787 10 55De 8h a 20h. El CAP no tanca al migdia

Correus 93 730 05 75

Deixalleria de Matadepera 902 464 465Avinguda Rocafort, 2 (al costat de la riera) Abril a setembre Dl-dv: de 10h a 13h i de 16h a 19h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hOctubre a marçDl-dv: de 10h a 13h i de 15:30h a 18:30h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hRecollida de voluminosos 902 464 465

Escola de Música 93 730 02 52

Escola Ginesta - Primària 93 787 00 68

Escola Ginesta - Infantil 93 787 11 11

Escola Joan Torredemer 93 787 06 94

Escola Bressol Ralet-Ralet 93 730 18 96

Farmacia Brugueras 93 787 00 01

Farmacia Ballbè 93 730 17 20

Institut Matadepera 93 787 16 14

La Mola 93 743 54 54

Matadepera Ràdio 93 730 00 00www.matadeperaradio.cat

Matadepera Televisió 93 730 16 49www.matadeperatv.cat

Parc Natural 93 831 73 00Centre d’Informació del Coll d’EstenallesCtra. BV-1221 de Terrassa a Talamanca km 14,8

Parròquia de Sant Joan 93 787 01 08MissaFeiners (excepte dijous), ds i vigilies de festius: 19:30hDg i festes de precepte: 9h, 12h i 20hMissa a la Residència Sagrada FamíliaFeiners: 9:30h / Dg: 10:30hHoraris de despatx parroquial Dl i dc: de 20h a 21h

Pavelló Municipal 93 730 06 94

Piscines Municipals 93 730 16 15

Camp de Futbol Municipal 93 730 10 33

Camp de Golf Municipal 93 730 05 16

Policia Municipal 092 / 93 787 01 35

Punt Jove 93 787 02 58www.matadeperajove.cat

Gas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

gM

Opi

nió

02

OPINIÓ

Número 320 Febrer 2015

Revista municipal i mensualEdita Ajuntament de MatadeperaRedacció: Carrer Pere Aldavert, 4 08230 MatadeperaDirectora: Míriam VilaEquip de redacció: Míriam Vila i Iván PalomaresHan col·laborat en aquest número: Albert Beorlegui (Agenda d’acti-vitats, El Film del mes), Cesc Bosch (El Llibre del mes), Xavi Solane-llas (El Disc del mes), BadiaCasanova (Fotografia), Ignasi Pons (MotsEncreuats) i Edi (Edioteses)Disseny original: Xavier RocaPublicitat: 93 730 16 49Composició: Xavi RieraImpressió: Arts Gràfiques Grinver, S.A.Distribució: A tota bústia S.L. 93 408 47 18Dipòsit Legal: B-21954-1988

La Gaseta de Matadepera publicarà les cartes que els lectors ensfacin arribar a la redacció del carrer Pere Aldavert, 4; 08230 Matade-pera, indicant al sobre GASETA: “El Poble Opina”; o a través d’uncorreu electrònic a [email protected] o no publicades, la Gaseta de Matadepera agrairà totes les cartes i correus electrònics que puguin fer arribar elsseus lectors i escollirà preferentment aquelles el text de les quals no superi les trenta línies tot i que dependrà de l’espaidisponible cada mes. Malgrat que només es publicarà el nom del remitent, serà imprescindible que les cartes o missatgeselectrònics vagin signats amb nom i cognoms i haurà de constar-hi al sobre o al correu l’adreça i el telèfon. No es publica-ran escrits ni missatges que vagin signats amb pseudònim o inicials. La Gaseta es reservarà el dret de resumir o extractarel contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri oportú. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visi-tes o trucades telefòniques respecte als originals no publicats.

EDITORIAL

Un símbol que torna a rodar

Hi ha elements del nostre entorn que, enca-ra que hagin passat quasi inadvertits durantanys, quan recuperen la seva esplendor,sembla com si la petjada del temps desapa-regués en ells. Aquest és el cas del molí deCan Vinyers, que després de quedar endesús i restar durant anys a la intempèriesense manteniment, s’havia anat deteriorantper l’efecte de l’òxid i el rovell. I ara, un coprestaurat meticulosament, torna a ser el puntde mira dels matadeperencs i de tots els via-nants que circulen pel poble. Les pales, pin-tades dels mateixos colors amb què es vapintar fa més de trenta anys, giren mogudespel vent i, des de ben lluny, es torna a veureel molí en moviment. El fet de recuperar el molí no és tan solsrellevant a nivell de conservació dels ele-ments patrimonials del nostre entorn mésproper, sinó que també és important a nivellsimbòlic, ja que aquest aparell és l’únic ves-tigi que queda dels diferents molins de ventque, fa quasi un segle, eren elements bencaracterístics del paisatge matadeperenc. Ara que el molí de l’antiga masia de CanVinyers torna a girar amb la força del vent,també ha servit per fer memòria i recuperarpart de la història local, estretament lligadaal passat agrícola del municipi; un passatque també ha estat llargament rememoratamb les Festes de Sant Sebastià d’enguany,a on les tradicions, els antics oficis lligats albosc i totes les celebracions amb el pi com aemblema per recordar el vincle amb la natu-ra i la muntanya que rodeja el poble n’hanestat els elements més representatius.

GASETA DE MATADEPERA

LA GASETA es distribueix gratuïtament a tot Matadepera.Si per alguna raó no la rebeu,

feu-nos-ho saber al 93 730 01 32o a [email protected]

CARTES DELS LECTORS

Temps era temps, els paisatges deCatalunya estaven completamentdominats per l’agricultura. Els

camps de conreus i les masies trufavenbona part del territori. I acompanyantaquestes grans cases, moltes vegades hihavia un molí de vent; un aparell que ser-via per bombar l’aigua dels pous fins a lasuperfície i poder regar els horts. “Els molins es van fer molt populars cap amitjans del segle XIX. I a Catalunya se’nvan fer moltíssims, perquè era la formamés fàcil i econòmica d’aconseguir l’aiguadels pous -explica el responsable de l’em-presa Molins Tarragó, Josep Tarragó-.Aquests molins encara funcionaven a mit-jans del segle XX, però quan es va estendrel’accés a l’electricitat i van canviar els usosde les masies, aquests aparells es van aca-bar abandonant”. Aquest és el destí quevan seguir molts molins de vent. Matadepera, que era un municipi eminent-ment rural, també en tenia uns quants. Defet, al centre del poble n’hi havia alguns,com ara al carrer Montserrat amb SantJoan i a la part més alta del carrer SantLlorenç. Fins i tot a l’Arxiu Municipal deMatadepera es conserven les llicències d’o-bres d’alguns d’aquests aparells. L’únic,però, que ha arribat fins als nostres dies ésel de l’antiga Masia de Can Vinyers. Peròquan es va deixar d’utilitzar, l’aparell es vaabandonar completament i el seu estat deconservació era bastant precari.

La recuperació d’un símbolAra el molí de Can Vinyers torna a lluir iles seves aspes tornen a girar seguint laforça del vent. L’empresa Molins Tarragóha treballat de valent en la seva restauraciódurant els últims dos mesos, gràcies a unasubvenció de la Diputació de Barcelona de35.000€, que ha permès que l’Ajuntament

tirés endavant la recuperació de l’aparell.Els tècnics de l’empresa van desmuntar elmolí a principis del mes de novembre i se’lvan emportar als seus tallers. Allà, vanpoder comprovar com el rovell havia fetmalbé bona part del molí: “Hem hagut derenovar moltes peces, tant de la roda comde les aspes, que estaven totalment oxida-des. La torre és la part que estava enmillors condicions, ja que el ferro és mésgruixut i s’ha conservat millor”, explicaJosep Tarragó.

La inauguració, el dia 22 de febrerL’empresa ha reforçat l’estructura, ha refetel mecanisme que permetia el moviment,ha recuperat la seva cua i l’ha repintatseguint els colors que lluïa durant les dar-reres dècades abans de caure en l’oblit. El13 de gener, els operaris el van tornar ainstal·lar al seu lloc, i ara s’està enllestintl’enjardinament dels voltants del molí perdeixar-lo en les millors condicions. La seva inauguració oficial tindrà lloc el dia22 d’aquest mes, a les 11 del matí. Enaquest acte, obert a tothom i que serà pre-sidit per l’Alcaldessa Mireia Solsona, estàprevist que hi participin alguns dels fami-liars del constructor, així com membres del’AIUMA i altres persones que han partici-pat activament en la iniciativa de recuperaraquest element tan emblemàtic.

Una història incertaEncara que molts recorden el molí en fun-cionament a mitjans i finals del segle passat,és difícil esbrinar-ne l’origen. Des de Molins Tarragó creuen que podriadatar de la dècada dels anys 1880. A l’Ar-xiu Municipal de Matadepera, de fet, esconserven fotografies de l’antiga Masia deCan Vinyers que mostren un aparell dife-rent de l’actual. En elles es pot veure com

el molí tenia la mateixa base, amb el seubalcó característic, però amb una part supe-rior ben diferent. L’original és més sem-blant als molins de ramell, o de ventall, quevan ser molt populars a Mallorca, amb unapart superior octagonal -en comptes derodona- amb unes pales que sobresurten dela pròpia estructura. Aquests molins deramell no giraven sobre la seva base, i quanel vent bufava amb massa força, les paless’havien de recollir en forma de ventall. Amb el pas dels anys, però, aquest anticmolí es va substituir pel que coneixem actu-alment, conegut com a multipala. Aixòpodria haver passat cap als anys 20, moltpossiblement l’any 1929. I per això a la cuadel molí hi havia una inscripció original quedeia “Can Vinyés, 1929”, actualitzada araamb la restauració a “Can Vinyers, 1929”.

Una obra sabadellencaL’empresa que el va fabricar, però, sí que ésconeguda. Francesca Marlet recordava faun parell de mesos a la Gaseta que va ser“un tal Surià” i, efectivament, s’ha pogutcomprovar que el fabricant del molí de CanVinyers fou el sabadellenc Eleuteri Surià,que tenia un taller de serralleria que porta-va el seu nom. Aquest mateix fabricant esva encarregar, de fet, de la construcció demolts dels molins de vent que es van aixe-car a la zona.Val a dir que part de la família Surià estàestretament vinculada amb Matadepera.Una de les seves nétes, Teresa SampereSurià, i dos dels seus besnéts, viuen alpoble. Precisament són ells qui, tot revisantdocumentació familiar, han recuperat fotosdel molí i, fins i tot, una factura del popularCafè Restaurant Antoni Genescà de 1927,en què es recullen les despeses que els ope-raris de l’empresa Surià van fer a l’horad’esmorzar i dinar durant diversos dies.

Gas

eta de

Mat

adep

ere Febrer 2015

03gM

Tem

a de

l mes

TEMA DELMES

El molí de vent de Can Vinyers recupera l’aspecte que tenia a finals del segle passat, abans de quedar completamenten desús, i ara ja torna a girar seguint la direcció del vent. L’empresa Molins Tarragó ha dut a terme una restauraciócompleta de l’aparell, que es trobava en una situació molt precària, deteriorat per l’òxid i el rovell.

LA INAUGURACIÓ OFICIAL DEL MOLÍ TINDRÀ LLOC EL DIA 22 D’AQUEST MES DE FEBRER ENDEVINA QUI VE A SOPAR

L’antic molí de vent, ja restaurat, torna a ocupar el seu lloc al costat de l’antiga Masia de Can Vinyers. ©Miquel Badia

El molí torna a girar

I jo... d’on sóc?

Sempre que em pregunten “tu d’on ets?”, nosé què dir. Neixo a Gràcia, el meu pare era quí-mic i va haver d’anar a Santander a muntar unlaboratori, així que petit, petit, vaig viure tresanys al cantàbric. Tornant, anem a viure aRubí. Jo tenia 8 o 9 anys. Aquí passo la infàn-cia, l’adolescència, em caso i, 10 anys méstard, busquem un lloc perquè els nostres fills,sortint de la guarderia, tinguin màxim contac-te amb la natura. I així és com anem a viure alPla de Sant Llorenç de Matadepera, de mane-ra que els nens poden anar a l’escola Montcau-La Mola tot caminant. Anys més tard arribaallò de “papa, porta’m a Terrassa...”, “papa,vine’m a buscar a Terrassa...”; total, que anema viure a Terrassa, i aquí estem... Però no serdir d’on sóc. El setembre passat va fer 50 anys que em vaigcasar amb la Mª Dolors Tobella Marcet, arre-lada familiarment a Matadepera. Ella, als 3anys, ja estiuejava amb la família a Can Vi-nyers. Arribaven de Terrassa amb el seuRenault, que posaven en marxa donant voltesa una manovella. La Mª Dolors em diu que elmolí treia aigua que anava a parar a una bassaal costat d’uns safarejos i un abeurador peranimals. Recorda com esperaven cada any labatuda del blat a l’era, tal com es feia aquelltemps. Eren èpiques -em diu- les cues a la fontdel torrent per omplir el càntir, doncs la gentdel poble també tenia la mateixa necessitat. Idel camí dels ametllers llarg i estret que haviade fer per anar a cercar queviures al poble. Fa 33 anys, tot passejant per Can Vinyers, noem vaig poder estar de fer unes fotos. El camídels ametllers estava igual; abans d’entrar a lamasia, un pou on jugaven a cartes i cuinetes,que encara hi és a l’aparcament. Vaig retratarencara els safarejos, l’abeurador, l’era, la font...i el molí... Encara que ja no funcionava, aquellmolí em tenia el cor robat, amb el seus colorspolicromats, era el que feia més goig de tota lamasia abandonada i quasi ruïnosa. El pas deltemps ho capgira tot; el molí es deteriora finsel punt de quasi enderrocar-se; al contrari delseu entorn amb terrasses, restaurant i camp degolf, tot d’alta qualitat. Avui Can Vinyers torna a ser com quan érempetits, no hi ha vaques ni gallines ni conills...però el molí torna a voltar indicant la direcciódel vent amb el seu policromat de colors.

Josep Maria EscodaAutor de la Taula d’Orientació del Montcau

La matadeperenca Dolors Coll i Torres va morir el passat 5 de gener als 90 anys d’edat. Nas-cuda a Terrassa l’any 1924, va venir a viure a Matadepera ben jove, al carrer Sant Joan, desd’on, a partir de 1956, va tenir al seu càrrec la centraleta telefònica del poble. El fet que fosla intermediària en les trucades telefòniques la va fer enormement popular i apreciada. Lacentraleta estava situada al carrer Sant Joan, on un dels seus fills, en Pepe, continua regen-tant el seu negoci. El seu marit, Josep Maria Margarit i Germà, havia estat Alcalde del poble,i sota el seu mandat es van produir les tràgiques inundacions del Vallès l’any 1962.

Àlb

um d

e fo

tos

Gas

eta de

Mat

adep

eraFebrer 2015

gM

04

El Drac de Sant Llorenç, obra de David Vallhonrat, ha estatel nou personatge protagonista de les festes.

El Pi va centrar la tradicional mostra del Col·lectiu d’Art,que es va poder veure a la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

La marxa amb torxes i el correfoc van escalfar la primera nit de les Festes de Sant Sebastià.

Les grans fogueres a la riera anunciaven l’inici de gairebédues setmanes plenes d’activitats per a tothom.

Els nens i nenes van poder imitar els adults,

tot portant fins a la plaça el seu propi Pi.I just després de portar-lo a plaça i plantar-lo, els més

petits també el van poder grimpar.

El primer dissabte de la festa va omplir els carrers delcentre amb la Fira d’Artesans i d’antics oficis.

La Fira d’Artesans també va comptar en aquesta ocasió amb un gran arròs popular.

La Pedrera de l’Angelet va acollir un any més el sopar previ a la baixada del Pi.

La baixada del Pi és un dels actes més espectaculars imultitudinaris. Aquest any, la baixada va ser molt ràpida.

I diumenge ben d’hora, els peladors es van encarregar dedeixar ben net el Pi, llest per se plantat.

La festa d’aquest any ha recuperat la plantada a mà del

Pi, recuperant l’espectacularitat de la gesta.

Una novetat d’aquest any va ser una competició per equipsper comprovar qui feia més bé les típiques feines del bosc.

El primer cap de setmana de Sant Sebastià es va acabar

amb la Gran Fira Grastronòmica, els tradicionals Tastets.

Entre les activitats més especials d’aquest any hi havia unatertúlia plena de records, històries i anècdotes del poble.

SANT SEBASTIÀ 2015. ÀLBUM DE FOTOS

Àlb

um d

e fo

tos

05gM

Gas

eta de

Mat

adep

eraFebrer 2015

Èric Riba va ser el més ràpid en grimpar el Pi i tocar elpernil. Ho va fer en tan sols 18 segons!

Una altra novetat d’aquest any va ser una exhibició

d’halterofília al Gimnàs Municipal.

Els jocs més clàssics i tradicionals van fer que els petits s’ho passessin d’allò més bé.

Jan Margarit i Lito Aurell van competir en una juguescamolt especial per veure qui dels dos era el més ràpid.

El darrer diumenge de les Festes de Sant Sebastià recuperala celebració més tradicional, amb l’Ofici Solemne.

I just després, la imatge de Sant Sebastià recorre elscarrers del centre en processó, seguida de la cercavila.

La retirada del Pi, que en aquesta edició es va fer per parts,va posar el punt i final a la festa.

I després de veure la caiguda del Pi, res millor que tancar la

celebració amb un gran sopar popular a la plaça.

La Gaseta de Matadepera ha sortit al carrer i ha immortalitzat en imatgesalguns dels millors moments viscuts durant aquestes Festes de SantSebastià. També podeu reviure els actes emblemàtics de la celebració fentun cop d’ull als vídeos enregistrats per Matadepera Televisió, que es podenrecuperar a www.matadeperatv.cat i a www.youtube.com/matadeperatv.

Quan Sant Sebastià arriba a la plaça de Cal Baldiró,

és el moment de participar en el Ball de l’Arbre.

I també en el peculiar Ball del Tortell, durant el qual lesparelles ballen amb un tortell al braç.

La Germandat va voler homenatjar aquest any els granspeladors habituals del Pi.

La Germandat de Sant Sebastià també va escollir el seuprimer president honorífic: en Peret de Ca n’Arnella.

La secció de teatre de la Gent Gran també va oferir larepresentació de l’obra de terror La mà de mico.

Xarxa Matadepera també va oferir al Pavelló un

magnífic espectacle pels més petits.

La Banda i l’Escola de Música van oferir un concert ambpeces relacionades amb la Patum i Matadepera.

És Not

ícia: Aju

ntam

ent

Gas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

AJUNTAMENT

06gM

La zona blava de Matadepera,des del telèfon mòbil

Des del mes passat, la zonablava de Matadepera es potpagar des del mòbil. Només

cal disposar d’un smartphone ambsistema iOS/Apple o Android ambl’aplicació gratuïta aParcApp, quepermet ajustar el pagament altemps real d’estacionament i saberon hi ha places lliures. Amb aquest nou sistema, desenvo-lupat per l’empresa aParcAppSolutions, no cal desplaçar-se finsal parquímetre ni calcular prèvia-ment l’estona d’estacionament, Amés, no es paga ni un minut mésdel temps que s’ha fet ús de l’apar-cament, ja que l’usuari activa l’a-plicació just quan baixa del cotxe il’atura quan torna al vehicle, ambun sol clic. L’aplicació és gratuïta iel seu ús no comporta cap costaddicional.L’aplicació també ofereix un apa-rador als comerços locals perquèpuguin anunciar els seus productesi serveis, ja que cada cop que elsusuaris inicien i finalitzen el seuestacionament tenen la possibilitatde visualitzar publicitat a l’aplica-ció. A més, els comerços podrangenerar tiquets de regal de saldod’estacionament per bonificar elsseus clients perquè puguin aparcargratuïtament. Més informació a lapàgina web www.aparcapp.com.

Entrega de la panera de Matadepera Comerç

El proper dijous 5 defebrer, a partir de les 20:30hores, l’associació de boti-

guers Matadepera Comerç faràentrega de la panera que va sorte-jar per Nadal. En aquesta ocasió,l’afortunada ha estat Cristina Rius,que recollirà el lot de productes iun xec de compra per valor de2000€ al comerç a on va comprarel número, la Barberia Trasserra.

BREUS

L’atur ha baixat a Matadepera en 56 persones durant tot el 2014, assolint unareducció del 18,79%. A 31 de desembre de 2014 hi havia al poble 242 matadepe-rencs que busquen una feina i no la troben, la millor dada d’ocupació al municipides del mes de juny de l’any 2009. Al conjunt de la comarca, l’atur va baixar en7.654 persones durant tot el 2014, un 9,28%. Ara hi ha 74.740 vallesans apuntatsa les llistes de les Oficines de Treball de la Generalitat.

Mireia Solsona optarà a lareelecció com a Alcaldessa deMatadepera, segons ha anun-

ciat la secció local de CiU. Les elec-cions municipals es celebraran eldiumenge 24 de maig.Els matadeperencs van escollir Mire-ia Solsona com a Alcaldessa l’any2007, i va revalidar el càrrec en elscomicis de l’any 2011. La de Solsonaés la primera candidatura que anun-cien els partits polítics matadepe-rencs. La seva presentació oficial, defet, tindrà lloc el dimarts 3 de febrer,a les 20h, al Casal de Cultura, amb lapresència del Conseller d’Interior,Ramon Espadaler, i el presidentcomarcal de CiU, Joaquim Esquius.

Vicepresidenta de la DiputacióD’altra banda, Solsona és des deprincipis de gener la nova vicepresi-denta primera de la Diputació deBarcelona. L’Alcaldessa de Matade-pera ocupa el càrrec en substitució deFerran Civil, que va dimitir desprésde ser condemnat a un any de presó ia vuit d’anys d’inhabilitació per undelicte de caire urbanístic.

Mireia Solsona optaràa la reeleccióSolsona tornarà a ser la candidata de CiU a les eleccionsmunicipals que tindran lloc el proper 24 de maig.

La Regidoria de BenestarSocial obre el 4 de febrer el ter-mini per demanar la bonifica-

ció de fins al 50% dels tributs munici-pals, una ajuda que poden sol·licitarels matadeperencs que compleixin elsrequisits establerts en l’article 20 del’Ordenança General 2015.La subvenció va adreçada als ciuta-dans empadronats a Matadepera quesiguin jubilats o pensionistes. La uni-tat de convivència ha d’estar formadaúnicament per persones jubilades,pensionistes, persones amb grau dediscapacitat igual o superior al 65% opersones que hagin esgotat l’atur. Amés, no han de disposar de cap altrapropietat, tret de l’habitatge on viuen;

i tenir una renda anual que no superiels 8.946,17€ per a unitats de convi-vència d’un membre, 14.910,28€ pera les de dos membres i de 16.401,31€per a les de tres membres.

Tots aquells que compleixin els requi-sits, poden presentar la sol·licitud finsal 18 de febrer a l’OAC, l’Oficina d’A-tenció al Ciutadà.

Obert el termini debonificació de tributsEls matadeperencs que compleixin els requisits podendemanar la bonificació dels tributs a l’OAC.

SOLSONA, VICEPRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ ES POT SOL·LICITAR FINS AL DIA 18 D’AQUEST MES

Mireia Solsona es tornarà a presentar. ©MB

Aquest mes s’iniciaran lesobres de clavegueram queafectaran el tram superior del

carrer Sant Joan, des del número 5del carrer Narcís Monturiol fins a lacantonada del carrer Sant Joan ambel carrer Gaudí, a l’alçada del Res-taurant El Celler. Per tal de redirigir la circulació deltrànsit en aquest tram de carrers delcentre, es canviarà el sentit de la cir-culació del carrer Ramon Mias i estallarà l’accés al carrer Sant Joan al’alçada d’aquest mateix carrer, així

com el tram inicial del carrer NarcísMonturiol que enllaça Sant Joanamb el Passeig Àngel Guimerà. En els trams de carrers que estaranafectats per les obres només es per-

metrà l’accés dels veïns de la zona.Es preveu que les obres tinguin unadurada aproximada de dos mesos,sempre i quan no sorgeixi cap impre-vist. El Regidor d’Obres i Serveis,Joan Figueras, ha explicat que“aquesta actuació s’ha de dur aterme amb urgència perquè el clave-gueram d’aquests carrers està moltdeteriorat. No obstant això, l’inici deles obres s’ha endarrerit una mica,per tal de què no afectessin el desen-volupament dels actes de les Festesde Sant Sebastià”.

Obres al Camp de Futbol Aquest febrer també es donarà el tretde sortida a la construcció del bar i laseu social del Camp de Futbol Muni-cipal. Les obres, que s’allargaran durant sismesos, tenen un cost de 150.000€uros. Per tal de què les activitatsesportives es puguin realitzar ambnormalitat, durant el decurs de lesobres s’habilitarà un carril exteriorparal·lel a l’Avinguda Mas Sot, perpoder accedir a la zona de vestidors ial camp de futbol.

Un mes d’obres al centre i al Camp de FutbolAquest mes començaran les obres de millora i renovació del clavegueram del carrer Sant Joan, una actuació que obligarà atallar la circulació viària a la part alta del carrer. També s’inicien les obres del bar i la seu social del Camp de Futbol.

LES OBRES AL CENTRE DURARAN, APROXIMADAMENT, UNS DOS MESOS DES DE L’INICI DELS TREBALLS

Joves jugant al Camp de Futbol Municipal. ©MB

Edifici de l’Ajuntament, on es troba l’OAC ©MB

PolíticaPar

tits

Gas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

07gM

Política Partits

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I UNITS PER MATADEPERA

Festes de SantSebastià

Com és tradició per aquestesdates, tot just estrenat l’any,els matadeperencs celebrem

les Festes de Sant Sebastià, en honordel copatró del nostre poble. Podríemdir que són les més genuïnes, les mésestimades i populars, viscudes amb lareivindicació d’una litúrgia singularque dibuixa una personalitat pròpiadel nostre poble. Una mena d’home-natge a la Matadepera més rural ipagesa que ens entronca amb laterra, amb un passat desconegut peròcompartit, que hem convertit en cul-tura popular. Certament, és aquestaimplantació de la cultura popular laque ens esperona i la que acabaimprimint tarannà en les persones i,de retruc, en un poble sencer. Aques-ta comunió dels matadeperencs ambles nostres tradicions fa que any rereany les Festes de Sant Sebastià, lafesta major d’hivern, siguin un èxit departicipació. Enguany, petits i granshem pogut gaudir dels actes progra-mats; alguns, com la Fira al Carrer, elPi dels més petits o els Tastets, deforma multitudinària.

També destaquem les obres del nouancoratge a la plaça de Cal Baldiró,que han permès tornar a plantar el pide forma manual, com havia estatsempre. La nostra felicitació, doncs,a la Germandat de Sant Sebastià i atotes les persones que amb la sevacol·laboració ho fan possible.

2015. Un any decisiu

I encetem el que serà, probablement,un dels anys més importants de lahistòria del nostre país, però tambéper Matadepera, amb dues conteseselectorals a l’horitzó: les eleccionsmunicipals del mes de maig, en quètenim l’oportunitat i el deure de tre-ballar per transformar Matadepera ila política municipal amb uns nousvalors, una energia renovada i unanova manera de fer i d’implicar laciutadania, i les eleccions plebiscità-ries del setembre, en què esperem quela ciutadania, amb el seu vot, facirealitat una majoria per la indepen-dència de Catalunya.

Ara sí que ha arribat l’hora de laveritat. En els mesos vinents, hem defer un gran esforç per seguir conven-cent les persones que encara tinguinalgun dubte de la necessitat d’esdeve-nir un estat independent. No ens can-sarem. L’empresa que ens ocupa ésmassa gran i massa important perdeixar-la per una altra ocasió. ViscaMatadepera, i visca Catalunya lliure!

@ERCMatadepera

PARTIT POPULARDE CATALUNYA

Ventada

El passat 9 de desembre, el nos-tre municipi va rebre una fortaventada, que va sobrepassar els

100 quilòmetres per hora. Aquesta lle-vantada que ens va arribar va fer cauremés d’un centenar d’arbres, més con-cretament, exemplars del pi blanc queens caracteritza a la zona.

Van caure pins d’arreu del nostre muni-cipi, tant de cases particulars com deles zones municipals i del bosc.

Durant la ventada semblava que elsarbres tinguessin un efecte dominó, jaque queien un darrera de l’altre. En unmoment, el poble semblava un caos. Lagent no sabia què estava passant ambtant de xivarri, les sirenes dels nostresBombers, de la Policia...

Quants veïns es van trobar els arbres,avets, tombats per la força del vent. Hihavia arbres que, fins i tot, van serarrencats d’arrel. Quina força va tenir elvent per poder fer això. Per sort, novam tenir cap desgràcia humana ni capincident amb cap veí del poble.

Cal destacar, també, que no calia gas-tar-se tants diners amb un helicòpter pertreure els pins del Camp de Golf i sortira les notícies de TV3 dient la barbaritatque costava treure aquests pins. Som unpoble que tenim molta gent que és demuntanya, millor dit, de bosc, quepodien haver fet aquesta tasca i reduirí-em l’atur que tenim en el nostre poble.

Des del Partit Popular, donem les grà-cies a totes les persones que van fer queel poble estigués net en poques hores.Brigada Municipal, Bombers, Policia iADF. Sense ells, no hagués estat possi-ble que el nostre poble tornés a la nor-malitat, que les vies d’accés el pobleestiguessin netes en poques hores, des-prés de la feinada que van tenir en pocaestona i per poder executar tota aques-ta feina. Tots ells fent hores per podertornar a la normalitat.

Moltes gràcies des del Partit Popularde Matadepera.

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

Meminerumomnia amantes

La veritable intenció de Masés assolir la independència oinstrumentalitzar l'ambició

independentista per mantenir-se enel poder? La voluntat d'ERC ésconsumar la secessió o guanyarunes eleccions autonòmiques iembastar un nou govern d'esquerresque aquesta vegada sí provoqui ladesintegració de CiU (a diferènciade la temptativa fracassada que vansuposar els tripartits en aquest sen-tit)?

Més de dos anys després de la granmanifestació de la Diada de 2012 idos mesos després del 9-N, encarahi ha força motius que provoquen lamalfiança respecte a la veritableintenció del lideratge sobiranista. Alcapdavall, tampoc no fa tant queMas va enfilar una legislatura debracet amb el PP (2010-2012) nique ERC va sostenir fins al darrerminut un president acèrrimamentunionista com José Montilla durantquatre llargs anys (2006-2010), unperíode que va viure la crisi de lesinfraestructures (2007-2008), laconclusió d'un pacte de finança-ment que va continuar promoventl'espoliació fiscal (2009), la indife-rència del govern, inclosa la delsseus integrants republicans, cap ales consultes populars municipalsper la independència (2009-2010)i, finalment, la fulminació de lareforma estatutària a mans del Tri-bunal Constitucional espanyolrematada amb el vot contrari de laMesa del Parlament presidit perErnest Benach a promoure un refe-rèndum sobre la independència d'a-cord amb la llei de consultes refe-rendàries (estiu de 2010). Enpolítica, com diuen que fan elsamants, es recorda tot. Meminerumomnia amantes.

Les proclames i els fulls de rutaampul·losament anunciats des de fados anys no amaguen que, malgratla intensitat de la reivindicaciósocial, l'estament polític ha conti-nuat presoner d'una dinàmica auto-nomista i els gestos que han contra-dit aquesta inèrcia han estatrealment escassos fins ara.

Declaració Unilateral d'Indepen-dència; som els únics que sempre hohem portat i ho portarem al nostreprograma.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Gener intens

A Matadepera la generositatde SSMM d’Orient ens haportat unes festes de Sant

Sebastià carregades d’un sentimentde poble que ens dóna energia perafrontar els mesos que segueixen. Quebé que ens ho hem passat !!! Moltesgràcies a tothom que ho ha fet possi-ble !!!

A nivell de país el balanç que el pre-sident Mas va presentar a principis degener posa de manifest que malgratles enormes dificultats, hi ha unGovern que governa i comencen ahaver resultats. Les dades demostrenque el 2014 ha suposat un punt d’in-flexió que ens fa veure el futur ambesperança i optimisme. Sense triom-falismes, mentre a Catalunya hi hagigent que està patint no podem donarper finalitzat el combat sense trevacontra la crisi però hi ha un canvi detendència. A més, les dades desmun-ten l’argumentari d’aquells que diuenque CIU només s’ocupa del procés.És evident que és una prioritat, comtambé ho és la recuperació econòmi-ca i l’enfortiment de l’estat del benes-tar.

El 2014 ha estat el primer any, desque va començar la crisi, en què acada trimestre hi ha hagut creixe-ment econòmic. Portem 18 mesos decaiguda de l’atur interanual i hi hagairebé 84.000 nous afiliats a laSeguretat Social. Al Parlament s’es-tà treballant en lleis com la de coope-ratives, la de la FP o la del SOC quepoden ajudar a donar impuls a lareactivació econòmica”.

Pel que fa a l’àmbit social destacarí-em la claríssima priorització de ladespesa: de cada 10 euros, 7 es desti-nen a polítiques socials (un71’2%)”. I també la feina silent dutaa terme en programes socials com elsd’habitatge, que han ajudat a 32.000famílies; el sobreesforç fet amb la lleide dependència o les mesures contrala pobresa energètica.

Sobre la transparència també hi hauna inflexió amb l’aprovació de la lleial Parlament i l’esforç que està fent ala Generalitat i que ha estat recone-gut per organismes internacionals.Finalment, en l’àmbit nacional hihavia el compromís de posar lesurnes i ho vàrem fer el 9 de novem-bre, que ha esdevingut el fet mésrellevant durant molts anys en aquestpaís.

Rep

orta

tge

Gas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

08gM

Aquest últim mes m’he sorprès a mimateix llegint el Libro del BuenAmor (s. XIV), de Juan Ruiz Arci-preste de Hita. Un clàssic de la lite-ratura i probablement l’obra mésimporrant de l’Edat Mitjana espa-nyola. A dins hi he trobat anècdotes,

contes, faules, sàtires,... tot escrit en vers. En el moment que escric aquesta recomana-ció encara no l’he acabat, però reconec quel’estic gaudint! Mai ho hagués imaginat... Tot i això, segueixo pensant que aquests lli-bres no els haurien de fer llegir a l’escola deforma obligatòria. Si el recomano és per mos-trar que, quan sigui l’hora, si l’heu de llegir,no patiu, el llibre vindrà a vosaltres. Per cert, abans no acabi l’espai: si l’heu dellegir , aneu en compte amb l’edició. En elmeu cas, he d’agrair la introducció de Nica-sio Salvador Miguel i una modernització del’obra feta amb màxim rigor i respecte a l’o-riginal.

Ara que el tema de la corrupció sem-bla instal·lat permanentment a lescapçaleres dels diaris, potser seriaun bon moment per repassar una deles millors pel·lícules de Brian dePalma de regust inequívocament

clàssic que tracta les màfies policials, lespolítiques i les judicials: Los intocables deEliot Ness (1987). Ambientada en el llegen-dari Chicago dels anys trenta, el de la lleiseca, els gàngsters, els suborns i les pistolesfumejants, la pel·lícula retrata la històriareal de la persecució de l’agent del tresor deltítol per posar a la garjola al famós Al Capo-ne. Kevin Costner va forjar una imatge d’he-roi clàssic, gairebé maniqueu, molt benacompanyat per un Sean Connery que final-ment va obtenir l’Òscar i un Robert De Nirosobreactuat i excessiu (en tots els sentits)però absolutament hipnòtic. Veient comenllestien els problemes en aquella època,potser sí que les formes han canviat, però elfons continua essent el mateix.

Poques vegades aconsello el dar-rer disc d'una banda veterana.Fundada el 1983, porten unacolla de discos que van des del

folk britànic més clàssic al rock modern mésauténtic. Però Modern blues és diferent a laresta. La barreja d'un i altre estils no és novaen la banda, però en aquest cas dóna com aresultat un àlbum molt bo. El títol dels disc,Modern blues, ja ens dóna una pista. Lescomposicions són clares i no necessiten deparafernàlia addicional per a quadrar. La ins-trumentació parteix dels elements bàsics delrock amb els afegits propis de Mike Scott &company: vents i violins. La veu d’en Mike,ara més madura, deixa enrera nueses delpassat.Són nou cançons, cap per sobre de cap altre.Disc molt equilibrat, amb un to més animaten general del que sol ser habitual en labanda. Malenconies passades deixades apart, el disc sona fresc i optimista. Aconse-llat per a moments diversos, ja sigui perengegar el dia amb ganes com per acabar-loamb bones sensacions.

El Llibre del mesper Cesc Bosch

El Disc del mesper Xavi Solanellas

REPORTATGE

ALGUNS CONSELLS PREVENTIUS DEL METEORÒLEG MATADEPERENC FRANCESC MAURI

Vivim en un municipi privilegiat. Envoltats perun Parc Natural i el bosc, tret del nucli urbà delpoble que, condiciona la nostra vida. Bé, pot-ser, en el dia a dia no en som conscients, peròquan la meteorologia es torna adversa, es fa evi-dent que aquesta ens pot desbordar. Les fortesnevades del desembre del 2001 o les mésrecents del març del 2010, van fer-se notar devalent al nostre municipi. També el temporal devent del gener 2009 i, sobretot, el temporal devent del 9 de desembre passat. D’incendisimportants, per sort, no en tenim des del 1986,si bé, un dels més forts i tràgics a Catalunya delsúltims 25 anys va ser el de Sant Llorenç Savalll’estiu del 2003 amb la mort de 5 persones. El clima mediterrani és, per definició, extrem icanviant. Amb el Canvi Climàtic, a la nostrazona, les xifres són contundents. Hem passatd’una variabilitat del 20 per cent, ara fa 100

anys, a una variabilitat o irregularitat que fregael 30 per cent. Això, per exemple, vol dir queplou pitjor, més mal repartit, de més mal apro-fitar. Un bon amic i boig del temps és una deles persones que van comandar la lluita contrael foc de l’Empordà i m’explicava la impotèn-cia absoluta a l’hora de controlar el foc. La Tra-muntana el va propagar descontrolat, s’haviade córrer i evacuar i la Tramuntana és la que vadecidir quan es va poder començar a controlari extingir. Una ponentada a Matadepera, ambun foc procedent de Viladecavalls, Rellinars oVacarisses i en un escenari de simultaneïtat defocs com el 1986, 1994 o 1998 ens portaria sen-zillament a abandonar les nostres vivendes iesperar un miracle. Situacions meteorològiquesextremes a l’estiu i focs simultanis, per desgrà-cia tornaran. És qüestió de temps. Deixo peròels focs. El violentíssim vent del 9 de desembre

va tombar centenars d’arbres al nostre terme.Algunes persones van veure com aquell arbreque havien plantat fa dècades o que ja van tro-bar al seu terreny es va precipitar. Els arbres iels nostres boscos cada cop creixen més. Fa mésde 50 anys l’explotació del bosc i els seus vol-tants, era intensiva. Agricultura, ramaderia, elscarboners, etc... el mantenien a ratlla. De fetmés del compte. Ara, el preservem, tant i tantque se’ns torna en contra. La gestió del boscassenyadament al nostre terme ha de continu-ar i, sobretot augmentar. Finalment, la neu.Aquest és un element que, en general, ens emo-ciona, però que ens pot afectar clarament i per-judicar en alguns moments que, per sort, nos’allarguen gaire. El poble es troba a poc mésde 400 metres d’alçada i les urbanitzacions méselevades freguen els 700. Són cotes crítiquesdavant d’una situació favorable a un temporalde neu. Fet aquest repàs la pregunta és òbvia. Què hipodem fer?L’Ajuntament, treballa juntament amb l’expe-rimentada ADF per vetllar per fer millores fores-tals i de prevenció. El ramat, la identificació i“cirurgia” de zones delicades, el mantenimentde les franges de protecció són feines que es fanhabitualment però que, de cap manera, sóngarantia d’immunitat davant d’un gran incen-di forestal. La feina que es fa des de la Brigada,Bombers i Policia Local quan tenim ensurtscom ventades o les nevades és notable, però nopoden arribar a tot arreu. Hem d’aprendre a autoprotegir-nos. Si viviu alcentre, els riscos relacionats amb la meteorolo-gia són menors, però si viviu en urbanitzacions,o en vivendes amb vegetació, heu d’eliminar ris-cos actuant amb seny. Manteniu les vostres par-cel·les i jardins sense arbres de grans dimen-sions. Si pot ser, amb espècies més sofertes alfoc com alzines o roures. De cap manera, a propde les edificacions. Procureu que no s’acostinles branques a fils elèctrics o telefònics. Al poble,els professionals forestals i de la jardineria, conei-xen perfectament com fer-ho.Tots, un servidor també, hem de tenir clar onvivim. Les administracions han de fer la sevafeina, però els veïns també hem de fer la nos-tra. Recordeu, el bosc a Matadepera, hi ha oca-sions que mana.

Francesc Mauri. Meteoròleg

Neu, ventades i focs Fa 13 anys, la meva família i jo vàrem venir a viure a Matadepera. Bus-cant i buscant, la meva dona va trobar el lloc ideal. Un terreny a 625metres de cota. Jo estava a la feina i em va trucar. Després del Teleno-tícies Migdia vaig venir a veure’l. Em va enamorar. El primer però queli vaig dir a la meva dona va ser el següent: hem de tallar tots els pins,respectar al màxim alzines i roures, però s’han de buidar, descarregar,esponjar. “I per què?”, em va dir la Maite, la meva dona. Doncs perquèsegur que algun dia tindrem ventades o nevades fortes, ens pot caurealgun llamp i, si tenim mala sort, en pocs minuts un foc pot fer-nos cór-rer i devastar-ho tot. Viurem en un poble que està al bosc i ell mana.

El Cineclub Matadepera segueix endavant amb les programacionsregulars de cinema, cada diumenge, a les 18:30 hores, a l’Hotel. Aquestmes de febrer començarà amb la projeccció de Memorias del subde-sarrollo, de Tomás Gutiérrez Alea (1 de febrer); seguirà amb My Win-nipeg, de Guy Maddin (diumenge 8) i Fehérlófia, de Marcell Janko-vics (15 de febrer). El film Welcome to the Dollhouse, de ToddSolondz, tancarà la programació d’aquest mes el dia 22.

El Film del mesper Albert Beorlegui

DIA HORA LLOC ACTE ORGANITZA +INFO

+info a www.matadepera.catAgenda d’activitats de Matadepera

Diu 1 10.00 Plaça del Casal 8ª Cursa de la Mont-rodon Unió Excursionista de Matadepera -Diu 1 18.30 Hotel Cineclub Matadepera: “Memorias del subdesarrollo” Cineclub Matadepera p.8Diu 1 21.00 Casal de Cultura Partit de futbol: Barça-Villarreal Penya Blaugrana -Dill 2 18.00 Casal de Cultura Inici d’un curs dedicat al “Mindfullness” AIUMA p.9Diu 8 18.00 Casal de Cultura Teatre: “El retaule del flautista” Oncolliga p.9Diu 8 18.30 Hotel Cineclub Matadepera: “My winniepeg” Cineclub Matadepera p.8Diu 8 21.00 Casal de Cultura Partit de futbol: Barça-Atlètic de Bilbao Penya Blaugrana -Dim 10 17.30 Biblioteca Taller de Carnestoltes amb Gemma Serra Biblioteca Àngel Guimerà p.11Dim 10 19.00 Casal de Cultura Tertúlia Musical amb Maria Glòria Farrés Biblioteca Àngel Guimerà p.11Dime 11 18.00 Casal de Cultura Hora del Conte amb Pengim-Penjam Biblioteca Àngel Guimerà p.11Div 13 09.15 Ginesta i Torredemer Inici de la rua infantil de Carnestoltes Regidoria de Festes p.9Div 13 15.30 Sag. Fam. i Ralet Ralet Inici de les rues de les escoles bressol Regidoria de Festes p.9Div 13 21.00 Casal de Cultura “Una nit d’òpera”: ‘Tosca’, de Giacomo Puccini Regidoria de Cultura -Diss 14 11.00 Casal de Cultura Meditació dedicada al respecte Agermanament Sense Fronteres p.9Diss 14 11.30 Plaça del Casal Tallers i Activitats de Carnestoltes Regidoria de Festes / Tot Lleure p.9Diu 15 12.00 Pl. de l’Ajuntament Inici de la Rua de Carnestoltes Regidoria de Festes p.9Diu 15 18.00 Casal de Cultura Teatre de Carnestoltes: “La butaca” Regidoria de Cultura p.9Diu 15 18.30 Hotel Cineclub Matadepera: “Fehérlófia” Cineclub Matadepera p.8Dim 17 19.30 Casal de Cultura Conferència sobre necessitats emotives Regidoria d’Ensenyament p.9Dime 18 17.00 Casal de Cultura Carnestoltes: vetllatori i enterrament de la sardina Regidoria de Festes p.9Dij 19 19.00 Casal de Cultura Club de Lectura: “Dama amb gosset” de Txékhov Biblioteca Àngel Guimerà p.11Div 20 21.30 Casal de Cultura Conferència: “Alfred Hitchcock” (2a part) Comissió Matadepera-Mariapfarr p.9Diu 22 07.00 Pavelló Quarta i darrera etapa del Matagalls-Montserrat Unió Excursionista de Matadepera p.10Diu 22 18.00 Casal de Cultura Concert de gospel i espirituals amb “The Gourmets” Regidoria de Cultura p.9Diu 22 18.30 Hotel Cineclub Matadepera: “Welcome to the dollhouse” Cineclub Matadepera p.8Dij 26 20.00 Casal de Cultura Conferència: “Un somriure cada dia et canvia” Dones d’Avui de Matadepera p.9Disc 28 18.00 Casal de Cultura Teatre benèfic amb “Les Xandrines” Sanfilippobcn.org i Ajuntament p.9

REBEU L’AGENDA PER CORREU ELECTRÒNIC INSCRIVINT-VOS A www.matadepera.cat

Les ventades del passat desembre van tombar desenes d’arbres al Bosc de les Farigoles. ©Miquel Badia

Més

tem

esGas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

09gM

BREUS

MÉS TEMES

Segona conferència dedicadaa Alfred Hitchcock

La comissió de cinema del’Agermanament Matadepe-ra Mariapfarr continua el

divendres 20 de febrer amb el cicle deconferències de cinema obertes a tot-hom, que aquest any es dediquen aAlfred Hitchcock. Impartides pelcomentarista cinematogràfic AlbertBeorlegui, la segona xerrada de lestres previstes tindrà lloc al Casal deCultura a les 21:30h.

DAMA convida la psicòlogaEugènia Dinarès

Dones d’Avui de Matadeperacontinua aquest mes el seucicle de xerrades mensuals

amb la visita de la psicòloga EugèniaDinarès. Portarà per títol “Un somriu-re cada dia et canvia la vida”, i tindràlloc el 26 de febrer, a les 20h, a laSala d’Actes del Casal de Cultura.

Oncolliga programa l’obra El retaule del flautista

“Cap a l’any 1318, una vilaes veu envaïda per les rates.La corrupció dels seus gover-

nants, però, farà que anteposin elsseus interessos als de la qualitat devida dels seus propis ciutadans. Segurque era l’Edat Mitjana?”. Aquest és elpunt en què comença l’obra de teatreEl retaule del flautista, un clàssic deJordi Teixidor que Oncolliga portarà aMatadepera aquest mes, a càrrec deTIC Escènic sota la direcció de JeroniOller. Es podrà veure al Casal de Cul-tura el 8 de febrer, a les 18h. El preud’entrada-donatiu és de 10€.D’altra banda, Oncolliga celebrarà el6 i 7 de febrer la campanya Posem-lipebrots al càncer als supermercatsCondis. Tots aquells que vulguincol·laborar-hi, poden adquirir a qual-sevol establiment de la cadena unabossa de pebrots al preu d’1,5€.

Teatre contra la síndrome de Sanfilipo

Matadepera acollirà el dia28 la representació de l’obrade teatre Dona sapiens, a

càrrec del grup Les Xandrines. Estracta d’una funció benèfica per reco-llir fons per investigar la síndrome deSanfilipo, una malaltia que fa que elsnens afectats comencin a perdre totesles seves habilitats, provocant la mortpocs anys després. L’obra es podràveure al Casal de Cultura el 28 defebrer, a les 18h, amb un preu d’entra-da de 13€ si es compra anticipada-ment, i de 15€ el mateix dia. Mésinformació a www.sanfilippobcn.org.

Meditar sobre el respecteAgermanament Sense Fronte-res organitzarà el 14 de fe-brer, a les 11h i al Casal de

Cultura, una nova meditació. L’ediciód’aquest mes tractarà el respecte icom es materialitza en el dia a dia. Lameditació és oberta a tothom.

El 27 de gener es va presentar al Casal de Cultura el darrer llibre de l’escritpora d’arrels matadepe-renques Tessa Julià. La novel·la d’endinsa a la Terrassa dels anys 60 i 70 de la mà de Josep Jordà, filld’obrers lligats en cos i ànima a la indústria tèxtil. A les riuades del 62, el pare d’ell es mor atrapat ala fàbrica, quan intenta salvar una companya i deixa una vídua amargada i ressentida contra la vidai els empresaris. El fill tira endavant cosint errades a casa per a la mateixa fàbrica que treballava elpare i, als 17 anys, es busca una feina en una gestoria, on ben aviat es guanya la confiança de l’amo.Però les aspiracions del protagonista van més enllà i pretén convertir-se en una figura pública.

El mindfulness és una pràcti-ca que ensenya a concentrarl’atenció, vinculada a la me-

ditació i al concepte d’origen budis-ta de consciència plena. El primercurs de l’AIUMA d’aquesta tempo-rada aprofundirà sobre aquestes tèc-niques, que permeten “obrir-se igaudir de la felicitat del momentpresent, tot reduint, alhora, l’ansie-tat, l’estrès i el patiment”, expliquenels responsables de l’Aula Interuni-versitària.L’encarregada d’impartir aquestcurs serà la formadora i consultorad’educació emocional Pilar Aguilera,i tindrà lloc al Casal de Cultura elsdies 2, 9, 16 i 23 de febrer.A banda d’aquesta proposta, l’A-IUMA també oferirà a l’abril uncurs sobre Beethoven, impartit pel

divulgador musical Joan Vives; i undarrer sobre l’ús del GPS per aexcursionistes i ciclistes, a càrrec del’informàtic i excursionista JacintCarreras, durant el mes de maig.Més informació sobre aquests cur-sos a www.aiuma.cat, al telèfon 629590 348 i també al correu electrò[email protected].

L’AIUMA presenta uncurs de mindfulnessUn curs dirigit per Pilar Aguilera que vol explicar què ésaquesta pràctica, vinculada a la meditació i la consciència plena.

I TAMBÉ CURSOS SOBRE BEETHOVEN I L’ÚS DEL GPS

El proper dimarts 17 defebrer es durà a terme la xer-rada “Les necessitats bàsi-

ques dels infants i joves: sentimentsi límits”, que anirà a càrrec d’AlbaSoler Fargas, mestra especialista enpsicomotricitat educativa i terapèu-tica d’infants, adolescents i tambéd’adults. Aquesta activitat de formacióforma part del catàleg de serveis irecursos que l’Àrea d’ Atenció a lesPersones de la Diputació de Barce-lona ofereix als ajuntaments i que,enguany, ha estat concedida perdur-la a terme al nostre municipi. Coorganitzada per la Regidoriad’Ensenyament, la xerrada tindràlloc a les 19:30 hores al Casal deCultura i està adreçada a totes lesfamílies del municipi.

Quines són les necessitats bàsiquesdels infants i joves? Quines emo-cions i sentiments generen i quinslímits necessiten? Aquestes sónalgunes de les qüestions que esplantejaran al llarg de la sessió, quepretén ser un “espai per aprendre,qüestionar-se com ens relacionenpares i fills i plantejar-se els límitsdins d’un context de relació basadaen el respecte”.

Nova xerrada sobre les necessitats dels infants Impartida per la mestra especialista en psicomotricitat educativai terapèutica Alba Soler. Tindrà lloc el dia 17 de febrer.

A LA SALA D’ACTES DEL CASAL DE CULTURA

Pilar Aguilera oferirà el curs demindfulness. ©P.A.

La xerrada tindrà lloc al Casal de Cultura. ©MB

Els superherois seran elsprotagonistes del Carnestol-tes d’aquest any, que ompli-

rà de disbauxa i bogeria el pobleentre el 13 i el 18 de febrer. Spider-man, Superman, Batman i altresgrans herois del món del còmic espassejaran pel poble durant aquestsdies per lluitar contra el mal.Les activitats començaran el diven-dres 13, amb les rues de les escoles, almatí; i de les escoles bressol, a latarda. Com sempre, després de lesrues hi haurà espectacles d’animaciómusical i ball. Dissabte al matí, lafesta continuarà amb tallers i activi-tats pels més menuts, a càrrec de TotLleure, a la plaça del Casal.El gran dia de la festa, però, arribaràdiumenge 15, amb la Gran Rua del

Rei Carnestoltes, que sortirà de laplaça de l’Ajuntament a les 12:15h irecorrerà els carrers del centre delpoble fins a la plaça del Casal, on elRei Carnestoltes pronunciarà el seudiscurs a les 13h. Tot seguit es cele-brarà un vermut per a les comparses;i a les 18h, teatre amb la comèdia LaButaca, dins de la Temporada Establede Música i Teatre.Els superherois, però, no podran pro-tegir el Rei Carnestoltes per sempre,que tornarà a morir el dimecres 18.Després de la vetlla de les seves des-pulles al Bar del Casal, a les 19hcomençarà una rua mortuòria perplorar la seva pèrdua. Un cop crema-da la sardina, Matadepera Comerçoferirà a les 19:30h una gran sardina-da per a tothom.

Superman, Spiderman iBatman, al CarnestoltesEl Carnestoltes 2015 es celebrarà entre el 13 i el 18 de febreramb molts superherois per protegir la pau i la justícia.

LA GRAN RUA, EL DIUMENGE 15 DE FEBRER

El dia en què el president dela Generalitat es disposa a sig-nar la declaració unilateral

d’independència, un mosso d’esqua-dra d’origen gallec viatja en el tempsfins al 1714, i posa a disposició deRafael de Casanova els seus coneixe-ments i la seva pistola. Aquest és l’hi-larant argument de La Butaca, l’obrade T-Atraco Teatre que es podrà veureaquets mes a Matadepera.Els actors Robert Gobern i JoanValentí donen vida als nou personat-ges que narraran aquesta peculiarvisió del Tricentenari del 1714 i laindependència de Catalunya. L’obra es podrà veure el 15 de fe-

brer, a les 18h, a la Sala d’Actes delCasal de Cultura. El preu de l’entra-da és de 10 €uros.

Tornen els The GourmetsLa Temporada Estable de Música iTeatre també proposa aquest mes unconcert de música popular i tradicio-nal amb The Gourmets. Àlex Delgado,Jordi Vallespí, Javier Canales i AbelGarcia conformen aquest grup vocala capella amb un repertori que va desde la música d’arrel africana i els espi-rituals fins el gospel.The Gourmets ja van pujar a l’escenaridel Casal de Cultura durant el passatFestival Internacional de Música,quan van oferir l’espectacle Ladies &Gentlemen amb el Cor de Noies deMatadepera.El concert tindrà lloc el diumenge 22de febrer, a les 18h, al Casal de Cul-tura. El preu també serà de 10 €uros.

The Gourmets i l’obra La Butaca, al CasalLa Temporada Estable de Música i Teatre proposa aquest mes:la comèdia La Butaca i un concert de The Gourmets.

ELS DIES 15 I 22 DE FEBRER. EL PREU: 10 €UROS

Aquest dibuix de Mariona Vancells il·lustra aquest Carnestoltes, dedicat als superherois. ©Mariona Vancells

Rafael Casanova i el mosso d’esquadra ©T-Atraco

The Gourmets, l’any passat al Casal. ©MB

Última etapa de la Matagalls-Montserrat

La Unió Excursionista durà aterme el 22 de febrer la quar-ta i darrera etapa de la marxa

Matagalls-Montserrat. La sortida tin-drà lloc a les 7h des del Pavelló. Elsparticipants es desplaçaran en cotxefins a Les Pedritxes per iniciar unrecorregut d’uns 20 km, tot passantper la Torrota de l’Obac, la Casa Novade l’Obac, seguint per Les Vendranes,el Lleonard, l’Estació de Vacarrisses,fins arribar a Monistrol, on es farà lapujada a Montserrat fins a la plaça delMonestir. La ruta durarà aproximada-ment unes cinc hores i, un cop a Mont-serrat, un autocar retornarà els assis-tents al punt de sortida.

Nou èxit de jove Jan MargaritEl passat 11 de gener, JanMargarit va participar en unanova duatló, la XVII Duatló de

Muntanya de SBR Mataró, en la qualva aconseguir la primera posició en lacategoria junior i la 14a de la general.La prova consistia en 6 km a peu, 22km en un circuit molt tècnic en BTT i3 km més a peu. En total, l’atleta vafer un temps final de 1h42’25”, i caldestacar que en el primer tram de car-rera va aconseguir el millor temps.

Zapater, campió de Catalunyad’esquí de muntanya

El matadeperenc Genís Zapa-ter s’ha proclamat oficialmentnou campió de Catalunya

d’esquí de muntanya en modalitat indi-vidual, després de guanyar la medallade plata del Trofeu Tres Fronteres, queva tenir lloc a la zona del Grau Roig del’estació andorrana Grand Valira elpassat 11 de gener. Zapater continua,doncs, sumant nous títols i pòdiums ala seva carrera. Aquest any, de fet, elva estrenar aconseguint una terceraposició compartida amb Gerard Vila ala Traça Catalana, que es va disputarel 4 de gener a l’estació dels Angles.

Gerard López es casa a l’Ajuntament de Matadepera

L’exjugador del F.C. Barcelona ientrenador de la Selecció Cata-lana de Futbol, Gerard López,

es va casar el 14 de gener a l’Ajunta-ment de Matadepera. L’enllaç va tenirlloc mesos després que Pep Guardiolatambé es casés a les mateixes depen-dències municipals, enmig d’un impres-sionant ressò mediàtic. Com en el casde Guardiola, el casament de López aMatadepera va venir donat per laconeixença personal del jutge de paudel poble, Francesc Duch.

Es reprèn la competició catalana de billar

El 10 de gener es va reprendrela competició catalana debillar a tres bandes entre clubs,

corresponent al Grup A de la Lliga deTercera Divisió, en la qual hi participael Club Billar Matadepera. L’equip delpoble es va enfrontar al Club BillarSant Boi, empatant a quatre punts.“Cal destacar la regularitat dels juga-dors Albert Pablo i Francisco More-no, ambdós en un excel·lent bonmoment de joc. Dissortadament, ManelSala no va ‘entrar’ en una partida enla que el seu contrincant no va patirper superar-lo. L’Andreu Martin, ambtot el seu favor, va perdre quan tots jalligàvem el sac”, expliquen els respon-sables del Club Billar Matadepera.

Doblet històric dels juvenils del CD Terrassa

Els dos equips juvenils del CDTerrassa es van proclamarcampions de Catalunya d’ho-

quei sala el passat 18 de gener. Es trac-ta d’una fita històrica. De fet, la darre-ra vegada que els dos equips juvenilsvan aconseguir el doblet va ser la tem-porada 1997-98.

Èxit del Campionat de Golf de Sant Sebastià

El cap de setmana del 17 i 18de gener va tenir lloc el tradicio-nal Campionat de Golf de Sant

Sebastià. El torneig, de 18 forats, vacomptar amb una seixantena de par-ticipants, que van jugar en la modali-tat individual Stableford. Només pelfet de participar, la Germandat de SantSebastià va obsequiar a tots els juga-dors amb un fuet. Els guanyadors d’aquesta edició vanser Josep Maria Barris (scratch indis-tint), Xavier Yagüe (handicap inferiormasculí), Urmila Cortada (handicapinferior femení), Federico Morales(handicap superior masculí), MartaSoler-Cabot (handicap superior feme-ní), Mariano Cuguero (sènior indistint)i Blanca Yagüe (infantil indistint). El torneig va comptar amb la col·labo-ració de la Germandat de Sant Sebas-tià, l’Hotel Spa La Mola, M&D Sue-ños de Azúcar i els camps Torremiro-na, Taradell, La Graïera i La Roqueta.

Més

tem

esGas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

10gM

MÉS TEMES

BREUS

Matadepera Camina, una novainiciativa de senderismeL’Ajuntament senyalitza quatre rutes que recorren l’entorn del nucli urbà i que s’inicien alsvoltants de l’Escola Municipal de Música. Cada recorregut és d’una dificultat diferent.

Les Regidories d’Obres i Serveis i de Participa-ció Ciutadana promouen una nova iniciativa desenderisme per l’entorn del nucli urbà, a través

de quatre camins que s’han habilitat i que es diferen-cien en funció de la seva dificultat i llargada. El camí verd clar és el de menor dificultat, amb unrecorregut de 3 km, que comencen a la plaça SantJordi i voreja les dues bandes de la riera de les Arenes,tant d’anada com de tornada. El camí verd fosc cons-ta de 2 km i també voreja la riera, però en aquest cas,en sentit sud. Amb el camí blau s’incrementa la difi-cultat, no tant per la distància, que és de 3 km, sinó peldesnivell, que és més accentuat. Aquest recorregutpassa pel Forn de Can Prat i el Forn d’Abeuradors i,de tornada, també voreja el Jardí Botànic, igual que elprimer recorregut. Finalment, el camí vermell és el demajor dificultat i consta de 8 km de trajecte que arribafins a l’entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del

Munt i l’Obac, a on està ubicat el Gorg de la Riba i,de tornada, passa pel Gorg de Can Ferrers i l’Avencde Can Torrella. Tots quatre recorreguts, degudament senyalitzats, par-teixen del mateix punt de sortida, al costat de l’EscolaMunicipal de Música, i es poden enllaçar els uns ambels altres, en cas que es vulgui allargar l’excursió.

RUTES QUE VAN DES DELS 2 ALS 8 KM I DE DIVERSA DIFICULTAT

El 5 de gener passat va morir a l’edat de 57 anys el matadeperenc KikuCarné Dorado, a causa d’una llarga malaltia que patia des de feia mésde tres anys. Molt conegut com a àrbitre d’hoquei, va dedicar la sevavida professional a l’administració i compravenda de finques a l’em-presa familiar, Finques Carné. L’enterrament va tenir lloc el 6 de genera la Parròquia de Sant Joan.

Des de fa un temps, el món de les competicionsdel trail running està immers en una carrera capa les distàncies més llargues, més dures i amb

més desnivell. Fa quatre mesos parlàvem en aquestespàgines de la darrera gesta del matadeperenc Joan Tra-bal, després de recórrer els 300 km i els 24.000 metresde desnivell postiu del Tor des Géants, l’ultratrailmésdur del món. Aleshores, Trabal ja avançava que elsseus reptes no s’acabaven allà, sinó que ja miravahoritzó enllà pensant en superar nous límits. I semblaque l’objectiu ja ha arribat. Trabal torna a ser notícia perquè ja figura a la llistadels 248 corredors de 30 països diferents que recorre-ran la Transpyrenea el juliol de 2016, una prova quesupera tots els límits de les competicions, ja que con-verteix els quasi 900 km que uneixen l’Oceà Atlànticamb el Mar Mediterrani en una competició, amb48.000 metres de desnivell positiu. La Transpyrenea recorre el traçat de gran recorregutGR-11, un dels més transitats de la serralada pirenai-ca, tot i que són comptats els esportistes que l’han fet

corrent, com és el cas de Kilian Jornet, actual plusmar-quista de la ruta, amb 8 dies i 3 hores.Els valents que hi participaran, l’hauran de finalitzaren un temps màxim de 400 hores, sense parar, és adir, que cada participant haurà d’autogestionar-se elstemps de repòs com consideri més oportú. Tot i així,l’organització ha previst tres formats competitius dife-rents: el primer és per etapes, dividint el traçat en untotal de 4 segments de més de 200 km, la segona ésfent-ho per relleus i la darrera opció és per equips.

El nou repte de Joan Trabal: la Transpyrenea, amb 900 kmDesprés de recórrer en tan sols 133 hores el Tor des Géants, Trabal es proposa superar elsquasi 900 km i 48.000 metres de desnivell positiu de la Transpyrenea.

ELS PARTICIPANTS HAN DE RECÓRRER ELS 900 KM EN MENYS DE 400 HORES

Joan Trabal és un dels atletes més destacats de Matadepera. ©MB

La Mola és un dels 100 cims més emblemàticsde Catalunya, segons el nou mapa interactiuque ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geolò-

gic de Catalunya. El mapa, que recull els pics mésdestacats per la seva geografia, el relleu en el món del’excursionisme i la notorietat cultural, històrica i emo-tiva, es pot consultar a la galeria de mapes de la pàginaweb www.instamaps.cat.En ell es poden consultar els cims més emblemàtics, icada un d’ells compta amb una fitxa amb la seva loca-lització, una descripció i algunes curiositats, com araquin és el punt més alt del cim. En el cas de la Mola,el mapa revela que el punt més alt, a 1.103,25 metres,es troba a tocar del mur nord del Monestir.

La Mola, cim emblemàticL’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya crea un mapa interactiu a Internet que recull els 100 pics més emblemàtics del país. La Mola és un d’ells.

A LA GALERIA DE MAPES DE LA PAGINA WEB WWW.INSTAMAPS.CAT

La Mola, amb el Monestir de Sant Llorenç al capdamunt ©Miquel Badia

Els guanyadors del torneig i les autoritats. ©Esp.

Margarit durant un tram de carrera. ©Cedida

Els participants a la competició ©Club Billar

Genís Zapater durant la prova. ©Lluís Prieto

Un dels senyals que els caminants trobaran al llarg dels recorreguts. ©MB

Fotografia de família dels equips ©CD Terrassa

Oci

Gas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

11gM

OCI I COMUNICACIÓ

Oci

EDI... OTESES

Oci i

com

unicac

ió

destacatsEls vídeos

Sant Sebastià 2015: Baixada del Pi

Ple de l’Ajuntamentdel mes de gener

Sant Sebastià 2015: Plantada a mà del Pi

Sant Sebastià 2015:Concurs de Grimpaires

Sant Sebastià 2015: Pi dels Nens

Sant Sebastià: Cursajuguesca entre JanMargarit i Lito Aurell

www.matadeperatv.cat | www.youtube.com/matadeperatv

Matadepera Ràdio 107.1 FMwww.matadeperaradio.com

Aquest 2015 és l’Any de les Biblioteques. LaGeneralitat de Catalunya ha decidit comme-morar durant els propers mesos el centenari

de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars dela Mancomunitat de Catalunya, que d’alguna maneramarca l’inici del sistema actual de biblioteques públi-ques catalanes.La Biblioteca Àngel Guimerà es sumarà a aquesta cele-bració, organitzant diverses activitats: un taller debibliotecaris o l’elaboració d’un llibre electrònic concretsobre la biblioteca del poble. Properament, l’equipa-ment matadeperenc anirà anunciant aquests actes, quecommemoraran l’efemèride al llarg de tot l’any.

Un taller de CarnestoltesLa Biblioteca de Matadepera continuarà organitzantaquest mes les seves activitats habituals. I a més, tambéprepara pel dimarts 10 de febrer, a les 17:30h, un tallerper celebrar el Carnestoltes per a nens i nenes de 4 a 7anys. El taller tractarà el tema central del Carnestoltesd’aquest any, els superherois, i anirà a càrrec de GemmaSerra. Per participar-hi, cal inscriure’s prèviament tru-cant al telèfon 93 730 01 92.

Una Hora del Conte molt musicalL’Hora del Conte d’aquest febrer es celebrarà el dime-cres 11 de febrer, a les 18h, amb El llop cantaire delstres porquets i la caputxeta, a càrrec de Pengim Pen-jam. Aquest peculiar espectacle és una audició de violíper a infants, que barrejarà la música amb una peculiar

versió de dos contes clàssics: La Caputxeta Vermella iEls tres porquets. L’activitat està especialment pensa-da per a nens i nenes de 3 a 8 anys.D’altra banda, el 10 de febrer, a les 19h, tindrà lloc unanova Tertúlia Musical, dirigida per Maria Glòria Farrési Mariàngels Alfonso. Aquest any, les sessions seran mésparticipatives i parlaran de músiques tradicionals i demonogràfics de diversos països. Pels interessats en par-ticipar-hi, encara hi ha places lliures. Només cal apun-tar-se a la pròpia Biblioteca.I finalment, el 19 de febrer, a les 19h, es celebrarà unnou Club de Lectura, comentant La dama del perrito,d’Anton Txékhov. Mercè Coll conduirà el debat sobreaquesta obra.

Matadepera també celebraràl’Any de les BibliotequesLa Generalitat ha declarat aquest 2015 l’Any de les Biblioteques, per commemorar els centanys de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya.

AQUEST MES CONTINUEN LES ACTIVITATS HABITUALS DE LA BIBLIOTECA

Ja hem entrat de ple a l’hivern. I tot i el fredque fa a Mariapfarr, la temporda hivernal estàplena d’activitats, especialment esportives.

Donat que el poble es troba en un entorn privilegiat pera la pràctica dels esports d’hivern, aquestes últimes set-manes han estat molt entretingudes, amb competicionsde tot tipus. La més curiosa -potser per ser un esportbastant desconegut a casa nostra- és el Laserbiathlon.

Aquest esport és una pràctica que barreja l’esquí de fonsi el tir: els participants recorren una distància concretaesquiant i han de parar per disparar a una diana i ferpunteria.Aquest any també han estrenat nous recorreguts per afer esquí nordic o de fons i, com sempre, no s’oblidendels més petits, celebrant competicions mini a l’estacióde Fanniberg.

Grüß Gott, Mariapfarr

ProgramacióRàdio

DILLUNS

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps

+ novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps



+ novetats21.00-22.30 La cara oculta de la lluna

Art MusicalXavi Solanellas, Cesc Bosch

22.30-00.00 Exòtica RàdioMúsica i actualitat electrònicaToni Martínez

DIMARTS


+ novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps



+ novetats20.00-21.00 El miolet

Un programa dedicat als nostres animals de companyiaMaria Samblàs

21.00-22.00 A les portes de TroiaDivulgació històricaAlbert Sánchez, Oliver Vergés, Alberto Reche

22.00-23.00 No pot ser mentidaPoemes Pere Ejarque, Josep MariaCistaré, Mireia Sol

23.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

DIMECRES





+ novetats20.00-21.00 La tassa buida

Intimisme radiofònicSamantha Codina, Santi Miquel, Salma i Ona

21.00-22.00 La paparraFusió de ritmes: rumba, reggae, ska, balkan

beats i més Javi Romero22.00-23.00 On the road

Viatge per la millor musica dels 60' i 70'

Xavi Almirall Radioteatre (darrer dimecres de mes)Petites i grans obres de la dramatúrgia

Quadre d'actors de Matadepera Ràdio23.00-00.00 Sonotone (darrer dimecres de mes)

Explorant el subsol del rock contemporani

Ivan Caparrós, David Benaiges

DIJOUS





+ novetats19.00-20.00 Res com el Vallès

Agenda cultural del VallèsTxell Vañó

20.00-21.00 Matadepera NotíciesInformatiu Local Albert Beorlegui

21.00-22.00 Terròs de sucrePrograma literariJoaquim Fontboté

22.00-00.00 Ones de JazzJazzFrancesc Gil, Cesc Bosch, Francesc Florensa

00.00-01.00 Gran Auditori Un gran concert de música clàssicaMaria Glòria Farrés, Albert Beorlegui

DIVENDRES





+ novetats18.00-19.00 Els + Sonats 2.0

El retorn d'un clàssic de la casaNil López

19.00-20.00 Això és la MolaPrograma dedicat al Parc NaturalLluís Hernández

20.00-21.00 AnònimsUn viatge per al vida de la nostra gentXavier Duran

21.00-00.00 Memphis, Vegas & Promised LandPop, rock & croonersDavid Farreras

DISSABTE


+ novetats

DIUMENGE


+ novetats20.00-23.00 Compte enrere

Jornada esportiva local i d'èlitPere Aragay, Pablo Velasco, Albert Terrado,Oriol Gutés, Xavi Figueras, Salva Campoy, Juanma Medina

23.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

2014/15

Una participant prova sort disparant a la diana. ©Agermanament Els nens també participen en competicions pensades per a ells. ©Agerm.

Un instant de la Tertúlia Musical del gener, dedicada a l’opereta ©Biblioteca

Ent

revist

aGas

eta de

Mat

adep

era Febrer 2015

12gM

ENTREVISTA Josep Tarragó

per Míriam Vila

Quan fa que et dediques als molins devent? Oficialment fa 30 anys que vaig muntar l’empre-sa de construcció i reparació de molins de ventpel bombeig d’aigua. Però l’experiència ja em vede l’any 1964; jo vivia a una masia de pagès,semblant a la de Can Vinyers i, allà no teníemllum elèctrica. I, amb 16 anys, vaig construir elmeu primer molí de vent, per fer llum a la masia.Me’l vaig finançar arreplegant la palla del camp,empaquetant-la i anant-la a portar a un comer-ciant. Amb els cèntims que en vaig treure, vaigfer el meu primer molí de vent.

I d’on treies els coneixements?Vaig anar mirant algun molí de vent que hi haviai preguntava a algun fabricant dels que quedava,que n’hi havia hagut molts, com l’Humet. Entreels anys 60 i 70 es va anar electrificant el camprural i els molins van quedar en desús. Tot i així,a partir d’aquell molí que vaig fer, els que hosabien, m’encarregaven algun petit aerogenera-dor i n’anava fent per masies de pagès i casesaïllades.

Però no era el teu ofici principal llavors?No. Jo, de feina principal era encarregat d’unafàbrica i tenia a 70 persones a càrrec; res a veureamb aquest món. Però va arribar un momentque ja no podia més i vaig decidir plegar de laindústria, pensant en fer de pagès. Tot i així,abans de plegar ja estava construint un molí devent que feia electricitat i treia aigua i, en aquellmoment, els del poble, que se’n van assabentarem van animar aquè construís un molí dels debombeig d’aigua d’abans. I així ho vaig fer. Vaigplegar al maig de la fàbrica i el dia 11 d’octubredel 1983 ja muntava el meu primer multipala,que avui en dia encara funciona i el tinc a Mont-blanc. A partir d’aquell, tots els veïns se’n vananar posant i, per això, a Montblanc i als voltantsi a uns 100 molins o més en ús.

Quines condicions de vent es requereixenperquè els molins siguin útils?El molí de vent multipala de bombeig d’aigua,com el d’aquí Can Vinyers, necessita brises d’es-tiu, que les fa cada dia i a quasi totes les comar-ques. Aquí al Vallès hi havia molts molins entre el1850 i el 1950 aproximadament, senyal quecompensava molt! Cap als anys 60 va arribar l’e-lectrificació a tot arreu i el preu del combustibleera molt barat i l’ús que feien dels molins a les

cases de pagès va anar baixant i es van anar sub-stituint per una petita bomba elèctrica, fins quees van deixar d’utilitzar. En general, però, a quasi a tot arreu es pot utilit-zar el vent que necessita un multipala per a fun-cionar.

Com funcionen aquests molins?Amb la brisa aprofitable, a partir de 3 o 4 metresper segons, el molí mou les aspes; les aspes fanfuncionar una bomba i, aquesta, es posa al fonsdel pou a on s’ha de captar l’aigua. Depèn de lafondària i de la quantitat d’aigua, necessitem unamida o altra de molí, perquè la mida del molílimita la capacitat de bombeig d’aigua.

Quanta aigua podria bombejar el molí deCan Vinyers?Aquest, a uns 30 metres, podria arribar a bom-bejar uns 4000 litres per hora, amb aquest dià-metre que té d’aspes, perquè el que dóna lapotència és el diàmetre de la roda. I això repre-senta molta aigua! Imaginem aquesta aigua acu-mulada en un dipòsit; podien tenir aigua mésque suficient per la masia, per la bassa, perregar...

Tu també has restaurat molts molins.Jo sóc un apassionat i aficionat als molins antics.És molt maco tornar a donar vida a una màqui-na que ja n’havia tingut a una altra època. Per ami és una satisfacció immensa posar en marxa iveure que torna a funcionar igual que el primerdia un molí que saps que té 100 anys. I, a part,agafes una gran experiència, perquè veus compensaven, dissenyaven i estudiaven temps enre-re, així com el rendiment que en treien. Per a mi,ha estat un gran aprenentatge el fet de restaurarmolins.

Com vas identificar que aquest molí eradel fabricant Surià?Per la forma de la roda i els detalls, el capçal quesuporta la roda -el que hi ha al capdamunt de latorre- i per les cues, que eren molt típiques d’a-quest fabricant.

Tens un recompte dels molins que hasfet?Jo en compto més de 2500. N’hem muntatarreu: al Sàhara, Alemanya, França, EstatsUnits, Brasil, Cuba, Panamà, al Congo,Mali, Marroc... i, ara, a Matadepera.

CurrículumJosep Tarragó va néixer a Montblanc, el 1948. Quan tan sols tenia 12 anys va plegar de l’esco-la per ajudar a casa seva, fent de pagès. Vivia en una masia i, com que no tenien electricitat,amb tan sols 16 anys, va construir el seu primer molí de vent per tenir llum a casa. El molí se’lva finançar amb els cèntims que guanyava recollint palla. Un cop va tornar de la mili, vacomençar a treballar com a peó en una fàbrica i va arribar a ser cap de producció. L’any 1983va plegar de la fàbrica i, animat per la família, amics i veïns, l’1 de gener de 1984 va muntarl’empresa familiar Molins Tarragó. Des de llavors, sempre més ha treballat de la seva gran pas-sió: els molins de vent.

Ent

revist

a

“És molt gratificant fertornar a girar un molíd’una altra època”Té 67 anys i ha dedicat quasi tota la seva vida alsmolins de vent. Primer, només per afició i, anys méstard, amb l’empresa familiar Molins Tarragó. Duranttots aquests anys ha construït més de 2500 molins in’ha restaurat molts d’antics, com el de Can Vinyers.

MOTS ENCREUATS Nº 204 Per Ignasi Pons

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Verticals

Solucions al número anterior:

Horitzontals1.La facial és una tasca inútil per aun mal fisonomista. 2.Intoxicadaorina de molt baixa qualitat. S’himunyen les ovelles i s’hi fa formatge.3.El mol dels àtoms esverats. Diferen-cien els súper herois de la resta delsmortals. 4.Les cartes de la navegació,no les dels casinos. Carrers de ja fatemps. 5.La del segon segona. Duesque surten per l’entrefolre. Avisa tanmalament que ningú se n’assabenta.6.Li han tret l’excés de líquid, però nosé si ha quedat paupèrrima. Vinil delsde 33. 7.Tres que van juntes a lesextraescolars. Tropa que no fa capoperació borsària. Els divendres surtdues vegades però dissabtes nomésuna. 8.Fan l’orni. Imprescindibles pera les comunicacions epistolars ciber-nètiques. 9.Va repetint que la lliteraens fa perdre el cap. Instrument que aItàlia no es pagava en euros. 10.Ceri-mònia celebrada de manera moltmajestuosa.

1.Camèlids d’una sola motxilla.2.Planta ornamental que s’enfila capamunt. Faig neteja del tenor que des-afina. 3.Gens complexes, com algunesfuncions matemàtiques i com algunspolítics. Article elegant. 4.Calen elslímits. L’Ernest ha perdut la direcció.Ho comparteixen el pare i la mare.5.Peixos de fortes connotacions musi-cals. La noia que no entén la tramaen contra del que seria habitual.6.Comença a insultar. Obre un orifici.Vidrier que no vocalitza. Un dels sím-bols de Barcelona. 7.Seria capaç dedeixar el menjar en mal estat. Si estàen un llum tot va bé. 8.No estan pascrues, però ens causen molt sofri-ment. Finalment, va resultar ser atre-vit. 9.No té res de verídic. Períodellarg de temps que ja no és. 10.A l’in-revés, intensa emoció que senten cadaany a Esparraguera. Mig passat.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Josep Tarragó és el responsable de l’empresa Molins Tarragó, que ha restaurat el molí de Can Vinyers. ©Miquel Badia

E N Q U E S T A R EN A U T A E M E SR M I S E S A R BI E M E R I N A RN E R I N T R OX E R R A D A D NO N A N N T CL T E T I L I C AA R E N I A R O DR E T I C E N C I A

El tuit del mes

“Gracias Xavi y Xapo por descu-

brirnos en ‘Ciutat Morta’, sobre-

todo, la ironía, la sensibilidad, y

la poesía de Patricia Heras”.

Jordi Évole@jordievole

SherlocksMés tard o més matiner,Carnestoltes dins del

febrer.

Documents

La Gaseta de Matadepera Febrer 2015