CONTEXT HISTÒRIC

Entre els segles V i X, mentre l’Imperi Bizantí mantenia la seva unitat política,

i tractava de configurar una cultura pròpia, un Occident fragmentat en un

mosaic de regnes independents evolucionava en diferents direccions

culturals que, en afany de simplificació, es tendeix a englobar en el concepte

genèric de preromànic.

En realitat, les manifestacions culturals tan dispars només tenien en comú un

entorn de dificultats econòmiques i estancament cultural, perquè els seus

trets distintius autèntics venien definits per les circunstàncies específiques de

cada territori i les tradicions pròpies dels pobles que, amb les seves

invasions, havien accelerat la caiguda de l’Imperi Romà

Europa al final de l’Imperi romà

Europa desprès de les invasions dels pobles germànics(s.VI)

Europa en el segle VII

Europa en el segle VIII

La península Ibèrica, després de la dominació romana, va ser invadida per

diverses tribus bàrbares, incloent els sueus, els vàndals i els alans, i va ser

finalment controlada pels visigots cap a l'any 415. Encara que els Visigots

van portar molts elements de la cultura germànica a la península, van retindre

molts costums romans, especialment pel que fa a la vestimenta. Després d'un

període de regicidi i guerra civil durant el segle VI, i les intrigues de palau i

disputes del segle VII, els visigots no es trobaven preparats per a la invasió

àrab i berber de l'any 711. Les forces dels conquistadors es van dirigir cap al

nord, però van ser detinguts per Carlos Martel al nord dels Pirineus, i van

acabar quedant-se amb el domini de tota la península excepte per uns pocs

regnes cristians.

La Península Ibèrica en l’Alta Edat Mitjana

Encara que l'últim rei visigot va perdre el seu tron l'any 711, l'evidència

sobre vestimenta dels següents 200 anys mostra una continuïtat dels

estils visigots.

Entre les fonts, iconogràfiques o d'un altre tipus, que documenten la

vestimenta d'este període mereixen una significació especial:

Sant Isidor de Sevilla, qui, amb la seva obra Etimologies (622-623 d. C.)

dedica la major part d'un capítol a tractar de la vestimenta.

El Beato de Lièbana, amb les imatges inspirades en la seva

contemporaneitat

De la historiografia al respecte cal mencionar la tasca de BERNIS

MADRAZO, Carmen, i els seus estudis sobre la indumentària i vida

quotidiana

La indumentària en la Península Ibèrica en l’Alta Edat Mitjana

Beatus de Morgan

La Il·lustració dels Beatos

Beatus de Ferran I i Sanxa

Beato de la Catedral de Girona

Beato de la Catedral de Girona

Beatus, London, BritishLibrary, Add. 11695,

fol.164 A.D. 1109

Valladolid Beatus, Valladolid,

B. U., 433, fol. 148v

Valladolid Beato, Valladolid, B. U., 433, fol. 148v

Segles VII a X

La vestimenta bàsica dels visigots, igual que dels romans, era la túnica amb mànegues.

També hi ha un estil inusual representat en el codex Armilianensis, un manuscrit visigòtic. En ell podem

veure tant hòmens com dones vestint el que pareix una túnica o trage llarg amb fileres de vols.

S’especula que estos van ser introduïts a Espanya per mercaders de Síria, on s'usava este tipus de

trages d'inspiració cretenca.

Hi han diverses tipologies de túnica: la túnica pectoralis (una túnica curta), la

túnica escarlata i la túnica coccina (túniques roges), i l'armilausa. L'armilausa

no pertanyia a la tradició romana, ja que era una vestimenta oberta per davant i

per darrere (figura 3).

Algunes d‘aquestes tenien una falda oberta amb puntes agudes i

poden veure's en alguns relleus. També es menciona una túnica per a

dones anomenada amiculum, emprada a Roma per dones de dubtosa

reputació però usada a Espanya per les dones decents.

Encara s'evidencia l'ús de la túnica romana, decorada amb tires

verticals anomenades clavii. Les túniques es decoraven sovint amb

cintes cridaneres, tant horitzontals com verticals. Es portaven

ajustades amb un cinturó gros amb sivella conegut com un cingulum,

molts dels quals s'han trobat en l'excavacions de soterraments.

Sivelles de cinturó de petites cel·les, Art Visigot

Bronze, ferro i pasta vítria imitant l'esmaltArt Visigot, s. VII.

Trobats en el jaciment de Duratón (Segòvia). D'esquerra a dreta i de dalt a baix: tombes 475, 477, 192 i 445.Museu de Segòvia, Segòvia

Les capes i mantos eren usats perambdós sexes i per totes les classessocials. La capa romana, en diversesformes, es portava arreplegava sobre el muscle esquerre, i el clàmide, una capa curta semicircular, es portava lligat sobre el muscle. Sant Isidor fa especial menciódel mantum hispani (figures 5 i 13); este era un manto petitt que arribava nomésfins a les mans, i que es va convertir en una vestimenta comuna de la moda espanyola dels segles següents. Hi ha també evidència que el palliumromà, una capa rectangular, s'usava. A Espanya, no obstant, este manto no se sostenia amb una única fíbula sobre el muscle, sinó que es portava amb fíbulescol·locades a un costat i a l'altre del pit.

Parella de fíbules aquiliformes, Art Visigot

Bronze i vidress. VII Art Visigot, Alovera (Guadalajara)

Museu Arqueològic Nacional, Madrid

Centrant-nos ara en la part superior, es ve que el cabell curt portat durantel període clàssic romà va donant pas a estils més llargs, i que estos nousestils afavorien els flocs arribant a les orelles. Era costum que les dones jóvens portaren el cabell solt, assenyalant el seu estat de fadrines. SantIsidor també menciona un capitulara relacionat amb la vestimenta de les dones, però només podem fer suposicions sobre el seu contingut.

Els hòmens (i possiblement les dones) portaven diversos tipus de indumentària per a cobrir les cames, semblants als pantalons moderns. Les braccae eren petites, i només cobrien les parts intimes, mentres que les femoralia eren més llargues i també cobrien els cuixes. Els tubrucos, un nom que hui s'usa per a pantalons, es portaven ben ajustats o solts al voltant dels turmells. Estos poden veure's en els relleus romans com a partdel vestit bàrbar.

Altres pobles invasors. Els Anglosaxons .

Túnica de falda oberta amb puntes agudes

Túnica

Capa, cenyida perpassador

Passador circular anglosaxó Ashmolean AN 1972. 1401

Or, esmalt cloisonné, granats, vidre i petxina (?)6,3 cm diàmetre

S. VII Art anglosaxó, trobat a Monkton (Kent)Ashmolean Museum, Oxford AN 1972.1401

Passador circular anglosaxó del Ashmolean AN 1934.202

Or, esmalt cloisonné, granats i vidre6,2 cm diàmetre

S. VII Art anglosaxó, trobat a KentAshmolean Museum, Oxford AN 1934.202

Sivella de cinturó anglosaxó

Or niellat13,20 x 5,60 cm

Art Preromànic Anglosaxó, ss. IV-X.Esta joia mostra el gust anglosaxó pels entrellaços

intricats entre els que es representen animals de forma esquemàtica.Prové de la Muntanya 1, Sutton Hoo, (Suffolk, Anglaterra).

British Museum, Londres

Muscleres Reials de Sutton Hoo

Or, esmalts (cloisonné) i vidres.Art Preromànic Anglosaxó, principis s. VII.

Provenen de la Muntanya 1, Sutton Hoo, (Suffolk, Anglaterra).El model se presa de peces romanes.

British Museum, Londres

Túnica, dalmàtica i diverses capes

Estola i pallium

Els francs

Tapís de Bayeux, s XI

Segle XI

L'Espanya mossàrab, aquella baix el domini musulmà, va desenvolupar estilsde vestir diferents dels de la resta de l'Europa cristiana. A diferència del període anterior, hi ha més evidència en les miniatures sobre els estils usatsen esta etapa de la història espanyola.

Bernis menciona per primera vegada la camisa, però no explica la naturalesad'esta peça, excepte per la seua menció de les camises de lli i les camisessiricas (de seda) i del fet que estes siguen blanques i d'altres colors. Hi ha, no obstant, més informació sobre les túniques.

A Espanya, a diferència de la resta d'Europa, estes s'observen en gran varietat i moltes tenen noms d'origen àrab. La mutebag era ajustada i sensemànegues (Figura 6), mentres que el mofarage o mofarrex tenia una obertura des de la cintura, deixant les camesdescobertes.

La classe superior portava túniques de diferents longituds que es portavensuperposades (Figura 7).

Les túniques exteriors s'anomenaven pintelles, o aljubes, un terme usat en segles posteriors per a designar a la peça usada sobre totes les altres. Hi ha també referències a l'adorra, que es botonava per la part davantera, probablement la referència més antiga als botons. També es veuen túniquesobertes per la part davantera fins a un punt invertit, altres allargades perdarrere fins als turmells (a vegades en puntes) i encara altres amb una cuarectangular per darrere (Figura 4).

Les túniques es feien de llana i lli i, en el regne de Lleó, se les podia

veure fetes en cara seda pintada. (L'Espanya musulmana en esta època

competia amb Orient en la manufactura de teles de seda.)

Les peces es decoraven amb tires (possiblement brodades) sobre els

punys, mànegues, i muscles. Una mateixa peça podia estar feta de

diferents colors de tela. Els teixits eren decorats amb xicotets dissenys

que ocupaven tota la tela, especialment grups de tres punts, i també amb

dissenys de ratlles més grans.

També es van desenvolupar una gran varietat de mantos, que podien ser

mobatana (forrats de pells), barragà (llana), i alifac (fet de diferents pells). Pells

comunes eren les de mostela, conill i corder. Un estil peculiarment espanyol,

que probablement té el seu origen en la paenula romana, era completament

tancat, més curt per darrere que per davant, i amb una banda decorant la vora

inferior davantera. Un altre estil tradicionalment espanyol, portat per tant

hòmens com dones, és el que tenia una obertura per al braç esquerre (Figures

1 i 2). També es continua veient la capa visigòtica curta.

La moda masculina espanyola es distingix per les seues peces per a les cames,

especialment pels pantalons solts frunzits en els turmells, que poden veure's en les

il·lustracions de cavallers i altres figures importants; una versió més curta d'estos és

usada per les classes inferiors (Figura 8). Estos pantalons podrien ser descendents

del femaralis visigòtic, o potser ser una mostra d'influències musulmanes.

La majoria dels noms de calçats mostren esta influència, com les ballugas,

que s'alçaven al voltant dels turmells, i els soccos, albacass, i sabatots.

(Sabates es va convertir en el terme genèric per al calçat durant el

Renaixement.) Hi ha també mencions de la sandàlia, òbviament procedent

dels romans, i veiem sabates amb la punta retorçuda, una influència dels

àrabs.

En les miniatures poden veure's diversos tipus de tocats (Figura 9), des

de les mitres altes i punxegudes dels bisbes fins a la silueta semicircular,

crestada, del rei. També poden apreciar-se els tocats alts i redons de les

classes superiors i el casc punxegut del soldat. Hi ha a més evidència de

l'ús de turbants, que explicarien el que pareix un disc al voltant dels caps

d'algunes figures. També es descriu una caputxa que cobrix el cap i el

coll, subjectada amb una banda gran anomenada almaizar.

Edgar from Winchester Charter, 966

Algunes restes conservadesThe Bocksten Tunic

The Kragelund Tunic