Fas algun altre esport extraescolar,

a més d'aquest?

Sí, futbol amb l'equip femení del Tàrrega.

T'has fet mai mal quan el castell ha

fet llenya?

Sí. Vaig caure d'esquena al cap d'unapersona.

Fa pudor de peus un castell amb tan-

ta gent descalça?

Sovint sí. I amb la suor encara en fa més.

Com et vas endinsar en el món

dels castells?

Un dia una professora del meu col·legiem va dir si hi volia anar i vaig acceptar.

Té algun nom especial el teu lloc en

els castells?

Sí, dosos. El pis de dosos és l'avantpe-núltim pis d'un castell, sobre el que s'enfi-len l'aixecador i l'enxaneta. També es potanomenar dosos a la persona que ocupala posició. Generalment són nens de noua catorze anys.

A quina colla pertanys? Quins són

els vostres colors?

Als xiquets del Serrallo. El nostre colorés el blau marí.

A quina edat vas començar? Com

es veu tot des d'allà dalt?

Vaig començar als nou anys. Jo flipo:és veu tot molt petit i fa bastant por.

Heu guanyat algun premi fent cas-

tells?

Sí, bastants.

T'agrada fer-ne?

Sí, molt. Allà dalt tot és diferent i etsents molt bé quan la gent t'aplaudeix.

TLC

Em considero una persona alegre, amb ganes de fer i descobrir coses.Sóc molt activa. Però sobretot m'agrada sortir amb les meves amigues ianar de festa.

Gemma Vilariño,una xiqueta del Serrallo

El passat dimarts dia 4 de novem-bre van tenir lloc els Estats Units d'Amè-rica les eleccions per elegir el presidentdel país més important del món. S'en-frontaven demòcrates contra republi-cans, i les enquestes donaven com afavorit el candidat demòcrata BarackObama, distanciat per uns quantspunts de John McCain, el candidat re-publicà. Aquestes eleccions ja han es-devingut històriques perquè Obama vaser elegit president dels Estats Units iper tant es va convertir en el primerafricoamericà que governarà des de laCasa Blanca, simbolitzant així l'evolu-ció d'una comunitat que va arribar alsEUA com a esclava. Ara toca veure sisabrà afrontar els problemes mundialsque té sobre la taula: la greu crisi finan-cera que afecta tot el món, la retiradade les tropes d'Iraq , el problema delcanvi climàtic... Però no centrarem totel nostre espai en aspectes internacio-nals de l'actualitat. Aquest novembretambé ha expirat el segon període delnou finançament promès pel govern so-cialista. El primer període va expirar aprimers d'agost i el tercer sembla queserà a finals d'any. No sabem si el tióens cagarà el nou finançament o si ensmenjarem els torrons sense.

Però ja se sap, fot-li que som cata-lans. Per acabar volíem posar una pre-gunta retòrica referent a l'elecció d'unpresident d'una altra raça. Acceptarial'Estat espanyol un president ja no ne-gre, sinó d'una zona concreta del paíscom ara Catalunya o Euskadi?

M. Ramon i M. Casals

MASS MEDIA

Fot-li, que som catalans!

Peròquicollonsm?hauràrobatlatecla-del?espaidelteclat?

_ Pare, ha baixat el termòmetre…_ Molt?_ Sí, uns deu metres: ha caigut per

la finestra!

EL RACÓ DEL GENÍS

L’ENTREVISTAPASSATEMPS

Dues redactores de la revista van entrar en una classe. Es van trobar ambaquesta oració a la pissarra. L'hem analitzada i hi hem trobat sis faltes or-togràfiques i cinc d'anàlisi. Sabries trobar-les tu?

SOLUCIONS: Veina ➱Veïna; Rossegaba ➱Rosegava; L'ós ➱L'os; Rapidamen ➱ Ràpidament; La ➱determinant;Molt ➱adverbi; SN (de la veïna) ➱Sintagma preposicional; L'os ➱CD; Molt ràpidament ➱CC de manera.

R E V I S T A D E L ’ I E S M A N U E L D E P E D R O L O

Novembre 2008

Núm. 60 · Any VII

TLC

Territori ESO (I)Si entres al territori ESO et trobaràs adolecents esvalotats, molta feina, angoixa i desinterès, acnè i cabell blanc. Heus acíalgunes de les cares de l'ESO. Sempre al peu del canó. Crisi? Si de cas, no només econòmica.

Ah, et posaréun negatiu!

Allezallez!

Aquest silenci...

Ho enteneu, canalla? Va, home, va!

Ja heu acabat?Esborro!

Callando!

Punyeta!Soy la persona másmala del mundo

És físicao química?

La filosofia és la clau

Ets a la Lluna, noi

És o no és?Qui morituri te salutant! Tots i totes!

EDITORIAL

La sexualitat avui

OPINIÓ

TLC

L'esplendor del romànic:les esglésies de l'Alta Ribagorça

■ Edita IES Manuel de Pedrolo. Tàrrega ■ Consell de redacció Josep M. Bosch, Lluís Casals, Carme Casanovas, Núria Sans, Sió Osete ■ Profes-sor encarregat Ramon Cardona ■ Idea original i correcció lingüística Josep M. Bosch ■ Notícies Marina Armengol, Marta Duró, Constanza Ca-

brera, Sergi Riba, Izabel Tihomirova. ■ Esports Pol Ribera,Victor Vila, Jordi Casteràs, Felip Serra ■ Medi ambient Ferran Rius, Bernat Armengol, Se-

bastian Ramírez, Kevin Morales ■ Passatemps Damià Andreu, Génesis López ■ Dibuix Joaquin Olivares, Marta Mercé, Sònia Serra ■ Efectesespecials Ramon Cabestany ■ Pàgina web Adan Mari, Joel Parra, Miquel Navarro

h t t p : / / w w w. x t e c . e s / i e s m a n u e l d e p e d r o l oAmb la col·laboració del Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell

Se suposa que al segle XXI hem d’es-tar ben informats sobre tots els aspectesde la sexualitat. L’educació sexual co-mença a casa i segueix a l’institut però,no obstant això, sembla que s’ha dispa-rat el nombre d’embarassos no desitjatsentre els joves. Les estadístiques diuenque s’ha multiplicat per quatre en els úl-tims deu anys en menors de quinzeanys. Als joves ens preocupa molt la nos-tra pròpia salut i creiem que encara hiha massa tabús sobre aquest tema. Undels tabús pot ser la vergonya a l’horad’anar a compra preservatius, a l’horad’anar a buscar la píndola del dia des-près amb els pares.

Segons hem llegit resulta que els jo-ves sabem molt poc sobre el tema i noapliquem el poc que sabem. Tothom,això sí, coneix els mètodes anticoncep-tius, pero el problema rau en com usar-los correctament. En el pitjor dels casosels joves tenim problemes en conèixer lesprincipals malalties de transmissió sexuali en general se’ns acusa de tenir molt demanual i poca consciència dels riscos.

Els joves tenim molta informació i tam-bé moltes llacunes. Hi ha experts quediuen que l’educació sexual ha fracas-sat. Què passa a les famílies i a les esco-les? Si és l’escola l’espai on els joves re-ben la major part de la informació sobrela seva salut sexual i reproductiva, és al’escola on cal doblar els esforços peraprofundir en aquests coneixements i enla prevenció. Els joves tenim molta curio-sitat, si més no sobre aquest tema: esta-ria bé de parlar de la matemàtica delsexe, de la sociología del sexe, de la fi-losofia del sexe, de la literatura del sexe,de la tecnología del sexe, etc. Que inte-ressants que serien alesmores les classes!

NIN

OTS

X F

elip

i Jo

aquí

n

Recentment ha estat notícia l’Associació per al Desenvolupamentde la Ribagorça Romànica amb un pla pilot que vol reactivar l’eco-nomia dels catorze municipis de les Ribagorces mitjançant eldesenvolupament de la ramaderia extensiva, la iniciativa privada i

les telecomunicacions per tal de frenar la despoblació de la zona. Crec en la ideaque el patrimoni artístic i cultural uneix territoris més que no els separa. En aquestsentit cal recordar els antecedents històrics d’una política territorial que pot incidiren el reequilibri de les comarques d’alta muntanya.

El punt de trobada podria ser el conjunt de les vuit esglésies i una ermita romàniques dela vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, que el 30 de novembre del 2000 la Unesco va distingiramb la declaració de patrimoni mundial. Des de Roda d’Isàvena fins a Taüll, aquestes esglé-sies van ser construïdes durant els segles XI i XII i són el reflex artístic de la societat feudal defa gairebé un miler d’anys personificada en el poder eclesiàstic del bisbat de Roda d’Isàve-na i el poder senyorial dels senyors d’Erill, que dominaven i defensaven el territori. De la his-tòria de la vall de Boí m’agradaria recordar aquí la de les seves pintures murals romàniquesper l’interès en la història recent del nostre país i la projecció internacional, tal com hem po-gut seguir darrerament en una exposició itinerant patrocinada per “la Caixa”.

Les pintures murals romàniques del Pirineu de l’Alta Ribagorça s’han conservatgràcies al fet que l’any 1907 l’Institut d’Estudis Catalans, recentment creat aleshoresi impulsat per Enric Prat de la Riba, va realitzar-hi una primera missió científica per arecuperar el patrimoni històric milenari català. Els antecedents són els viatges històri-coliteraris dels homes de la Renaixença. Aquesta expedició científica va anar a ex-plorar la val d’Aran, la vall de Boí i altres llocs de la Ribagorça i va ser encapçala-da per l’arquitecte modernista i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch. Ell iJosep Pijoan, juntament amb el seu equip, realitzaren la primera síntesi sobre l’art ro-mànic català vigent als nostres dies: La geografia i els orígens del primer art romà-nic a Catalunya, i L’arquitectura romànica a Catalunya.

Així doncs, el motiu real de la recuperació del nostre patrimoni artístic va ser polític. Atall d’exemple tenim les pintures murals de Sant Vicenç d’Estamariu recuperades miraculo-sament de l’oblit.

Sió Osete

Durant el mes de novembre els alumnesde tercer d'ESO de la matèria de català vanparticipar a Lleida en el concurs Picalletres,un concurs que pretén fomentar i promourela lectura i l'ús de la llengua catalana d'unaforma lúdica i divertida. La dinàmica delconcurs és tan senzilla com haver de lletrejar

paraules en català en un temps màxim dequinze segons en funció del nivell de dificul-tat. Els representants de tercer d'ESO B vanaconseguir situar-se al capdamunt de la pro-ductora del picarànking amb set-cents punts iper tant van classificar-se per a la final des-prés de guanyar l'IES Almacelles. Però a lafinal no van poder batre l'IES Almenar i vanquedar segons al Picalletres lleidatà 2008-2009. Aquest concurs Picalletres és una pro-ducció de la productora Antàrtida per a dife-rents televisions i l'emissió s'esdevindrà entreel 25 de desembre i el 7 de gener.

Entre el 27 i el 31 d'octubre algunes de les classes delnostre institut van poder visitar l'autobús itinerant Planeta

Sano, que organitza l'obra social de Caja Madrid i queera de visita a Tàrrega. El propòsit d'aquest autobús és con-tribuir al desenvolupament sostenible del planeta i informarde temes com els mètodes actuals de producció d'aliments,la importància d'una alimentació saludable i la seva relaciópositiva amb el medi ambient, la necessitat de canviar elshàbits alimentaris perquè siguin sans i respectuosos amb elmedi ambient, l'aparició de malalties relacionades amb unaalimentació poc saludable (obesitat, malalties cardiovascu-lars) i l'impacte d'un consum desmesurat sobre el medi am-bient. Actualment ja hi ha institucions com l'OrganitzacióMundial de la Salut o l'Agència Europea de Medi Ambientque implanten polítiques que asseguren un desenvolupa-ment ecològic i sostenible del planeta.

Ara ja podem riure amb l'esport. Tots sa-bem que l'esport aixeca grans passions. Nohi ha res més trist que anar a veure l'equipde tercera regional del teu poble i sentircom els teus veïns insulten l'àrbitre, o comels nens tiren pedretes al porter rival o ba-lins de plàstic d'una pistola comprada a lesfiretes. Per això és convenient veure l'esporten el seu vessant còmic. El programa Crac-kòvia parodia periodistes, jugadors, entre-nadors i fins i tot els presidents de la lliga es-panyola, des de la suposada obsessió de Calderón per fitxarCristiano Ronaldo a l'accent lleidatà de Puyol o el paternalisme deGuardiola amb els seus jugadors. En resum, és un programa igual omillor que Polònia i molt divertit. Prengueu si no model dels nostresprofessors: mireu amb quina esportivitat i felicitat surten a la pista.

ESPORTS

ALTRES NOTÍCIES

TLC

Picalletres

La vida del científic és dura i si nopregunteu-ho als alumnes de quartd'ESO científicotecnològic que, unatarda de finals d'octubre, enmig d'un

fred polar, intentaven esbrinar enquin punt de la vall de Boí es troba-ven amb l'ajut del GPS.

Sortosament, el temps va canviar ivaren fruir d'uns dies de treball i di-versió en un dels racons més bells delPirineu lleidatà.

Barruera 2008

MEDI AMBIENT

CrackòviaPlaneta Sano

Bob i Harri somien amb la famaperò de moment només han pogutapropar-s’hi en el treball. En una com-panyia de teatre ambulant el seu tre-ball consisteix a muntar l’escena i elsequips de so per deixar-ho tot a puntper l’arribada dels actors. Bob i Harriintentaran sortir de la seva particularcrisi a través d’una història paral·lelainterpretada pel mateix públic. Des-prés de tot, l’espectacle ha de conti-

nuar, avui pot ser un gran dia per atots. Aquest és l’argument de l’obra enanglès que vam poder veure al nostrecentre el dia 4 de novembre a càrrecde la companyia Moving on. Va ser unaobra amena, fàcil de seguir i amb situa-cions de gran humor.

Pol Ribera, Berta Jové, Núria Portella, els fina-listes del nostre institut

Today could be yourBig Bay